Mostrando las entradas para la consulta amics chapurriau ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta amics chapurriau ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

sábado, 24 de octubre de 2026

Ballades et danses. Mort m'an li semblan que ma dona m fai ++

Ballades et danses.

Lo Decamerón en chapurriau, Giovanni Boccaccio, Llibre de cuentos. Texto complet

I. 

Mort m'an li semblan que ma dona m fai
e li seu bel oil amoros e gai.
Qu'eu non trob conseil, s'eu de li non l'ai;
per qu'eu joinchas mas denant li venrai,
preiant humilment, quant far o poirai?
que m facha socors, sevals d'un dolz bai.
Lo seus cors es blancs com neus sobre glai,
fresca sa colors cum rosa de mai,
e l seu cabil sor cum aurs, de que m plai,
dolza e plaisens plus qu'eu dir non sai.
Anc Deus non en fes de tant bela mai,
ni non volc que fos, per qu'eu l'amarai
de bon cor toz temps tant quant eu viurai
e pos serai morz, s'eu lo poder n'ai.
Mos Bels Conorz val d'autras tantas mai
cuma aurs vil (?) veire soz un ric palai.

II.

D'amor m'estera ben e gent,
s'eu ma dona vis plus sovent.
Balada faz ab coindet son,
qu'a ma bela don a randon,
quar ai estat tant lonjament.
E prec, si plaz, no m'ochaison,
quar estauc sai en Aragon
ab lo rei qu'a bon prez valent.
Mais on qu'eu sia seus mi son,
e vauc m'en lai ad esperon
per descolpar de falliment.
Gen me feiron mei oil ric don,
quant mi mostreron sa faison
e sa bela bocha rizent.
Bella domna, gentil faizon,
que baisson amor per nient.
Balada, vai ad esperon
e saluda m leis de cui son,
quar manten valor e jovent.

III.

Coindeta sui, si cum n'ai greu cossire,
per mon marit, quar ne l voil ne l desire.
Qu'eu be us dirai per que son aissi drusa:
quar pauca son, joveneta e tosa,
e degr' aver marit, dont fos joiosa,
ab cui toz temps pogues jogar e rire.
Ja Deus no m sal, si ja'n sui amorosa:
de lui amar mia sui cobeitosa,
anz, quant lo vei, ne son tant vergoignosa
qu'eu prec la mort que l venga tost aucire.
Mais d'una ren m'en son ben acordada:
si l meus amics m'a s'amor emendada,
ve l bels espers, a cui me son donada;
plaing e sospir, quar ne l vei ne l remire.
E dirai vos de que m sui acordada:
que l meus amics m'a longament amada;
ar li sera m'amors abandonada
e l bels espers, qu'eu tant am e desire.
En aquest son faz coindeta balada
e prec a toz que sia loing cantada
e que la chant tota domna ensegnada
del meu amic, qu'eu tant am e desire.


IV.

Pres soi ses faillencha
en tal bevolencha,
don ja no m partrai;
e quan m'en pren sovenencha
d'amor conssi m vai,
tot quan vei m'es desplazencha,
e tormenz qu'ieu n'ai m'agencha
per leis qu'ieu am mai.
Hai, s'en brieu no la vei, brieumen morrai.
En amor londana
ha dolor probdana:
per mi eis o sai,
sospir e'n dic hai.
Mortz fos ieu, que l via es plana,
quar non hai razon certana,
d'anar soven lai.
Hai, s'en brieu no la vei, brieumen morrai.
Ses par de proecha
es e de belecha,
ab fi prez verai;
e sa naturals blanchecha
sembla nieus quant chai,
e la calors no i es mecha
pegnen, anz sobra freschecha
de roza de mai.
Hai, s'en brieu no la vei, brieumen morrai.

Biographies, Guillems de Capestaing + Peire Vidals + Bertrans de Born

Biographies des troubadours. 

I.

