Mostrando las entradas para la consulta enterrat ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta enterrat ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

viernes, 22 de mayo de 2026

Set, 7

Set, n. de nombre, lat. septem, sept.
Set ans a e mais.
Peyrols: La gran.
Sept ans il y a et plus.
En totas las set artz sui assatz conoissens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Dans tous les sept arts je suis assez instruit.
ANC. FR. Dunc nus respit set jurs.
Anc. trad. des Livres des Rois, fol. 13.
CAT. Set. ESP. Siete. PORT. Sete. IT. Sette. (chap. Set, sets, sat, sats, 7; siat, siats a Vallchunquera.)

Set, n. de nombre, lat. septem, sept; Windows 7 en Sietes, Asturias, Asturies



2. Seten, Cetan, adj. num., lat. septimus, septième.
A complit lo seten an. V. de S. Honorat.
Il a accompli le septième an.
Entre la cetana ora e la nona. Regla de S. Benezeg, fol. 57.
Entre la septième heure et la neuvième.
Subst. Lo setz apella hom britan.
Deudes de Prades, Auz. cass.
On appelle le septième britan.
La setena, es fola paor e fada vergonha. V. et Vert., fol. 1.
La septième, c'est la folle peur et sotte honte.
ANC. CAT. Seten. CAT. MOD. Sete (sic), septem. ESP. Seteno, séptimo.
PORT. Setimo. IT. Settimo. (chap. Séptim, septims, séptima, séptimes.)

3. Setena, s. f., septaine.
Poyria hom dire seizenas, setenas. Leys d'amors, fol. 33.
(chap. Se podríe di sisenes, setenes.)
On pourrait dire sixaines, septaines.
- Strophe de sept vers.
Los quals so divisitz per setenas. Cat. dels apost. de Roma, fol. 2.
Lesquels sont divisés par septaines.

4. Setems, s. m., septième, sorte de droit.
Quartz, quints,… setems. Tit. de 1326. DOAT, t. XXXIX, fol. 48.
Quart, quint,... septième.

5. Setenament, adv., septièmement. 
Setenament requier. Eluc. de las propr., fol. 15.
Septièmement requiert.

6. Septimament, adv., septièmement.
Septimament, per l' administration. Doctrine des Vaudois.
Septièmement, par l'administration.
(chap. Séptimamen, 7 vegades, la séptima vegada o volta.)

7. Setenari, Septenari, adj., lat. septenarius, septenaire.
De a havem adversaris... de s, setenaris. 
Leys d'amors, fol. 150-151.
De A nous avons adversaire... de S, septenaire.
Per ajustament de unitat a VI s' engendra septenari.
Eluc. de las propr., fol. 279.
Par ajustement d'unité à six s'engendre septenaire.
CAT. Setenari, septenari. ESP. Setenario. PORT. Septenario. IT. Settenario.
(chap. Setenari, setenaris, setenaria, setenaries, per ejemple un cadáver que ya fa set díes que está enterrat. A la Biblia ix cuatrenari o cuaternari referínse a Lázaro.)

8. Setenta, n. de nombre, lat. septuaginta, septante.
Setenta hermitans que fasien penedensa. V. de S. Honorat.
(chap. Setanta ermitans que féen (faien) penitensia.)
Septante ermites qui faisaient pénitence.
CAT. Setanta. ESP. PORT. Setenta. IT. Settanta. (chap. Setanta, 70.)

9. Septuagesima, Septuagezima, s. f., lat. septuagesima, septuagésime.
De la dominica de septuagesima. La Confessio.
(chap. De lo domenge de septuagéssima.)
Du dimanche de septuagésime.
Dominica de la septuagezima. Eluc. de las propr., fol. 128.
Dimanche de la septuagésime.
CAT. Septuagesima. ESP. Setuagesima (septuagésima). PORT. Septuagesima. IT. Settuagesima. (chap. Septuagéssima, septuagéssimes.)

10. Setmana, Septmana, Semaina, Semmana, s .f., lat. septimana, semaine.
Lo plus rics jorns es oi de la setmana.
Bertrand de Born: Ges de disnar.
Le plus noble jour de la semaine c'est aujourd'hui.
Horas e jorns e semainas e mes.
Pierre d'Auvergne: D' un bon vers.
Heures et jours et semaines et mois.
III semmanas ha que nos em aissi. Philomena.
Trois semaines il y a que nous sommes ici.
Chascun dels jorns de la septmana. Regla de S. Benezeg, fol. 34.
(chap. Cada un dels díes de la semana.)
Chacun des jours de la semaine.
ANC. FR. Mais portois avec moi du pain
Qu'avois gardé une sepmaine.
Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 246.
Deux ou trois fois chacune sepmaine.
Monstrelet, t. 1, fol. 239.
CAT. Setmana, semmana. ESP. PORT. Semana. IT. Semmana, settimana.
(chap. Semana, semanes; de set o sat, 7, septem : hepta: hebdómada.)

Joaquín Monclús

11. Setmanier, s. m., semainier.
Li setmanier avans l' ora de disnar. Regla de S. Benezeg., fol. 47.
Les semainiers avant l'heure de dîner.
CAT. Semmaner. ESP. Semanero. (chap. Semané, semanés, un dels chupons de la iglesia. Ara tenim chupons o mamons com los de la Ascuma.)

Semané, semanés, un dels chupons de la iglesia. Ara tenim chupons o mamons com los de la Ascuma.

12. Septembre, Setembre, s. m., lat. septembrem, septembre.
Lo noves mes, Septembres es. Brev. d'amor, fol. 47.
(chap. Lo noveno mes, Septembre es. Allacuanta ere lo séptim, pero se van afegí o intercalá Juliol y Agost, Julio César, Augusto.)
Le neuvième mois, c'est septembre.
En Setembre vos falh lo grans.
(chap. Al Setembre vos falle (falte) lo gra.)
Marcabrus: Senher N Audric.
En septembre vous manque le grain.
CAT. Setembre. ESP. Setiembre, septiembre. PORT. Setembro. IT. Settembre. 
(chap. Septembre, Setembre. Los de Vallchunquera li podríen di Siatembre tranquílamen.)

