Mostrando las entradas para la consulta Roldán ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Roldán ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

lunes, 31 de marzo de 2025

Pilar Rahola, Manuel Valls, Vargas Llosa

Pilar Rahola, Manuel Valls, Vargas Llosa
 
Pilar Rahola, Manuel Valls, Vargas Llosa
 
Nobel, primer ministro, diputada hace años


Pilar Rahola Martínez (Barcelona, 21 de octubre de 1958)​ es una filóloga, política, y periodista española, tertuliana radiofónica, y habitual de TV3 y de televisión española de ideología independentista catalana.
Fue diputada por Barcelona en el Congreso dentro del Grupo Parlamentario Mixto entre 1993 y 2000.

wiki

Pilar Rahola Martínez, wiki


​Es columnista en el diario La Vanguardia​ y es o ha sido colaboradora o tertuliana de programas radiofónicos y televisivos como Julia en la onda, 8 al día o La noria. Fue miembro del Consejo Asesor para la Transición Nacional, un organismo adscrito al Departamento de la Presidencia de la Generalidad creado en 2013 para asesorar sobre el proceso de independencia de Cataluña.

Esquerra Republicana de Catalunya, Partit per la Independència

Militante y dirigente de Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) en su carrera política, y tras su abandono de la formación siendo una de las cabezas visibles del Partit per la Independència, Rahola se autodefinió en 2006 como «de izquierda».

Fue calificada como «periodista de izquierda» en 2004, aunque se ha señalado más recientemente su acercamiento a posiciones de la centro-derechista Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).

Fue autora también en 2010 de la biografía —calificada por analistas críticos con formato «de loa»—​ de Artur Mas, presidente de CDC, de CiU y de la Generalidad de Cataluña y en la que parte de la crítica señaló en 2010 un «profundo resentimiento» hacia ERC y el tripartito de izquierdas.

Ha sido destacado su papel como «gran amiga del pueblo de Israel».También se la ha caracterizado como «hipercrítica» respecto al mundo Islámico.

Fue la única representante de Esquerra Republicana de Catalunya en el Congreso de los Diputados en la V y VI Legislatura (1993-2000), así como teniente de alcalde de Barcelona.

Formó parte de diversas comisiones de investigación, entre ellas, la comisión Roldán, que investigó el caso más grave de corrupción del último gobierno socialista (anterior a los ERE) de Felipe González.

También ha sido miembro de múltiples comisiones parlamentarias, entre ellas la comisión de exteriores.

En 1996 abandonó ERC para fundar, junto a Àngel Colom y Joan Laporta, el Partit per la Independència (PI), que no obtuvo representación parlamentaria. Tras el fracaso político del PI abandonó la política activa para volver al periodismo y la escritura.

Desde 2013 fue miembro del Consejo Asesor para la Transición Nacional, órgano de la Generalitat encargado de preparar una consulta por la independencia de Cataluña,  butifarréndum , hasta que éste fue suprimido el 27 de octubre de 2017 por el gobierno de España en aplicación del artículo 155 de la Constitución española.

Y Montoro dice que no hay malversación.

Rahola es licenciada en Filología Hispánica y Filología Catalana por la Universidad de Barcelona. Es autora de diversos libros publicados en castellano y catalán, ha colaborado con diversos periódicos españoles, como El País, y ahora es colaboradora fija del periódico La Vanguardia. También ha colaborado con el diario argentino La Nación y el periódico electrónico Diario de América que se edita en Estados Unidos.

Desde 1987 hasta 1990, fue directora de la editorial catalana Pòrtic, con diversas colecciones literarias a su mando.

Publicó, entre otros, Bella del señor de Albert Cohen y La hoguera de las vanidades de Tom Wolfe

Además, hasta 2003 fue directora de la Fundación Acta, para la difusión del pensamiento y el debate.
Como periodista, estuvo en diversos conflictos como la guerra entre Etiopía y Eritrea, la guerra de los Balcanes, la primera guerra del Golfo (desde Jerusalén), la caída del muro de Berlín, el asalto al Parlamento Ruso y el proceso de independencia de los países bálticos.

Ha sido colaboradora en varios programas de televisión como Els Matins de TV3 y 8 al día de 8tv, en ambos con Josep Cuní o Crónicas Marcianas, La noria y Sábado Deluxe de Telecinco. En la radio presentó Vis à vis, programa de entrevistas -exclusivamente a hombres- que se emitió en Ona Catalana de 2000 a 2003 y que en 2006 se adaptó a la televisión para emitirse por BTV.

Desde 2007 colabora en el programa de radio Julia en la Onda en Onda Cero, con Julia Otero, en el que da su opinión sobre diversos temas, entre los que se cuentan el nacionalismo catalán, los derechos de la mujer y el conflicto árabe-israelí. Respecto a este último tema, su posicionamiento a favor de Israel y sus críticas hacia determinados aspectos del islam la ha llevado a recibir críticas en varios medios, algunos de ellos de tendencia islámica.

Ha dado conferencias en Universidades de Argentina, Colombia, Brasil, México, Costa Rica, Israel, Perú y Chile. También las ha dado en diversas ciudades norteamericanas, entre ellas Miami, San Diego, Palm Beach, así como en Puerto Rico, en el Palacio Legislativo de Uruguay y en Panamá, donde Jordi Pujol llevaba calerons.

Diversos familiares se han dedicado a la política. Uno de ellos, Pedro Rahola, fue dirigente de la Lliga Catalana, diputado, senador, ministro sucesivamente de Marina y sin cartera en los últimos gobiernos del bienio radical-cedista durante la Segunda República y amigo de Francisco Cambó. Otro, Frederic Rahola, fue el primer Síndico de Agravios (greuges) de Cataluña tras la restauración de la Generalidad. También es familiar de Carles Rahola, intelectual catalán condenado a muerte por el franquismo en 1939. A cualquiera llaman intelectual.

Está casada y tiene tres hijos, dos de ellos adoptados en Barcelona y Siberia respectivamente. Este último no es de raza pura catalana, si conseguís la independencia lo van a mirar con malos ojos. 

En 2014 saltó la noticia de que la versión en español de su currículum en su página web personal había estado errado durante varios años, acreditándose en él dos doctorados inexistentes.
Espero que Ignacio Sorolla Vidal tenga al menos uno.

  • Aquell estiu color de vent - Editorial Pòrtic 1983. ISBN 84-7306-208-6
  • Color de verano - Editorial Pòrtic 1983. ISBN 84-7306-208-6
  • Aperitiu nocturn - Editorial Pòrtic 1985. ISBN 84-7306-260-4
  • La qüestió catalana - Editorial Columna 1993. ISBN 84-7809-515-2
  • Mujer liberada, hombre cabreado - Editorial Planeta 2000 ISBN 84-08-03499-5
  • Dona alliberada, home emprenyat - Editorial Planeta 2000 ISBN 84-08-03477-4
  • Carta a mi hijo adoptado - Editorial Planeta 2001 ISBN 84-08-03886-9
  • L'adopció un acte d'amor - Editorial Columna 2001 ISBN 84-8300-760-6
  • Carta ao meu filho adoptado - Editorial Ambar 2003 ISBN 972-43-0654-2
  • Historia de Ada - Editorial RandomHouse Mondadori 2002 ISBN 84-97590-26-6
  • 3x1: El món actual a través de 3 generacions - Editoral Plaza & Janes 2003 ISBN 84-01-38626-8
  • Catalunya, any zero -Editorial Ara llibres 2004 ISBN 84-96201-16-3
  • A favor de Israel -Editorial Certeza (2005) ISBN 84-96219-20-8
  • Atrapados en la discordia: conversaciones sobre el conflicto Israel-Palestina -Editorial Destino (2009) ISBN 978-84-2334-169-6
  • La máscara del rey Arturo -Editorial RBA libros (2010) ISBN 978-84-9867-817-8
  • La República Islámica de España -Editorial RBA libros (2011). ISBN 978-84-9867-986-1
  • El carrer de l'embut Editorial RBA libros (2013). ISBN 978-84-826-4629-9

