Mostrando las entradas para la consulta eixí ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta eixí ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

domingo, 25 de octubre de 2026

Gui Folqueys. Aquestz gautz dechet mo senh'en. Les sept joies de Notre Dame.

Gui Folqueys.
Les sept joies de Notre Dame.

Gui Folqueys. Aquestz gautz dechet mo senh'en. Les sept joies de Notre Dame.



Aquestz gautz dechet mo senh'en Gui Folqueys, e donet cen jorns de perdon, qui los dira, can fon apostolis.

Escrig trop, et aisi es vers,
que de Dieu ven totz bos sabers,
e no val tan argen ni aurs
co sabers, qu'es us rics thezaurs,
ab que gen sia despendutz;
car qui pro n'a e n'esta mutz
no s pot esdir de cobezeza;
e sel que l despen en vaneza
non es larcx, ans es degalhiers:
per que s tanh c'om lo men estiers.
E car hom l'a e l ten de Dieu,
dretz es c'om li'n serva so fieu,
e que despenda son saber
en luy amar, en luy temer,
en lui lauzar, en lui servir,
en lui onrar et obezir.
Et yeu, si tot m'en ai petit,
sai que del pauc l'ai mal servit;
e no m'es lunhs razonamens,
car cascus del mais o del mens
li deu servir segon que n'a;
et es forfaitz qui non o fa.
Mais el qu'es totz ples de merce,
li plai, qui sas falhas reve.
Per qu'ieu en so que mot li play,
mon cor e mon sen pleyarai,
so es en sa maire lauzar.
E lauzan volrai la preguar
per me; e qui o legira,
si s vol, per si preguar poira.
A te, verge sancta Maria,
me ren e m coman nueg e dia,
e prec te que pregues per me,
car mos precx no val re ses te.
Tan m'an lunhat li miey peccat
de ton filh que ai mescabat
parlan, pessan e cossenten,
e tan son gran miey falhimen
qu'ieu non cug atrobar perdo,
si tu non prendes ma razo.
Razo ai dig. Donc es razos
que de lui me vengua perdos?
Oc, razos, car el a promes
que ja no falha sa merces
a sels que querre la volran,
ja tan forfaitz non li seran.
Et enaisi o preziquet
et en escrig nos o laisset,
e det nos en senhal certan,
can perdonet al publican.
E si fetz a la Magdalena,
c'adoncx era de peccat plena,
et al layro, que merce l quis,
promes e donet paradis;
et a sant Peyre perdonet
si tot tres vetz lo reneguet.
Tot aiso sai et ai legit.
Et enqueras ay may auzit
que sant Paul volc tirar a se,
si tot no l fazia per que.
Be sai donc qu'el deu perdonar,
qui l sap ni l vol merce clamar,
e par qu'en sia pus tengutz,
depus qu'en ton cors fon vengutz,
qu'enans era nostres creaires; 
d'aqui enant fon nostres fraires.
E si nosens nos fa falhir,
deu nos o pus leumen partir.
Pero car a tu tanh trop pus
el qu'es tos filhs, so sab cascus,
e mos entendemens sertas,
qu'ieu aia perdo per tas mas.
Dir de non a te non pot ges,
car si tot s'es Dieus, tos filhs es.
E cel que mandet mair' onrar,
ges en te non o pot bercar. 
E pus lunh' autra tan no val
ni aguist anc par ni engal,
aisi, dona, com vales may,
magers poders cre que t'eschay. 
Jes ieu no m vuelh de tan gabar,
qu'ieu saupes tas lauzors comtar,
ni per temensa de pauc dir
no m vuelh ni m deg del tot giquir.
Al mielhs donc que dir o sabrai,
de te lauzar m'entremetrai.
Legit ai qui fo Moyzes,
e plac a Dieu que li mostres
un boisso de foc escompres, (romiguera de foc que no se cremabe)
pero no s'en gastava res.
Encar ai may apres ligen, (encara hay mes adeprés lligín)
con lo fraire de Moyzen
ac una vergua c'om pauzet
ab d'autras on Dieus li mandet,
e de la verga viron tug
que portet flor e fuelh' e frug;
Pueis volc Dieus ad Ezechiel
autra meravilha mostrar,
per nostra fe mielhs cofermar.
Le sans hom comta que vezia
una porta que no s'obria,
e dis li Dieus: "Clauza sera
tos temps, que hom no i intrara,
mai solamen le rey dels reis
que la retenc a si mezeys."
En tres cauzas que dichas ay,
s'enten aisi com yeu dirai,
co fust maire de Jesu Crist
e tostemps verge remazist.
Aisi co l boissos no fon ars,
si tot le foc y fo espars,
per ver fon ta vergenetatz
salva, can Dieus y fon intratz.
Aisi co la verga flori
ses tot' humor que non senti,
aguist tu frug que ses semensa
d'ome venc a vera naissensa.
E la porta, que l sans hom vi, (Ezequiel)
que a lunh home no s'obri,
mas al gran Senhor solamen,
yest tu, dona, certanamen.
Maire fust e verges ades,
adonc et enans et apres,
e ja degus non an doptan,
co verges poc aver efan.
Car qui sap lo poder del filh
ja del naisser no s meravilh.
Ben pot naisser de verge pura
cel c'a poder sobre natura.
Et aisi co vezem del rai
que d'otra per lo veire vai, (que traspasse lo vidre)
ses tot dan al veire tener,
aisi fo del tieu filh per ver,
qu'intret en te per sa vertut,
que anc re no y ac corumput; (corromput)
e per vertut tot atressi
ses ren corumpre si n'isi, (sense res corrompre sen va eixí)
et es fals e fora de fe
qui fermamen aiso no cre.

