Sens, Senes, Ses, Sans - Sersela

Sens, Senes, Ses, Sans, prep., lat. sine, sans.

Voyez Muratori, Diss. 33; Denina, t. II, p. 269, et t. III, p. 72.

Nulhs homs non pot ben chantar

Sens amar.

E. Cairels: Estat ay dos.

Nul homme ne peut bien chanter sans aimer.

Hom ditz que gaugz non es senes amors.

Arnaud de Marueil: Hom ditz.

On dit que joie n'est pas (n'existe pas) sans amour.

Dos jorns estem ses beure, ses manjar.

(chap. Dos díes estem sense beure, sense minjá o minchá.)

Rambaud de Vaqueiras: Honratz marques.

Deux jours nous demeurâmes sans boire, sans manger.

Sans logre de ton aver. Titre de 1139.

(chap. Sense lucro de ton habé o haber : lo que tens.)

Sans lucre de ton avoir.

ANC. FR. Qui senz fin vit et senz fin règne.

Nouv. rec. de fabl. et cont. anc., t. II, p. 113.

ANC. CAT. Senes. CAT. MOD. Sens. ANC. ESP. Senes, sen. ESP. MOD. Sin. PORT. Sen, sem. (chap. Sense.)

Sentina, s. f., lat. sentina, sentine.

Ayssi com cove soven esponjar la sentina de la nau de las gotas de l' aiga que soven hy ressordon. V. et Vert., fol. 70.

Ainsi comme il convient de souvent éponger la sentine du navire des gouttes de l'eau qui souvent y suintent.

Fig. Es sentina de tuit li mal. Doctrine des Vaudois.

Elle est sentine de tous les maux.

CAT. ESP. PORT. IT. Sentina. (chap. Sentina, sentines.)

Sentix, s. f., lat. sentis, ronce, églantier.

Sentix, es herba ab fuelhas aspras.

Eluc. de las propr., fol. 223.

Ronce, c'est herbe avec feuilles rudes.

Sepia, s. f., lat. sepia, sèche, sorte de poisson.

Mesclan cendre de salvia et d' os de sepia.

Eluc. de las propr., fol. 184.

Mêlant cendre de sauge et d'os de sèche. 

ANC. CAT. Sepia. CAT. MOD. Sipia, cipia. ESP. Sepia, jibia. IT. Seppia.

(chap. Sepia, sepies; a Beseit viu lo Sepi, que té un nas gran, y lo que té bon nas, té bon tristrás. Porte un chiringuito al aparcamén del Parrissal. Antes portabe lo del assut, que se va desmantelá.)

Sequestrar, v., lat. sequestrare, séquestrer.

Li senhor, ab lo cosselh dels cossolhs, podon sequestrar.

(chap. Los siñós, en lo consell dels consuls, poden secuestrá.)

Coutume de Condom.

Les seigneurs, avec le conseil des consuls, peuvent séquestrer.

Ni sequestraran los bes ni las causas.

(chap. Ni secuestrarán los bens ni les coses.)

Cout. de Furnel (Fornel), de 1265. DOAT, t. VIII, fol. 137.

Ni (ne) séquestreront les biens ni les choses.

ESP. Secuestrar. PORT. Sequestrar. IT. Sequestrare. (chap. Secuestrá: secuestro, secuestres, secuestre, secuestrem o secuestram, secuestréu o secuestráu, secuestren; secuestrat, secuestrats, secuestrada, secuestrades; secuestraré; secuestraría; si yo secuestrara.)

2. Sequestre, s. m., lat. sequestrum, séquestre.

Tal que fos loc a sequestre. Coutume de Condom.

Tel qu'il fut lieu à séquestre.

ESP. Secuestro. PORT. IT. Sequestro. (chap. Secuestro, secuestros : embarc o embarg de cuentes, coses, bens; v. embargá.)

Ser, s. m., cime, sommet de mont, col, défilé dans les montagnes.

Per plan e per poig e per ser.

T. de Folquet et de Porcier: Porcier.

Par plaine et par puy et par cime de mont.

2. Sera, s. f., cime, sommet de mont, col, défilé dans les montagnes.

Vas la sera de Font-Aubert.

Tit. de 1244. Arch. du Roy., comtes de Toulouse.

Vers le col de Font-Aubert.

ANC. FR. Tout raençonne; clef ne serre

Ne le tient jusqu'à Baionne.

Eustache Deschamps, p. 158.

CAT. Serra. ESP. Sierra. PORT. IT. Serra. (chap. Serra, serres; serreta, serretes;  coll, colls.)

Ser, s. m., lat. sero, soir, tard.

L' om l' a al ma, miga no l' a al ser. Poëme sur Boèce.

L'homme l'a au matin, mie ne l'a au soir.

De josta 'ls breus jorns e 'ls loncs ser.

Pierre d'Auvergne: De josta.

A côté des jours courts et des longs soirs.

Fig. Jorns, ben creyssetz a mon dan!

E 'l sers

Auci m' e sos loncx espers.

G. Riquier: Ad un fin.

Jour, bien vous croissez à mon dam! et le soir m'occit et ses longs espoirs. 

Loc. Ieu non dorm matin ni ser.

B. de Ventadour: Tuit sels.

Je ne dors matin ni soir.

Per que m' en deg esforsar jorn e ser.

G. Riquier: Ieu cuiava.

C'est pourquoi je dois m'en efforcer jour et soir.

Del ser al mati

No m pot ren melhurar.

Giraud de Borneil: Leu chansoneta.

Du soir au matin rien ne peut s'améliorer pour moi.

Loc. fig. Qui despen tot son pretz en un ser,

Pueis, de cent jorns, no 'n pot tan recobrar.

H. Brunet: Pus lo dous.

Qui dépense tout son mérite en un soir, puis, de cent jours, n'en peut autant recouvrer.

Adv. comp. Pueys apres remembra que fort fos bon lo vi d' ar ser.

V. et Vert., fol. 25.

Puis après il rappelle que fut fort bon le vin d'hier soir.

ANC. FR. Mais quand je la revi arsoir.

Saint-Gelais, p. 69.

2. Sera, s. f., soir.

Venc si c' una sera el venc a Javiac.

V. de Pierre de Barjac.

Il advint qu'un soir il vint à Javiac.

Loc. Des la sera tro lo mati. Trad. d'un Évang. apocr.

Dès le soir jusqu'au matin.

IT. Sera.

