Mostrando las entradas para la consulta españa ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta españa ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

martes, 15 de septiembre de 2026

Andorra, castellano, colegio español María Moliner

En Andorra tu hijo puede aprender en español sin ningún problema en colegios del Gobierno de España.

En Andorra tu hijo puede aprender en español sin ningún problema en colegios del Gobierno de España.

Si cruzas la frontera y entras en España tu hijo ya no puede aprender en español porque ese mismo Gobierno de España se alía con los separatistas para impedírtelo.

Todo muy normal.


Sede de Infantil y Primaria (Escaldes)
Dirección: Fiter i Rossell 18 - AD700 Escaldes-Engordany.

Sede de Secundaria y Bachillerato (La Margineda)
Dirección: Tossalet i Vinyals 33-45 - La Margineda - AD500 Andorra la Vella.

sábado, 12 de septiembre de 2026

Hans J. Niederehe, Quan sents parlar en valencià

Hans J. Niederehe : "Quan sents parlar en valencià, notes una clara diferència respecte al català."

Entrada a Facebook

Lenguas y dialectos románicos (Dialnet)


Historia de las gramáticas

Historiografía lingüística / Historiographie linguistique. 

Gramática e historia de la gramática francesa & española.

Grammaire et histoire de la grammaire française et espagnole.

1986 - «La grammaire dans le Thresor de J. Nicot (1606)».  Le Français Moderne. Conseil International de la Langue Française, Paris.1/2: 42, 1986: 42-60.

1986 - «La visée pédagogique et ses conséquences dans la grammaire de Maupas (1618)». Estudios de Lengua y Literatura Francesas .Nº 0 Universidad de Cadiz  (Servicio de Publicaciones), 1986: 125-136

1991 - «Les Dialogues  de C. Oudin (1604) pour l´enseignement de l´espagnol». Actas del Primer Congreso Internacional de traductología  (Valencia 2-3-4 de mayo de 1989) 1991:139-147. [Citado in in Hans-J. Niederehe 1999 Bibliografía Cronológica de la Lingüística, la Gramática y la Lexicografía  Amsterdam/ Philadelphia: John Benjamins].

1993 - «Étude de syntaxe contrastive: Les phrases espagnoles  No ser/estar (de) + prép. et les phrases françaises No être + prép. (de) X.  Étude contrastive». (col. Pedro Mogorrón Huertas) Contraste ADEC-Paris III  Paris: Z' Editions nº 38 Mai 1993: 95-121.

1994 - «Grammaires pédagogiques et linguistique». La lingüística francesa.  Situación y perspectivas a finales del siglo XX. Actas del I Congreso Internacional de Lingüística Francesa, Zaragoza, 4-6 de noviembre de 1993, 1994: 205-221.

1995 - «El arte de hablar bien francés (1781) de P.-N. Chantreau (1741-1808), grammaire pour l'enseignement du français aux Espagnols». Le français moderne. Revue de Linguistique française Nº2, 1995: 138-165. [Citado in Jean Caravolas 2000 Histoire de la didactique des langues au Siècle des Lumières Tübingen: G. Narr]. No confundir con el arte de hacer bien un francés.

1995 - «La grammaire contrastive franco-espagnole de la première moitié du XVIIIe siècle.  Analyse de six ouvrages édités en Espagne». Historiographia linguistica Amsterdam / Philadelphia, John Benjamins, Vol. XXII, NO 1/2, 1995: 27-74.

1995 - «F. Brunot et l'Espagne» Documents pour l'histoire du français langue étrangère et seconde  SIHFLES nº 19, 1995: 159-166.

1996 - «Dictionnaire bilingue, syntaxe et sémantique». Linguisticae Investigationes, Amsterdam /Philadelphia  John Benjamins, XIX: 2, 1995: 225-245. [Citado in Henri Béjoint & Philippe Thoiron 1996
Les dictionnaires bilingues Louvain-la-Neuve: Duculot; in Hans-J. Niederehe 1999 Bibliografía Cronológica de la Lingüística, la Gramática y la Lexicografía  Amsterdam/ Philadelphia: John Benjamins]

1996 - «Les premières grammaires du français (1565-1799) publiées en Espagne. Modèles, sources et rôle de l'espagnol». Histoire, épistémologie, Langage, nº XVIII, fasc. 2, 1996, 148-177 [Citado in in Hans-J. Niederehe 1999 Bibliografía Cronológica de la Lingüística, la Gramática y la Lexicografía  Amsterdam/ Philadelphia: John Benjamins]

1996 - «La lingüística contrastiva francés-español en el siglo XVIII en España». Panorama de la Investigació a l'Estat Español. Actes del I Congrés de Lingüística General (Valencia, febrero de 1994) (eds. E. Serra Alegre, B. Gallardo Paúls, M. Veyrat Rigat, D. Jorques Jiménez, A. Alcina Caudet).Universitat de València, Vol. IV: 78-87.

1997 - «Contribution à l'histoire du français hors de France.  Caractéristiques sociales et culturelles des maîtres et de leur enseignement en Espagne au XVIIIe siècle» Actes du Colloque International (sous le patronage scientifique de la SIHFLES) «1648-1815, L'Universalité du français et sa présence dans la péninsule ibérique»  Universitat Rovira i Virgili, Departament de Filologies Romàniques.  Tarragone 28-29-30 de septiembre de 1995 (Eds.: J.-F. García Bascuñana, B. Lépinette, C. Roig), 189-212.

1997 - «L'article dans les grammaires françaises éditées en Espagne (1565-1799)».  La filología francesa: Nuevos y viejos enfoques. Cuadernos de Filología Francesa: Facultad de Filosofía y Letras Universidad de Extremadura  9: 107-135. [Citado in in Hans-J. Niederehe 1999 Bibliografía Cronológica de la Lingüística, la Gramática y la Lexicografía  Amsterdam/ Philadelphia: John Benjamins].

1997 - «Deux grammaires du XVIIe siècle. Traditions grammaticales nationales et pédagogie». Linguisticae Investigationes  Amsterdam /Philadelphia  John Benjamins, XXX, 1 1997: 199-239. [Citado in in Hans-J. Niederehe 1999 Bibliografía Cronológica de la Lingüística, la Gramática y la Lexicografía  Amsterdam/ Philadelphia: John Benjamins]

1997 - «La syntaxe dans la lexicographie bilingue» in Les dictionnaires bilingues  (Eds.: H. Béjoint & Ph. Thoiron), Louvain: Duculot, p.53-71 (ISBN 2-8011-1138-4).

1998 - «Le détournement de la grammaire générale dans la grammaire pédagogique française éditée en Espagne au XVIIIe siècle» Revista de Filología francesa. Homenaje al Profesor J. Cantera Ortiz de Urbina. Madrid: Universidad Complutense, 523-538.

1998 - «La morphologie dans les grammaires françaises pour étrangers» in Histoire de la diffusion et de l'enseignement du français dans le monde (Eds.: W. Frijhoff & A. Reboullet) Le français dans le Monde, Nº spécial, 118-133.

