champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
De cóm Pedro Saputo va fé un atre viache mes llarg.
Dos añs y mich fée que habíe tornat de la seua primera ixida, y va viure en un ay perque continuamen li escribíen y cridáen pera obres de pintura, volén tots donálay an ell en gran enveja dels pintós que hasta entonses se féen la competensia entre ells al país; y com reconeixíen la maestría de Pedro Saputo, callaben y se féen fotre. Tamé aixó sentíe ell, y pera que no patigueren nessessidat, se excusabe de la mayoría de les obres, y alguna vegada de totes per no oferís cap de mes gran empresa. Al mateix tems se li fée estret aquell sel a la seua alma tan gran; y consebín ya atres coses diferentes a les de la primera eixida, va determiná anassen a corre la España, sense limitás per tan a sol España si li veníe be.
Una vegada resolt lo viache, va comprá una mula de bona presensia y poc preu, una bona espasa (que sabíe fe aná), y lo día fixat pera la ixida, va montá y va tirá cap a Cataluña. Y sa mare, y la padrina y sa filla, Eulalia y Tereseta, que ploraren lo que vullgueren, perque per nelles no habíe ell de viure y morí an aquell racó del món.
No va entrá al seu plan aná a vore a les seues amigues, perque la edat les debíe aná demanán a tota pressa les raderes paraules que totes volen sentí dels homens, y ell no se trobabe an eixe cas.
Pero passáe no mol lluñ de la aldea de les novissies, y no va pugué evitá torse allí lo camí, senne dos no podíen ficál en apuros, com sí que u faríe Morfina, que be sentíe no vórela.
Va arribá, y al entrá ixíe son pare de Juanita, que lo va coneixe; se van saludá y van aná juns a casa seua, y juns van passá después a la de Paulina, encara abans de diná, perque eren sobre les deu del matí. Com lo creíen navarro y estudián se van extrañá que viachare de aquell modo: ell, que may se quedáe parat, los va di:
- Enguañ, curs perdut. Unes vegades valen mes lletres que hassienda; atres, hassienda que lletres. Lo tems es lo que goberne; y les lletres sempre se troben; pero la hassienda pot pedres.
Y yo me trobo ara an este segón cas. Les sagales sempre eren les mateixes, y així que lo van vore, sen va aná lo juissi de casa. Después van voldre sabé lo misteri de la seua persona, y li van di que les dos estáen demanades en matrimoni, y encara que los partits eren mol ventajosos, espessialmén lo que lograbe Juanita, li demanáen consell, ya que encara no estáen del tot obligades.
Ell va contestá que cuan estigueren casades les diríe quí ere, ara ni u podíe di ni les conveníe sabéu. Si puguera casám en les dos (les va di), vatres siríeu les meues dones; pero la ley no u permitix, y cap voldríe vore a l'atra casada en mí. Per tan debéu casatos. Y passat lo día mol alegremen en elles, va continuá lo seu viache en son demá.
Al poc mes de dos legües va entropessá la mula desmemoriada y va caure en ell a un forat. Se va assustá de aixó y va di:
- Pos si ara me haguera trencat un bras o una cama, ¿quí me traíe de aquí y me portabe aon me curaren? Es di, que debíe portá un criat; es di, que teníe que viachá en alguna autoridat; es di, que ya no soc Pedro Saputo lo libre, lo sabut, lo sense temó, lo sense respecte a cap vanidat. Mula, mula, una me n'has fet y no men farás dos; poc valíes, y ara vals menos; ¡pren!, y tirán de la espasa la hi va embutí per lo pit hasta la empuñadura y la va dixá espiritán, y en dos potades que va pegá se va quedá morta pera sempre y carn per als corvs y llops de la comarca. Va traure de la maleteta uns tapissos, y una llibreta en blang, dos camises y un gabanet (los dinés per supost, encara que no ne va pendre cap gran cantidat de casa), va formá un paquetet en tot, va atravessá per nell la espasa, se u va ficá al muscle, y fen la siñal de la creu, va di:
San Perico: ¡adiós, mare!; ¡adiós, amors meus!; ¡adiós, Aragó!; ¡hasta que torna!
Va arribá a Lérida, Ilerda o Lleida y va pensá en Julio César.
Se va interná al Prinsipat, y va visitá lo famós monasteri de Montserrat, aon los flares li van contá la historia del sélebre Juan Garín en la filla del conde Jofré lo Velloso (lo pilós, pelut, Gofredo, Gottfried, Uvifredo, Wifredo, Guifredo, Guifre, etc.), y la va sentí en molta formalidat per respecte als presens. Después se va admirá de la penitensia de que parláen y del descans al que vivíen.
