Mostrando las entradas para la consulta molí ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta molí ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

viernes, 4 de octubre de 2024

Poizo, Poyzon - Polguar


Poizo, Poyzon, s. m., lat. potionem, potion, breuvage.

(N. E. Acordaros de la potion magique, la poción mágica de Panorámix, el druida, brebaje que bebía Astérix y todo el pueblo bretón para luchar contra los locos romanos; excepto Obélix, que se cayó en la marmita de pequeño y no le daban, pese a insistir. Carlos Rallo Badet se cayó en la marmita de la gilipollez en Calaceite.)

Eixecacóduls, haciendo escuela, Moncho, pedrolo, piedra, roca

Pueis gitara

La poizo e la malautia.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Puis il jettera la potion et la maladie.

A fag far poyzons, un dia, 

D' alcunas herbas que sabia.

(chap. Ha fet (va fé) fé possions, un día, d' algunes herbes que sabíe, coneixíe.)  

V. de S. Honorat.

A fait faire breuvages, un jour, d'aucunes herbes qu'il connaissait.

ANC. FR. Que je vos ai la poison quise

Qui bone est contre vostre mal. 

Vez la poison ci en present, 

Je l' aportai por vos garir. 

Roman du Renart, t. II, p. 358 et 359.

ESP. Poción. IT. Pozione. (chap. Possió, possions, per ejemple la possió mágica de Panorámix.)

2. Poizonar, v., donner des potions, abreuver, médicamenter, empoisonner, enivrer.

Mas el es soen en paor et en doptansa de poizonar o de beure la mort.

Liv. de Sydrac, fol. 107.

Mais il est souvent en crainte ou en incertitude de s'empoisonner ou de boire la mort. 

Fig. Ab sos belhs huoills amoros 

De qe m poizona e m faitura

Silh que m' a joya renduda.

B. de Ventadour: Aitantas bonas. 

Avec ses beaux yeux amoureux dont m'empoisonne et m'enchante celle qui m'a rendu la joie. 

Part. pas. Can l' auretz aisi poizonat.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Quand vous l'aurez ainsi médicamenté.

PORT. Peçonhentar. (chap. Medicá, medicás, medicamentá, medicamentás; tamé envenená, envenenás.)

3. Empoizonar, Enpoyzonar, v., empoisonner.

Qui tol ni trais ni men

Ni aucis ni empoizona.

P. Cardinal: L'arcivesque.

Qui prend et arrache et ment et tue et empoisonne.

Part. pas. Ni ja de lunh (: nulh) veri non er enpoyzonat.

Roman de Fierabras, v. 2031.

Ni jamais d'aucun venin ne sera empoisonné.

PORT. Empeçonhentar. (chap. envenená, envenenás)


Pol, s. m., lat. pullus, poulet, coq.

La natura del pol es que canta lo vespre... e 'l mati.

Naturas d'alcus auzels. 

La nature du coq est qu'il chante le soir... et le matin.

Anet al moli, e pres X pols que y avia bos e grosses amb una galina.

(chap. Va aná al molí, y va pendre deu pollastres que ñabíen bons y grossos en una gallina. Pol tamé pot sé lo gall.)

Philomena. 

Il alla au moulin, et prit dix poulets qu'il y avait de bons et gros avec une poule.

Il se disait en parlant des petits des oiseaux.

Ufriron doas tordolas 

Per ell e dos polz de colombas.

Trad. d'un Évangile apocryphe.

Ils offrirent deux tourterelles pour lui et deux petits de colombes.

Totz aucels naturalmen 

Noiris sos pols.

Brev. d'amor, fol. 51.

Tout oiseau naturellement nourrit ses petits. 

CAT. Poll. ESP. IT. Pollo. (chap. Pollastre, pollastres; poll, polls són los piojos; polla, polles : lloca, lloques, gallines ponedores que s' alloquen, cloca, cloques; cría, críes de muixons : pollet, pollets, polleta, polletes, sobre tot los de la gallina, pollastret, pollastrets, pollastreta, pollastretes; no confundí en la polleta o polla estreta de Mario Sasot, 

lo capsot franchiste de Saidí.)

2. Pola, s. f., poule.

No chant' auzels ni pola.

A. Daniel: En breu.

Ne chante oiseau ni poule.

Las polas fan atretal.

Deudes de Prades: Auz. cass.

Les poules font pareillement.

ANC. FR. Je n' ai chapon, oison ne pole.

Roman du Renart, t. II, p. 259.

CAT. ESP. Polla. (chap. Polla, polles; lloca, lloques; cloca, cloques. Vore lo nial. La polla del home, lo pene, se diu aixina perque está damún dels ous, pareix que los covo.)

3. Polhe, Polet, Pollet, s. m., poulet.

Mais volria una calha 

Estreg tener en mon se

No faria un polhe

Qu' estes en autrui sarralha.

Cercamons: Car vei.

Davantage je voudrais une caille étroitement tenir dans mon sein que je ne ferais un poulet qui fût en la clôture d'autrui.

Il se disait en parlant des petits des oiseaux.

Pelican es un auzels que ama mot sos poletz. Naturas d'alcus auzels.

Le pélican est un oiseau qui aime moult ses petits. 

Una colomba noiris los polletz de l' autra. V. et Vert., fol. 73.

Une colombe nourrit les petits de l'autre.

CAT. Pollet. ESP. Pollito. (chap. Pollet, pollets, polleta, polletes.)

4. Pollat, s. m., poulet.

L' emportet plus leu assatz

Que no fai l' aygla un pollatz.

Trad. de l'Évangile de Nicodème. 

Escudo español en el suelo de la embajada de la Santa Sede

L'emporta plus légèrement beaucoup que ne fait l'aigle un poulet. 

CAT. Pollastre. IT. Pollastro. (chap. Pollastre, pollastres; pollastret, pollastrets.)

5. Polier, s. m., poulailler, marchand de volaille.

Que cascun polier, que d'ayssi enans tenra o menara bestia, fazen lo mestier de polaria. Cartulaire de Montpellier, fol. 186.

Que chaque poulailler, qui dorénavant tiendra, ou mènera bête, faisant le métier de poulaillerie.

