Mostrando las entradas para la consulta matarranya ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta matarranya ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

viernes, 17 de julio de 2026

Termin, Termini, Terminacio, Terminatio, Termenable, Terme - Exterminar

Termin, Termini, s, m., lat. terminus, terme, délai.
Ab fals diz et ab terminis loncs.
Raimond de Miraval: Contr' amor.
Avec faux propos et avec délais longs.
Lonc termini m fan paor.
B. de Ventadour: Estat ai.
Longs termes me font peur.
- Temps, printemps.
Bel m' es quan la rosa floris
E 'l gens terminis s' enansa.
Pierre d'Auvergne: Bel m' es.
Il m'est beau quand la rose fleurit et que le gentil printemps s'élance.
Ab lo dous termini d' estiu.
Arnaud de Cotignac: Lo vers comens.
Avec le doux temps d'été.
ANC. FR. A l'entrant du douz termine
Du mois nouvel.
Gaces Brulé. Essai sur la Musique, t. II, p. 197.
Seigneurs, ce fu en ce termine
Que li douz temps d'esté décline.
Roman du Renart, La Vallière, t. II, p. 188.
CAT. Termini. ESP. Término. PORT. Termo. IT. Termine. (chap. Termini, terminis.)

De hom mort dints los termes de Jaca

2. Terminacio, Terminatio, s. f., lat. terminatio, délimitation, action de poser des bornes, fin, conclusion. 
Mar... per sas ribas pren terminacio. Eluc. de las propr., fol. 153.
Mer.. par ses rives prend délimitation.
- Terminaison.
Tantas rimas troba hom en esta terminatio. Leys d'amors, fol. 149.
(chap. Tantes rimes se troben en esta terminassió.)
Tant de rimes on trouve dans cette terminaison.
CAT. Terminació. ESP. Terminación. PORT. Terminação. IT. Terminazione.
(chap. Terminassió, terminassions.)

3. Termenable, adj., retenable, arrêtable, terminable, limitable, qui peut 
être arrêté, retenu, borné.
Ayga... es... per cors estranh termenable. Eluc. de las propr., fol. 149.
L'eau... est... par corps étranger retenable.

4. Terme, s. m., lat. termen, terme, borne.
Termes moven
De lor logal o trasmudan.
Brev. d'amor, fol. 127.
Changeant ou transposant les bornes de leur place.
Terra non poyres aver per caussar lo terme, aquel ni sos agachos.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. II, c. 28.
Terre vous ne pourrez avoir pour chausser le terme, celui-là ni ses témoins.
- Tertre.
E 'l gibres e 'l neus son a flocx
Pels termes. 
P. Raimond de Toulouse: Era pus.
Et le givre et la neige sont à flocons par les tertres.
- Temps préfix.
Can venc al jorn del terme qu' ilh pausero. Liv. de Sydrac, fol. 2.
Quand vint au jour du terme qu'ils posèrent.
Seran pagadas per los termes vengutz et a venir.
Ord. de Philippe-le-Bel, de 1306.
Seront payés pour les termes venus et à venir.
Deu terme penre per respondre. Liv. de Sydrac, fol. 109.
Doit prendre terme pour répondre.
- Accouchement.
Es util quan ve en jorn de terme. Eluc. de las propr., fol. 85.
Est utile quand vient en jour de terme.
- Fin, achèvement.
Tro qu' es vengut lo terme de la sieua sancta vida. V. de S. Honorat.
Jusqu'à ce qu'est venue la fin de la sienne sainte vie.
CAT. Terme. (chap. Terme, termes. Vore “los termens” del regne de Valencia o “De hom mort dints los termes de Jaca.”)

5. Termenal, adj., lat. terminals, qui concerne les termes, les limites, les 
confins.
Subst. Dins... Moychac ni dins los termenals.
Cout. de Moyssac, XIIIe siècle, DOAT, t. CXXVII, fol. 1.
Dans... Moyssac ni dans les limites.
ESP. PORT. Terminal. IT. Terminale. (chap. Terminal, terminals.)

6. Termenador, Termanador, s. m., limitateur, borneur.
D' autres savents homes e termenadors.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. II, c. 2.
D'autres savants hommes et borneurs.
Orizon, que vol dire termanador de la vista, et el la termena.
(chap. Horizonte, que vol di limitadó de la vista, y ell la limite.)
Eluc. de las propr., fol. 108.
Horizon, qui veut dire limitateur de la vue, et il la limite.
ESP. Terminador. IT. Terminatore.

