Mostrando las entradas para la consulta fito-fito ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta fito-fito ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

viernes, 23 de enero de 2026

Elecsions pera les Corts de Aragó 2026

Elecsions pera les Corts de Aragó 2026.
Yo votaré desde Alemania. Ya ting les papeletes y demés a casa, me arribe per correu.

Teruel:



BOLETÍN OFICIAL DE ARAGÓN (el BOA, no es constrictor)

BOA, Elecsions pera les Corts de Aragó 2026, Teruel, Huesca, Saragossa


13 de enero de 2026

Número 7

BOA20260113017

III. Otras Disposiciones y Acuerdos

JUNTA ELECTORAL DE TERUEL

CANDIDATURAS proclamadas para las elecciones a las Cortes de Aragón de 
2026, ante la Junta Electoral Provincial de Teruel.

D. Joaquín Carlos Sánchez Ordovás, Secretario de la Junta Electoral Provincial de Teruel, CERTIFICO: Que las candidaturas proclamadas dentro del plazo legal por esta Junta Electoral Provincial, para las Elecciones a la Cortes de Aragón 2026 y numeradas por orden correlativo de su respectiva presentación son las siguientes:

Circunscripción electoral: Teruel

Candidatura núm.: 1. PARTIDO SOCIALISTA OBRERO ESPAÑOL (PSOE)

1.

RAFAEL GUIA MARQUES


2.

MARIA ARIÑO EJARQUE


3.

PEDRO MANUEL POLO IÑIGO


4.

MARIA DEL CARMEN SOLER MONFORT


5.

CARLOS ROS MONFORT


6.

ALBA SANCHEZ MIEDES


7.

OSCAR LIBRADO MILLAN


8.

MARIA DEL PILAR CASTELLANO VIVAS


9.

LUIS VICENTE LASMARIAS MARTIN


10.

IRENE QUINTANA MORAL


11.

FRANCISCO JAVIER LOPEZ MARTINEZ


12.

CELIA TRULLEN CARBO


13.

TOMAS MANUEL ZAFON JULIAN


14.

FATIMA RODRIGUEZ GOMEZ



Suplentes

1.

JOSE ANGEL GALVE GASION


2.

LAURA ROYO MARTINEZ


3.

JUAN MANUEL MALLEN MATEO


Candidatura núm.: 2. IZQUIERDA UNIDA- MOVIMIENTO SUMAR
(IU-MOVIMIENTO SUMAR)

1.

RUBEN GIMENEZ CASTELLOT


2.

MARIA MILIAN SAN NICOLAS


3.

DANIEL PALOMO ESPALLARGAS


4.

SHEYLA LUNA MARIN


5.

DAVID MANSILLA LANZUELA


6.

ESTER RUBIO MARTIN


7.

NICOLAS LOPEZ SANCHO


8.

LIDIA MARGARITA SERRANO ENSEÑAT


9.

FELIX RUBIO FERRER


10.

ANA GUEVARA ANGUITA


11.

PABLO CERCOS SANCHEZ


12.

ANA ISABEL GIMENO PEREZ


13.

DANIEL SANCHO MEMBRADO


14.



Suplentes

1.

ARTURO GRANADOS GIMENO


2.

ANA CRISTINA PEREZ GARCIA


3.

PABLO JORGE PINAZO


4.

MARIA ISABEL HUESO PALACIAN


5.

DAVID JESUS VILLANUEVA MARZO


6.

MARIA ASUNCION ROSALES ALEGRE


7.

LUIS ANGEL ROMERO RODRIGUEZ


8.

SOFIA CIERCOLES BIELSA




Candidatura núm.: 3. PARTIDO ARAGONES (PAR)

1.

ALBERTO IZQUIERDO VICENTE


2.

CRISTINA NAVARRO ALVIRA


3.

RAMIRO DOMINGUEZ BUJEDA


4.

MARTA SANCHO BLASCO


5.

CARLOS GRACIA MINGUEZ


6.

NOEMI ABELLA SAMPER


7.

DANIEL UBEDA MARTI


8.

ELENA BOSQUE BOIX


9.

CARLOS LOPEZ LATORRE


10.

YOLANDA ABAD MARTINEZ


11.

SANTIAGO ANGLES ARIÑO


12.

MARIA AMPARO ATIENZA CHISBERT


13.

ALVARO JARQUE CARDONA


14.

YOLANDA ELENA MONEVA



Suplentes

1.

AGUSTIN POLO UBEDA


2.

MARIA ISABEL FERNANDEZ PLAZAS


3.

JOSE ANGEL VILLAR CARCELLER


4.

SILVIA MARIA RODRIGUEZ MORALEDA


5.

ALBERTO VICENTE VALERO MARTIN



Candidatura núm.: 4. COALICIÓN ARAGONESA (COALICIÓN ARAGONESA)

1.

JOSE MANUEL CAZORLA PEREZ (Independiente)


2.

MYRIAM ELISA LORENZO BETANCOR (Independiente)


3.

MIGUEL FELIX HERRERA BERNAD (FIA)


4.

MARTHA ARELI ALVARADO NARVAEZ (FIA)


5.

HECTOR BEGUERIA IGUAL (FIA)


6.

MARIA TERESA TORRES LERIN (FIA)


7.

CARLOS ISABAL SALAMERO (FIA)


8.

LILLIAM URBINA HERNANDEZ (FIA)


9.

MIGUEL DAVILA ARRANZ (FIA)


10.

ANA CRISTINA GONZALEZ LOPEZ (Independiente)


11.

JOSE HERNANDO LORAS (FIA)


12.

ANA USAN SANCHEZ (FIA)


13.

PABLO SALDAÑA MEDINA (Independiente)


14.

MARIA ISABEL BUISAN PARDINA (FIA)



Suplentes

1.

ANGEL ALAMAN MUÑOZ (FIA)


2.

ANTONIA ALGUACIL PEÑA (FIA)



Candidatura núm.: 5. TERUEL EXISTE - Coalición EXISTE (EXISTE)

1.

TOMAS GUITARTE GIMENO


2.

MARIA PILAR BUJ ROMERO


3.

JOAQUIN FRANCISCO MORENO LATORRE


4.

BEATRIZ REDON BENEDICTO


5.

JORGE SANTAFE VALERO


6.

CRISTINA ABAS VALLS


7.

ANTONIO ABAD CEBRIAN


8.

RAQUEL BENEDI BECERRA


9.

RAUL BLASCO AZNAR


10.

OLGA DOMINGO MATE


11.

JUAN MIGUEL MONCLUS BOIRA


12.

INMACULADA MOLINER MALLEN


13.

GERARDO VILLARROYA CASTAÑER


14.

BEATRIZ MARTIN LARRED



Suplentes

1.

JOAQUIN GARGALLO MONFORTE


2.

BEATRIZ SANTAMARIA CORTES


3.

PEDRO ANTONIO ROMERO ALCALA


4.

INMACULADA ANTON DILLA


5.

ISMAEL BRENCHAT GIL


6.

MARIA JOSE ALONSO PEREZ


7.

JESUS VILLAMON ABRIL



Candidatura núm.: 6. PARTIDO POPULAR (PP)

1.

SILVIA CASAS FOZ


2.

JESUS FUERTES JARQUE


3.

ANA MARIN PEREZ


4.

JAVIER DOMINGO NAVARRO


5.

TOMASA HERNANDEZ MARTIN


6.

MIGUEL ANGEL NAVARRO VICENTE


7.

MARIA PILAR BORRAZ MIR


8.

LUIS CARLOS MARQUESAN FORCEN


9.

ANA ISABEL FERNANDEZ ROMERO


10.

MARIO LATORRE ROS


11.

SHEILA SERRANO LOPEZ


12.

FELIPE PERALES CERVERA


13.

EMMA BUJ SANCHEZ


14.

MANUEL BLASCO MARQUES



Suplentes

1.



2.

JOSE MIGUEL CELMA BELMONTE


3.

MARTA MONFORTE BUJ


4.


Sensals, vino de mesa, Lledó, Matarraña, Teruel, Aragón


Candidatura núm.: 7. PODEMOS - ALIANZA VERDE (PODEMOS - AV)
(los cap verts o verds)

1.

RAFAEL CARLOS ESTEBAN MARTIN


2.

MARIA PILAR PRADES ALQUEZAR


3.

ALFREDO LEGAZ LABARI


4.

BEATRIZ GOMEZ BUIL


5.

JESUS CATARECHA PEDRAZA


6.

