Mostrando las entradas para la consulta fredes ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta fredes ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

miércoles, 17 de julio de 2024

Libre de caça. Libre de animals de casar.

N.° 1295 En la cubierta: Libre de caça. Libre de animals de casar.

Hoja 2.a: Capitol de les fayçons e dels plomatges que deuen hauer los sparuers per a ser bons. (N. E. esparvers. Hay que consultar a Deudes de Prades, Auzels cassadors; por ejemplo en las obras de Raynouard.)

esparvé, cernícalo, halcón, falcó

94 hojas útiles, excepto las 1.a y última en blanco y las 90 a 96, de las que sólo se conserva la parte inferior; foliación 4 a 91 (las primeras hojas han sido cortadas). - Papel, cuya filigrana consiste en mano con estrella de cinco puntas, 0,314 alto X 0,215 ancho: caja escritura 0,236 X 0,154. - Letra S. XV; algunos claros prueban (que) es una copia.

Perg.°

(De la Librería de D. Vicente Hernández Máñez.)

¿Será el presente tratado la obra de cetrería del famoso Antonio de Vilaragut que cita Salvá?

Se conservan los capítulos siguientes:

De les fayçons e dels plomatges que deuen hauer los sparuers per a ser bons.

De les condicions, maneres e volers que deu aver lo astor prim que es dit femeniu.

Dels mijans astors quins deuen eser.

Dels noms de les plomes del cors de qualquier oçell.

Dels astors terçols que son dits mascles e son los menors.

Quant e com deu hom traure del niu e criar astors e sparuers e per conseguent tots altres ocells de presa.

Com deu fer hom hobrir la boca al falco o al oçell

Per a fer bo e ben volar e ben casar e ardit al astor o esparuer.

Dels astors o esparuers que son de auol cor e de auol condicio que no uolen caçar ne pendre res e an bona talla e bona pena. (N. E. Pena : ploma : com lo rat penat.)

De les natures dels falcons e dels oçells de presa e de les talles e fayçons e plomatges de aquells quines an a esser per a ser bons.

De no pendre lo falco o lo oçell si gran nesisitat no es.

Com deu hom tenir lo falco o lo oçell e que li deu hom fer quant lo a brau e saluatge.

Del pes cantitat e mesura de medeçines e altres coses que son conuenibles e haura prou qualquier oçell segons lo gran de aquell poch mes o menys.

Com deu abaxar hom los falcons o los oçells.

De la barra o percha qui es bona pera tenir qualseuol ocell.

Per a fer adompdar e amançar e asossegar a oçell malenconich e per ferli perdre que nos debata molt, ni basque e sia pus ayna dompde el fara abaxar molt e perdre algun poch de la brauea e fets axi.

De quant haurets tengut lo falco o lo oçell deu o quince jorns e sera bax e vendra be al puny quey salte volenters o un poch al lloure seguentment que li deuets fer e fets li pebrada e daula y en deju que no haja menjat res a hora de misses majors.

Seguentment que deueu fer al oçell e com li adobareu la nefa e en quin temps ne quant.

De quant voldrets dar la dita bossa o porga al falco o al oçell per denejar (N. E. netejar) li lo ventrell com ho farets.

Qui deu hom fer al falco o al ocell quant hom coneix questa algun poch empachat e volrets que esmirle be.

De la poluora que es mol bona per a dar al falco o al ocell que volrets questiga llarch de ventre.

Per a quant conuendra de dar plomada al falco o al ocell e com la y dareu e quant e en quina manera.

Com deu hom guardar de llançar ne fer pendre al aztor ni al falco ni al oçell ralees ni ceuar lo y ne darliu amenjar.

Com se deu a saytar falco monteri o pelegri a perdiu.

Per a afaitar lo falco a llebre o a perdiu o a altra cosa la qual vos volrets. 

Com vos deuets guardar de dar a menjar al oçell que esta molt flac e baix.

Per a tornar gras e engordar lo ocel, que sia vengut a gran flaquea e de falliment (defalliment) de carns.

Quant deu hom tenir lo falco o lo oçell flach o gros segons lo temps.

Com deu exer avisat tot caçador per a caçar be ab lo falco o ab lo oçell.

Per a guardar que lo falco o lo ocell no rode per desig de sol e de esser sbanyat car mols sen van per aquesta raho.

Del falco o del ocell qui desempara la preso qui presa aura ans que y plegue son senyor.

Per a fer ardit lo falco o lo oçell.

Si lo falco o lo ocell es squiu que nos dexe cobrar.

De quant lo falco o lo oçell sesbarrara o fogira del hom es ceuara de qualquier mal past que li deu hom fer.

Quant hom be de caça ab lo falco o lo ocell que li deu hom fer.

Que deu hom fer al falco o al oçell quant be de caça.

Com deuets ceuar lo vostre ocell o falco de oçells de aygua.

Com no deuets fer pendre ni dar res per medecina al falco o al ocell sino en deju si gran necessitat no es.

Per a fer curar les plomades que los falcons o los ocells se retenen.

Com no deu hom de dar plomada ni curall ni osfada al falco o al oçell.

Del falco o del ocell que apresa la plomada o lo curall e so rete que no vol llancar (llançar) per tracio que en ell regna ho (o) per malaltia.

Del falco o del oçell que te alguna cosa en lo ventrell e vomiteja e no la pot llançar per a ferla y llançar fets axi.

Quant los falcons ho los ocells tenen algunes plomades velles pegades en lo ventrell en ques conexera e com lo guarreu. (guariréu : sanaréu)

Del falco o del ocell que fa sanch per dauall ab lo que smirla.

Del falco o del oçell com lo deu hom guardar que no begua de neguna sanch en special sia guardat que no vega (begua, begue, de beure) sanch de oçell vell.

Del falco o del oçel que no sab hom quin mal sea ni lo y pot hom conexer que li deu hom fer.

De quant se aborracara alguna ploma o plomes al falco o al oçell o seli machucara o lluxara o torçra o trencara pero que del tot no sia trencada adobaules hi en la forma seguent.

Que deu hom fer al falco ho al oçell que se li haura trencada alguna ploma o plomes de les alles o de la coha prop la carn com la y deuets escatir.

Per a escatir de agulla.

De quant se li aranca alguna ploma per força al ocell.

Quant se arranca al oçell alguna ploma de les ales ho de la coha per força que li faça sanch.

Per a falco o ocell que sia tacat de oli o de grex en les plomes.

De la formiga ques fa als falcons e als oçells en les plomes de les ales e de la coha que se les tallen ab la nefa e no sab hom quin mal se han.

Per a fer desfer los hous als falcons o als oçells que son femelles.

Per a al falco o oçell que no pot pasar la gorga.

De la polbora qui es bona per a dar al falco o al oçell qui llança la gorga.

Per a qui volra fer llançar la gorga al falco o al oçell.

