Mostrando las entradas para la consulta fang ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta fang ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

domingo, 26 de abril de 2026

Robe; Roca; Roder; Rodor

Robe, s. m., lat. rubetum, haie, hallier de ronces.
Robe, o boysho, es espes ajustamens de spinas et de semlans rams.
Eluc. de las propr., fol. 221.
Hallier de ronces, ou buisson, c'est épais rapprochement d'épines et de semblables rameaux.

Eixecacóduls, Moncho; Roca, Rocha, s. f., roche, roc.

Roca, Rocha, s. f., roche, roc.
En auta roca es bastitz.
Pierre d'Auvergne: En estieu.
Sur haute roche est bâti.
En las rocas, sus la marina. V. de S. Honorat.
Dans les roches, sur la plage.
Ayga... fontal..., de rocha viva... nayshent. 
(chap. Aigua... de fon..., de roca viva... naixén - o naixenta, que naix.)
Eluc. de las propr., fol. 150.
Eau... de source..., de roche vive... naissant.
CAT. ESP. Roca. PORT. Rocha. IT. Roccia. (chap. Roca, roques; roqueta, roquetes; roquissal, roquissals. Tormo com lo de La Vall, tormos; barrócul, barroculs; códul, coduls. Vore Peira, Peyra : pedra.)

Valdeltormo, La Vall, galería fotos, Iván Sancho, tormo, piedra grande

2. Roc, s. f., roc, l'une des pièces du jeu d'échecs, appelée aussi tour.
Mot sai ab cavalier gen jogar et ab roc.
P. Bremond Ricas Novas: En la mar.
Moult je sais avec cavalier gentiment jouer et avec roc.
Al flac jelos cug dir mat ses tot roc.
Blacasset: Gerra mi play.
Au flasque jaloux je pense dire mat sans aucune tour.
ANC. FR. Del paonet a un roc pris,
Après le roc a pris la fierce.
Roman du Renart, t. III, p. 333.
IT. Rocco. (ESP. Roque : torre del ajedrez.) (chap. Roc, rocs : torre, torres del ajedrés; San Roc : San Roque.)

3. Roqueta, s. f. dim., petite roche.
El planiol asetet si
En una roqueta de lausa.
V. de sainte Énimie, fol. 23.
En l'esplanade elle s'assit sur une petite roche de pierre.

obras rimadas Ramon Lull, Gerónimo Rosselló, idioma catalan-provenzal, Raimundo Lulio

4. Rocat, s. m., rocher.
Que neys encar vezer poyriatz
Aqui montanhas e rocatz.
V. de sainte Énimie, fol. 37.
Que même encore vous pourriez voir là montagnes et rochers.
5. Rochier, s. m., rocher.
El pueg sotz Morimonda, on son aut li rochier.
Roman de Fierabras, v. 139.
Au puy sous (Morimonde) Marimonde, où sont hauts les rochers.
De sobr' els natural rochiers.
Marcabrus: Pus s' enfulheysson. (N. E. leo enfuelheysson)
Dessus les naturels rochers.

6. Deroc, Derroc, s. m., ruine, renversement.
Adug vos an a derroc.
T. de G. Rainols et de G. Magret: Maigret.
Vous ont conduit à ruine.
Fig. En talent ai q' un serventes encoc
Per trair' a cels q' an mes pres a deroc. 
Durand, tailleur de Paernes: En talent.
J'ai en désir que j'encoche un sirvente pour tirer à ceux qui ont mis mérite en ruine.

7. Derocamen, s. m., renversement, démolition.
Carta del derocamen de la torre del castel.
(chap. Carta del assolamén de la torre del castell; demolissió, abatimén.)
Cartulaire de Montpellier, fol. 165.
Charte de la démolition de la tour du château.

8. Derocar, Derrocar, Desrocar, Darroquar, v., renverser, démolir, abattre.
Derocar fortz castelhs ben bastitz. 
Austor Segret: No sai.
Renverser forts châteaux bien bâtis.
Las regnas romp a un randon,
E vay derrocar lo guarzon.
V. de S. Honorat.
Les rênes romp d'un coup, et va abattre le valet. 
Quant... fo vengutz al avan dich castel, lo fetz de totz ponhs darroquar. 
Cat. dels apost. de Roma, fol. 169.
Quand... fut venu à l'avantdit château, il le fit de tous points démolir.
Fig. Ab aquest argumen te volrai derocar.
Izarn: Diguas me tu.
Avec cet argument je voudrai t'abattre.
Vos anatz cazen e derrocan.
T. de Sordel et de Bertrand: Bertrans.
Vous allez tombant et renversant. 
Part. pas. Ni 'n sui feritz ni desrocatz.
P. Cardinal: Ar mi pues (puesc).
Ni je n'en suis frappé ni renversé.
E 'l sepulcre fondutz e desrocatz.
Lanfranc Cigala: Quan vei.
Et le sépulcre détruit et renversé.
ANC. FR. Se ne fust Jupiter à la foudre bruiant 
Qui tous les desrocha, jà n'éussent garant.
Roman d'Alexandre, not. des Ms., t. V, p. 115.
Les pionniers frappèrent sus pour la desrocher.
Rabelais, liv. II, ch. 33.
CAT. ESP. PORT. Derrocar. IT. Dirocciare. (chap. Derrocá, assolá, tombá, demolí, abatre; sorsí.)

9. Enderoc, s. m., renversement, choc, contrecoup. 
No i trobon negun gandill,
Mas cazut son del enderoc.
Marcabrus: Bel m' es cant.
N'y trouvent nul refuge, mais ils sont tombés du contrecoup.

10. Enderrocar, v., culbuter, abattre, faire la culbute.
Part. pas. Vey talar ortz e vinhas e blatz,
E vey gienhs traire e murs enderrocatz.
Bernard de Rovenac: Belhs m' es.
Je vois couper jardins et vignes et blés, et je vois engins tirer et murs abattus.
Soi cazutz, et ai enderrocat.
Rambaud de Vaqueiras: Valen marques.
Je suis tombé, et j'ai fait la culbute.
CAT. Enderrocar. (N. E. Es curioso el parecido del catalán enderrocar con el romance, lengua romana, occitano enderrocar. Quizás fueron los catalanes a Estrasburgo en el año 842 a enseñarles a hablar a los francos - y teutones.)


Roder, Rozer, Roer, Royre, v., lat. rodere, ronger.
Ca... va pel mech de la fanga royre l' os.
(chap. Lo gos... va pel mich del fang a rossegá l'os.) 
Eluc. de las propr., fol. 84.
Le chien... va par le milieu de la fange ronger l'os.
Lo guos ro e 'l lebrier gron.
(chap. Lo gos rossegue y lo llebrel gruñ o gruñix. Guos : gos dogo.)
Marcabrus: A l' alena.
Le dogue ronge et le lévrier grogne.
Esmirle roen plus soven
Lurs pes qu' autr' auzel.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Les émérillons rongent plus souvent leurs pieds que les autres oiseaux.
Al auzel qui si ro aisi.
Deudes de Prades, Auz. cass.
A l'oiseau qui se ronge ainsi.
Loc. fig. Lag rozetz las mas,
A ley de cer rabioza,
Als paucs et als grans.
G. Figueiras: Sirventes vuelh.
Laidement vous rongez les mains, à manière de serpent enragé, aux petits et aux grands.
Part. prés. Eruca..., es verms..., flors et frugz rozent.
(chap. La oruga..., es cuc..., que rossegue flos y fruits, fruites.)
Eluc. de las propr., fol. 250.
Chenille..., c'est vers..., fleurs et fruits rongeant.
Part. pas. Li moillas las penas arnosas,
Que no son encar del tot rozas.
(chap. Li bañes les plomes sarnoses (tiñoses), que no están encara del tot rossegades.)
Deudes de Prades, Auz. cass.
Vous lui mouillez les pennes teigneuses, qui ne sont point encore entièrement rongées.
- Rogner.
Si sol la coa 'l rozatz.
Marcabrus: Dirai vos.
Si seulement la queue vous lui rognez.
CAT. Roure. ESP. PORT. Roer. IT. Rodere. (chap. Rossegá; ratá. Rossegá, arrossegá, es tamé arrastrá, com se fée en los pins o datres abres del Port de Beseit en les caballeríes; rossegadó, rossegadós, rossegadora, rossegadores; arrossegadó, arrossegadós, arrossegadora, arrossegadores. Al arrastrá per enterra los abres, estos se rossegaben, se pelabe en part la crosta.)

Rossegadó, rossegadós; rossegadora, rossegadores.

2. Romiar, v., ruminer.
Deu hom romiar aquesta vianda ayssi com buou romia sa pastura.
(chap. Se deu rumiá esta vianda aixina com lo bou (o buey) rumie la seua (sa) pastura.)
V. et Vert., fol. 42.
On doit ruminer cette nourriture ainsi comme le boeuf rumine sa pâture.
(chap. Rumiá: rumio, rumies, rumie, rumiem o rumiam, rumiéu o rumiáu, rumien; rumiat, rumiats, rumiada, rumiades.)
3. Ruminar, v., lat. ruminare, ruminer.
Rumina vianda en son cor. Trad. de Bède, fol. 53.
Il rumine la nourriture dans son corps.
Part. prés. Animans popans et ruminans.
(chap. Animals mamíferos y rumians. Popa : mamella. En fransés traduíx Raynouard “remâchants”, que remasteguen, o sigue, rumien.)
Eluc. de las propr., fol. 275.
Animaux remâchants et ruminants.
CAT. ESP. PORT. Ruminar. IT. Ruminare. (chap. Rumiá. Rumián, rumians, la vaca es rumián o rumianta, les vaques són rumians o rumiantes.)

4. Rosegar, Rozegar, v., ronger, rogner.
Sabi gros os rosegar.
(chap. Yo sé gros os rossegá.)
Honorat Bonet, Marca, Hist. de Béarn, p. 719.
Je sais gros os ronger.
Ton ventre rosegaras. Brev. d'amor, fol. 58.
(chap. Ton ventre rossegarás; la teua pancha.)
Ton ventre tu rongeras.
Lebrosia..., cum leo, rozega los membres. Eluc. de las propr., fol. 99.
(chap. (La) lepra..., com (lo) león, rossegue los membres o miembros.)
La lèpre..., comme lion, ronge les membres.
CAT. Rosegar. (chap. Rossegá.)

