Mostrando las entradas para la consulta senescal ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta senescal ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

viernes, 5 de diciembre de 2025

Jerusalén, Vespasiano

SITIO TOMA Y DESTRUCCIÓN DE JERUSALÉN POR EL EMPERADOR VESPASIANO. (1).

Jerusalén



(1 ) Códices del monasterio de Ripoll, núm. 155, fol. 36.

Apres XL anys que Deu fo levat en creu en Jherusalem Vespesia lemperador qui fo fill de Just Sesar emperador de Roma e de la maior part de tota Lombardia e tenia en destret
Jherusalem Roma era cap de tot paganisma e lemperador creya
e adorave les idoles e feya adorar per tot son emperi
e ell era be guarnit de la riquesa dequest mon e ell
ama bona cavaleria sobre tots los altres barons del mon
e avia un fill sert e savi qui havia nom Titus e
ell stave en aquest delit en aquesta
abundancia del segla e no pensave dals sino delitar
son cos. Deus reguarde la sua gran error car pres per
els pasio e mort. En aquell temps era mantenguda e
continnade dels
continnamens dels idoles e dels dimonis e la perdicio del
poble. E trames Deus una malaltia qui havia nom cranch
en la cara de Vespesia lemperador que tot lo nas e les
galtes li menjaven tro a les dens e caygerenli les
maxeles e la barba tot en axi com hom la li
hagues palade tota que anc noy romas pels.
Lemperador fou dolent de sa malaltia e tots los
seus barons stegeren ne fort meravelats e
feren venir metges tots los milos que hom poc
trobar e com aquels metges com mes obraven en ell lavos
ell pigorave mes si que tots los metjes lo
desenpararen e digueren que res no li podien valer mas
que lo cranch li havia donat li menya totes les galtes
e al nas e ac per tot lo cors lebrosia qui tot
lespeseiave e era ten mal adobat que nos podie
tenir als peus ans li covenia ajaure de nit e de
dia en aquel temps que Deus vench e anave ab sos
dexebles I daquells lo cual avia nom Climent fou
vengut en Roma e aquell per la malesa dels pagans e per la duresa del
emperador no gosave preycar scondidament e amegade
e un senescal del enperador qui sepelave Gays en lo
qual lemperador se fiave sobre tots los altres barons seus
veent preycar Sent Climent e les gents menudes
scoltavenlo molt volentes. E quant parti de qui vench
denant lemperador e guardalo e viulo
malament adobat e comensa a plorar greument e lemperador dixli - bel
amich no plos car los deus man
donade aquesta stremetat els lem tolran
cant los plaura e pregemlos ne fort que
sim garexen iols bastire un temple lo
pus bel que hanc bastit fos. - Senior
- so dix Gays lo senescal - no creu que agen
negun poder mas al temps de Just Sesar vostre pare hoy
preycar e dir que en Jherusalem avia un sant profeta qui avia nom
Jhesu-Christ e feya grans miracles que ell mundave los
lebrosos que eren ferits daquela maleutia e als
sechs donave lur veer e als sorts donave loyr
e als muts feya parlar e als contrets feya anar e als
morts resusitar e tots los malalts daquella maleltia
aguesen sanave e los juheus per enveya e per
miracles que li veyen fer levarenlo en creu e Pilat lo teu prebost justicialo a mort e e hoit
preicar que al terç
jorn resusita e mes he hoit dir que qui podia
aver alguna cosa que al cors del profeta hages tocat de
qualque malaltia que agues seria guarit ab
que agues fiança e ferma fe e
ferma creença en lo profeta e
yo creu be aso que si res ne podien aver que sin
aviets que sempra seriets guarit. - So dix
lemperador - vull que digues si saps aquell profeta si creya
ni adorave los nostros deus. - Respos lo senescal e dix -
Senyor maravel me fort com podets dir que aquell
sant profeta aso agues ne adoras los deus ques
senyor major dels e de tot lo dit sant profeta - aso
dix lo senescal al emperador - e ana per la terra e avia LXXVI
dexebles qui anaven tots els e avieni daquels triats
XII qui eren de son sacret e de aquels XII avia
ni un qui havia nom Judes e aquell traylo e venel
als Juheus per XXX dines e quant aquest dexeble viu que
havia liurat a mort lo sant profeta als Juheus penedisen
e torna los dines als judeus e els nol
volgeren pendra e ell gitals al mig del
templa e puys penjas e anasen a infern
tot aso e hoit preicar. Totes aquestes demandes - so
dix lo senescal - senyor jaquits anar mas
tremetets en Jherusalem si trobarets res daquell sant
profeta o que agues tocat al cos del sant profeta car
siats sert que mantinent serets guarit
car e gran fe que trobarets alcuna cosa que ell tocade
ho tengude al seu beneyt cors axi
com he hoit preycar.
- Dix lemperador - si axi es
com tu dius nou halergem mes mas que tentost
sies aperallat per anar la e si res trobes que
mo aports e si lo sant profeta me vol
garir iol vengere per sert que aytantes
dinades fare dels juheus XXX per I diner com ell fo
venut per XXX dines. Mas aso vull que digues a
Pilat mon prebost que molt mes greu com nom ha trames
lo traut nol ma tremes que solia
trametre a mon pare com nol ma tremes sino per
tres anys e no li perdonare car per set anys lo ma
falit.
- Senyor - so dix lo senescal - be complire lo
vostro manament si a Deu plau.
- Cant lo
senescal vae le volentat de son senyor
aparellas anar al pus honradement que poch
axi com a mitsatger denperador e com ell
pretenia de fer que era noble al major quel emperador agues
mas ell no volch anar ab grans compayes ni ab gran
berga mas pres IIII caveles seus nobles axi com
pertanya aytal baro apres pres scudes e
atzembles e gran re daltre meynade e pres
comiat del emperador e van cavalcar en lus
pelafrens e van partir de Roma e vengeren per tera tro
a Berlet e aqui age feit aparellar una nau e vas
reculir ab tota sa gent e pensaren de navegar tant que
per la volentat de Deu van aribar a Nacre. E
cant foren venguts a Nacre vas reculir en un
leny e ana tro a Sesaria (Cesárea) e de Seseria
anasen en Jherusalem e elberga privadament en
selade en la ciutat ab un savi juheu qui havia nom
Jacob. Aquest Jacob era pare de Maria Jacobi e cant lo
senescal ach sejornat en la ciutat III jorns que no
sere feyt conexer a Jacob son sta lo
pres per la ma e dixli - hoste senyor noble hom parets
digats me saladement don sots ne ne
qual tera sosts
ne a que sots vengut a demanar si jous hi puch
aconselar de neguna
cosa axi com es de mercaderia jou fare molt volentes. - Lo
senescal respos - gracies oste Jacop yo son
hom del enperador e son senescal e planeix
lemperador se de mi mes que altra amich que ell
haia e car vos semblats prous hom direus
la veritat. Vespesia lemperador per lo qual Jherusalem se destreny
es sobrepres de una gran maleutia qui ha nom cranch
qui li ha menyade e guastade tota la cara e tot los
ha lebros e espeseiat que nos pot sostenir an
peus que ia ans li cove ajaure de nit e
de dia. E a ten gran ira en si matex ell e sos
barons e tota se gent que no saben ques fasen
e no poden trobar metges quil pusquen garir
cascun jorn. E jo havia hoit parlar del sant
profeta que los juheus ausieren a gran tort en aquesta
ciutat e ich pres pasio que ten grans miracles
feya en sa vida e apres sa mort que si pogesem trobar alcuna
cosa que ell agues tocade que tentost com
lemperador leuria ne le tocaria fos gorit per la
vertut del sant profeta. E sapiats que io som
asi vengut e si vos ne sabets res ni alcuna cosa de so
que io deman enseiatsmo que gran be e gran honor
vos fare aver del emperador mon senior e faraus
be en sa cort sobre tots los altres per que si sabets
coses pofitables a mon senior enseiatslesme e no les me
selets perque tentost quey anem que io no
tornare denant ell tro que aja consell trobat -
Jacop respos - mon senior lemperador creu en lo sant profeta ni
ladora. - Lo senescal respos - ell adore les idoles e
no lexeria los caltivemens de sos deus
per negune res. - Jacob respon -
amich
tornatsvosen a vostro emperador que si ell no creya
en lo sant profeta qui pres pasio que iol viu
davalar de la creu e metre al moniment a Josep
son amich puys lo viu com fo
resucitat e preicar als dexebles e dix anats
preicar a totes criatures lavangeli e digatslos qui
creura lo fil de la Verge e sera batayat salvat sera e
qui nou creura sera comdempnat. Per aço
vos dich que si ell
aso no creya e nol adorave axi com a tot poderos senyor com
ell es ja ell no pot guarir mas si ell ho vol creure el
sera tost guarit de la lebrosia (leprosia,
lepra) axi com ne son gorits daltres
molts. E io direus un eximpli de veritat. Una
fembra qui ha nom Veronica qui es de Galileya
(Galilea) era lebrosa fort que no gosave star ab
laltre gent e cant (quant) ella sabe que
Jhesu-Christ fo levat en creu e ach gran dol que ella
se pensave e avia se creensa que ell la sanas e la mundas
de sa malautia e vench a monti Calvari e
viu que los juheus agueren penyat Jhesu-Christ en creu e al
peu de la creu era la Verge Maria ab un disipol qui ha nom
Johan e Veronica nos gosave apropiar (apropar)
a la Verge Maria ne al dexeble qui era ab ella per la gran
malautia que era en ella e la Verge Maria cant viu que la fembra
plorave adresas e signali que venges a ella e
ella vench tentost e la Verge Maria pres una tovallola que la
Veronica portave en son cap e espendili la cara del seu beneyt
fil e axi demostrali tentost la cara de la presiose
ymage de nostro Senyor Jhesu-Christ e donala a la dita
Veronica e aytentost cant le Veronica tench la
tovalola on era la fas afaysonade de
Jhesu-Christ fo senade e muda de tota se
lebrosia e ella te
aquella tovallola encara. - Senyor - so dix lo senescal - tot aso
creu verament e tramatam per la fembra e manemle
a mon senyor lemperador que io se be que el creura aso
fermament e cant sera guarit tota crestiandat sera exelsade
per ell e es me fe que ell vengera la mort de
Jhesu-Christ. - Jacob lo savi juheu trames a I seu misatge
per demanar le dita Veronica que vinges denant
ell que mester levie e cant fo vengut Jacob en quina
manera era vengut de la lo senescal del emperador era
en Jherusalem queus nirets ab ell en terra de Roma per guarir
lemperador que era fort destrouit de la lebrosia quil avia
tot spenseiat e trencat que no avie membre sobre
si e ella respos que volentera hi hiria car creu
quella virtut de Deu garira lemperador e tot son poble
creura en Deu Jhesu-Christ. E Gays lo senescal ac gran
goig e aperalaranse de tornar en lur terra e lemperador
mas lo senescal se recorda e dix a Jacob - yo vull parlar ab
Pilat - E Jacob dix - jous hi segire molt volenteses
e anem hi. - E enasen abdosos a Pilat e trobarenlo
denant lo temple de Salamo lo senescal lo saluda
e dixli - Senyor Pilat yo son misatger del emperador de
Roma mon senior e vostre que es e manaus per mi que vos li
anviets lo traut (un impuesto) de VII anys e
avetsho mal fet car vos per cascun any no ley avets
trames e dixme que mal sen te per pagat empero
car sta terra stant luny nous ho
tendre en mal e trametets lo li e io
rahonar vos he ab ell e axi senyor Pilat ajats vostre
bon consel e trametets lo li per mi al vostre bon
senyor lo traut - Pilat cant ach scoltat
e entes lo senescal molt li feu lega cara e respongeli
argulosament e ab manases e dixli quen auria
consey e I maligne hom qui era del consel de Pilat el
senescal que era e avia nom Barabas (Barrabás) e dixli
ha vista de tots que li donave per consel que ia lo traut ne
lomenatge no regoneges al emperador mas ques
fes senyor de Jherusalem e de tot lo poble pus que els
los volen per senyor e lemperador que romanges senior
de Roma e de Lombardie. E per so dix Barabas a Pilat - pus
certament que si lemperador dessa vol pasar ab ses
gens noy pot venir per freytura daygua
que non ich trobaran. - E Pilat crege lo consell
que Barabas li donave e volch ausiure tentost
Gays lo senescal mas Barabas li dix que misatger no
devia mal pendra ans devia recaptarse misatgeria
al milor que pogues. Sobre aso Gays lo senescal se parti
felonament de Pilat lo primer jorn del mes de maig e pres
comiat de Jacob son oste e comanall a Deu e isquese
de Jherusalem ab Veronica e ab tota se companya enansen
dret a Sesaria. E puys dequi vingeren a Nacre e
puys reculirense en lur nau e Deus donals bon
temps e vingeren al port de Barlet ab gran goig que
ageren de venir en lur terra e sobre tots ague goig lo
senescal car ell avie *sa creensa fermament que Deus li fayia
tanta donor de sos trebays serien sans e cant foren
aribat ageren asajornats II jorns e van cavalcar
en lus palafrens e metense al cami ab lus
atzembles e vengeren sen en Roma hon era lemperador
molt destret de la maleutia. E cant lemperador hoy
le venguda de son senescal ac gran goig e fo mol
desitgos de parlar ab ell. En aquella fayso que Gays fo
vengut Vespesia lemperador avia manade se cort
ab tots los barons de son imperi axi
reyes princeps comtes e duchs e portes e
capitals e de tota laltre cavaleria
de sa los munts del emperador car ell era axi
turmentat e menyscabat de sos membres per la
gran maleutia qui era en ell e que no cuydave aver
sperança
de la benenansa e del honrament dequest segle e
vole coronar Titus son fil emperador e
que governas limperi e tots los barons.
El
segon dia que Gays lo senescal fo vengut devia eser coronat
Titus emperador. Gays vench denant lo senyor emperador e saludalo e
lemperador demanali si avia trobade alcuna cosa que li
poges donar salut e ell resposli - senior alegrauvos
e fets gracie a nostro Senyor Deus car yo
he trobade una bona fembra e santa que ha la fas
de Jhesu-Christ en una bela tovallola e aquesta
presiosa tovallola que aquesta santa fembre queus
he amanade vos en garira. Car en sta manera matexa ella
era tocade malament de lebrosie si que tota sa
cara nevie speseiade axi com vos
aveu de tot lo vostro cors e axi senyor ab que vos ajau
ferma fe e ferma creensa en Jhesu-Christ que cant veyats
la sua fas que cregats vertaderement que es ver
Deus tot poderos senyor
sobre tot quant es e aquell cregats e quel adorets
e tornarets a la sua
lig e vos serets tentost guarit e si aso
no creets tots temps starets en aquesta tristicia.