Per a curar falco o ocell que no pot pasar la gorga e la te ja corrompuda que li put lo ale si la y o letg e la vianda que y te dins que li farets.

Del falco o del ocell que te la gorgua e lo ventrell e les tripes fredes e per raho de aquesta fredor lança la gorgua.

Del falco o del ocell que llança la mitat de la gorga poch mes o menys.

Del falco o del ocell que te la gorga e les tripes plenes de vent.

Del falco o del oçell ques forada la gorga.

Per a falco o oçell que ha defalliment de cor que no pot volar com solia.

Quant lo falco o lo oçell te les mans inflades.

Com se deu fer oli apati.

Del falco o del oçell que te les mans inflades e no y te plaga alguna.

Dels porets e claus ques fan en les mans dels falcons o dels oçells e ab que guaran.

De la ungla quant vol eixir al falco o al oçell que las arranca del dit de la ma.

Com deu hom fer per guardar lo oçell que no se li façen les malalties de la aygua congelada en lo cap.

Que deu hom fer al falco ho al oçell per a que stiga sans tot lany.

Que deu hom fer per guardar lo falco o lo oçell que no haja aygua en lo cap e per sostenirlo sans tot lany.

Per a falco o oçell que te aygua en lo cap.

Del falco o del oçell que te aygua congelada en lo cap e te lo cap inflat.

De mal de aygua congelada ques fa als falcons o als oçells en lo cap.

De altra aygua congelada que es mala.

Si lo falco o lo oçell te blancor o desfeta o tel en lull. (l'ull) 

Del falco o del oçell que te tel en lull o desfeta per colp o per als.

Del falco o del oçell que reb colp en lull e sel haura trencat.

De una malaltia ques fa als falcons o als oçells que a nom mal de cap.

Per quines rahons ve lo mal del cançer en la boca als falcons o als oçells.

De quines viandes deu hom guardar al oçell que no li de a menjar quant tendra mal de cançer en la boca.

Del falco o del ocell que te la boca inflada e no y te alre malt. (mal)

Del mal ques fa als falcons o als ocells que sels infla la boca per scalfament.

De una malaltia ques fa als falcons o als oçells en la boca que dien garmolls ho grans.

De altre gormis ques fa en la boca del falco o del oçell qui es a manera de cançer lo qual es mortal sino es acorregut e curat.

De mal de cancer ques fa als falcons e als oçells en la boca.

De altre cançer ques engendra en algunes plagues o talls ques fan als falcons, o als oçells en la boca.

De altre cançer ques fa en la boca del falco o del oçell.

De altre cançer ques fa es engendra en la boca del falco o del oçell que es pijor que tots e es perillos e mortal.

De altra medeçina que es bona per a guarir mal de cançer que sia fort.

Del guermez ques fa en les orelles dels falcons o dels oçells.

Quant per alguns colps o debatudes se li sera inflat al falco o al ocell en algun lloch e se li sera alli represa alguna sanch cuallada entre lo cuyro e la carn.

Del falco o del oçell que haura rebut colp com dit es en lo altre capitol e no se li ajustara sanch ni sera molt inflat sino que u tendra blau.

De altra manera de cascament que lo falco o lo ocell esta cascat en lo cos e no pasa be lo que menja.

Per a falco o oçell que sera estat mal tractat e cascat.

Quant lo falco o lo ocell sera cascat que ha pres colps.

De altra manera de malaltia que ve per cascament als falcons o als oçells.

Del mal de fetge que ve per cascament als falcons o als oçells.

Del falco o del oçell ques debat per beure quant veu laygua en beu molta e tantes vegades com veura aygua tantes ne vol beure e de fet ne beu si lin dexau beure e tot aço fa per mal que te en la vexiga.

Del falco o del ocell que smirla ab afany que seli comença a fer pedra.

De mal de pedra ques fa als falcons e als oçells.

Dels falcons o dels oçells que han mal de pedra.

Com se deu obrir lo falco o lo ocell quant te tan grosa la pedra que nol dexa smirlar e no la pot lançar.

De una pedra chica ques fa als falcons o als oçells entre les çelles e le cuyro questa sobre la nefa alli hon comença la ploma del cap.

Del falco o del ocell que se li fa pedra o durullo entre la çella e lo cap.

Del falco o del oçell que haura pantax.

Del enguent que es bo per a curar totes nafres als falcons ho als ocells.

De la poluora que es bona per a guarir los falcons o los oçells que han nafres giques que no han mester cosir ni obrir.

Del falco o del oçell que reb colp.

Per a falco o oçell que sera nafrat de fora en la caça.

Per a guarir al falco o al oçell que tendra plaga en les mans o en les cames de la ploma avall.

De quant lo falco o lo oçell per nafra li hixen les tripes de fora.

Com se deu fer la consolda per a les trencadures.

Com se deu fer la consolda per a les trencadures. (sic)

De quant lo falco o lo oçell se trenca alguna canyella de la ala os trenca la ala tota en redo e no li ix os ni sanch ni te romput lo cuyro.

Del falco o del oçell que haura la cama trencada o la cuxa que nos haura romput lo cuyro ne li haura exit os ni canyella ni sanch.

Si lo falco ho lo ocell tendra la cuxa o la cama o la ala trencada que sia romput lo cuyro que ixca sanch.

Dels filandres ques engendren en lo ventrell del falco o del oçell.

Des filandres que son engendrats prop los rinyons de fora lo ventrell dins en lo cos.

Del inflament que los falcons o los oçells tenen en lo ventrell de ram de enfit que stan enpachats.

Joaquim Montclús, Joaquín Monclús, gordo, seboso, gort, gras, craso, empachat

Del falco o del oçell que esta costribat que fa la smirla dura a durullons.

(constipado : estreñit, que fa la merda dura a cagallons : truños.)

Luis Rajadell, wc, tassa del wc, assentat, cagán, merda, merdós,

Del falco o del oçell que ha mal de febra questa empachat.

Del inflament ques fa als falcons o als oçells en lo ventre que ha nom tropich.

Del inflament ques fa al oçell entre lo cuyro e la carn per ventositat.

Del falco o del oçell que se li fa potra.

Del falco o del oçell que tendra les barres fora de lloch. (barres : mandíbula, mandíbules.)

Del mal de fistola ques fa als oçells.

Del falco o del oçell que se li fara sobre os.

Que deu hom fer al oçell quant lo vol posar en muda.

Com vol star lo oçell en muda e en quin loch lo deu hom tenir e en quina forma.

De les viandes e altres coses que son bones per a fer be mudar e tost lo falco o qualseuol oçell. E dauli de aquestes viandes al començ mentre menja ab fam que depuix no voldra menjar ni pendre nenguna poluora per a quel faça mudar tost e despullar.

Que deu hom fer per a tenir sanch (N. E. sa, sano) lo falco ho lo oçell quant estiga en muda e per conseguent tot lany.