En la misma entrevista se muestra crítica con «la izquierda antimoderna, reaccionaria y antisemita que se enamoró de Stalin y de Castro y que ahora está enamorada de Chávez» y afirma que «combate a la izquierda que siempre se enamora de monstruos»

  1.  Biografía.
  2. González Cuevas, 2010, p. 12.
  3. Congreso de los Diputados (ed.). «Ficha de Pilar Rahola en la V Legislatura».
  4. Congreso de los Diputados (ed.). «Ficha de Pilar Rahola en la VI Legislatura».
  5. directe.cat, ed. (3 de diciembre de 2012). «La Vanguardia propugna la dimissió de Mas» (en catalán).
  6.  «Onda Cero rectifica y vuelve a contar con Pilar Rahola». Diario Público. 7 de octubre de 2011.
  7. Miguel Ángel Aguilar (24 de diciembre de 2013). «Autodeterminación y referéndum». El País.
  8. Europa Press, ed. (25 de abril de 2012). «'La Noria' se para en Telecinco».
  9. Cañizares, María José (30 de diciembre de 2013). ««Glamour» independentista». ABC.
  10. «Pilar Rahola: "La ONU actúa como esclava del mundo islámico"». La Nación.com. 4 de octubre de 2006. Consultado el 15 de enero de 2014.
  11. Perednik, 2004, p. 5.
  12. del Cañuelo, 2013, p. 7.
  13. Moreras, Jordi (2012). «Country surveys: Spain (páginas 545-562)». Yearbook of Muslims in Europe, Volumen 4 (en inglés). (editado por Jørgen S. Nielsen, Samim Akgönül, Ahmet Alibasi y Egdunas Racius). BRILL. pp. 560-561. ISBN 9004225218.
  14. Traducción: Partido por la independencia.
  15. http://www.broadcaster.cat/TV/default.cfm/ID/2720/SF/2684/PROGRAMES/vis-vis.htm
  16.  La Vanguardia, órgano oficial del Estado de Israel webislam, acceso 01 junio, 2010
  17.  El "hiyab" y la libertad amenazada webislam, acceso 1 de junio de 2010
  18. Keren Hoy Especial Rahola consultado el 17 de abril de 2007.
  19.  La periodista Pilar Rahola, Premio Daniel Pearl por su "lucha contra el antisemitismo" La Vanguardia, 4 de octubre de 2010
  20.  Los editores catalanes premian a Pep Guardiola y Pilar Rahola Europa Press, 10 de noviembre de 2010
  21.  V Premios CMN a la Excelencia Empresarial y Profesional de Mujeres de Negocios Círculo de Mujeres de Negocios, 25 de noviembre de 2010
  22.  Pilar Rahola, premiada por los agentes como Mosso d'Honor
  23.  El Fòrum Carlemany premia Pilar Rahola i Josep M. Soler (catalán)
  24.  «Pilar Rahola, Premi Ramon Llull». La Vanguardia. Consultado el 3 de febrero de 2017.
  25.  El País, Archivo-Hemeroteca, 24 de febrero de 1996 Pilar Rahola saca su coche del depósito de la grúa sin pagar la multa.
  26.  «Los falsos doctorados de Rahola». Elmundo.es. 5 de febrero de 2014.
  27. Pilar Rahola lleva a su hija a un colegio de 130.000 euros. El Economista.es. 29/07/2015, Eva Díaz. Consultado el 1 de febrero de 2018.
  28.  La Vanguardia, 30 de noviembre 2008 Sentencia contra los Mossos.
  29.  El País, 23 de noviembre 2012 El Gobierno concede un segundo indulto a cuatro mossos condenados por torturas.
  30.  Libertad Digital
  31.  Tous expulsa a Rahola y a la esposa de Artur Mas de su fundación para zanjar el boicot. El Confidencial, 21.11.2017, David Brunat. Consultado el 1 de febrero de 2018.
  • http://www.govern.cat/pres_gov/govern/ca/grans-reptes/transicio-nacional/notapremsa-192868.html
  • http://www.kkl.org.il/eng/about-kkl-jnf/green-israel-news/march-2013/pilar-rahola-visit-negev/
  • del Cañuelo, Luis G. (2013). «De cómo los líderes de ERC acaban casi todos en Convergència» (pdf). El Siglo de Europa (1002). ISSN 2254-9234.
  • Perednik, Gustavo D. (2004). «De judeofobia israelita y judeofilia cristiana». El Catoblepas, revista crítica del presente (28): 5. ISSN 1579-3974.
  • González Cuevas, Pedro Carlos (2010). «Retrato patético de un líder catalanista». El Catoblepas, revista crítica del presente (106): 12. ISSN 1579-3974.

sábado, 27 de julio de 2024

2. 15. Sap Pedro Saputo de fray Toribio, lo del códul, y se quede al seu poble.

Capítul XV.

Sap Pedro Saputo de fray Toribio, lo del códul, y se quede al seu poble.


Tan pronte va perdre de vista lo poble de Morfina, li va torná a agarrá lo malsón dels alguasils, sol en pensá que camináe cap al seu poble aon sense duda lo aguardaben pera péndrel. A tot li anáe donán la isquiarra així com per instín, y si no se apartabe tampoc se arrimabe; ademés de habé adelantat mol poc en tres díes que portáe de marcha desde la despedida dels seus compañs, perque tot ere equis y marros lo que fée.

Lo matí siguién va allargá lo pas en intensió de aviás per los montes de la serra de Guara y passá si ere menesté lo Pirineu; cuan allá a les nou poc mes o menos va vore vindre per un atre camí a la dreta una multitut de gen que per les señes ere una professó o romería. Allá van, va di y allá vach yo tamé; un estudián a tot arreu es ben ressibit, y este traje me libre de sustos. Va dixá passá la professó y va aná a ajuntás en los ressagats, que eren joves que se preocupaben mol poc de la religió de la festa, y mossetes mol alegres que tamé se trobáen milló en aquella compañía que en los que anáen dabán resán rosaris y letaníes. Va pensá en lo penitén de Barbastro y va di: ¡cuans farán avui la mateixa penitensia!

Van volé divertís en ell com gen de poc servell; pero les seues respostes eren tan agudes, les seues paraules tan tallans, que en poc rato se li van declará amics, y tres de ells lo van convidá a minjá al seu rancho.

- Si mos han de fé compañía estes sagales, va di ell, assepto lo convit, si no, no. Ya sabéu que la dona es la grassia de la vida y la gloria de la fortuna, sense elles está mort lo món y la fortuna es casi tan próspera com contraria. Cada vegada que parláe se prendaben mes de ell aquells mossos.

Un de ells al poc rato li va di:

- Ara penso yo que lo caball de Roldán, que va saltá aquelles peñes de una a l'atra (les estáe mirán de frente), habíe de sé ben saltadó y ligero.

- Yo vach está una vegada allí, va di un atre, desde Santolarieta; y lo mínim que ña de una part a l'atra es un llarg tiro de bomba.

- ¿Y sabéu vatros, va di Pedro Saputo, lo que va passá después de fotre lo caball tan gran bot?

- Natros, van contestá, no sabem mes que Roldán va saltá aquelles peñes escapán de Oliveros de Castilla.

peña de Amán

- Pos be, va di Pedro Saputo, yo tos diré lo demés. Lo caball se va reventá al caure a l’atra part, y Roldán va escomensá a corre a peu, y brincán de peña en peña hasta l'Ou de San Cosme, va pujá a dal de tot, y a Oliveros, que se va quedá a l’atra peña mirán y en tres pams y mich de nassos, li va fé dossentes sixanta y vuit figues y cuatressentes noranta set butifarres. ¿Sabíeu aixó vatres? 

- No, li van contestá.

