Mostrando las entradas para la consulta cassá ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta cassá ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

domingo, 6 de septiembre de 2026

Vesc, Viscos, Vescos, Viscositat, Inviscar, Envescar, Inviscament

Vesc, s. m., lat. viscum, glu, poix.
C' om pren ab vesc.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Qu'on prend avec glu.
ANC. CAT. Visc. CAT. MOD. Vesc. ESP. (pegamento del muérdago) PORT. Visco. IT. Vischio. (chap. Visc. Se trobe besque a Ballarín, Benasque; pingued a Pedro Arnal Cavero.)

VISC de cassá muixons. Muérdago

2. Viscos, Vescos, adj., lat. viscosus, visqueux.
Vescosa, plena d' umors.
(chap. Viscosa, plena de humors.)
Deudes de Prades, Auz. cass.
Visqueuse, pleine d'humeurs.
Carn colombina es dura et viscoza. Eluc. de las propr., fol. 144.
(chap. La carn de colom (pichó) es dura y viscosa.)
Chair de pigeon est dure et visqueuse.
ANC. CAT. Vescos. CAT. MOD. Viscos. ESP. PORT. IT. Viscoso.
(chap. Viscós, viscosos, viscosa, viscoses.)

3. Viscositat, s. f., viscosité.
Viscositat, ayssi cum so viandas faytas de froment cueyt am aigua et ris.
Trad. d'Albucasis, fol. 56.
Viscosité, ainsi comme sont aliments faits de froment cuit avec eau et riz.
CAT. Viscositat. ESP. Viscosidad. PORT. Viscosidade. IT. Viscosità, viscositate, viscositade. (chap. Viscosidat, viscosidats. N. E. Atentos al comentario anterior sobre el catalán. ¿El catalán viscositat es igual que el occitano viscositat, o me lo parece a mí? Pues así hay muchísimas palabras en esta obra de Raynouard.)

Alibèrt, Loís, catalan, dialecte, occitan, langue d´Oc

4. Inviscar, Envescar, v., engluer, prendre à la glu.
L' autre l' envesca.
(chap. L'atre l'envisque.)
Marcabrus: Contra.
L'autre le prend à la glu.
Dossor... es cauza d' alcuna opilation, quar superfluitat de dos els caps e vias de las venas se invisca. Eluc. de las propr., fol. 269.
Douceur... est cause d'aucune obstruction, car superfluité de doux aux chefs et aux voies des veines s'englue.
Fig. Cel que fin' amors envesca.
E. Cairels: Aras.
Celui que tendre amour englue.
CAT. Envescar. ESP. PORT. Enviscar. IT. Invescare, inviscare, inveschiare, invischiare. (chap. Enviscá, enviscás; apegá; enganchá.)

5. Inviscament, s. m., viscosité.
Prendo indurziment et inviscament. Eluc. de las propr., fol. 45.
Prennent endurcissement et viscosité.
CAT. Envescament. ESP. Enviscamiento. (chap. Enviscamén, enviscamens.)

sábado, 29 de agosto de 2026

Vendemiar, vremá o bremá, Vendemia, Vindemia, Vendanha, Vendemiaire, Vendemiador - Reyre-venda

Vendemiar, v., lat. vindimiare, vendanger.
Part. prés. Per so penho li penhedor, 
A lei de vendemiador,
Septembre lo razim trencan
E sa vinha vendemian.
Brev. d'amor, fol. 47.
Pour cela les peintres peignent, à manière de vendangeur, Septembre le raisin coupant et sa vigne vendangeant.
Part. pas. Vit... requier que sia vendemiada. Eluc. de las propr., fol. 225.
(chap. La viña... requerix (demane) que sigue bremada.)
Vigne... demande qu'elle soit vendangée.
ANC. CAT. Venemar. CAT. MOD. Veremar. ESP. Vendimiar. PORT. Vindimar. 
IT. Vendemmiare. (chap. Bremá o vremá.)
 
menos cassá pokemons y mes cavá caballons, que estéu agilipollats, copón.
 
2. Vendemia, Vindemia, s. f., lat. vindemia, vendange.
Blatz en meyssos, vi en vendemias per revendre.
Sera habundantia de vendemias. 
V. et Vert., fol. 14 et 151.
Blé en moissons, vin en vendanges pour brocanter.
Sera abondance de vendanges. 
Setembre,... el qual so vindemias. Eluc. de las propr., fol. 125.
Septembre,... auquel sont vendanges.
ANC. CAT. Venema. CAT. MOD. Verema. ESP. Vendimia. PORT. Vindima. 
IT. Vendemmia. (chap. Brema, bremes; bremadó, bremadós, bremadora, bremadores; bremat, bremats, bremada, bremades; vrema, vremes; vremadó, vremadós, vremadora, vremadores; vremat, vremats, vremada, vremades.)
 
raím, va, racimo, carroll, vins

 

3. Vendanha, s. f., vendange.
Prumieras vendanhas. Tit. de 1291. DOAT, t. XI, fol. 223.
Premières vendanges.
(chap. Primeres vremes o bremes.)
 

 

4. Vendemiaire, Vendemiador, s. m., lat. vindemiator, vendangeur.
Per so penho li penhedor,
A lei de vendemiador,
Septembre lo razim trencan.
Brev. d'amor, fol. 47.
Pour cela les peintres peignent, à manière de vendangeur, Septembre le raisin coupant.
Setembre,.… el qual so vindemias, per que en semblansa de vindemiador lo depinho. Eluc. de las propr., fol. 125.
Septembre,... auquel sont vendanges, c'est pourquoi en ressemblance de vendangeur le dépeignent.
ANC. CAT. Venemador. CAT. MOD. Veremador. ESP. Vendimiador. PORT. Vindimador. IT. Vendemmiatore. (chap. Vremadó, vremadós, vremadora, vremadores; bremadó, bremadós, bremadora, bremadores.)
 