De una malaltia ques fa als falcons o als oçells en lo temps que estan en muda que sels puxen filandres als renyons.

Que deu hom fer al falco o al oçell quan ix de muda e quant hom lo vol traure.

Que deu hom fer al oçell que remuda les plomes.

De una malaltia ques fa als falcons o als oçells en lo temps que muden que ha nom prohija de ques guasta les plomes.

Per a fer desfer lupia.

Per a desfreçar e mudar de color los falcons o los oçells que nols coneguen.

Per a guarir sarna per molta que tingan qualseuol gos o altre animal e encara persona...

martes, 16 de julio de 2024

Francesch Jiménez, Comença lo libre qui tracta de la vida, e actes de Jesuchrist

Jiménez, Francesch.

N.° 1199 Fol. 1: Vita Christi et virginis. Comença lo libre qui tracta de la vida, e actes de Jesuchrist, e de les dignitats e priuilegis (privilegis) de nostra dona sancta Maria. Lo qual libre compongue (compongué : compuso) mestre Eximeniç a preguaries de mosen Pere dartes mestre Racional de Valencia. Prolech.

Fol. II: Protestacio de hauer catolich son seny en tot aquest libre. capitol primer.

Fol. CCLXXXXVIII v.to: Segueix se lo VIII.em libre aprop en un altre volum apellat de la vida de Ihesucrist.

312 hojas (varias remendadas), fol.s I a CCC, a dos columnas y 25 líneas. - La 1.a en vitela, alternando cada seis hojas de vitela con dos de papel, excepto al fin, en que lo efectúan con cada cinco: filigrana unicornio, flor de lis, corona y tijeras, 0,287 alto X 0,240 ancho: caja escritura 0,198 X 0,140. - Letra fines del S. XIV (N. E. La Vita Christi en valenciano de Isabel de Villena se publicó a finales del S. XV, 1497.); 

con capitales en negro, sobre raspado de letra roja; calderones, adorno de letras y títulos en rojo. - Texto (falto de los tres últimos libros). 

Kempis  Vita Christi POR Sor Ysabel  DE Villena Letra Gótica. Libro *Rarísimo Impreso *año (en lugar de virgulilla ñ hay ^ circunflejo desplazado a la derecha) 1497. Incunables 1973 (BNE)

Perg.°

Véase el prólogo:

“Al molt honorable e discret caualler mosen P. dartes Maestre racional del molt alt princep e senyor don Martí per la gracia de deu Rey darago. lo seu orador en Ihesu christ saluador Frare ffrancesch eximeniç del orde dels frares menors. si mateix en tot just seruir e majorment en aquell que sia en manifestaçio e honor e gloria del dit nostre redemptor e saluador Ihesu christ Mossen P. diuerses uegades ha plagut a la uostra deuoçio de sollicitar e mourem, que la uida sagrada del nostre cap Ihesu christ que los sants euangelistes han breument posada, yo degues pus larch posar segons ço que los sants doctors hi han dit, e postillat e los grans contemplatius nan sentit, e santes persones. E aço mauets dits que desijats, per tal que les gents, qui totes quaix son ara fredes en la amor del dit senyor hoynt dell coses altes e nouelles se escalfassen en la sua amor, e fossen a ell pus reuerents, el seruissen ab major feruor, e reuerencia, e diligencia. E jat sia que la vostra santa intençio me haia molt plagut empero la cosa aquesta es ami queix inpossibla car pens, e he legit que aytal cosa atractar accabadament, e axi com se pertany noy es bastant creatura humana ne angelica. Car com diu. i. gran doctor, e molt contemplatiu, tanta es la altea e excellençia del nostre redemptor e tan altes e tan perfetes foren tots temps les sues sanctes obres que james ell no feu acte que si era conagut ab totes les sues circumstancies que no sia bastant a tot hom areparar, e poderosament fer leuar sobre tota la sua penssa. Per que diu aquest doctor qui donchs pora recomptar, ne suficient declarar quines foren les sues glorioses cogitaçions paraules (,) obres, e eximplis, com aço tot exis dela font de uida, e del gran abis, e pelech de infinita santedat, e sauiesa sua. Per que aquesta cosa considerant eser sobre tot mon pobre saber e poder, per res no haguera emparada, sino quant se e creech fermament que aquell eternal deu Ihesu christ es potençia infinida, clemencia inestimabla, bonea incomparabla, lum uertadera, caritat incomprensibla, liberelitat sens tot terme, magnificençia incogitabla, amor dolçor, e valor transpassant tota pensa qui los pescadors ha fets doctors, e lum general del segle, e les lengues dels infants ha disertes, ee la bocha dels muts fa parlar, e per la somera feu instruir balam lo propheta, per aço comfie de la sua inmensitat, quem faria grande poder parlar dell, e de ordonar aquest libre a gran gloria sua, e aprofit dels feels christians e deuots qui açi legiran, e a salut de la mia anima e asatisfer ne als vostres prechs justs, deguts, e honests, als quals no poria dar negatiua. Per raho de totes aquestes coses, tot treball oblidat me pose a ordonar aquest libre, e recorrent primerament a la ajuda del dit glorios senyor e redemptor nostre segonament confiant deles uestres oraçions, e dels altres que a aquesta obra son deuots. Recorrech suplicant e tots humilment que al dit deu e senyor uullats deuotament pregar, que ell per sa gran clemencia e prechs de la sua preciosa mare, de la qual havem açi, altes excellencies a declarar me uulla preseruar de tota error, em faça per tot lo proçes daquest libre dir ço que sia aell plasent, e profitos al seu poble”. 


N.° 1200 Fol. I: Al molt honorable e discret caualler Mossen Pere Dartes Mestre Racional del molt alt Princep e senyor Don Marti per la gracia de deu Rey Darago. Lo seu orador e en Ihesu christ seruidor Frare Francesch Eximeniç del orde dels frares menors...

Retrato imaginario de Martín I de Aragón, de Manuel Aguirre y Monsalbe. Ca. 1851-1854. (Diputación Provincial de Zaragoza).

Fol. IIII: ... De present açi resta que enseny la continencia da quest (daquest d'aquest) libre per que deus açi saber que tot aquest libre es partit per. X. tractats.

Fol. IIII. v.to: Comença donchs açi lo primer libre de la sagrada vida de Ihesu christ qui ensenya per quina manera lo nostre Redemptor es dit esser predestinat eternalment, e posa alguns grans bens qui per la dita predestinacio son peruenguts a nosaltres.

Fol CCCLXXV v.to: Lo quart punt es que lauors herodes pensant com los dits Reys eren venguts de tant luny per adorar lo dit infant e Rey lauors nat, Pensant en lo gran senyal que hauien hagut del cel en la estela quils hauia guiats, la qual estela hauien molts uista, qui en sa presencia ho hauien recomptat Segonament pensant com los grans sauis e maiors mestres en la ley li hauien dit lo loch hon deuia naxer e per alguns fos secretament informat, que aquell era lo temps en lo qual deuia naxer 

E axi mateix sabes com los dits Reys dorient lo hauien trobat e adorat en bethleem, Terçament informat com los Angels cantants altament en layre hauien denunciada la sua santa natiuitat, e com...

