Mostrando las entradas para la consulta provençal ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta provençal ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

miércoles, 28 de enero de 2026

Pustula, Pustella, Postella - Puteiar, Putaneiar

Pustula, Pustella, Postella, s. f., lat. pustula, pustule, abcès, petite gale, bouton.

So pustulas fetidas, las quals so feytas de materias... corruptas.

(chap. Són pústules fétides, les cuals están fetes de materies... corruptes o corrompudes. Lo catalá, inclús después de Pompeyo Fabra, fee aná lo plural o plurals en AS, bonas Pasquas, las casas, Casasnovas, etc, etc.
Lo ingeniero químic y lingüístic Pompeyo va voldre diferensiás del castellá, pero sol va fé una ristra de cagades y burrades.)

Pustula, pústula, Pustella, Postella, pustule, abcès, petite gale, bouton, pústules


Trad. d'Albucasis, fol. 12.

Sont pustules fétides, lesquelles sont faites de matières... corrompues.

Pustella en son huelh.

Bertrand de Born: Ges de far. 

Pustule dans son oeil.

Haia en son oill postella.

Folquet de Romans: Auzels no. 

Qu'il ait dans son oeil pustule. 

CAT. ESP. (pústula) PORT. Pustula. IT. Pustula, postola. (chap. pústula,  pústules.)

2. Pustulacio, s. f., lat. pustulatio, pustulation, état de ce qui est pustuleux.

Per ulceracio del paladar et pustulacio.

(chap. Per ulserassió del paladar o paladá y pustulassió.)

Eluc. de las propr., fol. 85.

Par ulcération du palais et pustulation.

(chap. pustulassió, pustulassions.)

3. Postulos, adj., lat. pustulosus, pustuleux, couvert de pustules.

Lors cambas so postulozas. Eluc. de las propr., fol. 99.

(chap. Les seues cames són pustuloses; pustolós, pustulosos, pustulosa, pustuloses; ple de pústules; algo paregut a leprós, leprosos, leprosa, leproses, ple de pústules de la lepra; de la peste: apestat, apestats, apestada, apestades. Si es peste, pudó, corrompina: apestós, apestosos, apestosa, apestoses; v. apestá, putí.)

Leurs jambes sont pustuleuses.

putput, put-put, pupŭt, puput, poput, porpuz, parputa, babuta, pulput, gurgŭ, borbuta-viel barbut, barbut


Puta, s. f., fille, putain.

Primitivement ce mot était pris en bonne acception.

Goldoni a composé une comédie dont le titre est: la Puta honorata, la Fille honnête.

Dans une traduction en patois bolonais, on a rendu virginella du Tasse par: 

A savia putta. Ch. V, st. 71. 

Una putta d' vint ann o poch d' piu. Ch. II, st. 14.

La vergogna da putta. Ch. II, st. 17.

Patués, Toni Babia, Jaume Marfany, Patue Kamina

Les Portugais ont employé ce mot dans la même acception: Origem e Ortographia de (da) Lingua portuguesa, p. 54.

On trouve aussi en italien le mot putto, fanciullo, employé dans le même sens.

Les troubadours ont toujours employé ce mot en mauvaise part: putain, courtisane, vilaine. 

Aissellas putas ardens

Qui son d' autrui maritz cossens.

Marcabrus: Pus mos.

Ces putains ardentes qui sont de maris d'autrui consentantes.

En puta qui si fia

Es hom traitz.

(chap. Qui se fíe de una puta, es traissionat.)

Marcabrus: Soudadier.

En putain qui se fie est homme trahi.

Adj. Qui te femna puta, coma qui ten serpen. Trad. de Bède, fol. 40.

(chap. Qui té dona puta, com si té una serp.)

Qui tient femme putain, comme qui tient serpent.

Sarrazis los asalho, la puta gen malvada.

Roman de Fierabras, v. 2745.

Les Sarrasins les assaillent, la vilaine gent mauvaise.

ANC. FR. Des Sarrasins qui tiennent putes lois.

Roman d'Ogier le Danois. Notes sur Véland, p. 83.

Toutes estes, serés ou futes

De fait ou de volenté putes.

Roman de la Rose, v. 9194.

On dit cest proverbe:

De pute rachine, pute hierbe.

(chap. De puta arraíl, puta herba.)

Roman de Cléomades. Carpentier, t. III, col. 448.

CAT. ESP. PORT. Puta. IT. Putta. (chap. Puta, putes; putarranca, putarranques; v. putejá. Vore la dansa de la dona a La Venteta, La Vall - Calaseit.)

dos añs treballán sense cobrá a La Venteta

2. Putana, s. f., putain, prostituée.

Jazon ab putanas tro 'l solelh es levatz.

P. Cardinal: Un estribot.

Couchent avec prostituées jusqu'à ce que le soleil est levé.

De putana cortejaire.

T. de Hugues et de Reculaire: Cometre us.

De prostituée courtisan.

ANC. CAT. Putana. IT. Puttana.

3. Putanela, s. f. dim., petite putain, petite prostituée.

Vay, dis el, putanela, laycha m' estar en patz.

(chap. Vesten, va di ell, puteta, díxam está en pas.)

Roman de Fierabras, v. 4908.

Va, dit-il, petite putain, laisse-moi être en paix.

4. Putan, s. m., putassier, libertin.

Mout se fez grazir als arlotz et als putans. V. de Guillaume Figueiras.

Moult il se fit agréer par les goujats et par les putassiers.

Botiga Ascuma, Putan, putassier, libertin

5. Putanier, Putaner, adj., putassier, libertin.

Ai! fals clergue, messongier, traidor,

Perjur, lairo, putanier, descrezen.

B. Carbonel: Per espassar. 

Ah! faux clergé, menteur, traître, parjure, voleur, putassier, mécréant.

Enchantaire o putaners.

Traité de la Pénitence en provençal, fol. 59. 

Enchanteur ou putassier.

ESP. Putanero. PORT. Putanheiro. IT. Puttaniere. (chap. Putero, puteros; libertino, libertinos o libertins.)

6. Putage, s. m., prostitution.

Sibilia per cert a consentit putage. V. de S. Honorat.

Sibilie pour sûr a consenti prostitution.

ANC. FR. Qui sacrement de mariage

Tornent à honte et à putage.

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. 1, p. 122. 

Et miz par povreté mainte fame et putage.

Roman de Rou, v. 1873.

7. Putaria, s. f., putanisme, prostitution.

Malvestat e putaria

No 'l laisson tener dreita via.

Un troubadour anonyme: Seinor vos que.

Méchanceté et putanisme ne lui laissent tenir droite voie.

ANC. FR. Onc, foi que doi sainte Marie,

Ne fis de mon cors puterie.

Roman du Renart, t. II, p. 7.

D'yvrognerie,

De puterie, 

Scandale et bruict.

Blason des faulces Amours, p. 227.

ESP. Putería (prostitución, puterío). PORT. Putaria. (chap. Puterío, prostitussió.)

8. Putia, s. f., putanisme, prostitution. 

Greu er amor ses putia

Camjantz

Tro qu' el mon sia fenitz.

B. Martin: Companho. 

Difficilement amour sans prostitution sera changeant, jusqu'à ce que le monde soit fini. 

