Mostrando las entradas para la consulta matarranya ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta matarranya ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

martes, 2 de junio de 2026

Soc, Soca, Societat, Soda, Sodomita, Sufflar, Sofisme

Soc, s. m., lat. soccus, socque, sabot, brodequin.
Non porta soc ni sanca.
P. Vidal: Cara amiga.
Ne porte brodequin ni cothurne.
ANC. CAT. Soch. CAT. MOD. Soc. PORT. Soco, socco. IT. Socco.
(chap. Soc, socs; de una forma pareguda está la soqueta, zoqueta, per a la ma cuan se segue.) (ESP. Zueco; madreña asturiano, madreñes; gallego zoco, zoca.)

Soc, socs, zueco, madreña, madreñes, zoco, zoca, soco, socco



2. Sanca, s. f., cothurne.
Non porta soc ni sanca. 
P. Vidal: Cara amiga.
Ne porte brodequin ni cothurne.

3. Soquier, s. m., sabotier, faiseur de sabots.
Del dimecres son soquiers e freniers.
A ssoquiers et a pairoliers.
Cartulaire de Montpellier, fol. 45 et 44.
Du mercredi sont sabotiers et fabricants de freins. 
À sabotiers et à chaudronniers.
(chap. Soqué, lo que fa socs; soqués, soquera, soqueres.)



Soc, s. m., de l'allem. Stock, souche, tronc d'arbre.
Voyez Leibnitz, Coll. Etym., p. 65.
Es meravella que verga enpeutada atyre ves si tota la virtut del soc on es enpeutada. Eluc. de las propr., fol. 196.
C'est merveille que rameau greffé attire vers soi toute la force de la souche où il est greffé.
(chap. Soc, socs; dormí com un soc.)

Soc, socs; dormí com un soc; soca, trong o tronc de Nadal

2. Soca, s. f., souche.
Loc. Anc no s moc plus c' una soca. Roman de Jaufre, fol. 60.
Oncques il ne se mut plus qu'une souche.
ANC. FR. Icellui Jourdain en fuiant trouva en son chemin une soche de boys.
Lett. de rém. de 1469. Carpentier, t. III, col. 877.
CAT. Soca. (chap. Soca, soques; cap de soca; trong o tronc; soquete, soquetes, soqueta.)

Amor ni societat ab lui non auria. Titre de 1139.
(chap. Amor ni sossiedat en ell no ne tendría.)
Attachement ni société avec lui il n'aurait.
Ab els societat non auran. Titre de 1025.
Avec eux alliance ils n'auront.
CAT. Societat. ESP. Sociedad. PORT. Sociedade. IT. Società, societate, societade. (chap. Sossiedat, sossiedats; aliansa, alianses; assossiassió, assossiassions.)

Sossiedat, sossiedats; aliansa, alianses; assossiassió, assossiassions; amics del chapurriau

2. Associar, v., lat. associare, associer, unir.
Part. pas. Es associada salut. Trad. d' Albucasis, fol. 1.
Le salut est associé.
CAT. Associar. ESP. Asociar. PORT. Associar. IT. Associare. (chap. Assossiá, assossiás: yo me assossio, assossies, assossie, assossiem o assossiam, assossiéu o assossiáu, assossien; assossiat, assossiats, assossiada, assossiades; assossiaré; assossiaría; si yo me assossiara a Òmnium cultural com lo cap de soca, membrillo, de la imache.)

José Miguel Gracia Zapater, La Codoñera, sossio de òmnium cultural, Cendrós



Soda, s. f., migraine.
Voyez Du Cange, v° Soda, t. VI, col. 557.
Dolor capitis, qui dicitur soda sive emigranea.
Mich. Scotus, de Physionomia, cap. 2.
Doas causas, so es causa de soda e multitut de flux.
Trad. d'Albucasis, fol. 2.
Deux causes, c'est-à-dire cause de migraine et abondance d'écoulement. 
(chap. Migraña, migrañes, mal de cap mol intens.)

Sodomita, s. m., du lat. sodoma, sodomiste.
O sodomita de mal plach. Trad. d'un Évang. apocr.
Ou sodomiste de mauvaise sollicitation.
CAT. ESP. PORT. Sodomita. IT. Sodomito, soddomito. (chap. Sodomita, sodomites; natural de Sodoma; homens que se donen pel cul.)

Sofflar, Sufflar, v., lat. sufflare, souffler.
Jesu la plaga li sofflet,
E fon guerit.
Trad. d'un Évang. apocr.
Jésus la plaie lui souffla, et il fut guéri.
Aytals serpens nozo morden, firen, sufflan, agardan e shiulan. 
Eluc. de las propr., fol. 236.
Pareils serpents nuisent en mordant, en frappant, en soufflant, en regardant et en sifflant.
ANC. ESP. Suflar. ESP. MOD. Soplar. PORT. Soprar. IT. Soffiare. (chap. Bufá : bufo, bufes, bufe, bufem o bufam, buféu o bufáu, bufen; bufat, bufats, bufada, bufades; bufaré; bufaría; si yo bufara.)

Bufá : bufo, bufes, bufe, bufem o bufam, buféu o bufáu, bufen; bufat, bufats, bufada, bufades; bufaré; bufaría; si yo bufara

2. Sofflamen, Soflamen, Suflament, s. m., souffle.
Lo sofflamens del nas. Liv. de Sydrac, fol. 10.
Le souffle du nez.
Gitant grans hondas e grans soflamens.
Lett. de Preste Jean à Frédéric, p. 13.
Lançant de grandes vagues et de grands souffles.
Ab un pauc suflament li dona la forma e figura que platz.
Eluc. de las propr., fol. 194.
Avec un petit souffle il lui donne la forme et figure qui plaît.
ANC. FR.
Le vent par coups ses membres descouvroit
Et voleter faisoit ses vestemens,
Qui résistoient contre les soufflemens.
Cl. Marot, t. IV, p. 40.
Le souflement de ce doux vent.
Olivier de Magny, p. 27.
Rembrasa en flambes pestilencieuses par les soufflemens de l'ennemi.
Monstrelet, t. II, fol. 73.
IT. Soffiamento.