Va mirá les pintures que ñabíe y va passá cap abán, no parán hasta Gerona, Gerunda, Girona. Allí va voldre vore les mosques de san Narciso o Narsís; pero li van di que com la sang que chupaben dels fransesos ere sang venenosa y descombregada o excomulgada per la invicta espasa del gran Rey don Pedro, Pere, Peire III de Aragó, se van morí totes después de habeli ajudat a acabá en la canalla, a la que no li va valé portá lo estandart sagrat que diuen la Oriflama, or y flama: ni les bendissions y aigua beneita en la que los va arruixá lo papa cuan en mala hora van publicá la crusada contra lo Rey de Aragó, del que encara tenen memoria.
De allí per la costa va aná cap a la gran Barselona (Barchinona, Barcino, Barcelona, etc), y habén sabut que al port ñabíe un buque a pun de eixecá áncora o ancla y fé vela cap a Italia, va aná allá lo día y hora a la que debíe eixí; lo va vore, va envejá al mes infelís que an ell anáe, y lo va seguí en los ulls y lo cor hasta que lo va pedre de vista. Se va quedá sol mirán cap al mar, y desconsolat o desconortat, y casi plorán, va traure lo retrato de sa mare que sempre portáe damún, se va ficá de ginolls, girada la cara cap a Aragó, y va di:
- ¡Oh mare! Al teu amor y soledat oferixco este sacrifissi. Per tú no men vach a Italia; per tú no visito la siudat dels Cesars; per tú no voré la capital y siñora del món.
Seguín sempre la costa va arribá a Tarragona, y comparanla, lo que ere en lo que habíe sigut, y recordán la dominassió y poderío inmenso dels romanos, casi en ves de plorá li van doná ganes de riure considerán la vanidat y mindundi de les gran fetes humanes y dels imperis de la terra.
Va continuá y de allí va passá lo Ebro o Ebre cap a Tortosa (Dertusa, Dertosa), va entrá al regne de Valensia, va saludá a Peñíscola y va vore lo castell del papa Benedicto de Luna, XIII; va arribá a Valensia y va buscá la porta al seu muro, va vore al Rey Don Jaime fen tremolá lo seu gloriós estandart en siñal de victoria desde lo Real hasta aon estáe. Va aná después al mateix Real, que eren palaus y jardins (ara sol jardins, solsits y enrunats aquells a la guerra de la independensia). Va visitá después lo Real primé del mateix Rey a Ruzafa, lo seu puesto ocupabe un convén de monges.
Y enrecordansen de les seues de un atre tems, va di:
- Siguéu santes les que aquí tos trobéu; pero procuréu que no penetro a dins de les reixes algún Pedro Saputo, perque li auxiliará la naturalesa que es tan poderosa, y... Perdonéu, filles del error o del espíritu de Deu, que de tot ñaurá entre vatres. Les que foreu víctimes de la violensia, del engañ o de un despit, aquí teniu un cor que tos acompañe en lo sentimén. Hau perdut lo món, y no sabéu si guañaréu lo sel; pero potsé no sirá vostra tota la culpa ni to se demanará tota la cuenta. Dites estes paraules en gran sentimén, va girá la esquena an aquell triste y melancólic edifissi, y va entrá a la siudat; a la que se va aturá prop de un añ, dedicat a la pintura, perque li van agradá los pintós valensians.
De tout son coeur elle soupirait et désirait cela.
2. Alenar, v., haleiner, respirer, souffler.
Bel m'es quan lo vens m' alena
En abril, ans qu'intre mays.
Arnaud de Marueil: Bel m'es.
Il m'est agréable quand le vent souffle vers moi en avril, avant que vienne mai.
Quan alenet vas me,
En ma boca bayzan,
El cor seguet l'ale.
G. Faidit: Ges no.
Quand, en baisant ma bouche, elle haleina vers moi, le coeur suivit l'haleine.
Que alenar
Non pot mas un pauc per la nar.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Qu'il ne peut respirer qu'un peu par la narine.
Del dreg volar, no s' alena.
Marcabrus: Lo vers.
A cause du voler droit, il ne prend pas haleine.
Subst. L' alenars mov e ieis del roilh e de l' escuma de las humors.
Liv. de Sydrac, fol. 104.
L' haleiner meut et sort de la rouille et de l' écume des humeurs.
ANC. FR. Un doux vent humide qui les halenoit.
AMYOT, Trad. de Plutarque, vie d'Antoine.
Tandis qu'un zephyre clement
Contre sa sainte pou pe haleine heureusement.
Du Bartas, p. 373.
Fr. Redi, Lett., t. 1, indique les exemples suivants:
E che egli possa leggermente alenare.
Aldobrandino di Siena.
Che non è dilettevole ad alenare.
Libro de' mali delle donne.
CAT. Alenar.
3. Ale, Alen, Hale, s. m., haleine, souffle, respiration.
E dis c'om es niens de pueys que pert l'ale.
H. de S.-Cyr: Un sirventes.
Et je dis qu'homme est néant depuis qu'il perd le souffle.
