Mostrando las entradas para la consulta Quintana Sorolla ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Quintana Sorolla ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

jueves, 6 de agosto de 2026

Trafec, Trafey, Trafeguaire, Trafeguador, Trafeguier - Trahir, Trair, Trayr - Trainar, Trainier

Trafec, Trafey, s. m., trafic, négoce, intrigue.
Voyez Muratori, Diss. 33; Denina, t. III, p. 83.
Per cui guerras e masan
Seran e plai e trafec.
Raimond de La Tour: Ar es ben.
Pour qui guerres et tapage seront et plaid et trafic.
Pauc prezat, si no sap de trafey.
P. Cardinal: Un sirventes.
Peu prisé, s'il ne sait de trafic.
CAT. Trafag, trafic. ESP. Trafago, trafico (tráfico). PORT. Trafego, trafico. 
IT. Traffico. (chap. Tráfec, trafecs; tráfic de coches, trafics.)

2. Trafeguaire, Trafeguador, s. m., trafiquant, commerçant, intrigant.
Aras es vengut de Fransa...
Qu' om fassa maior 
D' un gran trafeguador. 
P. Cardinal: Falsedat et.
Maintenant est venu de France... qu'on fasse chef d'un grand intrigant.
CAT. ESP (traficante). Trafagador. IT. Traficatore. (chap. Trafegadó, trafegadós, trafegadora, trafegadores; traficán, traficans, traficanta, traficantes.)

3. Trafeguier, s. m., trafiqueur, trompeur.
Tug cominalmen
Em trafeguier e moys.
Nat de Mons: Sitot non.
Tous communément nous sommes trompeurs et vils.


Trahir, Trair, Trayr, v., lat. tradere, trahir, livrer.
Segon dreg, non es ges traimens
Trair trachor.
(chap. Segons lo dret, no es cap (gens) traissió traissioná a traidó.)
Lanfranc Cigala: Ges eu non vei.
Selon droit, (ce) n'est point trahison de trahir traître.
Sol fin' amors no m traya.
Pons de Capdueil: Ben es folhs.
Seulement que pur amour ne me trahisse pas. 
Qui dis so per qu' amor avilzis
Vas si dons ment, e si mezeis trahis.
Arnaud de Marueil: Anc vas.
Qui dit ce par quoi il avilit amour vers sa dame ment, et soi-même trahit.
Part. pas. Trahitz sui si cum fo Ferragutz.
Rambaud de Vaqueiras: D' amor no m lau.
Trahi je suis ainsi comme fut Ferragus.
Eras m' an trait ses deffiansa;
Car m' an trait assatz, ai trait lor.
Aimeri de Peguilain: Hom ditz.
Maintenant ils m'ont trahi sans défiance; parce qu'ils m'ont beaucoup trahi, trahi je les ai.
Subst. Que 'l traytor seran destrut,
E li trahit ben vengut.
P. Cardinal: Razos es.
Vu que les traîtres seront détruits, et les trahis bien venus.
ANC. FR.
Et Margiste, la vieille, qui ainsi m'a traït. Roman de Berte, p. 76.
CAT. Trair. ANC. ESP. Traer. (Traicionar.) PORT. Trair. IT. Tradire.
(chap. Traissioná; portá algo; traissiono, traissiones, traissione, traissionem o traissionam, traissionéu o traissionáu, traissionen; traissionat, traissionats, traissionada, traissionades; traissionaré; traissionaría; si yo traissionara.)

Natxo Sorolla Vidal; Traissioná; portá algo; traissiono, traissiones, traissione, traissionem o traissionam, traissionéu o traissionáu, traissionen; traissionat, traissionats, traissionada, traissionades; traissionaré; traissionaría; si yo traissionara

2. Tradition, s. f., lat. traditionem, tradition, remise.
Liuramen et tradition de possession.
Tradition de las ditas pessas encantadas. 
Fors de Bearn, p. 1095 et 1094.
Livraison et remise de possession.
Remise desdites pièces enchéries.
CAT. Tradició. ESP. Tradición. PORT. Tradição. IT. Tradizione, tradigione.
(chap. Tradissió, tradissions.)

3. Tradimen, Traimen, s. m., trahison, traîtrise. 
L' ama finament,
Ses tradiment.
Guillaume de la Tour: Quant hom.
L'aime fidèlement, sans trahison.
Segon dreg, non es ges traimens
Trahir trachor.
Lanfranc Cigala: Ges eu non vei.
Selon droit, (ce) n'est point trahison de trahir traître.
IT. Tradimento.

4. Tracio, Trassio, Traicio, Traazo, s. f., lat. traditio, trahison, traîtrise.
Fan perjuris e granz traicios. Poëme sur Boèce.
(chap. Fan perjuris y grans traissions.)
Font parjures et grandes trahisons.
Es tracher sel que fai trassios.
B. Carbonel: Joan Fabre.
Est traître celui qui fait trahisons.
Adv. comp. L' emperador felo,
Sel que destruis son frair' a trassio.
Rambaud de Vaqueiras: Senher marques.
L'empereur félon, celui qui détruisit son frère par trahison.
Lor redra Roma per traazo. Poëme sur Boèce.
Leur rendra Rome par trahison.
ANC. CAT. Tració. CAT. MOD. Traició. ESP. Traición. PORT. Traição. 
(chap. Traissió, traissions.)