E lemperador respos - certes jou creu be tot
aso que tum dius e si ell me fa tanta de grasia
e de honor que ell me do sanitat jo
venjare la sua mort e fetsme venir la fembra e
aport la tovallola santament axi com si tanye. - Senyor
- dix lo senescal - quant tota le baronia sera ajustade
jo fare aparellar la santa fembra e farele venir denant
vos e tota la baronia veura lo gran miracle e creura tuyt
mils Jhesu-Christ e vos senior porets coronar vostro
fil Titus. - E lemperador crech aso que son senescal li
dix e dix lemperador - a pler de Deu sia fet. - E son
senescal sen torna en son alberch e lemperador romas
en son palau. - E cant lo senescal fo vengut troba la santa dona
Veronica e dixli - dema vol mon senyor lemperador que vos anets
a ell e pregarets nostro Senyor que li demost
miracle en ell per tal que tot lo poble crega en tot lo poderos Deus.
- E la bona de dona hoy e gitas en oracio e
prega molt devotament nostro Senior Jhesu-Christ en
aytal manera - Senyor Deus qui volguist exalsar
lo teu sant nom e ell benenuyrat Pere e ell benenuyrat
Pau e en tots los teus dexebles posist la tua
vertut els donist poder de sanar les gens
e de encalsar los diables tu sana aquest gentil hom per
tal quel crega en sol Deus vertader per tal quell
poble vinga a sant batisma. Senyor Deus salvalo
axi com salvist a mi per la tua gracia e per honor de
la tua presiosa mare quem dona la tua
fas.
- Mentre orave e pregave Deus fortment un
dexeble de nostro Senior Jhesu-Christ pasa denant la
porta e Veronica giras e viulo e conechlo e
dixli - not temes ne aias pahor
que santa crestiendat sera exelsade per tu e tu nom
coneys gens sino to deya sapies te que io son
aquella fembra qui era lebro en Galilea e cant
yo hoy dir que Jhesu-Christ fo levat en creu animen
la hon era e la sua benenuyrade mare pres Ia
tovallola que io portave en mon cap e mostrala denant
la fas de nostro Senyor e mantinent hi fo feta en la
tovallola la sua fayso e la sua semblança
del seu presios vull e eytentost com lagui
tocade io fuy tota garida e ara son
venguda en sta terra per manament del emperador e vos anats ab
mi e fets vostro sermo de nostro Senyor Jhesu-Christ -
Lo dicipol conech que per lordonament de
Deu sera feyt - mas vuul quem diges com
as nom. - E la dona li dix - yo e nom Veronica. - E lo
dicipol pres comiat de Veronica e vasen. E cant vench
lemperador no volch adorar sos deus que solia adorar
car noy havie ferma creensa per aso que li dix
lo senescal e cant vench lendema en tota
la terra e tota la cort e tots los barons foren ajustats per
coronar Titus emperador e Vespesia lemperador feu ajustar la hon era
la baronia e feu si portar un noble lit e puys
feu se venir son senescal e Veronica e Sent Climent vench ab ella e
Veronica porta la tovalola en la ma dreta e liurala
denant tots a Sent Climent e cant foren denant lemperador Veronica lo
saluda - Senior entenam lo sermo e apres lo
sermo rebrets sanitat dequest sant hom qui fo dexeble
de Jhesu-Christ - E lemperador feu fer manament a tota la sua gent e
baronia que hom lescoltas benignament e sens brugit
e apres Sent Climent puiasen en un alt cadafal e
comensa a
preycar e preica de la incarnacio de nostro
Senior e de la nativitat e de la circunsicio e del batisma
e com volch esser bataiat en flum Jorda e de la
quarentena quant lo diable lo volch temptar en
lo desert e com Judes lo trahi ell vene
per XXX dines als judeus e de la pasio com lo
puiaren en creu e com Pilat lo jutga a mort en
Jherusalem e com Josep I gentil cavaller lo mes al sepulcre e
el deyeble de la creu e com spolia linfern
en trague lomanal linage e de la resureccio
e de la asensio e cant sen puia als cels
e puyes com trames lo sant sperit sobre los
apostols e com deuen venir al derer jorn jutgar
los vius e als morts. E cant ac longament
preycat ell feu son sermo e dix - amen.- Apres se
jonola (s´aginolla) e reclama a Deu e a Santa
Veronica e atresi e cant foren levats de la orasio
ell desplega la tovallola a veent de tots e apropias a lemperador e feuli adorar la fas e tentost
lemperador ague tocade la tovalola ell fo gorit
e mundat de tota se maleutia en aytal
manera que anch clapa ne altra cosa no ague ne
parech que sobre son cos agues aut altre mal axi
fo bel e mudat. Cant fo gorit lemperador e curat de sa
malaltia no poch aver maior goig ell e sa
baronia e en axi deliurantment e poderosa com si no agues
aut negu mall nec re e fo
ayten leuger com negun dels altres cavales.
Cant lemperador ab tota se baronia agueren fetes grasies
e lahos a nostro Senyor Jhesu-Christ axi com Sent
Climent los adoctrina els ansenia e lendema
lemperador lo sentdema corona son fil Titus emperador
molt honradament e Sent Climent qui preyca a lemperador e a tots sos
barons e lescoltaren ab gran devosio e diligentment
volentes e cant ac dit son sermo ell dix
a hoint de tuit a lemperador
- Senior si
Jhesu-Christ vos a fayta gracia de la vostra malautia de queus
a gorit de la qual vos erets fort destret
plasieus per la vostra beneyta amor queus fasats
bataiar (batejar) a la sua santa lig
(ley, llei) e axelserem crestiandat e fets ho
saber a tota vostra gent ques fasen batayar e
negu qui batayar se vulla no li sia
contrastat. - Aso respos lemperador - jo deig donar
gran galardo en aquesta santa dona que ses trebalade per mi. -
Apres parlali - dona prenets de mon enperi tot
so queus vullats que ious he do
sien viles sien castels sien siutats
fora Roma que es mon cap de tot mon imperi de tot
laltre que io aia prenetsne so
queus placia. - E Veronica respos - gracies a Deu de
tot so quem volets dar mas donats
ho a la santa fas de Jhesu-Christ car vos vets que io
mi son donade e comanade a ella. - E
lemperador dix - jous ho atorch. Clama Sent Climent.
Senior vos e aquesta dona prenets so queus
vuulats de mon inperi. - E Sent Climent dixli -
Senyor de vos avem tant queus bataiets eus fasats
bataiar e tota vostra gent - E lemperador respos - senyer
yo vuull que siats apostoli tot
primerament e siats cap de crastiandat e preicats
e fets preycar per tota la terra la santa fe e tot
aquells quey porets tornar molt me pleurie mas sapiats
senyer que io nom batayare entro que aia
vegade la mort de Jhesu-Christ mas comvench tentost com
yo sere tornat de lla si plau a Deu yom batayare e a nostro
Senyor e tots los barons e tota la gent de ma terra mas primerament
si plau a nostro Senyor Jhesu-Christ que ma faita tanta de
honor pendre venjance de la sua mort e tro que
laye vengade yo no aure gran alegria car
ell pres pasio a tort - Lemperador leva Sent
Climent apostoli e puys feu fer una sgleya de
Sent Simon Justus e sus en laltar ell mes la
tovallola entre dos pilas e aqui ses encare. E
cant lesgleya fo fayta e stablides les fonts
Sent Climent bataya Santa Veronica e no li cambia son
nom e sovent la preicave en part vayros e molts
batajavense e cant tot aso fo feyt Gais lo
senescal vench denant Vespesia lemperador e dixli - Senyor gran goig
devets aver car vos sots ten be garit de
vostra maleutia e vul vos comtar de Pilat
vostre prebost com me respos com li digui queus trametes lo
traut ell feume lega care e respos me
argulosament e dix que iames nous
en trametria ni en res nous conexia en la siutat e dic vos
que si io res li agues tornades noves volentat avie quem ausies
e io de gran goig que havie per ço
com avie trobat so per que hi era vengut nom volgui contrestar
ab ell mas lo el manasi de part vostra e cant jo
havie ab ell aquestes noves ab ell se leva I savi juheu e
profetiza denant Pilat e dix que ten gran carestia auria e tendrie
poch de temps en Jherusalem que la mare menjaria son fill de
fam quey aurie. E un judeu qui havie nom Isach dix
atresi que verament Jhesu-Christ ho havie dit de sa
boca que en breu temps vendria la destreccio de Jherusalem que
noy romandria pedra sobre pedra e auria leyns ten
gran carestia e ten gran fam que la mara mataria son
infant. E Pilat quant hoy fo fort
despegat e dixlos que si mes ne parlaven ell los
faria justiciar. E dix - Senior veiats vostre prebost
com vos es leyal. - Cant lemperador ho hoy ach
gran maravella e mana cridar ses ots (osts, hosts,
huestes) per tota la terra que vingesen tuit en
Roma. Mantinent fo complide sa volentat
e tots los barons e altres vingeren aperallats
al pus honradament que pogueren pasar en
Jherusalem aqui vingeren reis comtes duchs
marquesos
e potestats e capitans sens comta ab tanta cavalaria
que be ni ach CC milia cavales part laltre gent.
Lemperador ac son navili aperalat
entre naus lenys e galeas eren XX milia e
feren vele ensemps a cap de V setmanes vingeren
a Nacre I dia mayti cant lo sol exia
e aytentost aquels qui staven en Acre
reteren la vila a lemperador a sa volentat
e cant agueren aqui refrescat anaren en I castel
qui avie nom Jafel aquest castel era molt
gran e forts e tenienlo juheus e cant
veren que ten gran gens eren ajustades
per els a destrouir els se reteren
volentes si lemperador los volges pendra a merce
e cant lost fo entrade en torn del castell
nostro Senior trames tante de neu
e tan gran
vent que apenes poch durar nul hom en la ost. E
ell castel fo be bestit que un
savi juheu lo feu bastir qui fo de
Natseret (Nazaret) qui avia nom Jafell
qui era cosin germa de Jacob lo noble
cavaller qui mes nostro Senior al seu sepulcre
aquest senior del castell era molt bo
cavaller e noble e savi hom de gerra e dix a lemperador quel preses
a merce e lemperador dixli que ia merce no li aurie e
cant vench apres poch de temps lemperador pres lo castell e feu
ausiura tots los juheus levats deu quis amagaren en una
cova sua ab Jafell qui era dins lo castell e aqui stegeren
amagats III jorns e cant veren que morir los covenia
aqui de fam los VIII juheus enprengueren queus
osisiesen los uns als altres ab los coltels
salvant Jafell e un seu cosi qui nou volgeren fer e
cant los VIII juheus se foren morts Jafel dix a
son cosi - io era senior dequest castell era
tengut per molt savi gran folia seria si axins lexam
morir iscam de si e anem a lemperador clamar
merce que cant sabra que som nos nons ausiura
lemperador.
Pilat e lo rey Arquilaus fan cridar per la
ciutat cant tots se foren desermats que tuit que
portasen pedres o cantals sus per los
descenys e per les bastides dels murs los quals era be guarnit
Jherusalem e ab aytant foren LX milia e mes que
tots aporten pedres e cantals per garnir los
murs de la ciutat. E Pilat e lo rey Argilaus puiaren
sus al mur ab X cavallers sens pus. E Pilaut
e lo rey Arquilaus foren en cors e cascu ac
vestit un brial de faxe de un vermel sisclato.
E Pilat tench en la ma un basto pelat e Vespesia
lemperador ab Jafel e ab Gais son senescal e ab XV cavalles
que manave vench al mur de la ciutat la on viu Pilat e lo rey
Arquilaus e demana a Gais son senescall qual dequels
era Pilat e Gais li dix que aquell qui tenia la verga pelade
qui stave sobre la bastida del mur e Vespesia lemperador
comensa de rahonar ab Pilat e dixli - lo meu noble pare Just
Sesar te comana Jherusalem que le li gordases be e
volch que foses son prebost e que guardases tota la terra per ell e
quant tu sabist que fo mort no regoneguist traut
ni senyoria per III anys era stat VII anys que ans gens
no men as volgut trametra e Gais mon senescal
cant jol te tramis reposistli
argulosament e diguistli que no temes res per mi
mas que yo gordas be Roma que tu gordaries
be Jherusalem de mi e de tots tos anamichs e que nom
regonexies traut ne senyoria e per so
vuul que tum fases obrir les portes de Jherusalem que
vull fer mes volentats de tu e de tots aquels qui de
dins son.
- E aquesta paraula resposli Pilat e dixli que
aurien son consell. E feu venir tots sos barons e lo rey
Arquilaus dixli que no li calia aver por de les manases
que lemperador li fayia car ell se podie be defensar a
ell encara que ell havie tanta de bona cavalleria e seria gran onta
si nos nos retiem al emperador per fer ses volentats e
mananli a qui aquest consell nos donara. Apres que lo rey Arqailaus
ac parlat se leva en peu Barabas un conseller de Pilat
lo qual creya molt fort e dix - lo rey Arquilaus vos dona bon consell
e creetslon per tal que mils Ion cregats
e direus e fareus conexer com lemperador no pora
conquerir ni pendra la ciutat de Jherusalem car sapiats
que ell no inch pot star gayre ab sa
baronia al pus luny de dos mesos
entreges que els com vos sabets no han aygua
ne le poden aver sino van mes de miga
jornade so es al flum (río, riu, flumen)
del diable la on periren dues ciutats Sedoma
e Samagora (Sodoma y Gomorra) e serienlos luny
pertret a tanta gent e per so creu lemperador noy pora
molt star entorn de nos perque ious do per
consell queus desiscats del rey Arquilaus - E tots los
cavalles tengerenho a bon consell. E Pilat partis
del consel ab lo rey Argilaus e vengeren la hon
lemprador Vespesia los tenia ab sos barons. E Pilat respos comensa a
parlar al emperador e dixli - Senior emperador tornatsvosen e
guardats be vostra terra e io gordare aquesta be
de vos e de tots mos anamichs e sapiats que la ciutat
nous retria mas asos consel que no
volgesets vos ne vostra gent asi star e queus entornasets.