- Pos tampoc sabréu, va continuá ell, un atra cosa que va passá encara mes grossa que lo salt. Al caball, al tems que atravessáe l'aire, li van caure les sobres al riu Flumen per art y malefissi de un encantadó; lo Flumen les va portá a la Isuela, la Isuela a Alcanadre, Alcanadre al Cinca, lo Cinca al Segre, lo Segre a l'Ebre, lo Ebro al mar, lo mar se va abalotá y de ola en ola van aná les pesses a pará a la ribera de África entre dos cabrahigos, y allí va naixe una mota, que va traure tres flos mol majes, una blanca, un atra negra, y un atra morada; va arribá una yegua y se va minchá les flos y la mota; y va parí después tres caballs dels mateixos colós que les flos; los caballs anáen tan a escape, que corríen y brincáen trenta y dos vegades mes depressa que lo ciervo mes rápit de la serra de Ontiñena.

Encantadets, en la boca uberta, bobos per dins y per fora estáen ixos joves y mossetes sentín contá al burlón de Pedro Saputo aquell maravillós cuento; y sense donassen cuenta van arribá a la ermita. Van descansá una mica, y apuntalanse al magre y cansalada, se van escomensá los ofissis, o sigue, la missa.

Estáe Pedro Saputo a la iglesia en los seus nous amics, y va vore pujá al predicadó al púlpito. ¡Oh quina casualidat! ¡Oh quina geló li va entrá al vórel y conéixel! Ere lo mateix pare prior dels carmelitas de Huesca; lo que habíe ajustat la pintura de la capella. Pero va pensá en lo seu disfrás de estudián, y se va assegurá de la borrasca.

Va arribá la hora de minjá y sen va aná al rancho aon estáe convidat, al que va reiná la franquesa y la alegría, y tamé potsé algún exés de libertat. Va durá tan lo minjá y lo beure, y lo riure, que va tindre tems un tío de un de aquells mossos que habíe minjat a la taula del predicadó, de vindre aon ells estáen y contáls un cas mol grassiós que habíe referit son pare minchán. Y los conte pun per pun lo cas de Pedro Saputo en la pintura de la capella y lo arrebato y manera en que va tancá la boca al flare que anáe a provocál tots los díes. 

- Pera un mes, va afegí, diu que va tindre que curás fray Toribio, ple de nafres y faixes. Y lo pare predicadó diu que sen enríe mol contanu, y que sol sentíe que no tornare Pedro Saputo a continuá la pintura, pos no volíe que datre ficare les mans an ella. Sentinu Pedro Saputo, va di per an ell: pos com se va escapá lo flare, segú puc aná ara al meu poble, y segú entrá a Huesca y hasta visitá al pare prior si me ve a má.

Caíe la tarde depressa; y reunida la gen dispersa van formá la professó y van marchá. Pedro Saputo se va despedí dels seus amics y va torse cap al seu poble en gran dessich de vore a sa mare y entregali les perres que habíe aplegat o arreplegat. Pero pera que no se sapiguere que va aná de tuno en los estudians, volén tindre dissimulada esta part de les seues aventures per está massa relassionada en lo del convén, va aná per Huesca, se va fé un traje nou de caballé, y va arribá al seu poble per lo mateix camí que habíe eixit.

¡Al seu poble! ¡Y casi chiquet que encara ere! ¡Y tan tems aussén!

¡Oh montes del meu poble! ¡Oh peñes, fons, valletes, riu, ambién, sel, nugols y celajes coneguts! ¡Oh sol y lluna que fa propis lo horizonte, y bañéu de la mateixa linea de ell los mateixos objectes sempre, los mateixos collets y faixes, los mateixos edifissis, la mateixa terra, y sempre del mateix modo! ¡Ay, tot aquí me coneix y me abrasse, tot es amor recíproco, tot cariño, dolsó, descans, tranquilidat, confiansa y seguridat! ¡Los ecos tan familiás; los muixonets fills del país, lo seu can acostumbrat o acostumat, lo seu vol sabut, los seus puestets frecuentats! ¡Los abres que vach vore de chiquet, si ne va desapareixe algún espessial o notable com lo platané de la Roseta sén lo cor la seua falta y no se console de no vorels! ¡Oh vana, engreída y engañosa filossofía, que este humano instín has volgut negá y vas traballá bárbara y nessia pera destruí esta sensibilidat, este amor a la patria, la coexistensia nessessaria, pressisa, natural y justa de este amor y de la vida! ¡Ay del que no cride seu lo sel que lo va vore naixe y lo mire en indiferensia! ¡Aparteulo del meu costat, pero lluñ, sí, ben lluñ, pos no lo vull com amic, ni sirá, si puc, lo meu compañ ni a la pas ni a la guerra!

Alborosat y en un jubileu que lo enarboláe y humits los ulls de tendresa va vore Pedro Saputo después de esta primera aussensia de set a vuit mesos lo horizonte, la linea del seu poble, lo monte de edifissis que se eixecáe a la vista, y va vore crusá y remontás les turcassos que pareixíe que lo saludaben en lo seu guc guc.

No ña allí ni riu, ni vall, ni fons, no ñan grans y siñalats objectes particulás; pero va trobá lo mateix amat sel, la mateixa amada terra, campiña, los mateixos camins, avingudes y erms que de chiquet recorríe; y ere, en fin, la seua vila, ere lo seu lloc, lo seu poble, la seua patria; y allí estáe la seua cuna y casa seua aon se va criá tan dolsamen; y allí sobre tot estáe sa mare y les demés persones del seu etern primé amor, que lo volíen en tendresa y lo habíen de voldre tota la seua vida.

Pero va volé entrá de nit pera evitá que se amotinaren los veíns a vórel; y se va aná aturán y fen tems, saboreján a la seua imaginassió la sorpresa y alegría de la arribada. Y perque no ere segú trobá a sa mare a casa an aquella hora va aná a la de sa padrina y va ensertá, perque estáe allí; anansen los dos después de acabá de abrassál y entendrís; y de sená tamé, pos no los van dixá anassen sense que senaren. Li van preguntá ansiosamen aón habíe estat y qué habíe fet tan tems, y ell contestáe que corre món, y vore món, y prometinlos cuentos llarcs.

Lo van visitá per lo matí totes les persones del poble, y abans y primé que ningú les seues dos amigues Rosa y Eulalia en molta franquesa y cordialidat; y tots se admiraben de vórel tan creixcut y tan home.

A los pocs díes va ressibí una carta del prior del Carmen a la que li donáe la benvinguda y li díe que no habén volgut que datre pintó continuare la obra de la capella, li suplicabe vinguere a concluíla, ya que lo de fray Toribio lo del códul no va sé gran cosa; y que en tot cas ell faríe que ni este flare ni datre lo molestaren. Pedro Saputo li va contestá al prior que aniríe la próxima semana a vores en ell, después de dixá ben encaminat un remiendo que estáe fense a casa seua, perque va volé arreglala una mica y renovala per dins. En efecte així que va tindre fet lo que mes pressa corríe, va aná cap a Huesca, y va entendre en mol gust de boca del prior lo escarmentat que va quedá fray Toribio, al que se li va maná baix pena de santa obediensia que ni una vegada parlare en lo pintó ni entrare están ell a la capella. Va continuá, pos, la seua obra, lo que va permití la estassió hasta que va calá en forsa lo hivern. Los mesos mes crugos los va passá a Almudévar dedicat al estudi y a la música.

Va vindre la primavera: la primavera, ¡ay! estassió tan apassible y dessichada, estassió tan plassentera y amable, y que pera natros ha desaparegut del añ. Lo món físic patix a la par que la moral y la política. ¡Quin tems que ham alcansat! ¡Qué diréu de natros, futures generassions!

Va vindre, com día, la primavera; va doná orden al que habíe de fé a casa seua, vivín tan en sa mare com en sa padrina, va acabá la obra de la capella, passán totes les semanes a vore y dirigí la seua perque no sen fiabe dels paletes, obrés.

Y la una y l'atra se van acabá a un tems, emportanse les singsentes libres de la de Huesca y un bon regalo que li va fé lo prior, perque li habíe fet dissimuladamen lo retrato al patriarca san Elías.