13. Septentrio, Setemptrio, s. m., lat. septentrio, septentrion, nord.
De septentrio vas l' orient. Liv. de Sydrac, fol. 134.
De septentrion vers l'orient.
El mech de setemptrio. Eluc. de las propr., fol. 124.
Au milieu du septentrion.
CAT. Septentrió. ESP. Setentrión, septentrión. PORT. Setentrião, septentrião. 
IT. Settentrione. (chap. Septentrió, septentrions : nord, nords; nort, norts.)

14. Septentrional, adj., lat. septentrionalis, septentrional, du nord.
Aigua de fontana septentrional. Eluc. de las propr., fol. 74.
(chap. Aigua de fon septentrional : del nort o nord.)
Eau de fontaine septentrionale.
Els son apelatz Normans, e foro homes septentrionals.
(chap. Ells són nomenats Normans, y van sé homens septentrionals : del nord o nort.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 116.
Ils sont appelés Normands, et furent hommes du nord.
CAT. Septentrional. ESP. (septentrional) PORT. Setentrional, septentrional.
IT. Settentrionale. (chap. septentrional, septentrionals : del nord o nort, del septentrió.)

domingo, 25 de enero de 2026

Confirmacio, Juan I, capitols, Barchinona, consell, consellers

LXXXVIII. Reg. n. 1895, fol. 116. 25 nov. 1388.


Confirmacio, Juan I, capitols, Barchinona, consell, consellers

(texto en latín mes aball.
Per qué no li diuen y escriuen Barchinona cuan se trobe tantíssimes vegades este nom als textos antics? Los catalanistes com los de la Ascuma sol volen cambiá o recuperá los noms que an ells los apetix, pero Gerona o Leyda, Ilerda, Ilerde, Lerida sense tilde o en tilde, Lérida, no los agrade. Tampoc li dirán Dertusa o Dertosa a Tortosa. O Sent Boy. O mols atres noms: Terraça, Sabadel, Martoreyes, Corro jusa, Muncada, Munbuy, etc. del Censo de Pedro IV o Pere IV o En Pere de Aragó.

Imagineutos:

Aeroport Josep Tarradellas - Lo Prat - (BCHN) Barchinona;
Porta de Barchinona a la autopista;
Festas de la Mercè de Barchinona
IEC de Barchinona;
Lotja de Barchinona (en 1 L, com los conductós novels o novatos); Universitat de Barchinona (UB : Uns Burros); 
Parc Güell de Barchinona;
Sagrada Familia de Barchinona;
Fòrum Barchinona;
La Seu - Catedral de Barchinona
Lo 
Palau de la Música Catalana a Barchinona (o sigue: ocsitana)
Lo Palau Real, Reyal, Reial Major de Barchinona;
Lo Monasteri de Valldonzella de Barchinona;
Lo Monasteri de Monserrat o Monserrate o Montserrat prop de Barchinona, a Monistrol;
Las Ramblas de Barchinona; sí, lo plural en catalá, dialecte ocsitá, se escribíe en a, no en e, que es mes valensiá.
Lo Call de Barchinona; La Boqueria de Barchinona; Sant Jaume de Barchinona; Lo Portal de Sant Antoni de Barchinona; Lo Palau Episcopal o del Bisbe de Barchinona; Lo Archiu de la Corona de Aragó a Barchinona, al carré dels Comtes de Barchinona; Lo Hospital u Ospital de Santa Creu de Barchinona; Lo Monestir de Valldonzella de Barchinona ont per las monjas fou rebut (Juan II) e exint al pati ab Creu processionalment ...; Lo clero de la Seu, los canonges, etc. camí de Poblet, aon se enterraben mols Reys de Aragó; Ramón Berenguer IV no haguere pugut sé enterrat allí, perque no va sé Rey de Aragó, pero sí Princeps aragonensi, Princep, Príncipe, Lo prinsipal. Lo rey ere Ramiro II, la reina Petronila, Peronella, y después Alfonso II va sé rey de Aragó, y conde de Barselona, y marqués de Provensa, Marca + Provintia.
Per sert, escribíe o dictabe mol be en llengua ocsitana o plana lengua romana o vulgar - ya se troben (Raynouard) paraules al 842 a Straßburg, Estrasburgo-, vore lo poema de Namfos (Alfonso II): "Per mantas guizas m' es datz" y vore los Serments traduíts al fransés a Archive.org:

https://archive.org/details/sermentsprtsstr01mithgoog/page/n30/mode/2up)