7. Termenar, Terminar, v., lat. terminare, terminer, borner, limiter.
Orizon, que vol dire termanador de la vista, et el la termena.
Eluc. de las propr., fol. 108.
Horizon, qui veut dire limitateur de la vue, et il la limite.
- Poser des bornes, fixer des limites.
Lo libre que ensenha de destrar e de termenar.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. 1, Som.
Le livre qui enseigne à mesurer et à borner.
Subst. Capitol de terminar.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. II, c. 1.
Chapitre du borner.
CAT. ESP. PORT. Terminar. IT. Terminare. (chap. Ficá fites; dividí terres, lindá, limitá, ficá limits, separá 2 termes de diferens amos. Vore fita, filloles.)

8. Terminatiu, adj., limitatif, propre à limiter.
Es terminativa, cum vezem que la arena seca sia terme de la mar.
Eluc. de las propr., fol. 26.
Est limitative, comme nous voyons que le sable sec soit limite de la mer.
CAT. Terminatiu. ESP. IT. Terminativo. (chap. Terminatiu, terminatius, terminativa, terminatives; limitatiu, limitatius, limitativa, limitatives; limitadó, limitadós, limitadora, limitadores.)

9. Aterminamen, s. m., borne, limite.
Dedins aquestz aterminamens. Tit. de 1258, Arch. du Roy., J, 330.
(chap. Dins de estos termes.)
Dans ces limites.

10. Atermenation, s. f., abornement, délimitation.
Aguesso fach valat per atermenation.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. II, c. 24.
Eussent fait fossé pour délimitation.
(chap. Delimitassió, delimitassions.)

11. Atermenador, s. m., délimitateur, borneur.
Destrador et atermenador.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. II, c. 1.
Mesureur et délimitateur.
ANC. CAT. Atermenador.

12. Atermenar, v., délimiter, limiter, borner, terminer.
Per aquesta maniera... tot atermenador las poyra atermenar.
Que un terme atermine totz los caps.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. 1, c. 44.
Par cette manière... tout délimitateur les pourra délimiter.
Qu'une borne limite tous les bouts. 
ANC. FR. Et atermina le jour au lendemain un concile qui aterminé estoit par la bouche du pape. Prophéties de Merlin, fol. XXVII.
ANC. CAT. Atermenar.

13. Determinacio, Determenacio, s. f., lat. determinatio, détermination, signification.
Cum alcunas res... sio en loc per determinacio. Eluc. de las propr., fol. 5.
Comme aucunes choses... soient en place par détermination.
Segon la determenacio de totz los autres catholix.
Segon la determenacio de dreyt escrit.
L'Arbre de Batalhas, fol. 180 et 106.
Selon la détermination de tous les autres catholiques.
Selon la signification de droit écrit.
CAT. Determinació. ESP. Determinación. PORT. Determinação. IT. Determinazione. (chap. Determinassió, determinassions.)

14. Determinar, v., lat. determinare, déterminer, fixer, résoudre, décider.
Ayssi o determina S. Yeroneme. V. et Vert., fol. 92.
(chap. Així (aixina) u determine San Gerónimo o Jerónimo. No ere indio.)
Ainsi le décide saint Hiéronime.

(chap. Així (aixina) u determine San Gerónimo o Jerónimo. No ere indio.)


Mielhs es simplamen duptar
Que folamen determinar.
Aquesta contrarietat
Se sol aissi determinar.
Brev. d'amor, fol. 86 et 62. 
Mieux est de simplement douter que de follement décider.
Cette contrariété a coutume de se résoudre ainsi.
Part. pas. Al dit jorn assignat e determinat.
Chronique des Albigeois, col. 55.
Audit jour assigné et déterminé.
ANC. CAT. Determenar. CAT. MOD. ESP. PORT. Determinar.
IT. Determinare. 

(chap. Determiná, determinás : yo me determino, determines, determine, determinem o determinam, determinéu o determináu, determinen; determinat, determinats, determinada, determinades; determinaré; determinaría; si yo me determinara a enseñá o amostrá lo chapurriau.)

Vols dependre chapurriau ? , natros te l'amostrem, penya porc, peña porc

15. Destermenar, v., mettre hors des limites, rendre infime.
Part. pas. Lignadas destermenadas.
Trad. de la 1re Épître de S. Paul à Timothée.
Lignées infimes.
CAT. Destermenar (N. E. A nadie le sorprenderá que el catalán tenga el mismo verbo que el Roman, romans, romance, lengua occitana). IT. Disterminare.

