Mostrando las entradas para la consulta parlamento ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta parlamento ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

sábado, 6 de diciembre de 2025

Linga Occitana (1412)

Núm. 15. Reg.  2403. Fol. 20.

(El mapa no es muy correcto, falta el Vaud, en Suiza, partes de Italia, Andorra y toda Cataluña donde no se habla la lengua valenciana.)

Linga Occitana, memorial


Memorial de les coses que mossen Dalmau de Darnius et micer Joffre Dortigues consellers et oydors de la cort del senyor rey ambaxadors per lo dit senyor en les partides de França destinats per vigor de les letres de crehença que sen porten han a explicar. Paulus secretarius.
- Primo recuperabunt et portabunt secum pro advisatione sua copiam tractatuum firmatorum inter ambassiatores domine regine Neapolitane et filii sui super successione corone regalis Aragonum et simili modo portabunt secum copias firmarum dominorum regum Francie et Castelle et alia omnia consequtiva ad predicta.
- Paulus secretarius.
- Item recuperabunt et portabunt secum literam patentem per modum salviconductus dicti domini nostri regis et literas credenciales clausas pro dominis regibus Francie et Dafino filio ejus et omnibus dominis ducibus prelatis et comitibus de consilio regis Francie.
- Paulus secretarius.
- Item licet dirigantur principaliter ad regem Francie nichilominus ad cautelam poterunt portare literas credenciales pro rege Ludovico qui est in Francia et regina uxore sua ut si expedierit eis loqui pro vel contra haberent literas paratas.
- Paulus secretarius.
- Item recuperabunt etiam et portabunt secum literas originales seu copias literarum missarum pro parte regine predicte neapolitane per quas reprobabat electionem factam de novem personis pro declaratione regie corone Aragonum et discedebat a judicio determinatione declaratione earum tanquam sibi suspectarum et electarum ut aseverat per fraudem maxinationem et notoriam tiranniam. - Paulus secretarius. - Item etiam portabunt efectum propositionis facte per episcopum Sancti Flori in parlamento Dertuse in crastinum electionis dictarum novem personarum in qua electionem predictam et personas multipliciter impugnavit sicut etiam postea idem fecit coram consiliariis et in consilio Barchinone et etiam per totum iter redeundo in Franciam et postea idem fecit in consilio regis Francie post declarationem jam diutius factam. - Paulus secretarius. - Item cum predictis literis et scripturis ac presenti memoriali dicti ambassiatores ex parte domini nostri regis ad dictum dominum regem Francie destinati presentabunt eidem si sit in statu sanitatis alioque ejus consilio in generali et etiam si expediret in particulari literas credenciales domini nostri regis per quas in hora audientie eis date: - Primo exponent salutationem cordialem domini nostri regis ad regem Francie exponent - que salutem et prosperum statum domini nostri regis et domine regine ac etiam domini primogeniti et aliorum filiorum suorum et qualiter dominus noster rex afectat continue scire prosperum statum illius regis et suorum et rogat id sibi continue intimari etc. in forma. - Paulus secretarius. - Item exponent qualiter circa finem decembris proxime lapsi venerunt Barchinone ad dominum regem nostrum dominus episcopus Sancti Flori et Guillelmus Sangeti ut ambassiatores dicti domini regis Francie dumtaxat et exposuerunt domino regi et coram suo consilio ex parte ipsius domini regis Francie in efectu quod ipse dominus rex Francie audiverat tam relatione dictorum ambassiatorum domini nostri regis sibi missorum quam alias declarationem regie corone Aragonum et qualiter ipse dominus rex noster pro quo fuerat facta declaratio receperat regni possesionem et quod quantum ipse dominus rex Francie intellexerat pro parte regis Ludovici jus in dicto regno putabatur facere pro uxore sua et filio ejus. Et quia idem rex Francie diligebat honorem utrorumque volebat se ponere medium inter eos et videbatur sibi quod dominus rex noster deberet se reddere liberalem ad aliqualem bonam satisfactionem proinde dicto regi Ludovico et uxori ac filio suis faciendum et tunc dixerunt multa verba satis grossa que non placuerunt consilio dicti domini regis. Et interrogati si illa dicebant ex parte dicti domini regis Francie responderunt quod non sed a se ipsis et voluntate illa haberi pro non dictis. Et deinde requisiti dederunt in scriptis unam cedulam sigillatam et subscriptam cujus copia isti ambassiatores domini nostri regis secum portabunt in qua ut ejus tenore constat continentur novi tractatus satisfactionis fiende regine Neapolitane et ejus filio per dominum nostrum regem pro jure quod se pretendebant habere in regnis Aragonum et nulla fit mentio de capitulis diu antea id est antequam declaratio per novem personas nec electio ipsarum novem personarum essent facte inhitis coneordatis et firmatis super hoc pro bono pacis et concordie inter ambassiatores utriusque partis scilicet domini nostri regis tunc infantis Castelle ex parte una et dicte domine regine Neapolitane ac filii sui divisim ex altera: que quidem capitula fuerunt per ipsas partes principales et deinde per reges Francie et Castelle laudata et approbata quorum copiam dicti arnbassiatores ut prefertur secum portant et deberit notare et quando expederit recitare efectualiter capitula primum secundum et ultimum. Et bene credit dominus rex noster quod si domino regi Francie et suo consilio fuissent ad memoriam reducta illa capitula maxime per ambassiatores per eum missos cum dicto tractatu qui illa sciebant et prius firmaverant nullatenus mandasset eisdem ambassiatoribus novos tractatus monere cum id sapiat a prioribus concordatis et firmatis discedere. Ulterius stat in veritate quod pars dicte domine regine et filii sui videtur tam vocaliter quam realiter ab efectu dictorum capitulorum per antea firmatorum discessise multis modis: nam cum per parlamenta que tunc celebrabantur in Aragone Cathalonia et regno Valentie concorditer et cum magna deliberatione essent electe in civitate Dertuse novem persone idonee de dictis regnis et terris ad recognoscendum et declarandum cui ex competitoribus tanquam potiori in jure subjecti corone Aragonis deberent prestare homagium fidelitatis in crastinum publicationis dictarum novem personarum ambassiatores dicte domine regine et filii sui de directo venientes contra capitula predicta biduo ante firmata publice dicte electioni contradixerunt allegantes satis
inciviliter dictas novem personas seu plures ex eis fuisse et esse parti dicte domine regine filii sui suspectas et hoc minus procaciter replicarunt concludentes quod recedebant ab eorum judicio et nolebant stare eorum declarationi et publicationi postea faciendis. Et hoc idem tam dicti ambassiatores quam dicta domina regina per sua scripta et literas directas prefatis novem personis in Caspe congregatis et singulis civitatibus prefate corone Aragonum subjectis publicarunt per quos quantum in eis fuit judicium et declarationem dictarum novem personarum que tunc inminebant facienda et per Dei gratiam fuerunt facta toto posse impugnarunt ut per tenores predictarum literarum et aliorum actuum quos secum portant potest constare. - Paulus secretarius. - Item etiam post factam declarationem dictarum novem personarum et per omnes subjectos dicte corone acceptatam et possessionem regnorum per dominum regem nostrum apprehensam pro parte regis Ludovici et uxoris ac filii fuit dicta declaratio in presentia domini regis Francie et sui consilii impugnata quod satis est notorium et hoc episcopus Sancti Flori et Guillelmus Saquen ambassiatores nuperime missi domino nostro regi retulerunt et in eorum scriptura eidem domino regi data posuerunt quam dicti ambassiatores secum portant. - Paulus secretarius. - Item cum premissa constet evidenter quod pars dicte domine regine et filii sui ante publicationem et in publicatione et post publicationem dictarum novem personarum recesserint a capitulis supradictis inter dominum nostrum regem et eos firmatis tu prefertur: videtur rationabile et justum de veritate justitie quod dominus noster rex minime teneatur ad observandum dicta capitula nec ad complendum aliquid de contentis in eisdem et per consequens nulla ratione videtur dominum nostrum regem prefate regine et filio obligari: veruntamen attentis vinculis amicitiarum domorum Aragonum Francie et Castelle de quibus Aragone et Castella dominus noster rex trahit originem et ad honorem domini regis Francie cui dominus noster rex hactenus studuit et nunc etiam cupit complacere dominus noster rex dabit locum quod ambassiatores sui qui vadunt tractare de et super dictis capitulis jam firmatis cum ordinationibus tamen sequentibus etc. - Paulus secretarius. - Primo quod statuant de terminis competentibus ad solutionem quantitatis centum quinquaginta mille florenorum in eisdem capitulis memorate qui viderentur convenientes ad tres annos per tertias solvendi computandos a die qua constaret domino regi de renunciatione et aprobatione inmediate sequenti. - Paulus secretarius. - Secundo quod pars dicte domine regine et filii sui renunciet expresse mediantibus publicis instrumentis contradictionibus et oppositionibus per eam factis et positis ut supra fertur contra dictas novem personas aut aliquas ipsarum et contra processum publicationem ac declarationem ipsarum et quod ipsas publicationem et declarationem approbent taliter quod inde nequeat oriri questio in futurum. - Paulus secretarius. - Item quia filius predictus regine Neapolitane est infra annos pubertatis ad hoc ut valeant renuntiatio et approbatio pro parte sua fiende expedit quod sibi detur curator legittime et quod tam curator quam etiam rex Ludovicus ut pater et administrator ipsius in presentia judicis competentis faciant dictas renunciationem et approbationem que insuficientur per interpositionem decreti et auctoritate judicis prelibati. - Paulus secretarius. - Item si fiat ambassiatoribus domini regis mentio de matrimonio poterunt respondere quod cum filii etc. sint aduch impuberes non hortatur dominus rex noster ad istud firmandum vel exequendum adhuc sed adveniente pubertate faciet et complebit id ad quod ex tenore capitulorum posset obligari. - Paulus secretarius. - Item postquam fuerint explicata premissa die sequenti vel alia exponant regi seu ejus consilio qualiter post predictas declarationem et publicationem comes Urgelli quia erat unus de competitoribus dicte successionis prestitit fidelitatis juramentum domino nostro regi ut fidelis vassallus: et post idem comes diabolico comitatus spiritu fuit infidelis et rebellis et perseverat in eisdem: ea propter dominus rex non valens sub dissimulatione conniventibus oculis talia inulta pertransire cepit inquirendo et mediante justitia procedere contra eum et demum per justitiam providit castra et fortalitia ejusdem comitis fore ad posse regium apprehendenda: quam provisionem idem dominus rex exequi mandavit et mandat maturo digesto consilio totius curie generalis principatus Cathalonie et de expresso assensu et aprobatione omnium regnorum et terrarum suarum. Sed quia ut per literas scivit dominus noster rex novissime idem comes nititur quantum in eo est dicte exequtioni resistere et procurat sibi auxiliari in dicta resistentia per nonnullos subditos regis Francie: eapropter instent dicti ambassiatores quod dominus rex Francie per suas literas patentes mandet officialibus suis et signanter illis qui sint in Linga Occitana ne permittant aliquos subditos ipsius regis Francie ire in adjutorium dicti comitis et eos prohibeant a dicto auxilio et revocent remediis oportunis nec permittant etiam alias gentes extraneas in auxilium dicti comitis per regnum Francie pertransire et mittat dictus dominus rex Francie per exequtionem hujus provisionis aliquem vel aliquos officiales regios ut moris est. - Paulus secretarius. - Item ducant secum ambassiatores translatum quarundam literarum similium quas jam idem rex Francie in simili quasi materia concessit. - Paulus secretarius. - Item ducant transumptum instrumenti dicte fidelitatis prestite per comitem Urgelli. - Paulus secretarius. - Dominus rex mandavit michi Paulo Nicholai. - Vidit Berengarius de Bardaxino. - Franciscus Daranda conservator.

(N. E. Ver el otro texto con "aragonensi lingua".)

lunes, 31 de marzo de 2025

Pilar Rahola, Manuel Valls, Vargas Llosa

Pilar Rahola, Manuel Valls, Vargas Llosa
 
Pilar Rahola, Manuel Valls, Vargas Llosa
 
Nobel, primer ministro, diputada hace años


Pilar Rahola Martínez (Barcelona, 21 de octubre de 1958)​ es una filóloga, política, y periodista española, tertuliana radiofónica, y habitual de TV3 y de televisión española de ideología independentista catalana.
Fue diputada por Barcelona en el Congreso dentro del Grupo Parlamentario Mixto entre 1993 y 2000.

wiki

Pilar Rahola Martínez, wiki


​Es columnista en el diario La Vanguardia​ y es o ha sido colaboradora o tertuliana de programas radiofónicos y televisivos como Julia en la onda, 8 al día o La noria. Fue miembro del Consejo Asesor para la Transición Nacional, un organismo adscrito al Departamento de la Presidencia de la Generalidad creado en 2013 para asesorar sobre el proceso de independencia de Cataluña.

Esquerra Republicana de Catalunya, Partit per la Independència

Militante y dirigente de Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) en su carrera política, y tras su abandono de la formación siendo una de las cabezas visibles del Partit per la Independència, Rahola se autodefinió en 2006 como «de izquierda».

Fue calificada como «periodista de izquierda» en 2004, aunque se ha señalado más recientemente su acercamiento a posiciones de la centro-derechista Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).

Fue autora también en 2010 de la biografía —calificada por analistas críticos con formato «de loa»—​ de Artur Mas, presidente de CDC, de CiU y de la Generalidad de Cataluña y en la que parte de la crítica señaló en 2010 un «profundo resentimiento» hacia ERC y el tripartito de izquierdas.

Ha sido destacado su papel como «gran amiga del pueblo de Israel».También se la ha caracterizado como «hipercrítica» respecto al mundo Islámico.

Fue la única representante de Esquerra Republicana de Catalunya en el Congreso de los Diputados en la V y VI Legislatura (1993-2000), así como teniente de alcalde de Barcelona.

Formó parte de diversas comisiones de investigación, entre ellas, la comisión Roldán, que investigó el caso más grave de corrupción del último gobierno socialista (anterior a los ERE) de Felipe González.

También ha sido miembro de múltiples comisiones parlamentarias, entre ellas la comisión de exteriores.

En 1996 abandonó ERC para fundar, junto a Àngel Colom y Joan Laporta, el Partit per la Independència (PI), que no obtuvo representación parlamentaria. Tras el fracaso político del PI abandonó la política activa para volver al periodismo y la escritura.

Desde 2013 fue miembro del Consejo Asesor para la Transición Nacional, órgano de la Generalitat encargado de preparar una consulta por la independencia de Cataluña,  butifarréndum , hasta que éste fue suprimido el 27 de octubre de 2017 por el gobierno de España en aplicación del artículo 155 de la Constitución española.

Y Montoro dice que no hay malversación.

Rahola es licenciada en Filología Hispánica y Filología Catalana por la Universidad de Barcelona. Es autora de diversos libros publicados en castellano y catalán, ha colaborado con diversos periódicos españoles, como El País, y ahora es colaboradora fija del periódico La Vanguardia. También ha colaborado con el diario argentino La Nación y el periódico electrónico Diario de América que se edita en Estados Unidos.

Desde 1987 hasta 1990, fue directora de la editorial catalana Pòrtic, con diversas colecciones literarias a su mando.

Publicó, entre otros, Bella del señor de Albert Cohen y La hoguera de las vanidades de Tom Wolfe

Además, hasta 2003 fue directora de la Fundación Acta, para la difusión del pensamiento y el debate.
Como periodista, estuvo en diversos conflictos como la guerra entre Etiopía y Eritrea, la guerra de los Balcanes, la primera guerra del Golfo (desde Jerusalén), la caída del muro de Berlín, el asalto al Parlamento Ruso y el proceso de independencia de los países bálticos.

Ha sido colaboradora en varios programas de televisión como Els Matins de TV3 y 8 al día de 8tv, en ambos con Josep Cuní o Crónicas Marcianas, La noria y Sábado Deluxe de Telecinco. En la radio presentó Vis à vis, programa de entrevistas -exclusivamente a hombres- que se emitió en Ona Catalana de 2000 a 2003 y que en 2006 se adaptó a la televisión para emitirse por BTV.

Desde 2007 colabora en el programa de radio Julia en la Onda en Onda Cero, con Julia Otero, en el que da su opinión sobre diversos temas, entre los que se cuentan el nacionalismo catalán, los derechos de la mujer y el conflicto árabe-israelí. Respecto a este último tema, su posicionamiento a favor de Israel y sus críticas hacia determinados aspectos del islam la ha llevado a recibir críticas en varios medios, algunos de ellos de tendencia islámica.

Ha dado conferencias en Universidades de Argentina, Colombia, Brasil, México, Costa Rica, Israel, Perú y Chile. También las ha dado en diversas ciudades norteamericanas, entre ellas Miami, San Diego, Palm Beach, así como en Puerto Rico, en el Palacio Legislativo de Uruguay y en Panamá, donde Jordi Pujol llevaba calerons.

Diversos familiares se han dedicado a la política. Uno de ellos, Pedro Rahola, fue dirigente de la Lliga Catalana, diputado, senador, ministro sucesivamente de Marina y sin cartera en los últimos gobiernos del bienio radical-cedista durante la Segunda República y amigo de Francisco Cambó. Otro, Frederic Rahola, fue el primer Síndico de Agravios (greuges) de Cataluña tras la restauración de la Generalidad. También es familiar de Carles Rahola, intelectual catalán condenado a muerte por el franquismo en 1939. A cualquiera llaman intelectual.

Está casada y tiene tres hijos, dos de ellos adoptados en Barcelona y Siberia respectivamente. Este último no es de raza pura catalana, si conseguís la independencia lo van a mirar con malos ojos. 

En 2014 saltó la noticia de que la versión en español de su currículum en su página web personal había estado errado durante varios años, acreditándose en él dos doctorados inexistentes.
Espero que Ignacio Sorolla Vidal tenga al menos uno.

