Mostrando las entradas para la consulta sibada ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta sibada ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

viernes, 6 de febrero de 2026

Qui - Quisquilha - Quotar, Cota, Cotta, Cottization

Qui, pron. rel., lat. qui, qui.

Suj. sing. Li respont: ieu suy qui suy. V. de S. Honorat.

(chap. Li respón: yo soc qui soc; com la cansó de Pedro Infante, o la coneguda frasse que Deu li va di a Moisés.)

Lui répond: je suis qui je suis.



La bona dona valen

Qui tan gen vos aculhit.

Peyrols: Quant Amors.

La bonne dame méritante qui si gentiment vous accueillit.

Qui per nesci cuidar

Fai trop gran falhimen,

A dan li deu tornar.

Pons de Capdueil: Qui per nesci. 

Qui par ignorant penser fait trop grande faute, à dommage (cela) lui doit tourner.

Peire, qui ama desena.

T. de Pierre d'Auvergne et de B. de Ventadour: Amicx.

Pierre, qui aime perd le sens.

Pauc ama, qui non fai messios.

B. de Ventadour: Bels Monruels.

Peu aime, qui ne fait dépenses.

Rég. dir. sing.

Ben gardaratz qui faitz emperador.

Peyrols: Pus flum Jordan.

Bien vous regarderiez qui vous faites empereur.

Ieu no sai dire qui!

(chap. Yo no sé di qui! - o quí -)

J. Esteve: Francx reys.

Je ne sais dire qui!

Non truep qui m guirenta.

P. Rogiers: Tan no plou.

Je ne trouve qui me garantisse.

Suj. pl. Los pros de Proenza

Qui renhan ab conoissensa.

B. de Ventadour. En aquest.

Les preux de Provence qui se conduisent avec connaissance.

Las forças qui ara i son. Titre de 1137.

(chap. Les forses que ara ñan (hi són); fortaleses.)

Les forteresses qui maintenant y sont.

Rég. dir. pl. Dui rei qu' estan

D' ajudar vos, ara entendatz qui.

Bertrand de Born: Ara sai ieu.

Deux rois qui diffèrent de vous aider, maintenant entendez qui.

Le datif latin Cui fut employé comme régime indirect sans préposition.

Sens, cui ieu ges non cre,

Mostra me que no s cove.

Giraud le Roux: A la mia.

Sens, à qui point je ne crois, me montre qu'il ne convient pas.

Selhs cui desplay jonglaria,

E selhs cuy desplay cortezia.

Bernard de tot lo mon: Be m'agrada.

Ceux à qui déplaît jonglerie et ceux à qui déplaît courtoisie.

ANC. FR. N'i a celui cui il n'anuit.

Nous ne savon cui est li cors.

Fabl. et cont. ant., t. IV, p. 205 et 41.

Je ving au conte de Soissons, cui cousine germainne j'avoie épousée. 

Joinville, p. 51.

Fen nostre très chier seigneur et pere, cui Dieu pardonne.

Ord. des R. de Fr., 1461, t. XV, p. 1.

Car j'amerai, puisqu'il me siet,

Cui qu'il soit bel ne cui qu'il griet. 

Roman de la Rose, v. 3198.

On le trouve pourtant précédé de prépositions.

Totz aquelhs a cuy be far desplai.

Bernard de tot lo mon; Be m'agrada.

Tous ceux à qui bien faire déplaît. 

Que non aia blasme de cui que sia.

Cadenet: De nulha.

Qu'il n'ait blâme de qui que (ce) soit.

Na Beatrix la valen

En cui es gaug, deport e rire.

Pons de Capdueil: Ben sai que.

Dame Béatrix la méritante en qui est joie, amusement et rire.

ANC. FR. Rendues à cens à cui eles estoient avant.

Arch. du Roy., Tr. des Ch., reg. 44, pièce 81.

De la cui mort demora li roiaumes de France plains de dolor.

Gestes de Louis-le-Débonnaire. Rec. des Hist. de Fr., t. VI, p. 137.

ANC. ESP. Demas qui lo cobrís non avria pavor.

Poema de Alexandro, cop. 92.

Todos los sus miraglos qui los podie contar.

Vida de S. Domingo de Silos, cop. 384.

CAT. Qui. ESP. MOD. Quien. PORT. Quem. IT. Chi. (chap. Qui, quins, quina, quines; ¿quí, quíns, quína, quínes? ¡Quí puguere! ¡Quíns ulls mes majos! ¡Quína dona mes templada! ¡Quínes figues mes bones!)

Oronetes van y venen, oronetes venen, van; enlocades de alegría, del seu vol no paren may.  Revolten los oms fullosos, volen per l´antic casal, y baixen a la fonteta, y pujen als campanás...  Oronetes, mes amigues, que la estiuada alegrau, ¡Oh! ¡quí puguere com vatres viure a plaé an esta Vall.

Qui était employé dans des phrases absolues manquant de la préposition qui semblait devoir le gouverner.

Re no val sabers, qui no 'l despen.

Bernard d'Auriac: S' ieu agues.

Rien ne vaut le savoir, (pour) qui ne le dépense pas.

En calque part la pena sia

Dreisar la deu hom tota via;

Qui no la dreisa, leu se briza.

Deudes de Prades, Auz. cass.

En quelque part que soit la plume on doit toujours la dresser; qui ne la dresse, elle se brise facilement.

Loc. Ieu n' ai perdutz

Mains dos, qui s vuelha 'ls prenda.

Guillaume de Cabestaing: Lo dous.

J'en ai perdu maints dons, qui se veuille les prenne.

Qui m crida ni m brai,

Eu non aug nulha re.

B. de Ventadour: Pus mi preiatz.

Qui me crie et me braille, je n'entends nulle chose.

L'autr' en Espagna, qui aval qui amon. Guillaume de Tudela.

(chap. Los atres a España, qui aball qui amún; los uns cap aball, los atres cap amún.)

Les autres en Espagne, qui aval qui amont.

En gran dolor

Foran ab plor

Frances, qui qu' o desvuelha.

Guillaume de Montagnagout: Bel m'es.

En grande douleur seraient les Français, avec pleur, qui que ce soit qui ne veuille pas cela.

Qui que romaigna, ieu irai volentos.

Pons de Capdueil: So qu' hom vol.

Qui que ce soit qui reste, j'irai volontaire.

Qui que m n' am mais o m n' azir.

Rambaud d'Orange: Mon vers.

Qui que ce soit qui m'en aime davantage ou m'en haïsse.