Guiraut Riquier. Pus astres no m'es donatz + Amors m'auci, que m fai tant abelhir +++

Guiraut Riquier.

Guiraut Riquier, Narbona. pastorella 1, 2, 3, 4, 5, 6


I.

La primeira retroencha d'en Guiraut Riquier, facha en l'an 1270.

Pus astres no m'es donatz
que de mi dons bes m'eschaya,
ni nulhs mos plazers no l platz,
ni ai poder que m n'estraya,
ops m'es qu'ieu sia fondatz
en via d'amor veraya;
e puesc n'apenre assatz
el Cataluenha la gaya (en Cataluña, Catalunya la gaya, alegre)
entre ls Catalas valens (entre'ls catalans valens)
e las donas avinens. (y les dones avinens : majes)
Quar dompneys, pretz e valors,
joys e gratz e cortezia,
sens e sabers et honors,
belhs parlars, bella paria
e largueza et amors,
conoyssensa e cundia
troban mantenh e socors
en Cataluenha a tria
e las donas avinens.
Per qu'ieu ai tot mon acort
que d'elhs lurs costums aprenda,
per tal qu'a mon Belh Deport
done razon que m'entenda,
que non ai autre conort
que de murir me defenda.
Et ai cor, per penre port,
qu'en Cataluenha atenda
entre ls Catalas valens
e las donas avinens.
E s'ieu entr' elhs non aprenc
so per qu'amors guazardona
servir als sieus, don dan prenc,
no y a mas qu'om me rebona;
quar tant d'afan ne sostenc,
que m'a gitat de Narbona.
E per gandir via tenc
en Cataluenha la bona
entre ls Catalas valens
e las donas avinens.
Tan suy d'apenre raissos
que d'amar ai fallensa,
que nulhs pessars no m'es bos
may selh qu'als verays agensa;
e quar no l say ad estros,
vau per bona entendensa
querre e trobar cochos
en Cataluenha valensa
entre ls Catalas valens
e las donas avinens.

(N. E. ¿En qué lengua se entendería Guiraut Riquier con los catalanes valientes y las mujeres majas? Pues en occitano, está clarísimo.)


II. 

Breu doble d'en Guiraut Riquier, l'an 1265.

Amors m'auci, que m fai tant abelhir
sella que m plai; quar neys no m n'eschai gratz,
ni ai poder ni cor qu'allor me vir,
et es ma mortz qu'ieu ben am, non amatz,
per que mos chans diversa.
Mout ai chantat, que anc no plac auzir
a lieys qu'ieu am: per que m suy acordatz,
pus mas chansos ab precx no vol grazir,
qu'est breu doble fassa, e si li platz,
tenrai via traversa.
Nueg e jorn pes co pogues avenir (nit y día penso com puguera avindre)
en far son grat; per que m suy assaiatz
en tans chantars; qu'estiers non li aus dir (tans, no tants)
los mals qu'ieu tray; et on pus suy sobratz,
yeu la truep pus enversa.
Mos Velhs Deportz, est noms me fa mentir,
qu'ab desconort lo dic; quar no m'aidatz,
mos dobles mals se tersa.

III. 

Serena d'en Guiraut Riquier, l'an 1263.

Ad un fin aman fon datz
per si dons respiegz d'amor,
e l sazo s e l luecx mandatz.
E l jorn que l ser dec l'onor
penre, anava pessius
e dizia sospiran:
"Jorns, ben creyssetz a mon dan,
e l sers
auci m e sos loncx espers."
Tant era l'amans cochatz
de la deziran ardor
del joy que l'er' autreyatz,
qu'elh se dava gran temor
que l ser non atendes vius.
E dizia sospiran, etc.
Nulhs hom non era de latz
a l'aman, que sa dolor
no conogues, tant torbatz
era ab semblan de plor;
tant li era l jorns esquius.
E dizia sospiran etc.
Mout es greu turmen astratz
a selh qu'ab nulh valedor
no s pot valer; donc gardatz
d'est aman, en qual langor (d'este amán)
era l jorn d'afan aizius.
E dizia sospiran:
"Jorn, ben creysses a mon dan, (día, be creixes al meu mal; daño)
e l sers
auci m e sos loncs espers."


IV.