  • Aquell estiu color de vent - Editorial Pòrtic 1983. ISBN 84-7306-208-6
  • Color de verano - Editorial Pòrtic 1983. ISBN 84-7306-208-6
  • Aperitiu nocturn - Editorial Pòrtic 1985. ISBN 84-7306-260-4
  • La qüestió catalana - Editorial Columna 1993. ISBN 84-7809-515-2
  • Mujer liberada, hombre cabreado - Editorial Planeta 2000 ISBN 84-08-03499-5
  • Dona alliberada, home emprenyat - Editorial Planeta 2000 ISBN 84-08-03477-4
  • Carta a mi hijo adoptado - Editorial Planeta 2001 ISBN 84-08-03886-9
  • L'adopció un acte d'amor - Editorial Columna 2001 ISBN 84-8300-760-6
  • Carta ao meu filho adoptado - Editorial Ambar 2003 ISBN 972-43-0654-2
  • Historia de Ada - Editorial RandomHouse Mondadori 2002 ISBN 84-97590-26-6
  • 3x1: El món actual a través de 3 generacions - Editoral Plaza & Janes 2003 ISBN 84-01-38626-8
  • Catalunya, any zero -Editorial Ara llibres 2004 ISBN 84-96201-16-3
  • A favor de Israel -Editorial Certeza (2005) ISBN 84-96219-20-8
  • Atrapados en la discordia: conversaciones sobre el conflicto Israel-Palestina -Editorial Destino (2009) ISBN 978-84-2334-169-6
  • La máscara del rey Arturo -Editorial RBA libros (2010) ISBN 978-84-9867-817-8
  • La República Islámica de España -Editorial RBA libros (2011). ISBN 978-84-9867-986-1
  • El carrer de l'embut Editorial RBA libros (2013). ISBN 978-84-826-4629-9

En la misma entrevista se muestra crítica con «la izquierda antimoderna, reaccionaria y antisemita que se enamoró de Stalin y de Castro y que ahora está enamorada de Chávez» y afirma que «combate a la izquierda que siempre se enamora de monstruos»

  1.  Biografía.
  2. González Cuevas, 2010, p. 12.
  3. Congreso de los Diputados (ed.). «Ficha de Pilar Rahola en la V Legislatura».
  4. Congreso de los Diputados (ed.). «Ficha de Pilar Rahola en la VI Legislatura».
  5. directe.cat, ed. (3 de diciembre de 2012). «La Vanguardia propugna la dimissió de Mas» (en catalán).
  6.  «Onda Cero rectifica y vuelve a contar con Pilar Rahola». Diario Público. 7 de octubre de 2011.
  7. Miguel Ángel Aguilar (24 de diciembre de 2013). «Autodeterminación y referéndum». El País.
  8. Europa Press, ed. (25 de abril de 2012). «'La Noria' se para en Telecinco».
  9. Cañizares, María José (30 de diciembre de 2013). ««Glamour» independentista». ABC.
  10. «Pilar Rahola: "La ONU actúa como esclava del mundo islámico"». La Nación.com. 4 de octubre de 2006. Consultado el 15 de enero de 2014.
  11. Perednik, 2004, p. 5.
  12. del Cañuelo, 2013, p. 7.
  13. Moreras, Jordi (2012). «Country surveys: Spain (páginas 545-562)». Yearbook of Muslims in Europe, Volumen 4 (en inglés). (editado por Jørgen S. Nielsen, Samim Akgönül, Ahmet Alibasi y Egdunas Racius). BRILL. pp. 560-561. ISBN 9004225218.
  14. Traducción: Partido por la independencia.
  15. http://www.broadcaster.cat/TV/default.cfm/ID/2720/SF/2684/PROGRAMES/vis-vis.htm
  16.  La Vanguardia, órgano oficial del Estado de Israel webislam, acceso 01 junio, 2010
  17.  El "hiyab" y la libertad amenazada webislam, acceso 1 de junio de 2010
  18. Keren Hoy Especial Rahola consultado el 17 de abril de 2007.
  19.  La periodista Pilar Rahola, Premio Daniel Pearl por su "lucha contra el antisemitismo" La Vanguardia, 4 de octubre de 2010
  20.  Los editores catalanes premian a Pep Guardiola y Pilar Rahola Europa Press, 10 de noviembre de 2010
  21.  V Premios CMN a la Excelencia Empresarial y Profesional de Mujeres de Negocios Círculo de Mujeres de Negocios, 25 de noviembre de 2010
  22.  Pilar Rahola, premiada por los agentes como Mosso d'Honor
  23.  El Fòrum Carlemany premia Pilar Rahola i Josep M. Soler (catalán)
  24.  «Pilar Rahola, Premi Ramon Llull». La Vanguardia. Consultado el 3 de febrero de 2017.
  25.  El País, Archivo-Hemeroteca, 24 de febrero de 1996 Pilar Rahola saca su coche del depósito de la grúa sin pagar la multa.
  26.  «Los falsos doctorados de Rahola». Elmundo.es. 5 de febrero de 2014.
  27. Pilar Rahola lleva a su hija a un colegio de 130.000 euros. El Economista.es. 29/07/2015, Eva Díaz. Consultado el 1 de febrero de 2018.
  28.  La Vanguardia, 30 de noviembre 2008 Sentencia contra los Mossos.
  29.  El País, 23 de noviembre 2012 El Gobierno concede un segundo indulto a cuatro mossos condenados por torturas.
  30.  Libertad Digital
  31.  Tous expulsa a Rahola y a la esposa de Artur Mas de su fundación para zanjar el boicot. El Confidencial, 21.11.2017, David Brunat. Consultado el 1 de febrero de 2018.
  • http://www.govern.cat/pres_gov/govern/ca/grans-reptes/transicio-nacional/notapremsa-192868.html
  • http://www.kkl.org.il/eng/about-kkl-jnf/green-israel-news/march-2013/pilar-rahola-visit-negev/
  • del Cañuelo, Luis G. (2013). «De cómo los líderes de ERC acaban casi todos en Convergència» (pdf). El Siglo de Europa (1002). ISSN 2254-9234.
  • Perednik, Gustavo D. (2004). «De judeofobia israelita y judeofilia cristiana». El Catoblepas, revista crítica del presente (28): 5. ISSN 1579-3974.
  • González Cuevas, Pedro Carlos (2010). «Retrato patético de un líder catalanista». El Catoblepas, revista crítica del presente (106): 12. ISSN 1579-3974.

jueves, 15 de agosto de 2024

Parabola - Parlementar

 

Parabola, s. f., lat. parabola, parabole.

Parabola, es expositios e declaratios d'una cauza mens conoguda per autra mays conoguda, per alquna semblansa qu'an entre lor.

Leys d'amors, fol. 140.

Parabole, c'est exposition et déclaration d'une chose moins connue par autre plus connue, par aucune ressemblance qu'elles ont entre elles.
CAT. ESP. (parábola) PORT. IT. Parabola. 

(chap. Parábola, paráboles; són conegudes algunes de Jessucristo

Parábola de les matemátiques, estadística, etc. Del griego παραβολή)


2. Paraula, s. f., bas. lat. parabola, parole, discours.

On trouve dans la Vulgate: Addidit quoque Job, assumens parabolam.

Job, c. 27, v. 1, et c. 29, v. 1.

Assumptaque parabola sua, dixit... ait. 

Numer., c. 23, v. 7 et 18.

Le glossaire ajouté à la collection de Denis le Petit, mort en 556, porte: Qui dicit in rustica parabola ungareh.

Un capitulaire de 853: Nostri seniores... parabolaverunt.

Un autre de 857: Insimul parabolare potuissemus.

Dans un titre de l'an 960, rapporté au tome II, p. 43, du Choix des Poésies originales des Troubadours, on lit:

Ipsas parabolas quae ipse Isarnus dizira ad ipso Froterio ant per suum missum li mandara.

Le poëme sur Boèce présente l' emploi du verbe parlar.

Fe son sermo denant totz en aytalhs paraulas. Philomena.

Fit son discours devant tous en telles paroles.

Non vol mas paraulas auzir.

Richard de Barbezieux: Be m cuiava. 

Ne veut mes paroles ouïr.

A penas pot formir

Sa paraula.

Roman de Jaufre, fol. 60. 

A peine il peut fournir sa parole.

- Loi, commandement, ordre.

Auzir volontiers la paraula de Dieu e los sermos. V. et Vert., fol. 84.

Entendre volontiers la parole de Dieu et les sermons.

Ella lo fetz ausire per paraula del rei d'Aragon. V. de Bertrand de Born.

Elle le fit occire par parole du roi d'Aragon. 

Fig. Aquells que vendon la paraula de Dieu, que predico principalmens per trayre deniers. 

Paraulas ociozas,... paraulas serpentinas e veninosas.

V. et Vert., fol. 16 et 23.

Ceux qui vendent la parole de Dieu, qui prêchent principalement pour tirer deniers.

Paroles oiseuses,... paroles de serpent et venimeuses.

Loc. Cant hom es ardens de batalhar o d' aver paraulas ab alcuna persona. Liv. de Sydrac, fol. 101.

Quand on est empressé de disputer ou d'avoir des paroles avec aucune personne.

Sa paraula atendre.

B. de Ventadour: Amors e que. 

Tenir sa parole.

Contensos, es cant se desmenton l' us al autre o se dizon grossas paraulas. V. et Vert., fol. 25. 

Dispute, c'est quand ils se donnent des démentis l'un à l'autre ou se disent de grosses paroles. 

En las paraulas d' aquels sy deu hom fiar. Liv. de Sydrac, fol. 131.

Aux paroles de ceux-là on doit se fier. 

En paraulas ociozas pot hom peccar.

Lo frug glorios de paraula de vida. V. et Vert., fol. 22 et 37. 

On peut pécher en paroles oiseuses. 

Le fruit glorieux de parole de vie. 

Adv. comp. Deus no vol pas que l' amem solamen per paraula, mais en faitz. Trad. de Bède, fol. 23.

(chap. Deu no vol que l' amem solamen per paraula, sino (pero) en fets.) Dieu ne veut pas que nous l' aimions seulement en parole, mais en faits.

ANC. FR. Vous eustes sur cela de grosses paroles avec sa majesté.

Mémoires de Sully, t. 1, p. 130.

ANC. IT. Unde sopra di ciò metto la mia paraula, che a voi, nè alcuno non intendo più faccia mistieri. 

Le fallacie delle divizie affogano la paraula di Dio, e la paraula di Dio vita d' anima è. Guittone d'Arezzo, lett. 1 et 3.

CAT. Paraula. ESP. Palabra. PORT. Palavra. IT. MOD. Parola.

(chap. Paraula, paraules; palaura, palaures.)

Voyez Aver.

3. Parauleta, s. f. dim., petite parole, douce parole.

Per plus enganar la gen,

Ab proverbis dauratz de sen

Et ab parauletas venals,

Vol far creyre del ben qu' es mals.

Aimeri de Peguilain: D' aisso. 

Pour tromper davantage la gent, avec proverbes dorés de sens et avec douces paroles vénales, il veut faire accroire du bien qu'il est mal. 

CAT. Parauleta. ESP. Palabrita. IT. Paroletta. 

(chap. Parauleta, parauletes.)

4. Parladura, s. f., langage, manière de parler.

Molt mi platz

Vostra parladura.

Pierre d'Auvergne: Ben ha.

Moult me plaît votre langage.

ANC. FR. As Normanz l' enveia, ki sont lor parléure.

Roman de Rou, v. 1227.

Car bien voi ore apertement, 

Par vostre parléure bande, 

Que vous estes fole ribaude.

Roman de la Rose, v. 7013.

ESP. Parladuría (habladuría). PORT. Palradura. IT. Parladura, parlatura.

(chap. Parladuría, parladuríes; sempre té un sentit despectiu (com la parlaria que seguix). Llengua, llenguache.)

5. Parlaria, s. f., parlage, bavardage.

Auripelat de parlaria.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Brillanté de parlage.

Folas parlarias.

V. et Vert., fol. 91.

Fous bavardages. 

ANC. FR. Que trouverons-nous que sophistiqueries et règles confuses et incertaines dans la logique ou art de parlerie. 

Camus de Belley, Diversités, t. 1, fol. 302. 

CAT. ESP. Parleria. (ESP. Habladuría.)

6. Parlament, Parlamen, s. m., entretien, conversation.

PARLAMENTO EN TORTOSA, agosto, 1411

Venc ab ela a parlamen. Titre de 1168. 

Vint avec elle à conversation.

Ieu sai so que cascus ditz

Al pus celat parlamen.

(chap. Yo sé lo que cadaú diu al mes selat (secret) parlamén.)

Raimond de Miraval: S' adreg fos. 

Je sais ce que chacun dit dans le plus secret entretien.

- Caquetage, babil.

Qui aira parlament estengera malicia. Trad. de Bède, fol. 33. 

Qui hait caquetage éteindra malice.

- Conférence, congrès.

Fon ordenatz per lor uns parlamen, on foron ensems en la marcha de Torena et de Berrieu. V. de Bertrand de Born. 

Fut disposée par eux une conférence, où ils furent ensemble en la marche de Touraine et de Berri.

- Parlement, assemblée délibérante.

Ten a sos baros un parlamen.

Karles Martels lai tenc son parlamen.

(chap. Carlos Martel (Martell) va tindre allí son parlamén. Después, a Aragó, se va diferensiá entre Parlamén y Cort, Curia, segons si hi estabe o no lo rey. Los que van seguí a la mort de Martín I són un bon ejemple.)

Retrato imaginario de Martín I de Aragón, de Manuel Aguirre y Monsalbe. Ca. 1851-1854. (Diputación Provincial de Zaragoza).

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 50 et 22.

Tint avec ses barons un parlement. 

Charles Martel tint là son parlement. 

Fig. Al derrier jorn que tenra parlamen 

Aysel Senher que ns formet de nien.

(chap. Al radé día que tindrá parlamén aquell Siñó que mos va formá del no res.)

Raimond de Castelnau: Mon sirventes. 

Au dernier jour que tiendra parlement ce Seigneur qui nous forma de néant. 

ANC. FR. Li rois fist parlement de ses barons et du pueple. 

Chron. de Fr., Rec. des hist. de Fr., t. V, p. 234.

Il avoit commandé que li baron e li poples fussent là assemblé à parlement. Gest. de Louis-le-Débonnaire. Rec. des Hist. de Fr., t. VI, 

p. 149.

CAT. Parlament. ESP. PORT. IT. Parlamento. 

(chap. Parlamén, parlamens.)

7. Parlier, Parler, s. m., parleur, bavard.

Non dupta lauzengiers

Ni parliers.

Aimar de Rocaficha: Si amors. 

Ne craint médisants ni bavards.

Papagay, trop es bel parliers. 

Non dupta lauzengiers  Ni parliers.

Arnaud de Carcasses: Dins un verdier. 

Perroquet, tu es fort beau parleur. 

Adj. De lieys lauzar no serai trop parliers. 

R. Jordan: Vas vos.

A la louer je ne serai pas trop parleur.

De trastotz los lengatjes parliers et entendens.

Pierre de Corbiac: El nom de. 

De tous les langages parleur et entendeur. 

ANC. FR. Molt fu biaus parliers. Roman de la Violette, p. 36. 

ANC. CAT. Parler. ESP. Parlero (charlatán, hablador). PORT. Paroleiro. ANC. IT. Parliere. (chap. Parladó, charraire, charlatán, cotorra, papagayo; que només parle y sol diu tonteríes, y les repetix com Carlos Rallo Badet. No es lo mateix que oradó, predicadó.)

8. Parlieira, s. f., parleuse, bavarde.

No m' aiatz per trop parlieira.

Giraud de Borneil: L' autr' ier.

Ne me teniez pour trop parleuse.

Adj. Dis vostra lengua parlieira 

Al comte greu mal.

Bernard de Rovenac: Una sirventesca.

Votre langue bavarde dit au comte grief mal.

ANC. FR. Mal parlière gent. Roman du chastelain de Coucy, v. 3622. 

ANC. IT. Ch' è troppo gran parliera.

Barberini, Docum. d'amore, p. 238.

ESP. Parlera. (habladora (mal), cotilla. Chap. parladora, charlatana, charraira, cotorra, papagaya, bachillera, etc. Miréu la ristra de insults que li diu Pedro Saputo a una agüela de estes. Braulio Foz diu que algunes de les de Huesca eren trilingües, pero que sol teníen una llengua, “expeditilla”.)

9. Aparlieyra, s. f., bavarde, parleuse.

Aparlieyras occupadas de non estar en lurs ostals.

V. et Vert., fol. 93.

Bavardes occupées à ne pas demeurer dans leurs maisons.

10. Parlaire, Parladre, Parlador, s. m., parleur, bavard, babillard.

Sabis parladre fai de grans paraulas, paucas. Trad. de Bède, fol. 55.

Sage parleur fait de grandes paroles, petites. 

Ben sai que li mal parlador

M' en appelaran sofridor.

Bertrand de Born: Cortz e guerras. 

Je sais bien que les méchants bavards m'en appelleront patient. 

Adj. Sabs tu d' aquestz amadors,

Leus parladors? 

Giraud de Borneil: Alegrar me.

Sais-tu de ces amants, légers parleurs?

Lauzengiers ni mal parlaire.

Raimond de Miraval: Cel que. 

Médisant ni mauvais parleur

CAT. ESP. Parlador. PORT. Palrador. IT. Parlatore.

(chap. Parladó, parladós, parladora, parladores.)

Es layres aisel que vay emblan. Jordi Pujol, Fuster

- Parloir, salle de conférence.

Pilat intret el parlador. Trad. de l'Évangile de Nicodème.

Pilate entra au parloir.

De mersorgas ha gran mercat en lurs parladors. V. et Vert., fol. 104. 

De mensonges il y a grand marché dans leurs parloirs.

CAT. Parlador. IT. Parlatorio. 

(chap. Parladó: sala de conferensies, aon se conferensie o se parle.)

11. Parlablament, adv., disertement, verbeusement.

Mot parlablament et en motas manieras.

Trad. de l'Épître de S. Paul aux Hébreux.

Moult disertement et en nombreuses manières.

(chap. Parlablemen, disertamen.)

12. Parlatori, adj., parlatoire, qui est pour parler, pour articuler.

Rims en ori, coma... parlatori. Leys d'amors; fol. 151.

