champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
domingo, 21 de junio de 2026
Soritz - Sieua
Sorger, Sorzer, Sorjir, Sorzir, Sorzedor, Surrexio
Sorger,
Sorzer, Sorjir, Sorzir, v., lat. surgere, sourdre, surgir, jaillir,
naître.
Fontanas que sorzo aiga negra. Liv. de Sydrac, fol.
55.
(chap. Fons que surgen aigua negra.)
Fontaines
qui sourdent eau noire.
Fig. L' us a dol del dan qu' al autre sors.
T. de Lantelm et de Raimond: Ramont una.
L'un a peine du dommage qui à l'autre surgit.
Fons on sorzon totas beutatz.
Blacasset: Be m plai.
Fontaine où naissent toutes beautés.
- Élever, exalter, relever, monter.
Pot nos sorzer veramen
Sel que peri 'l rei Farao.
Pierre d'Auvergne: Lo Senher.
Peut nous élever vraiment celui qui détruisit le roi Pharaon.
Que m degran be sorzir de tot dampnatge.
Arnaud de Marueil: Ancmais.
Vu qu'ils me devraient bien relever de tout dommage.
Per so que sorjam a l' esperansa del divi perdo. Trad. de Bède, fol. 58.
Pour cela que nous nous élevions à l'espoir du divin pardon.
Om no s salva ni no s sors
Del peccat que fai quan men,
Estiers mas en ver dizen.
Gaubert, Moine de Puicibot: Be s cuget.
L'homme ne se sauve ni ne se relève du péché qu'il fait quand il ment, autrement qu'en disant vrai.
El vi la domna negar,
Una vetz sorzer, autra intrar.
Roman de Jaufre, fol. 96.
Il vit la dame se noyer, une fois monter, l'autre s'enfoncer.
Part. pas. Lo marques vey honrat e sors.
Rambaud de Vaqueiras: No m' agrad' iverns.
Le marquis je vois honoré et exalté.
Lo sors Enrics dis paraula corteza.
Bertrand de Born: Pus li baron.
L'élevé (grand) Henri dit parole courtoise.
ANC. FR. Mais ce tumulte appaisé, il sourdit un autre trouble.
Amyot, Trad. de Plutarque. Vie de Numa Pompilius.
Leur vie est un passage court,
Où peine sur peine leur sourt.
Amyot, Trad. de Plutarque. Morales, t. IV, p. 234.
ANC.
CAT. Sorgir, surgir. ESP. Surgir. PORT. Sordir, surdir, surgir. IT.
Sorgere, surgere. (chap. Surgí aigua de un manantial; eixí, issí
aigua; maná, brotá.)
2. Sorzedor, adj., jaillissant.
A lei de riu sorzedor,
Que creis on pus es voiatz.
Folquet de Marseille: Si cum.
A manière de ruisseau jaillissant, qui croît où plus il est vidé.
CAT.
ESP. Surgidor. (chap. Surgidó com un ullal, manantials surgidós,
fon surgidora, fons surgidores; surgén, surgens, surgenta,
surgentes; surtidó, surtidós, surtidora, surtidores.)
3. Surrexio, s. f., lat. surrectio, résurrection.
A
un dilus de Pasca, surrexio. Roman de Gerard de Rossillon, fol.
32.
(chap. A un dilluns de Pascua, resurrexió.)
A un lundi de Pâques, résurrection.
IT. Surrezione. (chap. resurrexió, resurrexions o ressurrexió, ressurrexions; v. resusitá o ressusitá.)
4.
Essorger, Eyssorger, v., lat. exsurgere, jaillir, sourdre.
Una balma grant
On eyssor una fontz de mot bona sabor.
V. de S. Honorat.
Une
grande baume où sourd une fontaine de moult bonne saveur.
(chap.
Una balma gran aon surgix (ix, naix, brote, mane) una fon de mol bona
sabor : de mol bon gust. Imagineutos la santina a Covadonga, cova de
la dona, o la balma de Zorita, Surita si ñaguere una fon.)
- Sortir, naître, pousser.
Ill pena de rando
Essorgera fors tota novela.
Deudes de Prades, Auz. cass.
La
penne subitement sortira hors toute nouvelle.