E car diversamen
auch pages apelar,
si com sabon uzar
per obras o per als;
e dels menestairals (menestrals)
aug lo meteis semblan; (escolto lo mateix)
dels mercadiers, que van
o estan, atertal (atretal, autretal)
(mas dels borzes no m cal
aras parlar estiers);
et aug los cavaliers
diversamen nomnar,
e ls clergues apelar,
com hom pot, pus onran,
los noms divarian.
E, si us ai dig desus,
dic que l devers e l'us
son per dreg acorsat,
qu'en generalitat
a trops especials,
que cascus generals
per alcuna razo,
si com de regio,
terras, vilas e gens,
e tot propriamens
es per dever nomnat:
per que m'ai albirat
que fora covinen
de uzar eissamen
de noms entre joglars.
Que non es benestars
car entr' els li melhor
non an de nom honor 
atressi com de fach.
Qu'ieu ne tenc a maltrach
c'us homs senes saber
ab sotil captener,
si de calqu' estrumen
sab un pauc de prezen,
s'en ira el tocan
per carrieiras, sercan
e queren c'om li do;
o autre, ses razo,
cantara per las plassas
vilmen, et en gens bassas
metra queren sa ponha,
en totas, ses vergonha,
privadas et esternas;
pueys ira s n'en tavernas,
ab sol qu'en puesc' aver;
e non auzan parer
en deguna cort bona.
Car hom aquels mensona
ses autre nom joglars,
ni sels, que trasgitars
es lor us ses als far,
ni cels que fan jogar
ni d'autres, que capdels
bos non lur es donatz.
Car per homes senatz,
sertz de calque saber,
fon trobada per ver
de premier joglaria,
per metre ls bos en via
d'alegrier e d'onor.
d'auzir d'aquel que sap
tocan issir a cap, (issir : eixí, ixí, eissí)
e donan alegrier:
per que l pro de premier
volgron joglar aver,
et enquer per dever
n'an tug li gran senhor.
Pueis foron trobador,
per bos faitz recontar
chantan e per lauzar (cantán y pera alabá; loar)
los pros et enardir
en bos faitz: car chauzir
los sap tal que no ls fa
ni jes dever non a
del far, tal los ensenha:
per qu'ieu, que qu'en avenha,
no m puesc tener del dir.
Aisi a mon albir
comenset joglaria,
e cadaus vivia
ab plazer entre ls pros.
Mas er es tals sazos,
et es lonc temps avuda,
c'una gens s'es moguda
de far, de dir plazer,
e senes conoissensa, (y sense coneixensa, coneiximén)
que prendo captenensa
de cantar, de trobar
o d'als, ses tot dever,
ab que puesca querer,
per enveia dels bos.
E son tan tost gilos,
can vezo ls bos onrar
als pros, e ve'n afar
mantenen del maldir.
E no s degra sofrir
per ren a mon semblan.
E vey que hom los blan
e ls tem may que ls senatz.
E pueis tant es baisatz
lo noms de joglaria
d'onor, que no y solia
caber aquela gens,
es me greu dels sabens
trobadors; car clamat
non an el temps passat
so qu'er m'avén a dir: (se troben mol poques tildes)
que fesson devezir,
a cui que mielh taisses,
que cascus nom n'ages
per so que saupra far,
e tuch fosson joglar
en general estar
per sol un fag a far,
si pus non y agues,
si com es de borgues.

V.

En son palays, on ela vay jazer,
ha cinc portals, e qui ls dos pot hubrir, (obrí; abrir)
greu passa ls tres, mas leu n'es per partir;
e viu ab gaug sel que y pot remaner;
e poia y hom per catre gras mout les, (cuatre grasons, escalons)
e no y intra vilas ni mal apres,
c'ab los fals son el bari albergat,
que ten del mon pus de l'una mitat. 
Mout y ay cossirat
d'aquest palais, cals es,
e trobi en mon pes
c'aiso es la persona
de cui l'azautz s'adona
en l'autra per vertat.
E l portal perilhat
son aquist que us vuelh dir:
far saber lo dezir,
per amoros semblans
o per ditz mout doptans,
per si o per autrui.
Pero mielhs es de lui,
si s pot gent ayzinar;
car amors ses selar
non pot venir a port.
Veus lo premier trop fort
e perilhos d'intrar!
E l segons es, so m par,
d'umils precx perceubutz,
que sia retengutz
per servir ad honor:
aquest deu far temor
e dopte gran d'obrir.
E l ters es per ver dir
servirs ab gran aizina,
que vezis ni vezina
non la puesca saber,
conoisser ni vezer;
car mout grans perilhs es.
E l cartz es mout cortes:
so es baizars de grat.
E si fos costumat
c'om remazes aqui,
l'amors non agra fi
ni morira tan leu.
Mas lo quinz es trop greu,
qu'es lo faitz, per que mor
l'amors c'om te al cor
entro qu'en es passatz.
E'n Guirautz com senatz
dis o cubertamen.
Le palais d'avinen,
on amors vay jazer,
es sert, al mieu parer,
la persona amada;
e l cinc portal d'intrada
son silh que dig vos ai.
Mas dels portals dis mai
en Guirautz ses mentir:
e qui ls dos pot hubrir,
greu passa ls tres, mas leu n'es per partir.
Mout o saup azaut dir;
car tug son perilhos
li trey, ab que pels dos
sia hom leu intratz.
E qui ls a totz passatz,
a issir lo'n cove,
pus son dezir a ple,
co vos ai dig desus. (desus, dessus, de suso, amún)
Mout o dis bel e clus
selh qu'en sabia l ver:
e viu ab gaug sel que y pot remaner.
El o dis, car poder
del remaner non ha
negus, pus que l desva
sos dezirs, com dig es.
E pueia y hom per catre gras mout les.
Ver dis, segon que m pes,
e que truep cossiran.
Li gra son benestan:
le premiers es onrars,
e l segons es selars,
e l ters es gen servirs,
e l quartz es bos sufrirs.
E cascus es mout lens
tan que i pueia greumens
hom ses elenegar.
E ditz vertat e par
selh que la chanso fes:
E no y intra vilas ni mal apres.
Ver dis, que l descortes
vilan, mal essenhat,
mal noirit, empachat
no y intran per poder
el palais, on jazer
vai amors, ni 'saiar (essaiar: probá, ensayá)
non auzan de puiar (no osen de pujá)
los grazes per lunh fag;
ni cre c'us s'en empag,
car de lor no s cove.
E dis enquer trop be
so de que ditz vertat:
c'ab los fals son el barri alberguat
que ten del mon pus de l'una mitat.
Ben ditz sa voluntat
e pogra de mais dir,
que las nou partz m'albir
que l barris ten del mon,
e que tug aquel son
albergat malamen.
Barris es veramen
ditz so que foras vila
es bastit senes guila
entorn e pres del mur,
per so que pus segur,
tot cant y es estia, -
que ben leu no faria, -
e pus assolassat.
El barri son poblat
silh que venon derrier.
E y so fag li palhier,
escuras e boals,
e y fa hom los cortals,
per tener bestiar. (y s'hi fan los corrals pera tindre bestiá)
Car greu veyretz estar
en barris los melhors
homes dels locx ausors,
ans son mout gen cazat.
Per que fon comparat
a barris gent e be.
Ad ayso no m cove
pus dir, c'assatz s'enten,
mas que dey belamen
de la quinta parlar
cobla, segon que m par. 
en declaran lo ver.