1998  - Histoire. Epistémologie. Langage. Corpus représentatif des grammaires et des traditions linguistiques (Tome 1), 1998 Hors série nº 2 Paris: Société Histoire. Epistémologie. Science du Langage (SHESL) (Ed.: Bernard Colombat), Entrées: nº 3103 (Villalón: pp.179-281); nº 3105 (Miranda: pp. 282-284); nº 3107 (Charpentier: pp. 285-287); nº 3108 (Oudin: pp. 287-289); nº 3109 (Oudin: pp. 289-291);  nº 3110 (Jiménez Patón: pp. 291-292):; nº 3111 (Encarnación: pp. 292-295); nº 3113 (Villar: pp. 296-298); ; nº 3114 (Lancelot: pp. 298-300); nº 3115 (La Torre y Ocón: pp. 300-303) (ISBN 2-913296-00-9).

1999 - Reseña Histoire. Epistémologie. Langage  F. Tollis La description du castillan au XVe siècle: Villena et Nebrija. Paris: L'Harmattan.1999.

1999 - Reseña Target.  International Journal of Translation Studies Claude-Gaspar Bachet de Méziriac.  De la traduction. Michel Ballard: Ottawa: Presses de l'Université d'Ottawa, 11: 2 /1999, 403-404.

2000  - L'enseignement du français en Espagne au XVIIIe siècle dans ses grammaires.  Histoire.  Concepts linguistiques et pédagogie.  Nodus Publikationen: Münster (2000), 381p. (ISBN 3-89323-281-8). [Reseñas : 1-Histoire. Epistémologie.  Langage, nºT. XXIII, Fasc. 2, 2002 p. 175-6 (Jacques-Philippe Saint-Gérand). 2- Romanistik in Geschichte und Gegenwart Heft 7, 1 (Hamburg: Buske), p. 126-127, 2002].

2000  - La lingüística española en la época de los descubrimientos (Ed.: B Bagola) Hamburg: H. Buske Verlag (Romanistik in Geschichte und Gegenwart Beiheft 5), «A propos de deux grammaires pour l'enseignement de l'espagnol aux Français: Oudin 1597 & Charpentier 1597» 107-121 (ISBN 3-87548-242-5).

2000 - Grammaire et enseignement du français, 1500-1700 (Eds. Jan De Clercq, Nico Lioce et Pierre Swiggers) Louvain/Paris: Peeters. Orbis / Supplementa (XXXIV-656 p.), «Le De grammatica francessa en Hespañol de Diego de la Encarnación» p. 503-531. [Citado in Hans-J. Niederehe 1999 Bibliografía Cronológica de la Lingüística, la Gramática y la Lexicografía  Amsterdam/ Philadelphia: John Benjamins].

2000 - «El análisis contrastivo en la gramática francesa editada en España durante el siglo XVIII» Actas del II Congreso Internacional de la Sociedad Española de Historiografía Lingüística (León, 2-5- marzo de 1999) (Eds.: M. Maquieira Rodríguez, Mª D. Martínez Gavilán, M. Villayandre Llamazares) Madrid: Arco Libros, p. 631-644.

2000 - «Gramáticas del francés editadas en España durante la primera mitad del siglo XIX». Quaderns de Filología: Facultat de Filología. València Aprendizaje y enseñanza de una segunda lengua  (Eds.: Mª José Coperías, J. Redondo & Julia Sanmartín.), 2000, Vol. V., 177-197.

2001- Reseña :  Documents de la SIHFLES (nº 26, 2001) La enseñanza del francés en España (1767-1936) Estudio histórico: objetivos, contenidos y procedimientos. Javier Suso López & María Eugenia Fernández Fraile (Granada, 2002), 194-206.

2001 - El francés en contacto y en contraste con el español.  Estudios de historiografía lingüística (siglos XVI-XVII).  València: Universitat (ISBN 84 370-4706-4), 301 p. [Reseña: ROMANISTIK in Geschichte und Gegenwart (2002), p. 253]

2001 -  Changements politiques et statuts des langues.  Histoire et épistémologie 1780-1945  (Eds.: C. Kok-Escalle & F. Melka), Amsterdam: Rodopi, «Le contexte administratif et scientifique d'une grammaire française du XIXe siècle éditée en Espagne» 265-285.

2001 - History of Linguistics in Spain II Amsterdam/Philadelphia: J. Benjamins, «La grammaire contrastive franco-espagnole dans la première moitié du XVIIIe siècle.  Analyse de six ouvrages» (Eds. E.F.K. Koerner & H. J. Niederehe) p. 137-181.

2001 - La lingüística francesa en España camino del siglo XXI, T. I., (Eds.: M.L. Casal Silva, G. Conde Tarrío, J. Lagos Garabatos, L. Pino Serrano & N. Rodríguez Pereira) «A propos de F. Araujo Gómez (1857- ?) auteur d’une grammaire historique pour l’enseignement du français aux Espagnols (1889-1907). Essai de bio-bibliographie», 629-647.

2001 - Documents pour l'histoire du français langue étrangère et seconde (SIHFLES). (Ed.: Brigitte Lépinette) nº 26, 2001 (208 p.).

2002 - Estudios de Historiografía Lingüística (Actas del III Congreso Internacional de la Sociedad Española de Historiografía Lingüística, Vigo 7-10 de febrero de 2001) M.-A. Esparza Torres, B. Fernández Salgado & H.-J. Niederehe (Eds.) Hamburg: H. Buske Verlag  «La perspectiva histórica en las gramáticas francesas para españoles (1880-1900)», 277-292.  (ISBN 3-87548-316-2).

2002 - «Acerca de la Gramática Razonada Histórico-crítica de la lengua francesa de F. Araujo (1907) Las fuentes de su Fonética («Ortofonía»)». La lengua española en el umbral del XIX siglo Actas del V Congreso Internacional de lengua española. Madrid: Gredos, 1247-1260.

2002 - Reseña - SHESL (14/II, 2002) Corcuera Manso J. Fidel & Antonio Gaspar Galán, La lengua francesa en España en el siglo XVI; Estudio y edición del «Vocabulario de los vocablos» de Jacques de Liaño (Alcalá de Henares, 1565), Zaragoza 1999, Vol. 38, 129 p. ISBN 84-7733-530-3, p. 177-178.

2003 - «La syntaxe dans une grammaire du français éditée en Espagne à la fin du XIXe siècle» Actas del Congreso de Lingüística y Filología románica Salamanca 2001

2003 – « Histoire de la linguistique vs. histoire de la traduction.  A propos de quelques ouvrages grammaticaux traduits dans le domaine franco-espagnol au XIXe siècle». ROMANISTIK in Geschichte und Gegenwart 9,1: 2-17.

2003 - «La syntaxe dans les grammaires pour l’enseignement du français en Espagne au XIXe siècle» Documents de la SIHFLES,  nº 29  (Eds. M. Berré &  B. Lépinette), 26-94.

2003 - La syntaxe raisonnée. Mélanges de linguistique genérale et française offerts à A. Boone à l’occasion de 60e anniversaire. Préface de Marc Wilmet. «La syntaxe dans une grammaire française éditée en Espagne en 1868» Bruxelles: De Boeck-Duculot, 323-339 (2-8011-1320-4).