5. Redonhar, Rezonar, Rezoynar, v., rogner, tondre, couper.
Part. pas.
L' espero li a prop del talo redonhat. Roman de Fierabras, v. 4796.
L'éperon lui a près du talon coupé.
Rezoynat son et an lonc col. V. de S. Honorat.
Ils sont tondus et ont long cou.
Un' alauzeta ben penada
Non ges corta ni rezonada.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Une alouette bien pennée non point courte ni rognée.

6. Rozenda, s. f., rongeure, avidité.
Tals cuid' aver gentils enfans,
Qu' els a renoviers e truans,
Tolledors, plens de rozenda.
P. Cardinal: A tot farai.
Tel pense avoir de gentils enfants, qui les a usuriers et vauriens, pillards, pleins d'avidité.

7. Corroder, v., lat. corrodere, corroder.
Que la medecina acuta corroda tot aquo.
Corrodent, es corrupcio, la qual corrodeys aissi coma foc.
Trad. d'Albucasis, fol. 44.
Que la médecine aiguë corrode tout cela.
Chancre, c'est corruption, laquelle corrode ainsi comme feu.
- Part. prés. subst. Chancre.
Corrodent, es corrupcio, la qual corrodeys aissi coma foc.
Cauterizacio de corrodent. Trad. d'Albucasis, fol. 11.
Chancre, c'est corruption, laquelle corrode ainsi comme feu.
Cautérisation de chancre.
Part. pas. Pels de lor son corrodutz. Trad. d Albucasis, fol. 13.
Les poils d'eux sont corrodés.
CAT. Corroir. ESP. PORT. Corroer. IT. Corrodere. (chap. Corroí; en lo cas del metal, robellá, de rubeo, roch, en b. Se pot trobá en v, rovellá, com robelló, robellons; rovelló, rovellons : lactarius, de lleit. Corroít, corroíts, corroída, corroídes; robellat, robellats, robellada, robellades. Vore Roill, Ruils.)

8. Corrosio, Corrozio, Corrossio, s. f., lat. corrosio, corrosion, action de ce qui corrode.
Si vezes la corrossio e la corruptio anar.
(chap. Si veus la corrossió y la corrupsió aná : caminá.)
Corrosio o pruziment.
Trad. d'Albucasis, fol. 47 et 61.
Si tu vois la corrosion et la corruption aller.
Corrosion ou prurit.
Si pels extremps l' ayga fa alguna corrozio. Eluc. de las propr., fol. 173.
(chap. Si pels extrems l'aigua fa alguna corrossió.)
Si par les extrémités l'eau fait aucune corrosion.
CAT. Corrosió. ESP. Corrosión. PORT. Corrosão. IT. Corrosione.
(chap. Corrossió o corrosió, corrossions o corrosions. Robell, robells; rovell, rovells. Al ou tamé ña robell, la part mes rubia - roija (yema), que sol sé taronja, depén de la alimentasió.)

9. Corroziu, Corrossiu, adj., lat. corrosivus, corrosif.
Medecina aguda, corrossiva, entro que l' os sia descubert.
Trad. d'Albucasis, fol. 5.
Médecine aiguë, corrosive, jusqu'à ce que l'os soit découvert.
Urina... dezicativa et corroziva. Eluc. de las propr., fol. 57.
Urine... dessiccative et corrosive.
CAT. Corrosiu. ESP. PORT. IT. Corrosivo. (chap. Corrossiu, corrosiu; corrossius, corrosius; corrossiva, corrosiva, corrossives, corrosives.)

Rodor, s. m., redoul, sorte de plante.
Las erbas..., ad obz del mestier de la blancaria, so es assaber rodor.
Cartulaire de Montpellier, fol. 47.
Les herbes..., pour besoin du métier de la tannerie, c'est à savoir redoul.

jueves, 20 de febrero de 2025

Auvernhat, A - N (O-Z)

L' Auvernhat ten en general lo vocabulari de l'occitan amb los eventuals cambiaments fonetics del nòrd-occitan, mas a tanben de formas lexicalas especificas (arcaïsmes e mots diferents de la rèsta de l'occitan) que plan sovent son comunas amb los dialèctes lemosin e vivaroaupenc

Auvergne, Auvernhat, Alvernia, Auvernia
 

Aqueste lexic conten de tèrmes tanben emplegats endacòm mai, pasmens los avèm pas excluses per l'amor de donar una mòstra del vocabulari auvernhat, tracha mai que mai de Parlar occitan - Auvergne VelayÉtienne Coudert, IEO 63, 2001 e L'auvergnat de poche, Jean Roux, Assimil, 2004 e de la revista Parlem - Vai-i qu'as paurL'imagier français - auvergnat, Aedis, 2005 e lo Glossaire de la langue d'ocPierre Malvezin, 1909 e lo diccionari de Francés de Murat. Coma en la rèsta de la lenga i a de doblets, çò es de mots dont lo sens es exactament parièr, mas l'un ven del latin, l'autre del gallés : la còrna la banal' èdra l' ènna... o l'un proven de la lenga dels francs e l'autre del latin la mita lo gant, etc.

Certans mots pòdon aver una consonanta iniciala epetenticag/i-eusses/elsses [ge' shis/jë' ses?/jew' ses? ] (els), l-èsserz-ontav-onta...

-è se pronóncia [é], -e [i/é] al Sud, [œ] al Nord - distinguèm lo grope uei [œj] e uèi [èj?/éj] (levat en cases coma la forma verbala "vueidar") - lo grope ea se pronóncia [ia] (coma en romanés)
 
  • abarir: A, ABALOURDI (1) abalir. fr. élever des enfants
  • abatalhar: getar de pèiras a qualqu'un
  • abla: fr. ablette
  • abondar: èsser en abondància
  • abolhat: fr. ébloui, eissorbat
  • abora, d': d'ora
  • abre, arbre, aibre
  • aboriu, aboriva: precòç, precòça
  • abraina: atirança, fòrça, violéncia, rapiditat
  • abrasar v: soudar
  • abriga f. : abric
  • abriau: abrial, abril
  • abroa f. : broa (tanben emplega) fr. la limite, lisière
  • abusar: enganar; abusar
  • acabar: fr. finir
  • acairar: fòragetar a còp de pèiras
  • acanhar (s') : se solelhar
  • acaptar : V. Acaptar
  • acatar (') : cobrir (se), recobrir (se)
  • achaptar: comprar, crompar (non seriá un francesisme, Acapte e acaptar ‘adquirir, obtenir’ com acatar ‘reverenciar, respectar, obesir’ provenon en darrièra instància d’un meteis vèrb latin 'captare')
  • achaurar: calfar, defendre del freg, abrigar, coconejar
  • acistrar: raubar??
  • aclan: arcolan
  • aclapar (s') : fr. accroupir
  • acluchar (s') : se corbar
  • aconsomir (s'): assopir (s')
  • ademan: endeman
  • adrilhier, drilhier, alusèir fr. alizier, alisier (Sorbus torminalis)
 
adrilhier, drilhier, alusèir fr. alizier, alisier (Sorbus torminalis)

 