Chastel d'amors. Las portas son de parlar

Chastel d'amors.

Chastel d'amors. Las portas son de parlar

Ms. du Vaticain 3206, fol. 1: la première page est effacée. Cf. A. Thomas, Annales du Midi, 1889. - Grdr. § 32, p. 50. St. p. 46.

a l'eissir e a l'entrar: (al eixí y al entrá; a l'eixí y a l'entrá)
qui gen non sab razonar,
defors li ven a estar.
E las claus son de preiar:
ab cel obron li cortes.
Dedinz la clauson qu'i es
son las maszos dels borges,
o l'estraing fan lur conres:
so son trop adreitas res,
joias e anels trames
per entreseignas d'amor. (per entreseñes d'amor)
Lainz son li vavasor,
cels qui servon lor seinhor,
donzellas de gran valor,
qu'om prega per grant douchor (dolsor; dolsó)
de son be e de s'onor,
aqui o es maior atz.
L'autre portals es fermatz
totz temps d'estar als privatz
de baisars soau don atz,
no ges com vilana patz:
e pois aquest es passatz,
pois no i ha nuil defensal. (no ña)
Mas qui pass' aquest fermal
e plus a enant non sal
aferir fa res a mal;
e cil qu'i met retenal,
pois hom en aitan i fal,
non sap gaire pro d'amar.
Lainz se deu gran soing dar (lainz : allá dins, adins; apellit Laínz)
qu'om no l puescha engignar
qui vol la forcha gardar;
que se l pas lassa passar,
ja pois a enan no l gar,
mais meta l en chausimen.
Dedinz aquest mandamen
estan dolcess' e joven:
d'acuillir e de presen
son e de respondre gen
e d'atendre convinen,
pois ja no i er fals negus.
Las salas el torn desus
son de manear lo plus (manear : manjar : minjá)
e de jazer en luec clus,
totas nudas ab los nus; (totes despullades en los despullats)
e las fenestras e l'us
son faitas de bels semblans.
Primer li mur fan enjans
de gran mal e de afans,
que fan sofrir als amans,
tros ques aian lur talans,
quar non l'acoillon enans:
don l'an ben recognogud. (reconegut)
Las chambras son de salud, (les cámares, habitassions)
al partir qu'il an agud, (agud : avut, agut; hagut, tingut)
e de plaideiar lor drud, (drut, drutz : enamorat, festejadó)
quan forfaig i es nascud,
e de celar car tengud
ester aqui o a luec.
Lor celarer e lur cuec
son tuit de ris e de joec
e de parlar ses ennuec:
lainz non cal autre foec
mas amor, per que o moec
qui lur fai estiu tot l'an. (nascut; tingut; lloc; joc; foc; moc) 
Lainz non venon ni van
merchadier ni negosan, (mercadés ni negossians)
ne ja re qui atalan 
hom per aver no i deman,
mas sol ço qu'es de gran ran;
qu'aiço tenrian a mal. (qu'aixó tindríen a mal)

sábado, 29 de agosto de 2026

Velocitat, Velox, Veltre, Veltro, Vena, Veneta, Venal

Velocitat, s. f., lat. velocitatem, vélocité, promptitude.
Cos la fissura... am velocitat. Trad. d'Albucasis, fol. 14.
(chap. Cus la fissura... en velossidat.) 
Couds la fissure... avec promptitude.
CAT. Velocitat. ESP. Velocidad. PORT. Velocidade. IT. Velocità, velocitate, velocitade. (chap. Velossidat, velossidats.)

