
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc

Probage, s. m., lat. propaginem, provin.
Probage
es novel ram nayshent del flagel o summitat de la vit jazent jus
terra. Eluc. de las propr., fol. 217.
Le provin est nouveau rameau
naissant du fouet ou sommité du cep de vigne gisant sous terre.
(chap. Rechito, rechitos : una nova rama o sarmén de la viña que ix
d'enterra.)
2. Propaginar, Probajonar, Probaionar, v., du lat. propagare, provigner.
Probaionar, es le flagel de la vit colgar, qui apres leva novels vitz, e la vinha multiplica... formant... probages. Eluc. de las propr., fol. 217.
Provigner, c'est le fouet du cep coucher, qui après pousse de nouveaux ceps, et la vigne multiplie... formant... provins.
Part. pas. Vit requier que sia descaussida... podada... propaginada.
Eluc.
de las propr., fol. 228.
La vigne requiert qu'elle soit
déchaussée... taillée... provignée.
ESP. CAT. PORT. Propagar.
IT. Propagginare. (chap. Propagá, propagás: yo me propago,
propagues, propague, propaguem o propagam, propaguéu o propagáu,
propaguen; propagat, propagats, propagada, propagades; propagaría;
propagaré; si yo me propagara.)
Prodigue, adj., lat. prodigus, prodigue, dépensier.
Prodigues, so es degastaire de las soas causas.
Trad.
du Code de Justinien, fol. 5.
Prodigue, c'est dissipateur des
siennes choses.
CAT. Prodig. ESP. (pródigo) PORT. IT. Prodigo.
(chap. lo fill pródigo, pródigos, filla pródiga, pródigues.)
2.
Prodigalitat, s. f., lat. prodigalitatem, prodigalité.
Prodigalitat, folla largueza que fay follas despensas per la
favor del segle. V. et Vert., fol. 8.
Prodigalité, folle largesse
qui fait folles dépenses pour la faveur du siècle.
Donar
ses raso ni ses mesura..., es prodigalitat.
(chap. Doná sense raó
y sense mida..., es prodigalidat.)
Arbre
de Batalhas, fol. 264.
Donner sans raison et sans mesure..., c'est
prodigalité.
CAT. Prodigalitat. ESP. Prodigalidad. PORT. Prodigalidade. IT. Prodigalità, prodigalitate, prodigalitade. (chap. prodigalidat, prodigalidats.)
Prolix, adj., lat. prolixus, prolixe, diffus, étendu.
Sermo
lonc e prolixs. Trad. d'Albucasis, fol. 1.
(chap. Sermó llarg
(llarc) y prolix.)
Discours long et prolixe.
CAT. Prolixo. ESP.
Prolijo. PORT. Prolixo. IT. Prolisso.
(chap. prolix, prolixe,
prolijo.)
2. Prolixitat, s. f., lat. prolixitatem, prolixité.
S'
enueio de prolixitat et de longueza. Cat. dels apost. de Roma, fol.
2.
(chap. S'enfaden per la prolixidat y la llargaria.)
S'ennuient de prolixité et de longueur.
CAT. Prolixitat. ESP.
Prolijidad. PORT. Prolixidade. IT. Prolissità, prolissitate,
prolissitade. (chap. Prolixidat, prolixidats.)
Prop,
adv., lat. prope, proche, près, auprès, après.
Anc tant non
amey luenh ni prop.
Arnaud
de Marueil: Dona sel.
Oncques tant je n'aimai loin ni proche.
Prop a guerra qui l' a en mieg son sol.
P. Cardinal: Prop a
guerra.
Proche a guerre qui l'a au milieu de son sol.
Adv.
comp. Puesca hom dir doas vetz prop e prop.
Leys
d'amors, fol. 54.
Qu'on puisse dire deux fois proche à proche.
Quan, de prop, la puesc remirar.
B.
de Ventadour: Quan lo.
Quand, de près, je puis la contempler.
En prop non er vostres mon cor ni mieus.
Aimeri de Peguilain:
Nuls homs non.
En proche (bientôt) ne sera vôtre mon coeur ni
mien.
Prép.
Trespassa lh' una generacios prop l' autra.