EVA MARIA MOLINA IBAÑEZ


7.

ANDRES PARDO GRANERO


8.

MARIA MONTSERRAT GAROS CIRES

9.

MARIANO CARLOS NAVARRO BUENO


10.

MARIA ISABEL GABRIELA SANZ FOZ


11.

PATRICIO FERNANDEZ SILVA


12.

OLGA MONTAÑES VILORA


13.

JESUS CAMPOS LOPEZ


14.

MANUELA DIAZ RUIZ




Candidatura núm.: 8. VOX (VOX) (Vox Populi)

1.

ALEJANDRO NOLASCO ASENSIO


2.

AROHA ROCHELA ROMERO


3.

CARLOS JAVIER ANDREU SANZ


4.

SANDRA MARTINEZ SAEZ


5.

JOAQUIN BUJ SANCHEZ


6.

PILAR LOMA BIELSA


7.

JESUS LANZUELA SANCHEZ


8.

MARIA NIEVES CALLE LIDON


9.

JAVIER ALFONSO AQUILINO


10.

MARIA DEL TREMEDAL SORIANO CASINO


11.

JOSE MANUEL MARTINEZ MATIAS


12.

GEMMA CARMEN MARINE RUBIO


13.

SERGIO INSA BLASCO


14.

BARBARA ALASTUEY RIVAS


Suplentes

1.

JUAN VICENTE RUEDA HERNANDEZ


2.

JOSEFA ASENSIO NAVARRO


3.

JUAN ALBERTO GARCIA HINAREJOS



Candidatura núm.: 9. PARTIDO ANIMALISTA CON EL MEDIO AMBIENTE 

1.

ELENA CAMPON DE MIGUEL


2.

CARLOS LECHA ZAPATER


3.

SELENA TOMASA SANCHEZ GALINDO


4.

ALVARO JOSE IRADIER MURO


5.

CLARA LECHA BAYOD


6.

JAVIER MIRET ESTABLES


7.

GEMMA CARMEN GALINDO SANCHO


8.

PEDRO CIVERA SANCHEZ


9.

REBECA PUEO DOMINGUEZ


10.

MIGUEL ANGEL LAZARO ESCOLANO


11.

MARIA ANGELES GIMENO VALIOS


12.

SERAFIN CARDEÑOSA GUILLEN


13.

MARIA CARMEN GUILLEN GUILLEN


14.

JESUS PEREZ GASCON



Suplentes

1.

MARIA ELISA MARTIN BARRENA


2.

ALBERTO EPIGMENIO DELFIN MIRET BERNAL


3.

MARIA DEL MAR ROMAN TORTOSA



Candidatura núm.: 10. CHUNTA ARAGONESISTA (CHA)
(Sucursal de ERC a Aragó)

Silvia Dilla Vidal, Valderrobres, CHA, Chunta aragonesista, catalá, Pompeyo Fabra, JOSE IGNACIO BELANCHE ROCHE

1.



2.

PILAR MARTIN GARCIA


3.

JORGE RODRIGUEZ GRACIA


4.


Lo burro mort. Pepa Nogués, Cachol


5.

EDUARDO ALCUTEN MARTIN


6.

CRISTINA MARIN CHAVES


7.

GERMAN CASTEL MALLEN


8.

EVA JULIAN FUSTER


9.

JOSE LUIS BOIX GUARDIOLA


10.

MARI LUZ LUNA CALVO


11.

JOSE MANUEL SALVADOR MINGUILLON


12.

MARIA ANSOLEAGA RODRIGUEZ (Independiente)


13.



14.

CONCHA VILLAMIL MILLAN


Suplentes

1.

MARCO ANTONIO NEGREDO SEBASTIAN


2.

AURORA ADAN GUILLEN


3.

PACO MARTIN FERNANDEZ


4.

MARISA ROMERO FUERTES


5.

PACO NACHER DOBON


6.

BEATRIZ ESTERUELAS LIZANO


7.

ADOLFO VILLANUEVA RUBIO


8.

BEGOÑA TOMAS MARCO


9.

FITO RODRIGUEZ AMAT


10.

MARI SOL MARZO VILLARROYA

(Se pueden ir todos y todas a la mierda, como bien dijo José Antonio Labordeta)




Candidatura núm.: 11. ESCAÑOS EN BLANCO PARA DEJAR ESCAÑOS VACÍOS  (ESCAÑOS EN BLANCO)

1.

VICTOR MANUEL SANROMA LATORRE


2.

ALICIA RODRIGUEZ RUIZ


3.

ANTONIO JOSE MATEO AGUARON


4.

ROSA MARIA TORRALBA CAMPOS


5.

AITOR GRACIA DE JUAN


6.

ANA ISABEL CLAVERIA BERGES


7.

EMILIO DEL CASTILLO POZA


8.

NATHALIE LLAIMA PEREZ FLORISTAN


9.

FRANCISCO VAÑO CATALA


10.

ARANTXA PEREZ ROMERO


11.

EDUARDO PERALTA GUERRERO


12.

MARIA LUISA ROMERO MORENO


13.

GORKA LECINA DE JUAN


14.

SALOME PEREZ DE VINASPRE ADRADOS



Candidatura núm.: 12. SE ACABÓ LA FIESTA (SALF)



1.

CARLOS ARANDA ANQUELA


2.

MARIA DEL PILAR GIMENO LOU


3.

JULIO LATORRE PEREZ


4.

MARIA ELENA VALLE NAVARRO


5.

GERMAN MOJICA VICENTE


6.

OLGA SANCHEZ CERRATO


7.

RICARDO LORENTE SANCHO


8.

PATRICIA FELIPE MARCOS


9.

CARLOS RAMIREZ LOZANO


10.

SOFIA BENAVENTE LASMARIAS


11.

JUAN VICENTE FERRIZ VERGARA


12.

ANASTASIA PRISCHEP CHULANNIKOVA


13.

JOSE MUÑOZ ARTIEDA


14.

SILVIA MUÑOZ LOPEZ



Suplentes

1.

JOSE IGNACIO GUARGA ARAGON


2.

MARIA DE LOS ANGELES MUÑOZ DE LA NAVA CAMPOS



Y para que conste y su publicación en el "Boletín Oficial de Aragón", libro la 
presente en Teruel, a 12 de enero de 2026.
El Secretario, D. Joaquín Carlos Sánchez Ordovás


Huesca:

JUNTA ELECTORAL DE HUESCA

CANDIDATURAS proclamadas para las elecciones a las Cortes de Aragón de  2026, ante la Junta Electoral Provincial de Huesca.

Doña Teresa Sandra Campa Campos, Secretaria de la Junta Electoral Provincial de  Huesca, CERTIFICA: Que las candidaturas proclamadas dentro de plazo legal por esta Junta Electoral Provincial para las Elecciones a las Cortes de Aragón de 8 de febrero de 2026 y numeradas por el orden correlativo de su respectiva presentación son las siguientes:

Circunscripción electoral: Huesca

Candidatura núm.: 1. PARTIDO SOCIALISTA OBRERO ESPAÑOL (PSOE)

1.

FERNANDO SABES TURMO


2.

LORENA CANALES MIRALLES


3.

MARCELINO IGLESIAS CUARTERO


4.

MARIA DEL MAR RODRIGO PLA


5.

CARLOS DUESO VENTURA


6.

BEGOÑA DORADO NUÑEZ


7.

IVAN CARPI DOMPER


8.

OLVIDO MORATINOS GRACIA


9.

JUAN JOSE LATRE FERRIS


10.

TANIA SOLANS RALUY


11.

ROBERTO CACHO SANJUAN


12.

SONIA LABRADOR BENEDICTO


13.

CARLOS ALLUE ALARCON


14.

MARIA ELENA CASAUS ALCUBIERRE


15.

SERGIO GAMBAU GRACIA


16.

ISABEL MANGLANO LABORDA


17.

JOSE MANUEL BIELSA MANZANO


18.

YOLANDA CASTELLO CARRASQUET


Suplentes

1.

MARCO ANTONIO IBARZ GUILLEN


2.

MARTA LERA MATEOS


3.

ANTONIO BIESCAS GIMENEZ



Candidatura núm.: 2. ENTRE TODOS BAJO / BAIX CINCA (ETXSBC)

1.

MARIA PILAR AGUSTIN VILLAS (Independiente)


2.

RUBEN MORELL SATUE (Independiente)


3.

SUSANA CABRERA LARROYA


4.

ADOLFO SASOT PUEYO (Independiente)


5.