La putia l' es apres.

Marcabrus: Lanquan. 

Le putanisme lui est après.

9. Puteiar, Putaneiar, v., se prostituer, paillarder, forniquer.

O mentir o putaneiar. Brev. d'amor, fol. 62.

Ou mentir ou paillarder.

Fig. Domneis ar puteia.

Marcabrus: Pus la fuelha.

Courtoisie maintenant se prostitue. 

ANC. FR. Et tout briser, 

Rompre, casser 

Et putasser. 

Blason des faulces Amours, p. 286. 

ESP. Putear, putañear. PORT. Putear. IT. Putaneggiare.

(chap. Putejá : fé putades; putanejá, prostituís, fornicá, follá. Yo putejo, puteges, putege, putegem o putejam, putegéu o putejáu, putegen; putejat, putejats, putejada, putejades; yo putejaré; yo putejaría; si yo putejara als putos catalanistes. Putechá a Vallchunquera, La Fresneda : putechat, putechats, putechada, putechades.) 

martes, 27 de enero de 2026

Pur - Espurgatori

Pur, adj., lat. purus, pur, nel, propre.
De bon vi pur a beure assatz.
Deudes de Prades, Auz. cass. 
De bon vin pur à boire assez.
Pura cum la pupilla. Eluc. de las propr., fol. 69.
(chap. Pura com la pubilla : verge, virgen, no casada. No crec que se traduíxque en fransés “prunelle”, que es la nina del ull.)
Pure comme la prunelle.
Moral. Tal cuia esser purs e netz de peccatz.
Hom leva puras mas en oratio.
V. et Vert., fol. 41 et 90.
Tel pense être pur et net de péché. 
On lève pures mains en oraison.
CAT. Pur. ESP. PORT. IT. Puro. (chap. Puro, pur, puros, pura, pures.)

Pur, adj., lat. purus, pur, nel, propre. Oro, or, aurum, aur


2. Purament, adv., purement, simplement.
Heres pot esser instituitz alcus hom e purament e sotz condicion.
Trad. du Code de Justinien, fol. 63.
Héritier peut être institué aucun homme et purement et sous condition.
CAT. Purament. ESP. PORT. IT. Puramente. (chap. Puramen, púramen si se vol ficá tilde aon está lo acento, que es lo correcte segons la ortografía del chapurriau.)

3. Puritat, Puretat, Purtat, s. f., lat. puritatem, pureté, netteté. 
L' abitacols dels peissos 
Non es de puritat tan gran
Cum l' aires on l' aucel estan.
Brev. d'amor, fol. 52.
(chap. L'habitácul dels peixos no es de puresa tan gran com l'aire aon los muixons están.)
Le séjour des poissons n'est pas de pureté si grande comme l'air où les oiseaux sont.
Car de purtat nasquet et mor. Libre de Senequa.
Car de pureté naquit et meurt.
Moral. Aquels que fan vida d' angel en terra per puritat de sancta vida.
V. et Vert., fol. 103. 
Ceux qui font vie d'ange sur la terre par pureté de sainte vie.
ANC. FR. Aimant d'un cueur rempli de purité.
CL. Marot, t. IV, p. 346.
Amyot, trad. de Plutarque. Morales, t. II, p. 225.
La cape blanche signifie purité et virginité.
H. Estienne, Apologie pour Hérodote, t. II, p. 214.
CAT. Puritat. ESP. Puridad (pureza). PORT. Puridade. IT. Purità, puritate, puritade. (chap. Puresa, pureses; impuresa, impureses; valensiá: purea, nedea.)

4. Puracio, s. f., purification.
Puracio de la plaga. Trad. d'Albucasis, fol. 12.
(chap. Purificassió de la llaga : ferida; llimpiesa.)
Purification de la plaie.

5. Purificar, v., lat. purificare, purifier.
Purifica la mia arma. Lo Payre eternal.
(chap. Purifique la meua alma o ánima. Vore l'agüelo sebeta : ting presa, ting pressa. La meua ánima té pressa. - Pedro Salinas.)

“LA MEUA ÁNIMA TÉ PRESA". Carambelos. Ting Presa, Pedro Salinas; Luis Arrufat

Purifie la mienne âme.
Part. pas. Adonc Paul pres II barons purificatz.
(chap. Entonses Pablo, Paúl, Pol va pendre o prendre dos barons purificats. Traducsió dels Actes dels Apostols al ocsitá, antic chapurriau.)
Trad. des Actes des Apôtres, ch. 21.
Alors Paul prit deux hommes purifiés.
CAT. ESP. PORT. Purificar. IT. Purificare. (chap. Purificá : purifico, purifiques, purifique, purifiquem o purificam, purifiquéu o purificáu, purifiquen; purificat, purificats, purificada, purificades; yo purificaré; yo purificaría; si yo purificara; si yo tinguera una purificadora, cuánta aigua purificaría; o pixum de gorrino, purín, purins.)

6. Purificacio, Purificatio, s. f., lat. purificatio, purification.
Lo complimens de lur purificacio.
Trad. des Actes des Apôtres, ch. 21. 
L'accomplissement de leur purification.
La purificatio de sancta Maria. Calendrier provençal.
(chap. La purificassió de Santa María.)
(N. E. Supongo que cualquier catalanoparlante, escribiente u oyente entenderá esta corta frase en provenzal, uno de los dialectos de la lengua occitana, de òc, Languedoc, lenga d'òc, och, hoc, oc : sí afirmativo.
El catalán siempre ha sido uno más de los dialectos de esta antiquísima lengua; véanse los Serments de 842 en Estrasburgo
El vocablo catalán purificació, con tilde, es el mismo que purificacio sin tilde, se encuentran palabras en textos catalanes sin tilde, y son las mismas que las occitanas. ¿Òc o no?)
La purification de sainte Marie.
CAT. Purificació. ESP. Purificación. PORT. Purificação. IT. Purificazione.
(chap. Purificassió, purificassions.)

Retrato imaginario de Martín I de Aragón, de Manuel Aguirre y Monsalbe. Ca. 1851-1854. (Diputación Provincial de Zaragoza).

7. Purificatiu, adj., purificatif, propre à purifier.
Es del sanc purificatiu.
Solelh... ha virtut purificativa.
(chap. Es de la sang purificatiu : purifique la sang. Lo sol … té virtut purificativa.)
Eluc. de las propr., fol. 20 et 116.
Il est du sang purificatif.
Soleil... a faculté purificative.
(chap. Purificatiu, purificatius, purificativa, purificatives.)

8. Impuritat, s. f., lat. impuritatem, impureté.
Ab infeccio et impuritat. Eluc. de las propr., fol. 133.
Avec infection et impureté.
CAT. Impuritat. ESP. Impuridad (impureza). IT. Impurità, impuritate, impuritade. (chap. Impuresa, impureses; impuridat, impuridats.)