Vas Nems t' en vai, chansos, qui que s n' azire.

Folquet de Marseille: Tan m' abelis.

Vers Nîmes va-t'en, chanson, qui que ce soit qui s'en fâche.

ANC. FR. Ce propos,.. pourroit sembler véritable, qui le transféreroit au gouvernement de Phocion. Amyot. Trad. de Plutarque. Vie de Phocion.

Qui osteroit de ces miens ouvrages les authoritez des écrivains passez, je ressemblerois ceste corneille d'Horace et resterois nud.

Camus de Belley, Diversités, t. II, fol. 437.

Estuet aujourd'ui, qui qu'en gront ou en derve,

Qu'à leur obédiance ta seignorie serve.

J. de Meung, Test, v. 679.

Traïson en fera, ki k'en puiz mal en die.

Roman de Rou, v. 2641.

ANC. IT. Che molto più risplende

Lo poco chi lo spende

Tosto e larga mano.

Brunetto Latini, Tes., p. 76.


Quil, Quill, s. m., gazouillement, piaillement, murmure, exclamation.

Braitz, chanz, quil, criz

Aug dels auzels pels plaissaditz.

Rambaud d'Orange, Braitz, chanz. 

Piaillements, chants, gazouillements, cris des oiseaux j'entends dans les bocages.

La regina va gitar 1 gran quil.

Plainte sur la mort de Robert, roi de Naples. 

La reine va jeter une grande exclamation.

Fig. Ges quil ni brail non enten de pervers. 

E. Cairel: Abril ni mai.

Point murmure ni cri je n'entends de pervers. 

Per lieys don muer ses quill. 

Raimond de Miraval: Aissi m.

Pour elle dont (pour qui) je meurs sans murmure.

(chap. Crit, crits; piulamén, piulamens de muixons; exclamassió, exclamassions.)

2. Quilar, Quillar, v., piailler, babiller, murmurer, exclamer.

Veramen faitz cridar, quilar ni braire.

Guillaume de Saint-Didier: D' una dona.

Vraiment vous faites crier, piailler et brailler. 

Qui qu'en cosselh ni 'n quill,

D'amar vos suy el drech fil.

P. Bremon Ricas Novas: Ben dey.

Qui que ce soit qui en conseille et en babille, de vous aimer je suis au droit fil.

(chap. Cridá o quirdá, piulá un muixó, exclamá. Yo crido, crides, cride, cridem o cridam, cridéu o cridáu, criden; cridat, cridats, cridada, cridades; yo piulo, piules, piule, piulem o piulam, piuléu o piuláu, piulen; piulat, piulats, piulada, piulades.)


Quin, Quinh, pron. rel., quel.

Quins hom es Karlesmagne?

Quin son li XII par?

Baro, dis l'amiran, quinh cosselh mi donatz? 

Quina es la razo que as devizat tan?

Roman de Fierabras, v. 880, 881, 2542 et 1277.

Quel homme est Charlemagne?

Quels sont les douze pairs?

Barons, dit l'émir, quel conseil me donnez-vous? 

Quelle est la raison que tu as tant conversé?

CAT. Quin. (chap. Quin, quins, quina, quines; quín, quíns, quína, quínes?!)

2. Cayn, pron. rel., quel.

A lur dig: Tost mi digas

Cayna malvestat trobas.

Quant lo santz auzi la cayna.

Donc am cayna color

Mi conortas tu d' esperanza?

V. de S. Honorat.

Leur a dit: Tôst dites-moi quelle méchanceté vous trouvez.

Quand le saint entendit laquelles.

Donc avec quelle couleur d'espérance m'encourages-tu?   


Quintal, s. m., quintal.

Aldrete, p. 366; Mayans, t. II, p. 234 et 252, le disent d'origine arabe.

No ilh daria hom mezalha del quintal.

P. Cardinal: D'un sirventes.

On ne lui donnerait maille du quintal.

Quintal de coire. Cartulaire de Montpellier, fol. 116.

Quintal de cuivre.

Loc. Quan a pres a quintals et a fais.

Bertrand de Born: Pus lo gens.

Quand il a pris à quintaux et à faix.

ESP. PORT. Quintal. IT. Quintale. (chap. Quintal, quintals; del ár. hisp. qinṭár, este del siriaco qanṭīrā, y este del latín centenarium “sentenari”. Pes de 100 libres equivalén a Castilla o Castella a 46 kg aproximadamén.)


Quintana, s. f., quintaine, sorte de mannequin figurant un homme armé, le bouclier d'une main et l'épée de l'autre.

Voyez Du Cange, Dissert. VII, p. 181 et 182.

Lhi donzel van burdir a la quintana.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 32.

Les damoisels vont s'amuser à la quintaine.

ANC. FR.

Quintaines fait drecier, et jouster i faisoit, 

Et donoit an biau pris celui qui miex joustoit.

Vie de Duguesclin. Du Cange, Dissert. VII.

A la quintaine et à l'escu jouster.

Roman de Jordain de Blaye. Du Cange, t. V, col. 1075.

Quintaine font drecier en un bel pré fleuri.

Roman de Berte, p. 145.

Quintana, s. f., quintaine, sorte de mannequin figurant un homme armé, le bouclier d'une main et l'épée de l'autre.


IT. Quintana. (chap. Quintana, quintanes no es lo mateix que en ocsitá o fransés, un maniquí de un home armat pera entrená cap a les justes, es: mas, masada, masos, masades; una de les portes, víes o plasses dels campamens romanos o romans aon se veníen víveres o vitualles, coses pa viure.
- Apellit del lladre presidén honorari u honorífic de la Ascuma, assossiassió catalanista del Matarraña = IEC; ICF: Iniciativa cultural de la franja del meu cul.)

Artur Quintana i Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica

Quisquila, s. f., caille.

Quisquila fa uous petitz, redons, menors que perditz, et major que alauza.

Eluc. de las propr., fol. 276.

Caille fait oeufs petits, ronds, moindres que perdrix, et plus grands qu'alouette.

(chap. Codorniu, codornius, coturnix coturnix; gualla, gualles ve del alemán Wachtel, la w germánica pot passá a g, com Wimara Guimara Guimerá, Wilhelm Guillem Guilhem Guillermo, Wifredo Guifredo Guifre, etc, etc. 

La primera vegada que vach sentí gualles va sé perque mon cusí que va viure a Tamarite y después a Barbastro, teníe una granja de gualles. Guatlla, guatlles.)

