Mostrando las entradas para la consulta dreta ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta dreta ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

jueves, 30 de abril de 2026

ORACIO DE NOSTRO SENYOR JHESU-CHRIST

ORACIO DE NOSTRO SENYOR JHESU-CHRIST (1). 


(1) Códice del monasterio de san Cucufate del Vallés, titulado Miscellanea ascetica, fól. 51.

ORACIO DE NOSTRO SENYOR JHESU-CHRIST


Jhesu-Christ fill de Deu viu per la volentat de pome (2: pare omnipotent) he per hobra del Sant Sperit e per la tua sancta misericordia vengist an aquet mon presit carn umana e nesquist de la Verge e donist batisme e penitencia e sacrifici els altres sagramens de Sancta Esgleya an remisio de nostros peccats e soferist per nos fam e set e calor et fret e tribulacions et angoxes e malananses e suor de sanch e persegist he venut e pres e ligat e despulat e asotat e justiciat e estridat e anbeneat e apelat e ferit e scupit e scarnit e clauficat e de fel e de vinagre abourat e lenseyat (alanceado) e mort e sabolit per la nostra redempcio e devalest en infern tragistne los teus amichs e resucitest el ters dia e pugest e la tua vertut gloriosament a la dreta part del teu pare e vandras el dia del judici a jutgar los vius e los morts e daras a quescu son guardo segons que auras servit tu est Senyor meu e Creador e Redemptor e Salvador meu refugi gloria amor e dolçor heretat et esperansa mia tu Senyor Creador e lou e beneesch e a tu fas grat he gracies del ben del honrament e de la misericordia que as fet a aquest teu peccador e a tota la tua crestiandat a tu Senyor me pinet em comfes de tots mos peccats que hanc fiu del dia ansa que fuy nat antro a la ora dare en pensar an obrar an parlar en oyr ne en negune altra manera que jo pusque aver peccat de tot so quim membre e nom membre de tot dich ma colpa e prec Deu quem aja vera merce e precte Senyor tu qui vengist apellar los peccados a penitencia que no garts los meus peccats ne les mies falides mas donem gracia e illuminament que jols pusque conexer e antendra e quen vengua a vera penitencia e a vera confesio e a vera esmana e a vera satisfacio e placia a tu Senyor qui perdonist a madona Sancta Maria Magdelena e a moysi sent P. e al ladre an la creu e rebs a merce tots los ves penidens que tu ajes merce daquest ver peccador e perdonam segons la tua misericordia e guardem de pecar e de falir e de fals testimoni e de male fama e de mort soptane e mostram a dir e a fer la tua sancta volentat e a tenir tostemps de la mia vida antro al dia de la mia fi e an totes les mies cuytes Senyor te clam vera merce quem sies ajudador e defenedor e quem ampars lo meu sperit an les tues beneytes mans e quem dons vide perdurabla Amen.

Boecio, códice, monasterio de Ripoll

 BOECIO. (1)

(1) Códice del monasterio de Ripoll, titulado Vida y milagros de Santos, n.° 113, fól 141.
La materia que encierra este fragmento tiene marcados de vez en cuando unos espacios, que serían destinados para ocuparlos con el número respectivo de los capítulos en que se divide, de lo que se olvidaría, sin duda, el escribiente, menos en los espacios quinto, séptimo y octavo, donde efectivamente se lee la palabra 
capitol con el número que, por orden, corresponde a cada uno. Advertimos, pues, que hemos llenado los espacios donde se omitieron las indicaciones referidas, con las que les correspondieran; y esto lo hacemos, tanto para que se note mejor la distribución de la materia, como porque así se deja ver claramente que el trozo que falta al principio ha de ser tan solo una pequeña parte del capítulo I°.

monasterio de Ripoll, Boecio, Boeci, Boheni



....... La qual cosa en breu los vendria en ajuda contra lo dit Theodorich el despol posseyria del regne posant falçament titol de tracio al dit Boheci per ço cor era major e pus virtuos e pus poderos quels altres. Empero era innocent en la cosa. E en absencia del dit Boeci fo promulgada sentencia contra ell que fos exiylat e mes en preso en la ciutat de Pavia on per colpa malament fenta fo malmenat e per aço car era bo e discret e coratios e no frevol axi com virtuos e bo jatsia que soferis tribulacio en lo seu cors empero temprava e vencia la sensualitat per bona raho per la qual cosa feu aquest libre en lo qual mostra que ell sentia be la tribulacio en lo cors mas empero axi com virtuos soferia valentment la fortuna contraria car humanal cosa es sentir les adversitats mas empero sil hom leva lo seu enteniment alt envers la veritat sobirana conexera clarament que nos deu del tot esmeylar ne si matex desemperar. On podets notar que en altre manera esta hom trebayllat per passions senssibles e en altra manera quant te lo enteniment exalçat envers los bens vertaders e per ço car Phylosophia qui vol aytant dir com saviesa feu levar lenteniment del hom envers los dits bens. E per aço lo dit Boheci en aquest libre posa si matex en loch de persona torbada per tribulacions e posa la Phylosophia en loch de persona qui seguex e conex veritat axi com si eren IIes persones ques rahonassen perque posa les sues dolors ab les rahons de les dites dolors e la Philosophia lo consolava anullant les rahons de les dites dolors perque lo dit libre a nom de consolacio de Phylosophia quaix que fossen II persones ço es la una malalta e laltre que fos metge e que fossen maestre e dexeble perque lo dit Boeci comença a dir planyent en axi.

Lo II capitol.

Aylas jo qui solia esser estudi he qui he feyts molts libres e diverses dictats e qui htresladats molts libres de Philosophia de grec en lati axi com la methafisicha de Aristotil e la arismeticha de Nithomachi pare del dit Aristotil mentre jo era en la flor del meu estudi estant en gran benanança aylas aram cove de fer dictats de plant e de dolor per los quals puxa mostrar la mia miseria regant ab lagremes de plor vertader la mia cara e jatsesia quem hajen tolt tot ço que jo posseya empero nom han poscudes tolre les mies sciencies ans aquelles me acompanyaran e nos pertiran de mi e aquelles soles son companyia mia. - On es notoria cosa que lo dit malvat Theodorich per la sua crueltat tolch a Boheci tota persona qui hagues ab ell privadea e negun seu amich nol gosa seguir ne li lexa negun seu conexent a son servey e part aço havial desposseyt de tot quant havia mas per ço car los bens e les riqueses de la anima no desemparen hom no poden esser toltes per mans estranyes per aquesta raho diu que les sciencies que ell se havia guanyades estegeren ab ell e no pogueren esser enpetxades per negun. E per ço dix Catho aprin alcuna sciencia a art car si per aventura se mudava e fugia la tua fortuna la sciencia tots temps romandria ab tu e not desemperaria dementre que haguesses vida. En apres Boheci fa comperacio del seu temps passat al present dient aytals peraules - ay mesqui la gloria de la mia benanança que e hauda en los temps passats e la verdor del meu jovent aram som tornats en desolacio dels meus fets en la mia triste veylesa. - Notats que compara lo jovent a verdor car axi com planta quant es be vert mostra que deu be aprofitar en fruyts axi la persona cant en son jovent comença ben faent bones obres e virtuoses es garda de mal demostra que deu esser bona e profitosa plasent a Deu e a gents. E per aquesta raho Boeci en son jovent era estat bo e virtuos e ara en se veylea se veya en tristor e havia major raho de planyer perque dehia - ara es aquest temps per los mals que sofir mes venguda soptosa veylea la qual se apar en aço car soptosament son tornat canut e magra e rugat (canoso, magro, arrugado). - Aci notats que per ço cor los mals e les tristors fan cuytar la persona a veylesa per tal quant tots los accidents de la anima exceptat goig e alegria sequen lo cors de la humiditat radical que es fonament de la vida e per aço cuyten hom a la mort per força cove de enveylir la persona per tristors. E per ço car per les engoxes de la anima lo cors pren mudament segons mes e menys per aquesta raho lo dit Boeci torna canut soptosament de la qual cosa se esdevench una gran meraveyla en Bolunya la grassa on quant I hom fos jutgat a mort li tornaren tots los cabeylls blancs dins espay de I die natural e empero non havia negun blanch. E axi mateix per ço car dolor toll a hom la sabor de les viandes per ço lo dit Boeci no podia ben menyar perque torna rugat e tremolos per ço car per defaliment de vianda la pell del hom no compleix ne la persona no pot haver força. En apres se clamava de la mort perque no venia car per la dolor que havia ne soferia la desiyave dient que la mort lavores es cruel quant ve a la persona estant ebenanança e lavores es bona quant ven a hom en temps de adversitat e de pobrea e de tristor car en aytal temps es per molts desigada e menys es temuda mas comunament fa lo contrari axi com a cruel car menysprea les pregaries e les lagrimes e los sospirs e gemechs de les persones que la desigen quant son posades en miseria e ve a aquells qui son en bona anda e han ço que volen e dix - o mort perque es axi cruel perque no vens ara quant me veus en tanta dolor e quem faries gran plaser e fugs a mi mesqui posat en gran tristor. E en apres repren los henamichs dient axi - o amichs meus quim teniets per benehuyrat e mavets moltes vegades loat veus ara que son caygut e aterrat soptosament e mes venguda mala ventura perque podets conexer que la mia benahuyrança no era ferma ans era vana perque vanament son estat loat per vosaltres. -

Lo IIIe capitol.

Mentre ques penssava en les dites coses ab dolor e hagues callat e estigues tot consiros en son lit aperechli una dona a la part dreta del seu cap la qual havia la cara molt bella e digne de gran reverencia e havia los huylls flamajants e molt avists la color de la sua cara era tota viva e frescha en senyal de bona compleccio e de benignitat. Aquela dona havia molt gran força e era ten antiga e veylla que no poria jo dir la sua hedat de dies e de ayns. La granesa del seu cors era molt duptosa car alscunes vegades era axi minua com les altres persones e a vegades era ten alta que del cap tochava al cel e sil volia I poch alçar trespassava lo cel. Les sues vestadures eren fetes de filadura molt prima e delicade e molt soptilment e eren de tal materia que nos porien corrompre les quals vestadures la dita dona havia texides e fetes per aximatexa. La color de las dites vestadures era semblant a negror de fum que roman en les pintures ennegrides per veylesa e per fum e en les estremitats de les dites vestadures eren texides dues letres ço es P e T la P era baix en les faldes e la T era entorn del cabeç e de la P entro a la T havia pintura a manera de grasons. La dita vestadura era esquinçada en alcuns lochs per ço cor alscuns robadors la volien pendre per força perque la havien rompuda e esquinçada ab les mans car fugi e no la prengueren. La dita dona tenia en la sua man dreta libres en la ma esquerra un ceptra


Lo IIII capitol.

