Mostrando las entradas para la consulta segre ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta segre ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

martes, 1 de abril de 2025

Anna Gabriel, trabajo, un país sin paro, Suiza

Dice mucho que Anna Gabriel no encuentre trabajo en un país sin paro, Suiza

 
Dice mucho que Anna Gabriel no encuentre trabajo en un país sin paro
 
 

https://m.es.investing.com/economic-calendar/unemployment-rate-sa-296

2,9% 29.04.2018
La tasa de desempleo es una medida del porcentaje de la fuerza de trabajo total que está desempleada, pero que buscan activamente empleo y dispuestos a trabajar en Suiza.
Un alto porcentaje indica debilidad en el mercado laboral. Un bajo porcentaje es un indicador positivo para el mercado de trabajo en Suiza y debe tomarse como positivo para la CHF.

Anna Gabriel, trabajo, Suiza, Arran, CUP
 
Sobrevivir en su exilio dorado en Suiza, Ginebra, 5000€ al mes alquiler del apartamento de ocupa, okupa, profesora universitaria, ayuda solidaria, pringados, salario mínimo, mientras haya burros los listos irán
a caballo.
 
Hay que ser muy idiota para ingresarle un solo euro por Paypal (o con Wise : Savi : Sabio : Sabut : Saputo)
Mucho mejor pagarle con Bizcoin.

Me pregunto si los catalanes fueron a la Suiza actual a enseñarles a los Vaudois, del cantón del Vaud, su lengua milenaria.


La nobla leyczon


O frayres, entende una nobla leyczon:
Sovent deven velhar e istar en oreson,
Car nos veyen aquest mont esser pres del chavon;
Mot curios deorian esser de bonas obras far,
Car nos veyen aquest mont de la fin apropriar.
Ben ha mil e cent ancz compli entierament
Que fo scripta l' ora car sen al derier temp;
Poc deorian cubitar, car sen al remanent.
Tot jorn veyen las ensegnas venir a compliment,
Acreisament de mal e amermament de ben.
Ayczo son li perilh que l' escriptura di:
L' evangeli o reconta, e sant Paul asi
Que neun home que viva non po saber sa fin;
Per czo deven mais temer, car nos non sen certan
Si la mort nos penre o encuey o deman;
Ma cant venre Yeshu al dia del jujament,
Un chascun recebre per entier pajament,
E aquilh que auren fait mal e que auren fait ben.
Ma l' escriptura di, e nos creire o deven,
Que tuit home del mont per dui chaminz tenren:
Li bon iren en gloria e li mal al torment.
Ma aquel que non creire en aquel departiment,
Regarde l' escriptura del fin commenczament,
Depois que Adam fo forma entro al temps present;
Aqui poire trobar, si el aure entendament,
Que poc son li salva, a ver lo remanent.
Ma chascuna persona, lacal vol ben obrar,
Lo nom de dio lo paire deo esser al commenczar,
E apellar en ajuda lo seo glorios filh car,
Filh de sancta Maria,
E lo sant Spirit, que nos done bona via.
Aquisti trey, la sancta trinita,
Enayma un dio devon esser aura
Plen de tota sapientia e de tota poisencza e de tota bonta.
Aquest deven sovent aurar e requerir

Que nos done fortalecza encontra l' enemic,
Que nos lo poisan vencer devant la nostra fin,
Co es lo mont e lo diavol e la carn,
E nos done sapiencza acompagna de bonta,
Que nos poisan conoisser la via de verita,
E gardar pura l' arma que dios nos ha dona,
L' arma e lo cors en via de carita,
Enayma que nos aman la santa trinita
E lo proyme, car dio ho ha comanda,
Non sol aquel que nos fay ben, mas aquel que nos fay mal,
E aver ferma sperancza al rey celestial
Que a la fin nos alberge al seo glorios hostal:
Ma aquel que non fare czo que se conten en aquesta leiczon
Non intrare en la sancta maison.
Ma czo es de greo tenir a la cativa gent
Lical aman trop l' or e l' argent,
E han las empromessions de dio en despreziament,
E que no gardan la ley e li comandament
Ni la laissan gardar a alcuna bona gent,
Ma, segont lor poer, hi fan empachament.
E per que es aguest mal entre humana gent?
Per czo que Adam peche del fin comenczament,
Car el manje del pom otra deffendament
E a li autre germene lo gran del mal semencz;
El aquiste a si mort e a l' autre enseguador.
Ben poen dire que aqui ac mal bocon.
Ma Xrist a reemps li bon per la soa passion,
Ma enperczo nos troben en aquesta leyczon
Que Adam fo mescresent a dio lo seo creator;
De ayci poen ver que ara son fait peior,
Ce il habandonan dio lo paire omnipotent,
E creon a las ydolas al lor destruiment,
Co que deffent la ley que fo del comenczament,
Ley de natura s' apella, comuna a tota gent,
Lacal dio pause al cor del seo primier forma;
De poer far mal o ben li done franqueta;
Lo mal li a deffendu, lo ben li a comanda:
Aiczo poes vos ben veer qu' es ista mal garda,
Que aven laisa lo ben, e lo mal aven obra,
Enayma fey Caym, lo primier filh de Adam,
Que aucis son frayre Abel sencza alcuna rason,
Ma car el era bon
E avia sa fe al segnor e non a creatura;
Ayci poen penre exemple de la ley de natura
Lacal haven coropta, passa haven la mesura;
Pecca aven al creator e offendu a la creatura.
Nobla ley era aquela lacal dio nos done,
Al cor d' un chascun home scripta la pause,
Que el leges e gardes e ensegnes dreitura,
Ames dio al seo cor sobre tota creatura,
E temes e serves, non hi pauses mesura,
Ce non es atroba en la santa scriptura;
Gardes ferm lo matrimoni, aquel noble convent;
Agues pacz au li fraire e ames tota autra gent,
Ayres arguelh e ames humilita,
E fes a li autre enayma volria esser fait a si;
E, si el fes per lo contrari, qu' el en fossa puni.
Pauc foron aquilh que la ley ben garderon,
E moti foron aquilh que la trespasseron;

E lo segnor habandoneron, non donant a li honor,

Ma creseron al demoni e a la soa temptation:
Trop ameron lo mont, e poc lo paradis,
E serviron al cors maiorment que a l' esprit;
Emperczo nos troben que moti en son peri.
Ayci se po repenre tot home que di
Que dio non fe las gencz per laisar li perir;
Ma garde se un chascun que non entrevega enayma a lor,
Ce lei dulivi venc e destruis li fellon.
Ma dio fey far archa en lacal el enclaus li bon;
Tant fo creisu lo mal e lo ben amerma
Que en tot lo mont non ac mas que oyt salva:
Grant exemple poen penre en aquesta sentencza
Que nos nos gardan de mal e faczan penedencza.
Ce Yeshu Xrist ha dit, e en san Luc es script,
Que tuit aquilh que no la faren periren tuit;
Ma aquilh que scamperon, dio lor fey empromession
Que jamais en aiga non perera lo mont.
Aquilh creisseron e foron multiplica;
Del ben que dio lor fey poc foron recorda,
Ma agron tan poc de fe e tant grant la temor,
Qu' illi non creseron ben al dit de lor segnor,
Ma temian que las aygas nehesan encar lo mont;
E disseron de far torre per redure se aqui,
E ben la comenczero segont czo qu' es script,
E dician de far la larga e tan hauta e tant grant
Qu' ilh pervengues entro al cel, ma non pogron far tant,
C' ela desplac a dio, e lor en fey semblant.
Babelonia avia nom aquella grant cipta,
E ara es dicta confusio per la soa malvesta.
Adonca era un lengage entre tota la gent,
Ma qu' ilh non s' entendesan dio fey departiment,
Qu' il non fessan la torre qu' ilh avian comencza.
Li lenguage foron per tot lo mont scampa.
Poi pecheron greoment, habandonant la ley, co es ley de natura,
Enayma se po provar per la santa scriptura;
Que cinc ciptas periron lascal fasian lo mal;
En fuoc e en solpre dio li condampne;
El destruis li fellon, e li bon deslivre
Co fo Loth e aquilh de son hostal que l' angel en gitte;
Quatre foron per nombre, ma l' un se condampne,
Co fo la molie, pur car se reguarde otra defendement.
Aysi ha grant exemple a tota humana gent
Qu' ilh se dean gardar de czo que dio deffent.
En aquel temp fo Abram, baron placzent a dio,
E engenre un patriarcha dont foron li Judio:
Nobla gent foron aquilh en la temor de dio;
En Egips habiteron entre autra mala gent;
Lay foron apermu e costreit per lonc temp,
E crideron al segnor, e el lor trames Moysent,
E delivre son poble e destruis l' autra gent:
Per lo mar ros passeron, com per bel eysuyt;
Ma li enemic de lor, lical li perseguian, hi periron tuit.
Motas autras ensegnas dio al seo poble fey;
El li pac quaranta an al desert, e lor done la ley;
En doas taulas peyrientes la trames per Moysent:
E troberon la y scripta e ordena noblament.
Un segnor demostra esser a tota gent,
E aquel deguessan creyre e amar de tot lo cor,
E temer e servir entro al dia de la fin;
E un chascun ames lo proyme enayma si,
Conselhesan las vevas, e li orfe sostenir,
Alberguesan li paure, e li nu revestir,
Paguesan li fameiant e li errant endreycesan,
E la ley de lui mot fort deguessan gardar;
E a li gardant promes lo regne celestial.
Lo serviment de las ydolas lor mes en defension,
Homecidi, avoteri e tota fornigacion,
Mentir e perjurar e falsa garentia,
Usura rapina e mala cubiticia,
Enamps avaricia e tota fellonia;
A li bon enpromes vita, e li mal aucia.
Adonca era justicia en la soa segnoria,
Car aquilh que trapassavan ni faczian malament
Eran mort e destruit sencza perdonament:
Ma l' escriptura di, e mot es manifest
Que trenta milia foron li remas al desert;
Trenta milia e plus, segont que di la ley,
Ilh foron mort de glay, de fuoc e de serpent;
E moti autre periron del destermenament,
La terra se partic, e li receop l' enfern.
Ayci nos nos poen repenre del nostre grant soport.
Ma aquilh que feron ben lo placzer del segnor
Hereteron la terra de l' enpromession.
Mot fo de nobla gent en aquela faczon,
Enayma fo David e lo rey Salamon,
Ysaia, Jeremia e moti autre baron,
Lical combatian per la ley e faczian deffension,
Un poble era a dio eyleit de tot lo mont:
Li enemic qui li perseguian eran moti d' entorn;
Grant exemple poen penre en aquesta leyczon:
Cant ilh gardavan la ley e li comandament,
Dio combatia per lor encontra l' autra gent;
Ma cant ilh peccavan ni faczian malament,
Ilh eran mort e destruit e pres de l' autra gent.
Tant fo alarga lo poble e plen de gran ricor
Qu' el vay traire li caucz encontra son segnor:
Emperczo nos troben en aquesta leyczon
Que lo rei de Babelonia li mes en sa preyson;
Lai foron apermu e constreit per lonc temp,
E crideron al segnor au lo cor repentent:
Adonca li retorne en Jerusalem;
Pauc foron li obedient que gardesan la ley
Ni aguessan la temor d' offender lo lor rey:
Ma hi ac alcuna gent plen de si grant falsita;
Co foron li Pharisio e li autre scriptura;
Qu' ilh gardesan la ley mot era de mostra,
Que la gent o veguessan, per esser plus honra;
Ma poc val aquel honor que tost ven a chavon:
Ilh perseguian li sant e li just e li bon;
Au plor e au gemament oravan lo segnor
Qu' el deisendes en terra per salvar aquest mont,
Car tot l' uman lignage anava a perdicion.
Adonca dio trames l' angel a una nobla donczella de lignage de rey;
Noblament la saluda, car s' apartenia a ley;
Enamps li dis: “Non temer, Maria,
Car lo sant Sperit es en ta companhia;
De tu nayssere filh que apellares Yeshu;
El salvare son poble de czo qu' el ha offendu.”
Noo mes lo porte al seo ventre la vergena gloriosa, (noo : 9, seo : seu)
Ma qu' ilh no fos represa, de Joseph fo sposa:
Paura era Nostra Dona e Joseph atresi;
Ma ayczo deven creire, car l' evangeli ho di,
Que en la crepia lo pauseron, cant fo na lo fantin,
De pan l' enveloperon, paurament fo alberga:

Ayci se pon repener li cubit e li avar

Que de amassar aur non se volon cessar:
Moti miracle foron, cant fo na lo segnor,
Car dio trames l' angel annunciar a li pastor,
Et en Orient aparec una stella a li trey baron;
Gloria fo dona a dio al cel, e en terra pacz a li bon;
Ma enamps un petit sufferc persecution;
Ma lo fantin creisia per gracia e per eta
E en sapiencia divina en lacal el era ensegna;
E (*) apelle doze apostol lical son ben nomna, (La E falta)
E volc mudar la ley que devant avia dona;
El non la mude pas, qu' il fos habandona,
Ma la renovelle, qu' ilh fos malh garda.
El receop lo baptisme per donar salvament,
E dis a li apostol que baptegesan la gent;
Car adonca comenczava lo renovellament.
Ben deffent la ley velha fornigar e avoutrar,
Ma la novella repren veser e cubitar:
La ley velha autreia partir lo matrimoni,
E carta de refu se deguessa donar;
Ma la novella di non penre la leysa,
E neun non departa co que dio a ajosta:
La ley velha maudi lo ventre que fruc non a porta,
Ma la novella conselha gardar vergeneta:
La ley velha deffent solament perjurar,
Ma la novella di al pos tot non jurar,
E plus de si o de no non sia en ton parllar:
La ley velha comanda combater li enemis e render mal per mal;
Ma la novelha di: “Non te volhas venjar,
Ma laisa la venjancza al rey celestial,
E laisa viore en pacz aquilh que te faren mal,
E trobares perdon del rey celestial.”
La ley velha di: “Ama li tio amic, e aures en odi li enemic.”

Ma la novella di: “Non fares plus en aisi,
Ma ama li vostre enemic e facze ben ha aquilh lical ayzeron vos,

E aura per li perseguent e per li acaisonant vos.”
La ley velha comanda punir li mal faczent;
Ma la novella di: “Perdona a tota gent,
E trobares perdon del paire omnipotent;
Car si tu non perdonas, non aures salvament.”
Neun non deo aucir ni irar neuna gent;
Manc ni simple ni paure non deven scarnir,
Ni tenir vil l' estrang que ven d' autrui pais,
Car en aquest mont nos sen tuit pelegrin;
Ma car nos sen tuit fraire, deven tuit dio servir.
Co es la ley novella que Yeshu Xrist a dit que nos deven tenir.
E apelle li seo apostol, e fe a lor comandament
Que annesan per lo mont, et ensegnesan la gent,
Judios e Grec prediquesan e tota humana gent;
E done a lor posta desobre li serpent,
Gittesan li demoni e sanesan li enferm,
Rexucitesan li mort e mondesan li lebros,
E fesan a li autre enayma el avia fait a lor;
D' or ni d' argent non fossan possesent,
Ma au vita e vistimenta se tenguesan content;
Amesan se entre lor e aguesan bona pacz:
Adonca lor enpromes lo regne celestial,
E aquilh que tenren poverta spiritual;
Ma qui sabria cals son, ilh serian tost numbra,
Que volhan esser paure per propria volunta.
De czo que era a venir el lor vay annunciar,
Cossi el devia morir e pois rexucitar,
E lor dis las ensegnas e li demonstrament
Lical devian venir devant lo feniment;
Motas bellas semblanczas dis a lor e a la gent
Lascals foron scriptas al novel testament.
Mas, si Xrist volen amar e segre sa doctrina,
Nos convent a velhar, e legir l' escriptura.
Aqui poyren trobar, cant nos auren legi,
Que solament per far ben Xrist fo persegu;
El rexucitava li mort per divina virtu,
E faczia veser li cec que unca non havian vist;
El mundava li lebros e li sort faczia auvir, (: auzir : oír; audire)
E gittava li demoni, faczent totas vertucz;
E cant el faczia mais de ben, plus era persegu:
Co eran li Pharisio lical lo perseguian
E aquilh del rey Herode e l' autra gent clergia;
Car ilh avian envidia car la gent lo seguia:
E car la gent creyan en li e en li seo commandament,
Penseron lui aucire e far lo trayment,
E parlleron a Juda, e feron con li convenent
Que, si el lo lor liores, el agra trenta argent,
E Juda fo cubit e fey lo tradiment,
E liore son segnor entre la mala gent.
Li Judio foron aquilh que lo crucifiqueron;
Li pe e las mas forment li clavelleron,
corona de spinas en la testa li pauseron;
Diczent li moti repropri, ilh lo blastemeron:
El dis que avia se, fel e aci li abeoreron. (N. E. fel y vinagre aci, aceto)
Tan foron li torment amar e doloyros (N. E. amar : amaro : amarc)
Que l' arma partic del cors per salvar li peccador.
Lo cors remas aqui pendu sus en la crocz (N. E. crotz, creu, cruz, croix)
Al mecz de dui layron.
Quatre plagas li feron, sencza li autre batament,
Poys li feron la cinquena, per far lo compliment;
Car un de li cavalier vent e li uberc la costa:
Adonca ysic sanc e ayga ensemp mescla.
Tuit li apostol fugiron, ma un hi retorne,
E era aqui au las Marias istant josta la crocz.
Gran dolor avian tuit, ma Nostra Dona maior
Cant ilh veya son filh mort, nu, en afan sus la crocz.
De li bon fo sebeli, e garda de li fellon;
El trays li seo d' enfern e rexucite al tercz jorn,
E aparec a li seo, enayma el avia dit a lor.
Adonca agron grant goy, cant vigron lo segnor,
E foron conforta, car devant avian grant paor,
E converse cum lor entro al dia de l' acension.
Adonca monte en gloria lo nostre salvador,
E dis a li seo apostol e a li autre ensegnador
Que entro a la fin del mont fora tota via au lor.
Mas cant venc a Pendecosta, se recorde de lor,
E lor trames lo sant Sperit local es consolador;
E ensegne li apostol per divina doctrina,
E saupron li lengage e la santa scriptura.
Adonca lor sovenc de czo qu' el avia dit,
Sencza temor parlavan la doctrina de Xrist;
Judios e Grec predicavan, faczent motas virtucz,
E li cresent baptejavan al nom de Yeshu Xrist.
Adonca fo fait un poble de novel converti:
Cristians foron nomna, car ilh creyan en Xrist.
Ma czo troben que l' escriptura di,
Mot for li perseguian Judios e Saragins;
Ma tant foron fort li apostol en la temor del segnor,
E li home e las fennas lical eran cum lor,
Que per lor non laisavan ni lor fait ni lor dit,
Tant que moti n' auciseron enayma ilh avian Yhesu Xrist:
Grant foron li torment segont czo qu' es script,
Solament car ilh demostravan la via de Yeshu Xrist;