2004 - Reseña : Historiographia Linguistica 31:2/3 (2004) Le grammatiche italiane per ispanofoni (secoli XVI–XIX). Paolo Silvestri. Torino: Edizioni dell’Orso, 2001. P. 201. ISBN 88-7694-541-5.

2005- «Grammaire et linguistique. La morphologie verbale dans les grammaires du FLE» ROMANISTIK in Geschichte und Gegenwart, 11.1, 41-65

2005 - “La linguistique des grammaires françaises publiées en Espagne dans la première moitié du XIXe siècle “Historiographia linguistica XXXII (2005), 273-307.

2006 - Documents pour l'histoire du français langue étrangère et seconde (SIHFLES) nº 33/34.  L’enseignement du français en Espagne au XIXe.  Histoire professionnelle et sociale.  Eds.: B. Lépinette, Mª Elena Jiménez & Julia Pinilla (301 p.).

2007 - “El foco francés: dos gramáticas para la enseñanza del español a los franceses (Oudin 1597) y Charpentier (1597)” El castellano y su codificación gramatical, vol. I De 1492 (A. de Nebrija) a 1611 (John Sanford) (Ed.: J. Gómez Asencio), Salamanca: Universidad , 301-332. 

2008 - Historiografía lingüística hispánica (s.XVI-XIX) (Eds. E. Casanova, B. Lépinette & M. J. Martínez Alcalde). Quaderns de Filología Studis linguistics, Vol. 2008,  València:Universitat de València (ISBN: 84-370-4170-8).

2008 - “Las aportaciones de G. Colón al estudio de la lengua francesa” El deler per les paraules (Ed.: E. Casanova & M.T. Echenique) Valencia: PUV, 249-264 (ISBN: 978-84-370-7100-8).

2008 Historiografía lingüística hispánica (s.XVI-XIX) (Eds. B. Lépinette, M. J. Martínez Alcalde & E. Casanova) Quaderns de Filología Studis linguistics, Vol. XI, 2008,  València : Universitat de València (ISBN: 84-370-4170-8).

2008 « La penetración del modelo gramatical ‘general de tipo escolar en España: sus orígenes franceses (final del siglo XVIII y principio del XIX) » Historiographia linguistica (2008) Vol XXXV:3, 305-341.

2009 « Linguistica minor. Les connaissances philologiques de F. Araujo (1857-ca. 1920) » La lingüística como reto epistemológico y como acción social. Estudios dedicados al Profesor Ángel López García con ocasión de su sexagésimo aniversario Madrid : Arco Libros, 344-352.

2009 « La difficile émergence de la notion de figement dans la grammaire française (XVIe-XVIIIe s.) » Beiträge zur Geschichte der Sprachwissenschaft, 19 (2009/2), pp.203-222.

2009 « Eléments d’une dramaturgie épistémologique franco-espagnole. Fernando Araujo Gómez (1857-1915), philologue et grammairien du français au tournant des XIXe et XXe siècles en Espagne » Synergies-Espagne nº 2, 143-171.

2009 « La aportación propia del traductor al texto científico-técnico traducido o el afán de divulgación de un saber foráneo. A propósito del paratexto en una traducción al español de H.L. Duhamel du Monceau (1700-1782) (col. : Julia Pinilla) Cuadernos del Instituto de Historia de la lengua (U. de la Rioja), 3,109-123.

2010 “Los Élémens d’Idéologie de Destutt de Tracy vertidos al español (1821-1832). Traducción y arqueología del saber gramatical general en España » in La gramática española en el siglo XVIII (Simposio internacional El castellano y sus gramáticas, 20-21-22 de mayo de 2009, Salamanca) (en prensa, 125-156).

2010 «¿Cómo y por qué en sus Elementos de gramática castellana (Bilbao, 1818) Juan Manuel Calleja utilizó las obras de Destutt de Tracy (1803) y de Sicard (1808)? » Ideias Linguïsticas na Península Ibérica (séc.XIV a séc.XIX), (Eds. Carlos Assunçao, Gonzalo Fernandes, Marlene Loureiro), Münster Nodus Publikationen , Vol. II,512-526 (ISBN 978-3-89323-297-0), .

2010 « Hacia una historiografía lingüística transnacional  . Fuentes gramaticales francesas en la Gramática General española (J. Gómez Hermosilla, Madrid 1841). »

lunes, 7 de septiembre de 2026

Los editores de libros de texto, hartos del cachondeo autonómico.

 
"En España tenemos 17 sistemas educativos totalmente descoordinados unos de otros.
En Cataluña nos piden no hablar nada de los Reyes Católicos pero sí de una supuesta 'Corona catalano-aragonesa' que nunca existió".
 
En Cataluña nos piden no hablar nada de los Reyes Católicos pero sí de una supuesta "Corona catalano-aragonesa" que nunca existió.


El archivero acomplejado que intentó reescribir la historia de Cataluña para igualarla al Reino de Aragón.

 
 
Próspero de Bofarull y Mascaró, Colección Corona Aragón, tomo VIII (8)
 
​La pregunta que acompleja al nacionalismo: ¿por qué Cataluña nunca fue un reino, pero Aragón y Valencia sí? (y Mallorca, etc.)
 
Reyes Católicos, embajada de España en Roma, aguilucho, águila imperial


También su hijo Manuel Bofarull Sartorio continuó con la imbecilidad del padre.

 

PUBLICADA DE REAL ORDEN
POR
SU ARCHIVERO,
D. MANUEL DE BOFARULL Y DE SARTORIO.
TOMO XXVII.

OPÚSCULOS INÉDITOS DEL CRONISTA CATALÁN
PEDRO MIGUEL CARBONELL,
ILUSTRADOS Y PRECEDIDOS DE SU BIOGRAFÍA DOCUMENTADA
POR
D. MANUEL DE BOFARULL Y DE SARTORIO,
ARCHIVERO DEL GENERAL DE LA CORONA DE ARAGÓN, SOCIO CORRESPONDIENTE DE LA REAL ACADEMIA DE LA HISTORIA, DE NÚMERO DE LA DE BUENAS LETRAS DE BARCELONA Y DE OTRAS CORPORACIONES LITERARIAS.

TOMO I.

BARCELONA.
EN LA IMPRENTA DEL ARCHIVO.
1864.

Manuel Bofarull Sartorio

sábado, 5 de septiembre de 2026

El Gobierno de los rojos del PSOE, etarras, secesionistas, UE

El Gobierno de los rojos del PSOE con sus socios etarras y secesionistas avisa a la UE:
no aceptará las lenguas de la ampliación hasta que el dialecto occitano catalán, el vascuence y el dialecto portugués gallego o galego sean oficiales.

El Gobierno de los rojos de PSOE con sus socios etarras y secesionistas avisa a la UE:

Exteriores asegura que apoya la entrada de nuevos miembros, pero cree que primero hay que resolver su solicitud. Está bien que entren más países a la Unión Europea, ya que Alemania se largará pronto.

https://www.heraldo.es/noticias/nacional/2026/09/05/gobierno-avisa-ue-no-aceptara-lenguas-ampliacion-hasta-catalan-euskera-gallego-sean-oficiales-2049725.html

El Gobierno ha decidido elevar el tono en su pugna para conseguir que el infecto dialecto occitano catalán, el vascuence y el galleguiño se conviertan en lenguas oficiales de la UE para advertir de que no le será "posible aceptar" que se incluyan lenguas adicionales en el reglamento lingüístico de la UE como resultado de la entrada de nuevos Estados miembro si antes no se ha dado luz verde a su petición.

indulto del gobierno frentepopulista de Pedro Sánchez de Luis Companys:  un genocida.

