Mostrando las entradas para la consulta blat ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta blat ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

miércoles, 26 de noviembre de 2025

Porta

Porta, s. f., lat. porta, porte.

Donen quada jorn, a la porta, a paubres pelegris.

(chap. (ells, elles, flares, monjos, monges) donen cada día, a la porta, als pobres pelegrins, peregrins : peregrinos.)

Philomena.

Ils donnent chaque jour, à la porte, à de pauvres pélerins.

En una maizo hont totas las portas seran clausas.

(chap. A una casa aon totes les portes estarán tancades : closes.)

Liv. de Sydrac, fol. 121. 

En une maison où toutes les portes seront closes.

Porta, puerta del vino, Alhambra, Granada


Fig. La porta

De salvatio 

Don era la claus torta.

Germonde de Montpellier: Greu m'es. 

La porte de salut dont était la clef tortue. 

Porta del cel, via de salvamen.

(chap. Porta del sel, vía de salvamén; a vore si sabéu cóm se diu en rumano: la porta de fora; pos igual, sol que la o la pronunsien y escriuen “oa”; seguramen que van aná los catalans a enseñáls o amostráls a parlá, ja ja ja!)

Guillaume d'Autpoul: Esperansa.

Porte du ciel, voie de salut.

Prov. Qui bell presen porta, segurs sone a la porta.

V. et Vert., fol. 74.

Qui beau présent porte, hardiment sonne à la porte. 

CAT. ANC. ESP. Porta. ESP. MOD. Puerta. PORT. IT. Porta. (chap. Porta, portes; porteta, portetes; v. portejá, cuan la porta se tanque pel ven o no está ben tancada, está entreuberta: portejo, porteges, portege, portegem o portejam, portegéu o portejáu, portegen; portejaré; portejaría, etc. portechá)

2. Portal, s. m., portail.

En son palaitz, lai on s' en vai jazer, 

A cinc portals.

Giraud de Calanson: A lieys cui. 

En son palais, là où elle s'en va reposer, il y a cinq portails.

Fan portals e bestors

De caus e d'arena ab caire.

Bertrand de Born: S'abrils e fuelhas. 

Font portails et tours de chaux et de sable avec pierre de taille.

- Trouée.

En las lissas farai portal.

Raimond l'écrivain: Senhors. 

Dans les palissades je ferai trouée. 

Loc. fig. Raso semblaria, 

Si a Amor plazia, 

Que m' amenes a portal. 

Un troubadour anonyme: Ges ancara. 

Il semblerait raison, s'il plaisait à Amour, qu'il m'amenât à terme.

ANC. FR. Haussez vos testes, grands portaux, 

Huys éternels, tenez-vous bants, 

Si entrera le roy de gloire.

Cl. Marot, t. IV, p. 266.

Se retraïrent au palais, au chastel et sur les portaulx de ladite ville.

Œuvres d'Alain Chartier, p. 185.

CAT. ESP. PORT. portal. (IT. Portale; chap. Portal, portals, portalet, portalets.)

3. Portel, s. m., guichet, petite porte, porte dérobée.

Lo portel obri demanes.

R. Vidal de Bezaudun: Unas novas. 

Le guichet il ouvrit soudain.

An portels tras lor repaire 

Per on intran li cofraire.

(N. E. Ramón Vidal de Bezaudun, Besalú, 1196-c 1252, era catalán, y usaba portel, portels, con una l; qué lengua usaba pues, si Raynouard dice que en catalán - moderno - se escribe portell? Pues la única que tuvieron los catalanes, la plana lengua romana, el occitano o lengua de Oc, och, hoc, òc : sí en occitano. Lo mismo pasa con los reyes de Aragón de esa época, Alfonso II, Pedro II y Jaime I. De Pedro II hay un bando ya famoso de 1196, als presentz...)

Ramón Vidal de Bezaudun, Besalú, 1196-c 1252, era catalán

 

B. Carbonel: Tans ricx.

Ont des portes dérobées derrière leur demeure par où entrent les confrères.

CAT. Portell. ESP. Portillo. PORT. Portêlo. IT. Portello. (Aragonés portiello; chap. Portell, portells, portellet, portellets; La Portellada, Portellá.)

4. Portela, s. f., portelle, guichet.

Per denant la portela es lo glotz arestat. 

Roman de Fierabras, v. 4014. 

Par devant le guichet s'est arrêté le glouton.

CAT. Portella. PORT (ESP?). Portela. PORT. Portêla. IT. Portella. 

(chap. Portella : portell.)

5. Posterlla, s. f., poterne, petite porte.

Per una posterlla s' en son tuit cinc enblat. 

V. de S. Honorat. 

Par une poterne s'en sont tous cinq enfuis. 

IT. Postierla. (ESP. Poterna : f. Mil. En las fortificaciones, puerta menor que cualquiera de las principales, y mayor que un portillo, que da al foso o al extremo de una rampa. Chap. poterna, poternes: a les fortificassions, porta mes menuda que consevol de les prinsipals, y mes gran que un portell, que done al fosso o al extrem de una rampa.)

6. Portegue, s. m., lat. porticus, portique.

Jhesus anava el temple, el portegue de Salomo.

Trad. du N.-Test., S. Jean, ch. 10.

Jésus allait au temple, au portique de Salomon.

(Chap. Jesús anabe al temple o templo, al pórtic de Salomó, Salomón.)

Entro dedins lo portegue del sobeira preveire.

Trad. du N.-Test., S. Marc, ch. 14.

Jusque dedans le portique du souverain prêtre.

CAT. ESP. (pórtico) PORT. IT. Portico. (chap. Pórtic, portics.)

7. Porge, Porgue, s. m., porche, portique.

Aquest dos fo fait el porge de la claustra.

Cartulaire du Bugue, fol. 29. 

Ce don fut fait au porche du cloître.

Lo porgue de Sanh Peyre que hom apela ciotat Leonina.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 109. 

Le portique de Saint-Pierre qu'on appelle cité Léonine.

(chap. Porche, porches : pórtic, portics.)

8. Portier, s. m., lat. portarius, portier, guichetier. 

En cort de rei mi baton li portier.

Bertrand de Born: Ieu m'escondisc. 

(A la cort de rey me esbatussen, me baten o batixen, los portés o porteros, los guardes de la porta. Bertrán de Born, Yo me amago.)

En cour de roi me battent les portiers.

Fuy portiers.

Raimond d'Avignon: Sirvens suy. 

Je fus portier.

Fig. Lo don de temor es portiers de la gran mayso.

(chap. Lo don de temó (de Deu), po, es lo porté o portero de la gran casa.)

V. et Vert., fol. 46. 

Le don de crainte est portier de la grande maison.

Adj. La sirventa portieira 

Li obri.

(chap. La sirventa portera li obri. Ojo com ha cambiat lo chapurriau respecte al ocsitá de 1288 - 1292, cuan Matfre Ermengaud de Béziers va escriure lo Breviari d'amor.)

Brev. d'amor, fol. 162.

La servante portière lui ouvrit.

CAT. Porter. ESP. Portero. PORT. Porteiro. IT. Portiere. 

(chap. Porté, portero, portés, porteres; tamé de la portería del fútbol; portera, porteres.)

9. Portenier, s. m., portier.

S' el porteniers non dis de no. (N. E. entonces dice hoc, òc, oc, och : sí)

(chap. Si lo porté no diu que no; port + tenier : tinent : teniente, que té lo domini sobre la porta; com lochtinent : lugarteniente; tinença, tinensa de Benifassá, Benifazá, Benifaçá.)

Un troubadour anonyme, Coblas esparsas. 

Si le portier ne dit de non.

10. Portar, v., lat. portare, porter, transporter, supporter.

Coma l' aze del moli que porta aytan volontiers lo blat del paure coma del ric.

(chap. Com lo burro, ruc - Artur Quintana Font - del molí, que porte tan voluntariamen - en voluntat - lo blat del pobre com lo del ric.)

V. et Vert., fol. 54.

Comme l'âne du moulin qui porte autant volontiers le blé du pauvre comme du riche. 

La sentura mesclaia 

Qu' ieu solia senchar, 

Lassa! non l' aus portar.

P. Basc: Ab greu cossire.

La ceinture mêlée que je soulais ceindre, malheureuse! je n'ose la porter.

Que tot hom, que pogues portar armas, vengues ad elh.

(chap. Que tot home, que puguere portá armes, vinguere an ell; acudire, acudiguere; me pregunto si Ramiro II entendríe esta frasse.)

Philomena.

Que tout homme, qui pût porter armes, vînt à lui. 

Fig. Negus non portara la pena del autre.

(chap. Dingú, ningú (no) portará la pena del atre - datre, d'atre, de un atre. En chapurriau no se fa aná esta doble negassió “negus non”. En fransés tamé se diu “nul ne”, “aucun ne”.)

Liv. de Sydrac, fol. 67.

Nul ne portera la peine de l'autre.

Pois Amor mi vol honrar 

Tant qu' el cor vos mi fai portar.

Folquet de Marseille: En chantan.

Puisqu'Amour me veut honorer tant que dans mon coeur il me fait vous porter. 

Non aurem, negus, plus de cabal,

Ni 'n portarem escrit el nostre brieu 

Ad aysselh jorn que rendrem comt' a Dieu. 

Raimond de Castelnau: Mon sirventes. 

Nous n'aurons, nul, plus de cheptel, ni n'en porterons d'écrit sur notre bref en ce jour que nous rendrons compte à Dieu. 

Loc. Hom volpilh que porta baneyra.

Le moine de Montaudon: Be m'enueia. 

Homme lâche qui porte bannière. 

Segrai tant c' om me port a la tomba. 

A. Daniel: Si m fos amors. 

Je suivrai tant (jusqu'à ce) qu'on me porte à la tombe.

- Supporter.

Qu'en patz portes son mal.

V. de S. Honorat.

Qu'en paix il supportât son mal.

- Comporter, conduire.

Se portet fort valentament lo dit conte jove.

(chap. Se va portá, comportá mol valentamen lo dit comte, conde, jove; comte, conde : de comité, un manat, encarregat; compte, cuenta, de computo, computare, contá.)

Chronique des Albigeois, col. 102.

Se comporta fort vaillamment ledit comte jeune.

- En parlant de la gestation. 

Elephant... porta dos ans son concebement.

Eluc. de las propr., fol. 247.

L'éléphant... porte deux ans sa conception.

- Produire, engendrer.

Las autras fan portar efans a las femnas mas qu' en bevo.

Liv. de Sydrac, fol. 55. 

Les autres font porter enfants aux femmes pourvu qu'elles en boivent.

Loc. Lo frug que porta l' albre de sobrietat.

(chap. Lo fruit, la fruita, que porte l' abre, albre, de sobriedat.) 

V. et Vert., fol. 102. 

Le fruit que porte l'arbre de sobriété. 

Ieu suy aitan malastrucx

Que de malastre port la flor.

Rambaud d'Orange: Er no sui. 

Je suis autant malheureux que de malheur je porte la fleur.

- Emporter.

Alexandres, que tot lo mon avia, 

No 'n portet ren mas un drap solamen. 

Pons de Capdueil: Er nos. 

Alexandre, qui avait tout le monde, n'en emporta rien excepté un linceul seulement.

- Diriger, conduire.

Fig.: El cor non m' i port.

G. Riquier: A Sant Pos.

Le coeur ne m'y porte pas.

- Avoir, faire paraître.

Tan feras caras portatz.

(chap. Tan fieres cares portéu : vatros, vatres.)

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 16. 

Tant farouches faces vous portez.

Loc. S' ieu portes a Dieu tant lial fe,

Elh m' agra fag plus aut d' emperador.

Paves: Ira e. 

Si je portasse à Dieu si loyale foi, il m'aurait fait plus élevé qu'empereur.

Obediensa deu portar

A motas gens qui vol amar.

Le Comte de Poitiers: Pus vezem.

Obéissance doit porter à nombreuses gens qui veut aimer.

Tug li gran senhor e baro li portavan mot gran onor.

V. de Guillaume de Saint-Didier. 

Tous les grands seigneurs et barons lui portaient moult grand honneur.

Que 'l pro e 'l conoyssen 

Vos porton senhoria.