ESP. Pollero. (chap. Pollé, pollés : los que se encarregaben del menesté u ofissi de pollería, mercadé de pollastres y volatils o avería.)

6. Polieyra, s. f., poulaillère, marchande de volaille.

Que cascun polier e cascuna polieyra. Cartulaire de Montpellier, fol. 186.

Que chaque poulailler et chaque poulaillère.

(chap. pollera, polleres : mercaderes, venedores de avería, volatils, pollastres y demés muixons pera minjá.) 

7. Polaria, s. f., poulaillerie, commerce de volaille.

Cascun home e cascuna femena, que uze del mestier de polaria, portan gals o galinas, o pols o polas. Cartulaire de Montpellier, fol. 186.

Retrato de Jaime I, por Jaume Mateu. Museo de Arte de Cataluña.

Chaque homme et chaque femme, qu'il use du métier de poulaillerie, portant coqs ou gelines, ou poulets ou poules.

ESP. Pollería. (chap. Pollería, comers de pollastres, volatils, avería, muixons pera minjá.)

8. Pouzi, Polzi, s. m., poussin, poulet.

Prendetz la carn d'un auco tenre

O de vacca o de pouzi.

(chap. Prenéu la carn d' una oca tendra o de vaca o de pollastret, pollet; tamé pot sé lo pollet del colom, un colomet o pichó. Yo ne vach minjá bastans de chiquet y de sagal.)

Deudes de Prades, Auz. cass.

Prenez la chair d'un oison tendre ou de vache ou de poulet.

Si las peiras eran pa... 

E li pueg bacon e pouzi.

(chap. Si les pedres foren pa... y los puchs (collets) cuixots y pichons. Siríe tanta la gloria que 'n parlaríe la historia...)

P. Cardinal: Tan son.

Si les pierres étaient pain... et les coteaux jambons et poulets.

Il se disait en parlant des petits des oiseaux.

Pan' al auzel son pouzi.

Marcabrus: Soudadier per. 

Vole à l'oiseau son petit. 

ANC. FR. Les poules... avec quelle diligence et sollicitude traitent-elles leurs poulcins étendant leurs aeles. 

Amyot, trad. de Plutarque. Morales, t. II, p. 129. 

IT. Pulcino.

9. Polin, Poli, s. m., poulain.

Aras naiso dui poli

Bel e borden, ab saura cri.

Marcabrus: Dirai vos.

Maintenant naissent deux poulains beaux et bondissants, avec blonde crinière.

Ieu doney a son senhor polin paissen.

Le Comte de Poitiers: Companho.

Je donnai à son seigneur poulain paissant.

CAT. Pollí. ESP. Pollino. PORT. Poldro. IT. Poledro, puledro.

(chap. Pollino, pollinos, cría del burro, ruc, ase, acémila, burret, ruquet, aset, com lo fill que tingue Carlos Rallo Badet.)

Una sagala que vivíe a un poble del Matarraña, Pepa,


Polce, Pouse, Polzer, Pauzer, Poze, Pous, Poutz, s. m., lat. pollicem, pouce.

Fa m batre 'ls polces

Cum li martel can fero sus l' enclutge. 

Leys d'amors, fol. 20.

Me fait battre les pouces comme les marteaux quand ils frappent sur l'enclume.

Vi 1 polzer de trop gran blancor. 

Tres gotas de sanc ichiro tantost del poze.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 80. 

Vit un pouce de fort grande blancheur. 

Trois gouttes de sang sortirent aussitôt du pouce.

Metre pogratz per la nar

Amdos los pouses, ses mal far.

Roman de Jaufre, fol. 12.

Mettre vous pourriez dans la narine les deux pouces, sans mal faire.

Segon la longitut del dit pous. Trad. d'Albucasis, fol. 3.

Selon la longueur dudit pouce. 

Premier apelam... poutz. Eluc. de las propr., fol. 49.

Le premier nous appelons... pouce. 

Pouzer a nom l' arteill premers.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Pouce a nom l'orteil premier.

- Ergot.

Pouze, talo et arteill gros.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Ergot, talon et gros orteil.

CAT. Polse. IT. Pollice. (chap. Pols, polsos; pulsera, pulseres (tamé patilla, patilles); lo dit gros se diu pulgar (pun 2 y 3) perque té pols, se note la intermitensia de la sang o sanc; un púlsar es paregut.)

2. Polga, s. f., pouce.

Premier apelam polga. Eluc. de las propr., fol. 49.

Le premier nous appelons pouce.

3. Polguar, s. m., pouce.

Tota la ley qu'el plus de las gens au

Escriuri' eu en un petit de pelh,

En la meitat del polguar de mon guan.

P. Cardinal: Tos temps.

Toute la loi que le plus des gens ont, j' écrirais sur un peu de peau, sur la moitié du pouce de mon gant.

ESP. Pulgar. PORT. Polgar, polegar.

domingo, 28 de julio de 2024

3. 7. De cóm Pedro Saputo va doná cuenta del seu viache de la volta a España.

Capítul VII.

De cóm Pedro Saputo va doná cuenta del seu viache de la volta a España.


Restituít a casa seua, no lo dixaben viure preguntanli pel seu gran viache; y pera satisfé a tots a la vegada va fé pregoná que acudigueren a la plassa; van acudí, y desde lo balcó va di: 

"Si tot lo que hay vist y me ha passat haguera de referitos, en un mes no acabaría. Pero algunes coses particulás les aniré contán als amics, y ells les contarán a datres, y així les sabréu tots. Atres no les diré ni an ells ni a dingú, perque no vach demaná llissensia pera publicales y lo món es mol mal pensat.»