 
  • aduèi: uèi
  • aduire: conduire, menar
  • aer: èr. en l'": fr. déboussolé
  • aferniau f, ferniau f. : utensili de fusta del qual los vaquièrs se servisson per trencar lo calhat
  • aficcionar (s'): fr. s'enticher, se passionner
  • agara, aiara, iara, asara, aura, agora, alhora, avora: ara - d’ora en ora, d’aura en aura : del nord au sud
  • agland: fr. gland (du chêne)
  • agorar / agroar (s') fr. s'accroupir, s'acagnarder, s'asseoir sur les talons
  • agorrufar: fr. froisser
  • agromar: fr. recroquevillé
  • agromeladat: tortuós
  • aiara: ara, adara; uèi (Briude)
  • aice: colèra ??
  • aicí-lai (d'): fr. par là-bas
  • aicival: fr. ici-bas
  • aigada: inondacion
  • aigre: acre, agre
  • aigueira: aiguièra
  • airede, airedís m. : fr. airelle, myrtille
  • airiçon: eiriçon
  • aisinar ?? [ëgina], aisegar?? [ëgiga] aigar? [ëga] : adobar V. asegar
  • aital: v. aitau
  • aitant: tant
  • aitau: atal; anem; coratge
  • aitot: tanben
  • ajaça: agaça
  • ajauc: fr. ajonc
  • ala: angar, cubèrt (tanben ala d'aucèl)
  • alandar: a. lo bestiau: far sortir lo bestial de l'estable per lo menar al pasquièr. Sin. naparar (Salèrn, Mauriac), gitar (Riòm)
  • Alaier: geo Alèir
  • alara [agaro] : fr. maintenant
  • alàs: interj. ailàs!
  • alausa: lauseta, alausa
  • alegrar: fr. égayer, rendre plus aisé
  • alèrta: esglai, esfrai
  • alet: alen
  • alh: al; ala
  • alhèira, d': de contunh, sens parar e lèu; fr. sans discontinuer
  • alhora: ra (tanben emplegat)
  • alisar: fr. repasser
  • alobit: òme avid que cèrca a s’apropriar çò que li aperten pas
  • alora [avora]: ara, aora V. Avora
  • altre -a (en cèrtans luòcs): autre, -a (cf. Roergue e localament en Givaudan)
  • alucar: fr. allumer
  • aluja: sangsuga
  • alumar: fr. allumer
  • amaseda: v. Maseda
  • amassar: prendre; fr. ramasser. Amassar chalor: prendre calor. Se 'massar: se refugiar
  • amb [om] : amb. fr. avec
  • amont: en naut
  • amorrar (s'): èsser absorbit per quicòm
  • amortar: atudar
  • ampòn, empòu, amporai, empola : fr. framboise
  • amposeir, amporier: fr. framboisier
  • àngiau: àngel
  • angla: agla
  • ant l'ora (d' ) : d'avant l'ora
  • antan: autres còps; l'an passat
  • antenons m. pl.: testiculs
  • an-uèi, anueit [anej] [anèj]?, anuech [anë] : uèi (s'i ditz tanben). 'd'anueit ençai/en aicí?' (notat "d'aneinchin"): d'ara endavant
  • anuòge, einueg?: enuèg
  • aost, avost: agost
  • aparelhar: preparar
  • apastar: donar a manjar al bestial
  • apasturar: fr. paître; faire paître
  • apear: rejónher, atrapar
  • apeitar/espeitar [(a)peità] [(a)pità] [pietà]: esperar (atendre)
  • apincar (s') : apiejar (s') V. Pincar
  • apòrt: vòga
  • après-mèidia: après-miègjorn
  • apoticari, apoticaire
  • apressa: adv. après
  • aquí a: aquí, vaquí (Aquí los a: los veicí)
  • apujar: apiejar
  • aranha: telaranha
  • aranhada: aranha
  • araira: fr. arrue
  • arapar, arpar, arrapar ?? : atrapar
  • arboneira: esquiròl (tanben emplegat)
  • arbroquin : arbrissèl
  • arcan [arcan] (arrondiment de Sant Flor), arcana (parçan de Salèrn), arcanela, arcanau : arcolan
  • arcana: creda roja
  • arcandièir: òmes sens valor morala, crapula
  • arcanetas (montar las): venir roge de vergonha
  • archa: grand còfre
  • ardir (s'): fr. s'enhardir
  • ardit: ardit, liard (moneda); interj. coratge!
  • aret: fr. bélier
  • argiala: argila
  • arma: fr. âme; expr. de suspresa
  • armèl: grand anèl fach amb una branca de fusta torcida
  • armèir m. armari
  • arnha: irritacion
  • armasi : armari; fr. placard
  • arneis, arnesc ?: panoplia
  • arpar: prendre, sasir. V. arapar
  • arpatejar: f. agiter les griffes, les mains
  • arras f. pl.: fr. arrhes (argent donat per mor d'assegurar una pacha)
  • arrelh: racina
  • arrembar (s'): se getar
  • (ar)ronza, (ar)ronze/(ar)ronzàs m. : bartàs. fr. roncier
  • arrucar: fr. blottir
  • arseir, arser, arsèra: ièr de ser (davans-ièr/arsèra: avant-ièr)
  • arsi: set. fr. soif
  • artelh (plur. artelhs, artiaus)
  • artison, artuson, arteison ? arteron : fr. ciron (barbas d'espiga), mite, asticot
  • arton: anc. pan; mangiscla per un viatge
  • arzan, arzau: arcolan, arcan (tanben emplegat)
  • ase bobó o bobon? : fr. têtard
  • asegar, aseigar: adobar
  • aseimar, asaimar: mirar, observar, examinar (latin *ad-aestĭmare, oc. ancian 'adesmar', 'azesmar')
  • asotar: avortar
  • asne [ane/aine] : ase (tanben emplegat)
  • asorar: adorar, venerar, baisar un objècte sacrat, una relíquia; anar a l'ofrenda
  • aspre (aver d'") : aver d'apetit
  • assai: ensag
  • assajar: ensajar. fr. essayer
  • assapar: assadolar, assaciar
  • assem(s), d'assem(s) : ensems
  • assemblada: la maison d’assemblée dans laquelle vivait la beata ou robiaca (religieuse rurale) autour de qui se réunissaient souvent les femmes pour travailler au carreau, bavarder, prier
  • assetar (s'): fr. asseoir (s')
  • assolellar (s') : aconsomir, assomir, assopir
  • assuausar: adocir, calmar, apasimar
  • atanben: var. tanben
  • atanpauc: tanpauc
  • atapar, 'tapar: (a)gafar. 'tapar paur: prendre paur. atapa-qu'atanhe: a l'azard, fr. au petit bonheur, a vista de nas
  • atapir: tapar
  • atau: atal; de contunh, de la meteissa manièra
  • atenar (s'): èsser preissat
  • atemar (s'): s'obstinar
  • atisar: fr. attiser, instiguer
  • atissament: enervament
  • atràs [atrà] : al delà, en darrièr. interj. metetz-vos de costat!
  • atubar (lo fuòc) : alucar (lo fuòc)
  • aturar (s'): aprochar (s'); arrestar aplantar (s') (tanben emplegats); apiejar
  • au! : interj. òc !; davant lo nom de qualqu'un, per l'apelar
  • aub, aube, bei: amb
  • aubar: sause
  • aubèrge m. : auberga
  • aucèl de la mòrt: chòt
  • aucèl de las polas: fr. épervier
  • auçura: autura, elevación de terrenh
  • aul: el
  • aul: marrit, mal. "far d'aul far" : èsser pas de bon far
  • aulan(h)a, auglana, aug(l)anha, aulana, aumanha ("emanha"): avelana (tanben s'i ditz)
  • aulanheir, aulanier(a): avelanièr (tanben s'i ditz)
  • aumalha: bovins (gròsses)
  • aur [aw] : fr. or (metalh). loís o levís [leví] d’aur
  • aura: aura, vent
  • aurada: aurièira. fr. lisière d'un champ
  • auranja: irange
  • aure (Cantal): aubre
  • aure (l') : la rèsta, quicòm mai. "Vòle acò e pas d'aure"
  • aurisse: vent violent qu'anóncia l'auratge
  • ausanier: bois (arbre)
  • ausèl(h)?, augèl, ausel [uzí], auseu, auvèl(h) [usèr, usé, uwbèl, ewvé] : aucèl [ushèl] (tanben emplegat)
  • auserau: fr. érable
  • aussitost franc. [ossità] : còp-sec [kosé] (tanben emplegat)
  • auvir, ausir, entendre
  • aval [abal] : enbàs
  • avalhant [abaillon]: pretenciós, arrogant
  • avalisca: exclam. a la vista d'una causa qu'inspira lo darrier grad de repugnància
  • avans: abans, avant
  • avariciós, -osa [abarisiós]: avar, -a
  • aveir: aver
  • avena: civada
  • aver m. espécia bovina
  • aver char + vèrbe inf. : fr. coûter cher de + verbe inf.
  • avèrs: ubac
  • avèrti m., avèrtia f. costuma
  • avertir: experimentar, conóisser; acostumar
  • avigier: fr. alisier
  • avisar: regardar, gaitar; escrutar; far atencion
  • avitar: fixar amb una vitz, vissar
  • avora, avòra (parlars del Santflorenc), alora [avora]: ara, aora
 
