Mostrando las entradas para la consulta plor ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta plor ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

jueves, 14 de mayo de 2026

Poëme sur Boece. Nos jove omne

Poëme sur Boece.

Boece, Raynouard, fragment, vers romans

Texte du manuscrit.

Nos iove omne quan dius quenos estam degran follia: per folledat parllam quar nonos membra per cui uiuri esperam quinos soste tan qúanper terra annam equi nos pais que nomurem defam percui saluesmes perpur tan quell clamam.

Nos iove omne menam tamal iovent que us nonopreza sis trada sōparent. senor nipar. sill mena mala ment ni lus uel laitré sis. fai falssa cramént.

Poëme sur Boece.
Texte mis en ordre.

Nos jove omne, quandius que nos estam,
De gran follia per folledat parllam,
Quar no nos membra per cui viuri esperam,
Qui nos soste, tan quan per terra annam,
E qui nos pais que no murem de fam,
Per cui salves m' esper, pur tan qu' ell clamam.

Nos jove omne menam ta mal jovent,
Que us non o preza, si s trada son parent,
Senor, ni par, si 'll mena malament,
Ni l' us vel l' aitre, si s fai fals sacrament;

Nous jeunes hommes, si longtemps que nous sommes
De grande folie par erreur parlons,
Parce que ne nous souvient par qui vivre espérons,
Qui nous soutient, tant que par terre allons,
Et qui nous paît afin que ne mourions de faim,
Par qui que je me sauvasse j' espère, en tant que l' invoquons.

 

Nous jeunes hommes menons si mal jeunesse,
Que un ne cela prise, s' il trahit son parent,
Seigneur, et pair, s' il le mène méchamment,
Et l' un voile l' autre, s' il fait faux serment;

quant ofait mica nosén repent. eniuers deu nō fai emdament
(N. E. primera m con rayita, omipotent, iam, mandam, tormt )

P nō es gaigre sipenedenzan. pren; disq; labresa mi ca nō qua la té. que ēps lor for far ze sēpre fai epsam laisan. deu. logrant omipotent; kil. mort. &. uius tot a iniut iam. eps. li satan son enso mandam; ses deu licencia ia. nō faran tormt;

Enfants. en dies. foren. ome. felló. mal ome foren. a ora. sunt peior. uolg. iboecis metre quastiazo. au uent la gent fazia en so sermo cre essen deu qui sostenc passio.

Quant o fait, mica no s' en repent,
E ni vers deu non fai emendament.

Pro non es gaigre, si penedenza 'n pren;
Dis que l' a bresa, mica nonqua la te;
Que eps l' or forfarz, e sempre fai epsamen,
Laisan deu lo grant omnipotent
Ki 'l mort et vius tot a in jutjamen:
Eps li satan son en so mandamen;
Ses deu licencia ja non faran torment.

Enfants, en dies foren ome fello;
Mal ome foren; a ora sunt peior.
Volg i Boecis metre quastiazo;
Auuent la gent, fazia en so sermo
Creessen deu qui sostenc passio,

Quand cela fait, mie ne s' en repent,
Et ni vers dieu ne fait amendement.
Profit n' est guères, si pénitence en prend;
Dit qu' il l' a prise, mie jamais la tient;
Vû que même à l' heure forfait, et toujours fait de même,

Laissant Dieu le grand tout-puissant
Qui les morts et vivants tout a en jugement:
Même les satans sont en son mandement;
Sans de dieu licence jamais ne feront tourment.


Enfants, jadis furent hommes félons;
Mauvais hommes furent; à l' heure sont pires.
Voulut y Boece mettre correction;
Oyant le peuple, faisait en son discours
Qu' ils crussent dieu qui souffrit passion,

per lui auríen trastút redemcio mas molt sen penét quar non imes foiso. anz p eueia lo mesdren e preiso.
Donz fo boecis corps ag bo. epró cui tan amet torquator mallios. de sapiencia no fo trop nuallos. tant en retenc que detót non fo blos. tan bo essemple en laiset entre nos. no cuid que roma om de so saber fos.

Cóms fo de roma e ac tagran ualor. a prob mallio lo rei emperador. el eral meler detota la onor detót lemperil tenien per senor mas duna. causa u nom auia genzor. de sapiencia la pell auen doctor.
Per lui aurien trastut redemcio.
Mas molt s' en penet, quar non i mes foiso;
Anz per eveia lo mesdren e preiso

Donz fo Boecis; corps ag bo e pro,
Cui tan amet Torquator Mallios;
De sapiencia no fo trop nuallos;
Tant en retenc que de tot non fo blos:
Tan bo essemple en laiset entre nos,
No cuid qu' e Roma om de so saber fos.

Coms fo de Roma, e ac ta gran valor
Aprob Mallio lo rei emperador;
El era 'l meler de tota la onor:
De tot l' emperi 'l tenien per senor,
Mas d' una causa u nom avia genzor;
De sapiencia l' apellaven doctor.

Que par lui auraient trestous redemption.
Mais beaucoup s' en peina, car n' y mit foison;
Mais par envie le mirent en prison.

Seigneur fut Boece; corps eut bon et avantageux,
Lequel tant aima Torquator Mallius;
De sagesse ne fut beaucoup incapable;
Tant en retint que de tout ne fut privé:
Tant bon exemple en laissa entre nous,
Ne cuide qu' en Rome homme de son savoir fût.

Consul fut de Rome, et eut tant grande valeur
Auprès de Mallius le roi empereur;
Il était le meilleur de toute la dignité:
De tout l' empire le tenaient pour seigneur,
Mais d' une chose un nom avait plus gentil;
De sapience l' appelaient docteur.

Quan ueng la fis mallio torquator. donc uenc boeci tagran dolors alcor. no cuid aprob altre dols lidemor. morz fo mallios tor quator dunt eu dig. ec uos e roma lemperador teiric. del fiel deu no uolg auer amig.

No credét deu lo nostre creator per zo nol volg boecis a senor. ni gens de lui no volg tener sonor. eu lo chastia tabé ab so sermo, e teiríx. col. tot emal. sarazó. per grant euea de lui volg far fello. fez u breu faire. p grán decepcio. e de boeci escriure fez lo nóm. e sil. tramét. e grecia la regio.

Quan veng la fis Mallio Torquator,
Donc venc Boeci ta gran dolors al cor,
No cuid aprob altre dols li demor.
Morz fo Mallios Torquator dunt eu dig:
Ecvos e Roma l' emperador Teiric;
Del fiel deu no volg aver amig.

No credet deu lo nostre creator;
per zo no 'l volg Boecis a senor,
Ni gens de lui no volg tener s' onor.
Eu lo chastia ta be ab so sermo,
E Teirix col tot e mal sa razo:
Per grant evea de lui volg far fello.
Fez u breu faire per gran decepcio,
E de Boeci escriure fez lo nom;
E si 'l tramet e Grecia la regio:

Quand vint la fin de Mallius Torquator,
Alors vint à Boece tant grande douleur au cœur,
Je ne crois qu' auprès autre deuil lui demeure.
Mort fut Mallius Torquator dont je dis:
Voici en Rome l' empereur Théodoric;
Du vrai dieu ne voulut avoir ami.

Il ne crut pas Dieu le notre créateur;
Pour cela ne le voulut Boece à seigneur,
Ni point de lui ne voulut tenir sa dignité.
Il l' enseigne si bien avec son discours,
Et Théodoric accueille tout en mal sa raison:
Par grande envie de lui voulut faire félon.
Fit un bref faire par grande tromperie,
Et de Boece écrire fit le nom;
Et ainsi le transmit en de Grèce la région:

de part boeci. lor manda tal raizó. que passen mar guarnit de contencó. eu lor redra roma. p traazo. Lo sént teiric. miga no fo de bo. fez sos mes segre silz fez metre epreso.

El capitoli len dema al dia clar. Lai o solíen. las altras leis iutiar lai veng loreis sa fel nia menár lai fo boecis eforen. I. soi par. lores lo pres de felnia reptar. quel trametía. Los breus ultra la mar. a óbs los gréx roma uolia tradár. pero boeci anc no uenc epesat. sál él enestánt. e cuidet sen saluar. lom. nol laiset a saluament annár.

De part Boeci lor manda tal raizo:
Que passen mar guarnit de contenco;
Eu lor redra Roma per traazo.
Lo sent Teiric miga no fo de bo.
Fez sos mes segre; si 'lz fez metre e preso.


El Capitoli lendema, al dia clar,
Lai o solien las altras leis jutjar,
Lai veng lo reis sa felnia menar.
Lai fo Boecis, e foren i soi par.
Lo reis lo pres de felnia reptar;
Qu' el trametia los breus ultra la mar,
A obs los Grex Roma volia tradar.
Pero Boeci anc no venc e pesat;
Sal el en estant, e cuidet s' en salvar;
L' om no 'l laiset a salvament annar.

De part Boece leur mande telle raison:
Qu' ils passent mer munis de guerre;
Il leur rendra Rome par trahison.
Le sentiment de Théodoric mie ne fut de bon.
Il fit ses messagers suivre; si les fit mettre en prison.


Au Capitole le lendemain, au jour clair,
Là où soulaient les autres procès juger,
Là vint le roi sa félonie mener.
Là fut Boèce, et furent y ses pairs.
Le roi l' entreprit de félonie accuser;
Qu' il transmettait les lettres outre la mer,
Au profit des Grecs Rome voulait livrer.
Pourtant à Boece onc ne vint en penser;
Se lève lui en séant, et pensa s' en sauver;
L' on ne le laissa à sauvement aller.

cil lifalíren quel solient aiudar. fez lo lor. eis esa charcer gitar.
Ec uos boeci. cadegut e nafán. e granz le denas qui lestán apesant. reclama deu decél lo rei logrant. dñe pater e tem fiaueu tant. e cui marce tuit peccador estánt. Las mias musas qui ant pdut lor. cánt.
de sapiencia anaua eu ditan. plor tota dia faz cosdumna de fant. tuit a plorár repairen mei talant.

Dñe pater tu quim sols go er nar. e tem soli eu atóz dias fiar. tum fezíst tánt egran. riquezá stár.

Cil li faliren qu' el solient ajudar;
Fez lo lo reis e sa charcer gitar.

Ecvos Boeci cadegut en afan
E granz ledenas qui l' estan a pesant;
Reclama deu del cel, lo rei, lo grant:
“Domne pater, e te m fiav' eu tant,
E cui marce tuit peccador estant,
Las mias musas qui ant perdut lor cant
De sapiencia anava eu ditan;
Plor tota dia, faz cosdumna d' efant;
Tuit a plorar repairen mei talant.

Domne pater, tu qui m sols goernar,
E te m soli' eu a toz dias fiar,
Tu m fezist tant e gran riqueza star.

Ceux li manquerent qui le soulaient aider;
Fit le le roi en sa chartre jeter.