Codorniu, codornius, coturnix coturnix; gualla, gualles

Quisquilha, s. f., du lat. quisquilia, criblure, balayure, immondice.

Quisquilhas, so remazulhas del froment cazens, quan si purga.

Eluc. de las propr., fol. 220.

Criblures, ce sont les restes du froment quand il s'épure.

(ESP. Quisquilla, menudencia. Chap. cascarilla que cau del formén o blat, cuan se porgue o cribe; cribá : criblures; cascarilles; clasca, clasques del gra, blat, sibada, avena, etc. No sé si algú de vatros diu quisquilla, quisquilles.)

IT. Quisquillia, quisquiglia.

La trilla 4 , Los noms, sibá, avena, senteno; cascarilla que cau del formén o blat, cuan se porgue o cribe; cribá


Quotar, v., du lat. quot, coter.

Regardan lo nombre, quotant lo fuelh.

Eluc. de las propr., fol. 283.    

Regardant le nombre, cotant la feuille. 

IT. Quotare.

2. Cota, Cotta, s. f., lat. quota, cote, quotité.

Refusans de pagar lor cotta... la portio e cota.

Tit. de 1424. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 422.

Refusant de payer leur cote... la portion et quotité.

CAT. Cota, quota. ESP. Cota, cuota. (chap. cuota del préstamo, les cuotes de la comunidat de veíns.)

3. Cottization, s. f., cotisation.

A la cottization provederai.

(chap. A la cotisassió proveiré.)

Petit Thalamus de Montpellier. Martin, p. *154.

A la cotisation je pourvoirai.

4. Aliquot, adj., lat. aliquot, aliquote.

Partida aliquota apelam tota partida que es meitat del nombre o 'l ters o 'l quart o 'l quint. Eluc. de las propr., fol. 280.

Nous appelons partie aliquote toute partie qui est moitié du nombre ou le tiers ou le quart ou le cinquième.

lunes, 12 de agosto de 2024

Ordi, Ordy - Origami

 

Ordi, Ordy, s. m., lat. hordeum, orge. 

Pan d' ordy vielh e vi mudat de tyna.

(chap. Pa de sibada vella y vi mudat de tina - barrica, carretell : trasbalsat. Ordio, hordio, de ahí ve la horchata, que antigamen encara no se fée en chufa, chufes.)

T. de Thomas et de Bernado: Bernado.

Pain d' orge vieux et vin changé de tine.

Porta aytan volontiers ordi coma fromen. V. et Vert., fol. 54.

Porte autant volontiers orge comme froment.

De V pas d' ordi e de II peissons. Liv. de Sydrac, fol. 123.

(chap. De sinc, sing, 5 pans de sibada y de dos, 2, peixos.

Milagre o milacre dels pans y dels peixos.)

De cinq pains d' orge et de deux poissons.

CAT. Ordi. IT. Orzo. (ESP. Cebada; Aragón: ordio, hordio; chap. Sibada, sivada, sibades, sivades.)

CAT. Ordi. IT. Orzo. (ESP. Cebada; Aragón: ordio, hordio; chap. Sibada, sivada, sibades, sivades.)


Ordir, v., lat. ordiri, ourdir. 

Ant pres una tella ad ordir.

Marcabrus: Emperaire.

Ont pris une toile à ourdir.

Li teyssedor que primieramen aparelho et ordissho los filhs.

Leys d'amors, fol. 150. 

Les tisserands qui premièrement apprêtent et ourdissent les fils.

Fig. Qui vol sirventes auzir

Tescut d' enueg, d' antas mesclat, 

A me 'l deman, qu' ieu l' ay filat, 

Et sai lo teisser et ordir.

P. Cardinal: Qui vol. 

Qui veut ouïr un sirvente tissé d'ennui, mêlé de honte, à moi le demande, vu que je l'ai filé, et je sais le tisser et ourdir. 

Ar me sembla que mos chans no val gaire,

Que de maldir l' ai ordit e tescut.

P. Cardinal: Aissi com hom. 

Il me semble maintenant que mon chant ne vaut guère, vu que de médire je l'ai ourdi et tissé.

- Par extens. Carillonner.

Del temple...

Fai los cascavels ordir.

Giraud de Calanson: Fadet joglar. 

Du temple... fais carillonner les cloches.

CAT. Ordir. ESP. Urdir. PORT. Ordir, urdir. IT. Ordire. (chap. Urdí.)

2. Ordil, s. m., trame.

Fig. Fals lauzengiers ab lur ordil.

Deudes de Prades: Ab cor leial. 

Faux médisants avec leur trame.

(chap. trama, trames; urdí una trama, trampa, garrama.)

3. Ordidor, s. m., ourdisseur, celui qui dispose la chaîne d'une étoffe. Teysshedors, o ordidors. Leys d'amors, fol. 50. 

(chap. Teixidós, o urdiós.)

Tisserands, ou ourdisseurs.

- Ourdissoir.

Si per aventura alcu ordidor dels teisseras de la vila era mai lonc.

Tit. de 1351. DOAT, t. CXLVI, fol. 118.

Si par aventure aucun ourdissoir des tisserands de la ville était plus long.

CAT. Ordidor. ESP. PORT. Urdidor. IT. Orditore, orditoio. 

(chap. Urdidó, urdidós, urdidora, urdidores.)

4. Ordimen, s. m., ourdissure.

Fig. Pauzat havem nostre ordimen dels rims. Leys d'amors, fol. 151.

Nous avons posé notre ourdissure des rimes.

ANC. CAT. Ordiment. (chap. Urdimén, urdimens.)


Orfe, Horfe, s. m., orphelin.

Tanta veuva, tant orfe cosselhar. 

Rambaud de Vaqueiras: Honrat marques. 

Tant de veuves, tant d' orphelins conseiller. 

Adj. Repaus ses fi, capdels d' orfes enfans. 

Guillaume d'Autpoul: Esperansa. 

Repos sans fin, guide d'enfants orphelins.

- Fig. Privé, dépourvu.

Yrem a la mort

Horfe de bel enfant. 

Li las moyne doloyros, 

Horfes, marritz e mal payatz, 

L' islla de Lerins an laissatz.

V. de S. Honorat. 

Nous irons à la mort privés de bel enfant. 

Les malheureux moines douloureux, dépourvus, marris et mal contents, ont quitté l'île de Lerins. 

ANC. FR. L'autre de foillir ne refine,

L'autre est de foilles orphenine.

Roman de la Rose, v. 5976. 

Sont les seigneuries en mains d'enfans et d'orphenins.