Guillem de Cabestaing. Li dous consire que m don’ amors soven,

Guillems de Capestaing si fo us cavalliers de l'encontrada de Rossilhon que confinava con Cataloigna e con Narbones. Mout fo avinenz hom de la persona e prezatz d'armas e de servir e de cortesia. Et avia en la soa encontrada una dompna que avia nom ma dompna Sermonda, moilher d'en Raimon de Castel-Rossilhon, qu'era mot rics e gentils e mals e braus e fers et orgoillos. E'n Guillems de Capestaing si amava la dompna per amor, e cantava de lieis e'n fazia sas cansons. E la dompna qu'era joves e gentils e bella e plaissenz si ll volia ben maior que a ren del mon. 
E fon dich a'n Raimon de Castel-Rossilhon. Et el, cum hom iratz e jelos, enqueric lo faich e saup que vers era, e fetz gardar la moilher fort. 
E quand venc un dia, Raimons de Castel-Rossilhon trobet passan Guillem de Capestaing ses gran compaignia, et aucis lo, e trais li lo cor del cors e 
fetz lo portar a un escudier a son alberc, e fetz lo raustir e far pebrada e fetz lo dar a manjar a la moilher. E quand la dompna l'ac manjat, en Raimons li dis aque el fo. Et ella, quand o auzi, perdet lo vezer e l'auzir; e quand ella revenc si dis: “Seigner, ben m'avetz dat si bon manjar que ja mais no n manjarai d'autre.” E qand el auzi so qu'ella dis, el correc 
sobre lieis ab l'espaza e volc li dar sus en la testa. Et ella s'en anet al balcon e se laisset cazer jos, e fon morta. La novella cors per Rossilhon e per tota Cataloigna qu'en Guillems de Capestaing e la dompna eran enaissi malamen mort, e qu'en Raimons de Castel-Rossilhon avia dat lo cor d'en Guillem a manjar a la dompna. Mout en fo grans dols e grans tristezza per totas las encontradas, e l reclams venc davan lo rei d'Aragon que era seigner d'en Raimon de Castel-Rossilhon e d'en Guillem de Capestaing. E venc s'en a Perpignan en Rossilhon, e fetz venir Raimon de Castel-Rossilhon denan si. E quan fo vengutz, si l prendre fetz e tolc li totz sos chastels e ls fetz desfar, e tolc li tot quant el avia, e lui en menet en preisson. Guillem de Capestaing e la dompna fetz penre e fetz los portar a Perpignan e metre en un monumen denan l'uis de la gleiza, e fetz desseignar desobre l monumen cum ill erant estat mort; et ordenet per tot lo comtat de Rossillon que tuit li cavalier e las dompnas lor venguesson far anoal chascun an; e'n Raimons de Castel-Rossilhon moric dolorosamen en la preison del rei d'Aragon.

(Vore Lo Decamerón en chapurriau, Guiglielmo Guardastagno + Guiglielmo del Rosselló)

COR DE MARE, noviala, Luis Arrufat Jarque, Vallchunquera, Valjunquera

II. 

Pierre Vidal. Peire Vidal, Vidals

Peire Vidals, si com ieu vos ai dig, s'entendia en totas las bonas domnas e crezia que totas li volguesson be per amor. E si s'entendia en ma domna n'Alazais, qu'era molher d'en Barral, lo senhor de Marselha, lo quals volia melhs a Peire Vidal qu'az ome del mon, per lo ric trobar e per las ricas folias que Peire Vidals dizia e fazia; e clamavan se abdui Rainier. E Peire Vidals si era privatz de cort e de cambra d'en Barral plus qu'ome del mon. E'n Barrals si sabia be que Peire Vidals se entendia en la molher, e tenia lo i a solatz e tuit aquilh qu'o sabion e si s'alegrava de las folias qu'el fazia ni dizia. E la domna o prendia en solatz, si com fazian totas las autras domnas, en que Peire Vidals s'entendia, e cascuna li dizia plazer e lh prometia tot so que lh plagues e qu'el demandava; et el era si savis que tot o crezia. E quan Peire Vidals se corrossava ab ela, en Barrals fazia ades la patz e lh fazia prometre tot so qu'el demandava. 
E quan venc un dia, Peire Vidals si saup qu'en Barrals s'era levatz e que la domna era tota sola en la cambra. Peire Vidals intra en la cambra e venc s'en al leit de ma domna n'Alazais e troba la dormen, et aginolha se davan ella e baizet li la boca. Et ela sentit lo baizar e crezet que fos en Barrals, e rizen ella se levet, e vit qu'el era l fols de Peire Vidal e comenset a cridar et a far gran rumor. E vengron las donzelas de lains, 
quant o auziron, e demanderon: "Quez es aisso?" E Peire Vidals s'en issit 
fugen, e la domna mandet per en Barral, e fetz li gran reclam de Peire Vidal, que la avia baizada; e ploran l'en preguet qu'el en degues penre venjansa. Et en Barrals, si com valens hom et adregz, si pres lo fait a solatz e comenset a rire et a repenre la molher, car ela avia faita rumor d'aisso que l fols avia fait: mas non la poc castiar qu'ela non mezes en gran rumor lo fait e cercan et enqueren lo mal de Peire Vidal, e grans menassas fazia de lui. Peire Vidals per paor d'aquest fait montet en una nau et anet s'en en Genoa. E lai estet tro que pueis passet outra mar ab 
lo rei Richart, que lh fo mes en paor que ma domna n'Alazais li volia far 
perdre la persona. Lai estet longa sazo, e lai fetz maintas bonas chansos, recordan del baizar qu'el avia emblat. E dis en una chanso que dis
"Ajostar e lassar,"
que de leis non avia agut negun guizardo: 
"mas un petit cordo;
si aigui, qu'un mati
intrei dins sa maizo
e lh baizei a lairo
la boca e l mento."
Et en autre loc el dis:
"Plus honratz fora qu'om natz,
si l bais emblatz mi fos datz
o neis autreiatz."
Et en autra chanso el dis:
"Be m bat amors ab las vergas qu'eu colh,
car una vetz en son reial capdolh
l'emblei un bais, don tan fort mi sove.
Ai! Tan mal viu qui so qu'ama no ve."
Aissi estet longa sazo outra mar, que non auzava venir ni tornar en Proensa. E'n Barrals que li volia aitan de be, com avetz auzit, si preguet tan sa molher, qu'ela li perdonet lo fait del baizar e lo i autreget en do. E'n Barrals si mandet per Peire Vidal e si l fes mandar gracia e bona volontat de sa molher, e que vengues a sa molher. Et el venc ab gran alegreza a Marselha, et ab gran alegreza fo receubutz per en Barral e 
per ma domna n'Alazais. E autreget li lo baizar en do qu'el li avia emblat, 
[e fo li tot perdonat.] don Peire Vidals fetz esta chanso que ditz:
[la qual vos auziretz.]