Voici Boece tombé en chagrin
Et grandes misères qui lui sont à pesanteur;
Il réclame dieu du ciel, le roi, le grand:
“Seigneur père, en toi me fiais je tant,
En de qui la merci tous pécheurs sont,
Les miennes muses qui ont perdu leur chant
De sagesse allais je dictant;
Je pleure tout le jour, je fais coutume d' enfant;
Tous à pleurer reviennent mes desirs.
Seigneur père, toi que me soules gouverner,
En toi me soulais je à tous jours fier,
Tu me fis tant en grande puissance être.

detota roma lemperi aig amandar. Los sauis omes en soli adornár. de la iusticia que grant. áig amandar. not seruic. bé nolā volguist laisar. p. aizóm fás e chaitiueza star. non. ái que prenga neno pósg re donar.
ni nóit. ni dia. no fáz que mal pensar. tuit mei talant re pairen aplorar.

Hanc no fo óm ta gran uertut agues. quisapiencia compenre pogues. pero boecis non fó de tot mespres. anc non vist ú. quitant en retegues. la ínz elas carcers oél iaxia prés. la inz cōtáva. del téporal cū es. de sól. eluna cél. e terra. már. cū es.


De tota Roma l' emperi aig a mandar;

Los savis omes en soli' adornar
De la justicia que grant aig a mandar;
no t servic be, no la m volguist laisar:
Per aizo m fas e chaitiveza star.
Non ai que prenga, ne no posg re donar;
Ni noit ni dia no faz que mal pensar;
Tuit mei talant repairen a plorar.”

Hanc no fo om, ta gran vertut agues,
Qui sapiencia compenre pogues:
Pero Boecis non fo de tot mespres;
Anc non vist u qui tant en retegues.
Lainz e las carcers o el jaxia pres,
Lainz contava del temporal, cum es,
De sol e luna, cel e terra, mar, cum es.

De toute Rome l' empire j' eus à régler;
Les sages hommes en soulais orner
De la justice que grande j' eus à régler;
Je ne te servis bien, ne la me voulus laisser:
Pour cela me fais en captivité être.
Je n' ai que je prenne, ni ne puis rien donner;
Ni nuit ni jour je ne fais que mal penser;
Tous mes desirs reviennent à pleurer.”

Jamais ne fut homme, tant grande vertu il eût,
Qui sagesse comprendre pût:
Pourtant Boece ne fut de tout ignorant;
Jamais ne vis un qui tant en retînt.
Là-dedans en les prisons où il gissait pris,
Là-dedans contait du temporel, comme est,
De soleil et lune, ciel et terre, mer, comme est,

Nos emolz libres o trobam legen. dis o boecis esso gran marriment. quant ela carcer auial cor dolent. molt uál lo bés que lom fai eiovent. com el és uélz qui pois lo sosté. quan ue a lóra quel córps li uái franén. p be qua fait. deus assapart lo te.

Nos de molz omnes nos oauem ueút. om per uel tát non á lo pel chanut. o es eferms o á. afan agút. cellui uai bé qui tra mal e iouént. e cū es uelz donc estai bona ment. deus amés elúi so chastiamént. mas quant es ioues & á onór molt gránt. et euers deu no torna so talant.

“Nos, e molz libres, o trobam legen,
Dis o Boecis, e sso gran marriment
Quant e la carcer avia 'l cor dolent,
Molt val lo bes que l' om fai e jovent,
Com el es velz, qui pois lo soste:
Quan ve a l' ora qu' el corps li vai franen,
Per be qu' a fait, deus a ssa part lo te.

Nos de molz omnes nos o avem veut,
Om per veltat non a lo pel chanut:

O es eferms, o a afan agut.
Cellui vai be qui tra mal e jovent,
E, cum es velz, donc estai bonament;
Deus a mes e lui so chastiament:
Mas, quant es joves et a onor molt grant,
Et evers deu no torna so talant,

Nous, en plusieurs livres, ceci trouvons en lisant,
Dit cela Boece, en sa grande douleur
Quant en la prison avait le cœur dolent,
“Beaucoup vaut le bien que l' homme fait en jeunesse,
Comme il est vieux, qui puis le soutient:
Quand vient à l' heure que le corps lui va se brisant,
Pour le bien qu' il a fait, Dieu à sa part le tient.

Nous de moults hommes nous cela avons vû,
Homme par vieillesse n' a le poil blanc:
Celui-là va bien qui traîne malheur en jeunesse,
Mais, quand est jeune et a honneur très grand,
Et envers Dieu ne tourne son desir,

cū el es uelz. uai sonors descaptán. quant se reguarda nón á netan ne quant. la pélz li rúa héc lo kapte tremblánt. morir uolría e és e gran masánt. tras tota dia uai la mórt recla mán. ella nol prén ne nol en fai semblant.

Dréz es e bés que lom e deu. sespér. mas non es bés ques fí e son auér. ta mala fénulz om no pót ueder. lom la almá miga no la al ser. cū lus lopért aláltre ué tener. e. la mórz á epsa ment mala fé. lom ue u ome quaitiu e dolént. o és maláptes o ál tre prés loté. nō á. auér ni amíc ni parent.

Cum el es velz, vai s' onors descaptan;
Quant se reguarda, non a ne tan ne quant;
La pelz li rua, hec lo kap te tremblant:
Morir volria, e es e gran masant.
Trastota dia vai la mort reclaman.
Ella no 'l pren, ne no l' en fai semblant.

Drez es e bes que l' om e deu s' esper,
Mas non es bes que s fi' e son aver.
Ta mala fe nulz om no pot veder,
L' om l' a al ma, miga no l' a al ser;
Cum l' us lo pert, a l' altre ve tener.
E la morz a epsament mala fe:

L' om ve u ome quaitiu e dolent;
O es malaptes, o altre pres lo te;
Non a aver ni amic ni parent.
Comme il est vieux, va son honneur diminuant;
Quand il se regarde, il n' a ni tant ni quant;
La peau lui ride, voici le chef tient tremblant:
Mourir voudrait, et est en grand trouble.
Trestout jour va la mort réclamant.
Elle ne le prend, ni ne lui en fait semblant.

Droit est et bien que l' homme en Dieu s' attende,
Mais n' est bien qu' il se fie en son avoir.
Tant mauvaise confiance nul homme ne peut voir,
L' on l' a au matin, mie ne l' a au soir;
Comme l' un le perd, à l' autre voit tenir.
Et la mort a mêmement mauvaise foi:
L' on voit un homme chétif et dolent;
Ou est malade, ou autre chose pris le tient;
Il n' a avoir ni ami ni parent.

e dunc apella mort ta dolza ment. crída e úcha. morz amé quar no ués. ellas fén sor da gens. alui non aténd. quant menz sen guar da no sáp mot quanlos prent.

Si cū. La níbles cobrel iórn lobe má. sico bre auérs lo cór al xristiá qui tant i pessa que ál no fara ia. e deu nos fia nideus elúi enomá. quan se reguarda peró res nol rema.

Molt fort blasmaua boecis sós amigs. qui lui laudáuen deréer euz dias antíx. quel era cóms molt onraz erix. et euers deu éra tot sos afix. molt lo laudauen e amíc eparent.

E dunc apel la mort ta dolzament,
Crida e ucha: morz, a me quar no ves?
Ella s fen sorda, gens a lui non atend;
Quant menz s' en guarda, no sap mot quan lo s prent.

Si cum la nibles cobr' el jorn lo be ma,
Si cobre avers lo cor al xristia
Qui tant i pessa que al no fara ja;
E deu no s fia, ni deus e lui, e no ma:
Quan se reguarda, pero res no 'l rema.”

Molt fort blasmava Boecis sos amigs
Qui lui laudaven dereer euz dias antix
Qu' el era coms, molt onraz e rix,
Et evers deu era tot sos afix:
Molt lo laudaven e amic e parent

Et alors appelle la mort si doucement,
Crie et invoque: mort, à moi pourquoi ne viens?
Elle se feint sourde, point à lui ne fait attention;
Quand moins il s' en garde, ne sait mot quand lui elle prend.

Comme le brouillard couvre le jour le bien matin,
Ainsi couvre richesse le cœur au chrétien
Qui tant y pense que autre ne fera jamais;
En Dieu ne se fie, ni Dieu en lui, et il ne le mande:
Quand se regarde, pourtant rien ne lui reste.”

Moult fort blâmait Boece ses amis
Qui le louaient jadis aux jours anciens
Qu' il était consul, moult honoré et riche,
Et envers Dieu était tout son attachement:
Moult le louaient et amis et parents

cab da mrideu se tenia for ment. pero boecis trastuz los en desmént. nos es acsi cū ana uen dicent. cel non es bós que a frebla scala sté. qui tota ora sempre uai chaden. a quel qui la non estai fermament. e quals es lom qui a ferma schalas té.

Bos xristias qui cre pfeita ment. deu lapaterna lorei omnipotent. & en ihu (h avec croix, +) que ac tán bo talent. chi nos redéms. deso sang dolza ment. e scm spm qui ebos omes desend. que quel corps faca eu li uai larma dozén. bos cristians qui aital eschala ste. cel non quaira ia pnegu torment.

C' ab damri deu se tenia forment.
Pero Boecis trastuz los en desment;
No s' es acsi, cum anaven dicent.
Cel non es bos que a frebla scala s te,
Qui tota ora sempre vai chaden,
Aquel qui la non estai fermament.
E quals es l' om qui a ferma schala s te?

Bos xristias qui cre perfeitament
Deu la paterna lo rei omnipotent,
Et en Jhesu que ac tan bo talent,
Chi nos redems de so sang dolzament,
E sanctum spiritum qui e bos omes desend,
Que qu' el corps faca, eu li vai l' arma dozen:
Bos cristians, qui aital eschala s te,
Cel no quaira ja per negu torment.

De ce qu' avec seigneur Dieu se tenait fortement.
Pourtant Boece trestous les en dément;
Non cela est ainsi, comme allaient disant.
Celui-là n' est bon qui à faible échelle se tient,
Qui à toute heure toujours va tombant,
Celui qui là n' est fermement.
Et quel est l' homme qui à ferme échelle se tient?

Bon chrétien qui croit parfaitement
De Dieu la paternité le roi tout-puissant,
Et en Jésus qui eut tant bonne volonté,
Qui nous racheta de son sang doucement,
Et saint esprit qui en bons hommes descend,
Quoi que le corps fasse, il lui va l' ame enseignant:
Bon chrétien, qui à telle échelle se tient,
Celui-là ne cheoira jamais pour nul tourment.

Cū iáz boecis epéna charceral. plan se sos dols e sos menuz pecaz. dúna donzélla fo lainz uisitaz. fillas al rei qui a gran poestat. ellas ta bella reluzént lo palaz. Lo mas oíntra inz es granz claritaz. ia no es óbs fox issia alumnaz. ueder ent pót lom p quaranta ciptáz. qual oras uol petitas far asáz. cū ella sauca cel a del cap polsát. quant be se dreca lo cel a ptusat. é ue lainz tota la maiestat.

Bellas la domna el uís a tant preclár. dauan souís nulz om nos pot celar. ne éps li omne qui sun ultra la már

Cum jaz Boecis e pena charceral,
Plan se sos dols e sos menuz pecaz:
D' una donzella fo lainz visitaz;
Filla' s al rei qui a gran poestat:
Ella 's ta bella reluz ent lo palaz;
Lo mas o intra inz es granz claritaz;
Ja no es obs fox i ssia alumnaz;
Veder ent pot l' om per quaranta ciptaz;
Qual ora s vol, petita s fai asaz:
Cum ella s' auca, cel a del cap polsat;
Quant be se dreca, lo cel a pertusat,
E ve lainz tota la majestat.