Pons de Capdueil: Ja non er. 

Vu que les preux et les connaisseurs vous portent seigneurie (rendent hommage).

Aquilh que porto testimoni fals.

Liv. de Sydrac, fol. 41.

Ceux qui portent témoignage faux. 

Loc. fig. Ges hom no pot portar a fil 

Ni a bon talh totas amors.

R. Vidal de Bezaudun: En aquel.

On ne peut point porter à fil ni à bon tranchant toutes amours.

Atretan m' en portaria 

Col plus rics reis qu' el mon sia. 

T. de Hugues et de Reculaire: Cometre us. 

Pareillement je m'en porterais comme le plus puissant roi qui au monde soit. 

Part. prés. Evesques e abbatz portans crossas.

Philomena.

Évêques et abbés portant crosses.

Albre bell e autz e portan motz de bells frutz. 

V. et Vert., fol. 56. 

Arbre beau et élevé et portant moult de beaux fruits. 

Part. pas.

Tan gran peril que tan leu fo portatz.

Giraud de Borneil: Al honor Dieu. 

Si grand péril qui si légèrement fut supporté. 

ANC. FR. Le trésor de l'Église qu'il avoit mauvaisement portet.

Chronique de Cambray.

Voyez Armas, Bras, Fe, Fil, Pols, Testimoni, Vida.

CAT. ESP. PORT. Portar. IT. Portare.

(chap. Portá: porto, portes, porte, portem o portam, portéu o portáu, porten; portat, portats, portada, portades; portaría; si yo portara; portaré.)

11. Port, s. m., agrément de la vie, contentement.

Del gran port e del plazer 

Qu' eu soil aver lo jorn e 'l ser.

B. Calvo: Enquer. 

Du grand contentement et du plaisir que j'ai coutume d'avoir le jour et le soir.

- Port, manière, maintien.

En sos portz servar temprament.

Eluc. de las propr., fol. 71.

En ses manières garder retenue.

En tot ton gienh, en tot ton port, 

D' erguel mostrar te garda fort.

Libre de Senequa.

En toute ta façon, en tout ton maintien, de montrer orgueil garde-toi fort.

CAT. Port. ESP. PORT. (chap.) Porte. IT. Porto.

12. Portamen, s. m., habitude, coutume, façon. 

Noyritz et enformatz en bonas costumas et en bells portamens.

Garda mezura e tempramen en totz sos portamens.

V. et Vert., fol. 76 et 105.

Nourris et instruits en bonnes coutumes et en belles habitudes.

Il garde mesure et tempérament dans toutes ses habitudes.

ANC. FR. L'y envoyoit tant pour les visiter 

Que pour sçavoir de leur bon portement. 

Philippe Hegemon, p. 53.

Resta en joye et seureté du bon portement de son fils.

Rabelais, liv. IV, ch. 3. 

Nous aultres jeunes chevaliers y feymes grant portement et y soustenîmes mains cops mortels.

(N. E. Obsérvese el “nous aultres” de Rabelais comparado con el dialecto occitano catalán “nosaltres”, nos altres, nos autres.)

Ils ne disent pas que tu n'eusses fait bon portement. 

Roman fr. de Fierabras, liv. II, part. I, ch. 4 et 5. 

CAT. Portament. PORT. IT. Portamento.

13. Portadura, s. f., portée, progéniture.

Ben m'a presa desaventura

C' aia perdut ma portadura.

V. de S. Honorat.

Bien m'a prise désaventure que j'aie perdu ma progéniture.

Dieus non vol, segons natura, 

Que verges porte portadura.

Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Dieu ne veut pas, selon nature, que vierge porte progéniture.

ANC. FR. Lasse! dolente! quel portéure ai-je faite? 

Pourquoi tendi-je onques mes mameles à iceulz?

Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 187.

(N. E. mameles : ver Popa.)

IT. Portatura.

14. Portador., s. m., porteur, nouvelliste.

Portador e mostrador d' aquest public estrument.

(chap. Portadó y mostradó d'este públic instrumén. Correu, corriau, que corre.) 

Tit. de 1281. Arch. du Roy., J. 330.

Porteur et producteur de cet instrument public.

Palafres ambladors, 

Beus e plans portadors.

Giraud de Salignac: Esparviers. 

Palefrois ambleurs, beaux et doux porteurs.

L' un portador, l' altre castiador.

Trad. de Bède, fol. 48. 

L'un nouvelliste, l'autre grondeur.

CAT. ESP. PORT. Portador. IT. Portatore. (chap. Portadó, portadós, portadora, portadores; les portadores pera les banastes.)

15. Portaselh, s. f., porte-seau. 

Ab son magre chantar dolen

Qu' es chans de vielha portaselh.

Pierre d'Auvergne: Cantarai.

Avec son maigre chanter dolent qui est chant de vieille porte-seau.

16. Portacarn, s. m., porte-chair, pourvoyeur.

Portacarn e galiot.

Raimond d'Avignon: Sirvens suy. 

Portechair et forban.

17. Aportar, v., lat. aportare, apporter, amener.

Avia fach aportar candelas e susari.

(chap. Habíe fet aportá (portá, amaní) candeles y (un) sudari.)

V. de S. Honorat.

Avait fait apporter chandelles et suaire.

Fig. Assatz aportera razos.

Giraud de Borneil: A ben chantar.

Assez j'apporterais de raisons. 

No n' escapero mais IIII que aportero las novelhas.

Philomena.

N'en échappèrent que quatre qui apportèrent les nouvelles.

- Conduire, guider.

Dieus m' aport' a bona fi.

P. Vidal: Abril issic.

Dieu me conduise à bonne fin.

Part. pas. Car el lo degra aver aportat.

Trad. du Code de Justinien, fol. 44.

Car il devrait l'avoir apporté.

CAT. ANC. ESP. Aportar. IT. Apportare. (chap. Aportá; portá, amaní : aporto, aportes, aporte, aportem o aportam, aportéu o aportáu, aporten; aportat, aportats, aportada, aportades; amanixco o amanixgo, amanixes, amanix, amanim, amaniu, amanixen; amanit, amanits, amanida, amanides; amanida : ensiam amanit : “ensalada”)

18. Comport, s. m., conduite.

Cel que ben se recort 

Ades pot miels blasmar vostre comport.

Bertrand de Born: Atornat m'er. 

Celui qui bien se souvient incessamment peut mieux blâmer votre conduite.

- Action, intensité, force. 

Vey caut e freyt entremesclar, 

Ab l' un pot l' autre amortar, 

E son abdui d' engal comport.

Rambaud de Vaqueiras: Los frevols.

Je vois chaud et froid entremêler, avec l'un peut l'autre se mitiger, et ils sont tous deux d'égale intensité. 

CAT. Comport. ESP. Comporte (comportamiento). IT. Comporto.

(chap. Comportamén, comportamens; v. comportá, comportás: yo me comporto, comportes, comporte, comportem o comportam, comportéu o comportáu, comporten; comportat, comportats, comportada, comportades, compórtat!; comportaré; si yo me comportara; comportaría.)

19. Cumporta, s. f., comporte, sorte de tour ou de réduit placé au-dessus d'une porte pour en défendre l'accès.

Desus fo la cumporta de grans cayros talhatz.

Roman de Fierabras, v. 3999. 

Dessus fut la comporte de grands quartiers taillés.

(chap. Comporta, comportes, com les de un pantano.)

20. Comportancza, s. f., santé, réussite, végétation.

Non poya far fruc ni bona comportancza.

L'Avangeli de li quatre semencz.

Ne puisse produire fruit ni (avoir) bonne réussite.

21. Comportamen, s. m., conduite. 

Que fassam comportamen et hobras segon lo sieu mandamen.

(chap. Que faigam bon comportamén - bona conducta - y obres segons lo seu manamén.)

Abr. de l'A. et du N.-T., fol. 2.

Que nous fassions conduite et œuvres selon le sien commandement.

Lauzet fort lurs personas e lur comportamens.

Hist. de la Bible en prov., fol. 21. 

Loua fort leurs personnes et leur conduite.

22. Comportar, v., porter, compenser.

Part. prés. A rason de IX florins per marc... hun comportant l' autre.

Rég. des États de Prov., 1401.

A raison de neuf florins par marc... l'un portant l'autre. 

CAT. ESP. PORT. Comportar. IT. Comportare. (chap. Comportá : compensá : compenso, compenses, compense, compensem o compensam, compenséu o compensáu, compensen; compensat, compensats, compensada, compensades.)

23. Deportar, v., lat. deportare, amuser, divertir, déporter.

S' en van per deportar lonc ribiera de mar.

V. de S. Honorat. 

S'en vont pour s'amuser le long du rivage de mer.

Per qu' om adoncx mot voluntiers 

S' en vai defora deportar.

Brev. d'amor, fol. 47. 

C'est pourquoi alors moult volontiers on s'en va divertir dehors.

Mas qui ab vielha s deporta 

Suavet sojorna e jay.

T. de Bertrand et de Gausbert: Gausbert. 

Mais qui avec vieille se déporte doucement s'amuse et gît. 

Subst. Cui jois non platz ni deportar.

Giraud de Borneil: Ops m'agra.

A qui joie ne plaît ni le divertir.

ANC. FR. Ki à une vile prucheine 

Voleit aler pur déporter.

Marie de France, t. II, p. 90.

En la forest de Compiegne chaça et se deporta en tel deduit jusques vers l'entrée de l'yver.

En chaces de bois se deporta une pièce de tens.

Gestes de Louis-le-Débonnaire, Rec des Hist. de Fr., t. VI, p. 150 et 152. As tables vont aucuns jouer

Ou aus eschés pour déporter.

(N. E. eschés : escacs, ajedrez, Schach, chess.)

eschés : escacs, ajedrez, Schach, chess

 

Roman du Châtelain de Couci, v. 480.

ANC. CAT. ESP. Deportar. IT. Diportare.

(chap. entretindres, divertís, fé deport. Deportá es enviá fora, foragitá: deporto, deportes, deporte, deportem o deportam, deportéu o deportáu, deportem; deportat, deportats, deportada, deportades.
No confundí en Anna Gabriel en pilotes es “de portada” de la Interviú. Suiza ha deportat a la fugitiva a España, Bélgica ha deportat al fugitiu a España.)

24. Deport, s. m., amusement, passetemps, divertissement.

Ieu no pretz un denier

Autre deport ni autra benanansa.

T. de Sordel et de Bertrand: Bertrans. 

Je ne prise un denier autre amusement ni autre bien-être.

Lo vostre bel deport.

G. Riquier: L'autr'ier. 

Le votre beau divertissement.

ANC. FR. Par solas et par deport.

Roman de la Rose, v. 4596.

ANC. CAT. Deport. ESP. Deporte. IT. Diporto. (chap. Deport, deports.)

(N. E. el catalán moderno inventado usa esport, por lo que el verbo sería esportar.)

25. Emportar, Enportar, v., emporter, enlever.

Li angel l' emportavan

Sus el cell dreita via.

(chap. Los angels sel emportaben cap al sel dreta vía. Sus : dal, cap a dal, en fransés tamé sus, dessus : a dal.)

V. de S. Honorat. 

Les anges l'emportaient sus au ciel directement.

El diable l' emporta

Ins al foc d' ifern.

(chap. Lo diable, dimoni, sel (se 'l) emporte a dins al foc d'infern.) 

G. Figueiras: Sirventes vuelh.

Le diable l'emporte dedans au feu d'enfer.

- Vaincre, surpasser, avoir le dessus.

Pieg que Richartz l' enporta

E plus aunidamen.

Montan Sartre: Coms de Tolosa. 

Pire que Richard il l'emporte et plus honteusement.

- Porter avec soi.

Part. prés. Dieus... tot so que pot esser el pot far, sino faitz... inportans imperfectio. 

Eluc. de las propr., fol. 5.

Dieu... tout ce qui peut être il peut faire, sinon faits... emportant imperfection. 

Loc. Venra 'N Artus, sel qu' emportet lo catz.

P. Cardinal: Al nom del. 

Viendra le seigneur Artus, celui qui emporta le chat. 

IT. Importare. (chap. Emportá, emportás)

26. Reportar, v., lat. reportare, remporter, rapporter.

Reporton la nueg escura

Totz los frugz amagadamen.