Estisora de bremá , tamé per a podá, y com ajuda cuan se esporgue (per als chits o rechitos).
 
Vendre, v., lat. vendere, vendre.
Volion vendre tot quant avion a Berniz. Titre de 1168.
(chap. Volíen vendre tot cuan (lo que) teníen a Berniz, Bernis.)
Voulaient vendre tout ce qu'ils avaient à Bernis.
Fig. Ses mentir negus hom no us vendria.
(chap. Sense mentí cap home vos vendríe. Vore “lo burro mort”.)
Pons de la Garde: D' un sirventes.
Sans mentir nul homme ne vous vendrait.
Loc. Si puosc, ie 'l car vendrai l' erguel
Que fes en la cort de Cardueil.
Roman de Jaufre, fol. 52.
Si je puis, je lui vendrai cher l'insolence qu'il fit à la cour de Carduel.
Ie us prometz qu' enans que ieu moria, crusselhment ho car vendrei. 
Philomena.
Je vous promets qu'avant que je meure, cruellement je le vendrai cher.
Totz sui siens ses donar e ses vendre. 
P. Vidal: Per miels.
Tout je suis sien sans donner et sans vendre.
Cui sui hom per vendr' e per dar.
G. Adhemar: S' ieu conogues.
De qui je suis homme pour vendre et pour donner.
Prov. Qui car compra, car venda.
(chap. Qui car compre o crompe, car vengue; ven; vendre car.)
B. Tortis: Per ensenhar.
Qui achète cher, cher vende.
Qui ben penh, ben ven.
(chap. Qui be pentine, be ven.)
Le Moine de Montaudon: Autra vetz.
Qui bien peint, bien vend.
Part. pas. fig. 
Olivier, lo gentil, s' es ben cel jorn vendut. Roman de Fierabras, v. 510.
Olivier, le gentil, s'est bien ce jour-là vendu.
ANC. FR. En serf venduz est Joseph. Anc. trad. du Psaut. de Corbie, ps. 104.
CAT. Vendrer. ESP. PORT. Vender. IT. Vendere. (chap. Vendre : veng o venc, vens, ven, venem, venéu, venen; venut, venuts, venuda, venudes; vendré; vendría; si yo venguera un burro mort.)
 
Una sagala que vivíe a un poble del Matarraña, Pepa,

 

2. Venda, s. f., vente.
Aus, tu que fas compras e vendas.
(chap. Escoltes (sens), tú que fas compres y ventes.)
P. Cardinal: Jhesum Crist.
Entends, toi qui fais achats et ventes.
Loc. Als Juzieus lo mes en venda.
Bertrand de Born: Quan vey pels.
Aux Juifs il le mit en vente.
ANC. CAT. Venta. CAT. MOD. Venda. ESP. Venta. PORT. Venda. IT. Vendita.
(chap. Venta, ventes.)

 

3. Vendable, adj., lat. vendibilem, vendable.
Totas cosas vendablas. Doctrine des Vaudois.
(chap. Totes (les) coses vendibles o venedores o pera vendre.)
Toutes choses vendables.
ANC. FR. Qui se souvient de rechief tout avoir esté vendible.
Anc. trad. des Paradoxes de Cicéron, p. 19.
CAT. ESP. Vendible. IT. Vendibile. (chap. Vendible, vendibles.)

 

4. Vendeire, Vendedor, s. m., vendeur.
Enquera sia lo vendeire tengutz del pretz qu' el n' ag.
Trad. du Code de Justinien, fol. 17.
Encore que le vendeur soit tenu du prix qu'il en eut.
CAT. Venedor. ESP. PORT. Vendedor. IT. Venditore. (chap. Venedó : home que ven, venedós, venedora : dona que ven, venedores.)

5. Vendedor, adj., vendable, propre à être vendu.
Alcuna chausa... sera vendedoira. Regla de S. Benezeg, fol. 65.
Aucune chose... sera vendable.
(chap. Cordé venedó, cordés venedós, ovella venedora, ovelles venedores.)

6. Vendition, Vendezos, s. f., lat. venditionem, vente.
Si cum es vendezos o comprazos o changes.
Non es vendezos, ans es changes.
(chap. No es venta, sino cambi.)
Trad. du Code de Justinien, fol. 8 et 37.
Ainsi comme est vente ou achat ou échange.
Ce n'est pas vente, mais c'est échange.
La vendition de tals bens. Statuts de Provence. BOMY, p. 45.
La vente de tels biens.
ANC. FR. Pour vendition, tradition, séduction ne autrement.
Monstrelet, t. II, fol. 204.
ESP. Vendición.

 