16. Determenament, Determenamen, s. m. détermination, décision.
Atempramen e determenamen. Cartulaire de Montpellier, fol. 132.
Tempérament et détermination.
ANC. CAT. Determenament (N. E. Repito lo mismo de arriba). 
ANC. ESP. Determinamiento. IT. Determinamento. (chap. Determinamén; determinassió; dessisió.)

17. Destermenament, Destermenamen, s. m., extermination.
Autre periron del destermenamen. La nobla Leycson.
D'autres périrent de l'extermination.
(chap. Exterminassió, exterminassions. La nobla Leycson o Leyczon es la noble llissó escrita en chapurriau antic del Vaud, Suiza, circa lo 1100.
No crec que anigueren los catalans a enseñals a parlá y escriure, com tampoc van aná a Estrasburgo al añ 842.)

Pour de Dieu l' amour et pour du chrétien peuple et le notre commun salut, de ce jour en avant, en quant que Dieu savoir et pouvoir me donne, assurément sauverai moi ce mon frère Charles, et en aide, et en chacune chose, ainsi comme homme par droit son frère sauver doit, en cela que lui a moi pareillement fera: et avec Lothaire nul traité ne onques prendrai qui, à mon vouloir, à ce mien frère Charles en dommage soit.

18. Determenadament, Determinadamen, adv., déterminément, résolument, positivement.
Quant a determinadamen
Del cel en terra, dissenden.
Brev. d'amor, fol. 184.
Combien il y a positivement du ciel en terre, en descendant.
So ayshi determenadament en un loc. Eluc. de las propr., fol. 5.
Sont ainsi déterminément en un lieu.
ANC. CAT. Determenadament (N. E. Repito lo de más arriba). 
CAT. MOD. Determinadament. ESP. Determinadamente.
IT. Determinatamente. (chap. Determinadamen.)

19. Desterminador, s. m., exterminateur.
Periro il del desterminador.
Trad. de l'Épître de S. Paul aux Corinthiens.
Ils périrent par l'exterminateur.
(chap. Exterminadó.)

20. Exterminayre, Exterminador, s. m., lat. exterminator, exterminateur.
Exterminayre e dissipayre. Eluc. de las propr., fol. 12.
(chap. Exterminadó y dissipadó. Vore: Luisico Companys.)
Exterminateur et dissipateur.
CAT. ESP. PORT. Exterminador. IT. Esterminatore. (chap. Exterminadó, exterminadós, exterminadora, exterminadores.)

Luis Companys; Exterminayre, Exterminador, s. m., lat. exterminator, exterminateur.

21. Exterminar, v., lat. exterminare, exterminer, bannir, chasser.
Diables,... las virtutz, per Dieus en nostras animas plantadas, dezira par sa maleza dissipar et exterminar. Eluc. de las propr., fol. 12.
Le diable ... les vertus, par Dieu en nos âmes plantées, désire par sa malice dissiper et chasser.
CAT. ESP. PORT. Exterminar. IT. Esterminare. (chap. Exterminá : extermino, extermines, extermine, exterminem o exterminam, exterminéu o extermináu, exterminen; exterminat, exterminats, exterminada, exterminades; exterminaré; exterminaría a tots los catalanistes; si yo exterminara a la Ascuma diría casi com Terminator : sayonara, chiquets.)

Associació catalanista del Matarranya (ASCUMA) 4

viernes, 10 de julio de 2026

Suffraguant; Suia, Sueia, Suga; Suil, Soill; Suilla; Sulh; Sumac, Simac; Sumptuos; Superbia

Suffraguant, Suffraguan, s. m., lat. suffragantem, suffragant.
L' arcivesque de Narbona am sos suffraguans. 
Cat. dels apost. de Roma, fol. 183.
L'archevêque de Narbonne avec ses suffragants.
ANC. CAT. Sufragant. IT. Suffragante. (ESP. Sufragante) (chap. Sufragán, sufragans, sufraganta, sufragantes; v. sufragá : votá, triá.)

Oriol Junqueras; Sufragán, sufragans, sufraganta, sufragantes; v. sufragá : votá, triá

Suia, Sueia, Suga, s. f., suie.
De fel e de suia pura.
Folquet de Lunel: E nom del.
De fiel et de suie pure.
Amors es cum la beluga
Que coa fuec en la suga.
Marcabrus: Dirai vos.
Amour est comme l'étincelle qui couve feu dans la suie.
Fum es... de sueia nutritiu.
Eluc. de las propr., fol. 132. 
La fumée est... de suie nutritive.
CAT. Sutja. (chap. Fullí; mascara. ESP. Hollín, tizne.)