Œuvres d'Alain Chartier, p. 323.

CAT. Orfe. ESP. Huérfano. PORT. Orfão. IT. Orfano.

(chap. Huérfano, huérfanos, huérfana, huérfanes; orfe, orfes.)

2. Orfanols, s. m. dim., petit orphelin.

Aias merces dels orfanols. Libre de Senequa. 

Ayez merci des petits orphelins.

(chap. Huerfanet, huerfanets, huerfaneta, huerfanetes; orfenet, orfenets.)

3. Orphenel, s. m. dim., petit orphelin.

Ero pascut els peregris

Et issamen los orphenels.

V. de S. Alexis. 

Les pélerins étaient repus et les petits orphelins également.

4. Orphenar, v., rendre orphelin.

Part. pas. Motz efans orphenatz. V. et Vert., fol. 12. 

De nombreux enfants rendus orphelins.

ANC. FR. Aux enfantz du premier lict

Orphelinez de leur mère.

Luc de la Porte, trad. des Odes d'Horace, liv. III, p. 92.

(chap. Huerfaná, orfená : dixá huérfano u orfe an algún chiquet o chiqueta: matá a son pare, sons pares.)

5. Aorfenar, v., rendre orphelin.

Part. pas. D' on moutas domnas son marridas,

E moutas piucelas faididas,

E motz enfans aorfenatz.

Roman de Jaufre, fol. 57. 

D' où de nombreuses dames sont affligées, et de nombreuses pucelles chassées, et de nombreux enfants rendus orphelins.


Orgue, s. m., lat. organum, orgue. 

Semla al pacient... que auia orgues. Eluc. de las propr., fol. 84.

Ressemble au patient... qui entende orgues.

ESP. Órgano. PORT. Orgão. IT. Organo. (chap. órgano, órganos.)

2. Organic, adj., lat. organicus, organique, d'orgue. 

Organica muzica si forma per istrumens, sufflan.

Eluc. de las propr., fol. 281. 

Musique d'orgue se forme par instruments en soufflant.

CAT. Organic. ESP. (orgánico) PORT. IT. Organico. 

(chap. Orgánic, organics, orgánica, orgániques.)

3. Organar, v., organiser.

Verbe de la 1 conjugazo... organar. Gramm. provençal.

Verbe de la première conjugaison... organiser.

4. Organizar, v., organiser. 

Part. pas. Corrs natural organizat. 

Fo perfiechament organizat.

Eluc. de las propr., fol. 13 et 68. 

Corps naturel organisé.

Fut parfaitement organisé. 

CAT. Organisar. ESP. PORT. Organizar. IT. Organizare.

(chap. Organisá: organiso, organises, organise, organisem u organisam, organiséu u organisáu, organisen; organisat, organisats, organisada, organisades.)


Orguelh, Erguelh, Orguoil, Orgoil, s. m., orgueil, insolence, arrogance.

Florentis, mortz etz per vostr' orguelh,

Qu' erguelhs non es, sinon obra d' aranha. 

P. Vidal: Quor qu' om. 

Florentins, vous êtes morts par votre orgueil, vu qu' orgueil n'est rien, sinon oeuvre d'araignée. 

Ni anc no vi erguelh que no dechaya.

Giraud le Roux: Auiatz. 

Ni jamais je ne vis orgueil qui ne déchoie.

Dir qu' orgoill dechai.

G. Faidit: Ab nou cor.

Dire qu' orgueil déchoit. 

Loc. Qu'ai dig? Boca, tu mens,

E dis contra mi dons erguelh.

P. Rogiers: Entr' ira. 

Qu'ai-je dit? Bouche, tu mens, et tu dis insolence contre ma dame.

Quar molt vuelh mays per lieys cui am languir, 

Qu'autra m don so don ella m fai erguelh. 

Deudes de Prades: Ben ay' amors. 

Car moult je veux plus languir pour celle que j'aime, qu'autre me donne ce dont elle me fait orgueil.

Mi faitz orguelh, en digz et en parvensa, 

Et etz humils vas totas autras gens.

La Comtesse de Die: A chantar m'er. 

Vous me faites insolence, en paroles et en apparance, et vous êtes humble envers toutes autres gens.

ANC. FR. Et abati si leur orguel que il n' osèrent riens enprendre contre lui. 

Montez en trop grant orguel. 

Gestes de Louis-le-Débonnaire. Rec. des hist. de Fr., t. VI, p. 130 et 152. ANC. CAT. Orgaoil. CAT. MOD. Orgull. ESP. Orgullo. PORT. Orgulho. 

IT. Orgoglio. (chap. Orgull, orgulls.)

2. Orguelhar, Erguelhar, Orgolhar, Orguoillar, Orgoillar, v., enorgueillir, irriter.

Es a selhs bona Amors

Qui l' an en patz, ses rancura,

Q' us vas l' autre non s' erguelha.

P. Rogiers: Al pareissen.

Amour est bon à ceux qui l'ont en paix, sans reproche, tellement qu'un vers l'autre ne s' irrite.

S' orgolhoziro vas Dieu. Liv. de Sydrac, fol. 113. 

S' enorgueillirent vers Dieu. 

Be m meravil cum vostre cors s' orguelha.

La Comtesse de Die: A chantar m' er. 

Je m'émerveille bien comment votre coeur s' irrite. 

Fig. E 'l freg s' erguelha.

A. Daniel: Quan chai la. 

Et le froid s'irrite.

ANC. FR. Que par aventure ne orgueillissent lor enemi.

Anc. trad. du Ps. de Corbie, ps. Audite coeli. 

Mès les richeces les avoient

Si orguillez qu'il ne cuidoient 

Que mort les osast envaïr.

Fables et cont. anc., t. II, p. 409. 

Quiconques s' orgueillit de sa prospérité. 

Robert Garnier, Trag. d' Hippolyte, act. 2, sc. 1. 

ANC. ESP. Ergullir. IT. Orgogliare. 

(chap. Enorgullí, enorgullís: yo me enorgullixco o enorgullixgo, enorgullixes, enorgullix, enorgullim, enorgulliu, enorgullixem; enorgullit, enorgullits, enorgullida, enorgullides. Pot significá tan tindre soberbia com tindre orgull, está orgullós.)

3. Orguelhos, Erguelhos, Ergulhos, Orgulhos, Orgolhos, Orguoillos, Orgoillos, adj., orgueilleux, insolent, fier.

Carlos Sancho Meix, lo parlar antic (este hombre es más tonto de lo que parece a simple vista)

Vas cui es orguoillos.