Ma lical li perseguian non lor era de tant mal temor,
Car ilh non avian la fe de nostre segnor Yeshu Xrist,
Coma d' aquilh que queron ara caison e que perseguon tant,
Que Xrestian devon esser, ma mal en fan semblant,
Ma en czo se pon reprener aquilh que persegon, e confortar li bon;
Car non se troba en scriptura santa ni per raczon
Que li sant perseguesan alcun ni mesesan e preson;
Ma enamps li apostol foron alcun doctor
Lical mostravan la via de Xrist lo nostre salvador.
Ma encar s' en troba alcun al temp present,
Lical son manifest a mot poc de la gent,
La via de Yeshu Xrist mot fort volrian mostrar,
Ma tant son persegu que a pena o poyon far;
Tan son li fals Xristian enceca per error,
E maiorment que li autre aquilh que devon esser pastor,
Que ilh perseguon e aucion aquilh que son melhor,
E laysan en pacz li fals e li enganador!
Ma en czo se po conoyser qu' ilh non son bon pastor,
Car non aman las feas sinon per la toyson;
Ma l' escriptura di, e nos o poen ver,
Que si n' i a alcun bon que ame e tema Yeshu Xrist,
Que non volha maudire ni jurar ni mentir,
Ni avoutrar ni aucir ni penre de l' autruy
Ni venjar se de li seo enemis,
Ilh dion qu' es Vaudes e degne de punir,
E li troban cayson en meczonja e engan.
Cosi ilh poirian toller czo qu' el ha de son just afan:
Ma forment se conforte aquel que suffre per l' onor del segnor;

Car lo regne del cel li sere aparelha al partir d' aquest mont:
Adonca aure grant gloria, si el ha agu desonor;
Ma en czo es manifesta la malvesta de lor,
Que qui vol maudir e mentir e jurar,
E prestar a usura e aucir e avoutrar,
E venjar se d' aquilh que li fan mal,
Ilh diczon qu' el es prodome, e leal home reconta;
Ma a la fin se garde qu' el non sia enganna:
Cant lo mal lo costreng tant que a pena po parlar,
El demanda lo prever e se vol confessar;
Ma, segont l' escriptura, el ha trop tarcza, lacal di:
“San e vio te confessa e non atendre a la fin.”
Lo prever li demanda si el ha negun pecca;
Duy mot o trey respont e tost ha despacha.
Ben li di lo prever que el non po esser asot,
Si el non rent tot l' autruy e smenda li seo tort.
Ma cant el au ayczo, el ha grant pensament,
E pensa entre si que, si el rent entierament,
Que remanra a li seo enfant, e que dire la gent;
E comanda a li seo enfant que smendon li seo tort,
E fay pat au lo prever qu' il poisa esser asot:
Si el a cent liuras de l' autruy o encara dui cent,

Lo prever lo quitta per cent sout o encara per menz,
E li fai amonestancza e li promet perdon;
Qu' el faca dire mesa per si e per li sio payron,
E lor empromet pardon sia a just, o sia a fellon:
Adonca li pausa la man sobre la testa;
Cant el li dona mais, li fai plus grant festa,
E li fai entendament que el es mot ben asot:
Ma mal son smenda aquilh de qui el ha agu li tort.
Ma el sere enganna en aital asolvament;
E aquel que ho fay encreyre hi pecca mortalment.
Ma yo aus o dire, car se troba en ver,
Que tuit li papa que foron de Silvestre entro en aquest,
E tuit li cardinal e tuit li vesque e tuit li aba,
Tuit aquisti ensemp non han tan de potesta
Que ilh poissan perdonar un sol pecca mortal:
Solament dio perdona, que autre non ho po far.
Ma ayczo devon far aquilh que son pastor:
Predicar devon lo poble e istar en oracion,
E paiser li sovent de divina dotrina,
E castigar li peccant, donant a lor disciplina,
Co es vraya amonestancza qu' ilh ayan pentiment;
Purament se confesson sencza alcun mancament,
E qu' ilh faczan penitencia, en la vita present,
De junar, far almonas e aurar au cor bulhent; (: dejunar)
Car per aquestas cosas troba l' arma salvament
De nos caytio crestians lical haven pecca;
La ley de Yeshu Xrist haven habandonna,
Car non haven temor ni fe ni carita:
Repentir nos convent e non y deven tarczar;
Au plor e au pentiment nos conven smendar
L' offensa que haven fayta per trey pecca mortal,
Per cubitia d' olh, e per deleyt de carn,
E per superbia de vita per que nos haven fait li mal;
Car per aquesta via nos deven segre e tenir,
Se nos volen amar ni segre Yeshu Xrist,
Paureta spiritual de cor deven tenir,
E amar castita, e dio humilment servir;
Adonca segrian la via del segnor Yeshu Xrist,
E aurian la victoria de li nostre enemics.

Breoment es reconta en aquesta leyczon
De las tres leys que dio done al mont.

La premiera ley demostra a qui ha sen ni raczon,
Co es a conoiser dio e honrar lo seo creator;
Car aquel que ha entendament po pensar entre si
Qu' el no s' es pas forma ni li autre atresi:
D' ayci po conoiser aquel que ha sen ni raczon
Che lo es un segnor dio local a forma lo mont;
E, reconoisent lui, mot lo deven honrar,
Car aquilh foron dampna que non ho volgron far.
Ma la seconda ley, que dio done a Moysent,
Nos ensegna a tenir dio e servir luy fortment,
Car el condampna e punis tot home que l' offent.

Ma la tercza ley, lacal es ara al temp present,
Nos ensegna amar dio de bon cor e servir purament;
Car dio atent lo peccador e li dona alongament
Qu' el poysa far penitencia en la vita present.

Autra ley d' ayci enant non deven plus aver,
Sinon en segre Yeshu Xrist, e far lo seo bon placer,
E gardar fermament czo qu' el a comanda,
E esser mot avisa cant venre l' Antexrist,
Que nos non crean ni a son fait ni a son dit;
Car, segont l' escriptura, son ara fait moti Antexrist:
Car Antexrist son tuit aquilh que contrastan a Xrist.
Motas ensegnas e grant demostrament
Seren dos aquest temp entro al dia del jujament;
Lo cel e la terra ardren, e murren tuit li vivent,
Poys rexucitaren tuit en vita permanent,
E seren aplana tuit li hedificament.
Adonca sere fayt lo derier jujament:
Dio partire lo seo poble, segont czo qu' es script;
A li mal el dire: “Departe vos de mi,
Ana al fuoc enfernal que mays non aura fin;
Per trey greos condicions sere constreit aqui,
Per moutecza de penas e per aspre torment,
E car sere dampna sencza defalhiment.”
Del cal nos garde dio per lo seo placzament,
E nos done auvir czo qu' el dire a li seo enant que sia gaire,

Diczent: “Vene vos en au mi, beneit del mio payre,
A possesir lo regne aperelha a vos del comenczament del mont,
Al cal vos aure deleit, riqueczas e honors.”
Placza ha aquel segnor, que forme tot lo mont,

Que nos siam de li esleit per istar en sa cort!

Dio gracias. Amen.

sábado, 27 de julio de 2024

2. 15. Sap Pedro Saputo de fray Toribio, lo del códul, y se quede al seu poble.

Capítul XV.

Sap Pedro Saputo de fray Toribio, lo del códul, y se quede al seu poble.


Tan pronte va perdre de vista lo poble de Morfina, li va torná a agarrá lo malsón dels alguasils, sol en pensá que camináe cap al seu poble aon sense duda lo aguardaben pera péndrel. A tot li anáe donán la isquiarra així com per instín, y si no se apartabe tampoc se arrimabe; ademés de habé adelantat mol poc en tres díes que portáe de marcha desde la despedida dels seus compañs, perque tot ere equis y marros lo que fée.

Lo matí siguién va allargá lo pas en intensió de aviás per los montes de la serra de Guara y passá si ere menesté lo Pirineu; cuan allá a les nou poc mes o menos va vore vindre per un atre camí a la dreta una multitut de gen que per les señes ere una professó o romería. Allá van, va di y allá vach yo tamé; un estudián a tot arreu es ben ressibit, y este traje me libre de sustos. Va dixá passá la professó y va aná a ajuntás en los ressagats, que eren joves que se preocupaben mol poc de la religió de la festa, y mossetes mol alegres que tamé se trobáen milló en aquella compañía que en los que anáen dabán resán rosaris y letaníes. Va pensá en lo penitén de Barbastro y va di: ¡cuans farán avui la mateixa penitensia!

Van volé divertís en ell com gen de poc servell; pero les seues respostes eren tan agudes, les seues paraules tan tallans, que en poc rato se li van declará amics, y tres de ells lo van convidá a minjá al seu rancho.

- Si mos han de fé compañía estes sagales, va di ell, assepto lo convit, si no, no. Ya sabéu que la dona es la grassia de la vida y la gloria de la fortuna, sense elles está mort lo món y la fortuna es casi tan próspera com contraria. Cada vegada que parláe se prendaben mes de ell aquells mossos.

Un de ells al poc rato li va di:

- Ara penso yo que lo caball de Roldán, que va saltá aquelles peñes de una a l'atra (les estáe mirán de frente), habíe de sé ben saltadó y ligero.

- Yo vach está una vegada allí, va di un atre, desde Santolarieta; y lo mínim que ña de una part a l'atra es un llarg tiro de bomba.

- ¿Y sabéu vatros, va di Pedro Saputo, lo que va passá después de fotre lo caball tan gran bot?

- Natros, van contestá, no sabem mes que Roldán va saltá aquelles peñes escapán de Oliveros de Castilla.

peña de Amán

- Pos be, va di Pedro Saputo, yo tos diré lo demés. Lo caball se va reventá al caure a l’atra part, y Roldán va escomensá a corre a peu, y brincán de peña en peña hasta l'Ou de San Cosme, va pujá a dal de tot, y a Oliveros, que se va quedá a l’atra peña mirán y en tres pams y mich de nassos, li va fé dossentes sixanta y vuit figues y cuatressentes noranta set butifarres. ¿Sabíeu aixó vatres? 

