Mostrando las entradas para la consulta chapurriau ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta chapurriau ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

sábado, 24 de octubre de 2026

Ballades et danses. Mort m'an li semblan que ma dona m fai ++

Ballades et danses.

Lo Decamerón en chapurriau, Giovanni Boccaccio, Llibre de cuentos. Texto complet

I. 

Mort m'an li semblan que ma dona m fai
e li seu bel oil amoros e gai.
Qu'eu non trob conseil, s'eu de li non l'ai;
per qu'eu joinchas mas denant li venrai,
preiant humilment, quant far o poirai?
que m facha socors, sevals d'un dolz bai.
Lo seus cors es blancs com neus sobre glai,
fresca sa colors cum rosa de mai,
e l seu cabil sor cum aurs, de que m plai,
dolza e plaisens plus qu'eu dir non sai.
Anc Deus non en fes de tant bela mai,
ni non volc que fos, per qu'eu l'amarai
de bon cor toz temps tant quant eu viurai
e pos serai morz, s'eu lo poder n'ai.
Mos Bels Conorz val d'autras tantas mai
cuma aurs vil (?) veire soz un ric palai.

II.

D'amor m'estera ben e gent,
s'eu ma dona vis plus sovent.
Balada faz ab coindet son,
qu'a ma bela don a randon,
quar ai estat tant lonjament.
E prec, si plaz, no m'ochaison,
quar estauc sai en Aragon
ab lo rei qu'a bon prez valent.
Mais on qu'eu sia seus mi son,
e vauc m'en lai ad esperon
per descolpar de falliment.
Gen me feiron mei oil ric don,
quant mi mostreron sa faison
e sa bela bocha rizent.
Bella domna, gentil faizon,
que baisson amor per nient.
Balada, vai ad esperon
e saluda m leis de cui son,
quar manten valor e jovent.

III.

Coindeta sui, si cum n'ai greu cossire,
per mon marit, quar ne l voil ne l desire.
Qu'eu be us dirai per que son aissi drusa:
quar pauca son, joveneta e tosa,
e degr' aver marit, dont fos joiosa,
ab cui toz temps pogues jogar e rire.
Ja Deus no m sal, si ja'n sui amorosa:
de lui amar mia sui cobeitosa,
anz, quant lo vei, ne son tant vergoignosa
qu'eu prec la mort que l venga tost aucire.
Mais d'una ren m'en son ben acordada:
si l meus amics m'a s'amor emendada,
ve l bels espers, a cui me son donada;
plaing e sospir, quar ne l vei ne l remire.
E dirai vos de que m sui acordada:
que l meus amics m'a longament amada;
ar li sera m'amors abandonada
e l bels espers, qu'eu tant am e desire.
En aquest son faz coindeta balada
e prec a toz que sia loing cantada
e que la chant tota domna ensegnada
del meu amic, qu'eu tant am e desire.


IV.

Pres soi ses faillencha
en tal bevolencha,
don ja no m partrai;
e quan m'en pren sovenencha
d'amor conssi m vai,
tot quan vei m'es desplazencha,
e tormenz qu'ieu n'ai m'agencha
per leis qu'ieu am mai.
Hai, s'en brieu no la vei, brieumen morrai.
En amor londana
ha dolor probdana:
per mi eis o sai,
sospir e'n dic hai.
Mortz fos ieu, que l via es plana,
quar non hai razon certana,
d'anar soven lai.
Hai, s'en brieu no la vei, brieumen morrai.
Ses par de proecha
es e de belecha,
ab fi prez verai;
e sa naturals blanchecha
sembla nieus quant chai,
e la calors no i es mecha
pegnen, anz sobra freschecha
de roza de mai.
Hai, s'en brieu no la vei, brieumen morrai.

Biographies, Guillems de Capestaing + Peire Vidals + Bertrans de Born

Biographies des troubadours. 

I.

Guillem de Cabestaing. Li dous consire que m don’ amors soven,

Guillems de Capestaing si fo us cavalliers de l'encontrada de Rossilhon que confinava con Cataloigna e con Narbones. Mout fo avinenz hom de la persona e prezatz d'armas e de servir e de cortesia. Et avia en la soa encontrada una dompna que avia nom ma dompna Sermonda, moilher d'en Raimon de Castel-Rossilhon, qu'era mot rics e gentils e mals e braus e fers et orgoillos. E'n Guillems de Capestaing si amava la dompna per amor, e cantava de lieis e'n fazia sas cansons. E la dompna qu'era joves e gentils e bella e plaissenz si ll volia ben maior que a ren del mon. 
E fon dich a'n Raimon de Castel-Rossilhon. Et el, cum hom iratz e jelos, enqueric lo faich e saup que vers era, e fetz gardar la moilher fort. 
E quand venc un dia, Raimons de Castel-Rossilhon trobet passan Guillem de Capestaing ses gran compaignia, et aucis lo, e trais li lo cor del cors e 
fetz lo portar a un escudier a son alberc, e fetz lo raustir e far pebrada e fetz lo dar a manjar a la moilher. E quand la dompna l'ac manjat, en Raimons li dis aque el fo. Et ella, quand o auzi, perdet lo vezer e l'auzir; e quand ella revenc si dis: “Seigner, ben m'avetz dat si bon manjar que ja mais no n manjarai d'autre.” E qand el auzi so qu'ella dis, el correc 
sobre lieis ab l'espaza e volc li dar sus en la testa. Et ella s'en anet al balcon e se laisset cazer jos, e fon morta. La novella cors per Rossilhon e per tota Cataloigna qu'en Guillems de Capestaing e la dompna eran enaissi malamen mort, e qu'en Raimons de Castel-Rossilhon avia dat lo cor d'en Guillem a manjar a la dompna. Mout en fo grans dols e grans tristezza per totas las encontradas, e l reclams venc davan lo rei d'Aragon que era seigner d'en Raimon de Castel-Rossilhon e d'en Guillem de Capestaing. E venc s'en a Perpignan en Rossilhon, e fetz venir Raimon de Castel-Rossilhon denan si. E quan fo vengutz, si l prendre fetz e tolc li totz sos chastels e ls fetz desfar, e tolc li tot quant el avia, e lui en menet en preisson. Guillem de Capestaing e la dompna fetz penre e fetz los portar a Perpignan e metre en un monumen denan l'uis de la gleiza, e fetz desseignar desobre l monumen cum ill erant estat mort; et ordenet per tot lo comtat de Rossillon que tuit li cavalier e las dompnas lor venguesson far anoal chascun an; e'n Raimons de Castel-Rossilhon moric dolorosamen en la preison del rei d'Aragon.