9. Depurar, v., lat. depurare, épurer, rendre pur, clarifier. 
Vens... l' ayre pestilencial depuron. Eluc. de las propr., fol. 134-135.
(chap. Los vens... l'aire pestilén o pestilensial depuren; lo ven depure l'aire pestilén. Lligí Lo Decamerón en chapurriau.)
Vents... l'air pestilentiel épurent.
Part. pas. La clartat depurada.
Perilhos, Voy. au Purgatoire de S. Patrice. 
La clarté épurée.
CAT. ESP. Depurar. IT. Depurare. (chap. Depurá: depuro, depures, depure, depurem o depuram, depuréu o depuráu, depuren; depurat, depurats, depurada, depurades; yo depuraré; yo depuraría; si yo depurara; si yo tinguera una depuradora, cuánta aigua depuraría. 
A Beseit fa tems que depurem les aigües residuals, fecals, pixarrades, caguerades, lo safarech, la de escurá o fregá, y tota l'aigua bruta que vullgues. Al cárcol, toll de les madrilles, abans baixabe molta gorrinada.)

10. Depuracio, s. f., dépuration, épurement.
Ayga... per accio del foc pren depuracio. Eluc. de las propr., fol. 75.
(chap. L'aigua... per la acsió del foc se depure - pren depurassió -) 
L'eau... par action du feu prend épurement. 
CAT. Depuració. ESP. Depuración. IT. Depurazione. 
(chap. Depurassió, depurassions.)

11. Depurament, s. m., épurement, purification.
Depuro l'ayre..., dono depurament. Eluc. de las propr., fol. 38. 
Épurent l'air..., donnent épurement.
(chap. Depuren l'aire..., donen depuramén o depurassió : purifiquen.) 

12. Depuratiu, adj., dépuratif, propre à épurer.
Del ayre... depuratiu.
Depurativa... de superfluitatz d' humors.
Eluc. de las propr., fol. 52 et 25.
De l'air... dépuratif.
Dépurative... de superfluités d'humeurs.
(chap. menjunje depuratiu, depuratius, beguda depurativa, herbes depuratives com lo gitam, timó, saduricha, ruda, mansanilla, ortiga, herba de san Juan, herba fechera, herba del riñó, etc.)

saduricha
13. Purgar, v., lat. purgare, purger, purifier, nettoyer.
Bona sirventa que purga be lo ostal.
Coma aquell que purga la pura farina del bren.
V. et Vert., fol. 68 et 35.
Bonne servante qui nettoie bien l'hôtel.
Comme celui qui purge la pure farine du son.
Moral. Per purgar los peccatz... e per conquerre las virtutz.
Purgar lur consciencia.
(chap. Pera purgá los pecats... y pera conquistá les virtuts. Purgá la seua consiensia. Lur : llur; lurs : llurs : seu, seua, seus, seues.)
V. et Vert., fol. 66 et 33. 
Pour purger les péchés... et pour conquérir les vertus.
Purifier leur conscience.
- Terme de médecine.
El cap e 'l cors tot eisamen
Li purga fort be et adoba.
Deudes de Prades, Auz. cass. 
La tête et le corps tout pareillement il lui purge fort bien et arrange.
Subst. Ab purgar o ab sagnia. Brev. d'amor, fol. 37.
(chap. En purga (sust.) o en sangría; en lo purgá o en sangría. Lligí a Pedro Saputo cuan se va fé dotó o meche.)
Avec le purger ou avec saignée.
- Polir, affiner.
La lima esmera e purga lo fer. V. et Vert., fol. 77.
(chap. La llima esmerille (esmole, pulix) y purgue lo ferro.)
La lime polit et affine le fer.
Part. pas. Aprop de mel ben escumat
E del bel oli ben purgat
Deudes de Prades, Auz. cass.
Après du miel bien écumé et de belle huile bien purifiée sis gouttelettes.
- Terme de pratique.
Premeirament se deu esser purgatz d' aquel crim.
Trad. du Code de Justinien, fol. 4.
Premièrement il doit s'être purgé de ce crime.
CAT. ESP. PORT. Purgar. IT. Purgare. (chap. Purgá; porgá, cribá, ventá; purgo, purgues, purgue, purguem o purgam, purguéu o purgáu, purguen; purgat, purgats, purgada, purgades; yo purgaré; yo purgaría; si yo purgara; porgo, porgues, porgue, porguem o porgam, porguéu o porgáu, porguen; porgat, porgats, porgada, porgades; porgadora, porgadores; ventadó, ventadós; criba, cribes; aré, arés; sedás, sedassos.)

ventadó
14. Purgatori, Porguatori, s. m., lat. purgatorium, purgatoire.
Si es en purgatori, lai si purgara. Liv. de Sydrac, fol. 16. 
(chap. Si está (ell, ella) al purgatori, allí se purgará : purificará.)
S'il est en purgatoire, là il se purifiera. 
Tu intraras en porguatori.
(chap. Tú entrarás al purgatori.)
Tu entreras en purgatoire. 
Pensa d' yfern e de paradis e de purgatori.
V. et Vert., fol. 28.
Pense d'enfer et de paradis et de purgatoire.
CAT. Purgatori. ESP. PORT. IT. Purgatorio. (chap. Purgatori.)

15. Purgatori, adj., du purgatoire, qui appartient au purgatoire. 
Tres penas son: Las temporals, purgatorias et ifernals.
Brev. d'amor, fol. 108.
Trois peines sont: Les temporelles, du purgatoire et infernales.
(chap. Purgatori : purgán; purgatoris : purgans; purgatoria, purgatories.)

16. Purgatio, Purgacion, s. f., lat. purgationem, purgation, purification. Una vetz l' an prenga purgatio.
(chap. Que una vegada al añ prengue purgassió : se purgo dels pecats.)
Liv. de Sydrac, fol. 73.
Qu'une fois l'an il prenne purgation. 
Fig. Lo don del S. Esperit, don nos parlam ayssi, complis e perfay aquesta purgatio et aquesta neteza de l'arma.
V. et Vert., fol. 83.
Le don du Saint-Esprit, dont nous parlons ici, accomplit et parfait cette purification et cette netteté de l'âme.
Dona salut et purgacion de l' arma.
Hist. de la Bible en provençal., fol. 81.
Donne salut et purification de l'âme.
(N. E. Habría que comparar una Biblia provenzal con una catalana del mismo tiempo, incluso una traducción de Limoges (en verdadero lemosín) con una de Tortosa, a ver las grandes diferencias. La Biblia en valenciano de Bonifaci o Bonifacio Ferrer lamentablemente no se puede comparar, sólo la última página donde está especificado que está traducido a la lengua valenciana.)
CAT. Purgació. ESP. Purgación. PORT. Purgação. IT. Purgazione.
(chap. Purgassió, purgassions : purga, purgues.)

17. Purgament, s. m., purification.
Jorn del purgament de la Verge.
(chap. Lo día del purgamén o purificassió de la virgen, verge; pubilla.)
Trad. du N.-Test., S. Luc, ch. 7.
Jour de la purification de la Vierge.
ANC. ESP. Purgamiento. IT. Purgamento. (chap. purgamén, purgamens.)

18. Purgador, s. m., purgatif, purgation.
Non deu hom penre purgador
Voluntiers ni far sagnia. (N. E. A veces se encuentra volontiers.)
Brev. d'amor, fol. 37. 
On ne doit pas prendre purgatif volontiers ni faire saignée.
- Purgatoire.
Las penas del purgador.
Gui Folquet: Escrig trop. 
Les peines du purgatoire.
(chap. Purgadó, purgadós, purgadora, purgadores; porgadó, porgadós, porgadora, porgadores.)