- No, li van contestá.

- Pos tampoc sabréu, va continuá ell, un atra cosa que va passá encara mes grossa que lo salt. Al caball, al tems que atravessáe l'aire, li van caure les sobres al riu Flumen per art y malefissi de un encantadó; lo Flumen les va portá a la Isuela, la Isuela a Alcanadre, Alcanadre al Cinca, lo Cinca al Segre, lo Segre a l'Ebre, lo Ebro al mar, lo mar se va abalotá y de ola en ola van aná les pesses a pará a la ribera de África entre dos cabrahigos, y allí va naixe una mota, que va traure tres flos mol majes, una blanca, un atra negra, y un atra morada; va arribá una yegua y se va minchá les flos y la mota; y va parí después tres caballs dels mateixos colós que les flos; los caballs anáen tan a escape, que corríen y brincáen trenta y dos vegades mes depressa que lo ciervo mes rápit de la serra de Ontiñena.

Encantadets, en la boca uberta, bobos per dins y per fora estáen ixos joves y mossetes sentín contá al burlón de Pedro Saputo aquell maravillós cuento; y sense donassen cuenta van arribá a la ermita. Van descansá una mica, y apuntalanse al magre y cansalada, se van escomensá los ofissis, o sigue, la missa.

Estáe Pedro Saputo a la iglesia en los seus nous amics, y va vore pujá al predicadó al púlpito. ¡Oh quina casualidat! ¡Oh quina geló li va entrá al vórel y conéixel! Ere lo mateix pare prior dels carmelitas de Huesca; lo que habíe ajustat la pintura de la capella. Pero va pensá en lo seu disfrás de estudián, y se va assegurá de la borrasca.

Va arribá la hora de minjá y sen va aná al rancho aon estáe convidat, al que va reiná la franquesa y la alegría, y tamé potsé algún exés de libertat. Va durá tan lo minjá y lo beure, y lo riure, que va tindre tems un tío de un de aquells mossos que habíe minjat a la taula del predicadó, de vindre aon ells estáen y contáls un cas mol grassiós que habíe referit son pare minchán. Y los conte pun per pun lo cas de Pedro Saputo en la pintura de la capella y lo arrebato y manera en que va tancá la boca al flare que anáe a provocál tots los díes. 

- Pera un mes, va afegí, diu que va tindre que curás fray Toribio, ple de nafres y faixes. Y lo pare predicadó diu que sen enríe mol contanu, y que sol sentíe que no tornare Pedro Saputo a continuá la pintura, pos no volíe que datre ficare les mans an ella. Sentinu Pedro Saputo, va di per an ell: pos com se va escapá lo flare, segú puc aná ara al meu poble, y segú entrá a Huesca y hasta visitá al pare prior si me ve a má.

Caíe la tarde depressa; y reunida la gen dispersa van formá la professó y van marchá. Pedro Saputo se va despedí dels seus amics y va torse cap al seu poble en gran dessich de vore a sa mare y entregali les perres que habíe aplegat o arreplegat. Pero pera que no se sapiguere que va aná de tuno en los estudians, volén tindre dissimulada esta part de les seues aventures per está massa relassionada en lo del convén, va aná per Huesca, se va fé un traje nou de caballé, y va arribá al seu poble per lo mateix camí que habíe eixit.

¡Al seu poble! ¡Y casi chiquet que encara ere! ¡Y tan tems aussén!

¡Oh montes del meu poble! ¡Oh peñes, fons, valletes, riu, ambién, sel, nugols y celajes coneguts! ¡Oh sol y lluna que fa propis lo horizonte, y bañéu de la mateixa linea de ell los mateixos objectes sempre, los mateixos collets y faixes, los mateixos edifissis, la mateixa terra, y sempre del mateix modo! ¡Ay, tot aquí me coneix y me abrasse, tot es amor recíproco, tot cariño, dolsó, descans, tranquilidat, confiansa y seguridat! ¡Los ecos tan familiás; los muixonets fills del país, lo seu can acostumbrat o acostumat, lo seu vol sabut, los seus puestets frecuentats! ¡Los abres que vach vore de chiquet, si ne va desapareixe algún espessial o notable com lo platané de la Roseta sén lo cor la seua falta y no se console de no vorels! ¡Oh vana, engreída y engañosa filossofía, que este humano instín has volgut negá y vas traballá bárbara y nessia pera destruí esta sensibilidat, este amor a la patria, la coexistensia nessessaria, pressisa, natural y justa de este amor y de la vida! ¡Ay del que no cride seu lo sel que lo va vore naixe y lo mire en indiferensia! ¡Aparteulo del meu costat, pero lluñ, sí, ben lluñ, pos no lo vull com amic, ni sirá, si puc, lo meu compañ ni a la pas ni a la guerra!

Alborosat y en un jubileu que lo enarboláe y humits los ulls de tendresa va vore Pedro Saputo después de esta primera aussensia de set a vuit mesos lo horizonte, la linea del seu poble, lo monte de edifissis que se eixecáe a la vista, y va vore crusá y remontás les turcassos que pareixíe que lo saludaben en lo seu guc guc.

No ña allí ni riu, ni vall, ni fons, no ñan grans y siñalats objectes particulás; pero va trobá lo mateix amat sel, la mateixa amada terra, campiña, los mateixos camins, avingudes y erms que de chiquet recorríe; y ere, en fin, la seua vila, ere lo seu lloc, lo seu poble, la seua patria; y allí estáe la seua cuna y casa seua aon se va criá tan dolsamen; y allí sobre tot estáe sa mare y les demés persones del seu etern primé amor, que lo volíen en tendresa y lo habíen de voldre tota la seua vida.

Pero va volé entrá de nit pera evitá que se amotinaren los veíns a vórel; y se va aná aturán y fen tems, saboreján a la seua imaginassió la sorpresa y alegría de la arribada. Y perque no ere segú trobá a sa mare a casa an aquella hora va aná a la de sa padrina y va ensertá, perque estáe allí; anansen los dos después de acabá de abrassál y entendrís; y de sená tamé, pos no los van dixá anassen sense que senaren. Li van preguntá ansiosamen aón habíe estat y qué habíe fet tan tems, y ell contestáe que corre món, y vore món, y prometinlos cuentos llarcs.

Lo van visitá per lo matí totes les persones del poble, y abans y primé que ningú les seues dos amigues Rosa y Eulalia en molta franquesa y cordialidat; y tots se admiraben de vórel tan creixcut y tan home.

A los pocs díes va ressibí una carta del prior del Carmen a la que li donáe la benvinguda y li díe que no habén volgut que datre pintó continuare la obra de la capella, li suplicabe vinguere a concluíla, ya que lo de fray Toribio lo del códul no va sé gran cosa; y que en tot cas ell faríe que ni este flare ni datre lo molestaren. Pedro Saputo li va contestá al prior que aniríe la próxima semana a vores en ell, después de dixá ben encaminat un remiendo que estáe fense a casa seua, perque va volé arreglala una mica y renovala per dins. En efecte així que va tindre fet lo que mes pressa corríe, va aná cap a Huesca, y va entendre en mol gust de boca del prior lo escarmentat que va quedá fray Toribio, al que se li va maná baix pena de santa obediensia que ni una vegada parlare en lo pintó ni entrare están ell a la capella. Va continuá, pos, la seua obra, lo que va permití la estassió hasta que va calá en forsa lo hivern. Los mesos mes crugos los va passá a Almudévar dedicat al estudi y a la música.

Va vindre la primavera: la primavera, ¡ay! estassió tan apassible y dessichada, estassió tan plassentera y amable, y que pera natros ha desaparegut del añ. Lo món físic patix a la par que la moral y la política. ¡Quin tems que ham alcansat! ¡Qué diréu de natros, futures generassions!

Va vindre, com día, la primavera; va doná orden al que habíe de fé a casa seua, vivín tan en sa mare com en sa padrina, va acabá la obra de la capella, passán totes les semanes a vore y dirigí la seua perque no sen fiabe dels paletes, obrés.

Y la una y l'atra se van acabá a un tems, emportanse les singsentes libres de la de Huesca y un bon regalo que li va fé lo prior, perque li habíe fet dissimuladamen lo retrato al patriarca san Elías.

Les dos sales que va dixá pintades al poble van mereixe tantes alabanses dels forastés que les veíen, y alguns de ells en inteligensia, que lo bon agüelet del mossen va volé que tamé li pintare algo a casa seua, y li va doná gust y u va fé de vades per lo amor tan tendre que li debíe. Y a un atre ric li va pintá la sala del estrado. Lo va previndre Eulalia que no faiguere cosa milló que a la seua sala, perque se enfadaríe; y ell li va contestá: encara que vullguera no podría, perque ñabíe a la teua un ángel que me inspirabe.

No va acudí a la sita en los estudians; ells sí, y tan puntuals que per minuts portáen la hora. Burlats de la seua esperansa, van visitá a don Severo; y dissimulán Morfina, y portán recomanassió del pare pera portá al compañ del añ passat, van torse a la zurda y van passá la vía recta a Navarra per si lo trobáen. Ell se va enterá del pas de ells, pero se va aguantá y va riure; y perque va sentí no torná sisquera a un bon pasagonzalo de tuna, va carregá mes al amor de Eulalia uns díes pera consolás y ressistí aquella cridada tan forta y tossuda.

martes, 18 de junio de 2024

Lexique roman; Metre


Metre, v., lat. mittere, mettre, poser, placer.

Meta i hom jonc e fueilla fresca.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Qu'on y mette jonc et feuille fraîche.

Lo pe met en l' estriup. Guillaume de Tudela.

Le pied il met en l'étrier. 

Sanz Nazaris si mes premier;

Van s'en a la sancta abadia.

V. de S. Honorat. 

Saint Nazaire se mit le premier; ils s'en vont à la sainte abbaye.