Lo Camí, XIV. Lupa, gat, Pesteta, pestetes

2. Velox, adj., lat. velox, véloce, vif, prompt, vite.
Pols es velox. Eluc. de las propr., fol. 21.
Pouls est vite.
CAT. Velos. ESP. PORT. Veloz. IT. Veloce. (chap. Velós com Puigdemont, velosos, velosa, veloses; rápit, rapits, rápida, rápides.)

Puigdemont, Waterloo, Napoleón, pañales

Veltre, Veltro, s. m., germ. welter, limier.
Celtici canes maxima pedum velocitate pollentes Celticorum lingua vertragi. 
*Abrian. de Venat., cap. II (u 11).

Veltre, Veltro, s. m., germ. welter, limier.


Si veltrem leporalem probatum aliquis occiderit.
Lex Alamanorum, art. 82, §. 4.
Duas caniculas,... quas gallica lingua veltres nuncupant.
Monach. Sangall., lib. I, cap. 22.
Trai veltre o lebrier en sa cadena.
Cum veltros en cadena qu' es amorsatz.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 2 et 27.
Traîne limier ou lévrier à sa chaîne.
Comme limier en chaîne qui est agacé.
ANC. Fr. Deus viautres encheanez
Avoit lez la voie amenez.
Roman du Renart, t. 1, p. 71.
Et viautres qui prenent sanglier.
Roman de Partonopex de Blois, not. des Mss., t. IX, p. 14.
L'ancien français a eu le verbe viautrer, et l'adjectif vautreux, vautrieur:
Eussent trouvé vautriant par icelle forest les dessus nommez..… De chacier et viautrer de nuit aux sangliers.
Lett. de rém. de 1390. Carpentier, t. III, col. 1122. 
Gens vautreux qui rauboient la garenne.
Lett. de rém. de 1387. Carpentier, t. III, col. 1122.
IT. Veltro. (ESP. Sabueso. Chap. Sabueso o sabuesso, sabuesos o sabuessos, classe de gos cassadó.)

Vena, s. f., lat. vena, veine.
Venas, so... vias del sanc. Eluc. de las propr., fol. 63.
(chap. Venes, són... víes de la sang o sanc.)
Veines, ce sont... voies du sang.
Dels nervis e de las venas. Liv. de Sydrac, fol. 77.
(chap. Dels ñirvis y de les venes. Cuan escric ñirvi, ñirvis fico dels nervis als catalanistes.)
Des nerfs et des veines.
Loc. Ben t' a Dieus espirat per qualque vena.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 113.
Bien t'a Dieu inspiré par quelque veine.
- Couche, disposition de la terre.
La terra e sas venas es aissy coma 1 homs. Liv. de Sydrac, fol. 47.
La terre en ses veines est ainsi comme un homme.
- Raies de diverses couleurs dans le bois, la pierre, etc.
Absitus, es peira de negra color entremesclada de roias venas.
(chap. Absitus, es pedra de negra coló entremesclada de roiges venes o vetes.)
Trad. du Lapidaire de Marbode.
Absite, c'est pierre de couleur noire entremêlée de veines rouges.
- En parlant de l'eau.
Non trobaras aigua ni vena de remueyll. V. de S. Honorat.
(chap. No trobarás aigua ni veta de humitat : remull.)
Tu ne trouveras eau ni veine d'humidité.
CAT. ESP. Vena. PORT. Vea, veia. IT. Vena. (chap. Vena, venes; veta d'aigua, vetes d'or a la mina María Dolores de Beseit. Vore la entrada de les bragues del Primark.)

cuan te vech eixí de la ducha en les bragues de Batman del Primark

2. Veneta, s. f. dim., petite veine.
Per mieg de la camba davan
A una veneta plus gran
Que las autras venas no so.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Par milieu de la jambe devant il a une petite veine plus grande que les autres veines ne sont.
(chap. Veneta, venetes, com les que té Ignacio Sorolla Vidal a la sigala o les que li van petá a Manuel Riu Fillat al servell, per naixó está tan perjudicat.)

Manel Riu Fillat, no passarás fret si escomenses la "lluita" armada.

3. Venal, adj., veineux.
Mos mals
Que de plorar rendon mos huels venals.
Cadenet: Ab leyal.
Mes maux qui de pleurer rendent mes yeux veineux.
ESP. Venal. (chap. Venós, ulls venosos, sigala venosa com la de Vidal (Natxo Sorolla no), venoses.)

Venós, ulls venosos, sigala venosa com la de Vidal (Natxo Sorolla no), venoses.

domingo, 21 de junio de 2026

Soritz - Sieua

Soritz, Sorritz, s. f., lat. soricem, souris.
Carn de cato o de soritz.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Chair de petit chat ou de souris.
(chap. Carn de gatet o de ratolí - rateta.)
D' on non issic mas la sorritz.
Guillaume de Saint-Didier: Malvaiza m' es.
De la montagne qui mugit sept ans, d'où il ne sortit que la souris.
IT. Sorice. (chap. Ratolí, ratolins; rateta, ratetes. Vore Rat, etc, mes amún.)

