Mostrando las entradas para la consulta matarranya ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta matarranya ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

miércoles, 18 de febrero de 2026

Raguarria - Raina, rayna

Raguarria, s. f., du lat. rhagadia, fente, crevasse.

Emorroydas e raguarrias. Trad. d'Albucasis, fol. 35.

Hémorroïdes et crevasses.

(chap. Hemorroides y cribasses o crivasses : talls a la pell, normalmén pel fred o fret, com los sabañons; Azarías dels Sans Inossens en chapurriau se pixabe a les mans pera curás estes feridetes, que poden complicás.)

raguarria, cribasses



Rahusar, v., rogner, ronger, gruger.

Qu'ieu non fos rahuzat l'autr'ier

Que jogava un joc grossier.

Le Comte de Poitiers: Ben vuelh que.

Que je ne fusse grugé l'autre jour que je jouais un jeu grossier.

Els an rahuzatz et aunitz.

Gavaudan le Vieux: Senhors per.

Ils les ont grugés et honnis.

(ESP. Roer; chap. rossegá, ratá, com fan les rates, ratolins y demés roedós.)


Rai, Ray, Raig, Rait, Rach, Rah, s. m. et f., lat. radius, rayon, trait de lumière.

Quan la fuelha sobre l' albre s'espan,

E del solelh es esclarzitz lo rays.

B. de Ventadour: Quan la fuelha.

Quand la feuille sur l'arbre s'épand, et que du soleil est éclairci le rayon.

El rach del solelh engendra diversas colors. Eluc. de las propr., fol. 136.

(chap. Lo rayo del sol engendre diverses colós. Un rach d'oli.)

Le rayon du soleil engendre diverses couleurs.

La cometa... avia motz raitz.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 192.

La comète... avait de nombreux rayons.

Fig. Del sieu alen ai begut un dous ray.

Un Troubadour Anonyme: En un vergier.

De la sienne haleine j'ai bu un doux rayon.

ANC. FR. Quan li solaus qui tout aguete

Ses rais en la fontaine giete.

Roman de la Rose, v. 1551.

Od tres lons raiz deverz midi.

Roman de Rou, v. 11463.

En un rai de soleill.

Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 195.

Mais moy, qui suis absent des rays de mon soleil.

Œuvres de Dubellay, fol. 385.

- Soleil.

Quan vei l'alaudeta mover

De joi sas alas contra' l rai.

B. de Ventadour: Quan vei.

Quand je vois l'alouette mouvoir de joie ses ailes contre le rayon.

Fig. Tant es de beutatz ray,

Quan la vey, no sai on so.

Hugues de Saint-Cyr: Aissi cum es.

Tant elle est soleil de beauté, quand je la vois, je ne sais où je suis.

Loc. Ni 'n fo tan bella sotz lo ray. 

(N. E. página cortada a la derecha, escribo ray, pero puede ser otra palabra, ya que no lo veo. Tengo el texto de algún otro pdf.)

P. Raimond de Toulouse: Us novels.

Ni en fut si belle sous le soleil.

- Ligne, direction.

Selh que layssa l' escur e sec lo ray

De la via. 

G. Riquier: No puesc per.

Celui qui laisse l'obscurité et suit la ligne de la voie.

- Fil, filet.

Li fes un raig de sang issir.

(chap. literal: Li va fé un rach de sang eixí (issí, ixí).)

Roman de Jaufre, fol. 28.

Lui fit un filet de sang sortir.

(N. E. El catalán moderno usa sortir, cuando se encuentran muchos textos catalanes con exir y variantes, exida, conjugaciones, isqueren, etc.) 

Loc. Lo sanc del cors s'en yeys *a ray. 

(chap. La sang del cos s'en ix a rach (rachs).) 

Le sang du corps s'en sort à filet.

- Courant, en parlant des ruisseaux et des rivières.

Coma lo peysso que se banha e se noyris els rahs de las aygas.

V. et Vert., fol. 94.

Comme le poisson qui se baigne et se nourrit aux courants des eaux.

CAT. Radio. ESP. PORT. Rayo, radio. (chap. Rayo, rayos; rach, rachs, de sang, d'oli; filet, filets: ix un filet de sang; lo van acribillá a perdigonades y li eixíen mols filets de sang. Es mol raro que, podén triá entre Rai, Ray, Raig, Rait, Rach, Rah, Raynouard trobo en catalá radio, igual ya escoltabe Catalunya ràdio, o ràdio Matarranya, la dels encantats catalanistes valensians de Comarques Nord.)

2. Raia, s. f., rayon, éclat.

La ratapenada non pot vezer * la raia del solelh. V. et Vert., fol. 10.

