Mostrando las entradas para la consulta heliotropo ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta heliotropo ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

sábado, 27 de julio de 2024

2. 14. Pedro Saputo va a vore a les seues amigues.

Capítul XIV.

Pedro Saputo va a vore a les seues amigues.


Triste y pensatiu camináe después de aquella dolorosa separassió, y no assertabe a caminá ni sabíe aón volíe aná. Pero lo seu cor lo portáe cap a la aldea de les seues novissies, a la que va entrá pera estáy dos díes, procurán arribá tart y fen vore que estáe coix, pera descansá be aquella nit. Se va embutí a la primera casa que va trobá uberta, va sená y se va gitá queixanse del baldamén y de la coixera.

Pel matí cuan se estáe traén los bigots postissos y rentán van entrá los pares de les dos sagales, y al vórel ocupat en lo asseo lo van saludá y sen van eissí cap a la cuina. Rentat, mudat y asseat va eixí mol alegre fen sempre lo coix, lo van agarrá y sel van emportá a casa de la Paulina aon se faríe la minjada; y com la coixera ere gran segons camináe, lo van dixá allí y sen van aná cada un a les seues obligassions. Va pugué parlá una mica a soles en la Paulina, y li va di:

- ¿Vau entendre lo meu papé?

- No, siñó, va contestá ella.

- Be, pos, día que ya me hau olvidat. ¡Mentiroses! ¡Desagraídes! 

Lo va mirá entonses ella, y com ya no portáe los bigots y la perilla que ere lo que mes lo fée pareixe un atre, lo va aná reconeixén, y se li va cambiá lo coló, y ya assertáe ya, cuan li va di ell: 

- Sí, soc yo; ¡lo mateix!, ¡no te engañes!; lo vostre compañ y amán del novissiat. Obri ella entonses mes los ulls, lo reconeix, y sense podés aguantá s'avíe cap an ell en los brassos uberts. 

- Ves, li va di, y dóna la notissia a la Juanita. Pero siguéu prudentes. Se desfée ella de amor, y neguitosa y anhelosa va aná a dílay a la Juanita. La va cridá apart y apretanli la má li va di: ¡Ay, amiga, que lo estudián del billet ere Geminita, y es ell qui está ara a casa meua y no lo vam coneixe! Juanita va creure que la seua amiga habíe perdut lo cap o delirabe; pero va aná cap allá y va habé de desengañás, y creure lo que van vore los seus ulls y va sentí lo seu cor al vórel y sentí aquella veu tan acostumbrada.

Cuatre díes va durá la coixera, y no va durá mes perque va tindre temó de que sospecharen o caure an algún descuido. Va minjá un día a cada casa de les dos y en los instrumens que ñabíe al puesto se divertíen alguns ratos, y uns atres los empleabe en los seus amors en aquelles amabilíssimes sagales.

Per al día que sen va aná li van brindá una mula, y va di que un estudián no pot aná a caball mes que del seu poble a la siudat aon té los seus estudis, y que ell encara no habíe arribat a Navarra. Perque habenlo cregut tots navarro va dixá corre eixa opinió, que mes be lo afavoríe que lo perjudicabe.

Va seguí lo seu camí, y va arribá al poble de Morfina, al que va entrá encara mes tart, pos eren ya les vuit, y a un tems que no passe de les siat la posta de sol; y sen va aná al messón, gitanse enseguida, y encarregán a la messonera que vinguere qui vinguere no lo cridare. Pel matí va sabé que habíen anat a vórel algunes persones, don Vicente entre elles; y se va vestí y asseá, pera lo que se había previngut fen rentá la roba a un atra aldea aon se va aturá un día. Va eixí de casa en direcsió a la de don Severo; y abans de arribá va topetá en don Vicente que veníe a buscál, y que lo va renegá mol de la seua part y de la dels siñós pares perque los habíe fet lo despressio y ofensa de anassen a la fonda pública. 

- A sopá y dormí esta nit a casa meua, va contestá don Vicente, y no sé yo si tamé demá, no passaréu de llarg, amic meu; perque esta nit, a porta tancada, y sol una persona de fora de casa, hau de tocá lo violín igual que vau tocá l’atre día, de lo que encara estem alusinats.

- No ting cap instrumén.

- No ten faltará. Man germana diu que mes voldríe sentí alló que vores reina de España; perque es afissionada a la música y la paladege o saborege mol si es bona.

Van arribá en aixó a la casa. ¡Quin ressibimén! ¡Quin afecte! ¡Quin amor li van mostrá tots! ¡En quina naturalidat y confiansa li parláe Morfina! A tiro de ballesta se coneixíe que la criada li habíe dit lo que va sentí a son pare y va contá a Pedro Saputo. Va minjá allí, van passejá per la tarde, y al tardet no habense avisat mes que a la persona que va di don Vicente, que ere la seua dama, va tocá Pedro Saputo lo mateix que l'atra vegada, y encara en mes primor y reflexió. Estáe ell mes felís encara en les noves dels seus amors.

Pero a la matinada li va doná don Severo un mal rato. Li va preguntá a seques si habíe sentit parlá de Pedro Saputo; va contestá ell que una mica, pero que no podíe doná notissies del fulano. 

Sense notíssies de Gurb, traducsió (repassat)

- Pos amic, va di don Severo, vach arribá ahí del Semontano y allí me van parlá de eixe portento. Es un sagal que diuen no té mes de dotse a catorse añs, criat a Almudévar, y a la seua edat es lo mes gran sabut que se coneix: com que aixó mateix vol di Saputo. Es tamé pintó, músic, pero famós, potsé tan com vosté, don Paquito; un filóssofo consumat, tan inteligén en les seues respostes, que tenen temó de ficás a tiro los homens de mes barbes de la terra. Ell sap tots los ofissis. En dotse díes va adependre a lligí y escriure ell mateix; en un rato a pintá, en un atre a tocá tots los instrumens; y es tan tratable y ben parlat que a tots encante. No té pare, perque es fill de una pupila que ere pobre y ell la ha feta ya rica guañán tots los dinés que vol. Diuen que desapareix de casa y torne carregat d'or que guañe per ahí en la seua habilidat, o lay done alguna persona que d' amagatontes lo afavorix per encárrec de son pare, no se sap si se trate de un gran siñó de la Cort que va passá per allí, o de un príncipe que anáe disfrassat. Aixina, don Paquito, que no se parle de atra cosa; vaigues aon vullgues, tots te parlen d'ell, tots te pregunten y lo selebren. Y lo mes grassiós es que ningú lo veu may, mes que a les temporades que está al seu poble, com si portare en ell l'anell de Giges o lo heliotropo, que lo fa invissible. Diuen que unes vegades se disfrasse, y se cambie la cara; atres creuen que sen va en los gitanos.