3. Aserar, v., faire tard, être tard.

La nueg, on plus s' asera.

Raimond de Miraval: Qui bona.

La nuit, où plus il se fait tard.

ANC. FR. La nuit, kant fud bien asseri. Roman de Rou, v. 5528.

Cele nuit, al aserier,

Devions le vessel brisier.

Roman du Renart, t. 1, p. 322.

4. Seren, s. m., du lat. serotinus, serein.

Es en Ardena ab lo seren. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 83.

Il est en Ardenne avec le serein.

Loc. Escravantet lo mort el plan seren. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 8. 

Il le renversa mort au plein serein.

ANC. FR. Del matin tresk' al serain.

G. Gaimar, Poëme d'Haveloc, v. 768.

CAT. Seré. ESP. PORT. IT. Sereno. (chap. Lo sereno, los serenos; a la serena, serenes; al tardet; de nit.)

5. Serena, s. f., sérénade, sorte de poésie. 

Serena d' En Giraud Riquier.

Titre de la pièce de G. Riquier: Ad un fin.

Sérénade du seigneur Giraud Riquier.

(chap. Serenata, serenates. ESP. Serenata.)

Seraphin, Serafin, s. m., lat. seraphim, séraphin.

Del orde de seraphin. Brev. d'amor, fol. 9.

De l'ordre de séraphin.

Tuh lh' autre... angels et archangiels, cherubyn et seraphin.

Liv. de Sydrac, fol. 9.

Tous les autres... anges et archanges, chérubin et séraphin.

CAT. Serafí. ESP. Seraphin (serafín). PORT. Seraphim, serafim. IT. Serafino. 

(chap. Serafín, serafins.)

Serbe, s. m., sénevé, sorte de moutarde.

De serbe, XXX gras entiers.

Deudes de Prades, Auz. cass.

De sénevé, trente grains entiers.

Serbige, adj., aquatique, de marais, de rivière.

Carns de auzels serbiges. Trad. d'Albucasis, fol. 55.

Chairs d'oiseaux aquatiques.

Seren, Sere, adj., lat. serenus, serein, pur.

Vei lo temps clar e sere.

B. de Ventadour: Quan par.

Je vois le temps clair et serein.

Tota la nueg serena.

(chap. Tota la nit serena.)

Arnaud de Marueil: Belh m' es.

Toute la nuit sereine.

Fig. Qu' en totas maneiras sos entendemens sia seres. Trad. de Bède, fol. 18.

Qu'en toutes manières son entendement soit serein.

CAT. Seré. ESP. PORT. IT. Sereno. (chap. Sereno, serenos, serena, serenes. Se aplique a la nit y al día : tranquil; está sobrio, sense beure alcohol.)

2. Serena, Cerena, s. f., lat. serenum, beau jour.

Domna, jamais esparvier

No port, ni cas ab cerena.

T. de la Comtesse de Die et de Rambaud d'Orange: Amicx.

Dame, que jamais épervier je ne porte, ni ne chasse avec beau jour.

CAT. Serena. (chap. Día bo, sereno, que fa bon hora.)

3. Serenitat, s. f., lat. serenitatem, sérénité, temps serein.

Serenitat del ayre. Eluc. de las propr., fol. 112.

Sérénité de l'air.

CAT. Serenitat. ESP. Serenidad. PORT. Serenidade. IT. Serenità, serenitate, serenitade. (chap. Serenidat, serenidats.)

4. Serenar, v., lat. serenare, être, devenir serein, faire beau.

Pel temps qu' esclaira e serena. 

B. Zorgi: Sitot.

Par le temps qui brille et est serein.

Quan serena 'l matis.

Giraud de Borneil: Quant creis.

Quand il fait beau le matin.

ANC. FR. Eut appaisé la mer et serené les cieux.

Ronsard, t. II, p. 1274.

Je voy d'Illiers, je voy serener la tempeste.

Œuvres de Du Bellay, fol. 413.

CAT. ESP. PORT. Serenar. IT. Serenare. (chap. Serená, serenás: sereno, serenes, serene, serenen o serenam, serenéu o serenáu, serenen; serenat, serenats, serenada, serenades; serenaré; serenaría; si yo me serenara; serénat! asserénat!)

5. Aserenar, v., être, devenir serein, être beau.

Ill nueit aserena.

B. Martin: Amar deg.

La nuit est sereine.

Vei qu' el temps s' aserena.

G. Adhemar ou Lamberti de Bonanel: Puois vei.

Je vois que le temps devient serein.

CAT. PORT. Asserenar. IT. Asserenare. (ESP. Aserenar, serenar. Chap. Asserená, asserenás.)

Serena, Syrena, s. f., lat. siren, sirène.

Syrena,... peyshos maris que han forma de femna.

(chap. Sirena,... peixos marins que tenen forma de femella : dona.)

Eluc. de las propr., fol. 258.

Sirène,... poissons marins qui ont forme de femme.

Lauzenguiers e malsdizens son de 1 escola, e so semblans a serenas de mar.

V. et Vert., fol. 23.

Flatteurs et médisants sont de même école, et sont semblables à sirènes de mer.

- Sorte de serpent.

En Arabia ha serpens am alas, ditas syrenas. 

Eluc. de las propr., fol. 258.

En Arabie il y a serpents avec ailes, dits sirènes.

CAT. Serena, sirena. ESP. PORT. Serea, sirena. IT. Serena, sirena.

(chap. Sirena, sirenes; tamé les que fan soroll pera avisá de algún perill, etc.)

Seringar, v., du grec *gr, seringuer, clystériser.

Part. pas. Fon amb ela seringada,

E pueys subtamen sanada.

Carya Magalon., p. 48.

Fut avec elle clystérisée, et puis subitement guérie.

CAT. ESP. (jeringar) Xeringar. PORT. Seringar. IT. Sciringare.

(chap. Jeringá : punchá en una jeringa o jeringuilla; fissoná una abella, picá.)

2. Siringua, s. f., lat. syringa, seringue.

Instrument... apelat siringua. Trad. d'Albucasis, fol. 30.

Instrument... appelé seringue.

CAT. ESP. (jeringa, jeringuilla) Xeringa. PORT. Seringa. IT. Sciringa, scilinga.

(chap. Jeringa, jeringues; jeringuilla, jeringuilles.)

Sermar, v., disposer, préparer, orner.

Part. pas. D' on caion en la fossa,

On lur es sermatz

Pudens focx malvatz.

