Mostrando las entradas para la consulta Draps ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Draps ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

viernes, 20 de noviembre de 2026

Rerum apud Maioricas; 1372-1408. Divenres que hom comptava

III.

Rerum apud Maioricas gestarum ab anno 1372 ad 1408.

Palma de Mallorca, III. Rerum apud Maioricas gestarum ab anno 1372 ad 1408.


Chronicon ordinatum ex coevis notulis, quas Matheus Salzet, publicus Maioricarum tabellio, ad oram librorum, quos Protocola vocant, nunc latino, nunc vernaculo sermone, prout res gerebantur appixit. (Vid. pág. 22.)

Gratum posteritati munus.

Praedicti autem libri in cathedrali Majoric. asservantur.

Anno 1372: Die dominica, quae erat festum S. Jacobi, qua computabatur XXV. mensis julii, anno a Nativitate Domini M.CCC.LXX secundo, scitum fuit quod venerabilis crux auri, in qua erat de ligno sacratissimae verae Crucis Domini nostri Jhesu Christi, fuit a castro regio Maioricarum furtata. Et postmodum, facta diligenti indagatione, fuit dictum sacratissimum lignum repertum in hospitio Bartholomei Poncii, argenterii, die martii XXVII. dictorum mensis et anni. Et ob hoc fuit facta solemnis processio in dicta civitate usque ad dictum hospitium.

1374. Die sabbati VII mensis octobris, anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXIV., quatuordecim servi Sarraceni, et neophiti ac Tartari fuerunt suspensi per plateas civitatis ex eo quia voluerunt ignem ponere per diversa loca dictae civitatis et terram ac regnum Maioricarum sibi ipsis retinere, ac Regi Sarracenorum tradere, Dominum Regem Aragonum inde penitus ab eodem removendo seu alias expoliando.

1375. Anno a Nativitate Domini M.CCC.LXX quinto fuit in Maiorica magna et crebra mortalitas, tam intus civitatem, quam extra, qua gentes diversarum nationum numero decesserunt ultra XXXV milia; et dicta mortalitas incepit in mense januarii dicti anni.

1377. Die sabbati XXI mensis febroarii, anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXVII. Rev. in Xpo. P. et D. Bernardus Sancii, Episcopus, ordinis fratrum Minorum, existens intus capellam Beati Pauli constructam intra palatium episcopale, de licentia et permissu venerabilium Dominorum Berengarii Borroni et Bartolomei de Podio aulucho, canonicorum et Vicariorum, Sede vacante, contulit tonsuram Jacobo Salzeti, filio Mathei Salzeti, notarii Maioricensis.

1379... CC.LXX nono fuer... den Boto... quedam Sarracena Raimundi Oliverii quondam ad comburendum, ex eo quia administraverant et fecerant aliquas perfumaciones adversus uxorem dicti Raimundi Oliverii; et inde fuit factus pulxerrimus sermo in loco vocato lo padró, prope ecclesiam Sedis, et lata sententia per reverendum Dominum Maioricensem Episcopum, et per venerabilem magistrum P. Corregerii, per quam extitit pronunciatum dictum Sarracenum fore ereticum.

Die mercurii XIV. mensis septembris, anno a Nativitate Domini M.CCCLXX nono, fuit praeconizata publice per civitatem Maioricarum pax inter illustrissimum Dominum nostrum Regem Aragonum et communem Pisarum (común de Pisa).

1381. Die sabbati nona mensis marcii, anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXX primo, hora terciarum fuit praeconizata cum mimmis pecunia argentea per civitatem Maioricarum; et imposita pena amissionis bonorum et corporis, quod nullus renueret recipere dictam pecuniam.

1380. Anno Domini M.CCC.LXXX., VII. die madii, fuit sollempnizatum matrimonium inter illustrem Dominum Infantem Johannem, primogenitum Serenissimi Domini Aragonum Regis, et illustrem neptem, sive neboda illustrissimi Regis Franciae.

1381. Die lunae XII. mensis augusti, anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXX primo fuit combustus quidam Judeus vocatus Saydo Davidis, pro eo quia supposuit quandam monialem ordinis Sanctae Clarae, quae eadem ratione interfecta fuit.

Die sabbati XXXI. augusti, anno praedicto, illustris Infans Petrus, ordinis Sancti Francisci, intravit civitatem Maioricarum et hospitavit in palatio episcopali huius civitatis.

Anno Domini M.CCC.LXXX primo fuit in Maiorica maxima sichcitas (sequía; sequera), in tantum quod omnes canoni et cequiae civitatis tam intus quam extra fuerunt clausi. Sed divino iudicio et bonitate Dei segetes et vindimiae ipsius anni fuerunt sufficienter habundantes et fertiles.

1382. Die veneris XXVI. mensis septembris anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXXII. paulo post horam tertiarum venerabilis Arnaldus Cerdoni, Raimundi Burguesii, milites, Johannes Umberti, civis, et en Borras de Buyola, nuncii per civitatem et totam insulam Maioricam destinati, recesserunt ab insula iam dicta cum quadam galiota armata Arnaldi Aymar et P. Agulloni, pro eundo et accedendo ad curias, quas Deo volente Dominus Rex celebrare promisit in loco... (cetera desunt.).

Die jovis XXX. mensis octobris anno praedicto venerabiles Johannes de Tagamanent, Domicellus, et Jacobus Mathes, lapiscida, jurati anni praesentis regni Maioricarum, et Johannes Lobera, legum doctor recesserunt a regno Maioricae pro eundo apud regnum Valentiae, pro tractandis negotiis dicti regni coram Domino nostro Rege; ubi iam venerabilis Johannes de Mora, Thomas de Bacho et P. Adarroni, milites sunt presentes pro eisdem negotiis pertractandis.

Die jovis IIII. mensis decembris anno praedicto, praenominati, dempto dicto venerabili Johanne de Mora, redierunt huc cum galiota Arnaldi Aymar.

Die mercurii XXIIII. mensis decembris anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXXII. in vigilia Nativitatis Domini ex tunc proxime instantis fuerunt creati jurati civitatis Maioricae cum radolins. Et fuerunt hii qui sequuntur, videlicet, venerabilis Arnaldus Cerdoni, miles: Johannes de Portello et Guillermus Serra, cives: Petrus Pontis et Johannes Cimieres, mercatores: ac Andreas Regalis, tintorerius.

Subsequenter die lunae XXVIIII. mensis decembris anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXXIII. fuerunt inventi in volta picta prope curias versi infrascripti:

Fle misera, geme vitam sortem balearis

Mistrum (a) adest, chaos inseviet, fies et tuis exul.

(a) i. latens odium glos. *interlin.

Et illamet die post prandium fuit inventa responsio ad dictos versus, facta sub hac forma:

Si quem chaos conclusit, et inde liberatus existit

Non est locus fleti, sed leticie et bone spei. / *finis daenominabit.

1383. Die veneris quinta mensis marcii anno prescripto subditi judicis Arboreae (Juez de Arborea), rebelli Domino nostro Regi Aragon. interfecerunt eundem judicem intus civitatem Oristagni gravissima morte. Et in crastinum ipsius dici interfecerunt quandam filiam eiusdem, ut per diversas litteras aliqui fuerunt cerciorati.

Die sabbati quarta mensis aprilis anno praedicto fuit facta praeconizatio cum diversis mimmis, per quam venerabiles jurati Maioricarum notificarunt omnibus generaliter, quod medietates impositionum et adjutarum inde impositarum intus et extra civitatem removebantur, ut in ipsa praeconizatione latius expressatur.

1384. Divenres que hom comptava a sinch del mes de fabrer lany de la Nativitat de nostre Senyor M.CCC.LXXXIIII. fo feta crida publica ab so de nafils en la plasa de la Cort, que tots astrangers qui venguen habitar en la ila de Mallorques ab sus mulles, fossen franchs e quitis de guayta e de moliga ques cull en la dita ila, per X. anys primers vinants, e ques pusguen alagrar de les franqueses e libertats del dit regne de Mallorques, e los astrangers qui son en la dila ila, que pendran muller, que sien franchs aximatex per dos anys primers vinents, e ques pusguen alagrar de les dites libertats e franqueses; empero ques fassen scriure en la sala dels honrats jurats.

Die jovis XI. mensis februarii anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXX. quarto. Reverendus D. Bonanatus Tarini, Episcopus Teldensis, nomine Reverendi Domini Petri Dei gratia Maioricensis Episcopi, pro nunch a regno Maioricas absentis, contulit tonsuram Vincentio Falzeti, filio Mathei Falzeti, notario. (Más arriba hay un notario Mathei Salzeti; la s alargada y la f se confunden mucho en los manuscritos e impresiones antiguas)

En lo mes de agost lany M.CCC.LXXXIIII. lo honorable Mossen Francesch Sagarriga (ipsa : ça garriga), cavaller, Gobernador del regne de Mallorques, feu gran exequcio de armes, posat que aquells qui les portaven, hageressen privilegi de portar aquelles.

Die dominica XVIII. mensis augusti dicti anni, Illustris Infanta Regina Ciciliae, neptis sive neta Illustrissimi Domini Aragonum Regis aplicuit (: va aplegar, aplegá; llegó) Maioricas cum quadam pulxerrima navi Castellana.

In mense octobris anno predicto fuit feta (facta) preconizatio (pregó) perularum et aliarum rerum.

1386. Digous a XXVII. de setembre lany M.CCC.LXXXVI. fo aportat e pujat hun seny gran de pes de XXXVII. quintas e dues liuras en la torra gran de la ciutat situada en lo fossar dels frares preycadors per tocar les hores del dia e de la nit.

Die veneris quarta mensis januarii anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXXVII. circa horam terciarum extitit denuntiatum honorabili Domino Francisco Sagarriga, militi, Gubernatori Maioricarum, et venerabilibus juratis regni Maioricarum, quod Illustrissimus Dominus Petrus Dei gratia Aragonum Rex dies suos clauserat extremos. Etiamque fuit per nominatos et alios publice divulgatum et denunciatum illustrem Dominam Sibiliam de Fortiano, Reginam Aragonum clamdestine fugisse a civitate Barchinonae.

1387. Anno Domini M.CCC.LXXXVII. fuit facta nova pragmatica per Illustrissimum Dominum Johannem Regem Aragonum super regimine civitatis Maioricae et totius insulae eiusdem; ob quod in vigilia Beatae Mariae mensis augusti eiusdem anni, fuerunt facti et creati novi jurati dictae civitatis; et isti omnes debent regere eorum jurariam per XVI. menses continuos, aliis primitus creatis penitus expulsis.

1388. Die mercurii tertia mensis junii anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXXVIII. circa horam tertiarum fuit facta praeconizatio publice ad voce tubetarum per civitatem Maioricarum: quod quicumque haberet hereditatem aut officium in insula Sardiniae, quod hinc ad festum Sancti Michaelis mensis septembris proxime instans transfretaverit ad dictam insulam, et de eisdem hereditatibus possesionem adipiscerentur.

Digous a IIII. de juny any dessus dit apres vespres fo cridat publicament per la ciutat ab sos trompetes e cornamuses, que tots los sarts sien franchs, e que aquells sen pusquen tornar en Cerdenya, con lo Governador es aparellat de donar a aquells vaxells et pessar aquells franchs de nolits; e que tot hom e tota persona deia aquells de liurar sots pena de cors et de aver.

In dicto anno fuit crebis et maxima mortalitas puerorum in insula Maioricarum.

Die veneris XIIII. mensis julii anni praescripti fuit denunciatum per aliquos qui venerant Barchinona quod inclitus et magnificus Dalfi (Delfín), etatis V. annorum vel inde circa, filius Illustrissimi Domini Johannis, Regis Aragonum suos dies clauserat extremos; propter quod die mercurii XXVI. augusti sequentis fuit factum et celebratum in Sede Maioricarum ad requisitionem juratorum Maioricarum solemne anniversarium pro anima ipsius infantis.

1390. Anno Domini millesimo. CCC. nonagesimo in mense augusti nobilis … Dux de Bar... regia g... cum multitudine militum et peditum armorum transfretarunt cum quinquaginta galeis armatis et ultra Januensibus ad portum de Frague terra Serracenorum, in qua steterunt per plures dies bellando, et plures actus militiae excercendo. Et demum recusantibus, seu pocius contradicentibus dictis Januensibus pugnare, dictus nobilis Dux propter proditionem de qua dubitabat, recessit festinanter ut fertur a dicto loco Frague ad partes... aplicando.

Divenres a VIIII del mes de deembre any M.CCC. noranta fo cridada publicament ab trompeta de volentat dels jurats de Mallorques la moneda, la cual novellament es stada batuda en Mallerques, so es, los florins, en la emprenta dels quals deu esser... é una letra aytal M. per designar que de Mallorques son: é en lo c... per senyal... monede. Cascu de aquests florins es aprociat é aforati valer XV sous é … diners. 

Batse (: se bat) aquesta moneda, o ses comenada batre lalberch den Anthoni... de misser Scoto pres la esgleya de sent Nicholau Veya.

Die mercurii XXI mensis decembris anno praedicto, qua fuit festum Sancti Thomae fuit positum interdictum in universitate Maioric. per sanctissim. Dnum. Papam Clementem, seu de eius mandato... officium fiebat ... in ecclesii occulte, ianuis clausis, occasione, videlicet, questionis … inter venerabilem Durandum Ronsellini ex parte una, et ... de Uclam … ex altera, ratione … parrochialis ecclesiae de P... 

1391. Die mercurii XIV junii anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXXX primo, pro transitu fiendo apud insulam Siciliae fuerunt apposita vaxilla Regis et Domini Infantis Martini, ac Bernardi de Capraria capitanei armatae circa praedictum transitum fiende, et Thomae de Biche, militis vice admirati; cuius occasione fuit praeconizatum guidaticum in forma solita.

In mense julii anni Domini M.CCC nonagesimi primi fuit publice divulgatum per civitatem Maioricensis quod habitatores regni Xibiliae Regis Castellae, et etiam aliorum ditionum ipsius regni interfecerant Judeos dicti regni et aliarum terrarum ipsius Regis, defraudando et alias furtive secum portando bona mobilia ipsorum Judeorum.

Et pari modo fuit narratum quod aliqui regni Valentiae facie de avalot contra Judeos civitatis ipsius regni interfecerunt bene LXXX Judeos, propter quod intrarunt callum aljaimae ipsius civitatis, et secum asportarunt nonnulla bona dictorum Judeorum. Qua de causa illustris Infans Martinus, Dux Cervariae et Montis albi inquiri fecit contra dictos malefactores capiendo ipsos et eos viriliter opprimendo.

Die veneris II. augusti, anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXXX primo, secunda hora diei de mane fuit relatum onorabili Domino Francisco ...

militi Gubernatori Maioricarum, quod plures gentes forenses venerant seu aplicaverant camino … causa invadendi seu alias destruendi callum Judaicum Maioricense et Judeos in eodem habitantes; propter quod dictus Dominus Gubernator cum multitudine gentium civitatis, tam equitando quam pedes eundo exiit obviam eis dicendo eis quod redirent ad eorum habitationes; sic quod dicti forenses quasi incontinenti absque causa aliqua vulnerarunt equm dicti Domini Gubernatoris, et interfecerunt ronsinum in quo Jacobus Lobera equitabat.

Et ipsa eadem die circa secundam horam diei dicti homines forenses una cum pluribus et diversis hominibus civitatis, invadendo dictum callum, ipsum capierunt, et finaliter ipsum expoliarunt ab omnibus que in eodem erant. In qua quidem invasione et captione interfecti fuerunt, ut fertur, tres homines Christiani, et bene trecenti Judei inter masculos et feminas.

Die mercurii, nona mensis Augusti anno praedicto fuit injunctum (o iniunctum? leo iniunoctum) notariis sub amisione corporis et bonorum, quod ipsi nullatenus cancellent instrumenta aliqua facientia pro Judaeis nec instrumenta aliqua finis seu compositionis aut redemptionis facientia pro dictis Judeis vel inter eos, non faciant neque recipiant.

Die sabbati quinta mensis augusti anno praedicto fuit destructus callus Judaicus civitatis Barchinonensis; prout publice relatum fuit in civitate Maioricensis. Et illi qui intus carcerem detrusi erant, expulsi fuerunt per vim facto et opere diversarum personarum ipsius civitatis. Etiamque fuit in eodem contextu per illasmet personas missus et positus ignis in scribaniae curiae, baiuliae dicti civitatis; ob quod diversi libri et scripturae ipsius curiae fuerunt combusti et destructae.

1392. Die martis qua computabatur vicesima mensis februarii anno a Nativitate Domini M.CCC. nonagesimo secundo circa horam terciarum magnificus vir Infans Martinus, Dux Cervariae et Montisalbi, ac frater illustrissimi Domini Johannis Dei gratia Regis Aragonum, aplicuit de partibus Cataloniae in mollo maris (muelle; moll) civitatis Maioricarum cum undecim galeis valde bene armatis et munitis, causa navigandi et

transfretandi versus insulam Ciciliae, et cum eo illustris Rex et Regina Ciciliae, ac aliqui Comites, et nobiles et milites dicti Domini Regis, ac dictae insulae Ciciliae; inter quos erat Bn. de Capraria, Vicecomes, et duo filii Comitis de Prades, e Vicecomes insulae, ac G. Raimundi de Muncada, Comes de Famagosta, et nonnulli alii nobiles, et domicille ipsius insulae Ciciliae. Qui quidem Rex erat filius predicti magnifici Ducis; eratque, ut asserebatur, aetatis XIII annorum, vel inde circa; et dicta Regina, ut dicebatur, erat etatis XXX annorum, vel inde circa. In numero vero dictarum galearum erant duae galeae Massinae, dictae insulae Ciciliae.

Post praedicta autem die jovis XXII mensis februarii anno praedicto hora tercia (leo terda) ipsius diei, dictae galeae cum omnibus superius nominatis recesserunt a portu Maioricarum causa navigandi versus insulam Minoricae.

Die luna prima mensis aprilis anno praedicto Reverendus Dominus Lodovicus de Prades, Episcopus Maioricensis intravit civitatem Maioricarum, veniendo de civitate Barchinona, causa visitandi suum episcopatum; ob cuius reverenciam et honorem fuit sibi facta magna processio, et totus clerus exivit obviam ei usque ad plateam Curiarum (plaça de Cort).

Die dominica IV mensis augusti anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXXXII fuit celebratus laus in civitate Maioricensi pro beatissimo transitu, quam Dominus Rex noster intendit facere de proximo apud regnum Sardiniae pro subiugando sibi Branchaleo, inimicum capitalem et rebellem ipsius Domini Regis.

Die veneris XI mensis octobris anno praedicto fuit ex parte Venerabilis Berengarii de Montagut locum tenentis Gubernatoris Maioricensis divulgata et publicata publice per precones curiarum cum vocibus tubecelarum, generalis remissio et absolutio per Dominum Regem et Dominam Reginam eius consortem factae omnibus et singulis personis, quae culpabiles fuissent reditionibus, incendiis, fractionibus calli Judeorum et homicidiis, et generaliter omnibus illis qui anno proxime lapso culpabiles fuerunt diversis malis et actibus qui facti et sequuti fuerunt diversimode in regno Maioricensi. 

Diluns a XIV de octubre lo senyor Bisbe de Mallorques befleyi cinch galeas armades e duas galiotes, e dos rampins, et una barcha armades, les quals deven anar contra moros. E axi mateix dita missa al cap del moll, ahon vengueren infinides persones, lo dit astol saluda devant la Seu de Mallorques, les quals fustes singulars persones de la ciutat armaren. E aquell dia matex a la primera guayta les dites fustes sen partiren de la dita ila.

1394. Digmenge a la... mes de janer any de la Nativitat de nostre Senyor M.CCC noranta quatre vingueren et arribaren en Mallorques vuyt galeas armades en Bersalona per lo pesatge quel Senyor Rey devia fer en Serdenya, et deuian anar, segons se deya, en Cicilia per socorrer e aiudar al Rey de Cicilia, de les cuals eren patrons ciutedans e mercaders de Barsalona; e en aquella capita alcu no habia.

Dimarç a XIII del mes de janer any demunt dit a tres hores del die o aquientre, la senyora Reyna d' Arago, Infanta (infantá) dins la ciutat de Valencia hun infant mascle, lo nom del qual es apellat Pere; per la nativitat del qual fo feta en la dita ciudad gran festa, balls, juntes, e altres coses notables e de gran alegria.

Divenres a XXIII de janer any demunt dit les dites vuyt galeas de Barsalona se partiren de Mallorcha.

Dissapte a XXXI de janer any demunt dit per la nativitat del demunt dit infant fo feta sollemne processo per aquell die e per los dos dies seguens balls, e juntes e festa molt honradament per la ciutat.

Dimarç a X de fabrer any demunt dit, lo noble mossen Ramon Dabella, Gobernador de Mallorques arriba en Mallorques ab la galea den alamany per esser capita de duas galeas que la ciutat de Mallorca deu armar per anar en Cicilia ab les X galeas de Barsalona, e sinch de Valencia.

Die mercurii quarta mensis marcii anno praedicto duae galeae armatae pro universitate Maioricensi in sucursu armatae factae contra Branchaleo, inimicum Domini Regis, et etiam rebelles Regis Ciciliae, quarum capitaneus extitit nobilis Raimundus de Apilia, Gubernator Maioricensis: recesserunt a mollo maris ipsius civitatis causa faciendi earum viagium versus insulas Sardiniae et Ciciliae antedictae.