CCCLXXV folios en rojo; tres hojas en blanco al principio y otras tres al fin, a dos columnas y 37 líneas. - El primer folio en vitela, los tres siguientes papel; los dos a continuación vitela, los otros seis papel, y así sucesivamente; (dos marcas de filigranas) 0,248 alto X 0,212 ancho: caja escritura 0,180 X 0,138. - Letra principios del S. XV; la primera capital miniada en oro y colores y las demás en azul o rojo, con adornos; los calderones y ornamentación de algunas letras, así como los epígrafes, en rojo. 

Perg.°

(De la Librería de D. Vicente Blasco).

Los títulos de los libros en que se divide la obra son los siguientes:

Lo primer tractat ensenya per quina manera lo nostre Redemptor es dit esser predestinat eternalment, e posa alguns grans bens qui per la dita predestinacio son preuenguts a nosaltres.

Lo segon declara com laueniment del dit Saluador es estat reuelat del començament del mon ença per diuerses maneres.

Lo terç tracta com lo dit senyor glorios ne on ne quant se encarna ne com se humilia prenent carn humana.

Lo quart mostra quina estech la sua santa natiuitat, ne com apparech en lo mon, e declara les coses a ell pertanyents segons la sua infantea fins que hach. VII Anys.

Lo quint encerca quina estech la sua santa e dolça puericia e la sua jouentut sagrada e marauellosa fins que hac. XXX. Anys.

Lo sise obre lo misteri del seu sant baptisme, e aquis toca del seu deiuni en lo desert, e de la sua temptacio.

Lo seten aporta com appella los sants Apostols els dexebles e aqui veuras quina estech la sua religiosa vida, e apres la sua santa preycacio e doctrina e com aprouada per innumerables virtuts sues e exemplis e miracles.

Lo huyten parla com estech fort perseguit per los princeps de la Sinagogua ne quant dura sa persecucio, E apres tractarem aqui de la sua dolorosa mort e passio amargosa.

Lo nouem declara la sua resurrectio e ascensio, e present Regne que ell ha general, e com es cap e pare, e gouernador spiritual de tota la santa Religio christiana.

Lo deen ensenya com vindra a la fi del mon jutgar los bons els mals e daqui veuras manifestacio de la sua perpetual senyoria.

El franciscano Francisco Jiménez era natural de Gerona, en cuyo Convento profesó. En 1407 fue electo Obispo de Elna, y, poco después. Benedicto XIII le nombró Patriarca de Jerusalem. Es autor de varias notables obras.

La vida de Jesucristo ordenó el Arzobispo Fray Hernando de Talavera se publicara en castellano: de ella conocemos la edición, Sevilla, Ungut, 1496, fol.

Existen otras vidas del Salvador en valenciano: 1.a, debida a Sor Isabel de Villena, Abadesa de la Trinidad, de la cual conocemos dos ediciones, impresas en Valencia los años 1497 y 1513, y otra en Barcelona, 1527, todas en fol. - 2.a. lo primer, segón y cuart del Cartuja, de Ruiz de Corella: Valencia, 1496, 1500 y 1495, también en fol. - 3.a, por San Vicente Ferrer: Valencia, 1518, 8.°


N.° 1201 [Vida de Jesu Christ].

Fol. 3: Capitol terc (terç) qui tracta com lo Saluador sentorna a la sua mare en natzaret preycant per les sinagogues.

Al fin: E açi es acabat ço ques pertayn al primer temps dels cors dela santa esgleya christiana parlant curtament segons que posa lo dit Geruasius sabinesis (Gervasius sabinensis) damunt allegar resta que digam ara apres la vida del nostre saluador e curtament quen ço de ço 

ques pertayn al segons temps de la dita santa esglea christiana segons que posa dit deuot piados e gran dottor e Cardenal Geruasius sabinensis. Explicit. Benediccio et claritas et sapiencia et graciarum actio honor et virtus deo nostro in secula seculorum amen.

375 hojas útiles, a dos columnas y 26 líneas; foliación 1 a 374. - Papel alternando cada 5, 6 o 7 hojas con otras dos de vitela (filigranas círculos con líneas o unicornio); capitales en rojo y colores; títulos de los libros y capítulos en rojo. - Letra S. XV. - Falto de las hojas 1, 2, 5, 8, 11, 12 y 372. (Deteriorado por la humedad).

Texto (libros 7 a 10).

Varían algo los capítulos del último libro de los del códice completo.

Encuadernación de época, en pasta labrada.

viernes, 22 de marzo de 2024

Lexique roman; Frest - Esfruguar


Frest, s. m., comble, sommet, faîte, extrémité supérieure d'un bâtiment.

Loc. Non eis per frest ni per sim.

Rambaud de Vaqueiras: Nuils hom tan. 

Ne sort par comble ni par cime.


Fresza, s. f., fraise, fressure.

Mangem la bona fresza

E 'ls mortairols.

P. Cardinal: Ab votz d'angel. 

Mangeons la bonne fressure et les saucissons.


Frevol, Freol, Freul, adj., lat. frivolus, faible, frivole, fragile. 

Ab pon frag, ab frevol planca.

Gavaudan le Vieux: A la pus longa. 

Avec pont rompu, avec faible planche. 

Tota causa, sia frevol' o dura.

B. Carbonel: Motas de vetz. 

Toute chose, soit fragile ou dure. 

Nos lur venserem lur freul ajust. Philomena. 

Nous leur vaincrons leur faible rassemblement. 

Quar qui ab plus fort de si s desmesura, 

Fai gran foldat... 

De plus frevol de si, es vilania.

Folquet de Marseille: Sitot me. 

Car qui sort de mesure avec plus fort que soi, fait grande folie... 

avec plus faible que soi, c'est vilenie.

Fig. Tant an frevol coratge.

Dalfinet: Del mieg.

Tant ont faible courage.

Dementre que serem en aquesta freul vida. Philomena. 

Tandis que nous serons dans cette fragile vie. 

Subst. E 'ls fortz tolon als frevols lurs honors. 

Folquet de Romans: Quan lo dous. 

Et les forts enlèvent aux faibles leurs possessions. 

Los paures e los freols e los orbs. V. et Vert., fol. 77.

Les pauvres et les faibles et les aveugles. 

ANC. CAT. Frevol. ESP. (frívolo) PORT. IT. Frivolo. (chap. Fluix, débil, frágil; frívolo.)

2. Frevolmen, adv., frivolement, faiblement. 

Car lor Artus demandon frevolmen. 

Bertrand de Born: Gent fai. 

Car ils demandent frivolement leur Artus. 