Aquesta dona era la Philosophia la qual es dita dona per ço car axi com a dona se pertany segons la sua condicio de nodrir lom. E per ço naturalment ordonada axi la Philosophia fa lom perfeyt e acabat nodrint e informant aquell nedeameat ab ella.
E estava sobre lo seu cap per ço cor havia torbat lo seu enteniment per la ira que havia no la posa en lo cap lo qual es lo seu loch car ira empatxa lenteniment que no pot conexer la veritat clarament. Aquesta dona fou mare dells savis antichs perque Plato e Demostenes dixeren que havien haudes dues mares ço es natura e philosophya e dehien que natura los havien feyts materials e philosophia los havia denegats de vicis e informitats de virtutz. La dita dona havia la sua cara molt bella e digne de gran reverencia es deguda a persona virtuosa la qual cosa ço es que alcun sia virtuos segons los phisonomichs se demostra mes en la cara que en neguna altra pertida de la persona segons un proverbi qui diu axi la vostra cara mostra quina es la condicio vostra car per la cara conex hom en alguna manera la condicio de la persona. Encara mes la dita dona havia los huyls flamejants per ço cor la persona savia conex clarament e soptil veritat e bonesa e no pot esser tost enganada car gardes de engan. E la color de la cara sua mostrave benignitat car saviesa e fe fan esser hom benigne. La sua hedat de dies era molt antiga per ço car ja era en lo començament del mon perque diu Salamo en lo libre dels proverbis en lo VIIIe capitol quant Deus aparaylava los cels ja era ab Deu ordonant totes coses per la sua estatura duptosa. Dona entendre que a la persona savia se pertany que hage cura de les coses altes e axi matex algunes vegades de les coses baxes ço es de les celestials e terrenals. Per les vestadures Ion enteses les sciencies car axi con les vestadures comprenen e encloen dins si la persona vestida axi les sciencies encloen dins si saviesa e la embeleexen los fils prims son los principis e les regles que son en cascuna sciencia los quals aparen e son soptills mas quant son be ordonades donen compliment a la sciencia los quals principis la Philosophia avia texits car a saviesa se pertany de fer e ordonar les dites regles. Mas per ço car los entichs savis feeren molts e diverses libres de philosophia molt escurament per ço car perlaren per semblances posa que la color de les vestadures eran semblants a ymages fumoses e veylles. Per les dites letres ço es P e T son enteses dues coses ço es principi e terme e la I deu esser ab laltre car poch valria començar la cosa si no la termanava hom. E axi com aquell qui vest es comença a vestir les faldes e puis vest lo cabeç e axi vest tota la vestadura quant de les faldes es vengut al cabeç tot en axi del principi ab grasons ço es poch apoch aconseguex hom lo terma ço es a saber començant obres virtuoses e meylorant en aqueles havent conexensa de les coses en guisa que depuis finalment puxa pujar a la contemplacio divinal on aura clara conexença sens miga e sens triga. La dita vestadura era estada esquinçada forcivolment. Aços diu per molts qui soptosament e per força volen saber les sciencies e prenenne de la Ia I poch e de laltre altre poch e finalment non han neguna empero volen esser comtats entre els savis. Per los libres que tenia son enteses les sciencies les quals deu ensenyar persona scient e les quals ell ha apreses per los libres mes que per altra cosa. Per lo ceptra es entesa correccio car al hom savi se pertany de corregir e de castigar los homens fols. Aquestes dues coses ço es ensenyar e corregir no poden esser fetes sens saviesa. Los filosops pintaven la dita Philosofya en altres e diverses maneres car alscuns la pintaven jahent en I lit per ço que la anima reposant conquer saviesa e pintaven IIII donzeles que aportaven lo lit. La primera havia nom amor la segona trebayl la terça cura la quarta vigilia car per amor obraz e trebaylant obran e acaban e ab cura provehim e veytlant nos guardam de coses contrarioses. Altres la pintaven estant en los portals dels temples e sobre lo seu cap scrivienhi aytals peraules – usatge ma engenrada memoria ma infantada avorresch los fols e les obres vanes. - Aquests breument dehien en quina manera a hom saviesa e ço de ques deu gardar tota persona savia. Altres les pintaven en los lochs de les justicies axi com a regina seent en cadira e als seus peus estaven II homens entichs qui tenien la I genoyl baix en terra e xuclavenli les mameles cascun la sua e ella estenia los seus braces sobre els per la qual cosa es entes que veritat e bonea de justicie e de jutgement es feta e formada e nodrida ab let de philosophya e per aquella es fortificada e perfeta e acabada.

Lo Ve capitol.
En apres posa que feu la Philosophya on devets notar que per aço car havia compassio e pietat de Boeci tench manera de persona qui vol donar consolacio. E primerament li lunya ço que li donava tristor e depuys posay que li devia donar consolacio perque fo I poch comoguda car persona savia nos deu fortment enfelonir. E quant hac vistes les rahons de la sua dolor les quals lo agrevyaven e nol lexaven tornar al dret juy de raho dix de aqueles - qui a lexades acostar a aquest malaut aquestes putanyones soylades les quals per manera de medicina li donen veri lo qual fa les sues dolors crexer perque no pot garir ans se agreuge quant mes va mes. - On devets notar que persona savia no deu retenir ab si los pensaments que torben la raho mas deulos lunyar de si matexa. E per ço car seguir mes la volentat que la raho fa hom esser quaix bestial e sutze e per aquesta raho la Philosophia dix de les cogitacions seguens la volentat que eren putanyones soylades car aytals cogitacions moven hom a coses sutzes afalagant ab coses plasents axi com fan les putes giten los homens de raho els fan delitar en sutzures. En apres giras deves les cogitacions dienlos felonament - anatsvosen en mala ventura car sotz axi com les serenes de la mar que cantant dolçament maten les gents. - Diuse en les faldes que les dites serenes son en forma de fembres les qualls canten molt dolçament e tiren les naus faent faent adormir los homens per la dolçor de lur cant e puis aucienlosAxi aytals cogitacions paren plasents mas fan crexer la dolor en tant que fan venir hom a desesperacio si molt les aturave ab si. E quant aço ach dit les dites cogitacions se pertiren de Boeci ab gran confusio e no pogren respondre axi com a malmirentsE apres la Philosophya posa aqui les sues dozelles ço es les rahons virtuoses e bones per ço que guarissen Boeci qui havia los huyls ploroses e la pensa aterrada lo qual quant hac viste la dita dona e hac vist ques era axi ensenyorida com no la conegues e estech tot meraveylat e gira los seus huyls e la viste fortment envers la terra e espera que faria la dita dona. Notats quel hom qui es sotsmes a la sensualitat per avols pensaments ans ques puxa de tot levar per la lum de la raho ha primerament batayla dins en si entre la sensualitat e lenteniment fort trenca hom los ligams de la sensualitat regonexent si matex. En apres la Philosophya acostas en lo lit de Boeci e asigues sobre lespona. Aquest lit es lenteniment del hom e la espona es la sciencia especulativa en la qual se posa la Philosophya. En apres parla reprenent Boeci e dix
- o Deus e tan gran dolor es aquesta car la pena daquest baro es soptosament enderrochada pregon per vens terrenals de la fortuna e esli crescuda forment cura e ancia molt dampnosa e ha soptosament perduda la sua propia lum e es caygut en escures tenebres. - Aquest hom qui era virtuos e franch de totes ancies pegues e solia gardar e remirar lo cel axi com sil vees ubert es pensava en los moviments dels cels e del sol e de la luna e de les altres planetas e axi mateix de les esteles es pençaba en los mudaments dels elaments e de la mar e dels vents e de totes les dites coses vol saber raho pensaves encara en los sperits qui mouen los cels e per quina fin e com e encara en tots los temps e en les natures e en tot ço ques feya en la terra e en lo cel e en la migania e perque era habundancia o freytura de les coses ara veus aquest aytal com jau e quaix te apagada la lum de la sua pença e premut efexugas e greus de tristor e de dolor e te la sua cara baxa. O e ten gran estranyedat es que aquest qui ab ten gran pleser solia contemplar les coses celestials e ara es forçat de gardar la terra nescia e folla car per ella ço es per les coses terrenals moltes persones fan follies e nescieses e lexen estar vertadera saviesa.

Lo VIe capitol.

Mas de huy mes temps es que prenga alcuna saviesa e medicina de bon metge. On devets notar que la Philosophya tench manera de bon metge qui demana e vol saber lo conençament de la malauthia interrogant lo malaut e per aço fa interrogacions e demandes a Boeci cortesament. E axi com lo metge per les respostes del malaut revella e mostra al malalt alcunes coses que ell no sabia nes pensave perque lo malalt conex mils lo seu mal en es pus obedient al metge. E axi com lo metge comença a donar al malalt medicines leugeres e en apres les dona pus forts segons que a obs per ço car les forts farien mudaments massa soptoses per aquesta raho la Philosofya tench semblant manera en guarir Boeci consolantlo de les sues peraules començal a rependre suau e leugerament guardantlo en la cara e dix - no es tu aquell qui eres nodrit ab la nostra leyt ço es ab la nostra doctrina e es crescut e vengut a perfeccio per les nostras sciencies e qui eres escapat a les persones de la sensualitat e eres posat en gran fortalea de virtuts al qual nos haviem dades moltes bones armes les quals sino haguesses lançades e desemperades te hagren virtuosament defensat e no fores estat vençut. Diguesme tu al qual tantes gracias havem fetes coneysme perque cales parla ab mi. Demante si calles per vergonya o per esgleyament car certes mes amaria que calasses per vergonya car la vergonya no tol la raho ne lo seny. Esgleyament empatxa lo sen el enteniment mas segons que jo conech a tu pren axi espaordiment. -

Lo VIIe capitol.

E quant la Philosofya vee estar Boeci axi mut e quaix peria que no hagues lenga posali les sues mans ço es conaxença del seu defaliment als seus pits aço es quant hom torna a regonexença de si matex e lavors jatsesia que la raho sia carregada empero no es de tal vençuda ne aterrada perque dix Philosofya quant lo hac toquat - aquesta malalthia no es periylosa car es litargia que es exir de dret e de juy e de rahoExoblidades li son - dix ella - les armes que nos li haviem dades mas leugerament les cobrara sins pot conexer e per ço quens conega tochar liem los seus huyls qui estan cuberts de gran foscura de les coses terrenals. - En apres torchas los huyls ço es la raho e lenteniment ab la sua vestadura delicada los quals eren carregats de lagremes ço es de volentats terrenals e fosques car levali les sues turbacions e felonies de la sua pença e lavores lexaren les tenebres de turbacio e tornali quecom de la prima vigor ço es que lo seu enteniment fo illuminat.

Lo VllIe capitol.

qnant (quant) Boeci se fo I poch regonagut e hac aclarit lo seu enteniment volch asseiar si conexeria la dona. E quant hac alçats los huyls deves ella conech que aquela dona era Philosofya nodriça sua ço es conexença del sobiran be lo quall era lo derrer e milor de la sua consolacio les esteles de la qual Boecii havia molt sovinyades. E quant la hac coneguda dixli - o maestre de totes virtuts qui es enviada en terra e avellada del sobiran be ço es de Deu qui la tremet a diverses e a moltes persones com ses fet aço que tu sies venguda en aquesta solitut e preso del meu exiyll es tu matexa axi com jo falçament acusada. - Resposli la Philosofya en axi - o especial amich meu e com seria aço que jot desemparas specialment ara com per amor de mi sofers ten gran trebayl per mantenir la mia doctrina ço es que tot philosof deu mantenir sobre totes coses veritat e bonea e deu menysprear tota tribulacio qui li vinga per aquesta raho. E per aço nom estaria be que jo desemperas les persones ignoscens qui per amor mia soferen mal. Lo teu afany prench jo per meu ell vuyl ab tu soferir. E not pens que jom meraveyl del teu trebayll car a mi nom es novell empero ben saps tu que los antichs filosofs per conservar les nostras doctrines e per amor de veritat han sofertas moltes tribulacions. Car bet deu remembrar ço que has vist ço es que saviesa es molt menyspreada e avilada entre males persones car tots temps les persones folles contrasten a les savies e a les discretes. E no saps tu que ans que fos Plato amich nostre ja haviem haudes bataylles per los savis qui foren ans que ell dells qualls alscuns foren exillats e les altres hageren a fogir e alscuns prengueren mort. Ben saps tu que vivent lo dit Plato amich nostre Socrates maestre seu fo molt injustament perseguit e en presencia nostra pres mort per mantenir veritat. On devets notar que Socrates maestre de Plato feu I libre de unitat de Deu en lo qual prova per manifestes rahons que no devia hom fer honor ne reverencia divinal sino tensolament ha I Deu per la qual cosa foren somaguts contra ell los sacerdots de les ydoles qui preycaven molts deus. E acusarenlo ab lo princep de Athenes dient que ell havia dit mal dels deus per la qual cosa havia esser jutgat a mort en tant que fos sentenciat que begues I anap de veri en nom daquell deu que el creya la qual cosa ell no rebuja confiantse en Deu. E quant lo hac begut no li feu mal negun segons que diu I doctor per nom Macer. En apres fo forçat quen begues altre anap en nom de tots los deus de Athenes e ell protestant que per aço moria lo qual quant lach begut tentost mori per lo qual fo irat tot lo pobla qui aqui era present. E levarense contra los dits sacerdots e ocierenlos tots. E prengueren lo cors de Socrates e ab gran honor soterrarenlo en lo templa axi com aquell qui era amich de Deu vertader. E apres la mort de Socrates los seus dexebles se depertiren en diverses oppinions e jatsesia que alscuns mantinguessen alscunes errors empero aytembe mantenien alcuna pertida de veritat e per aquella soferien molts trebays jatsesia que fossen fols en altres. E si a tu no baste la fuyta de Anagaras ne lo veri de Socrates ne los turmens de Zeno per ço com eren grechs e estranys de la tua nacio empero deuriat menbrar de Cani e de Senecha e de Sora car tots aquests foren molt excellents philosops romans axi com tu metex e tots hagueren molts e bons dexebles e tots han soferts diverses turments per amor de veritat e de bonesa. Car Senecha segons ques comte en la istoria dels romans fo mestre de Nero quant fo feyt emperador e faes I die gran convit estant en la sua emperial magestat e vees Senecha maestre seu qui era en lo palau remembrali com moltes vegades lo havia ferit per nodrir e per castigarlo e soptosament mogut de gran ira feulo venir denant e dixli que elegis en quina mort volia morir car daqui avant no podia mes viure e mana quel matassen denant ell en aquella mort que ell mes elegiria lo qual forçat elegi que fos sagnat de dos brassos e posat en I bayn. E an axi nodri corp qui li tolch la vida e mori. Donchs aquest e los altres damunt dits sofariren mort per los castichs que donaven a les persones malvades volentlos nodrir e sostengren moltes e diverses tribulacions empero es romasa excellent e digna memoria de ells e no havia molt temps passat que eren estats morts e no foren morts axi ne tentost sino per ço cor eren molt savis en sciencies e en custumes de les males persones perque foren perseguents car tots temps fo que les bones custumes son perseguides per aquells qui tenen mala vida. Donchs no veig raho perque tu lot deges meraveylar si los bons homens estant en la mar salada e tempestuosa daquest mon soferen amergures e tempestats per les ondes grans qui hi son. E axi com la mar es amergosa e salade e tempestuosa axi es la vida de les gents mentre son en lo mon e jatsesia que les bones persones soveny sofiren tribulacions e persecucions per los mals per ço car les bones persones son poques e les males son moltes e quaix sens fi ques mouen mes bestialment seguint la lur propia voluntat que no rahonablament seguint lo dret juy de raho e per aço perseguexen los bons en moltes maneres empero per ço car saviesa venç malicia e bonea sobrepuge a malesa e la intencio e lo proposit dels savis e dels bons homens es aytal que no deuen aver anchia dels desplers dels mals homens ans los plau quels sien desplasents per raho jatsesia que les males persones sien moltes e molt poderoses per poder mundanal empero no deuen esser temuts per aquests car les dites males persones no han ab si regidor qui les govern car defall-los la raho qui deu regir e governar les gents ans son axi com la nau sens thimo e sens govern en la tempesta qui nos pot regir ans esta en gran periyll e per aquesta raho si ells se ajusten contra aquels quils donen les bataylles no poran haver victoria dels bons cor fermanse en aquella cosa qui no ha en si fermetat e los bons son regits per la virtut intellectiva que es regidora dels savis e informals de bonesa e de veritat e menals a la gran força e a la forts torra del sobiran e vertader ben hon han plasent contemplacio possehint los grans tresors de saviesa perques poden traure escarn dels fols los qualls han lexat lo vertader be e sonse occupats en coses qui res no valen ne poden profitar verament cor son transitories e decaybles e leugeres e frevols e altes e vallayades de molts bens. E axi o dix Enpodocles segons que recomte Theofautus en lo començament del libre de plantes qui diu que III coses son qui per lur excellencia sobrepugen totes les altres en aquesta vida. La primera menyspreu de la honor terrenal e de fortuna. La segona es desig de la benanança eternal. La terça es illuminacio del enteniment e de la volentat. La primera es ten bona que no es altre pus honesta e per res non es hom ten benehuyrat com per la segona e no es res que tant hom faça a conseguir les dites II com la tercera. E per ço car la torra es força dess... ta es ben garnida de les dites III coses per aquesta raho no ha pahor de res. E posar tene eximplis naturals en coses manifestes hon un hom qui ha lenteniment clar axi com lo cel com es ben sere posa sots los peus tota fortuna contraria menyspreant aquella e aquel jutge be e dreturerament qui per fortuna contraria nos lexa decaure e per fortuna de benanança no exalça lo seu cor aquest aytal pot ben tenir sens temor la cara ferma contra tota adversitat e no li calra haver paor de les ones tempestuoses mundanals per torbades e irades qui vinguen ne sera sobrat per la tempestat de la mar mundanal ne sera enderrochat per enpenta de vent ne cremat per ardor de foch ne aterrat per colp de pedra de giny ne sera mogut de son loch axi com para la furor del poble a moviment de mar e la envege dels henamics lagoters a vent e la ira dels senyors mundanals a foch e al colp de pedra de giny les quals coses temen vanament les gents folles e per aço son vençudes leugerament mas les persones savies no les qual tembre. Seguexse en apres o mesquins de homens e perque havets temor e estats espaordits e meraveyllats de les ires malignes e cruels dels mals senyors car sius en prenets be esgart no han ab si regidor ne capita perque no deuen esser temutz car no han força ne vigor. E per aquesta....  