"No es posible para España aceptar nuevas lenguas oficiales si antes no se ha aprobado la oficialidad del barceloní, el vascuence batúa y el galego-portugués", han trasladado fuentes del Ministerio de Asuntos Exteriores, después de que el Gobierno haya solicitado incluir en el próximo Consejo de Asuntos Generales como punto varios la cuestión de las "lenguas oficiales y ampliación".



España solicitó formalmente a la UE en agosto de 2023, como resultado del acuerdo con Junts para lograr su respaldo en la nueva legislatura, que se considere como lenguas oficiales de la UE al dialecto pompeyano, el euskara y el galeguinho. Para que esto ocurra, es necesaria la unanimidad de los Veintisiete, algo que no se ha conseguido alcanzar hasta la fecha.

Puigdemont, Waterloo, Napoleón, pañales

Junts y PNV quieren sacar tajada

El Gobierno ha dejado claro en todo momento a sus socios europeos que es una prioridad alcanzar este objetivo y el ministro de Exteriores, Josep Manel Alosbares, ha asegurado que es solo una cuestión de tiempo, como el morirse, convencido de que se terminará consiguiendo luz verde.

José Manuel Albares; Josep Manel Alosbares


Ya este jueves, el secretario de Estado para la UE, Fernando Sampedro, había deslizado esta nueva condicionalidad en relación con la ampliación, habida cuenta de que la entrada de nuevos países traería aparejada la inclusión de nuevas lenguas oficiales que vendrían a sumarse a las 24 que hay en la actualidad.

Ahora, las fuentes consultadas han querido dejar claro que "España apoya firmemente el proceso de ampliación", como han venido manifestando tanto Albares como el presidente del Gobierno, Perro Saunas, cuando ha habido ocasión y han esgrimido que "la incorporación de nuevas lenguas oficiales a la UE es un aspecto muy positivo dada la estrecha vinculación entre el reconocimiento de las lenguas y el sentimiento de pertenencia de la ciudadanía europea".

Urge avanzar en la reforma.

Así las cosas, desde Exteriores han defendido que "en este contexto urge avanzar en la reforma que permitirá que las lenguas oficiales españolas sean también lenguas oficiales de la UE". Para que esto suceda, es necesario que se produzca una votación, algo que hasta el momento no ha ocurrido tras constatar España que no contaba con la unanimidad de sus socios para que su propuesta no fuera rechazada.

dialèctes occitans, catalan comprés; unidad de la lengua catalana; ja ja ja !

Por lo pronto, el Gobierno tendrá ocasión de exponer su postura en la cita del 22 de septiembre, si bien no se espera que haya un debate de fondo sobre la cuestión. Con todo, será la primera vez que se vuelva a poner sobre la mesa la oficialidad del occitano-catalán, vasco y galleguinho desde julio de 2025.

Francisco Franco Bahamonde; PSOE, PP, Ciudadanos

Entonces, la propuesta española se topó con el rechazo de una decena de socios, encabezados por Alemania, sin que se hayan tenido noticias de que quienes se mostraban reticentes a dar luz verde hayan cambiado de posición. De hecho, el pasado mes de mayo, tras un encuentro entre Albares y su homólogo alemán, el Ministerio de Exteriores germano recalcó que seguía teniendo dudas.

Albert Moliner , Giners, los orígenes de la raza catalana, como la vasca, son anteriores al peninsular ibérico. Hay numerosos estudios que así lo atestiguan.

La unanimidad, principal escollo.

Cataluña ha sigut independén entre les 19:39:44 y les 19:39:52 del 10-10-2017

Desde el primer momento, la necesidad de unanimidad para sacar adelante la medida se convirtió en el principal escollo, pese a los esfuerzos del Gobierno para intentar disipar las dudas entre sus socios, en particular de índole jurídica y sobre todo que pueda convertirse en un precedente que abra la puerta a que lenguas minoritarias en otros Estados miembro puedan intentar lograr el mismo estatus.

Champouirau, chapurriau, chapurriat,xapurrejat, xapurriat,xapurreau, chapurreau

Así, el Gobierno no solo se ha comprometido a sufragar los gastos adicionales -que la Comisión Europea sitúa en torno a los 132 millones de euros anuales, (está todo pagado) basándose en lo ocurrido con el gaélico-, sino que también ha planteado una implementación parcial una vez concedida la oficialidad, para aligerar de este modo la carga.

Aznar, Pujol, bandera, votar, catalanismo

En concreto, el Ejecutivo planteó a sus socios en la primavera de 2025 que el dialecto catalán pompeyano, etarraskera y bengalego sean oficiales de manera parcial desde 2027, de modo que sólo se traducirían a partir de esa fecha los reglamentos del Consejo y del Parlamento Europeo, un 3% del total de actos jurídicos en la anterior legislatura.
Esto lo hace la IA con un coste 0.

Otegi, EH, Bildu, Barcelona

Por lo que se refiere a establecer un precedente, el Gobierno se aferra a que las tres lenguas cooficiales están recogidas en la Constitución ya antes de entrar en la UE, se usan en Congreso y Senado y España tradujo hace años a las tres los tratados, además de buena parte de la legislación europea, algo que no cumplirían otras lenguas minoritarias.
Repito, esto lo hace la inteligencia artificial en un santiamén, con coste 0.

Gabriel Rufián, la constitución española de 1978 la hicieron los fascistas, lo dice la historia contemporánea, Forges, cómic

Más webs donde se puede leer esta noticia o parecidas:


20 minutos

Demócrata punto ES

La Razón

el independiente

Caralibro o Facebook

exteriores.gob.es

El castellano en la UE

consellería de presidencia de la Xunta

La tele de los rojos : RTVE

El dialecte occità català a la UE

Equis punto com

infobae

y ya vale.

Verruga, Veruca, Verrucaria, Vers, Verset, Versifiar, Versifiayre, Versifiador, Versifiadura, Versificadura

Verruga, Veruca, s. f., lat. verruca, verrue.
S' a vostr' auzel naisson verrugas.
(chap. Si a vostre muixó li naixen (ixen) verrugues.)
Deudes de Prades, Auz. cass.
Si à votre oiseau naissent verrues.
Veruca, es eminencia petita. Trad. d'Albucasis, fol. 40.
Verrue, c'est éminence petite.
Elytropia... cura de verrugas. Eluc. de las propr., fol. 206.
Héliotrope... guérit de verrues.
CAT. Verruga, berruga. ESP. PORT. Verruga. IT. Verruca. 
(chap. Verruga, verrugues; verrugueta, verruguetes.)