ALINA BAGUE USIETO (Independiente)


6.

ANGEL CABRERA CALLIZO


7.

MARTA CANTERO FUELLAR (Independiente)


8.

DANIEL CABRERA FUELLA (Independiente)


9.

MARIA NEREA RAMIREZ GIMENEZ (Independiente)


10.

MELCHOR PONS BARAZA (Independiente)


11.

MARIA CINTA BETRIAN DELPUEYO (Independiente)


12.

JOSE MARIA PIÑOL VIDAL (Independiente)


13.

ANA ISABEL GARCIA RICART (Independiente)


14.

VICTOR FELIX ROMERA AGUSTIN


15.

MARIA CARMEN JASO SANCHEZ (Independiente)


16.

CARLOS SATORRES CABRERA (Independiente)


17.

PAULA MEDINA AGUSTIN (Independiente)


18.

RAMON MIGUEL LABRADOR GARCIA


Candidatura núm.: 3. COALICIÓN ARAGONESA (COALICIÓN ARAGONESA)

1.

JUAN CARLOS ISABAL FERRER (F.I.A.)


2.

LIDIA REALES CAZORLA (F.I.A.)


3.

JESUS PABLO LACASA CORREAS (Independiente)


4.

ANA SALAMERO BORDANOBA (F.I.A.)


5.

ROBERTO TIERNO HERNANDEZ (F.I.A.)

6.

MARIA CARMEN SALAMERO BORDANABA (F.I.A.)


7.

JOSE ANTONIO GONZALEZ ALTARRIBA (F.I.A.)


8.

AINHOA NEILA DALMAU (F.I.A.)


9.

CESAR GUARDIA CONTRERAS (F.I.A.)


10.

FATOUMATA TOUNKARA FOFANA (F.I.A.)


11.

LORENZO JOSE FUMANAL TRALLERO (F.I.A.)


12.

YESENIA DEL VALLE GONZALEZ GONZALEZ (F.I.A.)


13.

EDUARDO ABAD TORRES (Independiente)


14.

NOEMI SORINAS DELMAS (F.I.A.)


15.

CARLOS LUIS PEROPADRE TORRES (F.I.A.)


16.

MARIA DEL MAR CALAVIA ABENIA (Independiente)


17.

ENRIQUE JOSE CONTE PARADA (F.I.A.)


18.

FRANCISCA DURAN DURAN (F.I.A.)



Suplentes

1.

FELIX CANALES ESCUDERO (Independiente)


2.

NICOLE CAZORLA CALAVIA (Independiente)


Candidatura núm.: 4. CHUNTA ARAGONESISTA (CHA)

1.

VERONICA VILLAGRASA DOLSA


2.

MASCUN LORIEN ARISTE CAMPOS


3.

LAURA CLIMENTE LAIN


4.

JOSE LUIS PARRA PASCAU


5.

NURIA ORTEGA GAMBAU


6.

JOSE MIGUEL (CHEMIS) FERRER MONTES


7.

MARIA DOLORES (LOLA) GIMENEZ BANZO


8.

ROBERTO SERRANO LACARRA


9.

MARIA NURIA LATRE RODRIGUEZ


10.

JOSE ANTONIO PUEYO MAZANA


11.

MARIA MERCEDES (MERCHE) GARCIA DOMINGUEZ


12.

JOAQUIN BETATO CERESUELA (Independiente)

13.

ALEGRIA EXPOSITO FUMANAL


14.

FRANCISCO JAVIER GUIU BENITO (Independiente)


15.

INES MUR LACOMA


16.

ENRIQUE BARCOS BARCOS


17.

SONIA ALASTRUEY ALPIN


18.

JOAQUIN ANTONIO PALACIN ELTORO


Candidatura núm.: 5. PODEMOS - ALIANZA VERDE (PODEMOS -AV)

1.

JOSE ANGEL PEREZ MARCUELLO (PODEMOS-ALIANZA VERDE)


2.

ANA LUCIA GRANELL DELGADO (PODEMOS-ALIANZA VERDE)


3.

MANUEL GALIANO GOCHICOA (PODEMOS-ALIANZA VERDE)


4.

ANA DELGADO MOLINA (PODEMOS-ALIANZA VERDE)


5.

VICENTE OLIVER ALEXANDRE (PODEMOS-ALIANZA VERDE)


6.

MARIA PILAR USON MUR (PODEMOS-ALIANZA VERDE)


7.

ERNESTO GRANELL GRACIA (PODEMOS-ALIANZA VERDE)


8.

MAGDALENA ESTER LAPENA CASALS (PODEMOS-ALIANZA VERDE)


9.

CARLOS ARROYOS BELLMUNT (PODEMOS-ALIANZA VERDE)


10.

BEATRIZ BELLO LAMO (PODEMOS-ALIANZA VERDE)


11.

SANTIAGO MANUEL PERBECH SANZ (PODEMOS-ALIANZA VERDE)


12.

MARTA DE SANTOS LORIENTE (PODEMOS-ALIANZA VERDE)


13.

LUIS JAVIER SIERRA PASCUAL (PODEMOS-ALIANZA VERDE)


14.

IVETTE ESCANDIL LAPENA (PODEMOS-ALIANZA VERDE)


15.

ERNESTO GRANELL DELGADO (PODEMOS-ALIANZA VERDE)


16.

BERTA LANTERO FACI (PODEMOS-ALIANZA VERDE)


17.

FRANCISCO SANZ MARTINEZ (PODEMOS-ALIANZA VERDE)


18.

MARIA DEL CARMEN LINES MUÑOZ (PODEMOS-ALIANZA VERDE)


Candidatura núm.: 6. VOX (VOX)

1.

DAVID ARRANZ BALLESTEROS


2.

ARANZAZU SIMON PEREZ


3.

SERGIO MARCO JIMENEZ

4.

MARIA LORENA GARCIA LOPEZ


5.

JOSE LUIS RUBIO MARTINEZ


6.

BEATRIZ OLIVAN ROMEU


7.

FRANCISCO CASARRUBIO DE LA RUBIA


8.

MARTA MORENO RODRIGUEZ


9.

JAIME BENJAMIN BALLARIN PUYAL


10.

ANA BELEN BARON FERRANDO


11.

CARLOS BERMEJO MARTIN


12.

DOBROSLAVA GEORGIEVA BORISOVA


13.

HECTOR QUINTILLA MATEO


14.

EVA MARIA NUEZ RICO


15.

SERGIO LOPEZ LORO


16.

ERICA GRACIA GUERRERO


17.

FRANCISCO MAYO OLIVAN


18.

MARIA JESUS MONTAÑES MACHIO


Suplentes

1.

JAVIER ELVIRA LOPEZ


2.

VERONICA MARTINEZ EDO


3.

MANUEL ANTONIO SANMARTIN BARRABES


4.

MAIRA CARRILLO BELTRAN


Candidatura núm.: 7. PARTIDO ARAGONES (PAR)

1.

MARIA ANGELES ROCA LLOP


2.

JAVIER LABAT LATORRE


3.

SUSANA PUYUELO CERESUELA


4.

FRANCISCO VILLELLAS LAIN


5.

MARIA EUGENIA GABAS GALLEGO


6.

FERNANDO CARRERA MARTIN


7.

ELENA BETES FABOS


8.

JOSE RAMON BRUBALLA GRAU

9.

PAULA TERESA LLANAS ORTEGA


10.

LUIS COSCULLUELA TERUEL


11.

RAQUEL BETANZOS ALONSO


12.

ROBERTO PAÑART BORRUEL


13.

MARIA CARMEN OBIS MATINERO


14.

NELSON GARCIA EZQUERRA


15.

CELIA CARRERA RAMON


16.

JAVIER VILLARRUBI LLORENS


17.

MANUELA LOSFABLOS CEBOLLERO


18.

JESUS SIESO SOLANAS


Suplentes

1.

VIRGINIA ARELLANO CARRERA


2.

CARLOS CALLEN SISO


3.

LAURA BUENO ESCARTIN


4.

LUIS MARIANO PUYUELO CERESUELA



Candidatura núm.: 8. PARTIDO POPULAR (PP)

1.

CARMEN MARIA SUSIN GABARRE


2.

ROBERTO PABLO BERMUDEZ DE CASTRO MUR


3.

ESTER ARTIEDA PUYAL


4.

GERARDO OLIVAN BELLOSTA


5.

MARIA JOSE VICENTE POY


6.

ANTONIO IGNACIO ROMERO SANTOLARIA


7.