3. Issuflar, v., souffler.
Coma los efans que non auzon anar par las carrieyras per paor de las aucas que los issuflon. V. et Vert., fol. 12.
(chap. Com los infans (chiquets) que no osen aná per les carreres (los carrés) per temó (po) de les oques que los bufen.)
Comme les enfants qui n'osent pas aller par les rues par peur des oies qui les soufflent.

Sofisme, Sophisme, s. m., lat. sophisma, sophisme. 
O apertement o a part o per sofisme. V. et Vert., fol. 25.
Ou ouvertement ou à part ou par sophisme.
CAT. ESP. Sofisma. PORT. Sofisma, sophisma. IT. Sofismo, soffismo, sofisma. 
(chap. Sofisma, sofismes.)

2. Sophismar, v., sophistiquer.
Sophismar e concluire, e tot ginhosamens
Menar mon adversari a desconfezimens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Sophistiquer et conclure, et tout adroitement mener mon adversaire à déconfiture.

Ascuma,Matarranya, Matarraña, miembros, Artur Quintana, Gracia Zapater, Javier del Molino de Monroch, Carles Sancho Meix

3. Sophista, s. m., lat. sophista, sophiste.
Bachalier ni sophista.
Un Troubadour Anonyme: Flor de paradis.
Bachelier et sophiste.
Sophista e poeta. Cat. dels apost. de Roma, fol. 114.
Sophiste et poète.
CAT. ESP. Sofista. PORT. Sofista, sophista. IT. Sofista. (chap. Sofista, sofistes.)

Natxo Sorolla Vidal, Ignacico, aragonés catalanista, doctorcico; sofista

4. Sophisticar, v., sophistiquer, subtiliser. 
Cant hom sophistica las causas e fay apparer mielhers que no so.
V. et Vert., fol. 17.
Quand on subtilise et fait apparaître les choses meilleures qu'elles ne sont.
ANC. FR. S'estoit advisé, par le conseil testamentaire de son père, de sophistiquer ce catholicon. Satyre Ménippée, p. 4.
ESP. Sofisticar. PORT. Sofisticar, sophisticar. IT. Sofisticare. (chap. Sofisticá.) 
- Dénaturer, altérer, changer.
Color... am la qual las donas sophistico e pinho lors caras.
Basme... lo sophistico, mesclan cypri et oli o mel.
Eluc. de las propr., fol. 267 et 201.
Couleur... avec laquelle les dames changent et peignent leurs figures.
Baume... ils l'altèrent, mêlant troëne et huile ou miel.
Part. pas. Unguent qui ret tan sophisticadas las caras de las donas. 
(chap. Ungüén que fa tan sofisticades les cares de les dones.)
Eluc. de las propr., fol. 247. 
Onguent qui rend si dénaturées les figures des dames. 

Fraude hecho con tan poco disimulo, que el más ignorante conocerá la enmienda.

5. Sophistication, s. f., détour, supercherie, altération.
Fasson las confeccions ses tota sophistication, aisi con l' antidotaris o comanda. Cartulaire de Montpellier, fol. 128.
Qu'ils fassent les confections sans nulle supercherie, ainsi comme le donneur d'antidote le commande.
ESP. Sofisticación. (chap. Sofisticassió, sofisticassions; alterassió, alterassions; adulterassióadulterassions.)

8M, Valderrobres, si natros o natres mos aturem

miércoles, 27 de mayo de 2026

Aragoneses genocidas : subvención, Ascuma, CERIb, IEBC

Aragoneses genocidas : subvención, Ascuma, CERIb, IEBC.

Markel Bringuè, Marcel Pena, lo pena de Marsel; Litera, Llitera; Aragoneses genocidas : subvención, Ascuma, CERIb, IEBC.

Se morirá lo gos, pero la rabia continuará.

Artur Quintana i Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica

//

ADJUNTAMOS NOTA DE PRENSA, ASÍ COMO FUENTES Y ENLACES.

ATENTAMENTE,


plataforma no hablamos catalán, no charrem catalá


La Generalitat financia con 70.000 euros a dos asociaciones que tildan de “genocidas” a los aragoneses.

Així tapa el nacionalisme l’escut de Felip V amb l’escut de Felip V

Aseguran también que “desde la recuperación de la democracia, hemos visto la consolidación de una nueva (frontera): la frontera administrativa autonómica entre Aragón y Cataluña”.

Gabriel Rufián, la constitución española de 1978 la hicieron los fascistas, lo dice la historia contemporánea, Forges, cómic

Las entidades subvencionadas, Associació Cultural del Matarranya (Ascuma) y Centre d’Estudis Ribagorçans (CERIb), junto con el Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC) conforman la Iniciativa Cultural de la Franja y editan una revista, Temps de Franja, en la que aseguran que los aragoneses son “xenófobos, genocidas y anticatalanes desde hace más de 500 años” y que el Gobierno de Aragón “hace ver que ignora toda la legislación mundial”. Además, hasta no hace mucho tiempo mantenían dos secciones diferentes tituladas “Aragó” y, la otra, “Països Catalans”.

Ascuma, Calaseit, Calasseit, Calaceite 2


Mario Sasot Escuer, Lo catalá a la franja del meu cul pot entrá pronte a una crisis irrecuperable.
 
Lo escandaloso es que estas entidades están financiadas también desde Aragón a través de las Diputaciones de Huesca y Teruel, ya que la primera es filial del Instituto de Estudios Turolenses (IET) // son una sucursal del IEC // y, las otras dos, del Instituto de Estudios Altoaragoneses (IEA).

Carlos Sancho Meix, lo parlar antic (este hombre es más tonto de lo que parece a simple vista)






El hombre andaluz no es un hombre coherente, es un hombre anárquico. Es un hombre destruido, es, generalmente, un hombre poco hecho, un hombre que vive en un estado de ignorancia y de miseria cultural, mental y espiritual. 