Suil, Soill, s. f., souillure, saleté, fange.
Qui la prega de suil.
Folquet de Lunel: Tan fin' amors.
Qui la prie de saleté.
Fig.
Enpastatz coblas ab soill de discovinenza.
Lanfranc Cigala: Lantelm qui us.
Vous empâtez des couplets avec fange d'inconvenance.

2. Sulhament, s. m., souillure, saleté.
Splendor... naysh de lutz... ses tot sulhament. 
Eluc. de las propr., fol. 120.
Splendeur... naît de lumière... sans nulle souillure.

3. Solar, Sulhar, v., souiller, salir.
Sulha tot... de urina. Eluc. de las propr., fol. 160.
Souille tout... d'urine.
Part. pas. La polpra, pois es solada,
Non pot esser jamais gensada.
Un Troubadour Anonyme: Seinor vos que.
La pourpre, après qu'elle est souillée, ne peut être jamais embellie.
 
Suilla, s. f., lat. suilla, truie.
A guiza de suilla... quer sa pastura. Eluc. de las propr., fol. 115.
A manière de truie... cherche sa pâture.
(chap. Gorrina, gorrines; verra, verres; truja, truges. Soll, solls es aon están los gorrinos, en castellá : pocilga.)

gorrino, porcàs, porcarro, porcatàs, porcatarro, porcarràs, porcassarro, porcarrot, porquet, porquetxo, porquel·lo, porqueu, porquí, porquiu, porcoi, porcarrí, porcarró, porcarrineu, porcarrinoi, porcarrinet, porcarroi, porcarrinoiet, porcató,porcot,garrí, gorrí, bacó, cotx, tossino.

2. Suillo, s. m., lat. suillus, suillon, porc marin, sorte de poisson.
Porc mari, dit comunament suillo. Eluc. de las propr., fol. 155.
Porc marin, dit communément suillon.

Sulh, s. m., seuil.
Ab aquesta paraula passet lo sulh. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 59.
A vec cette parole il passa le seuil.
IT. Soglio. (ESP. Solio, como el papal. Chap. Solio, solios, cadira, cadiera, sobre tot la del Papa de Roma.)

Sumac, Simac, s. m., sumac, sorte d'arbuste.
Las erbas... ad obs del mestier de la blancaria, so es assaber... simac.
Cartulaire de Montpellier, fol. 47.
Les herbes... pour le besoin du métier de la tannerie, c'est à savoir... sumac.
Aygua de mirt e sumac. Trad. d Albucasis, fol. 55.
Eau de myrte et sumac.
CAT. Sumac. ESP. Zumaque. PORT. Sumagre. IT. Sommaco, sommacco.

Sumac, Simac, s. m., sumac, sorte d'arbuste.

Sumptuos, adj., lat. sumptuosus, somptueux, dispendieux.
Li temple sumptuos. Doctrine des Vaudois.
(chap. Los templos suntuosos.)
Les temples somptueux.
De tan longua guerra e de tan sumptuosa. Cat. dels apost. de Roma, fol. 181.
De si longue guerre et de si dispendieuse.
CAT. Sumptuos. ESP. Suntuoso. PORT. Sumptuoso. IT. Suntuoso, sontuoso.
(chap. Suntuós, suntuosos, suntuosa, suntuoses.)

Superbia, s. f., lat. superbia, superbe, orgueil.
Contra superbia sun fait d' umilitat. Poëme sur Boèce.
Contre orgueil ils sont faits d'humilité.
Lo diable que fon gitat de paradis per la sieua superbia.
(chap. Lo diable que va sé gitat - expulsat, foragitat - del paraísso per la seua soberbia : orgull.)
Hist. de la Bible en prov., fol. 2.
Le diable qui fut jeté de paradis pour le sien orgueil.
CAT. ANC. ESP. Superbia. ESP. MOD. PORT. Soberbia. IT. Superbia.
(chap. Soberbia, soberbies; massa orgull, orgulls.)

Ascuma,Matarranya, Matarraña, miembros, Artur Quintana, Gracia Zapater, Javier del Molino de Monroch, Carles Sancho Meix

2. Superbios, adj., superbe, orgueilleux, arrogant.
Substantiv. Lo superbios e l' avar. Doctrine des Vaudois.
Le superbe et l'avare.
CAT. Superbios. ESP. Soberbioso (soberbio). IT. Superbioso. 
(chap. Soberbio, soberbios, soberbia, soberbies.)