19. Purgatiu, adj., lat. purgativus, purgatif, purificatif, propre à purger, propre à purifier. 
Ha virtut purgativa. Eluc. de las propr., fol. 150. 
A propriété purgative.
CAT. Purgatiu. ESP. PORT. IT. Purgativo. (chap. purgatiu, purgatius, purgativa, purgatives.)

20. Depurgar, v., lat. depurgare, purger, purifier.
Trulhat se depurga colan. Leys d'amors, fol. 36.
(chap. Lo prensat (la prensada: trullat : que va al trull) se purgue colán. En efecte, antes de que lo suc de raím, mosto, o l'oli vaigue al trull, convé colál, depurál, purgál, porgál.)
Pressé il se purifie en coulant.

trull, trujal, trullo, cup, fe vi, hacer vino


21. Espurgar, Espurjar, v., lat. expurgare, purger, purifier.
Enquera per ben espurgar,
La flor del' api faitz secar.
Deudes de Prades, Auz. cass. 
Encore pour bien purger, la fleur du céleri faites sécher.
Moral. Celui que s vol de pechat espurjar. Trad. de Bède, fol. 50.
Celui qui veut se purifier du péché.
Part. pas. Lendema, cant ser' espurgatz.
(chap. En son demá, cuan estará purgat : purificat : llimpio.)
Deudes de Prades, Auz. cass.
Le lendemain, quand il sera purgé.
ANC. FR. Espurgier soi parfaitement.
Helinand ou Thibaud de Marly, Vers sur la Mort.
L'or ou l'argent se espurge et afine au feu.
Livre de la Loi au Sarrasin, p. 115.
(N. E. No es extraño que un libro de la ley para los sarracenos, moros, mahometanos, musulmanes se encuentre escrito o traducido en romance, provenzal, occitano, ya que esta población usaba el romance (ladino) desde siglos bien tempranos, no sólo el árabe. Pedro IV en sus Ordonacions tiene una donde especifica que a los príncipes moros hay que escribirles en romance, romans.)
CAT. Expurgar, espurgar, esporgar. ESP. PORT. Expurgar. IT. Spurgare.
(chap. Esporgá: esporgo, esporgues, esporgue, esporguem o esporgam, esporguéu o esporgáu, esporguen; esporgat, esporgats, esporgada, esporgades; yo esporgaré; yo esporgaría; si yo esporgara; si yo tinguera un serrucho en mánec llarc, cuáns olivés u oliveres esporgaría!)

Beceite lanza olivos mandarinos al mercado

22. Espurgamen, Espurjamen, s. m., purgation, médecine, purification.
Vos li daretz espurgamen.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Vous lui donnerez purgation.
Fig. Lo batemens de Deu, es espurjamens de presens vida.
Trad. de Bède, fol. 68.
Le battement de Dieu, c'est purification de la présente vie.
IT. Spurgamento. (chap. Esporgamén, espurgamén, esporgamens, espurgamens; esporgamenta, esporgada; espurgamenta, espurgada.)

23. Espurgatori, s. m., purgatoire.
Si non passa per espurgatori.
Liv. de Sydrac, fol. 89.
S'il ne passe pas par purgatoire.
ANC. FR. Et toutes les armes ploroient
Qui erent en espurgatoire.
(chap. Y totes les almes (ánimes) ploraben, (per) que estaben al expurgatori o purgatori.)
Fables et cont. anc., t. III, p. 144.
CAT. Expurgatori. ESP. PORT. Expurgatorio. (chap. expurgatori :  purgatori; esporgadó, esporgadós, esporgadora, esporgadores.)

sábado, 6 de diciembre de 2025

Fuster, Jordi Pujol

El català era una barreja de dialectes del provençal: ampurdanés, lleidetá, gerundi, barceloní… fins que en 1906 l'ingenier analfabet en llingüística Pompeyo Fabra va agarrar el dialecte barceloní i li va afegir valencià arcaic, galicismes, mallorquí, vasc

De Fuster no diuen més que afalacs, se'ls oblida contar que era molt mal escritor i que va tindre que passar de ser un falangiste fasciste i franquiste a donar-se-les d'esquerriste inventant mentires a les ordenes d'eixe ultra dreta que és Jordi Pujol… Fuster era un facha.

Abans de la guerra civil els de esquerres eren valencianistes, els catalanistes que des de molt abans eren d'extrema dreta, des de Prat de la Riba fins a Jordi Pujol i els següents... nos fan creure que ser valencianiste és ser de dretes i catalanista d'esquerres…

Ser valencianiste no es ser de esquerres o dretes... es ser valencià.

falangiste, fasciste, franquiste, Fuster, Jordi Pujol

miércoles, 26 de noviembre de 2025

Portulaca - Posicio - Enterpositiu

Portulaca, s. f., lat. portulaca, pourpier, sorte de plante.

Portulaca es... linitiva, humectativa..., val contra constipacio.

Cum so... portulaca, solatri e semlans.

Eluc. de las propr., fol. 220 et 104.

Le pourpier est... lénitif, humectatif..., il vaut contre constipation.

Comme sont... pourpier, solandre et semblables.

(chap. Verdolaga, portulaca oleracea, va be contra lo estreñimén o repetamén (constipacio, com encara se diu en rumano, constipat, fransés constipation) y contra la inflamassió del sistema urinari dels pixapins.)

Verdolaga, portulaca oleracea, va be contra lo estreñimén o repetamén

Posicio, Positio, s. f., lat. positio, position, situation.

La penultima es longa per positio.

(chap. La penúltima es llarga per posissió.)

Leys d'amors, fol. 11.

La pénultième est longue par position.

Que la posicio del membre sia posicio am la qual sia asegurada la dolor.

Trad. d'Albucasis, fol. 57. 

(N. E. Me pregunto si algún catalanoparlante entenderá esta frase en occitano o plana lengua romana.)

Que la position du membre soit position avec laquelle soit fixée la douleur.

CAT. Posició. ESP. Posición. PORT. Posição. IT. Posizione. 

(chap. Posissió 69, les posissions del Kamasutra.)

2. Positiu, adj., lat. positivus, positif. 

Subst. Positius es aquel que no pren l' una forma d' autre, mas que el mezeys se pauza. 

Leys d'amors, fol. 49. 

Le positif est celui qui ne prend pas l'une forme d'autre, mais qui 

lui-même se pose. 

CAT. Positiu. ESP. PORT. IT. Positivo. 

(chap. Positiu, positius, positiva, positives.)

3. Ponent, s. m., lat. ponentem, ponent, couchant, ouest.

De levant entro a ponent.

(chap. De Lleván hasta Ponén; la franja del meu cul ponén.)

V. de S. Honorat.

De levant jusqu'à couchant.

Levan, grec e trasmontana

Maestre, ponent.

Brev. d'amor, fol. 41.

Levant, grec et tramontane, mistral, couchant.

CAT. Ponent. ESP. Poniente. IT. Ponente. (chap. Ponén : Oeste.)

4. Pondre, v., lat. ponere, pondre, faire des oeufs.

Irunda... nul auzel manjant carn pon doas vetz l' an, sino ela.

(chap. Oroneta, oreneta... cap muixó que minge carn pon dos vegades al añ, sino ella.)