Die lunae XII mensis octobris anno nonagesimo quarto circa horam terciarum fuit ex parte Domini Regis facta praeconizatio per plateas civitatis Maioricensis voce preconia cum tubecens quod per Christianos fieret anno quolibet festum solemne sacratissimae Conceptionis Beatae Mariae Virginis, Matris Domini nostri Jhesu Christi; et quod nullus de coetero auderet dicere vel divulgare quod dicta Beata Virgo Maria concepta fuit in pecato originali.

1395. Diluns a XXII. de fabrer, any de la Nativitat de nostre Senyor M.CCC.LXXXX quinto, foren fetes carnastoltas (carnestoltes : carnestolendas), per so cor lo sendema qui fo dimarç fo deiuni de Sent Macia, qui fo lo primer dia de Coresma.

Die dominica de mane XVIII, mensis julii, anno predicto, illustrissimus Dominus Johannes, Dei gratia Rex Aragonum venit de Barchinona cum illustri Domina Regina, eius consorte, et cum quadam eorum filia, et cum filia illustris Regis Petri bonae memoriae patris ipsius Regis Johannis, et cum multitudine militum, baronum, domicellarum, et aliarum notabilium personarum; et aplicuit cum quatuor galeis armatis in portu de Soller.

Lo die dessusdit apres dinar lo dit Senyor Rey se parti de Soller e venchsen a Bunyola, e de qui parti e venchsen a Valldemussa (: Valldemossa), ahon stech fins al dimecres.

E dimecres a XXI. de juliol lo dit Senyor Rey venchsen al castell de Bellver, ahon ha stat fins a dimecres seguent.

Dimecres a XXVIII. de juliol lo dit Senyor Rey ab la Senyora Regina e ab les Senyores Infantes, e donzelles, e persones moltes notables entraren en la ciutat pessada hora de vespres; per la cual cosa fo feta gran festa e fort solemne, e dura per quatre jorns continuus, dins los quals foren fets balls per tots los officis de la terra, e al sinch jorn juntes per los jurats de la ciutat. E foren vesties (vestides) per la dita sollempnitat XXX. persones en nombre dels bens de la universitat, so es, de drap dor et de vellut ab drap blau de Florenti, faent meytats dels draps dor e de vellut, ab lo dit drap de Florenti.

Apres quel dit Senyor Rey ab la dita Senyora Reina ab les persones dessusdites hagueren stat per alcuns dies en la ciutat de Mallorques foren fetes moltes e diverses novitats en la dita ciutat, e oppresions e forçes a les gens axi per raho de posades que donaven a nobles, cavallers, ciutedans e altres gens, com per raho de infinides coses que los officials del dit Senyor demenaven contra homens de paratge, ciutedans, mercaders, notaris e manastrals (menestrals), en tant que per ocasio de les dites coses que lo regiment de la terra romangues en mans de aquells quil tenien, donaren los dits regidors al dit Senyor, segons ques dehia, cent milia florins dor.

Digous a XVIII. del mes de noembre, any dessusdit, lo dit Senyor Rey ab la Senyora Reyna, e les Infantes e altres, partiren de Mallorca, e recullirense en la galea reyal a Portopi, sens que no pres comiat de la ciutat, ne entra en aquella, ans stech de aquella absent per lonch temps stant en lo castell de Bellver. E partissech ab cinch galees.

Dimecres a 11 (o II) del mes de noembre fo cridada la general remissio, la qual lo dit Senyor Rey feu a tots generalment de qualsevol crims que haguesen comes; e aso per cent e quatre milia florins, que li foren promesos per la terra.

La audiencia del dit Senyor romas en la ciutat, e aquistench (todo junto, salto de linea, aquí se, es tench) continuadament per dos mesos e mes avant, apres quel dit Senyor Rey fo partit de Mallorques.

1396. Die martis XXIII. mensis madii, anno a Nativitate Domini M.CCC.XCVI. ex relatione cuiusdam patroni lembi, hac de causa per consiliarios et probos homines civitatis Barchinonensis et aliarum civitatum regni Aragonum missi, honorabili Berengario de Monteacuto, domicello locum tenenti nobilis Raimundi de Apilia, Gubernatoris maioricensis, fuit denunciatum quod illustrissimus Dominus Johannes, Rex Aragonum, judicio divino, decesserat subito in loco de Fuxa, die veneris qua computabatur XIX. mensis et anni praedictorum.

In eodem anno fuit mortalitas in civitate et regno Maioricarum, propter quod plures pueri et puellae, adolescentes et adolescentulae ac iuvenes (juvenes) decesserunt morbo glandularum; et istud duravit per plures menses.

Die lunae qua computabatur XXIX. mensis madii, anno proxime scripto, fuit solemne anniversarium missarum celebratum in castro regio praetextu mortis praefati Regis Johannis, et ibi sermo factus per venerabilem religiosum fratrem Johannem Axemeno (Ximeno : Jimeno, Gimeno), licenciatum in sacra pagina, ordinis fratrum Minorum. = Et in crastinum praedicti diei fuit factum aliud anniversarium in Sede Maioricarum per universitatem Maioricensem, in quo loco plures et quasi infiniti milites, cives, mercatores, manastralli et sindici forenses intraverunt induti saccis; et ibi sermo factus fuit per religiosum fratrem

… *Ponaen (seu Poncieti) ordinis B. M. de Carmelo, Die martii XXX. mensis madii dicti anni cadaver praefati Domini Regis fuit traditum ecclesiasticae sepulturae in Barchinona in ecclesia Sedis prope sepulturam illustrisimi Domini Petri recolende memoriae Regis Aragonum patris sui.

In crastinum die sepulturae dicti Regis, nuntii civitatum Cesaraugustae, Valentiae et Barchinone cum probis hominibus ipsius civitatis Barchinone elegerunt in Reginam Dominam Mariam, consortem illustris Infantis Martini, Ducis Montisalbi, in absentia ipsius Domini Infantis, et eam sedere fecerunt in solio castri novi regii Barchinonensis.

Die mercurii XXI. mensis junii, anno praedicto, fuit eclipsis lunae et duravit per tres horas et ultra.

Die sabbati XXII. mensis julii, anno praedicto, circa horam vesperorum nobilis Johannes de Cruillis, et venerabiles Raimundus de Talamancha et Berengarius de Palau, milites, tamquam nuncii per illustrissimum Dominum Infantem Martinum, Ducem Montisalbi, noviter electum in Regem Aragonum, missi ad illustrissimam Dominam Mariam, eius consortem, aplicuerunt Maioricas cum plenissima potestate, ut asserebatur, concedendi regimen ipsius regni dictae eius consorti. Et cum eis venit Jacobus Sacoma, civis Maioricensis, missus pro juratis Maioricarum ad dictum Dominum Regem Martinum ad insulam Siciliae, ubi dictus Dominus Rex personaliter aderat cum filio suo Rege dictae insulae, pro subiugando sibi et dicto filio suo dictam insulam.

In mense julii praedicto nobilis Rodrigo Diz aplicuit Maioricas cum quatuor navibus armatis excercendo piraticam contra Januenses.

Die mercurii XVI. augusti, anno praedicto aripuerunt in Maioricas filius nobilis Comitis de Cardona, et reverendus Episcopus Dertusae ac plures alii notabiles personae, nuncii seu ambaxiatores electi per civitatem Barchinonae et totius principatus Cataloniae ac civitatis Valentiae cum sex galeis armatis, quarum duae fuerunt armatae in dicta civitate Barchinone et duae in civitate Valentiae, missi ex certis causis ad illustrissimum Dominum Martinum, Regem Aragonum in praedicta insula Siciliae personaliter constitutum.

1397. Denuntiatum fuit in Maioricis quasi in principio anni a Nativitate Domini MCCCXCVII. per litteras diversas aliquibus huius civitatis missas, quod *XVIII die mensis septembris proxime preterita fuit factum et habitum maximum bellum inter infidelem Lamorac Regem, Principem et Dominum Turcorum, et illustrissimum ac potentissimum Regem Ungariae; et bellum dictum duravit per sex dies, infra quos ceciderunt trescenta milia Turcorum, et Christianorum plus sexaginta milia. Sed ¡proh dolor! praefati Turchi reputati fuerunt, ut fertur, victores.

Etiam fuit relatum ac publice nuntiatum quod pax et maxima tranquilitas fuit facta et firmata, intervenientibus matrimoniis et aliis sollempnibus firmitatibus, inter illustrissimum Regem Francorum et Regem Angliae: et inter alia quod dictus Rex Anglorum pugnet contra Comitem vulgariter dictum de Vertut, dominum civitatis de Mil...

Post praedicta die martis XXVII. mensis martii anno praedicto fuit denuntiatum publice, quod serenissimus Dominus Martinus Dei gratia Rex Aragonum per mortem illustrissimi Domini Johannis, Regis Aragonum quondam, apulerat in loco de Massella septima die mensis martii supra dicti, cum septem galeis armatis, recedendo ab insula Ciciliae; propter quod fuit facta praeconizatio ad tubessens, et aliis generibus musicorum sive mimmorum, quod fierent comuniter per loca ipsius civitatis alimares et alia signa ignea, et alias, significantia et demostrantia gaudia et ilaritates propter meatum et transitum dicti Domini Regis Martini feliciter regnantis, noviterque cum triumpho et maxima victoria, ad regnum Aragonum de dicta insula Ciciliae redeuntis.

Per la vinguda del dit senyor Rey, digmenge lo primer de abril any dessus dit, fo tret lo astandart de la Sala, e aportat per en Francesch Umbert jurat, ab professo semblant del die de Sent Silvestre et Sancta Coloma. 

E aquell jorn matex e lo sendema foren fets balls, e lo digmenge seguent juntes en lo born per part dels honrats jurats.

Dimarç a XXIV de abril de dit any lo noble en Rodrigo Diz ab so enginy isque de la preso regal ac hon estave pres per manament de la Senyora Reyna; e asso per alcuns delictes per aquell comessos contra alcunis sots messes del Senyor Rey, e altres havents pau e treva ab aquell (a: Llamábase Rodrigo Díez: estaba preso a instancia del Rey de Portugal por haberse apoderado como pirata en los mares de Lisboa de una nave intitulada S. Cristoval, cargada de jabón de losa, sebo, aceite, paños, etc., para Flandes. En dicha instancia se llama miles Valentinus. Había venido aquí con esta presa, y cuando ya tenía su pasaporte para marcharse, le mandó prender la Reina Doña María con todos los suyos, y confiscar sus bienes. La orden está fecha en Barcelona a 16 de octubre de 1396. Todo consta en el archivo real de Mallorca, registro de ese año.

En el de la Bailía de Valencia (lib. 47. provisión. privileg.) consta que aún vivía en 1439, de cuyo año hay un proceso sobre las presas que hizo con su balaner (ballenero), nave suya propia. Otro balaner compró en el mismo año, llamado Santa Catalina. Consta allí en mil lugares, que era caballero y vecino de Valencia. Con esto es más fácil de colegir que Manuel Díez, autor del libro de albeitería a mitad del siglo XV, era natural de dicha ciudad, y de esta familia, y acaso hijo de Rodrigo.

Dimecres a XXIII. de maig any dessus dit, lo dit Senyor Rey en marti vinent de la ciutat de Avinyo arriba ab X galeas armades en Catalunya en lo loch apellat Mataro (Mataró). E lo digmenge seguent que hom comptave a XXVII. dit mes lo dit Senyor Rey entra en la ciutat de Barselona fort gloriosament, e ab gran gent, ahon fo feta gran e molt excellent festa, axi per los ciutadans e habitadors de la dita ciutat, com per los missatgers de Seragosa, de Valencia, de Mallorques, com de les altres terras e lochs del dit Senyor. E foren fetes grans maravelles, jochs, balls, juntes e altres noblesses, demonstrant gran goig e alagria per la vinguda del dit Senyor.

Digmenge a VIII de juliol any demunt dit lo molt reverent e honest frare Pere Mari, ministre del orde dels frares menors en les parts de la senyoria del Rey de Arago feu les vespisits sub dubia al honrat frare Johan Exemeno del dit orde, licentiat en taulagia (licenciado en teología), per so cor aquell frare Johan devia pendre lo digmenge seguent lo barret del seu magisteri; per lo qual fo la esgleya dels frares menors enpaliada, é ague (e hagué) sollemne festa feta en diverses maneres.

Digmenge a XV. de juliol mestra Johan Xemeno (otra variación más del apellido) del orde dels frares menors, pres lo barret en la Seu, e feu gran festa e grans balls, e de totes les ordes dels frares ballaren en aquesta jornade dins la igleya de Sent Francesch (lib. fabrica es anno).

Digmenge a XV. de juliol any de munt dit lonrat frare

Johan Exemeno pres lo barret magistral per ma del dit reverent ministre del dit orde en la Seu de Mallorques; en lo qual loch foren disputades diverses questions per quatre mestres en taulagia, dos del dit orde, so es, per mestre P. March, e per mestre Anthoni Sent Oliva, e per mestre 

P. Tur, e per mestre G. Sagarra del orde dels frares Preycadors. E aqui matex foren dats a diverses persones, axi graduades com no graduades, barrets e guants de cuyr; e per lo dit mestre novell fo feta gran festa en casa sua per sos parents, e altres honrats homens de la ciutat.

Divenres a XXXI de agost any M.CCC.XCVII lo noble mossen Huc de Anglarola vench et arriba en Mallorques ab una galea armada, havent nom de Vis Rey, e havent gran potestat del Senyor Rey per redressar lo regne, e aquell metre en bon stament; e ab ell vengueren en P. Canto savi en dret assesor seu, e ab dos notaris, e ab dos contadors, e ab moltes altres persones; e singularment (leo singularement) ab ell vench madona muller sua, filla del vescomte de Rochaberti.

En lo mes de novembre any dessus dit vench en Mallorques un hom apellat en Cardona, trames (leo trauses) per los jurats de la ciutad de Valencia, per denunciar als jurats e prohomens de Mallorques que la ciutat de Valencia et de Barsalona havian mampres e acordat que en reverencia de nostre Senyor fos fet hun gran pessatge o stol per pessar en Barbaria, per exaltacio de la fe cristiana, e per haver lo cors precios de Jhesu Crist, lo qual moros sen havian aportat de una capella que es en lo dit regne de Valencia; e axi mateix per fer venjansa de la dita injuria; per que suscitaven los habitadors del regne de Mallorques quine e quanta ajuda faria en lo dit pessatge.

1398. Dimecres a XX. de març any de la Nat. MCCCXCVIII. foren possades cedules per les portes de les esgleyes, per les quals nostre Senyor lo Papa, per contemplacio de la armada dessus dita, atorguava indulgencia a pena e a culpa a tots aquells qui en la dita armada iran personalment; e moltes altres indulgencias a aquells qui almoynas in faran dasso del lur.

Dissapte a XI. del mes de maig any dessus (leo dessu) dit fo feta sollemne processo faent la via del Corpus Crist per raho de la crehuada; la qual fo preycada en la Seu ans de la processo per lonrat frare Johan Exemeno mestre en taulagia. *En aquell iorn fo reebuda la dita crehuada per molts e diverses del dit regne e daltres.

Dissapte a XVIII. de maig any dessus dit lo noble mossen Huc Danglarola, Visrey, muda los jurats del regne de Mallorques, e tots los oficials de la casa de la Juraria, com hagues ja mudats lor consellers; per la qual cosa fot mudat lo regiment en mans de aquells qui aquell tenien ans de la destruccio del Call.

Dissapte a XIII. de juliol any dessus dit lo noble mossen Jofre de Rochaberti, vescomde, arriba en Mallorques en nou galeas e una galiota de Valencia, axi com a capita de aquellas, sperant assi en Mallorques mes nombre de altres fustes armades, per anar contra moros en semps (ensemps; ensemble; junto) ab lo stol, que lo regne de Mallorques ha promes fer per raho del dit pessatge. = Item a dies seguents arribaren quatre galeas et VIII. galiotas; les quals se acompanyaren ab les dessus dites. E totes ensemps partiren de Mallorques a XXIV. de Juliol. = 

Per vigor de la armada dessus dita foren armades en Mallorques sinch galeas, tres galiotas, XVII. rampins et vuyt entre pamfills e barchos (barcos; barches, barques) grosses, e sis lalmos grossos.

Divenres a II de agost mossen Huc Danglarola axi com a capita elet de tot lo stol de Mallorques parti del moll de la ciutat, e feu la via de Portopi.

Dimecres a XIV. dagost tot lestol (lo estol, stol; l' estol) de Valencia e de Mallorques junct en ila de Evissa, lo qual pren suma de LXX. veles, entre les quals foren L. veles de fustes de rems, les altres foren fustes radents, les galeas foren XIX. per nombre: tots ensemps partiren de la dita ila de Evissa, feta per aquells primerament devant lo castell mostre de les persones e de les lurs armes. E segons relacio de alcuns atrobarense en lo dit stol pessates sed milia é D. (más de 7500) persones combatents, entre les quals hi hacia (habia) en tern (entorn) CCCC homens que hom apella darmes, so es, gentils homens, o tals quis armen o son cuberts de ferre.

Lo stol dessus dit apres grans fortunas per aquell sostengudes, vench e arriba denant lo loch appellat Tedelis, terra de moros, ahon tres galeas, so es, duas de Valencia, e una de Mallorques, la qual menava P. Moscaroles, se acostaren, e finalment isqueren en terra, e apres de aquelles tots los altres fustes, e assenyaladament los fustes de rems, e aqui feren de lurs armes. E finalment dins spay de una hora ells entraren e esveyiren lo dit loch ab forsa darmes; e tingueren lo dit loch per hun jorn e mig; e dins aquest spay lo dit loch fo desrobat, e dins aquell molts moros, axi mascles com fembres e infants pochs (: pobres, frágiles, de poco poder, paucos) morts, los quals prenen suma segons relacio de molts de CCC. persones. E ultra foren cativades pesades CL persones. 

E a la perfi (al final, a la fi) meteren foch en lo dit loch. E asso fo dimarç a XXVII de agost any desusdit. E lo sendema que fo dimecres a mig jorn les gens del dit stol jaquiren lo dit loch.

En lo combatiment del dit loch mori mossen Bng. Lansol (Llansol, Llançol : sábana, tela) de Valencia per so com caygue de una scale, é un castella.

En lo departiment del dit loch los dits capitans, so es, lo Vescomte de Rochaberti e mossen Huc feren recullir la gent, remanents ells dins lo dit loch ab alcuns lurs consellers e amichs, entre los quals foren Jacme de Pertusa de Valencia, Johan Desbach, G. Unis, en Montagut, e daltres. 

E recullida la gent feren levar les dites galeas de la posta per mudarles en altre loch pus convinent. E stans axi dins la dita vila de Tadelis (Tedelis más arriba) los dits capitans ab los dessus nomenats, e altres, los moros veent que les gens eran recullides e que fort pochas gens eran romases dins la dita vila, tots ensemps vengueren sobre los dits capitans ab ma armada. E lavors los dits capitans, axi com posgueren, asseiaren de volur (voler) fugir; e tant foren apressats e cuytats per los moros, que no fo (sol) a ells, ans foren ferit (ferits) per los moros gran partida de aquells, en tant quel dit mossen Huc, e los dits Johan Desbach, e en Pertusa, e en Montagut, e daltres foren alansejats per los dits moros, e finalment morts per aquells, en gran culpa del dit mossen Huc, car si ell se fos recullit, axi com li era dit, no fora ell estat mort ne los altres, qui per contemplacio sua moriren ab ell.

Apres les coses dessus dites, lo stol dessus dit sostench gran fortuna, en tant que totes les dites fustes se ascamparen dassa e dalla, e cuydaren per la major part nagar (nagats más adelante); e moltes de aquellas per la dita fortuna perderen timons e governs, e gran partida dels rems; e partida de aquellas arribaren en Mallorques dimarç a III de setembre.

Dimecres secunda mensis octobris dicti anni fuit factum sollemne anniversarium missarum pro morte dicti nobilis Hugonis de Angularia, Viceregis, defuncti ut capitanei in praedicto loco de Tadelis.

Per la mort del dit mossen Huc fo elet per lo gran consell del regne en capita del dit stol de Mallorques lo honorable en Bng. de Montagut, doncell, loctinent de Gobernador del regne de Mallorques.

1399. Divenres a XXIV de janer any de la Nativitat de nostre Senyor M.CCC.XC nou fo feta crida ab juglars a cavall, que fos feta processo digmenge primer vinent per lo molt alt en Fraderich, fill del Rey en Marti Rey de Cicilia, e primogenit del Rey nostre d' Arago 

(Martín de Sicilia, muerto antes que su padre Martín de Aragón. Fraderich, Fadrique, Federico, Frederic &c, sería pretendiente a la corona de Aragón tras la muerte de Martín I en 1410, pre Compromiso de Caspe de 1412), 

lo qual novellament era nat en Cicilia; per la cual cosa lo dissapte ans del digmenge foren fetes alimeras (alimares; alifares), e grans fochs e altres senyals de alagria.

Dissapte a XV de març any dessus dit fo feta crida publica per los lochs acostumats de part del honorable en Bng. de Montagut, doncell, capita de la sancta armada, que tot hom se degues apparellar per anar en la dita armada; e foren cridats certs capitols, per los quals fo notificat a cascun qui pendria moros o altres coses que haguessen certa cosa per cascun cosa, e axi mateix hagues de les altres coses certa part.

Dimarç a XVIII del mes de març any demunt dit lo Reverent Pare en Xst. mossen Luis de Prades, Bisbe de Mallorques, mossen Jordi Sent Johan, mossen Gregori Burgues, cavallers, Narnau Alberti savi en dret, e molts daltres prengueren comiat e isguerensse (: se ixqueren, de exir, eixir) de la ciutat per coratge de recullirse per anar a la coronacio del Senyor Rey, la qual se deu fer, Deus volent, lo jorn de la caritat prop vinent a VII de abril. = Per rao de la dita coronacio foren elegits missatgers qui anassen en Seragossa per esser en la sollemnitat de la dita coronacio los honrats en Bng. Tagamanent, doncell, Narnau Alberti, savi en dret, e en Canals de Soller per los homens de fora.