LUCIA BARUQUER PEREZ


8.

JOSE MARIA GIMENEZ MACARULLA


9.

MARIA BLANCA PUYUELO DEL VAL


10.

JOSE ANTONIO LAGÜENS MARTIN


11.

BLANCA MONICA GALINDO SANZ


12.

ALVARO DOMEC LOPEZ


13.

SANDRA GONZALEZ CARIELLO

14.

JOSE PEDRO SIERRA CEBOLLERO


15.

IRENE LOPEZ NERIN


16.

JOSE IGNACIO GRAMUN CASTILLO


17.

LORENA ORDUNA PONS


18.

ISAAC CLAVER ORTIGOSA

Suplentes

1.

LOLA IBORT VIU


2.

CARLOS SERRANO PEREZ


3.

PATRICIA RIVERA ESCUDER


4.

JOSE PUEYO GUILLEN


Candidatura núm.: 9. PARTIDO ANIMALISTA CON EL MEDIO AMBIENTE 
(PACMA)

1.

ROCIO CASTILLO MOLERO


2.

JESUS BLAS CASTILLO LOPEZ


3.

MIRIAM MARCO GOMEZ


4.

JOSE MANUEL SANJUAN ARAGONES


5.

MARIA ANGELES BUISAN MIRO


6.

ALBERTO ESTEPA MILLA


7.

MARIA LUISA GONZALEZ BADORREY


8.

JHONATAN ALEJANDRO VALLEJO SALCEDO


9.

ALBA CASTILLO MOLERO


10.

JESUS BAILO FERRANDO


11.

MARIA DEL CARMEN MOLERO LACARTE


12.

LUIS MIGUEL REMON ALEGRE


13.

ROMINA NAVARRO PERROTTA


14.

ALFONSO DOMINGUEZ BERNAL


15.

VICENTA GARCIA CASAMAYOR


16.

JOSE JULIAN BIELA RONCAL


17.

CRISTINA PEÑARROYA GOMEZ


18.

VICTOR GUSTAVO MOLINER EZQUERRA

Suplentes

1.

ANA CRISTINA INES VILLAR


2.

JOSE VICENTE GARCIA MUNIENTE


3.

RAQUEL VILLANUEVA BERGASA


Candidatura núm.: 10. ARAGÓN EXISTE - Coalición EXISTE (EXISTE)

1.

VALERO AGUAYOS BESTUE


2.

ANA FELISA TORRIJO LOPEZ


3.

DANIEL FERRAZ VIOLA


4.

RAQUEL MARCO VILLACAMPA


5.

RAUL LARDIES BOSQUE


6.

ROSA LABORDETA GAVIN


7.

DANIEL CASTILLON LONCAN


8.

MARIA JESUS OTTO BELLOSTA


9.

CARLOS CIRES PUEYO


10.

SARA LABORDETA GAVIN


11.

JAVIER VILLA VISPE


12.

MARIA DOLORES PALACIOS ALEGRE


13.

FERNANDO LOZANO PARDO


14.

ELENA GARAGORRI ATRISTAIN


15.

IGNACIO PUEO MON


16.

ANDRESA MARIA ISABEL LATORRE BLESA


17.

SERGIO LABORDETA VALERO


18.

ANTONIA CHAVEZ GALLOSO

Suplentes

1.

ALBERTO TRASOBARES ALMAZAN


Candidatura núm.: 11. ESCAÑOS EN BLANCO PARA DEJAR ESCAÑOS VACÍOS (ESCAÑOS EN BLANCO)

1.

MARIA TERESA LOU ARNAL

2.

FERNANDO CARRILLO GRACIA


3.

CARMEN CHANTAL NERIN GARCIA


4.

CARLOS CASAUCAU PEREZ


5.

ANA ROSA LOBERA SERRANO


6.

JOSE CLEMENTE PARDOS LOPEZ


7.

EVA CRISTINA LESAGA LLOPIS


8.

FERNANDO FUMANAL TRALLERO


9.

SAMANTA GARCIA LOPEZ


10.

JAVIER MARTIN VEGA


11.

MARIA LOU CUARTERO


12.

JOSE ANTONIO NERIN MARCO


13.

MARIA CARMEN TIERZ MUR


14.

LUCAS VALLS LOBERA


15.

ASHLEY TRULLEN SANZ


16.

JESUS ALBERTO URUEN ORTAS


17.

ARACELI MALO BARRACA


18.

JOSE ALBERTO PARDOS LESAGA


Candidatura núm.: 12. IZQUIERDA UNIDA- MOVIMIENTO SUMAR (IU- 
MOVIMIENTO SUMAR)

1.

VICENTE GUERRERO ONCINS


2.

MARIA PILAR CALLEN RAMON


3.

FRANCISCO JAVIER SADORNIL GUTIERREZ


4.

MARINA SAEZ ALZURIA


5.

JESUS FERNANDO PEREZ NAVASA


6.

MARIA ASCENSION SESE BESCOS


7.

LUIS MIGUEL VINUE BORAO


8.

PILAR GARCES PADIAL


9.

RUBEN CABAÑAS ARANDA


10.

BEGOÑA GIMENEZ GABALDON


11.

SALVADOR RAMON NOGUERO GUTIERREZ


12.

CARMEN SANCHEZ ARENAZ

13.

JOSE IGNACIO RIO BAILO


14.

MARIA ISABEL PALACIOS IZQUIERDO


15.

JOAQUIN MIGUEL RUIZ GASPAR


16.

PATRICIA CARMEN DELMAS MORENO


17.

LUIS ARDUÑA LAPETRA


18.

MARIA CARMEN SOLANO RIVERA


Suplentes

1.

PEDRO ANGEL SAILA PUYAL


2.

MARIA ROSARIO BRUNED SALAMERO


3.

MARIO PASCUAL BURILLO


4.

RAQUEL SAGARRA GARCES


5.

RAUL MUÑOZ REY


6.

MONICA FERNANDEZ DEL EGIDO


7.

DANIEL ISABAL RAMI


8.

ANTONIA PIEDRAFITA FERRER


9.

SEBASTIAN VILCHEZ HERRADOR


10.

SUSANA RODRIGUEZ SANJOSE



Candidatura núm.: 13. POR UN MUNDO MAS JUSTO (MUNDO+JUSTO)

1.

MANUEL INURRIA FERNANDEZ


2.

ANTONIA ASUNCION SANCHEZ TRULLER


3.

GUILLERMO MIGUEL DIEZ


4.

ESTHER MENDIARA CAÑARDO


5.

RICARDO SANTIAGO PEREZ VISUS


6.

MARIA LUZ LABRADOR SOLORZANO


7.

JOSE PANADERO ONA


8.

MARIA REDONDO GABAS


9.

ALBERTO CASAUS PARDO


10.

FANY YADIRA ORDOÑEZ RIVERA


11.

IGNACIO LAGUARTA VALERO


12.

MARIA LUISA BAYO GUTIERREZ


13.

DAVID BARRIO LOPEZ


14.

MARIA ANGELA RODRIGUEZ LOPEZ


15.

LUIS MARIA SERRA RENOBALES


16.

MARIELA IVANA CONTARDI SOSA


17.

CHABIER MALLOR MONZON


18.

IRENE LOPEZ MELUS CHICO




Candidatura núm.: 14. SE ACABÓ LA FIESTA (SALF)

1.

JORGE LUIS FALCO BOUDET


2.

MARIA ELENA PEREZ SANZ


3.

PABLO MESADO LOBATO


4.

ESTHER MUÑOZ CABELLO


5.

LUIS FERNANDO CANELO PEÑALVER


6.

ZASKIA SOLER GIL


7.

MANUEL JOSE PAZ SALINAS


8.

NATALIA SOBOLEVA SOBOLEVA (Independiente)


9.

JOSE LUIS BARNES MORENO


10.

MARIA INMACULADA BARRIO ADIEGO (Independiente)


11.

JOSE LATRE CONESA


12.

MARIA DE LA ASUNCION DE GUERRERO MANSO (Independiente)


13.

ANTONIO DEL PAGO AGUAS


14.

ANA MARIA DEL CASTILLO LOPEZ (Independiente)


15.

DANIEL VEGA AZNAR


16.

MARIA ELENA CEBALLOS ALVAREZ


17.

PABLO SOLANS MARTINEZ


18.

MILAGROS MARIA ZARRAN SANCHEZ (Independiente)


Y para que así conste firmo la presente en Huesca a doce de enero de dos mil 
veintiséis.