Oroneta, oreneta... cap muixó que minge carn pon dos vegades al añ, sino ella

 

Eluc. las propr., fol. 278.

Hirondelle... nul oiseau mangeant chair ne pond deux fois l'an, sinon elle.

Part. pas. Cant l' estrus a post son huou.

(chap. Cuan l' avestrús ha post son ou; lo seu ou. Ara men fotría un en una barra de pa de mich.) 

Naturas d' alcus auzels.

Quand l'autruche a pondu son oeuf.

ANC. FR. Alcyons,... pounent et esclouent leurs petits lez le rivaige.

Les cocques des deus oeufs jadis ponnus et esclous par Leda.

Rabelais, liv. V, ch. 6 et 10.

CAT. Pondrer. ESP. Poner. PORT. Pôr. IT. Porre. 

(chap. Pondre: pong, pons, pon, ponem, ponéu, ponen; post, posts, posta, postes; pongut, ponguts, ponguda, pongudes.)

5. Postillar, v., apostiller, annoter.

Maestre de theologia que tota la Biblia postillet utilmen.

(chap. Maestre o mestre de teología que tota la Biblia va apostillá útilmen. Bonifaci o Bonifacio Ferrer va traduí la Biblia al valensiá; sol quede la radera fulla, aon fique ben cla que está en llengua valensiana. Lo cafre aragonés catalanista Ignacio Sorolla Vidal té una réplica facsímil penjada al váter, no sigue que se quedo algún día sense papé pera torcás la franja.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 187.

Maître dé théologie qui toute la Bible apostilla utilement. 

ESP. Postilar (apostillar). PORT. Postillar. IT. Postillare. 

(chap. Apostillá, fé apostilles o notes; postillá: apostillo, apostilles, apostille, apostillem o apostillam, apostilléu o apostilláu, apostillen; apostillat, apostillats, carta o lletra apostillada, apostillades; si yo tinguera una llapissera, cuántes coses apostillaría; apostillaré; si yo apostillara.)

6. Appozicio, Appositio, Apositio, s. f., lat. appositio, adjonction, apposition. 

Haia plex diferens per appozicio de diversitat.

Eluc. de las propr., fol. 8.

Ait plis différents par apposition de diversité.

- Figure de grammaire.

Appositios es ajustamens de dos noms sustantius ses tot meia.

(L' apossisió es ajuntamén de dos noms sustantius sense cap nexo  - mediadó.)

Ajustatz per apositio.

Leys d'amors, fol. 127 et 12. 

L'apposition est l'union de deux noms substantifs sans aucun médiateur.

Unis par apposition.

CAT. Aposició. ESP. Aposición. PORT. Apposição. IT. Apposizione.

(chap. Aposissió, ajuntamén, unió.)

7. Aponher, Apondre, v., joindre, unir, atteindre, parvenir, redoubler d'efforts, apposer. 

Anc malvestatz en vos no poc caber, 

Ni nulhs mals ayps acostar ni apondre. 

Izarn Rizols: Aylas tan. 

Oncques méchanceté en vous ne put contenir, ni nulle méchante qualité aborder ni atteindre. 

Auzit ai dir que vassals, pos desreia, 

Deu aponher tan tro fassa colp onrat. 

Raimond de Miraval: Dona ben sai. 

J'ai ouï dire que vassal, depuis qu'il dévie, doit redoubler d'efforts tant jusqu'à ce qu'il fasse coup honoré.

M' enseignon qu' ab joi m' aponga.

A. Daniel: Lanquan.

Ils m'enseignent qu'avec plaisir je m'unisse.

Flac cor ab lui non s' apon.

G. Anelier de Toulouse: Ara farai. 

Lâche coeur avec lui ne s'unit pas. 

Part. pas. Tela poirida ni aposta ni cozida ni traucada.

Cartulaire de Montpellier, fol. 39. 

Toile pourrie ni rejointe ni cousue ni trouée. 

Adonc cant no son apostas, son doas dictios.

Leys d'amors, fol. 12. 

Alors quand elles ne sont pas apposées, elles sont deux mots.

ANC. ESP. Aponer. IT. Apporre.

8. Apostiza, s. f., apposition, rapprochement.

Vescoms..., zo es apostiza de ves e de coms.

Gramm. provençal. 

Vicomte..., c'est rapprochement de vi et de comte.

9. Apostit, adj., du lat. apositus, postiche, faux, usurpateur, intrus.

Reis apostitz, Marselha us ochaisona. 

Giraud de Luc: Ges sitot m'ai. 

Roi intrus, Marseille vous accuse.

Pels amadors apostitz.

B. Martin: Companho. 

Par les amants faux.

Ricx malvatz de pretz apostitz.

Arnaud de Cotignac: Mout desir.

Riche méchant de mérite usurpateur.

ANC. ESP. Apostizo. (MOD. Postizo.) (chap. Postís, postisos, postisa com una peluca, postises com unes peluques de shaolín.)

10. Apostura, s. f., adjonction, application.

Ses apostura de mays o de plus.

Leys d'amors, fol. 49.

Sans application de davantage ou de plus.

11. Aposturar, v., adjoindre, réunir.

Per aytal adjectio, so es per aposturar. 

Leys d'amors, fol. 115. 

Pour pareille adjonction, c'est-à-dire pour réunir.

12. Composicio, Compositio, Compozicio, Composition, s. f., lat. compositionem, composition, arrangement.

Dieus en si ha summa simplicitat ses tota compozicio.

Eluc. de las propr., fol. 8.

Dieu en soi a suprême unité sans nulle composition.

Final compositio et accordi sobre los dichs contratz.

(chap. Final compossisió y acord sobre los dits contrats; collons, cóm cambie lo chapurriau de Beseit del 2025 en lo ocsitá de Périgueux del Périgord de 1276!; ñan casi 800 km en coche per San Sebastián, a peu menos de 700, per Sabiñánigo amún.)

collons, cóm cambie lo chapurriau de Beseit del 2025 en lo ocsitá de Périgueux del Périgord de 1276!; ñan casi 800 km en coche per San Sebastián, a peu menos de 700, per Sabiñánigo amún

 

Tit. de 1276, de la cité de Périgueux.

Finale composition et accord sur lesdits contrats.

Far compositions o confections de medicinas.

(chap. Fé composissions o confecsions de medissines.)

Fors de Bearn, p. 1078.

Faire des compositions ou confections de médecines.

- Terme de grammaire.

Ajustar per appositio o per compositio.

Leys d'amors, fol. 101.

Réunir par apposition ou par composition.

CAT. Composició. ESP. Composición. PORT. Composição.

IT. Composizione. (chap. Composissió, compossisions.)

13. Componedor, s. m., compositeur.

Amigables componedors.

Tit. de 1269. Arch. du Roy., K. 17. 

Amiables compositeurs.

ANC. CAT. ESP. Componedor (MOD. Compositor). PORT. Compoedor. (chap. Compositó, componedó, compositós, componedós, compositora, componedora, compositores, componedores.)

14. Compondre, Componrre, v., lat. componere, composer, accommoder, arranger, disposer.

En la man senestra non li lec ajostar

Ni componrre los detz.