Ab l'alen tir vas me l'aire
Qu'ieu sen venir de Proensa.
P. Vidal: Ab l'alen.
Avec la respiration je tire vers moi l'air que je sens venir de Provence.
Gran dolor e dificultat en lo hale.
Trad. d'Albucasis, fol. 61.
Grande douleur et difficulté en la respiration.
ANC. CAT. Alens, alent. CAT. MOD. Ale (alé).
4. Alena, s. f., haleine, souffle.
Adams fo fahs de l' alena de Dieu, cant el lh' alenet en la cara.
Liv. de Sydrac, fol. 78.
Adam fut fait du souffle de Dieu, quand il lui souffla en la face.
Ist lauzengier
Que m'an tout sen et alena.
T. de la Comtesse de Die et de R. d'Orange: Amicx.
Ces médisants qui m'ont ôté sens et souffle.
Ce mot a été autrefois employé dans la langue italienne, mais on ne le trouvait pas dans les deux premières éditions du Dictionnaire de la Crusca.
Fr. Redi, Lett., t. I, indique des exemples:
Impedisce la libertà dell' alena.
Libro de' mali delle donne.
IT. MOD. Lena.
5. Alenada, s. f., haleine, respiration.
Et escridet: Aufrica, ab mot gran alenada.
Roman de Fierabras, v. 4629.
Et avec une grande respiration, il s' ecria: Aufrique.
Et en I trag d'un' alenada.
Leys d'amors, fol. 6.
Et en un trait d'une haleine.
ANC. FR. Et Zephirus soupirant doucement,
Soefves rendoit, par tiedes alenées,
Les belles fleurs.
C. Marot, t. IV, p. 17.
CAT. Alenada.
6. Alenament, s. m., souffle, respiration.
Serpens... per son alenament moro.
Halenament es movement del cor et del polmo.
Eluc. de las propr., fol. 240 et 53.
Serpents... meurent par son souffle.
Respiration est mouvement du coeur et du poumon.
IT. Allenamento.
7. Hanelit, s. m., lat. anhelitus, respiration.
Difficultat de hanelit e tos.
Trad. d'Albucasis, fol. 61.
Difficulté de respiration et toux.
8. Alainar, v., indiquer, héler.
Part. pas. Lo bon rei fasia sercar
Vas totas partz homes valens
E savis, car ab aital gens
Conquer hom las autras rictatz;
E cant us hom er alainatz,
Volia l' aver on que fos.
Nat de Mons: Al bon rey.
Le bon roi faisait chercher vers toutes parts vaillants et savants hommes, car avec telle gent on acquiert les autres richesses; et quand un homme était indiqué, il voulait l' avoir où qu'il fût.
9. Elenegar, Eslenegar, v., perdre haleine, s' épuiser.
Tal qu'el pueya greumens
Hom ses elenegar.
G. Riquier: Als subtils.
Tel qu'on le monte difficilement sans perdre haleine.
Part. pas. Si es plus tost eslenegada
Vida d'ome, quan miels li va.
Deudes de Prades, Poëme sur les vertus.
Ainsi est plus tôt épuisée la vie de l'homme, lorsqu'il se porte le mieux.
ANC. CAT. Alenagar.
10. Exhalacio, s. f., lat. exhalatio, exhalaison.
Calor natural pren excessiva exhalacio.
Eluc. de las propr., fol. 19.
La chaleur naturelle prend une excessive exhalaison.
CAT. Exhalació. ESP. Exhalación. PORT. Exhalação. IT. Esalazione.
Anet, s. m., lat., anatem, canard. (ESP. ánade, pato y similares.)
Si quis anserem domesticum aut anetum furaverit.
Lex Salica, tit. VII, art. 5.
Serselas pren, anets e grailla. (chap. gralla, gralles)
J. le Maire, III. des Gaul., Sainte-Palaye, col. 873.
CAT. ESP. (Anómalo) PORT. IT. Anomalo.
2. Enorme, adj., lat. enormem, énorme.
Per homicidi o per autre enorme delit.
Tit. du XIIIe sièc., DOAT, t. CXVIII, fol. 45.
Pour homicide ou pour autre énorme délit.
CAT. ESP. PORT. IT. Enorme.
Ant, Ans, Anz, lat. ante, antea, avant, auparavant.
Ce mot et ses dérivés furent employés comme adverbes, prépositions
et conjonctions, soit dans la forme simple, soit dans la forme composée.
Adv. Que d'aquesta hora en ant. Tit. de 1122.
Que de cette heure en avant.
Qu' ant poiratz mi 'l bureus far
De presset dir que fos saya.
P. Raimond de Toulouse: Ar ai ben.
Qu'auparavant vous pourriez me faire dire que le bureau fût sayon de drap de couleur perse.
ANC. FR. Qui est pire qu'il ne fut ainz.
Roman du Renart, t. II, p. 144.