III. 

Bertran de Born. Ieu m’escondisc, dompna, que mal non mier ++


Ben avetz entendutz los mals qu'en Bertrans de Born remembret que l reis d'Arago avia fachs de lui e d'autrui. Et a chap d'una gran sazo, qu'el n'ac apres d'autres mals qu'el avia fachs, si lo lh volc retraire en un autre sirventes. E fo dich a'n Bertran qu'un chavalier avia en Arago, que avia nom (nEspanhols) n'Espanhols, et avia un bo chastel mout fort que avia nom Castellot et era proprietatz d'en Espanhol et era en la frontereza dels Sarazis, don el fazia gran guerra als Sarazis. E l reis si entendia mout en aquel chastel, e venc un jorn en aquela encontrada, e nEspaingnols si lh venc encontra per servir lo e per envidar lo al sieu chastel, e menet lo charamen, lui ab tota soa gen. E l reis, quan fo dedintz lo chastel, lo fetz penre et menar deforas e tolc li lo chastel. -
E fo vertatz que, quan lo reis venc al servizi del rei Henric, lo coms de Tolosa si l desconfis en Guasconha e tolc li be cinquanta chavaliers; e l reis Henrics li det tot l'aver que lh chavalier devian pagar per la reenzo, et el no l paguet, l'aver, als chavaliers, anz l'en portet en Arago. E lh chavalier eissiron de preiso e pagueron l'aver. - E fo vertatz qu'us joglars, que avia nom Artusetz, li prestet dos cens marabotis, e menet lo ben un an ab se e no lh en det denier. E quan venc un dia, Artusetz joglars si si mesclet ab un Juzieu, e lh Juzieu li vengron sobre e nafreron 
Artuset malamen, lui et un son conpanho. Et Artusetz e l companhs auciseron un Juzieu, don li Juzieu aneron e reclam al rei e pregueron lo qu'el en fezes vendeta e que lor des Artuset e l conpanho per aucire, e qu'ilh li darian dos cens marabotis. E l reis los lor donet amdos e pres los dos cens marabotis. E lh Juzieu los feiron ardre lo jorn de la Nativitat de Crist, si com dis Guilhems de Bergueda en un sieu serventes dizen en el mal del rei:
“E fetz una mespreiso
don hom no l deu razonar,
que l jorn de la naissio
fetz dos crestias brusar:
Artus ab autre son par,
e no degra aissi jutjar
a mort ni a passio
dos per un Juzieu fello."
Don us autre, que avia nom Peire joglars, li prestet deniers e chavals, et aquel Peire joglars si avia grans mals dichs de la vielha reina d'Englaterra, la quals tenia Font-Ebrau, que es una abadia, on se rendon totas las vielhas richas. Et ela lo fetz aucire per paraula del rei d'Arago.
E totz aquestz laitz fachs remembret en Bertrans de Born al rei d'Arago en aquest sirventes que dis:
los cendatz grocs, indis" et cetera.
___
Lo reis Henrics d'Englaterra si tenia assis en Bertran de Born dedintz Autafort e l combatia ab sos edificis, que mout li volia gran mal, quar el crezia que tota la guerra que l reis joves, sos filhs, l'avia facha, qu'en Bertrans la lh agues facha far, e per so era vengutz denan Autafort per lui deseretar. E l reis d'Arago venc en l'ost del rei Henric denan Autafort. E quan Bertrans o saup, si fo mout alegres que l reis d'Arago era en l'ost, per so qu'el era sos amics especials. E l reis d'Arago si mandet sos messatges dintz lo chastel, qu'en Bertrans li mandes pa e vi e charn, et 
el si l'en mandet assatz. E per lo messatge per cui el mandet los presens, el li mandet pregan qu'el fezes si qu'el fezes mudar los edifizis e far traire en autra part, que l murs on ilh ferian era tot rotz. Et el, per gran aver del rei Enric, el li dis tot so qu'en Bertrans l'avia mandat a dir. E l reis Henrics si fetz metre dels edifizis plus en aquela part on saup que l murs era rotz, e fo lo murs ades per terra e l chastels pres.
E'n Bertrans ab tota sa gen fo menatz al pavilho del rei Henric, e l reis lo 
receup mout mal, e l reis Henrics si lh dis: "Bertrans, Bertrans, vos avetz dich que anc la meitatz del vostre sen no us ac mestier nuls temps; mas sapchatz qu'ara vos a el be mestier totz." "Senher," dis en Bertrans, 
“el es be vers qu'ieu o dissi, e dissi be vertat." E l reis dis: "Ieu cre be qu'el vos sia aras falhitz." "Senher" dis en Bertrans, “be m'es falhitz."
"E com?" dis lo reis. "Senher," dis en Bertrans, “lo jorn que l valens joves reis, vostre filhs, morit, ieu perdei lo sen e l saber e la connoissensa."
E l reis, quant auzit so qu'en Bertrans li dis en ploran del filh, venc li grans dolors al cor de pietat et als uolhs, si que no's poc tener qu'el no 
pasmes de dolor. E quan el revenc de pasmazo, el crida e dis en ploran: "En Bertrans, en Bertrans, vos avetz be drech et es be razos, si vos avetz perdut lo sen per mo filh, qu'el vos volia mielhs que ad home del mon. Et ieu, per amor de lui, vos quit la persona e l'aver e l vostre castel, e vos ren la mia amor e la mia gracia, e vos do cinc cens marcs d'argen per los dans que vos avetz receubutz." E'n Bertrans si lh chazet als pes, referen li gracias e merces. E l reis ab tota la soa host s'en anet.