Rimes en oire, comme... parlatoire.

(chap. Parlatori; rimes en ori, com... parlatori, reclinatori, refectori, tanatori. A Beseit tenim lo portal de San Gregori o lo chiringuito del batá, tamé de Gregori, y sa mare Carmina. A Beseit igual se diu Gregori que Gregorio, Desideri que Desiderio, y encara hay conegut a una Desideria.)

lo chiringuito del batá, tamé de Gregori, y sa mare Carmina

13. Paraular, v., parler.

L' us paraula ties, l' autre roman.

(chap. La un parle alemán, l' atre romans.)

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 18.

L' un parle thiois, l' autre roman.

(N. E. Creo que este thiois es lo mismo que tedesco, teutón, deutsch, alemán. El otro hablaba romance, como ya se vislumbra en los documentos de 843: serment, sacramento, juramento.)

Si paraula ab ton amic,... non deves esser gilos. Liv. de Sydrac, fol. 18.

(chap. Si ella parle en ton amic,... no (deus) tens que está selós.)

Si elle parle avec ton ami,... tu ne dois pas être jaloux.

ANC. FR. Molt parolent parfondement

Des décrez et dou testament.

L' abé parole à toz ensanble.

Fables et cont. anc., t. II, p. 382, et t. IV, p. 131.

Ceste gent dont je vous parole. Roman de la Rose, v. 731. 

Quant ainsi ensemble parollent. Œuvres d'Alain Chartier, p. 663.

14. Parlar, v., parler, dire.

Ses parlar, la preguarai, 

E cum? Per semblan.

Peyrols: Atressi col. 

Sans parler, je la prierai, et comment? Par apparence.

El mon non es vilas tan mal apres,

Si parl' ab leys un mot, non torn cortes.

Guillaume de Saint-Didier: Aissi cum.

Au monde il n'est vilain si mal appris, s'il parle un mot avec elle, qui ne devienne poli.

Ella ab Boeci parlet ta dolzamen. Poëme sur Boèce.

Ella avec Boèce parla si doucement.

Fig. Ades vol de l' aondansa 

Del cor la boca parlar.

Aimeri de Peguilain: Ades.

Incessamment veut la bouche parler de l'abondance du coeur.

Parlavon per me miei sospir. Passio de Maria. 

Parlaient pour moi mes soupirs.

Part. pas. No puesc mais

S' una vetz sola ai parlat 

So qu' el cor a mil vetz pensat.

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Je ne puis mais si une seule fois j'ai dit ce que le coeur a mille fois pensé.

Aquestas causas vos ay parladas, estant ab vos.

Fragment de trad. de la Passion. 

Ces choses je vous ai dites, étant avec vous. 

ANC. FR. Les ancelles dont tu as parled. 

Tu as parled vers moi tun serf. 

Trad. des Livres des Rois, l. I, fol. 48 et 49. 

Vous sçavez bien que j' estoye parlée de marier à tels et tels.

Les XV Joyes de Mariage, p. 21.

Qui daigne escouter si souvent 

Les vers que ma muse lui parle.

Olivier de Magny, p. 52. 

Ont tost mal dit et mal parlet. 

Roman du chastelain de Coucy, v. 4491.

CAT. ESP. Parlar. PORT. Palrar (falar). IT. Parlare. 

(chap. Parlá: parlo, parles, parle, parlem o parlam, parléu o parláu, parlen; parlat, parlats, parlada, parlades.)

15. Mesparlar, v., mal parler, médire.

Mesparlar e contendre.

Giraud de Borneil: Honraz es hom.

Médire et disputer. 

ANC. FR. Si jangleur u si losengier

Le me volent à mal turner, 

Ceo est lur dreit de mesparler.

Marie de France, t. 1, p. 48.

(chap. Malparlá, mal parlá: malparlo, malparles, malparle, malparlem o malparlam, malparléu o malparláu, malparlen; malparlat, malparlats, malparlada, malparlades.)

16. Sobreparlar, v., sur-parler, trop parler.

Amors m' a fag sobreparlar.

P. Vidal: Ges del.

Amour m'a fait sur-parler. 

Substantiv. Giet fors folia

E fol sobreparlar.

Marcabrus: Lo vers. 

Jette hors folie et fou sur-parler.

(chap. Parlá massa.)

17. Enparaular, v., apprendre, informer.

Part. pas. Cortes et ensenhatz 

E ben enparaulatz. 

Arnaud de Marsan: Qui comte. 

Courtois et enseigné et bien appris.

18. Emparlar, Enparlar, v., apprendre, emboucher, informer.

Part. pas. A n' y d' enparlatz

Que parlan leu e plan.

Nat de Mons: Sitot non.

Il y en a d' appris qui parlent facilement et uniment.

Per que domna gen enparlada 

Sera tos temps pros et onrada.

Un troubadour anonyme: Seinor vos que.

C'est pourquoi dame gentiment apprise sera en tous temps méritante et honorée.

Doctrinatz,

Emparlatz

De bon' aventura.

Pierre d'Auvergne: Ben a tengut.

Instruit, informé de bonne aventure.

ANC. FR. Dix vos bénie, fait li uns qui plus fu enparlés des autres.

Fabl. et cont. anc., t. 1, p. 398.

Seras-tu mès si emparlée

Com tu as esté jusqu'à ore.

Fables et cont. anc., t. III, p. 390.

ANC. IT. Imparolare.

19. Parlementar, v., parlementer.

Parlementar an els. Chronique des Albigeois, col. 16.

Parlementer avec eux. 

CAT. ESP. Parlamentar. PORT. Parlamentear, palramentear. 

IT. Parlamentare.

(chap. Parlamentá: parlamento, parlamentes, parlamente, parlamentem o parlamentam, parlamentéu o parlamentáu, parlamenten; parlamentat, parlamentats, parlamentada, parlamentades.)


viernes, 15 de diciembre de 2023

Lexique roman, tome 2, tableaux, paragraphes

Pour établir la vérité et l' identité de ces rapports, je présenterai divers tableaux où j' aurai soin de ranger, de grouper un choix des mots principaux des six langues néolatines, lesquels ont entre eux des relations plus directes, plus intimes, et ces tableaux permettront de reconnaître jusques à quel point l' action du principe créateur de la langue romane rustique a conservé sa féconde unité dans ces six langues. Ce travail sera divisé en plusieurs paragraphes sous lesquels je placerai les diverses classifications.

§. Ier.

Séjour, habitation, logement et dépendances, bâtisse, etc.

§. II.

Nourriture, aliments, boissons, ustensiles relatifs, etc.

§. III.

Habillements, étoffes, parure, ornements, chaussure, etc.

§. IV.

Sens, exercice des sens; objets, qualités qui les frappent plus particulièrement, etc.

§. V.

Saisons, accidents de l' air, feu, couleurs, temps, durée, etc.

§. VI.

Espace, dimension, poids, mesures, proportions, localité, etc.

§. VII.

Agriculture, jardinage, troupeaux, campagne, animaux domestiques et sauvages, oiseaux, etc.

§. VIII.

Métaux, arts et métiers, travaux et instruments concernant les arts et les métiers, artistes et ouvriers qui les exerçaient, etc.

§. IX.

L' homme: son corps, ses qualités, actions physiques, repos, mouvement; ses manières, ses procédés, usages domestiques, etc.

§. X.

Relations de famille et de société, amour, amitié, impressions morales, bonnes qualités, nobles sentiments, etc.

§. XI.

Mauvaises qualités, mauvais sentiments, mauvaises actions, etc.

§. XII.

Commerce, trafic, achat, vente, échanges, marchandises, produits industriels, marine, navigation, etc.

§. XIII.

Parole, langage, entendement, littérature, etc.

§. XIV.

Jeux, amusements, musique, chasse, etc.

§. XV.

Médecine, maladies, traitement, poisons, etc.

§. XVI.

Gouvernement, autorité, exercice du pouvoir, cours, impositions,

monnaies, etc.

§. XVII.

Seigneurs, vassaux, féodalité, titres, dignités, etc.

§. XVIII.

Législation civile et criminelle, procédures, crimes, délits, fraudes, etc.

§. XIX.

Armes, guerre, combats, batailles, tournois, etc.

§. XX.

Religion, croyances, superstitions, etc.


§. I.

Séjour, habitation, logement.


Troubadours. Cat. Esp.

Demora. Demora. Demora.

Alberc. Alberg. Albergo. (albergue)

Albergador. Albergador. Albergador.

Albergar. Albergar. Albergar.

Lotja. Llotja. Lonja.

Cabana. Cabanya. Cabaña.

Cazal. Casal. Casal.

Tenda. Tenda. Tienda.

Sala. Sala. Sala.

Muralha. Muralla. Muralla.

Murar. Murar. Murar.

Pilar. Pilar. Pilar.

Balcon. Balcó. Balcón. (N. E. añado tilde)

Barra. Barra. Barra.

Intrada. Entrada. Entrada.

Fogal. Fogar. Hogar.

Fornel. Fornell. Hornillo.


On remarquera que la plupart de ces mots, tels que n' ont pas été fournis par des racines tirées de la langue ou adoptés ou conservés dans toutes les langues néo-(*)

alberc, albergador, albergar, sala, balcon, barra, etc., latine, et, qu' empruntés à d' autres langues, ils ont été 

(*) latines avec une désinence uniforme.

§. II.

Nourriture, aliments, boissons,

Troub. Cat. Esp.

Vitoalha. Vitualla. Vitualla.

Biscueit. Bescuyt. Bizcocho.

Pebrada. Pebrada. Pebrada. (pebre : pimienta)

Canela. Caneyla. Canela.

Clara, glara. Clara. Clara.

Safran. Safrá. Azafrán.

Claret. Claret. Clarete.


§. Ier.

et dépendances, bâtisse, etc.


Port. It. Fr.

Demora. Dimora. Demeure.

Albergue. Albergo. Alberc.

Albergador. Albergatore. Aubergiste.

Albergar. Albergare. Alberger.

Loja. Loggia. Loge.

Cabana. Capanna. Cabane.

Casal. Casale. Casal.

Tenda. Tenda. Tente.

Sala. Sala. Sale.

Muralha. Muraglia. Muraille.

Murar. Murare. Murer.

Pilar. Pilastro. Pilier.

Balcão. Balcone. Balcon.

Barra. Barra. Barre.

Entrada. Entrata. Entrée.

Fogão. Focolare. Foyer.

Fornillo. Fornello. Fourneau.


§. II.

Ustensiles relatifs, etc.


Port. It. Fr.

Vitualha. Vittuaglia. Victuaille.

Biscouto. Biscotto. Biscuit.

Pevirada. Pevereda. Poivrade.

Canela. Cannela. Cannelle.

Clara. Chiara. Glaire (d' oeuf).

Açafrão.  Zafferano. Safran.

Clarete. Claretto. Clairet.


Troub. Cat. Esp.

Vinagre. Vinagre. Vinagre.

Tonel. Tonell. Tonel.

Botelha. Botella. (ampolla) Botella.

Caponar. Caponar. Caponar.

Lardar. Enllardar. Lardar.

Frichura, frigidura. Fregidura. Fritura.

Copa.  Copa. Copa.

Culher. Culler. (cullera) Cuchara.

Barril. Barril. Barril.

Bacin. Baci. (bací) Bacín.

Banc. Banc. Banco.

Banca. Banca. Banca.

Bota. Bota. Bota.

Caudiera. Caldera. Caldera.


Le mot bacin aura rappelé à l' esprit des lecteurs, le Brunichildis quoque regina jussit fabricari ex auro ac duabus pateris ligneis, quas vulgo Bacchinon vocant, Hispanian misit.” passage de Gregoire de Tours, Hist., lib. IX, c. 28.

(N. E. El orden de las frases está liado, edito más abajo, aquí no; sic:)

gemmis mirae magnitudinis clypeum ipsumque cum eisdemque

similiter ex gemmis fabricatis et auro in **

On reconnaît aisément que la plupart des mots classés ci-dessus ne sont pas dérivés du latin.


§. III.


Habillements, étoffes, parure,


Troub.  Cat. Esp.

Capel. Capel. (capell) Capillo.

Barreta, berreta. Barret. Barreta. (birrete)

Cofa. Cofia. Cofia.

Benda. Benda. Venda.

Bendar. Bendar. Vendar.

Cordo. Cordó. Cordón.

Guan. Guant. Guante.

Bureus. Burell. Buriel.

Falda, fauda. Falda. Falda.

Rauba. Roba. Ropa.

Aurpel. Oripell. Oropel.

Seda. Seda. Seda.


Port. It. Fr.

Vinagre. Vinagro. Vinaigre.

Tonel. Tinello. Tonel.

Botelha. Bottiglia. Bouteille.

Capar. Capponare. Chaponner.

Lardear. Lardare. Larder.

Fritura. Frittura. Friture.


Copa. Coppa. Coupe.

Colher. Cucchiajo. Cuiller.

Barril. Barile. Baril.

Bacio. Bacino. Bassin.

Banco. Banco. Banc.

Banca. Banca. Banque.

Bota. Botte. Boute.

Caldeira. Caldaja. Chaudière.


§. III.

Ornements, chaussure, etc

Port. It. Fr.

Chapeo. Capello. Chapel.

Barrete. Berretta. Barette.

Coifa. Cuffia. Coife.

Venda. Benda. Bande.

Vendar. Bendare. Bander.

Cordão. Cordone. Cordon.

Guante. Guanto. Gant.

Burel. Burello. Bureau.

Falda. Falda. Faude.

Roupa. Roba. Robe.

Ouropel. Orpello. Oripel.

Seda. Seta. Soie.



Troub. Cat. Esp.

Perla. Perla. Perla.

Diaman. Diamant. Diamante.

Cuberta. Cuberta. Cubierta.

Cubertura. Cubertora. Cubertura.

Pelissa. Pelissa. Pellica. (pelliça) 

Hermin. Arminyo. Armino (Armiño).

Coton. Cotó. Cotón (algodón).

Borra. Borra. Borra.

Cendal, cendat. Cendal, cendat. Cendal.

Listar. Llistar. Listar.

Lista. Llista. Lista.

Paramen. Parament. Paramento.

Centura. Cintura. Cintura.

Coysin. Coxi (coxí, coixí). Coxin (cojín).

Saquet. Saquet. Saquete.

Guarra. Gerra. Jarra.

Caussat. Calsat. Calzado.

Sabata. Sabata. Zapato.

Descaus. Descals. Descalzo.

Descaussar. Descalsar. Descalzar.

Cordoan. Cordoá. Cordobán.


(N. E. Ya pasa arriba, el orden de las frases está liado; lo edito.) 

Serait-on surpris de ce que les langues des peuples qui habitèrent le midi de l' Europe, offrent plusieurs des termes concernant les habillements, les étoffes qui n' ont pas été dérivés du latin?

Le langage qui exprime les besoins journaliers, les soins du ménage, les usages domestiques, ne change pas facilement chez les populations subjuguées. Aussi est-il permis de présumer que parmi les mots barreta, cofa, benda, guan, falda, rauba, coysin, guarra, etc.;

quelques uns sont restés de la langue du pays, et que les diverses *** 

autres ont été apportés par les étrangers, qui, lors des 

invasions, se mêlèrent et s' unirent aux anciens habitants.


§. IV.

Sens, exercice des sens; objets, qualités


Troub. Cat. Esp.

Saborar. Saborar. Saborear.

Assaborar. Assaborar. Asaborar.

Acetos. Acetos. Acetoso. (: ácido, it. aceto)


Port. It. Fr.

Perla. Perla. Perle.

Diamante. Diamante. Diamant.

Cuberta. Coperta. Couverte.

Cubertura. Copritura. Couverture.

Pelissa. Pellicia. Pelisse.

Arminho. Ermellino. Hermine.

Cotão. Cotone. Coton.

Borra. Borra. Bourre.

Cendal. Zendado. Cendal.

Listar. Listare. Lister.

Lista. Lista. Liste.

Paramento. Paramento. Parement.

Cintura. Cintura. Ceinture.

Coxim. Cuscino. Coussin.

Saquete. Sacchetto. Sachet.

Jarra. Giara. Jarre.

Calçado. Calcajo. Chaussé.

Sabatto. Ciabatta. Savatte.

Descalço. Discalzo. Déchaus.

Descalçar. Discalzare. Déchausser.

Cordovão. Cordovano. Cordouan.


§. IV.


Qui les frappent plus particulièrement, etc.


Port. It. Fr.

Saborear. Saporare. Savourer.

Assaborear. Assaporare. Assavorer.

Acetoso. Acetoso. Acéteux.


Troub. Cat. Esp.

Amargor, amaror. Amargor. Amargor.

Aspreza. Aspresa. Aspereza.

Tocar.  Tocar. Tocar.

Embasmar. Embalsamar. Embalsamar.

Bruit. Brugit. Ruido.

Vista. Vista. Vista.

Visual. Visual. Visual.

(N. E. editado)

Ce petit groupe de mots offre, entre autres, deux circonstances à remarquer; c'est que, du verbe latin sapere, de la quatrième conjugaison, les six langues néolatines ont fait ou adopté les verbes de la conjugaison en AR, saborar et assaborar; de plus, elles ont formé par dérivation l' adjectif acetos. Il serait difficile de faire admettre que de pareils rapports entre six langues, ne soient que des coïncidences fortuites.


§. V. 

Saisons, accidents de l' air, feu,


Troub. Cat. Esp.

Primavera.           Primavera. Primavera

Nevar. Nevar. Nevar.

Bufar. Bufar. Bufar. (soplar)

Ventar. Ventar. Ventar.

Eclipsar. Eclipsar. Eclipsar.

Brasa. Brasa. Brasa.

Brasier. Braser. Brasero.

Abrasar. Abrasar. Abrasar.

Alumar, alumnar. Alumar. (llum) Alumbrar. (lumbre, luz)

Brillar. Brillar. Brillar.

Atisar. Atiar. Atisar. (atizar)

Colorir. Colorir. Colorir. (colorear)

Azur. Azul. Azul.

Blanc. Blanc. Blanco.

Blanqueiar. Blanquejar. Blanquear.