Al sentí aixó no va pugué aguantás Pedro Saputo, va arrencá a enríuressen y va di:

- Raro humor seríe lo de eixe sagal.

- Sí, siñó, mol raro, va di don Severo, ya se veu, un home tan extraordinari per forsa u ha de sé en tot. Hasta la mare diuen que sense sabé cóm se ha tornat una verdadera siñora, com si haguere naixcut a un alta cuna, sol per la nova educassió que li ha donat son fill. Pero no está pujadeta ni soberbia sino mol plana, y tots la volen y respeten mol. No sé, amic don Paquito, cóm de Almudévar ha pogut eixí un elemén com éste. Perque hau de sabé (y perdónom la crítica) que es un poblacho feo a la vista y mes feo encara al tacte; y la gen d'allí no són dels mes espabilats que se digue. Yo estic determinat a anáy cuan sápiga sert que hi está, perque pera anáy en vano me penaríe lo viache.

- Faréu be, va di Pedro Saputo; encara que yo crec que no tot es vero lo que sone al pandero y que la fama aumente mol o potsé u aporte tot. De un sagal de la meua terra me contaben tamé maravilles y ell cuan u va sabé, sen enríe y va di: pos si yo soc home gran, ¿qué sirán los demés? Y agarrán lo violín se va ficá a tocá y va distraure a don Severo de la seua manía.

Al amor ningú l'engañe; l'amor tot u sospeche, tot u pense, tot u adivine. Mentres don Severo se tornáe llengua selebrán a Pedro Saputo, per lo que de ell habíe sentit, estáe Morfina miranlo enamorada y cavilán y medín cuan habíe vist al seu amán y sentit de ell als estudians, y se díe per an ella:

O no ña tal Pedro Saputo o es éste; perque es tan guapo com diuen, y tan sabut, y tan gran músic, y tan amable y tan diferén dels atres homens. Y pensán aixó lo miráe y li saltabe lo cor, y se li enseníe la cara, y se moríe de dessich de vores a soles y dili, tú eres. 

Ell la observabe, y va sospechá lo que estáe imaginán, y lográn un momén de libertat li va di: 

- Sí, Morfina, u has ensertat, yo soc; pero calla; y si ara que saps quí soc no te pene habem conegut... Se va quedá ella parada com un estaquirot durán un rato, pero después va rompre y va di acalorada y mol aventada:

- Morí primé que voldre ni mirá a datre home. Ya no ña remey; está tirada la sort; teua, teua soc. La meua passió y la meua raó u volen. Te vach vore, te vach coneixe, y no puc menos que vóldret, y me costaríe la vida si no me vullgueres. Perque tú sol (después de mons pares) estás pera mí al món. No tenía homens pera mí hasta ara, no los tindré mes abán. Pero ¡ay!, no me engaños, perque me moriré; no me digues que me vols si no me vols tan com dius y tan com yo crec. Perdona, amán meu, este desahogo, esta franquesa y mes encara la libertat que dono al teu amor y se pren lo meu cariño. No haguere acabat la elocuén y apasionada Morfina, si la veu de son pare que pujáe no la tornare al puesto de aquell rapto amorós.

Ell li va assegurá tot lo que podíe dessichá; y después de minjá se va despedí y sen va aná acompañat de don Vicente, que lo va dixá después pera aná a una finca aon teníe alguns jornalés.

sábado, 20 de abril de 2024

Lexique roman; Lapidar - Dilatament


Lapidar, v., lat. lapidare, lapider.

Deforas els lo van menar,

Comensson a lo lapidar.

Lo lapideron li fellon.

Planch de S. Esteve.

Dehors ils le vont mener, commencent à le lapider.

Le lapidèrent les félons. 

Part. pas. Sant Esteve fo lapidat. Planch de S. Esteve. 

Saint Étienne fut lapidé.

Deforas els lo van menar,  Comensson a lo lapidar.

La femna que era preza en adulteri, e devia esser lapidada.

V. et Vert., fol. 79.

La femme qui était surprise en adultère, et devait être lapidée.

ANC. ESP.

Demando a Filotas pora seer lapidado

Poema de Alexandro, cop. 1745. 

IT. Lapidare. (ESP. Lapidar. Chap. Lapidá, apedregá, cantalejá: lapido, lapides, lapide, lapidem o lapidam, lapidéu o lapidáu, lapiden; lapidat, lapidats, lapidada, lapidades.)

2. Lapificar, v., pétrifier, devenir pierre.

Part. pas. fig. Considera si es lapificat, dur, de fusca color. 

Apostema lapificada.

Trad. d'Albucasis, fol. 20 et 35. 

Considère s'll est devenu pierre, dur, de couleur brune.

Apostème devenu pierre.

CAT. ESP. PORT. Petrificar. (chap. Petrificá: petrifico, petrifiques, petrifique, petrifiquem o petrificam, petrifiquéu o petrificáu, petrifiquen; petrificat, petrificats, petrificada, petrificades.)

3. Lapidos, adj., lat. lapidosus, pierreux.

Sas vias so arenozas, lapidozas. Eluc. de las propr., fol. 162.

Ses voies sont sablonneuses, pierreuses. 

ESP. (pedregoso) PORT. IT. Lapidoso. (chap. Pedregós, pedregosos, pedregosa, pedregoses.)

4. Lapide, adj., lat. lapideus, pierreux, dur comme la pierre.

Scrophulas son motas..., de aquelas so alcunas de lapideas.

Trad. d'Albucasis, fol. 25.

Les scrofules sont nombreuses,.., de celles-là sont aucunes de pierreuses.

ESP. (lapídeo) IT. Lapideo. (chap. du com una pedra.)

5. Lapidatio, s. f., lat. lapidatio, lapidation.

Apres la lapidatio de sanh Estephe, premier martre.

(chap. Después de la lapidassió de San Esteve (Esteban, Stephanus), primé mártir, protomártir.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 97.

Après la lapidation de saint Étienne, premier martyr.

IT. Lapidazione. (ESP. Lapidación. Chap. Lapidassió, lapidassions; cantaleo, cantaleos; pedregada, pedregades.)

6. Lapidari, s. m., lat. lapidarius, lapidaire.

D' elas uzo lapidaris a talhar. Eluc. de las propr., fol. 184. 

D'elles usent les lapidaires pour tailler.

(chap. Al Decamerón en chapurriau, a la noveleta del heliotropo, ix la paraula lapidari: marmolista, picapedré.)

Libraris, lapidaris. Leys d'amors, fol. 150. 

Libraire, lapidaire.

CAT. Lapidayre. ESP. (lapides : piedra; picapedrero, marmolista) 

PORT. IT. Lapidario. (chap. Lapidari, marmolista, picapedré.)