Bella' s la domna, e 'l vis a tant preclar
Davan so vis nulz om no s pot celar;
Ne eps li omne qui sun ultra la mar

Comme git Boece en peine de chartre,
Plaint à soi ses fautes et ses menus péchés:
D' une demoiselle fut léans visité;
Fille est au roi qui a grand pouvoir:
Elle est si belle que reluit au-dedans le palais;
La maison où entre dedans est grande clarté;
Jamais n' est besoin que feu y soit allumé;
Voir dedans peut l' on par quarante cités;
A quelle heure elle veut, petite se fait assez:
Comme elle se hausse, le ciel a du chef frappé;
Quand bien se dresse, le ciel a percé,
Et voit léans toute la majesté.

Belle est la dame, et le visage a si brillant
Que devant son visage nul homme ne se peut celer;
Ni même les hommes qui sont outre la mer

no potden tant elor cors cobeetár. quella detot no uea lor pessar. qui eleis se fia morz noles a doptar.

Bellas la domna mas molt es de longs dias. nos pot rascúndre nulz om denant souis hanc nouist omne ta grant onor agues. sil forféz tan dont ellas rangurés. sos corps ni sanma miga perrén guarís quoras ques uol sená lo corps aucís. epois met larma enefférn el somsís. tal li cománda qui tot dias la brís. ellas mét éss ma tén las cláus deparadis. quoras ques uol laínz cól sos amigs.
Bél sún si drap no sái nōnar lo fil. mas molt pforen de bón ede sobtíl.

No potden tant e lor cors cobeetar
Qu V. 180 et 182. Anma, Arma. L' ancien français a dit aussi Anme: Le psaume 103 qui commence par ces mots:
“Benedic, anima mea, domino.”
est traduit dans le MS. du psautier de Corbie par ceux-ci:
“Beneis, la meie ANME, al seignur.”
Les troubadours ont préféré ARMA à cause de l' euphonie:
Ben es fols qui l' ARM' ublida
Per aquesta mortal vida.
Barthelemi Ziorgi (Zorgi): Jesu Christ.
Enfin on supprima et l' N et l' R.
V. 186. “Vestes erant tenuissimis filis, subtili artificio, indissolubilique materiâ perfectæ; quas, uti post eâdem prodente cognovi, suis ipsa manibus texuerat: quarumque speciem, veluti fumosas solet imagines, caligo quædam neglectæ vetustatis obduxerat.” De Consolatione, lib. I.

No potden tant e lor cors cobeetar
Qu' ella de tot no vea lor pessar:
Qui e leis se fia, morz no l' es a doptar.

Bella' s la domna, mas molt es de longs dias;
No s pot rascundre nulz hom denant so vis.
Hanc no vist omne, ta grant onor agues,
Si 'l forfez tan dont ella s rangures,
Sos corps ni s' anma miga per ren guaris;
Quoras que s vol, s' en a lo corps aucis,
E pois met l' arma en effern el somsis.
Tal li comanda qui tot dias la bris.
Ella smetessma ten las claus de paradis,
Quoras que s vol, lainz col sos amigs.

Bel sun si drap, no sai nomnar lo fil,
Mas molt perforen de bon e de sobtil,

Ne peuvent tant en leurs cœurs convoiter
Qu' elle de tout ne voie leur penser:
Qui en elle se fie, mort ne lui est à redouter.
Belle est la dame, mais beaucoup est de longs jours;
Ne se peut cacher nul homme devant son visage.
Onc ne vis homme, tant grand honneur il eût,
S' il forfait tant dont elle se fâchât,
Que son corps et son ame mie pour rien guérît;
Alors qu' elle veut, elle en a le corps occis,
Et puis met l' ame en enfer au profond.
Tel l' invoque qui toujours l' outrage.
Elle-même tient les clefs de paradis,
Alors qu' elle veut, léans accueille ses amis.

Beaux sont ses habits, ne sais désigner le fil,
Mais moult furent de bon et de délié;

ella se féz. anz auía plus de mil. tán no son uél míga lór préz auíl.
Ella me desma tels& so uestimént. que negus óm no pót desfar nei enz. pur luna fremna qui uert la terra pent. no comprari om ab míl liuras dargént. ella ab boeci parlét ta dolza ment. molt me derramen donzellét de iovent. que zo esperen q; faza alor talén. primas me ámen pois me uan aissent. la mia mort ta mal uan deperdén.

Bél sun lidrap que la domna uestít. de caritat e de fe sun bastít. il sun ta bél e tablánc e ta quandi.

Ella se fez, anz avia plus de mil;
Tan no son vel, miga lor prez avil.

Ella medesma telset so vestiment
Que negus om no pot desfar neienz.
Pur l' una fremna qui vert la terra pent
No comprari' om ab mil liuras d' argent.
Ella ab Boeci parlet ta dolzament;
Molt mederramen donzellet de jovent:
“Que zo esperen que faza a lor talen,
Primas me amen, pois me van aissent.
La mi' amor tta mal van deperden.”

Bel sun li drap que la domna vestit:
De caritat e de fe sun bastit;
Il sun ta bel e ta blanc e ta quandi;

Elle se les fit, mais avait plus de mille;
Tant ne sont vieux, mie leur prix baisse.

Elle-même tissut son vêtement
Tellement que nul homme ne peut défaire rien.
Pourtant l' une frange qui vers la terre pend
N' achéterait-on avec mille livres d' argent.
Elle avec Boece parla si doucement;
Moult modérément causa de jeunesse:
“Qui cela espèrent que je fasse à leur desir,

D' abord m' aiment, puis me vont haïssant.

La mienne amour tant mal vont perdant.”

Beaux sont les habits que la dame vêtit:
De charité et de foi sont bâtis;
Ils sont si beaux et si blancs et si brillants;

tant a boecis louis esuanuit. que el zo pensa uél sien amosit.

El uestiment en lor qui es représ. de sóz auia escript ú pei. Π. grezésc. zo signifiga la uita qui en ter es. sobre laschápla escript auia ú tei Θ grezesc. zo signifiga de cél la dreita léi. antrellas doas depent sun les chaló. daur nosun gés mas nuallor nosun. p aqui monten cent miri auzello. al quant sen tórnen aual arrenso. mas cil qui poden montar al Θ al cor. enepsa lora se sun daltra color. abla donzella pois an molt gran amor.

Tant a Boecis lo vis esvanuit
Que el zo pensa uel sien amosit.

El vestiment, en l' or qui es repres,
Desoz avia escript un pei Π grezesc:
Zo signifiga la vita qui enter' es.
Sobre la schapla escript avia u tei Θ grezesc:
Zo signifiga de cel la dreita lei.
Antr' ellas doas depent sun l' eschalo;
D' aur no sun ges, mas nuallor no sun:
Per aqui monten cent miri auzello;
Alquant s' en tornen aval arrenso:
Mas cil qui poden montar al Θ al cor,
En epsa l' ora se sun d' altra color;
Ab la donzella pois an molt gran amor.

Tant a Boece le visage ébloui
Qu' il cela pense que ses yeux soient éteints.

Le vêtement, dans le bord qui est replié,
Dessous avait écrit un Π grec
Cela signifie la vie qui entière est.
Sur la chape écrit avait un Θ grec:
Cela signifie du ciel la droite loi.
Entre elles deux dépeints sont les échelons;
D' or ne sont point, mais moins valant ne sont:
Par là montent cent mille oisillons;
Quelques-uns s' en retournent à bas en arrière:
Mais ceux qui peuvent monter au Θ au cœur,
En la même heure ils sont d' autre couleur;
Avec la demoiselle puis ont moult grand amour.

Cals es laschala de que sun li degra. fait sun dalmósna efe ecaritát. contra felnia sunt fait de gran bontat. contra per iúri. de bona feeltat. contra uaricia sun fait de largetát. contra tristicia s fait dalegretat. contra menzónga s fait de ueritat. contra lucxuria s fait de castitat. contra supbia s fait du militat. quascus bos óm si fái loso de gra. cal sun li auzil qui sun al tei montat. quíelascála ta ben án lor degras. zó sun bo nómne qui an redems lor peccaz. qui tan se fien esca trinitat. donór terrestri non an grán cobeetat.

Cals es la schala? de que sun li degra?
Fait sun d' almosna e fe e caritat,
Contra felnia sunt fait de gran bontat,
Contra perjuri de bona feeltat,
Contr' avaricia sun fait de largetat,
Contra tristicia sun fait d' alegretat,
Contra menzonga sun fait de veritat,
Contra lucxuria sun fait de castitat,
Contra superbia sun fait d' umilitat.
Quascus bos om si fai lo so degra.
Cal sun li auzil qui sun al tei montat,
Qui e la scala ta ben an lor degras?
Zo sun bon omne qui an redems lor peccaz,
Qui tan se fien e sancta trinitat,
D' onor terrestri non an gran cobeetat.

Quelle est l' échelle? de quoi sont les degrés?
Faits sont d' aumône et foi et charité,
Contre félonie sont faits de grande bonté,
Contre parjure de bonne fidélité,
Contre avarice sont faits de largesse,
Contre tristesse sont faits d' alégresse,
Contre mensonge sont faits de vérité,
Contre luxure sont faits de chasteté,
Contre orgueil sont faits d' humilité.
Chaque bon homme se fait le sien dégré.
Quels sont les oiseaux qui sont au T montés,
Qui en l' échelle si bien ont leurs degrés?
Ce sont bons hommes qui ont racheté leur péché,
Qui tant se fient en sainte trinité,
Que d' honneur terrestre n' ont grande convoitise.

Cal an li auzil signifació qui delaschala tornen arrensó. zo sun tùit omne qui de iouen sun bó. de sapiencia qui comencenrazó. e cū sun uell esdeuenen felló. e fan piuris e granz traiciós. cū poisas cuid a montar pleschalo. cerqua que cerca noi ué miga delso. uén lo diables qui guardal baratro. uen acorren sil pren plotaló. fai la cupár a guisa de lairo. fai laparer de tót nol troba bó.

Bellas la domna e granz pcosedenz. no uist donzella de sō euaiment. ellas ardida sis foren soi parent.

V. 243. Bella 's. Ce poème offre souvent l' élision par aphérèse qui n' était pas en usage dans la langue latine, quoiqu' elle le fût dans la langue grecque. Un des caractères distinctifs de la langue romane a été d' introduire les élisions écrites. Voyez le serment de 842, où d' IST est pour DE IST, etc.
Dans ce poème on trouve ella 's pour ella es, filla 's pour filla es, et au vers 248, zo 's pour zo es.
V. 244. Evaiment, signifie ici courage, hardiesse, vraisemblablement d' invadere.
Tot autra m sufrira
Plus d' envasimen.
Giraud de Borneil: Ja m vai.
Peyrols, Turc ni Arabit
Ja pel vostr' envasimen
No laisseran tor Davit.
Peyrols: Quant amors.