5. Ressorger, Ressorzer, v. lat. resurgere, suinter, filtrer, rejaillir.
Las gotas de l' ayga que soven hy ressorzon. V. et Vert., fol. 70.
Les gouttes de l'eau qui souvent y suintent.
- Ressusciter.
E 'l Lazer ressorzis vos.
Pierre d'Auvergne: Dieus vera.
Et le Lazare vous ressuscitâtes.
Glorificat ressorzirai. Passio de Maria.
Glorifié je ressusciterai.
Part. pas. Resceubist greu mort per karitat,
E pueis, ressors, confortiest, per amor,
Tos discipols.
G. Riquier: Cristian son.
Tu reçus mort cruelle par charité, et puis, ressuscité, tu confortas, par amour, tes disciples.
Natz e pueis mortz, vius vist
Ressorzitz.
Pierre d'Auvergne: Dieus vera.
Né et puis mort, vu vivant ressuscité.
ANC. FR. Toutefois par après ilz se relievent et ressourdent.
Anc. trad. des Offices de Cicéron, p. 77.
ANC.
ESP. PORT. Resurgir. IT. Risorgere, risurgere. (chap. Resurgí.)
6. Ressort, s. m., ressort, résistance, rebondissement, contre-coup.
Contra mort ressort ni cobertura.
Marcabrus: Auiatz de chan.
Contre
mort résistance ni protection.
7. Resurrectio, s. f., lat. resurrectio, résurrection.
Ans que t don comjat ni t lais el foc intrar,
De resurrectio vuelh ab tu disputar.
Izarn: Diguas me tu.
Avant que je te donne congé et te laisse au feu entrer, touchant la résurrection je veux avec toi disputer.
CAT.
Resurrecció. ESP. Resurrección. PORT. Resurreição. IT.
Resurrezione. (chap. Resurrecsió, resurrexió, ressurrecsió,
ressurrexió.)
8. Resorzemen, Rezorzimen, s. m., résurrection.
Vendran lor resorzemen. Trad. de l'Évangile de Nicodème.
Viendront leurs résurrections.
Ma
mort e mon rezorzimen. Passio de Maria.
(chap. Ma mort y mon
resurgimén - ma resurrecsió.)
Ma mort et ma résurrection.
IT. Risorgimento. (chap. Resurgimén, resurgimens; resurrecsió, etc.)
jueves, 18 de junio de 2026
Son, So
- Air, chant.
4. Sonailha, s. f., sonnerie, bourdonnement.
7. Sonar, v., lat. sonare, sonner, résonner, retentir.
8. Sonoritat, s. f., lat. sonoritatem, sonorité, éclat, son.
martes, 24 de septiembre de 2024
Planeta - Playa
Planeta, s. m. et f., lat. planeta, planète.
Dieus a fachas VII planetas que governo lo mon. Liv. de Sydrac, fol. 30.
Dieu a fait sept planètes qui gouvernent le monde.
Jupiter, segon planetas. Brev. d'amor, fol. 30.
(chap. Júpiter, lo segón planeta; allacuanta no se contáen igual que ara; tampoc los mesos eren los mateixos.)
Jupiter, seconde planète.
En bon pon fon natz et en bona planeta.
G. Figueiras: Un nou.
En bon point il fut né et en bonne planète.
Can lo dig planeta renha. Brev. d'amor, fol. 30.
Quand ladite planète règne.
CAT. ESP. PORT. IT. Planeta. (chap. Planeta, planetes; tradissionalmen: Mercurio, Venus, la Terra, Marte, Júpiter, Saturno, Urano, Neptuno, Plutón. Planetes enanos: Plutón, Haumea, Makemake, Eris Ceres.)
Planites, s. f., plainte, aérolithe.
Planites, es peyra..., ajuda donas prens. Eluc. de las propr., fol. 191.
Planite, c'est pierre..., elle aide dames enceintes.
Planta, s. f., lat. planta, plante, nom générique du genre végétal.
Fay fructificar las plantas en la terra. V. et Vert., fol. 94.
Fait fructifier les plantes dans la terre.
Prov. En brau loc fon plantada
Planta qu' el frug pejura.
Serveri de Girone: En mal punh.