Sabéu pos, amics y compatrissis meus, que a tot arreu hay trobat homens espabilats, y homens tontos; de éstos mes que de aquells; homens que se creurán lo que se 'ls diu als chiquets, que lo sel es de seba y que los faríeu combregá en rodes de molí. Aixó tos u dic pera que veigáu en quina raó podrán di per neixos pobles veíns que sou los mes tontos del món. ¡Cuáns ne ña que u són mes que vatres!, perque encara que es verdat que vau aná al planet de Violada a cavá ixos forats buscán tessoros amagats, pero aixó u han fet y u fan mols atres que se tenen per mol espabilats, y troben lo mateix que vatres, que es la terra fresca y lo fron suat. Pero dingú de Almudévar ha anat a vórem pegá lo salt de Alcolea, perque ya tos figurabeu que ere pera fótretos lo pel, cuan hi han anat mols doctós de la Universidat de Huesca, y hasta colegials de Santiago y de San Vissén, alguns canonges, mols caballés y dames prinsipals, y totes les sing pes de la copla. De Barbastro, pos, no dic res; hi van aná de tres parts les dos, sén los que en mes llargs nassos se van quedá veén volá l'áliga del meu gabán desde la Ripa. Y nomenantos a Huesca y Barbastro, no ña pera qué mensioná a Fraga, Monsó, Binéfar, Tamarit y tota la Litera o Llitera, Graus, Benabarre, Fonz, Estada, Estadilla o Estadella, Sariñena, Ayerbe, Loarre, Bolea, ni los pobles de la Hoya, ne van aná mes que al jubileu del añ san; com igualmén del Somontano y Sobrarbe o Superarbe. Conque be podéu consolatos y no tíndretos per mes tontos que atres, perque no u sou com estáu sentín.

  La Llitera no e Cataluña,tshirt,camiseta

Pos respecte al meu viache, hau de sabé que hay recorregut lo Prinsipat de Cataluña, lo Regne de Valensia, los cuatre de Andalusía y les Castelles; y total hay vist lo que vatros veéu sense móuretos de casa, apart dels rius, montes, siudats y datres coses que tamé són com les que vatres teniu vistes de lluñ o de prop. Així mateix a tot arreu lo sol ix per lo matí y se pon per la tarde, y sempre la lluna fa llum de nit y a les dotse es michdía menos a la Cort, que michdía es a les cuatre de la tarde, y micha nit es a les sis del matí.

Perque a les terres aon es de día cuan aquí de nit, hivern cuan aquí estiu, y estiu cuan aquí hivern, yo no hi hay estat, perque hay que caminá mol cap al frente o a la zaga, a la dreta o a la zurda.

De les costums dels pobles ña mol que di. Pero miréu; que porton la robeta mes o menos llarga, enaigüetes a modo de calses, montera, gorra, boina o barretina a modo de sombrero; que amorson figues y panses, o migues y sopes de oli, y berenon gazpacho o be pa en tomata y formache; a la postre homens y dones són tots, y tots lo mateix que vatres se maten per nelles y per los dinés; y a tot arreu ñan rics y pobres, y lo mes tonto es lo alcalde y lo mes sego lo que los guíe. Per lo demés a Cataluña me vach vore una mica apuradet; a Valensia me va aná be; y a Andalusía vach guañá lo que vach volé, y vach di y fe lo que vach voldre, y tot su van creure y tot u donáen per be, remitinme a les probes. A Cataluña vach vore comersians y marinés; a Valensia artistes, volatines y gaités; a Andalusía comares y matons mes femelles encara que les comares. A Castilla es la gen de un modo que pareix que ara ixquen del ou y que no han ubert los ulls.

Pel meu gust, aniría a Castilla per nessessidat, a Andalusía per curiosidat, a Barselona o Barchinona hi viuría tres mesos, a Valensia un añ, y a Saragossa tota la vida. Y aixó que Valensia es un món abreviat, perque lo que ha vist tot lo món y lo que sol ha vist Valensia, lo mateix han vist la un que l’atre, y encara mes potsé lo segón que lo primé.

Va escomensá en aixó a ploure una mica, y va di: Lo tems no vol que acaba la meua relassió, pero ya estáe mol abansada. Una cosa vull que entengáu sobre tot; y es, que aon vullgue que vach procuro doná honra a la meua patria. Perque tos fach sabé que al meu cor ñan dos grans amors, lo de la meua bona mare y lo vostre, enrecordanmen sempre de lo mol que per nella y per mí hau fet desde lo meu naiximén.

¡Viva Pedro Saputo!, va cridá lo poble: ¡Viva lo nostre fill y veí! 

¡Viva la gloria de Almudévar! Y se va dispersá la gentada alabán y beneín a Deu, que tan sabé y tanta virtut habíe donat al fill de la pupila.

Dins a la sala estáen lo justissia, los jurats y los prinsipals del poble, y lo bon Sisenando, a qui li caíe la baba de gust. Allí lo van agassajá o convoyá en un vermutet y después en un gran sopá o sena a la que casi los va agarrá lo día assentats.

viernes, 26 de julio de 2024

2. 4. Aventures de Barbastro.

Capítul IV.

Aventures de Barbastro.


Va arribá a la siudat prop de les onse de la nit; y sentín una rondalla sen va aná cap allá y se va agregá a la turba. Passada una carrera se van prepará pera cantali dabán de una casa a una sagala que per lo nom que repetíen a les lletres se diebe Lorenza.

Va vore Pedro Saputo que un dels de la ronda mentres los atres cantaben se va arrimá y va brincá a una reixa no mol alta, va fé 'sht'! tres vegades, y se van entreobrí los finestrons. Se va ficá a escoltá dissimuladamen, y va sentí que lo mosso, un sabaté en molta grassia, díe:

- Mira, Lorenza, no ploros, pos un atra vegada te juro que no ha sigut mes que una rascada en algo de sang. Se veu que ha ficat lo peu a una puta pedra que ere com un bolo redó de riu y s'ha futut de cap contra la paret de la iglesia.

iglesia, San Bartolomé, plaza, Beceite, Beseit, puerta pintada













Lo Gafed y Ressuello han anat en ell, y a mí me han encarregat que te u diguera. Conque después lo tindrás aquí. No te gitos. Adiós.

Y va baixá. Va aná a la ronda, y Pedro Saputo pera divertís y passá lo tems, ya que no sabíe qué fé aquella nit, se va ajustá un drap al cap y va aná cap a la reixa, va fé la seña, van obrí la finestra, va escalá y va di la mosseta al vórel: ¡Ay, Conched meu!, va di mol abalotada; ya pensaba que no te voría mes. ¿Conque no es cosa de perill? Y dién aixó li agarráe les mans y les hi apretabe. Ell li va di: Me fa una mica mal lo cap, pero per vóret... Es di, que esta nit, va di ella en sentimén, ya no entrarás pel corral.