7. Venal, Venau, adj., lat. venalis, vénal, qui se vend.
Si la causa era venals, las messios son adoncs utils.
Trad. du Code de Justinien, fol. 50.
Si la chose était vénale, les dépenses sont alors utiles.
Moral. Veias cum es sancta Glieysa venals.
P. Cardinal: Un sirventes.
Voyez comme est sainte Église vénale.
Son mercadeiras venaus. 
B. de Ventadour: Chantars no.
Sont marchandes vénales.
- Vil, bas, méprisable.
En aquest segle venal.
Lanfranc Cigala: Oi ! maire.
Dans ce monde vénal.
Las unas son cabals,
E las autras venals.
Arnaud de Marueil: Razos es.
Les unes sont distinguées, et les autres viles. 
Fig. Per cal razon avetz sen tan venal.
T. de Bracas et de P. Vidal: Peire.
Pour quelle raison vous avez l'esprit si vil.
- Humble, modeste, soumis.
Gaucelm Faidit, entendeire venals
Degra penre si cum vos avetz pres.
T. d'Aimeri de Peguilain et de G. Faidit: Gauselms.
Gaucelm Faidit, amant modeste devrait prendre ainsi comme vous avez pris.
Serai vos de servir tan venals,
Que ja no m' er afans a sofrir mals.
Bertrand du Pujet: Bona domna.
Je vous serai à servir si soumis, que jamais ce ne me sera peine de souffrir maux.
Fig. Ab parauletas venals
Vol far creire del ben qu' es mals.
Aimeri de Peguilain: De so dont hom.
Avec douces paroles vénales il veut faire croire du bien qu'il est mal.
- Vulgaire, commun, ordinaire.
Non es mos chans tant venals
C' a totz sia comunals.
Raimond de Miravals: Tuit sil que.
N'est pas mon chant si vulgaire qu'à tous il soit commun.
Voil far auzir un sirventes venal. 
Reforsat de Folcalquier: En aquest son.
Je veux faire ouïr un sirvente vulgaire.
- Faux, dissimulé.
Non es venals,
Mas ver a guisa de messal,
So qu' ieu l' ai dich tota via.
Aimeri de Peguilain: Pos ma bella.
N'est point faux, mais vrai à guise de missel, ce que je lui ai dit toujours.
Fols tals sui eu, ni fatz semblan venal.
Lanfranc Cigala: Non sai si.
Semblable fou je suis, et je fais mine dissimulée.
Subst. Remanran li menut e 'l venal.
Resteront les petits et les vils.
CAT. ESP. PORT. Venal. IT. Venale. (chap. Venal, venals.)

 

8. Venable, adj., marchand, vendable.
Pan venable. Cartulaire de Montpellier, fol. 141.
Pain marchand.
En que las causas venablas fossan. Priv. conc. par les R. d'Angleterre, p. 17.
En quoi les choses vendables fussent.

 

9. Venassal, adj., vénal, vendable. 
Ma obra era venassals. Calendrier provençal.
Ma oeuvre sera vénale.
10. Vendicar, v., lat. vendicare, revendiquer.
Part. pas. subst. Pagaria lo vendicat segon que s' en seg.
Paierait le revendiqué selon qu'il s'en suit. 

11. Revendre, v., lat. revendere, revendre, brocanter, vendre.
Non pensan d' als
Mas cum puoscan revendre
Dieu e sos amicx.
G. Figueiras: Sirventes vuelh.
Ne pensent à autre chose excepté comment ils pourront vendre Dieu et ses amis.
Cel qui fan pan per revendre.
(chap. Aquella que fan pa pera revendre.)
Giraud de Borneil: Honratz es.
Ceux qui font pan pour brocanter. 
Que condug lor revenda.
P. Cardinal: Tot farai.
Qui nourriture leur vende.
CAT. Revendrer. ESP. PORT. Revender. IT. Rivendere. (chap. Revendre.)

 

12. Revendeyre, Revendedor, s. m., revendeur.
Si alcus revendeyre compra dins la vila causa mangadoira.
For de Montcuc, Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 135.
Si aucun revendeur achète dans la ville chose mangeable.
Revendedor, obrier e menestral.
Raimond de Castelnau: Mon sirventes.
Revendeurs, ouvriers et artisans.
ESP. Revendedor. IT. Rivenditore. (chap. Revenedó, revenedós, revenedora, revenedores.)

 

13. Revendeira, s. f., revendeuse. 
Revendeira... que penhora. Tit. de 1254. DOAT, t. CXV, fol. 92.
Revendeuse... qui gagne.

 

14. Reyre-venda, s. f., arrière-vente.
Lurs vendas e lurs reyre-vendas. Tit. de 1413, de Ste. Eulalie de Bordeaux.
Leurs ventes et leurs arrière-ventes.

Venar, Venaire, Venador, Venaizo, Venaso, Venatio, Vencer, Venser - Sobrevencer

Venar, v., lat. venari, chasser.
Ieu sai ben las fossas on sol venar. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 85.
(chap. Yo sé be les fosses (rases) aon sol vená : cassá.)
Je sais bien les fosses où il a coutume de chasser.
ANC. FR. Pour chacier e veneir.
Lett. de S. Bernard. Montfaucon, Bibl. bibl., p. 1388.
Plus que le cerf qui des chiens est venez.
Œuvres d'Alain Chartier, p. 569.
(chap. Vená : cassá : aná de cassera, encara que no siguen venados.)
 
(chap. Vená : cassá : aná de cassera, encara que no siguen venados.)

 

2. Venaire, Venador, s. m., lat. venator, chasseur.
Ai essems ab mi un venador
Que fon del noirimen vostra seror.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 92.
J'ai ensemble avec moi un chasseur qui fut de l'éducation de votre soeur.
Mos levrers volvedors...
Voill e los venadors.
Mes lévriers agiles... je veux et les chasseurs.
ANC. FR. Cum li venières qui atant
Que la beste en bel leu se mete.
Et font les veneors mesmes
Moult sovent faillir à lor esmes.
Roman de la Rose, v. 1430 et 15923.
ANC. ESP. Venador. (chap. Venadó, venadós, venadora, venadores; cassadó, cassadós, cassadora, cassadores.)
 
chap. Venadó, venadós, venadora, venadores; cassadó, cassadós, cassadora, cassadores
 
3. Venaizo, Venaso, Venatio, s. f., lat. venatio, venaison, chasse.
De Galvaing
Qui, ses compaing,
Fez aitanta venaizo.
Giraud de Cabrera: Cabra joglar.
De Gauvain qui, sans compagnon, fit si grande chasse.
Demanda fresca venatio. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 92.
(chap. Demane fresca cassa o cassera : venassió.)
Il demande fraîche venaison.
Per cassar venaso. L'Arbre de Batalhas, fol. 93.
Pour chasser venaison.
ANC. FR. Venation est comme ung simulachre de bataille.
Rabelais, liv. V, ch. 14.
(chap. La cassera es com un simulacre de batalla.)
ANC. ESP. Venación. PORT. Veação. IT. Venagione. 
(chap. Venassió, venassions; cassera, casseres; cassa, casses.)
 