7. Clap, s. m., tas, amas, monceau, masse.

Adv. comp. Tant an suffert l'aut baron lur mescap 

Qu'el meill del mon tenon Frances a clap. 

P. Durand: Er talent.

Tant ont souffert les hauts barons leur méchef, que le mieux du monde ils traitent les Français en masse.

(chap. Clapé, clapés.)

8. Clapie, s. m., tas, amas, grand nombre.

Adv. comp. Morian a clapies de fam.

(chap. (ne; se) Moríen a clapés de fam.)

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 14. 

Mouraient de faim à tas.

9. Clapier, s. m., clapier, trou à lapins.

Aquel que destrura clapier, o prendra conils.

Charte de Gréalou, p. 110. 

Celui qui détruira clapier, ou prendra lapins.

(chap. Cachapera, cachaperes. Cachap, cachaps, cachapa, cachapes es lo mote de Valjunquera.)

10. Clapiera, s. f., tas de pierres.

En una gran clapiera...

De sotz una gran clapiera.

V. de S. Honorat. 

En un grand tas de pierres. 

Dessous un grand tas de pierres.

ANC. FR. Misdrent le corps d'icelui brigant soubz un clappier et monceau de pierres. Lett. de rém. de 1456. Carpentier, t. I, col. 976.

(chap. Clapé de pedres, roques, coduls, cantals, barroculs.)

11. Aclapar, v., amasser, entasser.

Las peyras an aclapat. V. de S. Honorat.

(chap. Han fet un clapé de pedres. V. aclapá : fé un clapé.)

Les pierres ont entassé.

12. Aclap, s. m., entassement, confusion.

Ab sos sirventes, don fa tan gran aclap 

Que par qu'embroc los vers, e qu' els mescl' en enap. 

P. Bremond Ricas Novas: En la mar. 

Avec ses sirventes, dont il fait si grande confusion qu'il paraît qu'il met les vers en broc, et qu'il les mêle en coupe.

13. Allapidar, v., lapider.

Leveron peyras per el allapidar. Trad. du N.-Test., S. Jean, ch. 10.

Levèrent pierres pour le lapider. 

Tot lo pobol nos allapidara. Trad. du N.-Test., S. Luc, ch. 19. 

Tout le peuple nous lapidera.

IT. Allapidare. (chap. Lapidá.)


Lappa, s. f., lat. lappa, bardane, sorte de plante.

Lappa es herba ab fuelhas... que si rapo a la rauba d'home.

Eluc. de las propr., fol. 212.

La bardane est herbe avec feuilles... qui s'attachent à la robe de l'homme. 

CAT. ESP. (bardana, etc) PORT. Lapa. IT. Lappola. (chap. Lapa.)


Larg, Larc, adj., lat. largus, large, généreux, libéral. 

Voyez Muratori, Diss. 33. 

Dician de far la larga e tan hauta e tant grant qu'ilh pervengues entro al cel. La nobla Leiczon (Leyczon). 

Disaient de la faire large et si haute et si grande qu'elle parvînt jusqu'au ciel.

Fig. Petit mi met en razon larga.

Guillaume de Durfort: Quar say. 

Peu me met en raison large.

Etz, e foratz en totz faitz cabalos, 

Si fossetz larcx.

Granet: Comte Karle. 

Vous êtes, et seriez en toutes actions supérieur, si vous fussiez généreux.

Escas de fag e larcs de ven.

Alegret: Ara pareisson. 

Avare de fait et prodigue de vent. 

Substantiv. Aitan a de lonc coma de larc. Liv. de Sydrac, fol. 45.

Autant a de long comme de large.

ANC. FR. N'est pas larges du sien donner. 

fables et cont. anc., t. II, p. 186.

Il fu large et courtois en dons.

Froissart, t. III, p. 29. 

CAT. Llarg. ESP. PORT. IT. Largo. (chap. Llarg, llargs, llarga, llargues.)

Los germáns de Isabetta maten al seu amán, aufádega, cap, Lorenzo

2. Large, adj., large. 

Substantiv. Quant deu aver de large. 

Trad. du Tr. de l' Arpentage, 2e part., ch. 24. 

Combien doit avoir de large.

3. Largitiu, adj., libéral, favorable.

De do largitiva.

Ad home sa influencia especialment es largitiva. 

Eluc. de las propr., fol. 117. 

Libérale de don. 

Son influence est spécialement favorable à l'homme.

4. Largamen, adv., largement, généreusement, libéralement.

Gen prometre, largamen dar.

Pierre du Vilar: Sendatz vermelhs. 

Gentiment promettre, largement donner. 

Lo Senhor dona largamen. L'Arbre de Batalhas, fol. 126. 

Le Seigneur donne largement.

CAT. Llargament. ESP. PORT. IT. Largamente. (chap. Llargamen.)

5. Largar, v., larguer, lâcher, relâcher.

Han tan pregat qu' els van largar. V. de S. Honorat.

Ont tant prié qu'ils les vont relâcher. 

Van tramettre... per largar Paul. Trad. des Actes des Apôtres, ch. 16. Vont transmettre... pour relâcher Paul. 

ESP. PORT. Largar. IT. Largare. (chap. Llargá, llargás: yo me llargo, llargues, llargue, llarguem o llargam, llarguéu o llargáu, llarguen; llargat, llargats, llargada, llargades. Sinónim de aná, anassen, colá, allargás cap a. Imperatiu: llárgat, llargueutos o llargautos, llárgal, llargals.) 

6. Larguejar, v., faire des largesses, des libéralités.

Qui gran cor a de larguejar

Saber deu d' ont o pot traire.

P. Fabre d'Uzès: Luecs es.

Qui a grand coeur de faire des largesses doit savoir d'où il le peut tirer. IT. Largheggiare. (chap. Sé llarg, generós, liberal; gastá dines, doná, regalá, convidá, invitá. Contrari: agarrat, preto, del puñ preto.)

7. Largor, s. f., largeur, étendue, dimension.

Quo s devesis una grans tors

En un pauc miraill de largor.

Folquet de Marseille: Molt i fes.

Comme se discerne une grande tour dans un petit miroir de dimension. Fig. Non ai d'aver gran largor.

G. Faidit: Manens fora. 

Je n'ai pas grande étendue de richesse.

ESP. Largor. (chap. Llargaria, llargaries; extensió, extensions; dimensió de llarg, dimensions.)

8. Largueza, Larguesa, Largessa, s. f., largeur.

La largueza del pont no vos say devisar. Roman de Fierabras, v. 2341. 

La largeur du pont je ne sais vous expliquer.

- Largesse, libéralité, abondance.

El fon ben adreichamen sos fils en totas valors et en totas bontatz et en totas larguesas. V. de Blacasset. 