Les dos sales que va dixá pintades al poble van mereixe tantes alabanses dels forastés que les veíen, y alguns de ells en inteligensia, que lo bon agüelet del mossen va volé que tamé li pintare algo a casa seua, y li va doná gust y u va fé de vades per lo amor tan tendre que li debíe. Y a un atre ric li va pintá la sala del estrado. Lo va previndre Eulalia que no faiguere cosa milló que a la seua sala, perque se enfadaríe; y ell li va contestá: encara que vullguera no podría, perque ñabíe a la teua un ángel que me inspirabe.

No va acudí a la sita en los estudians; ells sí, y tan puntuals que per minuts portáen la hora. Burlats de la seua esperansa, van visitá a don Severo; y dissimulán Morfina, y portán recomanassió del pare pera portá al compañ del añ passat, van torse a la zurda y van passá la vía recta a Navarra per si lo trobáen. Ell se va enterá del pas de ells, pero se va aguantá y va riure; y perque va sentí no torná sisquera a un bon pasagonzalo de tuna, va carregá mes al amor de Eulalia uns díes pera consolás y ressistí aquella cridada tan forta y tossuda.

miércoles, 27 de marzo de 2024

Lexique roman; Galop - Salvagarda, Salvagardia


Galop, s. m., galop.

Voyez Muratori, Diss. 33.

Galop e trot e saut e cors.

Rambaud de Vaqueiras: Ges si.

Galop et trot et saut et course.

Loc. adv. L' esquerns resta de galop.

Pierre d'Auvergne: Cui bon vers.

La moquerie reste au galop.

CAT. Galop. ESP. PORT. Galope. IT. Galoppo. (chap. Galop, galops.)

2. Galaupar, v., galoper, mettre au galop.

Part. pas. Tan fort an lors cavals, que punhs, que galaupatz,

Que vengro al estorn e vec los vos mesclatz. 

Roman de Fierabras, v. 469. 

Si fort ont leurs chevaux, soit piqué, soit galopé, qu'ils vinrent à la bataille, et vous les voilà mêlés. 

CAT. ESP. PORT. Galopar. IT. Galoppare. (chap. Galopá: galopo, galopes, galope, galopem o galopam, galopéu o galopáu, galopen; galopat, galopats, galopada, galopades.) 


Galiar, Gualiar, v., tromper, séduire.

Ad Uses fon uns usuriers 

Que vai galiar ab deniers 

Una tosa de paupre afar.

V. de S. Honorat. 

A Uzès fut un usurier qui va séduire avec deniers une jeune fille de pauvre condition. 

S' ella me gualia, 

Gualiador me trobara.

P. Cardinal: Ben tenh per fol. 

Si elle me trompe, trompeur elle me trouvera. 

Part. prés. Ieu non ai ges tal coratge, 

Com li fals drut an 

Que van gualian.

G. Faidit: Lo rossinholet.

Je n'ai point tel coeur, comme ont les faux amants qui vont trompant.

Part. pas. Donc quecx es deceubutz

E gualiatz, tan vol quecx gualiar!

G. Riquier: Fortz guerra. 

Dont chacun est déçu et trompé, tant chacun veut tromper!

2. Galiamen, Gualiamen, s. m., tromperie, supercherie, perfidie.

En totz mestiers vey far galiamen. 

Pons de la Garde: D'un sirventes. 

En tous métiers je vois faire tromperie. 

Ab gualiamen

De falsa perdonansa,

Livretz a turmen

Lo barnatge de Fransa.

G. Figueiras: Sirventes vuelh.

Avec tromperie de faux pardon, vous livrâtes à tourment le baronnage de France. 

Per costrenement ni galiament.

Tit. de 1295. DOAT, t. CXXXIX, fol. 124. 

Par contrainte ni supercherie.

3. Galianza, s. f., tromperie, perfidie.

Ai ques mainta merce

Sol per galianza.

B. Zorgi: Jesu Christ. 

J'ai requis mainte merci seulement par tromperie.

4. Galiaire, Gualiador, s. m., trompeur, séducteur, perfide.

Cobes e mal parliers 

Fu e fins galiaire.

Lanfranc Cigala: Oi! maire. 

Je fus convoiteux et mauvais parleur et fin trompeur.

Mas uns galiayres mesquins 

Pregava la tosa mot gent, 

E la caytiva non consent. 

Car meton un gualiador 

Denfra la cambra del seynor.

V. de S. Honorat. 

Mais un mesquin séducteur priait la jeune fille moult gentiment, et la chétive ne consent pas.

Car ils mettent un trompeur dedans la chambre du seigneur.

Adject. Ja bels ditz ni semblans de dous rire 

No creirai mais, ni olhs galiadors. 

Jordan de Bonels: S'ira d'amor. 

Dorénavant je ne croirai plus beaux dits ni semblants de doux rire ni yeux trompeurs.

Anc nulhs azars ab datz gualiadors.

Gavaudan le Vieux: Ieu no sui.

Oncques nuls hasards avec dés trompeurs.

5. Gualiart, Gualart, Goliart, s. m., imposteur, trompeur, perfide. 

Mos parsoniers es tan gualartz 

Que vol la terr' a mos enfans.

Bertrand de Born: Ges de far. 

Mon copartageant est si perfide qu'il veut la terre à mes enfants.

Fachuriers e devins et autres goliartz

Que sabian diablias.

V. de S. Honorat. 

Magiciens et devins et autres imposteurs qui savaient diableries.

Fig. Per qu'us sonetz fai gualiartz 

Ab motz amaribotz, bastartz.

Pierre d'Auvergne: Chantarai. 

Parce qu'il fait des sonnets trompeurs avec des mots amers, bâtards.


Gamaleon, s. f., lat. chamaeleon (Houttuynia cordata), chardonnette, carline, sorte de plante.
La herba gamaleon sana lebrosia. Eluc. de las propr., fol. 149.

L'herbe chardonnette guérit lèpre. 

IT. Cameleone.

Gamaleon, chamaeleon, Houttuynia cordata, chardonnette, carline,

Gamat, Gamah, s. m., coup, percussion, contusion, blessure. 

Ans en seran enquers M escus frah, 

Set C donzel de sela per terra trah, 

E ferit ab ma espaza tau M gamah.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 48. 

Mais en seront encore mille écus brisés, sept cents damoiseaux de selle traînés par terre, et frappés avec mon épée quelque mille coups. 

Fig. Li dava tals gamatz

Al cor que per petit 

La dona no 'n morit.

Arnaud de Marsan: Qui comte vol. 

Lui donnait tels coups au coeur que pour peu la dame n'en mourût.


Gambais, Ganbais, s. m., gambesson, sorte de camisole piquée qui se mettait sous le haubert. 

Jamais feutres ni gambais.

Pierre de Bussignac: Sirventes. 

Jamais feutres ni gambessons. 

Vei perpoinz e ganbais

Gitatz sobre garnizos.

Pierre de Bergerac: Bel m' es.

Je vois pourpoints et gambessons jetés sur équipements.

ANC. FR. Plusors orent vestu gambais.

Roman de Rou, v. 12811. 

ESP. Gambax.

2. Gambaison, Cambayzon, s. m., gambesson.

Ni lamiera ni gambayzons. V. de S. Honorat.

Ni cuirasse ni gambesson. 

D' elme, d' ausberc e de gros gambaiso.

Rambaud de Vaqueiras: Senher marques. 

De heaume, de haubert et de gros gambesson. 

ANC. FR. Chaut en ai souz mon gambaison. 

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. I, p. 264. 

IT. Gamberuolo.


Gan, Guan, s. m., gant.

Tegumenta manuum quae Galli wantos vocant.

V. S. Columbani, Acta SS. ord. S. Bened., sec. 2, p. 15. 

Aver deu gans, en ambas mas, 

De cuer que sia mols e plas.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Doit avoir, en les deux mains, gants de cuir qui soit mou et uni.

Mas quan la blanca mas ses guan 

Estrenh son amic doussamen.

T. de S. de Mauleon, de G. Faidit et de H. de la Bachelerie: Gaucelm. Mais quand la blanche main sans gant presse doucement son ami.

Elh li va donar sos gans en seynal d'amistat. Philomena.

Il lui va donner ses gants en signe d'amitié. 

Nég. expl. Leujaria no m prez' un guan. 