(Vore Lo Decamerón en chapurriau, Guiglielmo Guardastagno + Guiglielmo del Rosselló)

COR DE MARE, noviala, Luis Arrufat Jarque, Vallchunquera, Valjunquera

II. 

Pierre Vidal. Peire Vidal, Vidals

Peire Vidals, si com ieu vos ai dig, s'entendia en totas las bonas domnas e crezia que totas li volguesson be per amor. E si s'entendia en ma domna n'Alazais, qu'era molher d'en Barral, lo senhor de Marselha, lo quals volia melhs a Peire Vidal qu'az ome del mon, per lo ric trobar e per las ricas folias que Peire Vidals dizia e fazia; e clamavan se abdui Rainier. E Peire Vidals si era privatz de cort e de cambra d'en Barral plus qu'ome del mon. E'n Barrals si sabia be que Peire Vidals se entendia en la molher, e tenia lo i a solatz e tuit aquilh qu'o sabion e si s'alegrava de las folias qu'el fazia ni dizia. E la domna o prendia en solatz, si com fazian totas las autras domnas, en que Peire Vidals s'entendia, e cascuna li dizia plazer e lh prometia tot so que lh plagues e qu'el demandava; et el era si savis que tot o crezia. E quan Peire Vidals se corrossava ab ela, en Barrals fazia ades la patz e lh fazia prometre tot so qu'el demandava. 
E quan venc un dia, Peire Vidals si saup qu'en Barrals s'era levatz e que la domna era tota sola en la cambra. Peire Vidals intra en la cambra e venc s'en al leit de ma domna n'Alazais e troba la dormen, et aginolha se davan ella e baizet li la boca. Et ela sentit lo baizar e crezet que fos en Barrals, e rizen ella se levet, e vit qu'el era l fols de Peire Vidal e comenset a cridar et a far gran rumor. E vengron las donzelas de lains, 
quant o auziron, e demanderon: "Quez es aisso?" E Peire Vidals s'en issit 
fugen, e la domna mandet per en Barral, e fetz li gran reclam de Peire Vidal, que la avia baizada; e ploran l'en preguet qu'el en degues penre venjansa. Et en Barrals, si com valens hom et adregz, si pres lo fait a solatz e comenset a rire et a repenre la molher, car ela avia faita rumor d'aisso que l fols avia fait: mas non la poc castiar qu'ela non mezes en gran rumor lo fait e cercan et enqueren lo mal de Peire Vidal, e grans menassas fazia de lui. Peire Vidals per paor d'aquest fait montet en una nau et anet s'en en Genoa. E lai estet tro que pueis passet outra mar ab 
lo rei Richart, que lh fo mes en paor que ma domna n'Alazais li volia far 
perdre la persona. Lai estet longa sazo, e lai fetz maintas bonas chansos, recordan del baizar qu'el avia emblat. E dis en una chanso que dis
"Ajostar e lassar,"
que de leis non avia agut negun guizardo: 
"mas un petit cordo;
si aigui, qu'un mati
intrei dins sa maizo
e lh baizei a lairo
la boca e l mento."
Et en autre loc el dis:
"Plus honratz fora qu'om natz,
si l bais emblatz mi fos datz
o neis autreiatz."
Et en autra chanso el dis:
"Be m bat amors ab las vergas qu'eu colh,
car una vetz en son reial capdolh
l'emblei un bais, don tan fort mi sove.
Ai! Tan mal viu qui so qu'ama no ve."
Aissi estet longa sazo outra mar, que non auzava venir ni tornar en Proensa. E'n Barrals que li volia aitan de be, com avetz auzit, si preguet tan sa molher, qu'ela li perdonet lo fait del baizar e lo i autreget en do. E'n Barrals si mandet per Peire Vidal e si l fes mandar gracia e bona volontat de sa molher, e que vengues a sa molher. Et el venc ab gran alegreza a Marselha, et ab gran alegreza fo receubutz per en Barral e 
per ma domna n'Alazais. E autreget li lo baizar en do qu'el li avia emblat, 
[e fo li tot perdonat.] don Peire Vidals fetz esta chanso que ditz:
[la qual vos auziretz.]

III. 