domingo, 26 de abril de 2026

Roman

Roman, adj., lat. romanus, romain.
Annaran drecha via per lo camin Roman. V. de S. Honorat.
(chap. Anirán dreta vía per lo camí romano : la calsada romana, per ejemple la que comunique Beseit en Tortosa, GR-8.)
Iront la droite voie par le chemin romain.
Onrada n' er la corona romana,
Si 'l vostre cap s' i enclau.
Bertrand de Born: Ges de disnar.
Honorée en sera la couronne romaine, si le votre chef s'y enferme.
ESP. PORT. IT. Romano. (chap. Romano, romanos, romana, romanes.
La “báscula” romana.)

statera romāna, romana, balansa, báscula

- Roman, qui appartient à l'idiome roman, l'une des langues de l'Europe latine.
Tramet lo vers en chantan
G. Rudel: Quan lo rius.
Je transmets le vers en chantant en pure langue romane.

Geoffroi Rudel, Jaufrés Rudèls de Blaia, Jaufré Rudel de Blaye,


Subst. D' autres noms a prezen
N' i a, segon romans.
G. Riquier: El noms del.
D'autres noms à présent il y en a, selon le roman.
Aquest peccat es apelat en letra (lati) presomptio, mas en romans se deu apelar folla esperansa. V. et Vert., fol. 10. 2e Ms.
Ce péché est appelé en latin presomptio, mais en roman il se doit appeler folle espérance.
Segon romans e clercia. (ciencia, scientia, sciensa)
B. Martin: D' entier vers.
Selon roman et science.
ANC. FR. Ki ceste estoire en romanz mist.
Roman de Rou, v. 10442.
CAT. Romans. ESP. PORT. Romance. (chap. Romans; la Vita Christi escrita en llengua valensiana escomense “… romanç ...”; plana llengua romana.)

Kempis  Vita Christi POR Sor Ysabel  DE Villena Letra Gótica. Libro *Rarísimo Impreso *año (en lugar de virgulilla ñ hay ^ circunflejo desplazado a la derecha) 1497. Incunables 1973 (BNE)

- Ouvrage littéraire.
Aquest romans es acabat.
Épître de Matfre Ermengaud à sa soeur.
Ce roman est achevé.
Arnautz e cantava be, e legia be romans.
V. d'Arnaud de Marueil.
Arnaud et chantait bien, et lisait bien les romans.
ANC. CAT. Romans. CAT. MOD. Romanso. ESP. PORT. Romance. IT. Romanzo. (chap. Romans, romansos; romance, romansos.)

Romans, romansos; romance, romansos

2. Romansar, v., romancer, traduire en langue romane, écrire en roman.
Cel que volc romansar la vida sant Alban. V. de S. Honorat.
Celui qui voulut mettre en roman la vie de saint Alban.
De patz mon sirventes romansa.
Guillaume de Berguedan: Amicx marques.
Touchant la paix mon sirvente romance.
- Célébrer en roman.
Sels Andrieus qu' om romansa.
G. Faidit: Quoras que m.
Cet Andrieu qu'on célèbre en roman.
Part. pas. Lo libre que vos ay de lati romansat.
(chap. Lo llibre que (vos) tos hay del latín romansat; traduít al romans o chapurriau antic, com hay fet varies vegades.)
Frag. d'une trad. de la V. de S. Amant.
Le livre que je vous ai de latin traduit en roman.
CAT. Romansar. ESP. Romanzar, romancear. PORT. Romancear.
IT. Romanzeggiare. (chap. Romansá; romansejá té un sentit diferén, es com contá cuentos, charrá massa, etc. No sigues romansé, los de la Ascuma són uns romansés, la mestra de catalá es una romansera, les dones són algo romanseres.)

3. Aromansar, v., romancer, mettre en roman, en langue romane.
Verges, en vos ai mes auzar
D' aquest escrig aromansar.
Passio de Maria.
Vierge, en vous j'ai mis l'oser de romancer cet écrit.
(chap. Arromansá : traduí al chapurriau o romans.)

lo camí, Miguel Delibes, Moncho, chapurriau

domingo, 19 de abril de 2026

Regir

Regir, v., lat. regere, régir, gouverner, conduire.

 
Rey et imperador,
Duc, comte e comtor
E cavallier ab lor
Solon lo mon regir.
P. Cardinal: Li clerc.
Rois et empereurs, ducs, comtes et comtors et chevaliers avec eux ont coutume de gouverner le monde.
El temps que lo cors santz regia l' arcivescatz. V. de S. Honorat.
Au temps que le saint personnage régissait l'archevêché.
- Terme de grammaire.
Verbs qui vol regir e no vol esser regitz. Leys d'amors, fol. 42.
Verbe qui veut régir et ne veut être regi.
Part. prés. Reis dels Romas regens
Lo regne de Castela,
Tolet' e Compostela.
Nat de Mons: Al bon rei.
Roi des Romains régissant le royaume de Castille, Tolède et Compostelle.
Fig. Natura
Regen tota creatura.
Brev. d'amor, fol. 3.
La nature régissant toute créature.
Subst. Sian elegutz II bos et sufficiens mercadiers... li qual sian apellatz regens, et... qu' els digs regens, etc.
Cartulaire de Montpellier, fol. 226.
Soient élus deux bons et suffisants marchands... lesquels soient appelés régents, et... que lesdits régents, etc.
Part. pas. Per lor son regidas e principalmen governadas.
Leys d'amors, fol. 13.
Par elle sont régies et principalement gouvernées.
CAT. ESP. PORT. Regir. IT. Reggere. (chap. Regí, goberná, dictá leys; dirigí.)
 
vestidures, ornaments, Martín I el Humano, rey de Aragón; fisc, fisco; Regir
 
2. Reccio, s. f., lat. rectio, direction.
Pe es... necessari a bestias per movement e reccio e defensio.
(chap. Lo peu es... nessessari a les besties per al movimén y direcsió y - defensió o - defensa. Y sobre tot pera a fugí, cametes ajudéume, com va fé lo cagat de Carlitos Puigdemont, Podio de monte, Podiomontibus.)
Eluc. de las propr., fol. 61.
Pied est... nécessaire à bêtes pour mouvement et direction et défense.
 
3. Regire, Regidor, s. f., régisseur, gouverneur, patron, commandant.
Que sia dons e senher e regire.
(chap. Que sigue don (maestre, mestre) y siñó y regidó - gobernadó, patró, comandán.)
P. Cardinal: Atressi cum.
Qu'il soit maître et seigneur et régisseur.
Que Thomas sia lur regidor. Philomena.
(chap. Que Tomás sigue lo seu regidó, gobernadó, patró, comandán, jefe.)
Que Thomas soit leur gouverneur.
Coma son homes de mar, que, tantost co auzon la vos del regidor principal en la nau, corron, com belhugas de fuoc, per cordas e per albres a far son mandamen. V. et Vert., fol. 54.
(chap. Com són homens de mar, que, tan pronte com escolten la veu del regidó - comandán - prinsipal a la nau, corren, com purnes de foc, per cordes y albres (abres, mastils) a fé son manamén.)
Comme sont hommes de mer, qui, aussitôt qu'ils entendent la voix du commandant principal sur le navire, courent, comme bluettes de feu, par cordages et par mâts pour faire son commandement.
CAT. ESP. Regidor. PORT. Regedor. IT. Reggitore. (chap. Regidó, regidós, regidora, regidores; gobernadó, gobernadós, gobernadora o gobernanta, gobernadores o gobernantes; patró, patrons, patrona, patrones; comandán, comandans, comandanta, comandantes; lo jefe, los jefes, la jefa, les jefes.)
 
4. Regiment, Regimen, s. m., lat. regimentum, administration, gouvernement.
Lo regimen de l' abadia. V. de S. Honorat.
(chap. Lo regimén de la abadía; l'abadía; lo té l'abat o l'abadesa, lo prior o la priora - prioresa; administrassió, gobern.)
L'administration de l'abbaye.
Breumen conseil a qui pren regimenz
Que sia de totz afars amezuratz.
Un Troubadour Anonyme, Coblas esparsas.
Facilement je conseille à qui prend gouvernement qu'il soit en toutes affaires modéré.
So noble regimen. Cat. dels apost. de Roma, fol. 97.
(chap. Son noble regimén - gobern; son : lo seu; sons nobles regimens : los seus.)
Son noble gouvernement.
- Régime, conduite.
Vida d' ome, el regimen del mon, es ayssi coma mercadaria.
V. et Vert., fol. 63.
La vie d'homme, dans la conduite du monde, est ainsi comme commerce.
Lo regimen de las armas. Regla de S. Benezeg, fol. 14.
(chap. Lo regimén de les almes. Regla de San Benet, Benito, Benedicto, etc.)
La conduite des âmes.
ANC. CAT. Regiment. CAT. MOD. Regimen (N. E. Vaya, en el catalán moderno pierden alguna t final). ESP. Régimen (se lee regimen), regimiento.
PORT. Regimem, regimento. IT. Reggimento. (chap. Regimén, regimens; régim, régims, com los de Francisco Franco y Jordi Pujol. Oriol Junqueras igual tamé fa régim, pero no se li note, igual que a Juaquinico Monclús de la Ascuma, y yo mateix, que estic de bon añ.)
 