Según informó ayer (26-5-2026) EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, en Aragón la Generalitat de Catalunya (PSC-ERC) subvencionará con 50.000 euros a la Associació Cultural del Matarranya y, con 20.000, al Centre d’Estudis Ribagorçans.

indulto del gobierno frentepopulista de Pedro Sánchez de Luis Companys:  un genocida.


catalanismo: fanatismo, victimismo, arrogancia, hipocresía y castellanofobia


En la página 16 del pasado número de enero de 2026 de la revista que publican estas asociaciones (Temps de Franja) se promociona el Mapa de las cimas de los Países Catalanes (Mapa dels cims dels Països Catalans) y se destaca que “la intención de los creadores es que el mapa sea “una invitación a conocer la nación entera, a religar la catalanidad, a entender y descubrir los Países Catalanes hasta sus confines. […]’”.

Pierre Vidal. Peire Vidal, Vidals


Senyora Reyna final resposta de hoc o de no e ab aquella expedirnos de continent los dits consellers digueren hirien fer de tot aço a la dita Senyora Reyna relacio. 

Incluso, en el editorial de dicha publicación (página 3), se asegura que “En la Franja, desde la recuperación de la democracia, hemos visto la consolidación de una nueva (frontera): la frontera administrativa autonómica entre Aragón y Cataluña, convertida progresivamente en una frontera cada vez más solida”.

En la Franja, desde la recuperación de la democracia, hemos visto la consolidación de una nueva (frontera): la frontera administrativa autonómica entre Aragón y Cataluña, convertida progresivamente en una frontera cada vez más solida


dialèctes occitans, catalan comprés 

Esta revista que publican las tres asociaciones que reivindican el catalán en Aragón está también respaldada explícitamente, según aparece en su página 2, por las instituciones aragonesas de la Comarca del Matarraña, la citada Diputación de Huesca, y por las instituciones catalanas de la Diputació de Lleida, Institut d’Estudis Ilerdencs y Generalitat de Catalunya. Curiosamente esta revista supuestamente aragonesa forma parte de la Associació Catalana de la Premsa Comarcal.

Robert Masip Vallès, Ferran Montardit Asènsio, David Prenafeta Agelet



Luis Rajadell, wc, tassa del wc, assentat, cagán, merda, merdós,









Además, esta revista subvencionada desde hace décadas por instituciones aragonesas se ha posicionado oficialmente y, desde siempre, en contra del retorno de los bienes sacros de las parroquias aragonesas, incluyendo las del monasterio de Sijena.

LA REINA SANCHA FUNDA EL MONASTERIO DE SIGENA  (SIGLO XII. VILLANUEVA DE SIGENA)


obras rimadas Ramon Lull, Gerónimo Rosselló, idioma catalan-provenzal, Raimundo Lulio


Desideri Lombarte Arrufat, fumán, sigarro, Peñarroya de Tastavins, dialecto catalán

Como no podía ser de otra manera, el Ejecutivo aragonés que fuera liderado por PSOE y CHA le concedió ex aequo el Premio Desideri Lombarte 2021 a esta revista. Este premio en favor del catalán en Aragón lo creó en 2016, cómo no, el Gobierno aragonés de PSOE y CHA.

Manel Riu Fillat, no passarás fret si escomenses la "lluita" armada.


Ignacio Sorolla Vidal, de Peñarroya de Tastavins, pupilo de Arturo
 
 
Aragón, a 26 de mayo de 2026.

châtelain, chastelain, chastel, castel, castell, castiello, etc, Frederic Mistral, Felibrige


Alfonse II, Roi d'Aragon.

El más membrillo de La Codoñera: Tomás Bosque Peñarroya.


Per mantas guizas m' es datz
Joys e deport e solatz;
Que per vergiers e per pratz,
E per fuelhas e per flors,
E pel temps qu' es refrescatz,
Vei alegrar chantadors:
Mas al meu chan neus ni glatz
No m' ajuda, ni estatz,
Ni res, mas dieus et amors.

Estire la garra lo folclorista Carrégalo

E pero ges no m desplatz
Lo belh temps, ni la clardatz,
Ni 'l dous chans qu' aug pels playssatz
Dels auzelhs, ni la verdors;
Qu' aissi m suy ab joy lassatz
Ab una de las melhors,
Qu' en lieys es sens e beutatz;
Per qu' ieu li don tot quan fatz,
E joys e pretz et honors.

Carles Terés Bellés, licantropia


En trop ricas voluntatz
S' es mos cors ab joy mesclatz;
Mas no sai si s' es foudatz,
O ardimens, o paors,
O grans sens amezuratz,
O si s' es astres d' amors;
Qu' anc, de l' hora qu' ieu fuy natz,
Mais no m destreys amistatz,
Ni m senti mals ni dolors.

Francesc Serès, Saidí, Zaidín, escriptor, escritor


Tan mi destrenh sa bontatz,
Sa proeza e sa beutatz,
Qu' ieu n' am mais sofrir en patz
Penas e dans e dolors,
Que d' autra jauzens amatz:
Grans bes faitz e grans secors;
Sos homs plevitz e juratz
Serai ades, s' a lieys platz,
Denan totz autres senhors.