En méchant lieu fut plantée la plante qui empire le fruit.
- La plante des pieds.
Planta es la extremiera partida del pe. Eluc. de las propr., fol. 61.
La plante est la partie extrême du pied.
Loc. Sieus es Arnautz del sim tro en la planta.
A. Daniel: Ans qu' els.
Sien est Arnaud de la cime jusqu'à la plante.
CAT. ESP. PORT. Planta. IT. Pianta. (chap. Planta, plantes.)
2. Plantier, s. m., pépinière.
Conte en se molteza, coma plantier. Leys d'amors, fol. 49.
Contient en soi multiplicité, comme pépinière.
Per los plantiers, XV deners. Tit. du XIIIe siècle. Arch. du Roy., J, 311.
Pour les pépinières, quinze deniers.
CAT. Planter. (chap. Planté, plantés : pera plantá.)
3. Planso, s. f., tige, rejeton, arbrisseau.
Algus plansos... ab brancas et ramels.
Cum aybre, planso et razitz, atyro humor de terra per lor noyriment.
Eluc. de las propr., fol. 240 et 58.
Aucuns arbrisseaux... avec branches et rameaux.
Comme arbre, tige et racine, attirent l'humeur de terre pour leur nourriture.
ANC. FR. Li autres ars fu d' un plançon
Longuet et de gente façon.
Roman de la Rose, v. 919.
CAT. Planso. (chap. Plansó, plansons.)
- Plançon, sorte d'arme.
Arc manal o balesta o bon bran de planso. Guillaume de Tudela.
Arc manuel ou arbalète ou bon glaive de plançon.
ANC. FR. Se combatirent avec eulx de massues et d'un baston appellé planchon ou pique de Flandres.... Ung plançon esquartelé de grans broches de fer. Lett. de rém. de 1374. Carpentier, t. III, col. 306.
4. Plantada, s. f., plant, ce qu'on replante.
Can Noe plantet vinha prumieiramen el mon, de la plantada que demoret apres lo dulivi, volc far vi per la voluntat de Dieu.
Liv. de Sydrac, fol. 115.
Quand Noé planta la vigne premièrement au monde, du plant qui demeura après le déluge, il voulut faire du vin par la volonté de Dieu.
5. Plantacio, s. f., lat. plantatio, plantation.
Aybre naysh alcunas vetz per semenacio, autras, per plantacio.
(chap. L' abre naix algunes vegades per sembra (seminassió, llaó), atres, per plantassió.)
Eluc. de las propr., fol. 220.
Arbre naît aucunes fois par semence, d'autres, par plantation.
ESP. Plantación. PORT. Plantação. IT. Plantazione, piantagione.
(chap. Plantassió, plantassions.)
6. Plantio, s. f., plantation.
Algus aybres... si engendro.. per plantio de razitz o de verga.
Eluc. de las propr., fol. 196.
(chap. Alguns abres... se engendren... per plantassió d' arraíl o de verga : plansó, rechito, empel.)
Aucuns arbres... s'engendrent... par plantation de racines ou de bouture. ESP. Plantio.
7. Plantamen, s. m., plantement, action de planter, de mettre en terre.
Per lo plantamen de las forcas que fes far.
Cartulaire de Montpellier, fol. 203.
Pour le plantement des fourches qu'il fit faire.
ANC. CAT. Plantament. ANC. ESP. Plantamiento. IT. Piantamento.
(chap. Plantamén, plantamens.)
8. Plantados, adj., fécond, abondant, fertile.
Fig. Ont plus seras assiduos en divis parlamens, ont plus i penras plantadosa entensio. Trad. de Bède, fol. 83.
Où plus tu seras assidu en divins entretiens, où plus tu y prendras féconde application.
IT. Piantadoso.
9. Plantadiu, adj., plantureux, productif.
Ab sa natural humor,
Fai la terra plantadiva.
Brev. d'amor, fol. 38.
Avec son humeur naturelle, rend la terre plantureuse.
Fig. De totz plazers plantadiva.
Folquet de Lunel: E nom del.
De tous les plaisirs productive.
ANC. FR. Jachières non pas perreuses,
Mes plantéives et herbeuses.
Roman de la Rose, v. 19749.