- No, va contestá ell; y prou me pene.

- Passiensia, va contestá ella donán un suspiro, y van cuatre nits. Com ha de sé; ya mos u cobrarem. Ara vesten a casa, que no te faigue mal la rasca de la nit; pren este pastel, magre y esta llenguañissa cruga. Adiós, amor meu; vesten, y demá no ixques de casa.

- No ixiré, va di ell; adiós, alma meua. Y va baixá de la reixa y se va apartá en lo ven, no fore que la trampa portare allí a Conched mes pronte de lo que ere menesté y passare una calamidat.

Y li va vindre be lo agassajala o convoyala, perque mes be li féen lo pastel de magre y la llenguañissa que los suspiros y les carissies de la mosseta; com que en tot lo día no habíe minjat mes que un parell de ous que va robá a un molí; y dinán y senán a un tems anáe de carré en carrera. Va pará al riu, y va di: tot me va be. Ara que teníe sed en lo regustet salat del magre, se trobe al riu. Pero no podíe baixá al aigua, y veén un pon se va embutí per nell y al atre costat un chorro perenne de aigua, un burs com lo bras. Aixó es una fon, va di: y arrimanse y baixán en mol tiento unes grades, perque no se veíe mes que a una bossa de avaro, va arribá al chorro que sentíe y va beure mol a gust. Se va assentá a un escaló, se va acabá lo magre y va empendre la llenguañissa; va torná a beure, se va gitá a dormí y encara mastegán los radés bossins se va quedá adormit a la vora de la fon del tío Matacroc.

Abans de día cla, perque la gen de Barbastro es mol matinera y templada, bullíe pels carrés y per la vora de la fon, y Pedro Saputo no despertabe; hasta que va arribá una sagala a omplí aigua. 

Ell, una mica sobressaltat, pero dissimulán, li va preguntá si coneixíe algún mestre sastre que lo puguere pendre com a aprendís; y va contestá la mossa:

- A casa nostra ha de cusí avui lo nostre, que per naixó hay matinat una mica mes de lo ordinari. Si voléu vindre, allí podréu parlali. 

Va asseptá Pedro Saputo y va seguí a la seua grassiosa guía.

Van arribá a la casa y dit al pare y a la mare lo que habíe passat, y afegín Saputo lo que li va pareixe mentí, y satisfén les preguntes impertinens, encara que fassils que li van fé, los va enviá lo sastre un recado dién que perdonaren, que aquell día no podíe vindre, perque la seua dona no se trobáe be.

- No importe, va di ell; yo retallaré y cusiré los vestits. Y contra antes milló, siñores meues; venga ixa tela o lo que sigue, y que sápiga yo a quí hay de pendre la mida. Lo que me falte són estisores y les demés ferramentes del ofissi; pero les supliré en lo que ñague per casa; perque an este món sol ñan dos coses que no se poden suplí, que són, lo pa, y la bona dona. Va fé después assentás a la seua vora a la sagala pera enseñali, y lo pare sen va aná mol pagat y a la mare se li ablaníe lo cor de gust. Y se va passá lo día sense novedat que digna de contá sigue, lo únic que ell va vore que la sagala se li afissionabe clara y determinadamen, y an ell sense sabé per qué, li agradáe tamé tíndrela prop y mirala; encara que ere llauradora, teníe molta grassia en tot y parláe y sentíe en gran amabilidat. Fea u podríe sé sa mare, pero ella ere mol maja, guapa, y una rosa del amor al obrí lo capullo.

Casi de nit o entre sol y cresol, hora a la que los jornalés se solen pendre un rato de descans pera vuidá la bufeta de lo que conté y lo ventre de flatos, los va di que en la seua llissensia ixiríe un ratet al carré a oreás. Y va eixí, pero en ánim y propósit de no torná, perque no podíe assossegás ni está pel ofissi, encara li pareixíe poc disfrás, se assustáe tot lo día cuan sentíe cridá, no foren los corchetes que veníen a péndrel.

famós enterro que se encaminabe a la catedral

Donán voltes per los carrés se va trobá al mich de un famós enterro que se encaminabe a la catedral, y en la gen lo va seguí y se va embutí a la iglesia. Van tocá moltes sinfoníes a la morta, que ere una donsella de uns devuit o vin añs de edat, filla de una casa prinsipal, plena de dijes mol pressiosos y un vestit de molta riquesa, en un vel solt galonejat de or, y al cap una diadema de valor mol alt segons brillaben les pedres. Van durá hasta ben entrades les deu les sinfoníes y los cantics, y después van pará y van ficá a la morta a una capella, la van rodejá de veles y llums y sen va aná tot lo món, menos Pedro Saputo, que se va di:

¿Yo aón hay de aná an estes hores? Aquí podré passá la nit, y no ña perill que me buscon los flares; demá ixirá lo sol y voré lo que me convé fé. Y dién aixó se va acomodá a un arca o bang de l'atra capella d'enfrente de la morta, va encomaná a Deu lo seu cos y alma, y se va tombá a dormí.

Se va adormí pronte, li fée falta desde la nit passada; pero la son ere tan ligera com dura la fusta a la que descansáe, y va sentí a deshora un soroll que li va fé eixecá lo cap. Ere lo chirrit de una porta. Y después va vore entrá (perque la llum y resplandó de les antorches que cremáen en honor de la difunta omplíe la iglesia) dos homens que se van dirigí cap a la capella de la depositada. 

Van arribá, y la un, que ere un mosso de uns vinticuatre a vintissís añs de edat, va escomensá a tráureli los dijes y diadema, y al mateix tems li anáe colocán uns atres que ell portáe mol pareguts an aquells. Los de la morta eren fins y los que li ficáen falsos y de pichó vista. Van acabá de fotre lo cambiasso, y donán lo jove al atre una bossa li va di: hasta aquí a partí, lo demés es sol meu: ahí tens los trenta escuts del pacte y vesten a la sacristía. Lo mosso se va arrimá a la morta, la va abrassá y li va doná mols besets, y pareixíe aná mes allá, cuan Pedro Saputo no puguén soportáu, y escandalisat, va pendre del altá de la seua capella un candelabro michanet de bronce y lo va embestí en tota la seua forsa. Li va assertá al mosso al muscle y al pit, se va plegá an terra pegán un bram espantós. 