5. Trestacios, s. f. scélératesse, insigne trahison.
A Zaenac fec tal trestacios 
Que no feira Judas.
P. Cardinal: Un sirventes ai.
À Zaenac il fit telle scélératesse que ne ferait pas Judas.

6. Trahire, Traire, Trahidor, Traidor, Traydor, Traitor, Traytor, s. m., lat. traditor, traître, perfide.
Vas quascun es enganaire e trahire.
Arnaud de Marueil: Aissi cum selh.
Vers chacun il est trompeur et traître.
Sobr' els paians Sarrazins trahidors.
G. Adhemar: Non pol esser.
Sur les païens Sarrasins traîtres.
A vos sui fis, et a mos ops, traire.
Folquet de Marseille: Tan m' abellis.
À vous je suis fidèle, et à mon avantage, traître.
Dic vos que etz... fals e traydor. Philomena.
(chap. Dic vos que sou... fals y traidó. Te dic que eres fals y traidó, Ignacio Sorolla Vidal.)
Je vous dis que vous êtes... faux et traître.
Fig. Conosc qu' en folh gazanh
M' an mes mei huelh traidor.
Giraud le Roux: A ley de.
Je connais qu'en fou profit m'ont mis mes yeux traîtres.
Subst. Que 'l traytor seran destrut,
E li trahit ben vengut.
P. Cardinal: Razos es.
Vu que les traîtres seront détruits, et les trahis bien venus.
ANC. FR. Envers traïtor desloial.
Roman du Renart, t. I, p. 144.
Mieux dignes d'estre apellez traditeurs que traducteurs.
(chap. Mes dignes de sé nomenats traidós que traductós.)
Œuvres de Du Bellay, fol. 9.
Alors le desloyal trayteur.
Hist. de Gérard de Nevers, part. II, fol. 15.
CAT. ESP. (Traidor) Traydor. PORT. Traditor. IT. Traditore.
(chap. Traidó, traidós, traidora com la Silvia Dilla Vidal, traidores.)

Artur Quintana i Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica

7. Tracher, Trachor, s, m., traître, perfide.
Pieger es tracher que laire.
(chap. Pijó (pichó) es traidó que lladre. Jordi Pujol es les dos coses, Carlos Puigdemont tamé.)
P. Cardinal: Razos es.
Pire est traître que larron.
Ni 'n tem tracheiritz ni trachor.
P. Cardinal: Ar mi pues.
Et je n'en crains traîtresse ni traître.
Adj. Vostre pastor
Son fals e trachor.
G. Figueiras: Sirventes vuelh.
Vos pasteurs sont faux et traîtres.

8. Tracheiritz, Trachoressa, s. f., traîtresse.
Ni 'n tem tracheiritz ni trachor.
P. Cardinal: Ar mi pues.
Et je n'en crains traîtresse ni traître.
Del blasme en que m' a messa,
A tort e a peccat, la falsa trachoressa.
V. de S. Honorat.
Du blâme en quoi m'a mise, à tort et à péché, la fausse traîtresse.
ANC. FR. La mort... tant cruelle, tant trahisteuse.
(chap. La mort... tan cruel, tan traidora.)
Monstrelet, t. I, fol. 120.

9. Tradar, v., livrer, remettre, trahir.
Tradar la causa, so es metre en tenezon de la causa.
Trad. du Code de Justinien, fol. 77.
Livrer la chose, c'est mettre en possession de la chose.
A obs los Grex Roma volia tradar. Poëme sur Boèce.
Au profit des Grecs Rome il voulait livrer.

10. Trachar, v., trahir.
No s' en deu jes vengar ni grondir ni iraisser ni trachar.
Liv. de Sydrac, fol. 111.
Ne s'en doit point venger ni gronder ni irriter ni trahir.

11. Atracha, s. f., traîtrise.
Senher, no y fo facha
Folhors ni atracha.
J. Esteve de Beziers: El dous temps.
Seigneur, n'y fut faite folie ni traîtrise.

Traia, s. f., sorte de costume, habit guerrier, armure.
Va ferir lo paya sur sa traia obrada. Roman de Fierabras, v. 4636.
Il va frapper le païen sur son armure ouvragée.

Trainar, v., traîner, faire languir.
Be m deuria hom a caval trainar. 
Arnaud de Marueil: En mon cor.
Bien me devrait-on à cheval traîner.
Fig. Per so m train', e m cembela,
E m tra 'l cor de sotz l' aissela.
P. Vidal: Be m pac.
Pour cela me traîne, et me combat, et me tire le coeur de dessous l'aisselle.
Aissi m podetz trainar longamen.
Peyrols: Ben dei. 
Ainsi vous me pouvez faire languir longuement.
Fig. Plus es desiratz grans jois,
Mais val, e quan plus traina.
P. Bremond Ricas Novas ou P. Camor: Iratz chan.
Plus est désirée grande joie, et quand plus elle traîne, davantage elle vaut.
CAT. ESP. (trajinar) Traginar. IT. Trainare. (chap. Traginá.)