miércoles, 21 de octubre de 2026

Marcabrun. A la fontana del vergier, ++

Marcabrun. 

Marcabrus, Marcabruns, Marcabrun, Marcabrunela,

I. Ms. de Paris, fr. 856, fol. 173c (C). - Appel, Provenzalische Chrestomathie, p. 96 (Ap.); Crescini, Manualetto provenzale, Verona 1892 - 94, p. 12 s. 
II. Mss. A C I K R T. Appel, Provenzalische Chrestomathie, p. 101 s. (Ap.). 
III. Ms. du Vaticain 5232, fol. 27a (A), Mss. de Paris, fr. 856, fol. 177a (C), fr. 22543, fol. 5b (R). - Diez, Leben und Werke der Troubadours, 2e éd. Leipzig 1882, p. 37 ss.

I. 

on l'erb' es vertz josta l gravier,
a l'ombra d'un fust domesgier,
en aiziment de blancas flors
e de novel chant costumier,
trobei sola, ses companhier,
cela que no volc mon solatz.
So fon donzel' ab son cors bel,
filha d'un senhor de castel;
e quant eu cugei que l'auzel
li fesson joi e la verdors,
e pel dous termini novel,
e que entendes mon favel,
tost li fon sos afars camjatz.
Dels olhs ploret josta la fon
e del cor sospiret preon.
“Jesus,” dis ela, “reis del mon,
per vos mi creis ma grans dolors,
quar vostra anta mi cofon,
quar li melhor de tot est mon
vos van servir, mas a vos platz.
Ab vos s'en vai lo meus amics,
lo bels e l gens e l pros e l rics;
sai m'en reman lo grans destrics,
lo deziriers soven e l plors.
Ai, mala fos reis Lozoics
que fai los mans e los prezics,
per que l dols m'es el cor intratz!” 
Quant eu l'auzi desconortar,
ves leis vengui josta l riu clar.
“Bela,” fi m eu, “per trop plorar
afola cara e colors;
e no vos qual dezesperar,
que cel que fai lo bosc folhar
vos pot donar de joi assatz.”
“Senher,” dis ela, “ben o cre
que Deus aia de mi merce
en l'autre segle per jasse,
quon assatz d'autres peccadors;
mas sai mi tol aquela re
don jois mi crec; mas pauc mi te,
que trop s'es de mi alonhatz.” 

Lo Decamerón en chapurriau, Giovanni Boccaccio, Llibre de cuentos. Texto complet

II. 