(chap. Arrepeten a la nit oscura, fosca, tots los fruits de amagatontes, amagadamen.)

Brev. d'amor, fol. 127.

Rapportent (pendant) la nuit obscure tous les fruits secrètement.

Ab algunas mercadarias venia, et reportava aur, argent.

(chap. En algunes mercansíes veníe, y portabe or, plata.)

Eluc. de las propr., fol. 161.

Avec aucunes marchandises il venait, et remportait or, argent.

Plus tost puesca reportar cascun dictat.

Leys d'amors, fol. 2.

Plus tôt puisse rapporter chaque composition.

CAT. ESP. PORT. Reportar. IT. Riportare. (chap. Reportá : fé un report, contá; arrepetá (“Reporton la nueg escura”); yo reporto, tú reportes, reporte, reportem o reportam, reportéu o reportáu, reporten; report, reports; reportat, reportats, reportada, reportades.)

27. Supportar, Suportar, v., lat. supportare, supporter, endurer.

Non podian endurar ni suportar las grands alarmas que fasia.

(chap. No podíen aguantá ni soportá les grans alarmes que fée, faie; estragos, cabalgades, escaramussa, escaramusses.)

Chronique des Albigeois, col. 43.

Ils ne pouvaient endurer ni supporter les grandes alarmes qu'il causait.

Supporton grands despensas.

(chap. Soporten grans gastos; gastá : despendres de dinés.)

Statuts de Provence. Julien, t. 1, p. 350.

Supportent de grandes dépenses.

- Fig. Avoir sur les bras.

Egiptias los suportavon formen.

Abr. de l'A. et du N.-T., fol. 10.

Les Égyptiens les avaient sur les bras fortement.

CAT. Suportar, soportar. ANC. ESP. Soportar (al revés). ESP. MOD. Suportar. PORT. Supportar, soportar. IT. Sopportare.

(chap. Soportá: soporto, soportes, soporte, soportem o soportam, soportéu o soportáu, soporten; soportat, soportats, soportada, soportades; soportaría; si yo soportara; soportaré.)

28. Supportatiu, adj., supportatif, propre à faire supporter.

Votz... es... d' amor exitativa..., de tribalh supportativa, de enuech expulsiva.

Eluc. de las propr., fol. 46.

Voix... est... d'amour excitative..., de tribulation supportative, d'ennui expulsive. (chap. “tribalh, tribulation” : treball, tribulassió : tripalium, be u saben los de la Ascuma de Calaseit.)

29. Supportacio, s. f., supportation, qualité de supporter, support. Membres... los basses so dels nautz supportacio, cum les pes.

Eluc. de las propr., fol. 33. 

Membres... les bas sont des hauts supportation, comme les pieds. 

ESP. Suportacion (soporte). IT. Sopportazione. 

(chap. Soport, soports. Membres... los de baix són soport dels de dal.)

30. Sobreportar, v., surmonter, dominer, subjuguer.

Aitals amors me sobreporta.

Roman de Jaufre, fol. 86.

Pareil amour me surmonte.

La ira que lo sobreporta lo turmenta.

V. et Vert., fol. 11. 

La colère qui le surmonte le tourmente.

31. Sotzportar, v., supporter, tolérer.

Mas vos, sotzportant tota cura.

Trad. de la 2e Épître de S. Pierre.

Mais vous, en supportant tout souci.

32. Transportar, Trasportar, v., lat. transportare, transporter, transférer.

Que l' emperi dels Grex ostes,

Et als Latins lo trasportes.

V. de S. Honorat.

Que l'empire des Grecs il ôtât, et aux Latins le transportât. 

En autra persona transportar per donacio. 

For de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 132.

En autre personne transporter par donation.

- Se rendre en un lieu.

Se transporton d' aquest realme en los autres realmes.

Tit. de 1424. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 422. 

Se transportent de ce royaume dans les autres royaumes.

Part. pas. Foron trasportat en Sichem.

Trad. des Actes des Apôtres, ch. 7. 

Furent transportés en Sichem.

CAT. Transportar. ESP. Transportar, trasportar. PORT. Transportar. 

IT. Trasportare. (chap. Transportá: transporto, transportes, transporte, transportem o transportam, transportéu o transportáu, transporten; transportat, transportats, transportada (cárrega), transportades (cárregues))

33. Transport, s. m., transport.

Sino que y aya mandamen de transport.

Fors de Béarn, p. 1075. 

Sinon qu'il y ait commandement de transport.

CAT. Transport. ESP. Transporte, trasporte. PORT. Transporte, IT. Trasporto. (chap. Transport, transports.)

34. Transportamen, Trasportamen, s. m., translation, transposition.

Per aquel trasportamen.

V. de sainte Énimie, fol. 43.

Par cette translation.

Transportamen de paraulas.

Leys d'amors, fol. 132.

Transposition de paroles.

CAT. Transportament. ESP. Trasportamiento (transposición).

IT. Trasportamento. (chap. Transportamén, transposissió.)

35. Transportacio, Transportatio, s. f., lat. transportatio, translation, transport.

De la qual... transportatio parla la decretal.

(chap. De la cual... transportassió (traslassió, transport, traducsió) parle la decretal.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 102.

De laquelle... translation parle la décrétale. 

Non obstant aquela transportacio.

Arbre de Batalhas, fol. 112. 

Nonobstant ce transport.

- Traduction.

Se fay per... transportatio de grec en lati.

Leys d'amors, fol. 44.

Se fait par... translation de grec en latin.

CAT. Transportació. ESP. Transportacion, trasportacion (transportación, traslación, traducción, transposición). PORT. Transposição. 

IT. Trasportazione. (chap. Transportassió, traslassió, transport, traducsió, transposissió.)


Portulaca

jueves, 20 de febrero de 2025

Auvernhat, A - N (O-Z)

L' Auvernhat ten en general lo vocabulari de l'occitan amb los eventuals cambiaments fonetics del nòrd-occitan, mas a tanben de formas lexicalas especificas (arcaïsmes e mots diferents de la rèsta de l'occitan) que plan sovent son comunas amb los dialèctes lemosin e vivaroaupenc

Auvergne, Auvernhat, Alvernia, Auvernia
 

Aqueste lexic conten de tèrmes tanben emplegats endacòm mai, pasmens los avèm pas excluses per l'amor de donar una mòstra del vocabulari auvernhat, tracha mai que mai de Parlar occitan - Auvergne VelayÉtienne Coudert, IEO 63, 2001 e L'auvergnat de poche, Jean Roux, Assimil, 2004 e de la revista Parlem - Vai-i qu'as paurL'imagier français - auvergnat, Aedis, 2005 e lo Glossaire de la langue d'ocPierre Malvezin, 1909 e lo diccionari de Francés de Murat. Coma en la rèsta de la lenga i a de doblets, çò es de mots dont lo sens es exactament parièr, mas l'un ven del latin, l'autre del gallés : la còrna la banal' èdra l' ènna... o l'un proven de la lenga dels francs e l'autre del latin la mita lo gant, etc.

Certans mots pòdon aver una consonanta iniciala epetenticag/i-eusses/elsses [ge' shis/jë' ses?/jew' ses? ] (els), l-èsserz-ontav-onta...

-è se pronóncia [é], -e [i/é] al Sud, [œ] al Nord - distinguèm lo grope uei [œj] e uèi [èj?/éj] (levat en cases coma la forma verbala "vueidar") - lo grope ea se pronóncia [ia] (coma en romanés)
 
  • abarir: A, ABALOURDI (1) abalir. fr. élever des enfants
  • abatalhar: getar de pèiras a qualqu'un
  • abla: fr. ablette
  • abondar: èsser en abondància
  • abolhat: fr. ébloui, eissorbat
  • abora, d': d'ora
  • abre, arbre, aibre
  • aboriu, aboriva: precòç, precòça
  • abraina: atirança, fòrça, violéncia, rapiditat
  • abrasar v: soudar
  • abriga f. : abric
  • abriau: abrial, abril
  • abroa f. : broa (tanben emplega) fr. la limite, lisière
  • abusar: enganar; abusar
  • acabar: fr. finir
  • acairar: fòragetar a còp de pèiras
  • acanhar (s') : se solelhar
  • acaptar : V. Acaptar
  • acatar (') : cobrir (se), recobrir (se)
  • achaptar: comprar, crompar (non seriá un francesisme, Acapte e acaptar ‘adquirir, obtenir’ com acatar ‘reverenciar, respectar, obesir’ provenon en darrièra instància d’un meteis vèrb latin 'captare')
  • achaurar: calfar, defendre del freg, abrigar, coconejar
  • acistrar: raubar??
  • aclan: arcolan
  • aclapar (s') : fr. accroupir
  • acluchar (s') : se corbar
  • aconsomir (s'): assopir (s')
  • ademan: endeman
  • adrilhier, drilhier, alusèir fr. alizier, alisier (Sorbus torminalis)
 
adrilhier, drilhier, alusèir fr. alizier, alisier (Sorbus torminalis)

 