Il fut parfaitement bien son fils en tous mérites et en toutes bontés et en toutes largesses. 

Escalfat per largessa de viandas. Trad. de Bède, fol. 54. 

Échauffé par abondance d'aliments.

ANC. CAT. Largesa. CAT. MOD. Llarguesa. ESP. PORT. Largueza. 

IT. Larghezza. (chap. Llargaria, llargaries. Abundansia, abundansies.)

9. Larguetat, s. f., lat. largitatem, largesse, libéralité, abondance.

Ab trebalh et ab larguetat.

Conquier reys pretz, e 'l gazanha.

Bertrand de Born: Ieu chan. 

Avec tracas et avec libéralité, roi conquiert mérite, et le gagne.

Sufrem... grans efermetaz de coleras per larguetat de viandas.

Trad. de Bède, fol. 54. 

Nous souffrons... de grandes infirmités d'humeurs par abondance d'aliments.

ANC. FR. De ce fet-il moult grant aumosne,

Et de ce fet grant largeté. Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 112.

Ad chevaliers de mult grant largetet.

Od ço si aveit grant valeur de largeted... 

Cum Horn est vaillant e de grant largeted. 

Roman de Horn, fol. 16 et 3.

IT. Larghità, larghitate, larghitade.

10. Alargar, Alarguar, v., agrandir, relâcher, élargir, ouvrir, lancer, abandonner, délivrer.

Per alargar lurs possessions. Trad. du Tr. de l'Arpentage, 2e part., ch. 24. Pour agrandir leurs possessions. 

Avetz perdut per trop singlar, 

D' un punch vos degratz alarguar.

Un troubadour anonyme: En aquest. 

Vous avez perdu pour trop serrer, d'un point vous devriez vous relâcher. Suefron los layros, e los alargon per deniers.

V. et Vert., fol. 14. 

Souffrent les voleurs, et les élargissent pour deniers.

Ja sui tornatz en l' afan

De que m' alarguetz antan.

Cadenet: Amors e com.

Désormais je suis retourné en la peine de quoi vous me délivrâtes antan.

De gran prezon mon cor alarc.

Gavaudan le Vieux: Lo mes e 'l temps.

De grande prison je délivre mon coeur. 

Part. pas. Com li retenc son cavall

Qu' er' alarguatz en la gran vall. 

V. de S. Honorat. 

Comment il lui retint son cheval qui était lancé dans la grande vallée.

Fig. Lo cors nostre es alargatz a vos. 

Trad. de la 2e Épître de S. Paul aux Corinthiens.

Notre coeur est ouvert à vous.

ANC. CAT. Alarguar. CAT. MOD. Allargar. ESP. PORT. Alargar. IT. Allargare.

(chap. Allargá, allargás: yo me allargo, allargues, allargue, allarguem o allargam, allarguéu o allargáu, allargen; allargat, allargats, allargada, allargades.)

11. Alargamen, s. m., élargissement, agrandissement, augmentation. Del alargamen de las viandas de la terra del rei d'Aragon.

Cartulaire de Montpellier, fol. 204.

De l'augmentation des subsistances de la terre du roi d'Aragon.

- Délai, retard.

Mas las falsas van lur terme donan, 

E fin' amors no vol alargamen.

Bernard Tortis: Per ensenhar. 

Mais les fausses vont leur terme donnant, et pur amour ne veut délai.

ESP. Alargamiento. PORT. Alargamento. IT. Allargamento. (chap. Allargamén, allargamens; agrandimén, agrandimens; aumentassió.)

12. Relargar, v., relâcher, lâcher.

Totas autras leys cargon et estrenhon, mas aquesta relarga e descarga et alleuja. V. et Vert., fol. 51.

Toutes autres lois chargent et étreignent, mais celle-ci relâche et décharge et allége.

(chap. Relajá, del latín laxare.)

13. Eslargar, v., élargir, répandre.

No s' eslarge foras. Trad. de Bède, fol. 12. 

Ne se répande dehors.

IT. Slargare.

14. Elargir, v., élargir. 

Part. pas. En apres elargitz de preson. Fors de Béarn, p. 1080. 

Par après élargis de prison.


Lari, s. m., lat. larus, poule d'eau.

Lari es auzel alcunas vetz habitant en terra et algunas vetz en ayga.

Eluc. de las propr., fol. 147.

La d'eau est oiseau habitant aucunes fois sur terre et aucunes fois en eau.

(chap. Focha; polla o gallina d'aigua.)


Lart, Lar, s. m., lat. lardum, lard.

Cozetz en vi ab lart qu'es pres

De cap de porc.

Deudes de Prades, Auz. cass.

(chap. Coéu en vi en sagí (greix, grassa) que se pren del cap del gorrino, porc. Aixina que lo lart, lar, lard, llard, lardo es un tipo de grassa, sagí o greix del cap del gorrino.)

Cuisez dans le vin avec lard qui est pris de tête de porc.

Per lar a lardar los pijons.

(chap. Per “lard” a “lardá” los pichons : críes dels coloms; engreixá, engrassá, ensanginá. Del sagí venen les ensaginades o ensanginades. 

Lo dijous “lardero”, día del churisset a Alcañís, el choricer, ve de esta paraula; dijous gras, gort com lo presidén de la Ascuma de Calaseit.)

Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 227.

Pour lard à larder les pigeons.

Ascuma, Juaquinico Monclús, peix gros, pez gordo, Montclús, Esteban

CAT. Llard. ESP. IT. Lardo.

2. Lardar, v., larder.

Per lar a lardar los pijons. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 227.

Pour lard à larder les pigeons.

Loc. fig. Cant t' apatiscas ni t lardas.

P. Cardinal: Jhesum Crist.

Quand tu t' empâtes et te lardes. 

Part. pas. Fig. Menudamen de mot gros blavairos

Fon lardatz lo capos.

Matfre Ermengaud, Épître à sa soeur. 

Minutieusement de très-fortes meurtrissures fut lardé le chapon. 

ESP. Lardar (engrasar). PORT. Lardear. IT. Lardare.

3. Enlardar, v., larder, barder de lard.

Part. pas. Un paon rostit, enlardat,

E ricamenz apareillat.

Roman de Jaufre, fol. 78.

Un paon rôti, bardé de lard, et richement préparé.

CAT. Enllardar. ESP. Enlardar. (chap. engrassá, ensanginá, engreixá).


Las, adj., lat. lassus, las, fatigué.

Anero s pauzar, que mot eron las.

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 13.

Ils allèrent se reposer, vu qu'ils étaient moult las.

Fig. Que ja no sia las

De donar.

Bertrand de Born: Gent fai. 

Qu'il ne soit jamais las de donner.

- Malheureux.