10. Plantayritz, s. f., planteuse, qui fait pousser.
Par ext. Infancia... que es plantayritz de dens. Eluc. de las propr., fol. 66.
L'enfance... qui est planteuse de dents.
11. Plantar, v., lat. plantare, planter.
Plantar una vinha o autres albres. Trad. du Code de Justinien, fol. 18. Planter une vigne ou d'autres arbres.
Fig. Semena e planta el cor un dezirier clar e net de viure en puritat.
V. et Vert., fol. 84.
Sème et plante au coeur un désir clair et net de vivre en pureté.
- Arrêter, fixer.
Fes plantar lo carre. Trad. des Actes des apôtres, ch. 8.
Fit arrêter le char.
Fig. Ins el Carcasses te planta.
Raimond de Miraval: A Dieu me.
En dedans au Carcassès fixe-toi.
- Garnir, remplir.
Dieus plantet paradis terrestre de bos albres e de bos frutz.
V. et Vert., fol. 36.
Dieu garnit le paradis terrestre de bons arbres et de bons fruits.
CAT. ESP. PORT. Plantar. IT. Piantare.
(chap. Plantá: planto, plantes, plante, plantem o plantam, plantéu o plantáu, planten; plantat, plantats, plantada, plantades.)
12. Plantage, s. f., lat. plantago, plantain.
Que trusetz verbena e milfueilh
E plantage e salsifranha.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Que vous écrasiez verveine et millefeuille et plantain et saxifrage.
Es bona ...
.... La plantages atressi.
Brev. d'amor, fol. 50.
Est bon... le plantain pareillement.
CAT. Plantatge. ESP. Plantage (plantaje; plantago, llantenes, plantaginaceae).
13. Sosplantar, v. supplanter, détourner, dévier, subverser.
Fig. Folia d' ome sosplanta sos anamens. Trad. de Bède, fol. 43.
Folie de l'homme dévie ses penchants.
Part. pas. Sosplantat per lor perversitat. Trad. de Bède, fol. 79.
Subversé par leur perversité.
CAT. Supplantar. ESP. Suplantar. PORT. Supplantar. IT. Soppiantare.
(chap. Suplantá: suplanto, suplantes, suplante, suplantem o suplantam, suplantéu o suplantáu, suplanten; suplantat, suplantats, suplantada, suplantades.)
14. Sosplantamen, s. m., subversion, ruine, bouleversement, substitution.
De Jacob sai ieu be per cals sosplantamens
Ac la benedictio.
Pierre de Corbiac: El nom de.
De Jacob je sais bien par quelles substitutions il eut la bénédiction.
Prov. Lengua del fol es sos sosplantamens. Trad. de Bède, fol. 73.
La langue du fou est sa ruine.
(chap. suplantamén, suplantamens; subversió, subversions; ruina, ruines; sustitussió, sustitussions.)
15. Transplantar, v., lat. transplantari, transplanter, transformer, rendre.
Part pas. Varaire negre transplantat.
Deudes de Prades: Auz. cass.
Ellébore blanc rendu noir.
CAT. ESP. Trasplantar. PORT. Transplantar. IT. Traspiantare.
(chap. Trasplantá; se conjugue com plantá.)
16. Transplantacio, s. f., transplantation.
Aybre melhora... per transplantacio. Eluc. de las propr., fol. 220.
L'arbre s'améliore... par transplantation.
PORT. Transplantação. IT. Traspiantazione.
(chap. Trasplantassió, trasplantassions; trasplante, trasplantes.)
Plap, s. m., tache.
Ses tot plap negre.
(chap. Sense cap taca negra.)
Ha cap de camel et plaps de part.
(chap. Té cap de camello y taques de leopardo.)
Eluc. de las propr., fol. 234 et 241.
Sans aucune tache noire.
A tête de chameau et taches de léopard.
2. Plapar, v., tacheter, moucheter.
Part. pas. De diversas tacas... so per tot plapatz.
Plapat de blanc, a guiza de leopart.
Eluc. de las propr., fol. 99 et 241.
De diverses taches... ils sont partout mouchetés.
Tacheté de blanc, à guise de léopard.