Segons letras dels missatgers de la universitat de Mallorques, lo dit Senyor Rey en Marti se corona digmenge a XIII de abril any dessus dit. 

Diluns a XXIII de juny del dit any lo dit Arnau Alberti ensemps ab lo dit Canals tornaren de la dita missatgeria, pero lo dit Arnau fo fet cavaller per lo dit Senyor Rey en la dita coronacio.

Dimarç a XXVIX (?) del mes de juliol any dessus dit arribaren en lo moll de la ciutat de Mallorques duas galeas armades, en les quals vench lo bastart de Navarre, germa del Rey de Navarre, ab molts honrats homens, per anar en la armada sancta dessus dita contra moros; jatsia fosen ja en lo moll una galiota, et un rampi, e tres lauts privilegiats. Dimecres a XXX del dit mes arribaren en lo dit moll sis galeas e una galiota armades, del qual stol era capita lo noble mossen P. de Vilaragut per anar en lo dit sant pessatge.

Dimecres a VI del mes de agost del dit any fo feta sollemne processo per raho del stol de Mallorques, qui ana al cap del moll de la mar, e aqui fo cantada missa, e fet sermo per mestre Johan Exemeno del orde dels frares menors. E apres lo dit honorable en Bng. de Montagut, capita del dit stol parti del dit moll, e vench ab quatre galeas e diverses galiotes e rampins denant la Seu, e saludaren altament. E asso fet, possarense devant la portella, ahon stech lo dit capita per tot aquell die.

Digous a VII del dit mes lo dit honorable capita se parti de Mallorques ab alscuns rampins faent la via del cap blanch per anar a Maho, ahon era junct lo stol de Valencia.

Diluns a XVIII del mes dagost, any dessus dit lo molt Reverent Para en Xst. mossen Luis de Prades Bisbe de Mallorques vench et arriba en Mallorques de la coronacio del Senyor Rey ahon era anat.

Digmenge a XVII del mes dagost any dessus dit lo honorable en Bng. de Montagut capita, stant en lo port de Maho ahon havia sperat tot lo stol qui sots ell devia anar, feu mostra de la sua gent, e foren atrobades entre totes MMM.D. (3500) persones; empero en aquelles no era la galea den Seure, ne dues galiotes, qui despuys feta la dita mostra sobre vengueren. En lo nombre de les gens eren be C. homens appellats darmes, e qualscuns DCC. ballasters. Les fustes foren en nombre LXX. entre grans é pochas; entre les quals eran sis galeas groses, e tot lo sobre pus entre galiotes, rampins, barches grosses, lenys, e una nau.

Lo dimarç seguent a XIX del dit mes lo capita de Valencia feu mostra en lo dit loch de la sua gent, e foren atrobades entre totes MM.DC. persones, entre les quals havia CL. homens darmes e de ballesters. 

Les fustes eran per nombre XXX, so es, set galeas grosses, e lo sobre pus galiotas, rampins, lenys, barchas, lauts, e una nau que patronaiaven homens de Montblanch.

Tot lo stol dessus dit parti del dit port digous a XXI. del dit mes, e feu sa via vers lo loch de Bona; e com vench a cap de … dies lo dit stol torna per contrast de temps, e torna al dit port, e aqui stech fins lo digous seguent, que parti del dit loch, e veleiant arriba en port de Bona, digmenge a XXXI de agost, ahon foren junctes, segons ques diu, norante e quatre fustes entre grans e pochas, so es, XIII. galeas grossas, XVI. galiotes, XXI. rampi (rampins), XIV. lauts groses, XV barchas radonas, VI. lenys de bandes, VII lenys radons, dues naus.

Lo diluns primer dia de setembre partida del dit stol isque en terra, e combaterense los christians ab los moros, aquest combatiment dura per alcun spay de temps, tirantse los uns als altres passades e bombardes, encare que no se menyscaba sino un hom dels cristians. E en aquesta jornada lonrat Nortis (En Ortiz, Ortis) de Sent Marti fo fet cavaller.

Lo dimarç seguent a II de setembre lo capita de la nau de Montblanch dona a entendre a mossen R. de Sent Marti capita de la nau de Mallorques que patronaiava en P. Aymerich, que los capitans maiors de Valencia e del stol de Mallorques pessaven a la una part del dit loch de Bona, so es al loch ahon hi (ha) arenal, per donar scalas en terra per combatre e fer fets darmes; per que dix al dit mossen R. que ell volgues exir en terra ab la sua gent; e asso matex fo dat entendre a les fustes radonas, rampins, e altres fustes manques (manco : menor : menos). Per la qual cosa un rampinet dona de la popa en terra, e isqueren qualscuns VII homens, e mes hun panonet a una torra de aquellas qui son fora la vila del dit loch de Bona. E de continent les gents de les dites naus e de les fustes manques isqueren totes o gran part de aquellas en terra, e pujaren alt en dos puigs, e aqui volent se fer forts, hagueren alcuna ascaramusa (escaramuza) ab los moros. A la perfi apres alscuns combatiments e escaramusses los moros apoderasen a peu e a cavall; 

e diuse que hi havia pessats XXX m. moros, entre los quals hi havia VI o VII m. homens a cavall, com fos aqui lo poder o ajust de tres Reys moros. Per la cual cosa los cristians se materen en fuyta, e per la penya avall jaquirense anar stro á (tro : hacia el : cap al) mar, jaquint les armes en terra, faent hers esforç de poderse recullir en les fustes; e per la multitut de les gens nos porian recullir, ans los uns negaven los altres; e per aquesta manera moriren dels cristians, axi per mans de moros, com en la mar que foren nagats per glay (esglay, temor) e per lansarse en la mar, qualscunes C. persones, entre les quals lonrat mossen Ortis de Sent Marti, fo atrobat mort sens cap, per so cor cap dellant la gent de la nau de son frare e altres, ell no farit (: ferit) en la cama, e finalment mori. E lo seu cors fo aportat en Mallorques, e soterrat en la Seu, dimarç a IX de setembre del dit any.

Apres les dites coses los capitans del dit stol donaren comiat a les dites naus e a totes les altre fustes radonas. E ells feren lur via ab les fustes de rems. E a dies seguens fort pochs, lo capita del stol de Valencia requeri lo capita de Mallorques que degues aquell sequir (: seguir) faent la via de levant. E lo capita de Mallorques dix al dit capita de Valencia que ell era prest e apparellat de seguir aquell ahon anar volgues; pero que lo dit capita de Valencia volgues seguir lo dit capita de Mallorques per combatre e pendre lo loch de Alcoll è de Giger. La qual cosa lo dit capita de Valencia fer no volch, ans se departi de aquell, e feu sa via per levant. Les quals coses axi seguidas, lo capita de Mallorques fen la via de Alcoll, e pres aqui terra e afogua e crema lo loch jusa (jussà; deius, de jus, de ius, de yuso), e mataren aqui V. moros, cor tots los qui en lo dit loch staven, hagerent buydat (leo buydát) lo dit loch. Partint del dit loch de Alcoll lo dit capita ab les dites sues fustes, vench en lo loch de Giser, 

e aqui ell ab alscuns de la sua galea, e altres de la galea dels pageses devallaren en terra, e fort rigorosament e asperta acostarentse (leo acostarensea) al mur, e arboraren lurs ascales per ascalar lo dit loch. 

E per so car los altres de las altres fustes no hi volgueren ajudar ne fer secors, hagerense (se hagueren : se tuvieron) del dit loch partir, e tornarsen ab gran vergonya e minva lur (su mengua).

Continúa en el blog Viaje literario.

sábado, 14 de noviembre de 2026

Wortverzeichniss (Edmund Stengel)

Wortverzeichniss.

(N. E. Este glosario casi no está editado, puede haber errores.)


Die beiden ältesten provenzalischen Grammatiken, Lo donatz proensals; Wortverzeichniss