trobei pastora mestissa,
de joi e de sen massissa.
E fon filha de vilana,
cap' e gonel' e pelissa
vest e camiza treslissa,
sotlars e caussas de lana.
Ves leis vinc per la planissa:
“Toza,” fi m eu, “res faitissa,
dol ai gran del ven que us fissa.”
“Senher,” so dis la vilana,
“merce Deu e ma noirissa,
pauc m'o pretz si l vens m'erissa,
qu'alegreta sui e sana.”
“Toza,” fi m eu, “cauza pia
destoutz me sui de la via,
per far a vos companhia;
quar aitals toza vilana
no pot ses parelh paria
pastorgar tanta bestia
en aital loc tan soldana.”
“Don,” fetz ela, “qui que m sia,
ben conosc sen o folia.
La vostra parelharia,
senher,” so dis la vilana,
“lai on se tanh si s'estia,
que tals la cui' en bailia
tener, no n a mas l'ufana.”
“Toza de gentil afaire,
cavaliers fon vostre paire
que us engenret en la maire,
car fon corteza vilana.
Con plus vos gart, m'es belaire,
e per vostre joi m'esclaire,
si fossetz un pauc humana.”
“Don, tot mon linh e mon aire
vei revertir e retraire
al vezoig et a l'araire,
senher,” so dis la vilana;
“mas tals se fai cavalgaire
qu'atrestal deuria faire
los seis jorns de la setmana.”
“Toza,” fi m eu, “gentils fada
vos adastret, quan fos nada,
d'una beutat esmerada
sobre tot' autra vilana:
e seria us ben doblada
si m vezi' una vegada
sobeira e vos sotrana.”
“Senher, tan m'avetz lauzada,
que tota 'n sui enoiada.
Pos en pretz m'avetz levada,
senher,” so dis la vilana,
“per so n auretz per soudada
al partir 'bada, fol, bada!'
e la muz'a meliana.”
“Toza, fel cor e salvatge
adomesg' om per uzatge.
Ben conosc al trespassatge
qu'ab aital toza vilana
pot hom far ric companhatge
ab amistat de coratge,
quan l'us l'autre non engana.”
“Don, hom coitatz de folatge
jur' e pliu e promet gatge.
Si m fariatz homenatge,
senher,” so dis la vilana;
"mas ges per un pauc d'intratge
no volh de mon piuzelatge
camjar per nom de putana." 
"Toza, tota creatura
revertis a sa natura.
Parelhar parelhadura
devem eu e vos, vilana,
a l'abric lonc la pastura:
que melhs n'estaretz segura
per far la cauza doussana."
"Don, oc; mas segon dreitura
cerca fols sa folatura,
cortes cortez' aventura,
e l vilas ab la vilana.
En tal loc fai sens fraitura
on hom non garda mezura,
so ditz la gens anciana."
"Toza, de vostra figura
non vi autra plus tafura
ni de son cor plus trefana."
"Don, lonh anetz;...
que tals bad' en la peintura
qu'autre n'espera la mana."

III.

Dirai vos en mon lati
de so qu'eu vei e que vi:
l segles non cuit dure gaire,
segon qu'escriptura di,
qu'eras faill lo fills al paire
e l pair' al fill atressi.
Desviat a son cami
jovens que torn' a decli,
e donars qu'era sos fraire,
va s'en fugen a tapi,
c'anc dons Costans, l'enganaire,
joi ni joven non jauzi.
Soven de pan e de vi
noiris rics hom mal vezi,
e si l tengues de mal aire,
segurs es de mal mati,
si no i ment lo gazaignaire
don lo reproviers eissi.
Lo mounier jutg' al moli;
qui ben lia ben desli;
e l vilans ditz tras l'araire:
bons fruitz eis de bon jardi
et avols fills d'avol paire
e d'avol caval rossi.
Eras naisson dui poilli,
beill, burden, ab saura cri,
que s van volven de blanc vaire
e fan semblan aseni:
jois e jovens n'es trichaire
e malvestatz eis d'aqui.
Moilleratz a sen cabri,
c'a tal para lo coissi
don lo cons esdeven laire;
que tals ditz: "Mos fills mori",
que anc ren no i ac a faire:
gardatz sen ben bedoi.
Re no m val s'eu los chasti,
c'ades retornon aqui,
e pois un non vei estraire
moillerat del joc coni,
an lo tondres per lo raire
Marcabrus d'aquel trahi.

jueves, 10 de septiembre de 2026

Vezin, Vezi, Vicinitat, Vecinitat, Vezinetat, Vezinat, Vezinesc, Vesiage, Convicin, Vezoig, Via - Obviar

Vezin, Vezi, adj., lat. vicinus, voisin, proche.
Aitan vezis com es lo detz de l' ongla.
(chap. Tan veí com es lo dit de la ungla.)
A. Daniel: Lo ferm voler.
Aussi voisin comme est le doigt de l'ongle.

ungla, ungles, uña, uñas; Tan veí com es lo dit de la ungla.

Subst. Que la lais a sos vezis.
P,. Cardinal: Un decret.
Qu'il la laisse à ses voisins.
- Concitoyen, citoyen, habitant d'un même lieu.
Baluze, t. II, col. 1003, Not. ad Capit., traduit le mot vicino, qu'on trouve dans un passage de (la) loi des Allemands (Lex alam., cap. 36, §. 3), par civi:
Vicino, civi, ejusdem loci incolæ. Hispani hodiè vezino vocant quem latini civem dicebant: Vezino de Madrid.
On lit dans Pétrarque:
Pianga Pistoia e i cittadin perversi
Che perdut' hanno si dolce vicino.
Petrarca, Son.: Piangete. 
Voyez Denina, t. II, p. 261.
Nulh hom de Condom, vezis ni autre.
Negun borgues, o vezin de Condom.
Coutume de Condom.
Nul homme de Condom, citoyen et autre.
Nul bourgeois, ou citoyen de Condom.
Menspreza sos vezis.
Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus.
Méprise ses concitoyens.
CAT. Vehi. ESP. Vecino. PORT. Vizinho. IT. Vicino. (chap. Veí, veíns, veína, veínes.)