Garins le Brun: Nueg e jorn. 

Folie ne me prise un gant. 

CAT. Guant. ESP. Guante. IT. Guanto. (chap. Guan, guans.)


Ganhar, v., railler.

S' en pren hom leumen a rire et a ganhar. 

Qui de son dan ri fadamen e ganha.

Leys d'amors, fol. 120 et 118. 

On s'en prend légèrement à rire et à railler.

Qui de son dommage rit follement et raille.


Gancillar, v., vaciller, chanceler, se pencher. 

Vas nuill latz no s gancilla. 

B. de Venzenac ou Marcabrus: Lanquan. 

Vers nul côté ne se penche.

Fig. Es causa certana

Que valor gancilla.

Marcabrus: El mes quan. 

C'est chose certaine que valeur chancelle.


Gandir, Guandir, v., garantir, préserver, échapper, fuir.

No 'l pot gandir crotz, autar ni crucifis. 

Guillaume de Tudela.

Ne peut le garantir croix, autel ni crucifix. 

Que farai ieu, ni cum poirai guandir?

Hugues de S. Cyr: Tres enemicx. 

Que ferai-je, et comment pourrai-je échapper? 

Tot atressi com fortuna de vent 

Que torba 'l mar, e fa 'ls peyssos gandir. 

P. Cardinal: Tot atressi. 

Tout ainsi comme coup de vent qui trouble la mer et fait fuir les poissons. 

ANC. ESP. Gandir.

2. Guandia, Ganda, Guanda, s. f., tromperie, détour, délai, retard. 

A son coral amiu 

Non deu hom far guandia.

G. Adhemar: El temps d' estiu. 

A son cordial ami on ne doit pas faire tromperie. 

D'un sirventes no m qual far longor ganda, 

Tal talent ai qu'el digua e que l' espanda.

Bertrand de Born: D'un sirventes. 

Ne me soucie de faire plus long retard d'un sirvente, tel désir j'ai que je le dise et que je le divulgue.

Fig. Entre gandas e tortz 

Resorzis dezenans.

Giraud de Borneil: Ben m' era. 

Entre détours et torts je reparais dorénavant. 

Si t desfui ni t fai guanda.

A. Daniel: Ans qu' els. 

Si elle te fuit et te fait détour. 

Loc. Respos me ses guanda.

G. Riquier: L' autre jorn. 

Me répond sans détour.

3. Gandida, Guandida, s. f., garantie, refuge, sûreté, protection, sauvegarde.

Crestias e la ley vey perida,

E Sarrasis an trobada guandida.

Austorc Segret: No sai qui m. 

Je vois morts chrétiens et la loi, et Sarrasins ont trouvé sûreté.

Ja lunh Turc non trobera guandida.

R. Gaucelm de Beziers: Ab grans trebalhs. 

Jamais nul Turc ne trouverait refuge.

Loc. Cant hom trag de glieyas o de sementeris aquells que hi venon a gandida. V. et Vert., fol. 16.

Quand on arrache d'églises ou de cimetières ceux qui y viennent à sauvegarde.

4. Gandilh, Gandelh, s. m., refuge, asile, protection, détour, fuite.

Ja non saubra tan de gandilh.

A. Daniel: Pois En Raimons.

Jamais ne saurait tant de détour. 

Ves luy no van cobeitan

Li gandilh.

Marcabrus: A l' alena. 

Vers lui ne vont convoitant les refuges. 

Gieta seluy el brazelh 

On no troba nulh gandelh.

Bernard de Venzenac: Hueymais. 

Jette celui-là au brasier où il ne trouve nulle protection.

5. Gandimen, s. m., refuge, salut. 

Era fugit sa oltra per penre gandimen

Del pobol de Rhodes.

V. de S. Amant, évêque de Rhodez, p. 152.

Avait fui çà outre pour prendre refuge contre le peuple de Rhodez. 

Loc. Selh que ve a mal gandimen.

B. Carbonel: Aisi com am.

Celui qui vient à mauvais salut.

6. Gandire, s. m., préservateur, qui se préserve.

Ai! pros dompna, sobrevalens, no us pes

Si 'n aissi us sui de m'amor descobrire, 

Qu' estiers non puosc de mort esser gandire. 

B. Zorgi: Aissi col.

Ah! généreuse dame, pleine de mérite, qu'il ne vous pèse si je vous suis ainsi révélateur de mon amour, vu qu' autrement je ne puis m'être préservateur de mort.


Gandres, adj., muscat.

D' un' aital flors don fruc sia amor, 

E jois lo grans, e l' odor de notz gandres.

A. Daniel: Ar vei vermeills. 

D'une telle fleur dont le fruit soit amour, et joie le grain, et l'odeur de noix muscade.

(chap. Anou muscada.)


Ganguil, s. m., gond.

Leva la porta en enpenhent, 

Si que dels ganguils l' a gietada.

V. de S. Honorat.

Lève la porte en poussant, de telle sorte que des gonds il l'a jetée. 

IT. Ganghero.


Gannacha, Ganacha, s. m., ganache, garnache, sorte de robe.

Cum si agues capa o gannacha.

P. Vidal: Lai on cobra.

Comme si elle eût cape ou ganache.

Arc e sageta barbada,

Ganacha e capa folrada.

Bertrand de Born: Rassa m'es.

Arc et flèche barbelée, ganache et cape fourrée.

Que neguns hom non fassa a ssa moller ganacha de ceda.

Cartulaire de Montpellier, fol. 139.

Que nul homme ne fasse à sa femme ganache de soie.

CAT. Garnatxa. ESP. PORT. (chap.) Garnacha. IT. Guarnacca, guarnaccia.


Ganta, Guanta, s. f., anc. all. Ganz (Gans : ganso, oca salvaje), cicogne, oie sauvage. (N. E. La cigüeña en alemán es Storch.)

Voyez Pline, liv. X, c. 22; Becman, De hist. nat. veterum, p. 209.

Ieu aug chantar las guantas e 'ls aigros.

B. de Ventadour: Belhs Monruelhs.

J'entends chanter les oies et les hérons.

Troba se de la ganta e del falco que ell noyrisson lur payre cant son viells. V. et Vert., fol. 81.

Il se trouve de la cicogne et du faucon qu'ils nourrissent leurs pères quand ils sont vieux.

Qu' un caval qu' a col de guanta

No t don, per amor de nos.

Raimond de Miraval: A Dieu me. 

Que, pour amour de nous, il ne te donne pas un cheval qui a cou de cicogne.


Garag, Garah, s. m., lat. vervactum, guéret, sillon.

Lo blat que semena en son garah. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 77.

Le blé qu'il sème en son guéret.

Cum selh que semena en garag.

P. Vidal: Baros Jhesus. 

Comme celui qui sème en guéret. 

ANC. FR. Audigier chevaucha lez le garet. 

Fables et cont. anc., t. IV, p. 229. 

Laisse aler jus en un garait.

B. de S. Maure, Chr. de Norm., fol. 174.

2. Varah, s. m., guéret, sillon.

Lo coms cazet en un varah.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 11.

Le comte tomba en un sillon.

3. Varec, s. m., chaume, paille.

Nég. expl. No lhi val sos ausbercs pur un varecs.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 29. 

Ne lui vaut son haubert purement une paille.


Garar, Guarar, v., regarder, observer, considérer.

Garatz vostra gonela,

Can la faretz novela.

Arnaud de Marsan: Qui comte.

Considérez votre robe, quand vous la ferez neuve.

Fig. Amors non gara sacramen, 

La voluntat sec lo talen. 

Arnaud de Carcasses: Dins un vergier. 

Amour ne regarde pas serment, la volonté suit le désir.

Pero guaratz qual mielhs vos en cove. 

Berenguer de Palasol: Bona domna. 

Pourtant regardez lequel mieux vous en convient.

- Prendre garde, garantir. 

Deu garar de falhir.

Pons de Capdueil: Si totz los. 

Doit prendre garde de faillir. 

Que m capdela, e m gara

De tot autre cossir.

Arnaud de Marueil: Rasos es. 