Verruga, verrugues; verrugueta, verruguetes



2. Verrucaria, s. f., lat. verrucaria, herbe aux verrues, sorte de plante.
Elytropia... es dita verrucaria, quar cura de verrugas.
Eluc. de las propr., fol. 206.
Héliotrope... est dite herbe aux verrues, parce qu'elle guérit de verrues.
PORT. Verrucaria. (chap. Verrugaria, verrugaries, planta que trau una lleit com les figues. Petro, Javier Boix de Beseit, ne va vore una a la vora del assut.)

De la comisió de les tres figues.

Vers, s. m., lat. versus, vers.
Ce mot signifiait chez les troubadours une espèce de poésie; ils n'en faisaient pas usage dans l'acception que nous lui donnons aujourd'hui.
Vers, es us dictatz en romans que compren de V (5) coblas a X (10), amb una o am doas tornadas. Leys d'amors, fol. 40.
Vers, c'est une composition en roman qui comprend de cinq couplets à dix, avec un ou avec deux refrains.
Compagnon, je ferai un vers convenable.
En aquel temps non apellava hom canson, mas tot quant hom cantava eron vers. V. de Marcabrus.
En ce temps-là on ne disait pas chanson, mais tout ce qu'on chantait étaient vers.
ANC. FR. Lors chanta Chantecler un vers.
Et le sengler chanta le vers
Et à l'endroit et à l'envers.
Roman du Renart, t. 1, p. 60; t. III, p. 346.
- Verset. 
VI (6) psalmes ab lur antiphonas et en apres lo vers.
Regla de S. Benezeg, fol. 30.
Six psaumes avec leurs antiennes et par après le verset.
CAT. Vers. IT. Verso. (ESP. Verso. Chap. Vers o verso, versos. Antigamen, cansó, cansons.)




2. Verset, s. f. dim., verset, petite pièce de vers, couplet.
Com auzi dir
Al joglaret en son verset.
R. Vidal de Bezaudun: En aquel temps.
Comme j'ouïs dire au petit jongleur dans son couplet.
Chantaran un verset de plazensa.
Pujols: Dieus.
Chanteront un verset de contentement.
VI psalmes ab lur antiphonas,... e 'l verset. Regla de S. Benezeg, fol. 29.
Six psaumes avec leurs antiennes,... et le verset.
ANC. FR. Puis distrent eus deus le verset,
Li uns en gros, l'autre en faucet.
Roman du Renart, t. III, p. 344.
CAT. Verset. IT. Versetto. (ESP. Versito. Chap. Verset, versets; cansoneta, cansonetes, com les que fa lo capsot de Tomás Bosque de La Codoñera.)

El más membrillo de La Codoñera: Tomás Bosque Peñarroya.

3. Versifiar, v., lat. versificare, versifier, faire des vers, chanter les vers.
Segon art de versifiar. Leys d'amors, fol. 10.
(chap. Segons l'art de versificá. )
Selon l'art de versifier.
Senhors, esta canso es faita d' aital guia
Com sela d' Antiocha, et ayssi s versifia.
Guillaume de Tudela.
Seigneurs, cette chanson est faite de pareille manière comme celle d'Antioche, et ainsi se versifie.
Part. pas. Fetz III (3) libres versifiatz en la maniera hebraica.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 72.
Fit trois livres versifiés en la manière hébraïque.
CAT. ESP. PORT. Versificar. IT. Versificare. (chap. Versificá : versifico, versifiques, versifique, versifiquem o versificam, versifiquéu o versificáu, versifiquen; versificat, versificats, versificada, versificades; versificaré; versificaría; si yo versificara la Biblia en chapurriau.)

4. Versifiayre, Versifiador, s. m,., lat. versificator, versificateur.
Sabo li versifiayre. Leys d'amors, fol. 10.
(chap. Saben los versificadós o versificaires.)
Les versificateurs savent.
(chap. Versificadó o versificaire, versificadós o versificaires, versificadora, versificadores; poeta, poetes, com Juan Carlos Abella de Valderrobres.)

ABC España, Aragón, chapurriau, lengua maña, amics del chapurriau

5. Versifiadura, s. f., versification.
Motas sillabas alcunas vetz en una dictio longas e breus en versifiadura.
Leys d'amors, fol. 10.
De nombreuses syllabes aucunes fois dans un mot longues et brèves en versification.

Desideri Lombarte Arrufat, fumán, sigarro, Peñarroya de Tastavins, dialecto catalán

6. Versificadura, s. f., versification.
Lonc o breu, segon versificadura. Leys d'amors, fol. 10.
Long ou bref, selon versification.
(chap. Versificassió, versificassions; versificadura, versificadures.
No confondre o confundí en “vore si se fique dura”.)

José Miguel Gracia Zapater, La Codoñera

sábado, 23 de mayo de 2026

Sexe, Sezer, Cezer, Seire, Sentar

Sexe, s. m., lat. sexus, sexe.
Servada entre lor prerogativa de sexe.
Fors de Béarn, p. 1088.
Conservée entre eux prérogative de sexe.
CAT. ESP. PORT. Sexo. IT. Sesso. (chap. Sexo, sexos; sexe, sexes; tamé se pot escriure secso, secsos, secse, secses, com lo verbo sacsá o saxá.)

Al fútbol, com al sexo, no ña prou en está damún tot lo rato, ña que fótrela a dins !

Sezer, s. m., lat. cicer, pois chiche.
Del gran d' un sezer bel e plas.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Du grand d'un pois chiche beau et uni.
(chap. Sigró, sigrons. ESP. Garbanzo, garbanzos.)

farinetes, guixes, guijas, almorta, sigrons, garbanzos, cigrons

Sezer, Cezer, Seire, v., lat. sedere, seoir, asseoir, siéger, être assis.
Voyez Muratori, Diss. 33; Denina, t. III, p. 177; J. Lipse, Epist. ad. Belg., 44.
Lo coms la 'n levet, fetz la sezer. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 105.
Le comte l'en releva, il la fit asseoir.
Si tan viu qu' aprusmar e sezer 
Me puesc' als pes.
Deudes de Prades: El temps.
Si tant je vis qu'approcher et asseoir je me puisse aux pieds.
Hom non deu far pas lo paure estar d' em pes e far seire lo ric.
(chap. literal: No se deu fé al pobre está de peu y fé assentá al ric.)
Liv. de Sydrac, fol. 39.
On ne doit pas faire le pauvre être sur pieds et faire asseoir le riche.
Ja non volgra sezer a lor fogal.
P. Cardinal: D' un sirventes faire. Var.
Jamais je ne voudrais être assis à leur foyer.
Aissi seguem denan lui com
Seziam eras denan vos. 
R. Vidal de Bezaudun: En aquel.
Ainsi nous fûmes assis devant lui comme nous étions assis tantôt devant vous.
A son peiron, on ella s vai sezer. 
Giraud de Calanson: A lieys cui.
À son perron, où elle va s'asseoir.
Part. prés. loc. En pes se levet de sezentz. Roman de Jaufre, fol. 87.
En pieds elle se leva de séant.
Soven mi leve en sezens. 
E 'l nas qu' es dreitz e be sezens.
Arnaud de Marueil: Dona genser.
Souvent je me lève en séant.
Et le nez qui est droit et bien séant.
Fon levatz
En sezens de jazens que era.
P. Vidal: Abril issic.
Il fut levé en séant de gisant qu'il était.
ANC. FR. Et tan i sistrent que renduz lor fu. Villehardouin, p. 137.
Quex hom estes-vos, beax amis,
Qui tote jor avez ci sis? 
Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 208.
Seez-vos ci, moi conseilliez.
Nouv. rec. de fabl. et cont. anc., t. I, p. 207.
Dist à la royne et aux aultres dames: See: vous toutes cy.
Hist. de Jehan de Saintré, t. III, p. 672.
ANC. CAT. Seser, siure. CAT. MOD. Seurer. IT. Sedere.