  • babaròta: escarabat de cosina
  • babau: bèstia imaginària per far paur als mainatges. Se sortisses lo babau te minjarà, "Se minges pas ta sopa lo babau vendrà; nom donat als insèctes
  • bacha (o bascha se ven del gallés 'bascauda'): fr. baquet, auge
  • bachàs (o baschàs se ven del gallés 'bascauda'): abeurador
  • bachòla (o baschòla se ven del gallés 'bascauda'): panièr o semal per lo transpòrt de rasim durant las vendémias; sòrta de bac de fusta, de forma ovalària, amb doas ansas lateralas constituidas per un talon de branca laissat sus las dogas
  • bacon: lard, codena de lard
  • badar: dobrir; restar la boca dubèrta, estonat
  • badat: dobèrt
  • badinar: s'amusar
  • badinatge: fr. plaisanterie
  • badò: pèça del jòc d'escacs que se desplaça de galís
  • bagatge: vestits; bagatges
  • bajau: casuda
  • bal: bal, dansa
  • balai, balaja: fr. balais
  • balar: dansar
  • balastra: caçairòla
  • baloard: fr. boulevard
  • bandat, -ada: sadol, ebri
  • banejar: fr. bruiner
  • banhadura: fr. mouillure, état de ce qui est mouillé
  • banhar: molhar (qualqu’un en li getant d'aiga)
  • banhar (se "): far un banh
  • banhat: fr. marécageux
  • banhòla: banhadoira anciana amb de rodetas
  • banqueta: trepador
  • baraban (barrabam??) : filh de degun, boemian
  • baralhar: s'agitar
  • barbajau, èrba de talhadura : joubarbe
  • barbòlha f. persona que parla indistintament; esperit confús e inconséquent, pauc senat; fig. enfanton
  • barbotir : parlar doçament
  • bard: fr. terre glaise
  • bardar: salir
  • bargassejar: fr. baragouiner
  • barginhar, barguinhar: esitar; mercadejar, negociar lo prètz
  • baril, barril? : bòssa, bossa, ansa (engenh de pesca)
  • barjaca: fr. femme médisante
  • barjar: bregar, concassar lo lin, lo cambe; parlar fòrça
  • barlandatge: v. Varalh
  • barquet: fr. baquet (à lessive)
  • barracan [barracòn/boracan]: estòfa
  • barrar: claure, enclaure un eiretatge, tampar, arrestar; claure un terrenh, un camp
  • barrat, - ada adj: barriolat, -ada
  • barrats/mèrles: bigarrats (gendarmes. Nom donat pel marescal Duroc als musicians de la garda urbana)
  • barreirat: Darcar lo barreirat: passar una frontièra, cambiar de situacion, cambiar de camp, eventualament trair.
  • barron: baston
  • barta: fr. hotte
  • bartòt: fr. punaise
  • bas, -sa: pregond, -a
  • bast [bas/bat]: fr. bât
  • basta : se a Dieu plai (tanben emplegat)
  • bastissa: immòble
  • baston [basto]: fr. bâton
  • bata: sòc d'un animal
  • batal, batala: fr. pagaie
  • batalejar: fr. pagayer
  • batalhar: fr. discutir; déblatérer
  • batejar [batedzà/batigià]: fr. baptiser
  • batel: batèl
  • batelar, baratelar: anar e venir amb bruch
  • bavaira, baveira, bavareta, bavarèl: pèça del faudal masculin
  • beal, be(s)au, beau: besal, rec: canal de derivacion qu'adutz l’aiga del riu al molin o que mena las aigas dels prats vèrs un rec
  • bèc [bè] : fr. bec
  • becar: 1. fr. becqueter, piquer avec le be.c 2. fr. sommeiller (sans jaire?)
  • beçau: beç (tanben emplegat)
  • bealar: cridar
  • bedissa: sause
  • bei: amb
  • bèissa: fr. bêche
  • belament: lentament, doçament
  • belet: ancestre, bisaujòl; grandpaire (mèstre del maine); nom afectiu balhat a un pichon
  • belèt: febrièr
  • bèlh, a: bèl, a
  • belhcòp: fòrça, plan
  • belhida: semola
  • belhir: bulhir, bolhir; fermentar
  • belièra: V. beal
  • belija, belha, buluga: beluga
  • bèl-paire, bèla-maire: nuòu marit, nuòva esposa de la maire/del paire
  • ben [bej/bion] : fr. bien adv
  • bena: buc, rusc, bornat
  • bena, bana: banasta pichona garnida de vime
  • benabèl: fr. bel et bien
  • benastrat: qu'a sòrt
  • benlèu [belèu/bienlèu/beliau]
  • bentot: tanben
  • bequenar: rire (far bequenar)
  • bericles: lunetas de vista
  • berla: ataüc
  • berbesin: formiga
  • bernachon, bernaton: fr. roitelet
  • bèrta, barta: fr. hotte ou panier en osier que les cultivateurs portent sur le dos, soit au moyen de bretelles passées sur le épaules, soit à l’aide de bras ou leviers en bois que les épaules supportent et que les mains retiennent.
  • berzenar: bufar violentament del nas, boca barrada, durant un esforç o just après
  • bessina de lop: fr. vesse-de-loup
  • besonha, besunha ? : causa - besenhas (f. pl.) causas personalas, vestits
  • bèstia: fr. sot
  • bestiau m: fr. bétail
  • bestium: animalum, ensemble dels animals
  • Bèu sénher/senhina (f.), Biau/bel [bi] sénher/senhina (f.) : sénher! ; expression de commiseracion equivalenta a "pecaire" o "bona gent". Bon sénher! exclam.
  • beta: còrda
  • beure [bi(e)wre/biwri/bewre] : fr. boire
  • beure: castor
  • biaças pl. (perque a doas pòchas) : fr. besace
  • bian : V. Bien
  • bica: cabra
  • bicar: baisar
  • bicha: fr. grand pot de terre
  • bichier, pechier: fr. cruche
  • bichon: pòt
  • biega: cròssa
  • bien: plan, bèlcòp
  • bigòra (viròla??) : fr. tarrière, outil de charron
  • bienastrós: aürós, sortós
  • bienvolença: bon voler, gràcia
  • bima: vedèla jove, de dos ans (del latin bis)
  • bisa, bissa?: vent del Nòrd, que bufa entre lo nòrd e l'èst. bisa nièra: vent fosc de la nèu (NO)
  • bisaurada: fr. bourrasque
  • biscar: èsser contrariat o vexat
  • blacau (blacaud ?): fr. babillard
  • bladre : fr. érable sycomore ou faux platane
  • blai: beç
  • blanche m. : corset (vestit). fr. corsage
  • blasina: fr. bruine, pluie fine et brumeuse
  • blat: cereal en general. Lo fr. blé: lo froment.
  • blat negre: fr. sarrasin
  • blat d'Espanha: fr. maïs
  • blat, sega, segol: segla
  • blauda [biawda, blòwda] : fr. blouse, sorte de vêtement, de tunique. Se dit quelquefois aussi d’une redingote à longues basques
  • blesta: fr. écheveau de fil. v madaissa
  • bleu, blèva: blau, blava
  • blòc: en bloc: tot ensemble
  • boada: transpòrt collectiu per ateladas de buòus; fr. corvée, assistance passagère, travail collectif et bénévole, pour donner un coup de main à charge de revanche. Es un vestigi dels trabalhs deguts et exigits al senhor de l'ancian regim. V. Boirada
  • bòba: serpent, colòbra
  • boc [bu/but], bocaud, bòchi : fr. bouc
  • bòca: vièlha cabra
  • bocar [ò] : potonar sus la boca
  • bocha: labra, boca
  • bochon: bistrò(t), bar
  • bocin: un bocin: un pauc
  • bocla: bocla de metalh
  • bodiàs: romeguièra
  • bodier: boièr (tanben emplegat). fr. bouvier
  • boetar (vòutar) : fr. voûter, arquer
  • bofet: tafanari (umoristic)
  • bouetat (vòutat) : òme qu'a l’espinada arcada
  • boga: fr. borne, limite
  • boinar, bodinar: bornar, delimitar
  • boira: fr. ensemble de bovins de trait
  • boirada: transpòrt collectiu per ateladas de buòus; fr. corvée, travail collectif et bénévole, pour donner un coup de main à charge de revanche. Es un vestigi dels trabalhs deguts et exigits al senhor de l'ancian regim. V. Boada
  • boirar: mesclar (se ditz tanben)
  • boirar o borrar: metre en fagòts; emplir
  • boirat: emplit
  • boire: ventrut
  • boirelat: V. Boirat
  • boiron: fr. jeune apprenti bouvier
  • boissaman: eissugaman
  • boissar: eissugar. V. panar
  • boisson de las penas: V. pena
  • boissonada: fr. fourré de buissons
  • boitós: ranc. fr boîteux
  • bòja: saca de tela grossièra
  • bola: V Boga
  • bolet de la baga: fr. coulemelle
  • bolha: garait (se ditz tanben)
  • bolhat: fr. tache, flaque d'eau ou de couleur
  • bolicar, bolijar?, bolejar? : bolegar
  • bolija(r): estincela(r)
  • bolla: bòla
  • bòn: bon ('bon' davant vocala, bòn davant consonanta. Après lo nom, 'bon': 'un òme bòn, un bon òme'; de bòn pan)
  • bonicon: esvèlt, polit
  • boquet: saltarèla
  • boqueton: fr. chevreau mâle
  • borg: capdulh d’una comuna
  • boriaire, -aira: borièr. fr. fermier
  • borion: fr. bourgeon
  • borlar: brutlar, bruslar
  • borlet: fr. bourrelet qu'on met sur la tête des enfants qui commencent à marcher. Virar borlet: perdre lo cap
  • bòrli: bòrlhe (tanben emplegat), òrb; fr. taon aveugle
  • bòrna: fr borne, limite
  • bornatat : fr. creux adj.
  • bòrni d'un uelh: bòrni que n’a qu’un uèlh
  • bornicada: fr. préjugé, aveuglement
  • borras: étoupes
  • borrassa: fr. lange en laine dont on enveloppe les enfants nouveau-nés. En pl. : ensemble des langes qui servent à emmaillotter un enfant
  • borrasson: joguèt de pelucha
  • borré (grafia? cf. leng. burèl?) m: vèsta
  • borret: taure; adj. molsós
  • borreta: vaca jove (1 an)
  • borsalhièr?: fr. bourrassier
  • botassa: fr. mare
  • botaròt: fr. champignon
  • botelha: vessiga; botelha
  • botelhièr: fr. aide-de-camp du vacher
  • bòtja: v. bòja
  • botre: botar, metre (tanben emplegats)
  • bourrar: renonciar, non pas capitar
  • bragas, brajas f plur: fr. culottes (vièlh parlar de comunas ruralas; Lo parlar modèrne de las vilas de Pleus, Mauriac e Salèrn se se ditz culòtaalotos)
  • bragas, braias f plur: pantalon. pausar braias: anar de ventre
  • braietas f plur: fr. petite culotte
  • brajon (de banh) : eslip (de banh)
  • branda: fr. grande bruyère
  • brandar: tuar; bramar (fr. braire); cremar amb una flama viva, ardenta
  • brandir: fr. agiter, branler, secouer
  • brau: fr. taureau, étalon
  • breçòu, breçau: breç (tanben emplegat)
  • bregalhat, brigalhat: fr. bariolé, peint de diverses couleurs
  • bregira, braceira?? : segla
  • bren, remol, cru (Salèrn, Mauriac), bes? [besh] (Riom) : fr. son, résidu de la farine
  • brenar, renar: fr. bruit dut cochon quand il trempe son groin dans l’eau ou dans tout autre liquide
  • brénia/breba: bren (mèrda)
  • brenle, brinle: fr. branle, danse dans laquelle les figurants se tiennent par la main, forment un cercle et parcourent successivement tous les

points de la circonférence
  • bresar, brisar: fr. émietter du pain, briser avec effort
  • bresilhar: fr. gazouiller
  • briòla m.: obrièr maladrech, pauc dotat
  • bricolar/gigonar/barginhar: trantalhar, barguinhar, esitar, tergiversar
  • brifar: manjar bèlcòp
  • bringa: femna mal bastida, una evaporada, una filha nauta e desguindada que fa pas que saltilhar e gambadar
  • briular, briugar?? [briwgà/briewgà] : "bourdonnement grave que le taureau fait entendre lorsqu’il marche fièrement à la tête de la vacherie ou gratte du pied la terre ; il est remarquable que les animaux ne font plus entendre cette espèce de bourdonnement après la castration ; 'briugar, brandelar, branlar, barlocar': beugler le taureau. Le beuglement ordinaire des bœufs, des vaches et des veaux se nomme 'bramar' ; ces animaux ont, en outre, un troisième cri, que nos montagnards appellent 'deigueilar', qui commence par un son prolongé, très aigu, et se termine par un ton grave, c’est un cri d’alarme qui annonce la présence du loup." (Alan Broc)
  • broa: limit (d'un camp). Broa delh ciau (o asuelh): orizont, asuèlh
  • bròc [bro(k)] : vas en tèrra, pròpri a contenir d'aiga; fr. cruche.
  • bròca: branca
  • brocantar: fr. brocanter
  • broet: bròu, bolhon
  • brossa: fr. bruyère; fusta/lenha menuda, brancam
  • brostar: fr. broûter
  • bruèia, bruelha: fr. fâne, pousse, feuilles (d'ortolalha)
  • bruelha, bruèia: fr. fâne, pousse, feuilles (d'ortolalha)
  • bruga: fr. bruyère
  • brugir: murmurar, fr. bourdonner (un riu)
  • brulhar: brutlar
  • bruma, brumatge fr. brouillard
  • brut: bruch, rumor, novèla
  • bu: amb
  • budel: budèl. budel cuolat [kiogat]: fr. le rectum
  • bueu (plur. [biaws/büe/bë/bü/bes]): buòu
  • bufa: bofa (còp)
  • bufar: bofar
  • bufet: fr. soufflet, instrument servant à produire du vent
  • buïja, buja, boja: pradèl (bas e umid), pasquièr, situat sovent prèp de la maison, inculte ont gaireben sempre l'èrba a creissit naturalament. Ancianament designava la bosiga fr. jachère
  • buja: fr. cruche
  • bujada, bugada (forma orlhaguesa montada en Cantalés): bugada
  • buquet: V. Boquet
  • burla: tempesta de nèu
  • burlar: faire una tempesta de nèu; brutlar
  • busac, busal, busau: fr. milan; anc. busa. V. gusa
  • but: but, pont que se visa
  • butit: testut
 