Vermelh. Vermegh. (vermell) Bermejo (rojo).

Verdeiar. Verdejar. Verdear.

Vernis. Barnis (barnís). Barniz.

Cycle. Ciclo. (cicle) Ciclo.


Port. It. Fr.

Amargor. Amarore. Amareur.

Aspereza. Asprezza. Aspresse. (d' aspre, âpre) 

Tocar. Toccare. Toquer.

Embalsamar. Imbalsamare. Embaumer.

Ruido. Bruito. Bruit.

Vista. Vista. Viste.

Visual. Visuale. Visuel.


§. V.

Couleurs, temps, durée, etc.


Port. It. Fr.

Primavera. Primavera. Primevère.

Nevar. Nevare. Neiger.

Bufar. Buffare. Bouffer. (souffler)

Ventar. Ventare. Venter.

Eclipsar. Ecclissare. Éclipser.

Braza. Bracia. Braise.

Brazeiro. Braciere. Brasier.

Abrasar. Abbruciare. Embraser.

Allumiar. Alluminare. Allumer.

Brilhar. Brillare. Briller.

Atisar. Attizzare. Attiser.

Colorir. Colorire. Colorier.

Azul. Azzurro. Azur.

Branco. Bianco. Blanc.

Branquejar. Biancheggiare. Blanchoyer.

Vermelho. Vermiglio. Vermeil. (rouge)

Verdejar. Verdeggiare. Verdoyer.

Verniz. Vernice. Vernis.

Ciclo. Ciclo. Cicle.


Troub. Cat. Esp.

Jornada. (de jorn) Jornada. Jornada.

Jornal. Jornal. Jornal.

Durada. Durada. Durada.

Ancian. Anciá. Anciano.

Data. Data. Data. (fecha)


Comment était-il arrivé que la langue latine n' eût pas de verbes pour exprimer l' action de venter, d' éclipser?

Il a fallu que les langues néolatines créassent les mots ventar, eclipsar.

Aux verbes latins peu usités, ningere, nivere et virere, elles ont substitué nevar, verdeiar.

Parmi les autres remarques que les mots placés sous ce paragraphe fourniraient, je ne dois pas oublier celle que brasa, brasier, abrasar, dérivés du grec, ont été adoptés dans toutes les langues néolatines.


§. VI.

Espace, dimension, poids,


Troub. Cat. Esp.

Bas. Bas, bax. (baix) Baxo. (bajo)

Baisseza. Baxesa. (baixesa) Baxeza. (bajeza)

Baissar. Baxar. (baixar) Baxar. (bajar)

Abaissamen. Abaxament. Abaxiamento. (antigua)

Abaissar. Abaxar. Abaxar. (abajar, bajar)

Baza. Basa. Basa, base.

Atretal. Altretal. Otrotal.

Augmentatiu. Aumentatiu. Aumentativo.

Diminuir. Diminuir. Diminuir. (disminuir)

Grandeza. Grandesa. Grandeza.

Alteza. Altesa. Alteza.

(N. E. en lengua valenciana, graneaaltea, perea, etc.)

Abissar. Abisar. Abismar. (de abismo)

Gros. Gros. Grueso. (gordo)

Grossier. Groser. Grosero.

Balansar. Balanceyar. Balanzar. (balancear)

Repletio. Repleció. Repleción.

Cumplimen. Cumpliment. Cumplimento.

Integral. Integral. Integral.

Excessiu. Excessiu. Excesivo.

Compas. Compas. Compás.


Port. It. Fr.


Jornada. Giornada. Journée.

Jornal. Giornale. Journal.

Durada. Durata. Durée.

Ancião. Anziano. Ancien.

Data. Data. Date.


§. VI.


Mesure, proportion, localités, etc.


Port. It. Fr.

Baixo. Basso. Bas.

Baixeza. Bassezza. Bassesse.

Baxar. Bassare. Baisser.

Abaixamento. Abassamento. Abaissement.

Abaixar. Abassare. Abaisser.

Base. Basa, base. Base.

Outrotal. Altretale. Autel. (autretel; autel es: altare)

Augmentativo. Aumentativo. Augmentatif.

Diminuir. Diminuire. Diminuer.

Grandeza. Grandezza. Grandesse.

Alteza. Altezza. Hautesse.

Abismar. Abissare. Abismer.

Grosso. Grosso. Gros.

Grogeiro. Grossiere. Grossier.

Balancear. Bilanciare. Balancer.

Repleção. Ripiezione. Réplétion.

Cumprimento. Compimento. Complément.

Integral. Integrale. Intégral.

Excessivo. Eccessivo. Excessif.

Compasco. Compasco. Compas.


Troub. Cat. Esp.

Rectificar. Rectificar. Rectificar.

Rectificatio. Rectificació. Rectificación.

Unitiu. Unitiu. Unitivo.

Accessori. Accessori. Accesorio.

Corroboracio.  Corroboració. Corroboración.

Crebadura. Crebadura. Quebradura.

Pessa. Pessa. Pieza.

Departir. Departir. Departir.

Departimen. Departimen. (t) Departimiento

Marcar. Marcar. Marcar.

Demarchar. Demarcar. Demarcar.

Trassa. Trassa. Traza.

Alignar. Alinyar. Aliñar.

Limitar. Limitar. Limitar.

Confinar. Confinar. Confinar.

Finimen. Finiment. Fenecimiento.

Trespassar. Traspassar. Traspasar.

Mancar. Mancar. Mancar.

Prolongamen. Prolongamen. (t) Prolongamiento.

Fardel. Fardel. (fardell)         Fardel. (fardo)

Cargar. Cargar. (carregar) Cargar.

Encargar. Encarregar. Encargar.

Descargar, desencargar. Descarregar. Descargar.

Carga. Cárrega. Carga.

Carregar. Carrejar. Carrear. (acarrear)

Carriato. Carretó Carretón.

Carreta. Carreta. Carreta.

Carriera. Carrera. (carrer) Carrera.

Ribeira. Ribera. Ribera.

Aribar. Aribar. Aribar. (arribar, de riba)

Canton. Canton, cantó. Canto. 

Montanha. Montanya. Montaña.

Derocar. Derocar. Derocar. (derrocar)

Acostar. Acostar. Acostar. (de costa)

Costat. Costat. Costado.

On remarquera dans cette liste de mots, les cinq premiers, introduits dans les langues néolatines, bien que bas et ses dérivés n' existassent pas en latin, soit que bas roman ait été emprunté à basis, latin, ou à bassus, latin inusité, qu' on donne comme traduit du grec; quoiqu'il en soit, il sera juste de distinguer la création, ou si l' on veut, l' imitation, par laquelle la famille des mots indiqués a passé, avec tous ses développements, dans les langues néolatines.

Port. It. Fr.

Rectificar. Rettificare. Rectifier.

Rectificação.   Rettificazione. Rectification.

Unitivo. Unitivo. Unitif.

Accessorio.  Accessorio. Accessoire.

Corroboração. Corroborazione. Corroboration.

Quebradura. Crepatura. Crevure.

Peça. Pezza. Pièce.

Departir. Spartire. Départir.

Departimento. Departimento. Département.

Marcar. Marcare. Marquer.

Demarcar. Dimarquare. Démarquer.

Traça.  Traccia. Trace.

Alinhar. Allineare. Aligner.

Limitar. Limitare. Limiter.

Confinar. Confinare. Confiner.

Fenecimento. Finimento. Finiment.

Traspassar. Trapassare. Trespasser.

Mancar. Mancare. Manquer.

Prolongamento. Prolungamento. Prolongement.

Fardel. Fardello. Fardeau.

Carregar. Caricare. Charger.

Encarregar. Incaricare. Encharger.

Desencargar. Scaricare. Décharger.

Carga. Carica. Charge.

Acarretar. Carreggiare. Charrier.

Carretó.  Carretone. Charreton.

Carreta. Carretta. Charrette.

Careira. Carriera. Carrière. (rue)

Ribeira. Riviera. Rivière.

Aribar. Arrivare. Arriver.

Canto. Cantone. Canton.

Montanha. Montagna. Montagne.

Derocar. Dirrocciare. Dérocher.

Accostar. Accostare. Accoster.

Costado. Costato. Côté.


§. VII.

Agriculture, jardinage, troupeaux, campagne,


Troub. Cat. Esp.

Laborador. Laurador. (llaurador) Labrador.

Cultivador. Culturador. Cultivador.

Cultivar. Cultivar. (conrear) Cultivar.

Vaquier. Vaquer. Vaquero.

Bovier, boyer. Bover. Boyero.

Pasturgar. Pasturar. Pastorear.

Toiso. Tusó. Tusón. (toisón)

Segador. Segador. Segador.

Jardin. Jardí. Jardín.

Violeta. Violeta. Violeta.

Guirlanda. Guirlanda. Guinalda. (guirnalda)

Pera. Pera. Pera.

Pastora. Pastora. Pastora.

Productiu. Productiu. Productivo.

Salvatge. Salvatge. Salvage. (salvaje)

Figuiera, figuier. Figuera. Figuiera. (higuera)

Pradaria. Praderia. Praderia. (pradera)

Trabal. Trabal. (traball, treball) Trabajo.

Traballos. Traballós. Trabajoso.

Traballier. Trabelhador. (traballador) Trabajador.

Traballar. Traballar. (treballar) Trabajar.

Rigar. Regar. Regar. (irrigar)

Trillar. Trillar. Trillar.

Atrapar. Atrapar. Atrapar.

Roci. Rocí. Rocín.

Palafre. Palafré. Palafrén.


Brida. Brida. Brida.

Corpa. Gropa. Grupa.

Manjadoira. Menjadora. Manjadoura. (comedera)

Girfalc. Girfalc. Gerifalco.

Cornelha. Cornella. Corneja.


§. VII.

Animaux domestiques et sauvages, oiseaux, etc.


Port. It. Fr.

Lavrador. Lavoratore. Laboureur.

Cultivador. Coltivatore. Cultivateur.

Cultivar. Coltivare. Cultiver.

Vaqueiro. Vaccarro. Vacher.

Boeiro. Boaro. Bouvier.

Pastorar, pastorear. Pasturare. Pasturer.

Tosão. Tosone. Toison.

Segador. Segatore. Scieur.

Jardim. Giardino. Jardin.

Violeta. Violetta. Violette.

Grinalda. Ghirlanda. Guirlande.

Pera. Pera. Poire.

Pastora. Pastora. Pastore.

Productivo. Produttivo. Productif.

Salvagem. Salvaggio. Sauvage.

Figueira. Ficaja. Figuier.

Praderia. Prateria. Praerie.

Trabalho. Travaglio. Travail.

Trabalhoso. Travaglioso. Travailleur.

Trabalhador Travagliatore. Travailleur.

Trabalhar. Travagliare. Travailler.



Regar. Rigare. Rigaer.

Trilhar. Trillare. Tribler.

Atracar. (atrapar) Attrappare. Attraper.

Rocim. Ronzino. Roncin.

Palafrem. Palafreno. Palefroi.

Brida. Briglia. Bride.

Garupa. Groppa. Croupe.

Manjadoura. Mangiatoja. Mangeoire.

Gerifalte. Girfalco. Gerfaut.

Cornelha. Cornacchia. Corneille.


Troub. Cat. Esp.

Calandra. Calandra. Calandria.

Papagay. Papagall. Papagayo.

Bec. Bec. Pico.

Cabrit. Cabrit. Cabrito.

Boc. Boc. Bode. (cabrón)

Serena. Sirena. Sirena.

Tartuga. Tortuga. Tortuga.

Dromedari. Dromedari. Dromedario.

Bramar. Bramar. Bramar.

Fontana. Fontana. (font) Fontana. (hontanar)

Canon. Canó. Cañón.

Bosc. Bosc. Bosque.

Forestier. Foraster. Forastero.

Foresta. Floresta. Floresta.

Boton. Botó. Botón.

Botonar, abotonar. Botonar. Abotonar.

Aplanar. Aplanar. Allanar.

Arri. Arri. Arre.

L' interjection arri, dont se servaient les cultivateurs et les conducteurs de bêtes de charge, pour les exciter à marcher en avant, est sans doute un reste de l' ancien idiôme méridional, dont Claudien disait dans son épigramme de Mulabus gallicis:

Dissona quam varios flectant ad murmura cursus

Et certas adeant, voce regente, vias...

Barbaricos docili concipit aure sonos.

Absentis longinqua valens praecepta magistri,

Frenorumque vicem lingua virilis agit...

Miraris si voce feras pacaverit Orpheus,

Cum pronas pecudes gallica verba regant!

Comme elles changent et varient leur allure, et obéissant à la voix elles suivent les routes qu' elle indique... La mule comprend d' une oreille docile les intonations barbares; le conducteur n' est pas présent, mais les ordres, entendus de loin, sont respectés, et la langue de l' homme la dirige comme ferait le frein.
Tu t' étonnes de ce que la voix d' Orphée apprivoisa les monstres, quand des paroles d' un Gaulois gouvernent les mules courbées vers la terre!


§. VIII.

Métaux, arts et métiers, travaux et artistes et ouvriers


Troub. Cat. Esp.

Argentar. Argentar. Argentar. (platear, plata, AG)

Lato. Llautó. Latón.


Port. It. Fr.

Calhandra. Calandra. Calandre.

Papagaio. Pappagallo. Papegault.

Bico. Becco. Bec.

Cabrito. Capretto. Cabrit.

Bode. Becco. Boc. (alemán Bock, Steinbock)

Sirena. Sirena. Sirène.

Tartaruga. Tartaruga. Tortue.

Dromedario. Dromedario. Dromadaire.

Bramar. Bramare. Bramer.

Fontinha. Fontana. Fontaine.

Cano. Cannone. Canon (tuyau).

Bosque. Bosco. Bosc.

Forasteiro. Forestiere. Forestier.

Floresta. Foresta. Forest.

Botão. Bottone. Bouton.

Abotoar. Abbottonare. Boutonner.

Aplainar. Appianare. Aplaner.

Arre. Arri. Arri.


§. VIII. 

Instruments concernant les arts et les métiers, qui les exerçaient, etc.


Port. It. Fr.

Argentar. Argentare. Argenter.

Latão. Ottone. Laiton.


Troub. Cat. Esp.

Sobredaurar. Sobredaurar. Sobredorar.

Pellicier. Pellicer. Pellejero. (peletero)

Cardaire. Cardador. Cardador.

Batedor. Batedor. Batedor. (batidor

Molinier. Moliner. Molinero.

Molin. Molí. Molino.

Barbier. Barber. Barbero.

Barbairia. Barberia. Barbería.

Enfornar. Enfornar. Enhornar. (meter en horno)

Farga. Farga. Forja. (fraguas : Forges)

Esmerar. Esmerar. Esmerar.

Agusar. Aguzar. Aguzar.

Aguilla. Agulha. (agulla) Aguja.

Descoser. Descosir. Descoser.

Acerar. Acerar. Acerar.

Ferrar. Ferrar. Herrar.

Desferrar. Desferrar. Desherrar.

Clavelar. Clavelar. Clavar.

Brunir. Brunyir. Bruñir.

Martel. Martell. Martillo.

Martellar. Martellejar. Martillar. (martillear)

Bugada. Bugada. Bugada. (colada, ropa)

Lavandiera. Llavandera. Lavandera.

Banhar. Banyar. Bañar.

Filar. Filar. Hilar.

Desfilar. Desfilar. Deshilar.

Filet. Filet. Filete. (hilete, hilillo)

Destorser. Destorcer. Destorcer.

Afinar. Afinar. Afinar.

*Raufinar Refinar. Refinar.

Fineza. Finesa. Fineza.

Fin. Fi. Fino.

Pic. Pico. (pic) Pico.

Pl* Picar. Picar.

Destrempar. Destemplar. Destemplar.

Emplegar. Emplegar. Emplear.

*Puncha. Punxa. Punta. (pincho)


Port. It Fr.

Sobredourar. Sopraindorare. Surdorer.

Pelleiro. Pellicciere. Pellicier.

Cardador. Cardatore. Cardeur.

Cardar. Cardare. Carder.

Batedor. Battitore. Batteur.

Moleiro. Molinaro. Molinier.

Moinho. Molino. Molin.

Barbeiro. Barbiere. Barbier.

Barbearia. Barbieria. Barberie.

Enfornar. Infornare. Enfourner.

Forja. Foggia, fuccina. Forge.

Esmerar. Smerare. Esmerer.

Aguçar. Aguzzare. Aguiser.

Agulha. Aguglia. Aguille.

Descozer. Scucire. Découdre.

Azerar. Acciajare. Acérer.

Ferrar. Ferrare. Ferrer.

Desferrar. Sferrare. Déferrer.

Cravar. Chiavellare. Claveller.

Brunir. Brunire. Brunir.

Martello. Martello.  Martel.

Martellar. Martellare. Marteller.

Bugada. Bucata. Buée.

Lavandeira. Lavandara. Lavandière.

Banhar. Bagnare. Baigner.

Fiar. Filare. Filer.

Desfiar. Sfilare. Défiler.

Filete. Filetto. Filet.

Destorcer. Storcere. Détordre.


Affinar. Affinare. Affiner.

Refinar. Raffinare. Raffiner.

Fineza. Finezza. Finesse.

Fino. Fino. Fin.

Picar. Picchiare. Piquer.

Destemperar. Distemprare. Détremper.

Empregar. Impiegare. Employer.

Ponta. Punta. Pointe.


Troub. Cat. Esp.

Apontamen. Apuntament. Apuntamiento.

Apontar. Apuntar. Apuntar.

Deissoterrar. Dessoterrar. Desoterrar. (enterrar)

(sic)

En lisant cette liste, on aura sans doute rema*

donnèrent pour exprimer divers arts et métiers, et

Ainsi, du latin carduus, elles firent cardaire, car*

le verbe enfornar; d' acutus, le verbe agusar; d' a*

de balneum, le verbe banhar, et de filum, les mots f*

On trouve aussi plusieurs mots dont le latin n' a*

bugada, pic, picar, etc. Fin, fineza, afinar, raisfi*

dériver de finis, pris dans le sens de perfection. V*

certain nombre de mots que les langues néolatines se

signer les personnes qui les exerçaient.

de barba, barbator, vint barbier, barbairia; de forn,

celui d' acerar; de ferrum, ceux de ferrar et desferrar;

desfilar, filet, etc.

fourni la racine: Forja, brunir, martel, martellar,

ont exercé la sagacité des étymologistes; on peut les

Pasquier, liv. VIII, ch. 64.