(chap. La rata penada no pot vore los rayos del sol. Es lo murciélago. Se diu rata penada perque pareix una rata en plomes, ales; ploma se díe pena, y encara se diu en rumano. La portabe Jaime I al casco o helmet.
A Valensia, lo rat penat, assossiassió en defensa de la llengua valensiana.)

A Valensia, lo rat penat, assossiassió en defensa de la llengua valensiana


La rate-pennée ne peut voir le rayon du soleil.

Cum la nivol que s' espan,

Qu' el solels en pert sa raia.

La Comtesse de Die: Fin joi.

Comme la nuée qui s'épand, de manière que le soleil en perd son éclat.

CAT. Raja. ESP. Raya. PORT. Raia, raya.

3. Rajar, Raiar, Rayar, v., lat. radiare, rayonner, briller.

Fay so solelh luzir e raiar sobre bos e sobre mals. V. et Vert., fol. 74.

Fait son soleil luire et rayonner sur bons et sur méchants.

Tan quan lo sols raya.

Pons de Capdueil: Humils e fis.

Autant que le soleil rayonne. 

Fig. Una clartat me soleilla

D'amor qu'ins al cor me * raia. 

B. de Ventadour: Era *.

Une clarté m'éclaire d'amour qui en dedans du coeur me rayonne.

ANC. FR. Un pou apriès li tans canga,

Coi fist, et li solaus raia.

Roman du Renart, t. IV, p. 348.

Pour la chaleur du soleil...

Qui raioit sur sa face.

Roman de Galyen Rethoré, fol. 52.

- Couler.

D'entr'ambas las partidas ne fan lo sanc raiar. Guillaume de Tudela.

D'entre les deux parties en font le sang couler.

Lo sancs raia de totas partz. V. de S. Honorat.

Le sang coule de toutes parts.

ANC. FR. Parmi la bouche li fist le sanc raier.

Roman de Gérard de Vienne, v. 1368.

CAT. Rajar. ESP. PORT. Radiar. IT. Radiare. (chap. Rajá, la sang, l'oli.)

4. Radios, adj., lat. radiosus, radieux, rayonnant.

La cometa... avia motz raitz, los quals estendia radios.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 192.

La comète... avait de nombreux rayons, lesquels elle étendait radieux.

Rach, es difuzio luminoza procedent de cors radios.

Lum intellectual del qual procedissh illuminacio radioza.

(chap. Llum intelectual de la cual prossedix iluminassió radiosa.)

Eluc. de las propr., fol. 120 et 11.

Rayon, c'est diffusion lumineuse procédant de corps radieux.

Lumière intellectuelle de laquelle procède illumination radieuse. 

ESP. IT. Radioso. (chap. Radiós, radiosos, radiosa, radioses.)

5. Raiada, s. f., du lat. raia, raie, poisson de mer.

Non auze vendre... en la peisonaria... raiadas.

(chap. Que no oso vendre a la peixcatería rayes; escrites; raya, escrita.)

De raiadas, la saumada, 1 raiada.

Cartulaire de Montpellier, fol. 175 et 115.

Qu'il n'ose vendre... en la poissonnerie... raies. 

De raies, la charge, une raie.

ANC. CAT. Raja. CAT. MOD. Rajada. ESP. Raya. PORT. Raia, raya. IT. Razza.

(chap. Raya, escrita, rayes, escrites. Es un peix que m'agrade mol, rebossada y fregida; se pot minjá tamé lo cartílago cruixén. Es bastán apegalosa, té mol colágeno. Gamundí de Valderrobres ne portáe a Beseit bastantes vegades.)

6. Rega, s. f., raie, sillon.

Per una rega

Aney vas ley d'un garag.

Leys d'amors, fol. 23.

Par un sillon d'un guéret j'allai vers elle.

(chap. Reng o renc, tros recte de terra, en lo cas de dal: per un tros erm, en guaret (barbecho), anaba cap an ella.)

7. Arrega, s. f., raie, sillon.

Detz et huyt arregas de terra..., seys arregas de terra.

(chap. Devuit rengs o rencs de terra..., sis rencs o rengs de terra.)

Tit. de 1422, Bordeaux. Cab. Monteil.

Dix et huit sillons de terre..., six sillons de terre.

8. Reya, s. f., grille, porte grillée.

Cant a la reya foron tug. V. de S. Honorat.

Quand à la grille ils furent tous.

A un pauc uberta

De sancta sanctorum la reya.

Trad. d'un Evang. apocryphe. 

A un peu ouverte du saint des saints la grille.

(chap. Reixa, porta reixada, en reixes.)

Reixa, porta reixada, en reixes


9. Desrey, s. m., désordre, désarroi, trouble, tourment.

Fora meilhs, per la fe qu' ieu vos dey,

Al rey Felip que mogues lo desrey,

Que pledeyar armat sobre la gleza.

Bertrand de Born: Pus li baron.