 
  • aduèi: uèi
  • aduire: conduire, menar
  • aer: èr. en l'": fr. déboussolé
  • aferniau f, ferniau f. : utensili de fusta del qual los vaquièrs se servisson per trencar lo calhat
  • aficcionar (s'): fr. s'enticher, se passionner
  • agara, aiara, iara, asara, aura, agora, alhora, avora: ara - d’ora en ora, d’aura en aura : del nord au sud
  • agland: fr. gland (du chêne)
  • agorar / agroar (s') fr. s'accroupir, s'acagnarder, s'asseoir sur les talons
  • agorrufar: fr. froisser
  • agromar: fr. recroquevillé
  • agromeladat: tortuós
  • aiara: ara, adara; uèi (Briude)
  • aice: colèra ??
  • aicí-lai (d'): fr. par là-bas
  • aicival: fr. ici-bas
  • aigada: inondacion
  • aigre: acre, agre
  • aigueira: aiguièra
  • airede, airedís m. : fr. airelle, myrtille
  • airiçon: eiriçon
  • aisinar ?? [ëgina], aisegar?? [ëgiga] aigar? [ëga] : adobar V. asegar
  • aital: v. aitau
  • aitant: tant
  • aitau: atal; anem; coratge
  • aitot: tanben
  • ajaça: agaça
  • ajauc: fr. ajonc
  • ala: angar, cubèrt (tanben ala d'aucèl)
  • alandar: a. lo bestiau: far sortir lo bestial de l'estable per lo menar al pasquièr. Sin. naparar (Salèrn, Mauriac), gitar (Riòm)
  • Alaier: geo Alèir
  • alara [agaro] : fr. maintenant
  • alàs: interj. ailàs!
  • alausa: lauseta, alausa
  • alegrar: fr. égayer, rendre plus aisé
  • alèrta: esglai, esfrai
  • alet: alen
  • alh: al; ala
  • alhèira, d': de contunh, sens parar e lèu; fr. sans discontinuer
  • alhora: ra (tanben emplegat)
  • alisar: fr. repasser
  • alobit: òme avid que cèrca a s’apropriar çò que li aperten pas
  • alora [avora]: ara, aora V. Avora
  • altre -a (en cèrtans luòcs): autre, -a (cf. Roergue e localament en Givaudan)
  • alucar: fr. allumer
  • aluja: sangsuga
  • alumar: fr. allumer
  • amaseda: v. Maseda
  • amassar: prendre; fr. ramasser. Amassar chalor: prendre calor. Se 'massar: se refugiar
  • amb [om] : amb. fr. avec
  • amont: en naut
  • amorrar (s'): èsser absorbit per quicòm
  • amortar: atudar
  • ampòn, empòu, amporai, empola : fr. framboise
  • amposeir, amporier: fr. framboisier
  • àngiau: àngel
  • angla: agla
  • ant l'ora (d' ) : d'avant l'ora
  • antan: autres còps; l'an passat
  • antenons m. pl.: testiculs
  • an-uèi, anueit [anej] [anèj]?, anuech [anë] : uèi (s'i ditz tanben). 'd'anueit ençai/en aicí?' (notat "d'aneinchin"): d'ara endavant
  • anuòge, einueg?: enuèg
  • aost, avost: agost
  • aparelhar: preparar
  • apastar: donar a manjar al bestial
  • apasturar: fr. paître; faire paître
  • apear: rejónher, atrapar
  • apeitar/espeitar [(a)peità] [(a)pità] [pietà]: esperar (atendre)
  • apincar (s') : apiejar (s') V. Pincar
  • apòrt: vòga
  • après-mèidia: après-miègjorn
  • apoticari, apoticaire
  • apressa: adv. après
  • aquí a: aquí, vaquí (Aquí los a: los veicí)
  • apujar: apiejar
  • aranha: telaranha
  • aranhada: aranha
  • araira: fr. arrue
  • arapar, arpar, arrapar ?? : atrapar
  • arboneira: esquiròl (tanben emplegat)
  • arbroquin : arbrissèl
  • arcan [arcan] (arrondiment de Sant Flor), arcana (parçan de Salèrn), arcanela, arcanau : arcolan
  • arcana: creda roja
  • arcandièir: òmes sens valor morala, crapula
  • arcanetas (montar las): venir roge de vergonha
  • archa: grand còfre
  • ardir (s'): fr. s'enhardir
  • ardit: ardit, liard (moneda); interj. coratge!
  • aret: fr. bélier
  • argiala: argila
  • arma: fr. âme; expr. de suspresa
  • armèl: grand anèl fach amb una branca de fusta torcida
  • armèir m. armari
  • arnha: irritacion
  • armasi : armari; fr. placard
  • arneis, arnesc ?: panoplia
  • arpar: prendre, sasir. V. arapar
  • arpatejar: f. agiter les griffes, les mains
  • arras f. pl.: fr. arrhes (argent donat per mor d'assegurar una pacha)
  • arrelh: racina
  • arrembar (s'): se getar
  • (ar)ronza, (ar)ronze/(ar)ronzàs m. : bartàs. fr. roncier
  • arrucar: fr. blottir
  • arseir, arser, arsèra: ièr de ser (davans-ièr/arsèra: avant-ièr)
  • arsi: set. fr. soif
  • artelh (plur. artelhs, artiaus)
  • artison, artuson, arteison ? arteron : fr. ciron (barbas d'espiga), mite, asticot
  • arton: anc. pan; mangiscla per un viatge
  • arzan, arzau: arcolan, arcan (tanben emplegat)
  • ase bobó o bobon? : fr. têtard
  • asegar, aseigar: adobar
  • aseimar, asaimar: mirar, observar, examinar (latin *ad-aestĭmare, oc. ancian 'adesmar', 'azesmar')
  • asotar: avortar
  • asne [ane/aine] : ase (tanben emplegat)
  • asorar: adorar, venerar, baisar un objècte sacrat, una relíquia; anar a l'ofrenda
  • aspre (aver d'") : aver d'apetit
  • assai: ensag
  • assajar: ensajar. fr. essayer
  • assapar: assadolar, assaciar
  • assem(s), d'assem(s) : ensems
  • assemblada: la maison d’assemblée dans laquelle vivait la beata ou robiaca (religieuse rurale) autour de qui se réunissaient souvent les femmes pour travailler au carreau, bavarder, prier
  • assetar (s'): fr. asseoir (s')
  • assolellar (s') : aconsomir, assomir, assopir
  • assuausar: adocir, calmar, apasimar
  • atanben: var. tanben
  • atanpauc: tanpauc
  • atapar, 'tapar: (a)gafar. 'tapar paur: prendre paur. atapa-qu'atanhe: a l'azard, fr. au petit bonheur, a vista de nas
  • atapir: tapar
  • atau: atal; de contunh, de la meteissa manièra
  • atenar (s'): èsser preissat
  • atemar (s'): s'obstinar
  • atisar: fr. attiser, instiguer
  • atissament: enervament
  • atràs [atrà] : al delà, en darrièr. interj. metetz-vos de costat!
  • atubar (lo fuòc) : alucar (lo fuòc)
  • aturar (s'): aprochar (s'); arrestar aplantar (s') (tanben emplegats); apiejar
  • au! : interj. òc !; davant lo nom de qualqu'un, per l'apelar
  • aub, aube, bei: amb
  • aubar: sause
  • aubèrge m. : auberga
  • aucèl de la mòrt: chòt
  • aucèl de las polas: fr. épervier
  • auçura: autura, elevación de terrenh
  • aul: el
  • aul: marrit, mal. "far d'aul far" : èsser pas de bon far
  • aulan(h)a, auglana, aug(l)anha, aulana, aumanha ("emanha"): avelana (tanben s'i ditz)
  • aulanheir, aulanier(a): avelanièr (tanben s'i ditz)
  • aumalha: bovins (gròsses)
  • aur [aw] : fr. or (metalh). loís o levís [leví] d’aur
  • aura: aura, vent
  • aurada: aurièira. fr. lisière d'un champ
  • auranja: irange
  • aure (Cantal): aubre
  • aure (l') : la rèsta, quicòm mai. "Vòle acò e pas d'aure"
  • aurisse: vent violent qu'anóncia l'auratge
  • ausanier: bois (arbre)
  • ausèl(h)?, augèl, ausel [uzí], auseu, auvèl(h) [usèr, usé, uwbèl, ewvé] : aucèl [ushèl] (tanben emplegat)
  • auserau: fr. érable
  • aussitost franc. [ossità] : còp-sec [kosé] (tanben emplegat)
  • auvir, ausir, entendre
  • aval [abal] : enbàs
  • avalhant [abaillon]: pretenciós, arrogant
  • avalisca: exclam. a la vista d'una causa qu'inspira lo darrier grad de repugnància
  • avans: abans, avant
  • avariciós, -osa [abarisiós]: avar, -a
  • aveir: aver
  • avena: civada
  • aver m. espécia bovina
  • aver char + vèrbe inf. : fr. coûter cher de + verbe inf.
  • avèrs: ubac
  • avèrti m., avèrtia f. costuma
  • avertir: experimentar, conóisser; acostumar
  • avigier: fr. alisier
  • avisar: regardar, gaitar; escrutar; far atencion
  • avitar: fixar amb una vitz, vissar
  • avora, avòra (parlars del Santflorenc), alora [avora]: ara, aora
 
  • babaròta: escarabat de cosina
  • babau: bèstia imaginària per far paur als mainatges. Se sortisses lo babau te minjarà, "Se minges pas ta sopa lo babau vendrà; nom donat als insèctes
  • bacha (o bascha se ven del gallés 'bascauda'): fr. baquet, auge
  • bachàs (o baschàs se ven del gallés 'bascauda'): abeurador
  • bachòla (o baschòla se ven del gallés 'bascauda'): panièr o semal per lo transpòrt de rasim durant las vendémias; sòrta de bac de fusta, de forma ovalària, amb doas ansas lateralas constituidas per un talon de branca laissat sus las dogas
  • bacon: lard, codena de lard
  • badar: dobrir; restar la boca dubèrta, estonat
  • badat: dobèrt
  • badinar: s'amusar
  • badinatge: fr. plaisanterie
  • badò: pèça del jòc d'escacs que se desplaça de galís
  • bagatge: vestits; bagatges
  • bajau: casuda
  • bal: bal, dansa
  • balai, balaja: fr. balais
  • balar: dansar
  • balastra: caçairòla
  • baloard: fr. boulevard
  • bandat, -ada: sadol, ebri
  • banejar: fr. bruiner
  • banhadura: fr. mouillure, état de ce qui est mouillé
  • banhar: molhar (qualqu’un en li getant d'aiga)
  • banhar (se "): far un banh
  • banhat: fr. marécageux
  • banhòla: banhadoira anciana amb de rodetas
  • banqueta: trepador
  • baraban (barrabam??) : filh de degun, boemian
  • baralhar: s'agitar
  • barbajau, èrba de talhadura : joubarbe
  • barbòlha f. persona que parla indistintament; esperit confús e inconséquent, pauc senat; fig. enfanton
  • barbotir : parlar doçament
  • bard: fr. terre glaise
  • bardar: salir
  • bargassejar: fr. baragouiner
  • barginhar, barguinhar: esitar; mercadejar, negociar lo prètz
  • baril, barril? : bòssa, bossa, ansa (engenh de pesca)
  • barjaca: fr. femme médisante
  • barjar: bregar, concassar lo lin, lo cambe; parlar fòrça
  • barlandatge: v. Varalh
  • barquet: fr. baquet (à lessive)
  • barracan [barracòn/boracan]: estòfa
  • barrar: claure, enclaure un eiretatge, tampar, arrestar; claure un terrenh, un camp
  • barrat, - ada adj: barriolat, -ada
  • barrats/mèrles: bigarrats (gendarmes. Nom donat pel marescal Duroc als musicians de la garda urbana)
  • barreirat: Darcar lo barreirat: passar una frontièra, cambiar de situacion, cambiar de camp, eventualament trair.
  • barron: baston
  • barta: fr. hotte
  • bartòt: fr. punaise
  • bas, -sa: pregond, -a
  • bast [bas/bat]: fr. bât
  • basta : se a Dieu plai (tanben emplegat)
  • bastissa: immòble
  • baston [basto]: fr. bâton
  • bata: sòc d'un animal
  • batal, batala: fr. pagaie
  • batalejar: fr. pagayer
  • batalhar: fr. discutir; déblatérer
  • batejar [batedzà/batigià]: fr. baptiser
  • batel: batèl
  • batelar, baratelar: anar e venir amb bruch
  • bavaira, baveira, bavareta, bavarèl: pèça del faudal masculin
  • beal, be(s)au, beau: besal, rec: canal de derivacion qu'adutz l’aiga del riu al molin o que mena las aigas dels prats vèrs un rec
  • bèc [bè] : fr. bec
  • becar: 1. fr. becqueter, piquer avec le be.c 2. fr. sommeiller (sans jaire?)
  • beçau: beç (tanben emplegat)
  • bealar: cridar
  • bedissa: sause
  • bei: amb
  • bèissa: fr. bêche
  • belament: lentament, doçament
  • belet: ancestre, bisaujòl; grandpaire (mèstre del maine); nom afectiu balhat a un pichon
  • belèt: febrièr
  • bèlh, a: bèl, a
  • belhcòp: fòrça, plan
  • belhida: semola
  • belhir: bulhir, bolhir; fermentar
  • belièra: V. beal
  • belija, belha, buluga: beluga
  • bèl-paire, bèla-maire: nuòu marit, nuòva esposa de la maire/del paire
  • ben [bej/bion] : fr. bien adv
  • bena: buc, rusc, bornat
  • bena, bana: banasta pichona garnida de vime
  • benabèl: fr. bel et bien
  • benastrat: qu'a sòrt
  • benlèu [belèu/bienlèu/beliau]
  • bentot: tanben
  • bequenar: rire (far bequenar)
  • bericles: lunetas de vista
  • berla: ataüc
  • berbesin: formiga
  • bernachon, bernaton: fr. roitelet
  • bèrta, barta: fr. hotte ou panier en osier que les cultivateurs portent sur le dos, soit au moyen de bretelles passées sur le épaules, soit à l’aide de bras ou leviers en bois que les épaules supportent et que les mains retiennent.
  • berzenar: bufar violentament del nas, boca barrada, durant un esforç o just après
  • bessina de lop: fr. vesse-de-loup
  • besonha, besunha ? : causa - besenhas (f. pl.) causas personalas, vestits
  • bèstia: fr. sot
  • bestiau m: fr. bétail
  • bestium: animalum, ensemble dels animals
  • Bèu sénher/senhina (f.), Biau/bel [bi] sénher/senhina (f.) : sénher! ; expression de commiseracion equivalenta a "pecaire" o "bona gent". Bon sénher! exclam.
  • beta: còrda
  • beure [bi(e)wre/biwri/bewre] : fr. boire
  • beure: castor
  • biaças pl. (perque a doas pòchas) : fr. besace
  • bian : V. Bien
  • bica: cabra
  • bicar: baisar
  • bicha: fr. grand pot de terre
  • bichier, pechier: fr. cruche
  • bichon: pòt
  • biega: cròssa
  • bien: plan, bèlcòp
  • bigòra (viròla??) : fr. tarrière, outil de charron
  • bienastrós: aürós, sortós
  • bienvolença: bon voler, gràcia
  • bima: vedèla jove, de dos ans (del latin bis)
  • bisa, bissa?: vent del Nòrd, que bufa entre lo nòrd e l'èst. bisa nièra: vent fosc de la nèu (NO)
  • bisaurada: fr. bourrasque
  • biscar: èsser contrariat o vexat
  • blacau (blacaud ?): fr. babillard
  • bladre : fr. érable sycomore ou faux platane
  • blai: beç
  • blanche m. : corset (vestit). fr. corsage
  • blasina: fr. bruine, pluie fine et brumeuse
  • blat: cereal en general. Lo fr. blé: lo froment.
  • blat negre: fr. sarrasin
  • blat d'Espanha: fr. maïs
  • blat, sega, segol: segla
  • blauda [biawda, blòwda] : fr. blouse, sorte de vêtement, de tunique. Se dit quelquefois aussi d’une redingote à longues basques
  • blesta: fr. écheveau de fil. v madaissa
  • bleu, blèva: blau, blava
  • blòc: en bloc: tot ensemble
  • boada: transpòrt collectiu per ateladas de buòus; fr. corvée, assistance passagère, travail collectif et bénévole, pour donner un coup de main à charge de revanche. Es un vestigi dels trabalhs deguts et exigits al senhor de l'ancian regim. V. Boirada
  • bòba: serpent, colòbra
  • boc [bu/but], bocaud, bòchi : fr. bouc
  • bòca: vièlha cabra
  • bocar [ò] : potonar sus la boca
  • bocha: labra, boca
  • bochon: bistrò(t), bar
  • bocin: un bocin: un pauc
  • bocla: bocla de metalh
  • bodiàs: romeguièra
  • bodier: boièr (tanben emplegat). fr. bouvier
  • boetar (vòutar) : fr. voûter, arquer
  • bofet: tafanari (umoristic)
  • bouetat (vòutat) : òme qu'a l’espinada arcada
  • boga: fr. borne, limite
  • boinar, bodinar: bornar, delimitar
  • boira: fr. ensemble de bovins de trait
  • boirada: transpòrt collectiu per ateladas de buòus; fr. corvée, travail collectif et bénévole, pour donner un coup de main à charge de revanche. Es un vestigi dels trabalhs deguts et exigits al senhor de l'ancian regim. V. Boada
  • boirar: mesclar (se ditz tanben)
  • boirar o borrar: metre en fagòts; emplir
  • boirat: emplit
  • boire: ventrut
  • boirelat: V. Boirat
  • boiron: fr. jeune apprenti bouvier
  • boissaman: eissugaman
  • boissar: eissugar. V. panar
  • boisson de las penas: V. pena
  • boissonada: fr. fourré de buissons
  • boitós: ranc. fr boîteux
  • bòja: saca de tela grossièra
  • bola: V Boga
  • bolet de la baga: fr. coulemelle
  • bolha: garait (se ditz tanben)
  • bolhat: fr. tache, flaque d'eau ou de couleur
  • bolicar, bolijar?, bolejar? : bolegar
  • bolija(r): estincela(r)
  • bolla: bòla
  • bòn: bon ('bon' davant vocala, bòn davant consonanta. Après lo nom, 'bon': 'un òme bòn, un bon òme'; de bòn pan)
  • bonicon: esvèlt, polit
  • boquet: saltarèla
  • boqueton: fr. chevreau mâle
  • borg: capdulh d’una comuna
  • boriaire, -aira: borièr. fr. fermier
  • borion: fr. bourgeon
  • borlar: brutlar, bruslar
  • borlet: fr. bourrelet qu'on met sur la tête des enfants qui commencent à marcher. Virar borlet: perdre lo cap
  • bòrli: bòrlhe (tanben emplegat), òrb; fr. taon aveugle
  • bòrna: fr borne, limite
  • bornatat : fr. creux adj.
  • bòrni d'un uelh: bòrni que n’a qu’un uèlh
  • bornicada: fr. préjugé, aveuglement
  • borras: étoupes
  • borrassa: fr. lange en laine dont on enveloppe les enfants nouveau-nés. En pl. : ensemble des langes qui servent à emmaillotter un enfant
  • borrasson: joguèt de pelucha
  • borré (grafia? cf. leng. burèl?) m: vèsta
  • borret: taure; adj. molsós
  • borreta: vaca jove (1 an)
  • borsalhièr?: fr. bourrassier
  • botassa: fr. mare
  • botaròt: fr. champignon
  • botelha: vessiga; botelha
  • botelhièr: fr. aide-de-camp du vacher
  • bòtja: v. bòja
  • botre: botar, metre (tanben emplegats)
  • bourrar: renonciar, non pas capitar
  • bragas, brajas f plur: fr. culottes (vièlh parlar de comunas ruralas; Lo parlar modèrne de las vilas de Pleus, Mauriac e Salèrn se se ditz culòtaalotos)
  • bragas, braias f plur: pantalon. pausar braias: anar de ventre
  • braietas f plur: fr. petite culotte
  • brajon (de banh) : eslip (de banh)
  • branda: fr. grande bruyère
  • brandar: tuar; bramar (fr. braire); cremar amb una flama viva, ardenta
  • brandir: fr. agiter, branler, secouer
  • brau: fr. taureau, étalon
  • breçòu, breçau: breç (tanben emplegat)
  • bregalhat, brigalhat: fr. bariolé, peint de diverses couleurs
  • bregira, braceira?? : segla
  • bren, remol, cru (Salèrn, Mauriac), bes? [besh] (Riom) : fr. son, résidu de la farine
  • brenar, renar: fr. bruit dut cochon quand il trempe son groin dans l’eau ou dans tout autre liquide
  • brénia/breba: bren (mèrda)
  • brenle, brinle: fr. branle, danse dans laquelle les figurants se tiennent par la main, forment un cercle et parcourent successivement tous les