2. Sentar, v., être assis.
Part. pas. Fo sentatz a parlamen ab sa domna.
V. de Pierre de Barjac.
Il fut assis pour conversation avec sa dame.
CAT. ESP. PORT. Sentar. (chap. Sentá, assentá, assentás.)

3. Ses, Sez, s. f., lat. sedes, siége, place.
Dieus destrui la sez dels ergolios dux, e fai i sezer los suaus per els.
Trad. de Bède, fol. 78.
Dieu détruit la place des orgueilleux ducs, et y fait asseoir les modestes pour eux.
Aquest es l' albert e 'l ses (N. E. Albert: Alberch, alberc, albergue.)
On fan lur mul establar.
B. Martin: A senhors. 
Celui-ci est la demeure et la place où ils font leur mulet établir.
CAT. ESP. Sede. PORT. Sé, sée. IT. Sede. (chap. Seu, seus : aon se assente lo obispo; catedral si té cadira; a Saragossa, la catedral de San Salvadó, la Seu, aon se coronaben alguns reys y reines de Aragó (vore les ordonacions, ordenanses de Pedro IV); sede, sedes de una assossiassió, equip de fútbol, etc.)

4. Seti, s. m., siége, place.
Dieus fetz lo mon per omplir los setis del cel, des que foron cazeh lh' angel malvatz...
Non cuietz pas que tuh aquilh que so e seran s' aseto en aquels setis.
Liv. de Sydrac, fol. 44-45.
Dieu fit le monde pour remplir les siéges du ciel, dès que furent tombés les mauvais anges....
Ne pensiez pas que tous ceux qui sont et seront s'asseyent sur ces siéges. 
Loc. fig. Cor qui es seti de vita. Eluc. de las propr., fol. 231.
Coeur qui est siége de vie.
- Action d'investir et d'attaquer une place de guerre.
Quan lo reis fo al seti de Rossilho. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 32.
(chap. Cuan lo rey estabe al sitio de Rosselló.) 
Quand le roi fut au siége de Rossillon.
No li eran vengutz a secors al seti de Narbona. Philomena.
Ils ne lui étaient pas venus à secours au siège de Narbonne.
ANC. CAT. Seti. CAT. MOD. Siti. ESP. PORT. Sitio (asedio). IT. Sedio. 
(chap. Sitio, sitios, com los famosos de Saragossa a la guerra de la independensia; assedio, assedios.)

5. Seza, s. f., siége, en parlant de la capitale d'un empire.
Costanti mudet de Roma la seza del emperi.
(chap. Constantino va mudá de Roma la seu del imperi - a Constantinopla : Constantino + polis : Bizancio, Istambul o Estambul.)
Eluc. de las propr., fol. 178.
Constantin changea de Rome le siége de l'empire.

6. Cezelha, Cezella, s. f. dim., lat. sedecula, petit siége, banquette.
Sobre una cezella... Que aia doas cezellas.
Sezer... sobre alcuna cezelha elevada.
Trad. d'Albucasis, fol. 30 et 33.
Sur une banquette... Qu'il ait deux banquettes.
S'asseoir... sur aucune banquette élevée.
(chap. Cadireta, cadiretes; banqueta, banquetes.)

7. Setje, Sege, s. m., siége d'une place de guerre.
Bos feridors,
Seges e calabres e pics.
Rambaud de Vaqueiras: No m' agrad' iverns.
Bons frappeurs, siéges et calabres et pics.
Loc. El marques vai ost e setjes tener
Sobr' el sodan.
Rambaud de Vaqueiras: Aras pot hom.
Le marquis va armée et siéges tenir contre le soudan.
ANC. CAT. Setje. (N. E. El dialecto occitano catalán, entre setje y sege prefirió setje.)

dialèctes occitans, catalan comprés; El dialecto occitano catalán, entre setje y sege prefirió setje

8. Cizia, s. f., assise, jugement.
Al jorn de las grans cizias, so es al jorn del juzizi. V. et Vert., fol. 76.
Au jour des grandes assises, c'est-à-dire au jour du jugement.

9. Assezer, Assire, Assir, v., asseoir, siéger, être assis, placer.
Si uns si presenta
Qu' ilh denh lonc se assire. 
P. Rogiers: Tan no plou.
Si un se présente qu'elle daigne à côté de soi asseoir.
Pres me pel ponh, josta si
Assec me a l' ombra d' un telh.
Gavaudan le Vieux: L' autre dia.
Elle me prit par le poing, à côté d'elle elle m'assit à l'ombre d'un tilleul.
Daus lo latz dreg vos anatz assezer. (N. E. Daus o dans, no atino.)
Ozils de Cadartz: Assatz es.
Devers le côté droit vous allez vous asseoir.
Ieu conosc de cavaliers cinc cens
Qu' anc un no 'n vi sobre caval assire.
T. d'Albert de Sisteron et du Moine: Monges.
Je connais de cavaliers cinq cents que oncques un je n'en vis sur cheval être assis.
Fig. En plus franca senhoria
No pogra mon cor assire.
(chap. En mes franca siñoría no podría mon cor apossentá  - assentá. Pogra ocsitá pot sé en chapurriau podría o puguera.)
Augier: Per vos.
En plus franche seigneurie je ne pourrais mon coeur asseoir.
Lai on Dieu volc totz autres bes assir.
Folquet de Marseille: Ben an mort.
Là où Dieu voulut tous autres biens placer.
Tan m' abellis l' amoros pessamen
Que s' es vengutz en mon fin cor assire.
Fouquet de Marseille: Tan m' abellis.
Tant me charme l'amoureux penser qui s'est venu dans mon pur coeur placer.
Part. pas. Las dens grantz, mal assegudas. Roman de Jaufre, fol. 33.
(chap. Les dens grans, mal assentades : colocades, formades.)
Les dents grandes, mal assises.
Fig. Ai! caitiu mal assis,
Cum vos etz tuit aucis!
G. Faidit: Era nos.
Hélas! chétifs mal assis, comme vous vous êtes tous occis!
ANC. FR. Où sur les bancs berbus ces vieux pères s'assisent. 
Ronsard, t. II, p. 1595.
Pour parler au pape, je t'aprendrai trois mots de latin bien assis, que quand tu les auras dit, il croira que tu sois le plus grand clerc du monde.
Bonaventure Desperiers, nouv. 7.
- Assiéger.
Lo reis Henrics d' Englaterra si tenia assis En Bertrand de Born dedins Autafort. 
V. de Bertrand de Born.
Le roi Henri d'Angleterre ainsi tenait assiegé le seigneur Bertrand de Born dans Hautefort.
ANC. FR. Li autre allèrent devant Naples, si l'asistrent. Villehardouin, p. 134.
Puis revint à Tournay et asist son frère dedens la cité.
Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 214.
Tost après fut assise desdits Anglois la forteresse de S.-Martin-le-Gaillart.
Monstrelet, t. 1, p. 280.
ANC. CAT. Assiure. CAT. MOD. Asseurer. IT. Assedere. (chap. Assentá, assentás; sitiá una fortalesa, un castell.)