Bertran de Born. Ieu m’escondisc, dompna, que mal non mier ++


Ben avetz entendutz los mals qu'en Bertrans de Born remembret que l reis d'Arago avia fachs de lui e d'autrui. Et a chap d'una gran sazo, qu'el n'ac apres d'autres mals qu'el avia fachs, si lo lh volc retraire en un autre sirventes. E fo dich a'n Bertran qu'un chavalier avia en Arago, que avia nom (nEspanhols) n'Espanhols, et avia un bo chastel mout fort que avia nom Castellot et era proprietatz d'en Espanhol et era en la frontereza dels Sarazis, don el fazia gran guerra als Sarazis. E l reis si entendia mout en aquel chastel, e venc un jorn en aquela encontrada, e nEspaingnols si lh venc encontra per servir lo e per envidar lo al sieu chastel, e menet lo charamen, lui ab tota soa gen. E l reis, quan fo dedintz lo chastel, lo fetz penre et menar deforas e tolc li lo chastel. -
E fo vertatz que, quan lo reis venc al servizi del rei Henric, lo coms de Tolosa si l desconfis en Guasconha e tolc li be cinquanta chavaliers; e l reis Henrics li det tot l'aver que lh chavalier devian pagar per la reenzo, et el no l paguet, l'aver, als chavaliers, anz l'en portet en Arago. E lh chavalier eissiron de preiso e pagueron l'aver. - E fo vertatz qu'us joglars, que avia nom Artusetz, li prestet dos cens marabotis, e menet lo ben un an ab se e no lh en det denier. E quan venc un dia, Artusetz joglars si si mesclet ab un Juzieu, e lh Juzieu li vengron sobre e nafreron 
Artuset malamen, lui et un son conpanho. Et Artusetz e l companhs auciseron un Juzieu, don li Juzieu aneron e reclam al rei e pregueron lo qu'el en fezes vendeta e que lor des Artuset e l conpanho per aucire, e qu'ilh li darian dos cens marabotis. E l reis los lor donet amdos e pres los dos cens marabotis. E lh Juzieu los feiron ardre lo jorn de la Nativitat de Crist, si com dis Guilhems de Bergueda en un sieu serventes dizen en el mal del rei:
“E fetz una mespreiso
don hom no l deu razonar,
que l jorn de la naissio
fetz dos crestias brusar:
Artus ab autre son par,
e no degra aissi jutjar
a mort ni a passio
dos per un Juzieu fello."
Don us autre, que avia nom Peire joglars, li prestet deniers e chavals, et aquel Peire joglars si avia grans mals dichs de la vielha reina d'Englaterra, la quals tenia Font-Ebrau, que es una abadia, on se rendon totas las vielhas richas. Et ela lo fetz aucire per paraula del rei d'Arago.
E totz aquestz laitz fachs remembret en Bertrans de Born al rei d'Arago en aquest sirventes que dis:
los cendatz grocs, indis" et cetera.
___
Lo reis Henrics d'Englaterra si tenia assis en Bertran de Born dedintz Autafort e l combatia ab sos edificis, que mout li volia gran mal, quar el crezia que tota la guerra que l reis joves, sos filhs, l'avia facha, qu'en Bertrans la lh agues facha far, e per so era vengutz denan Autafort per lui deseretar. E l reis d'Arago venc en l'ost del rei Henric denan Autafort. E quan Bertrans o saup, si fo mout alegres que l reis d'Arago era en l'ost, per so qu'el era sos amics especials. E l reis d'Arago si mandet sos messatges dintz lo chastel, qu'en Bertrans li mandes pa e vi e charn, et 
el si l'en mandet assatz. E per lo messatge per cui el mandet los presens, el li mandet pregan qu'el fezes si qu'el fezes mudar los edifizis e far traire en autra part, que l murs on ilh ferian era tot rotz. Et el, per gran aver del rei Enric, el li dis tot so qu'en Bertrans l'avia mandat a dir. E l reis Henrics si fetz metre dels edifizis plus en aquela part on saup que l murs era rotz, e fo lo murs ades per terra e l chastels pres.
E'n Bertrans ab tota sa gen fo menatz al pavilho del rei Henric, e l reis lo 
receup mout mal, e l reis Henrics si lh dis: "Bertrans, Bertrans, vos avetz dich que anc la meitatz del vostre sen no us ac mestier nuls temps; mas sapchatz qu'ara vos a el be mestier totz." "Senher," dis en Bertrans, 
“el es be vers qu'ieu o dissi, e dissi be vertat." E l reis dis: "Ieu cre be qu'el vos sia aras falhitz." "Senher" dis en Bertrans, “be m'es falhitz."
"E com?" dis lo reis. "Senher," dis en Bertrans, “lo jorn que l valens joves reis, vostre filhs, morit, ieu perdei lo sen e l saber e la connoissensa."
E l reis, quant auzit so qu'en Bertrans li dis en ploran del filh, venc li grans dolors al cor de pietat et als uolhs, si que no's poc tener qu'el no 
pasmes de dolor. E quan el revenc de pasmazo, el crida e dis en ploran: "En Bertrans, en Bertrans, vos avetz be drech et es be razos, si vos avetz perdut lo sen per mo filh, qu'el vos volia mielhs que ad home del mon. Et ieu, per amor de lui, vos quit la persona e l'aver e l vostre castel, e vos ren la mia amor e la mia gracia, e vos do cinc cens marcs d'argen per los dans que vos avetz receubutz." E'n Bertrans si lh chazet als pes, referen li gracias e merces. E l reis ab tota la soa host s'en anet.

viernes, 23 de octubre de 2026

Ballade. A l'entrada del tens clar, eya,

Ballade.