El filólogo Javier Giralt habló de las lenguas en el Aragón oriental


Quan mi membra dels comjatz
Que pres de lieys totz forsatz,
Alegres suy et iratz;
Qu' ab sospirs mesclatz de plors
Me dis: “Belhs amics, tornatz,
Per merce, vas me de cors.”
Per qu' ieu tornaray viatz
Vas lieys, quar autre baysatz
No m' es delietz ni sabors.

catalán = castellano, Castelongne, Cathelongne


Copia de esta entrada en estas webs sin subvencionar:

https://chapurriau.wordpress.com/2026/05/27/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma-cerib-iebc/


https://historia-aragon.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html


https://pininfarinetes.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html


https://tabarnia-independent.blogspot.com/2026/05/subvencion-ascuma-cerib-iebc-aragoneses-genocidas.html


https://catanazis.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html


https://pueblosdelmatarrana.blogspot.com/2026/05/morira-gos-rabia-continuara.html


https://paraulesdelmatarrana.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html


https://lopapaparlechapurriau.blogspot.com/2026/05/ascuma-cerib-iebc-subvencion.html

viernes, 1 de mayo de 2026

Saber, Saper

Saber, Saper, v., lat. sapere, savoir, connaître.
Voyez Muratori, Diss. 33.
Vos enfugi Joseps
En Egypte, so sabem.
Pierre d'Auvergne: Dieus vera.
Joseph vous réfugia en Égypte, cela nous savons.
Volgra 'n saubesson lo ver.
(chap. Voldría que ne sapigueren lo ver - la verdat.)

Vida de Pedro Saputo, chapurriau; Saber, Saper, v., lat. sapere, savoir, connaître.

B. de Ventadour: Tuit sels.
Je voudrais qu'ils en sussent le vrai.
Am la meillor dona qu' ieu sai.
(chap. Amo a la milló dona que yo sé : conec o coneixco.)
Pons de la Garde: Ben es dreitz.
J'aime la meilleure dame que je connais.
- Être docte, être savant.
Ailas! quant cuiava saber
D' amor, e quant petit en sai!
B. de Ventadour: Quan vei.
Hélas! combien je croyais savoir d'amour, et combien peu j'en sais.
Pero negus sap a sos ops re.
Pons de Capdueil: Aissi cum selh.
Pour cela nul (ne) sait pour son utilité rien.
- Sentir, apprécier.
Om no troba ni sap devezio,
Mas sol lo nom, entre vers et chanso.
Aimeri de Peguilain: Mantas vetz.
On ne trouve ni sait différence, excepté seulement le nom, entre vers et chanson.
- Apprendre, être informé, être instruit.
Ans qu' om saubes de me que res en fos.
Arnaud de Marueil: Aissi cum sel.
Avant qu'on sût de moi que rien en fut.
Be sapchatz que mos cors vos ve.
B. de Ventadour: Quan par la. 
Sachez bien que mon coeur vous voit.
Sai que mal lor es.
R. Gaucelm de Beziers: A penas vau.
Je sais que mauvais il leur est.
- Avoir le pouvoir, le moyen, la force, l'adresse, l'habileté de.
Aqui meteys vos sapchatz
Ab los savis gen captener.
P. Rogiers: Senher Raymbautz.
Que là même vous vous sachiez avec les sages gentiment gouverner.
Hom no 'l pot lauzar tan gen
Com la saup formar natura.
B. de Ventadour: Conortz.
On ne la peut louer aussi gentiment comme la sût former nature.
Frances sabon grans colps dar
Et albirar ab lor bordon. 
Le Comte de Foix: Mas qui a.
Français savent grands coups donner et viser avec leur lance.
- Avoir dans la mémoire.
Loc. Omes, entre las gens,
Que s sabon be, quan ren perdon, marrir,
E del gadaing no s sabon esbaudir.
Cadenet: Meraveill me.
Hommes, entre les gens, qui se savent bien, quand ils perdent quelque chose, attrister, et du profit ne se savent réjouir.
Ilh no saubro que dire ni que respondre. Liv. de Sydrac, fol. 2.
(chap. Ells no sabíen (van sabé) qué di ni qué respondre.)
Ils ne surent que dire ni que répondre.
Ieu 'lh fatz saber
Qu' En Berenguier li a 'l castelh estort.
Bertrand de Born: Un sirventes farai.
Je lui fais savoir que le seigneur Bérenger lui a enlevé le château.
Mos precs li sap bo.
P. Vidal: De chantar.
Ma prière lui sait bon (est agréable).
Del arcivesque mi sap bon
Qu' un sirventes fassa.
Bertrand d'Allamanon: Del arcivesque.
Touchant l'archevêque il me sait bon qu'un sirvente je fasse.
Ieu tem que, si 'l deman s' amor,
Que m responda so que mal me sabra.
Pistoleta: Bona dona.
Je crains que, si je lui demande son amour, qu'elle me réponde ce qui mal me saura (me sera désagréable).
Nostre Senher lur en deu grat saber.
Bernard de Rovenac: D'un sirventes.
Notre Seigneur leur en doit savoir gré.
Pro us respon a no sai que s' es.
T. d'Aimeri et d'Albert: Amicx N Albert.
Assez je vous réponds à je ne sais quoi c'est.
Part. prés.
Qui non es scient aquo que li avem dit. Trad. d'Albucasis, fol. 1.
Qui n'est pas sachant ce que nous lui avons dit.
Els us son trop savis e sabens,
Los autres sabens e no savis,
Los autres ni savis ni sabens.
G. Olivier d'Arles, Coblas triadas.
Les uns sont fort sages et savants, les autres savants et non sages, les autres ni sages ni savants.
Subst. Pus lach estai a saben
Car falh, que a pauc sabedor.
B. Carbonel: Aissi com am.
C'est plus laid à savant parce qu'il faut, qu'à peu instruit.
Part. pas.
Bona domna, vostre ric pretz saubutz
E las faissos e ilh plazen aculhir.
P. Raimond de Toulouse: Tos temps.
Bonne dame, votre riche mérite connu et les manières et l'agréable accueil.
L' us es drutz
E l' autre en entendre saputz.
T. de Ralmenz Bistors et d'Albertet: Albertet.
L'un est galant et l'autre en courtoisie instruit.
Tant val sa lauzor sapuda.
P. Bremon Ricas Novas: Tut van.
Tant vaut sa louange connue.
Loc. Si aquest dols es longs, faras saubutz
A totz tos enemics es jois cregutz.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 109.
Si cette douleur est longue, tu feras su (apprendras) (qu') à tous tes ennemis joie est accrue.
Adv. comp. Malvestat vey espandir
Vas totas partz a saubut.
P. Cardinal: De sirventes.
Méchanceté je vois développer vers toutes parts ouvertement.
Voyez Bon, Cor, Grat.
CAT. ESP. PORT. Saber. IT. Savere, sapere. (chap. Sabé, sabre : sé, saps o sas, sap, sabem, sabéu, saben; sabut com Pedro Saputo, sabuts, sabuda, sabudes; yo sabré; yo sabría, tú sabríes, ell sabríe, natros sabríem, vatros sabríeu, ells sabríen; si yo sapiguera o sabiguera, si tú sapigueres o sabigueres, si ell sapiguere o sabiguere, si natros sapiguerem o sabiguerem, si vatros sapiguéreu o sabiguéreu, si ells sapigueren o sabigueren.)