En quascuna... plus frevolment operativa. Eluc. de las propr., fol. 20.

En chacune... plus faiblement opérative. 

ESP. Frívolamente. (chap. Frívolamen; fluixamen, frágilmen, débilmen.)

3. Frevolir, Frevolhir, Frevolzir, Freulir, v., affaiblir, faiblir.

Car qui be vol baissar ni frevolhir 

Sos enemics, bos amics deu chauzir. 

B. Arnaud de Montcuc: Ancmais tan. 

Car qui veut bien abaisser et affaiblir ses ennemis, doit choisir de bons amis.

Lo cor que abstinencia frevolzis non art pas tentacios.

Trad. de Bède, fol. 53. 

La tentation ne brûle pas le coeur que l'abstinence affaiblit.

Part. pas. Quan vostr' auzels es frevolitz,

Paisetz lo d'auzels menudetz.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Quand votre oiseau est affaibli, nourrissez-le de petits oiseaux.

Lur pretz es tan freulitz, 

Que res, mas bestia o peys, 

Non lur es obediens.

Bertrand de Born: S'abrils. 

Leur mérite est si affaibli, que rien, excepté bête ou poisson, ne leur est obéissant.

4. Frevolar, v., affaiblir.

Quar frevol vey fort frevolar. 

Rambaud de Vaqueiras: Los frevols. 

Car je vois les faibles affaiblir le fort.

5. Frevoltat, Freoltat, s. f., lat. frivolitatem, frivolité, fragilité, faiblesse.

Mi tol paor

E frevoltat.

Giraud de Borneil: Allegrar me. 

M'enlève peur et faiblesse.

Tos temps ey paors que ns embarc

La freoltatz.

Gavaudan le Vieux: Lo mes e 'l temps. 

J'ai toujours peur que la faiblesse nous embarrasse. 

Es gran frevoltatz 

Qu' om ben am desamatz.

Giraud de Borneil: Jois e chans.

C'est grande faiblesse qu'on aime bien n'étant pas aimé.

ESP. Frivolidad. PORT. Frivolidade. (chap. Frivolidat, frivolidats; debilidat, fluixera, fragilidat.)

6. Frevoleza, Freuleza, s. f., faiblesse, fragilité, frivolité.

Richart si sailli a la guerra, quant el vi la frevoleza del rei Felip.

V. de Bertrand de Born.

Richard s'élança à la guerre, quand il vit la faiblesse du roi Philippe.

Pren granda freuleza. Eluc. de las propr., fol. 30.

Prend grande faiblesse.

Per sa joventut e per sa frevoleza.

Fig. La frevoleza de la frevol carn.

(chap. La debilidat de la débil carn.)

Liv. de Sydrac, fol. 94 et 14.

Pour sa jeunesse et pour sa frivolité.

La fragilité de la fragile chair.

IT. Frivolezza.

7. Afrevolar, Afreolar, v., affaiblir.

Pueis vi mi dons bell' e bloia, 

Per que s' anet mos cors afreollan. 

Bertrand de Born: Fuelheta vos. 

Depuis que je vis ma dame belle et blonde, par quoi mon coeur alla s'affaiblissant. 

Part. pas. Om no m' enten, tan sui afrevolatz.

R. Gaucelm de Béziers: Dieus m'a. 

On ne m'entend pas, tant je suis affaibli.

8. Afrevolir, Afrevolzir, v., affaiblir.

Si m sen lo cor afrevolir

Que paor ai l' arma s' en an.

P. Raimond de Toulouse: Enquera. 

Je me sens tellement affaiblir le corps que j'ai peur que l'âme s'en aille.

Quant alcunas vegadas li folzer del aire encontro las grossas neulas, perdo una partida de lor forssa per l' aiga que l' afrevolzis. 

Liv. de Sydrac, fol. 48.

Quand aucunes fois les foudres de l'air rencontrent les grosses nues, ils perdent une partie de leur force par l'eau qui l'affaiblit.

Manja pro que sias fortz e non te afrevoliscas. V. et Vert., fol. 21.

(chap. Minja prou per a que sigues fort y no te debilitos; afluixos.)

Mange assez pour que tu sois fort et que tu ne t'affaiblisses pas.

S' afrevolziro e s' ajustero essemps. Liv. de Sydrac, fol. 48. 

S'affaiblirent et s'ajustèrent ensemble. 

Part. prés. Lh' arma vai tot jorn afrevolhan. Liv. de Sydrac, fol. 17.

(chap. L'alma se va tots los díes debilitán.) 

L'âme va toujours affaiblissant.

Part. pas. Afrevolida e trencada

Per dolor e per marrimen.

Passio de Maria.

Affaiblie et brisée par douleur et par amertume.

On lit dans quelques manuscrits

afreolir, afreulir.

ANC. CAT. Afreulir. (MOD. afeblir.)

9. Afreuliment, s. m., affaiblissement. 

Humor pren degastament, natural virtut afreuliment.

Eluc. de las propr., fol. 39. 

L'humeur prend corruption, la force naturelle affaiblissement.

10. Enfreulir, v., infirmer, détruire.

Part. pas. Anulladas ni enfreulidas en tot ni en partida.

Tit. de 1267. DOAT, t. LXXIX, fol. 183.

Annulées et infirmées en tout et en partie.

11. Enfrevolir, v., faiblir, s'affaiblir.

Ne mangeron ses morir, ses emmalautir e ses envelhezir e ses enfrevolir.

V. et Vert., fol. 37.

En mangèrent sans mourir, sans devenir malades et sans vieillir et sans s'affaiblir.

12. Esfrevolzir, v., affaiblir.

Non deu pas predicatios esfrevolzir.

Luxuriosa vida esfrevolsis la charn.

Trad. de Bède, fol. 80 et 41.

Prédication ne doit pas affaiblir. 

Vie luxurieuse affaiblit la chair.


Frezar, Freisar, v., fraiser, border, galonner.

En luoc d' elme fai capairon freisar.

Sordel: Lo reproviers.

En place d'heaume fait fraiser chaperon.

Subst. Vestir ses frezar.

P. Basc: Ab greu cossire. 

Vêtement sans fraiser. 

IT. Fregiare.

2. Fresadura, Frezadura, s. f., fraise, broderie.

La donna romp son cisclaton,

Sos fermals et sa fresadura. 

Pesseia son mantel, e romp sa frezadura. V. de S. Honorat.

La dame déchire son manteau, ses fermoirs et sa fraise.

Elle met en pièces son manteau, et déchire sa fraise.

Non porte en sas vestiduras o sobre sos vestimens alcuna fresadura.

Statuts de Montpellier du XIIIe siècle. 

Qu'elle ne porte en ses habits ou sur ses vêtements aucune broderie. 

IT. Fregiatura.

3. Desfrezar, v., défraiser, déborder, débroder.

L'apostoli de Roma

Volgra fezes cremar

Qui nos fai desfrezar.