Il serait mieux, par la foi que je vous dois, au roi Philippe qu'il mût le désordre, que de disputer armé sur la glèbe.

Sobre me se desreya

Tal desrey.

G. Faidit: Una dolors.

Sur moi se déborde tel désarroi.

Loc. Andronix, lo filz del rey,

Apres la bestia fay desrey.

Van fasent mortal desrey. 

La toza menava desrey.

Quan viron que las serps menavan tal desrey.

V. de S. Honorat.

Andronic, le fils du roi, sur la bête fait désarroi.

Vont faisant mortel désarroi.

La fille menait tourment (se tourmentait).

Quand ils virent que les serpents menaient tel désarroi.

Val pauc rictatz

Qui la mena a desrey.

Giraud de Borneil: Si per mon.

Vaut peu richesse (à) qui la mène à désarroi.

ANC. FR. K'il recummencent les tourneiz

E les gueres e les dereiz.

Marie de France, t. I, p. 354.

S'enfuient tuit à grant desroi.

Roman de Rou, v. 9291.

10. Desreiar, Desreyar, v., tourner, dévier, dérégler, déborder, sortir du rang.

Ben cre que trop desreyar 

M' a faig sos fins pretz cabalos.

B. Calvo: Tant auta.

Bien je crois que trop dévier m'a fait son pur mérite accompli.

Ausit ai dir que vassals, pos desreia,

Deu ponher tant tro fassa colp onrat.

Raimond de Miraval: Dona.

J'ai ouï dire que vassal après qu'il sort du rang, doit tant s'efforcer jusqu'à ce qu'il fasse coup honoré.

A chascuna es anta e desonors,

Pus a un drut, que pueys desrey' alhors.

G. Faidit: Chant e deport.

A chacune c'est honte et déshonneur, après qu'elle a un amant, qu'ensuite elle tourne ailleurs.

Vostr' amors si desreya

Vas mi, e dobla mos chantz.

G. Faidit: Com que mos.

Votre amour se tourne vers moi, et double mes chants.

Sobre me se desreya

Tal desrey. 

G. Faidit: Una dolors.

Sur moi se déborde tel désarroi.

Part. pas. E 'l mazans desreiatz

Que s' er' en fol levatz.

Giraud de Borneil: Joys e chantz.

Et le tapage déréglé qui s'était follement levé.

ANC. FR. Quant il a le bien à bandun

Vers les meillours trop se derroie.

Marie de France, t. II, p. 357.

M'avoient jà ces trois derroyées et sédicieuses deceveresses bestourné le sens.

Œuvres d'Alain Chartier, p. 277.


Raina, rayna, s. f., dispute, querelle, discussion.

Mals hom quier ades raina.

Contensos aparelia raina, raina aparelia batalia. 

Trad. de Bède, fol. 77.

Méchant homme cherche incessamment querelle. 

Contestation apprête dispute, dispute apprête bataille.

Amors creys et a rayna

Ab ric coratge gloto.

Marcabrus: L' yverns.

Amour croît et a querelle avec altier coeur avide.

2. Rainos, Renos, adj., querelleur, hargneux, grognard.

Gui, mon paire, m vol dar espos

Vielh, rainos e ric d' aver.

J. Esteve: El dous temps.

Gui, mon père, me veut donner époux vieux, hargneux et riche d'avoir.

Al ostal son caitiu e renos.

P. Cardinal: * hom.

À l'hôtel ils sont chétifs et hargneux.

3. Rainal, adj., grognard, grondeur.

Rogiers rugish rainal, rainos

Per sa molher, tant es gilos.

Leys d'amors, fol. 110.

Roger rugit grognard, hargneux pour sa femme, tant il est jaloux.

4. Rainar, Renar, v., grogner, se fâcher, disputer, se montrer hargneux.

Non rainar de chausa que no ti fai mal.

Non rainar ab home lenguos, car sa lengua menestra fuoc ades.

Trad. de Bède, fol. 77.

Ne pas grogner de chose qui ne te fait pas de mal.

Ne pas disputer avec homme bavard, car sa langue produit feu sans cesse.

jueves, 1 de agosto de 2024

Carlos Rallo Badet, de Calaceite, Calaseit

Este idiota aragonés, Pininfarinetes, tonto útil catalanista, es un troll que malgaste mol tems ficán sempre lo mateix a les págines de facebook, X - Twitter, etc.

Lo grupo paraules del Matarranya de facebook es de ell.

(Lo blog Paraules del Matarraña es meu.)

Ell té uns atres blogs, sense treballá, lo normal en ell;
es mes gos que la barretina de un catalaniste.
 
https://www.blogger.com/profile/14691279279416144436


http://crallo10.blogspot.com/


Lo meu grupo a carallibre es yo parlo chapurriau 
(y no sol lo parlo, lo escric y traduíxco bastans llibres).