Germonde de Montpellier: Greu m' es.

D'où ils tombent dans la fosse, où leur est préparé puant feu mauvais.

Can... seran sermadas

Las viandas, er faitz l' envitz.

Folquet de Lunel: E nom de.

Quand... seront préparés les aliments, sera faite l'invitation.

2. Assermar, Asermar, Acesmar, v., préparer, apprêter, disposer, orner.

Ieu m' asserm

Quom hom ferm

Que fort fer.

Pons Fabre d'Usez: Quan pes qui.

Je me dispose comme homme ferme qui frappe fort.

Cel de la ost s' acesman per umplir los valatz.

Guillaume de Tudela.

Ceux de l'armée s'apprêtent pour remplir les fossés.

Part. pas. El cart jorn auretz asermat 

Un pouzi tant enebriat

Que no s puesca mover d' un loc.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Au quatrième jour vous aurez préparé un poulet si enivré qu'il ne se puisse mouvoir d'un lieu.

Quant el es el camp intratz,

Quascus deu esser assermatz.

Bertrand de Born: Be m play.

Quand il est au camp entré, chacun doit être disposé.

Venon denan lo rei tuh acesmat. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 102.

Viennent devant le roi tous préparés.

ANC. FR. Dames acesmer

De dras de soie et de samis.

Roman du châtelain de Couci, v. 1515.

Vées cum il est acesmés,

Cum il est biaus, cum il est gens.

Roman de la Rose, v. 3460.

3. Acermadament, adv., convenablement, à propos, à point.

Son servit ricament,

Azaut et acermadament.

Roman de Jaufre, fol. 96.

Ils sont servis richement, agréablement et convenablement.

ANC. FR. Tel chevauchent molt acesméement.

Le Roi de Navarre, chanson 36.

4. Asermament, s. m., arrangement, apprêt, ornement, parure.

No us dirai l' aresament,

Los manjars e l' asermament

Que sos hostes li fes.

Roman de Jaufre, fol. 77.

Je ne vous dirai pas l'ordonnance, les mangers et l'apprêt que son hôte lui fit.

ANC. FR. Et Champenois et Bourguegnon,

Acesmemens d'une façon

Avoient.

Roman du châtelain de Coucy, v. 1892.

Sermenha, s. f., cerfeuil.

Pueis ab lo suc de la sermenha

Destrempatz o tant que clar venha.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Puis avec le suc du cerfeuil détrempez-le tant qu'il devienne clair.

Serment, s. f., lat. sarmentum, sarment, bois de la vigne.

Fig. Hyeu soi la vera serment viva, e mon payre n' es coltivador.

Hyeu soi la serment, e vos etz los pampols.

Frag. d'une trad. de la Passion.

Je suis le vrai sarment vivant, et mon père en est le cultivateur.

Je suis le sarment, et vous êtes les pampres.

CAT. Sarment. ESP. Sarmiento. PORT. IT. Sarmento. (chap. Sarmén, sarmens.)

2. Eisermen, Issermen, s. m., sarment.

De suc d' ensens per drap colatz,

Ab lessiu d' eisermen mesclatz.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Coulez du suc d'encens par drap, avec lessive de sarment mêlé.

Sa maire calfava 'l forn

Et amassa l' issermen.

Pierre d'Auvergne: Chantarai.

Sa mère chauffait le four et ramassait le sarment.

Sermo, Sermon, s. m., lat. sermonem, langage, discours, narration, remontrance, propos.

Lo chastia ta be ab so sermo. Poëme sur Boèce.

L'instruit si bien avec son discours.

No farai pas lonc sermo.

Berenguer (leo Beranger) de Palasol: S' ieu sabi' aver.

Je ne ferai pas long discours.

Sermo vulguar. Trad. d'Albucasis, fol. 2.

(chap. Sermó vulgar; en llengua vulgar, del vulgo.)

Propos vulgaire.

- Sermon.

Auzir volontiers la paraula de Dieu e los sermos.

Dis Jhesu Crist a sos discipols el sermo de la Cena.

V. et Vert., fol. 84.

Entendre volontiers la parole de Dieu et les sermons.

Dit Jésus-Christ à ses disciples au sermon de la Cène.

- Proverbe. 

Membret li d' aquel sermo:

“Que bous non pot contr' agullio.” 

V. de sainte Énimie, fol. 21.

Il lui souvint de ce proverbe: “Que boeuf ne peut contre aiguillon. " 

CAT. Sermó. ESP. Sermón. PORT. Sermão. IT. Sermone.

(chap. Sermó, sermons.)

2. Sermonaire, Sermonayre, s. m., sermonneur, prêcheur.

De foudat sermonaire.

Marcabrus: El son.

Prêcheur de folie.

Excellen sermonayre. Carya Magalon., p. 33.

Excellent prêcheur.

ANC. FR. Mes li chétis sermonnéor. Roman de la Rose, v. 7653. 

J'oi dire un sermonier:

Que, par vraie confession,

Qui merci crie aura pardon.

Roman du Renart, t. II, p. 129.

IT. Sermonatore. (chap. Sermonaire : sermonejadó, sermonejadós, sermonejadora, sermonejadores; Vicente Ferrer va sé mol conegut; predicadó, predicadós, predicadora, predicadores.)

3. Sermonamen, s. m., prédication, sermon.

Del fort Clodoyer que pel sermonamens…

Crezet la lei de Dieu.

Pierre de Corbiac: El nom de.

Du fort Clodoyer (Clovis) qui par la prédication... crut la loi de Dieu.

ANC. FR. Sans faire long sermonnement.

Ysopet, Avionnet, épilogue, Robert, t. II, p. 522. 

4. Sermonar, v., lat. sermocinari, sermonner, prêcher.

Elh los vah sermonar et amonestar. Philomena.

(chap. Ell los va sermonejá y amonestá.)

Il les va sermonner et admonester.

La fe que vos me sermonatz.

Izarn: Diguas me tu.

La foi que vous me prêchez.

Tals gen prezich e sermona

Qu' a cors fals.

Giraud de Borneil: Tals gen.

Tel gentiment prêche et sermonne qui a coeur faux.

Part. pas. Sancta fes es sermonada

Mot, e pauc l' obra seguida.

G. Riquier: Vertatz es.

Sainte foi est prêchée moult, et peu l'oeuvre suivie.

ANC. FR. Le roy le fist sermonner; le commencement du sermon fu sur les gens de religion. Joinville, p. 137.

