Mostrando entradas con la etiqueta Rat. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Rat. Mostrar todas las entradas

domingo, 5 de abril de 2026

Rat, Rata, Rato, Rateta, Rateira, Ratonadura

Rat, s. m., rat.
Rat... autrament es dit soritz, quar rozega. Eluc. de las propr., fol. 254.
Rat... autrement est dit souris, parce qu'il ronge.
Rateiras per penre ratz.
(chap. Rateres pera pendre (cassá) rates o ratolins.)
Raimond d'Avignon: Sirvens suy. 
Ratières pour prendre rats.
Prov. Tu qu' estas com fan rat en pertus.
G. Rainols: A tornar m'er.
Toi qui demeures comme font rats en pertuis.
PORT. Rato. IT. Ratto.

Rat... autrament es dit soritz, quar rozega
2. Rata, s. f., rate.
S' en joga coma lo cat de la rata. V. et Vert., fol. 71.
S'en joue comme le chat de la rate.
Nég. explétive. D' als no val una rata.
Rambaud d'Orange: Als durs.
D'ailleurs il ne vaut une rate.
ANC. FR.
Et de ses pieds crochus la ratte apprivoisée. Remi Belleau, t. I, p. 303.
CAT. ESP. PORT. Rata. (Chap. Rata, rates; rateta, ratetes.)

3. Rato, s. m., raton, souris.
O de passer o de rato. Deudes de Prades, Auz. cass.
Ou de moineau ou de raton.
Pan on raton fan cros.
Le Dauphin d'Auvergne: Joglareta.
Pain où souris font trous.
ANC. FR. Qui prendroit, biau filz, un chaton  
Qui onques rate ni raton
Véu n'auroit, puis fust noris.
Roman de la Rose, v. 14242.
ESP. Raton (ratón, ratones). (chap. Ratolí, ratolins.)

4. Rateta, s. f. dim., petite rate, souris.
Per son manjar, una rateta.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Pour son manger, une souris.
CAT. Rateta. (chap. Rateta, ratetes.)

5. Rateira, s. f., ratière, souricière. 
Rateiras per penre ratz.
Raimond d'Avignon: Sirvens suy.
Ratières pour prendre rats.
CAT. Ratera. ESP. Ratonera. PORT. Ratoeira. (chap. Ratera, rateres.)

Les olives 2, Los torts 1, ratera, trampa, ferro, cuc, oliva

6. Ratonadura, s. f., rongeure de rats.
Pan on raton fan cros,
Car, per ratonadura,
Es fols gartz, quand endura.
Le Dauphin d'Auvergne: Joglaretz. 
Pain où souris font trous, car, pour rongeure de rats, garçon est fou, quand il souffre.
(chap. Ratadura, ratadures, v. ratá.)

7. Ratier, adj., ratier, capricieux, fantasque.
Pezan lo fai e mal prenden,
Ratier, fels, de mal talen.
Per boissos deve ratiers.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Déplaisant le rend et prenant mal, capricieux, farouche, de mauvaise volonté.
Dans les buissons il devient capricieux.

8. Ratairol, s. m. dim. petit rat, taupe.
Cant eu la vei, tot m' abelluc,
Et oclei mai d' un ratairol.
Un Troubadour Anonyme: Can vei.
Quand je la vois, je suis tout ébloui, et je suis aveugle plus qu'une taupe.

9. Ratapennada, Ratapenada, s. f., rate-pennée, chauve-souris.
La ratapennada non pot vezer raia del solhel. V. et Vert., fol. 10.
(chap. La ratapenada no pot vore los rayos del sol.)
La rate-pennée ne peut voir rayon du soleil.
Ratapennada defora.
Raimond de Tors de Marseille: A totz maritz.
Rate-pennée dehors. 
ANC. FR. Fouines, ratepenades, museraignes.
Rabelais, liv. III, ch. 12.
CAT. Ratapinyada. (chap. Lo Ratpenat, rat penat, la rata penada : rata en plomes (ales) : murciélago. A Rumanía encara se diu penat en lo sentit de que té plomes. Jaime I la portabe al casco, a Valensia ña una assossiassió en defensa de la llengua valensiana, Lo Rat Penat, en lo artícul lo, de illo latín.)

a Valensia ña una assossiassió en defensa de la llengua valensiana, Lo Rat Penat,



10. Ratoire, s. m., nid à rats, propos indécent.
Fig. Fals jongladors ab lur ordill
Ratoires.
B. de Ventadour: Ab cor leial.
Faux jongleurs avec leurs orduriers propos.


Rata, s. f., lat. ratum, valeur, proportion, évaluation, contingent. 
Monta mais la despensa que no fa la rata.
Statuts de Provence. Julien, t. 1, p. 2.
Monte plus la dépense que ne fait l'évaluation. 
Lo conte l'un del autre segon sa rata.
Dona a cascuna de las parts sa partida e sa rata.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. 1, c. 14 et 44.
Le compte l'un de l'autre selon sa valeur.
Donne à chacune des parties sa portion et son contingent.
Per lur portion e rata.
Rég. des États de Prov., 1396.
Pour leur portion et contingent.
ANC. FR. A rate de temps.
Joyeusetez et Facéties, p. 54.
CAT. ESP. PORT. IT. Rata. (chap. Rata, rates; prorrata, prorrates; valor, proporsió, evaluassió, contingén; la part, porsió, que li toque a cadaú.)

2. Ratificar, Ratifficar, v., ratifier. 
Far... ratifficar, aproar et jurar.
(chap. Fé... ratificá, aprobá y jurá.)
Tit. de 1388. DOAT, t. XIV, fol. 251.
Faire... ratifier, approuver et jurer.
A far ratificar a Johan d'Armagnac... et al tutor.
Tit. de 1378. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 355.
A faire ratifier à Jean d'Armagnac... et au tuteur.
Part. pas. Foc ratificada et mudada. 
(chap. Va sé ratificada y mudada - mutada, cambiada.)
Tit. de 1241. DOAT, t. VI, fol. 151.
Fut ratifiée et changée.
CAT. ESP. PORT. Ratificar. IT. Ratificare. (chap. Ratificá : ratifico, ratifiques, ratifique, ratifiquem o ratificam, ratifiquéu o ratificáu, ratifiquen; ratificat, ratificats, ratificada, ratificades; yo ratificaré; yo ratificaría; si yo ratificara.)

3. Ratiffication, s. f., ratification.
Quitansa, confirmation, ratiffication.
Tit. de 1308. DOAT, t. XI, fol. 299.
Quittance, confirmation, ratification.
CAT. Ratificació. ESP. Ratificación. PORT. Ratificação. IT. Ratificazione. 
(chap. Ratificassió, ratificassions.)

4. Ratifiament, s. m., ratification.
Confermament, ratifiament.
(chap. Confirmamén, confirmassió, ratificamén, ratificassió.)
Tit. de 1310. DOAT, t. XV, fol. 230.
Confirmation, ratification.