Cal an li auzil signifacio
Qui de la schala tornen arrenso?
Zo sun tuit omne qui de joven sun bo,
De sapiencia qui commencen razo,
E, cum sun vell, esdevenen fello,
E fan perjuris e granz traicios.
Cum poisas cuida montar per l' eschalo,
Cerqua que cerca, no i ve miga del so:
Ven lo diables qui guarda 'l baratro,
Ven acorren, si 'l pren per lo talo,
Fai l' acupar a guisa de lairo,
Fai l' aparer del tot no 'l troba bo.

Bella 's la domna e granz, per co sedenz;
No vist donzella de son evaiment;
Ella 's ardida, si s foren soi parent.

Quelle ont les oiseaux signification
Qui de l' échelle retournent à reculons?
Ce sont tous hommes qui de jeunesse sont bons,
De sagesse qui commencent raison,
E, comme sont vieux, deviennent félons,
Et font parjures et grandes trahisons.
Lorsqu' ensuite pense monter par l' échelon,
Cherche que cherche, n' y voit mie du sien:
Vient le diable qui garde l' enfer,
Vient accourant, si le prend par le talon,
Fait l' achoper a guise de larron,
Fait lui connaître que du tout ne le trouve bon.

Belle est la dame et grande, pour cela assise;
Ne vis demoiselle de son courage;
Elle est hardie, ainsi ils furent ses parents.

é sama déxtra la domna ú libre té. tót aquel libres era de fog ardent. zos laiusticia al réi omnipotent. silom oforfíci epois no sen repen. & euers deu non faza mendament. quora ques uol ab a quel fog lencent. ab aquel fog senprén so uengament cel bonai uai qui amor ab lei pren. qui be la áma e p bontat la te. quan se re guarda bebo merite l' en rent.

El ma senestr e tén ú scéptrū reial. zo signifiga iustici corporal de pec
E sa ma dextra la domna u libre te;
Tot aquel libres era de fog ardent:
Zo 's la justicia al rei omnipotent.
Si l' om o forfici, e pois no s' en repen,
Et evers deu non faz' amendament,
Quora que s vol, ab aquel fog l' encent;
Ab aquel fog s' en pren so vengament.
Cel bona i vai qui amor ab lei pren,
Qui be la ama e per bontat la te.
Quan se reguarda be, bo merite l' en rent.

E 'l ma senestre ten u sceptrum reial;
Zo signifiga justici corporal
De pec...

En sa main droite la dame un livre tient;
Tout ce livre était de feu ardent:
Cela est la justice au roi tout-puissant.
Si l' homme cela forfait, et puis ne s' en repent,
Et envers Dieu ne fasse amendement,
Alors qu' elle veut, avec ce feu le brûle;
Avec ce feu elle en prend sa vengeance.
Celui bien y va qui amour avec elle prend,
Qui bien l' aime et par bonté la tient.
Quand il s' attache bien, bonne récompense lui en rend.

Et la main gauche tient un sceptre royal;
Cela signifie justice corporelle
De pech...

V. 2. Follia, folledat. Ces mots viennent du verbe latin Fallere. Un des plus anciens traducteurs français rend ce passage du psaume 118:
Erravi sicut ovis quæ periit;
par ces mots correspondants:
Foleai sicum oeille que perit.
Psautier de Corbie, MS. de la Bibl. du Roi.
Folie signifie évidemment Erreur, faute, dans cet article des Établissements de saint Louis:
“Et tout einsinc qui apeleroit une fame putain ou laronesse ou d' aucune autre Folie desloial, etc.” Établ. de S. Louis, liv. I, ch. 146.
V. 7 et 9. Menar vient vraisemblablement de Minari, qui, outre le sens général Menacer, a signifié, dans un sens restreint et détourné, conduire devant, promettre. Voyez Apulée, Métam. liv. III; Horace, Épit., l. I, ep. 8.
“Cumque Minasset gregem ad interiora deserti.”
Éxodo. c. 3, v. I.
On trouve aussi aux livres des Rois, liv. 2, ch. 6, v. 3:
“Oza autem et Ahio filii Abinadab Minabant plaustrum novum.”
L' ancienne traduction française rend ainsi le latin:
“Si la mistrent sur un char nuvel, et Oza et Haio, ki furent fiz Aminadab, la menèrent.”
Il est permis de croire que Ménage ne dirait plus aujourd'hui que de minari les Italiens ont fait menare; on voit que la langue romane a fait usage de menar, et l' ancien français de mener, avant qu' il y eût des écrits de l' idiôme italien.
V. 21. Peior, pires. La langue française a deux mots synonymes: Pis, contraction de pejus, et pire, contraction de pejorem.
V. 29. Torquator Mallios. Boece s' appelait Anicius, Manlius Torquatus, Severinus, Boethius. Son bisaïeul portait le nom de Manlius Torquatus;
c' est ce bisaïeul que l' auteur du poëme désigne ici, ainsi qu' aux vers 35, 40 et 43.
V. 31. Blos signifie Vide, Privé; cette expression a été fournie par les langues du nord. Voy. Ihre, au mot Blott.
Dans Wachter, blossen est traduit par spoliare, privare.
On lit dans les lois des Lombards:
“Si casam cujuscumque blutaverint, aut res eorum tulerint.”
Lex Langobard., lib. I, tit. 18, parag. 1.
Les troubadours avaient conservé ce mot, et s' en servaient sur-tout pour les choses morales:
Tro qu' el cors rest de l' arma blos.
Pierre d' Auvergne: Chantarai pus.
Ab cor leyal e de tot enjanz blos.
Raimond de Miraval; Chans que non es.

V. 44. Ecvos, d' Ecce vos, hec lo cap, V. 114, formes indicatives que la langue française rend par voici, voila. La langue latine disait ecquis, ecquando, eccum, eccillum, eccistum, etc.
V. 44. L' Emperador Teiric, Théodoric. Il était fils de Théodemir, second roi des Ostrogoths. L' empereur Zénon l' adopta pour son fils d' armes, et, l' an 489, l' envoya en Italie pour faire la guerre à Odoacre; Théodoric vainqueur fit périr Odoacre, et régna lui-même sur l' Italie. L' empereur Zénon eut la faiblesse d' approuver le titre que cet usurpateur s' était arrogé.
V. 45. Del fiel Deu; j' ai traduit: du vrai dieu. Fiel, de fidelem, a conservé, dans d' autres langues, le sens qu' il a ici. La littérature portugaise possède une ancienne version du Nouveau Testament dont le titre est: “De nosso FIEL senhor salvador e redemtor Jesu Christo.”
Memorias de Litt. portug., t. VII, p. 48.
V. 55. De part Boeci. Voilà la préposition DE supprimée entre le mot PART et le nom de la personne, forme qui s' est conservée dans la langue française, dans la locution: De par le Roi.
V. 64. Reptar, Accuser. Ce mot qui vient vraisemblablement du latin reputare a été employé dans la basse latinité: on disait également reptare, rectare, rettare retare.
Les troubadours s' en servirent:
Mas per so 'l fatz qu' ill crozat vau Reptan
Bertrand de Born: Ara sai.
Vostre Reptars m' es sabors.
Bertrand de Born: S' abril e fuelhas.
L' ancien idiôme français conserva long-temps ce mot:
“Ne nuls ne lait sun hum de li partir, pus que il es Rete.”
Lois de Guillaume le Conquérant, art. 47.
Faus iert il, mes de faussete
Ne l' eust il jamais Rete.
Roman de la rose, v. 12330.
Ce mot est encore en usage dans la langue espagnole.
V. 83. Riqueza, Puissance. Rich a signifié prince, chef, puissant, avant de signifier riche. Il est vraisemblable que la terminaison RIX, dans les noms gaulois Ambiorix, Vercingetorix, etc., désignait l' autorité, la force, comme Ric les a ensuite désignées dans les noms d' Alaric, Théodoric, Chilperic (*), etc.