Faites ce qu'il sermonneront,

Ne faites pas ce qu'il feront.

Roman de la Rose, v. 11815.

ANC. CAT. ESP. Sermonar. (ESP. MOD. Sermonear) IT. Sermonare.

(chap. Sermonejá.)

5. Sermocinatio, s. f., lat. sermocinatio, sermocination, figure de rhétorique. 

Sermocinatios, es cant 1 hom alcunas paraulas atribuis et apropria ad alcuna persona, et aquelas expon e declara a comendatio et a lauzor de sa dignitat.

Leys d'amors, fol. 148.

Sermocination, c'est quand un homme attribue et approprie aucunes paroles à aucune personne, et que celles-là il expose et explique à honneur et à louange de sa dignité.

Serpent, Serpen, s. m. et f., lat. serpentem, serpent, reptile.

Plus...

... Cruels c' un serpens.

(chap. Mes cruel que una serp.)

Marcabrus: Soudadier.

Plus... cruel qu'un serpent.

Cel qui ve per una roc' anar

Una serpen.

Serveri de Girone: A greu pot.

Celui qui voit par une roche aller un serpent.

Fig. Aysso es lo serpens de ifern que tot lo mun enverina.

V. et Vert., fol. 10.

Ceci est le serpent d'enfer qui tout le monde empoisonne.

Detz als filhs d' Israel

Lach e brescha, manna e mel,

E dampnes ab serp serpens.

Pierre d'Auvergne: Dieus vera.

Vous donnâtes aux fils d'Israël lait et gaufre, manne et miel, et vous damnâtes avec le serpent les serpents.

ANC. FR. Don vilain e de la sarpent

Nus mustre ci cunfetement...

La sarpenz au vilain proia.

Marie de France, t. II, p. 267.

CAT. Serpent. ESP. Serpiente. PORT. IT. Serpente. (chap. Serp, serps; serpota, serpotes, com lo que va escriure l'ou de la serp.)

2. Serp, Ser, Cer, s. f., serpent.

Prendetz gran re de serps menudas.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Prenez beaucoup de serpents menus.

A ley de cer rabiosa.

G. Figueiras: Sirventes vuelh.

A guise de serpent enragé.

ANC. FR. Aussi seras-tu, beste immonde,

Damné comme une mâle serpe.

Rabelais, liv. V, ch. 46.

CAT. Serp. ESP. Sierpe. PORT. IT. Serpe.

3. Serpenti, Serpentin, adj., lat. serpentinus, serpentin, tortueux, de serpent.

De la carn serpentina

Fai hom tiriaca fina.

Brev. d'amor, fol. 53.

De la chair de serpent on fait thériaque fine.

Sotil col, long e serpenti.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Cou délié, long et serpentin.

Fig. Aysso no son del tot paraulas ociozas, mays paraulas serpentinas e verinosas. V. et Vert., fol. 23.

Ce ne sont pas du tout paroles oiseuses, mais paroles serpentines et venimeuses.

Cant es fayta acordansa de sillaba en sillaba, si que cascuna sillaba del premier bordo haia acordansa ab cascuna sillaba del bordo seguen, adonx aytal rim son dig serpenti. Leys d'amors, fol. 22.

Quand est fait accord de syllabe en syllabe, de sorte que chaque syllabe du premier vers ait accord avec chaque syllabe du vers suivant, alors pareilles rimes sont dites serpentines.

ANC. FR. 

Plus tost endort les langues serpentines. Cl. Marot, t. I, p. 353.

ESP. PORT. IT. Serpentino. (chap. Serpentí, serpentins, serpentina, serpentines. Un serpentí pera repartí lo pienso a la granja.)

4. Serpentina, s. f., serpentine, sorte de plante.

Adj. Del suc de l' erba serpentina.

(chap. Del suc de la herba serpentina.)

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Du suc de l'herbe serpentine.

ESP. PORT. IT. Serpentina. (chap. Serpentina, serpentines.)

5. Serpiginos, adj., du lat. serpere, serpentineux, qui est de la nature du serpent.

Inpetige... es dita serpige, quar es a guiza de serpent serpiginoza, cingent tot eviro. Eluc. de las propr., fol. 98.

Gratelle... est dite serpige, parce qu'elle est à guise de serpent serpentineuse, ceignant tout environ.

6. Serpige, s. f., bas. lat. serpiginem, serpige, gale.

Inpetige... es dita serpige, quar es a guiza de serpent serpiginoza.

Urina es util contra serpige.

Eluc. de las propr., fol. 98 et 57.

Gratelle... est dite serpige, parce qu'elle est à guise de serpent serpentineuse.

Urine est utile contre gale.

Serpol,, s. m., lat. serpyllum, serpolet, sorte de plante.

Serpol... val contra mors venenos. Eluc. de las propr., fol. 223.

Serpolet... vaut contre morsures venimeuses.

ANC. CAT. Serpoll. ESP. PORT. Serpol. IT. Serpello, serpillo. (chap. Serpol, serpols.)

Sersela, s. f., lat. querquedula, sarcelle.

O anet veill o sersela.

La sersela penre.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Ou vieux canard ou sarcelle.

Prendre la sarcelle.

CAT. Cercella. (chap. Classe de pato.)

Boecio, códice, monasterio de Ripoll

BOECIO. (1)

(1) Códice del monasterio de Ripoll, titulado Vida y milagros de Santos, n.° 113, fól 141. La materia que encierra este fragmento tiene marcados de vez en cuando unos espacios, que serían destinados para ocuparlos con el número respectivo de los capítulos en que se divide, de lo que se olvidaría, sin duda, el escribiente, menos en los espacios quinto, séptimo y octavo, donde efectivamente se lee la palabra capitol con el número que, por orden, corresponde a cada uno. Advertimos, pues, que hemos llenado los espacios donde se omitieron las indicaciones referidas, con las que les correspondieran; y esto lo hacemos, tanto para que se note mejor la distribución de la materia, como porque así se deja ver claramente que el trozo que falta al principio ha de ser tan solo una pequeña parte del capítulo I°.