Ki en Normandie erent ainz.
Roman de Rou, v. 375.
ANC. ESP. Et vos ant con ant sodes desfiuzados.
Poema de Alexandro, cop. 684.
ANC. PORT.
Trocadas as mostranças d'ora em ante.
Sa de Miranda, ecl. 4.
ANC. IT.
Per quanto non vorreste o poscia od ante.
Petrarca, Son.: Anima che.
CAT. Ans. ESP. MOD. PORT. MOD. Antes. IT. MOD. Anzi.
Prép. Vai, Papiol, ades tost e correns,
A Trasinhac, on sias ans la festa.
Bertrand de Born: Non estarai.
Va, Papiol, toujours vite et courant, à Trasinhac, où tu sois avant la fête.
ANC. FR. Ainz un an trespassé.
Roman de Rou, v. 3263.
Mille ans ains sa venue. C. Marot, t. IV, p. 201.
ANC. ESP. Plogo me quando ove ant ti a venir.
Poema de Alexandro, cop. 341.
ANC. PORT.
Vay me sempre ante os olhos figurando.
A. Ferreira, Son. I, 3.
ANC IT. Lor morte permettendo ante lor viso.
Guittone d'Arezzo, Lett. 14.
CAT. Ante. ESP. MOD. PORT. MOD. Antes. IT. MOD. Anzi.
Prép. comp.
E la vespra de Paschas se mogron ans de dia.
Guillaume de Tudela.
Et la nuit de Pâques ils se murent avant le jour.
CAT. Ans de sa mort prega us li perdoneu.
Ausias March: Tal so com.
ANC ESP.
Non morrá por Achilles Ector ant del dia.
Poema de Alexandro, cop. 629.
C'est une sorte de préposition composée que l' emploi suivant d' ans que.
Si vols bona molher aver,
Enquier lo sen ans que l'aver.
Libre de Senequa.
Si tu veux avoir bonne femme, recherche le sens avant que la richesse.
Conj. Coma els no foso letrats, ant ero laïcx et idiotas.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 159.
Comme ils ne fussent lettrés, mais ils étaient laïques et idiots.
Bernart, so es desavinens
Que donas preion, ans cove
Qu'om las prec e lor clam merce.
T. de P. d' Auvergne et de B. de Ventadour: Amicx.
Bernard, il est inconvenant que les dames prient, au contraire il convient qu'on les prie et qu'on leur crie merci.
ANC. FR. Il ne s'en effroya point, ains dit: Sparte n'est pas à un homme près.
Amyot, Trad. de Plutarque, Morales, t. IV, p. 56.
CAT. Que no 's lassat, ans tot jorn multiplica.
Ausias March: Fantasiant.
ESP. Ca non querie foir nin un passo sennero,
Ant morrerien todos fastal postremero.
Poema de Alexandro, cop. 910.
IT. E non mi si partia dinanzi al volto,
Anzi impediva tanto il mio camino.
Dante, Inf, I.
Conj. comp. En abril ans qu' intre mays.
A. Daniel: Bel m'es.
En avril avant que mai entre.
ANC. FR.
Mult en tueron, ainz ke il se possent armer.
Roman de Rou, v. 4792.
CAT. La part aquella deu esser venuda ans que la nau ò legni partesca.
Consolat de la mar, cap. 4.
ANC. ESP.
Dexar nos an el campo ant que los firamos.
Poema de Alexandro, cop. 903.
PORT. Antes que cahisse sobre elles o rigor.
Luiz de Sousa, Hist. de S. Domingo, I, 2.
ANC. IT. Ch'anti voria morir di spata
Ch'i voi vedessi curocciosa.
Allaci, Rim., not., p. 458.
2. Anceis, adv., avant, auparavant.
Cortezia e solatz e domneis
S'en ven a vos, e 'l cor estei anceis.
Bertrand de Born: Ai! Lemozis.
Courtoisie et gaîté et grâce s'en vient vers vous, et le coeur y est auparavant.
ANC. FR. Laissiez vos ençois enseignier
L'ostel où vos aler devez.
Fabl. et cont. anc, t. IV, p. 207.
Prép. comp.
Avars se dol anceis de dan que sabis.
Trad. de Bède, fol. 4.
Un avare se plaint du dommage avant que le sage.
Conj. comp. Qui mor anceis que 'l convenia la mort a preiar.
Trad. de Bède, fol. 6.
Qui meurt avant qu'il lui convenait de prier la mort.
ANC FR. Ençois que cil assaut començast.
Villehardouin, p. 193.
C'on doit ainçois le leu huer
Des bestes qu'il i soit venuz.
Fabl. et cont. anc, t. IV, p. 471.
Et dit qu'il parleroit au roy et au duc d'Aquitaine, son fils, ainçois qu'il jurast la dite paix. Monstrelet, t. 1, fol. 219.