(chap. Tacá: taco, taques, taque, taquem o tacam, taquéu o tacáu, taquen; tacat, tacats, tacada, tacades. Si agarres una sitera y la hi arrimes an algú, li pots di: que te taco o que t' ataco, y casi sone igual.
Tacat tamé vol di dolén, en alguna ferida interió, fístula, o cáncer.)
Plassa, s. f., lat. platea, place, lieu, endroit.
Guigonet saut en la plassa
Sans e vius.
V. de S. Honorat.
Guionet saute sur la place sain et vivant.
Loc. fig. No us pessetz qu' en una plassa
Merces ab gran aver jassa.
P. Cardinal: Jhesum Crist.
Ne vous imaginiez pas qu'en même place merci gise avec grande richesse.
- Espace de terrain, dans les villes, entouré de bâtiments.
Per ostals e per plassas. V. de S. Honorat.
Par demeures et par places.
Loc. Ricx hom mals quan vai en plassa,
Que cuiatz vos que lai fassa?
P. Cardinal: Qui ve gran.
Puissant homme méchant quand il va en place, que croyez-vous que là il fasse?
- Lieu fortifié.
Que metan per totas las terras e plassas bonas garnisos.
Lo dit comte de Montfort avia una plassa forta.
Chronique des Albigeois, col. 5 et 22.
Qu'ils mettent par toutes les terres et places bonnes garnisons.
Ledit comte de Montfort avait une place forte.
Adv. comp. A totz o dic en plassa.
Bertrand de Born: Rassa tant.
Je le dis à tous publiquement.
CAT. Plassa (plaça). ESP. Plaza. PORT. Praça. IT. Piazza.
(chap. Plassa, plasses; plasseta, plassetes.)
2. Placier, adj., coureur de places, désoeuvré.
Per plazer als homes placiers. V. et Vert., fol. 22.
Pour plaire aux hommes désoeuvrés.
3. Plasseiayre, s. m., celui qui fréquente les places, qui se tient sur les places, désoeuvré.
Taulas tenens e plasseiayres. Cartulaire de Montpellier, fol. 45.
Tenant tables et désoeuvrés.
- Commissionnaire.
De l' escala del divenres son placeiayres.
Cartulaire de Montpellier, fol. 45.
De la garde du vendredi sont les commissionnaires.
4. Plasseiar, v., être sur la place, se tenir sur la place.
Part. prés. Can ditz las plassas de Tholoza, so es los homes plasseians.
Leys d'amors, fol. 130.
Quand il dit les places de Toulouse, cela est les hommes étant sur les places.
Plastre, s. m., plâtre.
Plastre, o geysh qui, exust et destemprat ab ayga, es util a far paretz.
Eluc. de las propr., fol. 169.
Plâtre, ou gypse qui, calciné et détrempé avec eau, est utile pour faire murailles.
(chap. Ges, alchés. ESP. Yeso.)
Plat, adj., grec *gr, plat, uni, lisse, effilé.
Voy. Muratori, Diss. 33; Denina, t. III, p. 58.
Un vaisel plat, non de bel fust.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Un vaisseau plat, non de beau bois.
E 'ls vostres detz grailes e platz.
Arnaud de Marueil: Dona genser.
Et les vôtres doigts délicats et effilés.
Testa longa, plat', aiglantina.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Tête longue, plate, d'aigle.
Sul destrier c' a la silha
Negr' e 'l pel plat.
Rambaud de Vaqueiras: El so que.
Sur le destrier qui a la paupière noire et le poil uni.
Fig. Fara sa voluntat,
Si no 'l ditz lauzenga plata.
Rambaud d'Orange: Als durs crus.
Fera sa volonté, s'il ne lui dit louange plate.
Substantiv. A l' en las ancas donat
De l' espaza un colp de plat.
Roman de Jaufre, fol. 2.
Lui a donné sur les hanches de l'épée un coup de plat.
ESP. PORT. Chato. IT. Piato. (chap. Chato, chatos, chata, chates.)
2. Plat, s. m., plat, sorte de vaisselle.
Faire vaysela, platz, escudelas.
Tit. de 1438, Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 257.
Faire vaisselle, plats, écuelles.
CAT. Plat. ESP. Plato. PORT. Plato, prato. IT. Piatto.