Saragossa:




martes, 5 de marzo de 2024

Ficar - Folleil

Ficar, v., lat. figere, ficher, enfoncer, appuyer, fixer.

Ilh fan ficar un albre en terra.

Liv. de Sydrac, fol. 31. 

Ils font ficher un arbre en terre.

Sel' aguilleta ficaretz.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Vous enfoncerez cette aiguillette. 

Eu enpenc, lani e fic.

Torcafols: Comunal veill. 

Je pousse, déchire et enfonce. 

Part. pas. La bola que es ficada jos, el cap del camp.

Tit. de 1241. DOAT, t. CXXIV, fol. 230.

La borne qui est fichée en bas, à la tête du champ. 

Los oils ficats en terra.

(chap. Los ulls ficats anterra; fixats, en los ulls fixos mirán cap anterra.)

Regla de S. Benezeg, fol. 28.

Les yeux fixés en terre.

Fig. Molt es fichaz en terra qui plus ama home mortal que non Deu.

Trad. de Bède, fol. 24. 

Moult est enfoncé en terre celui qui aime plus homme mortel que non pas Dieu. 

CAT. Ficar. ANC. ESP. Fincar. ESP. MOD. Fijar, hincar. PORT. Fincar. 

IT. Ficcare. (chap. Ficá, ficás: yo me fico, fiques, fique, fiquem o ficam, fiquéu o ficáu, fiquen; ficat, ficats, ficada, ficades. Posá, colocá, etc. Fixá, fixás, fixassen: yo men fixo, fixes, fixe, fixem o fixam, fixéu o fixáu, fixen; fixat, fixats, fixada, fixades.)

9. Fic, s. m., blessure, contusion.

A fic de cara. Rec. de remèdes en provençal. 

A blessure de visage.

3. Fica, s. f., piqûre, appui.

Fig. No posca ficar ni aia nulla fica el capil de la maio.

Tit. de 1280. Arch. du Roy., Quercy. 

Ne puisse appuyer ni ait nul appui au pignon de la maison.

4. Fissar, v., piquer.

Scorpio es totz temps prest de fissar... e fissa de travers, fazen arcual nafra. Eluc. de las propr., fol. 259.

(chap. Fissá, picá: fissonada de arreclau, arraclau, abogot, abella.)

Le scorpion est toujours prêt à piquer... et pique de travers, faisant blessure arquée.

Part. prés. Tan son mal e salvatge e fissan e morden.

Guillaume de Tudela. 

Tant sont méchants et sauvages et piquants et mordants.

5. Fisso, s. m,, aiguillon, épine. 

Fig. Ta fort mi punho li fisso 

De la mort.

(chap. Tan fort me punchen los fissons de la mort.)

Leys d'amors, fol. 7.

Tant me piquent fort les aiguillons de la mort.

6. Fix, adj., lat. fixus, fixe.

Scorpio es signe masculi, fix, diurn.

Aquari es signe fix, freg et nocturn.

La terra es fixa perpetualment.

Las estelas fixas.

Eluc. de las propr., fol. 112, 111, 105 et 113. 

Le scorpion est signe mâle, fixe, diurne. 

Le verseau est signe fixe, froid et nocturne. 

La terre est fixe perpétuellement. 

Les étoiles fixes. 

CAT. ESP. (fijo) PORT. Fixo. IT. Fisso. (chap. Fixo, fixos, fixa, fixes.)

7. Fixament, Ficament, adv., fixement. 

Regardo de drech... fixament. 

(chap. Miren al dret... fíxamen.)

Fixament... regarda.

Eluc. de las propr., fol. 140 et 147. 

Regarde directement... fixement. 

Regarde... fixement. 

Regardan trop ficamen.

Brev. d'amor, fol. 130.

Regardant très fixement.

CAT. Fixament. ESP. (fijamente) PORT. Fixamente. IT. Fissamente. (chap. Fíxamen.)

8. Fixio, s. f., fixité.

Taur es signe nocturn... et ha fixio.

Donan deguna fixio e permanencia.

Eluc. de las propr., fol. 110 et 37. 

Le taureau est signe nocturne... et a fixité.

Donnant nulle fixité et stabilité.

9. Aficar, Afiquar, v., appuyer, fixer, attacher.

D'un pe no s' afica plus.

(chap. D'una pota no s'apoye mes.) 

Deudes de Prades, Auz. cass.

Ne s'appuie plus d'un pied.

Lo filh Raynier de Gennes als estrieups s' afiquet

Per ayssi gran vertut, que los estrieups pleguet. 

Roman de Fierabras, v. 735.

Le fils de Raynier de Gênes s'appuya sur les étriers par si grande force, qu'il plia les étriers.

Mos cors s' afica e s' atura 

En vos amar.

G. Figueiras: En pessamen. 

Mon coeur s'attache et s'applique à vous aimer. 

Fig. Dreitz ditz: No t' aficx

En aital ricor.

P. Cardinal: Caritatz. 

Justice dit: Ne t'appuie en telle richesse. 

ANC. FR. Durement es estriers s'afiche.

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. I, p. 402. 

Maiz à sez estrieus s'aficha.

Roman de Rou, v. 16120.

Bien fu afichié en l'estrier.

Roman du Renart, t. III, p. 244.

Sor les estriers s'afiche de randon.

Roman de Gérard de Vienne, v. 1573.

Qui de tel amor s'afiçoient.

Roman de Brut, t. I, p. 85.

ANC. CAT. Aficar. ANC. ESP. Afijar, afincar. ESP. MOD. Ahincar. 

PORT. Afficar, affincar. IT. Afficcare. (chap. Apoyá, apoyás, fixá, fixás.)

10. Afic, Afix, s. m., attachement, effort, obstination, impulsion, application.

Evers Deu era tot sos afix. Poëme sur Boèce.

Envers Dieu était tout son attachement. 

Lai on pres vilmen 

Dieus mort per aficx 

De menscrezens tricx. 

G. Fabre de Narbonne: Pus dels maiors. 

Là où Dieu prit ignominieusement mort par obstination de mécréants trompeurs. 

Anero se ferir de tal afic.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 33.

Allèrent se frapper de tel effort.

Predicator tenc per meillor... 

Que, en predic, 

Met son afic.

P. Cardinal: Predicator. 

Je tiens pour meilleur le prédicateur... qui, en prédication, met son application.

Quar chavalga vas K. de tal afic.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 80. 

Car il chevauche vers Charles de telle impulsion.

- Promesse, engagement.

Tos temps serai malvolens et enics 

Al rei Jacme, qar tenc mal sos afics.

Durand: En talant ai.

Toujours je serai malveillant et défavorable au roi Jacme, parce qu'il tint mal ses engagements.

- Adject. Affixe, terme de grammaire.

Alcunas dictios son affichas et apostas la una ab l'autra, et alcunas no.

Leys d'amors, fol. 54.

Aucuns mots sont affixes et apposés l'un avec l'autre, et aucuns non.

ANC. CAT. Afic. ANC. ESP. Afinco. ESP. MOD. (chap.) Ahínco.

11. Affiction, s. f., affiche, apposition.

Per affiction de la copia... en la porta de sa maison.

Fors de Béarn, p. 1094.

Par affiche de la copie... en la porte de sa maison.

12. Afitament, adv., fixement.

L'aigla regarda... solelh afitament.

(chap. L'águila o áliga mire... lo sol fito fito : fíxamen.)  

Eluc. de las propr., fol. 38.

L'aigle regarde... le soleil fixement.

13. Afigir, v., lat. affigere, adjoindre, attacher.

Es dicha d' afigir, quar afigimens vol dire aytant coma apostura.

Leys d'amors, fol. 54.

Est dite d' adjoindre, car adjonction veut dire autant comme apposition.

ANC. ESP. Afijir. IT. Affiggere. (chap. Afegí o afigí: afegixco o afegixgo, afegixes, afegix, afegim, afegiu, afegixen; afegit, afegits, afegida, afegides.)

14. Afigimen, s. m., adjonction, action de placer des affixes.

Es dicha d' afigir, quar afigimens vol dire aytant coma apostura.

Affigimens o apostura de dos nominatius, coma ayganeus.

(chap. Afegimén o afigimén o “apostura” de dos nominatius, com aiguaneu.)

Leys d'amors, fol. 54 et 55.

Est dite d' adjoindre, car adjonction veut dire autant comme apposition.

Adjonction ou apposition de deux nominatifs, comme eau-neige.