(chap. A la ma esquerra o zurda ella no li dixe ajuntá ni compondre los dits; acomodá, disposá)

V. de S. Honorat.

En la main gauche elle ne lui permit d'ajuster ni d'accommoder les doigts.

- Terme de grammaire.

So es can se compo, coma descortes.

(chap. Aixó es cuan se compón, com descortés : des + cortés, es un adjetiu o adjetivo compost.)

Leys d'amors, fol. 101.

C'est-à-dire quand il se compose, comme discourtois.

Part. pas. Figura, o es simpla o es composta.

Gramm. provençal. 

Figure, ou elle est simple ou elle est composée. 

ANC. FR. Dist qu'il voloit prouver que Dex ne fust mie divisibles ne départiz en diverses parties ne compost.

Le Liv. de la loi au Sarrazin, p. 97.

CAT. Compondrer. ESP. Componer. PORT. Compôr (compor). 

IT. Componere, comporre. (chap. Compondre, potsé composá: compong, compons, compón, componem, componéu, componen; compost o composat, compostos o composats, composta o composada, compostes o composades.)

15. Compostamen, adv., conjointement.

Hom es 

Faitz de diversas res

Compostamens.

Sazos

Se fa compostamens

Del temps e d' elemens.

Nat de Mons: Al bon rey.

L'homme est fait de diverses choses conjointement.

Saison se fait conjointement du temps et d'éléments.

16. Emposicio, Impositio, Enpozitio, Enposition, s. f., lat. impositionem, imposition, impôt.

Quitis de totas questas e de totas malas enpositions.

For de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 125.

Quitte de toutes questes et de toutes mauvaises impositions.

Metre emposicios... sus sos homes.

Arbre de Batalhas, fol. 102. 

Mettre impositions... sur ses hommes.

- Application.

Hom se poyria be pecar en la enpozitio del nom.

Nom de la segonda impositio.

Leys d'amors, fol. 41 et 43.

On pourrait bien se tromper dans l'application du nom.

Noms de la seconde imposition.

CAT. Imposició. ESP. Imposición. PORT. Imposição. IT. Imposizione.

(chap. Imposissió, imposissions : algú impose algo, per ejemple lo dialecte ocsitá catalá a Aragó, Valensia, Balears.)

17. Impost, s. m., lat. impositum, impôt, imposition.

Lo impost ho lo carc... mes sus.

Tit. de 1424. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 422. 

L'impôt ou la charge... mis dessus.

CAT. Imposit. ESP. Impuesto. PORT. IT. Imposto. 

(chap. Impost, impostos; v. imposá: imposo, imposes, impose, imposem o imposam, imposéu o imposáu, imposen; imposat o impost, imposats o impostos, imposada o imposta, imposades o impostes.)

18. Empost, Enpost, adj., lat. impositus, organisé, bâti, constitué.

Cavalliers non es el mia, 

Ni o par, que que hom s'en dia,

Qu' el mon non a plus mal enpost 

Que fezes vilania plus tost.

Roman de Jaufre, fol. 100.

Chevalier il n'est point, et il ne le paraît pas, quoi qu'on en dise, vu qu'au monde il n'y a pas plus mal organisé, qui fît vilenie plus tôt.

- Subst. Contrefait, infirme.

Pueis s' es mes en balans

L' empost e 'l benestans.

Giraud de Borneil: Be m' era bels.

Depuis que s'est mis en balance le contrefait et le bienséant.

19. Enpostamen, adv., adjonctivement, par adjonction.

Alcunas vetz l' habitutz se lia enpostamen am son cazual.

Leys d'amors, fol. 117. 

Aucunes fois l'article se lie adjonctivement avec son régime.

20. Expositio, Expozitio, Espositio, Espozetio, s. f., lat. expositio, exposition, explication.

S. Augusti nos despon en la espozitio del Avangeli.

(chap. San Agustín - Agustí - mos explique a la exposissió del Evangeli - Evangelio.)

V. et Vert., fol. 96.

Saint Augustin nous explique en l'exposition de l'Évangile.

Lor diray l' expozitio

D' est albre d' amor, declaran 

Tot so que ay tocat denan.

Brev. d'amor, fol. 6.

Je leur dirai l'explication de cet arbre d'amour, déclarant tout ce que j'ai touché auparavant.

Las espozetios dels Avangelis.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 56.

Les expositions des Évangiles.

CAT. Exposició. ESP. Exposición. PORT. Exposição. IT. Esposizione. 

(chap. exposissió, exposissions, explicassió, explicassions).

21. Exponedor, s. m., commentateur, interprète.

Flego, trob bo exponedor de las olimpias.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 7.

Flegon, très bon commentateur des olympiades. 

ANC. ESP. Exponedor. (MOD. comentador, intérprete.) 

(chap. Exponedó, exponedós, exponedora, exponedores; comentadó, comentadós, comentadora, comentadores; intérprete, intérpretes; interpretadó, interpretadós, interpretadora, interpretadores.)

22. Exponer, Esponer, Expondre, v., lat. exponere, exposer, expliquer, déterminer, donner l'explication. 

Per especificar, expondre e declarar.

Leys d'amors, fol. 118. 

Pour spécifier, exposer et déclarer.

Qui drechamen la espo.

Mathieu de Querci: Tant suy. 

Qui droitement l'explique.

Part. pas. Joan Fabre, ieu ai fach un deman 

A ton fraire, et a m' en ben expos.

T. de B. Carbonel et de J. Fabre: Joan Fabre.

Jean Fabre, j'ai fait une demande à ton frère, et il m'en a bien donné l'explication.

So que dessus vos ay tocat 

E gent expost e declarat.

Brev. d'amor, fol. 18. 

Ce que dessus je vous ai touché et gentiment expliqué et déclaré.

ANC. FR.

Brièment la matère espondre et deviser.

Roman de Berte, p. 6.

ESP. Exponer. PORT. Expôr. IT. Esporre. (chap. Expondre, exposá, explicá, doná la explicassió, determiná.)

23. Dispositio, Despozition, Desposecio, s. f., lat. dispositionem, disposition.

Segon la desposecio de las estelas.

Arbre de Batalhas, fol. 69. 

Suivant la disposition des étoiles. 

Cel qu' es sosmes a la divina dispositio.

Trad. de Bède, fol. 56. 

Celui qui est soumis à la disposition divine. 

Derairana dispozition.

(chap. Radera disposissió.)

Statuts de Montpellier, de 1258. 

Dernière disposition.

CAT. Disposició. ESP. Disposición. PORT. Disposição. IT. Disposizione.

(chap. Disposissió, disposissions; v. disposá: disposo, disposes, dispose, disposem o disposam, disposéu o disposáu, disposen; disposat o dispost, disposats o dispostos, disposada o disposta, disposades o dispostes.)

24. Desponemens, s. m., exposition, explication.

Los noms e las razos e los desponemens.

Pierre de Corbiac: El nom de. 

Les noms et les raisons et les expositions.

25. Desponer, Despondre, v., lat. disponere, disposer, façonner.

Ges la bella qu' ieu plus am no s' albir 

Qu' en re l' ensenh ni 'l casti ni 'l despona. 

Raimond de Miraval: Amors me fai. 

Que la belle que j'aime le plus point ne s'imagine qu'en rien je l'enseigne ni la corrige ni la façonne.