§. IX.

L' homme, son corps, ses qualités; actio * ses procédés, usag*


Troub. Cat. Esp.

Personatge. Personatge. Personage. (personaje)

Donzel. Donsell. Doncell. (doncel)

Donzella. Donsella. Doncella.

Nayssemen. Naximen. (naiximent)Nacimiento.

Velh. Vell. Viejo.

Envellezir. Envellir. Envejecer.

Sobrenom. Sobrenom. Sobrenombre.

Creissemen. Crexement. Crecimiento.

Avivar. Avivar. Avivar.

Anca. Anca. Anca.

Flanc. Flanc. Flanco.

Faisso. Facció. Facción.

Pansa. Panxa. Panza.

Sobredent. Sobredent. Sobrediente.

Barbut. Barbut. Barbudo.

Velut. Vellut. Velludo. (terciopelo, peludo)

Membrut. Membrud. Membrudo.

Desmembrar. Desmembrar. Desmembrar.


Port. It. Fr.

Apontamento. Appuntamento. Appointement.

Apontar. Appuntare. Appointer.

Desenterrar. Dissotterrare. Déterrer.


§. IX.

physiques, repos, mouvement, ses manières, domestiques, etc.


Port. It. Fr.

Personagem. Personaggio. Personnage.

Donzel. Donzello. Donzel.

Donzella. Donzella. Donzelle.

Nascimento. Nascimento. Naissement.

Velho. Vecchio. Vieil.

Envelhecer. Invecchiare. Envieillir.

Sobrenome. Soprannome. Surnom.

Crecimento. Crescimento. Croissement.

Avivar. Avvivare. Aviver.

Anca. Anca. Hanche.

Flanco. Fianco. Flanc.

Faccão. Fazione. Façon.

Pança. Pancia. Panse.

Sobredente. Sopraddente. Surdent.

Barbudo. Barbuto. Barbu.

Veludo. Velluto. Velu.

Membrudo. Membruto. Membru.

Desmembrar. Smembrare. Démembrer.


Troub. Cat. Esp.


Escarnar, descarnar. Descarnar. Escarnar, descarnar.

Magreza. Magreza. Magreza.

Desfigurar. Desfigurar. Desfigurar.

Desnaturar. Desnaturar. Desnaturar.

(desnaturalizar)

Merdos. Merdós. Merdoso. (de mierda)

Movimen. Moviment. Movimiento.

Viatge. Viatge. Viaje.

Aviar. Aviar. Aviar.

Desviamen. Desviament. Desviamiento.

Desviar. Desviar. Desviar.

Obviar. Obviar. Obviar.

Aventura. Aventura. Aventura.

Aventurier. Aventurer. Aventurero.

Aventurar. Aventurar. Aventurar.

Desaventura. Desventura. Desaventura.

Mesquin. Mesquí. Mezquino.

Desastrat. Desastrat. Desastrado.

Desastruc. Desastruch. Desastroso.

Angoissar. Angoissar. Angustiar.

Carencia. Carencia. Carencia.

Afan. Afany. Afán.

Afanar. Afanar. Afanar.

Guisa. Guisa. Guisa.

Maneira. Manera. Manera.

Semblan. Semblant. Semblante.

Semblansa. Semblansa. Semejanza.

Monstra. Mostra. Muestra.

Afaitar. Afaytar. Afeitar.

Afaitamen. Afaytament. Afeitamiento.

Contrafaire. Contrafer. Contrahacer.

Contrafazedor. Contrafaedor. Contrahacedor.

Desfaire, desfar.         Desfer. Deshacer.

Diversifiar. Diversificar. Diversificar.

Virar. Girar. Virar.


Tirar. Tirar. Tirar.

Estirar. Estirar. Estirar.

Retirar. Retirar. Retirar.

Retornar. Retornar. Retornar. (volver)


Port. It. Fr.

Escarnar, descarnar. Scarnare. Décharner.

Magreza. Magrezza. Maigresse.

Desfigurar. Sfigurare. Défigurer.

Desnaturar. Disnaturare. Dénaturer.

Merdoso. Merdoso. Merdeux.

Movimento. Movimento. Mouvement.

Viagem. Viaggio. Voyage.

Aviar. Avviare. Avier.

Desviamento. Sviamento. Déviement.

Desviar. Sviare. Dévier.

Obviar. Ovviare. Obvier.

Aventura. Avventura. Aventure.

Avantureiro. (aventureiro) Avventuriere. Aventurier.

Aventurar. Avventurare. Aventurer.

Desaventura. Disavventura. Désaventure.

Mesquinho. Meschino. Mesquin.

Desastrado. Disastrato. Désastré.

Desastroso. Desastroso. Désastreux.

Angustiar. Angosciare. Angoisser.

Carencia. Carenzia. Carence.

Affano. Affanno. Ahan.

Affanar. Affannare. Ahanner.

Guisa. Guisa. Guise.

Maneira. Maniera. Manière.

Semblante. Sembiante. Semblant.

Semelhança. Sembianza. Semblance.

Mostra. Mostra. Montre.

Affeitar. Affaitare. Afaiter.

Affeitamento. Affaittamento. Afaitement.

Contrafazer. Contraffare. Contrefaire.

Contrafazedor. Contrafattore. Contrefacteur.

Desfazer. Disfare. Défaire.

Diversificar. Diversificare. Diversifier.

Virar. Virare. Virer.

Tirar. Tirare. Tirer.

Estirar. Stirare. Etirer.

Retirar. Ritirare. Retirer.

Retornar. Ritornare. Retourner.


Troub. Cat. Esp.

Usar. Usar. Usar.

Usage. Usatge. Usaje.

Messatge. Missatge. Mensaje.

Mantener. Mantenir. Mantener.

Entretenir. Entretenir. Entretener.

Puiar. Pujar. Pujar. (subir)

Trabucar. Trabucar. Trabucar.

Tombar. Tombar. Tumbar.

Calar. Calar. Callar.

Tardansa. Tardansa. Tardanza.

Pelar. Pelar. Pelar.

Destrempar. Destemplar, destrempar. Destemplar.

Destempramen. (destrempamen); Destrempament. Destemplamiento.

Portador. Portador. Portador.

Custodi. Custodi. Custodio.

Maneiar. Manejar. Manejar.

Forsar. Forsar. Forzar.

Esforzar. Esforzar. Esforzar.

Recular. Recular. Recular. (culo)

Encontra. Encontre. Encuentro.

Encontrar. Encontrar. Encontrar.

Praticar. Practicar. Practicar.

Aparelh. Aparell. Aparejo.

Prest. Prest. Presto.

Fornir. Fornir. Fornir.

Baisar. Besar. Besar.

Contrast. Contrast. Contraste.

Envit. Envit. Envite.

Cavalcar. Cavalgar. Cabalgar.

Cavalcada. Cavalcata. Cabalgada.

Cavalcadura. Cavalgadura. Cabalgadura.

Encavalcar. Encavalcar. Encabalgar.

Descavalcar. Descabalcar. (descavalcar) Descabalgar.

Galop. Galop. Galope.

Galaupar. Galopar. Galopear. (galopar)

Trot. Trot. Trot.


(N. E. página cortada a la izquierda.)

Port. It. Fr.

*Usar Usare. User.

*Usagem  Usaggio. Usage.

*Messagem Messaggio. Message.

* Mantenere. Maintenir.

* Intrattenere. Entretenir.

* Poggiare. Puier.

* Traboceare. Trébucher.

* Tomare, tombolare. Tomber.

* Calare. Caler.

* Tardanza. Tardance.

* Pelare. Peler.

* Distemperare. Détremper.

* Distemperamento. Détrempement.

* Portatore. Porteur.

* Custode. Custode.

* Maneggiare. Manier.

* Forzare. Forcer.

* Sforzare. Efforcer.

* Rinculare. Reculer.

* Incontro. Encontre.

* Incontrare. Encontrer.

* Praticare. Pratiquer.

* Apparecchio. Appareil.

* Presto. Prest.

* Fornire. Fournir.

* Bacciare. Baiser.

* Contrasto. Contraste.

* Invito. Envit.

* Cavalcare. Chevaucher.

* Cavalcata. Cavalcade.

* Cavalcatura. Chevauchéure.

* Incavalcare. Enchevaucher.

* Discavalcare. Déchevaucher.

* Galoppo. Galop.

*, galopear. Galoppare. Galopper.

Trotto. Trot.


(sic:)

Que d' observations j' aurais à présenter sur les mo*

us dans ce paragraphe! Comment concevoir que *

les langues néolatines eussent disposé, chacune à son

rivées du latin, les autres dérivées du latin, mais avec

Dans les mots que le latin n' a pas fournis, on distin-

retirar, tombar, calar.

Dans ceux dont la racine est latine, de trabucus a été

desviamen desviar; d' astrum, les adjectifs desastrat,

le verbe aventurar et les substantifs aventurier, desaven-

les dérivés de caballus, latin, cavalcar, cavalcada,

marquer que les mots trot, galop, galaupar, n' ont

usage, tant d' expressions identiques, les unes non dé-

des modifications uniformes?

guera anca, pansa, flanc, afan, afanar, guisa, tirar,

formé trabucar, de via, sont dérivés viatge, aviar,

desastrut; de manus, le substantif maniera; de venir,

tura. J' appelle surtout l' attention des philologues sur

cavalcadura, encavalcar, descavalcar, en faisant re-

aucun rapport avec la langue latine.

Parmi les mots classés dans ce paragraphe, on ren*

quelques uns, tels que perdo, perdonar, basta*

fournie par la langue latine, comme amistat, enamo*

n' applaudira-t-on pas à l' industrieuse composition

verbes, consuefacere et consuescere, les verbes ron*

langue romane ayant fait costum, c'est avec le sec*

tumar et acostumar.

quera que la grande parties ont dérivés du latin, excepté

franqueza, etc.; parmi les mots dont la racine a été

desamar, venus d' amor, et agradar, venu de gratus,

verbes costumar et acostumar? Le latin fournissait deux

n'en ont rien emprunté; mais de consuetudinem la

de ce substantif qu' ont été formés les deux verbes cos-



§. X.

Relations de famille, de société; amour, qualités, nobles


Troub. Cat. Esp.

Enparentar. Emparentar. Emparentar.

Linhatge. Llinatge. Linaje.

Paternal. Paternal. Paternal.

Fraternal. Fraternal. Fraternal. (de frater)

Compaire. Compare. Compadre.

Comaire. Comare. Comadre.

Confraire. Confrare. Confrade. (frater; cofradía)

Compan. Compagn. (Company)Compaño. (compañero)

Acompanhar. Acompanyar. Acompañar.

Bastard. Bastard. Bastardo.

Amistat. Amistat. Amistad.

Desamar. Desamar. Desamar.

Enamorar. Enamorar. Enamorar.

Abrassar. Abrassar. Abrazar.

(Abrasar Abrasar Abrazar)

Confederation. Confederació. ; Confederation (confederación).

Ciutadan. Ciutadá. Ciudadano.

Condeyssendre. Condescendir. Condescender.

Socors. Socors. Socorro.

Oblidar. Oblidar. Olvidar.

Remembransa. Remembrança. Remembranza.

Activitat. Activitat. Actividad.

Coratge. Coratge. Coraje.


§. X.


amitié, impressions morales, bonnes 

sentiments, etc.


Port. It. Fr.

Emparentar. Imparentare. Emparenter.

Linhagem. Lignaggio. Lignage.

Paternal. Paternale. Paternel.

Fraternal. Fraternale. Fraternel.

Compadre. Compare. Compère.

Comadre. Comare. Commère.

Confrade. Confrate. Confrère.

Companhão. Compagno. Compain, compagnon.

Acompanhar. Accompagnare. Accompagner.

Bastard. Bastardo. Bastard.

Amistade. Amistà. Amisté. (amitié)

Desamar. Disamare. Désaimer.

Enamorar. Innamorare. Enamourer.

Abraçar. Abbracciare. Embrasser.

Confederação  Confederazione. Confédération.

Cidadão. Cittadino. Citadin.

Condescender. Condescendere. Condescendre.

Socorro. Soccorso. Secors.

Olvidar. Obbliare. Oublier.

Remembrança. Rimembranza. Remembrance.

Actividade. Attività. Activité.

Coragem. Coraggio. Corage.


Troub. Cat. Esp.

Coratjos. Coratjos. Corajoso. (corajudo)

Cordial. Cordial. Cordial.

Misericordios. Misericordios. Misericordioso.

Caritatiu. Caritatiu. Caritativo.

Perdo. Perdó. Perdón.

Perdonar. Perdonar. Perdonar.

Franc. Franc. Franco.

Franqueza. Franquesa. Franqueza.

Gentileza. Gentilesa. Gentileza.

Seguransa. Asseguransa. Seguranza.

Assegurar. Assegurar. Asegurar.

Largueza. Llarguesa. Largueza.

Sentimen. Sentiment. Sentimiento.

Consentimen. Consentiment. Consentimiento.

Interessar. Interessar. Interesar.

Grat. Grat. Grato.

Agradar. Agradar. Agradar.

Lealtat. Llealtat. Lealtad.

Fiar, fizar. Fiar. Fiar.

Confidar. Confiar. Confiar.

Confisansa. Confiansa. Confianza.

Costumar. Costumar. Costumbrar. (costumbre)

Acostumar. Acostumar. Acostumbrar.

Plaser. Plaer. Placer.

Desieg. Desitgi. (desitg) Deseo.

Vregognos (vergognos); Vergonyos. Vergoñoso. (vergonzoso)

Meravelha. Maravella. Maravilla.

(N. E. Hay muchísimas variantes en la palabra romana meravelha y sus derivadas.)

Maravelhar. Maravellar. Maravillar.

Maravillos. Maravellos. Maravilloso.

Remirar. Remirar. Remirar.


Port. It. Fr.

Coraçudo. Coraggioso. Courageux.

Cordial. Cordiale. Cordial.

Misericordioso. Misericordioso. Misericordios.

Caritativo. Caritativo. Caritatif.

Perdão. Perdono. Pardon.

Perdoar. Perdonare. Pardonner.

Franco. Franco. Franc.

Franqueza. Franchezza. Franchise.

Gentileza. Gentilezza. Gentillesse.

Seguransa. Sicuranza. Séurtance.

Assegurar. Assicurare. Asséurer.

Largueza. Larghezza. Largesse.

Sentimento. Sentimento. Sentiment.

Consentimento. Consentimento. Consentement.

Interessar. Interessare. Intéresser.

Grado. Grado. Gret. (mal gré)

Agradar. Aggradare. Agréer.

Lealtade. Lealtà. Loyauté.

Fiar. Fidar. Fier.

Confiar. Confidare. Confier.

Confianza. Confidanza. Confiance.

Costumar. Costumare. Coutumer.

Acostumar. Accostumare. Accoutumer.

Plazer. Piacere. Plaisir.

Desejo. Desio. Désir.

Vergonhoso. Vergognoso. Vergogneux.

Maravilha. Maraviglia. Merveille.

Maravilhar. Maravigliare. Merveiller.

Maravilhoso. Maraviglioso. Merveilleux.

Remirar. Rimirare. Remirer.


§. XI.


mauvaises qualités, mauva*


Troub. Cat. Esp.

Deshonest. Deshonest. Deshonesto.

Deshonestetat. Deshonestedat. Deshonestidad.

Deshonor. Deshonor. Deshonor.

Deshonrar, deshonorar; Deshonrar. Deshonrar.

Desleal. Deslleal. Desleal.

Deslealtat. Desllealtat. Deslealdad. (deslealtad)

Desmesura. Desmesura. Desmesura.

Coart. Coart. Cobarde.

Coardia. Cobardia. Cobardía.

Malvat. Malvad. Malvado.

Cobeitar. Cobdiciar. Codiciar.

Cubitia. Cobdicia. Codicia.

Subtileza. Sutilesa. Subtileza.

Subtiliar. Subtilisar. Subtilizar.

Contrariar. Contrariar. Contrariar.

Desmentir. Desmentir. Desmentir.

Fantasia. Fantasia. Fantasía.

Lausengier, lauzenjador; Lausengador. Lisonjeador.

Fenhemen. Fingiment. Fingimiento.

Enueg. Enug. Enojo.

Enoios. Enujos. Enojoso.

Enuiar. Enujar. Enojar.

Trufar. Trufar. Trufar. (reírse de)

Paoros. Pavoros. (pavorós) Pavoroso.

Espavent. Espant. Espaviento.

Espaventar. Espantar. Espantar.

Molleza. (moll) Mollesa. Molleza. (mullido)

Orguelh. Orgull. Orgullo.

Orguelhos. Orgullos. Orgulloso.

Falsari. Falsari. Falsario.

Puta. Puta. Puta.

Brutal. Brutal. Brutal.


§. XI.

(N. E. página cortada a la izquierda.)

*ents, mauvaises actions.


Port. It. Fr.

* Disonesto. Déshonnête. 

* Disonestità. Déshonnêteté.

* Disonore. Déshonneur.

* Disonorare, desonrare. Déshonorer.

* Disleale. Déloyal.

* Dislealtà. Déloyauté.

* Dismisura. Desmesure.

* Codardo. Couart.

* Codardia. Couardise.

* Malvaggio. Malvais.

* Cubitare. Convoiter.

* Cupidizia. Convoitise.

* Sottigliezza. Subtilesse.

* Sottigliare. Subtiliser.

* Contrariare. Contrarier.

* Smentire. Démentir.

* Fantasia. Fantaisie.

* Lusinghiere. Losengier, losengeour.

* Fingimento. Feignement.

* Noja. Ennui.

* Annojoso. Ennuyeux.

* Annojare. Ennuyer.

* Truffare. Truffer.