P. Basc: Ab greu cossire. 

Je voudrais que l'apôtre de Rome fît brûler qui nous fait défraiser. 

IT. Sfregiare.

4. Defreselir, v., défraiser, débroder, défranger.

Part. pas. Veus Draugo per lo camp mort e delit, 

Mais d' un' auna perpres desfreselit.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 27. 

Voilà Draugon mort et détruit par le champ, de plus d'une aune déchiré, défraisé.


Frezillar, v., frétiller.

Ab son drut frezilla.

Marcabrus ou Bernard de Venzenac: Lanquan. 

Frétille avec son amant.


Frimar, v., fronder, critiquer.

Qui qu' en frima ni en fragel.

Pierre d'Auvergne: A vieill trobar. 

Qui que ce soit qui en critique et en babille.


Frichura, s. f., friture. 

Causas salsas, frichura ni raust.

Eluc. de las propr., fol. 86.

Choses salées, friture et rôt.

ESP. PORT. Fritura. IT. Frittura.

2. Fregidura, s. f., friture.

Aquest peccat es la padena de ifern, en que lo diable fa sas fregiduras.

V. et Vert., fol. 8. 

Ce péché est la poêle d'enfer, dans quoi le diable fait ses fritures.

(chap. Fregidura, fregidures; frechidura, frechidures.)

3. Fregir, v., lat. frigere, frire. 

Part. pas. Fregitz e raustitz. V. et Vert., fol. 43. 

(chap. Fregit y rostit; frechit.)

Frit et rôti.

4. Frire, v., frire.

Ella mandet al baile del Dalfin que ill des lart ad ous frire.

V. du Dauphin d'Auvergne. 

Elle manda au bailli du Dauphin qu'il lui donnât lard pour frire des oeufs. Loc. prov.

Quant es vius, de sai non a que frire. 

T. d'Albert de Sisteron et du Moine: Mongez. 

Quand il est vivant, de çà il n'a que frire. 

Part. pas. Uous... ad horas so fritz, alcunas vetz bullitz.

Eluc. de las propr., fol. 277. 

Oeufs... sont parfois frits, aucunes fois bouillis.

CAT. Fregir. ESP. Freír. PORT. Frigir. IT. Friggere. (chap. Fregí, frechí: fregixco o fregixgo, fregixes, fregix, fregim, fregiu, fregixen; fregit, fregits, fregida, fregides; frechit, frechits, frechida, frechides, mote de los de La Fresneda, perque u pronunsien aixina, com a Valjunquera.)

Críticas hacia la catalanización de un pueblo de Teruel, La Fresneda.


Frire, v., lat. frigere, frissonner, frémir.

Fai drutz frir' e tremblar

Amors, e 'ls maritz pensar.

Aimar de Rocaficha: Si amors. 

Amour fait frissonner et trembler les amants, et rêver les maris.

Aissi m fai tremblar

Ma domna 'l cor e frire.

G. Faidit: Solatz e.

Ainsi ma dame me fait trembler et frémir le coeur.

Per aquesta fri e tremble. 

Le Comte de Poitiers: Farai chansoneta. 

Pour celle-ci je frissonne et tremble.

ANC. FR. Je ne vos puis la moitié dire 

De la dolor qui me fet frire. 

Roman du Renart, t. II, p. 363.


Fromen, s. m., lat. frumentum, froment, blé.

Qui en desert

Semena fromen ses arar.

P. Cardinal: Predicator. 

(chap. Qui al desert sembre fromén, formén sense llaurá; blat candeal o tardá, com lo que se sembrabe a Formenta, entre Beseit y Fredes, o a Formentera.)

Qui en désert sème froment sans labourer.

So mantas especias de froment.

Eluc. de las propr., fol. 208.

Sont maintes espèces de froment. 

Prov. Tals cuia lo pa trobar fah, qu' el fromens es el cam.

Liv. de Sydrac, fol. 108.

Tel pense trouver le pain fait, que le blé est au champ.

CAT. Froment. ESP. PORT. Frumento. IT. Frumento, formento.

2. Fromental, s. m., froment.

Las tres partz de la modura del fromental.

Cartulaire du Bugue, fol. 25.

Les trois parties de la mouture du froment.

ANC. FR. Sis chens de fuere fourmental.

Carpentier, Gloss., t. II, col. 530.

3. Fromentos, adj., fromenteux, produisant du froment.

Fromentoza es et fertil. Eluc. de las propr., fol. 181. 

Est fromenteuse et fertile.

PORT. IT. Fromentoso.


Froncir, Fronzir, Fruzir, v., froncer, plisser, rider, plier, fausser, briser, écraser.

Tant peitz escoichendre e tant elme fronzir.

Guillaume de Tudela.

Déchirer tant de poitrines et fausser tant de heaumes.

Part. pas. Tant cervel fronzit. Guillaume de Tudela.

Tant de cerveaux brisés.

Pel froncida ni ransa.

P. Vidal: Cara amiga.

Peau ridée et rance.

Cel que a lo fron larc e no l' a pas fronzit. Liv. de Sydrac, fol. 126. 

Celui qui a le front large et ne l'a pas plissé.

Lhi filh Terric lai porten bliautz fruzitz;

La mainada Bozo, ausbercs vestitz

Per desotz lor gonelas fortz e treslitz.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 32.

Les fils de Thierry portent là bliaux froncés; la troupe à Boson, hauberts forts et maillés revêtus par-dessous leurs gonelles.

CAT. Frunsir. ESP. Fruncir. PORT. Franzir.


Front, s. m., lat. frontem, front. 

Tro la crisma li pauzon sus el fron.

Bertrand de Born: Quan la novelha. 

Jusqu'à ce qu'ils lui posent le chrême sur le front. 

Vostre fron pus blanc que lis.

(chap. (lo) vostre fron mes blanc que 'l lis : lliri.)

Arnaud de Marueil: Dona genser.

Votre front plus blanc que lis.

Que 'l lauzengier e 'l trichador

Portesson corn el fron denan.

B. de Ventadour: Non es meravilha.

Que les médisants et les traîtres portassent corne au front devant.

Fig. Ad obs del front de la capela. Philomena.

Pour le besoin du front de la chapelle.

Loc. Quier a ma dompna perdon,

Qu' el cor ay e 'l sen sus el fron.

E. Cairel: Si cum selh.

Je demande pardon à ma dame, vu que j'ai le coeur et le sens sur le front.

Frances ni clercia

Ni las autras gens no l'an fron.

P. Cardinal: Ieu volgra.

Français ni clergé ni les autres gens ne lui tiennent tête.

Adv. comp. No sapcha de tot parlar a fron.

Guillaume de S. Didier: Aissi cum es. 

Ne sache du tout parler avec hardiesse. 

La dreytura

No y troba gua ni pon,

Mas desmezura 

Hi vai per tot a fron.