....... La qual cosa en breu los vendria en ajuda contra lo dit Theodorich el despol posseyria del regne posant falçament titol de tracio al dit Boheci per ço cor era major e pus virtuos e pus poderos quels altres. Empero era innocent en la cosa. E en absencia del dit Boeci fo promulgada sentencia contra ell que fos exiylat e mes en preso en la ciutat de Pavia on per colpa malament fenta fo malmenat e per aço car era bo e discret e coratios e no frevol axi com virtuos e bo jatsia que soferis tribulacio en lo seu cors empero temprava e vencia la sensualitat per bona raho per la qual cosa feu aquest libre en lo qual mostra que ell sentia be la tribulacio en lo cors mas empero axi com virtuos soferia valentment la fortuna contraria car humanal cosa es sentir les adversitats mas empero sil hom leva lo seu enteniment alt envers la veritat sobirana conexera clarament que nos deu del tot esmeylar ne si matex desemperar. On podets notar que en altre manera esta hom trebayllat per passions senssibles e en altra manera quant te lo enteniment exalçat envers los bens vertaders e per ço car Phylosophia qui vol aytant dir com saviesa feu levar lenteniment del hom envers los dits bens. E per aço lo dit Boheci en aquest libre posa si matex en loch de persona torbada per tribulacions e posa la Phylosophia en loch de persona qui seguex e conex veritat axi com si eren IIes persones ques rahonassen perque posa les sues dolors ab les rahons de les dites dolors e la Philosophia lo consolava anullant les rahons de les dites dolors perque lo dit libre a nom de consolacio de Phylosophia quaix que fossen II persones ço es la una malalta e laltre que fos metge e que fossen maestre e dexeble perque lo dit Boeci comença a dir planyent en axi. Lo II capitol. - Aylas jo qui solia esser estudi he qui he feyts molts libres e diverses dictats e qui he tresladats molts libres de Philosophia de grec en lati axi com la methafisicha de Aristotil e la arismeticha de Nithomachi pare del dit Aristotil mentre jo era en la flor del meu estudi estant en gran benanança aylas aram cove de fer dictats de plant e de dolor per los quals puxa mostrar la mia miseria regant ab lagremes de plor vertader la mia cara e jatsesia quem hajen tolt tot ço que jo posseya empero nom han poscudes tolre les mies sciencies ans aquelles me acompanyaran e nos pertiran de mi e aquelles soles son companyia mia. - On es notoria cosa que lo dit malvat Theodorich per la sua crueltat tolch a Boheci tota persona qui hagues ab ell privadea e negun seu amich nol gosa seguir ne li lexa negun seu conexent a son servey e part aço havial desposseyt de tot quant havia mas per ço car los bens e les riqueses de la anima no desemparen hom no poden esser toltes per mans estranyes per aquesta raho diu que les sciencies que ell se havia guanyades estegeren ab ell e no pogueren esser enpetxades per negun. E per ço dix Catho aprin alcuna sciencia a art car si per aventura se mudava e fugia la tua fortuna la sciencia tots temps romandria ab tu e not desemperaria dementre que haguesses vida. En apres Boheci fa comperacio del seu temps passat al present dient aytals peraules - ay mesqui la gloria de la mia benanança que e hauda en los temps passats e la verdor del meu jovent aram som tornats en desolacio dels meus fets en la mia triste veylesa. - Notats que compara lo jovent a verdor car axi com planta quant es be vert mostra que deu be aprofitar en fruyts axi la persona cant en son jovent comença ben faent bones obres e virtuoses es garda de mal demostra que deu esser bona e profitosa plasent a Deu e a gents. E per aquesta raho Boeci en son jovent era estat bo e virtuos e ara en se veylea se veya en tristor e havia major raho de planyer perque dehia - ara es aquest temps per los mals que sofir mes venguda soptosa veylea la qual se apar en aço car soptosament son tornat canut e magra e rugat (canoso, magro, arrugado). - Aci notats que per ço cor los mals e les tristors fan cuytar la persona a veylesa per tal quant tots los accidents de la anima exceptat goig e alegria sequen lo cors de la humiditat radical que es fonament de la vida e per aço cuyten hom a la mort per força cove de enveylir la persona per tristors. E per ço car per les engoxes de la anima lo cors pren mudament segons mes e menys per aquesta raho lo dit Boeci torna canut soptosament de la qual cosa se esdevench una gran meraveyla en Bolunya la grassa on quant I hom fos jutgat a mort li tornaren tots los cabeylls blancs dins espay de I die natural e empero non havia negun blanch. E axi mateix per ço car dolor toll a hom la sabor de les viandes per ço lo dit Boeci no podia ben menyar perque torna rugat e tremolos per ço car per defaliment de vianda la pell del hom no compleix ne la persona no pot haver força. En apres se clamava de la mort perque no venia car per la dolor que havia ne soferia la desiyave dient que la mort lavores es cruel quant ve a la persona estant en benanança e lavores es bona quant ven a hom en temps de adversitat e de pobrea e de tristor car en aytal temps es per molts desigada e menys es temuda mas comunament fa lo contrari axi com a cruel car menysprea les pregaries e les lagrimes e los sospirs e gemechs de les persones que la desigen quant son posades en miseria e ve a aquells qui son en bona anda e han ço que volen e dix - o mort perque es axi cruel perque no vens ara quant me veus en tanta dolor e quem faries gran plaser e fugs a mi mesqui posat en gran tristor. - E en apres repren los henamichs dient axi - o amichs meus quim teniets per benehuyrat e mavets moltes vegades loat veus ara que son caygut e aterrat soptosament e mes venguda mala ventura perque podets conexer que la mia benahuyrança no era ferma ans era vana perque vanament son estat loat per vosaltres. -  

Lo IIIe capitol.

Mentre ques penssava en les dites coses ab dolor e hagues callat e estigues tot consiros en son lit aperechli una dona a la part dreta del seu cap la qual havia la cara molt bella e digne de gran reverencia e havia los huylls flamajants e molt avists la color de la sua cara era tota viva e frescha en senyal de bona compleccio e de benignitat. Aquela dona havia molt gran força e era ten antiga e veylla que no poria jo dir la sua hedat de dies e de ayns. La granesa del seu cors era molt duptosa car alscunes vegades era axi minua com les altres persones e a vegades era ten alta que del cap tochava al cel e sil volia I poch alçar trespassava lo cel. Les sues vestadures eren fetes de filadura molt prima e delicade e molt soptilment e eren de tal materia que nos porien corrompre les quals vestadures la dita dona havia texides e fetes per aximatexa. La color de las dites vestadures era semblant a negror de fum que roman en les pintures ennegrides per veylesa e per fum e en les estremitats de les dites vestadures eren texides dues letres ço es P e T la P era baix en les faldes e la T era entorn del cabeç e de la P entro a la T havia pintura a manera de grasons. La dita vestadura era esquinçada en alcuns lochs per ço cor alscuns robadors la volien pendre per força perque la havien rompuda e esquinçada ab les mans car fugi e no la prengueren. La dita dona tenia en la sua man dreta libres en la ma esquerra un ceptra.