2. Trahi, s. m., train, conduite.
Be m cugiey entre mil
Una lial trobar,
Tan cuiava cercar;
Totas an un trahi.
Pierre de Bussignac: Quan lo dous temps.
Bien je pensai entre mille une loyale trouver, tant je pensais chercher; toutes ont même train.
El sieu belh cors d' alegratge
M' a mes en aquest trahi.
Arnaud de Marueil: Belh m' es quan.
Le sien beau corps d'allégresse m'a mis dans ce train.
- Fracas, étalage.
Pueys comanda que l' ost si meta el cami;
Doncxs auziratz gran noyza menar e gran trahi. 
Roman de Fierabras, v. 5032.
Puis il commanda que l'armée se mette au chemin; alors vous ouïriez grande noise mener et grand fracas.
Auran assatz gran trahi
De ricx vestimens detras si.
Brev. d'amor, fol. 129.
Auront assez grand étalage de riches vêtements derrière soi.
Adv. comp. Ab pauc ex un trahi
No son li ric avar.
Giraud de Borneil: Leu chansoneta.
Peu s'en faut si en un trait (universellement) les riches ne sont pas avares.
Totas en un trahi.
Pierre de Bussignac: Quan lo dous.
Toutes en un trait (universellement).
CAT. Tragi. ESP. Tragin (trajín), tragino. IT. Traino. (chap. Tragí, tragins.)

3. Traina, Tragina, s. f., confusion, tumulte, embarras.
Fan raubadors traina e rap.
Aqui cilh en fai rap o tragina.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 72 et 7.
Les pillards font tumulte et rapine.
Là celui-ci en fait rapt ou tumulte.

4. Trainier, adj., traînant, retombant.
Sos gonfainos fon blancx, latz trainiers. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 54.
Son gonfanon fut blanc, les côtés traînants.
(chap. Traginán, traginans.)

sábado, 25 de julio de 2026

Toga, Tollerar, Tolleransa, Tollerable, Tolre, Toldre, Tolta, Touta, Tolieu, Tolement

Toga, s. f., lat. toga, toge, robe.
Las togas, lasquals so maniera de vestidura nobla als cavaliers.
(chap. Les togues, les cuals són manera de vestidura noble als caballés.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 83.
Les toges, lesquelles sont manière de vêtement noble pour les chevaliers.
CAT. ESP. PORT. IT. Toga. (chap. Toga, togues; togueta, toguetes.)

Tollerar, v., lat. tolerare, tolérer, supporter, endurer.
Part. pas. Malaute es aquo tollerant. Trad. d'Albucasis, fol. 4.
Le malade est cela endurant.
CAT. ESP. Tolerar. IT. Tollerare. (chap. Tolerá : tolero, toleres, tolere, tolerem o toleram, toleréu o toleráu, toleren; tolerat, tolerats, tolerada, tolerades; toleraré; toleraría; si yo tolerara que me la fotegueren pel cul, siría com Ignacio Sorolla Vidal en Manel Riu Fillat.)

Tolerá : tolero, toleres, tolere, tolerem o toleram, toleréu o toleráu, toleren; tolerat, tolerats, tolerada, tolerades; toleraré; toleraría; si yo tolerara que me la fotegueren pel cul, siría com Ignacio Sorolla Vidal en Manel Riu Fillat.

2. Tolleransa, s. f., lat. tolerantia, tolérance, patience.
La tolleransa del malaute. Trad. d'Albucasis, fol. 10.
(chap. La toleransia del dolén. Malal diu y escriu Luis Arrufat de Vallchunquera; vore mal apte, malalt, etc.)
La patience du malade.
CAT. ESP. PORT. Tolerancia. IT. Tolleranza. (chap. Toleransia, toleransies. Ya me se ha acabat la toleransia en los catanazis com los de la Ascuma de Calaseit.)

Ya me se ha acabat la toleransia en los catanazis com los de la Ascuma de Calaseit.

3. Tollerable, adj., lat. tolerabilem, tolérable, supportable, endurable, en état de supporter.
Veses... cors del malaute tollerable, cauterisa aquel en mieg loc del cap.
Trad. d'Albucasis, fol. 3.
Tu vois... le corps du malade en état de (le) supporter, cautérise celui-là au milieu de la tête.
CAT. ESP. Tolerable. PORT. Toleravel. IT. Tolerabile. (chap. Tolerable, tolerables; contrari: intolerable com Carlos Rallo Badet, la mosca collonera, intolerables com los tabans al juliol o los catalanistes.)

intolerable com Carlos Rallo Badet, la mosca collonera, intolerables com los tabans al juliol o los catalanistes