T. de Lantelm et de Raimond: Ramond. 

Vers qui il est orgueilleux.

Tem que leis m' aya per ergulhos. 

(chap. Tinc temó de que ella me tingue per orgullós : insolén, furo, soberbio, pujadet, envalentonat, etc.)

Giraud le Roux: Auiatz la.

Je crains qu'elle m'ait pour orgueilleux.

Contr' orguoill es orgoillos.

Bertrand de Born: Ar ven la. 

Contre orgueil il est insolent.

Als avols es d' ergulhos semblans. 

Rambaud de Vaqueiras: Era m requier. 

Aux méchants est d' orgueilleuse manière. 

Substantiv. Erguelhos no ve son trabuc.

Bernard de Venzenac: Pus vey. 

Orgueilleux ne voit son trébuchet. 

ANC. FR. Départit les orguillos. 

Anc. trad. du Psaut. de Corbie, ps. Magnificat. 

Qui moult est fiers et orgoillox. 

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. 1, p. 338. 

CAT. Orgullos. ESP. Orgulloso. PORT. Orgulhoso. IT. Orgoglioso.

(chap. Orgullós, orgullosos, orgullosa, orgulloses.)

Per a alguns, ells sol son ignoráns, paletos, analfabetos, per a natres, son los nostres yayos,pares, família, mestres, un referén per a natros, y estem mol orgullosos de ells

4. Orgulhosamen, Ergulhozament, Orgolhosament, adv., orgueilleusement.

A dit als baros mot orgulhosamen. Guillaume de Tudela.

A dit aux barons moult orgueilleusement.

Ergulhozament volgro aquo que voler no devio.

Eluc. de las propr., fol. 11.

Voulurent orgueilleusement ce qu'ils ne devaient vouloir.

CAT. Orgullosament. ESP. Orgullosamente. PORT. Orgulhosamente. 

IT. Orgogliosamente. (chap. Orgullosamen.)

5. Orgolhozir, Ergolhozir, v., enorgueillir.

Los bobans e nostre grans poders que nos fazian ergolhozir sobre la paura gen. V. et Vert., fol. 27. 

Les ostentations et notre grand pouvoir qui nous faisaient enorgueillir sur la pauvre gent. 

No s' en deu orgolhozir. Brev. d'amor, fol. 72.

(chap. No s' en deu enorgullí.)

Ne s'en doit enorgueillir.

6. Enorgolhosir, v., enorgueillir.

O vaysel de miseria, or te enorgolhosis! La Barca.

O vaisseau de misère, maintenant tu t' enorgueillis! 

ANC. CAT. Enorgullir. (chap. enorgullí, enorgullís.)


Orient, Orien, s. m., lat. orientem, orient. 

Lo solelh que corr, e a totz jorns, d' orien en occident. V. et Vert., fol. 32.

(chap. Lo sol que corre, tots los díes, d' Orién cap a Ocsidén.)

 Le soleil qui court, et à toujours, d'orient en occident.

- Partie du globe.

Er venon sai deves Orien

Li Tartari. 

Guillaume de Montagnagout: Per lo mon. 

Maintenant les Tartares viennent çà devers Orient.

ANC. ESP. De parte de Orient vino un coronado.

Poema del Cid, v. 1296. 

CAT. Orient. ESP. MOD. PORT. IT. Oriente. (chap. Orién : Lleván.)

2. Oriental, adj., lat. orientalis, oriental.

Pero li ven oriental 

Ges totas vetz no son aital.

Brev. d'amor, fol. 41. 

Pour cela les vents orientaux point en tout temps ne sont tels. 

CAT. ESP. PORT. Oriental. IT. Orientale. 

(chap. Oriental, orientals; lo ven oriental es lo ven de Lleván, la llevantada, del Este.)


Orifici, Orrifici, s. m., lat. orificium, orifice. 

Si ajusta de per de jus ab l' orifici. Eluc. de las propr., fol. 56.

S'ajuste de par dessous avec l' orifice. 

Al orrifici de la vena. Trad. d'Albucasis, fol. 8. 

A l' orifice de la veine.

CAT. Orifici. ESP. PORT. Orificio. IT. Orificio, orifizio. 

(chap. Orifissi, orifissis : forat, forats.)


Origami, s. m., lat. origanum, origan, plante.

Manjo la herba dita origami. Eluc. de las propr., fol. 254.

(chap. Mingen la herba dita orenga.)

Mangent l'herbe dite origan.

CAT. Orenga. ESP. Orégano. PORT. Ouregão. IT. Origano. (chap. orenga.)

Origami, s. m., lat. origanum, origan, plante.

miércoles, 19 de junio de 2024

Lexique roman; Milsoldor, Milsoudor - Mirabolat


Milsoldor, Milsoudor, adj., milsoudor.

Cette expression s'appliqua aux chevaux qui servaient dans les batailles et qui, en raison de leur beauté ou de leur vigueur, étaient estimés à mille sous d'or.

Ieu ai vist caval milsoldor

A pretz de trenta sols tornar.

T. d' Esperdut et de Pons de Montlaur: Seigner Pons.

J'ai vu cheval milsoudor passer au prix de trente sous.

Garniscan lor cors e 'l caval milsoldor. Guillaume de Tudela. 

Qu'ils équipent leur corps et le cheval milsoudor. 

Subst. En los mortals estors

On Karle de sas mans trenquet tants milsoudors. V. de S. Honorat.

Dans les combats mortels où Charles de ses mains abattit tant de milsoudors.

ANC. FR. Armés desus le milsoudor.

B. de Sainte-Maure, Chron. de Norm., fol. 106.

Et le fiert tel cop del tabor

Qu'il l'abat jus del missoudor.

Roman du Renart, t. III, p. 225.

(chap. Caball que valíe mil sols o sous d'or; classe de moneda : solidos : sueldos.)


Mina, s. f., lat. mina, mine, sorte de mesure de capacité.

Una mina de fromen. Cartulaire du Bugue, fol. 25. 

Une mine de froment.

2. Minada, s. f., émine, mesure de superficie.

Det una minada de terra. Cartulaire du Bugue, fol. 26. 

Donna une émine de terre.

3. Menal, s. m., minel, mesure de capacité.

Cel que vin vendon a taverna, aion sestairal e menal, cartal e mietz cartal.

Cout. d'Alais. Arch. du Roy., sect. hist., K. 867.

Ceux qui vendent du vin en taverne, qu'ils aient sesterot et minel, quartaut et demi-quartaut.