P. Cardinal: Quals aventura.

La droiture n'y trouve gué ni pont, mais excès y va partout avec effronterie.

CAT. ANC. ESP. Front. ESP. MOD. Frente. PORT. IT. Fronte.

2. Fronteira, s. f., front.

Vos fetz aquo que us par a la fronteira.

T. de Bonnefoi et de Blacas: Seingn' En.

Vous fit ce qui vous paraît au front.

3. Frontal, s. m., lat. frontalia, frontal, bandeau, têtière.

Gans e sentura...

Ab frontal crocut.

Guillaume d'Autpoul: L' autr' ier. 

Gants et ceinture... avec frontal recourbé.

- Front, façade.

El frontal del mur havia C portas de metalh.

Eluc. de las propr., fol. 166.

Au front du mur il y avait cent portes de métal. 

ANC. FR. Le diadesme, c'est-à-dire le bandeau ou frontal. 

Amyot, Trad. de Plutarque, Morales, t. III, p. 235. 

ANC. CAT. ESP. PORT. Frontal. IT. Frontale. (chap. Fachada, frontera; frontal es adverbio, de frente.)

4. Frontier, adj., effronté.

De mentir frontiers et yssernitz.

G. Riquier: Jamais non. 

De mentir effronté et avisé.

5. Afrontier, adj., affronteur, insolent.

L' autr' es de penre presentiers

Draps o deniers a crezensa,

Mais al pagar ser' afrontier.

Folquet de Lunel: E nom del.

L'autre est gracieux pour prendre draps ou deniers à crédit, mais au payer il sera affronteur.

6. Afrontazos, s. f., confrontation, confin, limite.

Co las sobredichas afrontazos.

Tit. de 1234. Arch. du Roy. Toulouse, J. 322.

Comme les susdites confrontations. 

ESP. Afrontación (confín, límite, linde). (chap. Partissió, fita, afrontassió.)

7. Afrontar, v., attaquer de front, affronter, menacer.

Cell' ab cui s' afronta, 

Es serta de morir.

Rambaud de Vaqueiras: Truan mala.

Celle avec qui elle s'attaque est certaine de mourir. 

Fig. Quar grans destricx

Totz, ab vos, nos afronta.

G. Figueiras: Sirventes vuelh. 

Car grand embarras, avec vous, nous menace tous.

- Confronter, confiner.

Lo cals mas s' afronta, d'una part, ab lo mas.

Tit. de 1239. DOAT, t. CXXXII, fol. 283.

Lequel manoir se confronte, d'une part, avec le manoir.

S' afronta aquest cazals... devas megdia.

Tit. de 1234. Arch. du Roy., J. 322.

Ce casal se confronte... devers midi.

Roca de migia, salto de agua

- Part. pas. Effronté.

Si que la meins afrontada

N'a laissat cazer un caire.

Marcabrus: Al son desviat. 

Tellement que la moins effrontée en a laissé tomber un côté.

CAT. ANC. ESP. Afrontar. PORT. Affrontar. IT. Affrontare. (chap. Afrontá.)

8. Esfrontat, adj., effronté.

Qui se abandona, esdeve ne desvergonhatz et esfrontatz.

V. et Vert., fol. 95. 

Qui s'abandonne, en devient dévergondé et effronté.

IT. Sfrontado.

9. Confrontatio, s. f., confrontation, confin.

Confrontatios sobre dichas.

(chap. Les fites sobre dites; les partissions.)

Charte de Gréalou, p. 80.

Confrontations susdites.

En las confrontacios del realme.

L'Arbre de Batalhas, fol. 43.

Dans les confins du royaume.

CAT. Confrontatió (confrontació; algunos imbéciles franjistas le llaman franja).

ESP. Confrontación. PORT. Confrontacão. IT. Confrontazione.

10. Confrontar, v., confronter, confiner.

Confronta, d'una part, juxta la carrieira.

Tit. de 1284. Arch. du Roy., M. 864. 

Confronte, d'une part, contre la rue. 

Las quals dichas maios se confronto d'una part.

Tit. de 1260. Arch. du Roy., J. 323. 

Lesquelles dites maisons se confrontent d'une part. 

Part. prés. Confrontant, d'una part, en lo prat.

(chap. Confrontán, partín, lindán, d'una part, en lo prat.)

Part. pas. Prat dessus confrontat e designat. 

Terrier de la confr. du S.-Esprit de Bordeaux. 

Confrontant, d'une part, au pré.

Pré ci-dessus confronté et désigné.

CAT. ESP. PORT. Confrontar. IT. Confrontare. (chap. Confrontá, partí, lindá.)


Frug, Frut, s. m., lat. frugem, fruit, produit. (fructum, fructus, etc.)

La fuelh' e 'l flors e 'l frugz madurs.

(chap. La fulla y la flo y lo fruit madú; la fruita madura.)

Pierre d'Auvergne: La fuelh' e 'l flors.

La feuille et la fleur et le fruit mûr.

Lo frug del albre de saber.

P. Cardinal: Dels quatre caps.

Le fruit de l'arbre de science.

Recebon lurs frugs e las rendas.

V. et Vert., fol. 56. 

Reçoivent leurs produits et les rentes.

Fig. Mas selh qu' en Dieu fenis e ben comensa, 

Ren frug de pretz e frug de salvamen. 

G. Figueiras: Totz hom qui. 

Mais celui qui finit et bien commence en Dieu, rend fruit de mérite et fruit de salut.

Flors e frutz de totz bos complimens. 

Aimeri de Peguilain: S'ieu anc. 

Fleur et fruit de toutes bonnes perfections. 

CAT. Fruyt. ESP. PORT. Fruto. IT. Frutto. (chap. Fruit, fruits; fruita, fruites.)

2. Frucha, Fruita, s. f., fruit, production des arbres fruitiers.

Terra non rendet blat ni frucha. V. de S. Honorat.

La terre ne rendit blé ni fruit. 

Las fruitas dels albres, can los podon trobar. Guillaume de Tudela.

(chap. Les fruites dels albres, abres, cuan les poden trobá.)

Les fruits des arbres, quand ils peuvent les trouver.

ESP. PORT. Fruta. IT. Frutta. (chap. Fruita, fruites.)

3. Fruchier, Fruitier, s. m., lat. fructifer, fruitier, arbre fruitier.

A l' obra conois hom l' obrier,

Et al frug conois lo fruchier.

Brev. d'amor, fol. 83.

A l'oeuvre on connaît l'ouvrier, et au fruit on connaît le fruitier.

Al frug conois hom lo fruitier.

P. Cardinal: Anc no vi. Var. 

Au fruit on connaît le fruitier.

ANC. FR.

Ainsi ce roy Francus, sur l' automne fruictière. 

De Laudun, Franciade, p. 316. 

Les fruictières campagnes.

Du Bartas, p. 348.