- Tornar – dix lemperador - non me manets
tornar mas aso vuul quem digues sim
retrets la ciutat axi com aquell qui som axi
com a senyor lo cual tu no la deus tenir en aytal
manera que tu ne hom qui leyns sia non pendre a merce. - E Pilat li
dix - molt parlats argulosament sapies que la
ciutat not retria gens ans de aquesta ora anant
vos acuyde que io fare pits de vos que vos no
cuydats fer de mi e fets tot vostro poder que
nous enpreu un diner. - Lemperador se partex de qui
henasen ves lost e comtaho a Titus son fill e Titus age
gran goig e dix - beneyt ne sia Jhesu-Christ car
ell no vol que lo treydor de Pilat venga a nostra merce
que io avie dupte que vos li agesets merce e vuy mes no
pot esser que ia merce pusque trobar pus que Jhesu
Christ no la trovade ab ell.
- Senior emperador - so dix Titus -
entendets be que Deus ho vol per veritat que axi sia car Pilat
soferi la tresio de Jhesu-Christ que ell hi consenti e
ell ne sera destrouit e tota la ciutat ne sera enderocade
e tota la gent ne sera liurade a mort. - Cant aso ac
dit Titus vingeren los trotes qui pensaven dels cavals
e dels palafrens e dels atzembles e digueren al emperador - Senyor
que farem que dasa a XV miles no trobam aygua
per abeurar vostres bisties ne res que mester nos
es sia e nos no podem durar que cant som mogots en
lalba es mes dora nona ans que siam
tornats e no trobam aygua
sino al flum dels diables on periren II siutats Sadoma e
Samagora. E sapies que la ost no porets sostenir sino avets
aygua pus prop. - Lemperador ach molt gran meravella e
demana a Jafel de Jafe quin consell li donaria e ell dix que lo li
donare bo. - Senior – ço dix
Jafell - vos aurets gran bestiar de bous e de vaques e de
brofols e de camels e fetsho tot scorxar
e salar e puys fetsho be adobar los cuys e cosir
be los uns ab los altres fort e ferm e fetne encuyrar tot lo
val de Josofas e puys aurets moltes atzembles e
fara hom portar aygua cascun jorn del flum del diable. - E cant
lemperador hoy aso a bon consell bo crech o feu scorxar bous e vaques
e brofols e camels be LX milia e feulos salar e
adobar tots los cuys e cosir fort la I ab laltre e feulos
tenir e feu encuyrar tot lo val de Josofas. E cant la val fo
encuyrade e sponjade be e aparallade lemperador
dix a Jafel de Jafe que pensas de omplir lo val. E
Jafel feu aparellar II milia atzembles cascun portaven aygua del
flum del diable entro que agueren complida tota
la val de ras a ras e tenchse ayten be
com si fos sisterna e vole Deus que layga se tench
ten bona e ten fresca com si fos flum corrent.
Pilat e al rey Arquilaus ageren gran maravella e tots sels
de Jherusalem cant veren la vall de Josofas ten
gran ajustament dayga e albirasen que Jafel de
Jafe ho avie trectat e feit car sapien
que molt era hom savi e de gran engin e cant viu Pilat ten
gran ajustament avien daygua lus anamichs
imajinarense fort e volgeren eser fora la ciutat ab un
peu e penedis fort com la ciutat no havie retude al
emperador cant loy dix per fer a totes ses
volentats asasi que no saben ques facen ten fort
sesmayave. Lo rey Arquilaus e Barabas qui li havien donat lo
consell volgeren confortar Pilat e diguerenli - perqueus
smayat que si lemperador avie stat ab tota sa gent VII anys
sobre la ciutat no la aurie pressa per forsa e ell no
pot asi star tant temps e no ajats por que tots ne
serem honrats. - Cant Jacob hoy aso molt ho tench a gran folia e dix
a Pilat - Senior molt me do gran maravella com podets creure so que
aquests vos dien car sapies per cert que nos nons podem tenir contra
lemperador nostro senior mas jous donaria bon consell si vos lo
volets creure. - E Pilat volch saber quin consell ly
donaria e dixli Jacob - Senyer trametets al emperador
vostro ardit que vos li retrets la ciutat per fer ses
volentats e axi jo creu e e fe que ell
vos aura bona merce. - Pilat respos - tu est condempnat e as
renegade nostra lig e not deu hom creure tu ne ton consell car si
lemperador avie aquesta ciutat aytentost creuries en la lig que es
pega e per ço deute hom creure meins car se que tu li emviist la
malvade fembre Veronica sorterra del diable que ab sort la
garit e axi jo pendre be venjançe
de tu. - E axi feulo pendra e ligar ab I cadena e feulo metre en I
volta soterranya sots lo palau maior.
Cant Jacob fou en Ia preso scura molt reclama Jhesu-Christ que ell
per sa merce nol jaques aqui morir. Sancta Maria Jacobi qui era sa
filla hoy dir que son pare ere pres en la preso e que era mal menat
per Pilat reclama fort Jhesu--Christ e dix en axi - Senior Deus pare
glorios regarde lo meu pare ton amich qui
es en la preso per tu quels seus anamichs no li puxen
dan tenir quel deliurets de preso de Pilat can
los malvats juheus lageren enclos per
justiciarlo e tu per te merce deliurel de les
mans de sos anamichs e axi sia te merce que
deliures mon pare de la preso e de les mans de Pilat. -
Cant ague fayta se oracio I angel vench
a la porta on stave pres Jacob e trobal abocat
que dormia e langell apalalo per son nom e
Jacob se leva e reguardalo e viu gran claredat
e ac gran pahor e langel dixli - no ages
por car io son misatge de
Jhesu-Christ quet vench deliurar de tes
penes per son manament car tu e ta filla Maria
Jacobi lo reclamas de bon cor e ara am tremes
asi quet deliura. - So dix Jacob -
Deus naie gracies car no ma volgut oblidar. - E langell dix a
Jacob - deliurat de les cadenes e seguexme. - E ell dix
que no ho podie fer.
- Respos langel - leve tes
cames e tots tos brasos. - E aytentost leva
e caygerenli les cadenes e langel lo pres per la
ma e veenho les guardes traclon si que negunes de les
guardes nos pogueren veure aytenpoch com si fosen tots
ligats e manalsen per amia res al papalo
de Vespesia lemperador e ab aytant desenperal e anasen e Gays
lo senescal isque del papalo hon lemperador era
e anas decosta Jacob e tentost com lo vee lo
conech e val abrasar e besar e menal al emperador
Vespesia e dixli - Senior aquest es Jacob quim ensenya
Veronica per amor de vos. - E lemperador vali demanar com era
exit de Jherusalem que hoit avie dir que Pilat
levia mes en presso. E Jacob comtali tot per orda
com era stat ne com Pilat levie mes en
presso e per qual raho ne com Jhesu-Christ li
tremes langell quel avia desliurat
del mal de Pilat e tot lo poder dels juheus. Lemperador
cant ac parlat ab Jacob molt lonra e li
porta gran amor e volch que fos de son consell ab Jafel
de Jafe e ab Gais son senescal. Lemperador Vespesia trames quarir
son fill Titus emperador ell lo pres ab I
depart a consel e feu venir Jafel de Jafe e Jacob e XXX
barons qui foren del secret e lemperador Vespesia comensa a
parlar primerament denant aquests e dixlos - segons per
so vos he dit e fets venir e ajustar que aiem consell
com fasam nostres afes (afers)
dequesta ciutat e vull quell me do
primerament Jacob a qui nostre Senior a fayta (ha fet,
feta) tanta de honor que li tramis son angel
quel deliuras de les mans de Pilat e de sa preso
ell mana asi hon es en loch segur. E axi Jacob
digats vos com se capte
Pilat dins ne al rey Arquilaus ne laltre poble qui de dins es ne quin
parlament tenen per nos ne com es ne com no. - Senyor - respos Jacob
- jous dire la veritat per sert. Sapiats que
dins no ha gayre viande nes poden gayre
tenir es ten fort smayat Pilat per la gran gent que dins es
que en tota aquesta terra no ha romas juheu que tots no sien
venguts a tenir la festa en Jherusalem qui es cascun any e cant fos
vengut eus fes mes entorn Jherusalem ab la ost ans
puys negu non poch exir e per aso
son fort smayats e destrets de viandes
perque nos poden tenir longament mas per alcunes
parts creu que sen porien exir si mester los era. E per
aso fets fer entorn la ciutat gran vals e amples e pregons que
no pusquen exir negun juheu sens vostro
voler e cant le viande los falra
els se retran que ia per forsa
negun temps no serie presa per quen do per consel
que so que ious dich no sia pus alongat
mas que sia fet tentost. - Lemperador ab son
fil tengerenho a bo so que Jacob ach dit e tots los
XXX barons qui eren al consell e cant vench lendema ell feu
cridar per la ost que tots los manestrals que sabesen
valegar que vengesen al papalo de Vespesia
lemperador e tantost hi foren e comtal hom que eren be
V milia e lemperador e son fil manaren que tots fesen entorn
Jherusalem grans vals e manaren a Jacob e a Jafell quels ne
fesen caps e ministrados dequella obra e els
respongeren que molt volentes farien son
manaments. E aytantost Jacob e Jafell de Jafe pensaren
desmanar la hon ferien los vals he
manarenhi los obres e vanlos fer comensar
e feren de XV colses de pregont e XXX dample e
manaren ab lus menestrals XXX milia arques escudats
e be garnir per gordar los valajados e
axi obraren axi com Jacob e Jafell de Jafe los manaven obrar. Cant
Pilat viu que axi ten stretament los
asetjaven ac son consell ab lo rey
Arquilaus e ab Josep Abenemacia e un savi juheu Josep dix a
Pilat - Senyer de so quen podem nos alre fer que ious
dire lo malor consell que io hi se si vos me
volets creura com vendra dema mati nos nos alre fer tot
los cavalles (cavallers) e tots los balestes
(ballesters) e tots los servens (servents) e
sils podem svenir creu que els auran talent de
lexarnos e de asatgar ten prop de nos. - Lo consel
tench Pilat e lo rey Arquilaus a bon consell e feren
cridar lo vespre que al mati en lalba fosen tots armats
que vingesen tots denant lo templa de
Salamo (Salomón)
e cant vench lendema en lalba fo
feyt axi com Pilat ac manat e aperallaren
be los balestes e trobaren que XX milia cavelles foren
a caval be aperallats e LX milia entre lanses
e balestes e Pilat mana que saviement isquesen
en la batalla e que degu nos desenrecasen mas
que stigesen tots saviement axi com hom los avie
menat. Pilat e al rey Argilaus capdelaren
los XX milia cavelles e comensaren exir per la
porta de la ciutat e un dels guardes que staven en los vals
veeren que grans gens exiren de dins armats de la
siutat tentost puia a un cavall e brocha
e corech al papalo de Vespesia lemperador e trobal
que jayia encara lo sol no ere exit e comtali
com Pilat era armat ab tota sa gent per combatre e cant
lemperador hoi trames tentosts per Titus son fil
e per Jacob e per Jafel e menals tentost que fesen
cridar per tota la ost armes armes e encontinent
fo fet e gant oiren los cavalles gran
goig negeren (n´hagueren) e els sirvens
e als balestes e demantinent sermaren
(s´armaren) tots e lemperador comtals com lemperador venia
contra els ab tota sa gent e asinestrals
com ordonasen e stablisen la batalas. E cant
lemperador fo armat Titus son fil e tots los cavelles e tota laltre
gent foren tans entre a caval e a peu que nols
pogera armar hom. E cant foren venguts la on la ost
era de Pilat fo be tersia (hora de tercia) e encara no
era exit tot la ost de Pilat de Jherusalem mas
quant foren tots exits de Jherusalem e les batales
foren arengades per amdues les parts els se
mesclaren e ferirense de ten gran poder ab lus
armadures forts que tenien de cade part que la primera batalla
muriren de la ost de Pilat e del rey Arquilaus IIII milia entre
cavalles e sirvens e dequels del emperador DCCC e dura la batalla
fins a hora nona. Apres aquesta batalla tirarense
atras endues les osts e cant se foren
reposats un poch la batalla torna de cap e dendues les
parts en axi que IIII milia DCC moriren de la part de Pilat e del rey
Arquilaus e de la part de Vespesia e de son fill emperador MCC e dura
la batalla entro al vespra quel sol sen volch
entrar mas nostro Senior Deus que volc
que la sua mort fos vengade feu aqui gran miracle que
cant se cuydaven abdues les parts quel
sol fos post e sen tornaven cascun a lus posades
lo sol isque tantost e fo tornat a orient on
solia exir per la volentat de Deu axi com lo
mati fo e lo sol comensa a luir e fer bella matynade.