Confirmacio feta per lo senyor rey dels capitols novellament ordonats per la ciutat de Barchinona e consell de aquella sobre la eleccio dels V consellers que la dita ciutat per privilegi ha acostumat de elegir cascun any en la festa de sant Andreu en e sobre lo regiment de la dita ciutat. Per ço com experiencia de fet monstra dels actes fets lur efficacia e virtut e per experiencia se sia clarament atrobat en la ciutat de Barchinona e en lo concell de cent jurats de aquella que la ordinacio en lany passat feta per lo consell de la dita ciutat e confirmada per lo senyor rey no es expedient ne profitosa en la forma que jau a la dita ciutat: per ço la dita ciutat e consell daquella compreses clarament los dits defalliments volent obviar a aquells et provehir de remey covinent ordona los capitols seguents sobre la forma de la eleccio de la consellaria e dels officials qui regexen los officis de mostaçaf e de la administracio de la casa del pes de la dita ciutat e supplica humilment al senyor rey que sia sa merce los dits capitols segons lur seria e tenor loar approbar e confirmar e en aquells interposar sa auctoritat e decret. Es conclos quel nombre de les persones a qui seran dats los rodolins sien XXIIII solament ço es VIII de cascun estament com no sia expedient que a tots aquells qui son en lo consell lo dia de sant Andreu sien dats rodolins car pot caure la eleccio en persones ineptes: les quals XXIIII persones es conclos que sien preses triades e elegides de totes aquelles qui seran en lo dit consell lo dit dia de sant Andreu en la forma seguent. Ço es quels ciutadans honrats ans de totes coses elegesquen VIII dels mercaders e apres que per la part dels dits mercaders sien elegits VIII dels ciutadans honrats e puys quels notaris especiers o aquells qui siuran en los escons qui son en la part dels mercaders elegesquen IIII dels manestrals qui sian de la part dels dits ciutadans honrats e subseguentment quels menestrals qui siuran en los escons de la part dels dits ciutadans honrats elegesquen IIII dels notaris e especiers o altres qui siuran en los escons de la part dels mercaders e que cascuns se esforcen de elegir com millors e pus enteses persones poran: e que mentre la una eleccio se fara nos procehesca en laltre mas fet per los primers eleccio ço es per los ciutadans honrats que elegesquen los segons ço es los mercaders e puys los tercers e los quarts qui son menestrals segons lorde dessus posat. E feta la eleccio dels dits XXIIII segons que dit es quels damunt dits se hagen a apartar en quatre parts ço es los VIII ciutadans honrats a una part e los VIII mercaders a laltre e los IIII de part dels notaris e speciers a laltre e los IIII menestrals de la part dels ciutadans honrats a laltre: e aço fet als dits VIII ciutadans honrats sien donats VIII rodolins eguals en forma e pes de cera ço es cascun I lo qual sia pres e tret per un infant de un baci ple daygua qui sia cubert en los quals VIII rodolins ne haje IV on haja en cascun un albera de pergami on sia escrit aquest nom elegidor e aquells a qui per lur sort vendra rodoli ab albara sien elegidors e per semblant manera sien dats VIII rodolins als VIII mercaders elegits e aquells IIII qui hauran rodoli ab albara sien elegidors e per semblant manera sien donats IIII rodolins als quatre elegits dels escons dels notaris e especiers en los quals IIII rodolins haja dos ab semblant albera com dessus es dit e aquells dos a qui vendran los rodolins ab albarans sien elegidors e aximateix sien dats IIII redolins als IIII menestrals en los dos dels quals rodolins haje semblants albarans e aquells dos a qui vendran los dits dos rodolins ab los albarans sien elegidors dels consellers del any subseguen. E hauts los dits XII elegidors per sort en la forma dessus dita apartarse han ab lo notari del consell en lo arxiu fet primerament per ells en lo consell de C jurats lo sagrament acustumat e tots XII o la major partida dells absent lo dit notari nomenaran III persones qui a lur coneguda sien bones e aptes per esser conseller en cap e lo notari appellat puys per ells scriura aquelles tres persones: e aço fet los dits XII tantost elegiran un prohom de si mateixs ço es aquell que Deus los administrara e lo dit prohom elegit en presencia de tots los XI sos companyons jur que de paraula o de continença no induesca los altres companyons seus o algun daquells de donar sa veu a certa persona ans haja a callar e star segur en sos continents dementre se fara la nominacio seguent: e tantost aço fet lo dit prohom elegit ensemps ab lo notari vagensen vers la lotja de la casa del consell e con seran a la porta del arxiu qui passa en lo verger daqui appellen un dels X elegidors qui seran romasos en lo arxiu e aquell appellat en presencia dels dits prohom e notari dins la dita lotja anomenen en conseller en cap un daquells tres qui per tots eren elegits en conseller en cap per aquell any lo qual vot de continent lo dit notari meta en scrit: e aquell qui haura dat son vot no torn a sos companyons ans sen pas en la casa del consell qui vuy se diu de XXX e apres los dits prohom e notari vinent ensemps a la dita porta del arxiu hajenne appellar altre de aquells qui son romases en lo dit arxiu e en presencia dels dits prohom e notari anomen aquell qui vijares II sera dels dits III per esser conseller en cap aquell any lo qual vot axi mateix lo dit notari scriva: e no torn aquell qui haura dat son vot a sos companyons qui seran romases en lo arxiu ans sen pas en la casa del consell demunt dita de XXX e axi sia fet de tots los altres de un a un qui seran romases en lo arxiu. E com tots hauran dats lurs vots vegen los dits prohom e notari qual dels dits III hauran mes veus e aquell qui mes veus haura sia escrit per lo dit notari per conseller en cap daquell any: e de continen los dits prohom e notari manifesten a tots los dits XI elegidors lo nom de aquell qui haura les meus veus. Pero si sesdevenia que dos dels dits III hagessen paritat de veus ço es que la un hagues V veus e laltre altres V e lo tercer una veu o en altre manera que sesdevengues paritat de veus que en aquell cas lo dit prohom qui sera stat ab lo dit notari ladonchs haja a donar la sua veu a la un daquells qui haura paritat de veus a aquell empero dels dits II qui mils II dictam sa consciencia e aquell sia haut per conseller en cap: e lo dit seu vot do lo dit prohom aximatex en secret present solament lo notari. E guardse be lo notari que con scriura lo vot dels elegidors no puxen los dits elegidors legir ne veurer lo un lo vot del altre: e en la forma dessus dita sia per los dits XII elegidors procehit en la eleccio del segon conseller e del tercer e del quart e del quint. E jatsia per la forma ja ordonada fossen tenguts los elegidors tots anys elegir en consellers III novicis ara en lo esdevenidor no sien tenguts de necessitat metre sino un novici: pero sils era viyares fos expedient de mes puxen metre fins a tres e no pus: e aquell qui sera stat conseller en qualque grau se vulla haja a vagar de esser conseller dos anys e aquells finits puxe esser tornat en conseller. Item quel prohom del qual damunt es feta mencio no haja veu en la eleccio sino en cas de paritat de veus axi com dessus es dit e lavors no pusca dar sa veu sino a la un daquells dos qui seran pars en veus. Item quel dia de santa Lucia sien elets en consell de C jurats XII persones en la forma damunt contenguda en la eleccio dels consellers los quals sien elegidors dels officis de mostaçaf e del execudor de la casa del pes los quals officis aquell jorn se fan: e lur manera e eleccio sia tal que tots ensemps concordablament o a les meus veus fet abans per ells sagrament devant lo concell elegesquen de lur bona testa sens tota sort lo nombre de les persones que per cascun dels officis en lo dit jorn fahedors hauran elegir.