Va acudí lo sacristá o ajudán, lo va vore desmayat, se va assustá, va corre a per aigua, la hi va tirá a la cara, va torná lo mosso en sí, se va reviscolá, lo va eixecá, y sense coló y tancán los ulls de po y casi tan mort com la difunta sel va emportá l’atre mich caminán mich arrastrán o arrossegán. Va agarrá Pedro Saputo un atre candelabro y fen abans un caragol en les mans contra la fusta del altá, va pegá un rugit tan fort que va pareixe que caíen les columnes de la iglesia atronanse tota y amenassán les seues altes bóvedes; y después disparán lo candelabro en tota la seua forsa, que ere terrible, li va fotre al sacristán a la esquena y lo va fé caure an terra com un taco, juns en lo mosso que ya casi expirabe. Li va faltá tamé an ell l'ánim entonses, y pareixíe que los dos s'anáen a quedá allí morts de esglay y del susto. No parláen, y después de esforsás mol rato y de está entre basques y entresuó freda, en una respirassió agonisán, van podé arribá a la porta per aon van entrá, y la van tancá, y se van sentí encara unes atres mes interiós. Y tot sossegat y volta al silensio majestuós y solemne, se va embolicá Pedro Saputo en los mantellets del altá de la seua capella, per si algú lo puguere vore, fore com fore, y va passá a la de la morta. La va mirá a la cara, y pareixíe en la seua serenidat y pau que li donáe les grassies de tan bon ofissi y defensa com li habíe fet. Y pateján o calsigán en los peus alguna cosa, va vore que ere la roba que li habíen tret a la morta.

La va agarrá tota, y ficanla en gran respecte al llit y recomponén mol be lo vel y lo vestit, li va ficá a les mans un paperet doblegat, escrit en un llapis que portáe, aon díe:

"Esta nit entre les dotse y la una dos homens infames y descombregats o excomulgats han cambiat los dijes y adornos de esta donsella per los que portáen ells. Passá volíen a ultrajalla; pero un atre mort que invissiblemen la guardabe la ha defengut del ultraje y profanassió que anáe a patí, y ha arreplegat la roba robada. Si se vol sabé quí són los desalmats que tan gran maldat van acometre, que se miro quín del sirviens de esta iglesia está ben futut de la esquena, éste es un de ells y sap del atre.»

Fet aixó y al retirás va vore una cosa blanca a enterra, la va alsá y va vore que ere la bossa dels trenta escuts que lo perdut del jove habíe donat al sacristán y habíe éste dixat caure sense preocupás de replegala. Meus són, va di; perque encara que los faiga pregoná, segú que no vindrá l'amo a demanáls. Y en aixó se va retirá a la capella, tornán los candelabros al seu puesto, una mica boñats, y se va tombá al arca.

Pero de la escena que habíe vist li va escomensá a naixe al ánim tan gran horror, que se li van esturrufá los pels del cap, y se ni anáe la forsa de les cames y la vida del cor. Al final, pensán en la obra tan caritativa y tan heroica y santa que habíe fet se va aná assossegán y va aguardá lo día.

Se va ficá después a pensá en lo seu estat, y después de vores mil vegades a les mans dels alguasils de Huesca y de escapás unes atres tantes per casualidat y ben justet, tot a la seua imaginassió, va determiná fé la mes atrevida y grassiosa travessura que cap home ha imaginat may, com se vorá al capítul siguién.

miércoles, 3 de julio de 2024

Mot - Acomorder, Acomordre


Mot, s. m., gr. *, mot, parole. 

Voyez Denina, t. III, p. 52.

A penas podian sospirar, 

Ni motz non podian formar.

Passio de Maria. 

A peine ils pouvaient soupirer, ni mots ne pouvaient articuler.

Ieu ai motz mascles auzitz... 

E motz femenis pauzatz.

Qu' elh aprenda de tu los motz e 'l so. 

Aimeri de Peguilain: Mantas vetz. 

J'ai mots masculins ouïs... et mots féminins posés. 

Qu'il apprenne de toi les paroles el l'air. 

Loc. Bon mot per rire.

(chap. Bona paraula per a riure; enríuressen.)

P. de Bussignac: Sirventes. Var.

Bon mot pour rire.

ANC. FR. Il faut avoir toujours le petit mot pour rire.

Œuvres de Du Bellay, fol. 121. 

E 'l plan e la montanha 

Nos tolo 'ls Turc, e Dieus non vol dir motz.

Rambaud de Vaqueiras: Aras pot hom.

Les Turcs nous enlèvent et la plaine et la montagne, et Dieu ne veut dire mot. 

ANC. FR. Bien l' aparchéu, mot n'en dist. 

Roman de Rou, v. 7045. 

Son crozat, e d' anar mot no fan.

Bertrand de Born: Ara sai eu. 

Sont croisés, et d'aller ne font mot. 

IT. Alessandro non li fece motto niente. Cento Novelle antiche, n° 3.

Dels autres no son mot.

Arnaud de Marueil: Razos es. 

Des autres je ne sonne mot. 

ANC. FR. Bien sout donc co li vint, mez nul mot n'en sona.

Roman de Rou, v. 3459. 

Tant redoutoient la fourssenerie Frédégonde que nus n'osoit mot sonner. Chron. de Fr., Rec. des hist. de Fr., t. III, p. 220. 

Adv. comp. Lo translatet Jeromia de ebraic en lati de mot a mot.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 48. 

Jérôme le translata de l'hébreu en latin de mot à mot.

ANC. FR. Contom li l' ovre mot à mot.

B. de Sainte-Maure, Chron. de Norm., fol. 158.

El ver salm que comensa: 

Credo, cre tot de mot en mot. 

Lanfranc Cigala: En chantan d'aquest. 

Au véritable psaume qui commence par Credo, je crois entièrement de mot en mot.

- Chant, chanson, genre de poésie.

Er ai cor que m' assai

De far nous motz ab son guai.

Pierre de Maensac: Trop ai estat. 

Maintenant j'ai désir que je m'essaie de faire nouveaux chants avec son agréable. 