points de la circonférence
  • bresar, brisar: fr. émietter du pain, briser avec effort
  • bresilhar: fr. gazouiller
  • briòla m.: obrièr maladrech, pauc dotat
  • bricolar/gigonar/barginhar: trantalhar, barguinhar, esitar, tergiversar
  • brifar: manjar bèlcòp
  • bringa: femna mal bastida, una evaporada, una filha nauta e desguindada que fa pas que saltilhar e gambadar
  • briular, briugar?? [briwgà/briewgà] : "bourdonnement grave que le taureau fait entendre lorsqu’il marche fièrement à la tête de la vacherie ou gratte du pied la terre ; il est remarquable que les animaux ne font plus entendre cette espèce de bourdonnement après la castration ; 'briugar, brandelar, branlar, barlocar': beugler le taureau. Le beuglement ordinaire des bœufs, des vaches et des veaux se nomme 'bramar' ; ces animaux ont, en outre, un troisième cri, que nos montagnards appellent 'deigueilar', qui commence par un son prolongé, très aigu, et se termine par un ton grave, c’est un cri d’alarme qui annonce la présence du loup." (Alan Broc)
  • broa: limit (d'un camp). Broa delh ciau (o asuelh): orizont, asuèlh
  • bròc [bro(k)] : vas en tèrra, pròpri a contenir d'aiga; fr. cruche.
  • bròca: branca
  • brocantar: fr. brocanter
  • broet: bròu, bolhon
  • brossa: fr. bruyère; fusta/lenha menuda, brancam
  • brostar: fr. broûter
  • bruèia, bruelha: fr. fâne, pousse, feuilles (d'ortolalha)
  • bruelha, bruèia: fr. fâne, pousse, feuilles (d'ortolalha)
  • bruga: fr. bruyère
  • brugir: murmurar, fr. bourdonner (un riu)
  • brulhar: brutlar
  • bruma, brumatge fr. brouillard
  • brut: bruch, rumor, novèla
  • bu: amb
  • budel: budèl. budel cuolat [kiogat]: fr. le rectum
  • bueu (plur. [biaws/büe/bë/bü/bes]): buòu
  • bufa: bofa (còp)
  • bufar: bofar
  • bufet: fr. soufflet, instrument servant à produire du vent
  • buïja, buja, boja: pradèl (bas e umid), pasquièr, situat sovent prèp de la maison, inculte ont gaireben sempre l'èrba a creissit naturalament. Ancianament designava la bosiga fr. jachère
  • buja: fr. cruche
  • bujada, bugada (forma orlhaguesa montada en Cantalés): bugada
  • buquet: V. Boquet
  • burla: tempesta de nèu
  • burlar: faire una tempesta de nèu; brutlar
  • busac, busal, busau: fr. milan; anc. busa. V. gusa
  • but: but, pont que se visa
  • butit: testut
 