Fig. Vostra beutatz on ai mes mon esper. 

Le Moine de Montaudon: Aissi com. 

Votre beauté où j'ai mis mon espoir.

Per la boca m metetz al cor 

Un dous baizar de fin' amor coral, 

Que i meta joy, e 'n giet ira mortal. 

B. de Ventadour: Quan par la. 

Par la bouche vous me mettez au coeur un doux baiser de pur amour cordial, pour qu'il y mette joie, et en chasse tristesse mortelle.

- Installer, déposer.

Portan l' al evescat, en cadeira l' an mes. V. de S. Honorat.

Le portent à l'évêché, en chaire ils l'ont mis. 

Fez sos mes segre; si 'lz fez metre e preso. Poëme sur Boèce.

Fit suivre ses messagers; si les fit mettre en prison. 

Fig. El cor e 'l cors m'a sazit, 

E mes en estreit cortil.

Azemar le Noir: Ja d' ogan. 

Le coeur et le corps m'a saisi, et mis en étroit jardin.

- Employer, dépenser. 

En luy servir metras ta cura. Passio de Maria.

En la servir tu mettras ton soin. 

Tot quant a dona e met.

Bertrand du Pujet: De sirventes. 

Tout ce qu'il a il donne et emploie. 

Creys, meten, de pretz e de poder. 

Hugues Brunet: Pus lo dous.

En dépensant, il croît de prix et de valeur.

- Avec un pron. pers. Se faire.

O m metrey, si m' o alongatz, 

Hermitas.

Gavaudan le Vieux: Dezamparatz

Ou je me mettrai ermite, si vous me le différez.

Par que us vulhatz metre monja. 

Le Comte de Poitiers: Farai chansoneta. 

Il paraît que vous vouliez vous faire religieuse.

- Traduire, translater.

Ay mes de lati en romans. Passio de Maria.

J'ai mis de latin en roman.

- Donner origine, établir.

Entr' amairitz et amans 

S'es mes un pales enjans.

Aimeri de Peguilain: Mantas vetz. 

Entre amantes et amants s'est établie une manifeste tromperie.

Ce verbe se combina avec plusieurs mots et forma un grand nombre de locutions; en voici quelques-unes: 

Quascun dia 

Son vostre fag pus cabal, 

Quar gent hi sabetz metre sal 

Ab solatz et ab paria.

Aimeri de Peguilain: Pus ma belha. 

Chaque jour sont vos faits plus supérieurs, car gentiment vous y savez mettre sel avec soulas et gracieuseté.

Peirol, aiso metetz jos. 

T. de Peyrols et du Dauphin d'Auvergne: Dalfin. 

Peyrols, mettez cela en bas.

Vol proeza e bon pretz metre jos. 

T. de Rambaud, d' Azemar et de Perdigon: Senher. 

Veut prouesse et mérite mettre à bas. 

Pueis li fals Juzieu 

Mezero l' a carnatge. 

Un troubadour anonyme: Flors de paradis. 

Puis les faux Juifs le mirent à carnage (le tuèrent). 

Que los vensa e los meta al desotz. Liv. de Sydrac, fol. 109. 

Qu'il les vainque et les mette au-dessous.

Sol qu'ab vos puesca trobar merce, 

A mon dan met quascun que per amic no m te.

Sordel: Planher vuelh.

Pourvu qu'avec vous je puisse trouver merci, je mets à mon dam (je brave) quiconque pour ami ne me tient.

M'an bauzat ni mes a lur dan.

Rambaud de Vaqueiras: Ges sitot. 

M'ont trompé et mis à leur dam (se sont moqués de moi).

Met a mal aquo de son ostal, vaysella e draps, coma endiablat.

V. et Vert., fol. 11. 

Met à mal cela de son hôtel, vaisselle et vêtements, comme endiablé.

Ar es mortz, ai Dieus! quals dans es! 

Caitiu, com em tug a mal mes! 

Guillaume, moine de Beziers: Quascus plor. 

Maintenant il est mort, ah Dieu! quel dommage c'est! Malheureux, comme nous sommes tous mis à mal!

Mantas religions 

Met a fuec et a carbons.

Hugues de Saint-Cyr: Canson que. 

Maints couvents met à feu et à charbons. 

A fuoc e a flamma avian messa lur terra. V. de S. Honorat.

A feu et à flamme avaient mis leur terre. 

Fo tot mes en escrit. Philomena.

Fut tout mis en écrit. 

Mes lo en arnes de totas res. V. d'Aimeri de Peguilain. 

Le mit en harnois (l' équipa) de toutes choses. 

Aquelh home que so mes en clam de crim. 

Trad. du Code de Justinien, fol. 15. 

Ces hommes qui sont mis en accusation de crime. 

Zo qu' eu faz no dei metre en desdeing. 

Pierre d'Auvergne: Pois entremis. 

Ce que je fais elle ne doit pas mettre en dédain.

M' an mes en tan gran esfrei.

Aimeri de Sarlat: Quan si cargo.

M'ont mis en si grand effroi. 

Ja laire no s'en meta en grans espiamens.

Pierre de Corbiac: El nom de. 

Jamais larron ne s'en mette en grandes explorations. 

Pren los us, e 'ls autres destrenh, 

E, qui li play, met en son fuelh. 

A. Daniel: Ab plazers. 

Prend les uns, et écarte les autres, et, qui lui plaît, met sur sa feuille.

Metria tot lo plag voluntier 

En dos amic, per far bon acordier. 

Le Moine de Montaudon: Ayssi cum. 

Je mettrais volontiers toute la contestation entre deux amis, pour faire bon accord.

El trop marirs lo vai meten en via

D' abreviamen de jorns e de sos ans. 

B. Carbonel de Marseille, Coblas triadas. 

Le beaucoup souffrir le va mettant en voie d' abrégement de jours et de ses ans.

Als Juzieus lo mes en venda.

Bertrand de Born: Quan vey pels.

Aux Juifs le mit en vente.

Tan los destrein nofes e cobeitatz 

C' onor e pretz en meten en soan. 

Aimeri de Peguilain: Qui be s membra. 

Tant les presse non-foi et convoitise qu'honneur et mérite ils mettent en mépris.

Per que m sui mes en assai, 

Si ja 'l bon jorn trobarai.

Saïl de Scola: De Ben. 

C'est pourquoi je me suis mis en essai, si jamais le bon jour je trouverai.

Ieu m suy mes en vostra bailia.

Pons de la Garde: D' un sirventes. 

Je me suis mis en votre puissance. 

Si m metetz en azir, 

Tem que totz lo mons m' azire.

Elias de Barjols: Car comprei. 

Si vous me mettez en haine, je crains que tout le monde me haïsse.

Toza, vau far ma jornada.

- Senher, mete us en carreira.

G. Riquier: L'autr'ier trobei. 

Jeune fille, je vais faire ma journée. 

- Seigneur, mettez-vous en route.

Mesero s totz en oracio, e pregero. Philomena. 

Se mirent tous en oraison, et prièrent.

- Substantiv. Ce mot servait à indiquer la ponctuation.

Coma ha nom primier metre...; colum, segon metre, peryodus, ters metre. Leys d'amors, fol. 144.

Coma a nom premier mettre...; colum, second mettre; période, troisième mettre.

ANC. CAT. Metrer. ESP. Meter. PORT. Metter. IT. Mettere. (En chapurriau queden alguns rastres que vorem mes aball, com malmetre, malmetut, entremetre.)

2. Mes, s. m., messager, envoyé.

Fez sos mes segre; si 'ls fez metre e preso. Poëme sur Boèce.

Fit suivre ses messagers, si les fit mettre en prison.

ANC. FR. Li mes retournèrent; il raportèrent le jugement le roy Tierri, que tuit li François loèrent. 

Un mes s'en vint aus Wandes, qui leur dist que lor fames et leur enfans estoient tuit ocis. 

Chron. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 173 et 182.

Que Renart fist quant vit en voie 

Le mes le pape et ciaus de Roume.

Roman du Renart, t. IV, p. 110.

3. Messatge, Message, s. m., message.

Messatge trametrai fizel, 

Breu sagelat de mon anel.

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

J' enverrai message fidèle, bref scellé de mon anneau.

Dieus li do mal' escarida 

Qui porta malvais messatge.

B. de Ventadour: La doussa votz. 

Dieu lui donne mauvaise aventure à qui porte mauvais message.

Loc. Li dis: Amicx, ses tot messatge, 

Vuelh que ns anem ades disnar.

P. Vidal: Abril issic. 

Elle lui dit: Ami, sans autre cérémonie, je veux que nous allions sur-le-champ dîner. 

ANC. ESP. Recabda el messaje cuemo bon messajero. 

Poema de Alexandro, cop. 60.

CAT. Mitsatge. ESP. MOD. Mensaje. PORT. Mensagem. IT. Messaggio. (chap. Mensaje, mensache, mensajes, mensaches.)

- Messager, commissionnaire.

Ayssi coma messatge que non porta letras... non intra pas laugieramens davan lo rey. V. et Vert., fol. 88.

Ainsi comme messager qui ne porte lettres... n'entre pas facilement devant le roi.

Tramet al rei messatge semblan romieu. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 72.

Transmet au roi un messager semblable à un pélerin.

Aquells que non preston pas de lur mas, mays que fan prestar lurs deniers a lurs messatges, aquestz so mayestres uzuriers.

V. et Vert., fol. 13 et 14.

Ceux qui ne prêtent pas de leur main, mais qui font prêter leurs deniers à leurs commissionnaires, ceux-ci sont maîtres usuriers. 

Fig. Li uol son tot temps del cor mesatge, 

E fan amar cel que non amaria.

T. de Giraud et de Peyronet: Peronet.

Les yeux sont toujours les messagers du coeur, et font aimer celui qui n' aimerait pas.