Qui me gouverne, et me garantit de toute autre pensée.

Gara m d' ifern, del fuoc arden. Passio de Maria. 

(chap. Guárdam del infern, del foc ardén.)

Garantis-moi d'enfer, du feu ardent.

- Garder.

Part. prés. En un deves, anhels garan, 

Ieu vi denan ab un pastor 

Gaia pastorella.

J. Estève: El dous temps. 

Dans une réserve, gardant agneaux, je vis devant avec un pasteur une gaie pastourelle. 

Adv. comp. A compas et a guaran.

Gaubert, Moine de Puicibot: Uns joys. 

Par compas et par mesure. 

Adoncx val amors a guaran 

Lial e bona et entieira.

Amanieu des Escas: Dona per cuy.

Alors vaut à perfection amour loyal et bon et entier.

ANC. FR. Gar que tu soies costumiers 

De saluer les gens premiers.

Roman de la Rose, v. 2113.

2. Garandar, v., embrasser, renfermer, contenir.

De tot lo mon tan cum ten ni garanda.

Perdigon: Aissi cum selh. 

De tout le monde autant qu'il tient et embrasse. 

A d' avinens faissos 

Tant cant beutatz en garanda.

Raimond de Miraval: Un sonet m' es. 

A des manières avenantes autant que beauté en renferme.

3. Garanda, Guaranda, s. f., garantie, promesse.

Breton son fors de garanda, 

E son d' onor bas.

Bertrand de Born: Gent fai. 

Bretons sont hors de garantie, et sont bas d'honneur.

- Discrétion, mesure, convenance.

Demanda 

Fola outra guaranda.

Amanieu des Escas: En aquel mes. 

Demande folle outre convenance. 

Adv. comp. Malvatz fai, quar aissi viu a randa 

A livrazon, a comte e a garanda.

Bertrand de Born: D'un sirventes. 

Il fait le méchant, car ainsi il vit entièrement à ration, à crédit et à promesse.

4. Agarar, Aguarar, v., regarder, observer, rechercher.

Part. prés. Irai per tot agaran

De cascuna un bel semblan.

Bertrand de Born: Domna pois. Var. 

J'irai partout recherchant de chacune un beau semblant.

Aguaran

D'orien tro 'l sol colguan.

Bertrand de Born: Mon chant finisc.

Observant d'orient jusqu'au soleil couchant.

5. Esgarar, Esguarar, v., regarder. 

No m vol jauzir, 

Ni de sos hueils esguarar.

Hameus de la Broquerie: Mentre qu'el.

Ne me veut réjouir, ni regarder de ses yeux.

La partida de sus,

La qual ves lo cel esgara.

Brev. d'amor, fol. 33. 

La partie de dessus, laquelle regarde vers le ciel.

- Garantir, préserver.

D'on dic cossi s deu esgarar.

Pierre d'Auvergne: De Dieu no us. 

D'où je dis comment il se doit garantir.

6. Gardar, Guardar, v., regarder, considérer.

Gard' aval e gard' amon

Si negun savi y veira.

P. Cardinal: Una cieutat. 

Regarde aval et regarde amont si nul sage il y verra.

Quar s' un flum d'un aut pont guardatz.

T. d'Aimeri et d'Albert: Amic N Albert.

Car si vous regardez un fleuve d'un haut pont.

- Prendre garde, faire attention, observer.

No y guart dilus, ni dimarts, 

Ni setmana, ni mes, ni ans.

Bertrand de Born: Ges de far. 

Je n'y regarde lundis, ni mardis, ni semaine, ni mois, ni ans.

Belh senher Dieus, si feyssetz a mon sen, 

Ben guardaratz qui faitz emperadors.

Peyrols: Pus flum Jordan. 

Beau seigneur Dieu, si vous faisiez à mon sens, vous regarderiez bien qui vous faites empereurs.

Mot l' amet e la desiret, gardan que no fos sauput.

(chap. Mol la va amá, voldre, y desseá o dessichá, guardán que no fore sabut; que no se sapiguere o sabiguere.)

V. de Rambaud de Vaqueiras.

Moult l'aima et la désira, prenant garde qu'il ne fût su.

- Observer, accomplir.

Gardar sos comandamens.

P. Cardinal: Una cieutat.

Observer ses commandements.

Pecca mot greumens qui non garda las festas. V. et Vert., fol. 89.

Pèche moult gravement qui n'observe pas les fêtes.

- Garder, garantir, préserver. 

Quant hom plus savis es, 

Adoncx si deu mielhs de falhir gardar. 

P. Raimond de Toulouse: Ar ai ben.

Quand un homme est plus sage, alors il se doit mieux garder de faillir.

Son poble gardatz de deshonor.

G. Riquier: Ples de tristor.

Préservez son peuple de déshonneur.

Toz', aissi etz vostres anhelhs gardan?

G. Riquier: L' autr' ier trobei.

Fillette, vous êtes ici gardant vos agneaux?

Subst. Grans afans es lo conquerers, 

Mas lo gardars es maestria.

Pons Fabre d'Uzès: Luecx es. Var. 

Grande peine est le conquérir, mais le garder est science. 

ANC. FR. Par tot a li sires gardé,

Mais n'i vois nes une bubete... 

Si tost com entra le seignor, 

Garda, si vit le lecheor. 

Fables et cont. anc., t. IV, p. 403 et t. II, p. 87. 

Devant lui garde, si a véu uns prés.

Roman de Miles et Amys, v. 169.

Atlas qui avecques ses espaules guarda le ciel de tumber.

Rabelais, liv. II, ch. 1.

ANC. CAT. ANC. ESP. Gardar. CAT. MOD. ESP. MOD. PORT. Guardar. 

IT. Guardare. (chap. Guardá: guardo, guardes, guarde, guardem o guardam, guardéu o guardáu, guarden; guardat, guardats, guardada, guardades.)

7. Gardeiar, v., contempler, regarder.

Sobr' els quals montec Moyzes per gardeiar la terra de promissio.

Eluc. de las propr., fol. 159. 

Sur lesquels monta Moïse pour contempler la terre de promission.

8. Garda, Guarda, s. f., garde, protection.

Mas pren la garda de Maria. Trad. d'un Évangile apocryphe.

Mais prend la garde de Marie. 

En garda d'un prohome estranh. Trad. du Code de Justinien, fol. 21. 

En garde d'un prud'homme étranger.

- Garantie, défense, empêchement.

No puesc far esdig ni garda

En so que amors me comanda.

Arnaud de Marueil: Dona genser.

Je ne puis faire dédit ni garde en ce qu'amour me commande.

Fig. Ieu pauziey garda a ma boca. V. et Vert., fol. 103.

Je posai garde à ma bouche. 

Loc. Ieu vos prenc en ma garda. Philomena. 

Je vous prends en ma garde.

Vuelh que us prendatz garda.

Amanieu des Escas: En aquel mes.

Je veux que vous preniez garde.

A motz aymadors que la tenon en guarda. V. de S. Honorat.

A nombreux amants qui la tiennent en garde.

Bailieus que tot a en garda. Liv. de Sydrac, fol. 34.

Bailli qui a tout en garde.

CAT. ESP. PORT. (chap.) Guarda. IT. Guardia.

- Celui ou celle qui garde, gardien, gardienne.

Coma us arbres que es en un jardi, e la garda del jardi no vol coltivar.

Liv. de Sydrac, fol. 73. 

Comme un arbre qui est dans un jardin, et le garde du jardin ne veut cultiver. 

Noyrissas fetz venir, e guardas li queria. V. de S. Honorat. 

Fit venir nourrices, et lui cherchait gardiennes. 

Cossols, tutors e curadors

E gardas e procuradors.

Brev. d'amor, fol. 126.

Consuls, tuteurs et curateurs et gardiens et procureurs.

CAT. ESP. PORT. Guarda. (chap. Guarda, guardes.)

9. Gardian, s. m., gardien.

Un home qu' era gardian

Del monestier et habitan.

V. de S. Alexis. 

Un homme qui était gardien et habitant du monastère.