14. Infix, adj., lat. infixus, fiché, enfoncé.

De ferr ou d'autra cauza infixa ell corrs... atractiva.

Eluc. de las propr., fol. 104. 

Attractive... de fer ou d'autre chose enfoncée dans le corps.

16. Infixiu, adj., perçant, incisif.

La dolor es infixiva o penetrativa.

(chap. La doló es incissiva o penetrán.)

Eluc. de las propr., fol. 93. 

La douleur est incisive ou pénétrante.

17. Transfigar, v., lat. transfigere, transpercer.

Part. pas. Ben clavadas et transfigadas.

(chap. Ben enclavades y traspassades.)

Trad. du Tr. de l'Arpentage, 2e part. 

Bien fermées et transpercées.

 

Figa, Figua, Fia, s. f., lat. ficus, figue.

Mais am freidura e montagna 

No fas figa ni castagna.

P. Rogiers: Dousa amiga.

(chap. Mes m'agrade la fredó y la montaña que (no fach en) figa y castaña.)

J'aime mieux froidure et montagne que je ne fais figue et châtaigne.

Ab lait d'una salvatja figa.

(chap. En lleit d'una figa borda : salvache.) 

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Avec le lait d'une figue sauvage.

Preno 'l sordeis c'avian soanat, 

Aissi com fes lo Lombart de las figuas. 

Raimond de Miraval: Amors mi fai. 

Prennent la souillure qu'ils avaient méprisée, ainsi comme le Lombard fit des figues.

Allusion à ce qu'en 1162, Frédéric Ier, en réparation d'un outrage fait à l'impératrice, sa femme, avait obligé les Milanais vaincus à retirer avec les dents une figue placée à l'orifice du fondement d'une vieille mule.

C'était une grande injure que de présenter aux Milanais le bout du pouce serré entre les deux doigts voisins, cela s'appelait far la figa, faire la figue. Cette locution, devenue proverbiale, servit à exprimer une raillerie injurieuse.

Loc. Per mal de vos farai la figua

Als gilos.

Deudes de Prades: Si per amar.

Pour le mal de vous je ferai la figue aux jaloux.

El mezel a 'l facha la figa.

Roman de Jaufre, fol. 26.

Le mézel lui a fait la figue.

ANC. FR. Cil prince nos ont fet la figue. 

Fables et cont. anc., t. II, p. 314.

C'est l'ancre qui la nef arreste, 

Et fait la figue à la tempeste.

Forcadel, p. 101. 

Genèves, Gênes... qui luy ont tousjours fait la figue.

Qui aux quarante fait la figue.

Satyre Ménippée, p. 178 et 141.

Dans la langue catalane, fer la figa, c'est fermer le poing, en montrant le pouce ressortant entre l'index et le doigt du milieu.

IT. Credes i far la croce,

Ma el ti fa la fica. 

Brunetto Latini, Tesoretto, p. 84. 

Egli ha fatta la fica alla casseta in ghermagio, in civeo.

Pataffio, liv. II. 

Quel donzello gli fece la fica quasi infino all' occhio, dicendoli villania.

Che rispondesse e facesse la fica a colui que la facea a lui.

Cento novelle antiche, n° 55.

E fecero una fica in faccia a christiani. 

Ann. di Lud. Monaldesco. Script. rer. it. Muratori, t. XII. 

Nég. explét. Enemics ni enemia

No m notz lo pretz d'una fia.

Raimond de Miraval: D'amor son totz. 

Ennemi ni ennemie ne me nuit la valeur d'une figue.

ANC. ESP.

Mas todo su esforcio no les valió tres figas. 

Poema de Alexandro, cop. 794. 

(N. E. En la novela Pedro Saputo hay un capítulo donde Pedro le lleva tres higos al rey. En chapurriau, tres figues.)

CAT. Figa. ESP. MOD. Higa (higo). PORT. Figa. (IT. fica. Chap. figa, figues.)

2. Figuier, s. m., figuier.

Quan figuier si enpeuta en figuier, et vit en vit.

(chap. Cuan la figuera se empelte en figuera, y la viña en viña.)

Tot figuier es aybre tendre, de leu per freg pren dampnagge.

Eluc. de las propr., fol. 196 et 207.

Quand figuier se greffe sur figuier, et vigne sur vigne.

Tout figuier est arbre tendre, facilement par froid il prend dommage.

Figuiers, milgraniers. Leys d'amors, fol. 48.

(chap. Figueres, mangranés o mangraneres.)

Figuier, grenadier.

3. Figuieyra, s. f., lat. ficaria, figuier. 

Dieus maldic la figuieyra on non trobet mays fuelhas.

V. et Vert., fol. 88.

Dieu maudit le figuier où il ne trouva que feuilles.

Una molt bela figuieira. Brev. d'amor, fol. 160. 

Un moult beau figuier. 

CAT. Figuera (plural Figueras, donde nació Dalí). ESP. Higueira (higuera). PORT. Figueira.

(chap. La figuera, les figueres, la figa, les figues. No es tan delicada per al fret com fique aquí dal; a Beseit aguantaben be los iverns antics.)

4. Ficari, s. m., lat. ficarius, figon, qui se nourrit de figues.

Ficaris so homes salvagges vivens de figas.

(chap. Los “ficaris” (“figués”) son homens salvaches que viuen de figues.)

Eluc. de las propr., fol. 251.

Figons sont hommes sauvages vivant de figues.

 

Figura, Feigura, s. f., lat. figura, figure, forme, visage.

Be s pot meravillar qui conois sa figura.

Le Dauphin d'Auvergne: Vergoigna.

Peut bien s' émerveiller qui connaît sa figure.

Que vi las peyras entailladas, 

D' anticas figuras obradas.

V. de S. Honorat.

Qui vit les pierres taillées, d'antiques figures ouvragées.

Fig. La sancta glieya non es autra cauza mays la figura d' un cors glorios.

(chap. La santa Iglesia no es datra cosa mes que la figura d'un cos gloriós.) 

V. et Vert., fol. 5.

La sainte église n'est autre chose que la figure d'un corps glorieux.

- Terme de grammaire.

Feigura o es sempla o composta. Gramm. provençal. 

(chap. La figura o es simple o composta.)

La figure ou est simple ou composée. 

Loc. Vos amador que amatz per figura.

T. de G. de Cabestaing et d' Ozil de Cadarts: Es dreitz.

Vous amants qui aimez par figure. 

En figura d' aisso mandet Deus. V. et Vert., fol. 8.

En figure de ceci Dieu ordonna.

CAT. ESP. PORT. IT. Figura. (chap. Figura, figures.)

2. Figuracio, s. f., lat. figuratio, figure, forme, aspect.

Semlant a glazi en figuracio.

Quant a figuracio.

Eluc. de las propr., fol. 44 et 195.

Ressemblant à glaive par la forme. 

Quant à la forme. 

PORT. Figuração. IT. Figurazione. (chap. figurassió, figurassions.)

3. Figural, adj., figuratif, symbolique.

Sompnis... algus so nutz et patens, ses figural significacio, algus escurs et ab figural dezignacio.

Eluc. de las propr., fol. 77. 

Songes... aucuns sont clairs et évidents, sans signification figurative, aucuns obscurs et avec désignation figurative. 

ANC. ESP. Figural. IT. Figurale.

4. Figurable, adj., figurable, susceptible de recevoir figure.

Ayga... es element per cors estranh termenable et figurable.

Eluc. de las propr., fol. 149.

L'eau... est élément limitable et figurable par corps étranger. 

ESP. Figurable. IT. Figurabile.

5. Figuratiu, adj., lat. figurativus, figuratif.

Virtut... dels membres figurativa, ordenativa et distinctiva.

Eluc. de las propr., fol. 19.

Puissance... figurative, dispositive et distinctive des membres. 

ESP. PORT. IT. Figurativo. (chap. Figuratiu, figuratius, figurativa, figuratives; simbólic, simbolics, simbólica, simbóliques.)

6. Figurativamen, adv., figurativement.

Se fay aquesta figura, allegoria,... figurativamen.

(chap. Se fa esta figura, alegoría,... figurativamen.)

Leys d'amors, fol. 135.

Cette figure, l'allégorie, se fait... figurativement.

ESP. PORT. IT. Figurativamente. (chap. figurativamen : de forma figurada, simbólica.)

7. Figurar, v., lat. figurare, figurer, représenter.

Part. pas. Aysso fon ben figurat en Sampson. V. et Vert., fol. 72.

Ceci fut bien figuré en Samson.