Tolre, Toldre, v., lat. tollere, ôter, enlever.
Non lo pot tolre ni emblar ni raubar. V. et Vert., fol. 30.
Ne le peut ôter ni enlever ni dérober.
Pueis tolc moiller a Milan, la moiller d' un barbier. V. de R. de la Tour.
Puis il enleva femme à Milan, la femme d'un barbier.
Fig. Lo dormir pert, quar ieu lo m tuelh,
Domna, quan de vos mi sove.
B. de Ventadour: Quan par.
Le dormir je perds, car je me l'ôte, dame, quand de vous il me souvient.
- Couper, retrancher.
A tota sa mainada fes toldre los cabels et a se meteis.
V. de P. Vidal. Var.
À tout son domestique il fit couper les cheveux et à soi-même.
- Détacher, détourner.
Que lo fluvis tol del camp de mon vezin. Trad. du Code de Justinien, fol. 75.
Que le fleuve détache du champ de mon voisin.
Fig. D' En Blacatz no m tuelh ni m vire.
Elias de Barjols: Car comprei.
Du seigneur Blacas je ne me détache ni me détourne.
D' un sirventes far no m tuoill.
P. Cardinal: D'un sirventes.
D'un sirvente faire je ne me détourne.
- Prendre, saisir.
Seguic los Sarrasis III jorns, e tolc lor .C. .M. pesoniers. Philomena.
Il suivit les Sarrasins trois jours, et leur prit cent mille piétons.
- Cesser.
Reys castellas, ges vostre pretz no tolh
De melhurar, c' uei val pro mais que hier.
Aimeri de Peguilain: Si cum l' albres.
Roi castillan, point votre mérite ne cesse de s'améliorer, vu qu'aujourd'hui il vaut beaucoup plus qu'hier.
Loc. So ditz lo reis: Tol de mei. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 65.
Ce dit le roi: Retire-toi de moi.
Part. pas. Tolt m' avetz rire,
E donat pessamen.
Guillaume de Cabestaing: Lo dous.
Ôté vous m'avez le rire, et donné souci.
Fes no es pas per forsa touta, mas, per razo e per essemples, es amonestada.
Trad. de Bède, fol. 58.
Foi n'est pas ôtée par force, mais, par raison et par exemples, elle est avertie.
En un sol jorn m' an tolgut 
Tot quant avia en dos ans
Conquist.
(chap. En un sol día (jornada) me han tolgut (tret, pres) tot cuan había en dos añs conquistat.)
Raimond de Miraval: Aissi cum es.
En un seul jour m'ont ôté tout ce que j'avais en deux ans conquis.
ANC. FR. Ainz les fit prendre et tolir tot lor avoir. Villehardouin, p. 162.
Pour reponre l'or et l'argent que il toloit et rapinoit.
Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 217.
La char lur tolent e la pel
Si cum li lox fist à l'aingniel.
Marie de France, t. II, p. 67.
ANC. CAT. Tolrer. ANC. ESP. Toller. PORT. Tolher. IT. Tollere, togliere.
(chap. Tolre, Toldre : pendre o prendre, traure, robá; vore lo texto antic en chapurriau “no li tolra”.)

2. Tolta, Touta, s. f., tolte, sorte d'impôt forcé, spoliation.
De toutas e de rezendas
Fai sos dos e sas esmendas.
P. Cardinal: Qui ve gran.
De toltes et de rançonnements fait ses dons et ses réparations.
Aquel que ten la causa sens nulha justa causa, si cum es per tolta.
Trad. du Code de Justinien, fol. 18.
Celui qui tient la chose sans nulle juste cause, ainsi comme est par spoliation.
ANC. FR. Ne convoite pas sus ton peuple, ne te charge pas de toute ne de taille. Joinville, p. 155.
(chap. Tolta, toltes : classe de impost, com si ne ñagueren pocs; expolio, expolios; impost forsat.)

3. Tolieu, s. m., tonlieu, droit de transport par eau, droit de travers.
Ni renda en sa honor, ces ni tolieu. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 72.
Ni rente en son domaine, cens ni tonlieu.
ANC. FR. Et les molins et les tonlieus.
Chr. manusc. de Cambray, fol. 51.

4. Tolement, s. m., enlèvement, séparation.
Tan gran escampament de sang et decapitament, e tan gran tolement de pes e de mas e de membres. Philomena.
Si grande effusion de sang et décapitation, et si grande séparation de pieds et de mains et de membres.
ANC. ESP. Tollimiento. PORT. Tolhimento. IT. Toglimento.

5. Toleire, Tolledor, s. m., ravisseur, pillard.
Dieus non vol sias toleire.
P. Cardinal: Jhesum Crist.
Dieu ne veut pas que tu sois ravisseur.
No vuelh esser un d' aquelhs tolledors. 
P. Cardinal: Ges ieu no m sui.
Je ne veux pas être un de ces ravisseurs.
Adjectiv. Non cre que 'l gens alamanda
Senhor tolledor acuelha.
P. Cardinal: Tot farai.
Je ne crois pas que la gent allemande seigneur pillard accueille.
ANC. FR.
Que de mon pucelage ne me soiez tolère. Roman de Berte, p. 152.
IT. Toglitore. (chap. Toledó, toledós, toledora, toledores; lladre, lladres; robadó, robadós, robadora, robadores.)