2. Sobresaber, v., sur-savoir, savoir beaucoup.
Part. prés. adj. Als prims sobresabens.
Rambaud d'Orange, Era m' es.
Aux subtils sur-savants.

3. Saubudament, Saupudamen, adv., sciemment.
Retenen l' autrui saupudamen. La Confessio.
Retenant (le bien) d'autrui sciemment.
No saubudament.
Tit. de 1244. DOAT, t. CXV, fol. 95.
Non sciemment.
IT. Saputamente. (Chap. Sabudamen o sabúdamen, en sabiduría o siensia, fé algo consiénmen, sabénu, sabén qué fas.)

4. Saubuda, Sapuda, s. f., connaissance.
Loc. Que aquest corses sian sebelitz ses saubuda de K.
Que ces corps soient ensevelis sans connaissance (à l'insu) de Charles.
Ses saubuda d' aquells que ho an en garda. V. et Vert., fol. 16.
Sans connaissance de ceux qui cela ont en garde.
Adv. comp. A celat et a saubuda. 
Marcabrus: Al son.
En secret et en connaissance (publiquement). 
N' era pregatz a saubuda
Dieus que l' a honor creguda.
G. Riquier: Ancmais.
En était prié en connaissance (publiquement) Dieu qui lui a accru honneur.
Iseus, la domna a Tristan...
No 'ls ac tan bels a saubuda.
Bertrand de Born: Domna puois.
Iseul, la dame à Tristan... ne les eut si beaux en connaissance (positivement).
La socors a no saubuda, e venc si celadamen c' anc non saubron novellas.
V. de Bertrand de Born le fils.
La secourut à non connaissance (en cachette), et vint si secrètement qu'oncques n'en surent nouvelles.
Fetz lo cor raustir et aportar a la taula a sa molher, e fetz lui mangiar ante sapuda. 
V. de Guillaume de Cabestaing.
Fit rôtir le coeur et apporter à la table à sa femme, et (le) lui fit manger avant connaissance (à son insu).
IT. Saputa. (ESP. A sabida, sabidas. Chap. Sabuda, sabudes : coneiximén.)

5. Saber, s. m., savoir, science, esprit, raison.
No cuid qu' e Roma om de so saber fos. Poëme sur Boëce.
Je ne crois pas qu'à Rome homme de son savoir fût.
Quan la vey, mi torba 'l saber.
G. Faidit: Ben a Amors.
Quand je la vois, elle me trouble l'esprit.
Lo frug del albre de saber.
P. Cardinal: Dels quatre.
Le fruit de l'arbre de science.
(chap. La presén siensia del gay sabé : poesía provensal.)

La Crusca Provenzale di Antonio Bastero; La presens sciença del gay saber.

Leys d'amors. Laloubère, p. 9.
La présente science du gai savoir.
Loc. Per amor de Dieu mi fezes
Ma dona qualque bon saber.
B. de Ventadour: Bel m' es.
Pour amour de Dieu que me donnât ma dame quelque bonne raison.
De belh saber agra belha sabensa.
G. Riquier: Fortz guerra.
De beau savoir il aurait belle science.
M' enanso miey mal saber, 
Que negus temps mays no 'l veyrai.
J. Esteve: Planhen ploran.
M'avancent mes mauvais savoirs, vu que (en) nul temps davantage je ne le verrai.
ANC. FR. Saver voudra et demander.
Amis, feit-ele, car i alons
Saver si ja i truverons.
Geoffroi Gaimar, Poëme d'Haveloc, v. 297 et 312.
CAT. ESP. PORT. Saber. IT. Sapere. (chap. Lo sabé no ocupe puesto.)

6. Nonsaber, Nosaber, s. m., non-savoir, ignorance.
No saber nos marris e ns cofon.
(chap. Lo no sabé mos afligix y mos confón o confundix.)
Bertrand de Paris de Rouergue: Guordo.
Ignorance nous afflige et nous confond.
(chap. No sabé : ignoransia.)

Artur Quintana i Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica

7. Saberut, adj., savant.
Entr' els plus saberutz.
P. Cardinal: Quals aventura.
Entre les plus savants.
CAT. Saberud. (chap. Pedro Saputo lo sabut, sabuts, sabuda, sabudes.)

8. Sabedor, s. m., instruit, érudit.
Pus lach estai a saben
Car falh, que a pauc sabedor.
B. Carbonel: Aissi com am.
C'est plus laid à savant parce qu'il faut, qu'à peu instruit.
CAT. Sabedor. ESP. Sabedor, sabidor. PORT. Sabedor. (chap. Sabedó, sabio, sabut, erudito; sabedós, sabios, sabuts, eruditos; sabedora, sabia, sabuda, erudita; sabedores, sabies, sabudes, erudites.)

9. Saben, s. m., savoir, science, instruction, connaissance.
Ieu nou voill platz tan honrat
Far, domna, ses vostre saben.
Roman de Jaufre, fol. 96.
Je ne veux plaid si distingué faire, dame, sans votre connaissance.
Ses saben 
Vos fara pros domn' amor
Complida.
T. de Blacas et de Rambaud: En Raimbautz.
Sans savoir vous fera généreuse dame amour accompli.
(chap. Sabén es gerundio; sabénu, no u haguera fet.)