(aixó anabe primé:)

Pateat universis quod nos Johannes Dei gracia etc. licet ad omnium fidelium et dilectorum nostrorum favoribus debitis prosequenda commoda et honores munificencie nostre liberalitas quadam generalitate sit habilis illis tamen quadam specialitate fit debitrix quos utilia et continuata obsequia graciis et favoribus apud culmen regium nostrum dignos reddunt utique et acceptos. Ad memoriam igitur reducentes nos annus est lapsus seu circa ad humilem et ingentem supplicacionem nostrorum dilectorum consiliariorum et proborum hominum civitatis Barchinone nonnulla capitula ordinacionem consiliariorum et aliorum officialium per vos eligendorum utilitatem rei publice civitatis prefate concernencia laudasse approbasse confirmasse et ratificasse prout in quodam privilegio per nos vobis concesso dato die XXIII mensis octobris anni MCCCLXXXVII infra monasterium de Valdonzella et clauso per fidelem consiliarium et prothonotarium nostrum Galcerandum de Ortigiis seriosius continetur: nunc autem per nuncios civitatis predicte ad curias generales Montissoni celebrandas vestri ex parte destinatos pro utilitate declaracione et confirmacione premissorum capitulorum comparentes nonnulla capitula nobis oblata fuisse denique et ostensa tenoris et continencie subsequentis.

(y aixó después:)

- Nobis humiliter supplicando quod dicta capitula et contenta in eis laudare approbare et confirmare de nostra solita clemencia dignaremur nos dictis supplicationibus inclinati benigne comodumque ac utilitatem civitatis prefate omnimode affectantes concernentesque dicta capitula et contenta in eis prefate civitati fore utilia ac etiam opportuna: tenore presentis nostri privilegii per V annos proxime et continue secuturos ac postea ad nostre regie dignitatis beneplacitum duraturi predicta capitula et contenta in eis laudamus approbamus ratifficamus et nostre confirmacionis presidio roboramus: et casu quo elapsis dictis V annis tempore dicti beneplaciti nostri durante dicta capitula voluerimus revocare volumus et presentis serie consentimus ac mandamus quod privilegium et capitula ante presentem concessionem super dicta ordinacione prefate civitatis facta in ejus valore ac robore permaneant presenti privilegio in aliquo non obstante. Mandantes per eandem universis et singulis officialibus et subditis nostris presentibus et futuris vel dictorum officialium locatenentibus quatenus presens nostrum privilegium et in eo contenta firmiter teneant pariter et observent et inviolabiliter observari faciant et in aliquo non contraveniant nec aliquem contravenire permittant aliqua racione. In cujus rei testimonium presentem fieri et sigillo nostro pendenti jussimus comuniri.
Data in Montesono die XXV novembris anno a nativitate Domini MCCCLXXXVIII regnique nostri secundo. - Sig+num Johannis Dei gratia etc. - Rex Johannes. - Testes sunt infans Martinus dux Montisalbi Garcias archiepiscopus Cesarauguste Gastonus de Montechateno Antonius de Vilariacuto Eximinus Petri de Arenosio milites.


miércoles, 8 de mayo de 2024

Lo, Le - Lovadruga

Lo, Le, art. masc. sing., le.

Voyez la Grammaire romane, p. 111, et la Grammaire comparée des langues de l'Europe latine, p. 3 et suiv.

Suj. De meg aripin..., lo cart. Tit. de 987. 

De demi-arpent..., le quart. 

Fetz li frangner Mausac, quan lo reis lo tenia. 

Le Dauphin d'Auvergne: Vergoigna

Lui fit détruire Mausac, quand le roi le tenait. 

Le solelh si revol sobre nostre emysperi. Eluc. de las propr., fol. 126.

Le soleil fait sa révolution sur notre hémisphère. 

Rég. Non vos tolrai lo castel d' Albaron, lo bastiment. Titre de 1040.

(chap. No tos (toldré) pendré lo castell d' Albaron, lo bastimén.)  

Je ne vous ôterai le château d' Albaron, le bâtiment. 

Bel m'es cant aug lo resso 

Que fai l' ausbercs ab l' arso.

Pierre de Bergerac: Bel m' es cant. 

Il m'est beau quand j'entends le retentissement que fait le haubert avec l' arçon.

ANC. FR. Suj. Se Dex m' aït,

Lo tot puissant.

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. 1., p. 44.

Out occis Daire, lo roi de Perse, e combati soi od Tholome, lo rei de Egypte.

Anc. trad. du Ier liv. des Machabées, fol. 155. 

Rég. Il esleit lo bien e si refusast lo mal.

IIe sermon de S. Bernard sur l'Avent.

Par lo sanc de sa passion desarmeit lo ciel. 

Com. d'Haimon sur l'Ép. de S. Paul. 

ANC. PORT. On llo meu amour prougessa. 

Mays lo poder ja non er meu. 

Canc. do coll. dos nobres de Lisboa, fol. 107 et 108.

CAT. (MOD. El, els) ESP. Lo (el). PORT. MOD. O. IT. Lo. (chap. Lo.)

2. Los, Les, art. masc. plur., les. 

Suj. Dira: “Los mieus amans,

Venetz a mi, que tot m'avetz conques." 

R. Gaucelm: Qui vol aver. 

Dira: “Les miens amants, venez à moi, vu que vous m'avez conquis entièrement.” 

Los bes d'amor venon a tart.

P. Cardinal: Ben ten per fols. 

Les biens d'amour viennent tardivement. 

En elas les rachtz del solelh fan diversas inpressions.

Eluc. de las propr., fol. 126. 

En elles les rayons du soleil font diverses impressions.

Rég. Tolt los sugets. Titre de 1025

Ote les sujets.