3. Ensuperbir, v., devenir superbe, enorgueillir.
Fig. O fanc ! o polver ! or te ensuperbis. La Barca.
O fange! ô poussière! maintenant tu t'enorgueillis.
CAT. Ensuperbir. ESP. PORT. Ensoberbecer. IT. Insuperbire.

martes, 2 de junio de 2026

Soc, Soca, Societat, Soda, Sodomita, Sufflar, Sofisme

Soc, s. m., lat. soccus, socque, sabot, brodequin.
Non porta soc ni sanca.
P. Vidal: Cara amiga.
Ne porte brodequin ni cothurne.
ANC. CAT. Soch. CAT. MOD. Soc. PORT. Soco, socco. IT. Socco.
(chap. Soc, socs; de una forma pareguda está la soqueta, zoqueta, per a la ma cuan se segue.) (ESP. Zueco; madreña asturiano, madreñes; gallego zoco, zoca.)

Soc, socs, zueco, madreña, madreñes, zoco, zoca, soco, socco



2. Sanca, s. f., cothurne.
Non porta soc ni sanca. 
P. Vidal: Cara amiga.
Ne porte brodequin ni cothurne.

3. Soquier, s. m., sabotier, faiseur de sabots.
Del dimecres son soquiers e freniers.
A ssoquiers et a pairoliers.
Cartulaire de Montpellier, fol. 45 et 44.
Du mercredi sont sabotiers et fabricants de freins. 
À sabotiers et à chaudronniers.
(chap. Soqué, lo que fa socs; soqués, soquera, soqueres.)



Soc, s. m., de l'allem. Stock, souche, tronc d'arbre.
Voyez Leibnitz, Coll. Etym., p. 65.
Es meravella que verga enpeutada atyre ves si tota la virtut del soc on es enpeutada. Eluc. de las propr., fol. 196.
C'est merveille que rameau greffé attire vers soi toute la force de la souche où il est greffé.
(chap. Soc, socs; dormí com un soc.)

Soc, socs; dormí com un soc; soca, trong o tronc de Nadal

2. Soca, s. f., souche.
Loc. Anc no s moc plus c' una soca. Roman de Jaufre, fol. 60.
Oncques il ne se mut plus qu'une souche.
ANC. FR. Icellui Jourdain en fuiant trouva en son chemin une soche de boys.
Lett. de rém. de 1469. Carpentier, t. III, col. 877.
CAT. Soca. (chap. Soca, soques; cap de soca; trong o tronc; soquete, soquetes, soqueta.)

Amor ni societat ab lui non auria. Titre de 1139.
(chap. Amor ni sossiedat en ell no ne tendría.)
Attachement ni société avec lui il n'aurait.
Ab els societat non auran. Titre de 1025.
Avec eux alliance ils n'auront.
CAT. Societat. ESP. Sociedad. PORT. Sociedade. IT. Società, societate, societade. (chap. Sossiedat, sossiedats; aliansa, alianses; assossiassió, assossiassions.)

Sossiedat, sossiedats; aliansa, alianses; assossiassió, assossiassions; amics del chapurriau

2. Associar, v., lat. associare, associer, unir.
Part. pas. Es associada salut. Trad. d' Albucasis, fol. 1.
Le salut est associé.
CAT. Associar. ESP. Asociar. PORT. Associar. IT. Associare. (chap. Assossiá, assossiás: yo me assossio, assossies, assossie, assossiem o assossiam, assossiéu o assossiáu, assossien; assossiat, assossiats, assossiada, assossiades; assossiaré; assossiaría; si yo me assossiara a Òmnium cultural com lo cap de soca, membrillo, de la imache.)

José Miguel Gracia Zapater, La Codoñera, sossio de òmnium cultural, Cendrós



Soda, s. f., migraine.
Voyez Du Cange, v° Soda, t. VI, col. 557.
Dolor capitis, qui dicitur soda sive emigranea.
Mich. Scotus, de Physionomia, cap. 2.
Doas causas, so es causa de soda e multitut de flux.
Trad. d'Albucasis, fol. 2.
Deux causes, c'est-à-dire cause de migraine et abondance d'écoulement. 
(chap. Migraña, migrañes, mal de cap mol intens.)

Sodomita, s. m., du lat. sodoma, sodomiste.
O sodomita de mal plach. Trad. d'un Évang. apocr.
Ou sodomiste de mauvaise sollicitation.
CAT. ESP. PORT. Sodomita. IT. Sodomito, soddomito. (chap. Sodomita, sodomites; natural de Sodoma; homens que se donen pel cul.)