  • cabèga: cavèca
  • cabornat : fr. creux adj.
  • caca: notz ("noix sans brou" infantil)
  • cacalh: bonbon; pl. renhons
  • cacaloneir: rugbyman
  • cacau: uòu
  • cachar: quichar
  • cachon: avelana; nogalh
  • cacorla, cocorda, cocorla, cogorla, cog, coina: cogorda, coja (tanben emplegat), cuja, tuca
  • cafinhotar (se) fr. se blottir dans un petit coin, se rencogner dans un petit espace
  • caia: truèja
  • çai adv. fins
  • çai enrèire: recentament
  • caire: canton. fr. coin de l'âtre
  • çais: aquí
  • caion: porc (Velai)
  • calada: senda rapida; senda dins la nèu
  • calcinar (se): se far de socit
  • camba-gròs (sud del Cantau): fr. champignon
  • cambavirar: regirar, fr. bouleverser, surprendre
  • cambeta: fr. tige (de planta)
  • campaneta: fr. campanule (flor)
  • campejar [kampisià/kampegià] : perseguir, se lançar a la perseguida
  • campejada [kampisiado/kampegiado] (partir a la "): perseguir, se lançar a la perseguida, esp. anar un gos darrièr un gat
  • campís: espiègle, indocile, rétif
  • canabau: carbe
  • cancheta: fr. petit seau en métal
  • canèla, chanèla, dosilh [dugi] : fr. robinet
  • cantèl: fr. chanteau (de pain)
  • canulant: enujós, emmerdant.
  • canular: fr. ennuyer, emmerder
  • canon: veire de vin
  • cap [ka]: tèsta f, cap m
  • capbàs: fr. descente
  • capetar: fr. descendre, (anar a un luòc)
  • capolar: fr. hacher
  • caponar (se): se dissimular
  • carcin: abitant del Carcin; vaslet de bòrda logat per las fenasons
  • carcular: pensar, somjar
  • cardalhau: topinambor
  • carnada : carn de vaca salada
  • carrar (se) : se plaire, s'amusar
  • carrin: pòrc
  • caròta: beta-rave
  • carrat : fr. carré d'habitation, dans un ensemble de bâtiments agricoles
  • cartofla : patata (Bas Auvèrnhe)
  • casabèc: fr. chemisier, corsage
  • casar (se): maridar (se)
  • casca-lumaç: cagaròl
  • cascavel: cadun dels torns qu'òm fa en restant suls pès e las mans sans que lo còrs tòque lo sòl; [karkavé] fr. grelot
  • cascavelar: avançar fasent cascavels
  • casiau: pèça de vinha
  • caston : fr. bergerie
  • cat (Carladès), chat : cat
  • catar: amagar, escondre, abrigar, cobrir
  • catonar: careçar, amanhagar
  • caula: graula
  • caura: v. còure (avelanièr)
  • causa (per " que): per çò que, perque
  • celèira, cereira [sareida?, sardeira], cerèisa, ceriesa: cerièra
  • celerier, cereis, cereir, cerier, ceredier: cerièr
  • cenelhier: fr. aubépine
  • censa f. : fr. bail, contrat
  • cerv: cèrvi
  • cesta, ceston: panier (s'i ditz tanben)
  • cestús?? : país, luòc dont venèm
  • chabeç: fr. traversin
  • chabra (Velai) : saltarèla
  • chab(d)elièra: riban de fil
  • chabidar: s'assopir, somnolar
  • chadeira, chaseira, cheira: cadièra (tanben emplegat)
  • chadeira: cadena (tanben emplegat)
  • chadenàs: cadena gròssa per traire los arbres del bòsc
  • chala(da): passatge, camin desgatjat de nèu; traça dins la nèu
  • chald, chaud: caud
  • chalm, chauma: planèl esteril
  • chambalià, chambaliá? (chambaliga), chambalha: cambaliga, garrotièra. fr. jarretière
  • chambre (de mar o de riu) : cranc
  • chamin de pè: viòl (tanben emplegat)
  • chaminon: viòl de pè
  • chamjar: cambiar
  • champanhon: campanhòl
  • chambe, charbe/cherbe/cherba, cambi, canabau, chanebe, chandre, chandra f. : cambe, carbe
  • chambon: cambajon
  • chamèis: suja
  • champeirar: seguir, caminar sus la traça de qualqu'un
  • chanau f. : fr. cheneau, gotièra de zinc au bòrd del teit (mas: 'canal' m. fossat d'escolament)
  • chancèl: ataüt
  • chandela, chandeala: chandela; gratacèl
  • changre: cancre
  • chanit, -ida: fr. moisi; sòl de mal trabalhar; acerb, aspre
  • chantel: cotèl
  • chap-coissin: cabeç (fr. traversin)
  • chap-leit : fr. bois de lit
  • chapusar: fr. charpenter, débiter le bois à la hache
  • charba: ansa
  • chardas (las ) : velhadas durant las qualas se cardava
  • Charenda f.: Nadal m
  • charent, -a: que demanda un prètz tròp elevat
  • charga: carga (tanben emplegat)
  • chargar: cargar (tanben emplegat)
  • charrau: camin d'espleitacion
  • charreira, charrèira, carrieira: espaci entre doas bòrdas, mena de rua
  • charvalhar (Riòm) : fr. patouiller, manier salement, détériorer
  • chas: a cò de
  • chasau: maison arrueinada, fr. chaumière
  • chaschòu: crani, tèsta entièra
  • chasque inv. : cada
  • chassanh: garric
  • chasso (chasson ?) : roire
  • chastèlh (plur. chastèlhs/chastiaus) : castèl
  • chastra: buc, bornat
  • chatau: cabal
  • chat-foin: putòi, catpudre
  • chaubre, chaure: caber, cabir
  • chauchar: caucar. fr. presser, fouler
  • chauçada: barratge
  • chaucida, chaucit: cardon
  • chauçura (Bassa Auvernha): fr. chaussure
  • chaudre: caler (se ditz tanben); caber, cabir
  • chaul: caul, caulet. fr. chou
  • chaul-raba: fr. chou-rave
  • chaumesir: fr. moisir
  • chaumesit, -ida: fr. moisi, -e
  • chavalh [chaba] : caval
  • chavanhòu, javanhòu: fr. hibou, chat-huant, grand duc ou petit duc
  • cheir, chèir, chier, cher : gròs rocàs; clapàs; endrech o país rocalhós, fr. éboulis, amoncellement de pierres
  • cheira: colada volcanica d'escòrias
  • cheiron, cairon: petit molon de pèiras
  • cheiràs: clapàs
  • chèrchapaís: vagabond
  • chiar (per evolucion: chagar>chaiar>cheiar>chiar): cagar (tanben emplegat)
  • chibòta: cabana (de pèiras)
  • chin-tais: tais
  • chindra: címec, cinze, cinza
  • chuchutar: murmurar
  • chuta: chòta (ausèl)
  • ceal, ceau ([shaw] Mauriac, Sant Flor, Lo Puèi), cèu ([shèu] Salèrn), cièu franc. (Orlhac): cèl (forma que comença en Mende)
  • cinglar: foetar
  • cintura delh Bòn Dieu: arcolan, arcan (tanben emplegat)
  • cireir: cerièr
  • cist: cistre (pèira)
  • civèira: fr. brouette
  • clamion: apèl, aclamacion
  • clan: coratge; eslanç, vam. se donar clan
  • clanca: fr. commère
  • clancar: fr. commérer, de bavarder en toute occasion
  • clapeiràs: clapàs
  • clenchar (se): fr. se pencher
  • clergue: clergon clerjon. fr. enfant de coeur
  • clujada: teit de fen
  • coada, còada?: acès, cubèrt, angar fr. appentis. Fig. Se botar a la coada
  • coarro, coarre: proprietari, patron
  • coca: noga, notz; patata (Mauriac, Salèrn...)
  • cochara f. : culhièr m.
  • coche: pòrc
  • cocuda: fr. primevère
  • cocut: fr. jonquille
  • coeire/còire: coire (vèrb); fr. marmite
  • cofal: cofat. fr. gifle
  • cogorla: fr. citrouille
  • coige m., coija? f. : jaciment (minièr)
  • coijar (se), s'anar coejar [kuetzà/kuedjà] : cochar (se)
  • coita: fr. hate f, presse f
  • còl [kwòl] : fr. cou
  • còle: col (de montanha)
  • colenha: conolha, filosa
  • coleira: còla; passatge estreit entre doas còlas
  • colh: fr. cou
  • colièra: penda, còla
  • comador: angar, cubèrt
  • comencar: començar
  • companatge: lach, burre, formatge e tot produch lactic
  • compassar: despassar:
  • conòlhada: conolha
  • conflabueu: salamandra
  • congeira, conheira, congènha?: congèsta
  • conhar (ò): fr. pousser
  • cònse: fr. conseiller municipal. primier cònse: fr. maire, ostau del cònse: fr. mairie
  • consire [kushire] : crebador. fr. crève-coeur
  • cònte [kwònte]: conte
  • còntia: discussion, disputa
  • contiar : fr. se chamailler, se disputer, amicalement, se taquiner.
  • continent: immediatament
  • còntranòvie: fr. garçon d’honneur
  • convisar : discutir
  • còp [kòp/kòt] (plur. [kòts])
  • còp d'alhís: fr. coup de feu, enthousiasme
  • corcheira: corsièra
  • cordelièra : còrda, cadena o boton per sonar lo monde a la porta
  • còrdre (/se): rentrar a l'ostal
  • corniòla: fr. gosier
  • corrau: fr. haras
  • corriada: fr. liseron
  • corsa: corsièra (tanben emplegat)
  • cossí [kesí/kosí]: coma (interr. e non interr.)
  • cortiau: carrièra bòrnia; cort (ensems dels enclauses orticòlas)
  • cos: agrafuèlh (tanben emplegat)
  • cossirar: sospirar
  • cossirós, -osa: inquiet, - a
  • costat (al " de) : a costat de
  • costat de neu: oèst
  • còtla: mongeta (verda)
  • còuclhe m. nogalh, clòsc (de fruch)
  • còure m. avelanièr
  • crebalhas f. pl. : fr. semailles (crebir = cubrir, cobrir)
  • crebir : cobrir, cubrir
  • cremason: brutladura
  • cremeson (aver de): aver enveja fòrça
  • creme m. : fr. crainte
  • crenhar: crénher
  • crespar: fr. crisser
  • crestar (se): dreçar (se)
  • crida (creda? [crida]): cicatriça
  • cròi: mauvàs, marrit
  • crossar/corsar: breçar (latin tardiu *crontiare)
  • crossarèla: breçairòla
  • crosset: breç
  • crèu: nogalh
  • cròmpa: crompa
  • cròç: breç
  • cruesar (francisme?) : cavar o clavar (los dos emplegats)
  • crubir: fr. semer et herser
  • cruca: dessús de la testa, testa
  • cubèrt [tyubè]: teit
  • cubrir: cobrir; semenar
  • cuèire v: còire
  • cuèissa (far ") : faire place (sur un siège), se pousser un peu
  • cueu, cuu [tchoo] [kiw], cuòl: cul
  • cuja (en "): fr. a falta de; en luòc de
  • cujon: molon
  • culhir
  • cunh: recanton
  • cunhar: fr. fosir
  • curalhèir: pilòt de pèiras
  • cusina: cozina
  • cusinar: cozinar
  • cute, cut: grapaud cantaire
 