10. Sabensa, s. f., science, savoir, instruction, connaissance.
Son sen e sa sabensa.
B. de Ventadour. En aquest.
Son sens et son instruction.
Ab marrimen et ab mala sabensa.
Paulet de Marseille: Ab marrimen.
Avec chagrin et avec mauvaise science (déplaisir).
Loc. De belh saber agra bella sabensa.
G. Riquier: Fortz guerra.
De beau savoir il aurait belle science.

11. Nonsabensa, Nosabensa, s. f., non-science, ignorance.
Fan clamor alques per nonsabensa.
Aimeri de Peguilain: Ancmais.
Font clameur quelques-uns par non-science.
Qui faill per tal nosabensa
Ges non es quitis de faillensa.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Qui faut par telle ignorance point n'est quitte de faute.

Natxo Sorolla Vidal, Ignacico, aragonés catalanista, doctorcico

12. Sapiensa, s. f., lat. sapientia, sapience, science, sagesse.
De sapiensa anava eu ditan. Poëme sur Boèce.
(chap. De sapiensa anaba yo dictán.)
De sagesse j'allais dictant.
Ieu vuelh als sapiens
Mostrar ma sapiensa.
E. Fonsalada: En cor.
Je veux aux sages montrer ma sagesse.
CAT. ESP. PORT. Sapiencia. IT. Sapienza, sapienzia. (chap. Sapiensa, sapienses; sabiduría, sabiduríes; coneiximén, coneiximens; siensia, siensies.)

13. Sapient, Sapien, adj., lat. sapientem, sage, savant.
Ensenhar puesc tot lo pus sapien.
(chap. Enseñá puc a tots los mes sabios.)
Hugues de l'Escure: De motz.
Enseigner je puis tout le plus savant.
Substantiv. Ieu vuelh als sapiens
Mostrar ma sapiensa.
E. Fonsalada: En cor.
Je veux aux sages montrer ma sagesse.
ANC. FR. M. de Bouillon qui fait tant le sapient.
Mémoires de Sully, t. 1, p. 264.
ESP. PORT. IT. Sapiente.

Pedro Saputo, Almudévar; Sapient, Sapien, adj., lat. sapientem, sage, savant.

14. Sciensa, Sciença, s. f., lat. sciencia, science, savoir.
De fin' amors comenson mas chansos
Plus que no fan de nulh' autra sciensa.
Aimeri de Peguilain: De fin' amor.
De pur amour commencent mes chansons plus qu'elles ne font de nulle autre science.
Aisel que trop vol tenir
A molt petit de sciensa.
B. de Ventadour: En aquest.
Celui qui trop veut tenir a moult peu de science.
Ayssi es la fons d' esta gaya sciensa de trobar. Leys d'amors, fol. 1.
(chap. Aquí - astí, assí, açí - está la fon d'esta gaya siensia de trobá.)
Ici est la fontaine de cette gaie science de trouver.
Doctor en la gaya sciença. Leys d'amors, Laloubère, p. 37.
Docteur dans la gaie science.
ANC. CAT. Sciencia. CAT. MOD. ESP. Ciencia. PORT. Sciencia. IT. Scienza, scienzia. (chap. Siensia, siensies.)

Braulio Foz, Fórnoles, Matarraña, Teruel; Máximes y sentensies de Pedro Saputo.

15. Scientment, adv., sciemment.
Renuncians sobre aisso scientment et expressament de son bon grat.
Tit. de 1310. DOAT, t. XV, fol. 230.
Renonçant sur cela sciemment et expressément de son bon gré.
CAT. Sciantment, cientment. ANC. ESP. Cientemente. PORT. IT. Scientemente. 
(chap. Consiénmen, sabúdamen.)

16. Scientalmen, Cientalment, adv., sciemment.
Renonciam scientalmen ad aquels dreigs.
Tit. de 1274. Arch. du Roy., K. 17.
Nous renonçons sciemment à ces droits.
Doni vos... e cientalment en dos.
Tit. de 1275. Arch. du Roy., J. 323.
Je vous donne... et sciemment en don.
17. Sage, adj., sage.
Ges ieu no ten per sage
Sel c' o persec.
Rambaud de Vaqueiras: Ben sai e.
Point je ne tiens pour sage celui qui cela poursuit.
Ieu no crei qu' una si sage
Trobess hom en totz lo munh.
Un Troubadour Anonyme: Hai dolcha.
Je ne crois pas qu'une si sage on trouvât dans tout le monde.
IT. Sagio.

18. Savi, Sabi, adj., sage, prudent, savant.
Home que savis par
E parla folamen.
G. Riquier: Qui conois.
Homme qui sage paraît et parle follement.
Aquest metges savis de qu' ieu vos dic.
Aimeri de Peguilain: En aquel temps.
Ce médecin savant de qui je vous dis.
Loc. Cel que s' irais ni guerreia ab Amor
Ges que savis non fai al mieu semblan.
Aimeri de Peguilain: Cel que.
Celui qui s'irrite et guerroie avec Amour point ne fait (n'est rien moins) que prudent, à mon avis.
Subst. Sabis fai sa fazenda ab cosseil. Trad. de Bède, fol. 76.
Le sage fait son action avec réflexion.
Li plus ardit e 'l savi e 'l valent e 'l forsor.
Guillaume de Tudela.
Les plus hardis et les sages et les vaillants et les plus forts.
ANC. FR. E li savie astrenomien.
B. de Sainte-Maure, Chron. des ducs de Normandie, fol. 58.
ANC. CAT. Savi. CAT. MOD. Sabi. ESP. PORT. Sabio. IT. Savio. 
(chap. Sabio, sabios, sabia, sabies.)

Biblioteca valenciana, tomo 2, Gregorio Mayans Siscar

19. Sobresavis, adj., sur-sage, très sage, très prudent.
Lo cal fon cavalier sobresavis.
Declaramens de moutas demandas.
Lequel fut cavalier très sage.