Sofflar, Sufflar, v., lat. sufflare, souffler.
Jesu la plaga li sofflet,
E fon guerit.
Trad. d'un Évang. apocr.
Jésus la plaie lui souffla, et il fut guéri.
Aytals serpens nozo morden, firen, sufflan, agardan e shiulan. 
Eluc. de las propr., fol. 236.
Pareils serpents nuisent en mordant, en frappant, en soufflant, en regardant et en sifflant.
ANC. ESP. Suflar. ESP. MOD. Soplar. PORT. Soprar. IT. Soffiare. (chap. Bufá : bufo, bufes, bufe, bufem o bufam, buféu o bufáu, bufen; bufat, bufats, bufada, bufades; bufaré; bufaría; si yo bufara.)

Bufá : bufo, bufes, bufe, bufem o bufam, buféu o bufáu, bufen; bufat, bufats, bufada, bufades; bufaré; bufaría; si yo bufara

2. Sofflamen, Soflamen, Suflament, s. m., souffle.
Lo sofflamens del nas. Liv. de Sydrac, fol. 10.
Le souffle du nez.
Gitant grans hondas e grans soflamens.
Lett. de Preste Jean à Frédéric, p. 13.
Lançant de grandes vagues et de grands souffles.
Ab un pauc suflament li dona la forma e figura que platz.
Eluc. de las propr., fol. 194.
Avec un petit souffle il lui donne la forme et figure qui plaît.
ANC. FR.
Le vent par coups ses membres descouvroit
Et voleter faisoit ses vestemens,
Qui résistoient contre les soufflemens.
Cl. Marot, t. IV, p. 40.
Le souflement de ce doux vent.
Olivier de Magny, p. 27.
Rembrasa en flambes pestilencieuses par les soufflemens de l'ennemi.
Monstrelet, t. II, fol. 73.
IT. Soffiamento.

3. Issuflar, v., souffler.
Coma los efans que non auzon anar par las carrieyras per paor de las aucas que los issuflon. V. et Vert., fol. 12.
(chap. Com los infans (chiquets) que no osen aná per les carreres (los carrés) per temó (po) de les oques que los bufen.)
Comme les enfants qui n'osent pas aller par les rues par peur des oies qui les soufflent.

Sofisme, Sophisme, s. m., lat. sophisma, sophisme. 
O apertement o a part o per sofisme. V. et Vert., fol. 25.
Ou ouvertement ou à part ou par sophisme.
CAT. ESP. Sofisma. PORT. Sofisma, sophisma. IT. Sofismo, soffismo, sofisma. 
(chap. Sofisma, sofismes.)

2. Sophismar, v., sophistiquer.
Sophismar e concluire, e tot ginhosamens
Menar mon adversari a desconfezimens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Sophistiquer et conclure, et tout adroitement mener mon adversaire à déconfiture.

Ascuma,Matarranya, Matarraña, miembros, Artur Quintana, Gracia Zapater, Javier del Molino de Monroch, Carles Sancho Meix

3. Sophista, s. m., lat. sophista, sophiste.
Bachalier ni sophista.
Un Troubadour Anonyme: Flor de paradis.
Bachelier et sophiste.
Sophista e poeta. Cat. dels apost. de Roma, fol. 114.
Sophiste et poète.
CAT. ESP. Sofista. PORT. Sofista, sophista. IT. Sofista. (chap. Sofista, sofistes.)

Natxo Sorolla Vidal, Ignacico, aragonés catalanista, doctorcico; sofista

4. Sophisticar, v., sophistiquer, subtiliser. 
Cant hom sophistica las causas e fay apparer mielhers que no so.
V. et Vert., fol. 17.
Quand on subtilise et fait apparaître les choses meilleures qu'elles ne sont.
ANC. FR. S'estoit advisé, par le conseil testamentaire de son père, de sophistiquer ce catholicon. Satyre Ménippée, p. 4.
ESP. Sofisticar. PORT. Sofisticar, sophisticar. IT. Sofisticare. (chap. Sofisticá.) 
- Dénaturer, altérer, changer.
Color... am la qual las donas sophistico e pinho lors caras.
Basme... lo sophistico, mesclan cypri et oli o mel.
Eluc. de las propr., fol. 267 et 201.
Couleur... avec laquelle les dames changent et peignent leurs figures.
Baume... ils l'altèrent, mêlant troëne et huile ou miel.
Part. pas. Unguent qui ret tan sophisticadas las caras de las donas. 
(chap. Ungüén que fa tan sofisticades les cares de les dones.)
Eluc. de las propr., fol. 247. 
Onguent qui rend si dénaturées les figures des dames. 

Fraude hecho con tan poco disimulo, que el más ignorante conocerá la enmienda.