  • dalainèir: prunièr
  • damaisèla: libellula
  • dant-ci (que) : abans (que)
  • daprès adv: après
  • darcar: Darcar lo barreirat: passar una frontièra, cambiar de situacion, cambiar de camp, eventualament trair.
  • daret: aret (tanben emplegat)
  • darna: fr. teigne (insècte)
  • darreir/darrier, darrèira adv. darrièr
  • darreiriá, darrieria, dabòria: autom
  • darú (grafia??) : testut
  • dauna: cauna
  • daururas: joièls
  • davans, davant (que) : abans, avant
  • davant n. : faciada
  • davantièr: faudau, davantal
  • davisar: apercebre
  • dedalièira: fr. digitale (flor)
  • decebança: decepcion
  • defèci: vergonha
  • defròcas: vestits
  • degosina : fr. farce (blague)
  • deigalar: regalar
  • delh: del
  • dembe, dambe: ambe
  • dengun: degun
  • desacatar: descobrir
  • desaprimatge: accion de manjar, far brostar la primièra èrba al primtemps
  • desaveni, desavénia ? - desavenhe, desavenha: desagradable, desplasent
  • desbrenar: levar lo bren, lo brutitge; desgatjar qualqu'un d'un marrit afar
  • descatar: descobrir
  • descompassar: despassar
  • descotir: se desbrolhar
  • desempuei: puèi
  • desfeci: desgost
  • desfiular: dessadolar
  • desfortuna: fr. malchance
  • desjunar [deyjunà] : dinnar
  • deslurat, -ada: fr. déniaisé(e), résolu(e)
  • desnut, -uda: nut, -uda
  • despachar (se) : afanar (s')
  • desparar (se) : se coitar, se brandar
  • despartir: partejar; dividir
  • despertin [desparti] : espertin
  • despiech (en ) siá... : maudich siá...
  • desrancar : arrancar, dostar quicòm en o topar
  • desrason: fr. sottise (qu'on fait)
  • desrochar, desroca: abatre, demolir
  • dessobre: dessús
  • dessotz: dejós
  • destrame, detrame ? fr. recapte, solharda, trastero (lieu, chambre où l'on dépose tous les objets qui ne font qu'embarrasser et encombrer les appartements, tels que les malles, les caisses, les meubles hors d'usage, etc)
  • destrech, destreit ("distrecht"): estrech, estreit
  • desvelhar (se) : revelhar (se)
  • deval(s) : devèrs lo(s)
  • devertir: divertir
  • desvuedoira [divedujro/devudajre/devedujro], esvoeidas f plur: debanadoira. fr. dévidoir
  • dià de dià! : diable!
  • dijuòus (Cantal): dijòus. Dijòus Folhat: Ascension
  • dimergue: dimenge
  • dinc: dins (tanben emplegat)
  • dissandes (de */'die 'sambati/): dissabte (de */'die 'sabat-i/)
  • drulhier: rove
  • diumenja f., dimenche, dimergue : dimenge
  • doblar (se) : redreçar (se)
  • doblon: taure de dos ans
  • domaine: domèni
  • domde: domdat
  • domentre: dementre, mentre
  • dòna(-i) ! : fr. frappe !
  • doncar: penecar (penechar)
  • dorna: ferrat de metalh
  • dos m., duas fr.: dos, doas
  • dostar: ostar, tirar
  • dòure (/se), aver mau : dòlre, aver mal
  • draulha: percha
  • dreçador: bufet (mòble)
  • dreciera, dreiceira: corsièra (corseira), acorchièra
  • dreit (alh de): fàcia (en de)
  • dreit adv. : plan, bèlcòp. dreit content : encantat
  • drinlha: druèlha, aliga. fr. alise
  • drolhat: trempe
  • drulhièr: fr. alisier
  • duc m, dugo m: chòt (grand hibou)
  • duganèla: fr. chat-huant, grand duc ou petit duc
  • durbir: dobrir
  • eicalaci: regalèssia
  • einuege: enutjat
  • eiressil: api
  • eissagar: fr. lessiver
  • eissag/eissai: assag (tanben emplegat)
  • eissaiar: assajar, ensajar
  • eissit: moment qu’un païsan boriaire quita sa bòria a la fin de la logada
  • eissiga: estimar lo chatau viu e mòrt, establir l’estat dels luòcs fach per un boriaire que part, o per lo que dintra
  • eissolelhar (s'): fr. suer sous le soleil, se bronzer au soleil, prendre un coup de soleil
  • eissuar, eissunhar: eissugar
  • eissublar: doblidar (tanben emplegat)
  • elh: en lo
  • e(s?)lienar: fr. glisser (gasc. eslencar. cat. esllenegar)
  • els: en los
  • el/ela: el. V. G-el
  • emanha: avellana V. aulan(h)a
  • embaiard: civièra per desplaçar lo pòrc mòrt
  • embeurar [embiwrà] : puslèu per un terrenh. V. Ongir
  • emboconar, embocanar: pudir
  • embofat, embufat: un pauc excitat o empebrinat
  • embonhilh [ambunhi] : embonilh
  • embrenar (/s'): encombrar, embarrassar, emmerdar (/s'); fig. embarrassar (/s')
  • embrolh: fr. embrouille; imbroglio
  • empaitar: empachar (tanben emplegat)
  • empatolhar (s'): fr. s'embabioler
  • empatinar, empatenar? : apressar
  • enançament: progression
  • enançar: fr. prôner
  • ençai (d'avora/d'aquesta ora ) : d'ara enlai
  • enchiprar (s') : s'empebrinar
  • enchiprós -osa: querellaire
  • enclausa: resclausa (d'aiga)
  • enclum: enclutge
  • encre,-a: nerviós, - osa
  • endarrier (Velai) : autom
  • endejunar: desdejunar
  • endeluòc [endelio], endiluòc: enluòc
  • endular: fr. hurler
  • endurar: suportar
  • endurmir: endormir
  • enfenar?? [infinà]: enfectar, envasir. fr. infecter, envahir
  • enfle, a: enflat, -ada
  • enfonilh, enfonhilh, embossaire ??/embochaire ?? [embusajre], embotador : embut
  • engaunhar: fr. tourner en dérision
  • enginar: preparar
  • engraissada: pan burrat
  • engravadissa: avortament epizootic (vachas)
  • engravissa: escaravissa
  • engrisòla: fr. lézard gris
  • enguetar: agachar (tanben emplegat)
  • enlai (d'ara " : d'ara en davant)
  • ènna (Orlhagués): èdra (gallés 'èdenno')
  • ennarts : fr. échafaudages
  • ennejar: negar
  • enojar, enòujar, enhorar [inhura], enueiar : fr. ennuyer
  • en que siam (mai): en quicòm/endacòm (mai) (tanben emplegat)
  • enrufar (s'): s'irritar
  • ensalada: fr. salade
  • ensenhaire, a: ensenhant
  • entau: atal
  • entautar (s'): enfangar (s')
  • enténher: pas poder s'enténher de: pas poder s'empachar, se retenir de
  • enterralhar: fr. butter (per. ex. les pommes de terre)
  • entitainar, entetinar: obsedir
  • entremèi: entremièg
  • entreprés (demorar): demorar sens res far a se pausar de questions
  • entretendre: entreténer
  • entrò a: fins a, dusca a
  • envertolhar: recurbir, entornar, enrotlar, envolopar
  • ès/dès: v. Vèrs
  • esbaujas: bofet de farga
  • esborfit: amolit, fr. ramolli
  • esbrajas: pantalon
  • escabiosa: fr. scabieuse (flor)
  • escainar, escaisnar: sobrenommar
  • escantir
  • escargòu: cagaròl, cagaraula
  • escartar (la farda) : estendre los vestements
  • escarteirar: fr. écarteler
  • escatrar: galaupar
  • escaufar (s'): fr. réchauffer
  • escavartar v. esparpalhar, micalhar; s'escavartar: s'escartae, s'aluenhar
  • eschalatges? eschaladiers? : degràs d'un escalier
  • eschampelar: esparpalhar
  • eschamplai/eschamplat? (èsser ") : fr. ailleurs, un peu paumé, bizarre
  • eschandre v. rescalfar
  • eschantir: escantir (tanben emplegat)
  • escharpilhar: fr. effilocher, carder
  • escharvalhar: fr. abimer
  • eschaucir: causir
  • eschaudre: fr. sevrer; détourner (l'eau d'un moulin)
  • eschavanelh: v. chavanhòu
  • eschilla: esquilla (fr. sonnailles)
  • esclairon: aparicion luminosa e imprecisa qu'espauruga
  • esclaraire: fr. éclaireur
  • escofina: fr. scie égoïne
  • escoga: escoba
  • escolèir: regent, mestre d'escòla
  • escorcir: acortar (far plus cort)
  • escorgar: escorjar
  • escòt: fr. brin (p. ex. de genêt)
  • escoutar: escotar (e 'ausir' en nombroses parlars)
  • escrancar: crebar, agotar fisicament
  • escuròu: esquiròl
  • esfolerat: enrabiat
  • esfòrç de temps: auratge
  • esgiau: esglai
  • esglage, englage: esglai, esfrai
  • esfurinat: fr. effarouché
  • esglaiar: esglasiar
  • eslaiat: fatigat
  • esliucejar: far d'eslhauces
  • eslonjar: alongar
  • esluenhar: alonhar
  • esluiç/esluicida/esliuç/esliuça/espernhada/esparnida: eslhauç