Que fosson deliurat 

Li las prizonier dolen.

B. Zorgi: On hom plus. 

Que fussent délivrés les malheureux prisonniers souffrants.

Exclam. Las! que farai? cum sui trahitz! 

B. de Ventadour: Quan lo boscatges. 

Malheureux! que ferai-je? comme je suis trahi! 

M' aviatz gran gaug donat, 

Ai! lassa, can pauc m' a durat!

Roman de Jaufre, fol. 86. 

Vous m'aviez grande joie donné! ah! malheureuse, combien peu elle m'a duré! 

ANC. FR. Las! tant en ai puis souspiré. 

Et doit estre lasse clamée 

Quant ele aime sans estre amée. 

Roman de la Rose, v. 1616 et 14037.

J'ai eu occasion de prouver que l'exclamation française hélas a été formée de l'adjectif roman Las et de l'exclamation romane Ai venant du grec *aì, que le français a traduit par hé. Aussi trouve-t-on dans l'ancien français:

Helasse! moi dolente, dit Isabel. Hist. de J. de Saintré, t. I, p. 123.

ANC. ESP.

Sobrevino el infant lasso é sudoriento. Poema de Alexandro, cop. 156.

Le Dictionnaire de ta Crusca avait dit d'abord que lasso est une syncope de lassato, mais il est plus vraisemblable qu'il vient de lassus latin, et surtout de Las roman, dont il a conservé les acceptions; aussi l' erreur a été corrigée dans une des dernières éditions.

ANC. IT. Mas io lasso! che senza

Lei, nè vita mortal nè me stess' amo. 

Petrarca, Canzone: Che debb' io far. 

Ahi lasso me!... Ahi lassa me!

Boccaccio, Decameron, II, 6, et II, 5. 

ANC. CAT. Las. ESP. MOD. Laso. PORT. Lasso. (chap. Fatigat, cansat, baldat; triste, desafortunat, en mala sort, pobre.)

2. Lasset, Lacet, adj. dim., sorte d'exclamation, infortuné, malheureux, pauvret.

Ieu, lasset! non aurai mais guirenza. 

Pujols: Si 'l mal d'amor. 

Moi, malheureux! je n'aurai davantage assurance. 

Ay! laceta, yeu que farai? Trad. de l'Évangile de Nicodème.

Ah! pauvrette, que ferai-je?

(chap. Pobret, pobrets, pobreta, pobretes; desafortunat, desafortunats, desafortunada, desafortunades.)

3. Lassar, v., lat. lassare, lasser, fatiguer.

Malvatz es qui de guerra s lassa.

Bertrand de Born: Rassa tan creys. 

Est mauvais qui de guerre se lasse. 

Ja no s lassarian miey huelh 

D' esgardar.

Berenger de Palasol: Mais ai de.

Jamais ne se lasseraient mes yeux de regarder.

CAT. Llassar. ANC. ESP. Lasar. IT. Lassar. (chap. Cansá, fatigá, baldá.)


Lat, adj., lat. latus, large, étendu.

Es tan latz e tan amples. Leys d'amors, fol. 44.

Est si large et si ample. 

Lada es... via que vai a perdicio. Trad. de Bède, fol. 73. 

Large est... la voie qui va à perdition.

Camba lada e ben forteta.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Jambe large et bien assez forte. 

Substantiv. Foren M de lonc e C de lat.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 108. 

Furent mille de long et cent de large. 

Loc. adv. En lat et en lonc. Eluc. de las propr., fol. 49.

En large et en long. 

ANC. FR. Si est autant lons com lés.

Si sunt moult lez et moult parfont. 

Roman de la Rose, v. 3827 et 3815. 

Si grant et si ample et si lée.

Roman du Renart, t. II, p. 180.

ESP. (largo) IT. Lato. (chap. Llarg.) 

2. Latitudinalment, adv., en large. 

No latitudinalment ni segon la longitut. Trad. d'Albucasis, fol. 53.

Non en large ni selon la longueur.

(chap. Latitudinalmen. Al llarg.)

3. Latificar, v., élargir.

Reclauza dins la mayritz que la fa trop latificar.

Eluc. de las propr., fol. 59.

Renfermée dans la matrice qui la fait trop élargir.

(chap. Allargá.)

4. Ladeza, s. f., largeur. 

Longueza, ladeza et grosseza. 

Ha petita ladeza en comparacio de sa longueza.

Eluc. de las propr., fol. 19 et 133. 

Longueur, largeur et grosseur. 

A petite largeur en comparaison de sa longueur. 

IT. Latezza. (chap. Llargaria, llargaries.)

5. Latitut, s. f., lat. latitudo, largeur. 

En la latitut de las templas. Trad. d'Albucasis, fol. 4.

En la largeur des tempes.

CAT. Latitut. ESP. Latitud. PORT. Latitude. IT. Latitudine. (chap. Latitut, latituts.)

6. Dilatable, adj., dilatable. 

Abunda en humor unctuoza, dilatabla.

Eluc. de las propr., fol. 197. 

Abonde en humeur onctueuse, dilatable. 

ESP. Dilatable. (chap. Dilatable, que se pot dilatá.)

7. Dilatatiu, adj., dilatatif, propre à dilater.

Aquesta virtut es del cor dilatativa. Eluc. de las propr., fol. 19.

Cette force est dilatative du coeur. 

ESP. IT. Dilatativo. (chap. Dilatadó, dilatadós, dilatadora, dilatadores; com la caló, lo foc, algún medicamén, alguna herba vassodilatadora.)

8. Dilatar, v., lat. dilatare, dilater, agrandir, augmenter, étendre. 

Humor naturalment si dilata, et pren extensio. Eluc. de las propr., fol. 41.

Humeur naturellement se dilate, et prend extension.

Fig. Comencet... a dilatar son poder. Cat. dels apost. de Roma, fol. 205. Commença... à étendre son pouvoir. 

Part. pas. Per natural calor... dilatat. Eluc. de las propr., fol. 26. 

Par chaleur naturelle... dilaté. 

CAT. ESP. PORT. Dilatar. IT. Dilatare. (chap. dilatá, dilatás: dilato, dilates, dilate, dilatem o dilatam, dilatéu o dilatáu, dilaten; dilatat, dilatats, dilatada, dilatatades.)

9. Dilatacio, s. f., lat. dilatatio, dilatation.

Per sa inflammacio et dilatacio romp la nivol. Eluc. de las propr., fol. 138.

Par son inflammation et dilatation rompt la nuée. 

CAT. Dilatació. ESP. Dilatación. PORT. Dilatação. IT. Dilatazione. 

(chap. Dilatassió, dilatassions.)

10. Dilatament, s. m., dilatation, développement.

Pren planta... del aire et del foc dilatament.