Fortunat le dit expressément:
Chilperice potens, si interpres barbarus extet,
Adjutor fortis hoc quoque nomen habes.
Fortunat, liv. 9.
Les lois d' Alphonse X, part. 4, Tit. 25, portent:
“Ricos omes, segund costumbre de Espanha, son llamados los que, en las otras tierras, dizen condes o barones.”
Les troubadours et les trouvères ont employé RIC dans l' acception de puissant:
Miels saup Lozoic deslivrar
Guillelmes, e 'l fes RIC secors.
Bertrand de Born fils; Quan vei lo temps.
(*) Voyez Wachter, v° Reich; Ihre, v° Reke.
V. 9. (1) Repairen, reviennent, retournent. La basse latinité avait le mot repatriare, reparare dans le même sens. La Glose d' Isidore porte:
“Repatriat, ad patriam redit.”
Jean de Garlande dans ses synonymes:
“Repatrio, remeo, remetior atque revertor.”
Les troubadours s' en servaient:
C' aissi com la rosa e 'l glais
Genso quan repaira l' estius.
Raimond de Miraval; Entre dos volers.
Les anciens écrivains français l' avaient aussi adopté:
Qu' ele disoit: Mult seroie esjoie
Se reperiez.
Gilles le Viniers.
Au repairier que je fis de Provence
S' esmut mon cuer un petit de chanter. Perrin d' Angecort.
V. III. Chastiament, enseignement. On a vu au vers 49 chastia, enseigne, de castigar latin, qui du sens de corriger, reprendre s' est étendu au sens d' enseigner, instruire.
L' ancienne langue française disait castoiement pour instruction. Le castoiement d' un père a son fils, ouvrage d' un auteur arabe (*), traduit en latin par le juif Pierre Alphonse, et mis ensuite en vers français, n' est autre chose qu' une suite d' avis et d' enseignements qui résultent de divers récits:
Li peres son fill chastioit,
Sen e savoir li aprenoit.
Le Castoiement, V. I et 2.
L' ancien espagnol employait ce mot dans la même acception:
Castigar los he como avran a far.
Poema del Cid, v. 229.
(*) Son ouvrage fut traduit en latin, au commencement du XIIe siècle, sous le titre de Disciplina Clericalis, que les Trouvères traduisirent en français dans le siècle suivant.
V. 117. Masant, trouble, ébranlement. En espagnol il a conservé une acception qui indique la tristesse. Les troubadours l' ont employé dans le sens de trouble, guerre.
Vim jurar sobre sans
Guerr' e massans.
Rambaud de Vaqueiras: Leu sonet.
Trescas e massans,
Guerra e tribols.
Bertrand de Born: Anc no us poc.
V. 127. Malaptes, malade, du latin male aptus. Le P a été dans la suite changé en u:
Tot hom cui fai velhez' e malautia
Remaner sai, deu donar son argent.
Pons de Capdueil: Er nos sia.
Il est à remarquer que ce male aptus, malaptes primitif a influé sur des expressions françaises analogues: mal disposé, indisposé, incommodé, qui sont les synonimes de male aptus.
V. 130. Ucha. Dans la basse latinité, on employait le mot hucciare pour appeler, crier: “Nos vidimus testantes in omnibus hucciando truncato mantildo Odorius comparatus, etc.” Capit. Reg. Fr. Append., n° 50.
L' ancien français l' avait conservé:
De son cheval le trébuche;
Li paiens crie et brait et huche.
Partonopex de Blois.
Uchar vient peut-être de vocare. On lit dans les lois de Guillaume-le-Conquérant, art. 25:
“Ne vochere mie son segnor.”
V. 131. L' auteur a eu sans doute en vue ces vers de Boece:
Eheu! quàm surdâ miseros avertitur aure
Et flentes oculos claudere sæva negat!
De Consolatione, lib. I.
V. 138:
Quid me felicem toties jactastis, amici?
De Consolatione, lib. I.
V. 143. Damri deu; Seigneur Dieu. On a vu aux vers 75 et 81, domne pater; ces contractions du mot latin dominus, domine étaient familières dans la basse latinité. L' auteur du Grecisme, cité par Ducange, avait proposé de ne pas s' en servir à l' égard du seigneur céleste:
Cœlestem dominum, terrestrem dicito domnum.
Mais on employa ordinairement DOM, DAM, DAME au-devant du mot DIEU, DEX, DE, etc.
Cil DAME DE qui fist air, feu, terre, mer. Ruteboeuf.
Miracles fit DAMES DEX par lui. Roman de Garin.
Ce mot DAME est resté dans le langage populaire comme exclamation:
Oh! DAME! on ne court pas deux lièvres à la fois.
Racine, les Plaideurs.
V. 160. “Hæc dùm tacitus mecum ipse reputarem, querimoniamque lacrymabilem styli officio designarem, adstitisse mihi suprà verticem visa est mulier reverendi admodùm vultûs, oculis ardentibus et ultrà communem hominum valentiam perspicacibus; colore vivido, atque inexhausti vigoris, quamvis ita ævi plena foret ut nullo modo nostræ crederetur ætatis; statura discretionis ambiguæ: nam nunc quidem ad communem sese hominum mensuram cohibebat, nunc verò pulsare cœlum summi verticis cacumine videbatur; quæ cùm caput altiùs extulisset, ipsum etiam cœlum penetrabat, respicientiumque hominum frustrabatur intuitum.” De Consolatione, lib. I.
V. 168. Pertusat, de pertusus, participe passé de pertundere. La basse latinité a employé pertusare pour percer, et pertusus pour trou, ouverture, pertuis.
E tu qu' estas cum fan rat en pertus.
Bertrand de Born: Er tornat m' er.
Un ancien auteur français a dit de l' amour:
Ele fait plaie sans pertus.
Piramus et Thisbé.
V. 180 et 182. Anma, Arma. L' ancien français a dit aussi Anme: Le psaume 103 qui commence par ces mots:
“Benedic, anima mea, domino.”
est traduit dans le MS. du psautier de Corbie par ceux-ci:
“Beneis, la meie ANME, al seignur.”
Les troubadours ont préféré ARMA à cause de l' euphonie:
Ben es fols qui l' ARM' ublida
Per aquesta mortal vida.
Barthelemi Ziorgi (Zorgi): Jesu Christ.
Enfin on supprima et l' N et l' R.
V. 186. “Vestes erant tenuissimis filis, subtili artificio, indissolubilique materiâ perfectæ; quas, uti post eâdem prodente cognovi, suis ipsa manibus texuerat: quarumque speciem, veluti fumosas solet imagines, caligo quædam neglectæ vetustatis obduxerat.” De Consolatione, lib. I.
V. 193. Comprari' om. Comprar signifie acheter, du verbe latin comparare, formé du verbe parare, acquérir, et de la préposition CUM, avec. Les troubadours s' en servaient souvent:
Quar messorguier son compran e venden.
Pons de la Garde; D' un sirventes.
L' ancien français faisait aussi usage de ce mot:
Joie qui a si courte durée,
Après est si cher comparée.
Hélinand.
Ce mot s' est conservé dans l' italien, l' espagnol et le portugais.
V. 201. Blanc. Procope, de la guerre des Goths, liv. Ier, ch. 18, dit, en parlant d' un cheval blanc: “Les Grecs appèlent ce cheval *, et les barbares l' appèlent *ßáðav.”
Mento e gola e peitrina,
Blanca co neus ni flor d' espina.
Arnaud de Marueil: Dona genser.
Qu' en vostr' amor me trobaretz tot blanc.
Arnaud Daniel: Si m fors amors.
V. 201. Quandi de candidus.
V. 205. “Harum in extremo margine II, in supremo vero Θ legebatur intextum; atque inter utrasque litteras, scalarum in modum, gradus quidam insigniti videbantur, quibus ab inferiore ad superius elementum erat adscensus.” De Consolatione, lib. I.
V. 210. Nuallor, comparatif de nuallos, qu' on trouve au vers 30, vient de non valens, en roman no ualen, ne valant, vaurien, méchant. Les troubadours avaient même le verbe que ce mot pouvait fournir:
Mos cors no s' anualha.
Peyrols: Manta gens.
L' ancien idiôme français avait pareillement adopté cette expression.
On lit dans la Vulgate: Rois, liv. 3, chap. 16:
“Operatus est nequiter.”
L' ancien traducteur des livres des Rois s' est exprimé en ces termes:
“Uvered... asez nualz.”
V. 118. Felnia, ici opposé à bonté, signifie méchanceté. La basse latinité employa les mots felo, felonia, en ce sens:
“Non tibi sit cura, rex, quæ tibi referunt illi felones atque ignobiles.” Capit. Carolus Calvo, (Charles le Chauve), tit. 23, cap. ult.
Les troubadours les avaient adoptés:
Roma, per aver
Faitz manta fellonia.
Guillaume Figuieras: Sirventes.
Qu' ieu non o cre ni m semblatz tan felona.
Berenger de Palasol: Aissi com hom.
L' ancien idiôme français a souvent employé félonie et félon. Un très ancien psautier à cinq colonnes, où le texte hébraïque offre une traduction française interlinéaire, porte à ce passage du psaume premier:
“Qui non abiit in consilio impiorum
Ki ne alat el conseil de feluns.”
Et dans le psautier de Corbie, le passage du psaume 74:
“Nolite loqui adversùm deum iniquitatem,
Ne voilliez parler encuntre deu félunie.”
Il y apparence que c' est par extension de ce sens primitif qu' il a
signifié parjure, déloyal envers son seigneur.
V. 251. Quora que s. Dans ce poème, on trouve souvent M, T, S affixes pour ME, TE, SE. L' emploi des pronoms personnels comme affixes est un des caractères distinctifs de la langue romane.
L' ancien espagnol a fait souvent usage de ces affixes.
En voici des exemples:
M E da M grand soldada.
Poesías del Arcipreste de Hita, cob. 1001.

T Membra T quando lidiamos cerca Valencia la grand.
Poema del Cid, v. 3328.
S Partio s de la puerta, por Burgos aguisaba. Ib. v. 51.

V. 255. “Tum dextera quidem ejus libellos, sceptrum vero sinistra gestabat.” De Consolatione, lib. I.

viernes, 1 de mayo de 2026

Sabor

Sabor, s. f., lat. sapor, saveur, goût.

Pueys del frug amarsis la sabor.

(chap. Pos del fruit amarguege lo sabor, lo gust.)

Sabor, s. f., lat. sapor, saveur, goût.

R. Jordan: S' ira d' amor.

Puis du fruit il rend amère la saveur.

Conoyshem tota cauza per sabor et per odor.

(chap. Coneixem (tota cosa) totes les coses per lo sabor (gust) y per la auló.)

Eluc. de las propr., fol. 268.

Nous connaissons toute chose par saveur et par odeur.

Fig. Peccatz a tan dossa sabor.

Gavaudan le Vieux: Patz passien.

Péché a si douce saveur.

Mas ieu, que plang e plor,

Cui jois non a sabor.

B. de Ventadour: Lo gens.

Mais moi, qui gémis et pleure, pour qui le plaisir n'a pas de saveur.

Mes en el sabor de dormir. 

Hist. de la Bible en prov., fol. 1.

Mit en lui goût de dormir.

- Douceur, plaisir.

Manjam ab deleit, e bevem ab sabor.

Guillaume de Tudela. 

Mangeons avec délice, et buvons avec plaisir.

ANC. FR. Onc ni ot savor de cuisine.

Roman du Renart, t. II, p. 128.

De la savor qui forte esteit. 

2e Trad. du Chastoiement, cont. 11.

CAT. ESP. PORT. Sabor. IT. Sapore. (chap. Sabor, sabors; gust, gustos.)

Yo parlo chapurriau; Valderrobres; Sabor, sabors; gust, gustos


2. Saboros, adj., lat. saporus, savoureux, délectable, délicieux.

E 'l frug es cars e bos 

E dos e saboros.

P. Vidal: Dieus en sia.

Et le fruit est précieux et bon et doux et savoureux.

L'ayga d'aquesta fon... es sobredossa e saborosa a beure.

(chap. L'aigua d'esta fon... es sobredolsa y sabrosa pera beure.)

L'ayga d'aquesta fon... es sobredossa e saborosa a beure.

V. et Vert., fol. 102.

L'eau de cette fontaine... est sur-douce et délectable à boire.

Fig. Tant es lo mals saboros.

(chap. Tan es lo mal sabrós, delissiós, gustós.)

G. Riquier: Vertatz es. 

Tant est le mal délicieux.

Savieza... saboroza conoyssensa que dona plazer... en l' arma.

V. et Vert., fol. 100.

Sagesse... délicieuse connaissance qui donne plaisir... dans l'âme.

CAT. Saboros, sabros. ANC. ESP. Saboroso. ESP. MOD. Sabroso. PORT. Saboroso. IT. Saporoso. (chap. Sabrós, sabrosos, sabrosa, sabroses; gustós, gustosos, gustosa, gustoses; gustoset, gustosets, gustoseta, gustosetes; delissiós, delissiosos, delissiosa, delissioses.)

LACTARIUS VINOSUS Y SANGUIFLUUS, chapurriau,bolets

3. Saborosamen, Savorosamen, adv., savoureusement, délicieusement.

Ad aquest frug em totz somos,

Qu' el culham savorosamen.

P. Cardinal: Dels quatre caps. Var.

Vers ce fruit nous sommes tous invités, afin que nous le cueillions délicieusement.

ESP. Sabrosamente. PORT. Saborosamente. IT. Saporosamente. 

(chap. Sabrosamen, sabrósamen.)


4. Saborent, adj., savoureux, délicieux.

Non es negus frutz que sia saborens,

Si del solelh perdia los sieus afortimens.

Pierre de Corbiac: El nom de.

Il n'est nul fruit qui soit savoureux, si du soleil il perdait les siennes améliorations.

On mays li donavan condutz plus saborentz. V. de S. Honorat.

Où davantage lui donnaient repas plus délicieux.


5. Saboriu, adj., savoureux, délicieux.

Fig. Mal m' es dolz e saborius,

E 'l pauc ben, mana don mi pais.

Guillaume de Cabestaing: Ar vey.

Mal m'est doux et savoureux, et le petit bien, manne dont je me repais.


6. Sabrier, s. m., saveur, goût, sauce.

Be m' enueia de cavalier

Que quer tres vetz cauls e sabrier.

Le Moine de Montaudon: Be m' enueia.

Bien m'ennuie de cavalier qui cherche trois fois choux et saveur.

Qu' om lo manges

En sabriers.

Le Moine de Montaudon: Quant tuit.

Qu'on le mangeât en sauce.

Fig. Ab fals cosselhs gaston l' autrui sabrier.

P. Vidal: Drogoman.

Avec faux conseils gâtent le goût d'autrui.