Yo me dic Ramón Guimerá LorenteMoncho.
Vic a Alemania, treballaba a Hermes. Vach treballá de taxista.
No xapurrejo res, parlo y escric en chapurriau.

Soc "licenciado en filología inglesa", universidad de Zaragoza.
Llissensiat en filología inglesa, Universidat de Saragossa.

Soc licenciado en filología inglesa, universidad de Zaragoza. Llissensiat en filología inglesa, Universidat de Saragossa.

Parlo y escric castellá com a llengua materna, de ma mare, castellana, manchega, de Alustantechapurriau, inglés o English y alemán o Deutsch; enteng y transcric textos en atres idiomes o llengües com lo valensiámallorquí, gallego o galego, portugués, fransés, ocsitá, en lo seu dialecte catalá compréssicilianoitaliá.
Lo latín no lo enteng, pero transcric textos y algo se quede.
La única franja que conec es la que ting entre les molles del cul (y la de Gaza

Carlos Rallo Badet, twitter, Manuel Riu Fillat, lo cacao de la Facao


parlars lengadocians, occitan, catalan comprés

Carlos Rallo Badetcohet de Calaseitva colaborá en Homer Simpson per a disseñá este coche:

Carlos Rallo Badet, Homer Simpson, diseño, coches, prototipo

Al episodio de Los Simpsons "Oh Brother, Where Art Thou?", Homer va disseñá un coche per a la empresa dirigida per son germá, en la ajuda de Carlos Rallo Badet, pero no va sé massa espectaculá, va portá la empresa a la ruina.

Se trate de un epissodio brillán perque, ademés de sé divertit, va predí en serta manera lo futur del automóvil: algunes de las característiques que van fé lo coche de Homer - Rallo Badet tan terrible són actualmén algo comú als vehiculs del siglo 21.

La recreassió de este coche per part de Porcubimmer Motors a partí de un BMW de 1987 ha sigut la gran estrella de la radera edissió de les 24 hores de LeMons, carrera selebrada a California com a parodia de les 24 hores de Le Mans, a Fransa, país de agon ve lo catalá.

Prototipo, Carlos Rallo Badet, coche vert, Homer Simpson

 



Lo coche porte:

Una bola a la antena per a podé trobál a un aparcamén.

Varies bossines, per a interpretá lo tema "
La Cucaracha" o la escarabicha.



Una bombolla insonorisada separada per als chiquets, en bossals y correches opsionals.

Un motor que fará que la gen penso "lo món está arribán al seu final"

Aguantatasses gigans per a les 
begudes.

Aquí baix fen moraguesQué bruto que es!


aquí baix fen moragues, qué bruto es

aquí baix fen moragues, qué bruto es Carlos Rallo Badet

amic de clarió: argila blanca, tiza, del fransés crayon, y la Ascuma, llengua, nostra, estimem

amic de clarió: argila blanca, tiza, del fransés crayon, se pot lligí
*ació de pares del Matarranya. (Aón están les mares, atontats?)

amic de la ascuma, ascumita, catalanista

La Ascuma ha triat com a logo un home damún de un burro, o be Mario Sasot damún de una rabosa.

kalat zeyd, tot en castellá y anys en catalá, coses de sa mare

kalat zeyd, tot en castellá y anys en catalá, tamé en castellá antic se escribíe anyos; coses de sa mare, Celia Badetascumita catalanista.

Es mol baturro, normal sen de Aragó

baturro, aragonés, Calaseit, Calaceite, Lacoste : sargantana o fardacho

Carlos Rallo Badet, Calaceite, Calaseit, Calaceit, Calasseit, Kalat Zeyd, aragonés, catalanista, tonto útil, catalufo, baturro, cachirulo

sábado, 29 de junio de 2024

Lexique roman; Monjoi, Montjoi, Monjoya - Trasmon, Tramont


Monjoi, Montjoi, Monjoya, interj., monjoie, cri de guerre des Français.

En breu de temps veirem mos Brogoignon 

Cridar monjoi, e 'l criden Aragon.

Le Comte de Foix: Mas qui ai. 

En peu de temps nous verrons mes Bourguignons crier Monjoie, et ils crient Aragon.

Vuelh que n' auion cridar: Arrat! 

E Monjoy! e Dieus aia!

Bertrand de Born: Ieu chan. 

Je veux qu'ils en entendent crier: Au rang! et Monjoie! et Dieu aide!

Adonc cridet: Monjoya! Monjoya, sant Denis!

Roman de Fierabras, v. 365. 

Alors il cria: Monjoie! Monjoie, saint Denis! 

ANC. FR. Franceiz crient: Monjoe! e Normanz: Dex aïe!