Vespesia lemperador e son fil lemperador novel veren
aquest gran miracle ageren gran goig e pensarense que
encare Deus no volie que encara isquesen
del camp e axi van capdelar lur gent e aminestrar
e van ferir ves els e dura la batala tro hora nona baxa
e muriren de la part de Pilat e del rey Arquilaus MCCL qui de
uns e daltres e de la part del emperador ML na moriren qui de
caval qui de peu las osts foren fort scalfats la una
contra laltre e foren molt lasos e cant vench
entorn vespres els tomaren al cap de cascuna part e
dura la batala entro quel sol sen entrave e
muryren de la part de Pilat II milia CCL entre tots e de la
part del emperador moriren CCCL e axi moriren de la part den Pilat
entre totes aquestes batalas XIII milia e de la part del
emperador II milia e de entre cavales e altres gens
darmes (gendarmes,
gen d´Arnes).
E axi vanse e leva lo camp lemperador daquestes batales
ab ses gens encalsaren tro al portal de
la ciutat e cant se feu lencals ausierenhi
un home que tots jorns hi havie cridat vina Vespesia a
Jherusalem per tal quel poble vaie a gran despagament
car alcuns creyen que aso fos profeta
e fon nafrat Josep ab una lansa per les
cuxes non ac tequa. Pilat e lo rey
Arquilaus foren molt lasos e ageren gran despagament
de la perdua que fayta avien e manaven per tota la
ciutat gran doll que anch no fo fet. Lemperador ab son
fil ab ses gens sen tornaren en lur tendes e
papalons (papalo: pabellón) e posarense tant
eren molt lasos e menjaren e refrescaren e cant vench
lendema Pilat e al rey Arquilaus no ageren volentat
de tornar en la batalla e ageren per consel que guardasen be la vila
que prou hi havien fet ab gordar solament. Lemperador e ab
Titus cant se foren levats veeren les gens
per la ost e veren que Pilat nols volia tenir gens camp
feu venir Jacob e Jafel que pensasen de fer los vals e els per tost
anantar ageren mes obres e agueren XV milia qui tots
obraven an poch de temps els ageren fait
lo vall entorn la ciutat si que hanc de leyns
non poch hom exir los vals ageren
XXX peus de pregont e LX dample e quant Pilat viu que de
Jherusalem negun hom non podie exir desconortas fort e tots
los barons de la ciutat uns e altres cridaven e deyen - aquell
que tot oyses cridave e deia vina Vespesia en
Jherusalem es mort e nos creem que alo era profeta
contra nos. Pilat mal consey aguist com la ciutat no
retist a lemperador. Ara veem quel temps se proisma
de so que haquell hom profetitsave. - Cant Pilat hoy
lo cridament de les gens feyen ten gran doll ac son
consell ab lo rey Arquilaus e ab Josep e Josep respos - Senier
que pot hom fer daso mas que hom fasa calar
la gent als noy se milor e que hom fasa
dos carnes en que meta hom tots los morts qui
apres no sien que gran pahor e farea
seria de nos que no aquesem
gran pudor e iria a ventura que nos no agesem
gran enfermetat en la ciutat e axi stigam be e saviement e
fets streier tota la viande que sapiats que fort
pocha nich ha e aynch pus de XXX milia
homens stranges queygeren venguts a la festa ni
gitar ni enviar nols hich pot hom per loync que
ynch sia perque cascu serie ops e guardar
so que ha de viande. E com aço
ac dit Josep e Pilat li comana que fees a sa guisa
axi com ell tindria per bo e tantost Josep feu fer fore
los murs de santa ciutat II grans carnes e
gitarenli los morts e ac inch per comte XIII mil
en apres ell feu streier la viande e gardar aquells
quin avien. E cant vench a poch de temps
ague ten gran carstia en la ciutat que noy
romas erba salvatge a menjar que aver la pogesen
e les bisties que morien menjavenles totes fosen cavals
o palafrens o altres bisties car ten gran
era la fam e la carestia que ali era entre le
gent stranya que noy havie comta car nous
podien aver duyta viande. E cant vench
apres poch de temps les gens cridaven et
ploraven per les carreres e morien a grans clapes de
fam que avien e tantost portavels hom en aquels
II carnes. Cant Pilat viu que ten grans gens morien de
fam que sol un jorn ne trobaren de morts CCCLX e ac
molt gran doll tenchse fort per destruch e feu
cridar per la ciutat que tot hom qui no ages que menjar quen prenges
en tot loch on ne trovasen ab tant la pobre gent ac gran goig e
tentost verets anar per les carreres a grans compaies
les pobres gens qui mes colps ne pus stusidament
podia aydar a barajar aquell que valia mes anaven
spiant e scoltant e holent per les carreres
als alberchs dels promens e aytentost com fumar
hi veyen entravensen dintre era tot robat e tolt
e axi an poch de temps fo gostade la viande
solament e anch res ni trobaren que meniar que totes
les portes de Jherusalem eren encuyrades de cuys de
brufols e les gens curien e descuyraven
les portes e coyen los cuys e menjavenlo e en la
ciutat costave I pa LX basans (besans, besantes) e I
poma I basant e I ou V basans e cant vench quel barex
fo fet de les viandes anch noy troba hom res a vendre per aver ne per
argent ans cant trovaben les rates les menjaven los
melos que i fosen e era ten gran la carestia e lo
destret de la fam que sens comta moriren les gens per les
carreres. E al temps de Jhesu-Christ quant fo levat en creu lo
rey Dafrica mori e cant fo mort la regine sa muller
no volch pendre marit ans volch servir Deu e lexa tot son regisme
e ab I filla que avie entrasen en Jherusalem e feuse batajar e
ac nom Maria e manave una richa dona per compaiona ab si qui aquestes
dones soven pregaven Jhesu-Christ que fort avien gran fe que
la regina nach jequida tota sa terra per
servir Jhesu-Christ. Aquesta dona regina ab laltre dona qui la servia
prou viandes meses en Jherusalem per lus ops axi com
pertanyiia a regina e los juheus qui lavien robades totes les
viandes aguerenleli robades e toltes que no lin
ageren res lexat mas sol les erbes de I jardi qui era en son alberch
et aquelles eles les coyen les menjaven. Cant totes les
erbes foren menyades e la filla de la regina fo molt aflebbida
de fam si que mori sens altre malaltia. Cant la donzela fo
morta la regina ague gran dol e comensa a plorar e lo fil de la dona
qui era compaiona de la regina era atresi mort de fam e
cant lo fil fo mort les dones no saberen ques fesen mas que manaren
gran doll e ageren tal fam que apenes se pogueren sostenir. Cant la
compaiona de la regina viu que la dona manave ten gran doll dixli -
dona lexem aso star e prengam mon
fil e trenquemlo. - E cant la regina ho ac hoyt de
farea que ague cayge smortida en terra. Ab
aytant I angell vench en lalberch e confortala e dixli - dona
Deus vos mana per mi que meniets del infant. - Ab aytant fo
complit so que Deus dix als jorns dels rams palmarum
cant ell entrave en Jherusalem ab sos dexebles. - En aquesta
generacio - so dix Jhesu-Christ - sera pastilencia de fam en
Jherusalem que la mara menjara son infant de fam
que auran e sera destrouida la ciutat e noy romandra
pedra sobre pedra sobre altra e la occasio del poble e la dolor dels
sera complida. - E per so dix langel - menjats e sera complit
so que Deus dix que no pot esser als. - Langel se parti
deles e anasen e les dones romangueren plorant e
prengueren linfant e trencarenlo per lo costat dret
ab laspatla e meterenho a rostir e rostirenlo
axi com si fos altra carn e axi com se rostia axia del
alberc tan bona aulor que tota la carrera
confortave aquels quin sentien. Pilat e al
rey Arquilaus anaven per les carreres e gordaven e
regonexien que porien fer e aturarense prop
dequi hon era lalberch de la regina on rostia
linfant e venchna a Pilat ten bona odor
nave - e digats a elles de qui es que men tremeten que
anch de res no agui maior talent. - Los
servens van holent per la carrera e sentiren hon se
rostia la carn e vengeren al alberch de la regina
e tocaren a la porta e la dona obrilos e tentost e cant
foren leyns saludaren molt les dones e digeren a les
dones - Pilat vostre senyor vos diu eus mana que li enviets
de la vostra carn dast que anch no fo ten
volenteros de res a meniar ne ten
desiyos. - E la dona companyona de la regina dixlos
- per Deu amich darvos nem molt volentes.- E
apropias al infant don fo mogut ha lo que rostien e
pres un coltell e dixlos - tenit daltra
part que trametemlin de cru e ell fasellse coure
a sa guisa. - Los servents com veren linfant
spasaiat e que els lo volien spasagar mes
per trametre a Pilat hageren ten gran pahor que ab poch
nos isqueren de lur seny e anch no sen
cuydaren esser tornats vengeren denant Pilat spaordits. E
Pilat los dix - com venits vosaltres axi que ten
fera color avets perque del ast nom avets
aportat. - E els comensaren a parlar com Ia
dona avie speseiat son infant - e rostienlo que
devien menjar e com vos en volien tremetre I poch e nos cant
ho veem agem ten gran fareha que hanc
ten gran no la hagem e vingemnosen per la gran
fareha que hagem. - Pilat com aso entes tenchho
a gran farea e anasen sus al palau e gitas sus
al lit de gran tristor que anch. Les dones foren
romases e comensaren a menjar del infant plorant e llamantagant
cant los covenia a menjar del infant a cascuna
blastomas a la taula tres vegades mentre que menjaven del
infant mas cor Deus ho havie ordenat manat et dit de sa
boca no podie esser alra. Cant lageren tot
menjat menjaren la filla de la regina dona Maria. Aqui hach
maior dol cant la regina comensa a parlar o a menjar de sa
filla e qui veia les dones plorar e fer ten gran desconort era
una pietat que negu quiu ves nos
abstingere de plorar. Cant Pilat ac stat III jorns dins son
alberch yrat e trist axi dequi e vench al rey
Arquilaus denant lo temple de Salomo e feu venir tots
sos barons a si e ach son consell aqui. E Pilat dixlos - senios
no veig que puscam pendre consell contra aquest emperador ne
ses gens e nos som fort destrets de viandes e Ia gran
maravella a sdevenguda en aquesta ciutat que les
mares menjen los infants e axi jo vull e do
per consell que retam la ciutat al emperador e sim vol
destrouir faseu que mes am que jo muyre
que si aquest poble tot lo morie que sab be lemperador
que negu non mer mal dequest fet sino io
e creu que ell aura merce de tots vosaltres. - Cant els
hoyren aquest consel
molt foren dolents e digueren - ay Deus que ferem de
nostro bon senior e de nostro lonch
senior governador. - Los plos e los crits se
levaren ten grans per tota la ciutat que hanch
ten gran desconort no fo fet per negunes gens
que aquells qui eren en la ost ho podien be hoir era
maior la dolor per ço com de dins morien uns ab altres
pus de CCCC persones de fam e Pilat dix que en totes gises
se fes so que ell avie dit e armas e al
rey Arquilaus ab V milia cavales e vengerensen
al vals de la ciutat on era lemperador. E Pilat apella
les companyes del enperador que li fesen que ab
ell volien parlar. Cant lemperador ho sabe feu venir Titus son
fill ab X milia cavalles e ab Jacob e ab Jafell e entren tots
la on Pilat los esperave. Cant lemperador fo
vengut la on era Pilat e lo rey Arquilaus
Pilat comensa a parlar ab lemperador e son senyor e dixli
-
Senior emperador aiats misericordie de mi e de tot
aquest poble si a vos plau e prenets vostra ciutat e tot cuant
hi ha e lexatnos anar a nostres terres e exelatsnos de
tot lo mon. - Lemperador respos e dixli - si tum vols
retre la ciutat ab tu e ab aquels qui
dins son per fer totes mes volentats jou fare a me
guisa que ia e dite e no en altre.
- Aso
respos lo rey Arquilaus e dix - Senior emperador
io fuy fil del rey Erodes senior
de Galileya e cant se mori romas a mi son
regisma e prenetsme a merce e nom vullats
destrouir que anch io ne mon pare
no fom contra vos. - Repos Vespesia lemperador e dix -
qui merce no haura merce no trobara. Cant ton pare ausis
Jhesu-Christ profeta que los juheus ausieren a tort
en Jherusalem tots los infants que anch pot
trobar que eren en son regisma qui eren de II anys
avall que anc negu nom troba merce e
foren per comte CLX milia e per ço
- dix lemperador - tu deus compra la sua iniquitat. -
Cant lo rey Arquilaus hoy aso que lemperador
li dix yradement dexendet de son cavall e
desermas tot e quant fo desermat ell trage
lespase e dix al emperador - ia Deus lo
gran no vulla que vos ne vostres gens paganes
vos puscats venar de me mort - e messe
lespasa sots la mamele (mamella, de mamar,
teta) e donali una gran empenta que tota sen entra per la squena
en axi que passa un gran palm de laltre part e
mantinent caech mort dins en lo vall.
Cant lo rey Arquilaus fo mort en axi fo
molt dolent e irat Pilat e los juheus qui ab
els eren e tornarensen en la ciutat e aqui verets
molt gran doll e grans plos per los cavalles
de rey Arquilaus e per totes ses gens tots
sesquinsaren es dolien fortment e plangielo tot
lo poble de la ciutat feya atretall que anch
sa par dolor no fo vista ne hoida en neguna ciutat. E cant vench
lendema Pilat feu venir Josep Barabam son senescal e
tots sos cavelles e tot lo poble e voch aver
consell dels e dix - senyos be vets que
nos nons podem tenir molt que Deus nos ha tots
hoplidats (oblidats, olvidados) e no avem viande
que anch mes neguna siutat no fo en maior
tribulasio quem consallats que fasa. -
Senior - so dix Josep - a so quin consell
volets que nol vos podem donar que lemperador nous
vol pendre a merçe bon
consel vos dona sell quius dona
per consell queus levasets contra lemperador car
be podiets saber que contra ell no podiets aver
forsa ni mens podem molt tenir. - Pilat respos - io
no se als quen fasam mas en aquesta ciutat a
gran tresaur daur e dergent (d´or, de
oro, d´argent, de plata) e de pedres presioses. E
lemperador e totes les gens cuydenho haver tot e io
consell que ia res non auran e fasam
polvora de tot lo veer en mortes
(morteros, morters) de coure (cupfer, cobre) e
fasamlo menut fortment
e tot mengemlo e quant laiam menjat ia nol poran
trobar que aytan bona merce trobaran com avien
lo tresaur. - Cant lo consell fo donat tots ho
tingueren a bon consell e amaren mes meniar lo
trasaur que si romanges al emperador ne a sa
gent tentost se partiren dequi e anarensen
a lus alberchs e cascu pren son aur e son
argent e tridarenlo (trit, triturar) e menjarenlo
e sels que no ne avien donavelsne hom
prou per ço que
tost fos menjat e destrouit. Cant aso fo fet
vengeren denant Pilat e digueren - Senior vostro
manament avem fet e nos ha romas aur ne
argent ne pedres presioses que tot avem
menjat e destrouit. - Apres aso digueren -
manatnos que fasam. - Pilat cant hoy molt
comensa a plorar e desconortar si matex denant
tots dix - vosaltres senios mevets
(m´havets)
stablit senior que volges que io fos vostre
governador de vuy *mes de si avant non puch
eser per amor de Deu perdonaume si anch vos fiu
res quius desplages que mo perdonets. -
Cant los juheus hoiren aso molt se
desconortaren e noy ach negu qui
no ploras de gran yra no li pogeren
respondre mas tots ensemps se ploraven es
playien car se pensave que serien destrouits.
E Pilat lur senior los dix - anemnos
retra a merce del emperador que mes val que si morim de fam
que no es negun jorn que en sta ciutat no muyren
CCC persones de fam perque val mes que nos nos retam que
qualcu nescapara e axi non scaparie I que tots
no morisem de fam. Cant aquet consell fo fet Pilat ab
tota se gent isque de la ciutat e vench tro
al vall qui ere fet entorn la ciutat e Titus lemperador novell anave
cavalcant alent ab sos cavalles e Pilat conechlo
en les armes ab sagal daguila e sonalo ab ses
gens e cant Titus ho viu vench corrent ab sos
cavalles la hon Pilat era e Pilat comensa a parlar a dix -
Senior Titus sia vostra merce quem scoltets e pregats
mon senyor lemperador vostre pare queus aie a merce e
misericordie sobre tot aquest poble que axius prega
plorant senior emperador no gordets les nostres malisies
ne les nostres iniquitats mas la vostra bonea e aie
merce de nos. - Com Titus hoi aso que Pilat le dix
trames dos cavalles a son pare lemperador
que li comptasen tot aso. Cant lemperador hoy aso
mana tots sos cavalles armar e vas armar
lemperador de ses nobles armadures e vench a Titus son fill quell
sperave sus al canto del val e Pilat fo
de la una part e Titus de la altre e lemperador son
pare de la altre part e Titus comensa a parlar al emperador -
a Pilat senior ses acordat que volen vos retra
la ciutat mas quell prengats a merce.
- E
respos Vespesia lemperador - bel fil no es ara hora de demanar
merce car ell la demanade e mes no pot. - E lemperador
Vespesia dresas ves (vers, versus) Pilat e dixli
- si tum vols retra la ciutat ab tots quans dins
son per fer totes mes volentats iom so aperellat
de pendre e dicte (te dic) que ayten poch
revem merce com de tots los altres com vosaltres ages merce de
Jhesu-Christ cant lo jutgas a mort e ell penias en la
creu a tort. E fasvos asaber que la sua mort
sera vengade an vosaltres que ia merce de nos no
trobarets. - Pilat cant hoi aso fo molt despagat
e irat fortment ell e tot lo seu poble.
E lemperador no
sabiem altre que fesem mas Pilat dix al emperador - Senier
prenets nostra ciutat e tots cuants som e fetsne
a vostre pler (plaer) asi com a senyor.
-
Cant lemperador viu que Pilat li volch retra
la siutat fou aytentost cesar los vayls
de la ciutat e aytentost com fo feit ell trames IIII
milia cavelles be armats que entrasen en la
ciutat e que tencasen (tancaren, tanquessin, cerrasen)
be les portes si que negu non pogue exir. E Titus lemperador
novell entra dins ab els e Jacob e Jafell e cant foren entrats
en la ciutat Titus pres Pilat e comanall a deu cavalles
quel guardasen e Jacop pres Josep e puis
entra Vespesia ab tota sa gent quant fou entrat feu manament que tots
los juheus prenguesen hom e los ligas e hom los
li manas presos denant e feu aparellar sos cavalles e dixlos
- barons aquesta ciutat avem en nostre poder e axi vull pendre e fe
mercat dels juheus car ells feren mercat de nostre Senyor
Jhesu-Christ lo cual ma garrit e curat mon cors
de la lebrosia de la cual era destret malament e exi
ells lo veneren (vendre, vender) per XXX diners
e io darne dels XXX per un diner e quin volra comprar vinga
anant. - E ab aytant I cavaller vench denant lemperador e dixli -
Senior jou volria. - E aytentost fon fet e feuli liurar e cant lo
caveller ac pres XXX judeus e ac pagat son
diner va trer lespase e vench denant los judeus que ac
comprats e ferin I ab lespasa e isque de la altre
part un palm e tentost caech mort e lo cavaller tira
lespasa del cos e ell tirar quen feu van exir per la nafre
del aur e del argent que avien menjat et lo cavaller ac
gran maravella cant tot ho viu que tot era ple daur e dergent
e pres I daquels juheus per la ma e desligalo e tragelo
a I depart e dixli - diguesme aquesta maravella si o saps com
es dequest juheu que axi era ple daur e dergent.

- Senior - so dix lo juheu - si tum asegures de
mort que tu nom ausies io to dire.
-
Ell cavaller aseguralo ell comtali com Pilat los
avie fet menjar lo tresaur de Jherusalem axi com era aur e argent
e pedres presioses e tota la vaxella daur e dargent que
en la ciutat fose si que res noy romas per tal que
lemperador ne ses gens no pogesen mes valer. - e axi senyor com fo
gostat e partit e tota la gent cominalment que aquels qui non
avien hom les ne donave prou e axi menyas e destrouis tot lo tresaur
que res noy romas. 