Liv. de Sydrac, fol.
14.
Trépasse l'une génération après l'autre.
Prép.
comp. Prop de Rolan sai que l' a mes.
Guillaume de Berguedan:
Cossiros cant.
Près de Roland je sais qu'il l'a mis.
Ben volgra que Lemozis
Fos plus prop de Mauritainha.
Folquet
de Marseille: Ja no volgra.
Bien je voudrais que Limousin fût
plus près de Mauritanie.
Adj. Crei qu' el jorn mi sia props.
Guillaume
de Cabestaing: Ar vei qu'em.
Je crois que le jour me soit proche.
Al plus prop dels parens lor.
Charte
de Gréalou, p. 88.
Au plus proche des parents leurs.
ANC.
FR. Par tuz li champs ki prof esteient. Roman de Rou, v. 6893.
Tu soies prof et aprestez. 2° Trad. du Chastoiement, cont. 13.
CAT. Prop. ANC. IT. Prope. (chap. Prop, prop de.)
2. Propi, adj., proche.
Dix que, per tot quans de propis parens avia, elh no daria 1 denier.
Philomena.
Dit que, pour tout (ce) que de proches parents il avait, il ne
donnerait pas un denier.
3. Propdas, adj., proche, prochain, disposé.
Estranhar los pus propdas parens.
Serveri
de Girone: Cavayers.
Rendre farouches les plus proches
parents.
Fig. Ancmais negus mielhs no poc
A servir Dieu esser
propdas.
Gavaudan
le Vieux: Senhors.
Oncques plus nul mieux ne put être disposé à
servir Dieu.
4.
Propchar, v., approcher, avancer.
Quascun jorn propcham del
fenimen.
Pons
de la Garde: D' un sirventes.
Chaque jour nous approchons de la
fin.
Ni s' alsa, ni s propcha de la terra. Liv. de Sydrac, fol.
45.
Ni se hausse, ni s'approche de la terre.
Joglar se propchon
del rei.
Un troubadour anonyme: Seinor vos que.
Les jongleurs
s'approchent du roi.
Fig. Propchan si vai lo jorn iros.
Bernard
de Venzenac: Iverns vay.
Va s'approchant le jour de
colère.
(chap. Aproximá, aproximás: aproximo, aproximes,
aproxime, aproximem o aproximam, aproximéu o aproximáu, aproximen;
aproximat, aproximats, aproximada, aproximades; arrimá, arrimás.)
5. Probdanamen, Probdenamens, adv., prochainement.
La festa de san Johan Bastista probdanamen venen.
Tit.
de 1424. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 422.
La fête de
saint Jean-Baptiste prochainement venant.
Can saup que sa mort seria propdenamens.
Pierre
de Corbiac: El nom de.
Quand il sut que sa mort serait
prochainement.
(chap. Próximamen. ESP. Próximamente.)
6.
Prochanament, adv, prochainement.
A Pascas prochanament
venent.
(chap. A la Pascua próximamen vinén.)
Rég.
des États de Provence, 1401.
A Pâques prochainement venant.
IT.
Proccinamente.
![]() |
7.
Proyme, Prosme, Prueyme, Pruesme, s. m., lat. proximus, prochain.
D'
amor de Dieu et de proyme. Brev. d'amor, fol. 2.
(chap. D'amor de
Deu y del prójimo.)
D'amour de Dieu et de prochain.
En l'
amor de son prosme. Trad. de Bède, fol. 24.
Pour l'amour de son
prochain.
Qui vol mal a son pruesme, homecida es. V. et Vert. fol.
44.
Qui veut mal à son prochain, est homicide.
ANC. FR. Ses
plus proismes, où qu'il soit demourens, doit avoir tous ses meubles.
Charte de Valenciennes, 1114, p. 411.
ANC. CAT. Pruxme, pruyxme.
CAT. MOD. Proxim (pròxim). ESP. (prójimo) PORT. Proximo. IT.
Prossimo. (chap. prójimo, prójimos.)
8.
Prosman, s. m., prochain.
Sia hereter lo plus prosman. Cout. de
Condom.
Soit héritier le plus prochain.