Roman de Rou, v. 4666.

Voyez la Grammaire comparée des langues de l'Europe latine, p. XIII et XIV. - Du Cange, Deuxième Dissertation sur Joinville. - Bullet, Dissertations sur l' Histoire de France, diss. 6e.


Monoceron, s. m., lat. monoceronem, licorne.

Rinoceron... autrament es dit monoceron. 

Eluc. de las propr., fol. 257.

Le rhinocéros... autrement est dit licorne.

(chap. Rinoceronte. Rino o rhino : nas.)


Monodier, adj., de même ton. 

Adoncx sonan ensemps V C corns monodier. 

Roman de Fierabras, v. 4688.

Alors sonnent à la fois cinq cents cors de même ton.

(chap. Del mateix to o so o sonido.)


Monopoli, s. m., lat. monopolium, monopole.

No fazens trassa ni rassa ni monopoli.

Statuts de Montpellier, fol. 186.

Ne faisant queste ni extorsion ni monopole.

CAT. Monopoli. ESP. PORT. IT. Monopolio. (chap. monopoli o monopolio, monopolis o monopolios. Monopoly lo joc.)

monopoli o monopolio, monopolis o monopolios. Monopoly lo joc.

Mont, Mon, Mun, s. m., lat. montem, mont, montagne.

Sigüeña, sigüeñes, guanta no sé si se diu, pero lo que se mereix una guantá es Puigdemont, que ne teníe un niu al cap

Voyez Denina, t. III, p. 101.

En mont Olivet s' en issi, 

E li disciple atressi.

Brev. d'amor, fol. 161. 

S'en alla au mont des Oliviers, et les disciples aussi.

Ieu pugei tant contra 'l mon, 

Que penre cugei l' Aurion.

G. Faidit: S' om pogues. 

Je m'élevai tant sur la montagne, que je crus prendre l' Orion. 

Fig. De perdon daran un mon.

G. Anelier de Toulouse: Ara farai. 

D' indulgences donneront une montagne. 

Loc. Pretz es vengutz de mont en vau.

Marcabrus: Lo vers comens.

Le mérite est venu de mont en val. 

Aquelhs que se gabon que faran aquo et aysso, e los muns e las vals.

Associació catalanista del Matarranya, ASCUMA, Aquelhs que se gabon que faran aquo et aysso, e los muns e las vals.

V. et Vert., fol. 23.

Ceux qui se vantent qu'ils feront cela et ceci, et les monts et les vaux. ANC. CAT. Mont, munt. ESP. PORT. IT. Monte. (chap. Monte, montes.)

2. Montuos, adj., lat. montuosus, montueux.

Neus... els locs montuozes mays dura.

Terra deves la fi montuoza, e 'l miech arenoza.

Eluc. de las propr., fol. 137 et 158.

La neige... dure davantage dans les lieux montueux.

Terre devers la fin montueuse, et au milieu sablonneuse.

ESP. (montañoso) PORT. IT. Montuoso. (chap. Montañós, montañosos, montañosa, montañoses.)

3. Montanha, Montagna, Montayna, s. f., montagne.

Quan vei la neu sus en l' auta montagna.

P. Vidal: Ges pel temps. 

Quand je vois la neige sus en la haute montagne. 

El temps d'Adam en juscas al temps del duluvi (diluvi), non ac montanha nulha, car totz lo mons fo aissi plas coma una poma.

Liv. de Sydrac, fol. 48. 

Au temps d'Adam en jusqu'au femps du déluge, il n'y eut nulle montagne, car tout le monde fut aussi uni comme une pomme. 

Una montayna mot gran. V. de S. Honorat. 

Une montagne moult grande.

Fig. En la montanha auta de perfectio. V. et Vert. fol. 63. 

Sur la haute montagne de perfection. 

Loc. Tan vos trob ferm en plan et en montagna.

Le Comte de Provence: Carn et.  

Tant je vous trouve ferme en plaine et en montagne (eh tout).

En laiseron lo plan e la montagna.

Le Comte d'Empurias: Al onrat rei. 

En abandonnèrent la plaine et la montagne. 

CAT. Montanya. ESP. Montaña. PORT. Montanha. IT. Montagna.

(chap. montaña, montañes.)

4. Montanhenc, adj., montagnard, de la montagne.

Auzels salvagges, montanhencs. 

Menta es herba... salvagga e montanhenca.

Eluc. de las propr., fol. 139 et 214. 

Oiseaux sauvages, montagnards.

Menthe est herbe... sauvage et de la montagne.

(chap. montañenc, montañencs, montañenca, montañenques : de la montaña, que perteneix a la montaña.)

5. Montanier, Montanher, adj., du lat. montanus, montagnard, de la montagne. 

Per 1 montanher morgue. Cat. dels apost. de Roma, fol. 57.