Regimén, regimens; régim, régims, com los de Francisco Franco y Jordi Pujol.
 
5. Regitiu, adj., régulatif, propre à régler.
Esperit... es del sanc purificatiu... de virtut natural propriament regitiu.
Tremor de cap ve per debilitat de virtut regitiva els nervis del col.
Eluc. de las propr., fol. 20 et 82.
L'esprit... est du sang purificatif... de vertu naturelle proprement régulatif.
Le tremblement de tête vient par débilité de vertu régulative aux nerfs du cou.
 
6. Dirigir, v., lat. dirigere, diriger, transmettre, adresser.
Part. pas. Letras dirigidas a nos.
Priv. conc. par les R. d'Angleterre, p. 34.
Lettres adressées à nous.
CAT. ESP. PORT. Dirigir. IT. Dirigere. (chap. Dirigí: dirigixco o dirigixgo, dirigixes, dirigix, dirigim, dirigiu, dirigixen; dirigit, dirigits, dirigida, dirigides; yo dirigiré; yo dirigiría la Ascuma si me dixaren (ja, ja); si yo dirixquera o dirixguera lo IEC o la AVL.)
 
Associació catalanista del Matarranya (ASCUMA) 4
 
7. Erigir, v., lat. erigere, ériger, dresser, élever, hausser.
Part. prés. Engendra tremor per forsa de virtut regitiva, en sus erigent.
Eluc. de las propr., fol. 82.
Engendre crainte par force de vertu régulative, en sus dressant.
CAT. ESP. PORT. Erigir. IT. Erigere. (chap. Erigí, alsá, eixecá : erigixco o erigixgo un monumén als caiguts, erigixes, erigix, erigim, erigiu, erigixen; erigit, erigits, erigida, erigides; yo erigiré; yo erigiría; si yo erigiguera o erigira. Cuan te vech eixí de la ducha en les bragues de Batman del Primark, ting una erecsió, me se erigix, alse, empine, eixeque la piula, y me se fique com un troncho de brócul.)
 
8. Perregir, v., diriger, conduire, exercer.
Li autre que s perregen
En fag d' armas comunamen.
Brev. d'amor, fol. 122.
Les autres qui se conduisent en fait d'armes communément.
 
9. Rector, s. m., lat. rector, recteur, gouverneur, supérieur.
Dieu, lo paire tot poderos, rector de ciel e de terra.
(chap. Deu, lo pare tot poderós, rectó del sel y de la terra; gobernadó, superió; retó.)
Cartulaire de Montpellier, fol. 171.
Dieu, le père tout-puissant, gouverneur de ciel et de terre.
Rector de las gleyas de Calmont.
(chap. Retó de les iglesies de Calmont.)
Tit. de 1256. DOAT, t. CXXXIX, fol. 83.
Recteur des églises de Caumont.
La sancta abadia mais non a tal rector. V. de S. Honorat.
La sainte abbaye plus n'a tel supérieur.
- Directeur, guide.
Sel qu' es rectors
Pauzatz en regimen
De nostra fe.
G. Fabre de Narbonne: Pus dels.
Celui qui est directeur placé pour conduite de notre foi.
Neis nostre rector
Dizon que peccatz es.
G. Riquier: Tant petit.
Même nos directeurs disent que c'est péché.
CAT. ESP. Rector. PORT. Reitor. IT. Rettore. (chap. rectó, rectós; gobernadó,  superió, directó. Tamé se diu y escriu “... viva la trompeta del siñó retó”; retós.)
 
Lo retó de Varlungo se gite en doña Belcolor, li dixe de fiansa un tabardo, y demanánli un morté, lay torne, y envíe a demaná lo tabardo dixat de fiansa; lay torne la bona dona en unes paraules de doble sentit.
 
10. Rectoria, s. f., rectorie, office de directeur.
Totz los curials del palays e de la rectoria. Carya Magalon., p. 8.
(chap. Tots los curials del palau y de la rectoría.)
Tous les curiales du palais et de la rectorie.
CAT. ESP. Rectoria (CAS. Rectoría). PORT. Rectoria. IT. Rittoria.
(chap. rectoría, rectoríes.)
 
11. Regla, Retgla, s. f., lat. regula, règle, instrument qui sert à tracer une ligne droite.
Bastit ses regl' e ses ligna.
Rambaud d'Orange: En aital.
Bâtis sans règle et sans ligne.
Fig. Tot o adordena a regla et a linha de razo.
V. et Vert., fol. 47.
Tout cela il ordonne à règle et à ligne de raison.
- Précepte, principe.
Una retgla d' ensenhamen.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Une règle d'enseignement.
Sun (o son) alcuns verbes que sun (o son) fors d' aquesta regla.
Gramm. provençal.
Sont aucuns verbes qui sont hors de cette règle.
Bos noyrimens dona regla,
E mals noirimens la tol.
G. Olivier d'Arles, Coblas triadas.
Bonne éducation donne règle, et mauvaise éducation l'ôte.
- Statuts d'un ordre religieux.
Es dicha regla, quar amena morgue a drecha via, e no 'l laissa desviar.
Regla de S. Benezeg., fol. 6.
Est dite règle, car elle conduit moine à droit chemin, et ne le laisse pas dévier.
Que nos dones la regla d'aquest sant monestier. V. de S. Honorat.
Qu'il nous donnât la règle de ce saint monastère.
Ieu no vuelh refeitors
Ni reglas.
Giraud de Borneil: Dels bels.
Je ne veux couvents ni règles.
Pertz te, si ta regla laissas.
(chap. Te perts, si ta regla dixes, abandones.)
P. Cardinal: Jhesum Crist.
Tu te perds, si ta règle laisses.
Adv. comp. Fay tot a regla coma peyralier lo mur tot engal a livell.
Totas cauzas fay a regla.
V. et Vert., fol. 66 et 59.
Fait tout à règle comme maçon le mur tout égal de niveau.
Il fait toutes choses régulièrement.
CAT. ESP. Regla. PORT. Regra. IT. Regola. (chap. Regla, regles; la Régula es una protagonista del llibre en chapurriau Los Sans Inossens, original de Miguel Delibes. Es san germana de Azarías.)
 
12. Reglar, adj., lat. regularis, régulier.
Substantiv. Li autre reglar
Co solon prezicar.
P. Basc: Ab greu.
Les autres réguliers comme ils ont coutume de prêcher.
ANC. CAT. Reglar. CAT. MOD. Regular. ESP. Reglar, regular. PORT. Regular.
IT. Regolare. (chap. Reglá, regulá, regularisá.)
 
13. Reglar, v., lat. regulare, régler, déterminer, régulariser.
Reglar disciplina. Regla de S. Benezeg, fol. 69.
(chap. Regulá la dissiplina o disciplina.)
Régler la discipline.
Part. pas. Pot reglat tener
Aquel movemen natural.
Hom la deu menar preza e reglada.
Brev. d'amor, fol. 55 et 5.
Il peut tenir réglé ce mouvement naturel.
On doit la mener prise et réglée.
ANC. CAT. Reglar. CAT. MOD. Regular. ESP. Reglar, regular. PORT. Regrar, regular. IT. Regolare. (chap. Reglá, regulá, regularisá.)
 
14. Regularitat, s. f., régularité.
En lors movemens regularitat. Eluc. de las propr., fol. 107.
Dans leurs mouvements régularité.
CAT. Regularitat. ESP. Regularidad. PORT. Regularidade. IT. Regularità, regularitate, regularitade. (chap. Regularidat, regularidats; aixó es regulá, ells o elles són regulás.)
 
15. Reglayritz, s. f., régulatrice.
Marit... la molher... fa dels sieus diners dispensayritz, de la companha reglayritz. Eluc. de las propr., fol. 71.
Le mari... la femme... fait de ses deniers dispensatrice, de la compagnie régulatrice.
IT. Regolatrice. (ESP. Regulatriz, reguladora. Chap. Reguladora, reguladores.)
 
16. Regularmen, Reglarmen, adv., régulièrement.
Entre doas vocals regularmen a son de z. Leys d'amors, fol. 5.
(chap. Entre dos vocals regulámen o regularmen té so de z.)
Entre deux voyelles régulièrement il a son de z.
Vol viure reglarmen. Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 3.
Veut vivre régulièrement.
CAT. Regularment. ESP. PORT. Regularmente. IT. Regolarmente.
(chap. regulámen o regularmen, de forma regulá, o seguín una regla, com la de San Benet.)
 
17. Regladament, adv., réglément.
Si no regladament hom ne vol uzar, es tot lo contrari.
Eluc. de las propr., fol. 27.
Si non réglément on en veut user, c'est tout le contraire.
CAT. Regladament. ESP. Regladamente. PORT. Regradamente.
IT. Regolatamente. (chap. Regladamen.)
 
18. Irregular, Yregular, adj., irrégulier.
Seria irregulars aytals dansa. Leys d'amors, fol. 40.
(chap. Seríe irregulá tal dansa.)
Serait irrégulière pareille danse.
Yeu pensi veramen qu' el seria yregular. Arbre de Batalhas, fol. 113.
Je pense vraiment qu'il serait irrégulier.
CAT. ESP. PORT. Irregular. IT. Irregolare. (chap. Irregulá, irregulás.)
 
19. Iregularitat, s. f., lat. irregularitatem, irrégularité.
Per que en portara pena de iregularitat.
Arbre de Batalhas, fol. 113.
C'est pourquoi il en portera peine d'irrégularité.
CAT. Irregularitat. ESP. Irregularidad. PORT. Irregularidade. IT. Irregolarità, irregolaritate, irregolaritade. (chap. Irregularidat, irregularidats.)
 
20. Arailar, v., régler, établir.
Fan lhi son omatge arailar.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 43.
Lui font son hommage établir.
 
21. Rei, Rey, Re, s. m., lat. regem (rex), roi.
Gent fai nostre reis liouranda.
Bertrand de Born: Gent fai.
Gentiment fait notre roi fourniture.
Fonsalada, bon drogomanz
Siatz vas mon senhor lo re.
(chap. Fonsalada, bon intérprete, (sigáu) anéu cap a mon siñó lo rey. Fon ya se escribíe sense t final al chapurriau antic de Bernat de Ventadorn, Ventadour.)
B. de Ventadour: Ges de chantar. Var.
Fonsalade, bon interprète soyez envers mon seigneur le roi.
Cortz de prelatz
O de rey o de comtor.
B. Carbonel: Amors per aital.
Cour de prélat ou de roi ou de comtor.
Fig. Reis dels cortes e dels pros emperaire.
Bertrand de Born: Mon chan.
Roi des courtois et des preux empereur.
Anc l' entresenh, faitz ab benda
De la jupa del rey d' armar,
Que ilh baillet, no lo poc guizar.
Bertrand de Born: Quan vey pels.
Oncques l'enseigne qu'il lui donna, faite avec (la) bande du pourpoint du roi d'armes, ne le put diriger.
ANC. FR. Rei nus dune ki sur nus ait poested.
Anc. trad. des Livres des Rois, fol. 9.
En la curt le reis conversot.
Marie de France, t. 1, p. 256.
CAT. ESP. Rey. PORT. Rei, rey. IT. Re, rege. (chap. Rey, reys.)
 
Un palafrené se gite en la dona del rey Agilulfo
 
22. Regulh, s. m. dim., lat. regulus, roitelet, petit roi.
Puis non aura en Fransa, so cuh, regulh
Qu' i metria lo setge.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 91.
Puis il n'y aura pas en France, cela je pense, roitelet qui y mettrait le siége.
CAT. ESP. PORT. Regulo. IT. Regolo. (chap. reyet, reyets; régul, reguls.)
 
23. Regina, Reina, Reyna, s. f., lat. regina, reine.
Trames 1 belh anelh d' aur a la regina. Philomena.
(chap. Va transmetre o transmití, enviá, un anell d'or a la reina.)
Transmit un bel anneau d'or à la reine.
A aital rei cove aital reina.
(chap. A tal rey li convé tal reina.)
P. Vidal: S' ieu fos en.
A tel roi convient telle reine.
Del renhament de Constantin, filh de la reyna sancta Helena.
Hist. de la Bible en prov., fol. 80.
Du règne de Constantin, fils de la reine sainte Hélène.
Fig. Pois la regina d 'amor
M' a pres per entendedor.
Bertrand de Born: Greu m' es.
Puisque la reine d'amour m'a pris pour affectionné.
Reina es de joi ses contenso.
Gausseran de Saint-Leidier: Puois.
Elle est reine de joie sans contestation.
ANC. CAT. Regina. CAT. MOD. Reyna. ESP. Reina. PORT. Rainha. IT. Regina, reina. (chap. Reina, reines; reineta, reinetes.)
 