Lo Decamerón en chapurriau, Giovanni Boccaccio, Llibre de cuentos. Texto complet

A l'entrada del tens clar, eya,
per joia recomençar, eya,
e per jelos irritar, eya,
vol la regina mostrar
qu'el' es si amoroza.
A la vi', a la via, jelos,
laissaz nos, laissaz nos
ballar entre nos, entre nos.
El' a fait per tot mandar, eya,
non sia jusqu'a la mar, eya,
piucela ni bachelar, eya,
que tuit non venguan dançar
en la dansa joioza. 
Lo reis i ven d'autra part, eya,
que el es en cremetar, eya,
que om no li voill' emblar
la regin' avrilloza.
Mais per nient lo vol far, eya,
qu'ela n'a sonh de viellart, eya,
mais d'un leugier bachelar, eya,
qui ben sapcha solaçar
Qui donc la vezes dançar, eya,
e son gent cors deportar, eya,
ben pogra dir de vertat, eya,
qu'el mont non aia sa par
la regina joioza.
A la vi', a la via, jelos,
laissaz nos, laissaz nos
ballar entre nos, entre nos.

miércoles, 21 de octubre de 2026

Marcabrun. A la fontana del vergier, ++

Marcabrun. 

Marcabrus, Marcabruns, Marcabrun, Marcabrunela,

I. Ms. de Paris, fr. 856, fol. 173c (C). - Appel, Provenzalische Chrestomathie, p. 96 (Ap.); Crescini, Manualetto provenzale, Verona 1892 - 94, p. 12 s. 
II. Mss. A C I K R T. Appel, Provenzalische Chrestomathie, p. 101 s. (Ap.). 
III. Ms. du Vaticain 5232, fol. 27a (A), Mss. de Paris, fr. 856, fol. 177a (C), fr. 22543, fol. 5b (R). - Diez, Leben und Werke der Troubadours, 2e éd. Leipzig 1882, p. 37 ss.

I. 

on l'erb' es vertz josta l gravier,
a l'ombra d'un fust domesgier,
en aiziment de blancas flors
e de novel chant costumier,
trobei sola, ses companhier,
cela que no volc mon solatz.
So fon donzel' ab son cors bel,
filha d'un senhor de castel;
e quant eu cugei que l'auzel
li fesson joi e la verdors,
e pel dous termini novel,
e que entendes mon favel,
tost li fon sos afars camjatz.
Dels olhs ploret josta la fon
e del cor sospiret preon.
“Jesus,” dis ela, “reis del mon,
per vos mi creis ma grans dolors,
quar vostra anta mi cofon,
quar li melhor de tot est mon
vos van servir, mas a vos platz.
Ab vos s'en vai lo meus amics,
lo bels e l gens e l pros e l rics;
sai m'en reman lo grans destrics,
lo deziriers soven e l plors.
Ai, mala fos reis Lozoics
que fai los mans e los prezics,
per que l dols m'es el cor intratz!” 
Quant eu l'auzi desconortar,
ves leis vengui josta l riu clar.
“Bela,” fi m eu, “per trop plorar
afola cara e colors;
e no vos qual dezesperar,
que cel que fai lo bosc folhar
vos pot donar de joi assatz.”
“Senher,” dis ela, “ben o cre
que Deus aia de mi merce
en l'autre segle per jasse,
quon assatz d'autres peccadors;
mas sai mi tol aquela re
don jois mi crec; mas pauc mi te,
que trop s'es de mi alonhatz.” 

Lo Decamerón en chapurriau, Giovanni Boccaccio, Llibre de cuentos. Texto complet

II. 

trobei pastora mestissa,
de joi e de sen massissa.
E fon filha de vilana,
cap' e gonel' e pelissa
vest e camiza treslissa,
sotlars e caussas de lana.
Ves leis vinc per la planissa:
“Toza,” fi m eu, “res faitissa,
dol ai gran del ven que us fissa.”
“Senher,” so dis la vilana,
“merce Deu e ma noirissa,
pauc m'o pretz si l vens m'erissa,
qu'alegreta sui e sana.”
“Toza,” fi m eu, “cauza pia
destoutz me sui de la via,
per far a vos companhia;
quar aitals toza vilana
no pot ses parelh paria
pastorgar tanta bestia
en aital loc tan soldana.”
“Don,” fetz ela, “qui que m sia,
ben conosc sen o folia.
La vostra parelharia,
senher,” so dis la vilana,
“lai on se tanh si s'estia,
que tals la cui' en bailia
tener, no n a mas l'ufana.”
“Toza de gentil afaire,
cavaliers fon vostre paire
que us engenret en la maire,
car fon corteza vilana.
Con plus vos gart, m'es belaire,
e per vostre joi m'esclaire,
si fossetz un pauc humana.”
“Don, tot mon linh e mon aire
vei revertir e retraire
al vezoig et a l'araire,
senher,” so dis la vilana;
“mas tals se fai cavalgaire
qu'atrestal deuria faire
los seis jorns de la setmana.”
“Toza,” fi m eu, “gentils fada
vos adastret, quan fos nada,
d'una beutat esmerada
sobre tot' autra vilana:
e seria us ben doblada
si m vezi' una vegada
sobeira e vos sotrana.”
“Senher, tan m'avetz lauzada,
que tota 'n sui enoiada.
Pos en pretz m'avetz levada,
senher,” so dis la vilana,
“per so n auretz per soudada
al partir 'bada, fol, bada!'
e la muz'a meliana.”
“Toza, fel cor e salvatge
adomesg' om per uzatge.
Ben conosc al trespassatge
qu'ab aital toza vilana
pot hom far ric companhatge
ab amistat de coratge,
quan l'us l'autre non engana.”
“Don, hom coitatz de folatge
jur' e pliu e promet gatge.
Si m fariatz homenatge,
senher,” so dis la vilana;
"mas ges per un pauc d'intratge
no volh de mon piuzelatge
camjar per nom de putana." 
"Toza, tota creatura
revertis a sa natura.
Parelhar parelhadura
devem eu e vos, vilana,
a l'abric lonc la pastura:
que melhs n'estaretz segura
per far la cauza doussana."
"Don, oc; mas segon dreitura
cerca fols sa folatura,
cortes cortez' aventura,
e l vilas ab la vilana.
En tal loc fai sens fraitura
on hom non garda mezura,
so ditz la gens anciana."
"Toza, de vostra figura
non vi autra plus tafura
ni de son cor plus trefana."
"Don, lonh anetz;...
que tals bad' en la peintura
qu'autre n'espera la mana."