Soritz, Sorritz, s. f., lat. soricem, souris.


2. Soritz penada, s. f., souris-pennée, chauve-souris.
La soritz penada queretz.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Cherchez la chauve-souris.
(chap. Rata penada, perque té plomes, lo rat penat; vore pena y pluma; ESP. murciélago.)

a Valensia ña una assossiassió en defensa de la llengua valensiana, Lo Rat Penat,

3. Soriguer, s. m., crécerelle, sorte d'oiseau de proie.
Conoysson li caval e 'l ca,
E l' auzel lor venon a ma,
Soriguer et esmerilho.
Brev. d'amor, fol. 63.
Ils connaissent les chevaux et les chiens, et les oiseaux leur viennent à la main, autour, épervier et faucon, crécerelle et émérillon.
ANC. CAT. Soriguer. CAT. MOD. Xuriguer. (N. E. Xoriguer, varios halcones como el Falco tinnunculus. Xoriguer es una ginebra famosa de Menorca. Soriguer recibe el nombre porque caza ratones; ratonero.)

Xoriguer, varios halcones como el Falco tinnunculus



Sorn, adj., sombre, obscur.
Quan viron lo temps sorn. V. de S. Honorat.
Quand ils virent le temps sombre.
Fon plus sorna la piscina. Trad. d'un Évangile apocr.
Fut plus sombre la piscine.
Fig. Gaug ni dol non camja lor cor sorn.
G. Olivier d'Arles, Coblas esparsas.
Joie ni douleur ne change leur coeur sombre.
Loc. Can nasquet, non fon pas sorn,
Qu' els angels i son tot entorn.
Trad. d'un Évang. apocr.
Quand il naquit, il ne fut (fit) pas sombre, vu que les anges y sont tout à l'entour.

2. Sornura, s. f., ténébrosité, obscurité.
La balma era tan escura
Totas vetz, et am tal sornura,
Que lum de jorn non y avia.
Es en la sornura intrada.
Trad. d'un Évang. apocr.
La baume était si obscure toutes fois, et avec telle ténébrosité, que lumière du jour il n'y avait pas.
Elle est entrée dans la ténébrosité.

Sort, s. f;, lat. sortem, sort, destin.
Ar se camja ma sortz.
(chap. Ara se cambie ma sort.)
Aimeri de Peguilain: Quan.
Maintenant se change mon sort.
- Magie, sortilége.
En lor sortz an trobat, senes falhir,
Que crestias devon sobr' els venir.
Elias de Barjols: Qui saubes.
Dans leur sortilége ils ont trouvé, sans faillir, que les chrétiens doivent sur eux venir.
Non ai mais fizansa
En agur ni en sort.
(chap. No ting mes confiansa en augurio ni en sort.)
B. de Ventadour: Lanquan vei.
Je n'ai plus confiance en augure ni en sort.
Loc. Cant ac gitat totas sas sorts. V. de S. Honorat.
Quand il eut jeté tous ses sorts.
Giteron sortz que obraria
Caduna ni que faria.
Trad. d'un Évang. apocr.
Ils tirèrent au sort quoi ouvrerait chacune et quoi elle ferait.
CAT. Sort. ESP. Suerte. PORT. IT. Sorte. (chap. Sort, sorts. Tamé es una parada de terra bona; a Beseit, la sort de Garsía, la de San Llorens.)

la sort de Garsía

2. Sortilhier, s. m., sorcier, devin.
Los heretges e los sortilhiers.
Aysi coma fan encantadors e sortilhiers.
V. et Vert., fol. 15 et 26.
Les hérétiques et les sorciers.
Ainsi comme font enchanteurs et sorciers.
(chap. Encantadó, adivino, sortílego, nigromán. Ne ixen uns cuans al Decamerón en chapurriau.)

3. Sortejayritz, s. f., sorcière.
Veronica, sortejayritz del diable, que ab sas sortz la guerit.
Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 10.
Véronique, sorcière du diable, qui avec ses sorts la guérit.  
(chap. Encantadora, adivina, sortílega.)

4. Sorrolharia, s. f., sorcellerie.
Lo rey demanda si encantamens ni sorrolharias podo nozer o aprofechar.
Liv. de Sydrac, fol. 77.
Le roi demande si enchantements et sorcelleries peuvent nuire ou profiter.
ANC. FR. Par les enchantemens et par les sorceries d'une vieille.
Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 231.
Par sorceries, maléfices et superstitions.
Monstrelet, t. I, fol. 65.
(chap. Encantamén, sortilegio, nigromansia.)

Don Gianni, a instansies de compare Pietro, fa un encantamén pera convertí a la seua dona en una yegua; y cuan va a apegáli la coa, compare Pietro, dién que no volíe cap coa, fa malbé tot lo encantamén.