 
24. Reial, Reiau, Realh, Rial, Royau, adj., lat. regalis, royal, royaliste.
Una vetz, en son reial capduelh,
L' emblei un bais.
P. Vidal: Si col paubres.
Une fois, en son royal château, je lui dérobai un baiser.
De diversas ensegnas e reals gonfanons.
V. de s. Honorat.
De diverses enseignes et royaux gonfanons.
Loc. Mas tu, gloriosa, me guia
E m dressa el cami rial.
Gui Folquet: Escrip trop.
Mais toi, glorieuse, guide-moi et dirige-moi au chemin royal.
Subst. Troban XX ch. de lor royaus. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 83.
Ils trouvent vingt cavaliers de leurs royalistes.
- Royauté.
Gens, joves cors, francs e verais e fis,
D' aut paratge de reiau.
Bertrand de Born: Ges de disnar.
Gentille, jeune personne, franche et sincère et pure, de haut parage de royauté.
- Cri de guerre.
Ves Toleta, l' emperial,
Segur poirem cridar: Reial!
E paiana gen desconfir.
Marcabrus: Emperaire.
Vers Tolède, l'impériale, nous pourrons sûrement crier: Royal! et la gent païenne détruire.
- Sorte de monnaie.
Rials de Malhorqua an la cros dobla.
(chap. Los reals de Mallorca tenen la creu doble : per naixó li diuen doblers y varians als dinés.)
Tarif des Monnaies en provençal.
Les royaux de Mayorque ont la croix double.
ANC. FR. D'auctorité, de majesté royal.
Monstrelet, t. 1, fol. 50.
Pour un royal d'or, douse sols de petits parisis.
Ord. des R. de Fr., 1330, t. II, p. 57.
ANC. CAT. Reyal. CAT. MOD. ESP. PORT. Real. IT. Regale, reale. (chap. Real, reals. En lo cas de la moneda española tamé se acursabe y se díe rel, rels.)
 
25. Regalia, s. f., régale.
Es senhors de las regalias. Arbre de Batalhas, fol. 133.
Est seigneur des régales.
CAT. ESP. PORT. Regalia. (chap. Regalía, regalíes. ESP. Regalía, regalías.)
 
26. Regne, s. m., lat. regnum, royaume, pays, contrée.
Perdet la partida de son regne. V. et Vert., fol. 73.
Perdit la partie de son royaume.
A mandatz sos baros totz d' aquel regne.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 40.
Il a mandé tous ses barons de ce pays.
Fig. Qu' elh meta el regne celestial.
J. Esteve: Aissi que 'l.
Qu'il le mette au royaume céleste.
ANC. FR. El rei rendi son règne, n'en volt aveir jornée.
Roman de Rou, v. 1411.
Qui, paisible tyran de la Grèce abattue,
Partage à notre vue
La plus belle moitié du règne des Césars.
J.-B. Rousseau, liv. III.
CAT. Regne. ESP. Reyno (reino). PORT. Reino. IT. Regno. (chap. Regne, regnes; reino, reinos.)
 
27. Regnat, s. m., règne, royaume.
Es de tan gran rictat,
Que sobre totz eissausa son regnat.
Giraud de Calanson: A lieis cui am. Var.
Elle est de si grande puissance, que sur tous elle exhausse son règne.
Emperis e regnatz,
Es, ses joi, paubretatz.
Giraud de Borneil: Los apleitz.
Empire et royaume, c'est, sans joie, pauvreté.
No so d' est mon li mieu regnat.
Trad. de l'Évangile de Nicodème.
Ne sont pas de ce monde les miens royaumes.
ANC. FR. Le païs et le regné.
Fabl. et cont. anc., t. 1, p. 412.
CAT. Regnat, reynat. ESP. PORT. Reinado. (chap. Reynat, reynats, reinat, reinats; ademés de regne o reino, territori, tamé són lo tems que regne un rey y/o una reina).
 
28. Regnatge, s. m., royaume, pays.
Tota gen d' aquest regnatge.
R. Gaucelm: Quascus planh.
Toute gent de ce royaume.
Que ns meta dedins son bel regnatge
Lo jorn que nos penrem trespassamen.
R. Gaucelm: A Dieu.
Qu'il nous mette dedans son beau royaume le jour que nous prendrons trépassement.
 
29. Reyalme, Realme, s. m., royaume.
Cylh que non an a mantener ni terra ni realme.
Las coronas del realme que ieu t' ai comandat.
Liv. de Sydrac, fol. 133 et 22.
Ceux qui n'ont à maintenir ni terre ni royaume.
Les couronnes du royaume que je t'ai confié.
En son reyalme de Sicilia.
Reg. des États de Prov., 1401.
En son royaume de Sicile.
ANC. FR. El roialme n'avoit tant bele.
Lai de Melion, v. 124.
CAT. Realme. ANC. ESP. Realme, reame. IT. Reame. (chap. Reyalme, realme, reyalmes, realmes; regne; reino; reinat.)
 
30. Reierme, s. m., royaume.
Lo reierme de Fransa desfai e despersona.
(chap. Lo regne de Fransa desfá y despoble.)
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 1.
Le royaume de France il détruit et dépeuple.
 
31. Renhamen, s. m., règne.
Nero renhet apres, mais lo sieus renhamens
Fon a crestiandat mot gran destorbamens.
(chap. Nerón va reiná después, pero lo seu reinat va sé pera la cristiandat mol gran perturbassió; estorbo, estorbamén, destorbamén.)
Pierre de Corbiac: El nom de.
Néron régna après, mais le sien règne fut pour la chrétienté moult grande perturbation.
IT. Regnamento.
 
32. Roays, s. m., royaume.
Per dar conquis Aleixandres roays.
(chap. literal: Per a doná va conquistá Alejandro (Maño) regnes. Lo verbo dar se conserve en chapurriau: “te daré”, en ves de te donaré, p. ej. perres.)
Pierre de la Mula: Ja de razo.
Par donner Alexandre conquit des royaumes.
 
33. Regisme, Regeme, s. m., royaume.
Regisme son, mas rei no i es.
Bertrand de Born: Voluntiers.
Royaumes sont, mais roi n'y est pas.
Ab los V regemes d' Espanha.
P. Vidal: Lai on cobra.
Avec les cinq royaumes d'Espagne.
(N. E. ¿Cuáles serían estos cinco reinos de España en tiempos de Pedro, Peire, Peyre, Pere, Pierre Vidal?)
 
34. Regio, Reio, s. f., lat. regio, région, pays, contrée.
De la franca regio
Dont ilh es.
Raimond de Miraval: Entre dui.
De la franche région dont elle est.
Quan passa per la regio
Del dig signe.
Brev. d'amor, fol. 26
Quand il passe par la région dudit signe.
Regio del ayre. Eluc. de las propr., fol. 133.
(chap. Regió del aire, o de l'aire.)
Région de l'air.
- Certaine partie du corps humain.
La regio del fegge.
(chap. La regió del feche. ESP. La región del hígado.)
La regio del cor.
Eluc. de las propr., fol. 98 et 102.
La région du foie.
La région du coeur.
CAT. Regió. ESP. Región. PORT. Região. IT. Regione. (chap. Regió, regions; país, paísos; comarca, comarques; territori, territoris; zona, zones; provinsia, provinsies; contrada, contrades.)
 
35. Regnador, Reynador, s. m., lat. regnator, roi, dominateur.
Reynador humil e misericordios. Lo Payre eternal.
(chap. Reinadó humil y misericordiós. Lo Pare etern. Lo Rey selestial, del sel; dominadó.)
Roi humble et miséricordieux.
ANC. FR.
Du régnateur des forts peuples celtiques. Saint-Gelais, p. 79.
IT. Regnatore. (chap. Reinadó, reinadós : rey; reinadora, reinadores : reina. Dominadó, dominadós, dominadora, dominadores.)
 
36. Renc, Reing, s. m., royaume, pays.
Lai el renc de Barsalona.
(chap. Allá al renc de Barselona. Regne no u va sé may, ni Cataluña tampoc. Renc o reng se li diu a un tros de terra de forma mes o menos rectangulá, recta; renglera, rengleres, ringlera, ringleres.)
P. Raimond de Toulouse: Pos lo prims.
Là au royaume de Barcelone.
Ni 'l senhoria del renc per on corr Ebres.
A. Daniel: Ans qu' els.
Ni la seigneurie du pays par où court l'Ebre.
Fig. Amor m' a el seu plasen reing.
Raimond de Miraval: Cil qui non. Var.
Amour me possède au sien agréable pays.
 
37. Regnar, Renhar, v., regnare, régner, dominer.
Valens domna, qu' en cel pais regnatz.
B. Zorgi: Mout fort.
Méritante dame, qui en ce pays régnez.
Malamen renhatz,
Roma; Dieus vos abata!
G. Figueiras: Sirventes vuelh.
Méchamment vous régnez, Rome; Dieu vous renverse!
Fig. Lai on Amor vol renhar,
Razos no pot contrastar.
Aimar de Rocaficha: Si Amors.
Là où Amour veut régner, raison ne peut contredire.
Vei tan renhar Malvestat
Qu' el segle a vencut e sobrat. (vencut : vençut, vensut : vaincu : vencido.)
P. Vidal: A per pauc de.
Je vois tant dominer Méchanceté que le siècle elle a vaincu et surpassé.
- En langage d'astrologie, en parlant d'une étoile.
Cant ela renha. Liv. de Sydrac, fol. 53.
Quand elle règne.
(chap. Cuan ella reine, parlán de un estrel, de una estrella.)
- Vivre, agir.
Ab que las gens renhesson leyalmen.
Raimond de Castelnau: Mon sirventes.
Pourvu que les gens vécussent loyalement.
Bar que per manjar s' escon,
Renha trop vilanamen.
G. Adhemar: L' aigua pueia.
Homme qui pour manger se cache, agit fort vilainement.
- Prospérer, profiter.
Anc en desleyaltat
Non renhet hom lonjamen.
Cadenet: S' ieu pogues.
Oncques en déloyauté on ne prospéra longuement.
CAT. Regnar, reynar. ESP. PORT. Reinar. IT. Regnare. (chap. Reiná, reyná o regná : reino, reines, reine, reinem o reinam, reinéu o reináu, reinen; reinat, reinats, reinada, reinades; yo reinaré; yo reinaría; si yo reinara, regnara, reynara.)
 
38. Regna, s. f., réne, bride.
Regnas breus qu' om no puesc' alonguar,
Et estrueps loncs en caval bas, trotier.
Bertrand de Born: Ieu m' escondisc.
Rénes courtes qu'on ne puisse pas allonger, et étriers longs en cheval bas, trotteur.
Jos e regna.
(chap. Jou y rienda.)
Trad. de Bède, fol. 74.
Joug et réne.
Loc. Entro a Rossilho no tenc sa regna.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 2.
Jusqu'à Rossillon il ne tint pas sa bride.
Aqui viro las regnas un bergonho.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 71.
Là ils tournent les rénes un peu.
CAT. Regna. ESP. Rienda. PORT. Redea. IT. Redina. (chap. Rienda, riendes. En plural ix mes vegades, sobre tot als escrits de Luis Arrufat, lo agüelo Sebeta.)
 
Platero y yo, albarda, menorquina
 
39. Regns, s. f., réne, bride.
Lor regns laissan anar, lansas baissan.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 26.
Leurs rénes ils laissent aller, les lances ils baissent.
 
40. Aregnar, Arregnar, Arrenhar, v., attacher par la bride, retenir les rénes.
Ab tant va 'l caval aregnar. Roman de Jaufre, fol. 94.
En même temps il va le cheval attacher par la bride.
Lo coms de Foish crida: arregnatz, arregnatz !
(chap. Lo comte de Foix cride: arriendéu, arriendéu ! : reteníu les riendes, estiréu de les riendes; aguantéu les riendes.)
Guillaume de Tudela.
Le comte de Foix crie: Retenez les rénes, retenez les rénes!
Part. pas. fig. Per lei n' ai temensa,
E m tenc arrenhatz.
G. Faidit: Lo gens cors.
Pour elle j'en ai crainte, et je me tiens attaché par la bride.
(chap. Arriendá, retindre, aguantá, estirá de les riendes; no confondre o confundí en arrendá pera traure una renda, llogá per a traure un llogué, alquilá pera traure un alquiler.)
 