Ab los pros de Proensa.

B. de Ventadour: En aquest.

Avec les preux de Provence.

Els riu son clar de sobre los sablos.

B. de Ventadour: Belh Monruel. 

Les ruisseaux sont clairs dessus les sables.

ANC. PORT.

Suj. Mas los meus ollos per alguen veer. 

Los dias en que eu viver. 

Canc. do coll. dos nobres de Lisboa, fol. 88 et 92. 

Rég. Sobre los santos livros.

Carta del Rei D. Diniz, 1284, Elucidario, t. II, p. 95.

CAT. ESP. Los. PORT. MOD. Os. (chap. Los.)

3. Lo, pron. pers. m. 3e pers. sing., le, lui.

Rég. Tu, lo juva. Litanies de l'an 780.

Toi, aide-le.

(chapurriau del añ 780: Tú, ajuda lo : li : ajúdal, ajúdali.)

Si io returnar no l' int pois. Serments de 842.

Si je ne puis l' en détourner.

Conosc que malvat labor 

Fan Lombart del emperador, 

Quar no lo tenon per senhor.

G. Figueiras: Ja de far. 

Je connais que méchante oeuvre font les Lombards au sujet de l'empereur, parce qu'ils ne le tiennent pas pour seigneur.

ANC. FR. Si lo mist sur son cheval. Villehardouin, p. 27.

ANC. CAT. Si col malalt qu'il metje lo fa cert 

Que no s pot fer que de la mort escap. 

Ausias March: Si col malalt

ANC. ESP. El padre de VII annos metio lo a leer, 

Dio lo a maestros ornados de seso è de saber... 

Que lo sopiessen en las VII artes emponer. 

Poema de Alexandro, cop. 16. 

ANC. PORT. Bon desejo de se mostrar El Rey inteiro e faze-lo amado do povo. D. Hier. Osorio, Cart. 3. 

ANC. IT. Teneami lo più afflitto. Jacopone da Todi, lib. I, sat. 3.

CAT. MOD. ESP. MOD. Lo. PORT. MOD. O. IT. MOD. Lo.

4. Los, pron. pers. m. 3e pers. plur., les, eux.

Rég. Ill nostre son franc e de bel solatz;

Gent acuillens e de gaia semblansa

Los trobaretz e dejus e disnatz.

T. d'Albert de Sisteron et du moine: Monges.

Les nôtres sont francs et de belle gaîté; vous les trouverez accueillant agréablement et de joyeuse manière et à jeûn et repus.

ANC. PORT. Aos nossos filhos o filhas herdeiros, se no los Deos der.

Docum. de 1386. Elucidario, t. I, p. 162.

E as justiças nom som ousadas a lhos defender.

Docum. de 1430. Elucidario.

CAT. ESP. Los. PORT. MOD. Os.

5. Lo, pron. démonstratif masc. sing., le, celui.

Ayssi que pusquiam regnar en quest present segle, en ayssi... pusquiam regnar en lo que es a venir. Priv. concile par les R. d'Angleterre, fol. 1.

Ainsi que nous puissions vivre dans ce présent siècle, par ainsi... que nous puissions vivre dans celui qui est à venir.

ANC. CAT. Aco no 'nten lo que viu grossament. 

Ausias March: Lo tot es poch.

6. Lo, pron. rel. m. sing., le, lui. 

Rég. Sacrament... non lo stanit. Serments de 842

Le serment... ne le tient.

Lo dormir pert, quar ieu lo m tuelh. 

B. de Ventadour: Quan par la. 

Je perds le dormir, car je me l'ôte.

- Empl. neutral.

Si res prometetz, atendetz lo. Philomena. 

Si vous promettez quelque chose, tenez-le.

Devedon renou e raubaria,

Et elhs fan lo.

Pons de la Garde: D'un sirventes. 

Défendent usure et vilenie, et ils le font. 

ANC. FR. Deus lo seit, pardonneiz lo moi. 

Tr. de S. Bernard. Mém. de l'Acad. des Inscr., t. XVII, p. 721. 

ANC. CAT. Altres e pochs entenen lo, que fan 

E faran be ab mala entencio. 

Ausias March: Lo tot es poch. 

ANC. ESP. Es mi muger? - Si lo es.

(N. E. Es mi mujer? - Sí, lo es.)

Lope de Vega, Aut. sac. Los agread. (acreedores) del hombre. 

ANC. PORT. Meu ben seria direr llo a si,

Mays non llo digo ca non ey poder, 

Sol non llo digo ca non ey sazon. 

Canc. do coll. dos nobres de Lisboa, fol. 107. 

Em testimonio de lo dei esta carta. 

Docum. de 1346. Elucidario, t. I, p. 441.

ANC. IT. Ed acciocchè quello, che a me par di fare, conosciate, con poche parole ve lo intendo di dimostrare. Boccaccio, Decameron, 1.

7. Los, pron. rel. m. plur., les, eux. 

Rég. Adoncx cugei que fos mortz pretz e dos... 

Mas ar los vei restauratz ambedos.

Aimeri de Peguilain: En aquelh. 

Alors je crus que fut mort mérite et don... mais maintenant je les vois rétablis tous les deux. 

Premierament mos ditz, 

Si cum los ai escritz.

Arnaud de Marueil: Razos es. 

Premièrement mes dits, ainsi comme je les ai écrits.

 

Loc, Luoc, Luec, s. m,, lat. locus, lieu, place, endroit.

E mans bos locs n' er chantad' et apreza. 

Peyrols: Be m cujava. 

En maints bons lieux elle en sera chantée et apprise. 

Jerusalems es luecs desamparatz.

Lanfranc Cigala: Si mos chans. 

Jérusalem est lieu délaissé.

Tug silh qu' el vostre loc seran.

G. Faidit: Fortz chausa. 

Tous ceux qui seront à votre place. 

Fig. Qui en loc feminil

Cuia feutat trobar. 

Pierre de Bussignac: Quan lo dous. 

Qui en lieu féminin croit trouver fidélité. 