Vedels doblamen figuratz.

A. Brancaleon: Pessius. 

Veau doublement figuré. 

Del novel regne que era figurat en David.

Hist. abr. de la Bible, fol. 39. 

Du nouveau règne qui était figuré en David. 

CAT. ESP. PORT. Figurar. IT. Figurare. (chap. Figurá, figurás: yo me figuro, figures, figure, figurem o figuram, figuréu o figuráu, figuren; figurat, figurats, figurada, figurades.)

8. Desfigurar, v., défigurer, déformer, changer de figure.

Pois dona desfigura.

Ogiers: Era quan. 

Puis dame change de figure.

Romp e desfigura, 

Am dentz et am las mans, tota sa vestidura. V. de S. Honorat.

Déchire et déforme, avec les dents et avec les mains, tout son vêtement. - Part. pas. Gibos desfigurat.

(chap. Geperut desfigurat; geput, geputs, gepuda, gepudes, geperut, geperuts, geperuda, geperudes: que té gepa, chepa, com Pablo Iglesias lo podemita; los camellos o dromedaris són geperuts, tenen giba, gibes, gepa, gepes, chepa, chepes - ESP. giba, joroba.)

V. de S. Honorat. 

Bossu défiguré.

Del som del cap entro als pes,

L'avian tot desfigurat.

Passio de Maria.

Du sommet de la tête jusques aux pieds, l'avaient tout défiguré.

Vezia issir de mar una bestia meravilhosamens desfigurada e desguizada et espaventabla. V. et Vert., fol. 6. 

Voyait sortir de mer une bête merveilleusement défigurée et déguisée et épouvantable. 

CAT. ESP. PORT. Desfigurar. IT. Disfigurare. (chap. Desfigurá, se conjugue com figurá.)

9. Transfiguratio, Transfiguration, s. f., lat. transfigurationem, transfiguration.

El dia de la transfiguratio de Nostre Senhor.

(chap. Al día de la Transfigurassió de Nostre Siñó.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 177. 

Au jour de la Transfiguration de Notre Seigneur. 

La transfiguration, lo 6 agost.

Fors de Béarn, p. 1097. 

La Transfiguration, le 6 août. 

CAT. Transfiguració. ESP. Transfiguración. PORT. Transfiguração. 

IT. Transfigurazione. (chap. Transfigurassió.)

10. Transfigurar, Trasfigurar, v., lat. transfigurare, transfigurer,

transformer.

Ieu transfiguriei aquestas causas e mi.

Trad. de la 2e épître de S. Paul aux Corinthiens. 

Je transfigurai ces choses en moi. 

Transfiguret se denant els.

Trad. du N.-Test., S. Marc, C. 9. 

Il se transfigura devant eux. 

Diables se transfigura en motas guisas per descebre las gens.

V. et Vert., fol. 24. 

Le diable se transforme en plusieurs manières pour décevoir les gens. CAT. ESP. PORT. Transfigurar. IT. Trasfigurare. (chap. Transfigurá,  transfigurás: yo me transfiguro, transfigures, transfigure, transfigurem o transfiguram, transfiguréu o transfiguráu, transfiguren; transfigurat, transfigurats, transfigurada, transfigurades; transformá, transformás.)

 

Fil, s. m., lat. filum, fil, ligne.

No 'l tudaria plus q' us fils

Delguatz sostendria una tor.

Guillaume de Cabestaing: Ar vei. 

Ne l' éteindrait pas plus qu'un fil délié soutiendrait une tour.

Ab un fil de son mantel var.

Giraud de Borneil: Al plus leu.

Avec un fil de son manteau vair.

Las liaras en un fil sotilmen, e qu'el fils sia fortz. Liv. de Sydrac, fol. 8.

(chap. Les lligarás en un fil sutilmen, y que lo fil sigue fort.)

Tu les lieras avec un fil subtilement, et que le fil soit fort. 

Fig. Al bon senhor de Mercuer, qu'es el fil

De valen pretz, que no s rompt ni s desfila.

Folquet de Lunel: Tant fin' amors.

Au bon seigneur de Mercoeur, qui est sur la ligne de mérite vaillant, qui ne se rompt ni se défile.

- Tranchant d'un instrument.

Fig. Tant ai ferm cor el fil

On ferm saber s' afila.

Raimond de Miraval: Aissi m te.

Tant j'ai ferme coeur au fil où ferme savoir s'affile.

Loc. Mas eu no m part del dreg fil.

Rambaud d'Orange: En aital. 

Mais je ne me dépars pas du droit fil. 

D' amar vos suy el drech fil.

P. Bremond Ricas Novas: Ben dey. 

Je suis au droit fil de vous aimer.

Ges homz no pot portar a fil 

Ni a bon talh totas amors.

R. Vidal de Bezaudun: En aquel. 

On ne peut point porter à fil ni à bonne taille toutes amours.

Adv. comp.

L' aygua li chay dels huels fil e fil per lo natz. 

(chap. L'aigua li cau dels ulls fil a fil per lo nas.) 

Roman de Fierabras, v. 3805.

L'eau lui tombe des yeux fil à fil par le nez. 

ANC. FR. Avoient chargé de front à droit fil la bataille de Caesar. 

Amyot, Trad. de Plutarque, V. de Brutus.

CAT. Fil. ANC. ESP. Filo. ESP. MOD. Hilo. PORT. Fio. IT. Filo. (chap. Fil, fils; v. filá; desfilá : desfilagarchá.)

2. Filet, s. m., petit fil, filet, réseau.

Las venas semblon filet.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Les veines semblent filet.

Menudet cordat 

Ab filetz d' argen. 

Un troubadour anonyme: Per amor. 

Légèrement lacé avec filets d'argent.

Siei cabel delgat e saur

Son gent estreitz d' un filet d'aur.

Roman de Jaufre, fol. 73.

Ses cheveux déliés et blonds sont gentiment étreints d'un réseau d'or. CAT. Filet. ESP. PORT. Filete. IT. Filetto. (chap. Filet, filets.)

3. Filat, Fillat, s. m., fil, filet.

 

Genser de lleis non debana fillat.

G. Rainols d'Apt: Auzir cugei. 

Plus gente qu'elle ne dévide fil.

Fig. Hac un prim fillat de cillas 

Negre e sotil e delgat.

Roman de Jaufre, fol. 77. 

Eut un mince filet de cils noir et fin et délié.

- Toile, filet à pêcher ou à chasser.

Ab quatr' aunas de filat.

P. Cardinal: Tartarassa. 

Avec quatre aunes de toile. 

Filatz a pescar et cassar.

(chap. Filat per a peixcá y cassá.)

Eluc. de las propr., fol. 213.

Filets à pêcher et chasser.

CAT. Filat. PORT. Fiado. IT. Filato. (Chap. Filat, llas, ret.)

4. Filadis, s. m., filasse, bourre.

Ab filadis de cambe ni de lin.

(chap. En filadís de cánem y de llí: lino)

Cartulaire de Montpellier, fol. 192.

Avec filasse de chanvre et de lin.

Filadis de seda... a cargua, non pagua mais cinq sols.

Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. LI, fol. 161.

Bourre de soie... par charge, ne paie que cinq sous.

CAT. Filadis. ESP. Filadiz. (chap. Filadís, filassa, borra.)

5. Filadura, s. f., filage.

Que degu non ause tenher ni far tenher... deguna filadura blancha ni burela.

Tit. de 1360. DOAT, t. LXVII, fol. 372. 

Que nul n'ose teindre ni faire teindre... nul filage blanc ni brun. 

IT. Filatura. (chap. Filadura, filadures.)

6. Fila, s. f., file.

Adv. comp. Sas gens entravan fila a fila.

Chron. des Albigeois, col. 79.

Ses gens entraient à la file.

CAT. ESP. PORT. IT. Fila. (chap. Fila, files.)

7. Fileira, s. f., filandre, sorte de maladie des oiseaux.

Autre mals es c' a nom fileira. 

Cant auzel a fileira.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Est autre mal qui a nom filandre.

Quand oiseau a filandre. 

ANC. CAT. Filieyra. ESP. Filandria (Nematodo parásito del aparato digestivo de algunas aves, especialmente las de rapiña.)

PORT. Filandras. IT. Filandra. 

8. Flissa, s. f., pluche de laine. 

Porto mantels de flissa.

Perilhos, Voy. au Purgatoire de S. Patrice. 

Portent manteaux de pluche de laine.