Las cabras montesas de Beceite ya caminan a dos patas
 
Vencer, Venser, v., lat. vincere, vaincre.
Alexandres, lo reis que venquet Daire.
(chap. Alejandro, lo rey que va vense a Darío. Tan esta frasse com la de dal les entén perféctamen lo capsot de Ramón Sistac y Vicén.)
G. Faidit: Fortz chauza.
Alexandre, le roi qui vainquit Darius.
Moral. Aquel que pot vencer son coratge. Trad. de Bède, fol. 21.
Celui qui peut vaincre son coeur.
Amors vens e forsa totas gens.
(chap. Amor vens y forse a totes les gens.)
Arnaud de Marueil: En mon cor.
Amour vainc et force toutes gens.
Anem vays Narbona, e per sert venserem. Philomena.
(chap. Anem cap a Narbona, y per sert venserem.)
Allons vers Narbonne, et pour sûr nous vaincrons.
Subst. D' aquel vencer es plus honratz
Que si vencia cent ciutatz.
P. Cardinal: Ar mi pues.
De ce vaincre il est plus honoré que s'il vainquait cent cités.
Part. pas. Sec ma domn' aital razo
Que vol qu' om vencutz la vensa.
P. Vidal: Pus tornatz.
Ma dame suit telle raison qu'elle veut qu'homme vaincu la vainque.
Volc esser venc en un pradet.
R. Vidal de Bezaudun: En aquel temps.
Il voulut être vaincu dans un petit pré.
- Gagner, acquérir, adjuger.
Part. pas. Cant se es ben combatutz, et a vencut lo tornei.
V. et Vert., fol. 102.
Quand il s'est bien battu, et a gagné le tournoi.
A cal que sia vencuda la cauza en razon. Trad. du Code de Justinien, fol. 21.
A quel (que ce soit) que soit acquise la chose en litige.
- Évincer.
Part. pas. Si ela me sera vencuda per natura del contract.
Trad. du Code de Justinien, fol. 95.
Si elle me sera évincée par nature du contrat.
Substantiv. El vencut fug la votz del victor. Eluc. de las propr., fol. 249.
(chap. Lo vensut fuch de la veu del vensedó : víctor.)
Le vaincu fuit la voix du vainqueur. 
ANC. IT. Que soffrenza
Par che venza.
Barberini, Docum. d'amore, p. 199.
CAT. ESP. PORT. Vencer. IT. MOD. Vincere. (chap. Vense; guañá.)
 
2. Vencudamen, adv., en vaincu, avec soumission.
Per qu' ieu el sieu senhoratge
Remang tot vencudamen.
P. Raimond de Toulouse: Atressi.
C'est pourquoi en la sienne seigneurie je demeure tout en vaincu.
(chap. Vensudamen o vensúdamen, en sumissió.)

 

3. Venceire, Vensedor, s. m., vainqueur.
Entret a Roma coma venceires. Cat. dels apost. de Roma, fol. 12.
(chap. Va entrá a Roma com a vensedó.)
Entra à Rome comme vainqueur.
Als vensedors es honors
Que merces los vensa.
Gaubert, Moine de Puicibot: Una grans.
Aux vainqueurs c'est honneur que merci les vainque.
ANC. FR. Il retourna glorieux vainquierres.
Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 174.
CAT. ESP. PORT. Vencedor. IT. Vincitore. (chap. Vensedó, vensedós, vensedora, vensedores; guañadó, guañadós, guañadora, guañadores.)

 

4. Vencemen, Vencimen, s. m., victoire.
Aicelh sera fil de Dieu apelatz
Qu' aura fait al camp lo vencimen.
(chap. Aquell sirá fill de Deu nomenat qui haurá fet al cam lo vensimén : victoria.)
Bertrand d'Allamanon III: D' un sirventes. 
Celui-là sera fils de Dieu appelé qui aura fait au camp la victoire.
On majers es lo vencemens. Brev. d'amor, fol. 55.
(chap. Aon majó es lo vensimén.)
Où plus grande est la victoire.
CAT. Venciment. ESP. Vencimiento. PORT. Vencimento. IT. Vincimento. 
(chap. Vensimén, vensimens; tamé es cuan se acabe un plasso de tems, una cuota, préstamo, etc.)

 

5. Victoria, s. f., lat. victoria, victoire.
Preguan la mayre de Dieu que li dones victoria de sos enemis. Philomena.
(chap. Resán a la mare de Deu que li donare victoria de sons enemics.)
Priant la mère de Dieu qu'elle lui donnât victoire sur ses ennemis.
Ses paciencia non pot aver victoria en negun fag. V. et Vert., fol. 66.
(chap. Sense passiensia no pot ñabé victoria a cap fet.)
Sans patience il ne peut avoir victoire en nulle action.
CAT. ESP. PORT. IT. Victoria. (chap. Victoria, victories.)

 

6. Victor, s. m., lat. victor, vainqueur.
El vencut fug la votz del victor. Eluc. de las propr., fol. 249.
Le vaincu fuit la voix du vainqueur.
IT. Vittore. (N. E. Nombre propio Víctor. Chap. Víctor : vensedó, guañadó.)