Sense notissies de Gurb, traducsió al chapurriau


2. Vicinitat, Vecinitat, Vezinetat, s. f., lat. vicinitatem, voisinage, proximité, interstice.
Tota affinitat e tota vicinitat. Cartulaire de Montpellier, fol. 183.
Toute affinité et tout voisinage.
Amistat, parentat, afenitat ni vezinetat.
Cout. d'Alais. Arch. du Roy., K, 704.
Amitié, parenté, affinité et voisinage.
Las vecinitats entre la camba e la coyssa. Trad. d'Albucasis, fol. 64.
Les interstices entre la jambe et la cuisse.
ESP. Vezindad (Vecindad). IT. Vicinità, vicinitate, vicinitade. 
(chap. Vessindat, vessindats.)

3. Vezinat, s. m., voisinage.
Per c' omz ditz: Sa cort a clausa
Que es en bon vezinat.
G. Olivier d'Arles, Coblas triadas.
C'est pourquoi on dit: Sa cour a close qui est en bon voisinage.
CAT. Vehinat. IT. Vicinato. (chap. Veinat, veinats.)

4. Vezinesc, s. m., voisinage.
Per precs ni per vezinesc ni per parentesc. Cartulaire de Montpellier, fol. 112.
Par prières ni par voisinage ni par parenté.

5. Vesiage, s. m., voisinage.
Per carta de vesiage. 
Sera tengut de far... las solemnitatz de vesiage, selon la costuma.
Fors de Bearn, p. 1096 et 1093.
Par charte de voisinage.
Sera tenu de faire... les solennités de voisinage, selon la coutume.

6. Convicin, adj., voisin, proche.
Las autras ylas de mar convicinas. Cat. dels apost. de Roma, fol. 61.
Les autres îles de mer voisines.
(chap. Conveí, conveíns, conveína, conveínes. ESP. Convecino.)

Vezoig, s. m., bêche.
Al vezoig et al araire.
Marcabrus: L' autr' ier.
A la bêche et à l'araire.

Via, s. f., lat. via, voie, chemin, route, conduit, fois.
Voyez Muratori, Diss. 33.
Ieu m' en part, e segrai autra via.
Folquet de Marseille: Sitot me.
Je m'en sépare, et je suivrai autre voie.
Cassayre, cant a tendut al hors, e li geta mel per la via.
V. et Vert., fol. 23.
Chasseur, quand il a tendu à l'ours, et lui jette miel par le chemin.
Obre las vias de suzor, per que fa suzar. Eluc. de las propr., fol. 205.
(chap. Obri les víes de suó, per lo que fa suá.)
Ouvre les voies de sueur, c'est pourquoi il fait suer.
Fig. Per la via de paupretat. V. et Vert., fol. 30.
Par la voie de pauvreté.
Porta del cel, via de salvamen.
Guillaume d'Autpoul: Esperansa.
Porte du ciel, voie de salut.
- Moyen.
Per via de appellatio. Statuts de Provence. Julien, t. I, p. 91.
Par voie d'appel.
Loc. Lo vai meten en via
D' abreviamen de jorns e de sos ans.
B. Carbonel de Marseille, Coblas triadas.
Le va mettant en voie d'accourcissement de jours et de ses ans.
E 'ls desviatz mostron als justz la via.
P. Cardinal: Un sirventes.
Et les déviés montrent aux justes la voie.
Devedon renou e raubaria,
Et elh fan lo, e d' elhs pren hom la via.
Pons de la Garde: D' un sirventes.
Ils défendent usure et escroquerie, et ils le font, et d'eux on prend la voie.
Lur jois sec la via plana.
Marcabrus: El mes quan.
Leur joie suit la voie unie.
C' aissi tengues ma via plana.
P. Vidal: Abril issic.
Qu'ainsi je tinsse mon chemin uni.
Jois se pert, e pretz ten sa via.
Guillaume de Montagnagout: Leu chansoneta.
Joie se perd, et mérite tient sa voie (s'en va).
Amistatz dechai,
Car a trobat jovens sa via.
H. Catola ou Marcabrus: Amics.
Amitié déchoit, car gaîté a trouvé son chemin (s'en est allée).
- Adverbial. Hors.
Li ome de la terra lo feron anar via de la terra. V. de Guillaume de la Tour.
Les hommes de la terre le firent aller hors de la terre.
ANC. FR. Va ta voie, fet-il, bricon.
D'autre part vint Renart sa voie.
Ainz chevauche moult bel sa voie.
Roman du Renart, t. III, p. 48, 5 et 45.
CAT. ESP. (Vía) PORT. IT. Via. (chap. Vía, víes, com les del tren; camí, camins, com lo llibre de Delibes que vach traduí al chapurriau.)