Loc. Misericordia fara loc a cascun segunt lo deserviment de sas obras.

Trad. de Bède, fol. 64. 

Miséricorde fera place à chacun selon l'accomplissement de ses oeuvres.

Lo menre si leve e fassa lhi loc.

Trad. de la Règle de S. Benoît, fol. 33. 

Que le moindre (plus jeune) se lève et lui fasse place. 

IT. Gridando si: Fa luogo, fa luogo. Boccaccio, Dec., II, I.

- Occasion, moment opportun, circonstance, situation.

En mans luocs s' ave

Qu' el mal taing qu' el bes vensa.

Guillaume de Cabestaing: Ancmais no. 

En maintes occasions il avient qu'il faut que le bien surmonte le mal.

En mans locx val mais tarda que cocha. 

Sos locx n' er melhuros.

G. Olivier d'Arles, Coblas triadas. 

En maintes circonstances vaut mieux retard que presse.

Sa situation en sera améliorée. 

Loc. Dieus do m vezer loc e temps 

Que portetz vostra part del fais. 

Amanieu des Escas: Dona per cui. 

Dieu me donne de voir lieu et temps que vous portiez votre part du faix.

Quan non ai loc de vos vezer, 

Joi ni deport non puesc aver.

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Quand je n'ai lieu de vous voir, joie ni plaisir je ne puis avoir.

Aquest article a loc en causas peccuniarias e civils. Cout. de Condom.

Cet article a lieu en causes pécuniaires et civiles.

Aquestas leys an loc. L'Arbre de Batalhas, fol. 132.

Ces lois ont lieu. 

Prov. Car li sens et li joc

An lur temps e lur loc.

Arnaud de Marueil: Razos es. 

Car les sens et les jeux ont leur temps et leur lieu. 

ANC. FR. Elle n'avoit lieu ne aisement, par quoi elle s'em peust fuir.

Rec. des Hist. de Fr., t, III, p. 214. 

Tellement que justice n'y avoit point de lieu.

Monstrelet, t. I, fol. 198.

Le velours n'avoit lieu, la soye, ni le lin 

Ni le drap enyvré des eaux de Gobelin. 

P. Ronsard, t. II, p. 904. 

ANC. IT. Si dispregiarvi voglio non ha già loco.

Guittone d'Arezzo, Lett. 18.

Be m degratz dar de vos loc et aizina. 

Guillaume de Berguedan: Quan vey lo. 

Vous devriez bien me donner, à l'égard de vous, lieu et facilité.

Donatz vos luecs a tornar lo fres 

En las bochas de cels que, per conten 

Qu' avetz mest vos, s'en van desconoissen. 

B. Calvo: Ges no m'es. 

Donnez-vous lieu de tourner le frein dans les bouches de ceux qui, à cause de la dispute que vous avez parmi vous, s'en vont irrespectueux.

Lo cofessor es aqui solamen tenen loc de l' aurelha de Dieu.

V. et Vert., fol. 70.

Le confesseur est là seulement tenant lieu de l'oreille de Dieu.

Cel que ten luoc de pastor. Trad. de Bède, fol. 56. 

Celui qui tient lieu de pasteur. 

Mest lor gabon: “Franc, faiz nos loc.”

Gavaudan le Vieux: Senhors per. 

Au milieu d'eux ils hablent: “Franchement, fais-nous place.”

Eras quan vei que n' es locs e sazos. 

G. Faidit: Ja non. 

Maintenant quand je vois qu'il en est lieu et saison. 

Luecs es qu'om si deu alegrar.

P. Fabre d'Uzès: Luecx es.

C'est le moment qu'on se doit amuser. 

Non pot esser fort senatz... 

Qui non conquier, quan luecs es, 

Amics.

Rambaud de Vaqueiras: Ja hom.

Ne peut être fort sensé... qui ne conquiert, quand c'est le moment, des amis. 

Adv. D'on poiran luec cobrar

Armas.

B. Calvo: Mout a que. 

D'où ils pourront aussitôt recouvrer armes. 

ANC. FR. Ainz s'en fuit luès qu'il voit le leu...

Ce qu'il aporte monstre luès. 

Fables et cont. anc., t. I, p. 298 et t. IV, p. 233. 

ANC. ESP.

El infant quando los vio, luego los fue ferir, 

Empezo los luego todos a desordir.

Poema de Alexandro, cop. 159.

ANC. IT. Que loco sia finata

La terra e terminata.

Brunetto Latini, Tesoretto dial. nap., p. 72.

Adv. comp. Onrada folhia

Val en luec mais que sen.

Arnaud de Marueil: Sabers. 

Folie honorée vaut parfois plus que sens. 

Vuelh ieu esser chantaire.

Et en luec mon saber mostrar.

P. Fabre d'Uzès: Luecx es qu'om.

Je veux être chanteur, et montrer à propos mon savoir.

Ges erguelhs totas vetz non es bos, 

Et estai gen a luecx et a sazos.

G. le Roux: Ara sabrai. 

Orgueil toutes fois point n'est bon, et il sied bien en lieux et en temps.

Padeladas de luec en luec.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Poëlées de temps en temps. 

Prép. comp. Compron veyres en luoc de saphirs, e plom per argen.

V. et Vert., fol. 29.

(chap. Compren vidres en ves de zafiros, y plom per plata, argén.)

Achètent verres en place de saphirs, et plomb pour argent.

L'elephant uza, en loc de ma, del nas. Eluc. de las propr., fol. 48. L'éléphant se sert, en place de main, du nez. 

Lai on amors s'enten, 

Val foudatz en luec de sen.

P. Raimond de Toulouse: Atressi. 

Là où amour s'affectionne, vaut folie au lieu de sens.

ANC. FR. En lieu de vous el lit la ferai-je mucier. Roman de Berte, p. 20.

ANC. CAT. Loch. CAT. MOD. Lloc. IT. Loco, luogo. (ESP. Lugar)

(chap. Puesto. Al Mesquí diuen lloc en ves de poble: del latín locus.)