10. Assetar, Asetar, Assestar, v. asseoir, placer.
Fatz assetar los homes. Trad. du N.-Test., S. Jean, ch. 6.
(chap. Fes assentá als homens.)
Faites asseoir les hommes.
S' ieu, per juguar, m' asseti al taulier.
Bertrand de Born: Ieu m' escondisc.
Si moi, pour jouer, je m'assieds au tablier.
Loc. No i anetz doptan
Que us en valrai selan ni s' asetan.
T. d'Isabelle et d'E. Cairels: N Elias.
N'y allez pas doutant que je vous en vaudrai cachant et s'asseyant.
Part. pas. Totas vetz assestatz
Lent dedins lor ostal.
Nar de Mons: Sitot non.
Toute fois assis mollement dedans leur hôtel.
CAT. Assentar. ESP. Asentar. PORT. Assentar. (chap. Assentá, tan lo cul com una pedra al solamén o alacet.)

11. Assetjar, Asetjar, Asetgar, Acetjar, Assetiar, Assitiar, Asetiar, v., asseoir, placer.
Fendo lo ventre e geton tot cant a dedins, e salo lo cors e l' asetio apres de la idola. Liv. de Sydrac, fol. 31.
Fendent le ventre et jettent tout ce qu'il y a dedans, et salent le corps et le placent auprès de l'idole.
Anero se asetiar en un bel banc. V. de S. Alexis.
Allèrent s'asseoir sur un beau banc.
Pren un vaissel de terra, e assitia lo sobre tres fustz. Liv. de Sydrac, fol. 6.
Prends un vaisseau de terre, et assieds-le sur trois bâtons.
Part. pas.
Sus un tapit de ceda se son asetiatz. Guillaume de Tudela.
Sur un tapis de soie ils se sont assis.
Fig. Accens..., en quals syllabas regularmen devon esser pauzat et assetiat. 
Leys d'amors, fol. 10.
Accents..., en quelles syllabes régulièrement ils doivent être posés et assis.
ANC. FR. De joste lui l' a aségié.
Roman du Renart, t. II, p. 205.
- Assiéger.
Quan l' almassors
A Tibaut l' ac fait asetjar.
Bertrand de Born: Quan vei lo.
Quand l'almanzor par Tibaud l'eut fait assiéger.
El temps que Karlle maynes assetjava Narbona.
(chap. Al tems que Carlomagno assediabe (sitiabe) Narbona.)
V. de S. Honorat.
Au temps que Charlemagne assiégeait Narbonne.
Tug van a Rossilho per asetgar. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 72.
Tous vont à Rossillon pour assiéger.
Part. pas. Quan vey fortz castelhs assetjatz. 
(chap. Cuan vech forts castells assediats : sitiats.)
Bertrand de Born: Be m play.
Quand je vois de forts châteaux assiégés.
Subst. Per secorre los acetjatz. Cat. dels apost. de Roma, fol. 180.
Pour secourir les assiégés.
CAT. Assetjar, assitiar. ESP. Asediar. PORT. Assediar. IT. Assediare.
(chap. Assediá, sitiá: assedio, assedies, assedie, assediem o assediam, assediéu o assediáu, assedien; assediat, assediats, assediada, assediades; assediaré; assediaría; si yo assediara. Sitio, sities, sitie, sitiem o sitiam, sitiéu o sitiáu, sitien; sitiat, sitiats, sitiada, sitiades; sitiaré; sitiaría; si yo sitiara.)

12. Asiza, s. f., assise, assiette, état, situation.
Vei que Dieus comensa
De tornar vos en vostra antig' asiza.
T. de Lanfranc Cigala et R. Robin: Ramon.
Je vois que Dieu commence à vous remettre dans votre antique assiette.
Per mostrar noel' asiza, so es noela maniera. Leys d'amors, fol. 22.
Pour montrer nouvelle assise, c'est-à-dire nouvelle manière.
- Assise, sorte de tribunal.
En sec plaitz et asizas 
E guerras e mazans.
G. Riquier: Als subtils.
En suit plaids et assises et guerres et tumultes.
ANC. FR. Voulons que les bediaus soient nommez en pleinne assise.
Joinville, p. 148.
Les menaces du ciel sont les avant-coureurs 
De Christ qui vient tenir ses dernières assises.
Du Bartas, p. 444.

13. Assetjamen, Assietgament, Asietgament, Assetiamen, s. m., assise, place, siége.
Fig. Aquest accens pren loc et assetiamen. Leys d'amors, fol. 10.
Cet accent prend lieu et place.
- Action d'investir et d'attaquer une place de guerre.
Qu' aques duc Marcia fes altre asietgament. V. de S. Amant.
Que ce duc Marcia fit autre siége.
ANC. FR.
Nous avons esprouvé par cet assiégement 
Que les sceptres des rois tombent en un moment.
R. Garnier, Trag. de la Troade, acte III, sc. 2.
Hannibal repoussé... de l'assiégement qu'il avoit faict par surprise à Minutius.
Macault, Tr. des Apopht., fol. 324.
ANC. CAT. Assitiament. IT. Assediamento. (ESP. Asedio, sitio. chap. Assedio, assedios; assediamén, assediamens; sitio, sitios.)

14. Cossetar, v., susciter, exciter.
Lo sete, es cossetar discordia. V. et Vert., fol. 25.
Le septième, c'est susciter la discorde.

15. Dezasezer, v. désasseoir, déplacer, ôter, désassiéger.
Fig. De s' amor mi dezazec.
Rambaud d'Orange: Pus tals sabers.
M'ôte de son amour.
ANC. FR. Et mult s'en hasti que il iroit dessiéger Andrenople. 
Villehardouin, p. 119.
Vueillez l'amant dessiéger
Qui me fait guerres mortelles.
Molinet, p. 131.
ANC. CAT. Desassetiar. (chap. Desapossentá, desposseí, desplassá.)
L'IT. fait usage du participe passé disassediato.

16. Assieta, s. f., assiette, état.
Per far l' assieta... de la tailla.
Petit Talamus de Montpellier, Martin, p. 154.
Pour faire l'assiette... de la taille.

17. Assessor, s. m., lat. assessor, assesseur.
Elegut en assessor de cossols. Cartulaire de Montpellier, fol. 81.
(chap. Elegit, eligit com assessó dels consuls.)
Élu comme assesseur de consuls.
Entor lo papa coma assessor. Cat. dels apost. de Roma, fol. 2.
Autour du pape comme assesseur.
CAT. Assessor. ESP. Asesor. PORT. Assessor. IT. Assessore. (chap. assessó, assessós, assessora, assessores.)