  • cabèga: cavèca
  • cabornat : fr. creux adj.
  • caca: notz ("noix sans brou" infantil)
  • cacalh: bonbon; pl. renhons
  • cacaloneir: rugbyman
  • cacau: uòu
  • cachar: quichar
  • cachon: avelana; nogalh
  • cacorla, cocorda, cocorla, cogorla, cog, coina: cogorda, coja (tanben emplegat), cuja, tuca
  • cafinhotar (se) fr. se blottir dans un petit coin, se rencogner dans un petit espace
  • caia: truèja
  • çai adv. fins
  • çai enrèire: recentament
  • caire: canton. fr. coin de l'âtre
  • çais: aquí
  • caion: porc (Velai)
  • calada: senda rapida; senda dins la nèu
  • calcinar (se): se far de socit
  • camba-gròs (sud del Cantau): fr. champignon
  • cambavirar: regirar, fr. bouleverser, surprendre
  • cambeta: fr. tige (de planta)
  • campaneta: fr. campanule (flor)
  • campejar [kampisià/kampegià] : perseguir, se lançar a la perseguida
  • campejada [kampisiado/kampegiado] (partir a la "): perseguir, se lançar a la perseguida, esp. anar un gos darrièr un gat
  • campís: espiègle, indocile, rétif
  • canabau: carbe
  • cancheta: fr. petit seau en métal
  • canèla, chanèla, dosilh [dugi] : fr. robinet
  • cantèl: fr. chanteau (de pain)
  • canulant: enujós, emmerdant.
  • canular: fr. ennuyer, emmerder
  • canon: veire de vin
  • cap [ka]: tèsta f, cap m
  • capbàs: fr. descente
  • capetar: fr. descendre, (anar a un luòc)
  • capolar: fr. hacher
  • caponar (se): se dissimular
  • carcin: abitant del Carcin; vaslet de bòrda logat per las fenasons
  • carcular: pensar, somjar
  • cardalhau: topinambor
  • carnada : carn de vaca salada
  • carrar (se) : se plaire, s'amusar
  • carrin: pòrc
  • caròta: beta-rave
  • carrat : fr. carré d'habitation, dans un ensemble de bâtiments agricoles
  • cartofla : patata (Bas Auvèrnhe)
  • casabèc: fr. chemisier, corsage
  • casar (se): maridar (se)
  • casca-lumaç: cagaròl
  • cascavel: cadun dels torns qu'òm fa en restant suls pès e las mans sans que lo còrs tòque lo sòl; [karkavé] fr. grelot
  • cascavelar: avançar fasent cascavels
  • casiau: pèça de vinha
  • caston : fr. bergerie
  • cat (Carladès), chat : cat
  • catar: amagar, escondre, abrigar, cobrir
  • catonar: careçar, amanhagar
  • caula: graula
  • caura: v. còure (avelanièr)
  • causa (per " que): per çò que, perque
  • celèira, cereira [sareida?, sardeira], cerèisa, ceriesa: cerièra
  • celerier, cereis, cereir, cerier, ceredier: cerièr
  • cenelhier: fr. aubépine
  • censa f. : fr. bail, contrat
  • cerv: cèrvi
  • cesta, ceston: panier (s'i ditz tanben)
  • cestús?? : país, luòc dont venèm
  • chabeç: fr. traversin
  • chabra (Velai) : saltarèla
  • chab(d)elièra: riban de fil
  • chabidar: s'assopir, somnolar
  • chadeira, chaseira, cheira: cadièra (tanben emplegat)
  • chadeira: cadena (tanben emplegat)
  • chadenàs: cadena gròssa per traire los arbres del bòsc
  • chala(da): passatge, camin desgatjat de nèu; traça dins la nèu
  • chald, chaud: caud
  • chalm, chauma: planèl esteril
  • chambalià, chambaliá? (chambaliga), chambalha: cambaliga, garrotièra. fr. jarretière
  • chambre (de mar o de riu) : cranc
  • chamin de pè: viòl (tanben emplegat)
  • chaminon: viòl de pè
  • chamjar: cambiar
  • champanhon: campanhòl
  • chambe, charbe/cherbe/cherba, cambi, canabau, chanebe, chandre, chandra f. : cambe, carbe
  • chambon: cambajon
  • chamèis: suja
  • champeirar: seguir, caminar sus la traça de qualqu'un
  • chanau f. : fr. cheneau, gotièra de zinc au bòrd del teit (mas: 'canal' m. fossat d'escolament)
  • chancèl: ataüt
  • chandela, chandeala: chandela; gratacèl
  • changre: cancre
  • chanit, -ida: fr. moisi; sòl de mal trabalhar; acerb, aspre
  • chantel: cotèl
  • chap-coissin: cabeç (fr. traversin)
  • chap-leit : fr. bois de lit
  • chapusar: fr. charpenter, débiter le bois à la hache
  • charba: ansa
  • chardas (las ) : velhadas durant las qualas se cardava
  • Charenda f.: Nadal m
  • charent, -a: que demanda un prètz tròp elevat
  • charga: carga (tanben emplegat)
  • chargar: cargar (tanben emplegat)
  • charrau: camin d'espleitacion
  • charreira, charrèira, carrieira: espaci entre doas bòrdas, mena de rua
  • charvalhar (Riòm) : fr. patouiller, manier salement, détériorer
  • chas: a cò de
  • chasau: maison arrueinada, fr. chaumière
  • chaschòu: crani, tèsta entièra
  • chasque inv. : cada
  • chassanh: garric
  • chasso (chasson ?) : roire
  • chastèlh (plur. chastèlhs/chastiaus) : castèl
  • chastra: buc, bornat
  • chatau: cabal
  • chat-foin: putòi, catpudre
  • chaubre, chaure: caber, cabir
  • chauchar: caucar. fr. presser, fouler
  • chauçada: barratge
  • chaucida, chaucit: cardon
  • chauçura (Bassa Auvernha): fr. chaussure
  • chaudre: caler (se ditz tanben); caber, cabir
  • chaul: caul, caulet. fr. chou
  • chaul-raba: fr. chou-rave
  • chaumesir: fr. moisir
  • chaumesit, -ida: fr. moisi, -e
  • chavalh [chaba] : caval
  • chavanhòu, javanhòu: fr. hibou, chat-huant, grand duc ou petit duc
  • cheir, chèir, chier, cher : gròs rocàs; clapàs; endrech o país rocalhós, fr. éboulis, amoncellement de pierres
  • cheira: colada volcanica d'escòrias
  • cheiron, cairon: petit molon de pèiras
  • cheiràs: clapàs
  • chèrchapaís: vagabond
  • chiar (per evolucion: chagar>chaiar>cheiar>chiar): cagar (tanben emplegat)
  • chibòta: cabana (de pèiras)
  • chin-tais: tais
  • chindra: címec, cinze, cinza
  • chuchutar: murmurar
  • chuta: chòta (ausèl)
  • ceal, ceau ([shaw] Mauriac, Sant Flor, Lo Puèi), cèu ([shèu] Salèrn), cièu franc. (Orlhac): cèl (forma que comença en Mende)
  • cinglar: foetar
  • cintura delh Bòn Dieu: arcolan, arcan (tanben emplegat)
  • cireir: cerièr
  • cist: cistre (pèira)
  • civèira: fr. brouette
  • clamion: apèl, aclamacion
  • clan: coratge; eslanç, vam. se donar clan
  • clanca: fr. commère
  • clancar: fr. commérer, de bavarder en toute occasion
  • clapeiràs: clapàs
  • clenchar (se): fr. se pencher
  • clergue: clergon clerjon. fr. enfant de coeur
  • clujada: teit de fen
  • coada, còada?: acès, cubèrt, angar fr. appentis. Fig. Se botar a la coada
  • coarro, coarre: proprietari, patron
  • coca: noga, notz; patata (Mauriac, Salèrn...)
  • cochara f. : culhièr m.
  • coche: pòrc
  • cocuda: fr. primevère
  • cocut: fr. jonquille
  • coeire/còire: coire (vèrb); fr. marmite
  • cofal: cofat. fr. gifle
  • cogorla: fr. citrouille
  • coige m., coija? f. : jaciment (minièr)
  • coijar (se), s'anar coejar [kuetzà/kuedjà] : cochar (se)
  • coita: fr. hate f, presse f
  • còl [kwòl] : fr. cou
  • còle: col (de montanha)
  • colenha: conolha, filosa
  • coleira: còla; passatge estreit entre doas còlas
  • colh: fr. cou
  • colièra: penda, còla
  • comador: angar, cubèrt
  • comencar: començar
  • companatge: lach, burre, formatge e tot produch lactic
  • compassar: despassar:
  • conòlhada: conolha
  • conflabueu: salamandra
  • congeira, conheira, congènha?: congèsta
  • conhar (ò): fr. pousser
  • cònse: fr. conseiller municipal. primier cònse: fr. maire, ostau del cònse: fr. mairie
  • consire [kushire] : crebador. fr. crève-coeur
  • cònte [kwònte]: conte
  • còntia: discussion, disputa
  • contiar : fr. se chamailler, se disputer, amicalement, se taquiner.
  • continent: immediatament
  • còntranòvie: fr. garçon d’honneur
  • convisar : discutir
  • còp [kòp/kòt] (plur. [kòts])
  • còp d'alhís: fr. coup de feu, enthousiasme
  • corcheira: corsièra
  • cordelièra : còrda, cadena o boton per sonar lo monde a la porta
  • còrdre (/se): rentrar a l'ostal
  • corniòla: fr. gosier
  • corrau: fr. haras
  • corriada: fr. liseron
  • corsa: corsièra (tanben emplegat)
  • cossí [kesí/kosí]: coma (interr. e non interr.)
  • cortiau: carrièra bòrnia; cort (ensems dels enclauses orticòlas)
  • cos: agrafuèlh (tanben emplegat)
  • cossirar: sospirar
  • cossirós, -osa: inquiet, - a
  • costat (al " de) : a costat de
  • costat de neu: oèst
  • còtla: mongeta (verda)
  • còuclhe m. nogalh, clòsc (de fruch)
  • còure m. avelanièr
  • crebalhas f. pl. : fr. semailles (crebir = cubrir, cobrir)
  • crebir : cobrir, cubrir
  • cremason: brutladura
  • cremeson (aver de): aver enveja fòrça
  • creme m. : fr. crainte
  • crenhar: crénher
  • crespar: fr. crisser
  • crestar (se): dreçar (se)
  • crida (creda? [crida]): cicatriça
  • cròi: mauvàs, marrit
  • crossar/corsar: breçar (latin tardiu *crontiare)
  • crossarèla: breçairòla
  • crosset: breç
  • crèu: nogalh
  • cròmpa: crompa
  • cròç: breç
  • cruesar (francisme?) : cavar o clavar (los dos emplegats)
  • crubir: fr. semer et herser
  • cruca: dessús de la testa, testa
  • cubèrt [tyubè]: teit
  • cubrir: cobrir; semenar
  • cuèire v: còire
  • cuèissa (far ") : faire place (sur un siège), se pousser un peu
  • cueu, cuu [tchoo] [kiw], cuòl: cul
  • cuja (en "): fr. a falta de; en luòc de
  • cujon: molon
  • culhir
  • cunh: recanton
  • cunhar: fr. fosir
  • curalhèir: pilòt de pèiras
  • cusina: cozina
  • cusinar: cozinar
  • cute, cut: grapaud cantaire
 