ANC. FR.

Sire, font li messaige, un petit nos oez. Roman de Rou, v. 2981. 

Li message le conte Thiebaut furent Joffroy de Ville-Hardoin, li mareschaus de Campaigne, et Miles li Braibanz.

Villehardouin, p. 6.

ANC. CAT. Missatge. ESP. Mensaje. IT. Messaggio.

4. Messatgier, s. m., messager. 

Mout mi venon soven li messatgier 

Ab anel d' aur, ab cordon blanc o nier.

P. Vidal: Drogoman. 

Moult me viennent souvent les messagers avec anneau d'or, avec cordon blanc ou noir. 

Un messatgier, que me venc l' autre dia.

Guillaume de Beziers: Erransa. 

Un messager, qui me vint l'autre jour. 

Fig. Mon cor, qu' es lai vostr' ostaliers, 

M' en ven de vos sai messatgiers.

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Mon coeur, qui est là votre hôte, m'en vient de vous ici messager.

Las aurelhas so messatgier del cor. Liv. de Sydrac, fol. 34. 

Les oreilles sont messagers du coeur. 

ANC. FR. Riches juiaus et moult grant soume 

D' avoir donna li mesagier.

Roman du Renart, t. IV, p. 110. 

ANC. ESP. Venioron de Cecilia al rey messageros.

Poema de Alexandro, cop. 1754. 

ANC. CAT. Missatger. ESP. MOD. Mensajero. PORT. Mensageiro. IT. Messaggiero, missagiere. (chap. Mensajero, mensajeros, mensajera, mensajeres; missaché, missachés, missachera, missacheres; mensaché, mensachés, mensachera, mensacheres.)

5. Messaggiera, s. f., messagère.

Ciconia... de primavera et de novel temps es messaggiera.

(chap. La sigüeña... de primavera y de nou tems es mensajera, missachera, mensachera.)

Eluc. de las propr., fol. 144.

La cigogne... de primevère et de nouveau temps est messagère.

6. Messatgaria, Messatjaria, s. f., message, mission, commission.

L' arcangel son premier

E sobira tota via

En faire messatgaria.

Brev. d'amor, fol. 20. 

Les archanges sont les premiers et toujours les supérieurs à faire message.

La messatgaria lhi plai, e 'l s' esjauzis e s' alegra. 

Livre de Sydrac, fol. 34.

Le message lui plaît, et il se réjouit et s' allègre. 

Tals fo la messatgaria.

Brev. d'amor, fol. 82. 

Telle fut la mission.

Sirvens et officials e messatgiers que fan totz los officis de la cort e las messatjarias, ayssi co hom lur dis. V. et Vert., fol. 46.

Sergents et officiers et messagers qui font tous les offices de la cour et les commissions, ainsi comme on leur dit.

ANC. FR. Quant le roy ou le soudanc meurt, cil qui sont en messagerie, soit en paennime ou en crestienté, sont prison et esclave.

Joinville, p. 77.

ANC. ESP. Vieno à Alexandre una messageria.

Poema de Alexandro, cop. 1753. 

ANC. CAT. Missatgería. (ESP. Mensajería. Chap. Mensajería, missachería, mensachería.)

7. Messio, s. f., mise, émission, dépense.

Yeu faray messio qu'ieu sautaria X pas.

Leys d'amors, fol. 86. 

Je ferai mise que je sauterais dix pas. 

Us autres joglars escomes lo... e feron messios cascun de son palafre.

V. d' A. Daniel. 

Un autre jongleur le défia... et ils firent mise chacun de son palefroi.

Las messios qu' el a fachas en arar, o en semenar, o en segar, o en estivar lo blat. Trad. du Code de Justinien, fol. 17.

Les dépenses qu'il a faites à labourer, ou à semer, ou à scier, où à récolter le blé.

Lo santz, per sas messios, 

N' a pres alcuna cantitat, 

E 'l sobreplus lur a layssat.

V. de S. Honorat. 

Le saint, pour ses dépenses, en a pris aucune quantité, et le surplus leur a laissé.

ANC. FR. Messions et dépens pour la défension. 

Ord. des R. de Fr., 1326, t. 1, p. 799. 

A grans frais et missions.

Mém. d'Oliv. de la Marche, p. 318. 

ANC. CAT. Messió.

8. Mettement, s. m., mise.

Lo mettement de possession. Fors de Béarn, p. 1094.

La mise en possession.

Al mettement de aquellas.

Tit. de 1241. DOAT, t. VI, fol. 152. 

A la mise de celles-là.

9. Missiu, adj., missif.

Per lettras missivas. Fors de Béarn, p. 1079.

Par lettres missives.

CAT. Missiu. ESP. (misivo) PORT. Missivo. (chap. Missiu, missius, missiva, missives.)

10. Metedor, s. m., dépensier, généreux.

Bon' amor fug als malvatz

E don' als bons metedors.

R. Vidal de Bezaudun: En aquel. 

Bon amour fuit les méchants et donne aux bons dépensiers.

11. Amettre, v., mettre, placer.

Mon cor non pois aillors amettre, 

Ni non pois ges de leis partir.

Lamberti de Bonanel: D'un salut.

Mon coeur je ne puis ailleurs mettre, ni ne puis point me séparer d'elle.

12. Admettre, v., lat. admittere, admettre.

Non vol admettre las exceptions, allegations e defensas.

Statuts de Provence. Mosse, p. 193.

Ne veut admettre les exceptions, allégations et défenses.

CAT. Admetrer. ESP. Admitir. PORT. Admittir. IT. Ammittere. 

(chap. Admití: admitixgo o admitixco, admitixes, admitix, admitim, admitiu, admitixen; admitit, admitits, admitida, admitides.)

13. Cometre, v., commettre.

Qu' aias tan gran peccat comes. V. de S. Honorat.

(chap. Que haygues o haigues tan gran pecat cometut o comés.)

Que vous ayez commis si grand péché.

- Défier, provoquer, attaquer. 

Quant hom d' amor la comet. 

Guillaume de Montagnagout: Non an. 

Quand on la défie d'amour.

M'a comes ab glazis et ab sanc totz premiers. Guillaume de Tudela.

M'a provoqué tout le premier avec glaives et avec sang.

Cometre us voill, Reculaire. 

T. de Hugues et de Reculaire: Cometre us.

Je veux vous défier, Reculaire.

Ben, Rigaut, sai que comes 

Ab orgueilh gran. 

Raimond de la Tour: Bel orgueilhos. 

Rigaut, bien je sais qu'il défie avec grand orgueil.

Avinhos e Belcaire los a comes primers. Guillaume de Tudela.

Avignon et Beaucaire les a attaqués les premiers.

- Confier.

Comes lhi lo regimen d' Ytalia. Cat. dels apost. de Roma, fol. 114.

Lui commit le gouvernement d' Italie.

- Entreprendre, risquer.

Quan la prec, mi ditz qu'alhors cometa.

G. Pierre de Casals: D' una leu. 

Quand je la prie, elle me dit que j' entreprenne ailleurs.

CAT. Cometrer. ESP. Cometer. PORT. Commetter. IT. Commettere.

(chap. Cometre: cometixgo o cometixco, cometixes, cometix, cometim, cometiu, cometixen; cometut, cometuts, cometuda, cometudes.)

14. Escometre, v., défier, attaquer, provoquer, questionner.

Manens escomes lo frayri primiers. 

Le Moine de Montaudon: Manens e frayris. 

Le riche le premier défia le misérable. 

Pois m' escometetz de guerra.

Marcoat: Una ren. 

Puisque vous me provoquez de guerre. 

Us autres joglars escomes lo com el trobava en pus caras rimas que el.

V. d' A. Daniel. 

Un autre jongleur le défia comment il trouvait en plus riches rimes que lui.

Vers es qu' ieu ai amada

L' enganayritz, don m' avetz escomes. 

T. d'Albert Marquis et de Rambaud de Vaqueiras: Era m. 

Il est vrai que j'ai aimé la trompeuse, dont vous m'avez provoqué.

Si m' escomet de nulla ren, 

Ades li respondrai en ben.

Roman de Jaufre, fol. 73. 

S'il me questionne de nulle chose, alors je lui répondrai en bien. 

CAT. Escometrer. IT. Scommettere. (chap. Escometre.)

15. Comission, s. f., lat. commissionem, commission, mandat.

Per far la copia de la comission del aide de CL M liuras tornes.

Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 227. 

Pour faire la copie de la commission de l'aide de cent cinquante mille livres tournois. 

Neguna comission. Statuts de Provence. BOMY, p. 218. 

Nulle commission. 

CAT. Comissió. ESP. Comisión. PORT. Commissão. IT. Commissione.

(chap. Comissió, comissions.)

16. Comissari, Comessari, s. m., commissaire. 

Comissaris de la cambra. Statuts de Provence. Julien, t. I, p. 84. Commissaires de la chambre.

Comessari el pays de Lenguedoc, per lo rey.

Tit. de 1412. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 209.

Commissaire au pays de Languedoc, pour le roi.

CAT. Comissari. ESP. Comisario. PORT. IT. Commissario. (chap. Comissari, comissaris.)

17. Demetre, v., lat. dimittere, mettre, rejeter sur, imputer.

No m poiria mi donz demetre

Nul mefait.

Lamberti de Bonanel: D' un saluz. 

Ma dame ne me pourrait imputer nul méfait.

- Désister, démettre.

Ben mi meravilh qu' en aissi s'en demeta.

G. Pierre de Casals: D' una leu. 

Je m'étonne bien qu'elle s'en désiste ainsi. 

CAT. Demetrer. ANC. ESP. Demitir. ESP. MOD. Dimitir. PORT. Demittir. 