Eluc. de las propr., fol. 196.

La plante prend... de l'air et du feu dilatation.

IT. Dilatamento. (chap. Dilatamén : dilatassió.)

lunes, 12 de febrero de 2024

Lexique roman; Elambic - Emblausir


Elambic, s. m., alambic.

En vi blanc distillat per elambic.

(chap. En vi blanc destilat per alambique o alambic.)

Rec. de recettes de médecine.

En vin blanc distillé par alambic.

CAT. Alambí. ESP. Alambique. PORT. Lambique. IT. Lambicco.

Julián Segarra Ortí, destilator, Xert, Chert, Maestrazgo


Electre, s. m., lat. electrum, électre, composition d'or et d'argent. Electre... al solelh, may resplan que aur ni argen.

Eluc. de las propr., fol. 187. 

Electre... au soleil, reluit plus qu'or et argent.

ANC. CAT. Electre. ESP. Electro. IT. Elettro.


Electuaris, s. m., électuaire. 

Uzar de electuaris confortatius.

Si purgacios ni electuaris no dono remedi.

Eluc. de las propr., fol. 92 et 87. 

User d'électuaires confortatifs.

Si purgation et électuaire ne donnent remède.

CAT. Electuari. ESP. PORT. Electuario. IT. Elettuario.

2. Lectuari, Lectoari, Lactoari, s. m., électuaire.

Portet una boyssa

De lectuari.

V. de S. Honorat. 

Il porta une boîte d'électuaire.

Lactoari c'om ven tot l'an... 

D'aquest lactoari faretz.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Électuaire qu'on vend toute l'année... Vous ferez de cet électuaire.

Fig. Domna, metges e metzina, 

Lectoaris et enguens.

P. de Corbiac: Domna dels. 

Dame, médecin et médecine, électuaire et onguent.

ANC. FR. Je lor claim quite lor piletes... 

Lor leituaire sont molt chier.

Fables et cont. anc., t. II, p. 391. 

ANC. ESP. Sabe un lectuario à estos bien guisar. 

Poema de Alexandro, cop. 2237. 

Los muchos letuarios nobles è tan estraños (: extraños)... 

Muchos de letuarios les dan muchas de veses. 

Arcipreste de Hita, cop. 1307 et 1308.


Element, s. m., lat. elementum, élément.

Enquera i son tug li quatre element, 

Et eissamen hi veg la nueg e'l dia.

Gui d'Uisel: Be feira chanso. 

Encore y sont tous les quatre éléments, et j'y vois également la nuit et le jour.

Creet Dieus, quan li plac, los quatres elemens: Lo cel, l'aer, la terra e l'aiga eissamens.

P. de Corbiac: El nom de. 

Dieu créa, quand il lui plut, les quatre éléments: le ciel, l'air, la terre et l'eau également.

Formet nostre senhor Dieus l'ome del plus estranh element, so es de la terra.

Hist. abr. de la Bible, fol. 1. 

Notre seigneur Dieu forma l'homme du plus étrange élément, c'est-à-dire de la terre.

Element es una minima et simpla partida del cors elementat.

Eluc. de las propr., fol. 131. 

Élément est une minime et simple partie du corps formé d'éléments. CAT. Element. ESP. PORT. IT. Elemento. (chap. Elemén, elemens.)

2. Elementar, Elemental, adj., lat. elementaris, élémentaire. 

La cometa fai movemen

Segon lo cors del firmamen, 

Quo fai lo fuocx elementars 

El dig planeta nomnat Mars.

Brev. d'amor, fol. 37. 

La comète fait mouvement selon le cours du firmament, comme fait le feu élémentaire en ladite planète nommée Mars. 

Per calor elemental. Eluc. de las propr., fol. 116.

(chap. Per caló elemental.)

Par chaleur élémentaire.

Especia es elementals, so es literals compositios.

Leys d'amors, fol. 44. 

Espèce est élémentaire, c'est-à-dire littérale composition.

CAT. Elementar. ESP. PORT. Elementar, elemental. IT. Elementare. (chap. elemental, elementals.)

3. Elementar, v., composer d'éléments. 

Part. pas. Dels quatre elemens tot cors elementat ve. 

A las cauzas elementadas.

Eluc. de las propr., fol. 130 et 105. 

Tout corps composé d'éléments vient des quatre éléments.

Aux choses composées d'éléments.

ANC. ESP. Elementar. IT. Elementare.


Elemosina, Elimosina, s. f., lat. eleemosina, aumône.

Dava a VII paubres elemosinas...

(chap. Donabe a set pobres almoines, almoynes.)

Li faria tantas messas dire, e tantas elimosinas faria per ella.

V. de Guillaume de la Tour.

Il donnait à sept pauvres des aumônes... 

Lui ferait dire tant de messes, et ferait tant d'aumônes pour elle.

ANC. ESP. Elemosina. IT. Limosina.

2. Almosna, Almorna, s. f., aumône. 

Quant hom vei romieu

Cochat, s'almosna 'l fazia,

Honors e bes li seria.

Azemar le Noir: Ja d'ogan.

Quand un homme voit un pélerin malheureux, s'il lui faisait aumône, honneur et bien lui serait.

- Qui adordenamens vol far almorna, a se mezeys deu comenssar.

V. et Vert., fol. 82. 

Qui avec ordre veut faire aumône, doit commencer par soi-même.

- Compassion, pitié.

Fig. D'ome, qu'es aissi conques,

Pot dompna aver almosna gran.

B. de Ventadour: Non es. 

D'homme, qui est ainsi conquis, dame peut avoir grande pitié. 

ANC. ESP. Candelas e almosnas e cantos e pregos.

Poema de Alexandro, cop. 660.

CAT. Almoyna. ANC. ESP. Almosna. ESP. MOD. Limosna. PORT. Esmola. (chap. almoina, almoyna, almoines, almoynes, aumosna, aumosnes.)

3. Almosnera, s. f., aumônière, bourse.

Vos, per fin' amor entera, 

Domna, mi des vostr' almosnera, 

Don ieu vos rend cin centz merces. (cin : cinc : cinq : cinco : sing, sinc)

Folquet de Romans: Domna, ieu pren.

Vous, par pur amour entier, dame, vous me donnâtes votre aumônière, dont je vous rends cinq cents mercis.

ANC. FR. Une herbe avoit en s'aumosniere 

Qui moult ert precieuse et chiere.

Roman du Renart, t. III, p. 118. 

Li moines traist une aumosniere; 

Dix sols i ot.

Fables et cont. anc., t. I, p. 247.

4. Almornier, Almoynier, Almonier, s. m., qui demande, qui fait l'aumône, aumônier.

L'autre ve paure almoyniers

A senhor qu'il fa valensa,

Tan qu'es rics; pueys, si mestiers

Li fa, non a sovinensa.