4. Emina, s. f., émine, mesure de capacité et de superficie.

Quals en ac un sestier, quais una emina. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 7. 

Quel en eût un setier, quel une émine.

1 emina de civada. Tit. du XIIe siècle, Arch. du Roy., J. 322. 

Une émine d'avoine.

sibá, sibada, avena, senteno, blat

III eminas de terra a Pueg Marti.

Tit. de 1230. Arch. du Roy., J. 317. 

Trois émines de terre à Puy-Martin.

ANC. ESP. Emina.

5. Eminada, s. f., éminée, mesure de superficie.

Tres eminadas de terra. Tit. de 1238. Arch. du Roy., J. 388. 

Trois éminées de terre.

Doas sestairadas et eminada. 

Tit. de 1275. Arch. du Roy., Toulouse, J. 328. 

Deux seterées et éminée.

6. Eminal, s. f., émine, mesure de capacité.

Ieu adrechurarai... las eminals, las cartals.

Cartulaire de Montpellier, fol. 146.

Je réglerai... les émines, les quartants.


Mina, Mena, s. f., mine, minière.

Lato, coire, plom issamen,

So es a saber lor minas.

Brev. d'amor, fol. 39.

Laiton, cuivre, plomb également, c'est à savoir leurs mines.

Las menas de la terra solphroza. V. et Vert., Gloss. occit., p. 199. 

Les minières de la terre sulfureuse. 

CAT. ESP. PORT. IT. Mina. (chap. Mina, mines.)

2. Minar, v., miner, creuser. 

Fetz minar una tor.

Coma si volguesso minar sos terra.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 165 et 185. 

Fit miner une tour.

Comme s'ils voulussent miner sous terre. 

Fig. Pren son pic e sa pala, e acomensa a foyre et a minar et a cavar son cor. V. et Vert., fol. 41.

Prend son pic et sa pelle, et commence à fouir et à miner et à caver son coeur.

Part. pas. Cant ha son cor minat e perfiechamen be examinat.

V. et Vert., fol. 42. 

Quand il a miné son coeur et parfaitement bien examiné.

CAT. ESP. PORT. Minar. IT. Minare. (chap. Miná: mino, mines, mine, minem o minam, minéu o mináu, minen; minat, minats, minada, minades.)

3. Mener, Menier, s. m., mine, minière.

Els meners del argent son... nostres.

Tit. de 1166. Hist. de Lang., t. II, pr., col. 116.

Les mines de l'argent sont... nôtres.

Menier novell o viell desamparat.

Règle sur les mines d'Hierle, Hist. de Nîmes, t. I, pr., p. 72. 

Minière nouvelle ou vieille délaissée. 

ANC. CAT. Miner.

4. Menera, Meniera, s. f., lat. minera, minière, mine. 

Meneras d' aur. 

Menieras de coyre.

Eluc. de las propr., fol. 176 et 267. 

Minières d'or. 

Minières de cuivre.

(chap. Mines d' or. Mines de cobre.) 

Coven donx qu' el haia menieras 

D' aur o d' argen.

Leys d'amors, fol. 39.

Il convient donc qu'il ait mines d'or ou d'argent. 

ANC. ESP. Minera. PORT. Mineira.

5. Mineral, Meneral, adj., minéral.

Causas minerals, cum so metalhs. 

Aquel qui es meneral es plus resplendent.

Eluc. de las propr., fol. 156 et 187. 

Choses minérales, comme sont métaux. 

Celui qui est minéral est plus resplendissant.

CAT. ESP. PORT. Mineral. IT. Minerale. (chap. Mineral, minerals.)

6. Minerant, adj., minéral.

Las autras peyras minerantz. Trad. d'Albucasis, fol. 41. 

Les autres pierres minérales.


Mini, s. m., lat. minium, minium, vermillon. 

Mini es color roia. Eluc. de las propr., fol. 267.

(chap. Lo mini es coló roch. Lo coló ere antigamén a vegades femenino: la coló roija.)

Le minium est couleur rouge.

2. Minio, Mino, s. m., minium, vermillon.

Minio o mino, color es citrina o vermeilla, declinant a rog, resplendent cum foc. Eluc. de las propr., fol. 266.

Le minium ou vermillon, est couleur citrine ou vermeille, inclinant à rouge, resplendissant comme feu. 

ESP. PORT. IT. Minio.

3. Mine, adj., de minium. 

De color minea. Eluc. de las propr., fol. 266. 

De couleur de minium.


Ministrar, Menestrar, v., lat. ministrare, administrer, régir.

Mal avia ministrat sos bens e sa rictat. V. de S. Honorat.

Avait mal administré ses biens et sa richesse.

- Servir.

Motas donas issamen

Que l' avian seguitz longamen

De Galilea ministran.

Passio de Maria. 

Beaucoup de dames également qui l'avaient suivi longtemps de Galilée en servant.

- Secourir, porter secours.

Car non a de que menestrar

Si com a costuma de far.

V. de S. Honorat. 

Car il n' a pas de quoi secourir ainsi comme il a coutume de faire.

Poirian ministrar... plus facilament a la lor familia. Doctrine des Vaudois.

Pourraient porter secours... plus facilement à la leur famille.

- Exhaler, produire, fournir.

Sa lengua menestra fuoc ades. Trad. de Bède, fol. 77.

Sa langue produit du feu sans cesse.

- Donner.

No s deu ministrar ab la decoctio.

Clisteri ministrar.

Eluc. de las propr., fol. 194 et 81. 

Ne doit pas s'administrer avec la décoction. 

Administrer clystère.

Part. prés. Nervis ministrans a las ditas V virtutz sensitivas.

Eluc. de las propr., fol. 18. 

Nerfs servant auxdites cinq vertus sensitives. 

Part. pas. Degudament ministrada, val a diversas malautias.

(chap. Degudamen administrada, val per a diverses enfermedats.)

Eluc. de las propr., fol. 207.

Convenablement administrée, elle vaut pour diverses maladies.

ANC. FR. Auquel saint Jean ministra le baptesme.

Foucqué, V. de J.-C, p. 288.

Depuis le temps qu' icy je ministre à son très sacré oracle.

Rabelais, liv. V, ch. 44.

Il meismes menistra iluec par longtemps as malades moult dévotement.

Chronique de Cambrai. 

ANC. CAT. ESP. PORT. Ministrar. IT. Ministrare. 