Artur Quintana Font; Toledó, toledós, toledora, toledores; lladre, lladres; robadó, robadós, robadora, robadores

6. Destolre, Destoldre, v., ôter, détourner, dévier, détacher, désister.
Destolgui m de la via
Vas lieys, rizen.
Gavaudan le Vieux: L' autre dia.
Je me détournai de la voie vers elle, en riant.
Fig. Dona, Amors me dona ardimen,
Quar sap que fis vos suy, e no m destuelh.
Arnaud de Marueil: Us joys d' amor.
Dame, Amour me donne courage, car il sait que fidèle je vous suis, et ne me détourne pas.
Tolla us humilitatz l' orgoill
C' avetz ves mi, pois non destuoill
D' amar vos.
Guillaume de la Tour: Pus que las.
Qu'humilité vous ôte l'orgueil que vous avez vers moi, puisque je ne dévie pas de vous aimer.
Part. pas. Destoutz me soy de la via.
Marcabrus: L' autrier jost' una.
Détourné je me suis de la voie.
ANC. FR.
D'une part l'a mené en un lieu destolu. Roman de Berte, p. 168.
IT. Distogliere.

7. Destol, Destuelh, s. m., déportement, dérangement.
Sos fals destols. Trad. de Bède, fol. 76.
Ses faux déportements.
Vauc m' en lai, ses tot destuelh,
On li peccador penran fi.
Le Comte de Poitiers: Pus de chantar.
Je m'en vais là, sans nul dérangement, où les pêcheurs prendront fin.

8. Estolre, v., lat. extollere, exalter, élever.
Part. pas. Per mi dons ai cor estolt
Et humil et baut.
Rambaud d'Orange: Ben s' eschai.
Pour ma dame j'ai coeur élevé et modeste et joyeux.
IT. Stogliere.

9. Trastolre, v., transporter.
Tant que mo mielhs me trastolh e m traversa.
G. Riquier: No m sai d' amor.
Tant que mon mieux me transporte et me traverse.
- Ôter, emporter, soulever.
Us es de drut, quan sordelha,
Qu' autre son luec li trastuelha. 
Bernard de Venzenac: Hueymais pus.
Usage c'est de galant, quand il se salit, qu'autre sa place lui ôte.

viernes, 5 de junio de 2026

Método tijera o cizalla para la creación de nombres propios en el dialecto occitano catalán.

Método tijera o cizalla para la creación de nombres propios en el dialecto occitano catalán.

Método tijera para creación de nombres propios en dialecto occitano catalán

1. El "Método Tijera" (Cortar por la O y listos)

Al quitarles la O final, muchos nombres se quedan con una terminación tan abrupta que parece que se les ha cortado la respiración a mitad de frase.

sissalla, sissalles, cizalla, cizallas

 

 

 

 

 

 

 

 

2. La evolución con solera (ejemplos: Armengol, Cugat").

Frente a la tijera moderna, están esos nombres que cambiaron en la Edad Media de forma orgánica, transformándose en palabras con personalidad propia, donde no solo se cae la "O", sino que mutan las consonantes por el habla popular de la época.

Hermenegildo - Armengol (como muchos condes de Urgel, Urgell).

Gervasio - Gervasi (tijera) frente al histórico Gelmar o Gervais (según la zona).

Raimundo - / Ramón (aquí la evolución simplificó el diptongo con fuerza). Raimón; Raimond; Junto con Ranimiro, Ramiro. Ramoncho, Ramonchu, Moncho.

Moncho, piedra, pedra, eixecacoduls

Esteban - Esteve (aquí hay mutación de la b a la v, no solo corte); Estienne, Étienne; Stephanus, Stephan, Steve Urkel no era del Urgel, etc.

San Esteban, protomártir, el primer mártir, Sant Esteve, Stephanus

Lorenzo - Llorenç (la L inicial se palataliza y la z se convierte en esa ç tan característica).

Baudilio - Boi (¡este es el rey del cambio! De Baudilio a Sant Boi o Boy (Sanboy) va un abismo que ni la mejor tijera).

Baudilio, restaurante, Valderrobres, Fabiana Arévalo

De Medardo pasamos a Sant Medir, una evolución fonética de las de antes).

Cucufato o Cucufate (Cucuphati) - Cugat (otro cambio drástico de la raíz latina medieval, nada de cortar solo la última letra).

//

Alejandro Alejandr

Alonso Alons / Alfonso; Amfos; Alfons;

Alvaro o Álvaro - Alvar o Álvar (al bar)

Ambrocio Ambroci

Ambrosio Ambrosi

Anacleto Anaclet

Anastasio Anastasi

Anselmo Anselm

Antonio Antoni (Toni)

Apolonio Apoloni

Arévalo, Aréval

Arnaldo Arnald (Arnaut, Arnaud, Arnau)

Otegi, EH, Bildu, Barcelona

Arturo Artur

Artur Quintana Font, barretina, boina de gairó


Atilano Atilan

Atilio Atili

Augusto August

Augustino Augustin

Aurelio Aureli

Basilio Basili

Benito Benit (Benet; Benezeg; Benoît) (Benedicto, Benedictus, etc.)