- Cant lo cavaller hoy aso ac molt gran
maravella e crida a dos scudes seus e manals quel XXVIII
juheus quels tolgesen lo cap que anc noy romas sino aquell que
ach asegurat e tots feulos fendre ab coltell per
lo mig dels ventres e feune tirar tot laur e largent.E tentost
fo sebut per lost quels judeus avien meniat lo
tresaur e que neren plens e axi vench gran re de gent
al emperador e diguerenli cascuns quels ne fes dinade e feune
lemperador liurar a tots los cavalles quin
volgesen a cascun dinade e aytentost com los avien auts
els los ausien e fenienlos per lo ventre tot per lo tresaur
que avien al cors. Mal consell los dona Pilat que gran res ne
moriren per lo tresaur que meniat avien que nos moriren si meniat
nol agesen. Cant lemperador viu que tans compradors
avie als juheus e tans nevien comprats sos barons e viu
que tots los ausien feu comtar quans ni havie romasos e comtarenlos e
noi trobaren dels judeus sino VI dinades que tots los
avien venuts o morts lemperador dix que non volie pus vendre e que
ell los se volie retenir a sos ops. La occasio
fo faita tan gran en Jherusalem dels judeus que foren venuts
XXX per I diner que foren de VI milia que ia per la siutat no pogere
hom anar sino per morts que tots eren sbaconats axi com quils
volges salar perque mala menjaren lo tresaur que Pilat los
consela. Cant la mort fo fayta lemperador los feu aportar
tots als carnes e apres ell feu enderocar los murs de
la ciutat si que anc res noi romas pedra sobre pedre
mas ten solament lo temple de Salomo e la Tora
de Dauvi que Deus no volie que senderocas. Ab aitan
fo complit so que Deus avie dit de sa bocha e al ramis
palmarum Titus lemperador novell ana per la ciutat e feu pendre
totes les armadures e los elm e les cubertes dels cavals
e les spases e tots los altres garniments dels cuals era be
garnida la ciutat e tots los drapes de seda els porpres
els samits els vayrs els gris
que ne avie gran moltitut e molt gran riquea e
feuho tot pendre e ajustar mas negu altra tresaur noy
trobaren car los juheus lageren tot menjat per
lo consell de Pilat. Mal consell fo aquell ops dels que tots
ne foren morts levats les Vl dinades perque lemperador
sen retench a sos ops la regina Drafiga e
la dona na Clarysa que era ab ella de la cual avets
hoit dir contar axi com demunt es scrit trobarenles mortes
ella e sa companyona en lur alberch e daltres
fembres e infants e gent manude molta per tota la
ciutat que tots eren morts de fam axi que noy avie comta. Cant
la ciutat fo destrouide e enderocade e la mortaldat fo
faita dels judeus lemperador sen voch tornar en sa terra
ell e ses gens e menasen Pilat e les sis dinades dels
judeus presos e ligats e vingeren a Nacra. Cants
lemperados ageren saiornat a Nacre IIII jorns Vespesia
lemperador feu aperellar III naus e mes en cascuna nau
LX judeus e ferenlos traure del port de Nacre. E cant vench que foren
denant lo castell qui a nom Cayfas e aqui feren
vele les naus e lexals hom anar a Deus e a sa ventura
mas els no hageren pa ni vi ni ayga ni homens que
sabesen governar les naus ni regir e per la volentat de Deu
car Jhesu-Christ volch que tots temps remenbradre
fos la sua pasio que fosen aspies de nosaltres
quels juheus que avien de lur temps vingeren aribar (riba,
arribar) a Narbona de les tres naus la IIa venc
a Bordeu (Bordeaux, Burdeos) e la terça
vench aribar a Taltra e tots vengeren sans e
saus en les terres de que ageren gran goig e cuidarense
que Deus ho ages fet per amor dells e ell nou feu gens mas volch que
tots temps los reptas hom de la sua pasio e los juheus son
aribats. Lexemlos star e lemperador e parlem
dels emperados qui son a Nacre ab lus gens e volensen tornar
en lur terra e Vespesia lemperador mana a son senescal e a Jacop e a
Jafel que fesen aperellar lur navili e lus marines
e feerenho tentost e levaren aygua e
bescuyt (biscuit) ous e farina e galines e carn
salade e fruita e tot alo que mester avien.
Cant les naus foren agiades de lus viandes que mester les era
feren reculir lus cavalles e les atzembles e
meterenhi tots lus garniments e lus armadures e cant ho ageren
tot recolit los emperados ab totes ses gens se
van recolir en ses naus axi com fo
ordonat e van exir del port e fan vella (vela)
Deus donalls (donals) bon temps e vingeren
navegant e a cap de X jorns a port de Barleta
sans saus e sens que no sajornaven e vengerensen
tentost a Roma. E cant lapostoli sent Climent
sabe quels emperados venien ab totes lurs
gens feusi a carrera ab los clerges
ab gran profaso e ab gran alegria reberenlos
ab gran goig que ach en Roma. E cant lemperador
viu lepostoli venir e ell ab ten gran profaso e ab ten
gran alegria vanse abrasar e basar. E lemperador
novel feu atretall e vasen entrar en Roma
ab gran alegria e pagament que fou en la ciutat per los emperadors
que ageren venjade la mort de Jhesu-Christ nostre
Senyor e son tornats ab lus gens sans e saus e sent Climent
predicave cascun jorn al emperador e a ses gens. Cant
fo vengut ell e sos barons quel scoltaven volentes e cant lemperador
ac seiornat VIII jorns e Sent Climent levas
deves ell e dix - nostre Senior Jhesu-Christ nos ha
fayta gran honor quens ha honrat de vostres enemichs
e nostres. E axi senyer les covinences que avets
fetes en nostre Senior promes atenetslesli
ab bon cor e ab bona volentat alegrament. - E
lemperador dix que era bo. E lepostoli dix ques bataias
(batejare, batejàs, bautizase) com lavie promes. E
lemperador respos - a pler de Deu sie
fet jous ho atorch e fetsho aperallar les
fonts. - Lepostoli sent Climent se parti del emperador
apres IIII jorns ach faytes aperallar les
fonts e comensa a bataiar lemperador Vespesia en nom del pare
e del fil e del sant sperit e anch no li cambia
son nom. E apres el bataia Titus lemperador
novel atresi e apres Jacop e Jafell e Josep e lo senescall
e apres los comtes e als duchs e als merqueses e
totes les altres gens que ali fosen. Cant tota
le cavalerie fo batajade e lo poble veren quels
cavelles seren batajats van dir a sent
Climent quels bataias a la fe de Jhesu-Christ. Cant
sent Climent hoy quell pobles queria batajar
ac gran goig e feu gracias a Jhesu-Christ e feu cumplir
(omplir) C tines daiga e seials e dix al
poble que entrase en layga en nom del pare e del fil
e del sant sperit - e serets batayats. - Cant lo
poble ach entes cascun sana metre a batayar
ab ferma creença
que ageren en Jhesu-Christ e cant negu malalt se
batajave de qualque mal agues mantinent era
gorit. E cant tot lo poble fo bataiat e mostra los
miracles dels malalts no crege hom per tota la terra de Roma
en les ydoles mas sol en Jhesu-Christ. E los temples
qui eren malignes dels dimonis abaterenlos
tots si que anch negu noy romas ans
enderocaven los fonaments per ço que res de mal
noy romanges. Cant le cort se parti e los
barons sen tornaren en lus terres que ageren pres
comiat dels emperados e de sent Climent cascu portave la
creença de Jhesu-Christ nostre
Senyor com es la fe catolica e al credo in Deum
e cascun feu batajar los homens de sa terra e
apres tremes per les terres a preicar e a xelsar
lo seu sant nom glorios. E axi per tota la
terra del emperador fou convertida e gitada de la error
dels idoles e no les adoraven mas solament Jhesu-Christ
pare + e fil + e sant + sperit +. Lemperador Vespesia feu
venir son fill Titus novell emperador e foren al palau un dia
mati cant ageren oida lur missa que sent Climent ac cantade a
lemperador trames misatje als senados de Roma. E cant foren venguts denant lemperador ell
vals manar que justificasen Pilat segons que era mal senior.
Els senados tragerense apart a consell e veren
lo fet e digerenli - nos senior que a mort servida
en Roma per tal com a Just Cesar honorable pare vostre stabli
que asis fesen les justicies
e nos que fosem
en aquest jutyament que sia jutiat 
e mort. - Cant lemperador oy que a mort levien jutiat
mana a XXX cavelles quil tenien en garda que ans
sens alongament lo manasen a Viane
la siutat. E ells cavelles feeren tentost
lur manament e portarenli scrita la sentencia quells
senados del emperador de Roma ageren donade. E
cant foren a Viane los burgesos saberen que aquells
cavelles eren misatges del emperador honrarenlos
fort e reberenlos ab gran honor e ab gran alegria los
cavelles prengeren Pilat de part del emperador e
liurarenlo a la justicya de Viana e donaren la
sentencia scrita quells senados li ageren donade contra Pilat
demantinent lo prengeren ell meteren en un pou pregont prop
layga havie una cadira hon hom lasege puyes
vench una barra ample tornaiade
(tornejada, torneada) de so qui era encastade en la
cadira e mesleli hom sobre los pits e tencay hom
ab cadenat e anch no ach poder ques moges e puys hi mes
hom unes grans pots en ques sostinges los
peus e aqui stech de nit e de die e donali hom a
menjar pa e aigua ben poch que mes ne menjare la
meytat. En aquesta dolor visque II anys e a cap de II
anys la justicia lon trage e trencaren les pots
axi que fo mes que catiu que anch nos pot sostenir e era ten
palos que no li paria uls ne cara la
justicia lo pres e feulo lavar en un rosi
luny part per lo pont de
Roser el los feu portar. E aqui al flum avie una casa en que hom matyia
tots aquells qui avien faita tresio (traició,
traición) e Roser ere environat entorn tota la
casa que noy podie hom entrar mas ab un berqueta
ab aquells quil manaven quel metesen dins e feren obrir la
porta e vanhi metre Pilat e tentost com Pilat fo dins
la casa comensa malament a tremolar e decantas tota la casa e
la justicia cant o viu e tots los altres ageren gran
pahor e fugiren e meterense en la berqueta e noy
gosaren estar. Cant foren de fora la casa sen fo entrade
en abis si que anch no viu hom pedre sobre altre ne
sebe hom que sesdevench mas encara hi conex
hom lo loch en que era la casa e veuhi hom tornajar
layga. Axi com avets hoit dir fo venjade
la mort de Jhesu-Christ per Vespasia lemperador e per Titus
lemperador novel e Jafell de Jafe scrivi tot aquest fet
per consell de Jacop e de Josep que staven en Jherusalem tro
que la ciuta fo presa e ells feren tots aquests fets e tots
tres dictarenho de lur boca axi com fo la
veritat e Jafell scriviho.

Finito libro sit laus gloria Christo
Qui scripsit scribat semper cum Domino vivat.

martes, 11 de noviembre de 2025

mezcla y confusión de lenguas, Bernardino Gómez Miedes

Llibre de Bernardino Gómez Miedes, La historia del muy alto e invencible rey Don Jayme de Aragon, primero deste nombre llamado el Conquistador. Compuesta primero en lengua latina por el maestro Bernardino Gomez Miedes Arcediano de Murviedro, y canónigo de Valencia, agora nueuamente traduzida por el mismo autor en lengua castellana.

mezcla, lenguas, reynos, corona, Aragón, mezcla y confusión de lenguas, que entonces hauia en los reynos de la corona, hazia confuso y barbaro el proprio lenguage de cada vno

mezcla y confusión de lenguas, que entonces hauia en los reynos de la corona, hazia confuso y barbaro el proprio lenguage de cada vno

la historia escrita por el mismo Rey y por los de su tiempo tenía como encerrados debaxo su corta lengua Lemosina, dejassen de comunicarse

la historia escrita por el mismo Rey y por los de su tiempo tenía como encerrados debaxo su corta lengua Lemosina, dejassen de comunicarse a las gentes, y por ser las dos más extendidas y comunicables lenguas la Latina, y Castellana escribirlos en ellas.


latina, castellana, corta lengua Lemosina
 


Lo Rey, y per sa Magestat
Don Francisco de Moncada comte de Aytona y de Osona Viscomte de Cabrera y de Bas grá (gran) Senescal d Arago, Llochtinent ... 

Lo Rey, y per sa Magestat, Don Francisco de Moncada comte de Aytona y de Osona Viscomte de Cabrera y de Bas grá (gran) Senescal d Arago
 
 
Busca los apóstrofes, idiota, an este texto en valensiá. Foto de Carlos Rallo Badet, aragonés de Calaseit, Calaceite, catalanista com ell sol, en lo permís de Juaquinico Monclús, tamé cohet.
 
Busca los apóstrofes, idiota, an este texto en valensiá.
Foto de Carlos Rallo Badet, aragonés de Calaseit, Calaceite, catalanista com ell sol, en lo permís de Juaquinico Monclús, lo presidén de la Ascuma (lo IEC al Matarraña), tamé cohet.

Ell no chapurrege res, parle chapurriau.

domingo, 21 de abril de 2024

Anales de Cataluña, Narciso Feliu de la Peña y Farell, 1709 (Index)

(Nota del editor: Se corrige parcialmente la ortografía en castellano.) 

Imagen: Biblioteca de Catalunya. Llibres Pere Borrás: MCMXIX: D. Vi**

Biblioteca de Catalunya. Llibres Pere Borrás: MCMXIX


Anales de Cataluña y epílogo breve de los progresos, y famosos hechos de la nación Catalana, de sus Santos, Reliquias, Conventos, y singulares Grandezas; y de los más señalados, y Eminentes Varones, que en Santidad, Armas, y Letras han florecido desde la primera Población de España Año del Mundo 1788, antes del Nacimiento de Christo 2174. y del Diluvio 143. hasta el presente de 1709.


Divididos en tres tomos.

Tomo primero.

Contiene los sucesos desde la primera población de España, hasta el Año de 1163.

Su autor

Don Narciso Feliu de la Peña y Farell, cavallero del Orden de San-Tiago.


Conságrale a la majestad suprema de Christo crucificado.

Con dos copiosos índices.

El primero de los libros, y capítulos: y el segundo de todo lo particular, y notable por el orden Alfabético.

Con licencia de los superiores.

Barcelona: Por Joseph Llopis impresor, Año 1709.

A costa de Iván Pablo Martí, Juan Piferrer, Jayme Batlle, Joseph Llopis, y Jayme Surià. Libreros.

Véndense en sus Casas en la Librería, Plaças del Ángel, y San-Tiago, y Calle de la Paja.

A la majestad suprema de Christo crucificado.

Divino Criador, Redemptor y Clementissimo Señor.

Dedico a vuestra Deidad Suprema, lo que es tan vuestro, como los soberanos favores que aveis (habéis) liberal, y misericordioso concedido à esta Provincia, llamándola la primera de la Gentilidad à la noticia de vuestra soberana Doctrina, eligiendo à vuestro Santo Apóstol, y Maestro nuestro, San-Tiago, para plantar en ella el salutífero Árbol de nuestra Redempcion, (1: Lib. 6. cap. 4. deste primero Tomo.) para producir tan opimos (óptimos) frutos, y tan célebres, y valientes Campeones, como los que pelearon constantes en defensa de la Fè, alistados en vuestro invencible Exercito, por el Patrocinio de vuestra Santissima Madre, que también lo es nuestra, y particular Protectora; deviendo à su cariñoso afecto la Doctrina de nuestro Santo Apóstol, las glorias, y constancia de la Fè, y los que siguieron vuestra Cruz, y vitorias, cuyos progressos se refieren en este primer Tomo: No dudo que sus méritos obligaràn a vuestras divinas misericordias, á admitir por ellos, los frutos de mi corta capacidad. Supíicoos Soberano Señor, que atendiendo á los méritos de vuestros Escogidos sea servida vuestra Divina Clemencia, acceptar, corregir, y enmendar quanto humilde os consagra mi rendido, y reconocido obsequio. Ruégoos Eterno Señor, que todo lo contenido en esta Obra sea á mayor gloria vuestra, y ejemplo para el acierto de todos los vuestros, aunque ingratos hijos. Servíos Señor inmenso de enmendar nuestros defectos con vuestra gracia, y que logremos imitar las eminentes virtudes de los que fieles siguieron las glorias de vuestro soberano Patíbulo, y fructífero Madero. Defendednos Señor, asistidnos, y favorecednos para que sigamos vuestro camino, y consigamos eternamente gozar de vuestros divinos favores, y á mí en particular favorecedme Señor con vuestra gracia para el acierto en la relación, que emprendo.


Soberano Señor:

De V. D. M. indigno hijo.

Rendido à Vuestros Pies.

Don Narciso Feliu de la Peña y Farell.     

Al letor (lector.)

Es la historia, vida de la memoria, maestra de la vida, mensajera de la antigüedad, testimonio de los tiempos, luz de la verdad, (1: Cicero lib. 2. de orat.) norte del acierto, y guía para no tropezar: (2: Virg. Foelix quem faciunt aliena pericula cautum.) Da forma a la vida política, edifica la espiritual, ilustra la doctrina, adorna la elocuencia, asiste a la prudencia, y favorece a todas las ciencias: (3: David de lect. Hist. Riseb. In comen. Hist. Pezel. In orat. Vitemb. De fruc. Hist. Grin. De fructu leg. Hist.) 

A la teología en las historias del nuevo, y viejo Testamento: A la jurisprudencia en la relación de los Decretos de los Concilios, y Pontífices, y en las Sentencias, y Doctrinas de los Santos Padres, en las consultas, y opiniones de los jurisconsultos distinguiendo los tiempos, y en los Decretos, y Leyes de los Emperadores: A la Medicina en los sucesos de los tiempos, en la noticia de enfermedades, y en la inteligencia experimentada de las propriedades de Plantas, simples, y Minerales: A la Physica (física) con la relación de las propriedades de los Animales: A la Moral con los (exemplos) ejemplos de virtud, y contrarios: A la Rethorica (retórica) para dilatarla con ejemplos: A la Poesía para imitación: Y a la Gramática para exposición de Lugares, y Nombres. Ella es fomento, y favor de todas las disciplinas, por ella comprehende (comprende) el hombre lo pasado, atiende a lo presente, y se previene para lo venidero. (4: Polib. Lib. I. S. Greg. Nazianz. ad Nico.)

Quae sint, quae fuerint, quae mox ventura trahantur.

Cuidó el Espíritu Santo que no faltase memoria de las acciones del Testamento Viejo hasta el divino Nacimiento; y de la vida, y muerte de Jesús, con los hechos de los Santos Apóstoles, en los Libros del Testamento nuevo. Vigilante la Iglesia, para que no quedasen sepultadas en el olvido las victorias de los Santos Mártires, eligió Prothonotarios (protonotarios), y Coronistas (cronistas) que refiriesen, y diesen Fé de sus (triumphos) triunfos. (5: Euseb. Lib. 4. cap. 14. Platin. In vitas Pont. Baronio in Martir.)

Conservó Noé la memoria del Diluvio, y sucesos antecedentes en la Ara, o Piedra en la cual los esculpió al salir del Arca: sus descendientes los hijos de Set, en columnas de mármol, y ladrillo: (6: Beroso lib. I. cap. 4. Beut. Par. I. cap. 2. Josepho de Antiq. Lib. I cap. 4.)

Los Persas, Medos, Egypcios (egipcios), Caldeos, y Asirios, en la Hierva (hierba) Papirus (papiro), en pergaminos, y en tablas de hierro, y bronce: los griegos, romanos, cartagineses, y otros, solícitos cuidaron eternizar la memoria de los hechos de sus paisanos con piedras, mármoles, y bronces, en pirámides, y obeliscos, dejando la relación de los sucesos en general, y particular en sus Anales: (7: Ester. 6. Aulo Gelio noc. Atic. Lib. 3. Tulio 2. Ret. Tácito Anales.)

Y hasta los Alarabes (árabes, alarbes) (siendo nación tan bárbara) tuvieron en Razis, y Anafange, sus analistas; pero lo que en estas naciones fue vanidad culpable por el fin, en los católicos fue obligación debida para el acierto, y para no apartarse de la senda de la verdad, y para que con la noticia de las cosas pasadas queden prevenidos los hombres en las venideras; por esto nuestro Señor por San Juan cap. 5. dijo a los Judíos que mirasen las Escrituras.

El cuidado de todas las naciones más políticas de Europa, como españoles, italianos, alemanes, franceses, y otros, “però jamàs” escribir, contenta con las Escrituras, y Privilegios que conserva en sus Archivos, y en las aprobaciones de los Soberanos Oráculos de los Serenísimos Reyes, que en ellos se guardan para crédito de sus Vitorias, y Proezas, (que es cierto lo es) pero no para el Universal Teatro del Orbe.