Folquet de Lunel: E nom del paire.

L'autre vient pauvre demandeur d'aumône à seigneur qui lui fait générosité, tant qu'il est riche; puis, s'il lui fait besoin, il n'a pas souvenance.

Sapchatz que bos almorniers 

Deu almorna dar volontiers.

(chap. Sapiáu que bon almoiné deu almoina doná en voluntat.)

Brev. d'amor, fol. 71. 

Sachez que bon faiseur d'aumône doit donner l'aumône volontiers.

Avenc se que sos cambriers

No 'lh fo de pres ni l' almorniers. 

Brev. d'amor, fol. 187. 

Il advint que son chambellan ne lui fut de près ni l'aumônier.

- Chargé de distribuer des aumônes.

Alcus dels sobredigs almoniers desamparaba la almonaria d'aquest testament.

Tit. de 1302. DOAT, t. CXVIII, fol. 253. 

Quelqu'un des susdits chargés de distribuer les aumônes abandonnait l'aumônerie de ce testament.

Adj. Ab la maio almoinera de la dicha gleia.

Tit. de 1276. DOAT, t. CXIII, fol. 75. 

Avec la maison aumônière de ladite église.

CAT. Almoyner. ANC. ESP. Almosnero. ESP. MOD. Limosnero. 

PORT. Esmolero. IT. Limosiniere. (chap. almoiné, almoinés, almoyné, almoynés, aumoiné, aumoinés.)

5. Almonaria, s. f., soin de distribuer des aumônes, aumônerie.

Recepio aquesta almonaria et la administracio d'aquest... testament.

Tit. de 1302. DOAT, t. CXVII, fol. 252.

Recevaient ce soin de distribuer les aumônes et l'administration de ce... testament.

6. Almornar, v., aumôner, faire l'aumône.

Nienz es dejunz senes almornar.

Sermons en prov., fol. 24.

Rien n'est le jeûne sans faire l'aumône.

ANC. ESP. Almosnar. PORT. Esmolar. IT. Limosinare.


Elephant, s. m., lat. elephantus, éléphant.

La elephanta va ves orient, e l' elephant la sec.

(chap. La elefanta va cap al orién, y lo elefán la seguix.)

Elephans nayscho en ela.

Eluc. de las propr., fol. 249 et 158. 

L'éléphante va vers l'orient, et l'éléphant la suit. 

Éléphants naissent en elle. 

CAT. Elefant. ESP. Elefante. PORT. Elephante, elefante. IT. Elefante.

(chap. elefán, elefans, elefanta, elefantes.)

2. Olifan, Orifan, s. m. et f., éléphant.

Atressi cum l'olifans 

Que, quan chai, no s pot levar. 

Richard de Barbezieux: Atressi. 

Ainsi que l'éléphant qui, quand il tombe, ne se peut relever.

Can l'orifan vol enfantar, ela vay al flum de Tigre, sobeira de India, et a la riba enfanta.

Naturas d'alcunas bestias.

Quand l'éléphante veut mettre bas, elle va au fleuve du Tigre (Tigris), souverain de l'Inde, et met bas sur la rive.

ANC. FR. De Perse i vint li olifans... 

Li oliphans qui estoit lens. 

Roman du Renart, t. IV, p. 131 et 97.

3. Elephanta, s. f., éléphante. 

Femna ni elephanta no engenro mas un filh.

Rescondo las elephantas domesjas.

Eluc. de las propr., fol. 51 et 249. 

Femme et éléphante n'engendrent qu'un fils. 

Ils renferment les éléphantes apprivoisées.

4. Elephantessa, s. f., éléphante.

Bestias, que han paucas popas, engendro paucs filhs, cum femna et elephantessa. Eluc. de las propr., fol. 51.

Bêtes, qui ont peu de mamelles, engendrent peu de fils, comme femme et éléphante. IT. Elefantessa.

5. Elephantin, adj., lat. elephantinus, éléphantin, d'éléphant.

Dens elephantinas.

Eluc. de las propr., fol. 16.

Dents d'éléphant.

CAT. Elefantí. ESP. IT. Elefantino.

6. Elefancia, Elephacia, s. f., lat. elephantiasis, éléphantiasis, sorte de maladie qui rend la peau rude comme celle de l'éléphant.

Una specia es de lebrozia dita elefancia. 

De leprositat et elephacia preservativa.

Eluc. de las propr., fol. 99 et 183. 

Il est une espèce de lèpre dite éléphantiasis. 

Préservative de léprosité et éléphantiasis. 

CAT. ESP. (chap. elefantiasis) Elefancia. PORT. Elephancia, elefancia. 

IT. Elefanzia.


Elitropia, s. f., grec *, héliotrope, sorte de pierre.

Elitropia es peyra vert.

(chap. Lo heliotropo es una pedra verda; al Decamerón en chapurriau podéu lligí una noveleta sobre esta pedra y Calandrino.)

Eluc. de las propr., fol. 187.

Héliotrope est pierre verte. 

ESP. Heliotropio. PORT. Heliotropia. IT. Elitropia. (chap. heliotropo)

2. Elytropia, s. f., grec *, héliotrope, tournesol, sorte de plante.

Elytropia es herba dita sol sequir, quar si mov siguen... movement del solelh. Eluc. de las propr., fol. 206.

Héliotrope est herbe dite suivre le soleil, car elle se meut suivant... 

le mouvement du soleil.

ESP. (como el girasol) PORT. Heliotropio. IT. Elitropia.


Ellebori, s. m., elleborum, ellébore. 

Ellebori val a purgar humors flegmaticas.

(chap. Lo ellebori val per a purgá humors flemátiques.)

Eluc. de las propr., fol. 206.

Ellébore vaut à purger humeurs flegmatiques.

De ellebori blanc.

Rec. de recettes de médecine. 

D'ellébore blanc.

ANC. CAT. Elebor. ESP. Eleboro. PORT. IT. Elleboro.


Ematiste, s. f., lat. amethystus, améthyste.

Ematiste es peyra de color ferrenca. 

(chap. L'amatista es una pedra de coló ferrós, de coló de ferro.)

Eluc. de las propr., fol. 187.

Améthyste est pierre de couleur de fer.

CAT. Amatista. ANC. ESP. Amatiste (MOD. Amatista). PORT. Ametysta. 

IT. Amatista.


Embarc, Embarg, s. m., obstacle, embarras.

Aura cert salvacio 

En Paradis, ses tot embarc.

Brev. d'amor, fol. 80. 

Il aura certainement salut en Paradis, sans aucun obstacle.

Qui aras se met en tal embarc

De sostener valor qu'a pauc non tomba. 