3. Abans, Abanchas, adv., bas. Lat. ab ante, avant, auparavant.
Plus que d'autra qu'ieu vis pueis ni abans.
Berenger de Palasol: Tan m'abelis.
Plus qu'autre que je vis depuis ni avant.
ANC. FR. Unkes nus homs poiz ne avant
N'en eustrent ne conquistrent tant...
En mer chaï le chief avant.
Roman de Rou, v. 49 et 9749.
CAT. Si ells lo ho otorgan è ho renuncian, là donchs ells poden emparar de fer è de obrar en aquella obra, è abans no.
Consolat de la mar, cap. 8.
Prép. comp. Si no m socor aban d'un an.
G. Adhemar: Ben fora oimais.
Si elle ne me secourt avant un an.
Conj. comp. Abans que il blan puoi sion vert.
Pierre d'Auvergne: Abans que.
Avant que les blancs sommets soient verts.
En abans que morisson aissi desconfes.
Guillaume de Tudela.
Auparavant qu'ils mourussent ainsi non confessés.
E conoc be la senha abanchas que fos natz.
P. Cardinal: Un estribot.
Et il connut bien l'enseigne avant qu'il fût né.
CAT. Abans qu'el leny partesca d'aquest loc.
Consolat de la mar, cap. 45.
4. Avant, adv., lat. ab ante, avant, devant, auparavant.
Qu'el cap derrier, e 'ls pes avan,
Lor coven dels palais issir.
Marcabrus: Emperaire.
Qu'il leur convient de sortir des palais, la tête derrière, les pieds avant.
No prometre re si no o pessas avant.
Trad. de Bède, fol. 61.
Ne promettre rien si tu ne le penses auparavant.
ANC. FR. Alez avant, g'irai après.
Roman du Renart, t. I, p. 117.
CAT. No guart avant ne membre lo passat.
Ausias March: Si col malalt.
PORT. Não pode fazer a sua jornada mais avante.
G. Barreiros, Chrorogr., 161.
Adv. comp. D'ist di en avant. Serment de 842.
De ce jour en avant.
CAT. En avant.
D'aqui avant fo tot assegurat. Philomena.
De là en avant il fut tout rassuré.
Que fuec no passes d'aqui avant.
Tit. de 1294. DOAT, t. XCVII, fol. 264.
Que le feu ne passât de là en avant.
ANC. CAT. Que d'aqui avant algun avol home, etc.
Consolat de la mar, cap. 99.
Prép. comp. Avan del avesprar.
Guillaume de Tudela.
Avant le soir.
Qu'aprenda 'l avans de Nadal.
P. Rogiers: Tan no plou.
Qu'elle lui apprenne avant Noël.
Ni vollias esser chavallers avant qu' escuders.
Trad. de Bède, fol. 80.
Ni ne veuilles être chevalier avant qu'écuyer.
PORT. E a verde Europa mais avante
De Tanais até o largo mar de Atlante.
G. Per. de Castro, Ulyssea, III, 119.
IT. Innanzi che.
5. Avanzar, v., passer devant, avancer.
Los pros e 'ls arditz avansava.
Leys d'amors, fol. 35.
Il avançait les preus et les hardis.
Dic qu'el mals qu'ai faitz al be,
Ses tot comte, avanza.
B. Zorgi: Jesu-Crist.
Je dis que le mal que j'ai fait, sans aucun compte, passe devant au bien.
Mas lo coms Olivier s'es mot be avansatz.
Roman de Fierabras, v. 2971.
Mais le comte Olivier s'est très bien avancé.
CAT. Avansar. ESP. Avanzar. PORT. Avançar. IT. Avanzare.
6. Avansa, s. f., reste, surplus.
Tu, destra l' avansa per petitas cayraduras e per petits conhetz.
Trad. du tr. de l'arpentage, part. I, c. 41.
Toi, mesure le surplus par petits carrés et par petits coins.
7. Avansament, s. m., avancement, prospérité.
L' avansament del qual veiras en vertut.
Trad. de Bède, fol. 8.
Duquel tu verras l'avancement en vertu.
Quan tu seras en ta honor et en ton avansament.
Hist. abr. de la Bible, fol. 14.
Quand tu seras en ta gloire et en ta prospérité.
ANC. CAT. Avansament. PORT. Avançamento. IT. Avanzamento.
8. Avantar, v., avancer, avantager.
So don fin amors l' avanta.
Rostans de Merguas: La douss' amor.
Ce dont le pur amour l'avantage.
Vas mon Oc e non t' avanta,
Papiols.
Bertrand de Born: Anc no us poc.
Papiols, avance-toi vers mon Oui et non.
- Éloigner, échapper.
Per que patz de nos s' avanta.
B. Alahan de Narbonne: No puesc.
C'est pourquoi la paix s'éloigne de nous.
Qu'a pauc lo cor no m' avanta.