2. Logal, s. m., local, demeure, séjour, emplacement, lieu.

Pus es faiditz de son propre logal. 

P. Vidal: Si col paubres. Var. 

Puisqu'il est banni de sa propre demeure. 

Termes moven 

De lor logal, o trasmudan.

Brev. d'amor, fol. 127. 

Remuant ou changeant les limites de leur local. 

Qu' a l' arma m retenga sal

Bon logal, 

Lai el reing celestial.

B. Zorgi: Jesu Crist. 

Que pour l'âme il me retienne sauf bon local, là au règne céleste.

- Passage d'un ouvrage.

D'aquesta natural amor 

An mot cantat li trobador, 

Disen de lieys, en manhs logals, 

A leu grans bes, a leu grans mals.

Brev. d'amor, fol. 193.

De ce naturel amour ont moult chanté les troubadours, disant de lui, en maints passages, tantôt grands biens, tantôt grands maux. 

ANC. ESP. PORT. Local. (chap. s. m. Local, locals.)

3. Local, Logal, adj., lat. localis, local, de lieu.

Quant a mutacio local. Eluc. de las propr., fol. 107. 

Quant à changement de lieu.

Son quatre enterrogatios locals. Leys d'amors, fol. 77.

Sont quatre interrogations locales.

CAT. ESP. PORT. Local. IT. Locale. (chap. Local, del poble, puesto o lloc.)

4. Luega, s. f., lieu, place.

Alcun temps luega de prelat 

Tinc ieu en aquesta ciptat.

V. de S. Honorat. 

Quelque temps la place de prélat je tins dans cette cité.

5. Logis, s. m., logis. 

En son logis s'es retirat. Chronique des Albigeois, col. 56. 

En son logis s'est retiré.

6. Lotja, s. f., loge, baraque.

De lotjas e de traps vic totz los camps vestis. 

Donx derenjon Frances de lotjas e de traps. 

Roman de Fierabras, v. 631 et 1699.

De loges et de tentes vit tous les champs couverts.

Donc se dérangent les Français de loges et de tentes.

CAT. Llotja. ESP. Lonja. PORT. Loja. TT. Loggia. (chap. Llonja, llonges.)

7. Mieg luoc, mieh luoc, mei loc, s. m., milieu.

Proeza acabada,

Qu' el mieg luoc non sia oscada

O fracha en l'un cartier.

Bertrand de Born: Rassa m'es.

Prouesse achevée, qui au milieu ne soit point ébréchée ou rompue en l'un quartier.

El mieh luoc de la taula metras una petita broca de fust per sostener una candela. Liv. de Sydrac, fol. 138.

Au milieu de la table tu mettras une petite broche de bois pour soutenir une chandelle. 

En mei loc d'un samit pleiatz.

Un troubadour anonyme: Seinor vos que. 

Plié au milieu d'un manteau.

Per lo mieg luoc. V. et Vert., fol. 101. 

Par le milieu.

(chap. mich; lo pun del mich; ) 

8. Mech logan, adj., mitoyen, intermédiaire.

Fig. La quarta etat es juventut, et es mech logana entre totas.

Eluc. de las propr., fol. 66. 

Le quatrième âge c'est jeunesse, et il est mitoyen entre tous.

(chap. Mijá, mijans, mijana, mijanes.) 

9. Loctenent, s. m., lat. locum tenentem, lieutenant. 

Al loctenent del senhor... Et jurara als homs lo loctenent del senhor que lor gardara lor libertatz. Charte de Gréalou, p. 120. 

Au lieutenant du seigneur... Et jurera aux hommes le lieutenant du seigneur qu'il leur gardera leur liberté.

ANC. CAT. Loctinent. CAT. MOD. Lloctinent. ESP. (lugartiniente) Lugarteniente. PORT. Logotenente. IT. Locotenente, luogotenente.

(chap. Lugartinén, lugartinens : que té lo puesto de : normalmén del rey o siñó. Una tinensa, com la de Benifassá, tamé ve de tinén, teniente, tenentem.)

10. Locatio, s. f., place, lieu, siége.

La locatio de la sua malautia. Trad. d'Albucasis, fol. 2.

Le siége de la sienne maladie.

11. Alloc, Aluoc, Aluec, adv., aussitôt, incontinent, sur-le-champ.

Al prince lo deron alloc. V. de S. Honorat.

Au prince le donnèrent aussitôt.

Pres l' aiga, e bec alloc

Set vez.

Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Prit l'eau, et but incontinent sept fois.

- Parfois, à propos.

Sitot aluec m' esmaya

Ni m dona afan.

G. Pierre de Casals: Ab lo pascor. 

Quoique parfois elle me chagrine et me donne de la peine.

Pero aluec en melhura.

B. Zorgi: Totz hom.

Pourtant parfois en améliore.

(chap. Al momén, enseguida.) 

12. Alogar, v., loger, établir, placer. 

Quan lay aura son trap tendut,

Nos alogerem d' enviro.

Bertrand de Born: Lo coms.

Quand il aura tendu là sa tente, nous nous logerons à l' entour. 

Part. pas. En qual ordre dels angels

Es alogatz cascus dels elegitz. 

Brev. d'amor, fol. 20. 

Dans quel ordre des anges est placé chacun des élus. 

ANC. CAT. Allocar. (chap. Alojá, alojás; allocá, allocás com una gallina que vol pondre : lloca.)

13. Cologar, Cologuar, v., lat. collocare, colloquer, placer, établir. 

Van se cologuar gran re de companha.

Els cologuero lors tendas.

Philomena.

Vont se colloquer beaucoup de compagnie.

Ils établirent leurs tentes.

Part. pas. Sabem per sert que lurs armas son cologadas al regne celestialh. Philomena.

Nous savons pour certain que leurs âmes sont colloquées au règne céleste.

CAT. Collocar. ESP. Colocar. PORT. Collocar. IT. Collocare. (chap. Colocá, colocás: yo me coloco, coloques, coloque, coloquem o colocam, coloquéu o colocáu, coloquen; colocat, colocats, colocada, colocades. Tamé signifique pendre droga.)