(chap. Ministrá : administrá: administro, administres, administre, administrem o administram, administréu o administráu, administren; administrat, administrats, administrada, administrades.)

2. Ministre, Menistre, s. m., lat. ministrum, ministre, serviteur.

Far honor e reverencia a Dieu et a ssos menistres. V. et Vert., fol. 89.

Faire honneur et révérence à Dieu et à ses ministres.

- En parlant des soins qu'on donnait à un oiseau de proie.

Rei o comte vol per ministre.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Roi ou comte il veut pour serviteur.

- Exécuteur des hautes-Œuvres, bourreau, sergent.

Manda sos ministres tortors. Guillaume de Tudela.

(chap. Envie a sons ministres torturadós; mane a los seus ministres.)

Mande ses ministres tortureurs.

Quan li ministre viron la donna colorada 

Que cresian morta. V. de S. Honorat.

(chap. Cuan los ministres van vore la dona colorada que creíen (que estabe) morta.)

Quand les bourreaux virent colorée la dame qu'ils croyaient morte. 

CAT. Ministre. ESP. PORT. IT. Ministro. 

(chap. Ministre, ministres.)

3. Ministra, s. f., lat. ministra, servante, exécutrice, entremetteuse.

Virtut generativa es ministra de general conservacio.

Generacio de la qual es ministra.

Eluc. de las propr., fol. 14 et 19.

Vertu générative est exécutrice de conservation générale.

La génération de laquelle elle est entremetteuse. 

ESP. PORT. Ministra. (chap. ministra, ministres.)

4. Ministeri s. m., lat. ministerium, ministère.

Ministeri especial es de... istruir nos. Eluc. de las propr., fol. 10.

(chap. Ministeri espessial es de... instruí mos o instruímos.)

Le ministère spécial est de... nous instruire.

CAT. Ministeri. ESP. PORT. Ministerio. IT. Ministerio, ministero.

(chap. Ministeri, ministeris.)

5. Ministratio, Menistration, s. f., lat. administrationem, administration. Coma lurs officials se porton en lurs officis et en tota lur ministratio.

V. et Vert., fol. 76. 

Comme leurs officiers se comportent dans leurs offices et dans toute leur administration.

- Terme d'église.

Menistration de... sacramens. Doctrine des Vaudois. 

Administration de... sacrements. 

IT. Ministrazione. (ESP. Administración. Chap. Administrassió, administrassions.)

6. Ministrador, s. m., administrateur, serviteur.

Que fosson gardas e ministradors.

(chap. Que foren guardes o guardians y administradós.)

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 11. 

Qu'ils fussent gardiens et administrateurs.

ANC. FR.

Car qui voudra estre grand par sus tous, 

Le plus petit de tous vous se fera, 

E plus subject ministrateur sera.

Foucqué, V. de J.-C, p. 357. 

ESP. Ministrador (administrador). IT. Ministratore. 

(chap. Administradó, administradós, administradora, administradores.)

7. Ministratiu, adj., servant, fournisseur, productif.

Nas... al esperit animal ministratiu. 

Es ministrativa de talent.

Eluc. de las propr., fol. 40 et 14. 

Le nez... servant à l'esprit animal. 

Est productive de désir.

8. Menestral, s. m., artisan.

Revendedor, obrier e menestral.

Raimond de Castelnau: Mon sirventes.

Revendeur, ouvrier et artisan.

Borzes e mercadiers

E menestral aprop.

G. Riquier: Pus Dieus.

Bourgeois et marchands et artisans après.

CAT. ESP. Menestral. (chap. Menestral, menestrals; artessano o artessá, artessanos o artessans, artessana, artessanes; obré, obrés, obrera, obreres, que treballe en les mans.)

9. Menestairal, s. m., ouvrier, artisan. 

Ell fay obras corporals, coma fan los laboradors e los brassiers e los menestayrals. V. et Vert., fol. 34.

Il fait Œuvres corporelles, comme font les laboureurs et les manouvriers et les artisans. 

Son tuch tota via

Per ver menestairal.

G. Riquier: Pus Dieus. 

Sont tous toujours vraiment ouvriers.

10. Menestier, s. m., ministère, emploi, métier.

Es cascus apelatz 

E cadaus nomnatz 

Dels menestiers per si.


De cels dels menestiers,

Vos dic qu' e general

Son tug menestairal

Apelat.

G. Riquier: Pus Dieus.

Des métiers chacun est appelé et chacun nommé par soi.

De ceux des métiers, je vous dis qu'en général ils sont tous appelés ouvriers. 

ESP. Menester. (chap. Menesté, menestés; que fa falta, que se té que fé aná. Es menesté que faigam aixó antes o abans de fes nit.)

11. Mestier, Mester, Meisteir, s. m., métier, état, office, emploi, ministère, besoin. 

Son paubre gazanh que ac drechurier 

De cozer, de filar de son mestier.

Roman de Gérard de Rossillon, fol. 111. 

Son pauvre profit qu'elle eut légitime à coudre, à filer de son métier.

Comtarai totz mos mestiers.

Raimond d'Avignon: Sirvens suy.

Je compterai tous mes métiers.

Mos mestiers es qu' ieu dey lauzar los pros.

Granet: comte Karle. 

Mon métier c'est que je dois louer les preux. 

Chantars et esser joios 

Es dreitz mestiers dels amoros.

B. Calvo: Enquer. 

Chanter et être joyeux est droit métier des amoureux.  

Selh que plus volia mantener 

Solatz, domney, largueza ab cor verai..., 

E 'ls bons mestiers totz ses menhs e ses mai.

Aimeri de Peguilain: Era par ben. 

Celui qui plus voulait maintenir soulas, courtoisie, largesse avec coeur franc..., et tous les bons offices sans moins et sans plus.

- Corporation d'ouvriers.

Los mestiers portavon am se los VI penos de las escalas. 

Carya Magal., p. 8.

Les métiers portaient avec eux les six pennons des compagnies.

- Qualité, mérite.

Fig. Car a totz los mestiers 

Que lunh pros cavayers 

Aia mestier ab si.

Amanieu des Escas: El temps. 

Car il a tous les mérites dont un preux chevalier ait besoin en lui.

Amors a tant de bos mestiers, 

Qu' a totz fai benestans socor.

Raimond de Miraval: D'amor son.

L'amour a tant de bonnes qualités, qu'à tous il fait secours convenable.

- Besoin.

Quascus si deu de son mestier formir. 

B. de Ventadour: Ab joi mov. 

Chacun se doit satisfaire de son besoin. 

Loc. Ben ai so que m' es mestier.