  • dalainèir: prunièr
  • damaisèla: libellula
  • dant-ci (que) : abans (que)
  • daprès adv: après
  • darcar: Darcar lo barreirat: passar una frontièra, cambiar de situacion, cambiar de camp, eventualament trair.
  • daret: aret (tanben emplegat)
  • darna: fr. teigne (insècte)
  • darreir/darrier, darrèira adv. darrièr
  • darreiriá, darrieria, dabòria: autom
  • darú (grafia??) : testut
  • dauna: cauna
  • daururas: joièls
  • davans, davant (que) : abans, avant
  • davant n. : faciada
  • davantièr: faudau, davantal
  • davisar: apercebre
  • dedalièira: fr. digitale (flor)
  • decebança: decepcion
  • defèci: vergonha
  • defròcas: vestits
  • degosina : fr. farce (blague)
  • deigalar: regalar
  • delh: del
  • dembe, dambe: ambe
  • dengun: degun
  • desacatar: descobrir
  • desaprimatge: accion de manjar, far brostar la primièra èrba al primtemps
  • desaveni, desavénia ? - desavenhe, desavenha: desagradable, desplasent
  • desbrenar: levar lo bren, lo brutitge; desgatjar qualqu'un d'un marrit afar
  • descatar: descobrir
  • descompassar: despassar
  • descotir: se desbrolhar
  • desempuei: puèi
  • desfeci: desgost
  • desfiular: dessadolar
  • desfortuna: fr. malchance
  • desjunar [deyjunà] : dinnar
  • deslurat, -ada: fr. déniaisé(e), résolu(e)
  • desnut, -uda: nut, -uda
  • despachar (se) : afanar (s')
  • desparar (se) : se coitar, se brandar
  • despartir: partejar; dividir
  • despertin [desparti] : espertin
  • despiech (en ) siá... : maudich siá...
  • desrancar : arrancar, dostar quicòm en o topar
  • desrason: fr. sottise (qu'on fait)
  • desrochar, desroca: abatre, demolir
  • dessobre: dessús
  • dessotz: dejós
  • destrame, detrame ? fr. recapte, solharda, trastero (lieu, chambre où l'on dépose tous les objets qui ne font qu'embarrasser et encombrer les appartements, tels que les malles, les caisses, les meubles hors d'usage, etc)
  • destrech, destreit ("distrecht"): estrech, estreit
  • desvelhar (se) : revelhar (se)
  • deval(s) : devèrs lo(s)
  • devertir: divertir
  • desvuedoira [divedujro/devudajre/devedujro], esvoeidas f plur: debanadoira. fr. dévidoir
  • dià de dià! : diable!
  • dijuòus (Cantal): dijòus. Dijòus Folhat: Ascension
  • dimergue: dimenge
  • dinc: dins (tanben emplegat)
  • dissandes (de */'die 'sambati/): dissabte (de */'die 'sabat-i/)
  • drulhier: rove
  • diumenja f., dimenche, dimergue : dimenge
  • doblar (se) : redreçar (se)
  • doblon: taure de dos ans
  • domaine: domèni
  • domde: domdat
  • domentre: dementre, mentre
  • dòna(-i) ! : fr. frappe !
  • doncar: penecar (penechar)
  • dorna: ferrat de metalh
  • dos m., duas fr.: dos, doas
  • dostar: ostar, tirar
  • dòure (/se), aver mau : dòlre, aver mal
  • draulha: percha
  • dreçador: bufet (mòble)
  • dreciera, dreiceira: corsièra (corseira), acorchièra
  • dreit (alh de): fàcia (en de)
  • dreit adv. : plan, bèlcòp. dreit content : encantat
  • drinlha: druèlha, aliga. fr. alise
  • drolhat: trempe
  • drulhièr: fr. alisier
  • duc m, dugo m: chòt (grand hibou)
  • duganèla: fr. chat-huant, grand duc ou petit duc
  • durbir: dobrir
  • eicalaci: regalèssia
  • einuege: enutjat
  • eiressil: api
  • eissagar: fr. lessiver
  • eissag/eissai: assag (tanben emplegat)
  • eissaiar: assajar, ensajar
  • eissit: moment qu’un païsan boriaire quita sa bòria a la fin de la logada
  • eissiga: estimar lo chatau viu e mòrt, establir l’estat dels luòcs fach per un boriaire que part, o per lo que dintra
  • eissolelhar (s'): fr. suer sous le soleil, se bronzer au soleil, prendre un coup de soleil
  • eissuar, eissunhar: eissugar
  • eissublar: doblidar (tanben emplegat)
  • elh: en lo
  • e(s?)lienar: fr. glisser (gasc. eslencar. cat. esllenegar)
  • els: en los
  • el/ela: el. V. G-el
  • emanha: avellana V. aulan(h)a
  • embaiard: civièra per desplaçar lo pòrc mòrt
  • embeurar [embiwrà] : puslèu per un terrenh. V. Ongir
  • emboconar, embocanar: pudir
  • embofat, embufat: un pauc excitat o empebrinat
  • embonhilh [ambunhi] : embonilh
  • embrenar (/s'): encombrar, embarrassar, emmerdar (/s'); fig. embarrassar (/s')
  • embrolh: fr. embrouille; imbroglio
  • empaitar: empachar (tanben emplegat)
  • empatolhar (s'): fr. s'embabioler
  • empatinar, empatenar? : apressar
  • enançament: progression
  • enançar: fr. prôner
  • ençai (d'avora/d'aquesta ora ) : d'ara enlai
  • enchiprar (s') : s'empebrinar
  • enchiprós -osa: querellaire
  • enclausa: resclausa (d'aiga)
  • enclum: enclutge
  • encre,-a: nerviós, - osa
  • endarrier (Velai) : autom
  • endejunar: desdejunar
  • endeluòc [endelio], endiluòc: enluòc
  • endular: fr. hurler
  • endurar: suportar
  • endurmir: endormir
  • enfenar?? [infinà]: enfectar, envasir. fr. infecter, envahir
  • enfle, a: enflat, -ada
  • enfonilh, enfonhilh, embossaire ??/embochaire ?? [embusajre], embotador : embut
  • engaunhar: fr. tourner en dérision
  • enginar: preparar
  • engraissada: pan burrat
  • engravadissa: avortament epizootic (vachas)
  • engravissa: escaravissa
  • engrisòla: fr. lézard gris
  • enguetar: agachar (tanben emplegat)
  • enlai (d'ara " : d'ara en davant)
  • ènna (Orlhagués): èdra (gallés 'èdenno')
  • ennarts : fr. échafaudages
  • ennejar: negar
  • enojar, enòujar, enhorar [inhura], enueiar : fr. ennuyer
  • en que siam (mai): en quicòm/endacòm (mai) (tanben emplegat)
  • enrufar (s'): s'irritar
  • ensalada: fr. salade
  • ensenhaire, a: ensenhant
  • entau: atal
  • entautar (s'): enfangar (s')
  • enténher: pas poder s'enténher de: pas poder s'empachar, se retenir de
  • enterralhar: fr. butter (per. ex. les pommes de terre)
  • entitainar, entetinar: obsedir
  • entremèi: entremièg
  • entreprés (demorar): demorar sens res far a se pausar de questions
  • entretendre: entreténer
  • entrò a: fins a, dusca a
  • envertolhar: recurbir, entornar, enrotlar, envolopar
  • ès/dès: v. Vèrs
  • esbaujas: bofet de farga
  • esborfit: amolit, fr. ramolli
  • esbrajas: pantalon
  • escabiosa: fr. scabieuse (flor)
  • escainar, escaisnar: sobrenommar
  • escantir
  • escargòu: cagaròl, cagaraula
  • escartar (la farda) : estendre los vestements
  • escarteirar: fr. écarteler
  • escatrar: galaupar
  • escaufar (s'): fr. réchauffer
  • escavartar v. esparpalhar, micalhar; s'escavartar: s'escartae, s'aluenhar
  • eschalatges? eschaladiers? : degràs d'un escalier
  • eschampelar: esparpalhar
  • eschamplai/eschamplat? (èsser ") : fr. ailleurs, un peu paumé, bizarre
  • eschandre v. rescalfar
  • eschantir: escantir (tanben emplegat)
  • escharpilhar: fr. effilocher, carder
  • escharvalhar: fr. abimer
  • eschaucir: causir
  • eschaudre: fr. sevrer; détourner (l'eau d'un moulin)
  • eschavanelh: v. chavanhòu
  • eschilla: esquilla (fr. sonnailles)
  • esclairon: aparicion luminosa e imprecisa qu'espauruga
  • esclaraire: fr. éclaireur
  • escofina: fr. scie égoïne
  • escoga: escoba
  • escolèir: regent, mestre d'escòla
  • escorcir: acortar (far plus cort)
  • escorgar: escorjar
  • escòt: fr. brin (p. ex. de genêt)
  • escoutar: escotar (e 'ausir' en nombroses parlars)
  • escrancar: crebar, agotar fisicament
  • escuròu: esquiròl
  • esfolerat: enrabiat
  • esfòrç de temps: auratge
  • esgiau: esglai
  • esglage, englage: esglai, esfrai
  • esfurinat: fr. effarouché
  • esglaiar: esglasiar
  • eslaiat: fatigat
  • esliucejar: far d'eslhauces
  • eslonjar: alongar
  • esluenhar: alonhar
  • esluiç/esluicida/esliuç/esliuça/espernhada/esparnida: eslhauç
  • esmaiar: inquietar, estonar
  • espantar: estonar. fr. étonner
  • esparnida: fr. éclair
  • esparrabingar (s'): fr. se déhancher en marchant
  • espatlar: demolir, desmantelar
  • espauresit (Nòrd d'Auvèrnhe), espauresat (Varena de la Dòra) : paurugat (Sud d'Auvèrnhe)
  • espeçar: trincar
  • espeitar [espiytà] : esperar (atendre)
  • espelhar: estrifar fr. déchirer
  • espepidar: espepissar, agachar quicòm amb atencion
  • espertin, despertin: collacion del miègjorn, e per extension del tantòst
  • espertinar/s'espertinar: dejunar, far collacion
  • espetament (volcanica) : erupcion (volcanica)
  • espiauna: espingla
  • espicea: fr. épicéa
  • espingar: saltar, gambadar
  • espiujar: fr. éplucher
  • espòr: clauson
  • esquitlhar: lisar
  • essira: nèu; vent NO d'ivèrn portaire de nèu (dins las regions que dison "la nèu" lo vèrbe 'essirar' tracha del vent, dins la region que ditz "la neja" es la quita nèu e s'i ditz "la sira", emai s'es una nevada calma)
  • essirar: nevar; far de vent NO d'ivèrn
  • estadís: fr. rassis
  • estafeta: fr. éclaireur
  • estalambor: baston de boièr
  • estam, estain: estanh (metal)
  • estament: situacion
  • estampa: tampa (fr. vanne de l'étang)
  • estampanit, ida: estabosit, espantat
  • estau: maison (mas en auvernhat septentional: sala granda mal tenguda, cafarnaom)
  • estauja: estauvi
  • estausin: avant-teit, bordura del teit, esgot del teit
  • estavanir (s') : fr. s'évanouir
  • esteala, estièl, estèla: estela
  • estendilhièr: fr. goutte d'un bord de toit sans chéneaux, point de chute de l'eau d'un toit
  • esterlusir, esturlesir
  • estisoira(s) : cisèus
  • estolha: estobla, fr. chaume
  • estornir, estronir: esternudar
  • estrada: rota granda
  • estranhe: estranh
  • èstre: balcon, bescaume
  • estrebons: fr. soudaines rafales de vent glacé
  • estrelhar (se faire): infligir una correccion, fr. dérouiller
  • estruge m. : ortiga, estrigol
  • (es?)trumèl: cavilha (dels umans)
  • eu: el
  • esvetlar [esvenlar] (s'): s'ajaçar, s'espatar
  • esvoeidas f plur: debanadoira. fr. dévidoir
  • fableta: fr. comptine
  • fachineira, fada : bruèissa
  • fadard [fadar], fadarda/fadassa? : fat, nesci
  • faina: fagina; fr. faine
  • faja: fr. faine
  • fajòla: faiòl
  • faler: caler
  • faganàs: pudor f. (marrida olor)
  • farinada: matafam fr. espèce de galette frite au beurre ou à l'huile, que l'on fait dans le ménage
  • fargeira, faugeira? : falguièra
  • farina (far) : esmenudar
  • fauc [fuòc] : fau (vèrbe Faire)
  • fauda: rauba, farda
  • faudau [fujau] : davantau
  • fava: fr. haricot
  • fedon: fr. poulin
  • feneirar: fr. faire les foins
  • ferrat: ferrat de metalh
  • fèstre: fr. faite
  • feure, fiaure: febre
  • feureir, fiaureir: febrièr
  • fiardar: anar regde
  • ficre! eufem. fotre
  • fieirau: fieiral
  • figòt (fuegòt): fogar, fogat
  • filhat, ada, filhastre, - a? : gendre, nòra (tanben emplegat)
  • filheta muda: eco, resson
  • flajolet: fr. flageolet (instrument de musica)
  • flaunha: fr. rhume de cerveau
  • Flors (Las): Las Cendras
  • florejar: fr. froler, effleurer
  • flusta: "frossa" (paur). fr. frousse
  • flustós: pauruc
  • foaire, foaissar: foire, fòser, trabalhar la vinha amb lo feçon (fr. binette)
  • fogeir: foguièr
  • fojaçon: fogaça; espècia de pastisseria d'ordinari forma d'X, facha de farina, d'uòus, de sal e de laitatge
  • fojada: fr. feu de broussailles
  • fòlh: fòl, enrabiat
  • folhar: fr. reverdir
  • fònt: font
  • foquet: banqueta
  • forest (arcaïsme): bòsc
  • foreston: gàrdia, agent forestal
  • formatge [furmadze]
  • fornelar: far una tempesta de nèu
  • fòrre [fuòjre] : fr. paillasse
  • fotimassar: fr. taquiner, tracasser, ravauder
  • fotrau: fr. imbécile