III.

Dirai vos en mon lati
de so qu'eu vei e que vi:
l segles non cuit dure gaire,
segon qu'escriptura di,
qu'eras faill lo fills al paire
e l pair' al fill atressi.
Desviat a son cami
jovens que torn' a decli,
e donars qu'era sos fraire,
va s'en fugen a tapi,
c'anc dons Costans, l'enganaire,
joi ni joven non jauzi.
Soven de pan e de vi
noiris rics hom mal vezi,
e si l tengues de mal aire,
segurs es de mal mati,
si no i ment lo gazaignaire
don lo reproviers eissi.
Lo mounier jutg' al moli;
qui ben lia ben desli;
e l vilans ditz tras l'araire:
bons fruitz eis de bon jardi
et avols fills d'avol paire
e d'avol caval rossi.
Eras naisson dui poilli,
beill, burden, ab saura cri,
que s van volven de blanc vaire
e fan semblan aseni:
jois e jovens n'es trichaire
e malvestatz eis d'aqui.
Moilleratz a sen cabri,
c'a tal para lo coissi
don lo cons esdeven laire;
que tals ditz: "Mos fills mori",
que anc ren no i ac a faire:
gardatz sen ben bedoi.
Re no m val s'eu los chasti,
c'ades retornon aqui,
e pois un non vei estraire
moillerat del joc coni,
an lo tondres per lo raire
Marcabrus d'aquel trahi.

sábado, 26 de septiembre de 2026

Vot, Vodar, Vout, Avoar, Avoatio, Devotio, Devot, Devotament, Devotamen, Votz, Voutz - Provocar - Vunula

Vot, s. m., lat. votum, voeu, promesse.
Voyez Denina, t. III, p. 88.
Ferm perpauzamen es pres per vot el for de consciencia.
Fan aital partimen entre vot simple e vot sollempne: vot simple, es cant se fai privadamens, ses prelats; vot sollempne, es cant se fa en religio o davan son prelat. V. et Vert., fol. 93.
Ferme propos est pris pour voeu au for de la conscience.
Ils font telle distinction entre voeu simple et voeu solennel: voeu simple, c'est quand il se fait particulièrement, sans prélat; voeu solennel, c'est quand il se fait en couvent ou devant son prélat.
ANC. FR. Les miens voz al Seignur rendrai.
Anc. trad. du Psaut. de Corbie, ps. 115.
- Confiance, foi.
Tant era grans lo votz c' avian en lo cors sanz. V. de S. Honorat.
Tant était grande la foi qu'ils avaient au corps saint.
- Souhait, désir.
En als non es mos votz.
Deudes de Prades: Del bel desir.
En autres choses n'est pas mon voeu.
CAT. Vot. ESP. PORT. IT. Voto. (chap. Vot, vots; voto, votos. Vore botovadéu o votovadéu.)

CAT. Vot. ESP. PORT. IT. Voto. (chap. Vot, vots; voto, votos. Vore botovadéu o votovadéu.)

2. Vodar, v., du lat. vovere, vouer, promettre, faire voeu.
Per que ela se fes malauta de mort e vodet se a Nostra Dona de Rocamador. 
V. de G. Faidit.
C'est pourquoi elle se fit malade de mort, et se voua à Notre-Dame-de-Rocamadour. 
Vodet al glorios cors sans. V. de S. Honorat.
Il voua au glorieux corps saint.
Prometo e vodan et jurent, e pueys non ho atenden. Libre de Tindal.
Promettent et vouent et jurent, et puis ne le tiennent.
Part. pas. Pueys que auran vodat qu' ells non tengan propri.
V. et Vert., fol. 14.
Après qu'ils auront fait voeu qu'ils ne possèdent pas en propre.
CAT. ESP. PORT. Votar. IT. Votare. (chap. Votá; fé vot o voto de : prometre : voto, votes, vote, votem o votam, votéu o votáu, voten; votat, votats, votada, votades; votaré; votaría; si yo votara : si yo faiguera voto de castidat y me foteguera a dins de un convén.)

A veces, uno sabe de qué lado estar, simplemente viendo quiénes están del otro lado, Leonard Cohen

3. Vout, s. m., moine, religieux.
Ieu m' estera en loc de vout,
Que d' als non pensera mout,
Mas manjera, e tengra m chaut.
Rambaud d'Orange: Ben s' eschai.
Moi je serais en lieu de religieux, vu que je ne penserais pas moult d'autres choses, mais je mangerais, et me tiendrais chaud.
No s tenc pas, a lei de vout,
Vestitz e pascutz. 
R. Vidal de Bezaudun: En aquel temps.
Ne se tint pas, à manière de religieux, vêtu et repu.

4. Avoar, v., avouer, reconnaître.
Part. prés. Lhi dig ciutada se avoant pel dig evesque.
Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVIII, fol. 86.
Lesdits citadins s'avouant pour ledit évêque.
(chap. Avoá, avoás, reconeixe an algú com obispo, com siñó.)