 

7. Victorios, adj., lat. victoriosus, victorieux, vainqueur.
Lo qual fo victorios e pros. Cat. dels apost. de Roma, fol. 156.
Lequel fut victorieux et preux.
CAT. Victorios. ESP. PORT. Victorioso. IT. Vittorioso.
(chap. Victoriós, victoriosos, victoriosa, victorioses.)
 
8. Victorial, adj., lat. victorialis, de victoire.
Palma, es aybre victorial. Eluc. de las propr., fol. 217.
(chap. Palma, es abre o albre o arbre victorial : signifique victoria.)
Palmier, c'est arbre de victoire.
CAT. ESP. Victorial. (chap. Victorial, palmes victorials.)
 
9. Convencer, v., lat. convincere, convaincre.
Part. pas. Pois que aquel om es convencutz, a cui om demanda alcuna causa.
Trad. du Code de Justinien, fol. 18.
Après que cet homme, à qui on demande aucune chose, est convaincu.
Cel qu' es acusaz non es pas colpables, mas cel qu' es convencuz.
Trad. de Bède, fol. 79.
Celui qui est accusé n'est pas coupable, mais celui qui est convaincu.
CAT. ESP. PORT. Convencer. IT. Convincere. (chap. Convense, convenses a un mateix: yo me convensixco o convensixgo, te convensixes, se convensix o convens, convensem, convenséu, convensen o convensixen; convensut, convensuts, convensuda, convensudes; convensiré; convensiría; si yo me convensiguera o convensira. No me convenseréu en estos pobres argumens.)
 
10. Evencer, v., lat. evincere, évincer.
Part. pas. Si ela li era evencuda. Trad. du Code de Justinien, fol. 37.
Si elle lui était évincée.
IT. Evincere.

 

11. Evictio, Eviction, s. f., lat. evictionem, éviction.
Eu t' en sei tengutz en aquesta guisa de la eviction. 
Trad. du Code de Justinien, fol. 95.
Je t'en suis tenu en cette façon de l'éviction.
Garentia et eviction. Tit. de 1422. Bordeaux. Cab. Monteil.
Garantie et éviction.
CAT. Evicció. ESP. Evicción. PORT. Evicção. IT. Evizione. 
(chap. Evicsió, evicsions.)

 

12. Sobrevencer, v., lat. supervincere, sur-vaincre, subjuguer, dominer, triompher.
Senher, non er ges bos plaitz,
Si merces no us sobrevens.
Pierre d'Auvergne: Dieus vera.
Seigneur, ne sera pas bon le plaid, si merci ne vous domine.
IT. Sopravincere. (chap. Sobrevense, subyugá, dominá, ficá lo peu al coll, triunfá, com está fen lo chapurriau en lo dialecte ocsitá catalá post Pompeyo Fabra.)

viernes, 7 de agosto de 2026

Traititz, Trama, Tranquillitat, Tranquilitat, Trantol, Trap, Destrapar, Trapa, Atrapar

Traititz, adj., bien fait, régulier.
Quan vei vostre bel nas traititz
E 'ls cils gignosetz e petitz.
Folquet de Romans: Domna ieu.
Quand je vois votre beau nez bien fait et les cils délicats et minces.
ANC. FR. Et si n'ot pas nés d'Orlenois,
Ainçois l'avoit lonc et traitis,
Iex vairs, rians, soreis votis.
Roman de la Rose, v. 1201.

Silvia Dilla Vidal; Quan vei vostre bel nas traititz E 'ls cils gignosetz e petitz.

Trama, s. f., lat. trama, trame.
Voyez Mayans, Orig. de la Leng. esp., t. II, p. 254.
Aiatz an fil dins remenat
De trama, e d' aital mezura
Qu' en poscatz far al col sentura.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Ayez un fil de trame ramené dedans, et de telle mesure que vous en puissiez faire ceinture au cou.
CAT. ESP. PORT. IT. Trama. (chap. Trama, trames.)

Biblioteca valenciana, tomo 2, Gregorio Mayans Siscar

Tranquillitat, Tranquilitat, s. f., lat. tranquillitatem, tranquillité.
De la tranquilitat de nostre ryalme. Ord. de Philippe-le-Bel, de 1306.
(chap. De la tranquilidat de nostre regne o reino.)
De la tranquillité de notre royaume.
Fos hom de gran tranquillitat. Cat. dels apost. de Roma, fol. 32.
Fut homme de grande tranquillité.
CAT. Tranquilitat. ESP. Tranquilidad. PORT. Tranquilidade. IT. Tranquilità, tranquilitate, tranquilitade. (chap. Tranquilidat, tranquilidats; tranquil, tranquils, tranquila, tranquiles; v. tranquilisá, tranquilisás : yo me tranquiliso, tranquilises, tranquilise, tranquilisem o tranquilisam, tranquiliséu o tranquilisáu, tranquilisen; tranquilisat, tranquilisats, tranquilisada, tranquilisades; tranquilisaré; tranquilisaría; si yo me tranquilisara.)

Trantol, s. m., balancement, agitation.
Amors en ayssi, tot dia,
En aquest trantol me te. 
Leys d'amors, fol. 27.
Amour par ainsi, tout le jour, dans ce balancement me tient.
(N. E. Raynouard no encontró trontollar)
//
TRONTOLLAR v. (DCVB)
|| 1. intr. Moure's d'un costat a l'altre una cosa poc segura, que no s'aguanta bé; cast. oscilar, traquear, traquetear. I sota els peus trontolla lo món d'on som pubills, Atlàntida iii. La porta de l'escala trontollà una estona, Pons Com an. 17. Alguns borratxons de la vigilia van alçar-se trontollant amb les cames poc segures, Caselles Mult. 138. El sostre trontolla y el mur s'estremeix, Ruyra País pler 63.
a) fig. Que vulla exalsar la ley chrestiana | qui va trontollant per desordes grans, Jaume d'Olesa (ap Bover Bibl. ii, 15). El sansimonianisme trontolla d'aquest fet, Oliver Obres, i, 197.