Bernardo Bernard (Bernatz, Bernat)

Bonifacio Bonifaci

Calixto Calixt

Camilo Camil (sin embargo, el aragonés catalanista Ignacio Sorolla Vidal no le llama Camil.)

Cándido Cándid

Casimiro Casimir

Cecilio Cecili

Celestino Celestin

Celso Cels

Cesáreo Cesáre

Ciro Cir

Ciriaco Ciriac

Cirilo Ciril

Claudio Claudi

Clodoveo Clodove (Clovis)

Cornelio Corneli

Crisanto Crisant

Cristiano Cristian


Dacio Daci

Dámaso Dámas

Damián Damiá

Danilo Danil

Darío Darí

Demetrio Demetri

Desiderio Desideri

Desideri Lombarte parlabe chapurriau

Diego Dieg (Didac; Didacus)

Diodoro Diodor

Dionisio Dionisi

Domingo Doming

Donato Donat

Doroteo Dorote

Duilio Duili


Edmundo Edmund

Eduardo Eduard

Egidio Egidi

Eladio Eladi

Eleuterio Eleuteri

Eligio Eligi

Eliseo Elise

Emilio Emili

Enzo Enz

Epifanio Epifani

Erasmo Erasm

Ernesto Ernest

Esmeregildo Esmeregild

Eufemio Eufemi

Eugenio Eugeni

Eulogio Eulogi

Eusebio Eusebi

Eustaquio Eustaqui

Eutiquio Eutiqui

Evaristo Evarist


Fabio Fabi

Fabiano Fabian

Fabricio Fabrici

Fausto Faust

Federico Federic

Felicio Felici (Félix; Feliu)

Feliciano Felician

Fernando Fernand (Ferran; Ferrand; Ferdinando, Ferdinandus)

Fidencio Fidenci

Filiberto Filibert

Filomeno Filomen

Flavio Flavi

Florencio Florenci

Florentino Florentin

Fortunato Fortunat (y Jacinto, Jacint)

Francisco Francisc (Francesc; Cesc; Cisco; Franciscus)

Fulgencio Fulgenci


Gelasio Gelasi

Gerardo Gerard

Germano German (Germán; Germain)

Gerónimo Gerónim
Jerónimo Jerónim

Gervasio Gervasi

Giraldo Girald (Giralt; Geralt; Gerald)

Godefredo Godefred

Gonzalo Gonzal

Gregorio Gregori

Gualterio Gualteri

Guido Guid

Guillermo Guillerm

Gundemaro Gundemar

Gustavo Gustav

Heberto Hebert

Heliodoro Heliodor

Heraclio Heracli

Heriberto Heribert

Hermenegildo Hermenegild (Armengol)

Herminio Hermini

Higinio Higini

Hilario Hilari

Hipólito Hipólit (Pólit de la Ascuma; San Pólit de Areñs de Lledó)

Homero Homer

Honorio Honori

Horacio Horaci

Humberto Humbert

Ignacio Ignaci (Nacho, como Sorolla Vidal.)

Natxo Sorolla, rog, roch, roig, Peñarroya de Tastavins

Ildefonso Ildefons

Inocencio Inocenci

Ireneo Irene

Isauro Isaur

Isidoro Isidor

Isidro Isidr


Jacinto Jacint

Jacobo Jacob

Josefo Josef

Julio Juli

Justo Just

Ladislao Ladisla

Laureano Laurean

Lázaro Lázar

Leandro Leandr

Leocadio Leocadi

Leonardo Leonard

Leoncio Leonci

Leopoldo Leopold

Liberato Liberat

Liborio Libori

Lino Lin

Livio Livi

Lorenzo Lorenz

Lucio Luci

Luciano Lucian

Ludovico Ludovic (Louis, Luis, Lluís, y muchas variantes como Hludovico)

Lluis Companys, Fossar, Pedrera, mausoleo


Macario Macari

Macedonio Macedoni

Magno Magn

Mamerto Mamert

Manolo Manol (Manel, de Manuel)

Marco Marc

Marcelo Marcel

Marcelino Marcelin

Marciano Marcian

Mario Mari

Mariano Marian

Martino Martin (Martín, Martí)

Mateo Mate

Mauro Maur

Mauricio Maurici

Máximo Máxim

Maximiano Maximian

Maximiliano Maximilian

Maximino Maximin

Modesto Modest

Narciso Narcis

Nazario Nazari

Nemesio Nemesi

Nicasio Nicasi

Nicodemo Nicodem

Nilo Nil

Nino Nin

Norberto Norbert


Octavio Octavi

Octavio Serret, Valderrobres


Olegario Olegari / Olaguer

Olimpio Olimpi

Oliverio Oliveri

Onésimo Onésim

Orencio Orenci

Orfelio Orfeli

Orlando Orland

Oswaldo Oswald

Oto Ot (de Moncada)

Otilio Otili

Ovidio Ovidi

Pablo Pabl

Pancracio Pancraci

Paolo Paol

Patricio Patrici

Paulino Paulin

Pedro Pedr (Pere, Pedrito, Perico, Peret,  de Petrus)