Rambaud d'Orange: Aras no.
Peu s'en faut que le coeur ne m'échappe.
9. Avantir, v., avancer.
L'abas no deu el mostier amar ni avantir una persona plus qu'autra.
Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 4.
L'abbé ne doit au monastère aimer ni avancer une personne plus qu'autre.
- Pousser en avant.
No deus to litge que t vol servir
De guerra escomovre ni avantir.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 35.
Tu ne dois exciter au sujet de la guerre ni pousser en avant ton lige qui veut te servir.
10. Avantage, s. m., avantage, profit.
A que far donc van emblan e tolen,
Pus lo donars a dos tans d'avantage?
P. Cardinal: Ricx hom.
A quoi faire donc vont-ils volant et enlevant, puisque le donner a deux fois autant de profit?
Hom fai plus d'avantage ad un que ad autre.
V. et Vert., fol. 26.
On fait plus d'avantage à l'un qu'à l'autre.
CAT. Avantatje. EST. Ventaja. PORT. Ventagem. IT. Vantaggio.
11. D' avantage, adv. comp., de plus, davantage.
Dieus li fayra d'avantage aquest bes temporal.
E Dieus promet nos ab aco d'avantage tot cant nos fay mestier al cors.
V. et Vert., fol. 87 et 88.
Dieu lui fera de plus ce bien temporel.
Et avec cela Dieu nous promet de plus tout ce qui nous fait besoin au corps.
IT. Da vantaggio, davantaggio.
12. Sobravanzar, v., aller devant, surpasser.
Qu'autre socors al sieu non sobravanza.
B. Zorgi: Non lassarai.
Vu qu'autre secours ne surpasse le sien.
IT. Sopravanzare.
13. Davan, Devant, adv., auparavant, devant.
Car devan avian grant paor. La nobla Leyczon.
Car auparavant ils avaient grand peur.
E que tota lur bontaz era fencha, que an mostrada davan.
V. et Vert., fol. 10.
Et que toute leur bonté, qu'ils ont montrée auparavant, était feinte.
ANC. FR. A li vindrent li baron qui devant l'avoient guerpi.
Rec. des. hist. de Fr., t. III, p. 214.
Le temps vécu devant ne m' étoit que langueur.
Desportes, premières oeuvres, p. 140.
- Avant, devant, préférablement à.
Prép. No lauzar home devant sa mort.
Trad. de Bède, fol. 39.
Ne louer pas un homme avant sa mort.
Que devan lui s'es abauzada.
V. de S. Honorat.
Qui s'est prosternée devant lui.
Sos homs plevitz e juratz
Serai ades, s'a leis platz,
Davan totz autres senhors.
Alphonse II, Roi d'Aragon: Per mantas.
Je serai toujours son homme engagé et juré, s'il lui plaît, préférablement à tous autres seigneurs.
ANC. FR. E prend le fil devant le père,
E kieult le fleur devant le fruit.
Helinand, Vers sur la mort.
Et abandonnant celle place devant la venue d'iceux.
Monstrelet, t. II, fol. 175.
CAT. Devant, davant.
ANC. ESP.
Las sombras è las aguas, las devant dichas flors.
Milagros de nuestra Señora, cop. 44.
ANC. ESP. Delant. ESP. MOD. Delante. PORT. Diante. IT. Dinanzi.
14. Davantal, s. m., tablier, linge à essuyer.
Fes bolhir los payrols, et aportet un davantal, et esgardet Maria als pes de Jhesu-Crist.
V. de sainte Magdelaine (Magdeleine).
Elle fit bouillir les chaudrons, et apporta un tablier, et Marie regarda aux pieds de Jésus-Christ.
CAT. Davantal. ESP. Devantal. (Delantal, se pone delante.)
15. Davancir, v., devancer.
Que per aventura... morz non davancischa.
Trad. de Bède, fol. 42.
Que par hasard... la mort ne devance.
16. Enan, Enans, Enant, adv., du lat. in antea, en avant, devant, par
avance.
Qu'en fosson pagats enant.
Tit. de 1254. DOAT, t. CXV, fol. 95.
Qu'ils en fussent payés par avance.
Qu' areire s trais per miehs salir enan.
Folquet de Marseille: Ai! quant.
Qu'il se tire en arrière pour mieux sauter en avant.
Nulhs hom non sap que s'es grans benanansa,
S'enans non sap quals es d'amor l'afans.
Giraud le Roux: Nulhs hom.
Nul homme ne sut ce que c'est que le grand bonheur d'amour, si auparavant il ne sut quel en est le tourment.
Et es tan sabens d'artz e d'estronomia
Qu'el ve e conois enans so que ave.
G. Figueiras: Un nou.
Et il est si savant en arts et en astronomie qu'il voit et connaît d'avance ce qui arrive.
Adv. comp. Que sio tengudas d'aici enant.