|| 2. intr. Fer soroll com de cosa remoguda violentament; cast. retemblar. L'esquerdat trontollar dels trons, Pous Empordà 35.

|| 3. tr. Atordir amb excés de soroll o de moviment repetit; cast. aturdir, marear. Mentres la terra trontollen | vents y pluja, llamps y trons, Llorente Versos 152. La tartana... a tombollons fa cap al Port, a on baixen los trontollats passatjés, Moreira Folkl. 220.
Fon.: tɾuntuʎá, tɾuntuјá (or.); tɾontoʎá (occ.); tɾontoʎáɾ (val.); tɾantoʎá (Tortosa, Maestrat).
Var. form.: atrontollar. Aquesta forma l'hem vista usada només per Joaquim Ruyra, amb un significat que sembla esser ‘oprimir’: El cor se li atrontollava i se li omplia d'una angúnia estranya, Ruyra Pinya, ii, 157; Atrontollant-se-li l'alè, va rompre a plorar a mars desfetes, ibid. 229.
Etim.: onomatopeia del soroll de cosa que oscil·la violentament.
//


Trap, s. m., tente, pavillon, baraque.
Quan lay aura son trap tendut.
Bertrand de Born: Lo coms m' a.
Quand là il aura son pavillon tendu.
Tendas e traps desplegar.
Pierre du Vilar: Sendatz vermelhs.
Tentes et pavillons déployer.
Loc. Ades tendes vostre trap 
Lai on sentes taverna.
T. de G. Rainols d'Apt et de G. Magret: Maigret.
Incessamment vous tendez votre tente là où vous sentez taverne.
- Demeure, habitation.
Ja per negu no m partrai de son trap.
Raimond de Miraval: Selh que joys.
Jamais pour nul je ne me départirai de sa demeure.
Encaras mens cre que ses dan escap
Qui vil femna acolh dins en son trap.
Serveri de Girone: A greu pot.
Encore moins je crois qu'il échappe sans dommage celui qui accueille vile femme dans sa demeure.
ANC. FR. Maint riche tref et maint paveillon. Villehardouin, p. 30.
Dedenz le tref fu la pucele. Marie de France, t. I, p. 210.
(chap. Tenda, tendes (de campaña, campamén, acampá); barraca, barraques; pabelló, pabellons.)

Pierre Vidal. Peire Vidal, Vidals

2. Destrapar, v., détendre, reployer.
Si fan destrapar los traps e 'ls pabalhos. Guillaume de Tudela.
Ils font détendre les tentes et les pavillons.
- Débander. 
Piereras far destrapar e destendre.
Bertrand de Born: Ar ven la.
Pierriers faire débander et détendre.
ANC. FR. Ceste passion est tellement entrée et enclavée en rostre âme, que nous ne nous en pouvons destrapper.
(chap. Despará, una tenda, la taula; arreplegá; arretirá.)
Camus de Belley, Diversités, t. 1, fol. 184.
3. Trapela, s. f., tente, pavillon.
Anem tendre la trapela. Leys d'amors, fol. 32.
Allons tendre la tente.

Trapa, s. f., trappe, piége, trébuchet.
Aissi tendon lur trapa.
Germonde de Montpellier: Greu m' es.
Ainsi ils tendent leur piége.
Fig. A mala trapa
Es lo mons cazutz.
G. Figueiras: Sirventes vuelh.
En mauvaise trappe est le monde tombé.
CAT. Trapa. ESP. Trampa. PORT. Trapa. (chap. Trapa, trapes; trampa, trampes.)

Les olives 2, Los torts 1, ratera, trampa, ferro, cuc, oliva

2. Atrapar, v., attraper, saisir, prendre.
Quar es tan arditz, prec Dieu que no m' atrap.
P. Bremon Ricas Novas: En la mar.
Parce qu'il est si hardi, je prie Dieu qu'il ne m'attrape pas.
ANC. FR. Et li rendu l'ont atrapé
Qui l'ont moult durement frapé.
Roman du Renart, t. 1, p. 258.
Euripide fut mangé des chiens, Milon Crotoniate des bestes sauvages, ayant les mains attrapées dans les éclats d'un arbre qu'il s'estoit esforcé de rompre.
Camus de Belley, Diversités, t. 1, fol. 158.
CAT. Atrapar. ESP. Atrampar (Atrapar). IT. Attrapare. (chap. Atrapá, pessigá, enchampá, agarrá, pendre, ficá trampes, cassá en una ratera, o en la lloseta y culla. Yo atrapo, atrapes, atrape, atrapem o atrapam, atrapéu o atrapáu, atrapen; atrapat, atrapats, atrapada, atrapades; atraparé; atraparía; si yo atrapara un onso en un llas.)

lloseta, culla

martes, 23 de junio de 2026

Stranguria, Stridor, Stupor, Suagra, Suau, Suberna, Suberstition, Sublimitat

Stranguria, s. f., lat. stranguria, rétrécissement du canal de l'urètre,
rétention d'urine.
Engendra si stranguria talment que hom urina dificilment.
Val contra calhau et stranguria. 
Eluc. de las propr., fol. 95 et 200. 
S'engendre rétention d'urine tellement qu'on urine difficilement. 
Vaut contre cailloux et rétention d'urine. 
IT. Stranguria. (chap. Estrangulassió del canal de la uretra.)

Stridor, s. f., lat. stridor, strideur, bruit aigre.
Fa stridor per razo de sa siccitat et dureza. Eluc. de las propr., fol. 183.
Fait strideur par raison de sa siccité et dureté.
ESP. PORT. Estridor. IT. Stridore. (chap. Estridó, estridós: classe de brugit o crit.)