Loc. fig. Non val tan la vostra razos

Que pauc ni pro no met mas en sabriers.

T. de Rambaud et d'Adhemar: En Azemars.

Ne vaut pas tant la votre raison, vu que peu ni prou elle ne met les mains en sauce (besogne).


7. Sabez, adj., lat. sapidus, savoureux.

Es plus dossa e sabeza a beure.

Est plus douce et savoureuse à boire.

Sabor no sabeza, o fada. Eluc. de las propr., fol. 271.

Saveur non savoureuse, ou fade.


8. Saper, v., lat. saper, avoir la saveur de, le goût de, sentir.

L' ayga de la fon sap men la sabor de la terra.

Aquesta fon non sap fems.

V. et Vert., fol. 102.

L'eau de la fontaine a moins le goût de la saveur de la terre.

Cette fontaine ne sent pas le fumier.

ESP. Saber. (chap. Tindre gust; esta aigua me sap a fang, té gust de. Cuan l'oli se fa sabén, es que té un regust poc agradable. Sol passá cuan ne quede poc al tinet o a una garrafa. Oli sabén, olis sabens, ensaginada sabenta, ensaginades sabentes.)

ensaginada, sagí, grassa, gorrino, greix, manteca

9. Sapiditat, s. f., sapidité, saveur.

Ayga pluvial.. sa levitat et sapiditat.

Eluc. de las propr., fol. 150.

Eau pluviale... sa légèreté et sapidité.


10. Saborar, v., du lat. saporatus, savourer.

Saboron lurs bes de lurs taulas. V. et Vert., fol. 35.

Savourent leurs biens de leurs tables.

Qui sabora lai condutz,

Jamais no s cove sia drutz.

A. Daniel: Pus En Raimons.

Qui savoure là festins, jamais il ne convient qu'il soit amant.

Fig. Persona a cuy Dieus dona aquest don de savieza gosta e sabora e sent la sabor de Dieu. V. et Vert., fol. 41.

Personne à qui Dieu donne ce don de sagesse goûte et savoure et sent la saveur de Dieu.

- Donner de la saveur, du goût.

Si la sal es fada en que la saborares?

Trad. du N.-Test., S. Marc, ch. 9.

Si le sel est fade avec quoi lui donnerez-vous du goût?

Substantiv. Auzirs e vezers,

Odorars, saborars

Son li sen e palpars.

G. Riquier: A sel que.

L'entendre et le voir, le sentir, le savourer et le toucher sont les sens.

ANC. FR. De savorer viande ni brevage.

La Boderie, Hymn. eccles., fol. 99.

De celle fleur tu pourras savorer

Le fruit sucré. 

Forcadel, p. 15.

ANC. CAT. Saborar. ESP. PORT. Saborear. IT. Saporare. (chap. Saborejá, gustá, tastá, probá.)


11. Assaboramen, s. m., saveur.

Delectacio et voluptat... en viandas et assaboramens.

Eluc. de las propr., fol. 115.

Délectation et volupté... en aliments et saveurs.

IT. Assaporamento.

Joaquim Montclús, Joaquín Monclús, gordo, seboso, gort, gras, craso

12. Assaborar, v., délecter, savourer, goûter.

En assaborar lur gola.

Conoys lo bo vi aquell que lo tasta e lo assabora en la boca.

(chap. Coneix lo bon vi aquell que lo taste y lo saborege (paladege) a la boca.)

V. et Vert., fol. 22 et 100.

A délecter leur gueule.

Connaît le bon vin celui qui le tâte et le savoure dans la bouche.

Fig. Sentimen en que hom pot assaborar cant dous e cant suaus es Dieus.

V. et Vert., fol. 101.

Sentiment en quoi on peut savourer combien doux et combien suave est Dieu.

ANC. FR. Qui en espraint la mère goute

Et l'assavoure bien et gouste.

Assavorons bien Diex.

J. de Meung, Test., v. 161 et 2026.

Qu'ils assavourassent et entendissent la fin.

Monstrelet, t. II, fol. 74.

Se plus belle et mignote estes de moy, d'autre part je suis mieux assavourée.

Hist. de Gérard de Nevers, p. 118.

ANC. CAT. Assaborar. ANC. ESP. Asaborar. PORT. Assaborar. IT. Assaporare.

13. Dessaborament, s. m. dégoût.

Dessaborament de bocca. Eluc. de las propr., fol. 85.

Dégoût de bouche.

(chap. Dessaboramén : disgust, falta de gust, mal gust.)

14. Dessaborar, v., dégoûter.

Aissy co vil condug dessabora persona que ha acostumatz delicatz manjars.

V. et Vert., fol. 41.

Ainsi comme vil repas dégoûte la personne qui a accoutumé des mangers délicats.

Part. pas. Se fenhon dessaboradas. Brev. d'amor, fol. 130.

(chap. Se fingen disgustades.)

Elles se feignent dégoûtées.

- Qui est sans saveur, insipide.

Peras campestras so... dessaboradas et duras, per que no valo a manjar.

(chap. Peres campestres (bordes) són... disgustades (dessaborides) y dures, per lo que no valen pera minjá.)

Eluc. de las propr., fol. 218.

Poires champêtres (sauvages) sont... sans saveur et dures, c'est pourquoi elles ne valent à manger.

ANC. CAT. Dessaborar. ANC. ESP. Desaborar. (chap. Disgustá, “dessaborí” : pedre lo gust, lo sabor.)

15. Desasaborar, v., dénaturer, altérer le goût, neutraliser.

Aysso es la salsa de vinagre que tol e desasabora la sabor del vi.

V. et Vert., fol. 77.

Ceci est la sauce de vinaigre qui ôte et neutralise la saveur du vin.

ANC. CAT. Desassaborar. (chap. desnaturalisá, alterá lo gust, neutralisá, fé malbé lo sabor, disgustá.)


16. Desasaborir, v., affadir, ôter le goût.

Fig. Quar no vuelh mon chantar aia sal...

Vuelh hi metre per desasaborir

Lo vielh senher de Tor, que re no val.

Durand de Carpentras: Un sirventes.

Parce que je ne veux pas que mon chanter ait de sel... je veux y mettre pour ôter le goût le vieux seigneur de Tor, qui ne vaut rien.

(chap. dessaborí, disgustá.)

17. Insipiditat, s. f., insipidité.

Flecma,... ja sia que en si haia grosseza et insipiditat... en sanc... si transmuda. Eluc. de las propr., fol. 30.

Flegme,... bien qu'en soi il ait grossièreté et insipidité.… en sang... se transmue.

18. Insipid, Incipid, adj., lat. insipidus, insipide, fade.

Sabor dita... insipida.

Sabor incipida sona ses sabor.

Eluc. de las propr., fol. 271.

Saveur dite... insipide.

Saveur insipide signifie sans saveur.

CAT. Insipid. ESP. (insípido) PORT. IT. Insipido. (chap. insípid o insípit, insipids o insipits, insípida, insípides : que no té sabor o gust, disgustat, disgustats, disgustada, disgustades; desgustat, desgustats, desgustada, desgustades.) 

jueves, 30 de abril de 2026

Boecio, códice, monasterio de Ripoll

BOECIO. (1)

(1) Códice del monasterio de Ripoll, titulado Vida y milagros de Santos, n.° 113, fól 141. La materia que encierra este fragmento tiene marcados de vez en cuando unos espacios, que serían destinados para ocuparlos con el número respectivo de los capítulos en que se divide, de lo que se olvidaría, sin duda, el escribiente, menos en los espacios quinto, séptimo y octavo, donde efectivamente se lee la palabra capitol con el número que, por orden, corresponde a cada uno. Advertimos, pues, que hemos llenado los espacios donde se omitieron las indicaciones referidas, con las que les correspondieran; y esto lo hacemos, tanto para que se note mejor la distribución de la materia, como porque así se deja ver claramente que el trozo que falta al principio ha de ser tan solo una pequeña parte del capítulo I°.

monasterio de Ripoll, Boecio, Boeci, Boheni
....... La qual cosa en breu los vendria en ajuda contra lo dit Theodorich el despol posseyria del regne posant falçament titol de tracio al dit Boheci per ço cor era major e pus virtuos e pus poderos quels altres. Empero era innocent en la cosa. E en absencia del dit Boeci fo promulgada sentencia contra ell que fos exiylat e mes en preso en la ciutat de Pavia on per colpa malament fenta fo malmenat e per aço car era bo e discret e coratios e no frevol axi com virtuos e bo jatsia que soferis tribulacio en lo seu cors empero temprava e vencia la sensualitat per bona raho per la qual cosa feu aquest libre en lo qual mostra que ell sentia be la tribulacio en lo cors mas empero axi com virtuos soferia valentment la fortuna contraria car humanal cosa es sentir les adversitats mas empero sil hom leva lo seu enteniment alt envers la veritat sobirana conexera clarament que nos deu del tot esmeylar ne si matex desemperar. On podets notar que en altre manera esta hom trebayllat per passions senssibles e en altra manera quant te lo enteniment exalçat envers los bens vertaders e per ço car Phylosophia qui vol aytant dir com saviesa feu levar lenteniment del hom envers los dits bens. E per aço lo dit Boheci en aquest libre posa si matex en loch de persona torbada per tribulacions e posa la Phylosophia en loch de persona qui seguex e conex veritat axi com si eren IIes persones ques rahonassen perque posa les sues dolors ab les rahons de les dites dolors e la Philosophia lo consolava anullant les rahons de les dites dolors perque lo dit libre a nom de consolacio de Phylosophia quaix que fossen II persones ço es la una malalta e laltre que fos metge e que fossen maestre e dexeble perque lo dit Boeci comença a dir planyent en axi. Lo II capitol. - Aylas jo qui solia esser estudi he qui he feyts molts libres e diverses dictats e qui htresladats molts libres de Philosophia de grec en lati axi com la methafisicha de Aristotil e la arismeticha de Nithomachi pare del dit Aristotil mentre jo era en la flor del meu estudi estant en gran benanança aylas aram cove de fer dictats de plant e de dolor per los quals puxa mostrar la mia miseria regant ab lagremes de plor vertader la mia cara e jatsesia quem hajen tolt tot ço que jo posseya empero nom han poscudes tolre les mies sciencies ans aquelles me acompanyaran e nos pertiran de mi e aquelles soles son companyia mia. - On es notoria cosa que lo dit malvat Theodorich per la sua crueltat tolch a Boheci tota persona qui hagues ab ell privadea e negun seu amich nol gosa seguir ne li lexa negun seu conexent a son servey e part aço havial desposseyt de tot quant havia mas per ço car los bens e les riqueses de la anima no desemparen hom no poden esser toltes per mans estranyes per aquesta raho diu que les sciencies que ell se havia guanyades estegeren ab ell e no pogueren esser enpetxades per negun. E per ço dix Catho aprin alcuna sciencia a art car si per aventura se mudava e fugia la tua fortuna la sciencia tots temps romandria ab tu e not desemperaria dementre que haguesses vida. En apres Boheci fa comperacio del seu temps passat al present dient aytals peraules - ay mesqui la gloria de la mia benanança que e hauda en los temps passats e la verdor del meu jovent aram som tornats en desolacio dels meus fets en la mia triste veylesa. - Notats que compara lo jovent a verdor car axi com planta quant es be vert mostra que deu be aprofitar en fruyts axi la persona cant en son jovent comença ben faent bones obres e virtuoses es garda de mal demostra que deu esser bona e profitosa plasent a Deu e a gents. E per aquesta raho Boeci en son jovent era estat bo e virtuos e ara en se veylea se veya en tristor e havia major raho de planyer perque dehia - ara es aquest temps per los mals que sofir mes venguda soptosa veylea la qual se apar en aço car soptosament son tornat canut e magra e rugat (canoso, magro, arrugado). - Aci notats que per ço cor los mals e les tristors fan cuytar la persona a veylesa per tal quant tots los accidents de la anima exceptat goig e alegria sequen lo cors de la humiditat radical que es fonament de la vida e per aço cuyten hom a la mort per força cove de enveylir la persona per tristors. E per ço car per les engoxes de la anima lo cors pren mudament segons mes e menys per aquesta raho lo dit Boeci torna canut soptosament de la qual cosa se esdevench una gran meraveyla en Bolunya la grassa on quant I hom fos jutgat a mort li tornaren tots los cabeylls blancs dins espay de I die natural e empero non havia negun blanch. E axi mateix per ço car dolor toll a hom la sabor de les viandes per ço lo dit Boeci no podia ben menyar perque torna rugat e tremolos per ço car per defaliment de vianda la pell del hom no compleix ne la persona no pot haver força. En apres se clamava de la mort perque no venia car per la dolor que havia ne soferia la desiyave dient que la mort lavores es cruel quant ve a la persona estant ebenanança e lavores es bona quant ven a hom en temps de adversitat e de pobrea e de tristor car en aytal temps es per molts desigada e menys es temuda mas comunament fa lo contrari axi com a cruel car menysprea les pregaries e les lagrimes e los sospirs e gemechs de les persones que la desigen quant son posades en miseria e ve a aquells qui son en bona anda e han ço que volen e dix - o mort perque es axi cruel perque no vens ara quant me veus en tanta dolor e quem faries gran plaser e fugs a mi mesqui posat en gran tristor. E en apres repren los henamichs dient axi - o amichs meus quim teniets per benehuyrat e mavets moltes vegades loat veus ara que son caygut e aterrat soptosament e mes venguda mala ventura perque podets conexer que la mia benahuyrança no era ferma ans era vana perque vanament son estat loat per vosaltres. -  