IT. Prossimano.
9.
Propinquitat, s. f., lat. propinquitatem, proximité, voisinage.
Aspramen fier per la propinquitat. Leys d'amors, fol. 110.
Frappe
rudement par la proximité.
Propinquitat
del membre principal. Trad. d'Albucasis, fol. 44.
Proximité du
membre principal.
CAT. Propinquitat. ESP. Propincuidad. PORT.
Propinquidade.
IT. Propinquità, propinquitate, propinquitade.
(chap. Proximidat, proximidats; propinquidat, propinquidats no sé si
u fa aná algú; se sol fé aná pera los parens mes proxims,
arrimats.)
10. Aprop, adv., près, auprès, proche, après.
Aprop, en un bel drap
L' amaillotatz.
Deudes
de Prades, Auz. cass.
Après, dans un beau linge vous
l'emmaillotez.
Lo colps es avans lo fuoc, e 'l fox es aprop.
Liv.
de Sydrac, fol. 46.
Le coup est avant le feu, et le feu est
après.
IT. Dann' un de' tuoi, a cu' noi siamo à provo.
Dante,
Inferno, c. 12.
Adv. comp. En aprob paraulet lo doms B.
Roman
de Gerard de Rossillon, fol. 114.
Ensuite parla le seigneur
B.
CAT. En aprob.
Prép. Aprop l' austor ven esparviers.
Deudes
de Prades, Auz. cass.
Après l'autour vient épervier.
S'
aprop cent braus respos
En fos d' un joy paguatz.
Blacas:
Lo belh dous.
Si après cent dures réponses j'en fusse payé d'un
plaisir.
Aco
sera aprop l' aveniment del filh de Dieu en terra.
(chap. Aixó
(assó, açó) sirá prop (después) del avenimén (la vinguda) del
fill de Deu a la terra.)
Liv.
de Sydrac, fol. 16.
Ce sera après l'avénement du fils de Dieu
sur terre.
Prép.
comp. Aprop de la crotz cagatz.
(chap. Aprop, prop de la creu
caguéu.)
Marcoat: Una ren.
Auprès de la croix vous chiez.
11. Aproche, s. m., approche.
An
comensat de far los aproches per donnar lo dit assaut.
(chap. Han
escomensat a fé los preparatius pera doná lo dit assalto.)
Chronique des Albigeois, col. 47.
Ils ont commencé à faire les approches pour donner ledit assaut.
ESP. Aproches. PORT. Aproxes. IT. Approccio.
12. Apropchar, Apropjar, v., approcher, avancer.
Ilh
aprocho l' autra gen a Dieu. Liv. de Sydrac, fol. 76.
Ils
approchent l'autre gent de Dieu.
Veronica no s' auzava apropjar.
Roman
de la Prise de Jérusalem, fol. 2.
Véronique n'osait s'approcher.
Si m' en luenha desesperansa,
Fin' amors m' apropch' altretan.
Peyrols:
Ieu non lauzarai.
Si m'en éloigne désespoir, pur amour
m'approche autant.
L' ivern venia e se aprochava.
Chronique
des Albigeois, col. 49.
L'hiver venait et s'approchait.
IT.
Approcciare. (chap. Apropá, apropás; aproximá, aproximás; arrimá,
arrimás: yo me apropo, apropes, aprope, apropem o apropam, apropéu
o apropáu, apropen; apropat, apropats, apropada, apropades.)
13. Apropchador, s. m., approcheur, en parlant d'un guerrier qui marche hardiment à l'ennemi.
Son be de sembel apropchador.
Roman
de Gerard de Rossillon, fol. 26.
Ils sont bien de combat
approcheurs.
14.
Aprosmar, Aprusmar, v., lat. approximare, approcher.
Si tan viu
qu' aprusmar e sezer
Me puesc' als pes, ben m' er datz guazardos.
Deudes
de Prades: El temps.
Si je vis tant que je me puisse approcher et
asseoir aux pieds, bien me sera donné récompense.
Ab que merces
s' aprusmes
Tan qu' un pauc de mi 'l membres.
Giraud
d'Espagne: S' ieu en pascor.