Stupor, s. f., lat. stupor, stupeur, engourdissement, insensibilité.
Stupor,... es una sompnolencia aysshi que hom vol dormir.
Stupor, dizem que es admiracio de cauza novela.
Eluc. de las propr., fol. 81.
Stupeur,... c'est une somnolence ainsi qu'on veut dormir.
Stupeur, nous disons que c'est admiration de chose nouvelle.
Cauterizacio de stupor. Trad. d'Albucasis, fol. 11. 
Cautérisation d'engourdissement.
ESP. PORT. Estupor. IT. Stupore. (chap. Estupor, estupors.)

sompo, sompa, assompat, assompada, estupor, estupors

2. Stupefar, v., lat. stupefacere, stupéfier, engourdir.
Part. pas. La camba es stupefacta.
Las sieuas mas ja mollificadas e stupefaytas.
Trad. d'Albucasis, fol. 62.
La jambe est engourdie.
Les siennes mains déjà amollies et engourdies. 
IT. Stupefare. (chap. adj. estupefacto o estupefacte, estupefactos o estupefactes, estupefacta, estupefactes.)

Suagra, s, f., suagre, goutte aux mains.
Si las dolors so en las mas tam solament, es apelada suagra.
Trad. d'Albucasis, fol. 10.
Si les douleurs sont dans les mains tant seulement, elle est appelée suagre.
(chap. Suagra, suagres, la enfermedat de gota a les mans.)

Suau, adj., lat. suavis, suave, agréable, doux, tranquille.
Dolz e suaus es plus que bresca.
(chap. Dols y suau es mes que bresca - mel en la sera.)
Est doux et suave plus que gaufre.
Fig. Degran estar suau.
Bertrand de Born: Ges de disnar.
Devraient être tranquilles.
Esdeveno suau e pasible. Liv. de Sydrac, fol. 42.
Ils deviennent doux et paisibles.
Tan m' es l' espers per vos dous e suaus.
Arnaud de Marueil: Us joys.
Tant m'est l'espoir par vous doux et suave.
Adv. El gent parlar ab que suau m' atrays.
B. de Ventadour: Quan la.
Le gentil parler avec quoi elle m'attire agréablement.
ANC. FR. Tost fu li gorpil endormiz,
Car moult estoit soef ses liz.
Roman du Renart, t. III, p. 301. 
Choisissent... les belles et odorantes fleurs et herbes, en tissent et composent un ouvrage qui est bien souef à sentir. 
Amyot, Trad. de Plutarque. Morales, t. I, p. 165. 
Tot belement et tot soef.
Roman du Renart, t. III, p. 286.
CAT. Suau. ESP. PORT. Suave. IT. Soave. (chap. Suau, suaus; suave, suaves; suavet, suavets, suaveta, suavetes; Brandy Suau, de Mallorca.)

OBRAS RIMADAS DE  RAMON LULL,  ESCRITAS EN IDIOMA CATALAN-PROVENZAL, PUBLICADAS POR PRIMERA VEZ CON UN ARTÍCULO BIOGRÁFICO, ILUSTRACIONES Y VARIANTES, Y SEGUIDAS DE UN GLOSARIO DE VOCES ANTICUADAS POR GERÓNIMO ROSSELLÓ.  PALMA.  IMPRENTA DE PEDRO JOSÉ GELABERT. AÑO 1859.

2. Suavet, adv. dim., suavement, agréablement, doucement, tranquillement. 
Mais vueill aver jauzimen
Tot suavet e ses bruda.
T. de Blacas et de Rambaud: Raymbaut.
Davantage je veux avoir jouissance tout tranquillement et sans bruit.
ANC. FR. Alons-nos ent le petit pas
Tout bielement et souavet.
Roman du Renart, t. IV, p. 78.
Tout souavet que nel bleciez.
Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 190.
Tot soavet et tot le pas
Por ce que ne fusions trop las.
Roman du Renart, t. III, p. 301.
(chap. Suaumen, suavemen; agradablemen, dolsamen, tranquilamen, delissiosamen.)

3. Suavetamens, adv., suavement, doucement, délicieusement.
Mentre qu' el dormia mot suavetamens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Tandis qu'il dormait moult délicieusement.
(chap. Suavetamen.)

4. Suaveza, s. f., douceur, aménité, bonté.
Fencha suaveza
Remanra e falseza.
P. Cardinal: Quals aventura. 
Feinte douceur restera et fausseté.
Chastedaz, es fruz de suaveza. Trad. de Bède, fol. 32.
Chasteté, c'est fruit de douceur.
(chap. Suavesa, suaveses; suavidat, suavidats.)

5. Suaument, adv., doucement, modérément.
Cove que sia tractada suaument. Trad. d'Albucasis, fol. 48.
(chap. Convé que sigue tratada suaumen o suavemen : dolsamen, moderadamen.)
Il convient qu'elle soit traitée modérément.

6. Suavetat, s. f., lat. suavitatem, suavité, aménité, bonté, douceur.
Aquel es sabis predicaire que sap comdar la suavetat del regne de Dieu.
Qui essenia lo covers ses suavetat plus lo pot desesperar que chastiar.
Trad. de Bède, fol. 57 et 30.
Celui-là est savant prédicateur qui sait assaisonner la suavité du règne de Dieu.
Qui enseigne le converti sans aménité peut plus le désespérer que châtier.
CAT. Suavitat. ESP. Suavidad. PORT. Suavidade. IT. Suavità, suavitate, suavitade. (chap. Suavedat, suavedats; suavidat, suavidats.)