a 1) Endung 13, 14; 76, 30, 38; 78, 32 
2) Ausruf 84, 28, 44; s. ai 
3) Praep. stets vor Cons. 4, 9; 20, 12; 38, 37; 77, 8; 84, 16, 21; 72, 13; 79, 5; 85, 12; 87, 1. Vor Voc.: ad 16, 24; 67, 9; 72, 4; 83, 34. Mit dem männl. Art.: al als 16, 13; 27, 33; 79, 17; 75, 15; 83, 7, 34 almenz 69, 8. Mit folg. Inf. 2, 20; 11, 31; 39, 41; 69, 13; 70, 31; 82, 37.
ab Praep. 1, 9; 5, 15; 9, 20; 72, 15, 25, 30, 37; 78, 38; 80, 45.
abacs 'abacus' 40, 17.
abadils 'ad abbatem pertinens' 51, 31.
abais 3 s. prs. c. 'demittere' 41, 9.
abastar 'sufficere' 28, 3.
abatutz 'prostratus' 59, 40.
abbas 'abbas' 45, 20; 80, 7 (abas); abbatz C 80, 18, abat, abbat 80, 13.
abelha 'apis' 64, 16.
abelir 'pulchrum esse' 36, 7.
abetar 'decipere verbis' 28, 2.
ablatius 2, 40; 75, 18, 22 ablatiu obl. 74, 19; 77, 5; 80, 10, 16.
abracs 2 s. prs. c. 'ad saniem venire' 40, 28.
abranca 3 s. prs. i. 'capere vimine' (vi?) 64, 43.
abreviamen obl. s. 76, 22; 82, 2 (abreviament.)
abreviar 75, 2 s' abrevion 3 pl. prs. i. 75, 27 abrevian B 76, 40; 78, 24, 28, 31, 43 abreugon C 81, 42 abrevien B 75, 18 abreviet 3 s. prt. C 76, 14. Mit Obj. 73, 29; 77, 45; 86, 18. Ohne Obj. 74, 2, 38, 41, 45. Reflex. 75, 1, 3, 27; 76, 4; 77, 4; 79, 8, 15.
abrics 1) 2 s. pr. c. 'protegere, operire' 51, 42. 2) 'locus sine vento, protectio' 51, 41 abric ('ventura ora'?) 88, 16.
abrils 'aprilis' 51, 21.
abriva ('abriviare') 88, 19.
abs Endung 40, 1.
absols 3 s. prt. 'absolvere' 23, 7.
abstener 'abstinere' 35, 22.
ac Endung 22, 22.
acabar ('acavezare') 88, 20. s. mesgabar.
acans 2 s. prs. c. 'in latus declinare' 42, 33.
acantela 3 s. prs. i. 'in latus declinare' 62, 13.
acenher inf. C 24, 31.
acesmat C assesmat B p. prt. 68, 1.
achomtans 'eloquens' 42, 22.
aclis 2 s. prs. c. 'inclinare' 52, 22.
acola 3 s. prs. i. 'amplecti ad collum, 63, 11 -lz 2 s. prs. c. 54, 16.
acompida ('anodata') 88, 21.
acorre 'succurrere, subvenire' 36, 5 -rs 3 s. prt. 56, 46.
acorsar 'ad cursum provocare' 28, 40.
acortz 1) 2 s. prs. c. 'concordare' 56, 40 
2) 'concordia' 56, 39 s. descortz.
acropir 'super talos sedere, nodare' 36, 24 (agropir B); agrobs 2 s. prs. c. 53, 23 acrupitz p. prt. 52, 33.
acs Endung 40, 14.
actiu obl. s. C 17, 2.
acula 3 s. prs. i. 'culum ponere in terra' 63, 42.
aculhir 'recipere aliquem benigne' 36, 30 (acuilhir B) acolhz 2 s. prs. i. 54, 33 -lha 3 s. prs. c. (aicolha B) 64, 11 -lhz p. prt. 54, 33; aculens p. prs. 47, 44.
acusatius, acc- 2, 39; 3, 1 -tiu obl. 74, 19; 77, 5, 45; 80, 10, 16, 34.
adagar 'equare, adaquare' 28, 16 s. egals.
adautar 'valde placere' 28, 14 s. azaut.
ademprar 'amicos rogare' 28, 34 ('pregare amico') 88, 28.
aderms 2 s. prs. c. 'inhabitabilem facere' 49, 14.
adertz, aertz 3 s. prs. i. 'adhaerere, haerere; erigere, procurare' 49, 34, 36 aders, aers, adhers 3 s. prt. 22, 39; 48, 30, 40 aders, aers p. prt. 8, 14; 48, 30, 39; 88, 23 adertz 49, 34 (?).
ades 1) 3 s. prs. c. 'tangere' 50, 6. 
2) Adv. 'cito' 49, 41; 68, 23.
adesca 3 s. prs. i. 'inescare' 65, 24.
adirar 'odire, odio habere' 28, 7 -ra 3 s. prs. i. 61, 21 azirar (adirare) 88, 7.
adjectiu n. pl. 2, 13; 5, 13; 7, 1; 78, 34; ajectiu C 5, 5; 80, 43 ajectius obl. pl. A 5, 24; adjectivas, aiectivas 71, 44; 72, 18; 73, 25; 71, 26; 72, 15; 74, 5; 76, 38.
adonc, adoncs 'tunc' 38, 38 -ns C 5, 10.
adora 3 s. prs. i. 'adorare' 61, 46.
adormitz 'sopitus' 52, 26.
adorns 'aptus' 57, 16.
adouzilha, aduzilha 3 s. prs. i. 'spinam in dolio mittere' 64, 42.
adreitura 3 s. prs. i. 'justitiare' 60, 18.
adrehtz 'aptus' 51, 4.
adverbes n. s. A 38, 3; -bis C 71, 20; -be A 1, 6; -be obl. s. A 38, 15; -bi C 38, 15; 82, 4, 6, 14; averbi B 71, 20, 36; 82, 4, 6 adverbe n. pl. AC 38, 32; -bi C 38, 17 auerbe B 38, 27, 32.
advers adj. n. s. m. C 6, 46.
af Endung 40, 30.
afams 2 s. prs. c. 'fame constringere' 42, 17.
afans 1) 2 s. prs. c. 'fatigare' 42, 35 2) fatigatio' 42, 35; 75, 39; obl. afan 84, 45; 85, 33; affan B 85, 33.
afancs 2 s. prs. c. 'in luto intrare' 43, 1.
afars 'factum' 43, 17.
afermamen, obl. s. 'affirmatio' 39, 4.
afiar, affiar 'securitatem dare, fide jubere' 28, 10; 31, 13; afia 3 s. prs. i. 65, 24.
afica 3 s. prs. i. 'afirmare, vincere, conari' 65, 34 -cs 2 s. prs. c. 51, 12.
afics 'vis' 51, 11.
afieblit ('enfievolito') 88, 22 s. flebechir.
afila, affila 3 s. prs. i. 'acuere' 62, 45.
afilha 3 s. prs. i. 'adoptare in filium vel in filiam' 64, 46.
afihtz 'aflictus' 53, 7.
afogar 'ignem ponere' 31, 19.
afolar, affolar 'deteriorare, destruere' 31, 18; affolhar ('destrugere o consumare') 88, 17 afola, affola 3 s. prs. i. 63, 20.
afons, affons 2 s. prs. i. 'ad fundum venire' 55, 7.
afrais 3 s. prt. 'humiliare, consolari' 23, 16 m'afraing ('m'abandona') 90, 21.
afrancs 3 s. prs. c. 'mansuescere' 42, 43.
afrihtz 'calidus amore' 53, 6.
agahtz 'insidie' 44, 27.
agola 3 s. prs. i. 'in gula mittere' 63, 25.
agradar 'placere' 28, 44.
agrums 'res acerba sicut fructus recentes, agrumen' 58, 40.
agulonar 'stimulare' 28, 46 ago- 88, 29.
agura 3 s. prs. i. 'augurari' 60, 27.
agurs 'augurium' 59, 2.
agutz 'acutus' 59, 25.
ahtz, ahz Endung 44, 20.
ai 1) Endung C 83, 34, 36. 
2) Ausruf C 84, 44 s. a.
aibitz 'morigeratus' 52, 23.
aicel 'ille' 9, 4, 19, 26; 10, 18; 69, 4 aicels C 81, 14; obl. pl. m. aicels B 81, 22 acels C 87, 23, 26; acella (aqella) 70, 5; acellas (aqellas) 71, 30.
aicho 'hoc' A 12, 20; 39, 26; aiço A 39, 44. aiso B 71, 23; 73, 34; 81, 44; 87, 18 aisso C 12, 20; 71, 23; 72, 34; 73, 34; 74, 44; 78, 10 aysso C 39, 26 aizo B 39, 26; C 70, 36; 82, 35 (so B) aiquo B 83, 5; aco B 82, 46.
aici A aisi B aissi C Adv. 1) 'hic' 2, 5, 8;
39, 9; 71, 13; 81, 10. 2) 'ita' 8, 46; 74, 23. Synonym damit ist: enaisi, enaissi, was jedoch im Donat nicht vorkommt 68, 45; 69, 17 B 69, 9 (aissi C); C 82, 42 (aisi B). 3) Mit folg. com 'sicut' 2,7; 39,39; 71,12; 72, 16, 22, 27, 31. Ebenso: enaisi com (in C aber ersetzt durch: aissi com) 76,30; 77, 27; 80, 25, 26.
aics Endung 40, 33.
aiols 'avus' 54, 31.
aira 1) Endung 65, 29. 2) 'area' 65, 36.
ais 1) Endung 23, 13; 41, 4. 2) 'tabula' 8, 4; 41, 5 vgl. fr. ais.
aissela, aisela 'acella' 62, 20.
aitals pron. n. s. f. 70,18 -al obl. s. m. 67, 29; f. 75, 29; -als pl. f. 3, 43; 87, 16.
aitan Adv. 72, 36, 39; 73, 5; 83, 27, 41 (aitam C); 84, 1 (aita C); 85, 13; aitam C 67, 20; d'aitan 'tantum modo' 2, 19.
ajornar 'diem assignare, clarescere' 28, 38.
ajostar C 69, 39 ajusta AC ajosta B 3 s. prs. i. 11, 13; 39, 34; ajustan 3 pl. prs. i. C 5, 14 ajusten A 6, 11. ajostatz p. prt. 69, 31 ajostat n. pl. m. 78, 39 ajustat obl. s. m. 25, 39, 46; refl. 6, 11; 10, 7.
ajustamen obl. s. 'adjunctio' 38, 45.
ajustantiu n. pl. m. C 5, 14.
al, als Adv. B 82, 9 s. alliors.
ala 1) Endung 62, 20. 2) 'ala' 62, 22 s. alutz.
alargar 'laxare, extendere' 28, 18 -rcs 2 s. prs. c. 43, 44.
alavahtz 'morbus digiti in radice ungule' 44, 36.
albergar 'hospitare' 28, 8.
albespis 'arbor spinosa' 52, 38.
albirar 'estimare' 28, 13 ('albitrare, pensare') 88, 4; 89, 10 m'albire 1 s. prs. i. 89, 30.
albires subst. n. s. 4, 25.
albirs 'estimatio' 52, 8.
alborns 'quedam arbor' 57, 14.
albors 'albedo diei' 56, 31.
alcs Endung 41, 10.
alcun obl. s. m. 69, 25; 70, 16; n. pl. m. 14, 31; alcus obl. pl. m. 5, 31 alcuna s. f. 10, 43; 70, 15 (una B); alqu obl. s. m. 1, 18.
alha Endung 63, 44.
alhums, alums 2 s. prs. c. 'illuminare' 58, 44.
alhz 1) Endung 41, 14. 2) 'alium' 41, 15.
alis 'azimus' 8, 31; 52, 30.
alliors, aillor Adv. C 82, 9 alhor ('altrove') 88, 9.
alms Endung 41, 42.
alongar 74, 24; -ngi, -nie 1 s. prs. i. 67, 12; -nga 3 s. C 76, 18 -gan B, -gon C 3 pl. 74, 14; 78, 23, 28, 30, -gan C 78, 37; -ngnon C 75, 24 alungon C 79, 14; alongerai 1 s. fut. 67, 18 -ngat part. n. pl. m. 75, 42 1) act. 'prolungare' 28, 1; 79, 10 2) refl. a) für passiv 74, 36; 77, 26, 38 b) ausführlich handeln über 67, 12, 18.
alongamen subst. obl. s. 76, 23; 86, 28.
alqes adv. 71, 6 B.
als Endung 40, 1.
altz 1) Endung 41, 38 2) 'altus' 41, 39 auzor ('piu alto') 88, 11, s. essauchar.
alums 'alumen' 58, 42.
alutz 'plenus alis' 59, 24.
amaire 'amator' 4, 12; amador obl. s., n. pl. 4, 30, 33.
amanoir 'preparare' 36, 11.
amanoitz 'promtus' 53, 20.
amar 'amare' 11, 12; 16, 32, 36; 28, 6 am 5, 29; 71, 46; 84, 21 (ame C); ami am, -as, -a, -am, -atz, -en, -on prs. i. 12, 8-19; -ava, -as, -a, -am, -atz, -en -on impf. i. 12, 32-36; 86, 43 -ei, -est, -et, -em, -ez (etz) -eren -eron (-aron) prt. 12, 37, 43 -arai, -ras, -ra, -rem, -rez (res), -ran -rau fut. 13, 7-13 -aria, -ias, -ia, -iam, -iatz, -ien 1 cond. 13, 41-46 -era, -eras, -era, -aram, -aratz (eras), -aren (-eran) 2 cond. 13, 41—6 -e 1 s. prs. c. 11, 14; 16, 1 -es 2 s. 16, 1 -s 42, 14, -e 3 s. 16, 1; 13, 21 -em, -etz, -en -on pl. 16, 2 -es s. impf. c. 15, 41—2 -assem, -assetz, -essen -esson pl. impf. c. 15, 42 -a, -e, -em, -atz, -en -on imper. 13, 21—9; 25, 17—8 -ans p. prs. 6, 26; -atz p. prt. 11, 15 -at obl. 12, 45
amars 1) Subst. 'amare, amor' 43, 25. 2) 'amarus' 43, 24 -ra f. 60, 40.
amassa 3 s. prs. i. 'congregare' 66, 29.
amba Endung 64, 29.
ambladura 'planus et velox incessus' 60, 30.
amblar 'plane ambulare' 28, 37.
amenar C 76, 21.
amesura 3 s. prs. i. 'facere ad mensuram' 60, 5.
amia B mia A 'amica' 65, 27.
amics 'amicus' 51, 4; 87, 14 -is 87, 4 -ic (-iu) obl. 87, 14 s. enemics.
amistatz 'amicitia' 6, 32.
amon 'sursum' 39, 12.
amoros 'amorosus' 7, 2.
amors 'amor' 56, 5; 77, 19; -r B 76, 33, 44; -r obl. 73, 41.
amparar 'occupare' 28, 11 -ra 3 s. prs. i. 60, 44 -rs 2 s. prs. c. 43, 32 s. desamparar
ams 1) Endung 42, 1 2) 'ambo' 42, 13.
anafils 'parva tabula cum voce alta' 51, 19.
anar 'ambulare' 28, 14 vau 1 s. prs. i. 72, 1, 33 vauc B 84, 13; vas 2 s. 38, 7, 12 vai 3 s. C 74, 23; 82, 41; 87, 32 van 3 pl. 73, 34 anava 3 s. impf. i. 83, 34 ans 2 s. prs. c. 42, 23 -atz, -en, 2. 3 pl. impt. 13, 24, 26 -ars subst. 78, 22.
anc Adv. C 74, 32 hanc mit Negation 69, 22. 35, 37 ancmais ebenfalls mit Negat. 69, 31; 85, 2 ancse ('lo tempo passato') 88, 31; 89, 12.
anca 1) Endung 64, 41 2) 'nates' 64, 46.
ancara 'adhuc' 3, 7; 19, 30; 61, 4 ancar, encar 4, 38 anquara A 22, 33 ancaras B 75, 6 encar, encaras A 5, 30; 7, 31 encara C 5, 37; 7, 39 B 78, 10
ancs Endung 42, 35.
anelar 'anhelare' 28, 13.
anelz 1) 'anulus' 2) 'agnus' 46, 43.
aneletz 'anulus' 50, 39.
anguila 'anguilla' 62, 44.
anheletz 'agniculus' 50, 38.
annei 88, 33.
ans 1) Endung 2, 14; 42, 20 2) 'sed' 2, 7 anz 70, 23 3) 'ante' 42, 23 s. avan, denan, enantir, enanchar 4) 'annus' 42, 22; obl. pl. anz 76, 2 annous 'annus novus' 56, 23 atan A, antan B, autran C 'alio anno' 38, 40 antan ('l'altr' anno') 88, 12.
anse, aldese ('la tempo presente') 88, 32.
antendiment s. ententement.
antics 'antiquus' 51, 2 antiga f. 65, 10.
antrebresca 3 s. prs. i. 'intermiscere' 65, 18.
antreprendre 'intercipere' 35, 42 -pres 3 s. prt., p. prt. 50, 20, 19.
antrevalz 'intervallum' 41, 7.
anualha 3 s. prs. i. 'vilescere, ad pigritiam venire' 63, 8.
aora 'modo' 62, 1.
aparec 3 s. prt. 'aparere' 21, 29.
aparelha 3 s. prs. i. 'preparare, equare, apparere' 64, 7 -elhz 2 s. prs. c. 46, 34 s. desparelha.
aparelhz 'preparatus' 46, 34.
aperceubutz .i. 'promtus' 59, 4.
aperit ('reposo') 88, 15.
aperte A 3 s. prs. i. 'pertinere' 1, 27 s' -ten 15, 8.
apertz 'providus' 49, 24 s. ov-.
apila 3 s. prs. i. 'inniti' 62, 46.
aplehtz 'instrumenta' 51, 9.
aponre 'apponere' 36, 12 -os 3 s. prt. 23, 3.
aporta 3 s. prs. i. 'afferre, deferre' 11, 10 -rtz 2 s. prs. c. 57, 21.
apostiza 'apostiza' 2, 37.
appellar 'vocare, appellare' B 71, 43 apelli 1 s. prs. i. B 74, 24 -ela 3 s. prs. i. 62, 3 -elz 2 s. prs. c. 46, 24
appellatz p. prt. 38, 4 apelatz A 1,8, 16; 8,46; 10,38; 11, 5 appellat n. pl. m. C 74, 20 -da s. f. 39, 34; -das pl. f. 1, 13; 72, 3, 35.
appodera 3 s. prs. i. 'suppeditare' 61, 22
apprendre A aprendre B C 'addiscere' apprehendere' 35,33; C 69, 1 aprenre, apenre B 67, 10; 69, 2; C 69, 16 apprens 2 s. prs. i. 47, 21 aprendon 3 pl. prs. i. 69, 17 apres 3 s. prt. C 22, 2 p. prt. n. s. 7, 23 s. ben-, des-.
apres 1) Adv. 71, 6 2) 'post' 17, 5; 73, 20.
aprimairar 'ad primos venire' 28, 5.
aprimar 'subtiliare' 28, 4; 87, 28 -ms 2 s. prs. c. 51, 40.
aprosmar 'appropinquare' 28, 17.
aps Endung 40, 1.
aqel, aquel Pron. 1) verbal 82, 42, 45; 83, 1, 45; 84, 3 (Der Don. braucht dafür: cel, el). 2) Sonst a) Subst. m. n. s. 1, 20, 26; 5, 33; 9, 4 aqels 81, 13; aquel obl. s. C 16, 24; aquel n. pl. A 5, 33; 7, 4; 11, 41; C 4, 27 aquelh A 2, 11; 6, 2; 19, 31; 42, 28; aquell C 12, 1; 13, 13 aqil C 5, 2; 6, 33; 15, 45; 23, 40; aqill C 11, 40; 24, 12; BC 81, 19; 87, 3 aquelz obl. pl. A 7, 30; B 67, 9 aqels C 4, 10; 70, 27; 81, 21; 83, 34 aquela A aquella C f. s. 23, 26; aqella C acella B 70, 5; aqellas C acellas, cellas B f. pl. 71, 30; 72, 23, 28. b) Adj. aquel m. obl. s. 5, 11, 12; 16, 15 (aquest A); 86, 40 m. n. pl. 11, 36; aquelh A 2, 20; 11, 28 aqill C 5, 16; 13, 30 aquela -lla f. s. 6, 1; 7, 10; 10, 31; 22, 22; 38, 8, 9, 11; 80, 1; 83, 39; 84, 12, 46 (qella A); 85, 36; 87, 27; aquelas f. pl. 2, 21; 70, 12; 74, 1.
aquest, aqest 'iste' 1) Subst. m. n. s. 1, 1; 2, 9; 5, 34; 9, 5, 27; n. pl. A 8, 41 B 80, 28 aqist 81, 19 C 8, 41; 74, 31; A 28, 1 aqest obl. pl. 81, 21; B 80, 19; aqesta f. s. 81, 28 -as f. pl. 73, 3; 80, 4; 81, 34, 37. 2) Adj. m. n. s. 2, 15. 43; 69, 30; 73, 8; 76, 13; 84, 23; obl. s. 11, 14; 15, 20: 17, 3; 21, 12; 67, 7; 68, 35; 73, 35; 77, 46 (aqel C); 78, 9; n. pl. A 7, 28; B 75, 12 C 10, 22 aquist, aqist 75, 41; 84, 30; A 22, 29; C 74, 20; 75, 13; aqest obl. pl. 73, 46; 85, 24 aquesta f. s. A 2, 16; 14, 32 aqesta 72, 34; 82, 13; 84, 37; 85, 8 aquestas, aqestas f. pl. 6, 39; 82, 27, 35; 87, 10.
aqui Adv. 39, 9; 74, 29, 37; 86, 30; d'aqui en reire 'olim' 39, 38.
ara 1) Endung 60, 38 2) 'modo' 61, 3; 75, 43; 76, 10, 23; 79, 16; 82, 3 aras o ar 38, 35 ar B 76, 13 era 83, 13; C 81, 23; 86, 9 s. anc- aora.
arandi ('a compimento o ne piu ne meno') 88, 26.
arar 'arare' 28, 15.
arbres subst. m. n. s. 73, 38 obl. pl. 83, 12 s. albespis, enalbar.
arcs 1) Endung 43, 34. 2) 'arcus' 43, 36.
arcvoutz 'arcus lapideus' 57, 31 s. en-.
ardens p. prs. 'ardere' 47, 34 artz 2 s. prs. i. 43, 28 ars 3 s. prt., p. prt. 7, 43; 22, 41; 43, 12; 77, 31.
ardimenz n. s. 75, 31 s. sobr-.
ardors 'ardor' 56, 7.
arestols 'extrema pars lancee' 54, 36.
arezar B 'procurare vel ministrare necessaria' 28, 7.
arlotz 'pauper, vilis' 58, 14.
armar 'armare' 28, 36 armat p. prt. 2, 46 s. des-.
arpar 'arpam sonare' 28, 21.
arqueira 'fenestra vel fissura ad sagit-tandum 61, 37.
arquiers 'qui cum arcu trahit' 48, 43.
arrancs 2 s. prs. c. 'evellere' 43, 8.
arripar, aripar 'de aqua ad ripam venire' 28, 10.
ars Endung 22, 40; 43, 10.
artelhz 'articulus' 46, 42.
artz 1) Endung 43, 1 2) 'ars' 43, 27 obl. art. 85, 42.
as 'larg, estreit' Endung 45, 1, 38.
asautz ('assalto') 88, 14.
asclar 'findere ligna' 28, 17.
ascons s. escondre.
asir, assir ('asettare, asentare') 88, 5; 89, 11 s. assezer.
asimilativas ass- 39, 38.
asotilha, asou- 3 s. prs. i. 'subtiliare' 64, 44.
aspirar 'aspirare' 28, 12.
assa Endung 66, 22.
assaiar 'temptare, probare' 28, 32 essaiar ('assaiare o provare') 89, 8 assais 2 s. prs. c. 41, 26 ensais o ensaies 60, 34 ensahtz 44, 33.
assais 'probatio' 41, 26 ensahtz 44, 33 obl. assai 84, 15.
assalhir, assalir 'assaltum dare' 37, 28 asalhz 2 s. prs. i. 41, 36; assalha, asalha 3 s. prs. c. 63, 23.
assapora 3 s. prs. i. 'gustare quod sapit' 62, 8.
assatz 'satis' 27, 32; 39, 26; 69, 2 assaz C 39, 25 assas B 85, 19, 24.
assautar 'provocare ad pugnam' 28, 16
assegurar 'securum reddere' 28, 12 -ura 3 s. prs. i. 60, 29 -urs 2 s. prs. c. 59, 4.
assezer 'sedere' 35, 16 assir, assire 'assedero, obsidere' 36, 24 ('assidere') 88, 6 asis 3 s. prt. 'sedit' 22, 25 assis 'obsessus' 8, 17 s. asir.
assoudar 'stipendiari' 28, 42.
astier s. esters.
astrucs 'fortunatus' 58, 7 ('aventurato') 88, 3 s. des-, mal-.
s'atagnon B ataignon C 3 pl. prs. i. 74, 11; atais 3 s. prt. 23, 21 'pertinere'.
ataïnar 'impedire' 28, 9; 88, 30.
ateira 1) 3 s. prs. i. 'per seriem ponere' 61, 30. 2) 'seriatum' 61, 32.
atendre 'expectare vel promissum solvere' 35, 24; p. prt. -dutz 59, 25.
atenher, atener 'attingere, nancisci' 24, 31 -ens 2 s. prs. i. 47, 29, -eis 3 s. prt. 21, 41; 46, 8.
athz = ahtz Endung 44, 20.
atraire 'ad se trahere' 35, 33; -ac 1 s. prs. i. 83, 6 -ai 3 s. 82, 32, 39; 83, 1, 17, 39. 3 s. prt. -ais 23, 18.
atressi AC 'sicut' 39, 39; 68, 1; 73, 35, 43; 78, 23; 82, 11; 84, 20; 85, 7, 17 autresi B 39, 39; 80, 33; 84, 4, 7, 36 autresi com 75, 3, 4.
aturar ('esforzare o destregnere') 'conari' 88, 1 -ra 3 s. prs. i. 60, 15 -rs 2 s. prs. c. 59, 6.
aturs 'conamen' 59, 5.
atz Endung 44, 30.
auca 1) Endung 65, 4 2) 'anser' 65, 6
aucelar, auzelar 'aves venari' 28, 45.
auchir A 'audire' 12, 3; 20, 45; 36, 5; audir C 25, 23; auzir C 20, 45; B 36, 5; BC 68, 20; 71, 13; 79, 28 aug 1 s. prs. i. 85, 35; auzon 3 pl. 68, 40; 69, 5; auzira 3 s. fut. 85, 35; auziran 3 pl. fut. C 68, 40; 69, 5 auçira, auzira 1. s. cond. 61, 33 auias, auiatz 2 pl. prs. c. 68, 23 au, auia imptv. 25, 23, 26 auçitz p. prt. 39, 1 auçit obl. m. 24, 41; 26, 5 auzit 81, 23 audit C 25, 44 auzidas pl. f. 67, 23; 87, 22.
auçire, auçir; aucir, aucire 'occidere' 36, 26; aucia 3 s. prs. c. 65, 29.
aucs 1) Endung 43, 31 2) 'anser masculus' 43, 32 s. auca.
anctoritat C autoritat B obl. s. 70, 36.
auctors 'auctor' 56, 29.
aunir 'vituperare' 36, 6 aunitz p. prt. 52, 37; aunit obl. 26, 7.
aura 1) Endung 62, 11 2) 'aura' 62, 12 s. essaurar.
aurelha 'auricula' 64, 11.
auricalcs 'auricalcus' 41, 12.
auriols 'avis aurei coloris' 54, 28.
aurius 'amens' 53, 40.
aurs 1) Endung 44, 20 2) 'aurum' 44, 21 s. daurar, sobredaurar.
aus 1) Endung 23, 22; 43, 43 2) 'vellus' 8, 1; 43, 46 3) 3 s. prs. c. 'audere' 44, 1.
austors 'aucipiter' 56, 20.
autreiar ('concedere') 88, 10 outriar 90, 37.
autres n. s. m. B 71, 42; 83, 12; -re B 71, 28 obl. s. m. 2, 3; 38, 20; 39, 25; 68, 24; 74, 8; 75, 32, 36, 46; 84, 27; altre A 1, 21 C 2, 3; autre n. pl. m. 3, 20; 6, 32; 21, 12; 38, 32; 68, 15; 78, 9; 80, 28; 81, 19; 84, 8 altre A 3, 22; 5, 40; 14, 31; autres obl. pl. m. 4, 34; 6, 9, 22; 50, 11; 77, 20, 35; 79, 1, 4, 5; 80, 45; 81, 14; 85, 7, 18 altres A 3, 39 C 78, 15; autra s. f. 11, 35; 70, 17, 38; 81, 28 altra C 83, 20 outras pl. f. 3, 34; 11, 32; 23, 27; 27, 35; 39, 37; 70, 43, 46; 72, 20, 33; 76, 31, 43; 77, 24, 44; 81, 33; autrui, al- obl. s. 81, 17, 30; autramen, -menz, -mentz 82, 11. l'autrer A, autreir C 'nuper' 38, 35.
autretals 'talis, similis' A 18, 33; 19, 38 altretals C 18, 34 atretals A 16, 5.
auzels n. s. C 3, 18 s. auçelar.
auzidor n. pl. 68, 39; 69, 10 obl. pl. auzidors 68, 37 s. auchir.
aval AC avaus B 'deorsum' 39, 13.
avan, avans Adv. 'antea' 19, 32; 42, 29.
avars 'avarus' 43, 31.
avelaniers 'avellanarius' 49, 13.
aveneditz 'aliunde veniens, avena' 53, 28.
avenir B avenhir A 'evenire' 37, 38; 67, 22 avenc 3 s. prt. 21, 44.
avens 'adventus ante natale' 47, 37.
aventura 'fortuna' 60, 22 s. des-.
aver 'habere' 3, 42; 11, 21, 38; 69, 3; 71, 5; ai 1 s. prs. i. 4, 28; 11, 21; 71, 23; 73, 28; 74, 6; hai C 67, 4, 23; 76, 1; 79, 11; 86, 17, 20; as 2 s. 19, 34 ha 3 s. AC 19, 34 a BC 76, 17 C 82, 6; a B, ha C 68, 22; 70, 21; 77, 26, 37, 44; aves B avetz C 2 pl. 73, 32, 33; 76, 13, 21; 81, 23. an 3 pl. 16, 46; 67, 5, 8; 75, 26; han C 70, 13: 71, 30; 75, 9, 14, 28; agui 1 s. prt. (21, 17; 20, 36); ac 3 s. BC 69, 33 ag A ac C 21, 18 aguem, aguez, agren agron pl. 21, 15, 16 avia, -ias, -ia, -iam, -iatz -iaz -ias, -ien -ion -ian 23, 37; 24, 7; aurai, -as,
-a -em fut. 16, 26; 68, 2; auretz 2 pl. 16, 28; 27, 28 aures 27, 30 auran 3 pl. 27, 29, 30 aurau 27, 29 auria, agra 1 s. cond. 14, 42; hauria C 83, 31 aia, aias, aia, aiam prs. c. 5, 28; 16, 19; 69, 35, 45; 86, 22; 87, 21 aiatz 2 pl. 16, 20; 19, 2; 27, 14, 19; aias C 19, 6 B 75, 6 aiaz C 26, 24 aien, aion 3 pl. 16, 21; 19, 3; 27, 15 aian 26, 27 aiant 68, 26 aio 19, 8; 27, 20 agues, -esses, -es, -essem, -essetz, -essen, -esson impf. c. 15, 14, 22, 29; agut p. prt. 24, 8, 40; 25, 39 avers Subst. 48, 34. Fut. bildend aber vom Inf. getrennt: dar vos n'ai 73, 36.
avinaçar, avinazar 'vino imbuere' 28, 15.
avinens Adj. 'aptus' n. s. m. f. 2, 17, 18; 6, 26; 47, 37 n. pl. f. 2, 22 avinenz B avinentz C 70, 31; 86, 33 avinen n. pl. m. 2, 21 Adv. C 77, 40; 78, 3 avinemenz B 77, 40.
avols ('captivo') 88, 8 -ol obl. s. m. f. 69, 7; 75, 32.
aymans 'adamas' 42, 15.
azaut ('piacevole') 88, 13 s. mal-, adautar, malaus.
aziman ('calamita') 88, 24.
azuiar ('adastare') 88, 25.