Gardian dels fraires menors. Tit. de 1287. DOAT, t. CLXXV, fol. 17. Gardien des frères mineurs.

CAT. Guardiá. ESP. (chap.) Guardián. PORT. Guardião. IT. Guardiano.

10. Gardayre, Gardador, s. m., gardeur, gardien, protecteur.

Fes se pueys gardayres de porcs. V. et Vert., fol. 49.

Se fit ensuite gardeur de porcs. 

Fols es qui trop es gardaire 

D'ayso que no il tanh ni 'l cove.

Elias de Barjols: Ben deu. 

Est fou qui trop est gardien de ce qui ne le concerne ni lui convient.

Respos Cayn: “Senhor, e soy ieu gardador de mon fraire?”

Abr. de l'Anc. et du N.-T., fol. 2.

Répond Caïn: “Seigneur, et suis-je gardien de mon frère?”

Fig. Maestre de la ley, gardador de la fe. Liv. de Sydrac, fol. 123.

(chap. Maestre de la ley, guardadó de la fe.)

Maître de la loi, gardien de la foi.

Dona m cocelh e gardador. Passio de Maria.

(chap. Dónam consell y guardadó, protectó.)

Donne-moi conseil et protecteur.

- Adject., qui doit être gardé, qui doit être conservé.

Observadors e guardadors... ses totz enfranhemens.

Las causas seguens guardadoyras per tos temps et observadoiras.

(chap. Les coses siguiens guardadores per tots tems y observadores.)

Cartulaire de Montpellier, fol. 108 et 107.

Devant être observé et devant être gardé... sans nulles infractions.

Les choses suivantes devant être gardées et devant être observées par tous les temps.

ANC. FR. Or soit Diex de mon cor et de m' âme gardère! 

Roman de Berte, p. 33. 

Nostre Seigneur gardeur des veufves dames et des orphelins.

Prophécies de Merlin, fol. 35. 

CAT. ESP. PORT. Guardador. IT. Guardatore. (chap. Guardadó, guardadós, guardadora, guardadores.)

11. Guardadura, s. f., regard.

Car' avetz d' anhell

Ab simpla guardadura.

G. Figueiras: Sirventes vuelh. 

Vous avez figure d'agneau avec doux regard.

IT. Guardatura. (chap. ESP. Mirada.)

12. Gardemen, Guardamen, s. m., garde.

Loc. Mas s'il s'en prezes gardemen.

B. de Ventadour: Lonc temps. 

Mais si elle s'en prenait garde.

- Observance, observation.

Del guardamen de la regla. Cat. dels apost. de Roma, fol. 213.

(chap. Del guardamén de la regla; observansia.)

De l' observance de la règle.

ANC. ESP. Guardamiento. IT. Guardamento. (chap. Guardamén, guardamens.)

13. Gardansa, s. f., règle, observance.

E 'ls establissements e las gardansas de drech. 

Tit. de 1319. DOAT, t. CXXXII, fol. 338. 

Et les institutions et les observances de droit.

14. Gardaria, s. f., droit de garde, gardage.

Agreiras, devers, gardarias. Tit. de 1326. DOAT, t. XXXIX, fol. 52. Agriers, redevances, gardages.

15. Agardar, v., garder, conserver.

Tres ans o plus, e de bon grat,

En aquest bosc t'ai agardat.

V. de S. Honorat.

Trois ans ou plus, et de bon gré, en ce bois je t'ai gardé.

- Contempler, protéger.

Nos agardan nostre car frayre,

Que son martyrisat tan grieu.

V. de S. Honorat. Passio.

Nous contemplent nos chers frères, qui sont martyrisés si cruellement.

Mot vos a agardatz l' amicx de Dieu, Macrobis. V. de S. Honorat.

Moult vous a protégés l'ami de Dieu, Macrobe.

ANC. FR. Elle dist en riant agardez quel oysel.

Lett. de rém. de 1398. Carpentier, t. 1, col. 383.

ANC. ESP.

Pagado es mio Cid que lo está aguardando.

Poema del Cid, v. 1066.

Como si de mil omes soviessen aguardados.

V. de San Millán, cop. 201.

En aguardar á ellos metie toda su cura.

V. de S. Domingo de Silos, cop. 18.

CAT. PORT. Aguardar. IT. Aguardare. (chap. Aguardá es esperá.)

16. Agarda, s. f., hauteur, monticule, colline.

Puis issit en l' agarda totz sols, de pes.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 74 bis. 

Puis il sortit sur la hauteur tout seul, à pied. 

Quant ac un petit anat, 

Vi un' agarda denan se.

Roman de Jaufre, fol. 16. 

Quand il eut un peu été, il vit un monticule devant soi.

17. Angarda, Engarda, s. f., hauteur, monticule, colline.

Taulat es sus en l' angarda, 

E vi Jaufre.

El me fasia, ab correjadas 

Baten, una angarda poiar.

Roman de Jaufre, fol. 62 et 67. 

Taulat est sus en la hauteur, et vit Jaufre. 

Il me faisait, frappant avec des courroies, monter une colline.

- Avant-garde.

Per Dieu, ditz el, companh, ben dey esser iratz, 

Car, senes mi, prezetz l' engarda.

Roman de Fierabras, v. 485. 

Par Dieu, dit-il, compagnon, bien je dois être fâché, car, sans moi, vous prîtes l' avant-garde. 

Las angardas G. an corregut.

(chap. Les vanguardies de Gerard han corregut; abán + guardes)

Las angardas G. los an vencut.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 53.

Les avant-gardes de Gérard ont couru.

Les avant-gardes de Gérard les ont vaincus.

ANC. FR. De tel baron avez perdu l' angarde. Roman de Roncevaux. 

Ce fu Gorban qu'en l' angarde ot trové. 

Roman d'Agolant, v. 1255.

18. Avangarda, s. f., avant-garde.

Rollans fetz l' avangarda ab sa gran baronia.

(Chap. Roldán va fé la vanguardia en sa gran baronía.)

Roman de Fierabras, v. 71. 

Rolland fit l' avant-garde avec sa grande baronnie.

CAT. Avantguarda. ANC. ESP. Avanguarda. ESP. MOD. Vanguardia.

PORT. Vanguarda. IT. Avanguardia. (chap. Vanguardia, vanguardies : abán + guarda.)

19. Esgardar, Esguardar, v., regarder, considérer.

Mas coven esgardar

Cum o dey comensar.

Arnaud de Marueil: Rasos es. 

Mais il convient de considérer comment je dois commencer cela. 

Ni l' esgart dreit, ans tenc mos huels aclis.

Alegret: Aissi cum. 

Ni la regarde droit, mais tiens mes yeux baissés. 

Li siei belh huelh traidor 

Que m' esguardavan tan gen.

B. de Ventadour: Acossellatz. 

Les siens beaux yeux traîtres qui me regardaient si gentiment. 

Loc. Tro que ns esguardem de dreg huelh.

P. Rogiers: Entr' ira e joy.

Jusqu'à ce que nous nous regardions en face. 

ANC. FR. Diex, qui la fist pour esgarder, 

N' i laissa riens à amender. 

Roman de Blanchardin, fol. 119. 

N'i ot un seul qui l' esgardast,

De droit amor ne s' escoufast.

Fables, Ms. 7989*, fol. 58.

ANC. IT. Ed esgardiamo pur quale maggiormente credemo.

Guittone d'Arezzo, Lett. I. 

ANC. CAT. Esgardar. CAT. MOD. ANC. ESP. PORT. Esguardar. 

IT. MOD. Sguardare. (chap. Mirá, de vore y de considerá. Ya u vorem.)

20. Esgart, s. m., regard, aspect.

Ai! cum mi saup gent esgardar, 

Si l' esgartz messongiers no fo.

Sordel: Bel m' es ab.

Ah! comme elle me sut gentiment regarder, si le regard ne fut pas mensonger.

Nafret mon cor d'un esgart amoros. 

P. Raimond de Toulouse: Tos temps. 

Blessa mon coeur d'un regard amoureux. 

Per l' esgar

Del temps clar.

G. Faidit: Per l'esgar.

Par l'aspect du temps clair.