7. Suausar, Suauzar, v., adoucir, apaiser, calmer, délecter.
Ges non o puesc durar,
Si la dolor no m suausa.
B. de Ventadour: Amors e que.
Point je ne le puis endurer, si la douleur il ne me calme.
Com suauza
Sel joi qu' ieu azor.
Un Troubadour Anonyme: Si 'l dous jois.
Comme délecte cette joie que j'adore.
CAT. Suavisar. ESP. PORT. Suavizar. (chap. Suavisá : suaviso, suavises, suavise, suavisem o suavisam, suaviséu o suavisáu, suavisen; suavisat, suavisats, suavisada, suavisades; suavisaré; suavisaría; si yo suavisara.) 

8. Assuauzar, Assuavar, Assuaviar, Asuaviar, v., adoucir, apaiser, calmer.
Sec tal senhor
Qu' els dans m' assuauza.
Un Troubadour Anonyme: Si 'l dous jois.
Je suis tel seigneur qui les dommages m'adoucit.
Parlar dossamens
Assuavia enemicx mal volens.
G. Olivier d'Arles, Coblas triadas.
Le parler doucement adoucit ennemis malveillants.
Fig. Lo peril m' assuava e m daura
Lo bon esper qu' ai en vos fermamens. 
Le Moine de Foissan: Be m' a lonc.
Le péril m'adoucit et me dore le bon espoir que j'ai en vous fermement.
Lo vens atressi e la mars, car ilh fan la tempesta, et, a son comandamen, s'  asuauzo. Liv. de Sydrac, fol. 9.
Le vent pareillement et la mer, car ils font la tempête, et, à son commandement, s'apaisent.
ANC. FR. Moult m'assoaga l'ointure. Roman de la Rose, v. 1886.
Bone espérance m'assouage. Fabl. et cont. anc., t. I, p. 144.
ANC. CAT. Asuavar.

9. Mansuet, adj., lat. mansuetus, doux, apprivoisé.
Bestia lanoza... mansueta. Eluc. de las propr., fol. 234.
(chap. Bestia llanuda... manseta.)
Bête laineuse... douce.
CAT. Mansuet. ESP. IT. Mansueto. (chap. Manset, mansets, manseta, mansetes; dim. de manso, mansos, mansa, manses.)
10. Mansueza, s. f. mansuétude, douceur.
Ovelha es de granda mansueza. Eluc. de las propr., fol. 229.
La brebis est de grande douceur.

11. Persuasiu, adj., persuasif.
Aquestas razos no so demostrativas, mas persuazivas.
Eluc. de las propr., fol. 3.
Ces raisons ne sont pas démonstratives, mais persuasives.
CAT. Persuasiu. ESP. PORT. IT. Persuasivo. (chap. Persuasiu, persuasius, persuasiva, persuasives.)
12. Persuasio, s. f., lat. persuasio, persuasion.
Ab falsa persuasio. Brev. d'amor, fol. 72.
(chap. En falsa persuasió.)
Avec fausse persuasion. 
CAT. Persuasió. ESP. Persuasión. PORT. Persuasão. IT. Persuasione. 
(chap. persuasió, persuasions.)

Suberna, s. f., débordement.
Tan sai qu' el cors fas restar de suberna.
A. Daniel: Ans qu' els sims.
Tant je sais que je fais arrêter le cours de débordement.
La lebre ab lo buou casset,
E contra suberna nadet.
(chap. La llebre en lo bou va cassá y contra desbordamén o inundassió va nadá.)
Le Moine de Montaudon: Pus Peyre.
Le lièvre avec le boeuf il chassa, et contre débordement il nagea.

Suberstition, s. f., lat. superstitionem, superstition.
Error de suberstition. Doctrine des Vaudois.
(chap. Error de superstisió. Los textos en chapurriau antic del Vaud, Suiza, se entenen prou be, aixó que són mol antics, sobre l'añ 1100.)
Erreur de superstition.
CAT. Superstició. ESP. Superstición. PORT. Superstição. IT. Superstizione.
(chap. superstisió, superstisions; superstissió, superstissions.)

Los textos en chapurriau antic del Vaud, Suiza, se entenen prou be, aixó que són mol antics, sobre l'añ 1100.

Sublimitat, s. f., lat. sublimitatem, sublimité, élévation, hauteur, excellence.
Es sobre totz de major sublimitat.
Mont... de major sublimitat. 
Eluc. de las propr., fol. 131 et 160. 
Est sur tous de plus grande excellence.
Mont... de plus grande élévation.
Foc, per la sua sublimitat. 
Trad. d'Albucasis, fol. 2.
Feu, par la sienne sublimité.
CAT. Sublimitat. ESP. Sublimidad. PORT. Sublimidade. IT. Sublimità, sublimitate, sublimitade. (chap. Sublimidat, sublimidats.)

2. Sublimatiu, adj, sublimatif, propre à sublimer.
Calor... es... sublimativa,... quar resol e convertish en ayga. 
Eluc. de las propr., fol. 24.
Chaleur... est... sublimative,... car elle résout et convertit en eau.
(chap. Sublimatiu, sublimatius, sublimativa, sublimatives.)

3. Sublimar, v., lat. sublimare, élever, porter en haut.
Sublimar o establir el regne. Cat. dels apost. de Roma, fol. 123.
Élever ou établir au royaume.
- Sublimer, terme de chimie.
Part. pas. subst. Sublimat, arsenic.
(chap. Sublimat, arsénic o arsénico.)
Fors de Béarn, p. 1078.
Sublimé, arsenic.
CAT. ESP. PORT. Sublimar. IT. Sublimare. (chap. Sublimá: sublimo, sublimes, sublime, sublimem o sublimam, subliméu o sublimáu, sublimen; sublimat, sublimats, sublimada, sublimades; sublimaré; sublimaría; si yo sublimara.)