baconar 'porcos interficere et ponere in sale' 28, 26.
badalhar ('sbadallare) oscitare, aperire os' 88, 9 -lh, -lhi 1 s. prs. i. 12, 10 -lha 3 s. prs. i. 63, 35.
badairis B 77, 42.
badar 'os aperire' 28, 18.
badatge ('atendere') 88, 5.
badils 'locus ubi speculator manet' 51, 22.
badocs 'parum sciens' 54, 1.
baf 'uox indignantis' 40, 32.
bahtz 'subrufus' 44, 21.
baias 'insipidus' 45, 25.
bailes n. s. m. 79, 31, bailon obl. s.; n. pl. 79, 38 bailons obl. pl. 79, 46.
bairar 'ponere serrum in hostio' 28, 21.
bais 'osculum' 41, 6.
baissar 'osculari vel demittere' 29, 10 bais o baises 'osculeris' 60, 35 bais 'osculetur' 41, 7 s. a-.
balar 'saltare ad vielam, s. ad corream' 28, 19 -la 3 s. prs. i. 13, 16 -ltz 2 s. prs. c. 41, 42.
balestiers 'balistarius' 48, 44.
baltz 1) 'corea' 41, 5, 40 2) 'letus' 41, 41 s. esbaudir.
bancs 'scamnum' 42, 37.
bandir 'per preconem precipere' 36, 12.
bar 'baro' 4, 44; 88, 16; -ron obl. s.; n. pl. 79, 38; -rons, -ronz obl. pl. 79, 45.
baralha 'contentio' 63, 20; 88, 8.
baratar 'stulte vel dolose expendere' 28, 28.
baratiers 'baratator' 48, 46.
baroneiar 'signa baronis ostendere, jactare se' 28, 23.
barreiar 'inpetuose rapere' 28, 38.
bartz 'lutum de terra' 43, 3 s. en-.
barutelar 'farinam subtiliare' 28, 33.
barutelz 'stamina ad purgandum farinam' 46, 8.
bas 'bassus' 7, 33 'dimissus' 45, 3.
basta 3 s. prs. i. 68, 10 s. a-.
bastartz 'spurius' 43, 15.
batalha 'prelium' 63, 10.
bateiar 'baptizare' 28, 31.
bateire 'percussor' 4, 17.
batre 'percutere' 23, 43; 24, 2 -te 1. s. prs. i. 10, 41; -tet 3 s. prt. 22, 10; -trai A B -tterai C 38, 8 -ta 3 s. prs. c. 3, 13 -t, -ta imperat. 25, 26 -tutz p. prt. 10, 43; 59, 39 s. a-, con-.
baucs 'quod ponitur supra manicam cultelli' 43, 33.
bavecs 'baveca, quod de facile movetur' 45, 17.
becs 'rostrum' 45, 10.
beirius 'hereticus' 53, 45 s. Beirius.
bellar, belar 'ad oves pertinet belare, bella ferre' 28, 39.
bellazers B bellaires C 81, 3 obl. bellazor 81, 6.
belz 'pulcher' A 46, 40; bels B C 71, 45; 72, 23; 76, 2; 82, 24 obl. pl. m. 74, 29; bel n. pl. m. 74, 30; n. s. neutr. 73, 32, 34; 74, 41 bela A bella B C s. f. 1, 32; 62, 41; 71, 45; s. abelir.
belleza 72, 8, 43.
ben Adv. C 15, 29, B C 67, 22, 27; 68, 1, 3, 10, 30; be C 15, 22; 83, 41; bien B 68, 4; 75, 31.
benapres 'bene doctus' 50, 26.
bendar 'cum vittis caput stringere mulieris, mulierem bendare' 28, 41.
bendelar 'oculos ligare' 29, 1.
beneçir, benezir 'benedicere' 36, 8.
bera 'feretrum' 61, 8.
berbitz 'ovis' 53, 9 berbiz A berbis C 8, 19.
bergiers 'qui custodit oves' 48, 5.
bes 'bonum' 2, 4, 9, 26; 50, 1; 75, 40; ben obl. s. 83, 2, 7 n. pl. 68, 28.
bescohtz 'panis biscoctus' 55, 19.
besogna 'oportet, necesse est' A 9, 15, 17; 17, 1; 38, 29 besonha A 9, 21 B 38, 29 besoigna C 9, 16, 17, 20 besoihna C 17, 1.
besonhz 'opus' 55, 42.
bestors 'parva turris' 56, 18.
betums 'bitumen' 58, 46.
beutatz 'pulchritudo' 6, 30.
beveire 'potator' 4, 14.
bevre 'bibere' 35, 5 bec 3 s. prt. i. 21, 30 begra o bevria 1 s. cond. 14, 46 bevan 3 pl. prs. c. 26, 28 s. enbutz.
biais 'obliquum' 41, 8; 87, 19; -sas, -ssas B -ssadas C pl. f. 85, 37; 86, 35; 87, 10.
biaisar ('torcere') 88, 1.
bifais ('hom grosso de persona') 88, 12.
bilha 'ligneus ludus' 64, 35.
biordar 'discurrere cum equis' 29, 8.
biortz 'cursus equorum' 57, 38.
bis 'quidam color' 8, 28, 30; 52, 18.
biscina ('rechiusa') 88, 11.
biur ('gridare o gran remore') 88, 6.
blaçir 'marcescere' 36, 15.
blancs 'candidus' 42, 36 -cz C 72, 23 -ca f. A 64, 42 -cha C 72, 27; 76, 30.
blandir 'blandiri' 36, 14; ('dire belle parole e humile') 88, 2; s. es-.
blanqueiar 'candescere' 28, 37.
blan quir 'candexere' 36, 16.
blans 'blandus' 42, 27.
blars 'glaucus' 43, 13.
blasmar 69, 9, 14 -me 1 s. prs. i. C 69, 10 -mei B -mi C 84, 20 -mara 3 s. f. 67, 29 -maran 3 pl. f. 69, 8 -meran B 67, 28.
blasme Subst. obl. s. B 69, 11.
blatz 'bladum' 44, 31.
blaus 'bludus vel aereus' 43, 45.
bles 'qui non potest sonare nisi c' 7, 17 'qui utitur c loco s' 50, 25.
bleseiar 'sonare c loco s' 28, 46.
bliaus ('guarnello') 88, 17.
blos ('nudo') 88, 15.
bobans 1) 'inanis gloria' 42, 25 2) ('burbansa') 89, 27 2) 3 s. prs. c. 'gloriari' 42, 25.
bocs 'ircus' 54, 13.
boda ('nezza') 88, 18; 79, 25; -as pl. 79, 27.
bohtz 'fundum dolii' 55, 14.
bola 1) 'meta' 63, 34 2) 3 s. prs. i. 'metas ponere' 63, 35.
bols 'equus nimis pulsans' 54, 45.
bondir 'apum est sonare' 36, 9.
boneçza Subst. 72, 8 -ezza 72, 43.
bontatz 'bonitas' 6, 30 -az A -ats C 1, 19 -at obl. 1, 22, 23.
borçes 'burgensis' A 50, 13 -ses A 7, 16 -gues B -zes C 68, 15.
borcs 'vicus' 56, 5 burcs 8, 33.
borns 'pomum tentorii' 57, 2.
borsiers 'faciens bursas' 48, 45 s. enborsar.
bortz 1) 'ludus' 57, 30 2) 'manuum surculus' oder 'spurius' 57, 31.
bos 'bonus' 1, 21, 22; 3, 16, 37; 7, 4; 72, 22; boz A 1, 28 bons C 1, 22, 28; 5, 5; B 71, 45; 72, 22 bon n. neut. 15, 14, 29; 73, 32, 34; 74, 41; obl. s. m. 68, 41; 69, 45; n. pl. m. 78, 6; 85, 20, 38; bons obl. pl. m. 85, 20 bos C 85, 38; bona s. f. 1, 32; 5, 45; 72, 27; 75, 33; 84, 10; 85, 2 bonas pl. f. 82, 46; 83, 2; bon Adv. 74, 34, 39; 78, 23 bo B 74, 44 bom C 78, 23 bonamen, bonamenz 38, 24, 30; 82, 10 s. debonaire.
botelha 'vas aquatile' 64, 6.
botz 'ictus' 58, 3.
botiliers 'pincerna' 48, 21.
botz 1) 'nepos' 58, 20 ('nevote') 88, 19 nebotz C nepos B 80, 6, 7 bot obl. s.; n. pl. 80, 13 botz obl. pl. 80, 18 2) 'uter' 58, 21 s. embotar.
boviers 'bubulcus' 48, 33.
bous 'bos' 56, 20.
bous, bos 79, 31 bozon, bon obl. s.; n. pl. 79, 38 bozons, bons obl. pl. 79, 45.
braceiar 'cum brachiis mensurare' 28, 35.
bracs 1) 'sanies' s. abracs 2) canis 40, 16.
brada ('follia') 88, 10.
brais 'clamor avium' 8, 6.
bralhz 'clamor avium' 41, 16.
brami o bram 1 s. prs. i. 'clamare' 12, 9 brams 2 s. prs. c. 42, 4.
braums 'magnus clamor' 42, 3.
branca 3 s. prs. i. 'frondere' 64, 41 s. a-.
brandir 'concutere' 36, 13.
brans 'ensis' 42, 26.
braus 'immitis' 43, 44 brau 'aspero' 88, 4.
braz Subst. 77, 29.
brens 'furfur' 47, 18.
bres 'lignum quo aves capiuntur' 7, 19; 'lignum fixum propter aves' 50, 21.
bresar 'ad capiendum aves sonum facere' 28, 43.
bresca 'favus' 65, 17.
bretoneiar 'loqui impetuose' 28, 45.
bretz 'homo lingue impedite' 50, 25.
breus 1) Subst. 'carta' 51, 18 2) Adj. 'brevis' 51, 18 obl. pl. m. 81, 7; f. 82, 7 brieus C 82, 7; Adv. brieu C 67, 14; breumen 6, 20; 67, 19; -mens 67, 17 -menz B 67, 19 s. abreviar.
brics 'miser' 51, 40.
brisar 'minutatirn frangere' 29, 7.
brius 'inpetus' 53, 34 s. enbriar.
brocs 1) 2 s. prs. c. 'currere' 53, 36 2) 'vas testeum' 53, 35.
brodels ('festuco d'arbore') 88, 14.
brolhz, broilhz 'locus plenus arboribus domesticis' 54, 29.
brolha 3 s. prs. i. 'pullulare' 64, 15.
brotz 'teneritudo herbe' 58, 22.
bruda Subst. f. 84, 14.
bruir 'tumultum facere' 36, 17.
brus 'fuscus' 60, 4.
brusar 'incendere' 29, 5.
bucs 'brachium sine manu' 58, 42.
budelz 'intestinum' 46, 18 s. esbudelar.
buf 1) 'vox indignantis' 58, 24 2) 'insuflatio' 58, 28.
bufar 'ore insufflare' 29, 4.
bulens 'bulliens' 47, 38.
bullar 'bullare' 29, 3.
buscalar 'ligna parva colligere' 29, 6; -chalha 3 s. prs. i. 63, 15.
cabalos ('grande') 89, 29.
cabals 'capitalis vel acceptabilis' 40, 2 ('segnorile') 88, 28.
cabelhar ('mostrar cosa altrui') 89, 6.
cabelhz 'capillus' 46, 31.
caber 'capere' 35, 17 [A 'sermo meus']; caup 3 s. prt. i. 21, 35 s. con-, de-, per-, recebre.
cabotz, gabotz 'genus piscis' 58, 16.
cabrelz 'edus parvus' 46, 39.
cabritz 'edus' 52, 24.
cabroletz 'capreolus' 50, 40.
cabrols, cabreols 'capreolus' 54, 20.
caçar, cazar 'venari' 29, 17.
cacher A cazer C 'cadere' 35, 25; cazer B chazer C 83, 12; cas 2 s. prs. i. 45, 5; caçez 3 s. prt. i. 21, 27. s. de-, des-, es-.
cadalehtz 'lectus ligneus altus' 50, 15
cadeira 'cathedra' 61, 25.
caf 'impar' 40, 31.
cagar 'superflua ventris facere' 29, 38 s. con-.
cairelz 'pilum baliste' 46, 3 s. escaira.
cais 'gena 8, 4 'mandibula' 41, 19.
caitius 'miser vel captus' 53, 35.
calar 'tacere' 29, 16 -la 3 s. prs. i. 62, 30.
calelhz 'lucerna ferrea ubi oleum ardet' 46, 40.
calens 'providus' 47, 20 s. no-.
calfar 'calefieri A caleficeré' B 29, 14.
calms 'planicies sine herba' 41, 45.
calors 'calor' 56, 9; C 76, 33, 43.
cals 1) 'calvus' 40, 3 2) s. quals.
caltz 1) 'calidus' 41, 44 2) 'calx' 41, 45 s. des-, en-.
calucs 'curtum habens visum' 58, 6.
calura B 60, 11.
camba 'tibia' 64, 30 s. cambutz.
cambiar B canbiar A 'ad monetas pertinet dare unam pro alia, mutare, permutare' 29, 21; cambia 3 s. prs. i. 65, 17; cans 2 s. prs. c. 42, 30 s. camjar.
cambutz 'habens longas tibias' 59, 23.
camels 'camelus' 46, 33.
camjar 'mutare' 29, 20 se camja 3 s. prs. i. pass. 2, 19 s. cambiar.
caminar 'equitare per stratas' 29, 18
cams 'campus' 42, 10 s escampar.
camzils 'pannus lini subtilissimi 51, 28.
canços A 'cantio' 3, 38 canzos C 76, 46 chanzos C 76, 33 chanssons B 78, 41; canzon obl. s. C 84, 43; 87, 20 canson B 84, 44 chanson B chanzon C 84, 10; 86, 1, 5; 87, 27, 34, 35 chanso, chanzo 86, 3 cansons, chanzos obl. pl. 70, 34.
candela 'candela' 62, 34.
canilha 'vermis comedens dura' 64, 38.
cans 'cantus' 42, 28 chan obl. 84, 12 s. des-.
chantaires Subst. n. s. m. 80, 24, 30 -tador obl. s.; n. pl. 80, 34 -tadors obl. pl. 80, 39.
chantairis Subst. n. s. f. 77, 42.
cantar 'cantare' C 11, 30; A B 29, 13; B 68, 24 chantar A 11, 30 BC 68, 27; canti o can C chanti o chan A 1. s. prs. i. 12, 9; canta C chanta A imptv. 13, 15; cantera 1 s. cond. 61, 12; cans 2 s. prs. c. 42, 28 chans o chantes 60, 30 cantes, -esses, -es, -assem, -assetz, -assen vel -esson impf. c. 15, 35—7. cantat p. prt. 76, 1 s. encans.
cantars C Subst. n. 68, 33 B 86, 34 chantars B 68, 33; cantar B chantar C obl. s. 83, 14, 20; 86, 31 chantar BC 68, 18, 41; 69, 7; 86, 40; cantar n. pl. BC 70, 36 cantars obl. pl. B 83, 10; chantars C 83, 10 BC 69, 46.
cantarelz 'qui cantat frequenter' 46, 12.
cantelz 'ora panis' 46, 10 s. acantela.
canutz 'plenus canis capillis' 59, 43.
capdel ('condatio') 89, 28.
capdela 3 s. prs. i. 'ducatum prebere' 62, 18.
capdolha 3 s. prs. i. 'ascendere' 64, 14.
capdolhz 'capitolium vel arces' 54, 38 -doill ('grande o bella cosa') 88, 31.
caps 'caput arbor' 40, 6 cap obl. 26, 1 s. mes-, acabar.
captel ('capo o capitano') 88, 29.
caramelar 'cum fistulis cantare' 28, 30 -la 3 s. prs. i. 62, 4.
caramelz 'fistula' 46, 15.
carceriers 'carcerarius' 48, 16.
carcs 1) 'onus' 43, 39 2) 2 s. prs. c. 'onerare' 43, 38 s. descargar.
cardenals 'cardinalis' 40, 26.
cardonelz 'avis' 46, 16.
caronhiers 'qui cadavera sequitur vel homicida' 49, 31.
carreiar 'portare sarcinas cum asinis' 29, 29 s. descargar.
carreira B cairera A 'strata vel via publica' 61, 40.
cars 'carus 43, 14; 69, 37 cara f. 60, 39.
cas 1) 'canis' 45, 22 2) 'casus n. s. 3, 6; 45, 4; obl. s. 1, 14; 17, 5; 75, 10; n. pl. 2, 38; 5, 42; 74, 20; obl. pl. 4, 30, 34; 76, 42.
cascus C quascus A 'unusquisque' 15, 6 quascu C chascun A 11, 20 chascuns C cascun B 69, 32 cascun obl. s. m. 79, 15; 81, 12; 85, 46; qascuna s. f. B 73, 15 cascuna C 87, 1.
casir ('conoscere') 88, 22 causit p. prt. 89, 8 s. causir.
castels Subst. n. s. 3, 19.
castiar 'corrigere, castigare' 29, 24; 82, 37 (C chastiar).
chastic, chastiu obl. s. m. 87, 15.
catedrals 'cathedralis' 40, 36.
catiglar 'digitum ponere sub ascella alterius ad provocandum ludere' 29, 25.
catz 'catus' 44, 33; 79, 34 obl. caton 79, 42.
cauçics 1) 'increpidatio' 2) 2 s. prs. c. 'increpidare' 51, 9 s. cautz.
caus 'cavus' 44, 2.