9. Flessada, s. f., couverture.

Occitani flassada coopertorium lecti vocant, quasi filassata.

(chap. Los ocsitans li diuen flassada a la cobertora del llit, casi filassata.)

Du Cange, t. III, col. 543.

Neguna flessada no farai... sino de lana de moton o de feda.

(chap. No faré cap cobertora (manta)... mes que de llana de cordé o de ovella.)

Cartulaire de Montpellier, fol. 111.

Je ne ferai aucune couverture... sinon de laine de mouton ou de brebis.

I sac de palha e pois la flessada, e al cap I conselhier.

Trad. de la Règle de S. Benoît, fol. 28.

Un sac de paille et puis la couverture, et à la tête un coussin.

(N. E. conselhier : coussin; conseller, consejero; consultar con la almohada.)

De coissis e de flessadas.

Folquet de Lunel: E nom del. 

De coussins et de couvertures.

10. Filos, adj., velu, filandreux, garni de fils, de filaments.

Eruca... animant es filos e quaysh lanuginos.

(chap. La oruga... es un animal filós y casi llanut.)

Aquesta tela es espongioza et filosa.

(chap. Esta tela es esponjosa y filosa.)

Fuelhas en si han alcunas venas filozas.

(chap. Les fulles en sí tenen algunes venes filoses.)

Eluc. de las propr., fol. 250, 37 et 209.

La chenille... est un animal velu et quasi laineux.

Cette toile est spongieuse et filandreuse.

Les feuilles en elles ont aucunes veines filandreuses.

11. Filable, adj., filable, qui peut se filer.

Peyra que es filabla.

Eluc. de las propr., fol. 188.

Pierre qui est filable.

12. Filar, v., filer.

Garsens e Peironela que filon lur cano. 

L' us teis, l'autre fila.

Izarn: Diguas me tu. 

Garsende et Péronelle qui filent leur quenouille 

L'un tisse, l'autre file.

(N. E. Peironela, Peronella, Péronelle, Petronila, como la reina de Aragón, hija de Ramiro II el monje; casada con el conde de Barcelona Ramón Berenguer IV y madre de Alfonso II de Aragón, que escribía en occitano, como se puede ver en la obra en la que estamos, de Raynouard.)

 

Fig. Non sabon prim filar

Mots.

Serveri de Girone: Sitot s'es.

Ne savent filer finement les mots.

Qui vol sirventes auzir... 

A me 'l deman, qu' ieu l' ay filat.

P. Cardinal: Qui vol sirventes. 

Qui veut ouïr sirvente... à moi le demande, vu que je l'ai filé. 

Loc. Selha que del fil

A sos ops no pot far, 

Ad autra en fai filar.

Pierre de Bussignac: Quan lo dous.

Celle qui ne peut faire du fil à son profit, en fait filer à une autre.

Part. pas. La qual garlanda deia esser d'aur filat, d'argent filat o de seda.

(chap. La cual guirnalda degue sé d'or filat, de plata o argén filat o de seda.) 

Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. LI, fol. 138. 

Laquelle guirlande doive être d'or filé, d'argent filé ou de soie.

CAT. ANC. ESP. Filar. ESP. MOD. Hilar. PORT. Fiar. IT. Filare.

(chap. Filá: filo, files, file, filem o filam, filéu o filáu, filen; filat, filats, filada, filades.)

13. Afilar, v., affiler, aiguiser. 

Qui de fort fozil 

Non vol coltelh tochar, 

Ja no 'l cuid' afilar 

En un mol sembeli. 

Giraud de Borneil: Leu chansoneta. 

Qui ne veut pas frotter couteau d'un fort fusil, qu'il ne pense jamais l' affiler sur une molle fourrure.

Fig. Non sabon prim filar 

Mots, ni rimas afilar.

Serveri de Girone: Sitot s'es. 

Ne savent filer finement les mots, ni aiguiser les rimes.

Tant fin' amors totas horas m' afila 

Ma voluntat qu'ieu de lauzar m'afil. 

Folquet de Lunel: Tant fin' amors. 

Tellement pur amour à toute heure m'affile ma volonté que je m'affile à louer.

Mi dons, don m' afil

En leys servir. 

P. Raimond de Toulouse: Pos vezem. 

Ma dame, par qui je m'affile à la servir. 

Tant ai ferm cor el fil 

On ferm sabers s' afila. 

Mas afilat s' afila 

El desafilat fil.

Raimond de Miraval: Aissi m te. 

Tant j'ai ferme coeur au fil où ferme savoir s' affile.

Mais affilé s'affile au fil désaffilé. 

Part. pas. Pueis lansa un dart de plom gent afilat.

Giraud de Calanson: A lieys cui am. 

Puis lance un dard de plomb gentiment affilé. 

Fig. De lenguejar

Contra joglar

Etz pus afilatz que milas.

Marcabrus: Senher. 

Pour parler contre jongleur, vous êtes plus affilé que milan.

Fig. et subst. Ni Belins lo moutos

N' Isingrins l' afilatz.

Arnaud d' Entrevenas: Del sonet. 

Et Belin le mouton et Isengrin l' affilé. 

ANC. FR. Dont chascun à guerre s'afile.

G. Guiart, t. 1, p. 116. 

CAT. ESP. Afilar. PORT. Affiar. IT. Affilare. (chap. Afiláesmolá.)

14. Desfilar, v., défiler, découdre.

Fig. Al bon senhor de Mercuer, qu' es el fil 

De valen pretz, que no s rompt ni s desfila. 

Folquet de Lunel: Tant fin' amors.

Au bon seigneur de Mercoeur, qui est sur la ligne de mérite vaillant, qui ne se rompt ni se défile. 

Part. pas. Cant auretz auzel desrenat, 

Que hom apela desfilat.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Quand vous aurez oiseau éreinté, que l'on appelle défilé.

CAT. ANC. ESP. Desfilar. ESP. MOD. Deshilar. PORT. Desfiar. 

(chap. Desfilá: traure fil, aná en fila; desfilagarchá: desfilagarcho, desfilagarches, desfilagarche, desfilagarchem o desfilagarcham, desfilagarchéu o desfilagarcháu, desfilagarchen; desfilagarchat, desfilagarchats, desfilagarchada, desfilagarchades.) 

14. Desafilar, v., désaffiler, émousser. 

(chap. Desafilá, esmossá, fé una esmossa al fil de un arma, destralgabiñet, navalla, dalla, fals, etc.)

Part. pas. Fig. Mas afilat s'afila

El desafilat fil.

Raimond de Miraval: Aissi m te.

Mais affilé s'affile au fil désaffilé.

16. Esfilar, v., effiler, couler. 

Fig. A tot auzel debaten

Fan d' esfilar defendemen.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

A tout oiseau se débattant font empêchement de couler. 

IT. Sfilare.

17. Refilar, refiler, filer de nouveau. (chap. Refilá)

Que neguna persona non auze los dichs pezes refilar per metre en autres draps. 

Tit. de 1351. DOAT, t. CXLVI, fol. 219.

Qu'aucune personne n'ose refiler lesdits poids pour mettre en d'autres draps.

18. Perfil, s. m., parfilure.

Ornar lors raubas d' ermeni... o de perfils de seda.

Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. LI, fol. 138. 

Orner leurs robes d'hermine... ou de parfilures de soie. 

CAT. ESP. PORT. Perfil. (chap. Perfil no signifique teixit, roba.) 

19. Perfila, s. f., parfilure.

Que sia fortz plus qu' autra sa perfila.

Folquet de Lunel: Tant fin' amors. 

Que soit forte plus qu'autre sa parfilure.

20. Perfilar, v., parfiler.

Fig. Per qu' a mestiers qu' om ta ferm la perfil

Que sia fortz plus qu'autra sa perfila.

Folquet de Lunel: Tant fin' amors. 

C'est pourquoi a besoin qu'on la parfile si ferme que soit forte plus qu'autre sa parfilure. 

ANC. FR. Tout pourfilé de piaus d'agniel.

(chap. Tot cusit, teixit de pells de cordé.)

Una história en final felís, cordé, mar, brasa

Roman du Renart, t. IV, p. 147. 

CAT. ESP. PORT. Perfilar. (chap. Perfilá no signifique cusí o teixí.)

21. Folleil, s. m., bass. lat. folasellum, filoselle.

Saven' ac prima d' un folleil,

Ab que son estreit sei cabeil.

Roman de Jaufre, fol. 56. 

Eut un bandeau fin d'une filoselle, avec quoi sont étreints ses cheveux.