5. Avoatio, s. f., aveu, reconnaissance.
Aquesta avoatio fan falsamen.
Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVIII, fol. 87.
Cet aveu ils font faussement.

6. Devotio, s. f., lat. devotio, dévotion.
Orazo ses devotio, es messatge ses letras. V. et Vert., fol. 88.
(chap. Orassió sense devossió, es mensaje o missache sense lletres.)
Prière sans dévotion, c'est message sans lettres.
CAT. Devoció. ESP. Devoción. PORT. Devoção. IT. Divozione. 
(chap. Devossió, devossions.)

Réquiem per un llauradó español (Ramón J. Sender) en chapurriau

7. Devot, adj., lat. devotus, voué, dévoué, consacré.
Al qual sanh Denis avia estat devotz. Cat. dels apost. de Roma, fol. 85.
Auquel saint Denis il avait été voué.
- Dévot.
Era devotz, et amicx fins
Del sant monestier de Lerins.
V. de S. Honorat.
Il était dévot, et fidèle ami du saint monastère de Lérins.
Devota oratio que molt val a vencer tot peccat.
V. et Vert., fol. 86.
Dévote oraison qui moult vaut à vaincre tout péché.
CAT. Devot. ESP. PORT. Devoto. IT. Divoto. (chap. Devot, devots, devota, devotes. Vore les cobles de Pere IV de Aragó.)

8. Devotament, Devotamen, adv., dévotement.
Li moyne prenon autament
A cantar mot devotament.
V. de S. Honorat.
Les moines (se) prennent hautement à chanter moult dévotement.
Lo receup mot devotamen. Cat. dels apost. de Roma, fol. 85.
Le reçut moult dévotement.
CAT. Devotament. ESP. PORT. Devotamente. IT. Divotamente. 
(chap. Devotamen o devótamen.)

Votz, Voutz, s. f., lat. vox, voix.
Peire d' Alvernhe a tal votz
Que chanta cum granolh' en potz.
(chap. Pere d'Alvernhe té tal veu que cante com rana - granota - a un pou.)  
Pierre d'Auvergne: Chantarai.
Pierre d'Auvergne a telle voix qu'il chante comme grenouille en puits.

El más membrillo de La Codoñera: Tomás Bosque Peñarroya.

Tres vetz lur retornet la voutz aquesta dicha. V. de S. Honorat.
Trois fois leur répéta la voix cette parole.
Loc. Respondero tuh ad una votz.
Dis en alta votz: Prendetz Sydrac l' encantador.
Liv. de Sydrac, fol. 2 et 5.
Ils répondirent tous d'une voix.
Dit à haute voix: Prenez Sydrac l'enchanteur.
- En parlant des oiseaux, des animaux.
E 'l votz dels auzels son' e tint.
A. Daniel: Ar vei vermeills.
Et la voix des oiseaux résonne et retentit.
M' adoussa la votz dels cavaus.
Bertrand de Born: Quan vey pels.
Me délecte la voix des chevaux.
- Ton, en musique.
E 'n totz aquels no son mas set votz solamens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Et en tous ceux-là ne sont que sept tons seulement.
CAT. Veu. ESP. PORT. Voz. IT. Voce. (chap. Veu, veus; veueta o veveta, veuetes o vevetes.)

2. Vocal, s. f., lat. vocalis, vocable, voyelle.
Hyatz, es major vicis amb unas meteychas vocals. 
Leys d'amors, Laloubère, p. 5.
Hiatus, c'est plus grand défaut avec unes mêmes voyelles.
Mostradas havem las V vocals; e son apeladas vocals, quar cascuna demostra certa votz. Leys d'amors, fol. 3.
Nous avons indiqué les cinq voyelles; et elles sont appelées voyelles, parce que chacune indique un certain son.
CAT. ESP. Vocal. PORT. Vogal. IT. Vocale. (chap. Vocal, vocals : a, e, i, o, u, burret com tú.)

3. Vocable, s. m., lat. vocabilem, mot, terme.
En aytals vocables, dels quals son opinios quo s devo accentuar.
Leys d'amors, fol. 12.
En pareils mots, desquels les opinions sont qu'ils se doivent accentuer.
ANC. FR. Vous dictes en vostre monde que sac, est vocable commun en toute langue. Rabelais, liv. V, ch. 45.
CAT. Vocable. ESP. Vocablo. PORT. Vocabulo. IT. Vocabolo. (chap. Vocablo, vocablos : paraula, paraules.)

4. Vocatiu, s. m., lat. vocativus, vocatif.
E 'l datiu e 'l vocatiu e l' ablatiu. Gramm. provençal.
Et le datif et le vocatif et l'ablatif.
CAT. Vocatiu. ESP. PORT. IT. Vocativo. (chap. Vocatiu, vocatius, un dels casos del latín, com lo datiu, ablatiu, nominatiu.)

5. Vocatio, s. f., lat. vocatio, appellation, invocation.
Suaus vocatio apela la fin. Trad. de Bède, fol. 82.
Paisible invocation appelle la fin.
CAT. Vocació. ESP. Vocation (vocación). PORT. Vocação. IT. Vocazione. 
(chap. Vocassió, vocassions.)

6. Avocar, v., lat. avocare, invoquer, appeler.
Pueis avoqueron denant Dieu
Li sant per mi.
V. de S. Honorat.
Puis invoquèrent devant Dieu les saints pour moi.
Part. pas. Yest de nueg e jorn avocada
De peccadors convertitz.
G. Riquier: Sancta Verges.
Tu es de nuit et (de) jour invoquée par les pécheurs convertis.
CAT. ESP. PORT. Avocar. IT. Avvocare. (chap. Avocá, invocá, cridá. Abocá en b ve de boca, per ejemple, abocá algo a dins de un sac. Páram lo sac, que hay de abocá la sibada.)