A lieys o deuria grazir 

Si ja fas bos motz ni guai so.

Elias de Barjols: Mas comjat. 

A elle cela devrait plaire si je fais jamais bons chants et son agréable. CAT. Mot. ESP. (palabra) PORT. Mote. IT. Moto. 

(chap. Paraula, paraules; palaura, palaures.)

De sempre hay vist que ña chen que diu que parlem catalá per lo que se veu als treballs (protocolos) dels notaris de fa mol tems.

2. Motir, v., déclarer, indiquer. 

Part. pas. Lo solelh es gravatz de saturnus en jorns motitz.

Liv. de Sydrac, fol. 125 bis.

Le soleil est grevé de saturne à jours indiqués.

ANC. FR. Se la charretée du barenc en banne se deffaut de plus de trois cens et demy que il ne l' aura moti au vendre, le barenc de la charretée est acquis au roy. Ord. des Rois de Fr., 1258, t. II, p. 576.


Moucos, adj., lat. mucosus, muqueux

Quan humiditats moucosas so efundudas. Trad. d'Albucasis, fol. 8. 

Quand humidités muqueuses sont répandues. 

CAT. Mocos. ESP. Mocoso. PORT. IT. Mucoso. 

(chap. Mocós, mocosos, mocosa, mocoses; moc, mocs; v. mocá, mocás; mocadó, mocadós.)

Natxo Sorolla Amela, Ignacio Sorolla Vidal


Mover, Movre, v., lat. movere, mouvoir, agiter, remuer, ébranler.

Quan vey l' alaudeta mover

De joi sas alas contra 'l rai.

B. de Ventadour: Quan vey. 

Quand je vois l'alouette mouvoir de joie ses ailes contre le rayon.

La ciutatz se vueia, 

E movon lor carros. 

Rambaud de Vaqueiras: Truan mala. 

La cité se vide, et ils meuvent leur char. 

Termes moven 

De lor logal o transmudan, 

E l' autruy terra occupan.

Brev. d'amor, fol. 127. 

Remuant ou transposant les termes de leur emplacement, et occupant la terre d'autrui.

- Bouger, détacher.

Ja no m vuelh mais de sos pes mover.

B. de Ventadour: Quan vei la flor. 

Désormais je ne me veux plus bouger de ses pieds. 

Fig. Ben a tres ans qu'anc d'un voler no y s moc. 

Augier: Per vos. 

Il y a bien trois ans qu'oncques d'un même vouloir il ne s'y mut.

Prov. No s mova qui ben estai.

(chap. (Que) no se mogue qui be está.)

Peyrols: Quoras que m. 

Ne se meuve qui est bien.

- Retirer, ôter, écarter.

E 'ls huelhs non puesc de lieis mover.

G. Faidit: Ben a Amors. 

Et je ne puis écarter d'elle les yeux.

- Fig. Commencer.

Aissi com mov mon chant, lo fenirai.

Folquet de Marseille: S'al cor plagues. 

Ainsi comme je commence mon chant, je le finirai.

- Exprimer, manifester.

Per so m planc e 'n mov lanha.

Pons de Capdueil: Ben es fol. 

Pour cela je me plains et j'en manifeste affliction.

- Causer, exciter, susciter.

El ducx vol movre guerra. V. de S. Honorat. 

(chap. Lo duc vol moure guerra; exitá, insitá.)

Le duc veut exciter la guerre.

Non movas trebayll ni nauza.

Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Ne causes tracasserie ni noise. 

Ben es fols qui ab Turcx mov conteza.

Le chevalier du Temple: Ira e dolor.

Est bien fou qui suscite querelle avec les Turcs.

- Venir, provenir.

D' on moguis ni en que tornas.

P. Cardinal: Jhesum Crist. 

D'où tu vins et en quoi tu retournes. 

De Dieu mov tot saber, Salamos n' es guirens.

Pierre de Corbiac: El nom de. 

De Dieu vient tout savoir, Salomon en est garant.

- Être mouvant, relever.

Non ai dreg al fieu qu'ieu ai, 

S' al senhor don mov mals en ve.

P. Rogiers: Tant ai. 

Je n' ai droit au fief que j'ai, si au seigneur dont il est mouvant mal en vient.

Maisos ni terra que mova d'En Bernar de la Tor.

Charte de Besse en Auvergne, de 1270.

Maison ni terre qui meuve du seigneur Bernard de la Tour.

Part. prés. Los bes movables e se movens et no movables.

Tit. de 1270, de la famille de Gasc. 

Les biens mouvables et se mouvant et non mouvables. 

Part. pas. Ja no fora remazuda per nos

Esta guerra, pus qu' els faitz son mogutz. 

Bertrand d'Allamanon: Ja de chantar. 

Jamais ne serait abandonnée par nous cette guerre, puisque les faits sont suscités.

Gens contra luy moguda 

Lo fai levar en vil bruda.

G. Riquier: Anc mais. 

Gent contre lui excitée le fait élever en vile renommée.

Cor de tot joi mogut.

Hugues de Saint-Cyr: Longamen. 

Coeur écarté de toute joie. 

ANC. FR. Douloureux souspirs qui de coeur adoulé luy mouvoient.

Œuvres d'Alain Chartier, p. 409. 

Ils apaisent les flots, ils mouvent les orages. 

Œuvres de P. Ronsard, t. II, p. 1029.

CAT. Mourer. ESP. PORT. Mover. IT. Movere. 

(chap. Moure, moures: yo me moc, mous, mou, movem, movéu, mouen; mogut, moguts, moguda, mogudes.)

2. Moguda, s. f., changement, départ.

Malvaza m'es la moguda

D' estiu, don val meins mos chans.

Guillaume de Saint-Didier: Malvaza.

Il m'est mauvais le départ de l'été, dont mon chant vaut moins.

- Soulèvement.

Fon grand moguda.... que l'om appelava pastorels.

Cartulaire de Montpellier, fol. 79.

Fut grand soulèvement.... que l'on appelait les pastoureaux.

(chap. Moguda, mogudes; sublevassió, sublevassions.)

3. Movemen, s. m., mouvement.

Los auzels que volon am lo movemen de lor alas.

Lo firmamen e 'l movemen e 'l cors de las planetas.