IT. Dimettere. (chap. Dimití: dimitixgo o dimitixco, dimitixes, dimitix, dimitim, dimitiu, dimitixen; dimitit, dimitits, dimitida, dimitides.)

18. Esmetre, v., émettre, manifester, livrer, entremettre.

Pus alhors non aus mon fin cor esdemetre, 

Ben deuria mos sens subtils en lai esmetre.

Guillaume de Saint-Didier: Pus tan mi. 

Puisqu' ailleurs je n'ose abandonner mon fidèle coeur, je devrais bien manifester là-bas mes connaissances délicates.

Tant es a lieis mon cor esmes.

A. Daniel: Amors e. 

Tant est à elle mon coeur livré. 

De nulha ren no s' esmet ni s' embarga

Ses ben yssir.

Guillaume de Durfort: Quar say petit. 

De nulle chose ne s'entremet ni s'embarrasse sans bien sortir.

- Ruiner, épuiser d'argent. 

O dira: Est ostal 

Que ai fag m' a esmes.

G. Riquier: Selh que sap. 

Ou dira: Cet hôtel que j'ai fait m'a ruiné. 

Part. pas. Anatz a la cort, si es esmis, 

E preiatz la reina que vos vestis. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 88. 

Allez à la cour, si vous êtes ruiné, et priez la reine qu'elle vous vêtisse.

19. Entremetre, v., lat. intermittere, entremettre, tenter, mêler, essayer, placer.

Mal ensenhat, vilas e mal apres 

M' an ab mentir aitan aut entremes, 

Que fan cuiar que la genser del mon 

Mi tenha gai, jauzen e deziron.

Bertrand de Born: Quan la novella. 

Mal élevés, vilains et mal appris m'ont avec le mentir si haut placé, qu'ils  font croire que la plus belle du monde me tienne gai, joyeux et désirant. Pus tan mi fors' amors que mi fai entremetre 

Qu' a la gensor del mon aus ma chanso trametre.

Guillaume de Saint-Didier: Pus tan mi. 

Puisque l'amour me force tant qu'il me fait tenter qu'à la plus belle du monde j'ose transmettre ma chanson.

Entremetre n' aug cent pastors.

Pierre d'Auvergne: Chantarai.

J'entends s'en entremettre cent pasteurs.

Qui no s' entremet d' amar,

Non pot esser valens ni pros. 

Raimond de Miraval: Selh que no vol. 

Qui ne se mêle d'aimer, ne peut être vaillant ni preux.

Per febre lo sol home sancnar, 

Mas qui be o no sap far, 

No s' en deu per re entremetre.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Pour fièvre on a coutume de le saigner, mais qui ne sait pas bien le faire, ne doit pour rien s'en essayer.

M'es bon e belh hueymais qu' ieu m' entremeta 

D' un sirventes per elhs aconortar.

Bertrand de Born: Pus Ventedorn. 

Il m'est bon et beau désormais que je m' essaie d'un sirvente pour les encourager. 

Part. pas. Pois entremes me soi de far chanso. 

Pierre d'Auvergne: Pois entremes. 

Puisque je me suis mêlé de faire chanson.

Si neguna s' es de m' amor entremessa. 

Guillaume de Saint-Didier: Pus tan mi. 

Si nulle s'est de mon amour entremise. 

CAT. Entremetrer. ESP. Entremeter. PORT. Entrameter. IT. Intramettere.

(chap. Entremetre, entremetres, entreficá, entreficás.)

20. Esdemetre, v., abandonner, confier, déployer.

Pus alhors non aus mon fin cor esdemetre, 

Ben deuria mos sens subtils en lai esmetre. 

Guillaume de Saint-Didier: Pus tan mi. 

Puisqu' ailleurs je n'ose abandonner mon fidèle coeur, je devrais bien manifester là-bas mes connaissances délicates.

Part. pas. Las golas grans et esdemessas. V. de S. Honorat. 

Les gueules grandes et déployées.

21. Esdemessa, s. f., effort, élan, déploiement.

De chantar farai 

Una esdemessa.

Tomiers et Palazis: De chantar.

De chanter je ferai un élan.

Per lieys amar no feira un' esdemessa.

Albert de Sisteron: En amor truep. 

Pour l'aimer je ne ferais pas un effort.

22. Entrometre, v., lat. intromittere, introduire.

Comanda a la matrona que entrometa lo sieu det.

Trad. d'Albucasis, fol. 32.

Commande à la matrone qu'elle introduise le sien doigt.

Fig. Entromet gaug e leticia. Trad. d'Albucasis, fol. 66. 

Introduit joie et gaîté. 

CAT. Entrometrer. ANC. ESP. Intrometer. ESP. MOD. Entrometer.

PORT. Intrometter. IT. Intromettere. (chap. Entrometre : entreficá.)

23. Entromes, Intromes, s. m., sonde.

Am entromes cayrat. 

La forma de intromes petit.

Trad. d'Albucasis, fol. 32 et 26. 

Avec sonde carrée.

La forme de petite sonde. 

IT. Intromesso.

24. Intromissio, s. f., lat. intromissio, intromission, introduction. 

Per que es fayta intromissio de lur. Trad. d'Albucasis. fol. 43.

Par quoi est faite l' intromission d'eux. 

PORT. Intromissão. (ESP. Intromisión.) IT. Intromessione. 

(chap. Intromissió, intromissions.)

25. Malmetre, Marmetre, v., imposer, déplacer, déranger, maltraiter. 

En las penas d'ifern, las cals non pot pessar 

Cor, ni boca retraire, ni 'ls huelhs adesgardar..., 

Aquelas deu marmetre, establir e donar... 

A vos autres heretjes.

Izarn: Diguas me tu. 

Dans les peines d'enfer, lesquelles le coeur ne peut penser, ni la bouche raconter, ni les yeux voir..., celles-là il doit imposer, établir et donner... 

à vous autres hérétiques.

M' a marmis, que m fo dolsana.

B. Martin: Bel m' es. 

Elle m'a maltraité, vu qu'elle me fut douce.

Part. pas. 

Fig. Pretz es estortz, qu' era guastz e malmes. 

Aimeri de Peguilain: En aquelh. 

Mérite est délivré, qui était endommagé et maltraité. 

ANC. FR. Qui sa fame li a maumise. Roman du Renart, t. II, p. 162.

- Assigner.

Els quals dichs deniers avia donats e marmes.

Tit. de 1240. DOAT, t. CXL, fol. 137. 

Auxquels dits il avait donné et assigné deniers. 

CAT. Malmetrer. ANC. ESP. Malmeter. IT. Malmettere. (chap. Malmetre: malmetixco o malmetixgo, malmetixes o malmets, malmetix o malmet, malmetem, malmetéu, malmeten; malmés o malmetut, malmesos o malmetuts, malmesa o malmetuda, malmeses o malmetudes.)

26. Prometre, v., lat. promittere, promettre.

Si res prometetz, atendetz lo. Philomena. 

Si vous promettez quelque chose, tenez-le.

So que m promes, er m' estrai.

P. Raimond de Toulouse: Us novel.

Ce qu'elle me promit, maintenant elle me l' arrache.

A lei de mal deutor 

Qu' ades promet, mas re non pagaria.

Folquet de Marseille: Sitot me. 

A la manière de mauvais débiteur qui toujours promet, mais ne payerait rien.

- Assurer.

Ie us prometi, so dix K., qu' elha l'aura per marit. Philomena. 

Je vous promets, ce dit Charles, qu'elle l'aura pour mari.

Substantiv. No m sap bo prometre ses aver. 

G. Faidit: Tug cilh. 

Ne m'est agréable le promettre sans avoir. 

El prometre m' es gen. 

Guillaume de Saint-Didier: Pus tan mi.

Le promettre m'est agréable. 

Part. pas. Del rey en la ley promes.

P. Cardinal: Vera vergena. 

Du roi promis dans la loi. 

Subst. Lo senhor non tarza lo sieu promes. 

Trad. de la 2e Ép. de S. Pierre. 

Le Seigneur ne tarde pas la sienne promesse. 

CAT. Prometrer. ESP. Prometer. PORT. Prometter. IT. Promettere.

27. Promessa, s. f., promesse.

El prometre m'es gen, e fos falsa 'l promessa.

Guillaume de Saint-Didier: Pus tan mi. 

Le promettre m'est agréable, et fut fausse la promesse.

Aus, tu que cantas tas messas, 

E fas a Dieu tas promessas.

P. Cardinal: Jhesum Crist. 

Écoute, toi qui chantes les messes, et fais à Dieu tes promesses.

CAT. ESP. Promesa. PORT. IT. Promessa. (chap. Promesa, promeses.)

28. Promessio, Promissio, s. f., lat. promissio, promesse, assurance, promission.

La promessio qu' el reis fes al comte et a lui de rendre so qu' avion perdut. V. de Raimond de Miraval.

La promesse que le roi fit au comte et à lui de rendre ce qu'ils avaient perdu.

Loc. Los metra en terra de promissio. Liv. de Sydrac, fol. 119. 

Les mettra en terre de promission.

ANC. CAT. Promessió, promissió. ESP. Promisión. PORT. Promissão. 

IT. Promessione. (chap. Promessió, promessions.)

29. Prometeire, Prometedor, s. m., prometteur, qui promet, garant. 

Non es tengutz lo prometeire. Trad. du Code de Justinien, fol. 92. 

Le prometteur n'est pas tenu. 

Jhesus es fatz prometeire del melhor testament.

Trad. de l'Épître de S. Paul aux Hébreux. 

Jésus est fait garant du meilleur testament. 

Prov. Prometres taing a bon entendedor, 

Et atendres a bon prometedor.

B. Zorgi: Mal aia cel. 

Le promettre convient à bon soupirant, et le tenir à bon prometteur.