7. Avocat, Advocat, s. m., lat. advocatus, avocat.
Li advocat son aquel qui razonon los plaitz davant las poestatz.
Trad. du Code de Justinien, fol. 4.
Les avocats sont ceux qui expliquent les plaids devant les autorités.
Fig. La lenga es avocatz del cor. Liv. de Sydrac, fol. 34.
(chap. La llengua es (l') abogat del cor.)
La langue est avocat du coeur.
- Avoué, protecteur, défenseur, en parlant d'une église, d'un monastère.
Mout m' enueia dels avocatz,
Qu' els vey anar a gran arda.
Boniface de Castelane: Guerra e trebalhs.
Moult il m'ennuie des avoués, vu que je les vois aller en grand équipage.
De l' islla de Lerins patrons e avocatz. V. de S. Honorat.
De l'île de Lérins patron et avoué.
ANC. FR.
Par grant resgart firent de Rou lor avoé. Roman de Rou, v. 1176.
Nous ne te rendrons tes sénatours, se tu ne nous rens tout avant nostre avoé et nostre deffendour. Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 164.
CAT. Advocat. ESP. Abogado. PORT. Advogado. IT. Advocato.
(chap. Abogat, abogats, abogada, abogades; se pot escriure en v perque ve de advocatus, avogat, avogats, avogada, avogades.)

8. Avocadel, s. m. dim., petit avocat.
Bertrans am sos avocadels
Me dechay, et am sos libels.
Leys d'amors, fol. 147.
Bertrand avec ses petits avocats me rabaisse, et avec ses exploits.
(chap. Abogadet, abogadets, abogadeta, abogadetes; avogadet, avogadets, avogadeta, avogadetes.)

9. Avocatio, Advocatio, s. f., lat. advocatio, avocasserie, profession d'avocat.
Avocatios
Es officis mot perilhos.
(chap. La abogassía es ofissi mol perillós.)
Brev. d'amor, fol. 124.
La profession d'avocat est office moult périlleux.
L' avocat,... si el mor en l' annada en la qual el avia comensat de far sa advocatio. L'Arbre de Batalhas, fol. 223.
L'avocat,... s'il meurt en l'année dans laquelle il avait commencé à faire son avocasserie.
ANC. FR. Il n'y a nul qui se cognoisse
Si hault en advocation. 
Farce de Pathelin, p. 4.
CAT. Advocació. IT. Avvocazione. (chap. Abogassía, abogassíes. ESP. Abogacía.)

10. Convocatio, s. f., lat. convocatio, convocation.
Juraran a la communautat... apres la convocatio. Charte de Gréalou, p. 72.
(chap. Jurarán a la comunidat... después de la convocassió.)
Jureront à la communauté... après la convocation. 
CAT. Convocació. ESP. Convocación. PORT. Convocação. IT. Convocazione.
(chap. Convocassió, convocassions; convocatoria, convocatories.)

11. Convocar, v., lat. convocare, convoquer.
Part. pas. De tot lo pobol de Monpellier convocat.
Cartulaire de Montpellier, fol. 107.
(chap. De tot lo poble de Monpellier convocat. La t de montis ya se va pedre fa mols siglos.)
De tout le peuple de Montpellier convoque.
CAT. ESP. PORT. Convocar. IT. Convocare. (chap. Convocá : convoco, convoques, convoque, convoquem o convocam, convoquéu o convocáu, convoquen; convocat, convocats, convocada, convocades; convocaré; convocaría; si yo convocara.)

12. Evoc, s. m., révocation.
Per aras e per tot temps, ses evoc. Charte de Gréalou, p. 60.
Pour maintenant et pour tout temps, sans révocation.

13. Invocacio, Envocation, s. f., lat. invocationem, invocation.
Soptament fero serpens e ranas per invocacio dels encantadors.
Eluc. de las propr., fol. 12.
Subitement firent serpents et grenouilles par invocation des enchanteurs.
Per orations,... per envocations. Doctrine des Vaudois.
Par oraisons,... par invocations.
CAT. Invocació. ESP. Invocación. PORT. Invocação. IT. Invocazione.
(chap. Invocassió, invocassions.)

Junqueras, los catalanes tenemos más proximidad genética con los franceses, salta a la vista

14. Evocatio, s. f., lat. evocatio, évocation.
Evocatios se fay per esta maniera. Leys d'amors, fol. 127.
L'évocation se fait de cette manière.
(chap. Evocassió, evocassions; v. evocá : recordá : portá a la memoria. 
ESP. Evocación.)

15. Envocatiu, adj., invocatif, propre à invoquer.
Envocativas, so es cant hom apela. Leys d'amors, fol. 100. 
Invocatives, c'est-à-dire quand on appelle.
(chap. Invocatiu, invocatius, invocativa, invocatives; v. invocá.)

16. Equivoc, adj., équivoque.
Motz equivocz, es cant us motz a diverses significatz. Leys d'amors, fol. 7.
Mot équivoque, c'est quand un mot a diverses significations.
CAT. Equivoc. ESP. (Equívoco) PORT. IT. Equivoco.
(chap. Equívoc o equívoco, equivocs o equívocos, equívoca, equívoques. Una paraula que té diferens significats pot sé equívoca, causa de confusió; v. equivocá, equivocás.)