14. Descologar, v., déplacer.

Tan tost qu'es feritz d'un toc,

Se descologa de son loc.

Leys d'amors, fol. 20.

Aussitôt qu'il est frappé d'un coup, il se déplace de son lieu.

(chap. Descolocá, descolocás.)

15. Dislocacio, s. f., dislocation.

Restauracio de fractura e de dislocacio. Trad. d'Albucasis, fol. 56.

(chap. Restaurassió de fractura y de dislocassió.)

Restauration de fracture et de dislocation.

CAT. Dislocació. ESP. Dislocación. PORT. Dislocação, deslocação.

(chap. Dislocassió, dislocassions.)

16. Delogament, s. m., dislocation. 

Delogament ve per cazuta, batement, restrenhement et per semblans violencias que geto la junctura de son loc. Eluc. de las propr., fol. 49. Dislocation vient par chute, coup, resserrement et par semblables violences qui mettent la jointure hors de sa place.

IT. Dislocamento. (chap. Dislocamén, dislocamens : dislocassió, dislocassions.)

17. Delogadura, s. f., dislocation.

Osses... prendo greuch per... ruptura... et delogadura.

Eluc. de las propr., fol. 62.

Les os... prennent dommage par... fracture... et dislocation. 

ESP. Dislocadura. PORT. Deslocadura.

18. Deslocar, Desloguar, Dislocar, v., déplacer, agiter.

Fig. Ieu no m meravill si m desloc.

Per amor, que maint s'en deslogua. 

Un troubadour anonyme: Si 'l dous jois. 

Je ne m'émerveille pas si je m'agite par amour, vu que maint s'en agite.

- Disloquer.

Part. pas. Per un petit movement es dislocat. 

Si la junctura es dislocada. Trad. d'Albucasis, fol. 6.

(chap. Si la junta : articulassió está dislocada.)

Par un petit mouvement est disloqué. 

Si la jointure est disloquée.

CAT. ESP. Dislocar. PORT. Deslocar, dislocar. IT. Dislocare, dislogare, disluogare. (chap. Dislocá, dislocás: eixissen del puesto normal; yo me disloco, disloques, disloque, disloquem o dislocam, disloquéu o dislocáu, disloquen; dislocat, dislocats, dislocada, dislocades. Una junta dislocada; un muscle dislocat.)

19. Colgar, Colcar, v., du lat. collocare, coucher, reposer.

Ieu m lev quan me degra colgar. 

Giraud de Borneil: Un sonet fatz. 

Je me lève quand je devrais me coucher. 

Am may servir lieys en perdo 

Qu'autra qu' ab si m degues colgar. 

Blacas: Bel m' es. 

J'aime mieux servir elle en pure perte qu'une autre qui avec soi me dût coucher.

Non er dans,

Si 'ls autruis enfans

Colga el mieu bressol.

Bertrand de Born: Anc no s. 

Il ne sera pas dommage, si les enfants d'autrui elle couche dans mon berceau.

Colgui me sobr'el bras destre, 

E pueis me vire el senestre.

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Je me couche sur le bras droit, et puis me tourne sur le gauche.

Substantiv. Al matin com al colgar.

B. Zorgi: S'ieu trobes. 

Au matin comme au coucher. 

Part. prés.

Qu'ab ta molher et ab tu va s colcan, 

E manj' e beu la femna d'un gibos.

B. Carbonel: Joan Fabre. 

Vu qu'avec la femme et avec toi va se couchant, et mange et boit la femme d'un bossu.

Part. pas.

No podetz vos vezer, qu' el solelh es colcatz. 

Roman de Fierabras, v. 1980. 

Vous ne pouvez voir, vu que le soleil est couché.

CAT. Colgar. IT. Colcare. (ESP. Colocar. Chap. Colocá, colocás : ficá a un puesto; colgá, colgás : de llansols y mantes : gitás, tombás. 

Dos joves se alberguen a casa de un. En la seua filla sen va un a gitás, y la seua dona se gite en l´atre. Lo que estabe en la filla se gite en son pare y lay conte tot, creén que parláe en lo seu compañ. Se arme un gran abalot, la dona, donánsen cuenta, se embutix al llit de la filla y después en algunes paraules los passifique a tots.

Colgá tamé signifique tapá en atres coses, com la terra: te colgaré de perres; ya l'han colgat : tapat : s'ha mort y está enterrat.)

20. Colga, s. f., couche.

Ieu arrosarai de lagremas tota via ma colga. V. et Vert., fol. 67.

J'arroserai de larmes toujours ma couche.

Fig. Intra in ta colga, so es el repaus de ton cor. V. et Vert., fol. 88. 

Entre en ta couche, c'est-à-dire dans le repos de ton coeur.

PORT. Colchão. (ESP. Colchón. Chap. Madalap, madalaps.)

21. Colcada, s. f., couchée. 

En Gui, de clausida colgada 

Ai vist rics manz.

T. de Gui et de Maenard: En Maenard.

Seigneur Gui, j'ai vu maints riches de secrète couchée.

 

Locio, s. f., lat. lotio, lotion, action de laver. 

Dona bona color a la cara fayta locios. Eluc. de las propr., fol. 112.

Lotion faite donne bonne couleur à la face. 

CAT. Loció. ESP. Loción. (chap. Lossió, lossions.)

2. Abblucio, s. f., lat. ablutio, ablution, lotion.

Abblucio... am aygua de mel. Trad. d'Albucasis, fol. 43. 

Lotion... avec eau de miel.

CAT. Ablució. ESP. Ablución. PORT. Ablução. IT. Abluzione.

(chap. Ablussió, ablussions : llimpiesa, purificassió, rentada.)  

3. Lovadruga, s. f., lavoir, lavure, lessive. 

Que fos gitada en una lovadruga. Hist. abr. de la Bible, fol. 1. 

Qu'elle fut jetée en un lavoir.

(chap. Rentadó, llavadó; bañera.)