Tit. de 1220. DOAT, t. CIII, fol. 4.
Qu'elles soient tenues d'ici en avant.
Usar d'aici enant. Tit. de 1295. DOAT, t. CXXXIX, fol. 125.
User d'ici en avant.
Pueis, d'aquella hora enan,
Anblan roncin que us sosteinha.
R. de Tors de Marseille: Amics Gaucelm.
Puis, de cette heure en avant, un roncin amblant qui vous soutienne.
Des aquesta hora enant.
Des huey enant, faray tota ta volontat.
V. de S. Honorat.
De cette heure en avant.
Dès aujourd'hui en avant, je ferai toute ta volonté.
ANC. FR. Et d'ores en avant seient si bien acort.
Roman de Rou, v. 1041.
Monnoies blanches et noires... des ore en avant.
Ord. des R. de Fr., 1313, t. 1, p. 319.
ANC. PORT.
Trocadas as mostrancas d'ora em ante. (mostranças)
F. de Sa de Miranda, ecl. 4.
ANC IT. Dall' or' inanzi un dì non vissi mai.
Petrarca, Son.: Non può far.
- Prép., devant, de devant.
Des (10) jorns enans l'avenimens.
Cant venc lo jorn enant la festa.
V. de S. Honorat.
Dix jours avant l'arrivée.
Quand vint le jour de devant la fête.
Perque tut sei corteiador
Parton d'enan lei ab desire.
Bertrand de Born: Sel qui camja.
C'est pourquoi tous ses courtisans partent de devant elle avec désir.
- Conj. Mais, au contraire.
Ja per autra no sera faitz contens;
Enans, sai be que si eron cinc cens,
Qual que chauzis la gensor vos penria.
Giraud le Roux: Ara sabrai.
Jamais ne sera fait dispute pour une autre; au contraire, je sais bien que si elles étaient cinq cents femmes, quel qui choisit la plus gentille vous prendrait.
Mas amans dretz non es desmezuratz,
Enans, ama amezuradamen.
G. de Montagnagout: Nulhs hom.
Mais amant sincère n'est pas démesuré, au contraire, il aime avec mesure.
CAT. Ancianitat. ESP. Ancianidad. PORT. Ancianidade. IT. Anzianità.
45. Anticipacio, s. f., lat. anticipatio, anticipation.
Si conoysh per anticipacio de la accessio.
Eluc. de las propr., fol. 90.
Se connaît par anticipation de l'accès.
CAT. Anticipació. ESP. Anticipación. PORT. Anticipação. IT. Anticipazione.
46. Anticipar, v., lat. anticipare, anticiper, devancer.
Es dit Lucifer, anticipa denuncian... levant del solelh.
Eluc. de las propr., fol. 115.
Est appelé Lucifer, anticipe en l' annonçant... le lever du soleil.
CAT. ESP. PORT. Anticipar. IT. Anticipare.
Antenna, s. f., lat. antenna, antenne.
Am tant un adrech vens si fier sus en l' antenna.
V. de S. Honorat.
Alors un vent du nord frappe si fort sur l'antenne.
Doas antennas, LX sols.
Ch. du péage de Valence, Hist. de Val., p. 297.
Deux antennes, soixante sous.
CAT. Antena. ESP. Entena. PORT. Entenna. IT. Antenna.
Anthifrazis, s. f., lat. antiphrasis, antiphrase.
Antiphrasis est sermo e contrario intelligendus, ut lucus, quia caret luce per nimiam nemorum umbram.
Isidor., Orig., I, cap. 36.
Anthifrazis es cant alques vocables significa lo contrari de so que propriamen devia significar.
Leys d'amors, fol. 137.
L' antiphrase, c'est quand aucun terme signifie le contraire de ce que proprement il devait signifier.
CAT. ESP. PORT. Antifrasis. IT. Antifrasi.
Anthimetabola, s. f., lat. antimetabole, antimétabole.
*gr Quintilien, IX, 3, 85.
Antimetabole est conversio verborum, quae, ordine mutato, contrarium efficit sensum: Non ut edam vivo, sed ut vivam edo.
Isidor., Orig., II, 2.
Commutatios apelada anthimetabola.
Leys d'amors, fol. 146.
Changement appelé antimétabole.
Anthipofora, s. f., lat. anthipophora, antipophore, figure.
*gr, Jul. Rufin. fig. Sent., p. 270, ed. Putsch.
Le même auteur, p. 36, appelle en latin cette figure Adjectio, quae affectum adversariorum quemlibet fingimus, cui respondemus.
Anthipofora es cant hom respon a la questio o a la demanda qu'om poyria far.
Leys d'amors, fol. 141.
L' antipophore est quand on répond à la question ou à la demande qu'on pourrait faire.
Anthismos, s. m., persiflage.
Es anthismos mal dig o vilania dicha ad autre cubertamen am belas e cortezas paraulas. Leys d'amors, fol. 138.