Par un moine de la montagne. 

Substantiv. L' un fon dels montaniers lo plus corren. 

Le Comte de Poitiers: Companho. 

L'un fut des montagnards le plus courant.

ANC. FR. Les sangliers, les lions, les ourses montagnères.

(chap. Los jabalins, los leons, los onsos montañesos.)

R. Garnier, Hippolyte, acte V, sc. 2. 

Mon Dieu! que de plaisir de voir nos montagnères

Blanches comme le laict, dispostement légères.

Premières Œuvres de Desportes, fol. 286. 

CAT. Motanyes (montanyès). ESP. Montañés. PORT. Montanhez.

IT. Montanaro. (chap. Montañés, montañesos, montañesa, montañeses.)

6. Montaris, adj., montagnard.

Lo ters es lo falx montaris. 

Deudes de Prades, Auz. cass.

Le troisième est le faucon montagnard.

(N. E. No sé si Mondariz, en Galicia, viene de esta palabra.)

7. Montamen, s. m., ascension, élévation.

En aital montamen que par a nos d' una palma. Liv. de Sydrac, fol. 72.

En telle élévation qu'elle paraît à nous d'une palme.

Lo montament de Christ al ciel. Doctrine des Vaudois. 

L'ascension de Christ au ciel.

IT. Montamento. (chap. Montamén, per ejemple montá a caball, pujada, elevassió, ascensió.)

8. Montansa, Montanssa, s. f., élévation, hauteur.

Del declinamen del firmamen ela sy remuda la montansa d'una palma.

Liv. de Sydrac, fol. 72.

De la déclinaison du firmament elle s'écarte la hauteur d'une palme.

- Montant, taux.

A la valor et a la montanssa de dos cents liuras de moneda corsabla.

Tit. de 1313. DOAT, t. XXXVIII, fol. 177. 

A la valeur et au taux de deux cents livres de monnaie ayant cours.

ANC. FR. Dont sa dame en vie demore 

La montance d'une sole hore.

Roman de la Rose, v. 9020. 

IT. Montanza.

9. Montador, adj., monteur, qui s'élève en l'air.

Falcos voladors, 

E 'smirles montadors. 

Giraud de Salignac: Esparviers. Var. 

Faucons agiles, et émérillons monteurs. 

ANC. FR. Où il a moult bon montéor.

Roman du Renart, t. III, p. 115. 

ESP. Montador (que monta, sube, se eleva). (chap. Montadó, montadós, montadora, montadores (tamé de montá pesses o coses); 

remontadó, remontadós, remontadora, remontadores; pujadó, pujadós, pujadora, pujadores.)

10. Montadura, s. f., monture.

Sus en la montadura, sia mul o sia caval.

(chap. Damún a la montura, sigue macho o sigue caball.)

Arbre de Batalhas, fol. 135.

Sus en la monture, soit mulet ou soit cheval.

ESP. Montadura (montura). (chap. Montura, montures.)

11. Monta, s. f., montant, taux, intérêt.

Alcus que preston los autres deniers, que o prendon a pauc de monta, et ells preston a gran monta.

Sobre lo captal prenon las montas o en deniers o en bestias.

V. et Vert., fol. 14 et 13.

Aucuns qui prêtent les deniers des autres, vu qu'ils prennent cela à peu de taux, et les prêtent à grand taux.

Sur le cheptel ils prennent les intérêts ou en deniers ou en bêtes.

ANC. FR.

Ne donroient de moi la monte d'un festu. Roman de Berte, p. 74. 

ESP. Monta (interés). (chap. Interés, interesos; cantidat, cantidats : montá : pujá. Lo capital mes los interesos monte 200.000 euros.)

12. Montada, s. f., montée, ascendance.

Lonc so e pauzat e noel am belas melodiosas montadas e deshendudas.

Leys d'amors, fol. 40.

Long air et posé et nouveau avec belles ascendances et descendances mélodieuses.

(chap. Montada, montades; remontada, remontades; ascensió, pujada.)

13. Montar, v., monter, s'élever. 

Can lo filhs de Dieu montara el cel. Liv. de Sydrac, fol. 23. 

Quand le fils de Dieu montera au ciel.

Per ont monta hom de bas en aut. V. et Vert., fol. 50. 

Par où on monte de bas en haut. 

Montet a caval, e venc s' en a Balaun. V. de Guillaume de Balaun. 

Monta à cheval, et s'en vint à Balaun.

Fig. Quar joves rics cui non platz messios, 

Cortz ni guerra, non pot en pretz montar. 

Bertrand de Born: Un sirventes fatz. 

Car jeune puissant à qui ne plaît dépense, cour ni guerre, ne peut s'élever en mérite. 

Roma, ieu suy enicx, 

Quar vostre poders monta.