- Expliquer, exposer, signaler. 

Propheta ni apostol en loc non o despo. 

Izarn: Diguas me tu. 

Prophète ni apôtre en (nul) lieu ne l'explique.

Sai que mal lor es 

Quan hom lor ver en cantan lor despon. 

R. Gaucelm de Beziers: A penas. 

Je sais que mal leur est quand leur vérité en chantant on leur signale.

Si col proverbi o despo.

P. Cardinal: Atressi com.

Ainsi comme le proverbe l'explique.

ANC. FR. Vo biauté tesmongne et despont 

Qu'il n' a si bele en tot lo mont.

Roman del conte de Poitiers, v. 175. 

ANC. CAT. Dispondrer. ESP. Disponer. PORT. Dispôr. IT. Disporre. 

(chap. Disposá, dispondre; disposo, disposes, dispose, disposem o disposam, disposéu o disposáu, disponen; dispong, dispons, dispón, disponem, disponéu, disponen; disposat, disposats, disposada, disposades; dispost, dispostos, disposta, dispostes.)

26. Deposit, Deposite, s. m., lat. depositum, dépôt.

A far lo deposit.

Fors de Béarn, p. 1094.

A faire le dépôt.

Estrumens que faran de deposite et de regonoissences.

Statuts de Montpellier, du XIIIe siècle.

Acte qu'ils feront de dépôt et de reconnaissance.

CAT. ESP. (depósito) PORT. Deposito. IT. Deposito, diposito.

(chap. Depósit, deposits; v. depositá; depósit a una cuenta del bang; depósit de aigua al cap del poble; sisterna, sisternes.)

27. Deposito, s. m., dépôt.

Aquest contratz es appelatz deposito.

Trad. du Code de Justinien, fol. 35.

Ce contrat est appelé dépôt.

28. Depositio, s. f., lat. depositio, déposition.

Que concentisso a la depositio de Hyldebran.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 145.

Qu'ils consentissent à la déposition de Hildebrand.

CAT. Deposició. ESP. Deposición. PORT. Deposição. IT. Deposizione.

(chap. Deposissió, deposissions; signifique igual declarassió dabán de un juez com evacuassió del ventre, excremens, mes ben dit: caguera, merda.)

29. Deponer, v., lat. deponere, déposer, dégrader.

Qu' el lo toilla del porpal,

E qu' el depona

Lo menscrezens.

Guillaume de Berguedan: Un sirventes vuoill. 

Qu'il le dépouille de la pourpre, et qu'il dépose le mécréant.

ESP. Deponer. PORT. Depôr. IT. Deporre. (chap. Depondre, deposá, degradá, traure un cárrec. “lo toilla” ocsitá vol di “li trague, li arrebato” ve de tolere, tollere, tolre, que ya se trobe al añ 960, tolra, devedara. 

A Mallorca Miquel Montoro encara fa aná “tondre” les ovelles, esquiláles, o sigue, traurels la llana. Conjugassió: yo depong, depons, depón, deponem, deponéu, deponen; deposo, deposes, depose, deposem o deposam, deposéu o deposáu, deposen; depost, depostos, deposta, depostes; deposat, deposats, deposada, deposades.)

30. Depositari, s. m., lat. depositarius, dépositaire.

Depositaris et commanditaris.

(chap. Depositari y comandatari.)

Fors de Béarn, p. 1081.

Dépositaire et commanditaire.

CAT. Depositari. ESP. PORT. IT. Depositario.

(chap. Depositari, depositaris, depositaria, depositaries; de dinés, documens com un testamén, etc; comandatari, comandataris, comandataria, comandataries.)

31. Depositar v., déposer.

Part. pas. Realmen depositada la soma. 

(chap. Realmen depositada la suma.)

Fors de Béarn, p. 1085.

La somme réellement déposée.

CAT. ESP. PORT. Depositar. IT. Depositare, dipositare.

(chap. Depositá: deposito, deposites, deposite, depositem o depositam, depositéu o depositáu, depositen; depositat, depositats, suma depositada, sumes depositades.)

32. Deponen, s. m., lat. deponentem, déponent, terme de grammaire latine.

En romans non havem deponen.

(chap. En romans, chapurriau antic, no tenim (habem) deponén; a Aragó no tenim cap franja de Ponén, si acás la franja del meu cul ponén, y no pressisamen un ou blang.)

En romans, chapurriau antic, no tenim (habem) deponén

Leys d'amors, fol. 74.

En roman nous n' avons pas de déponent.

CAT. Deponent. ESP. Deponente, PORT. Depoente. IT. Deponente. 

(chap. Deponén.)

33. Oppozitio, s. f., lat. oppositio, opposition, résistance.

Fan falsas oppozitios e fan falsas letras per greviar e per trebalhar a tort los autres. (N. E. greviar, greuge, agravi, agravio, agravios.)

V. et Vert., fol. 15.

Font de fausses oppositions et font de fausses lettres pour grever et pour tracasser à tort les autres.

CAT. Oposició. ESP. Oposición. PORT. Opposição. IT. Opposizione.

(chap. Oposissió, oposissions; v. opondre, opondres; oposá, oposás. 

Als examens de oposissions lo opositó u opositora se opón a les preguntes del tribunal; opositó, opositós, opositora, opositores.)

34. Opponer, v., lat. opponere, opposer, objecter.

A cui vol opponer la prescripcion.

Trad. du Code de Justinien, fol. 82.

A qui il veut opposer la prescription. 

Encontra sarrazina gen 

Non vei baro qui s' opona.

Giraud de Borneil: Tals gen prezi.

Contre la gent sarrasine je ne vois pas de baron qui s'oppose.

ESP. Oponer. PORT. Oppôr. IT. Opporre. (chap. Oposá, oposás: yo m' oposo, oposes, opose, oposem u oposam, oposéu u oposáu, oposen. Vore opondre mes amún.)

35. Prepositio, s. f., lat. praepositio, préposition.

De la prepositio e de la conjunctio.

Gramm. provençal.

De la préposition et de la conjonction.

Prepositios es una part d' oratios.

Leys d'amors, fol. 101.

Préposition est une partie de discours.

CAT. Preposició. ESP. Preposición. PORT. Preposição. IT. Preposizione.

(chap. Preposissió, preposissions, es una part de la orassió, del discurs.)

36. Prepositiu, adj., prépositif.

Tant al prepositiu orde quant al subjunctiu.

Leys d'amors, fol. 101.

Tant à l'ordre prépositif qu'au subjonctif.

ESP. IT. Prepositivo.

37. Prebost, s. m., lat. praepositus, prévôt, préposé.

En la sua cort si era lo prebost de Limotges.

V. de Savari de Mauléon. 

En la sienne cour aussi était le prévôt de Limoges

Am lo sagrestan lo prebost consentia. 

V. de S. Honorat.

Avec le sacristain le prévôt consentait. 

CAT. Prebost. ESP. PORT. Preboste. IT. Prevosto. (chap. Prebost, pre + posat, ficat, preposat ; se pot trobá als textos antics en v, prevost.)

38. Prebostat, s. f., prévôté. 

Totas fermas e prebostatz e baylias.

Ord. de Philippe-le-Bel, de 1306. 