Pourvu que merci s'approchât tant
qu'un peu de moi il lui souvînt.
Mas
can la noit s' aprosma e 'l cels es estelatz.
(chap. Pero cuan la
nit s'aproxime (arrime) y lo sel está estrelat (estrellat.)
Guillaume de Tudela.
Mais quand la nuit s'approche et que le
ciel est étoile.
ANC.
FR. Et al saint sépulchre aprisma.
Quant il orent chevalchié
tant
K' as Engleis vindrent aprismant.
Roman
de Rou, v. 8328 et 13156.
Que ne te deis trop aprimier
De rei
qui n'esgarde reison.
2e
Trad. du Chastoiement, cont. 31.
IT. Aprossimare. (ESP. Aproximar)
(chap. aproximá, aproximás, arrimá, arrimás.)
15. Apropinquar, Aprobencar, Aprobenquar, v., lat. appropinquare, approcher.
On
mais s' aprobenqua, plus fort aug la novella.
Lo mejes s'
aprobenca lai.
(chap. Lo meche s'aprope - s'arrime - allí).
V.
de S. Honorat.
Où plus il s'approche, plus fort il entend la
nouvelle.
Le médecin s'approche là.
Part. prés. Et el aprobencant, la vox del senhor fon facha ad el, dizent.
Trad.
des Actes des Apôtres, chap. 7.
Et lui approchant, la voix du
Seigneur fut faite à lui, disant.
Part. pas. Aprobencat de sa mayson.
Trad.
d'un Évangile apocryphe.
Approché de sa maison.
An
tant pron apropinquat
De Bethleem.
Trad. d'un Évangile apocryphe.
Ils ont (se sont) si promptement approchés de Bethléem.
ANC. CAT. Apropincar. ESP. Apropincuar. IT. Appropinquare.
16. Aprobencament, s. m., rapprochement.
Amb el avem aprobencament.
Trad.
de l'Épître de S. Paul aux Éphésiens.
Avec lui nous avons
rapprochement.
Per lo cal avem aprobencament a Dieu.
Trad.
de l'Épître de S. Paul aux Romains.
Par lequel nous avons
rapprochement avec Dieu.
IT. Appropinquamento.
17. Apropinquacio, s. f., lat. appropinquatio, proximité, voisinage.
Per defauta de distancia et apropinquacio.
Eluc.
de las propr., fol. 17.
Par défaut de distance et proximité.
ESP.
Apropincuación. IT. Appropinquagione.
Planeta, s. m. et f., lat. planeta, planète.
Dieus a fachas VII planetas que governo lo mon. Liv. de Sydrac, fol. 30.
Dieu a fait sept planètes qui gouvernent le monde.
Jupiter, segon planetas. Brev. d'amor, fol. 30.
(chap. Júpiter, lo segón planeta; allacuanta no se contáen igual que ara; tampoc los mesos eren los mateixos.)
Jupiter, seconde planète.
En bon pon fon natz et en bona planeta.
G. Figueiras: Un nou.
En bon point il fut né et en bonne planète.
Can lo dig planeta renha. Brev. d'amor, fol. 30.
Quand ladite planète règne.
CAT. ESP. PORT. IT. Planeta. (chap. Planeta, planetes; tradissionalmen: Mercurio, Venus, la Terra, Marte, Júpiter, Saturno, Urano, Neptuno, Plutón. Planetes enanos: Plutón, Haumea, Makemake, Eris Ceres.)
Planites, s. f., plainte, aérolithe.
Planites, es peyra..., ajuda donas prens. Eluc. de las propr., fol. 191.
Planite, c'est pierre..., elle aide dames enceintes.
Planta, s. f., lat. planta, plante, nom générique du genre végétal.
Fay fructificar las plantas en la terra. V. et Vert., fol. 94.
Fait fructifier les plantes dans la terre.
Prov. En brau loc fon plantada
Planta qu' el frug pejura.
Serveri de Girone: En mal punh.
En méchant lieu fut plantée la plante qui empire le fruit.
- La plante des pieds.
Planta es la extremiera partida del pe. Eluc. de las propr., fol. 61.
La plante est la partie extrême du pied.