causa Subst. f. 'res' 10, 43; 67, 27; 70, 17; chauza C 72, 29 causas pl. 1, 11, 27 cauzas C 1, 13, 31; 38, 16; 67, 13, 24.
causir, cauzir 'eligere' 36, 19; 88, 23 chauzir C 87, 24, 25, 27 s. des-.
causitz 'electus vel curialis' 52, 22 s. des-.
cautz 'pro calce' 7, 41 s. deschautz, en-cautz, deschauzar, enchauzar, cauçics.
canela 'species quedam' 62, 15.
cavalghaz 2 pl. imper. 'equitare' 13, 24 -guem 1 pl. 13, 24 -guen 3 pl. 13, 26.
cavaliers 'miles' 2, 15, 17, 25; 48, 46; 72, 8, 46; chavaliers A 2, 15 cavalliers C 72, 17; 74, 33; chavalier n. pl. A 2, 20 cavailler C 68, 15.
cavalz A 'caballus' 41, 6 -als 72, 9; obl. s. -al 72, 17; 74, 30; 82, 45; n. pl. 74, 27, 31, 46 obl. pl. -als 74, 29.
cavar 'cavare' 29, 28.
cecs 1) 'cecus vel signum ad sagittam' 45, 11 cega f. 65, 44 s. encega.
cel Pron. 1) beim Verb. n. s. m. 12, 13; 15, 15, 36; 17, 7; C 83, 27 (sonst bieten die Rasos: aquel, el); cel A ill C n. pl. m. 15, 33; 25, 18; 26, 16 celh A ill C 12, 18; 17, 46; 26, 35; 27, 15, 28; eil C 24, 16 cill C 20, 9, 22; 21, 10. 2) sonst, besonders vor Pron.
rel. 5, 33; 9, 3, 26; 10, 18; 69, 3; 85, 12 sel C 70, 21 cels B 70, 20; BC 81, 14 celui obl. s. m. 81, 16; 87, 24 celh n. pl. m. A 6, 9 cil C 69, 4; 87, 3 sil B 69, 4 cill BC 73, 35; 81, 18; 82, 24 sill B 69, 15 cels obl. pl. m. 70, 27, 29; 75, 14, 25, 28 icels C 70, 29 cela n. s. f. 62, 27 cella 70, 32; 81, 28 celei obl. s. f. C 81, 30 cellas pl. f. 74, 12; 77, 42; 79, 16; 81, 33 sellas B 71, 34.
celar 'celare' 29, 41 cela 3 s. prs. i. 62, 28 cels 2 s. prs. c. 46, 36.
celestials 'celestialis' 40, 34.
celiers 'celarium' 48, 19.
cels 1) 'celum' 46, 19 2) 'cautela' 46, 35.
cembar 'tibias valde movere' 29, 44.
cembelar 'ostendere avem ad capiendum aliam' 29, 32 -la 3 s. prs. i. 62, 1.
cenher 'cingere' 24, 29; 35, 44 ceigner C 24, 29 cenh 1 s. prs. i. 19, 40 seis 3 s. prt. 21, 36; ceis 46, 10 ceinht p. prt. 25, 3 s. a-.
cens 'census' 7, 14 ces 50, 9.
censals 'censualis' 41, 2.
cent 79, 5; n. pl. doscent u. s. w. 79, 6 obl. pl. ducentz u. s. w. 79, 12.
centura 'zona' 60, 24.
ceps 'stipes' 48, 3.
cera 'cera' 61, 19.
cercar 'investigare' 29, 42; 83, 36; 85, 25 cercava 3 s. impf. i. 85, 23.
cers 'cervus' 48, 10.
certz 'certus' 49, 21; -ta f. s. 9, 2, 23; -tamen Adv. 39, 6.
cessar 'cessare' 29, 43.
cest Pron. 81, 14 cestui obl. s. m. f. 81, 16, 31 cist n. pl. m. 81, 19 cest obl. pl. m. 81, 22 cesta s. f. 81, 29.
cha, chai, che, cho s. ca, deçhai, que, zo.
chiamar ('rechiamar per enganare') 89, 3.
chuf, cuf 'pili super frontem' 58, 26.
cims 'summitas arboris' 51, 36.
cinc 'quinque' 11, 2, 20 cinq A sinc C 1, 13, 24.
cinglar 'stringere equum cum cingla' 29, 2.
ciriers 'cirarius vel citharista' 49, 14.
cirurgias 'cirurgicus' 45, 29.
cisclar 'valde clamare cum voce subtili, alta voce clamare' 29, 45; 89, 1 ciscla, giscla 3 s. prs. i. 66, 7.
citar 'citare' 29, 1.
citolar, sitular 'tintariçare, citarizare' 28, 22.
civitatz obl. pl. f. 'civitas' 45, 4.
clamar 'clamare, conqueri' 29, 37 -ma 3 s. prs. i. 9, 33 -ms 2 s. prs. c. 42, 6.
clams 'querela' 42, 5 s. re-.
claps 'acervus lapidum' 40, 10.
clars 'clarus' 43, 21; clara f. 60, 42 s. esclaira.
clas 'concordia campanarum' 7, 35 'campararum sonus' 45, 6.
classeiar 'campanas pulsare' 29, 35.
claure 'claudere' 36, 41 claus 3 s. prt. 23, 22; 44, 5 p. prt. 8, 2; 44, 4; 77, 31 s. contra-, enclaus, con-, reclus.
claus 'clavis' 44, 3 s. des- enclavar.
clergues C clerges B Subst. n. s. m. 80, 8 clergue obl. s., n. pl. 68, 15; 80, 14 clergues obl. pl. 80, 18.
clis 'inclinatus' 52, 21 s. a-, declina.
clobs 'claudus' 53, 15.
clocir, glozir 'galinarum est' 36, 21.
cloquiers 'campanile' 48, 32.
clotz, glotz 'locus cavus' 58, 6.
coartz 'timidus in bello' 43, 6.
cobeitar 'concupiscere' 29, 10.
cobla Subst. f. 84, 12, 46 (gobla B); 86, 45; 87, 22, 32, 34, 36.
cobleiar 'coblas facere' 29, 13.
cobrar 'recuperare' 29, 15.
cobrir 'cooperire' 36, 25 cubrir 20, 46 cubri o cubere 3 s. prt. 22, 35 s. des-, recobrir.
cobs 'testa capitis' 53, 24.
coçens 'urens' 47, 19.
cocs 'coccus' A 53, 42.
cogotz 'cuius uxor eum adulterat' 58, 25. (cornut; cornudo)
coguls ['cuculus'] 58, 34.
cohtz 'coctus' 55, 17 coitz, coihtz 55, 24 s. bes-, re-.
coidar ('adorar') 89, 5.
cointa 'apta' 5, 46 s. condeiar.
colar 'colare' 29, 16 -la 3 s. prs. i. 63, 28 -ls 2 s. prs. c. 54, 46 s. es-.
colbs 'ictus' 53, 30.
colerics 'collericus' 51, 14.
colha 'pellis testiculorum' 64, 22.
colhers 'colloquiarium' 48, 31.
colhz 'testiculus' 55, 2 s. escolhar.
coloms 'columbus' 55, 19.
coloritz 'coloratus' 52, 27 s. escoloritz.
colors 'color' 56, 2 -r 76, 33, 44.
cols 2 s. prs. i. 'colere' 54, 35 -lc 3 s. prt. 23, 1 -lgra, -lria 1 s. cond. 15, 3 s. coutz.
colz 'collum' 54, 11 s. a-, percolar, degollar.
com BC, 18, 37 A, con BC qom, qon C; quom C 70, 43; cum A, cun C 2, 13, 41; 11, 6; 77, 34; tantas cum 'quantas' 3, 43 apenre con deu 67, 10; 68, 38; 73, 12; 76, 4, 21; 79, 14; 81, 11, 45; 70, 22, 44; 72, 37, 38, 40; 74, 22; 78, 24; 82, 44; 84, 1; 85, 15; 71, 45 s. si; aici autresi; 'Conjunctivzeichen 11, 14; 15, 35, 39 u. s. w.
comandar 'precipere, imperare, mandare' 13, 19; -nda 3 s. prs. i. 11, 9 -ns 2 s. prs. c. 42, 3.
comans 'mandatum' 42, 2.
començamen, comensamen obl. s. m. 'principium' 27, 33.
comes 'vocatus' 7, 20 s. escometre.
comparatio A comparation C comparativa B 39, 14.
compastar s. pastar.
complida C adj. s. f. 5, 4, 10; 72, 14.
comprendre C 24, 23 compres p. prt. 7, 24 s. esconp-.
coms 1) 'comes' 2, 34; 55, 14; 80, 8; conte B comte C obl. s.; n. pl. 68, 14; 80, 12 contes B comtes C obl. pl. 80, 17 s. ves-. 2) 'equus habens cavum dorsum' 55, 20.
comtals 'ad comitem' 40, 14.
comtat C obl. s. 87, 17.
comtors 'parvus comes' 56, 19.
comus 'communis' 1, 25; 60, 25 -un obl. s. m. 72, 39; 73, 43 n. pl. m. 2, 11; 78, 34; 89, 43 -uns B -us C obl. pl. m. 73, 23 -una s. f. 1, 10 -unas pl. f. 72, 21, 31, 35; 73, 3, 26, 45; 78, 26.
comunals 'comunis' 40, 25 -lmen Adv. 'generaliter' 13, 40.
conbatutz 'preliatus' 59, 41.
concagar 'cum stercore deturpare' 29, 22.
concebre 'concipere' 35, 12 -ceup 3 s. prt. i. 21, 33. s. caber.
conclus, conglus 'conclusus' 8, 34; 60, 7; 77, 31.
condeiar 'valde se in cunctis aptare' 29, 17. s. cointa.
condonhyers 'cocanarius' 49, 22.
confes 1) 'confessus' 7, 31; 49, 40; 77, 30 2) 3 s. prs. c. 49, 40.
confondre 'ad nihilum redigere, confundere, consumere' 35, 18 -funs, -fons 2 s. prs. i. 55, 41 -fondens p. prs. 47, 33.
confortar 'confortare' 29, 8.
confortz 'confortatio' 57, 2.
confus 'confusus' Adj. 8, 35; 11, 33; 60, 13.
confusios, -zions 'confusio' 23, 26.
conhz 1) 'cuneus cum quo lignum finditur' 55, 30 2) 2 s. prs. c. 'cuneo claudere' 55, 32.
conjugaço A conjugazon C obl. s. 'conjugatio' 11, 31; 12, 6; 13, 14, 37; conjugatzo A conjugazo B 60, 29; 61, 31 conjugaços n. pl. 11, 25; obl. pl. 11, 32.
conjunctios 'conjunctio' 1, 6; 39, 34 conjunctio obl. s. 71, 36; 82, 15.
conjunctius 11, 4, 12.
conjura 3 s. prs. i. 'adjurare' 60, 19.
conoisser 'cognoscere' 14, 35; 67, 7, 31; 70, 27; 85, 23, 28 se conosser A 3, 1 se conoiser C 3, 1, 7 conoiscer C 14, 35.
conosc 1 s. prs. i. 67, 15; 75, 40 conois 3 s. prs. i. 2, 41; 70, 20. conoc 3 s. prt. 22, 42 conoissera 3 s. fut. 67, 27, 31 conoseria o conogra 1 s. cond. 14, 43 conoissens p. prs. 47, 9 conogutz p. prt. 39, 31; 59, 5 conogut obl. s. m. 24, 38; 26, 4; 67, 4 s. des-, re-.
conortz 'consolatio' 56, 45.
conortar 'consolari' 29, 7; 88, 26.
conpags Subst. n. 79, 30 -aignon obl. s.; n. pl. 79, 37 -agnons obl. pl. 79, 44.
conplais 3 s. prt. 'conqueri' 23, 13.
conplitz 'conpletus' 52, 36 complida f. s. C 5, 4, 10; 72, 14.
conpost, compost 8, 2; 22, 1, 10, 11; 23, 42, 43, 45; 24, 1, 2 obl. pl. 24, 30, 35 compostz A 7, 23; C 24, 30 compotz C 6, 44; 7, 23 composta f. 2, 36.
conquerer, -erre 'aquirere' 36, 16.
cons 'vulva' 55, 38 s. cuns.
consegre 'consequi' 36, 9 -ecs 2 s. prs. i. 45, 23 -ega 3 s. prs. c. 65, 2 -eguet 3 s. prt. 22, 7.
conselhar 'consilium dare, consulere' 29, 19 -elha 3 s. prs. i. 64, 5 -elhz 2 s. prs. c. 46, 33 -ilhatz, cosseillatz 2 pl. imptv. 76, 13.
conselhz 'consilium' 46, 33.
consentire 'qui consentit' 4, 21.
consirar 'considerare' 29, 14; 88, 24 -rs 2 s. prs. c. 52, 7 s. es-.
consirs 'consideratio' 52, 6.
constreis 3 s. prt. 21, 40.
construction obl. s. C 5, 23 s. destruis.
contar 'computare' 29, 21.
contendre 'contendere' 11, 44; 35, 23.
contenir 'continere' 87, 5 se -te 3 s. prs. i. pass. 26, 8 -tenens p. prs. 47, 15.
continuada Adj. f. s. 86, 37 -as f. pl. 86, 33, 37.
contorns 'unus sulcus aratri' 57, 20.
contra Prop. 4, 6; 16, 14; 83, 22 s. en-.
contraclaus 'clavis facta contra clavem' 44, 7.
contrafortz 'pars corii in corio apposita' 57, 3.
contrais 3 s. prt. 'debilem facere' 23, 19.
contrapes 'contrapondus' 7, 12; 49, 46.
contrahtz 'debilis pedibus vel manibus' 44, 41.
convers 'conversus' 6, 46; 48, 18; 77, 32.
copulativas n. pl. f. 39, 36.
cora 'quando' 39, 43; 62, 6.
coralhz 'corallium' 41, 32.
corbs 1) 'corvus' 57, 42 2) curvus 57, 46.
cornar 'tubam sonare' 28, 27 -ns 2 s. prs. c. 57, 5.
cornilha 'cornix' 64, 37.
corns 'cornu' 57, 3 'tuba vel buccina' 57, 4.
corolar, coreiar 'oreas ducere' 29, 11.
coronar 'coronare' 29, 9.
corre 'currere' 36, 4 coren, corron 3 pl. prs. i. 8, 43; 87, 16 corri o corec 22, 36 cors 3 s. prt. 56, 45 s. a-, so-.
correhtz 'corrigia vel çona' 51, 15.
cors 1) 'cor' 8, 25; cor obl. 69, 25, 45; 77, 17 2) 'corpus' 8, 24, 27; 56, 28; 75, 33; 76, 2; 77, 29 3) 'cursus' 8, 28, 30; 56, 44 s. acorsar.
corseira 'discurrens mulier' 61, 3.
cortehtz 'colloquium militum cum dominabus' 51, 11 (s. 30, 26).
cortes 'urbanus' 7, 9.
cortesia 'curialitas' 6, 14.
cortz 1) 'curtus' 57, 29 2) 'curia' 57, 28.
cosdura 'sutura' 60, 36.
cosutz 'consutus' 59, 40 s. des-.
cotz 1) 'permutatio' 58, 10 2) 'lapis ad acuendum' 58, 23 s. es- 3) 'parvus canis' 58, 24.
coutelz 'cultellus' 46, 46 coltel obl. s. 83, 1.
coutz 'cultus vel patiens' 57, 36 s. cols.
covenir, convenir 'expedire' 37, 39 -ven a 'oportet' 2, 20; 11, 34 aqel s'estrai d'aco qe a convengut 83, 1.
covens 'pactum' 47, 31.
covertz 'coopertus' 49, 17 s. des-.
covinens 'conveniens' 47, 45.
covir ('volgo') 89, 9.
cracs 'sanies naris' 40, 18 s. escracar.
crancs 'crançum' 42, 38.
craucs 'sterilis' 43, 35.
creire 'credere' 36, 32; 1 s. prs. i. crei 83, 45; 84, 6, 34 cre 84, 1, 16, 23; 3 s. prs. i. cre 82, 33; 83, 43; 84, 7, 17, 23, 30 crezas 2 pl. prs. i 69, 35 crezens p. prs. 47, 22 creutz p. prt. 59, 8 s. des-, mes-, recre-.
creisser 'crescere augere' 35, 3 creis 3 s. prs. i. 46, 15 crec 3 s. prt. 21, 29 cresca 3 s. prs. c. 65, 21 creissens p. prs. 47, 24 cregutz p. prt. 59, 34 s. descreissens.
cremar 'incendere' 29, 40.
crestiana Adj. s. f. cristianas pl. f. 68, 12.
cridar 'voce personare' 29, 4.
crila, grila 3 s. prs. i. 'cribrare' 63, 2.
criminals 'criminale' 40, 32.
crims 'crimen' 51, 35 crim ('peccato') 88, 25.
critz 'clamor' 52, 21.
crivelar 'bladum purgare' 29, 6.
crocs, grocs 'croceus' 53, 43 s. grocs.
cropir, gropir 'super talos sedere' 36, 22 s. a-.
crotz, croz 'crux' 8, 32.
crus 'crudus' 60, 16.
cubeitos ('cupido') 89, 36.
cuca ('fretia') 88, 27.
cug 1 s. prs. i. 87, 16, 27 se cuian 3 pl. prs. i. B 70, 24 cuion C 70, 17, 22, 24 cuion B cuidon C 69, 15 cuiet 3 s. prt. 87, 37 se cuieriant B cuierion C 68, 43 s. otracuiament 69, 16.
culhir, cuilhir 'colligere' 36, 29 colhz 2 s. prs. i. 54, 32 s. a-, recolhir.
culs, guls 'culus vel anus' 58, 32 s. a-, recula.
cuns Subst. B 73, 38 s. cons.
cura 'cura' 60, 41.
cutz 'vilis persona' 59, 26; 88, 30.