Pelayo Pelay

Perfecto Perfect

Petronio Petroni

Pío Pí

Plácido Plácid

Plutarco Plutarc

Policarpo Policarp

Pompeyo Pompey

Pompeyo Fabra, gramática de la lengua catalana; llengua valenciana

Ponciano Poncian

Porfirio Porfiri

Primitivo Primitiv

Procopio Procopi

Prudencio Prudenci

Quinto Quint

Quirino Quirin

Rafaello Rafaell

Raimundo Raimund
Ramiro Ramir
Raymundo Raymund

Regino Regin

Régulo Régul (la Régula)

Remigio Remigi

Renato Renat

Reynaldo Reynald

Ricardo Ricard

Roberto Robert

Rocco Rocc

Rodrigo Rodrig

Rogelio Rogeli

Rolando Roland

Romualdo Romuald

Rómulo Rómul (y Remo, Rem)

Rosendo Rosend

Rufino Rufin

Ruperto Rupert

Rústico Rústic

Sabino Sabin

Sacramento Sacrament

Sancho Sanch

Santiago Santiag

Santino Santin

Saturnino Saturnin (Sadurní)

Saulo Saul (: Saúl)

Segismundo Segismund

Segundo Segund

Sergio Sergi

Severo Sever

Severiano Severian

Severino Severin

Silverio Silveri

Silvio Silvi

Simplicio Simplici

Sinesio Sinesi

Sinforiano Sinforian

Sixto Sixt

Sotero Soter

Tadeo Tade

Tarsicio Tarsici

Teodolfo Teodolf

Teodoro Teodor

Teodosio Teodosi

Teófilo Teófil

Teótimo Teótim

Terencio Terenci (Moix)

Tiberio Tiberi

Tiburcio Tiburci

Timoteo Timote

Tito Tit

Toribio Toribi


Ubaldo Ubald

Urbano Urban

Valerio Valeri

Valeriano Valerian

Vasco Vasc

Venceslao Vencesla

Victorio Victori

Victoriano Victorian (San Victorián)

Victorino Victorin

Virgilio Virgili

JM Virgili i Ortiga, morts, carretera, Espanya, C14, autovía, catanazi

Vito Vit

Wenceslao Wencesla

Wilfredo o Wifredo Wilfred o Wifred (Guifre, lo pelut, piloso, pilós)

Yago Yag (= Jaume, Jaime, Jayme, Iavmes; Santiago, Thiago, etc.)

Zeno Zen

Zofio Zofi

Zósimo Zósim

//

CARTA CXVII.

Historia del monasterio de Alaón, o de la O. con el catálogo de sus Abades, y algunas curiosidades del mismo.
 
Mi querido hermano: Este antiguo monasterio de la orden de San Benito, no ha tenido la felicidad de conservar las escrituras de sus primeros siglos, como las han conservado casi todos los de esta provincia. De ellas no tienen sino copias en un libro del siglo XVI, y copias tan malas que no me atreví a tomar siquiera una nota de su contenido. El Cardenal Aguirre publicó en la colección de concilios, la escritura de su fundación, o sea el precepto con que Carlos el Calvo la confirmó año V de su reinado, el cual redujo dicho escritor al año 832 de Cristo, equivocación notable, porque Carlos no entró a reinar hasta que murió su padre Ludovico Pío en 840.
 
Y como en esto se engañó ¿quién sabe si habrá otros yerros en el contenido de la escritura? En fin, por ella consta que Vandregisilo Conde, y su esposa María habían edificado este monasterio diez años antes, con consentimiento de sus hijos, entre los cuales cuenta a Atón y su mujer Einzelina, Condes de Pallás, estableciendo en él la regla de San Benito y sujetándola al monasterio de San Pedro de Cires (Siraciense), y que lo habían dedicado Bartolomé, Arzobispo de Narbona y Sisebota (Sisebuto), Obispo de Urgel, a cuya diócesi pertenecía. Hoy es de la diócesi de Lérida. Confirma, pues, el Rey todas las donaciones que se habían hecho a la nueva casa y a su perpetuo Abad Obbonio (a: De esta escritura hablan largamente analizándola muy detenidamente los historiadores de Languedoc, tom. I al año 844.).
 
En este documento se da a este lugar el nombre de Alacoon. Otras escrituras antiguas le llaman Alagón y Alaón. Este último parece haber prevalecido, y de él por corrupción se llama el monasterio de La O; no como dicen vulgarmente, porque el estrecho barranco donde corre la Noguera de Ribagorza forme la figura de una O, que si esto valiera, mejor debiera llamarse de la L, ni tampoco de la advocación de nuestra Señora de la O, cosa muy moderna respecto de la antigüedad de la casa.
 
En un privilegio que concedió Bernardo Conde de Pallás a esta casa y su Abad Frugello (Vid. Marca Hisp. Ap. núm. XXXIII), y en otros documentos posteriores suena dedicada a Santa María y San Pedro y situada in pago Palliarense in valle Urritense.
 
Que este monasterio se edificase hacia el 834, se confirma por el testamento del Obispo de Urgel Sisebuto II hecho el año 839, en el cual deja la siguiente manda: Do et concedo similiter domum domnae meae Virginis Mariae, monasterium Alaone, Bibliotecam (libro así llamado).
 