Loc. Sieus es Arnautz del sim tro en la planta.
A. Daniel: Ans qu' els.
Sien est Arnaud de la cime jusqu'à la plante.
CAT. ESP. PORT. Planta. IT. Pianta. (chap. Planta, plantes.)
2. Plantier, s. m., pépinière.
Conte en se molteza, coma plantier. Leys d'amors, fol. 49.
Contient en soi multiplicité, comme pépinière.
Per los plantiers, XV deners. Tit. du XIIIe siècle. Arch. du Roy., J, 311.
Pour les pépinières, quinze deniers.
CAT. Planter. (chap. Planté, plantés : pera plantá.)
3. Planso, s. f., tige, rejeton, arbrisseau.
Algus plansos... ab brancas et ramels.
Cum aybre, planso et razitz, atyro humor de terra per lor noyriment.
Eluc. de las propr., fol. 240 et 58.
Aucuns arbrisseaux... avec branches et rameaux.
Comme arbre, tige et racine, attirent l'humeur de terre pour leur nourriture.
ANC. FR. Li autres ars fu d' un plançon
Longuet et de gente façon.
Roman de la Rose, v. 919.
CAT. Planso. (chap. Plansó, plansons.)
- Plançon, sorte d'arme.
Arc manal o balesta o bon bran de planso. Guillaume de Tudela.
Arc manuel ou arbalète ou bon glaive de plançon.
ANC. FR. Se combatirent avec eulx de massues et d'un baston appellé planchon ou pique de Flandres.... Ung plançon esquartelé de grans broches de fer. Lett. de rém. de 1374. Carpentier, t. III, col. 306.
4. Plantada, s. f., plant, ce qu'on replante.
Can Noe plantet vinha prumieiramen el mon, de la plantada que demoret apres lo dulivi, volc far vi per la voluntat de Dieu.
Liv. de Sydrac, fol. 115.
Quand Noé planta la vigne premièrement au monde, du plant qui demeura après le déluge, il voulut faire du vin par la volonté de Dieu.
5. Plantacio, s. f., lat. plantatio, plantation.
Aybre naysh alcunas vetz per semenacio, autras, per plantacio.
(chap. L' abre naix algunes vegades per sembra (seminassió, llaó), atres, per plantassió.)
Eluc. de las propr., fol. 220.
Arbre naît aucunes fois par semence, d'autres, par plantation.
ESP. Plantación. PORT. Plantação. IT. Plantazione, piantagione.
(chap. Plantassió, plantassions.)
6. Plantio, s. f., plantation.
Algus aybres... si engendro.. per plantio de razitz o de verga.
Eluc. de las propr., fol. 196.
(chap. Alguns abres... se engendren... per plantassió d' arraíl o de verga : plansó, rechito, empel.)
Aucuns arbres... s'engendrent... par plantation de racines ou de bouture. ESP. Plantio.
7. Plantamen, s. m., plantement, action de planter, de mettre en terre.
Per lo plantamen de las forcas que fes far.
Cartulaire de Montpellier, fol. 203.
Pour le plantement des fourches qu'il fit faire.
ANC. CAT. Plantament. ANC. ESP. Plantamiento. IT. Piantamento.
(chap. Plantamén, plantamens.)
8. Plantados, adj., fécond, abondant, fertile.
Fig. Ont plus seras assiduos en divis parlamens, ont plus i penras plantadosa entensio. Trad. de Bède, fol. 83.
Où plus tu seras assidu en divins entretiens, où plus tu y prendras féconde application.
IT. Piantadoso.
9. Plantadiu, adj., plantureux, productif.
Ab sa natural humor,
Fai la terra plantadiva.
Brev. d'amor, fol. 38.
Avec son humeur naturelle, rend la terre plantureuse.
Fig. De totz plazers plantadiva.
Folquet de Lunel: E nom del.
De tous les plaisirs productive.
ANC. FR. Jachières non pas perreuses,
Mes plantéives et herbeuses.
Roman de la Rose, v. 19749.
10. Plantayritz, s. f., planteuse, qui fait pousser.
Par ext. Infancia... que es plantayritz de dens. Eluc. de las propr., fol. 66.