dalhz 'falx ad secandum fenum' 41, 22.
damnar 'damnare' 29, 25.
dampnatge obl. s. 83, 16.
dams 'genus cervi' 42, 11.
dançar, danzar 'ad coreas saltare, ducere choream' 29, 26 danza C 2 s. imptv. C 10, 5 dance 3 s. imptv. 13, 21.
dancs 'color quidam' 42, 39.
dans 'damnum' 42, 34 dan obl. 84, 22.
darai 77, 11 s. donar.
dare B Adv. 81, 10 s. derrier.
dartz 'telum' 43, 9.
datius 2, 39; 75, 17, 21 datiu obl. 73, 18.
datz 'taxillus' 44, 34.
daurar 'deaurare' 29, 27 -ra 3 s. prs. i. 62, 16 s. -sobre-.
de Praep., vor Voc. d', wird mit angelehntem Artikel lo, los zu del, dels, delz, des 1) Abhängig von Subst. Pron. Zahlw. Adv. 9, 1; 27, 33; 45, 4; 77, 39; 87, 18, 19; 15, 6; 67, 8; 70, 15; 50, 11; 77, 20; 84, 45; 85, 1; 86, 23; 83, 12; 85, 40; 75, 13. 2) von Compar. 6, 39; 70, 4, 34; 81, 35. 3) von Verb. 1, 24; 2, 43; 70, 36; 71, 25; 81, 24; 68, 2; 70, 9; 76, 1; 79, 28; 16, 44; 85, 21; 69, 39; 70, 23; 39, 25; 69, 21; 71, 17; 82, 45; 70, 15; 1, 22; 3, 2. 4) Mit folg. Inf. 67, 1, 6; 68, 35; 69, 45; 68, 27; 87, 29. 5) sonst d'una guisa 82, 18; 70, 46 de joi 84, 28 del semblan C 80, 29 de novel 74, 42 de leu 83, 31 d'aisi 5, 28 d'aitan 'tantummodo' 2, 19 d'aqui enan 'de cetero' 39, 38 d'aqui en reire 'olim' 39, 38 denan 'ante' 3, 3, 15; 17, 5 derenan 'de cetero' 39, 37 deret C 3, 15; 17, 6 dare, derrier 81, 10 de çhai 'inde' 39, 11 delai 'illuc' 39, 10; 86, 41 defors 'foris' 39, 10 dins 'intus' 39, 9 dinz C 78, 33 dema, deman 'cras' 38, 36 desus 'superius' 3, 46; 73, 28 de tan cum 'quantum' 15, 8 de tot 'ex toto' 60, 38.
debonaire Adj. s. f. 75, 45.
dechacer, decazer 'depauperare, divitias amittere' 35, 26 decaçez 3 s. prt. 21, 26.
decebre 'decipere' 23, 44; 35, 10 -eup 3 s. prt. 21, 33 -eubutz p. prt. 59, 12.
declina 'declinare' 3 s. prs. i. 9, 39 si de- 9, 30 se -inon 3 pl. prs. i. 6, 43 s. endeclinabel.
declinazos, -azons n. s. 5, 38; 6, 40 -aço, -azon 6, 3 -atio 6, 13 obl. s.; -ations obl. pl. 73, 14.
decs 1) 'terminus' 45, 13 2) 'vitium' 45, 28.
defendre 'defendere' 11, 44; 35, 15 -ns 2 s. prs. i. 47, 33 -endens p. prs. 47, 31 s. deves.
degas 'decanus' 45, 21.
degastar 31, 31.
degolar 'decapitare, precipitare' 30, 7 -la 3 s. prs. i. 63, 7.
degotar 31, 44.
deirengar, derengar 'de serie militum (militem) exire' 29, 38 derengat 'deschierato' 89, 3.
deirocar 'diruere, precipitare' 29, 33 -cs 2 s. prs. c. 53, 46.
deirocs 'pes ligneus propter ludum' 54, 8.
deiunar 'jejunare' 29, 46 s. des-.
deius 'jejunus' 60, 10.
delechos Adj. 77, 28.
delehtz 'delectatio' 50, 22.
delir 'destruere' 36, 35; 89, 44 -itz p. prt. 52, 25 -it obl. 26, 7.
delivrar 29, 42; 31, 21.
demandar 'requirere, petere' 29, 43; 69, 1 -da 3 s. prs. i. 11, 7; 69, 4 domanda B 69, 1 demans, -nt 2. 3 s. prs. c. 42, 8; 85, 36.
demans 'petitio' 42, 7.
demora 3 s. prs. i. 'morari vel ludere' 61, 40.
demostrar 'ostendere, indicare' 73, 5 (refl.); -tra 3 s. prs. i. 9, 2; 11, 5 -tron 3 pl. prs. i. 71, 31, 39; 72, 12, 23, 28; 73, 2 -tran B 72, 14, 45 C 9, 23 -tren A 9, 23.
demostramen obl. s. 39, 1.
demostratiu Adj. n. pl. 9, 22.
dens 'dens' 47, 26.
departir 'dividere' 37, 9 -tz 2 s. prs. c. 43, 22.
deportz 1) 2 s. prs. c. 'ludere' 57, 23 2) 'ludus in spaciando' 57, 22.
deribar 1) 'extra ripam exire' 30, 11 2) derips 2 s. prc. c. 'abstrahere clavos' 51, 37.
derivatius 'derivativus' 1, 20 -iva f. 1, 16; 38, 17.
derreira 'ultima' 61, 8 s. derrier (de 5).
dertz 3 s. prs. i. 'erigere' 49, 33 ders 3 s. prt. 22, 38; 48, 38; p. prt. 8. 13; 48, 37 s. a-.
des 'discus' 7, 16; 50, 5.
desampara 3 s. prs. i. 'derelinquere' 60, 45.
desaprendre 'dediscere' 35, 34.
desarmar 'arma deponere' 30, 3.
desarrar 'aperire serram, auferre' 30, 15.
desastrucs 'infortunatus' 58, 8.
desaventura 'infortunium' 60, 23.
descaer ('descadere') 89, 40.
descans 'cantus contra cantum' 42, 31.
descargar 'exonerare' 30, 10 -rcs 2 s. prs. c. 43, 40.
descausir 'vituperare' 36, 20 ('sconoscere') 89, 1.
descausitz 'rusticus, injuriosus' 52, 32.
descauzar 'discalciare' 30, 1 -altz 3 s. prs. c. 41, 3.
deschautz, descaltz 'discalciatus' 7, 40; 41, 2.
descendet 3 s. prt. 'descendere' 22, 12.
desclavar 'clavos extrahere' 30, 13.
descobrir 'discoperire' 36, 27.
descombrar 'ab impedimento locum purgare' 29, 31 s. encombriers.
desconoc 3 s. prt. 'ignorare' 22, 43 -noissens p. prs. 47, 10 -nougutz, -nogutz p. prt. 'incognitus' 59, 6.
descortz 1) 2 s. prs. c. 'discordare' 56, 41. 2) 'discordia vel contilena habens sonos diversos' 56, 42 s. a-.
descosutz 'disconsutus' 59, 44.
descovertz 'discopertus' 49, 18.
descrei, -cre 'recedere a fide' 1. 3 s. prs. i. 82, 34; 83, 44, 46 -rezens p. prs.
47, 23 -reutz 'incredibilis, ille cui non creditur' 59, 9.
descreissens p. prs. 'dissipare, diminuere' 47, 25 -regutz p. prt. 59, 35.
desdejunar 'frangere jejunium' 30, 21.
desela 3 s. prs. i. 'sellam tollere' 62, 12.
desertz 'desertum' 49, 19.
deservir 'serviendo offendere' 37, 33.
desfazens p. prs. 'destruere' 47, 29 -fahtz p. prt. 44, 26.
desfiar 'diffidere vel minari' 31, 13 -ia 3 s. prs. i. 65, 25.
desflibar, desfiblar 'pallium deponere' 30, 17.
desfica 3 s. prs. i. 'evellere' 65, 35.
desfila 3 s. prs. i. 'extrahere filum' 62, 43.
desgitar 'ejicere' 29, 40.
deshonors, desonors 'dedecus' 56, 24.
desirar 'desiderare, optare' 30, 6; 89, 41 -ira 3 s. prs. i. 11, 11; 61, 20.
desires Subst. n. s. m. 4, 26.
desirs 'desiderium' 52, 9.
deslei B 89, 4.
desleials 'injustus' 40, 7.
deslia 3 s. prs. i. 'solvere' 65, 20.
desmalha 3 s. prs. i. 'spoliare' 63, 46.
desmandar 'mandata revocare, mandare contra mandatum' 29, 44 -ns 2 s. prs. c. 42, 9.
desmentir 'dicere mentiris' 37, 43.
desmesura 1) 3 s. prs. i. 'facere contra mensuram' 60, 3 2) superfluitas 60, 2.
desnatura B disnatura A 3 s. prs. i. 'facere contra naturam' 60, 34.
desola 3 s. prs. i. 'dissuere soleas' 63, 15.
desossa 'carnes ab ossibus removere' 65, 45.
desparelha 3 s. prs. i. 'dispares facere, paria dividere' 64, 8 -lhz 2 s. prs. c. 46, 36 s. aparelha.
despendre 'a suspendio deponere (liberare), expendere' 35, 46 -ns 2 s. prs. i. 47, 26 -ndutz p. prt. 59, 17, 19.
despehtz 'dispectus' 50, 18 s. respehtz.
desplaçer, -zer 'displicere' 35, 30.
despolhar 'ex(de)spoliare' 29, 41 -lha 3 s. prs. i. 64, 6 -lhz 2 s. prs. c. 54, 43 -lhatz p. prt. 39, 32.
desponre 'de(dis)ponere 36, 13 -os 3 s. prt. 23, 3.
despulçelar, -pouzelar 'corrumpere virginem' 30, 4 -puzela 3 s. prs. i. 62, 8.
desroilha 3 s. prs. i. 'auferre rubiginem' 64, 34.
dessala, desa- 3 s. prs. i. 'salem tollere' 62, 37.
destendre 'arcum vel balistam laxare, distendere' 35, 21 -ns 2 s. prs. i. 47, 28 -ndutz p. prt. 59, 26.
destenher 'tincturam removere' 35, 46.
destolha 3 s. prs. c. 'deruere' 64, 9.
destorbar 'in aliquo facto se opponere' 29, 34.
destorbiers 'turbatio' 48, 24.
destors 3 s. prt. 'distorquere' 23, 10.
destrenher 'constringere' 35, 2 -egnes, -egnetz 2 pl. prs. i. 77, 19 -eis 3 s. prt. i. 21, 39 -ehtz p. prt. 51, 14
destreit obl. 25, 1.
destriers 'destrarius' 2, 43; 49, 26 -ier obl. s. 2, 44.
destrics ('briga con travallio') 89, 38.
destrigar 'occasionem more dare, impedire' 29, 36 -iga 3 s. prs. i. 65, 7.
destruis 3 s. prt. 'destruere' 22, 32 s. construction.
desvestitz 'qui reddit investitionem unde fuit investitus' 53, 25.
desviar 'deviare' 30, 9.
desvoutz 'extentus, ad filum pertinet' 57, 29.
determinazon Subst. 16, 33.
detirar 'valde detraere (trahere)' 30, 19.
detrossa 3 s. prs. i. 'sarcinam [tollere]' 66, 8.
detz 'digitus' 50, 27.
deus 'deus' 3, 35; 6, 18; 51, 21 dieus C 16, 1; 20, 25; BC 69, 22.
deveires B = deveneires C Subst. n. s. 80, 27.
develha B 64, 1.
dever 'debere' 11, 39; deu 3 s. prs. i. 3, 31; 67, 26; 76, 21; C = pot B 82, 17; 83, 34; 85, 34 deu on dir C = ditz hom B 80, 12, 17; 81, 13 dieu C 68, 10; 70, 2 devez 2 pl. prs. i. A 4, 27; 5, 41 devetz B 38, 26; 39, 27; 78, 33; 80, 3 C 4, 46; 5, 37 deves C 3, 16, 31 deves B devetz C 67, 14; 73, 20; 74, 9 n. s. w. si devon 3 pl. prs. i. 84, 7 dec 3 s. prt. 21, 32 devia 3 s. imperf. C 83, 35; 84, 18 degra o devria 3 s. cond. i. 14, 43 degra 19, 32; 67, 29; 83, 17, 24 degran 3 pl. cond. C 84, 32 degut p. prt. obl. 24, 40
devers 1) Subst. 'debere' 48, 35 2) Adj. C 6, 45.
devertucs 'apostema ex(in)trinseca' 58, 19.
deves, defes 'locus defensus' 7, 15; 50, 12; 89, 46.
devinalhz 'divinaculum' 41, 33.
devinar 'divinare' 29, 30.
devire o devir 'dividere' 36, 23; 89, 45 -izon 3 pl. prs. i. C 71, 18 devis p. prt. 52, 45.
devis 'divinus' 52, 44.
devora 3 s. prs. i. 'devorare' 61, 42.
dia 'dies' 65, 26; 68, 17 (jorns B).
dicios; obl. -cion C 38, 8, 9, 12 'dictio'; -tios, -tions A 3, 32, 34.
dictar 'dictare' 30, 23.
diminutius Adj. obl. pl. m. 'deminutivus' 50, 46.
diniers 'denarius' 48, 22.
dire 'dicere' 2, 15, 20; 82, 7; B 68, 19; C 67, 20 dir 9, 15, 21; 12, 7; 67, 13; 73, 32; 74, 4 dic 1 s. prs. i. 5, 8; 9, 14, 19; 70, 8; 71, 3 dig B 68, 2, 8 diçi o dic 12, 28; 19, 27 dis o dizes 2 s. prs. i. A 19, 27 ditz, diz 3 s. prs. i. 1, 4; 18, 35; 19, 28; 53, 7; 78, 16, 27; 82, 18 dis B ditz, diz C 74, 37; 75, 32, 34, 36, 38, 46; 81, 34; 86, 9 dizon 3 pl. prs. i. 70, 40, 45; 87, 3 si (se) dizon pass. 77, 40; 78, 30 se diçen A 2, 7 dissi, dissist 1. 2. s. prt. 20, 34 dis 3 s. prt. A C 20, 42; 22, 26; dieis B diz C 75, 31; 83, 18; 84, 21, 26, 28, 43; 85, 4, 9; 87, 11, 14 dissem, dissez dissen vel disson pl. prt. 21, 19. dizia 3 s. impf. i. 72, 16; 74, 33, 37. dizion 3 pl. impf. i. 68, 44 dirai 1 s. fut. 3, 34; 68, 36 dira, diran 3 s. pl. fut. 67, 29; 83, 32 dissera, diceras, disseras, disera dissera, diseram disseram, diceratz disseratz, diceren; diria, ias, ia, iam, iatz, ien cond. 14, 1—7; 74, 39; 84, 1; 85, 14 diga 1 s. prs. c. 26, 15; 77, 22 digas 2 s. prs. c. 25, 10 diga 3 s. prs. c. 25, 11; 65, 12 digan, digatz digon pl. prs. c. 25, 13—16 disenz p. prs. B 83, 34 dihtz p. prt. 53, 5 ditz 9, 13; 16, 38; 39, 19 dit neutr. 3, 45; 4, 3, 32; 15, 9; 25, 32; 27, 32, 36 dig B C 10, 15; 23, 36; 78, 4; 83, 27; 87, 24 dich B 74, 35 dit obl. s. m. 5, 28; 24, 43; 39, 26; C 74, 6 dig B C 73, 28; 81, 44; 87, 27 dit n. pl. m. C 5, 13; 67, 17 dig B 67, 17 ditz obl. pl. m. B 84, 33 C 86, 21 dit (nach aver mit vorherg. Obj.) 4, 28; 6, 41; 8, 41; 19, 31 dig C 11, 21; B 86, 21 dich 74, 1 dicha s. f. 68, 30; 80, 2; pl. f. dichas 85, 26, 27, 39; 87, 20 s. beneçir, es-, escon-, mal-, mas-, sobre-.
disjunctivas A 39, 42.
disnar 'prandere' 30, 22; 39, 35.
disnars 'prandium' 43, 22.
dispers, despers 'dispersus' 8, 11.
dissipar 'dissipare' 30, 24.
dit Subst. obl. s. m. C 68, 6 dig B 68, 7 C 68, 9.
divers Adj. n. pl. m. 19, 24; 20, 42.
doblar 'duplicare' 30, 28 se d- inf. 21, 2 se -la 3 s. prs. i. 12, 6, 25.
dohtz 'doctus' 55, 21.
dolar 'dolare' 30, 29 -la 3 s. prs. i. 63, 9.
dolc 3 s. prt. 'dolere' 23, 1 -lha 3 s. prs. c. 64, 10 -lens p. prs. 47, 27, 44.
dolha 'foramen quo asta inferit' 64, 23.
dolhz 'dolium vel foramen dolii' 55, 10.
domna A 2, 16 -na A -nna C 2, 18, 26 -mpna C 2, 17; 5, 20, 45 -mpna B -mna C 75, 33, 35; 76, 30; 77, 19; 83, 21; -npna 75, 31, 44; 76, 40 -nna B 78, 41; 79, 22 midons B sidonz C obl. s. 79, 24; 86, 43 (sa -mpna B) -nas n. pl. A 2, 21 -mpnas B -nnas C 79, 26.
domneiar 'cum dominabus loqui de amore' 30, 26 (s. 51, 11).
doms 1) 'domus communis' 55 16 2) 'dominus' 55, 30 dons 55, 33.
don 'quorum, quarum, de quibus' 4, 28; 6, 27; 14, 19; 23, 40; 24, 12; 73, 5; 85, 45.
donar 'dare' 11, 35; 30, 25; 75, 29 se -et 3 s. prt. 69, 38 -ava 1 s. impf. i. 16, 16 -arai 1 s. f. 75, 43; 77, 15 (darai B); donrai 76, 3, 10 -ar (dar B) vos n'ai 73, 35; don 3 s. prs. c. 83, 22.
doncs ('ora') 89, 42 s. a-.
donzela 'domicella' 62, 33.
doptar 'dubitare' 30, 30 ('temere') 89, 43 dopt C dot B 1 s. prs. i. 84, 27.
dorcs 'anfora' 56, 17.
dormir 'dormire' 12, 3, 14, 21 -ms 2 s. prs. i. 57, 11 -mi, -mist, -mi s. prt. 20, 37, 43 -mira, -as, -a, -am, -az, -en; -miria, -ias, -ia, -iam, -iatz, -ien cond. 14, 22—30; 61, 34 -mis, -isses, -is, -issem, -issez, -issen o -isson impf. c. 26, 44—6 -mit p. prt. 24, 14; 26, 6 s. a-.
dorns 'mensura manus clause' 57, 15 s. a-.
doucors, douzors 'dulcor' 56, 28.
doulz, douç 'dulcis' 8, 21 doutz 57, 44.
dracs 'draco' 40, 19.
draps 'pannus' 40, 9.
drehtz 1) 'jus' 51, 3 2) 'rectus' 51, 3 -eig B -eit C n. pl. m. 86, 6 -eita s. f. C 5, 7 -echa B C 70, 4, 14, 28; -eccha B 75, 16, 26, 28; 77, 9 -eicha B 67, 5, 11 -eg B -eit C Adv. 86, 20 s. a-.
dreitura 'justitia' 6, 15; 60, 17 s. a-.
drogomans 'interpres' 42, 13.
drutz 'procus, qui intendit in dominabus' 59, 27.
ducs 1) 'dux' 58, 5 duc n. pl. 68, 14 2) 'quidam avis' 58, 5.
dui Zahlw. n. m. 79, 3; 74, 30 doscent 79, 7 dos obl. m. 73, 15, 46; 74, 14, 29 ducentz 79, 12 doas f. 1, 15; 2, 31; 76, 28; 80, 2; 82, 27 duas B 77, 22.
durar 'durare' 30, 31 -ra 3 s. prs. i. 60, 7 s. en-.
durs 'durus' 59, 7; dura f. 60, 6.
E Cop. 1) e vor Cons. ABC 1, 10, 17; 2, 4, 37; 23, 29, 32; 39, 25, 37; 68, 13; 70, 21; 72, 23; 86, 18; 87, 4; mit enklit. Art. dem ein cons. anl. Wort folgt m. s.: el 3, 21; 16, 5; 21, 25; 73, 16; 85, 12 [aber e l'emperatius 25, 14 et (e) l'acusatius, l'ablatius 75, 17, 21 et l'autres 83, 12]; m. pl. n. B 68, 27 (e li C); 75, 24 [aber e (et) li 3, 20; 75, 20; 77. 11 e l'autre A 21, 12 e li autre C 21, 12; 80, 28 et (e) li auzidor 69, 10]; obl. pl. els entendedors 82, 38; mit enklit. Pers. pron. el nostri 9, 20. 2) e höchst selten vor Vocalen: A 2, 12, 23, 26; A B 39, 35. 3) et vor Voc. ABC 6, 22, 25; 11, 41; 75, 36; 77, 3, 5, 19; 84, 21, 45; 85, 7 4) et vor Cons. bes. in B, u. Donat. C; AC 10, 39; 14, 31 20, 1; C 3, 15; 4, 26, 46 u. s. w.; 74, 26, 27; 77, 33; 82, 15; 87, 15 BC 67, 4; 70, 34; 71, 11, 32; 72, 21; 75, 10; 82, 4 B 67, 7, 15; 68, 16, 27, 33 u. s. w. 5) e B o C 71, 32; e C, o B 70, 7; 78, 12; e C ni B 69, 1; et C mas A 6, 8; e A mas C 8, 43; e C pero B 67, 12 et A sitot C 16, 14 et si 'quamvis' 22, 19.
ec estreit Endung 21, 30.
ecs larg, estreit 45, 9, 26.
effredar 'timorem immittere' 30, 7.
effreis 89, 44.
ega 1) Endung 65, 38 2) 'equa' 65, 40; 89, 39.
egalhz 2 s. prs. c. 'equare' 41, 34.
egals 'equalis' 40, 5 -lmen Adv. 8, 44 -lment C 68, 33 s. adagar.
ehtz larg, estreit 50, 14; 51, 1.
eicitz, eis s. issir.
eira Endung 61, 24.
eis 1) larg estreit 45, 39; 46, 1 2) 'ipse' 46, 13 eu, tu, el, eis 9, 10 a si eus A 13, 19 aquela eissa (meteisma) 22, 22 eissamen Adv. C 10, 18; 24, 32; 74, 19; 79, 1 -mentz 68, 37 -men o -menz B 82, 11 isamen ('semiliantemente') 90, 38 eissemen, esscemen A 5, 40; 24, 32 s met-, n-, esteus.
eisemple obl. s. B = semblan C 73, 36.
eissart 'proscindere vomere' 89, 46 essartz 2 s. prs. c. 43, 8.
el Pron. 1) beim Verb. n. s. m. A 3, 40; 5, 28; A B 39, 35; B 85, 4; C 3, 11; 10, 43; 69, 2; 83, 11; 85, 4; 86, 45; 87, 29 li dat. m. 69, 6; 70, 16; 86, 22 lo acc. s. m. 3, 23; 70, 20 l' vor Voc. 5, 29; 68, 42, 45; 69, 44 l enklit. vor Cons. 3, 21; 9, 19; 67, 10; 68, 10; 69, 8, 38 (aber 3, 13; 69, 7, 8); la acc. f. 70, 22, 29; 84, 21; 86, 23 l' vor Voc. 68, 31; 85, 38; l enklit. vor Cons. nur 83, 22; ill n. pl. m. C (s. cel) il C 74, 39 elh A ill C 22, 19 ilh A 5, 33 los acc. pl. m. 41, 4; 68, 43; 69, 27; 79, 10 lz enklit. 68, 43 las acc. pl. f. 70, 43; 71, 43; 72, 25; 73, 13 2) sonst n. s. m. 5, 32; 9, 3, 26 el meteismes 9, 7, 9, 10; 46, 14 els 81, 14 lui obl. s. m. 2, 11; 10, 10; 11, 16; 81, 16 il n. pl. m. C 9, 26 ill C 10, 16 BC 81, 18 els obl. pl. m. C 10, 17; 81, 21 lor gen. pl. 4, 30; 5, 15; 11, 37; 15, 17; 24, 30 (sos A); 70, 10; 68, 17; 69, 21 lur C 70, 18; 81, 7 lors B 70, 24; 81, 21; C 75, 8 lor (lurs) mezeis 68, 46 ella n. s. f. 81, 27 lei obl. s. f. C 81, 30 ellas pl. f. 70, 11; 81, 33 s. aqu-.
ela larg estreit 62, 40, 26.
elha estreit, larg 63, 39; 64, 23.
elhz larg, estreit 46, 26, 30.
elix ('gillio blanco') 89, 37.
els larg, estreit 46, 17, 32.
elz larg 46, 38.
embargar, en- 'impedire' 30, 46; 89, 42 barcs o -rgues 2 s. prs. c. 43, 42; 60, 32 s. enbarcs.
emblar 'furari' 30, 37 -atz p. prt. 44, 32.
embotar 'utrem implere' 30, 20.
embroncs ('hom capo chino com mal viso') 89, 25.
emparar ('retenere') 89, 10 C 5, 27.
empegir ('embiensiere') 89, 6.
empenher, en- 'impingere vel pellere' 24, 28; 35, 41 enpenh 1 s. prs. i. 19, 41 empeis 3 s. prt. 21, 38 enpeinht p. prt. 25, 4.
emperaire C en- A 'imperator' 4, 11 -aires BC 80, 24, 31 -ador obl. s.; n. pl. 68, 13; 80, 37 -adors obl. pl. 80, 40 s. ademprar.
emperairis B -ritz C 77, 41.
emperatius A 25, 15; im- 11, 3, 8; 13, 18 emperatiu obl. 13, 33; 25, 14 en-, im- 25, 10 im-, imperaziu 25, 27.
emperials 'imperialis' 40, 12.
ems larg, estreit 47, 4, 7.