Lo Camí (Miguel Delibes) en chapurriau

Adv. comp.
Que vagua dreita via vezer sant Honorat. V. de S. Honorat.
(chap. Que vaigue dreta vía a vore a San Honorat.)
Qu'il aille droite voie (directement) voir saint Honorat.
Per bon esper enriquis
Paubr' om manta via. 
P. Milon: Si com lo.
Par bon espoir il enrichit pauvre homme mainte fois.
Vai doblan tota via 
L' amors e la benvolensa.
Augiers: Per vos belha.
Va toute fois (toujours) doublant l'amour et la bienveillance.
Com la flor c' om retrai
Que totas vias vai
Contr' el solelh viran.
Pierre d'Auvergne: D' un sonet.
Comme la fleur qu'on rapporte qui toutes fois (toujours) va contre le soleil tournant.
Interj. comp. Ieu aug que la gaita cria:
Via sus! qu' ieu vey lo jorn
Venir apres l' alba.
Bertrand d'Allamanon: Us cavaliers. 
J'entends que la sentinelle crie: (En) route sus! vu que je vois le jour venir après l'aube.
ANC. FR. Mès totes voies fu la chose menée à tant. Villehardouin, p. 109.
Toutes voies vérité a telle propriété singulière que tant plus est foulée, de tant plus se ressourt. Œuvres d'Alain Chartier, p. 435.
Voyez Cap, Mettre, Mont.
CAT. Totavia. ESP. (Todavía) PORT. Todavia. IT. Tuttavia. (chap. Encara.)

2. Vialia, s. f., voie, moyen.
Per las vialias de misericordia.
Que non perda las vialias de misericordia.
Trad. de Bède, fol. 66 et 56.
Par les voies de miséricorde.
Qu'il ne perde pas les voies de miséricorde.

3. Viatge, Viagge, s. m., voyage, route, direction.
Pueis farem breu viatge
Sovendet, e breu cami.
Arnaud de Marueil: Belh m' es.
Puis nous ferons court voyage souvent, et court chemin.
Ben ha tengut dreg viatge
L' auzel.
Pierre d'Auvergne: Rossinhol.
Bien a tenu droite route l'oiseau.
Util... als viandans per que lor viagge sia diligens. Eluc. de las propr., fol. 77.
Utile... aux voyageurs pour que leur voyage soit rapide.
Fig. De ben amar sai segr' el dreg viatge.
G. Faidit: Si anc.
De bien aimer je sais suivre le droit chemin.
Adv. comp. Cansons, vai t en dreg viatge
Lai on il es.
Peyrols: Per dan que.
Chanson, va-t'en droite route (directement) là où elle est.
CAT. Viatge. ESP. Viage (Viaje). PORT. Viagem. IT. Viaggio. (chap. Viache, viaches; v. viachá, viajá.)

4. Viador, s. m., lat. viator, voyageur.
En la ment d' un chascun viador. Doctrine des Vaudois.
Dans l'esprit d'un chacun voyageur.
ANC. FR. Si du hault Dieu la grâce ne soustient
Le viateur. 
J. Bouchet, Triom. de François Ier, fol. 135.
CAT. ESP. Viador. IT. Viatore.

5. Vianar, v., voyager.
Vianar volgra.
Augiers: Totz temps serai.
Je voudrais voyager.
Part. prés. Chascuns es viananz.
Folquet de Romans: Quan be.
Chacun est voyageant. 
Subst. E 'l chaitieu mon desprezar
On passam cum vianans. 
Folquet de Marseille: Si cum.
Et mépriser le chétif monde où nous passons comme voyageurs.

6. Viandan, Vianda, s. m., voyageur.
Rauba gleizas ni viandans. 
Giraud de Borneil: Per solatz.
Dérobe églises et voyageurs.
Albergar los viandans. V. et Vert., fol. 73.
Héberger les voyageurs.
Somonatz vianda ni romeu. V. de Pierre Pélissier.
Que vous avertissiez voyageur et pèlerin.
ANC. CAT. Viandant. ESP. PORT. IT. Viandante. (chap. Viandán, vianán, caminán, viachán; viandans, vianans, caminans, viachans.)

7. Viandela, s. f., viandelle, sorte de poésie.
En redondels e viandelas. Leys d'amors, fol. 25.
En rondeaux et en viandelles.
8. Aviar, v., s'acheminer, se diriger.
Part. pas. Anc pietz non fon vianans aviatz
Qu' ieu fui.
Augier: Totz temps serai.
Oncques pire ne fut voyageur dirigé que je fus.
- Disposer, préparer.
Part. pas. Quan lor afars es aviatz.
Giraud de Borneil: Alegrar.
Quand leur affaire est disposée.
ANC. FR. Qui bien set dire et rimoier,
Bien doit sa science avoier.
Fabl. et cont. anc., t. III, p. 264.
Car par ce les avoies tout droit et achemines.
Jehan de Meung, Test., v. 394.
Et Jupiter les desvoyez avoye.
Cl. Marot, t. 1, p. 255.
CAT. ESP. PORT. Aviar. IT. Avviare. (chap. Aviá : ficá en camí.)

9. Desviament, Desviamen, Deviament, Deviamen, s. m., déviation.
Las sortz e las esperas e los desviamens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Les sorts et les sphères et les déviations.
Contra drech no pot haver deviament. Eluc. de las propr., fol. 6.
Contre droit ne peut avoir déviation.
ANC. CAT. Desviament. ANC. ESP. Desviamiento. PORT. Desviamento. IT. Disviamento. (chap. Desviamén, desviamens; desviassió, desviassions.)