L'enfance... qui est planteuse de dents.
11. Plantar, v., lat. plantare, planter.
Plantar una vinha o autres albres. Trad. du Code de Justinien, fol. 18. Planter une vigne ou d'autres arbres.
Fig. Semena e planta el cor un dezirier clar e net de viure en puritat.
V. et Vert., fol. 84.
Sème et plante au coeur un désir clair et net de vivre en pureté.
- Arrêter, fixer.
Fes plantar lo carre. Trad. des Actes des apôtres, ch. 8.
Fit arrêter le char.
Fig. Ins el Carcasses te planta.
Raimond de Miraval: A Dieu me.
En dedans au Carcassès fixe-toi.
- Garnir, remplir.
Dieus plantet paradis terrestre de bos albres e de bos frutz.
V. et Vert., fol. 36.
Dieu garnit le paradis terrestre de bons arbres et de bons fruits.
CAT. ESP. PORT. Plantar. IT. Piantare.
(chap. Plantá: planto, plantes, plante, plantem o plantam, plantéu o plantáu, planten; plantat, plantats, plantada, plantades.)
12. Plantage, s. f., lat. plantago, plantain.
Que trusetz verbena e milfueilh
E plantage e salsifranha.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Que vous écrasiez verveine et millefeuille et plantain et saxifrage.
Es bona ...
.... La plantages atressi.
Brev. d'amor, fol. 50.
Est bon... le plantain pareillement.
CAT. Plantatge. ESP. Plantage (plantaje; plantago, llantenes, plantaginaceae).
13. Sosplantar, v. supplanter, détourner, dévier, subverser.
Fig. Folia d' ome sosplanta sos anamens. Trad. de Bède, fol. 43.
Folie de l'homme dévie ses penchants.
Part. pas. Sosplantat per lor perversitat. Trad. de Bède, fol. 79.
Subversé par leur perversité.
CAT. Supplantar. ESP. Suplantar. PORT. Supplantar. IT. Soppiantare.
(chap. Suplantá: suplanto, suplantes, suplante, suplantem o suplantam, suplantéu o suplantáu, suplanten; suplantat, suplantats, suplantada, suplantades.)
14. Sosplantamen, s. m., subversion, ruine, bouleversement, substitution.
De Jacob sai ieu be per cals sosplantamens
Ac la benedictio.
Pierre de Corbiac: El nom de.
De Jacob je sais bien par quelles substitutions il eut la bénédiction.
Prov. Lengua del fol es sos sosplantamens. Trad. de Bède, fol. 73.
La langue du fou est sa ruine.
(chap. suplantamén, suplantamens; subversió, subversions; ruina, ruines; sustitussió, sustitussions.)
15. Transplantar, v., lat. transplantari, transplanter, transformer, rendre.
Part pas. Varaire negre transplantat.
Deudes de Prades: Auz. cass.
Ellébore blanc rendu noir.
CAT. ESP. Trasplantar. PORT. Transplantar. IT. Traspiantare.
(chap. Trasplantá; se conjugue com plantá.)
16. Transplantacio, s. f., transplantation.
Aybre melhora... per transplantacio. Eluc. de las propr., fol. 220.
L'arbre s'améliore... par transplantation.
PORT. Transplantação. IT. Traspiantazione.
(chap. Trasplantassió, trasplantassions; trasplante, trasplantes.)
Plap, s. m., tache.
Ses tot plap negre.
(chap. Sense cap taca negra.)
Ha cap de camel et plaps de part.
(chap. Té cap de camello y taques de leopardo.)
Eluc. de las propr., fol. 234 et 241.
Sans aucune tache noire.
A tête de chameau et taches de léopard.
2. Plapar, v., tacheter, moucheter.
Part. pas. De diversas tacas... so per tot plapatz.
Plapat de blanc, a guiza de leopart.
Eluc. de las propr., fol. 99 et 241.
De diverses taches... ils sont partout mouchetés.
Tacheté de blanc, à guise de léopard.
(chap. Tacá: taco, taques, taque, taquem o tacam, taquéu o tacáu, taquen; tacat, tacats, tacada, tacades. Si agarres una sitera y la hi arrimes an algú, li pots di: que te taco o que t' ataco, y casi sone igual.