41. Dreit, Dreg, Dreich, Dret, Drett, Drech, adj. lat. directum, droit, direct, juste, ferme, vrai.
Cors dreit, lonc e covinent.
B. de Ventadour: Conort.
Corps droit, long et agréable.
Astas drechas e fortz. V. de S. Honorat.
Lances droites et fortes.
Non ai...
Ni l' esgart dreit, ans tenc mos huelhs aclis.
Alegret: Aissi cum selh.
Je n'ai pas... ni le regard direct, mais je tiens mes yeux inclinés.
Senher, mostra m la drecha via.
(chap. Siñó, móstram (amóstram) la dreta vía, lo dret camí.)
Folquet de Marseille: Senher Dieu.
Seigneur, montre-moi la droite voie.
Quant a 'l dreg sentier perdut.
(chap. Cuan ha perdut la dreta senda; vía correcta, lo camí correcte.)
Pierre d'Auvergne: Bel m' es dous.
Quand il a le droit sentier perdu.
Fig. La crotz es lo dreg gonfanos
Del rey cui tot quan es apen.
P. Cardinal: Dels quatre.
La croix est le vrai gonfanon du roi à qui tout ce qui est appartient.
Zo significa de cel dreita lei. Poëme sur Boèce.
Cela signifie du ciel la juste loi.
Si per drett comonimens non fa. Titre de 1053.
(chap. Si per avís directe no (u) fa. Se entén prou be lo chapurriau del añ 1053, algo milló que lo del 842.)
Si par avis direct il ne fait.
Ben es dregz qu' ieu planha.
B. de Ventadour: Lanquan vey.
Il est bien juste que je gémisse.
Loc. A qui l' esgarda de dreg huell.
P. Rogiers: Entr' ira e joy.
A qui la regarde de droit oeil.
D' amar vos suy el drech fil.
P. Bremon Ricas Novas: Ben dey.
De vous aimer je suis au droit fil.
M' en tol mon dret e mon biais.
Un Troubadour Anonyme, Coblas esparsas.
Il m'en ôte mon droit et mon biais.
Loc. fig. Si viret de dreit en biais.
Giraud de Borneil: Si per mon.
Se tourna de droit en travers.
Voyez Prendre.
Adv. Dreig vas els cavalcar.
B. Calvo: Mout.
Droit vers eux chevaucher.
No ill ten pro ausbercs fortz ni espes,
Si lansa dreit.
Giraud de Calanson: A lieis cui am.
Ne lui tient profit haubert fort ni épais, tellement il lance droit.
Ar vau dretz et ar en biais.
(chap. Ara vach dret y ara de bislay : tort.)
Rambaud d'Orange: Entre gel.
Tantôt je vais droit et tantôt en biais.
Quan la luna es drech plena
O novela.
Eluc. de las propr., fol. 198.
(chap. Cuan la lluna está directamén plena o (es) nova.)
Quand la lune est directement pleine ou nouvelle.
Adv. comp. On se pogron a dreg clamar.
G. Adhemar: Ieu ai ja.
Où ils purent justement réclamer.
Si 'n aisso falh, non er a dreit jutjatz.
Rambaud d'Orange: Si de trobar.
Si en cela il manque, il ne sera droitement jugé.
Quar a dreg escien
Sai qu' ieu fatz follatge.
P. Raimond de Toulouse: Atressi cum.
Car à droit escient je sais que je fais folie.
L' us non pot a dreg ni a tort
Mudar, que non parle soven
De sa dona a tota gen.
T. de Bernard et d'Elias: N Elias.
L'un ne peut à droit ni à tort changer, qu'il ne parle souvent de sa dame à toute gent.
ANC. FR.
Par biau servir est dame à droit conquise.
Le Vidame de Chartres: D'amors, Ms. 7222, fol. 7.
A tiera de dreg en dreg. Leys d'amors, fol. 23.
A la suite de droit en droit.
Non er hom per me blasmatz
Si per dreg m' o contraditz.
Aimeri de Peguilain: Mantas vetz.
Homme ne sera par moi blâmé, si avec droit il me contredit cela.
Esta chansos, vuelh que tot dreg repaire
En Arago, al rey cui Dieus ajut.
(chap. Esta cansó, vull que tot dret paro a Aragó, al rey que Deu ajudo.)
P. Raimond de Toulouse: No m puesc.
Cette chanson, je veux que tout droit elle se retire en Aragon, près du roi à qui Dieu aide.
- Tout-à-fait, absolument.
Tot so qu' om fai el segl' es dreitz niens.
Aimeri de Peguilain: Ara parra.
Tout ce qu'on fait au monde est absolument rien.
Be sai que tot quan fas es dretz niens.
Folquet de Marseille: Tan m' abellis.
Je sais bien que tout ce que je fais est tout-à-fait rien.
Prép. comp. Car mos cors s' es mes denan
En dreg lo fer de la lansa.
Aimeri de Peguilain: Eissamen.
Car mon coeur s'est mis devant en droit le fer de la lance.
Ges per so, dona, no us cal temer,
En dreg d' amor, qu' ieu vas autra m' apays.
Pons de Capdeuil (Capdueil): Tant m' a.
Point pour cela, dame, il ne vous faut craindre, en droit d'amour, que vers une autre je me satisfasse.
Ni far negun plazer en dreg d' amor.
V. de Guillaume de Saint-Didier.
Ni faire nul plaisir en droit d'amour.
Las vostras requerensas sian conogudas en dreg Dieu.
Trad. de l'Épître de S. Paul aux Corinthiens.
Que les votres sollicitations soient connues en droit (devant) Dieu.
ANC. FR. Et devant la table le roy, en droit le conte de Drenez, mangoit monseigneur le roy de Navarre.
Joinville, p. 21.
Trait soi plus près de la paroi
Met son oeil en droit la crevace.
Fabl. et cont. ant., t. IV. p. 337.
Passer le braz Sain-George en droit Constantinople.
Villehardouin, p. 120.
- Corrélativement à gauche.
La camba dreita liaria
Ben estreg ab una coreja.
Deudes de Prades, Auz. cass.
La jambe droite lierait bien étroit avec une courroie.
La drecha popa... la senestra.
(chap. La mamella dreta... la esquerra, zurda; siniestra.)
Eluc. de las propr., fol. 51.
La mamelle droite... la gauche.
CAT. Dret. ESP. Derecho. PORT. Dereito, direito. IT. Dritto, diritto.
(chap. Dret, drets, dreta, dretes.)
 
42. Dreit, Dreyt, Dreg, Dret, Dreich, Drey, s. m., droit, justice, loi.
Dreytz de natura fo 'l primiers,
E dreitz de gens fo lo derriers.
(chap. Lo dret de la naturalesa va sé lo primé, y lo dret de les gens va sé lo radé.)
Brev. d'amor, fol. 3.
Droit de nature fut le premier, et droit des gens fut le dernier.
Las leis et los drets e lors fors. Titre de 1080.
(chap. Les leys y los drets y los seus furs, fueros. Lo chapurriau del añ 1080 no se diferensie mol en lo del 2026.)
Les lois et les droits et leurs usages.
Entr' els non renha dreitz ni fes.
(chap. Entr'ells no reine ni dret ni fe.)
P. Vidal: Baros Jhesus.
Entre eux ne règne droit ni foi.
Se laissa tolre ni mermar
Lo dreyt qu' elh deu adreyturar.
G. Figueiras: Ja de far.
Se laisse prendre et diminuer le droit qu'il doit maintenir.
Mos dreitz es que dey blasmar los tortz.
Granet: Comte Karle.
Mon droit est que je dois blâmer les torts.
Loc. De mi dons me lau cent aitans
Qu' ieu no sai dir, et ai ben drey.
B. de Ventadour: Ges de chantar.
De ma dame je me loue cent fois autant que je ne sais dire, et j'ai bien droit.
Non ai dreg al fieu qu' ieu ai.
P. Rogiers: Tant ai.
Je n'ai pas droit au fief que j'ai.
Ieu vos farai razo e dreg.
Trad. de l'Évangile de l'Enfance.
Je vous ferai raison et droit.
Si no m faitz dreg dels torts que us clam.
Le Comte de Poitiers: Farai chansoneta.
Si vous ne me faites justice des torts que je vous crie.
An jurat de tenir lialmen
Dreg a quascun.
P. Cardinal: Tot atressi.
Ont juré de tenir loyalement droit à chacun.
Si dona fermansas sufficiens d' estar a dreg e de pagar causa jutgada.
For de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 134.
S'il donne assurances suffisantes d'ester à droit et de payer la chose jugée.
- Impôt, redevance.
Li dreytz o reyratges.
Priv. conc. par les R. d'Angleterre, p. 13.
Les droits ou arrérages.
- Corrélativement à envers.
Tenia 'l dreich per envers.
Giraud de Borneil: Er auziretz.
Je tenais le droit pour envers.
Que ja m fassatz dreich d' envers.
Giraud de Borneil: Quan la freitz.
Que jamais vous ne me fassiez droit d'envers.
CAT. Dret. ESP. Derecho. PORT. Dereito, direito. IT. Dritto, diritto.
(chap. Dret, drets; ley, leys; fuero o fur, fueros o furs; usos, costums, cartes de poblassió, constitussions, ordenassions, manamens, etc.)
 
43. Dreitamen, Drechamen, adv., droit, droitement.
Qui drechamen la espo.
Mathieu de Querci: Tant suy.
Qui droitement l'explique.
El trieu
Sec drechamen, e despen gent lo sieu.
Raimond de (Castelneau) Castelnau: Mon sirventes.
Le chemin il suit droitement, et dépense gentiment le sien.
Adv. comp. Adoncx s' en vai mos esperitz
Tor dreitamen, dona, ves vos,
De cui vezer es cobeitos.
Arnaud de Marueil: Dona genser.
Alors s'en va mon esprit tout droit, dame, vers vous, de qui voir il est désireux.
ANC. FR. Le tyran va droictement contre les lois universelles.
Monstrelet, t. 1, fol. 49.
ANC. CAT. Dretament. ESP. Derectamente, directament (directamente). PORT. Direitamente. IT. Drittamente, dirittamente. (chap. Directamen, dretamen.)
 
44. Drecheza, s. f., droiture.
Avet..., fust es mot apte a far bastimens et a naus, per razo de sa drecheza e de sa longueza. Eluc. de las propr., fol. 198.
Sapin..., c'est bois moult apte à faire bâtiments et à navires, par raison de sa droiture et de sa longueur.
Fig. La grans beutatz de lieis e la drecheza,
Non es luns hom que trop lauzar pogues.
Peyrols: M' entencio.
La grande beauté et la droiture d'elle, il n'est nul homme qui trop louer pût.
ESP. (Derecheza, derechura: rectitud) IT. Diritezza.
 
45. Dreitura, Dreytura, Dretura, Drechura, s. f., droiture, justice.
Falsedatz e Desmesura
An batalha empresa
Ab Vertat et ab Dreytura.
P. Cardinal: Falsedatz.
Fausseté et Excès ont entrepris bataille avec Vérité et avec Droiture.
Falsedatz
Es en luec de drechura.
P. Cardinal: Tals cuia.
Fausseté est en lieu de droiture.
Amors vol sol so per qu' amors pejura,
Per qu' es dreitz qu' om no i sega dreichura.
G. Faidit: Molt a (poinat) poignat.
Amour veut seulement ce par quoi amour empire, c'est pourquoi il est juste qu'on n'y suive droiture.
Lo rei grans
Qu' es senhers de dreytura.
Germonde, Dame de Montpellier: Greu m' es.
Le grand roi qui est seigneur de droiture.
Mestiers es uzar del glazi de drechura.
Aquells que an fam e set de (dretchura) drechura.
(chap. Aquella que tenen fam y set de justissia.)
V. et Vert., fol. 57 et 64.
Il est besoin d'user du glaive de justice.
Ceux qui ont faim et soif de justice.
Adv. comp. Si anatz ab dreitura
Tro a Maroc.
Pierre d'Auvergne: Bel m' es quan.
Si vous allez en droiture jusqu'à Maroc.
ANC. FR. Mors fait à cascun se droiture.
Hélinand ou Thibaud de Marly, Vers sur la Mort.
Qar la hart est vostre droiture.
Roman du Renart, t. II, p. 81.
ANC. CAT. Dretura. ESP. Derechura. PORT. Direitura. IT. Drittura, dirittura.
- Redevance.
Las offertas o las autras drechuras que son per devotio establidas.
V. et Vert., fol. 16.
Les offrandes et les autres redevances qui sont par dévotion établies.
ANC. FR. Contre leur serment et les droitures de l'évesquiet.
Chronique de Cambrai.
 
46. Dreiturage, s. m., redevance, droit.
Devers, dreiturages.
Tit. de 1326. DOAT, t. XXXIX, fol. 48.
Devoirs, redevances.
 