Advirtiendo ocultas las noticias de tales testigos, y que las acciones de la Nación Catalana, sólo se hallaban como en bosquejo en sus fragmentos, y en los extranjeros, por falta de noticias, o por el afecto minoradas, disimuladas, o equivocadas; y habiendo leído a unos, y a otros, y advertido cuanto se minoraba, y menoscababa el crédito de la Nación, anhelaba mi afecto dar a la luz, lo que advertía como en sombra, aunque me detenía la gravedad del empeño; pero movido de un mal formado Librillo de un Canónigo de París que tiznaba el crédito de la Nación en uno de sus mayores hechos, y de mayor crédito que fue la gloriosa defensa de Barcelona en el asedio por los franceses año 1697, diciendo que a instancias de los paisanos entregaron la Plaça los Generales, (siendo tan evidentemente falso, pues delante de las más políticas, y belicosas Naciones del Orbe manifestaron su valor, y constancia, declarando no convenir en la entrega, ni haber llegado el tiempo de ejecutarla, como constará de la auténtica relación en el tomo tercero en el año 1697.) con el favor divino, me pareció preciso, y muy de mi obligación, no sólo dar escarmiento al mal ideado volumen, si también manifestar al universal Teatro del Orbe las noticias, y progresos gloriosos de la Nación Catalana desde la primera Población de la Provincia hasta el presente año 1709, para que se advierta, y mire como en espejo el atento, recto, valeroso, y constante obrar de la Nación, y se infiera que no ha admitido escoria, ni liga tan fino metal, y que jamás la ha podido admitir. (8: Victor. Lib. 38. var. lecti. Res gesta ideò literarum monumentis consecrantur, ut ab oblivionis injuria, & ab invidorum morsibus vindicentur.)

Es tan dilatado el asunto, y copioso lo que debo referir que pedía muchos, y dilatados volúmenes; pero por no molestar, y para no omitir la relación de los sucesos, he elegido el estilo lacónico, y formar un Resumen breve de los sucesos de mayor nota, eclesiásticos, y seculares, con la relación de los hechos, y vidas de los eminentes, e ilustres varones, que en santidad, armas, y letras, esmaltaron con su glorioso obrar el oro de esta provincia, y de las reliquias, e invenciones prodigiosas de las imágenes de nuestra Señora, dividiéndolo en tres Tomos, que es a lo que se ha podido reducir (no sé si con acierto.)

(9: Séneca Epist. 39. Comentarios quos desideras diligenter ornatos, & in angustum coactos componam, sed vide ne plus profectura sit oratio ordinaria, quam haec quae nunc vulgo breviarium dicitur, olim cum latinè loqueremur sumarium vocabantur. Orat. Dum brevis esse cupio obscurus fio.)

Consagrando el primero a Jesús Dios, y Señor nuestro Crucificado: El segundo al Rey nuestro Señor: Y el tercero al Principado de Cataluña, para cumplir con la obligación de Dios, Rey, y Patria, que à (ha) sido el fin de mis tareas.

Siendo Catalán, y natural de Barcelona parece debía escribir esta obra en el Catalán Idioma; pero para que se dilaten las noticias, y por los papeles, y libros que en la Centuria de 1600 se han escrito en Idioma Castellano, desdorando algunas acciones de Cataluña; debiendo manifestar su equivocación, no puedo escusar (excusar) la respuesta en la Lengua Castellana, para que igualmente se entienda el cargo, y la defensa, la equivocación, y la verdad; que para asegurarla en dicha Centuria, y en las antecedentes, me he valido de las Escrituras auténticas, Privilegios, Actos de Cortes, Relaciones de los Serenísimos Señores Reyes, y de los Dietarios, y Libros del Real Archivo de Barcelona, del de la misma Ciudad, del de la Deputación (Diputación), que es el del Principado, de Lerida (Lérida), de Tortosa, de Perpiñan (Perpiñán, Perpignan), y de las demás Ciudades, y Villas del Principado; no omitiendo registrar por mí, o por sujetos de todo crédito los referidos, como también los de las Iglesias, y Conventos, y en falta de esto apadrinan la verdad que refiero autores extranjeros, y faltando estos me asisten los Catalanes en las relaciones de su tiempo: (10: Beyerlinc. Teat. Vitae Humanae. Tu nihil magnum finis interire nil mori clarum patens reserva posteris nostris monumentae scaecli condita libris sola fucatis variare dictis, paginas nescis sed aperta quidquid. Veritas prodit rè sine per avum simplice penna. Quintil. Lib. 10. inst. Cujus proprium est vera sine ostentatione scribere. Estrabon lib. I. Geor. Honestè factis veritas suficit.)

Omito autoridades cuando admiten todos lo que refiero: al margen por números, hallarás las escrituras auténticas que aseguran mi narrativa, y a la fin de los capítulos los sujetos, y familias que ha podido advertir mi desvelo, haber concurrido en las Conquistas, y hazañas, designados por el mismo Abecedario: no dudo faltarán muchos que con sus proezas ilustraron a su Patria: no haberlo advertido fue poca diligencia, y cuidado de los Antiguos, y no culpa mía, como tampoco lo es haber omitido algunos de nuestro tiempo, por no noticiármelo, por más que lo he solicitado.

Podrás advertir, que la relación que emprendo, como la escribo por Anales, si no puedes hallarla cumplida en el primer año, la podrás buscar en el año que se ejecutó la conclusión del hecho, por el índice alfabético, quedando enteramente satisfecho en lo que te importará entender, hallando consuelo en tus deseos.

Podrás también notar que en el primer tomo escribiendo de la segunda población de España después de la Seca de 26 años, y tres de la lluvia no aseguro año, y no se debe reparar en tres más, o menos que comenzase a poblarse, porque en tal variedad de autores, y en cosa tan antigua no es fácil hallar verdad constante. También en este mismo tomo hablando desde Tubal hasta Abidis primeros Reyes de España, fundo la relación en la tradición confirmada con todo el torrente de los autores españoles, y de otras naciones; omitiendo satisfacer al P. Mariana tom. I. lib. I. cap. 7, que duda de algunos; porque no hallo razón para la duda; ni para asegurar el crédito hallo más que la autoridad de los autores que cito en las relaciones de los hechos de los primeros Reyes, y las mismas palabras del P. Mariana al fin de dicho capítulo, que son las siguientes:

No me atrevo a reprobar lo que graves autores testificaron, y dijeron. Suplícote adviertas, y corrijas los defectos de método, locución, y los demás que no habré comprendido, y añadas noticias a lo que refiero si las hallas mejores, disimulando las faltas por los efectos de mi fina voluntad. VALE.

Protesta del autor.

Obedeciendo gustoso a los Decretos Apostólicos, y particularmente a los del Sumo Pontífice Urbano VIII, expedidos en la Sagrada Congregación de la Santa, y General Inquisición Romana en 13 de Março del año 1625, en 5 de Junio de 1631, y en 3 de Julio de 1634, acerca de los que escriben vidas, milagros, revelaciones, y otros beneficios divinos de personas que murieron con fama de Santidad, y no están Canonizadas, ni Beatificadas; en la relación, y noticias de los Varones Insignes en santidad, y hablando de sus virtudes, martirios, milagros, profecías, revelaciones, y otros divinos beneficios, y en los términos de gracia, y gloria, y otros semejantes que uso calificando, y aplaudiendo sus acciones, no quiero, ni es mi intento tampoco, se les dé más crédito, y autoridad, ni tengan otro sentido, que el que se debe a una sencilla fé humana, falible, y no aprobada, ni calificada por Santa Iglesia (Catholica) Católica Romana, menos escribiendo de los Santos Canonizados, y de lo aprobado por la Santa Iglesia; y assi mismo protesto que no es mi intención calificar de Santos, o Bienaventurados a las personas que no lo están por la Iglesia: y cuando uso del título de Santos, y Bienaventurados, no lo tomo en la propria, y rigurosa significación que induzga (induzca) culto, sino en la vulgar, con que a las Personas pías de más aprobada, y cuidadosa vida, aún viviendo las suelen llamar Santas.


Fee (Fé) de erratas.

Pag. 5, columna 1, lin. 19. Varueserias, lee Varvessorias.

Pag. 9, col. 1, lin. 17 & pag. 12, col. 1, lin. 13. Ametistes, lee Ametistos.

Pag. 12, col. 1, lin. 39. Puente, lee Puerta.

Pag. 33, col. 2, lin. 9. Jugo, lee yugo.

Pag. 79, col. 2, lin. 39. Govern, lee governó (gobernó).

Pag. 83, col. 2, al margen. Sertorio, lee Cayo Annio.

Pag. 86, col. 2, lin. 4. Mauscrito, lee manuscrito.

Pag. 94, col. 1, lin. 12. Dieron zelo, lee dieronsela (se la dieron).

Pag. 96, col. 2, lin. 37. Virgen, lee virtud.

Pag. 101, col. 1, lin. 14. Madre Dios, lee Madre de Dios.

Pag. 154, col. 1, lin. 6. Dol, del.

Pag. 249, col. 1, lin. 43. Arrastró, lee arrostró.

Pag. 266, col. 1, lin. 42. Quatra, lee quatro (cuatro).

Pag. 288, col. 2, lin. 13. Almarà, lee Almatà, 

y en el margen, y sumario, pag. 290, col. 2, lin. 16. Celiberia, lee Celtiberia

Pag. 290, col. 2, lin. 51. Año 114, lee 1014.

Pag. 154, col. 1, lin. 5. Barcolona, lee Barcelona.

Pag. 314, col. 2, lin. 18. Año 1160, lee 1190.

Pag. 318, col. 1, lin. 22. Alemany, lee Aleman (Alemán).

Pag. 325, col. 1, lin. 5. Dulce, lee Almodis.

Pag. 331, col. 1, lin. 39. De Torá, lee del Tura. 

Pag. 331, col. 2, lin. 31. De Lermens, lee Termens.

Pag. 352, col. 1, lin. 51. Postuma, lee Castuma.

Pag. 352, col. 1, lin. 52. Adea, lee Aldea.

En el prólogo pag. 3, lin. 35. Prozeas, lee Proezas.


Tabla de los capítulos contenidos en este primer tomo.

(Se omiten las páginas)

Libro 1.

Cap. 1. De la fundación, nombre, división, y límites de Cataluña, y de la división de España, y Francia.

Cap. 2De los montes de Cataluña.

Cap. 3. De los ríos, fuentes, y estanques particulares de Cataluña.

Cap. 4. De las minas de Cataluña, y de algunas cosas particulares.

Cap. 5. De algunos baños particulares, y de las continuas maravillas del cielo en Cataluña: de su abundancia, y fertilidad.

Cap. 6. De las imágenes de la Virgen, que ha manifestado milagrosamente el cielo en esta Provincia, de cuyas invenciones no se ha podido hallar el tiempo.

Cap. 7. Refiérense las reliquias de los cuerpos de los santos extranjeros, que se hallan venerados en esta Provincia, a más de los naturales, y forasteros, de cuyas vidas, y traslaciones se hallará noticia en los años que sucedieron, por el discurso de esta obra.

Cap. 8. De los hospitales en suma de esta Provincia, y de los Conventos, y Prioratos, de cuya fundación se ignora el tiempo, con la de los que en este tiempo están derruidos.

Cap. 9. De la militar orden de San Juan Bautista, su fundación, aumento, encomiendas, y prioratos en Cataluña.

Libro 2.

Cap. 1. De Tubal primero Rey.

Cap. 2. De Hibero segundo Rey, y de sus hechos. (Ibero, Ebro)

Cap. 3. De Jubala tercero Rey.

Cap. 4. De Brigo cuarto Rey, y de sus obras.

Cap. 5. De Tago quinto Rey.

Cap. 6. De Beto seto Rey.

Cap. 7. De Deabo africano, nombrado Gerión, séptimo Rey.

Cap. 8. De los Geriones, octavos Reyes.

Cap. 9. De Hispalo, noveno Rey.

Cap. 10. De Hispan décimo Rey. 

Cap. 11. De Hércules Líbico undécimo Rey.

Cap. 12. De Hespero duodécimo Rey.

Cap. 13. De Atlante décimo tercio Rey.

Cap. 14. De Sicoro décimo cuarto Rey.

Cap. 15. De Sicano décimo quinto Rey.

Cap. 16. De Siceleo décimo sexto Rey.

Cap. 17. De Luso décimo séptimo Rey.

Cap. 18. De Sículo décimo octavo Rey.

Cap. 19. De Testa décimo nono Rey.

Cap. 20. De Romo vigésimo Rey.

Cap. 21. De Palato, o Palatuo, vigésimo primero Rey.

Cap. 22. De Heritreo vigésimo segundo Rey.

Cap. 23. De Gorgoris vigésimo tercio Rey.

Cap. 24. De Abidis vigésimo cuarto Rey.


Libro 3.

Cap. 1. De la división de Cataluña en diferentes pueblos, o provincias.

Cap. 2. Como se despobló España por la sequedad.

Cap. 3. De la población segunda de España.

Cap. 4. De la venida, y poblaciones de los Rodios.

Cap. 5. Del incendio de los Pirineos.

Cap. 6. De la entrada de los Phrigios (Frigios), Phenisses (Fenicios), y del valor de Theron Catalan.

Cap. 7. De la venida de los Egipcios, y del valor de Theron.

Cap. 8. De la venida de diferentes naciones hasta la peste, y segunda Seca de España.

Cap. 9. De la hambre, peste, y segunda sequedad de España.

Libro 4.

Cap. 1. De la venida de los marselleses: fundación de Ampurias, y como dilató su dominio Cartago en España.

Cap. 2. Noticias en Cataluña de los romanos, a quien favorece: pasa a Cataluña Amiclar, y guerra contra Betulones, y otros: y embajada a Alejandro Magno.

Cap. 3. Fortifícase Barcelonaguerra de Betulones: pasa Aníbal a Ampuriasbatalla, y muerte de Amiclar.

Cap. 4. Pasa Aníbal a Cartago, y esta nombra general de España a Asdrúbal: paz de Roma, y Asdrúbaldivisión primera de Españagobierno de Aníbal, y oposición de Cataluña.

Cap. 5. Viene Gneo Scipion (Escipión) a Cataluña, amistades que logra, y lo que ejecuta: vence a los de Cartago con el favor de Cataluña.

Cap. 6. Victorias de Escipión, destrucción de Atanagria, y Ausa, y prodigios.

Cap. 7. Victorias de Escipión asistido de Cataluña, que se defiende del Cartaginés, y guerras de Indíbil, y Mandonio Catalan.

Cap. 8. Ocupadas, y demolidas Cartago vieja, y Rubricatavencido Asdrúbal, y otros muchos lances.

Cap. 9. Vencen los catalanes, y romanos a Asdrúbal Calvo: ilústrase Tarragona, y excelencias de Barcelona.

Cap. 10. Derrota, y muerte de los Escipiones, su sepulcro: venida de Nerón, y del hijo de Escipión: rendimiento de Cartagena.

Cap. 11. Valor, y cortesía de Escipión con las mujeres que se hallaron en Cartagena.

Cap. 12. Victorias de Escipión: ajústanse las Provincias de España a la Citerior, nómbranla Tarraconenseguerras de Cataluña.

Libro 5.

Cap. 1. Guerras en Cataluña contra romanos, hasta la venida del cónsul Catón.

Cap. 2. De la venida del cónsul Catón, y sus guerras en Cataluña.

Cap. 3. Guerras de Catón en Cataluña, con sus pueblos hasta que se concluyó la paz, y vuelta de Catón a Roma.

Cap. 4. Guerras en Cataluña de romanos: gobierno de ellos hasta el año 169 antes de Cristo: privilegios concedidos por los romanos: trátase de la fundación de Calaf.

Cap. 5. De los cónsules, pretores, procónsules, y legados que vinieron a Cataluña hasta el año 100 antes de Cristo, y de los sucesos, y victorias de Catalanes contra los Cimbrios.

Cap. 6. Guerras en Cataluña contra romanos, y Sertorio: Y a favor de Sertorio hasta su retirada a África: nota de Spurio Pompeyano, de la piedra de su sepulcro.

Cap. 7. Guerras de Cataluña en defensa de Sertorio, y de este contra Pompeyo, hasta la muerte de Sertorio: trofeos de Pompeyo por sus victorias: vuelve a Roma: favorece a Cataluña: estatua que le consagró Manresa: edificios de este tiempo de esta ciudad, y argollas de Atalavaca, y otras.

Cap. 8. Del gobierno de Cataluña hasta el año 52 antes de Cristo: de la fundación del templo de Esculapio en Barcelona: memorias de Aulo Mevio de Vique: y guerras en Ruisellon (Rosellón).

Cap. 9. Entran los capitanes de Pompeyo en Cataluña: Fabio capitán de César les vence, y hace retirar a Lérida: entrada de César, y hechos de Fabio.