5. Consortia, s. f., du lat. consortium, association.
Jamais non era estat, ni sos predecessors, de la consortia dels... heretys.
Chronique des Albigeois, col. 17.
Jamais il n'avait été, ni son prédécesseur, de l'association des... hérétiques. 
(chap. Consorcio, consorcios; assossiassió, assossiassions. May no habíe sigut, no son predecessó, del consorcio dels herejes o heretics. Pre + deceso, lo que se ha mort abans.)

Asociación cultural Amics del Chapurriau

Sortir, v., sortir, bondir, sauter, jeter.
Li malvays la levon d' aqui,
Dins la mar la volon sortir.
V. de S. Honorat. 
Les méchants la lèvent de là, dans la mer ils la veulent jeter.
Fer lo en l' escut un colp ta fort
Que del chaval lhiart a terra 'l sort.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 30.
Il le frappe sur l'écu un coup si fort que du cheval gris-pommelé à terre il le jette.
ANC. FR. Mais la royne Blance, sa mere, l'aperçut bien et le vint prendre par la main, lui disant: Venez-vous-en, car vous ne faites rien icy, et le sortit hors de la chambre. Joinville, p. 241. Coll. des Mémoires.
CAT. ESP. Surtir. PORT. Sortir. IT. Sortire. (chap. fé eixí; fé saltá del caball.)

2. Ressort, s. v., ressort, juridiction.
Sotz autrui ressort.
G. Riquier: Ancmais per.
Sous juridiction d'autrui.
Domna, vos m' avetz et Amors
El vostre rich, leial ressors.
T. de Jauris et d'une Dame: Domna vos.
Dame, vous et Amour vous m'avez sous votre noble, loyale juridiction.
(chap. Ressort, jurisdicsió, poder.)

Sos, pron. poss. m. 3° pers., lat. suus, son, ses.
Voyez la Grammaire romane, p. 204.
Sing. suj. Sos rics pretz es en l' aut capduelh.
Guillaume de Cabestaing: Aissi cum selh.
Son puissant mérite est dans le haut rang.
Mill tan es doblatz sos bes
Qu' el comtes del escaquier.
P. Vidal: Tant an ben.
Mille fois autant est doublé son bien que le compte de l'échiquier.
ANC. FR. Molt estoit granz ses patremoines.
Fabl. et cont. anc., t. 1, p. 292.
Plur. rég. Cels que fan sos comans.
Folquet de Marseille: Si cum sel qu' es.
Ceux qui exécutent ses commandements.
En mos ditz totz sos afars abays.
B. de Ventadour: Quan la fuelha.
En mes discours tous ses mérites j'abaisse.
CAT. Sos. (chap. Son germá, sons pares (lo seu, los seus); sa mare, san germana, san germanes, - la seua, les seues -)

2. Son, pron, poss. 3° pers. sing., lat. suum, son.
Rég. Com batalhiers qu' a perdut son basto,
Que jai nafratz sotz l' autre campio.
G. Magret: En aissi m.
Comme combattant qui a perdu son bâton, qui gît blessé sous l'autre champion.
Pres suy...
... De son pretz tenir en car,
E de son laus enavantir.
Le Comte de Poitiers: Mout jauzens.
Je suis près... de son mérite tenir en prix, et de son éloge mettre en avant.
CAT. Son.

3. Sieus, Seus, pron. poss. m. 3° pers., lat. suus, sien.
Sing. suj. Tant es sobr' els aussors fuelhs
Lo sieus pretz, e senhoria.
Arnaud de Marueil: Us guays amoros.
Tant est sur les plus hauts feuillages le sien prix, et domine.
Sieus sui e sieus serai jasse.
Peyrols: Atressi.
Sien je suis et sien je serai toujours.
Rég. Deus! lo sieu tort m' ochaizona.
B. de Ventadour: La doussa votz.
Dieu! le sien tort elle me reproche.
Be m' estera s' ades vis
Lo sieu bel cors gais, joios.
Folquet de Marseille: Ja no volgra.
Bien il me serait si incessamment je visse le sien beau corps gai, joyeux.
Subst. Per domna ai ja vist ieu
A mant hom despendre lo sieu.
G. Adhemar: Ieu ai ja.
Pour dame j'ai déjà vu par maint homme dépenser le sien.
CAT. Seu. ESP. Suyo. PORT. Seu. IT. Suo. (chap. Seu, seus, seua, seues.)
Plur. suj. Li sieu belh huel traidor
Que m' esgardavon tan gen.
B. de Ventadour: Era m conseillatz.
Les siens beaux yeux traîtres qui me regardaient si gentiment.
Cant Honoratz o saup e li sieu compagnon. V. de S. Honorat.
(chap. Cuan Honorat y los seus compañs u van sabé.)
Quand Honorat le sut et les siens compagnons.
Rég. Qui 'ls sieus bos aips vos volia comtar.
Aimeri de Peguilain: Anc no cugei.
Qui les siennes bonnes qualités vous voulait conter.
Confessarai lo sieu nom davant los angels sieus. Trad. de l'Apocalypse.
(chap. Confessaré lo seu nom dabán dels seus angels.)
Je confesserai le sien nom devant les anges siens.
Subst. Sitot son greu e perillos li fais
Que fai als seus soven Amor soffrir.
P. Raimond de Toulouse: De fin' amor.
Quoique soient griefs et périlleux les faits que fait aux siens souvent Amour souffrir.
Las meravillas grans que Dieus fai per los sieus. V. de S. Honorat.
(chap. literal: Les maravilles grans que Deu fa per los seus.)
Les grandes merveilles que Dieu fait pour les siens.
ANC. FR. Or est travers entre les suens. Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 237.
ESP. Sus. PORT. Seus.