Le persiflage est mauvais propos ou vilainie dite à un autre couvertement avec de belles et courtoises paroles.
Ce mot, qui en grec s' écrirait *gr, ne se trouve point dans les anciens rhéteurs. Sa racine est *gr, fleur.
Anthiteton, s. f., lat. antitheton, antithèse, opposition.
Quintilien, Inst. orat., IX, 3, 81: Contrapositum autem, vel, ut quidam vocant, contentio (*gr dicitur) non uno fit modo: nam et si singula singulis opponuntur, ut in eo quod modo dixi, vicit pudorem libido, timorem audacia, etc.
Es anthiteton cant hom pauza diversas cauzas contrarias per ostar, vencer, abayssar o cofondre la una per la diversitat o per contrarietat de l'autra. Leys d'amors, fol. 126.
L' antithèse est quand on pose diverses choses contraires pour ôter, vaincre, abaisser ou confondre l'une par la diversité ou par la contrariété de l'autre.
2. Anthiteta, s. f, antithèse, opposition.
Isidor., Orig., II, cap. 21 :
Antitheta, quae latine contraposita appellantur, quae dum ex adversa ponuntur, sententiae pulchritudinem faciunt et in ornamento locutionis decentissima existunt, ut Cicero: Ex hac parte pudor expugnat, illi ne petulantia; hinc pudicitia, illinc stuprum, etc.
Cicéron lui-même se sert de ce terme, Orat., 50. Semper hac, quae Greci
*gr nominant, cum contrariis opponuntur contraria, numerum oratorium necessitate ipsa efficiunt.
Anthiteta, en autra maniera apelada syndiasmos, segon alqus, se fay cant una sentencia es contraria o diversa a l'autra.
Leys d'amors, fol. 126.
L' opposition, d'une autre manière appelée syndiasme, se fait, selon aucuns, quand une expression est contraire ou diverse à l'autre.
3. Antitozis, s. f., antithèse, figure de grammaire.
*gr Alexand. *gr, p. 586.
Per una figura apelada alleotheta o antitozis.
Leys d'amors, fol. 79.
Par une figure appelée alleothète ou antithèse.
4. Anthitezis, s. f, lat. antithesis, antithèse.
*gr, Art. rhetor., p. 695. SOSIPP., Charis. inst. gramm., ed Putsch, col. 249. Antithesis est litterae pro littera immutatio, ut, impete nunc vasto, etc., pro impetu.
Anthitezis, laqual figura pauza o muda una sillaba o una letra per autra.
Leys d'amors, fol. 68.
Antithèse, laquelle figure pose ou change une syllabe ou une lettre pour une autre.
5. Anthitezir, v., substituer une lettre à une autre dans un mot.
Part. pas. Si per mutatio, adonc aytal mot son apelat anthitezit, quar aqui es una figura apelada anthitezis.
Leys d'amors, fol. 68.
Si par mutation, alors de tels mots sont appelés substitués, car là est une figure appelée antithèse.
Anthonomazia, s. f., lat. antonomasia, antonomase.
Antonomasia (*gr) est vocabulum, quod sine nomine positum loco ejus fungitur, ut est Arma virumque cano et intelligitur Aeneas,
Diomède, de Part. orat., col. 452, ed. Putsch.
Anthonomazia... se fay cant hom per excellensa pauza en loc de nom propri alcu nom qu'es comus... Per apostol, Paul enten.
Leys d'amors, fol. 131.
L' antonomase... se fait quand on pose par excellence au lieu d'un nom propre aucun nom qui est commun... Par apôtre, il entend Paul.
CAT. ESP. PORT. IT. Antonomasia.
Antidotari, s. m., antidotaire, dispensaire.
Fasson las confeccions ses tota sophisticacion, aisi com l' antidotaris o comanda.
Cartulaire de Montpellier, fol. 128.
Qu'ils fassent les compositions sans aucun mélange, ainsi comme le dispensaire le commande.
ESP. PORT. IT. Antidotario.
Antifona, Antifena, s. f., bas lat. antiphona, antienne, sorte de poésie.
Antiphona se disait dans la basse latinité d'un chant ecclésiastique, quand deux choeurs chantaient alternativement les versets d'un psaume ou d'une hymne.
On lit, dans un des manuscrits des troubadours, ce titre d'une pièce en
*gr (N. E. Frase larga en griego) Quando Deo tribuuntur membra vel partes, id juxta humanam affectionem quidem dicitur, sed intelligitur convenienter Deo.
S. Athanas., Dial. I, de Trin., t. II, p. 164.
Antropospatos es cant alcuna proprietat d'ome hom aplica e attruibuish a Dieu, e pel contrari. Leys d'amors, fol. 141.
L' antropospate est quand on applique et attribue à Dieu quelque propriété de l'homme, et par le contraire.