* Paoroso. Peureux.

* Spavento. Épouvante.

* Spaventare. Épouvanter.

* Mollezza. Mollesse.

* Orgoglio. Orguel.

* Orgoglioso. Orgoillos.

* Falsario. Faussaire.

* Putta. (puttana) Pute.

* Brutale. Brutal.


Troub. Cat. Esp.

Nesci. Neci. Necio.

Venjansa. Venjansa. Venganza.

Venjador. Venjador. Vengador.

Desdenh. Desdeny. Desdén.

Destruimen. Destruiment. Destruimiento. (destrucción)

Corrumpemen. Corrompiment. ; Corrompimiento. (corrupción)

Batemen. Batimen. Batimiento.

(sic:)

Avant d' indiquer les principaux termes de ce *paragraphe

je ferai remarquer le mot composé malvat, adopté par *

celui qui va mal. Le latin avait donné l' exemple de *

mots l' adverbe male; c'est en s' emparant de cette for-*

Dans ce même paragraphe coart, coardia, enueg,

des langues autres que la latine.

qui n' ont pas été fournis par la langue latine,

les langues néolatines, et créé pour exprimer

*r les qualités ou les actions, en apposant aux

*ue la langue romane produisit malvat.

enuiar, orguelh, orguelhos, sont empruntés à


§. XII.

Commerce, trafic, achat, vente, échanges,

marine,


Troub. Cat. Esp.

Cost. Cost. Costo.

Costar. Costar. Costar.

Gazanh. Gazagn. Gano. (ganancia, beneficio)

Gazanhar. Gazagnar. (guanyar) ; Ganar.

Profeit. Profit. Provecho.

Profeitar. Profitar. Provechar.

Feira. Feria. (fira) Feria.

Fazenda. Facenda. Facienda. (hacienda)

Prestar. Prestar. Prestar.

Botiga. Botiga. Botica. (: tienda; rebotica)

Mercadeiar. Mercadejar. Mercadear.

Desprezar. Despreciar. Despreciar.

Pes. Pes. Peso.

Contrapes. Contrapés. Contrapeso.

Contrapesar. Contrapesar. Contrapesar.


Port. It. Fr.

* Nescio. Nice.

* Vengianza. (vendetta) Vengeance.

* Vendicatore. Vengeur.

* Disdegno. Desdaing.

* Distruggimento. Destruisement.

* Corrompimento.         Corrumpement.

* Battimento. Battement.


§. XII.

(N. E. Podría corregir este texto mirando el índice de más arriba de parágrafos, pero lo dejo tal como lo leo en el PDF que tengo. No vale la pena perder mucho tiempo buscando otro PDF con más calidad.)

*chandises; produits industriels,

*gation, etc.


Port. It. Fr.

* Costo. Cost, coût.

* Costare. Coster.

* Guadagno. Gaaing.

* Guadagnare. Gagner.

* Profitto. Profeit.

* Profittare. Profiter.

* Fiera. Foire.

* Faccenda. Faciende.

* Prestare. Prester.

* Bottega. Boutique.

* Mercanteggiare. Marchander. (marchand)

* Disprezzare. Despriser.

* Peso. Poids.

* Contrappeso. Contrepoids.

* Contrappesare. Contrepeser.


Troub. Cat. Esp.

Comprar. Comprar. Comprar.

Prometedor. Prometedor. Prometedor.

Pagar. Pagar. Pagar.

Paga. Paga. Paga.

Pagamen. Pagament. Pagamento.

Apagar. Apagar. Apagar.

Recepta. Recepta. Receta.

Tara. Tara. Tara.

Bala. Bala. Bala.

Encant. Encant. Encante. (subasta)

Trafec. Trafag. Trafago. (tráfico)

Endeptar. Endeutar. Endeudar.

Cambiador. Cambiador. (mb) Cambiador.

Conditionar. Condicionar. Condicionar.

Comtar. Comptar. Contar.

(N. E. comptar, computar, computo, cómputo; comte : comité : conde)

Compte. Compte. Cuenta.

Recobramen. Recobrament. Recobramiento. (recobro)

Carrat. Quilat. Quilate.

Alcali. Alkali. Alcali. (álcali)

*Barataria. Barateria. Baratería.

Baratar. Baratar. Baratar.

Baratier. Barater. Baratero.

Marina. Marina. Marina.

Marinier. Mariner. Marinero.

Galera. Galera. Galera.

Bathelh. Batell. Batel.

Barca. Barca. Barca.

Embarcar. Embarcar. Embarcar.

Popa. Popa. Popa.

Vela. Vela. Vela.

Vogar. Bogar. Bogar.

Calafatar. Calafatejar. Calafetar. (calafatear)

Caramida. Caramida. Calamita.

Tramuntana. Tramontana. Tramontana.


Plusieurs des termes de commerce et de navigation

à la langue latine. Dans les termes de commerce, on r*

tara, carat; et parmi les mots dérivés du latin,


Port. It. Fr.

* Comprare. Compérer.

* Promettitore. Prometteur.

* Pagare. Payer.

* Paga. Paye.

* Pagamento. Payement.

* Appagare. Apaier.

* Ricetta. Recette.

* Tara. Tare.

* Balla. Balle.

* Incanto. Encan.

* Traffico. Trafic.

* Indebitare. Endetter.

* Cambiatore. Cambgeur.

* Condizionare. Conditionner.

* Contare. Compter.

* Conto. Compte.

* Ricuperamento. Recouvrement.

* Carato. Carat.

* Alcali. Alcali.

* Baratteria. Baraterie.

* Barattare. Barater.

* Barattiero. Barateor.

* Marina. Marine.

* Marinaro. Marinier.

* Galera. Galère.

* Batello. Batel.

* Barca. Barque.

* Imbarcare. Embarquer.

* Poppa. Poupe.

* Vela. Voile.

* Vogare. Voguer.

* Calafatare. Calfater.

* Calamita. Calamite.

* Tramontana. Tramontane.

(sic:)

*ésente ce paragraphe, sont entièrement étrangers

*era cost, costar, gazanh, gazanhar, botiga,

, 1°. comprar, venant de comparare, parce que *

l' action d' acheter est celle de comparer la valeur de l' 

*cant, que la langue romane forme d' in quantum, c' e*

termes de navigation, galera, bathelh, barca, em*

avec la langue latine; et barataria, baratar, bara

marins se rendent parfois coupables.


§. XIII.

parole, langag*

Troub. Cat. Esp.

Lenguatge. (lengatge) Llenguatge. Lenguaje.

Arenguar. Arengar. Arengar.

Arengua. Arenga. Arenga.

Girgo. Gergon. Jerigonza. (ver jargon)

Parlamen. Parlament. Parlamento.

Parlador. Parlador. Parlador. (hablador)

Estudiar. Estudiar. Estudiar.

Accentuar. Accentuar. Acentuar.

Crit. Crit. Grito.

Crida. Crida. Grita. (pregón)

Cridaire, cridador. Cridador. Gritador. (pregonero)

Cridar. Cridar. Cridar. (gritar, pregonar)

Desdire. Desdir. Desdecir.

Contradictori. Contradictori. Contradictorio.

Disputa. Disputa. Disputa.

Sophisticar. Sofisticar. Sofisticar.

Pensar. Pensar. Pensar.

Pensamen. Pensament. Pensamiento.

Avis. Avis. Aviso.

Avisar. Avisar. Avisar.

Entendemen. Entendement. Entendimiento.

Entendedor. Entendedor. Entendedor.

Conoissensa. Conexensa.; Conocencia. (conocimiento)

Razonamen. Rahonament. Razonamiento.

Requeremen. Requiriment. Requerimiento.

Acertar. Acertar. Acertar.

Certificar. Certificar. Certificar.


* avec celle de l' objet donné en retour; 2°. en-

à combien poussez-vous l' enchère?” Dans les

*gar, calafatar, caramida, n' ont aucun rapport

signé spécialement un genre de délit dont les


§. XIII.

*ndement, littérature, etc.


Port. It. Fr.

* Linguaggio. Langage.

* Aringare. Haranguer.

* Aringa. Harangue.

* Gergo. Jargon.

* Parlamento. Parlement.

* Parlatore. Parleur.

* Studiare. Étudier.

* Accentuare. Accentuer.

* Grido. Cri.

* Grida. Cride, crie.

* Gritadore. Crière, crieur.

* Gridare. Crier.

* Disdire. Dédire.

* Contradittorio. Contradictoire.

* Disputa. Dispute.

* Sofisticare. Sophistiquer.

* Pensare. Penser.

* Pensamento. Pensement.

* Avviso. Avis.

* Avvisare. Aviser.

* Intendimento. Entendement.

* Intenditore. Entendeur.

* Conoscenza. Connoissance.

* Ragionamento. Raisonnement.

* Richiedimento. Requèrement.

* Accertare. Acerter.

* Certificare. Certifier.


Troub. Cat. Esp.

Sabi. Sabi. Sabio.

(N. E. el catalán post Pompeyo Fabra, unos 100 años más tarde, intenta diferenciarse todo lo posible del castellano y de la lengua matriz, romance, occitano; por eso escriben ahora savi y no sabi, con b, que viene de la p de sapientem y variantes; canvi y no cambi, etc.)

Sabieza. Sabiesa. Sabieza.

Doctrinar. Endoctrinar. Doctrinar.

Doctrinador. Doctrinayre. Doctrinador.

Doctrinal. Doctrinal. Doctrinal.

Ensenhar. Ensenyar. Enseñar.

Trobar. Trobar. Trovar.

Trobaire, trobador. Trobador. Trovator. (trobador, poeta)

Maestria. Mestria. Maestría.

Cansoneta. Cansoneta. Chanzoneta. (cancioncita)

Romansar.                Romansar. Romanzar. (arromanzar)

Rima. Rima. Rima.

Rimar. Rimar. Rimar.

Novelha. Novella. Novela. (nueva)

Cobla. Cobla. Copla.

Contar. Contar. Contar.

Conte. Compte. Cuento.

Contaire. Contador. Contador.

Glozar. Glosar. Glosar.

Enginhar. Enginyar. Engeñar. (ingeniar)

Aprendre. Aprehendrer. Aprender.

Desaprendre. Desapendrer. Desaprender.

Emprendre. Empendrer. Emprender.


(sic:)

Parmi les mots dont la formation mérite d' être remar-

substantif, harangue, et arengar, verbe, haranguer.

à une langue étrangère, et arenga a signifié harangus,

écouter, et de même arengar, verbe haranguer, ou


§. XIV.

jeux, amusements,

Troub. Cat. Esp.

Dansar. Dansar. Danzar.

Dansa. Dansa. Danza.

Bal. Ball. Baile.


Port. It. Fr.
Sabedoria. Saviezza. Sagesse.
Doutrinar. Dottrinare. Doctriner.
Doutrinador. Dottrinatore. Doctrineur.
Doutrinal. Dottrinale. Doctrinal.
Ensinar. Insegnare. Enseigner.
Trovar. Trovare. Trouver.
Trovador. Trovatore. Trouvere, troubadour.
Mestria. Maestria. Mestrie.
Cançoneta. Canzonetta. Chansonnette.
Rima. Rima. Rime.
Rimar. Rimare. Rimer.
Novella. (novelha) Novella. Nouvelle.
Copla. Cobola. Couplet.
Contar. Contare. Conter.
Conto. Conto. Conte.
Contador. Contatore. Conteur.
Glossar. Glosare. Gloser.
Engenhar. Ingenare. Ingénier.
Apprender. Apprendere. Apprendre.
Desapprender. Disapprendere. Désapprendre.
Emprender. Imprendere. Emprendre.

*quée, les linguistes distingueront sans doute arenga,
Pour les former, renc, substantif, rang, a été emprunté
ou discours adressé à des personnes placées en rang pour
parler à des personnes rangées autour de soi.

§. XIV.
musique, chasse, etc.

Port. It. Fr.
Dançar. Danzare. Danser.
Dança. Danza. Danse.
Baile. Ballo. Bal.

Troub. Cat. Esp.
Dat. Dau. Dado.
Arpa. Arpa. Arpa.
Flauta. Flauta. Flauta.
Trompa, tromba. Trompa. Trompa.
Tabor. Tambor. (tabal) Tambor.
Quinta. Quinta. Quinta.
Joguador. Jugador. Jugador.
Cassa. Cassa. Caza.
Cassador. Cassador. Cazador.
Cassar. Cassar. Cazar.
Deport. Deport. (no sport) Deporte.

(sic:)
Ce paragraphe ne contient qu' un petit nombre
dansar, dansa, s' ils sont dérivés du latin, n' ont été
par les langues néolatines, de même que le mot bal.
Fortunat, flauta, trompa, tabor, n' ont pas été *
cassar, verbe, chasser, et cassador, substantif, ch*
et casses, substantifs, signifiant rets, filets, ont r*
plus étendue.

§. XV. 
médecine, maladies

Troub. Cat. Esp.

Ydropisia. Hidropesia. Hidropesía.
Plasmar. Pasmar. Pasmar.
Plasmazo. Pasmo. Pasmo.
Verdet. Verdet. Verdete.
Droga. Droga. Droga.
Lectuari. Electuari. Electuario.
Preservar. Preservar. Preservar.
Salvament. (salvamen) Salvament; Salvamiento. (salvamento)
Curable. Curable. Curable.
Incurable. Incurable. Incurable.
Cauterizacio. Cauterizació. Cauterización.
(N. E. caut : chaud: caliente; quemar, cauterizar )

(sic:)
Ce court paragraphe présente des mots dérivés ***
mots, mais ils méritent une attention particulière; car
*ployés dans l' acception précise de danser, de danse, que
instruments de musique, arpa, latinisé par le poète
*pruntés à la langue latine: et cassa, substantif, chasse,
*seur, quoique vraisemblablement dérivés du latin cassis
dans les langues néolatines une signification beaucoup

Port. It. Fr.
Dado. Dado. Dez.
Harpa. Arpa. Harpe.
Frauta. Flauto. Flûte.
Trompa. Tromba. Trompe.
Tambor. Tamburo. Tambour.
Quinta. Quinta. Quinte.
Jogador. Giuocatore. Joueur.
Caça. Caccia. Cace, chasse.
Caçador. Cacciatore. Cacéor.
Caçar. Cacciare. Chasser.
Deporte. Diporto. Deport.

§. XV.
traitement, poisons, etc.
 
Port. It. Fr.
Hidropesia. Idropisia. Hydropisie.
Pasmar. Spasimare. Pasmer.
Pasmo. Spasimo. Pamoison, spasme.
Verdete. Verdetto. Verdet.
Droga. Droga. Drogue.
Electuario. Elettuario. Electuaire.
Preservar. Preservare. Préserver.
Salvamento. Salvamento. Saulvement.
Curavel. Curabile. Curable.
Incuravel. Incurabile. Incurable.
Cauterização. Cauterizzazione. Cautérisation.

latin, et auxquels les langues néolatines ont adapté des
désinences différentes. Ydropisia vient du latin hyd*
manquait à la langue latine, et il a été créé par la lan*
et adopta quelques mots étrangers tels que droga, *

§. XVI.

Gouvernement, autorité, exercice *

Troub. Cat. Esp.
Poder. Poder. Poder.
Poderos. Poderós. Poderoso.
Governamen. Governament. Gobernamiento. (gobierno)
Mandamen. Mandament. Mandamiento.
Comandamen. Comandamen. Comandamiento. (comando)
Demanda. Demanda. Demanda. (petición)
Recomandar. Recomanar. Recomendar.
Junta. Junta. Junta.
Regidor. Regidor. Regidor.
Comunal. Comunal. Comunal.
Cort. Cort. Cort.
Cortes. Cortes. Cortés.
Cortesia. Cortesia. Cortesía.
Cortejar. Cortejar. Cortejar.
Descortes. Descortes. Descortés.
Descortesia. Descortesia. Descortesía.
Gabela. Gabella. Gabela.
Doana. Duana, aduana. Aduana.
Peatge. Peatge. Peaje.
Talha. Talla. Talla. (tipo de impuesto)
Talhar. Talhar. (tallar) Tajar.
Marc. Marc. Marco.
Bezan. Besant. Besante. (moneda, Bizancio)
Billo. Velló. Vellón.
Ducat. Ducat Ducado.

Parmi les mots que renferme ce paragraphe, il
*çais, depuis cour, et ses divers dérivés, cortes,
mots gabella, doana, peatge, talla, que la la*
*pisis; et salvament de salvatio. Le substantif cauterisatio
romane; elle créa aussi les adjectifs curable et incurable.

§. XVI.
pouvoir, cours, impositions, monnaies.

Port. It. Fr.
Poder. Potere. Poer.
Poderoso. Poderoso. Poderos.
Governamento. Governamento. Gouvernement.
Mandamento. Mandamento. Mandement.
Commandamento. Comandamento. Commandement.
Demanda. Dimanda. Demande.
Recommendar. Raccomandare. Recommander.
Junta. Giunta. Junte.
Regedor. Reggitore. Régisseur.
Communal. Comunale. Communal.
Corte. Corte. Cort.
Cortez. Cortese. Courtois.
Cortezia. Cortesia. Courtoisie.
Cortejar. Corteggiare. Courtiser.
Descortez. Discortese. Discourtois.
Descortezia. Discortesia. Discourtoisie.
Gabella. Gabella. Gabelle.
Aduana. Dogana. Douane.
Pedagio. Pedaggio. Péage.
Talha. Taglia. Taille.
Talhar. Tagliare. Tailler.
Marco. Marco. Marc.
Besante. Bisante. Besant.
Bilhão. Biglione. Billon.
Ducado. Ducato. Ducat.

distinguer le substantif cort, jadis cort, court, en fran-
*tesia, cortejar, descortes, descortesia; et encore les
latine n' a pas fournis. 