Tacat tamé vol di dolén, en alguna ferida interió, fístula, o cáncer.)
Plassa, s. f., lat. platea, place, lieu, endroit.
Guigonet saut en la plassa
Sans e vius.
V. de S. Honorat.
Guionet saute sur la place sain et vivant.
Loc. fig. No us pessetz qu' en una plassa
Merces ab gran aver jassa.
P. Cardinal: Jhesum Crist.
Ne vous imaginiez pas qu'en même place merci gise avec grande richesse.
- Espace de terrain, dans les villes, entouré de bâtiments.
Per ostals e per plassas. V. de S. Honorat.
Par demeures et par places.
Loc. Ricx hom mals quan vai en plassa,
Que cuiatz vos que lai fassa?
P. Cardinal: Qui ve gran.
Puissant homme méchant quand il va en place, que croyez-vous que là il fasse?
- Lieu fortifié.
Que metan per totas las terras e plassas bonas garnisos.
Lo dit comte de Montfort avia una plassa forta.
Chronique des Albigeois, col. 5 et 22.
Qu'ils mettent par toutes les terres et places bonnes garnisons.
Ledit comte de Montfort avait une place forte.
Adv. comp. A totz o dic en plassa.
Bertrand de Born: Rassa tant.
Je le dis à tous publiquement.
CAT. Plassa (plaça). ESP. Plaza. PORT. Praça. IT. Piazza.
(chap. Plassa, plasses; plasseta, plassetes.)
2. Placier, adj., coureur de places, désoeuvré.
Per plazer als homes placiers. V. et Vert., fol. 22.
Pour plaire aux hommes désoeuvrés.
3. Plasseiayre, s. m., celui qui fréquente les places, qui se tient sur les places, désoeuvré.
Taulas tenens e plasseiayres. Cartulaire de Montpellier, fol. 45.
Tenant tables et désoeuvrés.
- Commissionnaire.
De l' escala del divenres son placeiayres.
Cartulaire de Montpellier, fol. 45.
De la garde du vendredi sont les commissionnaires.
4. Plasseiar, v., être sur la place, se tenir sur la place.
Part. prés. Can ditz las plassas de Tholoza, so es los homes plasseians.
Leys d'amors, fol. 130.
Quand il dit les places de Toulouse, cela est les hommes étant sur les places.
Plastre, s. m., plâtre.
Plastre, o geysh qui, exust et destemprat ab ayga, es util a far paretz.
Eluc. de las propr., fol. 169.
Plâtre, ou gypse qui, calciné et détrempé avec eau, est utile pour faire murailles.
(chap. Ges, alchés. ESP. Yeso.)
Plat, adj., grec *gr, plat, uni, lisse, effilé.
Voy. Muratori, Diss. 33; Denina, t. III, p. 58.
Un vaisel plat, non de bel fust.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Un vaisseau plat, non de beau bois.
E 'ls vostres detz grailes e platz.
Arnaud de Marueil: Dona genser.
Et les vôtres doigts délicats et effilés.
Testa longa, plat', aiglantina.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Tête longue, plate, d'aigle.
Sul destrier c' a la silha
Negr' e 'l pel plat.
Rambaud de Vaqueiras: El so que.
Sur le destrier qui a la paupière noire et le poil uni.
Fig. Fara sa voluntat,
Si no 'l ditz lauzenga plata.
Rambaud d'Orange: Als durs crus.
Fera sa volonté, s'il ne lui dit louange plate.
Substantiv. A l' en las ancas donat
De l' espaza un colp de plat.
Roman de Jaufre, fol. 2.
Lui a donné sur les hanches de l'épée un coup de plat.
ESP. PORT. Chato. IT. Piato. (chap. Chato, chatos, chata, chates.)
2. Plat, s. m., plat, sorte de vaisselle.
Faire vaysela, platz, escudelas.
Tit. de 1438, Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 257.
Faire vaisselle, plats, écuelles.
CAT. Plat. ESP. Plato. PORT. Plato, prato. IT. Piatto.
(chap. Plat, plats; plateret, platerets.)