47. Dreiturier, Drechurier, Dreichurier, adj., droiturier, droit, juste, direct.
Etz vos doncx reys drechuriers.
J. Esteve: Francx reys.
Vous étes donc roi juste.
La sua mors fo dreituriers camis
Per on devem anar tuyt peccador.
G. Figueiras: Totz hom qui.
La sienne mort fut droit chemin par où nous devons aller (nous) tous pécheurs.
Fig. Lums dreyturiers de vera resplandor.
Folquet de Romans: Tornatz es.
Lumière directe de véritable splendeur.
Pos quecx, segon sa manieira,
Deu far obra dreichuriera.
P. Cardinal: Jhesum Crist.
Puis chacun, selon sa manière, doit faire oeuvre droiturière.
Subst. VII vegadas lo jorn cas lo drechurier en peccat.
V. et Vert., fol. 28.
Sept fois le jour tombe le juste en péché.
ANC. FR. Par son droicturier jugement.
Monstrelet, t. 1, fol. 323.
Que je face telle traïson à mon seigneur droiturier.
Roman français de Fierabras, liv. II, part. III, ch. 8.
Jamais meilleur conseil ne plus droicturier n'avoit esté dit.
Hist. de Gérard de Nevers, p. 79.
ANC. CAT. Dreturer. ESP. Derechurero (justo, directo). IT. Diritturiere.
 
48. Dreiturau, adj., droit, droiturier.
Fin jois dreituraus defen
Que, cui que veiatz faillir,
Que vos no 'n prenguatz albir.
Perdigons: Entr' amor.
Pure joie droite défend que, qui que vous voyiez faillir, que vous n'en portiez jugement.
 
49. Dreitureirament, Dreiturerament, Drechurieiramen, Drechurieyramen, adv., avec droiture, justement, consciencieusement.
Judjara ab lor dreiturerament. Titre de 1080.
Il jugera avec eux justement.
Lo jutges lo deu condempnar solament en tant cant la causa val dreitureirament. Trad. du Code de Justinien, fol. 18.
Le juge doit le condamner seulement en tant comme la chose vaut consciencieusement.
Segon que a els miels e drechurieiramens sera vist.
Statuts de Montpellier, de 1205.
Selon que par eux mieux et justement sera vu.
Dona regla de vieure drechurieyramen.
Regla de S. Benezeg, fol. 6.
Donne règle de vivre avec droiture.
ANC. FR. Ne feirent pas droicturierement en eulx taisant et célant de ce qui estoit nécessaire à dire.
Anc. trad. des Offices de Cicéron, p. 126.
ANC. CAT. Dreturerament. ANC. ESP. Derechurerament.
 
50. Dresseyra, Dressiera, Dreyssiera, s. f., direction, ligne, chemin.
Pueys dis me: Per cal dresseyra
Venguetz?
Giraud de Borneil: L' autr' ier.
Puis me dit: Par quel chemin vîntes-vous?
Letra es via... e dressiera de legir. Leys d'amors, fol. 6.
Lettre est voie... et direction de lire.
Tu plantaras... pals en dreyssiera dels autres.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. 1, c. 31.
Tu planteras... pieux en ligne des autres.
- Alignement.
Ad aquela dreyssiera... et non a la tortesa del terme.
Segon la dreyssiera dels agachons.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. II, ch. 1 et 32.
A cet alignement... et non à la tortuosité du terme.
Selon l'alignement des témoins.
CAT. Dresséra. (chap. Dressera, dresseres : camí dret, mes curt; ESP. Atajo.)
 
lo camí, Miguel Delibes, Moncho, chapurriau
 
51. Dressar, Dreissar, Dreisar, Dreçar, v., dresser, élever, diriger, redresser, lever.
Fassam entor las tendas las barreiras dressar.
Guillaume de Tudela.
Que nous fassions autour des tentes les barrières dresser.
Quant be se dreça, lo cel a pertusat. Poëme sur Boèce.
Quand bien elle se dresse, le ciel elle a percé.
Calque part la pena sia,
Dreissar la deu hom tota via;
Qui no la dreisa, leu se brisa.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Quelque part que soit la plume, on doit la redresser toujours; qui ne la redresse, bientôt elle se brise.
Dreisa la man, aissi m' o coven. Roman de Jaufre, fol. 14.
Lève la main, ainsi cela me convient.
E 'ls Campanhas dresson lur gonfaino.
Rambaud de Vaqueiras: Aras pot hom.
Et les Campaniens élèvent leur gonfanon.
Moral. Si no la t dreçava o no la t' emendava. Titre de 1023.
Si je ne te la redressais ou ne te la corrigeais.
Fig. Vuelh, ab belhs mots ben assis,
Dressar los entendemens
Dels malvais mal entendens.
P. Cardinal: Pus ma boca.
Je veux, avec beaux mots bien établis, diriger les entendements des méchants mal entendants.
El crit se dressa per terr' e per mar.
Rambaud de Vaqueiras: Honratz marques.
Le cri s'élève par terre et par mer.
Loc. Verai Dieus, dressa tas aurelhas.
Folquet de Marseille: Senher Dieus.
Vrai Dieu, dresse tes oreilles.
ANC. CAT. Dressar, dreçar. ANC. ESP. Derezar. IT. Drizzare, dirizzare.
(chap. Dressá; adressá, adressás; recte, dret, a dretes; aná cap a un puesto; adréssat y agarra la cantrella, que mos morirem de set!; la rama se va adressá en un forconet; estáe dolén, pero se va adressá.)
 
no regueu, que ve aigua a cabasso, tiovisantico, Visantico
 
52. Direct, adj., lat. directus, direct.
La una es directa e l' autra es contraria.
Trad. du Code de Justinien, fol. 6.
L'une est directe et l'autre est contraire.
CAT. Directe. ESP. PORT. Directo. IT. Diretto. (chap. Directe, directes, directa, directes. La una es directa y l'atra es contraria.)
 
53. Directament, adv., directement.
Directament ni indirectament.
Statuts de Provence. Julien, t. 1, p. 58.
Directement ni indirectement.
CAT. Directament. ESP. PORT. Directamente. IT. Direttamente.
(chap. Directamen, diréctamen.)
 
54. Indirect, adj., lat. indirectus, indirect.
Per vias indirectas.
(chap. Per víes indirectes.)
Statuts de Provence. Julien, t. 1, p. 181.
Par voies indirectes.
Via indirecta et no vertadiera.
(chap. Vía indirecta y no verdadera.)
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. II, c. 27.
Voie indirecte et non véritable.
CAT. Indirecte. ESP. PORT. Indirecto. IT. Indiretto. (chap. Indirecte, indirectes, indirecta, indirectes.)
 
55. Indirectament, adv., indirectement.
Directament ni indirectament.
Statuts de Provence. Julien, t. I, p. 58.
Directement ni indirectement.
CAT. Indirectament. ESP. PORT. Indirectamente. IT. Indirettamente.
(chap. Indirectamen, indiréctamen.)
 
56. Rectetut, s. f., lat. rectitudo, rectitude, droiture, direction.
Sia fayta la seccio segon rectetut engualment distant.
La via de rectetut.
Trad. d'Albucasis, fol. 33 et 5.
Soit faite la section selon rectitude également distante.
La voie de droiture.
CAT. Rectitut. ESP. Rectitud. IT. Rettitudine. (chap. Rectitut, rectituts.)
 
57. Rectificacio, Rectificatio, s. f., rectification.
Te cove cogitar en lor rectificacio.
Tractat de la rectificatio de la medicina.
(chap. Tratat de la rectificassió de la medissina.)
Trad. d'Albucasis, fol. 52 et 9.
Il te convient penser à leur rectification.
Traité de la rectification de la médecine.
CAT. Rectificació. ESP. Rectificación. PORT. Rectificação. IT. Rettificazione.
(chap. rectificassió, rectificassions.)
 
58. Rectificar, Rectifiquar, v., rectifier.
Rectifica aquel.
Rectifiqua aquel, et enguala aquel.
(chap. Rectifique aquell, y iguale aquell.)
Trad. d'Albucasis, fol. 57.
Rectifie celui-là.
Rectifie celui-là, et égalise celui-là.
CAT. ESP. PORT. Rectificar. IT. Rettificare. (chap. Rectificá : rectifico, rectifiques, rectifique, rectifiquem o rectificam, rectifiquéu o rectificáu, rectifiquen; rectificat, rectificats, rectificada, rectificades; yo rectificaré; yo rectificaría; si yo rectificara.)
 
59. Drechurar, v., ajuster, établir, niveler, conduire.
Qui vol ben drechurar
Aquest' amor, deu Dieu amar.
Brev. d'amor, fol. 65.
Qui veut bien conduire cet amour, doit aimer Dieu.
 
60. Adreit, Adret, Adrech, Adreig, Adreg, adv., droit, adroit, juste, véritable, disposé.
E 'l cors adregz, ab avinens semblans.
Pons de Capdueil: Astrucx es.
Et le corps droit, avec agréable apparence.
Aras sai, eu, qu' adreitz vol esser reis,
Lo reis Felips, que dizon qu' es crozatz.
Bertrand de Born: Nostre Senher.
Maintenant je sais, moi, que véritable roi veut être, le roi Philippe, vu qu'ils disent qu'il est croisé.
Dos cavalhs ai a ma selha ben e gen;
Bons son et adreg per armas e valen.
Le Comte de Poitiers: Companho. Var.
Deux chevaux j'ai à ma selle bien et gentiment: ils sont bons et adroits pour les armes et vaillants.
Subst. Per aisso quar als adregs plairia.
Gui d'Uisel: Ben feira chanson.
Pour cela qu'aux justes il plairait.
Loc. L' adrechs temps ve chantan e rizen,
Guays e floritz, joyos, de belh semblan.
H. Brunet: Mas.
Le droit temps (printemps) vient chantant et riant, gai et fleuri, joyeux, de belle apparence.
Am tant huns adretz vens si fier sus en l' antenna. V. de S. Honorat.
En même temps un droit vent se frappe sus en l'antenne.
Subst. Deves l' adreg del vinares. V. de S. Honorat.
Devers le droit (à droite) du vignoble.
Adv. Pod a leu perdre, mon escien,
Son pretz, aicel qui tort adreg defen.
B. Zorgi: Mout fort me.
Peut bientôt perdre, à mon avis, son mérite, celui qui le tort droitement défend.
Si fos adreig jutgatz.
(chap. Si fore a dretes (justamen) jusgat.)
Pons de Capdueil: Tant m' a donat.
S'il fut justement jugé.
ANC. CAT. Adreg. IT. Adritto, adiritto. (chap. A dretes, en dret : just, justamen; verdadé.)
 
61. Adreiteza, s. f., droiture, probité.
Ieu creziei gran adreiteza,
Bernatz, sapchas, fos en vos.
T. de Bernard et de Bertrand: En Bernartz.
Je crus que grande droiture, Bernard, sachez-le, fût en vous.
 
62. Adreitament, Adrechamen, adv., avec droiture, franchement, justement.
En Bertran, uns cavaliers prezats
Ama una dona, et es per leis amatz
Adreitament e senes tricharia.
T. de Hugues et de Bertrand: Senher En.
Seigneur Bertrand, un cavalier prisé aime une dame, et est par elle aimé franchement et sans tricherie.
Si us repren
Adrechamen,
No m' o devetz a mal tornar.
P. Cardinal: Predicator.
Si je vous reprends justement, vous ne me devez pas tourner cela à mal.
ANC. CAT. Adreitament. (chap. A dretes, dretamen; francamen, en franquesa; justamen, en justissia.)
 
63. Adreiturar, Adreyturar, Adrechurar, v., redresser, rectifier, aligner, rendre justice, réconcilier.
Ieu adrechurarai los sestairals e 'ls eminals.
Cartulaire de Montpellier, fol. 146.
Je rectifierai les setiers et les émines.
Fig. Se laissa tolre ni mermar
Lo dreyt qu' elh deu adreyturar.
G. Figueiras: Ja de far.
Se laisse enlever et diminuer le droit qu'il doit redresser.
Conosc qu' era m' adreitura
Sill que m' a donat maint esglai.
Raimond de Miraval: Ben sai.
Je connais qu'à présent me rend justice celle qui m'a donné maint effroi.
Menesprezar s' adrechurar en sa justicia. V. et Vert., fol. 10.
Mépriser (de) se diriger en sa justice.
Part. pas. Mas ieu non cre far leal romavia,
Si non era vas vos adrechuratz.
G. Faidit: Chant e deport.
Mais je ne crois pas faire loyal pélerinage, si je n'étais avec vous réconcilié.
A mon cor comes
De far vers adrechurat,
E far l' ai de mascles mots.
G. Riquier: Ab lo temps.
A provoqué mon coeur de faire vers aligné, et je le ferai de mots masculins.
Subst. Us tals usatges cor
Que paucs n'a d' adreituratz,
Ans si prezon li plusor
Per far faigz outracuidatz.
B. Zorgi: Totz hom qu' enten.
Un tel usage court que peu il y en a de justes, mais s'estiment la plupart pour faire actions extravagantes.
64. Adressar, Adreysar, v., dresser, diriger, élever, mettre en ordre.
Mais val l' avinens comtessa
D' Avignon, cui Deus adressa.
Tomiers et Palazis: Si col flacs.
Mieux vaut l'avenante comtesse d'Avignon, que Dieu élève.
Que adreysessan lurs afars per anar en Egypte.
Hist. de la Bible en prov., fol. 21.
Qu'ils missent en ordre leurs affaires pour aller en Égypte.
CAT. Adressar. ANC. ESP. Adrezar. ESP. MOD. Aderezar. IT. Addirizzare.
(chap. Adressá, adressás : yo me adresso, adresses, adresse, adressem o adressam, adresséu o adressáu, adressen; adressat, adressats, adressada, adressades; yo adressaré; yo adressaría; si yo me adressara.)
 