Lo IIIe capitol.

Mentre ques penssava en les dites coses ab dolor e hagues callat e estigues tot consiros en son lit aperechli una dona a la part dreta del seu cap la qual havia la cara molt bella e digne de gran reverencia e havia los huylls flamajants e molt avists la color de la sua cara era tota viva e frescha en senyal de bona compleccio e de benignitat. Aquela dona havia molt gran força e era ten antiga e veylla que no poria jo dir la sua hedat de dies e de ayns. La granesa del seu cors era molt duptosa car alscunes vegades era axi minua com les altres persones e a vegades era ten alta que del cap tochava al cel e sil volia I poch alçar trespassava lo cel. Les sues vestadures eren fetes de filadura molt prima e delicade e molt soptilment e eren de tal materia que nos porien corrompre les quals vestadures la dita dona havia texides e fetes per aximatexa. La color de las dites vestadures era semblant a negror de fum que roman en les pintures ennegrides per veylesa e per fum e en les estremitats de les dites vestadures eren texides dues letres ço es P e T la P era baix en les faldes e la T era entorn del cabeç e de la P entro a la T havia pintura a manera de grasons. La dita vestadura era esquinçada en alcuns lochs per ço cor alscuns robadors la volien pendre per força perque la havien rompuda e esquinçada ab les mans car fugi e no la prengueren. La dita dona tenia en la sua man dreta libres en la ma esquerra un ceptra.

Lo IIII capitol.

Aquesta dona era la Philosophia la qual es dita dona per ço car axi com a dona se pertany segons la sua condicio de nodrir lom. E per ço naturalment ordonada axi la Philosophia fa lom perfeyt e acabat nodrint e informant aquell nedeament ab ella. E estava sobre lo seu cap per ço cor havia torbat lo seu enteniment per la ira que havia no la posa en lo cap lo qual es lo seu loch car ira empatxa lenteniment que no pot conexer la veritat clarament. Aquesta dona fou mare dells savis antichs perque Plato e Demostenes dixeren que havien haudes dues mares ço es natura e philosophya e dehien que natura los havien feyts materials e philosophia los havia denegats de vicis e informitats de virtutz. La dita dona havia la sua cara molt bella e digne de gran reverencia es deguda a persona virtuosa la qual cosa ço es que alcun sia virtuos segons los phisonomichs se demostra mes en la cara que en neguna altra pertida de la persona segons un proverbi qui diu axi la vostra cara mostra quina es la condicio vostra car per la cara conex hom en alguna manera la condicio de la persona. Encara mes la dita dona havia los huyls flamejants per ço cor la persona savia conex clarament e soptil veritat e bonesa e no pot esser tost enganada car gardes de engan. E la color de la cara sua mostrave benignitat car saviesa e fe fan esser hom benigne. La sua hedat de dies era molt antiga per ço car ja era en lo començament del mon perque diu Salamo en lo libre dels proverbis en lo VIIIe capitol quant Deus aparaylava los cels ja era ab Deu ordonant totes coses per la sua estatura duptosa. Dona entendre que a la persona savia se pertany que hage cura de les coses altes e axi matex algunes vegades de les coses baxes ço es de les celestials e terrenals. Per les vestadures Ion enteses les sciencies car axi con les vestadures comprenen e encloen dins si la persona vestida axi les sciencies encloen dins si saviesa e la embeleexen los fils prims son los principis e les regles que son en cascuna sciencia los quals aparen e son soptills mas quant son be ordonades donen compliment a la sciencia los quals principis la Philosophia avia texits car a saviesa se pertany de fer e ordonar les dites regles. Mas per ço car los entichs savis feeren molts e diverses libres de philosophia molt escurament per ço car perlaren per semblances posa que la color de les vestadures eran semblants a ymages fumoses e veylles. Per les dites letres ço es P e T son enteses dues coses ço es principi e terme e la I deu esser ab laltre car poch valria començar la cosa si no la termanava hom. E axi com aquell qui vest es comença a vestir les faldes e puis vest lo cabeç e axi vest tota la vestadura quant de les faldes es vengut al cabeç tot en axi del principi ab grasons ço es poch apoch aconseguex hom lo terma ço es a saber començant obres virtuoses e meylorant en aqueles havent conexensa de les coses en guisa que depuis finalment puxa pujar a la contemplacio divinal on aura clara conexença sens miga e sens triga. La dita vestadura era estada esquinçada forcivolment. Aços diu per molts qui soptosament e per força volen saber les sciencies e prenenne de la Ia I poch e de laltre altre poch e finalment non han neguna empero volen esser comtats entre els savis. Per los libres que tenia son enteses les sciencies les quals deu ensenyar persona scient e les quals ell ha apreses per los libres mes que per altra cosa. Per lo ceptra es entesa correccio car al hom savi se pertany de corregir e de castigar los homens fols. Aquestes dues coses ço es ensenyar e corregir no poden esser fetes sens saviesa. Los filosops pintaven la dita Philosofya en altres e diverses maneres car alscuns la pintaven jahent en I lit per ço que la anima reposant conquer saviesa e pintaven IIII donzeles que aportaven lo lit. La primera havia nom amor la segona trebayl la terça cura la quarta vigilia car per amor obraz e trebaylant obran e acaban e ab cura provehim e veytlant nos guardam de coses contrarioses. Altres la pintaven estant en los portals dels temples e sobre lo seu cap scrivienhi aytals peraules – usatge ma engenrada memoria ma infantada avorresch los fols e les obres vanes. - Aquests breument dehien en quina manera a hom saviesa e ço de ques deu gardar tota persona savia. Altres les pintaven en los lochs de les justicies axi com a regina seent en cadira e als seus peus estaven II homens entichs qui tenien la I genoyl baix en terra e xuclavenli les mameles cascun la sua e ella estenia los seus braces sobre els per la qual cosa es entes que veritat e bonea de justicie e de jutgement es feta e formada e nodrida ab let de philosophya e per aquella es fortificada e perfeta e acabada. Lo Ve capitol. En apres posa que feu la Philosophya on devets notar que per aço car havia compassio e pietat de Boeci tench manera de persona qui vol donar consolacio. E primerament li lunya ço que li donava tristor e depuys posay que li devia donar consolacio perque fo I poch comoguda car persona savia nos deu fortment enfelonir. E quant hac vistes les rahons de la sua dolor les quals lo agrevyaven e nol lexaven tornar al dret juy de raho dix de aqueles - qui a lexades acostar a aquest malaut aquestes putanyones soylades les quals per manera de medicina li donen veri lo qual fa les sues dolors crexer perque no pot garir ans se agreuge quant mes va mes. - On devets notar que persona savia no deu retenir ab si los pensaments que torben la raho mas deulos lunyar de si matexa. E per ço car seguir mes la volentat que la raho fa hom esser quaix bestial e sutze e per aquesta raho la Philosophia dix de les cogitacions seguens la volentat que eren putanyones soylades car aytals cogitacions moven hom a coses sutzes afalagant ab coses plasents axi com fan les putes giten los homens de raho els fan delitar en sutzures. En apres giras deves les cogitacions dienlos felonament - anatsvosen en mala ventura car sotz axi com les serenes de la mar que cantant dolçament maten les gents. - Diuse en les faldes que les dites serenes son en forma de fembres les qualls canten molt dolçament e tiren les naus faent faent adormir los homens per la dolçor de lur cant e puis aucienlosAxi aytals cogitacions paren plasents mas fan crexer la dolor en tant que fan venir hom a desesperacio si molt les aturave ab si. E quant aço ach dit les dites cogitacions se pertiren de Boeci ab gran confusio e no pogren respondre axi com a malmirentsE apres la Philosophya posa aqui les sues dozelles ço es les rahons virtuoses e bones per ço que guarissen Boeci qui havia los huyls ploroses e la pensa aterrada lo qual quant hac viste la dita dona e hac vist ques era axi ensenyorida com no la conegues e estech tot meraveylat e gira los seus huyls e la viste fortment envers la terra e espera que faria la dita dona. Notats quel hom qui es sotsmes a la sensualitat per avols pensaments ans ques puxa de tot levar per la lum de la raho ha primerament batayla dins en si entre la sensualitat e lenteniment fort trenca hom los ligams de la sensualitat regonexent si matex. En apres la Philosophya acostas en lo lit de Boeci e asigues sobre lespona. Aquest lit es lenteniment del hom e la espona es la sciencia especulativa en la qual se posa la Philosophya. En apres parla reprenent Boeci e dix - o Deus e tan gran dolor es aquesta car la pena daquest baro es soptosament enderrochada pregon per vens terrenals de la fortuna e esli crescuda forment cura e ancia molt dampnosa e ha soptosament perduda la sua propia lum e es caygut en escures tenebres. - Aquest hom qui era virtuos e franch de totes ancies pegues e solia gardar e remirar lo cel axi com sil vees ubert es pensava en los moviments dels cels e del sol e de la luna e de les altres planetas e axi mateix de les esteles es pençaba en los mudaments dels elaments e de la mar e dels vents e de totes les dites coses vol saber raho pensaves encara en los sperits qui mouen los cels e per quina fin e com e encara en tots los temps e en les natures e en tot ço ques feya en la terra e en lo cel e en la migania e perque era habundancia o freytura de les coses ara veus aquest aytal com jau e quaix te apagada la lum de la sua pença e premut efexugas e greus de tristor e de dolor e te la sua cara baxa. O e ten gran estranyedat es que aquest qui ab ten gran pleser solia contemplar les coses celestials e ara es forçat de gardar la terra nescia e folla car per ella ço es per les coses terrenals moltes persones fan follies e nescieses e lexen estar vertadera saviesa.