G. de Durfort: Quar say. 

Qui maintenant se met en tel embarras de soutenir le mérite qui peu s'en faut qu'il ne tombe.

- Embarquement.

Tots nostres embargs pagats.

Tit. de 1312. DOAT, t. XLII, fol. 142. 

Tous nos embarquements payés.

ANC. CAT. Embarg. ESP. PORT. Embargo. IT. Imbarco. (chap. Embarc, embarg; v. embargá: embargo, embargues, embargue, embarguem o embargam, embarguéu o embargáu, embarguen. Embargat, embargats, embargada, embargades.)

2. Embargament, s. m., embarras, empêchement.

Sens tot contrast e sens tot embargament.

Tit. de 1309. DOAT, t. CLXXIX, fol. 43. 

Sans aucune contradiction et sans aucun empêchement.

De tot embargament o torbament... contrast o embargament.

Tit. de 1418. Bordeaux, bibl. Monteil.

De tout embarras ou trouble... opposition ou empêchement.

Per alcun autre embargament manifest.

Tit. de 1284. DOAT, t. XXXVIII, fol. 74. 

Par aucun autre empêchement manifeste.

3. Embargar, v., embarrasser, empêcher.

Cant si pais, 

Embarga lo; no pot trair 

So que manja.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Quand il se repaît, elle l'embarrasse; il ne peut avaler ce qu'il mange.

Tos temps ey paors que ns embarc 

La freoltatz.

Gavaudan le Vieux: Lo mes. 

J'ai toujours peur que la faiblesse nous embarrasse. 

Si be m fas lonc esper, no m'embarga. 

A. Daniel: Si m fos. 

Bien que je fasse longue attente, cela ne m'embarrasse.

De nulha ren no s'esmet ni s'embarga 

Ses bon yssir.

G. de Durfort: Quar say.

Ne se mêle ni s'embarrasse de nulle chose sans bonne issue. 

Part. pas.

Iverns no m ten de chantar embargat,

Ni per estiu non suy plus voluntas. 

G. Riquier: Iverns. 

Hiver ne me tient empêché de chanter, ni par l'été je ne suis pas plus empressé. 

CAT. ESP. PORT. Embargar. (chap. embargá: embargo, embargues, embargue, embarguem o embargam, embarguéu o embargáu, embarguen.)

4. Desembargar, v., débarrasser. 

Delivrar o desembargar la terra.

Tit. de 1310. DOAT, t. CLXXIX, fol. 223. 

Délivrer ou débarrasser la terre. 

CAT. ESP. PORT. Desembargar. (chap. desembargá, se conjugue com embargá.)


Embelic, s. m., lat. umbilicus, nombril.

Cercuit del embelic.

Trad. d'Albucasis, fol. 7. 

Contour du nombril. 

ESP. Ombligo. PORT. Embigo. IT. Ombilico

(chap. melic, melics; meligomelico al alt Aragó.)

2. Emborill, Embonilh, Enbonill, s. m., nombril.

Per lo budel del emborilh. 

(chap. Per lo budell del melic.)

Lo budels del embonilh.

Liv. de Sydrac, fol. 85 et 103. 

Par le boyau du nombril. 

Le boyau du nombril.

Tro al embonill.

Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 127. 

Jusqu'au nombril.

3. Emborigol, s. m., nombril.

Li autre que so cabessatz tro l'enborigol, aquels son fornicadors.

Revelatio de las Penas dels inferns.

Les autres qui sont velus jusqu'au nombril, ceux-là sont fornicateurs.


Emblar, Enblar, v., voler, dérober, prendre, enlever.

Manthas vetz ieu cossir tan

Lairon me poirian emblar, 

Ja no sabria dir que s fan.

B. de Ventadour: Quant erba vertz. 

Souvent je pense tellement que voleurs me pourraient voler, que je ne saurais dire ce qu'ils font. 

Car lai vivia ab sos lairos, 

Emblan las fedas e'ls moutos.

Garin d'Apchier: Mos cominals.

Car il vivait là avec ses larrons, dérobant les brebis et les moutons.

S' us paubres hom emblava un lansol, 

Laires seri' et iria cap cli.

(chap. Si un pobre home emblabe, robabe, un llansol, lladre siríe y aniríe en lo cap cacho, inclinat.)

P. Cardinal: Prop a guerra. 

Si un pauvre homme enlevait un linceul, il serait voleur et irait tête baissée. 

Un bais que forsa d'amor 

Mi fetz a ma domna emblar.

P. Vidal: Pus tornatz.

Un baiser que force d'amour me fit dérober à ma dame.

Per qu'ieu l'embles un dous baisar.

B. de Ventadour: Quant erba vertz. 

Pour que je lui dérobasse un doux baiser.

Fig. Pros domna, ab un dous esguar... 

Mi venguest mon cor emblar.

P. de Maensac: Estat aurai. 

Vaillante dame, avec un doux regard... me vîntes voler mon coeur.

- S'éloigner, s'envoler, s'enfuir.

Quan m'en cuic enblar, plus mi repren. 

Aimeri de Peguilain: En amor. 

Quand je m'en pense éloigner, plus elle me reprend. 

Embleron si dels frayres, e van pres de la mar.

V. de S. Honorat. 

Ils s'éloignèrent des frères, et vont près de la mer. 

Er quan s'embla 'l fuelh del fraisse.

Rambaud d'Orange: Er quan. 

Maintenant quand s'envole la feuille du frêne. 

Part. pas. Que no m pogues esser emblatz. 

Passio de Maria. 

Qu'il ne me pût être dérobé.

Dic que mon cors m'es emblatz.

P. Cardinal: Ar mi puesc. 

Je dis que mon coeur m'est enlevé. 

Tota la gen morta, c'us no n'es escapatz, 

Mas ieu tant solament que m'en sey gent emblatz.

Roman de Fierabras, v. 119.

Toute la gent morte, tellement qu'un n'en est échappé, excepté moi tant seulement qui m'en suis habilement enfui.

ANC. FR. Plusieurs fois la folle femme amble l'argent à son mary pour acheter vestures. Tr. de S. Bernard, Montfaucon, Bib. bib. p. 1390. 

Dirai vos que mon cuer amblé m'a

Li douz ris et li bel oil qu'ele a.

Le Roi de Navarre, chanson 3. 

ANC. CAT. Emblar. PORT. Embellezar.


Emblausir, Enblauzir, v., éblouir, ébahir. 

Voyez Denina, t. III, p. 21.

Part. pas. De gaug que avian eran totz emblausitz. 

Auziron tan grans cans delhs angils que totz estavan enblauzitz.

Philomena.

Ils étaient tous éblouis de la joie qu'ils avaient. 

Ils ouïrent si grands cantiques des anges, qu'ils étaient tous ébahis.