Liv. de Sydrac, fol. 46 et 97. 

Les oiseaux qui volent avec le mouvement de leurs ailes.

Le firmament et le mouvement et le cours des planètes.

Fig. Negun movemen d'ira ni de rancor. V. et Vert., fol. 57.

Nul mouvement de colère ni de rancune.

- Impulsion.

Trobars e chantars son movemens de totas galliardias. 

Gramm. provençal. 

Le trouver et le chanter sont impulsions de toutes générosités.

CAT. Moviment. ESP. Movimiento. PORT. IT. Movimento. 

(chap. Movimén, movimens.)

4. Mobilitat, s. f., lat. mobilitatem, mobilité.

Per donar temprament a sa mobilitat.

En sas partidas a mobilitat.

Eluc. de las propr., fol. 36 et 156. 

Pour donner proportion a sa mobilité. 

Dans ses parties a mobilité.

CAT. Mobilitat. ESP. Mobilidad (movilidad). PORT. Mobilidade. IT. Mobilità, mobilitate, mobilitade. (chap. Movilidat, movilidats.)

5. Movabletat, s. f., mutabilité.

La non movabletat del sieu conselh. 

Trad. de l'Épître. de S. Paul aux Hébreux. 

La non mutabilité du sien conseil.

(chap. Mutabilidat, mutabilidats.)


6. Movedor, adj., mouvable, remuable.

De causas non movedoiras.

Cout. d'Alais. Arch. du Roy., K. 704.

De choses non mouvables.

7. Movable, adj. du lat. mobilis, mobile, mouvable.

Uelhs de mantas colors et mot movables. Eluc. de las propr., fol. 252. Yeux de maintes couleurs et moult mobiles. 

Ilh son bestias e creaturas movablas. Liv. de Sydrac, fol. 30.

Ils sont bêtes et créatures mouvables. 

La mar movabla e bruzens.

Pierre de Corbiac: El nom de. 

La mer mobile et bruyante. 

ANC. FR. Comme gens qui par nature sont legier et mouvable. 

Gest. de Louis le Déb., Rec. des Hist. de Fr., t. VI, p. 130. 

Selonc ce que movables furent. Roman de la Rose, v. 16961.

- Qui est mouvant, qui relève.

Los bes movables e se movens e no movables.

Tit. de 1270, de la famille de Gasc.

Les biens mouvables et se mouvant et non mouvables.

(chap. Móvil, movils; que se poden moure; inmóvil, inmovils : inmoble.) 

8. Mocio, s. f., lat. motio, émotion, agitation.

Per que aia granda mocio. Eluc. de las propr., fol. 17. 

Pour qu'il ait grande agitation.

CAT. Moció. ESP. Moción. PORT. Moção. IT. Mozione. 

(chap. Mossió, mossions, com les de censura; agitassió, agitassions; emossió, emossions.)

9. Motiu, adj., mouvable, agitable. 

Als nervis sensitius et motius. Eluc. de las propr., fol. 48.

Aux nerfs sensitifs et agitables.

- Moteur, qui fait mouvoir.

La virtut motiva. Eluc. de las propr., fol. 18. 

La force motrice.

CAT. Motiu. ESP. (motriz) PORT. IT. Motivo. 

(chap. Motrís, com la forsa del aigua que mou lo molí.)

Réquiem per un llauradó español.

10. Amover, Amovre, v., lat. amovere, faire mouvoir, diriger, conduire.

Ja no cuh en batalha nulhs om l'esper, 

Ni que auze en sa terra ost amover.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 47. 

Jamais je ne pense qu'en bataille nul homme l'attende, ni qu'il ose sur sa terre faire mouvoir armée.

ESP. Amover. (chap. Amoure : fé moure, conduí, dirigí, portá, guiá.) 

11. Commocio, Comocio, s. f., lat. commotio, commotion.

Per forsa de comocio de vens contraris.

Toneyre... el cervel fa comocio.

Eluc. de las propr., fol. 138.

Par force de commotion de vents contraires. 

Tonnerre... au cerveau fait commotion.

Commotio de dentz. Trad. d'Albucasis, fol. 60. 

Commotion de dents.

CAT. Commoció. ESP. Conmoción. PORT. Commoção. IT. Commozione.

(chap. Conmossió, conmossions; v. conmoure, conmoures: yo me conmoc, conmous, conmou, conmovem, conmovéu, conmouen; conmogut, conmoguts, conmoguda, conmogudes.)

12. Comot, s. m., commotion, agitation, bruit.

Doncx, si be l'angel son per tot,

En nulh logal no fan comot.

Brev. d'amor, fol. 19. 

Donc, bien que les anges soient partout, en nul lieu ils ne font bruit.

(chap. Brugit, soroll.)

13. Esmover, Esmovre, v., lat. amovere, agiter, avancer, élancer.

Silh que so assalhitz son plus ardih que cilh que los assalho, e no si volo esmovre contra els. Liv. de Sydrac, fol. 58.

Ceux qui sont assaillis sont plus hardis que ceux qui les assaillent, et ne se veulent pas élancer contre eux.

Saill en enans, esmov las mans e 'ls bratz. 

G. Raynol (Rainols) d'Apt: A tornar m'er. 

Je saute en avant, j' agite les mains et les bras. 

Part. pas. La servela lor es tota esmoguda per lo vi.

Liv. de Sydrac, fol. 58.

La cervelle leur est toute agitée par le vin.

14. Esmovemen, s. m., agitation, remuement, mouvement.

Entendra l' esmovemen de l'aygua. Liv. de Sydrac, fol. 123.

Entendra le remuement de l'eau.

ANC. FR. En ce temps là fu crolles et esmouvement de terre si grans. Chr. de Fr. Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 176. 

Car ce tant seullement il feit pour esmouvement d'envie et de convoitise.

Monstrelet, t. I, fol. 63.

15. Escomover, Escomovre, v., émouvoir, exciter.

Escomoc los Sarrazis contra Karle. Cat. dels apost. de Roma, fol. 95. Excita les Sarrasins contre Charles. 

Prov. Aspra paraula escomov forceneria. V. et Vert., fol. 31. 

Apre parole excite violence.