20. Savieza, Saviza, s. f., sagesse, prudence.
Savieza es dicha de sabor, car persona, a cuy Dieus dona aquest do de savieza, gosta e sabora e sent la sabor de Dieu.
V. et Vert., fol. 41.
Sagesse est dite de saveur, parce que la personne, à qui Dieu donne ce don de sagesse, goûte et savoure et sent la saveur de Dieu.
Savieza de sen.
Nat de Mons: Sitot non.
Sagesse d'esprit.
De savis, saviza. Leys d'amors, fol. 49.
De sage, sagesse.
ANC. CAT. Saviesa. CAT. MOD. Sabiesa. ANC. ESP. Sabieza. IT. Saviezza.
(chap. Sabiesa, sabieses. En valensiá, saviea)

En valensiá, saviea

21. Saviamens, Savimen, adv., sagement, prudemment, adroitement.
Per so, domna, no us am saviamens,
Qu' a vos sui fis et a mos ops trayre.
Folquet de Marseille: Tan m' abellis.
Pour cela, dame, je ne vous aime pas sagement, vu qu'à vous je suis fidèle et à mes besoins traître.
Qui fa far e usa savimen de falsa carta o de falsas probansas.
For de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 129.
Qui fait faire et use adroitement de fausse charte ou de fausses preuves.
CAT. Sabiament. ESP. PORT. Sabiamente. IT. Saviamente.
(chap. Sabiamen o sábiamen.)

22. Assaber, v., assavoir.
Fatz assaber que Karles nos desguida.
Austor Segret: No sai.
Je fais assavoir que Charles nous égare.
IT. Assapère.

23. Asabentar, v., instruire, informer.
Eu vos vulh d' aitant asabentar
Que la batalha er abans del avesprar.
Guillaume de Tudela.
Je vous veux d'autant informer que la bataille sera avant du venir au soir (la nuit).
ANC. CAT. Assabensar. (Assabentar) (chap. Assabentá, fé sabé, informá.)

24. Conciencia, Cossiencia, Coscientia, s. f., coscientia, conscience.
Honrabla savieza dont nays en conciencia veray gaug e veraya gloria.
V. et Vert., fol. 32.
Honorable sagesse d'où naît dans la conscience vrai bonheur et vraie gloire.
Li bon ome an molt alegre visatge, car ilh an bona cossiencia.
Liv. de Sydrac, fol. 24.
Les hommes bons ont moult allègre visage, car ils ont bonne conscience.
CAT. ESP. Conciencia. PORT. Consciencia. IT. Conscienzia, coscienzia, coscienza, coscienza. (chap. Consiensia, consiensies.)

25. Escien, Essien, Ecien, s. m., escient, sens, esprit, avis, discernement.
A dreg escien,
Sai qu' ieu fatz folhatge.
P. Raimond de Toulouse: Atressi cum.
A juste escient, je sais que je fais folie.
Falhit m' es esciens.
Raimond de Miraval: Dels quatre.
Failli m'est le sens.
Ben em fols et ab pauc d' escien.
P. Cardinal: Un sirventes vuelh.
Bien nous sommes fous et avec peu de discernement.
Loc. Anc no vis bellazor, mon escien.
Le Comte de Poitiers: Companho.
Oncques je ne vis plus belle, à mon avis.
Om pert vostr' amor e vos,
Qui, son escien, mentis.
Le Moine de Montaudon: L'autr'ier.
On perd votre amour et vous, qui, à son escient, ment.
Adv. Treguas trencar escien, esta lag.
Bernard de Rovenac: Belh m' es.
Trêves rompre sciemment, c'est laid.
Adv. comp. Segre son dan ad escien.
G. Faidit: S' om pogues.
Suivre son dommage à escient (sciemment).
Eras say ben a escien
Que selh es savis qui aten.
G. Rudel: Belhs m' es.
Maintenant je sais bien à escient (sciemment) que celui-là est sage qui attend.
Chantarai a mon escien.
Le Moine de Montaudon: Pus Peyre.
Je chanterai à mon sens (comme je saurai).
ANC. FR. Bien est cil deceuz a droit
Qui a escient se déçoit.
Nouv. rec. de fabl. et cont. anc., t. II, p. 277.
ANC. CAT. Escient.

26. Escientos, adj., conscientieux (consciencieux), de bonne foi.
Cum bos vassals e savis e 'scientos.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 49.
Comme bon vassal et sage et consciencieux.

27. Ensienmens, Essienmen, adv., sciemment, à bon escient.
Quo 'l trichaire que pert ensienmens.
B. Carbonel: Aissi cum sel.
Comme le tricheur qui perd sciemment.
Aquest mandamen nos essenha que nos gardem de offendre e de menesprezar essienmen nostre payre e nostra mayre. V. et Vert., fol. 2.
Ce commandement nous enseigne que nous nous gardions d'offenser et de mépriser sciemment notre père et notre mère.
ANC. FR. Qui se tue escientement.
Godefroi de Paris, Chron. métr., p. 55.
ANC. ESP. Escientemente.

28. Esientalmen, adv., sciemment.
An lor donada tota aquela mas valensa... esientalmen en dos.
Tit. de 1243. Arch. du Roy., J. 55.
Leur ont donné toute cette plus valeur... sciemment en don.

29. Malsabensa, s. f., mauvais gré.
Tal paor ai qu' ira e malsabensa
N' aiatz, domna, quar vos port entendensa.
Arnaud de Marueil: La grans beutatz.
Telle peur j'ai que colère et mauvais gré vous en ayez, dame, parce que je vous porte affection.