  • frau: fr. terre inculte, lande, mauvaise terre
  • fraunhós: fr. barbouillé
  • freid: freg
  • fresa: fr. framboise
  • freschum: carn (fresca)
  • fresilhar: fr. chifonner
  • fretas: fr. sabots de frein sur une charrette, dits aussi 'la mecanica'
  • froment: fr. blé
  • frostir:
  • frostit:
  • fum: perfum, fumet, atmosfèra
  • fums: fr. brouillard
  • fumareir, fomarèir: femièr
  • fumeira: fum
  • fuòc [fiot/fiot]
  • furmic: formiga
  • fustarèl: canoa, batelet emplegat sus l'Aleir
  • gabion: vagonet de mina
  • gag [gat] : fr. geai
  • gala(m)pian, -ana: fr. gamin, -ine
  • galar (se) : amusar (s')
  • galatge, galatjon: joguèt
  • galòia f: fr. imbécile
  • gandir (se): marchar cap a quicòm
  • ganta: narcís blanc
  • gantèira: senda, camin
  • gaspa: fr. babeurre
  • garba, gèrba: fr. gerbe
  • garbèira: fr. meule de paille
  • gardejar v. mirar
  • gargès: imbecil
  • garla, jarla: fr. grand vase pour le lait
  • ga(r)landatge, garandage ft. cloison, ordinairement en briques, au moyen de laquelle on sépare les différentes pièces ou chambres d'un appartement
  • garlon, jarlon: ferrat de fusta per móuser
  • garnassa: la òc plantat de resinoses
  • garre, garri: mascle ardent; gat (nom afectiu) (tanben 'garri' es lo rat)
  • garron: gat (nom afectiu)
  • gasar: caminar en s'enfonzant dins l'aigua, la nèu, la fanga...
  • gasta??, gaste?? : pese
  • gat (prononciacion de 'gag') : fr. geai
  • gata: mongeta vèrda; fr. gousse des légumes; pois
  • gatges: mòbles, vaissèls (fr. vaisseaux)
  • gaudòt: fr. petit malin. escais de las gents d'Orlhac
  • gaudre m.: torrent
  • gauma, gome: fr. goître
  • gaunha: gauta; per ext. boca
  • gavinet: cotèlh
  • gavo: cròs, gaste, en parlant d'un fruch, principalament per las castanhas
  • g-el, -a (plur. g-elses, -as, g-eusses, -as, i-eusses, -as) [ge' se/ge' si/ge 'shi/i' she?/jë' ses?jew' ses?] : el, -a; els, -elas. fr. lui, elle; eux, elles
  • gelibre: gibre
  • gema [gema/gima] : escuma; crema (en particular del lach)
  • gendarma (gendarmE?): areng secat
  • genest: genesta
  • gente, gèntie: polit. franc gèntie, dreit polit: tras que polit
  • gèrba, garba: fr. gerbe
  • gemorejada (DJIMOUREDSADA): fr. giboulée
  • gemorejar (DJIMOUREDSAR): fr. faire des giboulées
  • getar: alargar (lo bestial)
  • giaunada: gemiment, planh
  • ginèst, genest: ginèsta
  • gibar: far una bòssa
  • giraudet: fr. casaque de toile (des bourgeois)
  • gironda: ironda
  • girveir: genièr
  • gitar: fr. neiger dru
  • glèisia: glèisa. fr. église
  • glissar: fr. glisser
  • glorieta: gloriette, petite chambre, fournil
  • gojard : fr. goujat, aide-maçon et le manœuvre en général
  • gola fr. gorge resserrée entre des montagne
  • golada: ribòta (s'i emplèga tanben)
  • golhòt: fr. goujon
  • gonfle, a: enflat, -ada
  • gòça (gòrça?) : fr. haie arborée
  • goja: cogorla (tanben emplegat)
  • gòrdia: vigor
  • gorgon: cusson (tanben emplegat)
  • gòrgue: tuf (puzzolana)
  • gòrja: boca
  • gorjada: tanben 'menjadeta frugala'
  • gornilha: granhòta, granhola
  • gorrièra: eleganta
  • gorrin: vaquièr; camisòt
  • gostar: dinnar
  • gòt a gòt (anar ") : gota a gota, degotar
  • graissa doça: sagin
  • gralh: còrb
  • gran [gro] adv. : brica, ges (tanben emplegat)
  • grana, grona: rasim
  • granauda: granhòta, graolha
  • granolha: granhòta, graolha
  • grapats : pèiras e bordilhas que demòran après un trabalh de construccion, de demoliment
  • grapiunar: gratar, folhar
  • graumilhar (se) : se trigossar, arpatejar, se remudar coma se quicòm vos prusia
  • graupir: sasir
  • gravena: sabla, grava
  • grèu, -èva: lourd; grave
  • greule, griole: rat campanhòl
  • grevança: regret
  • grevar: regretar. Me'n grèva: regreti
  • grinzeleir: fr. groseillier
  • grolhon: pòrc (pichon)
  • gromel: fr. écheveau
  • gronzeleir: groseiller?
  • grovar: covar
  • guel, -a, guelses/i-eusses, -as. V. G-el
  • guenchir, guinchir ? fr. détourner, incliner, pencher, aller de côté, esquiver, se détourner
  • guechit: fatigat
  • guenilhas: sòrtas de bunhas del costat de Tièrn
  • guèrlhe, guèrli: fr. qui louche
  • guièra: vaissa (tanben emplegat)
  • guinhar: mostrar del det
  • gulha : fr. mur pignon
  • gusa: fr. buse; anc. busac, busal, busau
  • iable: diable (diablei a Riom)
  • iera: ièra, èdra. fr. lierre
  • ivern: nèu
  • ivernar: nevar
  • jabiòla: gàbia per los poletons
  • jaca: vèsta
  • jadeu: fr. jatte, vaisseau rond et sans anses?
  • jagossar : fr. peiner, avoir du mal.
  • jai: gai (auseu)
  • jaire: s'anar j.
  • jalhon: polet
  • jamba: camba (tanben emplegat)
  • jambilhon: gambajon
  • jambre: v. Chambre
  • japar: fr. jaser, faire des commérages
  • japaire: commère
  • jaquí: vejaquí (tanben emplegat)
  • jardinatge: ortalha (legums produsits a l'òrt)
  • jarric: rove
  • jaspi: fr. aspic
  • jau/jalh, jalhard: gal
  • javanhòu: chòt
  • javílha: cavilha; fr. cheville. javilha folada : entorse à la cheville
  • joana: jonquille
  • joièl: fr. bijou
  • joielier: fr. bijoutier
  • jòine [juòjne], joine : jove
  • joncha: fr. andain
  • jonh? jont? : jo de buòus
  • jonht: jonch
  • jontura: bestials de laurar
  • jòune, a, jòine, a: joine, a, jove, a (los tres s'i dison)
  • jòus: v. Dijuòus
  • junc: jonc
  • junhant, a: prèp, a, limitròf, a
  • juòc [gio] : jòc
  • jurar: rembolar
  • lai: i (locatiu)
  • lai: fr. souci
  • laiat: fatigat
  • laïns, lais adj ailà, alai
  • laissa: alluvions
  • lanhar (se): aver de lagui, se demandar se qualqu'un va plan o non
  • lat de l'entrant: oèst
  • lauras: labras, pòts
  • lavanhar: fr. flatter, cajòler, caresser
  • lechon : gormand (gromand s'i emplega tanben)
  • leja: fr. luja
  • l-èsser: èsser
  • levada: barratge. de levada: fr. d'emblée
  • levita: vèsta. fr. lévite
  • li: i (locatiu)
  • liada: meitat de jorn. La liada delh matin (=lo matin), la darrèira liada (=après-miegjorn)
  • lianh: aval. fr là-bas
  • limon: fr. madrier
  • lisèrt, lusèrt: lusèrp
  • lissar: fr. glisser
  • lista: fr. Bande de terre; champ plus long que large (del latin lista, bordura)
  • liuçjada ([lustsada] grafia?) : eslhauç
  • liuçjar ([lustsa] grafia?) : far d'eslhauces
  • liurar: voidar
  • loca: groselhièr (tanben emplegat)
  • loda: fang
  • lòng, lònja: long, longa, lòng, lònga
  • lònh: luènh (tanben emplegat), luònh
  • lòssa: cace
  • luenta (la) : lo lonhdan
  • lum: calelh d'òli de quatre o cinc becs
  • lunar: far de luna
  • luneira: clar de luna
  • luns: diluns
  • lura f. : animal gròs; fug-l'òbra, coard, paucval
  • lusèrt, lisèrt: lusèrp
  • madament : parièrament
  • madèble: malaudiu
  • madiera : brancas de sause
  • mèstre [méstre] : mèstre (forma mai emplegada)
  • maestre [maytre] [muytre] : mèstre
  • mai: tanben
  • mag, maid, mast: mastra, maestra, mats, mèid, mèi, mei. fr. pétrin
  • mai, malh: pibol
  • mainatja-te!, mainatjatz-vos! : Tenètz-vos fièrs (formula d'adieu)
  • maite. tantes maites: tants d'autres
  • maitot/mai: tanben (s'i ditz tanben)
  • majofa : majossa
  • majofla: majossa, majofa
  • maganhós : malautiu, que sembla pas en bona santat
  • malha fr. meule; tas de gerbes dans une grange
  • maluç m. : amaluc
  • mambor: dificultat, charivari, bruch
  • mance, -ça: esquèrra
  • mançard: esquerròt
  • mandurar: macerar
  • manhar: dominar, batre
  • marbiocha/merbiucha (grafia mai etimogica) (etim. bas lat. *minimicula) : drolleta
  • mardet [mortchí] : boc
  • màrfie: fr. transi, engourdi
  • margarida: coccinella
  • margolhar: fr. patauger, manier salement, barboter
  • marguilhièr: fr. bedeau
  • marmelaud: manouche, nomade, gitan
  • marts: dimarts
  • mas: sonque, solament
  • masada, maseda, masela, masel, masa, mase?, maeda [moeda] : formiga
  • masada: fr. hameau
  • masca: bruèissa
  • mascharar: mascarar. fr. barbouiller, noircir, charbonner.
  • massança: colleccion
  • 'massar: fr. prendre; ramasser; se refugiar
  • masuc: fr. buron
  • maton: fr. tourteau (producte de sarratge de las prèissas)
  • maussa: majofa, fraga
  • mauvàs, -asa: malvat, -ada
  • me (ex: per me) pron. ieu
  • meal: mèl
  • mècres: dimècres
  • mèdia: fr. sieste. V. Mèidia
  • mei: amb
  • mèi, mèja/mèija/mèia, edemièi, demèja? : mièg, mèi (tanben emplegat)
  • mèidia, mèdia, meijorn: miègjorn
  • meijornar: espartin
  • mèinuèit: mièjanuèit
  • meire/medre: meissonar
  • meiriar (se) : mudar d'ostal (del latin 'migrare')
  • melh: milh (fr. millet)
  • 'melh: al, amb lo
  • mèlh(s): mièlhs
  • mentre adv. : durant
  • meola [m(i)ewla] [miaula]: mesolha, modela, mica (de pan)
  • mèque: fig mocat. fr. penaud
  • merende: repais dels trabalhadors que se manja al mitan de la matinada, vèrs dètz oras, e al mitan de la vesprada cap a quatre oras
  • meritar: Acò li merita ben: merita ben acò
  • mès adv: mas
  • meschaent, a: dolent, a
  • mesenga: fr. mésange
  • mesir, mosir : fr. moisir
  • mèsma: meteis, -sa
  • messatge: vailet, servicial
  • miá: amiga (sentimental)
  • mialaud, mialon? : fr. mialan, milan
  • micha: pan blanc
  • mielhs (de) de mai plus, de plus, en otra
  • milhard: claufotís de ceriesas
  • mimí/niní: nenon
  • minaire: menairon
  • minauna: gaton, caton
  • mineira: mina, mena
  • minjar: manjar
  • minòt: gat
  • mioleira: basalt
  • mirgalhat : fr. de plusieurs couleurs
  • mis, blat d'Espanha: blat de las Índias
  • mission: tot far mission de: tot en fasent semblant de
  • mitanièr, a: capmasièr, a
  • moinant: donat que, estant que. fr. attendu que, étant donné que
  • mòl [mwa]: mica (de pan)
  • mola, moleta: flasca, flascon
  • molet: molin (tanben emplegat)
  • molha: fr. endreit tranquil d'una ribièra; luòc ont l'aiga cola tan discretament que pareis dormenta.
  • molhard: fr. sorsa d'aiga viva que nais dins los pasquièrs de las montanhas nautas.
  • momonejar: fr. marronner; murmurer
  • monalha: fr. marmaille
  • mòna: monina, monard
  • monèira: fr. hanneton
  • monilh: nombril
  • morralhar (se): se barbolhar (p. ex. la cara de manjar) ; se cobrir (lo cèl)
  • morralhar (se): lord, barbolhat; ebri
  • morla: socha (tanben)
  • moschaud: tavan
  • moschon: mostic; moscard
  • mosseiron: campairòl
  • mosteau m., mosteala: mostela
  • mostièr : monastèri
  • mot, mota: sens còrnas (animal)
  • mota: pelena, gason, pelosa
  • mòuser: fr. traire
  • mouton: moton
  • móuser: mólzer
  • muaa: auratge, avèrsa (evolucion de 'mudada')
  • muralha: mur
  • Nadau f: Nadal m
  • narisa, narina: narion
  • narma adv cap
  • narsa: sanha perilhosa (tanben emplegat)
  • nau: nòu (tanben emplegat)
  • naular: navigar
  • nautenc: fr. hautain
  • neaula, niola [niwva, niwga] : nèbla (fr. brouillard)
  • neaulós: nivolós
  • nèbla f. fr. brouillard; brume
  • neija, neja: nèu
  • nèir(e), a/nièr, a: negre, a
  • nèci, nèsci ?? , -a [nèjsi]
  • nevier: fr. névé m
  • niarma, niun: degun
  • nibol : nivol (tanben emplegat?)
  • n(i)eus: quitament, e mai
  • niula: nivol
  • no: nos. fr. noeud
  • noche: grosilhièr
  • nogièir: noguièr
  • nojalh: nogalh
  • nòn [non] : non
  • nomar: apelar, sonar qualqu'un
  • nosilha: avelanièr
  • notza: notz, noga
  • nov'oras (las ) : desjunar tradicional del matin
  • nu: nud
  • nuech [nuet/në], nueit [nej/neit??] : nuèch, nuèit
  • nuòu, -òva: nòu, -òva