Part. pas. La regina, quan vic son frayre mort, fo escomauguda de gran dol. 

Escomaugutz de pietat, elhs ploreron. Philomena. 

La reine, quand elle vit son frère mort, fut émue de grande douleur.

Émus de pitié, ils pleurèrent.

ANC. FR. Il ne vit onques le benoiet roi lors irié ne escomméu pour ce.

V. de Saint-Louis, à la fin de Joinville, p. 362.

(chap. Escomoure : exitá o excitá, insitá; escomogut, escomoguts, escomoguda, escomogudes.) 

16. Escomocio, s. f., commotion, agitation.

Prov. Vis trop begus fai ira e escomocio. Trad. de Bède, fol. 45. 

Vin trop bu fait colère et commotion.

17. Escomovemen, s. m., émotion, agitation, soulèvement.

Gran escomovemen se levet contra Loys, l'emperador.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 115. 

Grande émotion se leva contre Louis, l'empereur. 

Escomovemens de las reduptansas de la terra. Calendrier provençal. Agitations des puissances de la terre.

18. Inmobilitat, s. m., lat. immobilitatem, immobilité.

Ha escurtat et inmobilitat. Eluc. de las propr., fol. 106. 

A obscurité et immobilité. 

CAT. Immobilitat. ESP. Inmovilidad. PORT. Immobilidade. IT. Immobilità, immobilitate, immobilitade. (chap. Inmovilidat, inmovilidats.)

19. Promover, Promovre, v., lat. promovere, promouvoir.

Vol promovre en plus aut loc. Regla de S. Benezeg, fol. 71. 

Veut promouvoir en plus haut lieu.

Part. pas. Era rey promogutz. 

Fo promogutz en l' emperi.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 166 et 176. 

Était roi promu. 

Fut promu à l'empire. 

CAT. Promourer. ESP. PORT. Promover. IT. Promuovere.

(chap. Promoure: promoc, promous, promou, promovem, promovéu, promouen; promogut, promoguts, promoguda, promogudes.)

20. Promotio, s. f., lat, promotio, promotion.

A la promotio dels cossols. Tit. de 1368. DOAT, t. CXXXI, fol. 23. 

A la promotion des consuls.

CAT. Promoció. ESP. Promoción. PORT. Promoção. IT. Promozione.

(chap. Promossió, promossions; promossioná: promossiono, promossiones, promossione, promossionem o promossionam, promossionéu o promossionáu, promossionen; promossionat, promossionats, promossionada, promossionades.)

Y Saragossa va respóndre

21. Remover, Removre, v., lat. removere, renouveler, recommencer.

Que fassa esta guerra mai remover.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 105.

Qu'il fasse plus renouveler cette guerre.

- Remuer, déplacer, retirer.

Remova et oste tot aquel bastiment. Tit. de 1269. Arch. du Roy., K. 17. Qu'il déplace et ôte tout ce bâtiment. 

Part. pas. D'aquest loc ma carn non fon anc remoguda.

V. de Sainte Magdelaine.

De ce lieu ma chair ne fut oncques remuée.

CAT. Remourer. ESP. PORT. Remover. IT. Rimovere.

(chap. Remoure en lo sentit de moure un atra vegada; en lo sentit de retirá, traure, cambiá de puesto no se fa aná. En inglés es to remove.)

11. Remotio, s. f., lat. remotio, remuement, déplacement.

La quinta per remotio. Leys d'amors, fol. 44.

La cinquième par déplacement.

- Secousse.

Son remaugudas de lurs locs per pauca remocio.

Trad. d'Albucasis, fol. 66.

Sont remuées de leur place par petite secousse.

- Extraction, arrachement.

A las dentz.... concussio o remocio. Trad. d'Albucasis, fol. 22. 

Aux dents... choc ou arrachement.

CAT. Remoció. ESP. Remoción. IT. Rimozione. 

(chap. Extracsió, desplassamén, cambi de puesto, movimén.)

23. Removemen, s. m., remuement, déplacement.

Removemens de letra o de sillaba. Leys d'amors, fol. 121. 

Déplacement de lettre ou de syllabe.

ESP. (Removemiento) Removimiento. IT. Rimovimento.

24. Remota, s. f., trouble, remuement, agitation.

Lo fues (fuecs) e 'l vens e 'l critz fan tal remota 

Que anc non auzis major.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 73. 

Le feu et le vent et les cris font tel remuement qu'oncques vous n'en entendîtes plus grand.

25. Ramut, s. m., agitation, murmure.

Gardetz no i sia fahs critz ni ramutz.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 97. 

Que vous preniez garde que n'y soit fait cri ni agitation.

16. Remotiu, adj., expansif, qui se propage.

Solelh... ha virtut.... remotiva. Eluc. de las propr., fol. 115. 

Le soleil.... a vertu.... expansive.

27. Sozmover, Sozmovre, v., soulever.

Fig. El sozmov lo pobol per tota la Judea.

Hist. de la Bible en prov., fol. 62. 

Il soulève le peuple par toute la Judée. 

ANC. ESP. Todo el fervor que era somovido.

Poema de Alexandro, cop. 173.

(chap. Sublevá.)

28. Comorder, Comordre, v., émouvoir, exciter à.

Sui brus 

Et estrus 

A las autras, e 'l cor teing prems, 

Mas pel sieu joy trep e sauta; 

No vuelh c' autra m' o comorda.

A. Daniel: Autet e bas. 

Je suis sombre et fier aux autres, et le coeur je tiens comprimé, mais pour la sienne joie je trépigne et saute; je ne veux pas qu'autre m'excite à cela.

29. Comorsa, s. f., agitation, dispute, contestation.

Al comte que ton 

Los Frances, e 'ls escorsa,

E 'ls pen, e 'n fai pon, 

Quant ab luy fan comorsa.

G. Figueiras: Sirventes vuelh. 

Au comte qui tond les Français, et les écorche, et les pend et en fait pont, quand avec lui ils font contestation.

30. Acomorder, Acomordre, v., émouvoir, agiter.

Amors m' afrena la guauta,

Que fols gaps non l' acomorda.

A. Daniel: Autet e bas.

Amour m'enfrène la bouche, de sorte que folle raillerie ne l' émeuve pas.