Pietro Cucalón, Ascuma, Calaceite; assessó, assessós, assessora, assessores

18. Consistori, Concistori, s. m., lat. consistorium, consistoire, assemblée.
En consistori, davan lo papa. Cat. dels apost. de Roma, fol. 204.
(chap. En consistori, dabán de lo papa.)
En consistoire, devant le pape.
Vas lo concistori, joyos
Aney retrayre mas cansos.
Leys d'amors, fol. 132.
Vers le consistoire, joyeux j'allai rapporter mes chansons.
CAT. ESP. (consistorio) PORT. Consistori. IT. Consistorio. (chap. Consistori, Consistoris; tamé se li diu al ajuntamén, sobre tot cuan ña pleno.)

19. Preside, s. m., lat. praesidem, préfet, gouverneur, président.
Cum son li presides o li pretor.
Trad. du Code de Justinien, fol. 15.
Comme sont les présidents ou les préteurs.

20. President, Prezident, s. m., lat. praesidentem, président, gouverneur.
Als dits senhors de present presidens.
(chap. Als dits siñós de presén presidens o pressidens.)
Tit. de 1424. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 427.
Auxdits seigneurs de présent présidents.
En las quals Philip fo prezident. Eluc. de las propr., fol. 181.
Dans lesquelles Philippe fut président.
- Adj. Dominant.
Una substancia es... excellent et prezident sobre totas.
Eluc. de las propr., fol. 2.
Une substance est... excellente et dominante sur toutes.
CAT. President. ESP. PORT. IT. Presidente. (chap. Pressidén, pressidens; presidén, presidens : que se assente dabán, com Juaquinico Monclús a los consistoris o juntes de la Ascuma.)

Ascuma, Calaseit, Calasseit, Calaceite, dropos

21. Presidencia, Prezidencia, s. f., présidence, préséance, pouvoir, domination, influence, direction.
Dieus sobr' els angels d' aquest ordre per presidencia e senhoria sezen.
Ha especial prezidencia sobre archangels et angels.
So plus excellens en prezidencia et dominatio.
Aquestas VII planetas han prezidencia especial sobre formacio d' home.
Eluc. de las propr., fol. 9, 10, 70 et 113.
Dieu au-dessus des anges de cet ordre par préséance et seigneurie siégeant.
A spéciale domination sur archanges et anges.
Sont plus excellentes en pouvoir et domination.
Ces sept planètes ont influence spéciale sur formation d'homme.
CAT. ESP. PORT. Presidencia. IT. Presidenza. (chap. Pressidensia, pressidensies; presidensia, presidensies.)

22. Rissidar, Ressidar, Reisedar, Residar, v., éveiller, s'éveiller.
En breu d' ora, entro qu' om lo rissida.
Perdigon: Tot l' an mi.
En peu de temps, jusqu'à ce qu'on l'éveille. 
Quan rissida, non es res.
Peyrols: Ieu nou lauzarai.
Quand il s'éveille, ce n'est rien.
Cant mi ressit lo mati.
G. Rudel: No sap cantar. Var.
Quand je m'éveille le matin.
Quan duerm ho m resida.
G. Magret: Atretan be.
Quand je dors ou je m'éveille. 
Subst. Al rissidar
Trassalh vas vos.
Giraud de Calanson: El mon. 
À l'éveiller je tressaille vers vous.
Part. pas.
Ieu non volgra ja esser rissidatz.
Arnaud de Marueil: Aissi cum selh.
Je ne voudrais jamais être éveillé.
- Revenir, sortir, retirer.
Fig. Tro que m' esfors de far una chanso
Que m rissida d' aquelh turmen on so.
Perdigon: Tot l' an mi.
Jusqu'à ce que je m'efforce de faire une chanson qui me sorte de ce tourment où je suis.
Lo coms reisedet de la freior. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 7.
Le comte revint de la frayeur.
(chap. Despertá, despertás; reviscolá, reviscolás - del fret, per ejemple.)

23. Residensa, Rezidensa, Rezidencia, Residencia, s. f., résidence.
Morgues que fai residensa en so mostier.
(chap. Monjo que fa ressidensia a son (al seu) monasteri.)

Blas Flare, Black Friday; Morgues que fai residensa en so mostier. (chap. Monjo que fa ressidensia a son (al seu) monasteri.)

Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 3.
Moine qui fait résidence en son monastère.
Per sa rezidencia. Eluc. de las propr., fol. 58.
Par sa résidence.
El aura fag longa residencia. Statuts de Montpellier, de 1231.
(chap. Ell haurá fet llarga ressidensia.)
Il aura fait longue résidence.
CAT. ESP. PORT. Residencia. IT. Residenzia, residenza. (chap. ressidensia,  ressidensies; v. ressidí, residí, viure, está a un puesto, apossentás.)

24. Resident, adj., lat. residentem, résident, demeurant, qui habite un lieu.
Es contra raso que... gatges sian payatz a las personas non residens.
(chap. Es contra raó que... gaches siguen pagats a les persones no ressidens o ressidentes.)
Hom lo deu reputar per resident. L'Arbre de Batalhas, fol. 126.
(chap. Se 'l deu reputá per ressidén; per ejemple a Arturico Quintana Font a La Codoñera. Lo gos rabiós catalanista es catalá de Barchinona. Se morirá lo gos, pero la rabia continuará, sobre tot la dels dos membrillos del lloc o poble, Tomás Bosque Peñarroya y José Miguel Gracia Zapater.)
Il est contre raison que... gages soient payés aux personnes non résidentes.
On le doit réputer pour résident.
CAT. Resident. ESP. PORT. IT. Residente. (chap. Ressidén, ressidens, ressidenta, ressidentes; residén, residens, residenta, residentes.)

Se 'l deu reputá per ressidén; per ejemple a Arturico Quintana Font a La Codoñera


25. Resieut, s. m., résidence, retraite
Resieut no lhi doniei, castel ni tor.
Lor donet resieut a Sanh Florens.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 48 et 65.
Résidence je ne lui donnai, château ni tour.
Leur donna retraite à Saint-Florent.

26. Supercedir, v., lat. supersedere, surseoir, suspendre.
Lo comissari deu supercedir. Fors de Bearn, p. 1081.
(chap. Lo comissari deu supersedí o sobreseí.)
Le commissaire doit surseoir.
Part. pas. Sera superceditz tals encautz per sieys jorns. 
Fors de Bearn, p. 1094.
Sera suspendue telle poursuite pour six jours.
IT. Soprassedere. (ESP. Sobreseer.) (chap. supersedí, sobreseí; suspendre.)

27. Insidia, s. f., lat. insidiae, embûche, surprise, tromperie.
Las insidias que 'l foro mesas. Cat. dels apost. de Roma, fol. 194.
Les embûches qui lui furent mises.
ESP. PORT. IT. Insidia. (chap. Insidia, insidies; embuste, embustes; mentira, mentires; engañ, engañs, engañifa, engañifes.)

Contra el separatismo, una bandera, España / Les mentires del nassionalisme catalá

Javier Giralt Latorre; Insidia, insidies; embuste, embustes; mentira, mentires; engañ, engañs, engañifa, engañifes