30. Nec, Nesci, adj., lat. nescius, ignorant, nigaud, niais, sot.
Abans que il blanc puoi sion vert...
Quan l' auzell son nec de cantar.
Pierre d'Auvergne: Abans.
Avant que les monts blancs soient verts... quand les oiseaux sont ignorants de chanter.
Ja... no t tenra nec.
Le Moine de Montaudon: Gasc pec.
Jamais... il ne te tiendra (pour) niais.
Etz plus nescis que moutos.
Bertrand de Born: Maitolin.
Vous êtes plus niais que mouton.
Fig. Per nesci parven.
Hugues de Saint-Cyr: Longamen.
Par niaise apparence.
- Insensé, fou, aliéné.
Algus so ta nescis que cuio estre qualque vaysshel de terra, per que han temensa que sio tocatz et que rumpo. Eluc. de las propr., fol. 32.
Aucuns sont si insensés qu'ils pensent être quelque vaisseau de terre, par quoi ils ont crainte qu'ils soient touchés et qu'ils rompent.
Subst. Gaucelm, entr' els nescis agratz
Gent cubert blasme vergoignos.
T. de G. Faidit et de Perdigon: Perdigons.
Gaucelm, entre les nigauds vous auriez gentiment couvert blâme honteux.
So dis Catos, can nescis lo repren.
B. Carbonel: Per espassar.
Cela dit Caton, quand ignorant le reprend.
Adverbial. No il fraissi son mandamen
Nescis ni ab escien.
Giraud de Borneil: M' amiga.
Je ne lui enfreignis son commandement ignorant ni avec escient (sciemment). 
ANC. FR. Lors dient cil qu'ele est trop fière
Ou orguilleuse ou nice ou fole.
Fabl. et cont. anc., t. II, p. 185.
ANC. CAT. Neci. ANC. ESP. Nescio. ESP. MOD. Necio. PORT. Nescio, necio.
IT. Nescio. (chap. Nessio, nessios, nessia, nessies; ignorán, ignorans, ignorán o ignoranta, ignorans o ignorantes; capsot, com Mario Sasot, capsots, com tots los de la Ascuma.)

Ascuma,Matarranya, Matarraña, miembros, Artur Quintana, Gracia Zapater, Javier del Molino de Monroch, Carles Sancho Meix
31. Nescies, s. m., sottise, ignorance, niaiserie, imbécillité.
Morrai per mo nescies,
Quar no 'l vau mostrar e dir
La dolor que m fai sufrir.
P. Raimond de Toulouse: Ar ai ben.
Je mourrai par ma niaiserie, parce que je ne lui vais montrer et dire la douleur qu'elle me fait souffrir.
S' ieu i fatz nescies ni folhor.
Aimeri de Peguilain: A vos Amor.
Si j'y fais sottise et folie.
Loc. Quar es tengutz chantars a nescies
B. Zorgi: Mal aia cel.
Car est tenu le chanter pour sottise.

Mario Sasot Escuer; Nescies, s. m., sottise, ignorance, niaiserie, imbécillité.

32. Nescieza, Necieza, s. f., niaiserie, sottise, ignorance, imbécillité.
De mot gran necieza.
Contricio e penas infernals.
De moult grande sottise.
Venc a tan gran nescieza... que cuiava estre gat.
(chap. Va vindre (arribá) a tan gran nessedat... que se pensabe que ere un gat. Algo paregut li passe al grillat de Manel Riu Fillat.)
Eluc. de las propr., fol. 32.
Vint à si grande imbécillité... qu'il pensait être chat.
CAT. ESP. (necedad) Nesciencia. IT. Nescienza. (chap. Nessedat, nessedats.)

Manel Riu Fillat, no passarás fret si escomenses la "lluita" armada.

33. Nescietat, s. f., sottise, niaiserie, imbécillité.
Per que m par nescietatz
Qu' ieu chan.
Giraud de Borneil: Si 'l cor.
C'est pourquoi il me paraît sottise que je chante.

Máximo Fabregat y les seues neures; Té una clucada de ull que enamore, casi tan com Junqueras.

34. Nesciatge, Nessiatge, s. m., sottise, ignorance, niaiserie, imbécillité.
Ai tot perdut per mon fol nesciatge.
Izarn Rizols: Aylas.
J'ai tout perdu par ma folle sottise.
Jois par nessiatge.
Giraud de Borneil: Los apleitz.
Joie paraît folie.

Albert Moliner, Giners, los orígenes de la raza catalana, como la vasca, son anteriores al peninsular ibérico. Hay numerosos estudios que así lo atestiguan.

35. Nesciamen, adv., sottement, niaisement, stupidement.
Falh nesciamen
Amors que m fon estranha.
Pons de Capdueil: Ben es folhs.
Faut stupidement amour qui me fut farouche.
Pus conoisses, ses doptansa, (o duptansa)
C' ieu falhi nesciamen.
Aimeri de Peguilain: Tan sui.
Puisque vous connaissez, sans doute, que je faux niaisement.
CAT. Neciament. ESP. PORT. Neciamente. (chap. Néssiamen, nessiamen.)

El filólogo Javier Giralt habló de las lenguas en el Aragón oriental

36. Nesciejar, v., niaiser, commettre des sottises, des folies.
No 'l fes nesciejar jovens,
Ans es ab sens curos et atempratz.
G. Riquier: Tant m' es.
Ne lui fit commettre des folies jeunesse, mais il est avec sens soigneux et tempéré.
(ESP. Necear. Chap. Nessiejá, fé tontades, sompades, fé lo sompo, com sempre fa Carlos Rallo Badet, Pininfarinetes.)

Carlos Rallo Badet, Calaceite, Calaseit, Calaceit, Calasseit, Kalat Zeyd, aragonés, catalanista, tonto útil, catalufo, baturro, cachirulo

37. Avantsciencia, s. f., prescience.
Segon l' avantsciencia de Dieu.
Trad. de la 1re Épître de S. Pierre.
Selon la prescience de Dieu.

38. Presciencia, s. f., lat. prescientia, prescience, prévision.
Se apela presciencia.
De la presciencia dels refuzatz.
Brev. d'amor, fol. 12.
S'appelle prescience.
De la prévision des refusés.
CAT. Presciencia. ESP. Preciencia. PORT. Presciencia. IT. Prescienza.
(chap. Pressiensia, pressiensies; previsió, previsions; predicsió, predicsions.)