10. Desviar, v., lat. deviare, dévier, détourner, faire changer de direction.
Lo doutz chan d' un auzel,
Que chantava en un plais,
Me desviet l' autr' ier.
Giraud de Borneil: Lo doutz.
Le doux chant d'un oiseau, qui chantait dans un taillis, me détourna l'autre jour.
An de plaitz cort establia,
Et es vaudes qui 'ls ne desvia. 
P. Cardinal: Ab votz.
Ils ont de plaids cour établie, et est vaudois qui les en dévie.
Fig. Non es hom carnal
Que ja pogues desviar mon talan.
Cadenet: Ab leyal.
Il n'est pas homme charnel qui désormais pût détourner mon désir.
Es fols qui no s desvia
De so don no s pot jauzir.
Elias de Barjols: Morir pogr' ieu.
Est fou qui ne se détourne pas de ce dont il ne peut jouir.
L' aiga, que sol far son cors
Per las nars, desvia s' aillors.
Deudes de Prades, Auz. cass.
L'eau, qui a coutume de faire son cours par les narines, se détourne ailleurs.
Part. pas. Torno 'ls erratz desviatz en la fe.
Guillaume de Montagnagout: Del tot vey.
Les égarés déviés retournent à la foi.
Subst. E 'ls desviatz mostron als justz la via.
(chap. Y los desviats mostren (amostren, enseñen) als justs la vía : lo camí.)
P. Cardinal: Un sirventes.
Et les déviés montrent aux justes la voie.
ANC. FR. Atant s'est cil desavoiez 
De la voie où avoiez iere.
Fabl. et cont. anc., t. III, p. 35.
Por avoier gent desvoiée. Roman de la Rose, v. 19374.
CAT. ESP. PORT. Desviar. IT. Disviare. (chap. Desviá, desviás : yo me desvío, desvíes, desvíe, desviem o desviam, desviéu o desviáu, desvíen; desviat, desviats, desviada, desviades; desviaré; desviaría; si yo me desviara.)

11. Enviar, v., envoyer.
Ieu no l' aus mo messatg' enviar.
Folquet de Romans: Meravilh me.
Je ne lui ose mon message envoyer.
Fig. Si l' esgartz messongiers no fo
Dels huelhs que sap gent enviar.
Sordel: Bel m' es ab.
Si ne fut mensonger le regard des yeux qu'elle sait gentiment envoyer.
Deu donar son argen
A selhs qu' iran, que ben fai qui envia.
Pons de Capdueil: Er nos sia.
Il doit donner son argent à ceux qui iront, vu que bien fait qui envoie.
ANC. FR. Li Sires a envoiet son angele.
Trad. des Dialogues de S. Grégoire, liv. II, ch. 3.
Dex a envoiet l'Alcora. Liv. de la Loi au Sarrasin, p. 108.
CAT. ESP. PORT. Enviar. IT. Inviare. (chap. Enviá.) 

12. Esviar, v., envoyer, diriger, mettre en chemin, acheminer.
Fig. E 'l dous terminis s' esvia,
E son li prat groc e vermeill.
Marcabrus: Bel m' es cant.
Et le doux printemps s'achemine, et les prés sont jaunes et vermeils.
Sitot mos gauz s' esvia
A tal qu' a presen no m guaba.
Rambaud d'Orange: Er quan.
Quoique ma joie se dirige vers telle qui à présent ne me raille pas.

13. Forviar, Forsviar, v., fourvoyer, déranger, détourner.
Coma 'l solelhs, que no cessa de far son torn en aisso que Dieus l' a establit, quar el no forvia l' establissamen ni 'l comandamen de Dieu.
Si poirion forsviar del cami.
Liv. de Sydrac, fol. 27 et 7.
Comme le soleil, qui ne cesse de faire son tour en ce que Dieu l'a établi, car il ne détourne l'établissement ni le commandement de Dieu.
Se pourraient détourner du chemin.
Ben poyrias forviar e venir en error. V. et Vert., fol. 40.
Bien vous pourriez (vous) fourvoyer et venir en erreur.
Fols es qui sap sa drecha via, et a son essien se forvia. V. et Vert., fol. 36.
Est fou qui sait son droit chemin, et à son escient se fourvoie.
Part. pas. Lhi efanh que so forviah el ventre de lor maire, cossi s' afolon?
Liv. de Sydrac, fol. 65.
Les enfants qui sont dérangés dans le ventre de leur mère, comment s'avortent-ils?
ANC. FR.
Cheval sans bride à tous coups se forvoye. J. Marot, t. V, p. 50.

14. Obviar, v., lat. obviare, obvier.
Per obviar a la malissa d' aucuns marchans.
Per obviar a tals oppressions.
Statuts de Provence, Julien, t. 1, p. 588, et t. II, p. 460.
Pour obvier à la malice d'aucuns marchands.
Pour obvier à de telles oppressions.
CAT. ESP. PORT. Obviar. IT. Ovviare. (chap. Obviá.)