§. XVII.
Seigneurs, vassaux, féodalit*

Troub. Cat. Esp.
Senhoratge. Senyoratge. Señoraje. (señorío)
Senhoria. Senyoria. Señoría.
Senhoreiar. Senyorejar. Señorear.
Armas. Armas. (y no armes) Armas.
Castellan. Castellá. Castellán.
(N. E. castellán, castellá, châtelain, castlan, castlá, castellano, significa lo mismo que catalán.) 
Casar. Casar. Casar.
Casamen. Casament. Casamiento.
Homatge. Hommatge. (homenatge) Homenaje.
Vassal. Vassal. (vassall) Vasallo.
Vassalatge. Vassalatge. Vasalage. (vasallaje)
Cesar. Cesar. ; Cesar. (césar, Caesar, Kaiser, Zar)
Soudan. Soldá. Soldan.
Sultan. Sultá. Sultán.
Ducat. Ducat. Ducado.
Duguessa. Duquessa. Duquesa.
Marques. Marques. Marqués.
Marquesa. Marquesa. Marquesa.
Comtat. Comptat. Condado.
Vescoms. Vescompte. Vizconde. (vicecomite)
Vescomtat. Vescomptat. Vizcondad. (vizcondado)
(N. E. Se suele confundir comtat, comptat, pero viene de comite, conde, sin la p; compte, cuenta, computo, cómputo, computar, contar.)
Bar, baro. Baró. Baro. (barón; título)
Baronessa. Baronessa. Baronesa.
Baronia. Baronia. Baronía.
Ambassador. Embaxador. Embaxador. (embajador)
Ambassada. Embaxada. Embaxada. (embajada)
Marescal. Mariscal. Mariscal.
Capitani. Capitá. Capitán.
Bacalar, bachallier; Batxeller. Bachiller.
Nobleza. Noblesa. Nobleza.

La plupart des mots de ce paragraphe ont été
devoirs des vassaux, l' exercice de la féodalité, et l' o*
âge. Aussi en trouve-t-on peu qui soient dérivés du
que d' une manière détournée; tels que de senio*

§. XVII. 

Titres, dignités, etc.

Port. It. Fr.

Senhioragem. Signoraggio. Seigneurage.

Senhoria. Signoria. Seigneurie.

Senhorear. Signoreggiare. Seignorier.

Armas. Arme. Armes, armoiries.

Castellão. Castellano. Châtelain.

Casar. Casare. Caser.

Casamento. Casamento. Casement.

Homenagem. Omaggio. Hommage.

Vassallo. Vassallo. Vassal.

Vassallagem. Vassallaggio. Vasselage.

Cesar. Cesare. César.

Soldão. Soldano. Soudan.

Sultão. Sultano. Sultan.

Ducado. Ducato. Duché.

Duqueza. Duchessa. Duchesse.

Marquez. Marchese. Marquis.

Marqueza. Marchesa. Marquise.

Condado. Contado. Comté.

Visconde. Visconte. Vicomte.

Viscondado. Viscontado. Vicomté.

Barão. Barone. Baron.

Baroneza. Baronessa. Baronesse.

Baronia. Baronia. Baronie.

Embaixador. Ambasciatore. Ambassadeur.

Embaixada. Ambasciata. Ambassade.

Marechal. Maresciallo. Maréchal.

Capitão. Capitano. Capitaine.

Bacharel. Baccelliere. Bachelier.

Nobreza. Nobilezza. Noblesse.


doute créés à mesure que les droits des seigneurs, les

des dignités et des titres commencèrent dans le moyen

et ceux même qui ont leur racine latine n' ont été formés

mots senhoratge, senhoria, senhoreiar, etc., etc.


§. XVIII.

législation civile et criminelle


Troub. Cat. Esp.

For. For. Fuero. (valenciano Fur, Furs)

Accort. Accord. Acuerdo.

Acordansa. Acordanza. Acordanza.

Acordar. Acordar. Acordar.

Desacordar. Desacordar. Desacordar.

Licenciar. Llicenciar. Licenciar.

Promessa. Promesa. Promesa.

Contractar. Contractar. Contratar.

Ordonnansa. Ordenansa. Ordenanza.

Ordenamen. Ordenament. Ordenamiento.

Citation. Citació. Citación.

Clam, reclam. Clam, reclam. Clamo, reclamo.

Prova. Proba. Prueba.

Comissari. Comisari. Comisario.

Autenticar. Autenticar. Autenticar.

Habilitar. Habilitar. Habilitar.

Averar. Averiguar. Averiguar.

Ratificar. Ratificar. Ratificar.

Privilegiar. Privilegiar. Privilegiar.

Heretar. Heretar. Heredar.

Desheretar. Desheretar. Desheredar.

Envestitura. Investidura. Envestidura. (investidura)

Nullitat. Nullitat. Nulidad.

Annular. Anullar. Anular.

Assassin. Assessí. Asesino.

Legista. Legista. Legista.

Justiciar. Justiciar. Justiciar.

Jutjamen. Jutjament. Juzgamiento.

Justicier. Justicier. Justiciero.

Sentenciar. Sentenciar. Sentenciar.

Penar. Penar. Penar.

Esmenda. Emena. Enmienda.

Fustigar. Fustigar. Fustigar.


§. XVIII.

procédures, crimes, délits, fraudes, etc.


Port. It. Fr.

Foro. Foro. For.

Acordo. Accordo. Accord.

Acordança. Accordanza. Accordance.

Acordar. Accordare. Accorder.

Desacordar. Disaccordare. Désaccorder.

Licenciar. Licenziare. Licencier.

Promessa. Promessa. Promesse.

Contratar. Contrattare. Contracter.

Ordenança. Ordinanza. Ordonnance.

Ordenamento. Ordinamento. Ordenement.

Citação. Citazione. Citation.

Reclamo. Richiamo. Claim, reclaim.

Prova. Prova. Preuve.

Commissario. Commissario. Commissaire.

Authenticar. Autenticare. Authentiquer.

Habilitar. Abilitare. Habiliter.

Averiguar. Avverare. Avérer.

Ratificar. Ratificare. Ratifier.

Privilegiar. Privilegiare. Privilégier.

Herdar. Eredare. Hériter.

Desherdar. Diseredare. Déshériter.

Investidura. Investitura. Investiture.

Nullidade. Nullità. Nullité.

Annullar. Annullare. Annuler.

Assassino. Assassino. Assassin.

Legista. Legista. Légiste.

Justiçar. Giustiziare. Justicier.

Julgamento. Giudicamento. Jugement.

Justiceiro. Giustiziere. Justicier.

Sentenziar. Sentenziare. Sentencier.

Penar. Penare. Peiner.

Emenda. Emenda. Amende.

Fustigar. Frustare. Fustiger.


Troub. Cat. Esp.

Castic. Castig. Castigo.

Castiador. Castigador. Castigador.

Tormentar. Tormentar. Tormentar.

Decolacio. Decollació. Degollación.

Confrontacio. Confrontació. Confrontación.


Confrontar. Confrontar. Confrontar.

Ultratge. Ultratge. Ultraje.

Tort. Tort. Tuerto.

Diffamacio. Diffamació. Difamación.

Rufian. Rufiá. Rufián.

Maltractar. Maltractar. Maltratar.

Raubar. Robar. Robar.

Raubador. Robador. Robador.

Abusar. Abusar. Abusar.

Dampnificar. Dampnificar. Damnificar.


Les mots qui précèdent donneraient lieu à di*

surprenant que la langue latine, qui a fourni à la ro*

exprimer l' action, le droit d' hériter ou de déshé*

*tar, desheretar; 2.° je remarque plusieurs autres

du moins très utiles à la langue; justiciar, sente *


§. XIX.

armes, guerre, comba*

Troub. Cat. Esp.

Alabarda. Alabarda. Alabarda.

Flecha. Fletxa. Flecha.

Dart. Dard. Dardo.

Lanseta. Llanceta. Lanceta.

Lansada. Llansada. Lanzada.

Lansar. Llansar. Lanzar.

Peirier. Pedrer. Pedrero.

Mina. Mina. Mina.

Minar. Minar. Minar.

Corredor. Corredor. Corredor.


Port. It. Fr.

Castigo. Castigo. Chasti.

Castigador. Castigatore. Castiere.

Tormentar. Tormentare. Tourmenter.

Degollação. Decollazione. Décollation.

Confrontação. Confrontazione. Confrontation

Confrontar. Confrontare. Confronter.

Ultraje. Oltraggio. Oltrage.

Torto. Torto. Tort.

Diffamação.  Diffamazione. Diffamation.

Rufião. Ruffiano. Ruffien.

Maltratar. Maltrattare. Maltraiter.

Roubar. Rubare. Rober.

Roubador. Rubatore. Robeor.

Abusar. Abusare. Abuser.

Danificar. Dannificare. Dampnisier.


observations, je me borne aux suivantes: 1°. n' est-il pas

haeres, substantif, héritier, n' eut pas de verbes pour

il a fallu que les langues néolatines se donnassent here-

qui, dérivés de substantifs latins, étaient nécessaires, ou

penar, tormentar, confrontar, damnificar, adulterar.


§. XIX.

Bataille, tournois, etc.

Port. It. Fr.

Alabarda. Alabarda. Hallebarde.

Frecha. Freccia. Flèche.

Dardo. Dardo. Dard.

Lanceta. Lancetta. Lancette.

Lançada. Lanciata. Lançade. 

Lançar. Lanciare. Lancer. 

Pedreiro. Petrero. Pierrier.

Mina. Mina. Mine.

Minar. Minare. Miner.

Corredor. Corridore. Coureur.


Troub. Cat. Esp.

Guardar. Guardar. Guardar.

Garda. Guarda. Guarda.

Gardian. Guardiá. Guardián.

Gardador. Guardador. Guardador.

Angarda. Avantguarda. Avanguarda. (vanguardia)

Reiregarda. Retraguarda. Retaguarda. (retaguardia)

Esgardar. Esgnardar. Esguardar.

Guerra. Guerra. Guerra.

Guerrer. Guerrer. Guerrero.

Guerreiador. Guerrejador. Guerreador.

Guerreiar. Guerrejar. Guerrear.

Defendedor. Defenedor. Defendedor.

Banda. Banda. Banda.

Guida, guia. Guia. Guía.

Guidaire, guiador; Guiador. Guiador.

Guidar. Guiar. Guiar.

Desfiar. Desafiar. Desafiar.

Fortalessa. Fortalesa. Fortaleza.

Contrafort. Contrafort. Contrafuerte.

Scarmussa. Escaramussa. Escaramuza.

Assetiar. Assetjar. Asediar.

Assalt, assaut. Assalt. Asalto.

Assaliador. Assaltador. Asaltador.


Assautar. Assaltar. Asaltar.

Afrontar. Afrontar. Afrontar.

Sac. Saco. Saco.

Pilatge. Pillatge. Pillaje.

Plagar. Plagar. Plagar. (herir, llagar)

Ensanglentar. Ensagrentar. Ensagrentar. (ensangrentar)

Gastar. Gastar. Gastar. (gastadores)

Desarmar. Desarmar. Desarmar.

Colp. Colp. Golpe.

Signalar. Senyalar. Señalar.

Signal. Senyal. Señal.

Arson. Arsó. Arzón.

Coirassa. Cuyraça. Coraza.

Cota. Cota. Cota. (de malla)

Arnes. Arnes. Arnés.


Port. It. Fr.

Guardar. Guardare. Garder.

Guarda. Guardia. Garde.

Guardião. Guardiano. Gardien.

Guardador. Guardatore. Gardeur.

Vanguarda. Vanguardia. Avant-garde.

Retaguarda. Retroguardia. Arrière-garde.

Esguardar. Sgardare. Esgarder.

Guerra. Guerra. Guerre.

Guerreiro. Guerriero. Guerrier.

Guerreador. Guerreggiatore. Guerroyeur.

Guerrear. Guerreggiare. Guerroyer.

Defendedor. Difenditore. Défendeur.

Banda. Banda. Bande.

Guia. Guida. Guide.

Guiador. Guidatore. Guieres.

Guiar. Guidare. Guider.

Desafiar. Sfidare. Desfier.

Fortaleza. Fortezza. Forteresse.

Contraforte. Contrafforte. Contrefort.

Escaramuça. Scaramuccia. Escarmouche.

Assediar. Assediare. Assegier.

Assalto. Assalto. Assaut.

Assaltador. Assalitore. Assailleur.

Assaltar. Assaltare. Asalter.

Affrontar. Affrontare. Affronter.

Saque. Sacco. Sac, saccage.

Pilhagem. Piglio. Pillage.

Chagar. Piagare. Plaier. (plaie)

Ensanguentar. Insanguinare. Ensanglanter.

Gastar. Guastare. Gaster.

Desarmar. Disarmare. Désarmer.

Golpe. Colpo. Coup.

Sinalar. Segnalare. Signaler.

Sinal. Segnale. Signal.

Arção. Arcione. Arçon. 

Couraça. Corazza. Cuirasse.

Cota. Cotta. Cotte de mailles.

Arnez. Arnese. Harnois.


Troub. Cat. Esp.

Artilleria. Artilleria. Artillería.

Garnir. Guarnir. Guarnir.

Garnimen. Guarniment. Guarnimiento.

Garnison. Garnison. Guarnición.


Fugir. Fugir. Fugir. (huir)

Tregua. Tregua. Tregua.

Escampar. Escapar. Escapar.

Pressa. Pressa. Priesa. (prisa)

Presa. Presa. Presa.

Pres. Pres. Preso.

Prezonier. Presoner. Prisionero.

Conquistar. Conquistar. Conquistar.

Preservacio. Preservació. Preservación.

Tornei. Tornetj. Torneo.

Torneiar. Tornejar. Tornear.

Justa. Justa. Justa.

Justar. Justar. Justar.

Justador. Justador. Justador.

Ajustar. Ajustar. Ajustar.

Ajustamen. Ajustament. Ajustamiento.

Brandir. Brandir. Brandir.


On trouve ici divers mots relatifs à la guerre, *

mina, etc.


§. XX.

religion, croyances


Troub. Cat. Esp.

Celestial. Celestial. Celestial.

Cathezizar. Catequisar. Catequizar.

Canonizar. Canonisar. Canonizar.

Canonizacio. Canonisació. Canonización.

Canonista. Canonista. Canonista.

Preguiera. Preguiera. Pregaria. (plegaria)

Confessar. Confessar. Confesar.

Vodar. Votar. Votar.

Capa. Capa. Capa.


Port. It. Fr.

Artilheria. Artiglieria. Artillerie.

Guarnecer. Guarnire. Garnir.

Guarnecimento. Guarnimento. Garnement.

Guarnição. Guarnigione. Garnison.

Fugir. Fuggire. Fuir.

Tregoa. Tregua. Trève.

Escapar. Scampare. Eschapper. (échapper)

Pressa. Pressa. Presse.

Preza. Presa. Prise.

Prisão. Prigione. Prison, pris.

Prisioneiro. Prigioniere. Prisonnier.

Conquistar. Conquistare. Conquester.

Preservação. Preservazione. Préservation.

Torneyo. Torneo. Tournoi.

Tornear. Torneare. Tournoyer.

Justa. Giostra. Jouste.

Jostar. Giostare. Jouster.

Justador. Giostratore. Jousteur.

Ajustar. Aggiustare. Ajouster.

Ajustamento. Aggiustamento. Ajustement.

Brandir. Brandire. Brandir.


dérivés du latin: alabarda, flecha, dart, peirier,


§. XX.

superstitions, etc.


Port. It. Fr.

Celestial. Celestiale. Celestial.

Catequizar. Catechizzare. Catéchiser.

Canonizar. Canonizzare. Canoniser.

Canonização. Canonizzazione. Canonisation.

Canonista. Canonista. Canoniste.

Pregaria. Preghiera. Prière.

Confessar. Confessare. Confesser.

Votar. Votare. Vouer.

Capa. Cappa. Cape.


Troub. Cat. Esp.

Capelan. Capellá. Capellán.

Capelania. Capellania. Capellanía.

Cathedral. Catedral. Catedral.

Festa Festa . Fiesta.

Festejar. Festejar. Festejar.

Solemnisar. Solemnisar. Solemnizar.

Septuagesima. Septuagesima. Septuagésima.

Relicari. Reliquiari. Relicario.

Corporal. Corporal. Corporal.

Crucific. Crucifix. Crucifixo. (crucifijo)

Crucificar. Crucificar. Crucificar.

Prestre. Preste. Preste.

Sacristan. Sagristá. Sacristán.

Monge. Monjo. Monje.

Bedel. Bedell. Bedel.

Campanier. Campaner. Campanero.

Tonsurar. Tonsurar. Tonsurar.

Clercia. Clerecia. Clerecía.

Martiriar. Martirisar. Martirizar.

Penitencial. Penitencial. Penitencial.

Tomba. Tomba. Tumba.

Resuscitar. Resuscitar. Resucitar.

Descreire. Descreurer. Descreer.

Endiablar. Endiablar. Endiablar.

Paganisme. Paganisme. Paganismo.

Idolatrar. Idolatrar. Idolatrar.

Destin. Destino. (destí) Destino.

Fada. Fada. Hada.

Fadar. Fadar. Hadar.

Azar. Azar. Azar.


Ce paragraphe, relatif à la religion, aux croy

mots dont la racine est latine; il est pourtant *

substantif latin fatum, et que de ce dernier mot

fadar, verbe, fée, féer.


Port. It. Fr.

Capellão. Cappellano. Capelan.

Capellania. Cappellania. Chapellenie.

Cathedral. Cattedrale. Cathédral.

Festa. Festa. Feste. (fête)  

Festejar. Festeggiare. Festoyer.

Solemnisar. Solennizzare. Solemniser.

Septuagesima. Settuagesima. Septuagésime.

Relicario. Reliquiario. Reliquaire.

Corporal. Corporale. Corporal.

Crucifixo. Crocifisso. Crucifix.

Crucificar. Crocificare. Crucifier.

Preste. Prete. Prêtre. 

Sacristão. Sagrestano. Sacristain.

Monge. Monaco. Moine.

Bedel. Bidello. Bedeau.

Campainhero. Campanajo. Campanier.

Tonsurar. Tonsurare. Tonsurer.

Clerezia. Chiericia. Clergie.

Martirisar. Martirizzare. Martiriser.

Penitencial. Penitenziale. Pénitentiel.

Tumba. Tomba. Tombe.