Lo IIII capitol.

Aquesta dona era la Philosophia la qual es dita dona per ço car axi com a dona se pertany segons la sua condicio de nodrir lom. E per ço naturalment ordonada axi la Philosophia fa lom perfeyt e acabat nodrint e informant aquell nedeament ab ella. E estava sobre lo seu cap per ço cor havia torbat lo seu enteniment per la ira que havia no la posa en lo cap lo qual es lo seu loch car ira empatxa lenteniment que no pot conexer la veritat clarament. Aquesta dona fou mare dells savis antichs perque Plato e Demostenes dixeren que havien haudes dues mares ço es natura e philosophya e dehien que natura los havien feyts materials e philosophia los havia denegats de vicis e informitats de virtutz. La dita dona havia la sua cara molt bella e digne de gran reverencia es deguda a persona virtuosa la qual cosa ço es que alcun sia virtuos segons los phisonomichs se demostra mes en la cara que en neguna altra pertida de la persona segons un proverbi qui diu axi la vostra cara mostra quina es la condicio vostra car per la cara conex hom en alguna manera la condicio de la persona. Encara mes la dita dona havia los huyls flamejants per ço cor la persona savia conex clarament e soptil veritat e bonesa e no pot esser tost enganada car gardes de engan. E la color de la cara sua mostrave benignitat car saviesa e fe fan esser hom benigne. La sua hedat de dies era molt antiga per ço car ja era en lo començament del mon perque diu Salamo en lo libre dels proverbis en lo VIIIe capitol quant Deus aparaylava los cels ja era ab Deu ordonant totes coses per la sua estatura duptosa. Dona entendre que a la persona savia se pertany que hage cura de les coses altes e axi matex algunes vegades de les coses baxes ço es de les celestials e terrenals. Per les vestadures Ion enteses les sciencies car axi con les vestadures comprenen e encloen dins si la persona vestida axi les sciencies encloen dins si saviesa e la embeleexen los fils prims son los principis e les regles que son en cascuna sciencia los quals aparen e son soptills mas quant son be ordonades donen compliment a la sciencia los quals principis la Philosophia avia texits car a saviesa se pertany de fer e ordonar les dites regles. Mas per ço car los entichs savis feeren molts e diverses libres de philosophia molt escurament per ço car perlaren per semblances posa que la color de les vestadures eran semblants a ymages fumoses e veylles. Per les dites letres ço es P e T son enteses dues coses ço es principi e terme e la I deu esser ab laltre car poch valria començar la cosa si no la termanava hom. E axi com aquell qui vest es comença a vestir les faldes e puis vest lo cabeç e axi vest tota la vestadura quant de les faldes es vengut al cabeç tot en axi del principi ab grasons ço es poch apoch aconseguex hom lo terma ço es a saber començant obres virtuoses e meylorant en aqueles havent conexensa de les coses en guisa que depuis finalment puxa pujar a la contemplacio divinal on aura clara conexença sens miga e sens triga. La dita vestadura era estada esquinçada forcivolment. Aços diu per molts qui soptosament e per força volen saber les sciencies e prenenne de la I^a I poch e de laltre altre poch e finalment non han neguna empero volen esser comtats entre els savis. Per los libres que tenia son enteses les sciencies les quals deu ensenyar persona scient e les quals ell ha apreses per los libres mes que per altra cosa. Per lo ceptra es entesa correccio car al hom savi se pertany de corregir e de castigar los homens fols. Aquestes dues coses ço es ensenyar e corregir no poden esser fetes sens saviesa. Los filosops pintaven la dita Philosofya en altres e diverses maneres car alscuns la pintaven jahent en I lit per ço que la anima reposant conquer saviesa e pintaven IIII donzeles que aportaven lo lit. La primera havia nom amor la segona trebayl la terça cura la quarta vigilia car per amor obraz e trebaylant obran e acaban e ab cura provehim e veytlant nos guardam de coses contrarioses. Altres la pintaven estant en los portals dels temples e sobre lo seu cap scrivienhi aytals peraules – usatge ma engenrada memoria ma infantada avorresch los fols e les obres vanes. - Aquests breument dehien en quina manera a hom saviesa e ço de ques deu gardar tota persona savia. Altres les pintaven en los lochs de les justicies axi com a regina seent en cadira e als seus peus estaven II homens entichs qui tenien la I genoyl baix en terra e xuclavenli les mameles cascun la sua e ella estenia los seus braces sobre els per la qual cosa es entes que veritat e bonea de justicie e de jutgement es feta e formada e nodrida ab let de philosophya e per aquella es fortificada e perfeta e acabada. Lo V^e capitol. En apres posa que feu la Philosophya on devets notar que per aço car havia compassio e pietat de Boeci tench manera de persona qui vol donar consolacio. E primerament li lunya ço que li donava tristor e depuys posay que li devia donar consolacio perque fo I poch comoguda car persona savia nos deu fortment enfelonir. E quant hac vistes les rahons de la sua dolor les quals lo agrevyaven e nol lexaven tornar al dret juy de raho dix de aqueles - qui a lexades acostar a aquest malaut aquestes putanyones soylades les quals per manera de medicina li donen veri lo qual fa les sues dolors crexer perque no pot garir ans se agreuge quant mes va mes. - On devets notar que persona savia no deu retenir ab si los pensaments que torben la raho mas deulos lunyar de si matexa. E per ço car seguir mes la volentat que la raho fa hom esser quaix bestial e sutze e per aquesta raho la Philosophia dix de les cogitacions seguens la volentat que eren putanyones soylades car aytals cogitacions moven hom a coses sutzes afalagant ab coses plasents axi com fan les putes giten los homens de raho els fan delitar en sutzures. En apres giras deves les cogitacions dienlos felonament - anatsvosen en mala ventura car sotz axi com les serenes de la mar que cantant dolçament maten les gents. - Diuse en les faldes que les dites serenes son en forma de fembres les qualls canten molt dolçament e tiren les naus faent faent adormir los homens per la dolçor de lur cant e puis aucienlos. Axi aytals cogitacions paren plasents mas fan crexer la dolor en tant que fan venir hom a desesperacio si molt les aturave ab si. E quant aço ach dit les dites cogitacions se pertiren de Boeci ab gran confusio e no pogren respondre axi com a malmirents. E apres la Philosophya posa aqui les sues dozelles ço es les rahons virtuoses e bones per ço que guarissen Boeci qui havia los huyls ploroses e la pensa aterrada lo qual quant hac viste la dita dona e hac vist ques era axi ensenyorida com no la conegues e estech tot meraveylat e gira los seus huyls e la viste fortment envers la terra e espera que faria la dita dona. Notats quel hom qui es sotsmes a la sensualitat per avols pensaments ans ques puxa de tot levar per la lum de la raho ha primerament batayla dins en si entre la sensualitat e lenteniment fort trenca hom los ligams de la sensualitat regonexent si matex. En apres la Philosophya acostas en lo lit de Boeci e asigues sobre lespona. Aquest lit es lenteniment del hom e la espona es la sciencia especulativa en la qual se posa la Philosophya. En apres parla reprenent Boeci e dix - o Deus e tan gran dolor es aquesta car la pena daquest baro es soptosament enderrochada pregon per vens terrenals de la fortuna e esli crescuda forment cura e ancia molt dampnosa e ha soptosament perduda la sua propia lum e es caygut en escures tenebres. - Aquest hom qui era virtuos e franch de totes ancies pegues e solia gardar e remirar lo cel axi com sil vees ubert es pensava en los moviments dels cels e del sol e de la luna e de les altres planetas e axi mateix de les esteles es pençaba en los mudaments dels elaments e de la mar e dels vents e de totes les dites coses vol saber raho pensaves encara en los sperits qui mouen los cels e per quina fin e com e encara en tots los temps e en les natures e en tot ço ques feya en la terra e en lo cel e en la migania e perque era habundancia o freytura de les coses ara veus aquest aytal com jau e quaix te apagada la lum de la sua pença e premut efexugas e greus de tristor e de dolor e te la sua cara baxa. O e ten gran estranyedat es que aquest qui ab ten gran pleser solia contemplar les coses celestials e ara es forçat de gardar la terra nescia e folla car per ella ço es per les coses terrenals moltes persones fan follies e nescieses e lexen estar vertadera saviesa.