65. Endreit, Endreg, s. m., lieu, place, endroit.
Guerra ni platz no son bo
Contr' Amor en nul endreg.
Rambaud de Vaqueiras: Guerra.
Guerre ni débats ne sont bons contre Amour en nul endroit.
Cant er per mei sel endreit.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Quand il sera par milieu de cet endroit.
(CAT. Indret. Chap. Puesto, lloc : poble.)
 
66. Esdreg, s. m., injustice.
Donc penre m pot per sieu ses mespreizo
De falhizo,
Mi dons, e ses esdreg.
G. Riquier: Anc non agui.
Donc me peut prendre pour sien sans méprise d'erreur, ma dame, et sans injustice.
CAT. Endret.
 
67. Endreit, Endreich, Endreyt, Endreg, prép., vers, envers, à l'égard de.
Feiratz gran merce
Endreit me.
R. Jordan: Per solatz.
Vous feriez grande merci envers moi.
Endreyt l' alba del jorn, can parec la clartatz.
Roman de Fierabras, v. 574.
Vers l'aube du jour, quand parut la clarté.
Si per m' amor non o sufretz,
Sufretz o endreg vostre pretz.
Arnaud de Marueil: Totas bonas.
Si pour mon amour vous ne le souffrez pas, souffrez-le à l'égard de votre mérite.
Ma domna, endreit se,
Se capten mal vas merce.
Giraud le Roux: A la mia fe.
Ma dame, à l'égard de soi, se conduit mal envers merci.
ANC. FR. Ke chescun bon fut endreit de sei
Et endreit des autres en bone fei.
P. de Vernon, Hist. litt. de la Fr., t. XIII.
Quant la porte endroit lui sera.
Nouv. rec. de fabl. et cont. ant., t. I, p. 16.
 
68. Endressamen, s. m., direction, enseignement, voie.
Fes,
Es endressamens de totz bes.
Brev. d'amor, fol. 62.
Foi, c'est enseignement de tous biens.
ANC. CAT. Endressament. ESP. Enderezamiento. PORT. Endereçamento.
IT. Indirizzamento. (chap. Adressamén, adressamens.)
 
69. Endressayre, s. m., redresseur, directeur, conducteur.
Mayestre et endressayres de las virtutz. V. et Vert., fol. 59.
Maître et directeur des vertus.
ESP. Enderezador. IT. Indirizzatore. (chap. Adressadó, adressadós, adressadora, adressadores; directó, directós, directora, directores; conductó, conductós, conductora, conductores. Per ejemple, Iñaki Belanche de la CHA al institut de Valderrobres; Margarita Celma Tafalla a la coral.)
 
Iñaki Belanche de la CHA al institut de Valderrobres
 
coral, Beceite, Alberto Moragrega, Margarita Celma Tafalla
 
70. Endressar, Endrezar, Endreizar, v., redresser, diriger, indiquer.
Endreza contratz e tortz.
Trad. d'un Évang. apocr.
Redresse contrefaits et tortus.
Fay mestier que endressa sa vela a port de salut.
V. et Vert., fol. 72.
Fait besoin qu'il dirige sa voile vers port de salut.
Fig. Soplei sa senhoria
Qu' els portz e 'ls camis
Nos endres vas Suria.
G. Faidit: Era nos sia.
Je supplie sa seigneurie que les ports et les chemins il nous indique vers Syrie.
Als mandamentz de Dieu endreizaras clergia. V. de S. Honorat.
Aux commandements de Dieu tu dirigeras le clergé.
Drecha regla ab que nos devem endressar la nostra vita.
(chap. Dreta regla en la que natros debem adressá (dirigí, guiá) la nostra vida.)
Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 38.
Droite règle avec quoi nous devons diriger la notre vie.
Part. pas. Senher Dieus, ma oratio sia endressada davan vos ayssi coma enses. V. et Vert., fol. 88.
Seigneur Dieu, que mon oraison soit élevée devant vous ainsi comme encens.
Er s' endressa mos afars.
G. Riquier: Si ja m deu.
Maintenant se redresse mon affaire.
CAT. Endressar. ESP. Enderezar. PORT. Endereçar. IT. Indirizzare.
(chap. Adressá, adressás.)
 
71. Desendressar, v., désordonner.
Part. pas. Trop es desendressada
Maizon on hom endura.
Serveri de Girone: En mal.
Trop est désordonnée maison où on souffre.
 
72. Redressar, v., redresser, rétablir, relever, se relever, disposer.
Los contrachs redressar. V. et Vert., fol. 22.
(chap. Los contrafets readressá : adressá.)
Redresser les contrefaits.
Apte a si inclinar e redressar. Eluc. de las propr., fol. 50.
Apte à s'incliner et redresser.
Ela li catz als pes: «Senhe, merce m' ayatz.»
E Rollan la redressa belamens et en patz.
Roman de Fierabras, v. 2621.
Elle lui tombe aux pieds: «Seigneur, ayez merci de moi.» et Roland la relève bellement et en paix.
Fetz far e redressar emages a honor de Costanti.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 34.
Fit faire et rétablir images en honneur de Constantin.
Fig. An baissat pretz e bobans
D' on valor chay,
E negun non say
Per cuy puesca redressar.
Elias Cairels: Estat ay.
Ils ont abaissé prix et pompe d'où mérite tombe, et je ne sais nul par qui il puisse se relever.
Part. pas. Lo monimen fargatz fo be
E gen bastitz e redressatz.
V. de S. Alexis.
Le monument fut bien fabriqué et gentiment bâti et disposé.
CAT. Redressar. IT. Ridrizzare, ridirizzare. (chap. Readressá : torná a adressá.)
 
73. Redrassament, s. m., redressement.
Horrible redrassament de pels.
Eluc. de las propr., fol. 91.
Horrible redressement de poils.
 
74. Maladrech, adj., maladroit.
Lo vers a fait Peyrols, e no i enten
Mot maladrech ni ren que y desconvenha.
Perdigon: Ben dei chantar.
Peyrol a fait le vers, et il n'y entend mot maladroit ni rien qui y disconvienne.
 
75. Destre, adj., lat. dextrum, droit.
Colgui me sobr' el bras destre,
E pueis me vire el senestre.
Arnaud de Marueil: Dona genser.
Je me couche sur le bras droit, et puis me tourne sur le gauche.
En sa ma dextra la domna u libre te. Poëme sur Boèce.
(chap. A sa ma dreta la dona un llibre té : sosté : aguante. Igual lay va comprá al conegut llibreté Octavio Serret, de Valderrobres. A vegades pert la O final del seu nom, aixó que no la fa en un canut.)
 
A sa ma dreta la dona un llibre té : sosté : aguante. Igual lay va comprá al conegut llibreté Octavio Serret, de Valderrobres. A vegades pert la O final del seu nom, aixó que no la fa en un canut.
 
En sa main droite la dame un livre tient.
Subst. Al destre de Dieu sezia.
P. Cardinal: Vera Vergena.
A la droite de Dieu siégeait.
Loc. Non penda ni se incline a dextre ni a senestre. V. et Vert., fol. 59.
(chap. Que no penjo ni se inclino a la dreta ni a la esquerra.)
Qu'il ne pende ni s'incline à droite ni à gauche.
ANC. FR. Puys il se fist houser la jambe dextre.
Légende de Faitfeu, p. 57.
Regardoit à dextre et à senestre, puis çà puis là.
Hist. de Jehan de Saintré, t. II, p. 301.
CAT. Destre. ESP. Diestro. PORT. IT. Destro. (chap. Destre o diestro, dret, destres o diestros, drets, destra o diestra, dreta, destres o diestres, dretes : que fa aná la ma dreta; que fa les coses be; un expert.)
 
76. Destra, Dextra, s. f., droite, côté droit.
A la destra de Dieu lo payre. V. et Vert., fol. 6.
A la droite de Dieu le père.
Loc. prov. No sapja la senestra so que fara la dextra. V. et Vert., fol. 81.
Que ne sache la gauche ce que fera la droite.
ANC. FR. Il est tressaillis sor senestre
Et lait le roi venir sor destre.
Roman de Partonopeus, t. 1, p. 107.
CAT. ESP. (diestra) PORT. IT. Destra. (chap. Destra, dextra, diestra : la ma dreta. S'assentará a la destra del Pare.)
 
77. Destrier, Destre, s. m., destrier, cheval de main.
Vai brochan lo destrier dels trenchans esperos.
Guillaume de Tudela.
Va piquant le destrier des tranchants éperons.
Lai donon cavals e destriers.
T. de R. de Miraval et de Bertrand: Bertran.
Là ils donnent chevaux et destriers.
Palafres ambladors,
Beus e plans portadors,
E destres corredors.
Giraud de Salignac: Esparviers.
Palefrois ambleurs, beaux et doux porteurs, et destriers coureurs.
Allusiv. Ieu fui al prim destriers
Et apres palafres.
Raimond de Miraval: Ben aia.
Je fus d'abord destrier et ensuite palefroi.
ANC. FR. Un moult riche palefroi amblant le duc fit amener, sur quoy la belle Euriant monta... chacun monta sur son destrier.
Hist. de Gérard de Nevers, p. 97.
IT. Destriere, destriero.
 
78. Destral, Destraus, Dextral, s. f., hache, coignée.
Un scoliaste d'Homère dit:
*gr (N. E. Texto en griego) (quasi dicas semisecurem) esse securis dimidium ex una tantum parte habens acumen, quam dextralem appellant.
Utitur *gr voce Theophylactus Simocatta, VIII, etc.
Voyez Du Cange, v° destralis; et Alexii Symmachi Mazochii epistolae quae ad XXX virorum clarissimorum de dedicatione sub ascia commentationes integre recensentur. Napoli, 1739.
Mais am esser talhatz
De rasor que tocatz
De la vostra destral.
T. de Gui et de Falco: Falco en dire.
Davantage j'aime être taillé de rasoir que touché de la votre hache.
Abraham intret en lo temple ab una dextral en la ma.
Hist. abr. de la Bible, fol. 5.
Abraham entra dans le temple avec une hache à la main.
Ab massas, ab picas et ab talhans destraus.
Guillaume de Tudela.
Avec masses, avec pics et avec tranchantes haches.
ANC. FR. Com uns vilains vausist arer le jour dou dimanche, tantost li menges de la destral.
V. Ms. des Saints. Carpentier, t. II col. 88.
Portoit en sa main une coingnée, ou destrau.
Lett. de rém., 1444. Carpentier, t. II, col. 88.
CAT. ESP. Destral. (chap. Destral, destrals; destraleta, destraletes; estraleta, estraletes.)
 
destraleta, destraletes; Raire, Rayre, Raure, Reire
 
79. Ambidextre, adj., lat. ambidextrum, ambidextre.
Home... algunas vetz es ambidextre.
Femna nulh temps es ambidextra.
Eluc. de las propr., fol. 49.
Homme... aucune fois est ambidextre.
Femme en nul temps n'est ambidextre.
CAT. Ambidextre. ESP. (Ambidiestro) PORT. Ambidextro. IT. Ambidestro.
(chap. Ambidiestro, ambidiestros, ambidiestra, ambidiestres - encara que fique que les dones no u són may. Diestro en les dos (ambo) mans, que pot fé aná la esquerra tan be com la dreta. Ambidextre, ambidextres.)
 
80. Destre, s. m. destre, pas géométrique, sorte de mesure d'étendue.
Tu somaras so que trobaras de destres ni de pals.
Tos destres e tos pals.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. 1, c. 30 et 25.
Tu sommeras ce que tu trouveras de destres et de pals.
Tes destres et tes pals.
 
81. Destradura, s. f., mesurage, arpentage.
Car aquesta destradura ti garda de tot.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. 1, c. 38.
Car ce mesurage te préserve de tout.
 
82. Destrador, s. m., mesureur, arpenteur.
Destrador et atermenador.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. 1, c. 1.
Mesureur et poseur de bornes.
 
83. Destrar, v., mesurer, arpenter.
Lo libre que ensenha de destrar et de termenar.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. 1, som.
Le livre qui enseigne à mesurer et à borner.
ANC. CAT. Destrar.