A la claridad con que consta que en este monasterio se mandó profesar y se profesó efectivamente la regla de San Benito con Abad propio e independiente, cuya elección era propia de los monjes, no se opone lo que decía en el año 1092 de Cristo, dotando a la catedral de Roda su Obispo Raimundo Dalmacio: Abaciam Alaonis insuper eis trado (a los canónigos), et precipio ut semper monachorum conventus ibi maneat; Abas vero qui ibi erit, ab Episcopo et canonicis Sancti Vicentii (de Roda) eligatur, et semper sit eis subditus. Porque de estas palabras no se infiere, que Alaón variase de regla o perdiese el derecho de nombrarse su Abad: sólo aluden a la jurisdicción episcopal, que debían reconocer en Roda, como en su matriz; y así eligatur no es preciso tomarlo por elección, sino tan sólo por confirmación del electo. A esta sujeción era consiguiente el derecho de que ya entonces estaba en posesión el Abad de asistir a la elección del Obispo Rotense junto con los canónigos, como consta que lo verificó Abbo en la del Obispo Borrell en 1017.
 
Fáltales aquí el catálogo de sus Abades. Diré de algunos, cuyas memorias he hallado e ido apuntando en varias partes.
 
Existencia.
 
Obbonio, fundador 834. 844. (Obboni)
 
Brandila 861
 
Centullo 882 (Centull)
 
Trugello 925 (Trugell)
 
Oriulfo 973 (Oriulf)
 
Eximino 1002 (Eximin)
 
Ponce 1015
 
Abbo 1017 (Abb)
 
Velasco 1032 (Velasc)
 
Alhelmo 1039 (Alhelm)
 
Bernardo 1077 (Bernard, este es muy usado, Bernatz, Bernat)
 
A este Abad y su monasterio dio en este año el Obispo de Zaragoza Julián, la iglesia de Suriana, que era de su diócesi: va copiada del original (a: Ap. núm. XXXVIII.).
 
Álvaro. (Álvar)
 
Altemiro. (Altemir, que visitó las cuevas de Altamira.)
 
Enego. (Eneg; Eneco, Íñigo, Ignacio, Nacho, etc.)
 
Evarardo. (Evarard)
 
Estos cuatro Abades se nombran como ya difuntos en la contestación de este monasterio a la encíclica en que el de Ripoll le participó en el año 1102 la muerte de su Abad Bernardo.
 
Arnaldo 1104. (Arnald; Arnaud; Arnau)
 
Don Pedro I de Aragón dio a este Abad la iglesia de San Bartolomé, que acababa de construir en el castillo de Calasanz, para que le ayudasen a dar gracias a Dios por los beneficios recibidos de su mano, particularmente en la expugnación y toma del dicho lugar y su castillo, el cual dice que conquistó el día 23 de agosto en 1102. Va copia (b: Ap. núm. XXXIX.).
 
Bernardo 1125.
 
Va copia de una donación que le hizo ese año (era 1163) la Reina Doña Berta, mujer de Don Pedro I de Aragón (c: Ap. núm. XL.).
 
Ponce 1125. 1155.
 
Pedro Ramón 1158.
 
Ponce 1170. 1192.
 
Bernardo 1199. 1204.
 
Berenguer de Cornudella 1210. 1216.
 
Ramón de Montfromid 1227.
 
Guillermo de Cornudella 1233. 1249.
 
Bernardo de la Piedra 1255.
 
Guillermo de Claramunt 1259. (Guillerm; Guillem, Guilhem, etc.)
 
Ferrer 1272. 1295.
 
Guillermo de Villaflor 1336. 1345.
 
Pedro 1359.
 
Guillermo de Vilamur 1414.
 
Amalrico 1428 (Amalric)
 
Antonio de Mur 1487. 1490.
 
Martín de Sese (Sesé) 1540.
 
El archivo es poca cosa, según ya insinué. De códices manuscritos no vi ninguno, sino es un Breviario de la orden de San Benito de mitad del siglo XIV. Y es fama que los había muy apreciables por su antigüedad, pero tuve el sentimiento de no hallarlos, porque los había extraído de allí el Sr. Abad y Lasierra, que después fue Arzobispo de Selimbria e Inquisidor general. De estos robos literarios podía poner un largo catálogo. Mas ¿qué haré con referirlos si lejos de castigarlos el gobierno, tal vez premia a sus autores enriquecidos con la hacienda común?
 
La iglesia parece ser obra de hacia el siglo XII: está blanqueada y desfigurada con adornos y altares de mal gusto. En los claustros hay una piedra con este letrero: Ermengaudus et Ermesen. uxor eius hunc porticum fecerunt facere, et hic notatur locus sepulturae eorum.
 
No puedo acomodarme a creer que estos fuesen Condes de Urgel, como allí me quisieron persuadir, puesto que lo calla la piedra, donde quedó lugar para decirlo y mucho más.
 
Dios te guarde, etc.
 

// Harán lo mismo con nombres femeninos los pixapins?