17. Equivocatio, s. f., équivoque.
Equivocatios se fay en respieg d' u meteys vocable significan diversas cauzas. 
Leys d'amors, fol. 46.
L'équivoque se fait en égard à un même mot signifiant diverses choses.
CAT. Equivocació. ESP. Equivocación. PORT. Equivocação. IT. Equivocazione. 
(chap. Equivocassió, equivocassions; errada, errades.)

herrar es humano, forja, cómic, dibujo, hierro, herrar, errar es humano

18. Revocation, s. f., lat. revocationem, révocation.
Quant al regard de la revocation dels precaris.
Statuts de Provence. Julien, t. II, p. 493.
Quant au regard de la révocation des précaires.
CAT. Revocació. ESP. Revocación. PORT. Revogação. IT. Revocazione, rivocagione. (chap. Revocassió, revocassions; v. revocá.)

19. Revocamen, s. m., révocation.
Carta de revocamen de la marca. Cartulaire de Montpellier, fol. 198.
(chap. Carta de revocamén de la marca.)
Charte de révocation de la marque.
IT. Rivocamento. (chap. Revocamén, revocamens.)

20. Revocable, adj., lat. revocabilem, révocable.
Per donatio non revocabla facha entr' els. 
Tit. de 1280. Arch. du Roy., Quercy.
(chap. Per donassió no revocable feta entre ells.)
Par donation non révocable faite entre eux.
CAT. ESP. Revocable. PORT. Revogavel. IT. Revocabile, rivocabile.
(chap. Revocable, revocables.)

21. Revocar, v., lat. revocare, révoquer.
Aras voill a prezen
Revocar lo jutjamen.
B. Zorgi: L' autr ier.
Maintenant je veux ouvertement révoquer le jugement.
Revoca tot so que dih as. Liv. de Sydrac, fol. 7.
(chap. Revoca tot lo que dit has : has dit.)
Révoque tout ce que tu as dit.
Que tot dever de blat... mes sus lo pays, contra totas franquesas,... si revoque. Rég. des États de Prov., de 1401. 
Que toute redevance de blé... mise sur le pays, contre toutes franchises,... 
se révoque.
Part. pas. Aquelas que i sso que, sio revocadas. 
Tit. du XIIIe siècle. Arch. du Roy., J, 310.
Celles qui y sont, qu'elles soient révoquées.
- Rappeler, appeler de nouveau.
Part. pas. El fo apelatz e revocatz per los fiels. 
Cat. dels apost. de Roma, fol. 23.
Il fut appelé et rappelé par les fidèles.
CAT. ESP. Revocar. PORT. Revogar. IT. Revocare, rivocare. 
(chap. Revocá.)

22. Provocatio, s. f., lat. provocatio, provocation, appel.
Fo facha provocatio contra l' avandih papa en aquest concili.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 206.
Fut faite provocation contre l'avant-dit pape dans ce concile.
Son corrompudas las mestruas, et es tardada la provocatio de lor. 
Trad. d'Albucasis, fol. 8.
Sont corrompues les menstrues, et est retardée la provocation d'elles.
CAT. Provocació. ESP. Provocación. PORT. Provocação. IT. Provocazione. 
(chap. Provocassió, provocassions.)

23. Provocatiu, adj., provocatif, propre à provoquer.
Fel... es... dels budels a purgacio provocatiu. Eluc. de las propr., fol. 55.
Le fiel... est... à la purgation des boyaux provocatif.
CAT. Provocatiu. ESP. PORT. IT. Provocativo. (chap. Provocatiu, provocatius,  provocativa, provocatives. La fel es provocativa de la purgassió dels budells.)

24. Provocar, v., lat. provocare, provoquer, exciter.
Provoca la vesica a corrupcio. Trad. d'Albucasis, fol. 32.
Provoque la vessie à corruption.
Part. pas. Es bo que a dormir sio provocatz bressan.
Eluc. de las propr., fol. 69.
Il est bon qu'à dormir ils soient provoqués en berçant.
CAT. ESP. PORT. Provocar. IT. Provocare. (chap. Provocá : provoco, provoques, provoque, provoquem o provocam, provoquéu o provocáu, provoquen; provocat, provocats, provocada, provocades; provocaré; provocaría; si yo provocara. Exitá; marejá an algú. No me provocos que te fotré calén, cap de suro!)

Markel Bringuè, Marcel Pena, lo pena de Marsel, lo reguer, Franja Viva, Franja Morta, Alguer, Alguero.

Vult, Volt, Vout, s. m., lat. vultus, visage, face.
Movra sa testa, e mudara son vult. 
Osta felonia del volt al rei.
Trad. de Bède, fol. 75 et 78.
Mouvra sa tête, et changera son visage.
Ôte félonie de la face au roi.
ANC. FR. La lumière de tuen vult.
Anc. trad. du Ps., Ms. n° 1, ps. 43.
Fiertez et leesche estoient ensamble mellées en son vout et en son regart.
Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 167.
ESP. (Cara, faz.) PORT. Vulto. IT. Volto. (chap. Cara, cares.)

Vulturn, s. m., lat. vulturnus, vulturn, vent du nord-est.
Dos vens collaterals, dels quals le prumier es vulturn, de ves septentrio.
Eluc. de las propr., fol. 134.
Deux vents collatéraux, desquels le premier est vulturn, devers septentrion.
ESP. PORT. Vulturno.

Vuna, s. f., luette. 
En la vuna, e tira aquela en jos. Trad. d'Albucasis, fol. 23.
En la luette, et tire celle-là en bas.

2. Vunula, s. f., luette.
Entro que la vunula sia ofuscada. Trad. d'Albucasis, fol. 23.
Jusqu'à ce que la luette soit offusquée.