G. Figueiras: Sirventes vuelh. 

Rome, je suis affligé, parce que votre pouvoir monte.

E 'l diables qu' a motz homes levatz, 

Qu' els montava aitan cum far podia. 

P. Cardinal: Ges ieu no m sui. 

Et le diable qui a élevé de nombreux hommes, qui les montait autant comme il pouvait.

- Se porter, s'avancer.

Montan en mar, van s' en am vela. 

Montan en mar, tenon lur via.

V. de S. Honorat. 

Montent en mer, s'en vont avec la voile. 

S' avancent en mer, tiennent leur chemin. 

ANC. FR. Il monta sur la mer, et cingla vers l'Asie. 

Amyot, Trad. de Plutarque. Vie de Démétrius.

- Augmenter en évaluation.

Per mais montar e creisser las usuras. V. et Vert., fol. 13.

Pour plus augmenter et accroître les intérêts.

- En parlant d'un total.

Plus que no monta la rata. Tit. de 1291, Bailliage de Sisteron. 

Plus que ne monte le prorata. 

Lo rey demanda: Que monta plus, l' arena de la terra o las gotas de la mar? Liv. de Sydrac, fol. 56.

Le roi demande: Quoi monte plus, le sable de la terre ou les gouttes de la mer?

- Saillir, sauter.

Tu fas furt de la mia causa..., si tu fas montar a ton caval ma egua, encontra ma voluntat. Trad. du Code de Justinien, fol. 55. 

Tu fais larcin de la mienne chose..., si tu fais saillir par ton cheval ma cavale, contre ma volonté. 

Part. prés. Humor fumoza al cervel montant

Eluc. de las propr., fol. 76. 

Humeur fumeuse montant au cerveau

Pus sos pretz es ricx e montans.

Raimond de Miraval: Bel m'es.

Puisque son mérite est puissant et s'élevant. 

Substantiv. El montant de la luna. Eluc. de las propr., fol. 153. 

Au montant de la lune. 

Part. pas. Can vi que l'avia tan montada en pretz et en onor, volc gazardo. V. de Raimond de Miraval. 

Quand il vit qu'il l'avait tant montée en mérite et en honneur, il voulut récompense. 

CAT. Muntar. ESP. PORT. IT. Montar. (chap. Montá: monto, montes, monte, montem o montam, montéu o montáu, monten; montat, montats, montada, montades.)

14. Moncel, s. m., monceau, tas. 

Voyez Denina, t. III, p. 119.

Coma cel qui met la peira en moncel.

Trad. de Bède, fol. 43. 

Comme celui qui met la pierre en monceau.

ANC. FR. Il ot, en leu de chevecel,

Sous son chief d'erbe ung grant moncel. 

Roman de la Rose, v. 3688.

(chap. Mun, muns; muntet, muntets.)

15. Amon, adv., amont, en haut, au haut, là haut.

Tot aco que es desotz, so es avall en yfern, et aco que es desus, so es amon el cel. V. et Vert., fol. 41.

Tout ce qui est dessous, c'est-à-dire en bas en enfer, et ce qui est dessus, c'est-à-dire en haut au ciel. 

Loc. Gard' aval e gard' amon, 

Si negun savi n' i veira.

P. Cardinal: Una cieutat. 

Regarde aval et regarde amont, si nul sage il n'y verra.

Tornon so qu'es d' amon desotz.

Pierre d'Auvergne: Cui bon vers. 

Tournent ce qui est en haut dessous. 

Lo caps lor sera tornatz n' amon d'aval. Livre de Sydrac, fol. 98. 

La tête leur sera tournée de haut en bas.

Fig. Pretz es vengutz d' amon d' avau.

Marcabrus: Lo vers. Var. 

Mérite est tourné de haut en bas. 

ANC. FR. Gardout aval, gardout amont. Roman de Rou, v. 8875.

Moult regarde amont et aval. Roman du Renart, t. 1, p. 183.

ANC. CAT. Amont. CAT. MOD. Amunt. (chap. Amún.)

16. Contramon, adv., en amont, contre-mont, en haut.

Quar cugei puiar contramon.

B. de Ventadour: Quan vei la. Var. 

Car je crus monter contre-mont.

Leva l' en l' aire contramon. V. de S. Honorat. 

Le lève en l'air en amont. 

ANC. FR. Le fist haut cuntremont voler. Roman de Rou, v. 5757.

(chap. Contramún, cap amún.)

17. Desmontar, v., démonter, descendre de cheval, mettre pied à terre.

Venc s'en al castel d'En Miraval, e desmontet a la porta.

V. de Raimond de Miraval. 

S'en vint au château du seigneur Miraval, et descendit à la porte.

Et ieu, mantenen 

Desmontiei per onramen.