Resuscitar. Risuscitare. Ressusciter.

Descrer. Discredere. Décroire.

Endiabrar. Indiavolare. Endiabler.

Paganismo. Paganesmo. Paganisme.

Idolatrar. Idolatrare. Idolâtrer. 

Destino. Destino. Destin.

Fada. Fata. Fée.

Fadar. Fatare. Féer.

Azar. Azzardo. Hazard.

aux superstitions, offre nécessairement beaucoup de

*quable que le substantif roman, destin, ait remplacé le

dérivés pour les langues néolatines fada, substantif,

Le grand nombre et l' identité de ces rapports (1), dans les six langues néolatines, ne laisseront plus de doute sur l' origine commune de ces langues, sur l' existence d' un type primitif. (2)

(1) Si je l' avais cru nécessaire, plusieurs autres exemples, que je n' ai pas cités, et qu' on trouvera parmi les divers articles du Lexique roman, auraient été classés dans ces paragraphes; d' ailleurs je n' ai indiqué que des mots appartenant aux six langues néolatines; j'ai renoncé à ceux qui se rencontrent seulement dans cinq, dans quatre de ces langues, etc.

(2) Il faudrait ici de longs développements pour rappeler les différentes modifications que chacune des langues néolatines a, selon son caractère et ses besoins, imposées à plusieurs des mots de la romane primitive: je me borne à quelques unes des principales.

Catalan. - Cette langue, comme celle des troubadours, supprime souvent le N final des substantifs et des adjectifs, surtout quand ils ne sont pas dérivés du latin, et la voyelle, qui précédait immédiatement ce N supprimé, est presque toujours marquée d' un accent aigu: anciá, plé, camí, caní, falcó, dejú, etc., etc. Quelquefois le catalan ajoute l' Y final à des mots terminés en AN, afan, engan, etc., afany, engany; il supprime aussi en certains mots le D intérieur: manamen pour mandamen, recomanar, pour recomandar.

Espagnol. - Cette langue place ordinairement un I avant l' E dans l' intérieur des mots: mandamento, mandamiento, change l' O intérieur en UE, cor, cuer, dona, dueña, porta, puerta. Quand deux mêmes consonnes se trouvent dans l' intérieur d' un mot, souvent l' espagnol n' en conserve qu' une.

Portugais. - La langue portugaise supprime souvent le L de l' intérieur des mots: filar, fiar; celo, ceo; salude, saude; ala, aa, color, dolor, côr, dôr: l' accent circonflexe avertit de la suppression d' un O. Elle change le PL en CH; plaga, chaga (esp. llaga), et supprime parfois le N placé avant la voyelle finale dans les mots, comme plano, chao; pleno, cheo (esp. lleno). Elle remplace de même le L intérieur des mots par le R:

claro, craro; obligar, obrigar; change l' AU roman en OU: aur, ouro.

Le M est souvent substitué au N final: commum, jardim; et ce M final est quelquefois ajouté à des mots terminés en i: mi, outrosi, mim, outrosim, etc., etc.

Italien. - La langue italienne rejette, comme une aspérité, la prononciation de deux consonnes différentes qui se suivent dans un mot, et, par euphonie, elle substitue à l' une la répétition de l' autre:

obviare, ovviare; acto, pacto: atto, patto. On trouve quelques exceptions pour des mots qui ont intérieurement lt, assaltare, oltraggio, etc. Elle a pris l' I au lieu de l' E, dans la préposition di, et dans les augments de, re, qui alors sont changés en di, ri, etc.

Français. - Voyez, pour les changements de l' A roman primitif en E, les Observations sur le Roman de Rou, p. 6-12.

Pour les verbes surtout, le français supprima tres souvent la consonne intérieure du mot latin ou roman; en voici quelques exemples:

Latin. Troubadours. Français.

Licare Licar Lier

Laudare Lauzar Louer

Mutare Mudar Muer

Sudare Suzar Suer. 

Et ainsi des mots: crier, châtier, nouer, convier, marier, prier, plier, publier, mendier, saluer, nier, jouer, éternuer, etc, etc.

Troubadours. Français. Troubadours. Français. 

Traucar Trouer Assegurar Asseurer.

Fadar Féer Agradar Agréer.

Je donne ici cet aperçu de quelques unes des modifications de mots

faites par les langues néolatines, parce que ces changements mêmes

concourent à prouver l' identité primitive de ces mots, que chacune de ces langues, en se détachant de la romane rustique, modifia d' après son caractère particulier.

Je crois inutile d' avertir que les voyelles euphoniques, ajoutées par quelques langues néolatines à la fin des mots primitifs romans, doivent étre comptées comme de simples modifications.

J' espère donner ailleurs des développements philologiques qui démontreront que chacune de ces langues a remanié les mots primitifs d' après un système régulier et constant.

Il me reste à résumer mon travail, en choisissant dans ces langues plusieurs désinences identiques de divers substantifs, adjectifs et verbes.

Le rapprochement de ces nombreuses flexions offrira une nouvelle preuve de la réalité du type commun, et surtout il révélera, à la curiosité des philologues, le mécanisme simple et constant qui, dans ces six langues nouvelles, a marqué, d' une empreinte spécialement uniforme, une aussi grande quantité de mots, les uns entièrement étrangers à la langue latine, les autres modifiés de cette langue par la seule adoption de la racine, et par la substitution d' une désinence nouvelle et commune.


Tableau de diverses désinences de mots romans.

Ce tableau présentera successivement quelques uns des substantifs, adjectifs et verbes romans qui n' ont pas été dérivés du latin, ou qui, en conservant la racine latine, ont changé la désinence,


§. Ier.  

Choix de divers substantifs que les six langues néolatines n' ont pas empruntés au latin.


A.

Ac. Sac. (1: Saccagement.) Ada. Bugada, fada.

Ala. Bala, sala. Alda. Falda.

Alha. Talha. An. Afan.

Anc. Banc, flanc. Anda. Banda, guirlanda.

Ian. Gardian, rufian. Anh. Gazanh.

Oan. Cordoan. Uan. Guan.

Andra. Calandra. Ansa. Dansa, pansa.

Ar. Azar. Arc. Marc, parc.

Arca. Barca. Arda. Garda, alabarda.

Ardia. Coardia. Arga. Farga.

Arra. Barra. Art. Dart, bastart.

Asa. Brasa. Assa. Cassa, bagassa.

At, m. Barat, at. At, f. Dyaphanitat.

Ata. Barata, sabata. Atge. Bagatge.


E.

Ec. Bec. Echa. Flecha.

Eda. Seda. Egua. Tregua.

El. Martel, fardel. Ela. Gabela.

Elh. Batelh. Elha. Botelha.

En. Palafren, abaissamen. Enda. Benda.

Engua. Arengua. Era. Galera.

Erc. Alberc. Erla. Perla.

Erra. Guerra, barrera.         Es. Arnes.

Esta. Foresta. Eta. Lanseta.

Eza. Baisseza.


I.

I. Alcali. Ic. Pic.

Icle. Cicle. Ida. Brida, caramida, crida.

Ier. Brasier. Iga. Botiga.

Il. Baril. Ila. Fila.

In. Camin, jardin, assassin. Ina. Mina.

Is. Vernis. Isa. Camisa.

Ison. Garnison. Ista. Lista.

Uit. Bruit.


O.

O. Lato, girgo. Oana. Doana.

Oart. Balloart. Oc. Boc.

Ofa. Cofa. Oga. Droga.

Ola. Bola. Ota. Cota.

Olp. Colp. On. Baston, boton.

Op. Galop. Dor. Trobador, cassador.

Orra. Borra. Osc. Bosc.

Ost. Cost. Ot. Trot.

Ota. Cota, bota.


U.

Uida. Guida. Uisa. Guisa.

Ur. Azur. Ussa. Scarmussa.


§. II.

Choix de divers substantifs dont les six langues néolatines ont emprunté la racine au latin, et ont changé la désinence.

A.

Latin. Roman. Latin. Roman.

Ac. Saccus. Sac. Ada. Piper. Pebrada.

Caballus. Cavalcada.

Diurnus. Jornada.

Adaria. Pratum. Pradaria. Agre. Vinum acre. Vinagre.

Aire. Trobar. Trobaire. Airia. Barba. Barbairia.

Al. Casa. Casal. Alc. Giro falco. Gerfalc. (girfalc)

Alh. Batuere. Batalh. Alha. Batuere. Batalha.

Oalha. Victus. Vitoalha. Alt. Salire. Assalt.

Am. Clamare. Reclam. An. Panis. Compan.

Civitas. Ciutadan. Ana. Capere. Cabana.

Fons. Fontana. Anda. Via, victus. Vianda.

Anha. Mons. Montanha. Ania. Capella. Capellania.

Ansa. Corda. Acordansa. Us. Usansa.

Simulare. Semblansa. Appa. Caput. Cappa.

Ar. Baccalaureus. Bacalar. Pila. Pilar.

Ara. Clarus. Clara. Aria. Caballus. Cavalaria.

Arga. Currus. Carga. As. Passus. Compas.

Assa. Corium. Coirassa. Ast. Contrastare. Contrast.

At, m. Batuere. Debat. Dux. Ducat.

At, f. Bellus. Beltat. Amicitia. Amistat.


Ata. Datum. Data.

Atge. Via. Viatge; Ultra. Ultratge; Persona. Personatge. Us. Usatge.

Aza. Basis. Baza.


E.

Edor. Batuere. Batedor. Corre. Corredor.

Ei. Tornare. Tornei. Eira. Ripa. Ribeira.

Manus. Maneira.

Iera. Lavare. Lavandiera

Eit. Profectus. Profeit. El. Dominus. Donzel.

Elha. Cornix. Cornelha. Novus. Novelha.

Domina. Donzella. Men. Salvatio. Salvamen.

Punctum. Apuntamen. Casa. Casamen.

Nasci. Nayssemen. Via. Desviamen.

Crescere. Creissemen. Movere. Movimen.

Encia. Carere. Carencia. Enda. Facere. Fazenda.

Tendere. Tenda. Enh. Dignari. Desdenh.

Er. Placere. Plaser. Era. Pyrus. Pera.

Primum ver. Primavera. Ercia. Clericus. Clercia.

Erta. Coopertus. Cuberta. Es. Prehendere. Pres.

Essa. Dux. Duguessa. Fort. Fortalessa.

Est. Praestatio. Prest. Esta. Festum. Festa.

Estia. Carere. Carestia. Et. Clarus. Claret.

Saccus. Saquet. Eta. Viola. Violeta.

Eza. Altus. Alteza. Ezza. Asper. Asprezza.

Grandis. Grandezza.


I.

I. Caput. Capitani. Electuarium. Lectuari.

Ic. Castigare. Castic. Ieg. Desiderium. Desieg.

Ier. Barba. Barbier. Prehendere. Presonier.

Iera. Carrus. Carriera. Uiera. Precari. Preguiera.

In. Destinare. Destin. Ina. Mare. Marina.

Inta. Quintus. Quinta. Is. Visus. Avis.

Issa. Pel. Pelissa. Ista. Lex. Legista.

Canon. Canonista. Visus. Vista.

It. Quiritare. Crit. Cabra (capra). Cabrit.


O.

Obla. Copula. Cobla. Odi. Custos. Custodi.

Omba. Tumulus. Tomba. Oms. Vicecomes. Viscoms.

Ompra. Comparatio. Compra. Ompte. Computus. Compte.

On. Corda. Cordon. Oncha. Punctum. Poncha.

Onstra. Monstrare. Monstra. Ontra. Contra. Encontra.

Opa. Cupa. Copa. Io. Indiscretus. Indiscretio.

Ion. Campus. Campion. Or. Forum. For.

Ora. Morari. Demora. Oria. Senior. Senhoria.

Ors. Succurrere. Socors. Ort. Corda. Accort.

Tortus. Tort. Otja. Locare. Lotja.

Ova. Probatio. Prova. (N. E. lógico proba)


U.

Uda. Adjutorium. Ajuda. Ueit. Bis coctus. Biscueit.

Uga. Testudo. Tartuga. Uilla. Acutus. Aguilla.

Unta. Jungere. Junta. Ura. Caballus. Cavalcadura.

Cingere. Centura. Venir. Aventura.

Cooperire. Cubertura. Urier. Venir. Aventurier.

Uta. Disputatio. Disputa.

Je me suis presque toujours borné à rapporter un seul exemple, quand j' aurais pu indiquer un très grand nombre de substantifs romans formés par le même mécanisme grammatical. Je n' ai voulu ici que constater le

fait primitif.


§. III. 

Choix fait, parmi les six langues néolatines, de quelques adjectifs empruntés à des langues étrangères.


A.

Anc. Blanc. Art. Coart.

As. Bas. At. Malvat.

Au. Brau.


E.

Es. Cortes, descortes. Elh. Velh, vermelh.


I.

In. Mesquin.


§. IV.

Choix de divers adjectifs qui, dans les six langues néolatines, ont tiré leur racine du latin, et ont pris une désinence particulière.

A.

Latin. Roman. Latin. Roman.

Al. Brutus. Brutal. Campus. Campal.

Paternus. Paternal. Fraternus. Fraternal.

Cor. Cordial. Diurnus. Jornal.

Lex. Desleal. An. Antiquus. Ancian.


At. Astrum. Desastrat. Atge. Silva. Salvatge.


E.

El. Bellus. Bel.

Est. Praestò. Prest. Honestus. Deshonest.


I.

I. Nesciens (ne + sciens). Nesci. Sapiens. Sabi.

Ori. Contradictor. Contradictori. Finis. Fin.


O.

Os. Acetum. Acetos.         Cor. Coratjos.

Crassus. Gros. Trabalh. Trabalhos.

Ossier. Crassus. Grossier.


U.

Iu. Discursus. Discursiu. Excessus. Excessiu.

Unitus. Unitiu. Uch. Astrum. Desastruch.

Ut. Barbatus. Barbut. Membrosus. Membrut.

Villosus. Velut. (N. E. como Guifré, Wifredo pilós)



Guifré, Wifredo pilós

§. V. 

Choix de verbes en AR qui existent dans les six langues romanes, et dont le latin n' a pas fourni la racine.

(N. E. me parece que Raynouard aquí falla como una escopeta de feria.)

A.

Abaissar. Abotonar. Abrasar.

Acaptar. Afanar. Albergar.

Anar. Angoissar. Aplanar.

Arengar. Atrapar.


B.

Baissar. Balansar. Ballar.

Bastar. Bendar. Bernicar.

Blanqueiar. Botar. Botonar.

Bramar. Brillar. Bufar.


C.

Calar. Caminar. Cassar.

Comensar. Costar.


D.

Dansar. Demarchar. Derocar.


E.

Embarcar. Embarrar. Encaminar.

Esgardar. Estirar.


F.

Fadar. Forregiar.


G.

Galaupar. Guardar. Guerreiar.

Guidar.


L.

Lansar. Listar.


M.

Mancar. Marcar. Martellar.

Minar.


P.

Picar.


R.

Retirar. Rimar. Robar.

Romansar.


T.

Talhar. Tirar. Tocar.

Tombar. Trabalhar. Trabucar.

Trovar.


V.

Varar.


§. VI.

Choix de verbes des six langues néolatines *que empruntant seulement leur racine aux mots latins, ont pris la terminaison en AR.


A.

Abrassar. Accentuar. Acerar.

Acertar. Acordar. Acostar.

Acostumar. Acumpanhar. (acompanhar) Afaitar.

Afinar. Afrontar. Agradar.

Agusar. Ajustar. Alinhar.

Alumnar. Annular. Aplanar.

Apontar. Argentar. Assaborar.

Assautar. Atisar. Autenticar.

Aventurar. Averar. Aviar.


B.

Baisar. Balansar. Banhar.

Batalhar.


C.

Cambiar. Canonisar. Caponar.

Cardar. Casar. Cathezizar.

Cavalcar. Certificar. Clavelar.

Confinar. Confrontar. Contar.

Contrariar. Cridar.


D.

Damnificar. Deissoterrar. Desacordar.

Desamar. Desarmar. Descargar.

Descarnar. Descaussar. Descavalcar.

Desferrar. Desfidar. Desfigurar.

Desfilar. Desheretar. Desmembrar.

Desnaturar. Destrempar. Desviar.

Diversifiar. Doctrinar.


E.

Embasmar. Emplegar. Enamorar.

Encargar. Encarnar. Encavalcar.

Encontrar. Endiablar. Enfornar.

Enginhar. Enparentar. Ensanglentar.

Ensenhar. Enviar.


F.

Ferrar. Festejar. Filar.

Forsar. Fustigar.


G.


Gastar. Glosar.


H.

Habilitar. Heretar.


I.

Idolatrar.


J.

Justar. Justiciar.


L.

Lardar. Licenciar. Limitar.


M.

Maltraitar. Maneiar. Martiriar.

Mescabar. Murar.


O.

Obviar.


P.

Parlar. Pasturgar. Pelar.

Penar. Plagar. Plasmar.

Pratiquar. Privilegiar. Puiar.


R.

Raisfinar. Ratificar. Rectificar.

Recular. Retornar. Rigar.

S.

Saborar. Senhoreiar. Sentenciar.

Signalar. Sobredaurar. Solemnisar.


T.

Tonsurar. Tormentar. Torneiar.

Trespassar. Trillar.


V.

Ventar. Verdeiar. Virar.


§. VII.

Choix de verbes qui, dans les six langues néolatines, ont abandonné les conjugaisons latines en I, ERE, IRE, etc. pour prendre la conjugaison romane AR.

Latin. Roman. Latin. Roman.

Abuti. Abusar. Assidere. Assetiar.

Calefacere. Calfar. Colere. Cultivar.

Confiteri. Confessar. Contrahere. Contractar.

Crucifigere. Crucificar. Debere. Endeptar.

Deserere. Desertar. Dulcescere. Adolzar.

Miscere. Mesclar. Nivere. Nevar.

Oblivisci. Oblidar. Rapere. Raubar.

Rectum facere. Rectificar. Resurgere. Resuscitar.

Studere. Estudiar. Tremere. Tremblar.

Uti. Usar. Vovere. Volar