ANC. FR. Jeunst li oyls de toz curious eswartz.

Sermons de S. Bernard, p. 301.

- Coup d'oeil, apparence, appréciation.

Loc. No i aia loc, segon l' esgart.

R. Vidal de Bezaudun: En aquel temps. 

N'y ait lieu, selon l'apparence. 

ANC. FR. Qu' Ysengrin a fet sor Renart

Fol jugement e fol esgart. 

Roman du Renart, t. II, p. 310. 

Alun çà el cunte Richart, 

Si nus metum en son esgart.

Roman de Rou, v. 5587.

- Égard, considération.

Loc. Vos devetz aver esgart.

A vostre pro, ses autr' esgart.

R. Vidal de Bezaudun: En aquel temps.

Vous devez avoir égard. 

A votre profit, sans autre considération.

CAT. Esguard. ESP. Esguarde. IT. Sguardo.

21. Esgardamen, Esguardamen, s. m., regard, aspect.

Per lo dous ris e l' amoros semblan

Que m fetz mi dons al prim esguardamen.

Cadenet: Ab leyal.

Par le doux sourire et l'amoureuse manière que me fit ma dame au premier regard. 

Per fols esgardamens. V. et Vert., fol. 3.

Par regards désordonnés.

Quant elhs viron los hermitas, meravelero s fort de lor esguardament.

Philomena.

Quand ils virent les ermites, ils s' émerveillèrent fort de leur aspect. 

Fig. De fozer ac esgardamen. Trad. de l'Évangile de Nicodème.

(chap. Teníe la mirada com un rellámpec.)

Eut regard de foudre.

- Examen, décision, résolution.

Ans que l' aya

Esgardamen de far plazer.

T. d'un Anonyme et de G. Riquier: Guiraut.

Avant qu'il ait résolution de lui faire plaisir.

- Considération, égard.

Per esgardamen d'aquella.

Statuts de Montpellier du XIIIe siècle. 

En considération de celle-là.

ANC. CAT. Esguardament. IT. Sguardamento. (chap. Miramén, miramens; considerassió, considerassions; 

22. Esgardador, s. m., qui regarde, regardeur.

A totz los esgardadors d'aquesta carta.

(chap. A tots los que vorán esta carta; miradós, lligidós.)

Tit. de 1268. DOAT, t. CXXVI, fol. 82. 

A tous les regardeurs de cette charte. 

IT. Sguardatore. (chap. miradó, miradós, miradora, miradores.)

23. Esgardable, adj., exposé aux regards.

Nulla honors no t' esleve, tant sias esgardables.

Trad. de Bède, fol. 25. 

Que nul honneur ne t'élève, tant tu sois exposé aux regards.

24. Regardar, Reguardar, v., regarder. 

Obri tos huells, regarda me. Passio de Maria.

(chap. Obri tons – los teus - ulls, míram.)

Ouvre tes yeux, regarde-moi. 

Part. pas. Quant elha m'a de sos huelhs reguardat.

P. de Cols d'Aorlac: Si quo 'l. 

Quand elle m'a regardé de ses yeux. 

ANC. ESP. Reguardar. IT. Riguardare.

25. Regarda, s. f., regard.

La tua regarda 

Pura com cristals.

(chap. La teua mirada pura com lo cristal.)

Un troubadour anonyme: Flor de paradis. 

Le tien regard pur comme cristal. 

ANC. ESP. Reguarda. (MOD. mirada.)

26. Regart, Reguart, s. m., danger, péril.

Ses reguart de falhir.

Berenguer de Palasol: Aital dona. 

Sans danger de faillir. 

Dont elh ac pueys de morir gran reguart.

E. Cairel: Pus chai. 

Dont il eut ensuite grand danger de mourir. 

Si lo coms i vai, a gran regart. 

No s'en tornara K. ses gran regartz. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 47 et 8.

Si le comte y va, il y a grand danger. 

Charles ne s'en retournera sans grand péril. 

ANC. CAT. Reguard. ANC. ESP. Reguardo. IT. Riguardo.

27. Regardadura, s. f., regard.

Que aia regardadura rien. Liv. de Sydrac, fol. 127.

Qu'il ait regard riant.

ANC. FR. Oils dreits et apers out e dulce regardéure. 

Roman de Rou, v. 2067.

Ne regardéure orguilleuse

N'ot-il pas, mès douce et peisible...

Car lins a la regardéure 

Si fort, si perçant et si dure

Qu'il voit tout.

Roman de la Rose, v. 12290 et 8991.

28. Regardamen, s. m., regard, vue.

Flors... per color plazo al regardament. Eluc. de las propr., fol. 209.

Les fleurs... par couleur plaisent au regard.

Fig. Si lo regardamens del cor non era finament espurgat, non podia vezer clar. Trad. de Bède, fol. 17.

Si le regard du coeur n'était purement nettoyé, il ne pouvait voir clair.

- Jugement.

Seran dampnatz pel regardamen de Dieu,

Liv. de Sydrac, fol. 124. 

Seront damnés par le jugement de Dieu.

ANC. CAT. Regardament. IT. Rigardamento. (chap. ESP. Vista, mirada.)

29. Regardaire, s. m., qui regarde, observateur.

Per que suy meravelhaire

Que hom non es reguardaire.

Pierre d'Auvergne: Gent es entr' om. 

C'est pourquoi je suis admirateur de ce qu'on n' est pas observateur.

ANC. FR. Les regardeurs ou veilleurs sont tous aveuglez.

Monstrelet, t. I, fol. 172.

A Paris il ne faut qu'un regardeur pour amuser le reste.

Contes d'Eutrapel, fol. 197. 

IT. Riguardatore. (chap. Miradó, observadó.)

30. Regardiu, adj., exposé, découvert, disposé.

A semblansa del layro

Que s met en luoc regardius

De sa mort, tant li sat bo

Far lo fag don la enquier.

G. Riquier: A mon dan. 

A ressemblance du larron qui se met en lieu disposé pour sa mort, tant lui sait bon de faire l'action par laquelle il l'affronte.

31. Aregardar, v., regarder. 

Avans de jorn deu hom levar 

Per son auzel aregardar.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Avant le jour on se doit lever pour regarder son oiseau. 

ANC. FR. Soeur Clémence... arregardoit l'air, qui estoit très bel et très serain. Lett. de rém. de 1398. Carpentier, t. I, col. 383.

32. Contragardar, v., garder, préserver. 

Us membre porta l'autre, et se contragarda ben que non li fassa mal.

V. et Vert., fol. 57. 

Un membre porte l'autre, et se garde bien qu'il ne lui fasse mal.

33. Reiregarda, s. f., arrière-garde. 

E m platz quan vey reiregarda.

Boniface de Castellane: Guerra e trebalhs. 

Et me plaît quand je vois arrière-garde.

La reiregarda dels Proensals.

(chap. La retaguardia dels Provensals.)

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 28.

L' arrière-garde des Provençaux. 

Fig. Ben aperseubutz en la reiregarda contra horguelh e vana gloria.

V. et Vert., fol. 72. 

Bien prudent en l' arrière-garde contre orgueil et vaine gloire.

CAT. Retraguarda. ANC. ESP. Retroguardia. ESP. MOD. Retaguardia. PORT. Retaguarda. IT. Retroguardia. (chap. Retaguardia, retaguardies.)

34. Salvagarda, Salvagardia, s. f., sauvegarde.

Que deguna salvagardia real non si done... 

Que tal salvagarda non tena.

(chap. Que cap salvaguardia o salvaguarda real no se dono.

Que tal salvaguarda no tingue.)

Statuts de Provence, BOMY, p. 10.

Qu'aucune sauvegarde royale ne se donne... 

Que telle sauvegarde ne tienne.

Recebre los bes..., et metre en salvagarda. 

Tit. de 1294. DOAT, t. XCVII, fol. 266.

Recevoir les biens..., et mettre en sauvegarde. 

CAT. ESP. PORT. Salvaguarda. IT. Salvaguardia. (chap. salvaguardia o salvaguarda, salvaguardes o salvaguardies.)