  • esmaiar: inquietar, estonar
  • espantar: estonar. fr. étonner
  • esparnida: fr. éclair
  • esparrabingar (s'): fr. se déhancher en marchant
  • espatlar: demolir, desmantelar
  • espauresit (Nòrd d'Auvèrnhe), espauresat (Varena de la Dòra) : paurugat (Sud d'Auvèrnhe)
  • espeçar: trincar
  • espeitar [espiytà] : esperar (atendre)
  • espelhar: estrifar fr. déchirer
  • espepidar: espepissar, agachar quicòm amb atencion
  • espertin, despertin: collacion del miègjorn, e per extension del tantòst
  • espertinar/s'espertinar: dejunar, far collacion
  • espetament (volcanica) : erupcion (volcanica)
  • espiauna: espingla
  • espicea: fr. épicéa
  • espingar: saltar, gambadar
  • espiujar: fr. éplucher
  • espòr: clauson
  • esquitlhar: lisar
  • essira: nèu; vent NO d'ivèrn portaire de nèu (dins las regions que dison "la nèu" lo vèrbe 'essirar' tracha del vent, dins la region que ditz "la neja" es la quita nèu e s'i ditz "la sira", emai s'es una nevada calma)
  • essirar: nevar; far de vent NO d'ivèrn
  • estadís: fr. rassis
  • estafeta: fr. éclaireur
  • estalambor: baston de boièr
  • estam, estain: estanh (metal)
  • estament: situacion
  • estampa: tampa (fr. vanne de l'étang)
  • estampanit, ida: estabosit, espantat
  • estau: maison (mas en auvernhat septentional: sala granda mal tenguda, cafarnaom)
  • estauja: estauvi
  • estausin: avant-teit, bordura del teit, esgot del teit
  • estavanir (s') : fr. s'évanouir
  • esteala, estièl, estèla: estela
  • estendilhièr: fr. goutte d'un bord de toit sans chéneaux, point de chute de l'eau d'un toit
  • esterlusir, esturlesir
  • estisoira(s) : cisèus
  • estolha: estobla, fr. chaume
  • estornir, estronir: esternudar
  • estrada: rota granda
  • estranhe: estranh
  • èstre: balcon, bescaume
  • estrebons: fr. soudaines rafales de vent glacé
  • estrelhar (se faire): infligir una correccion, fr. dérouiller
  • estruge m. : ortiga, estrigol
  • (es?)trumèl: cavilha (dels umans)
  • eu: el
  • esvetlar [esvenlar] (s'): s'ajaçar, s'espatar
  • esvoeidas f plur: debanadoira. fr. dévidoir
  • fableta: fr. comptine
  • fachineira, fada : bruèissa
  • fadard [fadar], fadarda/fadassa? : fat, nesci
  • faina: fagina; fr. faine
  • faja: fr. faine
  • fajòla: faiòl
  • faler: caler
  • faganàs: pudor f. (marrida olor)
  • farinada: matafam fr. espèce de galette frite au beurre ou à l'huile, que l'on fait dans le ménage
  • fargeira, faugeira? : falguièra
  • farina (far) : esmenudar
  • fauc [fuòc] : fau (vèrbe Faire)
  • fauda: rauba, farda
  • faudau [fujau] : davantau
  • fava: fr. haricot
  • fedon: fr. poulin
  • feneirar: fr. faire les foins
  • ferrat: ferrat de metalh
  • fèstre: fr. faite
  • feure, fiaure: febre
  • feureir, fiaureir: febrièr
  • fiardar: anar regde
  • ficre! eufem. fotre
  • fieirau: fieiral
  • figòt (fuegòt): fogar, fogat
  • filhat, ada, filhastre, - a? : gendre, nòra (tanben emplegat)
  • filheta muda: eco, resson
  • flajolet: fr. flageolet (instrument de musica)
  • flaunha: fr. rhume de cerveau
  • Flors (Las): Las Cendras
  • florejar: fr. froler, effleurer
  • flusta: "frossa" (paur). fr. frousse
  • flustós: pauruc
  • foaire, foaissar: foire, fòser, trabalhar la vinha amb lo feçon (fr. binette)
  • fogeir: foguièr
  • fojaçon: fogaça; espècia de pastisseria d'ordinari forma d'X, facha de farina, d'uòus, de sal e de laitatge
  • fojada: fr. feu de broussailles
  • fòlh: fòl, enrabiat
  • folhar: fr. reverdir
  • fònt: font
  • foquet: banqueta
  • forest (arcaïsme): bòsc
  • foreston: gàrdia, agent forestal
  • formatge [furmadze]
  • fornelar: far una tempesta de nèu
  • fòrre [fuòjre] : fr. paillasse
  • fotimassar: fr. taquiner, tracasser, ravauder
  • fotrau: fr. imbécile
  • frau: fr. terre inculte, lande, mauvaise terre
  • fraunhós: fr. barbouillé
  • freid: freg
  • fresa: fr. framboise
  • freschum: carn (fresca)
  • fresilhar: fr. chifonner
  • fretas: fr. sabots de frein sur une charrette, dits aussi 'la mecanica'
  • froment: fr. blé
  • frostir:
  • frostit:
  • fum: perfum, fumet, atmosfèra
  • fums: fr. brouillard
  • fumareir, fomarèir: femièr
  • fumeira: fum
  • fuòc [fiot/fiot]
  • furmic: formiga
  • fustarèl: canoa, batelet emplegat sus l'Aleir
  • gabion: vagonet de mina
  • gag [gat] : fr. geai
  • gala(m)pian, -ana: fr. gamin, -ine
  • galar (se) : amusar (s')
  • galatge, galatjon: joguèt
  • galòia f: fr. imbécile
  • gandir (se): marchar cap a quicòm
  • ganta: narcís blanc
  • gantèira: senda, camin
  • gaspa: fr. babeurre
  • garba, gèrba: fr. gerbe
  • garbèira: fr. meule de paille
  • gardejar v. mirar
  • gargès: imbecil
  • garla, jarla: fr. grand vase pour le lait
  • ga(r)landatge, garandage ft. cloison, ordinairement en briques, au moyen de laquelle on sépare les différentes pièces ou chambres d'un appartement
  • garlon, jarlon: ferrat de fusta per móuser
  • garnassa: la òc plantat de resinoses
  • garre, garri: mascle ardent; gat (nom afectiu) (tanben 'garri' es lo rat)
  • garron: gat (nom afectiu)
  • gasar: caminar en s'enfonzant dins l'aigua, la nèu, la fanga...
  • gasta??, gaste?? : pese
  • gat (prononciacion de 'gag') : fr. geai
  • gata: mongeta vèrda; fr. gousse des légumes; pois
  • gatges: mòbles, vaissèls (fr. vaisseaux)
  • gaudòt: fr. petit malin. escais de las gents d'Orlhac
  • gaudre m.: torrent
  • gauma, gome: fr. goître
  • gaunha: gauta; per ext. boca
  • gavinet: cotèlh
  • gavo: cròs, gaste, en parlant d'un fruch, principalament per las castanhas
  • g-el, -a (plur. g-elses, -as, g-eusses, -as, i-eusses, -as) [ge' se/ge' si/ge 'shi/i' she?/jë' ses?jew' ses?] : el, -a; els, -elas. fr. lui, elle; eux, elles
  • gelibre: gibre
  • gema [gema/gima] : escuma; crema (en particular del lach)
  • gendarma (gendarmE?): areng secat
  • genest: genesta
  • gente, gèntie: polit. franc gèntie, dreit polit: tras que polit
  • gèrba, garba: fr. gerbe
  • gemorejada (DJIMOUREDSADA): fr. giboulée
  • gemorejar (DJIMOUREDSAR): fr. faire des giboulées
  • getar: alargar (lo bestial)
  • giaunada: gemiment, planh
  • ginèst, genest: ginèsta
  • gibar: far una bòssa
  • giraudet: fr. casaque de toile (des bourgeois)
  • gironda: ironda
  • girveir: genièr
  • gitar: fr. neiger dru
  • glèisia: glèisa. fr. église
  • glissar: fr. glisser
  • glorieta: gloriette, petite chambre, fournil
  • gojard : fr. goujat, aide-maçon et le manœuvre en général
  • gola fr. gorge resserrée entre des montagne
  • golada: ribòta (s'i emplèga tanben)
  • golhòt: fr. goujon
  • gonfle, a: enflat, -ada
  • gòça (gòrça?) : fr. haie arborée
  • goja: cogorla (tanben emplegat)
  • gòrdia: vigor
  • gorgon: cusson (tanben emplegat)
  • gòrgue: tuf (puzzolana)
  • gòrja: boca
  • gorjada: tanben 'menjadeta frugala'
  • gornilha: granhòta, granhola
  • gorrièra: eleganta
  • gorrin: vaquièr; camisòt
  • gostar: dinnar
  • gòt a gòt (anar ") : gota a gota, degotar
  • graissa doça: sagin
  • gralh: còrb
  • gran [gro] adv. : brica, ges (tanben emplegat)
  • grana, grona: rasim
  • granauda: granhòta, graolha
  • granolha: granhòta, graolha
  • grapats : pèiras e bordilhas que demòran après un trabalh de construccion, de demoliment
  • grapiunar: gratar, folhar
  • graumilhar (se) : se trigossar, arpatejar, se remudar coma se quicòm vos prusia
  • graupir: sasir
  • gravena: sabla, grava
  • grèu, -èva: lourd; grave
  • greule, griole: rat campanhòl
  • grevança: regret
  • grevar: regretar. Me'n grèva: regreti
  • grinzeleir: fr. groseillier