5. Sophistication, s. f., détour, supercherie, altération.
Fasson las confeccions ses tota sophistication, aisi con l' antidotaris o comanda. Cartulaire de Montpellier, fol. 128.
Qu'ils fassent les confections sans nulle supercherie, ainsi comme le donneur d'antidote le commande.
ESP. Sofisticación. (chap. Sofisticassió, sofisticassions; alterassió, alterassions; adulterassióadulterassions.)

8M, Valderrobres, si natros o natres mos aturem

miércoles, 27 de mayo de 2026

Aragoneses genocidas : subvención, Ascuma, CERIb, IEBC

Aragoneses genocidas : subvención, Ascuma, CERIb, IEBC.

Artur Quintana i Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica

//

(Se morirá lo gos, pero la rabia continuará.)

//

ADJUNTAMOS NOTA DE PRENSA, ASÍ COMO FUENTES Y ENLACES.

ATENTAMENTE,


plataforma no hablamos catalán, no charrem catalá


La Generalitat financia con 70.000 euros a dos asociaciones que tildan de “genocidas” a los aragoneses.

Així tapa el nacionalisme l’escut de Felip V amb l’escut de Felip V

Aseguran también que “desde la recuperación de la democracia, hemos visto la consolidación de una nueva (frontera): la frontera administrativa autonómica entre Aragón y Cataluña”.

Gabriel Rufián, la constitución española de 1978 la hicieron los fascistas, lo dice la historia contemporánea, Forges, cómic

Las entidades subvencionadas, Associació Cultural del Matarranya (Ascuma) y Centre d’Estudis Ribagorçans (CERIb), junto con el Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC) conforman la Iniciativa Cultural de la Franja y editan una revista, Temps de Franja, en la que aseguran que los aragoneses son “xenófobos, genocidas y anticatalanes desde hace más de 500 años” y que el Gobierno de Aragón “hace ver que ignora toda la legislación mundial”. Además, hasta no hace mucho tiempo mantenían dos secciones diferentes tituladas “Aragó” y, la otra, “Països Catalans”.

Ascuma, Calaseit, Calasseit, Calaceite 2


Mario Sasot Escuer, Lo catalá a la franja del meu cul pot entrá pronte a una crisis irrecuperable.
 
Lo escandaloso es que estas entidades están financiadas también desde Aragón a través de las Diputaciones de Huesca y Teruel, ya que la primera es filial del Instituto de Estudios Turolenses (IET) // son una sucursal del IEC // y, las otras dos, del Instituto de Estudios Altoaragoneses (IEA).

Carlos Sancho Meix, lo parlar antic (este hombre es más tonto de lo que parece a simple vista)






El hombre andaluz no es un hombre coherente, es un hombre anárquico. Es un hombre destruido, es, generalmente, un hombre poco hecho, un hombre que vive en un estado de ignorancia y de miseria cultural, mental y espiritual. 

Según informó ayer (26-5-2026) EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, en Aragón la Generalitat de Catalunya (PSC-ERC) subvencionará con 50.000 euros a la Associació Cultural del Matarranya y, con 20.000, al Centre d’Estudis Ribagorçans.

indulto del gobierno frentepopulista de Pedro Sánchez de Luis Companys:  un genocida.


catalanismo: fanatismo, victimismo, arrogancia, hipocresía y castellanofobia


En la página 16 del pasado número de enero de 2026 de la revista que publican estas asociaciones (Temps de Franja) se promociona el Mapa de las cimas de los Países Catalanes (Mapa dels cims dels Països Catalans) y se destaca que “la intención de los creadores es que el mapa sea “una invitación a conocer la nación entera, a religar la catalanidad, a entender y descubrir los Países Catalanes hasta sus confines. […]’”.

Pierre Vidal. Peire Vidal, Vidals


Senyora Reyna final resposta de hoc o de no e ab aquella expedirnos de continent los dits consellers digueren hirien fer de tot aço a la dita Senyora Reyna relacio. 

Incluso, en el editorial de dicha publicación (página 3), se asegura que “En la Franja, desde la recuperación de la democracia, hemos visto la consolidación de una nueva (frontera): la frontera administrativa autonómica entre Aragón y Cataluña, convertida progresivamente en una frontera cada vez más solida”.

En la Franja, desde la recuperación de la democracia, hemos visto la consolidación de una nueva (frontera): la frontera administrativa autonómica entre Aragón y Cataluña, convertida progresivamente en una frontera cada vez más solida


dialèctes occitans, catalan comprés 

Esta revista que publican las tres asociaciones que reivindican el catalán en Aragón está también respaldada explícitamente, según aparece en su página 2, por las instituciones aragonesas de la Comarca del Matarraña, la citada Diputación de Huesca, y por las instituciones catalanas de la Diputació de Lleida, Institut d’Estudis Ilerdencs y Generalitat de Catalunya. Curiosamente esta revista supuestamente aragonesa forma parte de la Associació Catalana de la Premsa Comarcal.