(chap. Plat, plats; plateret, platerets.)
3. Plata, s. f., plaque, lame, lingot.
D' una plata d' aur o d' argen volra far un aurevelhier una bella copa a la taula del rey. V. et Vert., fol. 66.
D'une plaque d'or ou d'argent un orfèvre voudra faire une belle coupe pour la table du roi.
Incorporar lamina d'aur ab plata d'argent. Eluc. de las propr., fol. 184.
Incorporer lame d'or avec plaque d'argent.
- Argent.
L' avers e la plata er al nostre promes. Guillaume de Tudela.
L'avoir et l'argent sera au nôtre promis.
ANC. FR. Nul argent en plate quel que il soit.
Rec. des Ord. des R. de Fr., 1313, t. I, p. 521.
Le trésor de mon père est céans qui est en grosses plates d'or et billon.
Roman de Fierabras, liv. II, part. II, ch. 17.
- Plastron, partie de l' armure.
De gonios, elmes, platas o d'autres arnes. Leys d'amors, fol. 131.
De casaques, heaumes, plastrons ou d'autres harnois.
ANC. FR. Armez furent de plates. Combat des Trente, p. 20.
Et sera armé de plates, de crevellière, de gorgerette.
Stat., an. 1351. Carpentier, t. III, col. 311.
CAT. ESP. Plata. PORT. Prata. (chap. Plata, plates; argén : AU;
placa, plaques, plaqueta, plaquetes.)
4. Platina, s. f., platine, plastron, partie de l'armure.
Trencar elmes e platinas. Leys d'amors, fol. 131.
Trancher heaumes et platines.
ANC. FR. Plateinnes d'argent à mettre dessoubz clous de ceinture.
Registre de la Chambre des Comptes. Carpentier, t. III, col. 311.
5. Aplatir, v., aplatir, unir, lisser.
Fols no s' aplat lo cabelh.
Bernard de Venzenac: Hueimais pus.
Le fou ne se lisse pas le cheveu.
Part. pas. Lo nas fonc aplatit coma nas de buou. Carya Magalon., p. 2.
Le nez fut aplati comme nez de boeuf.
(chap. Aplaná: aplano, aplanes, aplane, aplanem o aplanam, aplanéu o aplanáu, aplanen; aplanat, aplanats, aplanada, aplanades.)
6. Aplatar, Applatar, v., aplatir, coucher, cacher.
Voyez Muratori, Diss. 33.
Troban una balma on si van aplatar. V. de S. Honorat.
(chap. Troben una balma aon sen van aplatá.)
Trouvent une caverne où ils se vont cacher.
Drutz que lonc si s' aplata.
Ogiers: Era quan l' ivern.
Galant qui le long de soi se couche.
Part. pas. A lur ensegnat los deniers aplatat.
Perduda et applatada
Tro Dieus, per sa merce, la nos a revelada.
V. de S. Honorat.
Leur a enseigné les deniers cachés.
Perdue et cachée jusqu'à ce que Dieu, par sa merci, nous l'a révélée.
IT. Appiatare. (chap. aplatá, aplatás : ficás plato, platos, plata, plates : gitás : tombás; amagás, refugiás.)
7. Aplatadamens, adv., en cachette, secrètement.
Fesis lo aucire aplatadamens.
(chap. Lo vas fé matá amagadamen, d' amagatons, amagatontes; secretamen.)
Hist. de la Bible en prov., fol. 40.
Tu le fis tuer en cachette.
Platani, s. m., lat. platanus, plane, platane.
Platani... sas fuelhas so platas et amplas. Eluc. de las propr., fol. 217.
Platane,... ses feuilles sont plates et amples.
CAT. ESP. (plátano) PORT. IT. Platano. (chap. platané, platanés;
lo plátano, plátanos es la fruita de la palmera platanera.)
Playa, s. f., lat. plaga, plage, bord de la mer.
Am tant viron mot tost venir
Un antic moyne per la playa.
V. de S. Honorat.
En même temps ils virent moult tôt venir un vieux moine par la plage.
CAT. Platja. ESP. Playa. PORT. Praia, praya. IT. Piaga.
(chap. Playa, playes; playeta, playetes.)