3. Plata, s. f., plaque, lame, lingot.
D' una plata d' aur o d' argen volra far un aurevelhier una bella copa a la taula del rey. V. et Vert., fol. 66.
D'une plaque d'or ou d'argent un orfèvre voudra faire une belle coupe pour la table du roi.
Incorporar lamina d'aur ab plata d'argent. Eluc. de las propr., fol. 184.
Incorporer lame d'or avec plaque d'argent.
- Argent.
L' avers e la plata er al nostre promes. Guillaume de Tudela.
L'avoir et l'argent sera au nôtre promis.
ANC. FR. Nul argent en plate quel que il soit.
Rec. des Ord. des R. de Fr., 1313, t. I, p. 521.
Le trésor de mon père est céans qui est en grosses plates d'or et billon.
Roman de Fierabras, liv. II, part. II, ch. 17.
- Plastron, partie de l' armure.
De gonios, elmes, platas o d'autres arnes. Leys d'amors, fol. 131.
De casaques, heaumes, plastrons ou d'autres harnois.
ANC. FR. Armez furent de plates. Combat des Trente, p. 20.
Et sera armé de plates, de crevellière, de gorgerette.
Stat., an. 1351. Carpentier, t. III, col. 311.
CAT. ESP. Plata. PORT. Prata. (chap. Plata, plates; argén : AU;
placa, plaques, plaqueta, plaquetes.)
4. Platina, s. f., platine, plastron, partie de l'armure.
Trencar elmes e platinas. Leys d'amors, fol. 131.
Trancher heaumes et platines.
ANC. FR. Plateinnes d'argent à mettre dessoubz clous de ceinture.
Registre de la Chambre des Comptes. Carpentier, t. III, col. 311.
5. Aplatir, v., aplatir, unir, lisser.
Fols no s' aplat lo cabelh.
Bernard de Venzenac: Hueimais pus.
Le fou ne se lisse pas le cheveu.
Part. pas. Lo nas fonc aplatit coma nas de buou. Carya Magalon., p. 2.
Le nez fut aplati comme nez de boeuf.
(chap. Aplaná: aplano, aplanes, aplane, aplanem o aplanam, aplanéu o aplanáu, aplanen; aplanat, aplanats, aplanada, aplanades.)
6. Aplatar, Applatar, v., aplatir, coucher, cacher.
Voyez Muratori, Diss. 33.
Troban una balma on si van aplatar. V. de S. Honorat.
(chap. Troben una balma aon sen van aplatá.)
Trouvent une caverne où ils se vont cacher.
Drutz que lonc si s' aplata.
Ogiers: Era quan l' ivern.
Galant qui le long de soi se couche.
Part. pas. A lur ensegnat los deniers aplatat.
Perduda et applatada
Tro Dieus, per sa merce, la nos a revelada.
V. de S. Honorat.
Leur a enseigné les deniers cachés.
Perdue et cachée jusqu'à ce que Dieu, par sa merci, nous l'a révélée.
IT. Appiatare. (chap. aplatá, aplatás : ficás plato, platos, plata, plates : gitás : tombás; amagás, refugiás.)
7. Aplatadamens, adv., en cachette, secrètement.
Fesis lo aucire aplatadamens.
(chap. Lo vas fé matá amagadamen, d' amagatons, amagatontes; secretamen.)
Hist. de la Bible en prov., fol. 40.
Tu le fis tuer en cachette.
Platani, s. m., lat. platanus, plane, platane.
Platani... sas fuelhas so platas et amplas. Eluc. de las propr., fol. 217.
Platane,... ses feuilles sont plates et amples.
CAT. ESP. (plátano) PORT. IT. Platano. (chap. platané, platanés;
lo plátano, plátanos es la fruita de la palmera platanera.)
Playa, s. f., lat. plaga, plage, bord de la mer.
Am tant viron mot tost venir
Un antic moyne per la playa.
V. de S. Honorat.
En même temps ils virent moult tôt venir un vieux moine par la plage.
CAT. Platja. ESP. Playa. PORT. Praia, praya. IT. Piaga.
(chap. Playa, playes; playeta, playetes.)