Robert Masip Vallès, Ferran Montardit Asènsio, David Prenafeta Agelet



Luis Rajadell, wc, tassa del wc, assentat, cagán, merda, merdós,









Además, esta revista subvencionada desde hace décadas por instituciones aragonesas se ha posicionado oficialmente y, desde siempre, en contra del retorno de los bienes sacros de las parroquias aragonesas, incluyendo las del monasterio de Sijena.

LA REINA SANCHA FUNDA EL MONASTERIO DE SIGENA  (SIGLO XII. VILLANUEVA DE SIGENA)


obras rimadas Ramon Lull, Gerónimo Rosselló, idioma catalan-provenzal, Raimundo Lulio


Desideri Lombarte Arrufat, fumán, sigarro, Peñarroya de Tastavins, dialecto catalán

Como no podía ser de otra manera, el Ejecutivo aragonés que fuera liderado por PSOE y CHA le concedió ex aequo el Premio Desideri Lombarte 2021 a esta revista. Este premio en favor del catalán en Aragón lo creó en 2016, cómo no, el Gobierno aragonés de PSOE y CHA.

Manel Riu Fillat, no passarás fret si escomenses la "lluita" armada.


Ignacio Sorolla Vidal, de Peñarroya de Tastavins, pupilo de Arturo
 
 
Aragón, a 26 de mayo de 2026.

châtelain, chastelain, chastel, castel, castell, castiello, etc, Frederic Mistral, Felibrige


Alfonse II, Roi d'Aragon.

El más membrillo de La Codoñera: Tomás Bosque Peñarroya.


Per mantas guizas m' es datz
Joys e deport e solatz;
Que per vergiers e per pratz,
E per fuelhas e per flors,
E pel temps qu' es refrescatz,
Vei alegrar chantadors:
Mas al meu chan neus ni glatz
No m' ajuda, ni estatz,
Ni res, mas dieus et amors.

Estire la garra lo folclorista Carrégalo

E pero ges no m desplatz
Lo belh temps, ni la clardatz,
Ni 'l dous chans qu' aug pels playssatz
Dels auzelhs, ni la verdors;
Qu' aissi m suy ab joy lassatz
Ab una de las melhors,
Qu' en lieys es sens e beutatz;
Per qu' ieu li don tot quan fatz,
E joys e pretz et honors.

Carles Terés Bellés, licantropia


En trop ricas voluntatz
S' es mos cors ab joy mesclatz;
Mas no sai si s' es foudatz,
O ardimens, o paors,
O grans sens amezuratz,
O si s' es astres d' amors;
Qu' anc, de l' hora qu' ieu fuy natz,
Mais no m destreys amistatz,
Ni m senti mals ni dolors.

Francesc Serès, Saidí, Zaidín, escriptor, escritor


Tan mi destrenh sa bontatz,
Sa proeza e sa beutatz,
Qu' ieu n' am mais sofrir en patz
Penas e dans e dolors,
Que d' autra jauzens amatz:
Grans bes faitz e grans secors;
Sos homs plevitz e juratz
Serai ades, s' a lieys platz,
Denan totz autres senhors.

El filólogo Javier Giralt habló de las lenguas en el Aragón oriental


Quan mi membra dels comjatz
Que pres de lieys totz forsatz,
Alegres suy et iratz;
Qu' ab sospirs mesclatz de plors
Me dis: “Belhs amics, tornatz,
Per merce, vas me de cors.”
Per qu' ieu tornaray viatz
Vas lieys, quar autre baysatz
No m' es delietz ni sabors.

catalán = castellano, Castelongne, Cathelongne


Copia de esta entrada en estas webs sin subvencionar:

https://chapurriau.wordpress.com/2026/05/27/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma-cerib-iebc/


https://historia-aragon.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html


https://pininfarinetes.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html


https://tabarnia-independent.blogspot.com/2026/05/subvencion-ascuma-cerib-iebc-aragoneses-genocidas.html


https://catanazis.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html


https://pueblosdelmatarrana.blogspot.com/2026/05/morira-gos-rabia-continuara.html


https://paraulesdelmatarrana.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html


https://lopapaparlechapurriau.blogspot.com/2026/05/ascuma-cerib-iebc-subvencion.html