CAT. Fruyter. ESP. Fructero, frutero (árbol frutal). PORT. Fruteiro. (chap. abre fruité, albres fruités; al que ven fruita se li diu lo frutero o lo que ven fruita (p. ej. lo de Cabanes que veníe a Beseit.); ya ve la frutera o fruitera que té dos bons melons y bones sindries, o la verdulera, de verdura.)

4. Fruchar, v., fructifier, profiter.

No vim fruchar frug de bona semensa.

G. Figueiras: Totz hom qui. Var.

Nous ne vîmes fructifier fruit de bonne semence. 

Fig. Un nou joi que m frug e m floris.

Pierre d'Auvergne: De josta 'ls. 

Une nouvelle joie qui me fructifie et me fleurit.

Subst. Son al fruchar sauzes e saucs.

Marcabrus: Al departir. 

Sont pour le fructifier sureaux et saules. 

Part. prés. De l' umor, qu'an ajustat

En yvern, fan frug en estat,

Aquilh pero que son fruchan. 

Brev. d'amor, fol. 50.

De la sève, qu'ils ont réunie eu hiver, font fruits en été, ceux-là toutefois qui sont fructifiants.

ESP. Frutar. IT. Fruttare.

5. Fruicio, s. f., jouissance.

De las causas spirituals era sa fruicio.

V. de S. Flors. DOAT, t. CXXIII, fol. 272.

Sa jouissance était des choses spirituelles.

Final felicitat e gloriosa fruicio.

Eluc. de las propr., fol. 1.

Félicité finale et glorieuse jouissance.

CAT. Fruicio. ESP. Fruición. PORT. Fruição. IT. Fruizione. (chap. Fruissió, fruissions : goch, gochs)

6. Fructuari, s. m., lat. fructuarius, usufruitier.

Que m done loc am los sans fructuaris. Leys d'amors, fol. 15.

Qu'il me donne place avec les saints usufruitiers. 

ESP. Fructuario.

7. Usufructuari, s. m. et f., lat. usufructuarius, usufruitier. 

L' usufructuari, so es aquel de cui es l' usufrutz.

Trad. du Code de Justinien, fol. 20. 

L' usufruitier, c'est celui de qui est l' usufruit. 

Si es lexada usufructuary per lo marit.

(chap. Si es dixada usufructuaria per lo marit; p. ej. al testamén.)

Fors de Béarn, p. 1087.

Si elle est laissée usufruitière par le mari.

CAT. Usufrutuari. ESP. PORT. Usufructuario. IT. Usufruttuario. 

(chap. usufructuari, usufructuaris, usufructuaria, usufructuaries.)

8. Uzuffrug, Usufrut, s. m., lat. usufructus, usufruit.

Uzuffrug, so es dreg d' uzar o de fruir la causa d'autrui en tal guiza que la causa sia salva. Trad. du Code de Justinien, fol. 19. 

Usufruit, c'est droit d'user ou de jouir la chose d'autrui en telle guise que la chose soit sauve.

CAT. Usufruyt. ESP. PORT. Usufructo. IT. Usufruttto. (chap. Ussufructo, ussufructos; ussufruit, ussufruits.)

9. Fruir, v., lat. frui, jouir. 

Non usara ni non fruira la causa. Trad. du Code de Justinien, fol. 20.

(chap. Ni fará aná, empleará, ni disfrutará la cosa.)

N' usera ni ne jouira la chose.

ANC. FR. Dignes d'avoir la feuille, fleur et fruict

Du nom et loz dont orateur fruit. 

Cretin, p. 222. 

ANC. CAT. ANC. ESP. PORT. Fruir. IT. Fruire. (chap. Disfrutá de una cosa o possessió.)

10. Fructuos, adj., lat. fructuosus, fructueux, productif.

Tot quant es d'aquest albre es bo e fructuos.

V. et Vert., fol. 36.

Tout ce qui est de cet arbre est bon et fructueux. 

Es mot plus perilhoza 

Que autr' e mens fructuoza.

Brev. d'amor, fol. 125.

Est beaucoup plus périlleuse qu'autre et moins fructueuse.

CAT. Fructuos. ESP. PORT. Fructuoso. IT. Fruttuoso. 

(chap. Fructuós, fructuosos, fructuosa, fructuoses.)

11. Infructuos, adj., lat. infructuosus, infructueux, improductif, stérile. Per fauta de humor si ret infructuos.

Herbas inutils et infructuozas.

(chap. Herbes inutils e infructuoses, esterils, ermes.)

Eluc. de las propr., fol. 207 et 137.

Par faute de sève se rend infructueux.

Herbes inutiles et stériles.

CAT. Infructuos. ESP. PORT. Infructuoso. IT. Infruttuoso. (chap. Infructuós, infructuosos, infructuosa, infructuoses; estéril, esterils; erm, erms, erma, ermes.)

12. Sobrefructuos, adj., très fructueux.

Mas en Egipte es sobrefructuos. Eluc. de las propr., fol. 207.

Mais en Égypte il est très fructueux.

13. Fructificar, Fructifiar, v. lat. fructificare, fructifier. 

Cum la clardat del solelh escalfan fay bell jorn, e fai fructificar las plantas en la terra. V. et Vert., fol. 94.

(chap. Com la claró del sol escofán fa bon día, y fa fructificá les plantes a la terra.)

Comme la clarté du soleil échauffant fait beau jour, et fait fructifier les plantes dans la terre.

Tals es turqua que per els fructifia.

P. Cardinal: Ab votz d'angels. 

Telle est stérile qui par eux fructifie.

Fig. Castetat e virginitat... floris e fructifica claramens davan Dieu e graciosamens. V. et Vert., fol. 94. 

Chasteté et virginité... fleurit et fructifie devant Dieu clairement et gracieusement.

CAT. ESP. PORT. Fructificar. IT. Fruttificare. (chap. Fructificá.)

14. Afruchar, v., fructifier, profiter. 

Quar vei que re no m' afrucha.

Giraud de Borneil: Quan la bruna. 

Car je vois que rien ne me profite.

Fig. On pretz fluris et afrucha.

G. Raimond de Gironella: La clara.

Où mérite fleurit et fructifie.

Part. prés. Quan no veirai las flors

Dels frugz ben afruchans.

J. Estève: Aissi col.

Quand je ne verrai pas les fleurs des fruits bien fructifiants. 

ANC. FR. Je m'en vois parfaire une luite

Dont, se Diu plaist, grans bien afruite...

De ceste amor qui si s' afruite...

Tous chis afaires riens n' afruite.

Fables et cont. anc., t. I, p. 118, 365 et 221.

15. Esfruguar, v., rendre stérile, appauvrir, dépouiller. 

Fig. Qui, per sos cors esfruguar, 

Se vol de vielha loguar. 

T. de Bertrand et de Gausbert: Gausbert. 

Qui, pour rendre stérile son corps, se veut faire locataire de vieille.