Cap. 10. Viene César a Lérida, pone asedio a la ciudad: encuentros con los dos ejércitos, hasta que concordaron César, y Afranio, por causa de la falta de agua del ejército de Afranio, y muerte de Pompeyo.

Cap. 11. Entran los hijos de Pompeyo en España, les defiende Cataluña: vuelve César, y les vence: ocúltase Sexto Pompeyo en Cataluña: muerte de César, que hizo colonia a Tarragona, y a Ampurias.

Cap. 12. Pasa Sexto Pompeyo a Roma: guerra en Cataluña de los Ceretanos, y Salusios contra Octaviano: principio de la cuenta de la Era del César: y destrucción del templo de Bona.

Cap. 13. Reside en Tarragona Octaviano: confírmala colonia: conságranle templo: concluye la fábrica del castillo Octaviano: nombra colonia a Barcelona, y municipal a Lérida: firma, y decreta el edicto para registrarse el orbe, en Tarragona: vuélvese a Roma, y hace nuestro Señor milagro en Gerona.

Libro 6.

Cap. 1. Del santísimo nacimiento en la noche: participa España de la claridad, y en el día aparecen tres soles: refiérense los hechos de Augusto hasta su muerte: de la venida a esta provincia del cuerpo de San Forcián, y háblase de los Santos Inocentes.

Cap. 2. Sucesos de Tiberio hasta su muerte: van de Cataluña a visitar a nuestro Señor, y a su santísima madre, que recibe bajo su patrocinio a España: en Cataluña se adoraba (a) Dios, antes de la venida de los Santos Apóstoles, y de la muerte de Dios nuestro Señor para nuestra salud.

Cap. 3. Del primer gentil que recibió la fé en el santo bautismo, que fue Cayo Cornelio centurión, Catalan: y de las memorias de Tiberio.

Cap. 4. De la venida de nuestro santo Apóstol a Cataluña, y principio de nuestra Santa Fé: de San Ethereo obispo de Barcelona, y de San Agatodoro de Tarragona.

Cap. 5. Del imperio de Calígula, y Claudio: venida de San Pedro: de los santos obispos Teodosio, Víctor, y Aecio: de la venida de San Saturnino (Sadurní): obispado de Roda, y fundación de algunos lugares.

Cap. 6. De los emperadores Nerón, Galba, Otón, Vitelio, y Vespasiano: de San Rufo obispo de Tortosa: venida de San Pablo a Cataluña: templo de Santa Tecla en Tarragona: de San Lucio obispo de Barcelona: de San Hieromeo, y fundación de Gualba.

Cap. 7. De los emperadores Vespasiano, Tito, Domiciano, Nerva, y Trajano: de los Aletos: de los varones insignes de Tarragona, Barcelona, y Tortosa: de San Philoteo mártir de Barcelona, y de San Deodato segundo, su obispo: de los santos Lino, Cleto, y Clemente, pontífices.

Cap. 8. De los barceloneses Lucio Licino Sura, Lucio Licino segundo, y Publio Licino: guerras de Ampurias contra Roma, y muerte de Trajano.

Cap. 9. De Adriano emperador: las gracias que concedió a las ciudades de Cataluña: los hombres insignes que florecieron en esta Era: y de la muerte de Adriano, y martirio de los Pontífices Evaristo, y Alejandro primero.

Cap. 10. De las poblaciones antiguas de tiempo de los romanos que se hallaban aún en Cataluña, a más (además) de las referidas (en el) capítulo 9.

Cap. 11. De los emperadores Antonino Pío, Antonino Vero, y Marco Aurelio: de la villa de Terrassa (Terrasa), y sus hijos Serennio, y Quinto Grannio: de Cecilio Obtato, y Lucio Furio de Barcelona, y de sus obispos: de Cayo Julio Joscho de Tarragona, y de los santos Bonoso, y Maximiano de Blanes, y de Mequinensa: martirio en Manresa de San Lucio obispo: de los santos diáconos Absalon, y Largo, y de los santos Pontífices, Sixto primero, Telesphoro, Higinio, Pío primero, Aniceto, Soter, y Eleuterio.

Cap. 12. De los emperadores desde Commodo hasta Maximino: de los obispos de Barcelona hasta San Severo primero: de las fundaciones de Albià, Albi, y Albiol: de San Andeloto: de los santos Pontífices Víctor, Seferino, y Calixto.

Cap. 13. Martirio de San Magino: destrúyese el templo de Venus de Monserrate: de los emperadores desde Maximino hasta Decio: memorias de Philipo (Filipo, Felipe), y fundación de San Martín de Gerona: de San Ponciano, y de San Antero Papa.   

Cap. 14. De los emperadores desde Decio hasta Valeriano, y Galieno: de los santos mártires Luciano, Marciano, Fructuoso, Augurio, Eulogio, Verona, y Senon: cual fue Cervera: guerra en Cataluña contra alemanes: de San Fabiano Pontífice, y mártir: y de San Cornelio.

Cap. 15. De los emperadores, desde Aureliano, hasta Diocleciano: de San Licerio, de San Estefano (Esteve, Esteban, Stephanus) Papa, de San Sixto, de San Dionysio (Dionisio), de San Félix, y de los santos mártires Severo primero, cuatro clérigos, Emeterio, Celio, y Rústico: salen los alemanes de Cataluña: memorias de Caro, y Carino en Tarragona que la reedifican: y de Lucio Pontífice.

Cap. 16. De San Vicente de Colibre: de San Feliu Apóstol de Gerona: de San Narciso, y de San Feliu su diácono: de San Invento, y 360 mártires de Gerona: de San Román, San Invento, San Horoncio, Aquilina, Víctor, Germán, Paulino, Justo, y Suylo (Suilo): de San Emeterio, y San Celedonio, y de su traslación: de San Salidonio (Celedonio, Salidonio, Celoni), y de San Avito: de los discípulos de San Narciso, y de su traslación a Gerona: de San Flamidiano: de la invención (hallazgo) de algunos Santos Cuerpos: de San Eutichiano: y de las Santas Formas de Gerona.

Cap. 17. De nuestra invencible capitana, ilustre heroína, y protomártir Santa Eulalia.

Cap. 18. De San Feliu de Barcelona, de Santa Julia, de los santos Fileto, Leda, sus hijos, y cincuenta y cinco mártires de Barcelona, y de San Cucufate (Cugat).

Cap. 19. De las santas Juliana, y Simproniana de Barcelona: de San Sergio, y San Anastasio, y 73 mártires de Barcelona: de San Prudencio de Tarragona: de San Ponce, de San Sixto, y de San Eovaldo de Ampurdan: de San Marcelino, de S. Engracia, y S. Calamanda: fin del imperio de Dioclesiano: de Constantino.

Cap. 20. De Constantino Magno: primer Concilio de España, en Colibre: elección de (Arçobispados) arzobispados, y obispados: fundación de Constantí, y la Selva: reedificación de Elna: de San Marcos.

Cap. 21. De los santos Severo, Ponciano, y Senadino de Barcelona: de los santos obispos de Vique, tres Justos, Euterio, y Lázaro: de San Pretexato obispo de Barcelona: del Santo Pontífice Dámaso: de los emperadores, de Juliano hasta Teodosio: de Santa Marina: de San Valentino.

Cap. 22. De Himerio arzobispo de Tarragona, y su consulta al Papa: de San Paciano, Lucio Dextero, Ripario, Desiderio, y Sisino: de Santa Cerenilla, y San Marciano de Barcelona: del hereje Vigilancio francés, y de Valente, y Teodosio emperadores.

Cap. 23. De San Lampidio obispo de Barcelona, San Paulino, y Santa Terasia (Teresa): muere Teodosio, y suceden Arcadio, y Honorio: discípulos de San Agustín en Barcelona: fundaciones de conventos del Carmen, San Antonio, y San Agustín: de San Olimpo, de Barcelona: entrada de los vándalos: defienden los Catalanes al imperio: de Santa Cordula, y Santa Candia: de San Dalmacio, y de San Marco Máximo: de Siricio.

Cap. 24. Guerras de Máximo, y Geroncio, opónenseles los Catalanes: mátase Geroncio: destruyen los vándalos a Tarragona, crece Barcelona, y quedan los Alanos en Cataluña.

Libro 7.

Cap. 1. Origen de los Godos: sus expediciones hasta entrar en Cataluña: donde elige Corte a Barcelona Athaulpho (Ataúlfo : Adolf : Adolfo): fabrica el Real Palacio: y funda su Monarquía.

Cap. 2. De Ataúlfo: de su sepulcro: de Sigerico, y Vvalia (Walia) Reyes Godos: de Paulo Orosio, y de los dos santos sacerdotes Avitos de Tarragona: de San Bonifacio, y San Paulo de la misma ciudad: de San Sixto, Sosimo, y Bonifacio.

Cap. 3. De los Reyes Theodoredo (Teodoredo), Turisimundo, y Theodorico (Teodorico): vencen los Catalanes a Atila: de San Nundinario obispo de Barcelona: Cisma en Barcelona, y Cisma, y Concilio General en Tarragona: es reedificada: vida de San Vidal de Gerona: de San Honorato, San León, y San Sixto.

Cap. 4. De los reyes Teodorico, y Eurico: de San Severo segundo obispo de Barcelona, en cuyo tiempo se formaron las Leyes Góticas: de San Segismundo, fundación de su iglesia, y de San Marçal: de San Simplicio Papa natural de Barcelona, y de San Ascanio.

Cap. 5. De Alarico, y pérdida de su Reyno: vida de Gesaleico tirano, y de Amalerico: Juan arzobispo de Tarragona: Concilios de Tarragona, Gerona y Lérida: Letanías en Cataluña: bayles (bailes): de San Orencio arzobispo de Tarragona, de San Emiliano de Libia, y de San Paladio: de los Pontífices Félix III, Gelasio, y Anastasio.

Cap. 6. Del santo obispo de Barcelona Paternio: de los santos de Gerona Justo, Justiniano, Nebridio, y Elpidio: de San Justo de Vique: de los Concilios de Valencia, Zaragoça (Zaragoza), y Barcelona: martirios de la reina Clotilda: muerte de Amalarico: de San Gaudioso de Tarragona: Juan primero.

Cap. 7. De Theudio: victoria de los catalanes: vienen los monjes de San Benito a visitar a San Narciso: fundación del convento de Monistrol: milagros de las fuentes: de Agila, y Atangildo: de San Nasario, y Bonifacio.

Cap. 8. De los reyes Luyva, y Leovigildo: de los príncipes San Hermenegildo (Armengol), y Recaredo: raros prodigios, y persecución contra la iglesia: martirio de San Hermenegildo: de San Ascanio segundo, de San Juan, y del santo obispo Dominio: fundación de Ripoll: milagro de las fuentes: muerte de Leovigildo.

Cap. 9. De Recaredo católico rey, tuvo su Corte en Tarragona: vencen los Catalanes a los franceses: confírmase el primer Concilio de España en Colibre: Concilios de Toledo, Zaragoza, y Barcelona, que es Metrópoli de los Godos: residen en ella los ministros: principio de los Duques, y Condes, y del castigo de los Açotes (azotes). 

Cap. 10. De los reyes Luyva, y Vviterico (Witerico): fundación de San Pedro de Roda, y venida de las santas reliquias: de los reyes Gundemaro, Sisebuto, Recaredo, y Suyntila: Concilios de Toledo, Barcelona, Egara, y Tarragona: de San Nonito, de Pedro obispo de Lérida, de Liberato natural de Gerona, y de San Gregorio Magno.

Cap. 11. De los reyes Sisenando, Cintila, Tulga, y Chindasvinto: Concilios en Toledo, y sus decretos: de San Severo III. Antigüedad del título de católicos en los Reyes de España: fundación de Centellas: antigüedad de Tarragona: nota de si ha tenido obispo Manresa: de Isabel Joyense.

Cap. 12. Como Tarragona, y no Toledo, es Primada de las Españas: fúndase en razón, y se satisface a las dudas.      

Cap. 13. De los reyes Recesvinto, y Vvamba (Wamba): fundación de Requesens, y memorias en Cataluña de Recesvinto: de Quiricio obispo de Barcelona: eclipse del sol en España: guerras contra navarros, y contra Paulo: asegúrase el buen proceder de Cataluña: de los Papas Martino, Eugenio, Vitalino, Deodato, y Domno.

Cap. 14. De los reyes Ervigio, Égica, Witiza, y Rodrigo: de San Cypriano (Cipriano) de Tarragona, y de San Idalio de Barcelona: de Berenguer, y Guillermo, obispos de Barcelona: principio de la pérdida de España: de Agato, León, Benedicto, y Juan pontífices.

Cap. 15. De la pérdida de España: muerte de Rodrigo: conquistas de los Moros: de como se defendieron Tortosa, Lérida, Tarragona, Barcelona, Livia, y Puigcerdan: de los lugares de Cataluña, que no se sujetaron a los Moros: de los tributos que pagaban los lugares abiertos: pondérase el valor Catalan (catalán): escóndense las santas imágenes: milagro en las monjas benitas.

Libro 8.

Cap. 1. Prosiguen en los Moros sus conquistas: oposición de los catalanes, retirados en los lugares fuertes: embajada a Carlos Martel, su socorro, y guerras hasta la venida de Otger: de San (santa) Celeriana: de nuestra Señora de Salgar.

Cap. 2. Entrada de Otger, y nueve barones: principio de sus proezas, aseguradas con la tradición, escrituras antiguas, y autores extranjeros.

Cap. 3. Del origen del nombre de Cataluña: de llamarse Principado, y del idioma, crédito, y estimación en las historias extranjeras, y en la voz de sus Señores.

Cap. 4. Victorias de Otger Gotlant (Catalon según Bofarull), cerco de Ampurias, y de su muerte: sucede Dapifer, de sus victorias, y forma de gobierno: de las fundaciones de iglesias, y división de las tierras adquiridas.

Cap. 5. Estado de Cataluña: varias recuperaciones de Barcelona por los catalanes: entra Carlo Magno en Cataluña: sus victorias: epítome de su santa vida: pruébanse sus entradas: fundación de Arles, refiérense sus reliquias.

Cap. 6. Asisten los catalanes a Carlos para cobrar a Narbona: entra a Cataluña: sujeta hasta Gerona: milagros sucedidos: victorias de Carlos, y de Benito de Cabrera con los paisanos: recuperación de Barcelona: fundaciones de Carlos: convento de San Daniel, y Valle de María, y su manifestación: de nuestra Señora del Coll. (Collado, Puig, Pueyo, podium.)

Cap. 7. De Félix obispo de Urgel: pérdida de Barcelona, Gerona, y Vique: recuperación de Gerona, y Barcelona: victoria de Carlos, y sus fundaciones en las dos entradas: victorias, y trabajos de Barcelona, y reedificación de San Feliu.

Cap. 8. Invención de la santa imagen de la virgen de Vilalleons: de San Emerio, y santa Cándida: estado de Cataluña, que elige a Carlos: sujétasele Zatto: recuperan los catalanes a Barcelona: vuélvese a perder: entra Ludovico: llama a toda Cataluña, que le nombra Señor. 

Cap. 9. De la última restauración de Barcelona por los catalanes, presente Ludovico Pío; al cual admiten gustosos: del gobierno de Barcelona, y de algunos particulares servicios: fundaciones de Ludovico.

Cap. 10. Invención de la santa imagen de nuestra Señora de Mongrony: fundación de San Justo, y Pastor, y de San Pedro de Barcelona: victorias de Ludovico: confirma los obispados: elige condes, vizcondes, nobles, varvesores, barones, vegueres, bayles (bailes), y senescal: asegúranse, y señálanse los distritos de Cataluña.

Libro 9.

Cap. 1. Parte Ludovico a Aquisgrán (Aachen, Aix-la-Chapelle), elige gobernador de Barcelona a Bera: de sus victorias, y acusación: elección de Bernardo: victorias de Armengol conde de Ampurias: quejas de los catalanes: privilegios de Ludovico: reedifícanse los conventos de Gerri, y San Ginés de las Fuentes: fundación de San Quirse (Quirze).

Cap. 2. De los hechos de Ludovico Pío hasta su muerte: de los de Bernardo gobernador de Barcelona, y de su muerte: proezas de los catalanes en defensa de su Patria, y de Ludovico (Lluís, Lluïs, Luis, Ludwig).

Cap. 3. De San Wistremiro: de la invención de la imagen de nuestra Señora de Obach: de Guillermo hijo del conde Bernardo: entréganse los catalanes a Carlos Calvo: concédeles privilegio que lo declara: y nombra conde gobernador a Wifredo de Arria.

Cap. 4. Defiéndense los privilegios de Ludovico Pío, y Carlos Calvo, de la calumnia de la Idea de Cataluña: y todos los privilegios, del engaño de Cataluña desengañada.