Lo VI^e capitol.

Mas de huy mes temps es que prenga alcuna saviesa e medicina de bon metge. On devets notar que la Philosophya tench manera de bon metge qui demana e vol saber lo conençament de la malauthia interrogant lo malaut e per aço fa interrogacions e demandes a Boeci cortesament. E axi com lo metge per les respostes del malaut revella e mostra al malalt alcunes coses que ell no sabia nes pensave perque lo malalt conex mils lo seu mal en es pus obedient al metge. E axi com lo metge comença a donar al malalt medicines leugeres e en apres les dona pus forts segons que a obs per ço car les forts farien mudaments massa soptoses per aquesta raho la Philosofya tench semblant manera en guarir Boeci consolantlo de les sues peraules començal a rependre suau e leugerament guardantlo en la cara e dix - no es tu aquell qui eres nodrit ab la nostra leyt ço es ab la nostra doctrina e es crescut e vengut a perfeccio per les nostras sciencies e qui eres escapat a les persones de la sensualitat e eres posat en gran fortalea de virtuts al qual nos haviem dades moltes bones armes les quals sino haguesses lançades e desemperades te hagren virtuosament defensat e no fores estat vençut. Diguesme tu al qual tantes gracias havem fetes coneysme perque cales parla ab mi. Demante si calles per vergonya o per esgleyament car certes mes amaria que calasses per vergonya car la vergonya no tol la raho ne lo seny. Esgleyament empatxa lo sen el enteniment mas segons que jo conech a tu pren axi espaordiment. - Lo VII^e capitol. E quant la Philosofya vee estar Boeci axi mut e quaix peria que no hagues lenga posali les sues mans ço es conaxença del seu defaliment als seus pits aço es quant hom torna a regonexença de si matex e lavors jatsesia que la raho sia carregada empero no es de tal vençuda ne aterrada perque dix Philosofya quant lo hac toquat - aquesta malalthia no es periylosa car es litargia que es exir de dret e de juy e de raho. Exoblidades li son - dix ella - les armes que nos li haviem dades mas leugerament les cobrara sins pot conexer e per ço quens conega tochar liem los seus huyls qui estan cuberts de gran foscura de les coses terrenals. - En apres torchas los huyls ço es la raho e lenteniment ab la sua vestadura delicada los quals eren carregats de lagremes ço es de volentats terrenals e fosques car levali les sues turbacions e felonies de la sua pença e lavores lexaren les tenebres de turbacio e tornali quecom de la prima vigor ço es que lo seu enteniment fo illuminat. Lo VllI^e capitol. E qnant (quant) Boeci se fo I poch regonagut e hac aclarit lo seu enteniment volch asseiar si conexeria la dona. E quant hac alçats los huyls deves ella conech que aquela dona era Philosofya nodriça sua ço es conexença del sobiran be lo quall era lo derrer e milor de la sua consolacio les esteles de la qual Boecii havia molt sovinyades. E quant la hac coneguda dixli - o maestre de totes virtuts qui es enviada en terra e avellada del sobiran be ço es de Deu qui la tremet a diverses e a moltes persones com ses fet aço que tu sies venguda en aquesta solitut e preso del meu exiyll es tu matexa axi com jo falçament acusada. - Resposli la Philosofya en axi - o especial amich meu e com seria aço que jot desemparas specialment ara com per amor de mi sofers ten gran trebayl per mantenir la mia doctrina ço es que tot philosof deu mantenir sobre totes coses veritat e bonea e deu menysprear tota tribulacio qui li vinga per aquesta raho. E per aço nom estaria be que jo desemperas les persones ignoscens qui per amor mia soferen mal. Lo teu afany prench jo per meu ell vuyl ab tu soferir. E not pens que jom meraveyl del teu trebayll car a mi nom es novell empero ben saps tu que los antichs filosofs per conservar les nostras doctrines e per amor de veritat han sofertas moltes tribulacions. Car bet deu remembrar ço que has vist ço es que saviesa es molt menyspreada e avilada entre males persones car tots temps les persones folles contrasten a les savies e a les discretes. E no saps tu que ans que fos Plato amich nostre ja haviem haudes bataylles per los savis qui foren ans que ell dells qualls alscuns foren exillats e les altres hageren a fogir e alscuns prengueren mort. Ben saps tu que vivent lo dit Plato amich nostre Socrates maestre seu fo molt injustament perseguit e en presencia nostra pres mort per mantenir veritat. On devets notar que Socrates maestre de Plato feu I libre de unitat de Deu en lo qual prova per manifestes rahons que no devia hom fer honor ne reverencia divinal sino tensolament ha I Deu per la qual cosa foren somaguts contra ell los sacerdots de les ydoles qui preycaven molts deus. E acusarenlo ab lo princep de Athenes dient que ell havia dit mal dels deus per la qual cosa havia esser jutgat a mort en tant que fos sentenciat que begues I anap de veri en nom daquell deu que el creya la qual cosa ell no rebuja confiantse en Deu. E quant lo hac begut no li feu mal negun segons que diu I doctor per nom Macer. En apres fo forçat quen begues altre anap en nom de tots los deus de Athenes e ell protestant que per aço moria lo qual quant lach begut tentost mori per lo qual fo irat tot lo pobla qui aqui era present. E levarense contra los dits sacerdots e ocierenlos tots. E prengueren lo cors de Socrates e ab gran honor soterrarenlo en lo templa axi com aquell qui era amich de Deu vertader. E apres la mort de Socrates los