ANC. CAT. ESP. Prometedor. PORT. Promettedor. IT. Promettitore. 

(chap. Prometedó, prometedós, prometedora, prometedores.)

30. Comprometre, v., lat. compromittere, compromettre, engager.

Se compromesero amigablamen. Tit. de 1270, de la famille Gasc. 

(chap. Se van comprometre amigablemen.)

Se compromirent amiablement.

Part. pas. E 'l sagrestan si son mantenent compromes,

Que lur dones evesque cal que mais li plagues. 

V. de S. Honorat.

Et les sacristains se sont maintenant compromis, qu'il leur donnât un évêque, celui qui plus lui plairait.

CAT. Comprometrer. ESP. Comprometer. PORT. Comprometter. 

IT. Compromettere. (chap. Comprometre.)

31. Compromes, s. m., lat. compromissum, compromis. 

Sotz la pena contenguda el compromes.

Tit. de 1269. Arch. du Roy., M. 872. 

Sous la peine contenue au compromis. 

Lo dich compromes, e lo poder que las dichas partidas nos an donat.

Titre de Périgueux de 1276. 

Ledit compromis, et le pouvoir que lesdites parties nous ont donné.

ANC. CAT. Compromes. ESP. Compromiso. PORT. Compromisso. 

IT. Compromesso. (chap. Compromís, com lo de Casp, Caspe, compromisos.)

32. Emprometre, Enprometre, v., promettre. 

Empromet a lor lo guiardon. Doctrine des Vaudois.

Promet à eux la récompense.

Lor enpromes lo regne celestial. La nobla Leyczon. 

Leur promit le royaume céleste. 

IT. Impromettere.

33. Empromession, s. f., promesse, promission.

Ham las empromessions... en despreziament. La nobla Leyczon.

Ont les promesses... en mépris.

Loc. Hereteron la terra de l' empromession. La nobla Leyczon.

Héritèrent de la terre de la promission.

34. Prometensa, s. f., émission, prononciation.

Per la prometensa de la oration en la qual dizon: Senher, perdona a nos.

Regla de S. Benezeg, fol. 32.

Par l' émission de l'oraison dans laquelle ils disent: Seigneur, pardonne à nous.

35. Repromissio, s. f., lat. repromissio, engagement mutuel, promesse réciproque.

Car aquesta repromissio es a vos e a vostres filhs.

Trad. des Actes des apôtres, ch. 2.

Car cet engagement mutuel est pour vous et pour vos fils.

Temps de repromissio. Eluc. de las propr., fol. 128. 

Temps de promesse réciproque.

ESP. Repromisión. IT. Repromissione.

36. Remissio, s. f., lat. remissio, rémission.

Per remissio de mos peccatz. Liv. de Sydrac, fol. 131. 

Par rémission de mes péchés. 

Remissio e perdo de peccatz. V. et Vert., fol. 5. 

Rémission et pardon de péchés.

CAT. Remissió. ESP. Remisión. PORT. Remissão. IT. Remissione.

(chap. Remissió, remissions dels pecats.)

37. Remissiu, adj., lat. remissivus, rémissif, qui relâche, qui décroît.

Remissivas coma: pauc e pauc. Leys d'amors, fol. 100.

(chap. Remissives com: poc a poc.)

Rémissives comme: peu à peu.

(chap. Remissiu, remissius, remissiva, remissives.)

38. Sobremetre, v., lat. supermittere, élever, surmonter, dominer.

Pueys faziatz als menutz donadors 

Creisser lurs dons, quant auzian parlar 

Del vostre fait cum era sobremes.

Aimeri de Peguilain: Anc non. 

Puis vous faisiez aux menus donneurs croître leurs dons, quand ils entendaient parler de votre fait comme il était élevé.

39. Sobmetre, Sotzmetre, Sosmetre, v., lat. submittere, soumettre, subordonner.

S' era vengut sobmetre a la gleysa. Chronique des Albigeois, col. 6. 

S' était venu soumettre à l'église. 

Part. pas. On plus li suy sers e sosmes, 

Adoncx mi fai piegz. 

G. Hugues d' Albi: Quan lo braus.

Où plus je lui suis esclave et soumis, alors elle me fait pire.

Tota creatura es vana de se, e sosmes' a sa vanetat. V. et Vert., fol. 40.

Toute créature est vaine de soi, et soumise à sa vanité. 

Substantiv. En governar clerzia e trastotz sos sosmes. V. de S. Honorat. A gouverner le clergé et tous ses subordonnés.

Dels sotzmes e dels vezis 

Malanans, paubres e mesquis, 

A dolor e compascio.

Brev. d'amor, fol. 21. 

Des subordonnés et des voisins souffrants, pauvres et mesquins, il a douleur et compassion. 

CAT. Sometrer. ESP. Someter. PORT. Sometter. IT. Sottomettere. 

(chap. Sometre; so : sub : sous : sotto : sota : suso + metre.)

40. Submission, s. f., lat. submissionem, soumission.

Obligations, submissions. Tit. de 1384. Arch. du Roy., K. 52.

Obligations, soumissions.

CAT. Submissió. ESP. Sumisión. PORT. Submissão. IT. Sommissione, sommessione. (chap. Submissió, sumissió.)

41. Emissio, s. f., lat. emissio, émission, éjection, évacuation.

Emissio del brac de la plaga. Trad. d'Albucasis, fol. 43. 

(chap. Emissió, evacuassió del pus de la ferida : llaga : plaga.) 

Émission du pus de la plaie.

ESP. Emisión. PORT. Emissão. IT. Emissione. 

(chap. Emissió, emissions : evacuassió, evacuassions.)

42. Emissius, adj., émissif, productif.

Algus so de votz emissius.

Eluc. de las propr., fol. 45. 

Aucuns sont émissifs de voix.

(chap. Emissiu, emissius, emissiva, emissives : productiu, productius, productiva, productives; que emitixen; v. emití : produí.)

43. Immission, s. f., lat. immissionem, envoi, mise.

Immission de possession. Statuts de Provence. BOMY, p. 7.

Envoi en possession.

44. Intermissio, s. f., lat. intermissio, discontinuation, interruption. 

Dieu vezent ses intermissio. Eluc. de las propr., fol. 9.

Voyant Dieu sans interruption. 

CAT. Intermissió. ESP. Intermisión. PORT. Intermissão. IT. Intermissione.

(chap. Intermissió, intermissions : interrupsió, interrupsions, del v. interrompre o interrumpí.)

45. Endemes, adj., fixé, établi. 

S'ieu fos tan savis en amar 

Com soi en autres faitz cortes,

No m fora tant aut endemes.

Izarn Marquis: S'ieu fos. 

Si j'étais si sage en aimer comme je suis en autres faits courtois, je ne serais si haut établi.

46. Endemes, Endemis, adv., sur-le-champ.

Viatz et endemes son vengut a Murel. Guillaume de Tudela. 

Aussitôt et sur-le-champ ils sont venus à Murel. 

A trayta l' espaza, vas luy venc endemis.

Roman de Fierabras, v. 355. 

A tiré l'épée, vers lui vint sur-le-champ.

47. Endemessa, s. f., limite, division, borne.

La qual estrada devesis entro en la endemessa de Bessac.

Tit. de 1248. DOAT, t. CXXXVII, fol. 236. 

Laquelle route sépare jusqu'à la limite de Bessac. 

Si neguna s'es de m'amor entremessa,

Entenda s' en autrui, qu' ieu sec dreita endemessa. 

Guillaume de Saint-Didier: Pus tan mi. 

Si nulle s'est de mon amour entremise, qu'elle s'entende en autrui, vu que je suis la droite limite.

48. Remetre, v., lat. remittere, remettre, rendre, pardonner. 

Remet so que nos te devem

Quo nos als autres remetem.

Remet lo y de bon coratge.

Brev. d'amor, fol. 104 et 71. 

Remets ce que nous te devons comme nous remettons aux autres.

Le lui remet de bon coeur. 

CAT. Remetrer. ESP. Remitir (redimir). PORT. Remittir. IT. Remittere.

(chap. Remetre, remití, redimí, perdoná.)

49. Trametre, v., lat. transmittere, transmettre, envoyer. 

A la gensor del mon aus ma chanso trametre. 

Guillaume de Saint-Didier: Pus tan mi. 

A la plus belle du monde j'ose ma chanson transmettre.

Messatge trametrai fizel.

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

J' enverrai message fidèle.

El trametia los breus ultra la mar. Poëme sur Boèce. 

Il transmettait les lettres outre la mer.

- Ménager, moyenner.

Prec Dieu que m sia guit,

E que trameta breumen

Entr' els reys acordamen.

Peyrols: Quant amors. 

Je prie Dieu qu'il me soit guide, et qu'il ménage bientôt accord entre les rois.

ANC. CAT. Trametrer. CAT. MOD. Transmitir. ESP. Transmitir, trasmitir. PORT. Transmittir. IT. Tramettere, trasmettere. 

(chap. Transmití: transmitixco o transmitixgo, transmitixes, transmitix, transmitim, transmitiu, transmitixen; transmitit, transmitits, transmitida, transmitides. Transmetre.)

50. Trames, s. m., cours, flux d'eau.

Trames es la partida del fluvi de la font plus drech entro mar corrent.

Eluc. de las propr., fol. 152. 

Le cours est la partie du fleuve de la fontaine plus directement jusqu'à la mer courant.

51. Retrametre, v., renvoyer, retransmettre.

La lutz... retramet per accio reflexiva. Eluc. de las propr., fol. 150.

La lumière... renvoie par action réflective.

52. Reiretrametre, v., renvoyer.

Lo cals ieu t' ai reiretrames.

Trad. de l'Épître de S. Paul à Philémon. 

Lequel je t'ai renvoyé.

(chap. Enviá, reenviá; transmití, retransmití.)