Cap. 5. De Wifredo primero conde de Barcelona: su muerte por traición de Salomón, al cual mató Wifredo segundo: victorias de los catalanes, y muerte peleando del obispo Cruilles: valor de Bernardo conde de Ribagorça (Ripacurtia, Ribagorza): háblase de la victoria, y muerte del Dragón: y fundación de Ovarra (Obarra).

Cap. 6. Gobierno de Wifredo, sus victorias en Francia, y vuelta a Barcelona, con la concesión del condado en feudo honroso: dale las Armas el Emperador: y se defiende esta verdad, de la novedad.

Cap. 7. Victorias del conde Wifredo contra los Moros: sácales de sus tierras: favores de nuestra Señora: invención, y primera traslación del cuerpo de Santa Eulalia: reedificación de Manresa.

Cap. 8. Victorias, y muerte de Borrell, o Wifredo II, milagrosa invención de la Virgen de Ripoll: fundación de iglesias, y conventos de San Juan de las Abadesas, y de Monserrate: invención de la Santa Imagen: vide (vida) de fray Juan Guarín, y de San Julio: nuestra Señora de Foix.

Cap. 9. De Wifredo Borrell: de Miron, y Seniofredo (Suñer, Sunyer) condes de Barcelona: de Suñer conde de Urgel: reedifícanse San Pablo del Campo, y los castillos de (Olerdula) Olérdola, y Solsona: victorias de los catalanes: asegúrase haber defendido a España: varias fundaciones, de Santa Ana de Barcelona, de la O, de Campredon, y de Roda.

Cap. 10. Elección de Borrell, y exclusión de Cabreta, del condado de Barcelona: motivo del viaje de Borrell a Roma: consigue la unión del arzobispado de Tarragona al obispado de Vique: pérdida, y recuperación de Barcelona: victorias en Aragón, y Castilla: varias fundaciones.

Cap. 11. Victorias del conde Borrell: pérdida de Barcelona: déjanla los Moros: muerte de Borrell: sus hijos, y mujeres: de sor Matrall, de San Eudaldo, y San Pancracio: iglesias de San Saturnino en Urgel, de Olérdola, de Santa María de Linares (Llinars), y del Pino (Pi) de Barcelona.

Libro 10.

Cap. 1. Victorias de Raymundo Borrell conde de Barcelona, que sucedió a su padre, y de Armengol conde de Urgel: nuestra Señora de Almatà: victoria de Osma: guerras de Castilla: entran los Moros en Cataluña, son vencidos en Cerdaña, y Albesa: victorias en (Cordova) Córdoba: convento de Canigò: venida de San Galderique.

Cap. 2. Reedifica, y asiste Borrell a las iglesias: vida, y muerte del santo Abad Otón: martirio del abad Juan, y once monjes de San Cucufate: reedifícase la iglesia de Elna: martirio, y traslación de las santas Eulalia, y Julia de Mérida: reedifícase la iglesia de San Pedro: de las iglesias de Santa María de Egara, y de San Adrián de Besòs: reedifícase Besalú: erección de obispado: convento de San Juan de las Abadesas: alabanzas de Barcelona: muerte del conde Raymundo: soberanía del condado de Barcelona.

Cap. 3. De Berenguer Borrell conde de Barcelona, sus virtudes, y poco cuidado: fundación de San Cucufate de Barcelona: unión de Monserrate a Ripoll: concordia del conde con su madre: privilegio de Barcelona: vida de San Armengol, y su muerte: del obispo de Barcelona Deodato: iglesias de nuestra Señora del Puerto, y de San Sebastián de Aviñonet: corporales de Ivorra (Iborra): invención de las imágenes de nuestra Señora del buen reposo, y Nuria: adelántanse los Moros: victoria prodigiosa de los catalanes: muerte, e hijos del conde.

Cap. 4. Sucede Raymundo Berenguer I a su padre Berenguer: casa con Doña Isabel: saca los Moros del Llobregat, y Panadès (Penedés, Penitensis), después del Campo: quiere reedificar Tarragona, dala en feudo: reedifica el hospital, y catedral de Barcelona: guerras: ajuste con el de Cerdaña: victorias en Ribagorza: iglesia de Cardona: vida de San Eribaldo: venida de Santa Madrona, de su martirio: fundación de Santa María de Besalú: religión de San Juan.

Cap. 5. Muere Doña Isabel: casa el conde con Almodis: iglesia de San Miguel de Barcelona: asisten los catalanes en las victorias del Rey don Ramiro de Aragón: pleitos con Ermesenda, y concordia: victorias del conde contra los Moros de Aragón: asegura al Campo de Tarragona: fortifica Tárrega: se consagra la iglesia catedral de Barcelona: antigüedad de la iglesia de San Jayme (Jaime): convento de Cervià.

Cap. 6. Victorias de los condes de Urgel, y de Barcelona: de los catalanes en Aragón: conquista de Barbastro: muerte del de Urgel: invención de nuestra Señora de la Gleba: victorias de Arnaldo Miron de Tost: fundación del Archiprestado (arciprestazgo) de Ager: victorias, y conciertos del conde de Barcelona en Francia: población de Perpiñán: admisión del oficio romano: formación de los Usajes: consagración del templo de Solsona: nuestra Señora del Milagro de Balaguer.

Cap. 7. Sujétanse los de los Estados de Francia la (al) conde: sus victorias en Aragón, y en toda España: vence a los Reyes Moros, y se le sujetan: engaño de la historia del Cid: fundaciones de San Pedro de Riudebillas (Riudebitlles), y Santa María de Seròs: muerte, entierro, e hijos del conde: fundaciones de San Salvador de Breda, y San Pol.

Cap. 8. De los condes Ramón (Ramon, aún no se ponía tilde) Berenguer, y Berenguer Ramón: de la muerte de Ramón: de la tutela del niño Don Ramón: victorias de Berenguer, y su defensa: Concilio en Besalú: reforma del Estado eclesiástico: victorias del conde de Urgel: conquista de Toledo, Campo de Tarragona, y Balaguer: victorias en Aragón: reedifícanse Tarragona, y Bañolas: fúndase San Adrián (Adriàn en el original): vida de San Sabino, y muerte del de Urgel, y del de Barcelona.

Cap. 9. Expedición de los catalanes en la Tierra Santa, Suria, y Siria.

Cap. 10. Del conde don Ramón Berenguer III. Sus casamientos: victorias en Cataluña, y Francia: del conde Armengol de Mayeruca: sus victorias en Castilla, y Cataluña: victorias de los catalanes en Aragón, y conquista de Huesca: recupérase Balaguer: fúndanse muchos conventos, e iglesias: recae el condado de Besalú al de Barcelona: fúndanse los conventos de Villabertrán, y Terrassa: háblase de las iglesias del Estany, y Manresa.

Cap. 11. Conquista de Mallorca, y descripción de las Islas Baleares: victoria contra Moros en Llobregat: conquista de Zaragoza: espadas de San Martín, y Vilardell: trátase del Dragón: libra el conde a la emperatriz: San Olaguer obispo de Barcelona, arzobispo de Tarragona, y Legado à Latere: del santo Durán: va el conde a Génova, y Pisa: reedifícase San Pablo: nuestra Señora de Mongrony, de Torà, y Cervià: conquistas de Taraçona (Tarazona), Calatayud, y Daroca: población de Olot.

Cap. 12. Victorias contra los Moros de Lérida, y Tortosa, siendo Legado San Olaguer: ríndese el Rey Moro de Valencia: concordias de San Olaguer, y juramento de fidelidad del conde de Ampurias: vida de San Odón: guerra, y concordia con el de Tolosa: batalla de Corbins: pasa el de Aragón a Cataluña: guerras, y paz con los (Ginoveses) genoveses, y con el de Ampurias: reedifícase Tarragona: entra en la religión de los Templarios el conde, y muere santamente.

Cap. 13. De los Estados de los serenísimos condes de Barcelona, y sus sucesores, que posee la Francia, y como los tiene ocupados; y de los títulos, por los cuales pertenecen a los Católicos Reyes de España.

Cap. 14. De la sucesión del conde don Ramón Berenguer IV, de sus virtudes, y concordias: muerte del Rey de Aragón don Alonso (Alfonso I el Batallador): sucesión de don Ramiro: casamiento del conde con la princesa (más adelante escribe Reyna, de Aragón) doña Petronila: capítulos, y conciertos: venida de los Templarios: unión de los reyes por medio de San Olaguer: de la vida, y muerte del santo: guerras, y concordia en Aragón: invención de nuestra Señora de Misericordia: concordias con el rey de Castilla, y con los Templarios.

Cap. 15. Guerras, y victorias en la Proença (Provenza): muerte del conde Berenguer Ramón: encárgase de aquellos Estados el conde don Ramón, y de su sobrino: sus victorias en Francia, y contra el Rey de Navarra, y concordia: conquista de Almería, donde se halló el plato de esmeralda: milagros de San (Estevan) Esteban, y San Ginés en la libertad de Galcerán de (Pinòs) Pinós, y de Sanferní: reedifican los ángeles la iglesia de San Miguel de Barcelona.

Cap. 16. Conquista de Tortosa: asistencias de Barcelona: privilegios, y gracias concedidas: conquistas de Lérida, Fraga, Mequinenza, y otras: conságranse las iglesias de Lérida, y Gerri: defensa milagrosa de Tortosa por las mujeres: sus privilegios: noticias de varios conventos de canónigos reglares: consúmase el matrimonio del conde, y la reyna: guerras, y concordias en la Provenza: ajuste con Castilla: fundación, y dotación de iglesias en el obispado de Tortosa.

Cap. 17. Victorias en Valencia: ocupa el conde a Borja: nace en Barcelona el príncipe don Ramón (futuro Alfonso II): fundaciones de Santas Cruces, y Poblet: victorias de los catalanes con los Moros de las Montañas de Prades: conquista de Miravet: cesión de los genoveses de la parte de Tortosa: nombran los de Bearne señor al conde: invenciones de nuestra Señora de Parrellas, y de la Aldea: reedifícase Santa Eulalia de Mérida: fúndanse las pabordias (o pavordias) de Barcelona: victorias en la Provenza, Narbona, y Navarra: fundación de Calatrava, y de la religión de San Antonio, &c.

Cap. 18. Sujétase al conde el Rey Moro de Murcia: alianzas con (Ingalaterra) Inglaterra: victorias en Tolosa, y en la Provenza: alianzas con el emperador, que no consigue se quite la obediencia al verdadero Pontífice: vida del santo varón Miron: pasa a Turín el conde: su muerte, milagros, y Testamento: vida, y martirio de San Bernardo de Alzira: donación del feudo de la Provenza, &c. 

Anales de Cataluña, Narciso Feliu de la Peña y Farell, 1709



Tomo primero de los Anales de Cataluña.

Libro 1.

Contiene su población, división, breve descripción de sus montes, ríos, fuentes, baños, minas, y otras maravillas, con la relación de invenciones de imágenes de N. Señora, de los cuerpos santos extranjeros, que la favorecen, y de los conventos cuyas fundaciones se ignoran.

https://liburutegibiltegi.bizkaia.eus/handle/20.500.11938/78007

https://www.cervantesvirtual.com/obra/anales-de-cataluna-y-epilogo-breve-de-los-progressos-y-famosos-hechos-de-la-nacion-tomo-segundo-contiene-los-sucessos-desde-el-ano-de-1163-hasta-los-de-1458--su-autor-narciso-feliu-de-la-pena-y-farell/

https://bibliotecafloridablanca.um.es/bibliotecafloridablanca/handle/11169/6100

https://books.google.com.gt/books?id=x-VAAQAAMAAJ

http://culturahistorica.org/wp-content/uploads/2020/02/sanchez-marcos-feliu_de_la_penya.pdf

http://bdh.bne.es/bnesearch/biblioteca/Anales%20de%20Catalu%C3%B1a%20y%20ep%C3%ADlogo%20breve%20de%20los%20progressos,%20y%20famosos%20%20%20%20%20%20%20%20%20%20%20%20%20%20%20%20hechos%20de%20la%20nacion%20catalana%20...%20%20:%20%20divididos%20en%20tres%20tomos%20...%20;%20su%20autor%20Don%20Narciso%20Feliu%20de%20la%20%20%20%20%20%20%20%20%20%20%20%20%20%20%20%20Pe%C3%B1a%20y%20Farell,%20...%20/qls/Feliu%20de%20la%20Pe%C3%B1a%20y%20Farrel,%20Narciso/qls/bdh0000163814;jsessionid=3E861A8EFC48F54934B3E0901ED7EF02

https://www.cervantesvirtual.com/obras/autor/feliu-de-la-pena-y-farell-narciso-39665

https://datos.bne.es/resource/XX886118

https://es.wikipedia.org/wiki/Narc%C3%ADs_Feliu_de_la_Penya

https://dbe.rah.es/biografias/57136/narciso-feliu-de-la-pena-y-farrell

https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/287618.pdf

Más resultados en Google

Pòrtic.

En més d'una ocasió m'he referit a l'alt interès que té l'obra del barceloní Narcís Feliu de la Penya com a símbol de la voluntat de redreçament del país quan les coses han anat malament. A la darreria del segle XVII, i coincidint amb un període de creixents dificultats per mantenir vives i operatives les institucions nacionals de govern, Catalunya havia arribat a una situació econòmica molt preocupant. Un ben perceptible desànim col·lectiu planava damunt de la societat, que havia perdut una bona part de la vitalitat d'altres temps. Sense oblidar tampoc que, en les darreres dècades del segle XVII, Catalunya hagué de fer front a diverses guerres amb França, els exèrcits de la qual es plantaren a les portes de la capital catalana el 1697.

Enmig d'aquest clima difícil, va sorgir la veu i l'acció de Feliu de la Penya, el qual, fent-se ressò de petits nuclis preocupats per l'avenir de Catalunya, va saber promoure accions que permetessin reactivar l'economia del país. L'exemple més significatiu d'aquest desig obstinat de contribuir a millorar les coses va ser el seu llibre Fénix de Cataluña, obra que va ser publicada el 1683. Feliu de la Penya no es va limitar, però, a deixar per escrit les seves propostes de redreçament. Era també un home d'acció, com calia en aquella malaurada conjuntura. Va participar de manera activa en les institucions econòmiques de Catalunya, es va moure a l'exterior, va saber cercar, dins la més dinàmica Europa d'aquell final de segle (els Països Baixos, Anglaterra, França o Alemanya), nous models tecnològics susceptibles d'ésser aplicats a la indústria catalana. Feliu de la Penya va ser, doncs, en certa manera i quan això no era freqüent, un gran europeista.

Fa anys la Generalitat de Catalunya va promoure una nova edició facsímil del Fénix de Cataluña, conscient que, en fer-ho, posava a l'abast dels ciutadans una obra exemplar d'un estudiós i home d'empresa preocupat per les coses de Catalunya. En donar suport, des de la Comissió 1898 del Departament de la Presidència, a una agosarada aventura editorial privada per publicar els tres impressionants volums dels Anales de Cataluña, de Narcís Feliu de la Penya, estem segurs que contribuïm a fer possible que la personalitat d'aquest català exemplar sigui més ben coneguda per aquelles persones interessades a trobar en el passat actituds positives, susceptibles de projectar-se cap al futur.

Perquè Narcís Feliu de la Penya, en produir-se el plet successori que, a la fi, portaria la destrucció violenta de les institucions de govern de Catalunya i un dels més sistemàtics intents d'anorrear la nostra personalitat nacional, va restar fidel al país. Va donar suport, fins a la seva mort, a la causa defensada per la Generalitat i al seu candidat, l'arxiduc Carles d'Àustria, el nostre Carles III, enfront del sobirà imposat per la poderosa màquina bèl·lica de França i Espanya.

Feliu de la Penya, doncs, ens interessa avui. Interessa els historiadors, que trobaran en aquesta obra una informació de gran utilitat en la seva tasca apassionant de reconstruir el passat col·lectiu. Interessa els polítics, perquè va exemplaritzar actituds i capteniments de valor permanent. I interessa, en definitiva, i és el més important, el conjunt de la ciutadania, perquè li ensenya que la lleialtat al país s'expressa tant en la defensa dels seus símbols permanents com també en el treball i l'esforç quotidià que permet avançar i fer front a les dificultats quan aquestes es presenten. Com a president de la Generalitat em plau felicitar aquells que s'han decidit a promoure aquesta magnífica i bella reedició d'una de les obres més emblemàtiques publicades mai a Catalunya.


Jordi Pujol

President de la  Generalitat de Catalunya