seus dexebles se depertiren en diverses oppinions e jatsesia que alscuns mantinguessen alscunes errors empero aytembe mantenien alcuna pertida de veritat e per aquella soferien molts trebays jatsesia que fossen fols en altres. E si a tu no baste la fuyta de Anagaras ne lo veri de Socrates ne los turmens de Zeno per ço com eren grechs e estranys de la tua nacio empero deuriat menbrar de Cani e de Senecha e de Sora car tots aquests foren molt excellents philosops romans axi com tu metex e tots hagueren molts e bons dexebles e tots han soferts diverses turments per amor de veritat e de bonesa. Car Senecha segons ques comte en la istoria dels romans fo mestre de Nero quant fo feyt emperador e faes I die gran convit estant en la sua emperial magestat e vees Senecha maestre seu qui era en lo palau remembrali com moltes vegades lo havia ferit per nodrir e per castigarlo e soptosament mogut de gran ira feulo venir denant e dixli que elegis en quina mort volia morir car daqui avant no podia mes viure e mana quel matassen denant ell en aquella mort que ell mes elegiria lo qual forçat elegi que fos sagnat de dos brassos e posat en I bayn. E an axi nodri corp qui li tolch la vida e mori. Donchs aquest e los altres damunt dits sofariren mort per los castichs que donaven a les persones malvades volentlos nodrir e sostengren moltes e diverses tribulacions empero es romasa excellent e digna memoria de ells e no havia molt temps passat que eren estats morts e no foren morts axi ne tentost sino per ço cor eren molt savis en sciencies e en custumes de les males persones perque foren perseguents car tots temps fo que les bones custumes son perseguides per aquells qui tenen mala vida. Donchs no veig raho perque tu lot deges meraveylar si los bons homens estant en la mar salada e tempestuosa daquest mon soferen amergures e tempestats per les ondes grans qui hi son. E axi com la mar es amergosa e salade e tempestuosa axi es la vida de les gents mentre son en lo mon e jatsesia que les bones persones soveny sofiren tribulacions e persecucions per los mals per ço car les bones persones son poques e les males son moltes e quaix sens fi ques mouen mes bestialment seguint la lur propia voluntat que no rahonablament seguint lo dret juy de raho e per aço perseguexen los bons en moltes maneres empero per ço car saviesa venç malicia e bonea sobrepuge a malesa e la intencio e lo proposit dels savis e dels bons homens es aytal que no deuen aver anchia dels desplers dels mals homens ans los plau quels sien desplasents per raho jatsesia que les males persones sien moltes e molt poderoses per poder mundanal empero no deuen esser temuts per aquests car les dites males persones no han ab si regidor qui les govern car defall-los la raho qui deu regir e governar les gents ans son axi com la nau sens thimo e sens govern en la tempesta qui nos pot regir ans esta en gran periyll e per aquesta raho si ells se ajusten contra aquels quils donen les bataylles no poran haver victoria dels bons cor fermanse en aquella cosa qui no ha en si fermetat e los bons son regits per la virtut intellectiva que es regidora dels savis e informals de bonesa e de veritat e menals a la gran força e a la forts torra del sobiran e vertader ben hon han plasent contemplacio possehint los grans tresors de saviesa perques poden traure escarn dels fols los qualls han lexat lo vertader be e sonse occupats en coses qui res no valen ne poden profitar verament cor son transitories e decaybles e leugeres e frevols e altes e vallayades de molts bens. E axi o dix Enpodocles segons que recomte Theofautus en lo començament del libre de plantes qui diu que III coses son qui per lur excellencia sobrepugen totes les altres en aquesta vida. La primera menyspreu de la honor terrenal e de fortuna. La segona es desig de la benanança eternal. La terça es illuminacio del enteniment e de la volentat. La primera es ten bona que no es altre pus honesta e per res non es hom ten benehuyrat com per la segona e no es res que tant hom faça a conseguir les dites II com la tercera. E per ço car la torra es força dess... ta es ben garnida de les dites III coses per aquesta raho no ha pahor de res. E posar tene eximplis naturals en coses manifestes hon un hom qui ha lenteniment clar axi com lo cel com es ben sere posa sots los peus tota fortuna contraria menyspreant aquella e aquel jutge be e dreturerament qui per fortuna contraria nos lexa decaure e per fortuna de benanança no exalça lo seu cor aquest aytal pot ben tenir sens temor la cara ferma contra tota adversitat e no li calra haver paor de les ones tempestuoses mundanals per torbades e irades qui vinguen ne sera sobrat per la tempestat de la mar mundanal ne sera enderrochat per enpenta de vent ne cremat per ardor de foch ne aterrat per colp de pedra de giny ne sera mogut de son loch axi com para la furor del poble a moviment de mar e la envege dels henamics lagoters a vent e la ira dels senyors mundanals a foch e al colp de pedra de giny les quals coses temen vanament les gents folles e per aço son vençudes leugerament mas les persones savies no les qual tembre. Seguexse en apres o mesquins de homens e perque havets temor e estats espaordits e meraveyllats de les ires malignes e cruels dels mals senyors car sius en prenets be esgart no han ab si regidor ne capita perque no deuen esser temutz car no han força ne vigor. E per aquesta....