  • grolhon: pòrc (pichon)
  • gromel: fr. écheveau
  • gronzeleir: groseiller?
  • grovar: covar
  • guel, -a, guelses/i-eusses, -as. V. G-el
  • guenchir, guinchir ? fr. détourner, incliner, pencher, aller de côté, esquiver, se détourner
  • guechit: fatigat
  • guenilhas: sòrtas de bunhas del costat de Tièrn
  • guèrlhe, guèrli: fr. qui louche
  • guièra: vaissa (tanben emplegat)
  • guinhar: mostrar del det
  • gulha : fr. mur pignon
  • gusa: fr. buse; anc. busac, busal, busau
  • iable: diable (diablei a Riom)
  • iera: ièra, èdra. fr. lierre
  • ivern: nèu
  • ivernar: nevar
  • jabiòla: gàbia per los poletons
  • jaca: vèsta
  • jadeu: fr. jatte, vaisseau rond et sans anses?
  • jagossar : fr. peiner, avoir du mal.
  • jai: gai (auseu)
  • jaire: s'anar j.
  • jalhon: polet
  • jamba: camba (tanben emplegat)
  • jambilhon: gambajon
  • jambre: v. Chambre
  • japar: fr. jaser, faire des commérages
  • japaire: commère
  • jaquí: vejaquí (tanben emplegat)
  • jardinatge: ortalha (legums produsits a l'òrt)
  • jarric: rove
  • jaspi: fr. aspic
  • jau/jalh, jalhard: gal
  • javanhòu: chòt
  • javílha: cavilha; fr. cheville. javilha folada : entorse à la cheville
  • joana: jonquille
  • joièl: fr. bijou
  • joielier: fr. bijoutier
  • jòine [juòjne], joine : jove
  • joncha: fr. andain
  • jonh? jont? : jo de buòus
  • jonht: jonch
  • jontura: bestials de laurar
  • jòune, a, jòine, a: joine, a, jove, a (los tres s'i dison)
  • jòus: v. Dijuòus
  • junc: jonc
  • junhant, a: prèp, a, limitròf, a
  • juòc [gio] : jòc
  • jurar: rembolar
  • lai: i (locatiu)
  • lai: fr. souci
  • laiat: fatigat
  • laïns, lais adj ailà, alai
  • laissa: alluvions
  • lanhar (se): aver de lagui, se demandar se qualqu'un va plan o non
  • lat de l'entrant: oèst
  • lauras: labras, pòts
  • lavanhar: fr. flatter, cajòler, caresser
  • lechon : gormand (gromand s'i emplega tanben)
  • leja: fr. luja
  • l-èsser: èsser
  • levada: barratge. de levada: fr. d'emblée
  • levita: vèsta. fr. lévite
  • li: i (locatiu)
  • liada: meitat de jorn. La liada delh matin (=lo matin), la darrèira liada (=après-miegjorn)
  • lianh: aval. fr là-bas
  • limon: fr. madrier
  • lisèrt, lusèrt: lusèrp
  • lissar: fr. glisser
  • lista: fr. Bande de terre; champ plus long que large (del latin lista, bordura)
  • liuçjada ([lustsada] grafia?) : eslhauç
  • liuçjar ([lustsa] grafia?) : far d'eslhauces
  • liurar: voidar
  • loca: groselhièr (tanben emplegat)
  • loda: fang
  • lòng, lònja: long, longa, lòng, lònga
  • lònh: luènh (tanben emplegat), luònh
  • lòssa: cace
  • luenta (la) : lo lonhdan
  • lum: calelh d'òli de quatre o cinc becs
  • lunar: far de luna
  • luneira: clar de luna
  • luns: diluns
  • lura f. : animal gròs; fug-l'òbra, coard, paucval
  • lusèrt, lisèrt: lusèrp
  • madament : parièrament
  • madèble: malaudiu
  • madiera : brancas de sause
  • mèstre [méstre] : mèstre (forma mai emplegada)
  • maestre [maytre] [muytre] : mèstre
  • mai: tanben
  • mag, maid, mast: mastra, maestra, mats, mèid, mèi, mei. fr. pétrin
  • mai, malh: pibol
  • mainatja-te!, mainatjatz-vos! : Tenètz-vos fièrs (formula d'adieu)
  • maite. tantes maites: tants d'autres
  • maitot/mai: tanben (s'i ditz tanben)
  • majofa : majossa
  • majofla: majossa, majofa
  • maganhós : malautiu, que sembla pas en bona santat
  • malha fr. meule; tas de gerbes dans une grange
  • maluç m. : amaluc
  • mambor: dificultat, charivari, bruch
  • mance, -ça: esquèrra
  • mançard: esquerròt
  • mandurar: macerar
  • manhar: dominar, batre
  • marbiocha/merbiucha (grafia mai etimogica) (etim. bas lat. *minimicula) : drolleta
  • mardet [mortchí] : boc
  • màrfie: fr. transi, engourdi
  • margarida: coccinella
  • margolhar: fr. patauger, manier salement, barboter
  • marguilhièr: fr. bedeau
  • marmelaud: manouche, nomade, gitan
  • marts: dimarts
  • mas: sonque, solament
  • masada, maseda, masela, masel, masa, mase?, maeda [moeda] : formiga
  • masada: fr. hameau
  • masca: bruèissa
  • mascharar: mascarar. fr. barbouiller, noircir, charbonner.
  • massança: colleccion
  • 'massar: fr. prendre; ramasser; se refugiar
  • masuc: fr. buron
  • maton: fr. tourteau (producte de sarratge de las prèissas)
  • maussa: majofa, fraga
  • mauvàs, -asa: malvat, -ada
  • me (ex: per me) pron. ieu
  • meal: mèl
  • mècres: dimècres
  • mèdia: fr. sieste. V. Mèidia
  • mei: amb
  • mèi, mèja/mèija/mèia, edemièi, demèja? : mièg, mèi (tanben emplegat)
  • mèidia, mèdia, meijorn: miègjorn
  • meijornar: espartin
  • mèinuèit: mièjanuèit
  • meire/medre: meissonar
  • meiriar (se) : mudar d'ostal (del latin 'migrare')
  • melh: milh (fr. millet)
  • 'melh: al, amb lo
  • mèlh(s): mièlhs
  • mentre adv. : durant
  • meola [m(i)ewla] [miaula]: mesolha, modela, mica (de pan)
  • mèque: fig mocat. fr. penaud
  • merende: repais dels trabalhadors que se manja al mitan de la matinada, vèrs dètz oras, e al mitan de la vesprada cap a quatre oras
  • meritar: Acò li merita ben: merita ben acò
  • mès adv: mas
  • meschaent, a: dolent, a
  • mesenga: fr. mésange
  • mesir, mosir : fr. moisir
  • mèsma: meteis, -sa
  • messatge: vailet, servicial
  • miá: amiga (sentimental)
  • mialaud, mialon? : fr. mialan, milan
  • micha: pan blanc
  • mielhs (de) de mai plus, de plus, en otra
  • milhard: claufotís de ceriesas
  • mimí/niní: nenon
  • minaire: menairon
  • minauna: gaton, caton
  • mineira: mina, mena
  • minjar: manjar
  • minòt: gat
  • mioleira: basalt
  • mirgalhat : fr. de plusieurs couleurs
  • mis, blat d'Espanha: blat de las Índias
  • mission: tot far mission de: tot en fasent semblant de
  • mitanièr, a: capmasièr, a
  • moinant: donat que, estant que. fr. attendu que, étant donné que
  • mòl [mwa]: mica (de pan)
  • mola, moleta: flasca, flascon
  • molet: molin (tanben emplegat)
  • molha: fr. endreit tranquil d'una ribièra; luòc ont l'aiga cola tan discretament que pareis dormenta.
  • molhard: fr. sorsa d'aiga viva que nais dins los pasquièrs de las montanhas nautas.
  • momonejar: fr. marronner; murmurer
  • monalha: fr. marmaille
  • mòna: monina, monard
  • monèira: fr. hanneton
  • monilh: nombril
  • morralhar (se): se barbolhar (p. ex. la cara de manjar) ; se cobrir (lo cèl)
  • morralhar (se): lord, barbolhat; ebri
  • morla: socha (tanben)
  • moschaud: tavan
  • moschon: mostic; moscard
  • mosseiron: campairòl
  • mosteau m., mosteala: mostela
  • mostièr : monastèri
  • mot, mota: sens còrnas (animal)
  • mota: pelena, gason, pelosa
  • mòuser: fr. traire
  • mouton: moton
  • móuser: mólzer
  • muaa: auratge, avèrsa (evolucion de 'mudada')
  • muralha: mur
  • Nadau f: Nadal m
  • narisa, narina: narion
  • narma adv cap
  • narsa: sanha perilhosa (tanben emplegat)
  • nau: nòu (tanben emplegat)
  • naular: navigar
  • nautenc: fr. hautain
  • neaula, niola [niwva, niwga] : nèbla (fr. brouillard)
  • neaulós: nivolós
  • nèbla f. fr. brouillard; brume
  • neija, neja: nèu
  • nèir(e), a/nièr, a: negre, a
  • nèci, nèsci ?? , -a [nèjsi]
  • nevier: fr. névé m
  • niarma, niun: degun
  • nibol : nivol (tanben emplegat?)
  • n(i)eus: quitament, e mai
  • niula: nivol
  • no: nos. fr. noeud
  • noche: grosilhièr
  • nogièir: noguièr
  • nojalh: nogalh
  • nòn [non] : non
  • nomar: apelar, sonar qualqu'un
  • nosilha: avelanièr
  • notza: notz, noga
  • nov'oras (las ) : desjunar tradicional del matin
  • nu: nud
  • nuech [nuet/në], nueit [nej/neit??] : nuèch, nuèit
  • nuòu, -òva: nòu, -òva