G. Figueiras: L' autr' ier. 

Et moi, sur-le-champ je mis pied à terre par respect. 

ANC. FR. Lui qui la voit à pié, brave et haut de courage, 

Desmonte, et ne veut pas d'un chevall' avantage.

P. de Brach, trad. de la Jérusalem délivrée, ch. 12.

CAT. Desmuntar. ESP. PORT. Desmontar. IT. Dismontar.

(chap. Desmontá; baixá del caball; ficá lo peu an terra. Contrari de montá, tamé desmontá pesses. Desmontat, desmontats, desmontada, desmontades.)

18. Enmontar, v., monter. 

S' enmontet al cel. Abr. de l'A. et du N-T., fol. 30. 

Il monta au ciel.

19. Promunctori, s. m., lat. promontorium, promontoire.

Promunctoris, o caps de rocas.

Promunctori es en la ylha d' Anglaterra.

Eluc. de las propr., fol. 153 et 180. 

Promontoires, ou sommets de roches. 

Un promontoire est en l'île d'Angleterre.

CAT. Promontori. ESP. PORT. IT. Promontorio. (chap. Promontori, promontoris, com la punta del barco, roca de michdía, a Beseit.)

20. Sobremonta, s. f., excès.

Per la sobremonta del temps.

Cartulaire de Montpellier, fol. 187. 

Par l'excès du temps.

21. Sobremontament, s. m., abus, excès.

Vis non sia refudaz en us, mas damnaz sia en sobremontament.

Trad. de Bède, fol. 46. 

Que le vin ne soit pas refusé pour l'usage, mais qu'il soit condamné dans l' abus.

22. Sobremontable, adj., surmontable. 

Es forz e no sobremontable. Trad. de Bède, fol. 17. 

Est fort et non surmontable.

23. Sobremontar, Sobremuntar, v., surmonter, surpasser, dominer, vaincre.

Tot atressi cum lo falcx qui dissen 

Vas son auzelh, quan l' a sobremontat.

Richard de Barbezieux: Tug demandon. 

Tout ainsi comme le faucon qui descend vers son oiseau, quand il l'a surmonté.

Fig. Homs malignes non es pas senhers de son cor, car ira e fellonia lo sobremunta. V. et Vert., fol. 58. 

L'homme malicieux n'est pas maître de son coeur, car colère et félonie le domine.

De beutat el sobremontava totas las autras creaturas celestials.

Arbre de Batalhas, fol. 3.

En beauté il surpassait toutes les autres créatures célestes.

Chantarai per mal e per feunia

De malvestat que vey sobremontar.

P. Cardinal: Un sirventes. 

Je chanterai par mal et par félonie de la méchanceté que je vois dominer. IT. Sormontare. (chap. Sobrepujá, sobrepassá, dominá, vense.)

- Sur-élever, faire triompher.

Tota ta terra destruirem, e tos enemicx sobremontarem.

(chap. Tota ta terra destruirem, y tons enemics sobremontarem : sobrepujarem : sobrepassarem : venserem.) 

Liv. de Sydrac, fol. 7. 

Toute ta terre nous détruirons, et tes ennemis nous sur-élèverons.

24. Trasmontana, Tramontana, Tremontana, s. f., tramontane, étoile polaire.

Lo rei demanda: Totas las estelas torneio elas? - Totas torneio... estiers 1, qu' es apelada trasmontana. Liv. de Sydrac, fol. 72.

Le roi demande: Toutes les étoiles tournent-elles? - Toutes tournent... excepté une, qui est appelée tramontane.

En aissi com la tramontana 

Guida la nau sobre mar 

A port. 

Un troubadour anonyme: Coblas esparsas. 

Ainsi comme la tramontane guide la nef sur la mer vers le port.

Las quals si movo eviron de la tremontana.

Eluc. de las propr., fol. 119. 

Lesquelles se meuvent autour de la tramontane. 

Adjectiv. Cela estela transmontana. Liv. de Sydrac, fol. 14.

Cette étoile tramontane (polaire).

- Vent du nord.

Los principals aissi nomnam 

En nostra lengua romana: 

Levan, grec e trasmontana.

Brev. d'amor, fol. 41. 

Les principaux ainsi nous nommons dans notre langue romane: 

levant, grec et tramontane.

CAT. ESP. PORT. IT. (chap.) Tramontana

25. Trasmon, Tramont, adj., lat. transmontanus, tramontain, couchant.

La rocha es dans sol trasmon. V. de S. Énimie, fol. 25. 

La roche est devers le soleil couchant. 

Tenc las mans levadas tro al solelh tramont.

Hist. de la Bible en prov., fol. 31.

Tint les mains levées jusqu'au soleil couchant.

(chap. Sol ponén, pun cardinal Ponén : Oeste. Lleván : Este.)