Toutes fermes et prévôtés et baillies.

ESP. Prebostad. (N. E. prebostazgo: en francés: Prévôté, destacamento de policía asignado, en tiempo de guerra, a una unidad) fue durante el Antiguo Régimen el primer grado de la justicia real. Aparecidos en el siglo XI los prebostazgos eran denominados de diferentes maneras según la región: vizcondados en Normandía, veguerías en Provenza, judicaturas o bailías en el Sur. Las personas encargadas de los prebostazgos eran, en principio, muy pocas. Los prebostazgos se fueron ampliando en la Edad Media y comprendían a los consejeros, lugartenientes y procuradores reales. En ellos se juzgaban, normalmente, todos los casos civiles y criminales de su administración, excepto los casos reales (lesa majestad, falsificación monetaria, herejía, desórdenes públicos...) así como aquellos que concernían a la nobleza y a los privilegiados, que eran sometidos a las jurisdicciones señoriales.

En Bélgica el prebostazgo hacía referencia a la policía militar de las Fuerzas Belgas en Alemania.)

39. Preponer, D., lat. praeponere, résoudre, prendre la résolution, se proposer.

Part. pas. Ja agues el preponut de no far cansos entro que agues cobrat lo castel de Miraval.

V. de Raimond de Miraval

Raimond de Miravals, Miraval, Miravalh

Bien qu'il eût résolu de ne faire de chansons jusqu'à ce qu'il eût recouvré le château de Miraval.

ESP. Proponer. PORT. Propôr. IT. Proporre. (chap. Proposá, proposás: yo me proposo, proposes, propose, proposem o proposam, proposéu o proposáu, proposen; proposat, proposats, proposada, proposades; pendre una ressolusió, com dixá de fumá, de beure alcohol ...)

Desideri Lombarte, fumán, sigarro, Peñarroya de Tastavins

40. Propozicio, s. f., lat. propositio, proposition.

Aquesta propozicio: Dieus es, assatz es naturalment a tot entendement manifesta. Eluc. de las propr., fol. 1. 

Cette proposition: Dieu est, assez naturellement est à tout entendement manifeste.

CAT. Proposició. ESP. Proposición. PORT. Proposição. IT. Proposizione.

(chap. Proposissió, proposissions.)

41. Reponer, Reboner, v., lat. reponere, reposer, déposer, coucher, enterrer.

Ira m fai destorbier,

E no sai on me repona.

B. de Ventadour: La doussa.

Tristesse me fait dérangement, et je ne sais où je me repose.

Greu vienrai ses corduelh,

E vuelh c' om vieu mi repona.

P. Raimond de Toulouse: Pos lo prims.

Difficilement je vivrai sans chagrin, et je veux qu'on m'enterre vif.

O qu' om tot viu lo rebona.

P. Vidal: Car' amiga.

Ou que tout vif on l'enterre.

Part. pas.

No sia rebost, si mor, plus c' un mastin

Guillaume de Tudela. 

Qu'il ne soit enterré, s'il meurt, plus qu'un mâtin. 

ANC. FR. Et cil qui n' a soing de fabler 

Qui repoz ert en la corbeille.

Fables et cont. anc., t. IV, p. 183.

ESP. Reponer (reposar). PORT. Repôr. IT. Riporre. 

(chap. Reposá - forses- , descansá, dormí, gitás: reposo, reposes, repose, reposem o reposam, reposéu o reposáu, reposen; reposat, reposats, reposada, reposades. Cuan algo se acabe, se repose, per naixó lo rebost se diu aixina; la despensa en castellá.)

42. Repost, s. m., riposte, ritournelle, refrain.

Dansa, en lo repost, deu haver III bordos.

Al qual repost es la tornada.

Leys d'amors, fol. 26. 

Danse, au refrain, doit avoir trois vers. 

Auquel refrain est le retour.

43. Repostura, s. f., retraite, cachette.

S' es esconduz en sas reposturas.

Trad. de Bède, fol. 49.

S'est caché dans ses retraites.

44. Supponer, v., lat. supponere, supposer. 

Nos supponem terzamen.

Doctrine des Vaudois.

Nous supposons troisièmement. 

ESP. Suponer. PORT. Suppôr. IT. Supporre. (chap. Suposá: suposo, suposes, supose, suposem o suposam, suposéu o suposáu, suposen; suposat, suposats, suposada, suposades.)

45. Suppositori, s. m., lat. suppositorium, support, appui. 

Pueis al auzel lo pauzatz, 

Si com hom fai suppositori.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Puis à l'oiseau vous le posez, ainsi comme on fait support. 

ESP. Supositorio. PORT. IT. Suppositorio. (chap. Soport, apoyo; Quintaneta, lo supositori tel pots fotre pel cul.)

46. Transpozitio, s. f., transposition, translation.

Aquest vicis se fay regularmen en VII manieras; la primiera es transpositios.

Transpozitios, es cant una o motas dictios son pauzadas en loc no convenable. Leys d'amors, fol. 108.

Ce vice se fait régulièrement en sept manières; la première est transposition.

Transposition, c'est quand un ou plusieurs mots sont posés en lieu non convenable.

CAT. Transposició. ESP. Transposición, trasposicio. PORT. Transposição. 

IT. Trasposizione. (chap. Transposissió, transposissions : posá, ficá a un atre puesto.)

47. Decomponer, Decompondre, v., décomposer.

Part. pas. subst. La decomposta conoysh hom can ve e se deriva de dictio composta. Leys d'amors, fol. 55.

On connaît la décomposée quand elle vient et se dérive de mot composé.

CAT. Descompóndrer. ESP. Descomponer. PORT. Descompôr. 

IT. Discomporre. (chap. Descompondre, una paraula composta; descomposá.)

48. Dezaponher, v., abaisser, humilier.

Qu' om leve lo trachor

E 'l just dezaponha.

P. Cardinal: Falsedat.

Qu'on élève le traître et abaisse le juste.

49. Interpozicio, Enterpozitio, s. f., lat. interpositio, interposition.

Solhel... appar falbent et apres despar per interpozicio de nivols.

Eluc. de las propr., fol. 116.

Le soleil... apparaît roussâtre et après disparaît par interposition de nuées.

La dictios sona miels per la enterpozitio de la letra que no faria, la vocals denan vocal. Leys d'amors, fol. 143.

Le mot sonne mieux par l'interposition de la lettre qu'il ne ferait, la voyelle devant la voyelle.

CAT. Interposició. ESP. Interposición. PORT. Interposição. 

IT. Interposizione. (chap. Interposissió, interposissions; interposá, interposás : interposo, interposes, interpose, interposem o interposam, interposéu o interposáu, interposen; interposat, interposats, interposada, interposades; interpost, interpostos, interposta, interpostes.)

50. Enterpositiu, adj., interpositif, qui s'interpose.

Replicatio... enterpositiva et mitigativa.

Enterpositiva es dicha, quar entrepauza las ditas consonans entre la premiera letra e la vocal subsequen. Leys d'amors, fol. 110.

Redoublement... interpositif et mitigatif.

Est dite interpositive, car elle interpose lesdites consonnes entre la première lettre et la voyelle subséquente.

(chap. Interpositiu, interpositius, interpositiva, interpositives.)


Possessio