Lo VIe capitol.

Mas de huy mes temps es que prenga alcuna saviesa e medicina de bon metge. On devets notar que la Philosophya tench manera de bon metge qui demana e vol saber lo conençament de la malauthia interrogant lo malaut e per aço fa interrogacions e demandes a Boeci cortesament. E axi com lo metge per les respostes del malaut revella e mostra al malalt alcunes coses que ell no sabia nes pensave perque lo malalt conex mils lo seu mal en es pus obedient al metge. E axi com lo metge comença a donar al malalt medicines leugeres e en apres les dona pus forts segons que a obs per ço car les forts farien mudaments massa soptoses per aquesta raho la Philosofya tench semblant manera en guarir Boeci consolantlo de les sues peraules començal a rependre suau e leugerament guardantlo en la cara e dix - no es tu aquell qui eres nodrit ab la nostra leyt ço es ab la nostra doctrina e es crescut e vengut a perfeccio per les nostras sciencies e qui eres escapat a les persones de la sensualitat e eres posat en gran fortalea de virtuts al qual nos haviem dades moltes bones armes les quals sino haguesses lançades e desemperades te hagren virtuosament defensat e no fores estat vençut. Diguesme tu al qual tantes gracias havem fetes coneysme perque cales parla ab mi. Demante si calles per vergonya o per esgleyament car certes mes amaria que calasses per vergonya car la vergonya no tol la raho ne lo seny. Esgleyament empatxa lo sen el enteniment mas segons que jo conech a tu pren axi espaordiment. - Lo VIIe capitol. E quant la Philosofya vee estar Boeci axi mut e quaix peria que no hagues lenga posali les sues mans ço es conaxença del seu defaliment als seus pits aço es quant hom torna a regonexença de si matex e lavors jatsesia que la raho sia carregada empero no es de tal vençuda ne aterrada perque dix Philosofya quant lo hac toquat - aquesta malalthia no es periylosa car es litargia que es exir de dret e de juy e de rahoExoblidades li son - dix ella - les armes que nos li haviem dades mas leugerament les cobrara sins pot conexer e per ço quens conega tochar liem los seus huyls qui estan cuberts de gran foscura de les coses terrenals. - En apres torchas los huyls ço es la raho e lenteniment ab la sua vestadura delicada los quals eren carregats de lagremes ço es de volentats terrenals e fosques car levali les sues turbacions e felonies de la sua pença e lavores lexaren les tenebres de turbacio e tornali quecom de la prima vigor ço es que lo seu enteniment fo illuminat. Lo VllIe capitol. E qnant (quant) Boeci se fo I poch regonagut e hac aclarit lo seu enteniment volch asseiar si conexeria la dona. E quant hac alçats los huyls deves ella conech que aquela dona era Philosofya nodriça sua ço es conexença del sobiran be lo quall era lo derrer e milor de la sua consolacio les esteles de la qual Boecii havia molt sovinyades. E quant la hac coneguda dixli - o maestre de totes virtuts qui es enviada en terra e avellada del sobiran be ço es de Deu qui la tremet a diverses e a moltes persones com ses fet aço que tu sies venguda en aquesta solitut e preso del meu exiyll es tu matexa axi com jo falçament acusada. - Resposli la Philosofya en axi - o especial amich meu e com seria aço que jot desemparas specialment ara com per amor de mi sofers ten gran trebayl per mantenir la mia doctrina ço es que tot philosof deu mantenir sobre totes coses veritat e bonea e deu menysprear tota tribulacio qui li vinga per aquesta raho. E per aço nom estaria be que jo desemperas les persones ignoscens qui per amor mia soferen mal. Lo teu afany prench jo per meu ell vuyl ab tu soferir. E not pens que jom meraveyl del teu trebayll car a mi nom es novell empero ben saps tu que los antichs filosofs per conservar les nostras doctrines e per amor de veritat han sofertas moltes tribulacions. Car bet deu remembrar ço que has vist ço es que saviesa es molt menyspreada e avilada entre males persones car tots temps les persones folles contrasten a les savies e a les discretes. E no saps tu que ans que fos Plato amich nostre ja haviem haudes bataylles per los savis qui foren ans que ell dells qualls alscuns foren exillats e les altres hageren a fogir e alscuns prengueren mort. Ben saps tu que vivent lo dit Plato amich nostre Socrates maestre seu fo molt injustament perseguit e en presencia nostra pres mort per mantenir veritat. On devets notar que Socrates maestre de Plato feu I libre de unitat de Deu en lo qual prova per manifestes rahons que no devia hom fer honor ne reverencia divinal sino tensolament ha I Deu per la qual cosa foren somaguts contra ell los sacerdots de les ydoles qui preycaven molts deus. E acusarenlo ab lo princep de Athenes dient que ell havia dit mal dels deus per la qual cosa havia esser jutgat a mort en tant que fos sentenciat que begues I anap de veri en nom daquell deu que el creya la qual cosa ell no rebuja confiantse en Deu. E quant lo hac begut no li feu mal negun segons que diu I doctor per nom Macer. En apres fo forçat quen begues altre anap en nom de tots los deus de Athenes e ell protestant que per aço moria lo qual quant lach begut tentost mori per lo qual fo irat tot lo pobla qui aqui era present. E levarense contra los dits sacerdots e ocierenlos tots. E prengueren lo cors de Socrates e ab gran honor soterrarenlo en lo templa axi com aquell qui era amich de Deu vertader. E apres la mort de Socrates los seus dexebles se depertiren en diverses oppinions e jatsesia que alscuns mantinguessen alscunes errors empero aytembe mantenien alcuna pertida de veritat e per aquella soferien molts trebays jatsesia que fossen fols en altres. E si a tu no baste la fuyta de Anagaras ne lo veri de Socrates ne los turmens de Zeno per ço com eren grechs e estranys de la tua nacio empero deuriat menbrar de Cani e de Senecha e de Sora car tots aquests foren molt excellents philosops romans axi com tu metex e tots hagueren molts e bons dexebles e tots han soferts diverses turments per amor de veritat e de bonesa. Car Senecha segons ques comte en la istoria dels romans fo mestre de Nero quant fo feyt emperador e faes I die gran convit estant en la sua emperial magestat e vees Senecha maestre seu qui era en lo palau remembrali com moltes vegades lo havia ferit per nodrir e per castigarlo e soptosament mogut de gran ira feulo venir denant e dixli que elegis en quina mort volia morir car daqui avant no podia mes viure e mana quel matassen denant ell en aquella mort que ell mes elegiria lo qual forçat elegi que fos sagnat de dos brassos e posat en I bayn. E an axi nodri corp qui li tolch la vida e mori. Donchs aquest e los altres damunt dits sofariren mort per los castichs que donaven a les persones malvades volentlos nodrir e sostengren moltes e diverses tribulacions empero es romasa excellent e digna memoria de ells e no havia molt temps passat que eren estats morts e no foren morts axi ne tentost sino per ço cor eren molt savis en sciencies e en custumes de les males persones perque foren perseguents car tots temps fo que les bones custumes son perseguides per aquells qui tenen mala vida. Donchs no veig raho perque tu lot deges meraveylar si los bons homens estant en la mar salada e tempestuosa daquest mon soferen amergures e tempestats per les ondes grans qui hi son. E axi com la mar es amergosa e salade e tempestuosa axi es la vida de les gents mentre son en lo mon e jatsesia que les bones persones soveny sofiren tribulacions e persecucions per los mals per ço car les bones persones son poques e les males son moltes e quaix sens fi ques mouen mes bestialment seguint la lur propia voluntat que no rahonablament seguint lo dret juy de raho e per aço perseguexen los bons en moltes maneres empero per ço car saviesa venç malicia e bonea sobrepuge a malesa e la intencio e lo proposit dels savis e dels bons homens es aytal que no deuen aver anchia dels desplers dels mals homens ans los plau quels sien desplasents per raho jatsesia que les males persones sien moltes e molt poderoses per poder mundanal empero no deuen esser temuts per aquests car les dites males persones no han ab si regidor qui les govern car defall-los la raho qui deu regir e governar les gents ans son axi com la nau sens thimo e sens govern en la tempesta qui nos pot regir ans esta en gran periyll e per aquesta raho si ells se ajusten contra aquels quils donen les bataylles no poran haver victoria dels bons cor fermanse en aquella cosa qui no ha en si fermetat e los bons son regits per la virtut intellectiva que es regidora dels savis e informals de bonesa e de veritat e menals a la gran força e a la forts torra del sobiran e vertader ben hon han plasent contemplacio possehint los grans tresors de saviesa perques poden traure escarn dels fols los qualls han lexat lo vertader be e sonse occupats en coses qui res no valen ne poden profitar verament cor son transitories e decaybles e leugeres e frevols e altes e vallayades de molts bens. E axi o dix Enpodocles segons que recomte Theofautus en lo començament del libre de plantes qui diu que III coses son qui per lur excellencia sobrepugen totes les altres en aquesta vida. La primera menyspreu de la honor terrenal e de fortuna. La segona es desig de la benanança eternal. La terça es illuminacio del enteniment e de la volentat. La primera es ten bona que no es altre pus honesta e per res non es hom ten benehuyrat com per la segona e no es res que tant hom faça a conseguir les dites II com la tercera. E per ço car la torra es força dess... ta es ben garnida de les dites III coses per aquesta raho no ha pahor de res. E posar tene eximplis naturals en coses manifestes hon un hom qui ha lenteniment clar axi com lo cel com es ben sere posa sots los peus tota fortuna contraria menyspreant aquella e aquel jutge be e dreturerament qui per fortuna contraria nos lexa decaure e per fortuna de benanança no exalça lo seu cor aquest aytal pot ben tenir sens temor la cara ferma contra tota adversitat e no li calra haver paor de les ones tempestuoses mundanals per torbades e irades qui vinguen ne sera sobrat per la tempestat de la mar mundanal ne sera enderrochat per enpenta de vent ne cremat per ardor de foch ne aterrat per colp de pedra de giny ne sera mogut de son loch axi com para la furor del poble a moviment de mar e la envege dels henamics lagoters a vent e la ira dels senyors mundanals a foch e al colp de pedra de giny les quals coses temen vanament les gents folles e per aço son vençudes leugerament mas les persones savies no les qual tembre. Seguexse en apres o mesquins de homens e perque havets temor e estats espaordits e meraveyllats de les ires malignes e cruels dels mals senyors car sius en prenets be esgart no han ab si regidor ne capita perque no deuen esser temutz car no han força ne vigor. E per aquesta....