Hugues de Saint-Cyr: Seigner coms.

J'ai bien ce qui m'est nécessaire.

Mestiers es uzar del glazi de drechura. V. et Vert., fol. 57.

Il est nécessaire d'user du glaive de droiture. 

Bella domna, vostre socors 

M' agra mestier, s'a vos plagues.

B. de Ventadour: Ja mos chantars.

Belle dame, votre secours me serait nécessaire, s'il vous plaisait.

Lur fassam lo be que lur poyrem far, si an mestier de nos.

V. et Vert., fol. 44. 

Que nous leur fassions le bien que nous leur pourrons faire, s'ils ont besoin de nous. 

ANC. FR. Et il dient ke tuit sunt prest 

D'aler od li, se mestier est.

Roman de Rou, v. 11161.

Que s'en venist pur lui aider, 

Kar mut en aveit grant mester.

Marie de France, t. 1, p. 440. 

ANC. CAT. ANC. ESP. PORT. Mester. IT. Mestiere. (chap. Menesté. Lo antic mester de cleressía y lo de juglaría.)

Lo antic mester de cleressía y lo de juglaría.

12. Administrar, Aministrar, Amenistrar, v., lat. administrare, administrer, gouverner.

Enquara las deia el gardar e aministrar curiosament.

Trad. du Code de Justinien, fol. 73. 

Encore qu'il doive les garder et administrer soigneusement.

- Aider, secourir, fournir, servir.

Dieus amenistrara cell que a adordenat. V. de S. Honorat. 

Dieu aidera celui qu'il a ordonné. 

San Esperit... us aministrara e us inspirara totas aquestas causas.

(chap. Lo Espíritu San... tos administrará y tos inspirará totes estes coses.)

Fragment de trad. de la Passion. 

Le Saint-Esprit... vous administrera et vous inspirera toutes ces choses.

Fig. Charitatz aministra lo be que non poders tol. Trad. de Bède, fol. 20.

Charité fournit le bien que non pouvoir ôte.

Qual que sia que a me aura aministrat, mon paire lo honorificara.

(chap. Consevol (cual que sigue) que a mí haurá administrat, mon pare lo honorificará.)

Fragment de trad. de la Passion.

Quel qui soit qui m'aura servi, mon père lui rendra honneur.

- Terme d'église.

Los capellas lo tracton, e lo aministron a nos autres.

V. et Vert., fol. 96.

Les chapelains le touchent, et l' administrent à nous autres.

- Rendre.

Administrar justicia a un cascun. Statuts de Provence. Julien, t. I, p. 90.

(chap. Administrá justissia a cadaú.)

Administrer justice à un chacun.

Part. pas. Un sai que m par 

Trop be aministratz 

De far rix fagz prezatz.

Giraud de Borneil: Solatz, joys.

J'en sais un qui me paraît très-bien fourni pour faire de riches faits prisés. 

CAT. ESP. PORT. Administrar. IT. Amministrare. 

(chap. Administrá. Vore la conjugassió mes amún.)

13. Administracio, Aministracio, Aministracion, s. f., lat. administrationem, administration, gestion.

Aquel a cui es vedada aministracios, so es bailia de las soas causas.

Trad. du Code de Justinien, fol. 13. 

Celui à qui est défendue administration, c'est-à-dire gouvernement des siennes choses.

An per el tenguda s' aministracion. V. de S. Honorat. 

Ont tenu pour lui son administration.

Bo cunte e leial de lor administracio. 

Cout. de Fumel, de 1265. DOAT, t. VIII, fol. 146. 

Bon et loyal compte de leur administration. 

CAT. Administració. ESP. Administración. PORT. Administração

IT. Amministrazione. (chap. Administrassió, administrassions.)

14. Administraire, Aministraire, Aministrador, s. m., lat. administrator, administrateur, régisseur.

Aministraires del aver del comun. Trad. du Code de Justinien, fol. 15. Administrateur de l'avoir de la communauté. 

Volian elegir lur aministrador. V. de S. Honorat. 

Voulaient élire leur administrateur. 

Priors et administraire.

Tit. de 1234. DOAT, t. CXXXIV, fol. 53. 

Prieur et administrateur.

CAT. ESP. PORT. Administrador. IT. Amministratore. 

(chap. Administradó, administradós, administradora, administradores.)

15. Aministrairiz, s. f., exécutrice, entremetteuse.

Ira, aministrairiz de crueltat. Trad. de Bède, fol. 1. 

Colère, entremetteuse de cruauté.

(chap. Ira - rabia, cólera - administradora de (la) crueldat.)

16. Sotzministrament, s. m., sous-assistance, sous-aide.

Per la vostra orazo e per lo sotzministrament del esperit de Jhesus.

Trad. de l'Épître de S. Paul aux Philippiens.

Par la votre prière et par la sous-assistance de l'esprit de Jésus.

(chap. Suministramén, suministre; suministramens, suministres. V. Suministrá: suministro, suministres, suministre, suministrem o suministram, suministréu o suministráu, suministren; suministrat, suministrats, suministrada, suministrades.)

Mirabolan, Mirabola, s. m., lat. myrobalanum, myrobolandier.

Mirabolans, aytals aybres han frug trop carps. 

Eluc. de las propr., fol. 198.

Le myrobolandier, de tels arbres ont fruit trop peu denses.

- Myrobolan, fruit du myrobolandier. 

Semlans a mirabolas. Eluc. de las propr., fol. 71.

Ressemblants à myrobolans. 

Escorca de mirabolans.

Rec. de remèdes en provençal.

Écorce de myrobolans.

CAT. Mirabolant. ESP. Mirabolano. PORT. Mirabalano. IT. Mirabolano.

(chap. Prunera, pruna borda, fan barbaridat de prunes, Prunus cerasifera. Natres ne teníem dos a la vora del caixé de la sequia. Alemán Mirabelle, fransés, mirabelle: pruna redoneta y menuda, mol gustosa.)

2. Mirabolanom, s. m., myrobolanum, remède fait avec le myrobolan. Pren una unsa de mirabolanom. Collect. de recettes de médecine.

Prends une once de myrobolanum.

Prunera borda, fan barbaridat de prunes, Prunus cerasifera. Natres ne teníem dos a la vora del caixé de la sequia.

Mirabolat, s. m., mirabelle, sorte de prune.

Mirabolatz conditz. Cartulaire de Montpellier, fol. 129. 

Mirabelles confites.

(chap. Lo mateix que antes, pruna borda.)