4. Siei, Sei, pron. poss. m. plur., lat. sui, ses.
Suj. Don devon aver temor
Siei enemic.
G. Riquier: S' ieu ja.
Dont doivent avoir crainte ses ennemis.
Tug sei fag son entier.
B. de Ventadour: La doussa votz.
Tous ses faits sont entiers.
IT. Suoi.

5. Sa, pron. poss. f. 3° pers., lat. sua, sa.
Sing. suj. Sap que sa domna 'l trays.
(chap. Sap que sa dona lo traissione : l'engañe, li fot los cuernos.)
P. Rogiers: Al pareissen.
Sait que sa dame le trahit.
Agar, sa esclava. Hist. abr. de la Bible, fol. 6.
Agar, son esclave.
Rég. Sol ma dona m deng voler
E sa paraula atendre.
B. de Ventadour: Amors e que.
Seulement que ma dame me daigne vouloir et sa parole tenir.
Per cobrir sa dolor.
Giraud le Roux: A ley de.
Pour couvrir sa douleur.
L'A s'élidait ordinairement au devant d'un mot qui commençait par une voyelle. 
Dona met mout mal s' amor.
Azalais de Porcairagues: Ar em el freg.
Dame place moult mal son amour.
ANC. FR. Des péchiez que fist en s'enfance. Roman de la Rose, v. 4554.
CAT. Sa. (MOD. La seva, les seves.)
Pl. suj. Sas espatlas semblon trasdossa.
P. Cardinal: D' Esteve. 
Ses épaules semblent endosse.
El en bec e li sieu filh e sas bestias.
Trad. du N.-Test., S. Jean, ch. 4.
Il en but et les siens fils et ses bêtes.
Rég. Vol dire que layssadas avia totas sas enfantilhorgas. V. et Vert., fol. 105.
Veut dire qu'il avait laissés tous ses enfantillages.
Quan mi remembre sas beutatz.
Gavaudan le Vieux: Dezemparatz.
Quand je me rappelle ses beautés.
CAT. Sas. (N. E. las sevas : les seves.)

6. Si, pron. poss. f. 3° pers. sing., sa.
Qui plus ama finamen,
De si dons ditz, qu' ilh o enquier.
Deudes de Prades: En un sonet.
Qui plus aime tendrement, de sa dame il dit qu'elle le réclame.

7. Sia, Sua, Soa, Sieua, pron. poss. f. 3° pers., lat. sua, sienne, sa.
Sing. suj. Aquist forest es tota sia. V. de S. Honorat.
Cette forêt est toute sienne.
La sieua vianda sia sorbicio. Trad. d'Albucasis, fol. 67.
Que la sienne nourriture soit breuvage.
Rég. J. C. volc abandonar la sia plazen cara e reveren als orres escopimens dels Juzieys. V. et Vert., fol. 98.
Jésus-Christ voulut abandonner la sienne face gracieuse et vénérable aux dégoûtants crachats des Juifs.
Ni la soa compaigna
No us plassa usar.
Pierre de la Caravane: D' un sirventes.
Ni la sienne compagnie ne vous plaise fréquenter.
En la sua potestat. Titre de 1059.
(chap. En la seua potestat. Lo chapurriau del añ 1059 se entén prou be, ¿a que sí?)
En la sienne puissance.
El vescoms lo fetz baile de tuta la sua terra. V. de Pierre Pélissier.
(chap. Lo vizconde lo va fé baile de tota la seua terra.)
Le vicomte le fit bailli de toute la sienne terre.
A la sieua honor. V. de S. Honorat.
(chap. A la seua honor.)
Au sien honneur.
ANC. FR. La tue aneme iert pur la sue. Anc. trad. des Livres des Rois, fol. 117.
Dit qu'il en parleroit à la soe gent. Villehardouin, p. 9.
Que il viengne de seue part. Roman du Renart, t. I, p. 335.
Il avoit lessié la seue bataille. Joinville, p. 66.
Avoit la seue forterece.
Fabl. et cont. anc., t. 1, p. 168.
CAT. Sua. ESP. Suya. PORT. IT. Sua. (chap. Seua, seues.)
Rég. Fez d' elleis suas cansos. V. d'Elias de Barjols.
Il fit d'elle (les) siennes chansons.
Cant ausirian las trompas sieuas. Philomena.
Quand ils entendraient les trompettes siennes.
Dos cantadors que cantavon las soas cansos. V. de Giraud de Borneil.
(chap. Dos cantadós que cantaben les seues cansons.)
Deux chanteurs qui chantaient les siennes chansons.
ANC. FR. Et me mit mes deux mains entre les seues. Joinville, p. 127.
(chap. Y me va ficá les meues dos mans entre les seues.)
CAT. PORT. IT. Suas.