en 1) Titel vor cons. anlautenden männlichen Eigennamen. 67, 3; 75, 30, 34, 38; 77, 16; 84, 20; 85, 9; 87, 11 vor voc. anlaut.: n 77, 18; 79, 31. Das f. dazu ist: na 1, 32; 5, 19 2) Pron. zwischen Cons. 5, 30; 27, 31; 67, 14, 15, 26; 82, 37; 85, 8; nach Voc. 84, 20 (ne C); m'en, s'en 84, 13; 86, 44; 87, 28 ren en 87, 26; vor Voc. li auzidor n'an 69, 10, 33; 75, 6; 82, 8 n'i a 72, 34; 77, 20, 35; 80, 29. 3) Praep. 'in' 1, 4, 13; 6, 22; 8, 42; 9, 1; 67, 13; 76, 22, 30, 32, 34, 38, 40, 43, 45; 82, 31; 83, 37; 87, 21. Nebenformen: a) in, nur im Donat vor Endungen, lat. Schreibart 21, 14; 22, 22, 33 u. s. w. b) em, selten: em plural 3, 23; 74, 86, 39 c) e, vor Consonanten a) B 73, 28; C 69, 33; 74, 30; 75, 8. Vielleicht fehlt hier nur der Abkürzungsstrich. ß) mit dem männl. inklin. Art. des Sing.: el 2, 18; 4, 5; 5, 42, 73, 14; 74, 42; 79, 17, 29 [aber en lo C 3, 28; 9, 28; 10, 24, 25, 26; 13, 22; 17, 11; 73, 30; 76, 15, 18; 77, 1] bei nicht inklin. männl. Art. (also vor Voc.) steht regelrecht en 10, 19; 13, 33; 74, 19; 79, 43; 80, 10, 39; 81, 19 [aber el 13, 13, 36; 73, 19; 74, 21; 79, 43]. Ebenso vor la, welches nie inkliniert 3, 20; 12, 7; 82, 22; 87, 21, 35 r) mit männl. inklin. Art. des Plur. els 2, 6; 3, 38; 10, 20; 78, 15; 81, 7 [aber C en los 10, 33; 76, 41; 79, 9; 81, 4, 29]. Der weibl. Art. inklin. nicht: en las 3, 33. 4) Vor Adv. enaisi s. aici; enan, enreire s. de; encontra 83, 15 enfora B 73, 28 -as C 74, 1 enperso B 75, 6 ensems 'simul' 2, 12, 24; 39, 35; 47, 10; 68, 24; -sens, -sems 11, 13 -semps C 69, 39 essems A assems B ensems C 38, 45 entorn 86, 17 enveiron C 70, 11 enves C vas B 86, 42.
enair ('comenzar batallia') 89, 32 s. endir.
enalbar, enarbrar 'erigere duos pedes et in duobus sustentari' 30, 42.
enanchar, enanzar 'proficere in aliquo' 30, 1 enans 3 s. prs. c. 42, 1.
enans 'profectus' 42, 46; 77, 33.
enantir, ennantir 'ante mittere' 37, 6.
enarcs 2 s. prs. c. 'flectere vel curvare onus' 43, 37.
enastar 'in ligno ad astam ponere' 30, 43.
enbarcs 'impedimentum' 43, 41 s. embargar.
enbartz 2 s. prs. c. 'luto inficere' 43, 4.
enborsar 'in bursam mittere' 30, 41.
enbriar, crescere, proficere' 30, 37 embria 3 s. prs. i. 65, 16; 89, 45.
enbutz 'illud cum quo mittitur vinum vel aqua in vase, imbutus' 59, 36.
enc estreit Endung 21, 42.
encans 2 s. prs. c. 'incantare' 42, 32.
encar s. ancara.
encautz 'fuga' 7, 42 encaltz 41, 46.
enchauzar, encausar 'fugare' 30, 26 encaltz 3 s. prs. c. 41, 1.
encecs 2 s. prs. i. 'exsequi' 45, 20.
encega 3 s. prs. i. 'excecare' 65, 46.
encendre 'adustionem pati, incendere, adurere' 35, 16 -es 2 s. prs. i. 50, 11 -endet 3 s. prt. 22, 16 -endens p. prs. 47, 34 -ens, -es p. prt. 7, 14; 50, 10.
enclaus 3 s. prt. i.; p. prt. 'includere' 44, 6.
enclavar 'clavum in pedem figere' 30, 27.
encolpar 'inculpare' 30, 10.
encombriers 'impedimentum' 48, 23 s. descombrar.
endeclinabel adj. n. pl. m. 3, 25; 10, 23.
endicatius A indicatius C 11, 3 obl. endecatiu A indicatiu C 20, 10 endicatiu B 83, 40 C 82, 41 indlaziu C 12, 6.
endir 'inmitere' A, 'inire' B 36, 41 s. enair.
endura 'jejunium' 60, 8.
endurar 'jeunare' 30, 45; 89, 41 -rs 2 s. prs. c. 59, 8.
enebriar 'inebriare' 30, 15 s. eniuragar.
enemics 'inimicus' 51, 5.
enemiga 'inimica' 65, 9.
enfans B -fes C n. s. 80, 8 -fant B -fan C obl. s., n. pl. 80, 13 -fanz B -fantz C 80, 18.
enfeigner 24, 30 enfeint p. prt. 24, 33.
enferns A 'infernum' 49, 2 enfertz 90, 2.
enfinitius A 19, 19 C 20, 44; infinitius 11, 4, 17, 28 u. s. w. enfinitiu A 15, 17; 16, 31, 45; infinitiu 11, 37 u. s. w. enfenitiu obl. C 78, 30.
enflar 'inflare' 30, 36.
enfoletir 'stultum facere' 36, 43.
enforcs 1) 'bivium' 2) 2 s. prs. c. 'evellere' 56, 11.
enffrei ('paido o questione') 89, 9.
enfrus 'homo insatiabilis' 60, 17.
enga Endung 64, 32.
enganar 'fallere, decipere, 30, 42 -anan B, -anno C 3 pl. prs. i. 68, 45 -gans 2 s. prs. c. 42, 41 -anatz p. prt. 39, 32 -anat pl. n. m. 68, 36; 69, 9, 17.
engans 1) 'dolus' 42, 40 2) ('eguallanza')? 89, 38.
engolir 'avide sumere' 37, 33.
engorcs 2 s. prs. c. 'ingurgare, ingurgitare' 56, 14.
engres 77, 30 engris ('recrescevole') 89, 21.
engresisc 72, 1.
enics 'iniquus' 51, 6 enic ('nequitoso') 89, 11, 24 eniga f. 65, 8.
eniuragar 'lolio inficere' 31, 3 s. enebriar.
enlahtz 'impedimentum' 44, 29.
enlumenar 'illuminare' 31, 1.
enpahtz 2 s. prs. c. 'impedire' 44, 31.
enpaubreçhir, -ezir 'ad (in) pauperiem venire' 36, 45.
enpenhar 'pignore mittere' 30, 11.
enprendre 'disponere' 35, 38 empres p. prt. 7, 23.
enqueira 3 s. prs. c. 'inquirere' 61, 4; 85, 37 -quis 3 s. prt. 22, 28.
enrabiar 'in rabiem venire' 30, 45.
enraucs 2 s. prs. c. 'raucus fieri' 43, 41.
enribaudir 'more rabaldorum vivere' 36, 38.
enriquir 'ditare' 36, 44 -quic B -chic C 3 s. prt. 85, 11.
ens estreit 47, 17.
ensachar, -car 'in saccum mittere' 30, 39 -cs 2 s. prs. c. 40, 26.
ensais s. assaiar.
ensanglentar 'sanguine polluere' 30, 22.
ensalvatgir 'silvestrem facere' 36, 37.
ensegnament obl. s. 69, 6.
ensenar A -nhar BC 11, 30; 30, 4 'docere'; -ennar B -eignar C 70, 28 -enhat p. prt. 67, 9.
entais 'in luto mittas' 41, 32.
entalha 3 s. prs. i. 'sculpere' 63, 18 -lhz 2 s. prs. c. 41, 31.
entalhz 'scultura' 41, 30.
entamenar 'panis partem vel panni vel alicuius rei auferre' 30, 32.
entaular 'ludum ordinare, fraudulenter ad se trahere' 34, 19.
enteigner C 24, 31 -eint p. prt. 24, 32.
entendeires 80, 26, 32 -dedor obl. s., n. pl. 80, 37 -dedors obl. pl. 80, 41; 82, 38.
entendement obl. s. B 72, 4; 75, 7 -demen B 85, 43 -diment B 68, 17; 72, 28 antendiment B 72, 24 entendimen C 74, 12; 76, 26; -demenz B obl. pl. 73, 27, 45.
entendre 'intelligere' 5, 41; 68, 19; 69, 15; 70, 2; 71, 48; se en- inf. pass. 5, 3, 6, 18 -en 1 s. prs. i. 68, 9 -ent 69, 27; 3 s. 71, 15 -endon 3 pl. 68, 40, 42; -endra 3 s. fut. 69, 26, 44 -endran 3 pl. 68, 42; -enda 3 s. prs. c. 69, 44; 71, 15; 87, 20 -endatz AC -endas B 2 pl. 13, 17; 20, 11; 70, 10 -endesson 3 pl. impf. c. 68, 45 -endenz p. prs. 67, 26; 69, 20, -endentz C 69, 27, 34, 40 -endut p. prt. 25, 40.
entiers 'integer' 49, 38 -eira f. 61, 29 -eiramen Adv. 22, 17.
entravar 'duos pedes equi ligare' 34, 25.
entraversar 'in oblicum se opponere' 34, 37.
entre Praep. 70, 11; 75, 32 entretan 'interea' 39, 44.
entremetre 'intromittere' 36, 35 -emet, -amet 1 s. prs. c. 16, 45.
entrevar 'treugas facere' 34, 7.
entro B 81, 44 entro (tro) a 79, 5.
enueitz B enugz H 69, 21.
entruandir 'mores trutani habere' 36, 36.
enumbrar 'propter umbram timere vel sensum amittere' 30, 13.
envaçir, envazir 'invadere' 37, 7.
enveios 'invidus' 7, 2 s. eviar.
envers 'inversus' 6, 45; 48, 16; 77, 32.
envestir 'investire' 37, 43 -itz p. prt. 53, 27.
enviar 'trasmittere' 30, 5.
envillanir, envilanir 'pro rustico habere', 37, 1.
eps estreit 48, 1.
er AB her C 'heri' 38, 34 s. autr-.
era 1) larg, estreit 61, 6, 18 2) s. ara.
erc Endung 22, 33.
ereup 3 s. prt. 'convalescere, eripere' 21, 34 ereubutz p. prt. 59, 3 ereubut ('guarito') 89, 7.
erms 1) Endung 49, 11 2) 'incultus' 49, 13 s. ad-.
erns, erps Endungen 49, 42, 7.
errada Subst. f. 67, 21.
errar 'errare' 30, 38 -ans 42, 27.
error 67, 16; 69, 23.
ers larg, estreit 22, 37, 38; 48, 9, 29
ertz larg, estreit 49, 16, 31.
es estreit 7, 29; 15, 12; 21, 46; 49, 44 larg 49, 38.
esbaida ('sbigotita o desmarita') 89, 22.
esbaudir 'valde letari' 36, 40.
esblandir ('losengare') 89, 26.
esbudelar 'intestina de ventre exire, trahere' 30, 34.
esca 1) Endung 65, 11 2) 'illud cum quo ignis acenditur vel esca cara cani' 65, 22 s. ad-.
escaçer, -zer 'competere, contingere, ('convenire') 35, 27 -cai, -chai 3 s. prs. i. 75, 31; 89, 19 s'- 91, 6 -çez 3 s. prt. 21, 27 -zut B -zegutz C p. prt. 86, 46.
escacs 'ligneus ludus' 40, 20.
escaira 'quadrum distrue' 65, 33.
escala 1) 'scala' 62, 33 2) 3 s. prs. i. 'ordinare exercitum' 62, 34.
eschalha, esca- 3 s. prs. i. 'frangere' 63, 19.
escalhz 'frustum teste' 41, 18.
escamels 'scabellum' 46, 30.
escampar, escapar 'evadere' 30, 16.
escaravahtz 'scarabeus cornutus' 44, 38.
escaritz 'solus' 52, 40.
escarnir 'deridere' 37, 3 -itz p. prt. 52, 41; 89, 20.
escarnire 'derisor' 4, 22 s. esquerns.
escars 'parcus' 43, 15.
escahtz 'particula panni' 44, 22.
escavelz 'alabrum' 46, 5.
escernir 'perficere' 37, 10 esciernitz ('ensegnato') 89, 27.
eschovir s. estremir.
esclaira 3 s. prs. i. 'clarescere' 65, 34.
escletz 'purus' 50, 34.
escodre, escondre 'excutere granum' 24, 26; 36, 1 escos 3 s. prt. 23, 4 p. prt. 24, 28 -ossa f. 66, 9 s. res-, secodre.
escofir 'sconficere' 36, 34.
escoissar, -isar 'per coxas dividere' 30, 17.
escoissendre, escosc- 'per conis scindere, pannos scindere' 35, 28.
escola 'scola' 63, 10.
escola 3 s. prs. i. 'exhaurire' 63, 29 -ls 2 s. prs. c. 54, 2.
escolhar 'castrare' 30, 46.
escolhz 'color' 54, 37.
escoloritz 'palidus' 52, 28.
escometre 'provocare' 36, 40 -mes p. prt. 7, 21.
escondir ('disdir o ascondere') 'denegare' 89, 40 -ditz 3 s. prs. i. 52, 31.
escondre 'abscondere' 24, 4; 25, 23 es- as- cons 2 s. prs. i. 55, 9; -escos 3 s. prt. 23, 5 -ndet 22, 15 escon imperat. 25, 24 -ndens p. prs. 47, 35 -ns B p. prt. 55, 9 -ndut 24, 4.
esconprendre 'simul accendere vel valde, incendere' 35, 40 -mprens 2 s. prs. i. 47, 23 -nprendens p. prs. 47, 36.
esconsira, escos- 3 s. prs. i. 'considerare' 61, 26.
escoriar, -rtagar 'excoriare' 30, 19 -riatz 2 pl. impt. 44, 17 -riatz p. prt. 44, 16.
escotz 1) 'pretium pro prandio' 58, 5 2) 'lignum parvum acutum' 58, 4.
escoutas 2 pl. prs. i.; -ares 2 pl. f. 71, 14 -atz p. prt. 69, 24.
escracar 'tussiendo sputum emittere, spuere' 30, 29 -escarcs 2 s. prs. c. 40, 25.
escremire 'cautus' 4, 23.
escrimir 'cum ense ludere' 37, 4.
escrir, -ire 'scribere' 11, 43; 21, 4; 36, 18 -iu -ivi, -ius -ives, -i -iu (-ive) s. prs. i. 11, 7; 19, 24–26, -issi, -issist 1 2 s. prt. 20, 35 -is 3 s. prt. 22, 26; 20, 43 -iva, -as, -a, -am, -atz, -an, -on prs. c. 20, 25–8 -ihtz p. prt. n. m. 53, 8 -it obl. 24, 42; 26, 6.
escrivas 'scriba' 45, 34.
escudiers 'scutifer' 48, 1.
escupir 'spernere, spuere' 37, 5.
escums 2 s. prs. c. 'spumam auferre' 58, 45.
escurs 'obscurus' 59, 11 -ra f. 60, 25.
escuz Subst. n. s. 74, 35 -ut obl. s. 74, 40; n. pl. 75, 1.
esdemetre 'assaltum facere' 36, 38; ('assalir') 89, 34.
esditz 3 s. prs. i. 'negare' 52, 30 -iga 3 s. prs. c. 65, 13 s. escondire.
esfoira 3 s. prs. i. 'ventris polluere fluxu' 66, 33.
esforchar -rzar 'vires colligere' 30, 8.
esfortz 'conamen' 57, 1.
esganda ('aventura') 89, 22 s. gandir.
esgara 3 s. prs. i. 'aspicere' 61, 1 -rs 2 s. prs. c. 43, 20.
esgardament B -en C 77, 36.
esgardar 80, 20; 82, 17; 85, 34; 86, 21 -rs 2 s. prs. c. 43, 20 -rd B -r C 3 s. 69, 40; 85, 38 -rdada p. prt. f. s. 86, 15.
esgars 'aspectus' 43, 19 ('provedemento') 89, 31.
esghenchir ('schifare') 89, 35.
esglais 2 s. prs. c. 'timere' 41, 14.
esglais 'timor' 41, 15 -ahtz 'subitaneus timor' 44, 46 -ai ('schianto o dollia') 89, 13; ('angosscia') 89, 23 (s. Abweich. zu 44, 46).
esgola 'foramen facere in veste unde caput intrat' 3 s. prs. i. 63, 26.
eslais 1) 'cursus subitaneus' 41, 21 2) 3 s. prs. c. 41, 22.
eslans 2 s. prs. c. 'subito jacere' 42, 45.
eslire, eslir 'eligere' 36, 28; 89, 33.
esmaiar 'timore deficere, desperare' 30, 3 -ais 2 s. prs. c. 41, 24.
esmais 'desperatio facilis' 41, 24 -ai ('esmarimento') 89, 30.
esmancs 'auferre manum' 2 s. prs. c. 42, 45.
esmendar 'emendare' 30, 25.
esmerar 'depurare' 30, 44 -era 3 s. prs. i. 61, 9.
esmogutz 'commotus' 59, 23.
esmoutz 'cladius ad molam ductus' 57, 32.
espatlutz, -alhutz 'habens magnos humeros' 59, 13.
espars 3 s. prt., p. prt. 'spargere' 22, 41; 43, 27, 28.
especials 'specialis' 41, 1.
espelhz 'speculum' 46, 44.
espelir 'avem de ovo exire' 36, 42 -litz, -ritz p. prt. 53, 11.
esperar 'sperare' 30, 36 -rs 2 s. prs. c. 48, 36.
esperdutz 'stupefactus' 59, 32.
esperitz 'spiritus' 52, 29.
esperonar 'calcaribus equum urgere' 30, 39.
esperoniers 'qui facit calcaria' 49, 33.
espers 'spes' 48, 36.
espertz 'propinquus' 49, 23.
espiar 'inquirere' 30, 34.
espics 'spica' 51, 13.
esplehtz 1) supelectile vel usufructus' 51, 6 2) 'habens usumfructum' 51, 7.
esprendre 'accendere' 35, 39.
esquerns 'derisio' 49, 45.
esquila 'parva campana' 63, 1.
esquins 'scindere' 3 s. prs. c. 51, 46.
esquiragaita 'excubie' 6, 5.
esquivar, -iar 'devitare' 30, 35.
esquius 'a vitando dictus; homo austerus, delicatus' 53, 43 -qiu 'inopportunum' 5, 27.
essaiar s. assaiar.
essartz 'novale' 43, 7 s. eisartar.
essauchar, essauzar 'probare' 30, 6.
essaurar 'ad auram exire, ad aerem ponere' 30, 21 -ra 3 s. prs. i. 62, 18.
essemblar, esemp- 'exemplare' 30, 31.
esser 'esse' 1, 12, 23; 83, 31; 84, 24 sui 1. s. prs. i. 9, 15; 10, 42; 82, 21; 86, 46 (son C) es 2 s. 9, 17; C 17, 17; est A 17, 7; B 82, 25; iest B 82, 22; es 3 s. 1, 5, 8, 17; 25, 44; 69, 1; 70, 4; 74, 33; 89, 17 em A sem C 1 pl. 17, 7, 12 em B 82, 24 etz A est C 2 pl. 17, 8 sun A son BC 3 pl. 2, 13, 33; 9, 22; 84, 31, 38; sun C 38, 32; 71, 29; 82, 40; zon C 1, 15; -era, -as, -a, -am, -atz, -en -on impf. i. A 17, 13–5 fui, fust 1. 2 s. prt. 17, 15, 16; fo 3 s. prt. A 3, 45; 4, 8; 17, 17; C 25, 33 fon C 4, 8; 25, 32; 84, 23; B 83, 14, 20 fom, foz (fos), foren -on pl. prt. 17, 17–8; serai, -as, -a, -em, -etz (es), -an, -au fut. 17, 37–9 er 3 s. fut. 89, 18; seria vel fora -as, -a, -am, atz (as), serien foron cond. 18, 3–7; 20, 14; 16, 16; 74, 35 fora 15, 14; 62, 5 15, 22, 29 for' 77, 17 foron 75, 41 sia, -as, -a, -am, -atz -as, -en -on -an prs. c. 18, 26–9; 17, 44–6 sion A 6, 17; 7, 6, 11, 39; B 86, 35 sian B C 78, 36 fos -ses, -s, -sem, -setz -ses, -sen -son impf. c. 18, 13–22, 38–40; 2, 7; 83, 37 estat p. prt. 17, 25; 18, 46; 19, 13 istat B 69, 35.
essilha, esi- 3 s. prs. i. 'in exilium mittere' 64, 36 essilliatz ('descaciato') 89, 24.
essugar 'siccare' 30, 41. (eixugá)
estable obl. s. 82, 45; 83, 4.
estacs 2 s. prs. c. 'ligare' 40, 27 esta(n)cs o esta(n)ques 60, 33. (estancs; estanques)
estanca 3 s. prs. i. 'retinere aquam, claudere' 61, 45 estancs 2 s. prs. c. 43, 3.
estancs 'stagnum aquarum' 43, 4.
estandartz 'vexillum magnum' 43, 13.
estar 'stare' 30, 33 star C 5, 22; 11, 17 estau 1 s. prs. c. 72, 10; 73, 4 ben estai 3 s. 68, 3, 10 (B s'estai, ista).
estas obl. pl. f. C (B aquellas) 70, 9 estasen C 68, 44 s. aquest.
estela 'stella' 62, 32.
estendre 'estendere' 35, 20 -eis 3 s. prt. 21, 41 -tendutz p. prt. 59, 27.
entenher 'extinguere' 35, 39.
esterns 'vestigium' 49, 1.
esters 3 s. prt. i. 'extergere 22, 37; 90, 1.
esters aiço 'preterea' A 39, 44 -iers ('oltra o altrimenti o contra') 89, 28 B 74, 2; 76, 16; 77, 25; C 78, 10; 80, 4 per estiers C 76, 16, 77, 25; astier qe Conj. C 10, 19 (vgl. 16, 5, 24).
esteus pron. eu, tu, el esteus 9, 8, 9.
estivals 'estivalis' 40, 20.
estoiar 'reponere' 30, 38.
estorcs 2 s. prs. c. 'evellere' 56, 11.
estortz 1) 3 s. prs. i. 'liberare' 57, 15 2) 'liberatus a periculo aliquo' 57, 13, 'denodatus ab vinctura aliqua '57, 16 ('campato') 89, 12.
estoutz 'de facili irascens vel stultus' 57, 45.
estrac 1 s. prs. i. (refl.) 83, 5 -ai 3 s. 82, 32, 40, 46; 83, 38.
estranh A, -ain C neutr. s. 'alienum' 5, 28: estrainz C 75, 13.
estreit p. prt. von estrenher 24, 36; 25, 1; in a estreit 13, 14 as 45, 38 ec 21, 30 ecs 45, 26 ehtz 51, 1 eis 46, 1 elhz 46, 30 els 46, 31 ems 47, 7 enc 21, 42 ens 47, 17 eps 48, 1 ers 8, 13; 22, 38; 48, 29 ertz 49, 31 es 7, 29; 15, 12; 21, 46; 49, 44 etz 50, 24 oc 22, 42 ocs 54, 11 olhz 55, 1 ols 54, 39 olz 54, 19 oms 55, 18 onhz 55, 27 ons 55, 37 ops 53, 20 orbs 57, 45 orcs 56, 4 orns 57, 13 ors 56, 41 ortz 57, 27 os 23, 4 otz 58, 19 outz 57, 37 ums 58, 37 ela 62, 26 elha 63, 39 era 61, 18 ola 63, 22 olha 64, 21 ora 61, 44 ossa 66, 1 ura 60, 10.
estrelha 'ferrum, instrumentum proprium equos tergendos' 64, 17, 20.
estremir, eschovir 'tremefacere' 37, 8.
estrenher 'stringere' 24, 34; 35, 1 -enh 1 s. prs. i. 19, 40 -eis 3 s. prt. 21, 39 -enga 3 s. prs. c. 64, 38 -ehtz p. prt. 51, 13 s. estreit.
estrons 'stercus' 55, 46.
estrueill ('amastramento o portamento') 89, 15.
esvelha 3 s. prs. i. 'evigilare' 63, 46.
et 1) Endung: larg 22, 4 2) s. e.
ethz s. ehtz.
etz estreit 50, 24.
eu AC 9, 5, 14; 11, 11; ABC 38, 7, 30; 39, 35; BC 86, 20; B 67, 6 ieu B 67, 3; 69, 18; 70, 8; 76, 1; 78, 3, 5, 6; 83, 16; 84, 21; 85, 15, 19; 86, 11; ieu BC 67, 18, 22; 71, 3, 23; 73, 27; 74, 6; 75, 35; 85, 32 ie B 74, 1; 83, 28 me obl. abs. 9, 31; 39, 2; 87, 5, 37 mi A 11, 36; BC 84, 23; vor conson. anl. Verben: mi 74, 43, 44; 78, 3 me B 78, 6, 22; m, welches sich anlehnt an: no 9, 17, 21; 17, 1 (aber no mi 9, 15) 75, 39; 84, 28 (C no mi); qe 84, 15; 83, 22 ni 83, 23 si 77, 18 ara 76, 13 (ar me B); vor vocal. Anl. m' 2, 9, 10; 5, 26; 73, 32; 74, 41; 11, 8; 16, 45; 67, 26; 71, 13; 83, 5; 84, 11, 13; 86, 41 mi CH 67, 12.
eus Endung 23, 11; 51, 17 s. eis, vos eviar ('envidiare') 89, 43 s. enveios.
expletivas A 39, 41.
fabregar 'fabricare' 31, 8.
fadetz 'faduus' 50, 37.
fadies 90, 14.
fadiar 'repulsam pati' 31, 5.
faduiar, fadeiar 'stultitiam facere' 31, 7.
faiditz ('sbandito') 90, 5.
fais 'onus' 8, 5; 41, 10.
faison B -zos C 76, 35.
fait Subst. obl. s. 11, 5 fag n. pl. 76, 9.
faiturar 'maleficiare' 31, 6.
falha 1) 'facula' A 63, 27 2) 'quidam ludus tabularum' 63, 29 3) Fehler 63, 31 (?) falla B 83, 14, 20.
fallimen B faill- C 84, 11 faillimentz B 67, 24.
falhir 'delinquere', einen Fehler begehen 37, 11 faill 3 s. prs. i. 25, 16 fallon 3 pl. B 87. 6 falli, failli B faillic C 83, 20; 84, 10, 42; 87, 33 falha 3 s. prs. c. 63, 28 falitz, fallitz 'qui deliquit vel fallit' 53, 21 fallit B faillit C an f- 82, 31, 36; 87, 7 son f- 84, 35; 85, 21.
fals 'falsus' 1, 29; 7, 39; 77, 31 -sa f. 2, 1 -sas pl. 83, 37.
falsartz 'gladius brevis et acutus' 43, 16.
falsura 'falsitas' 60, 16.
falz 'pro falce' 7, 41.
fams 'fames' 42, 16 s. a-.
fancs 'lutum' 42, 46 s. a-.
far 'facere' 10, 40; 31, 4; 67, 6, 7, 31; 69, 19, 46; 70, 22, 31; 87, 37 faire C 13, 32; 87, 35; 1 s. prs. i. fatz A fas B faz C 10, 42; 44, 40; 67, 21; 78, 3, 6 fas 2 s. C 11, 7 fai A fa C 3 s. 11, 6; 3, 9, 11 fai BC 69, 14; 78, 22; C 69, 13; 73, 21; 74, 22 fa BC 73, 40; B 72, 2 fan 3 pl. C 4, 33; 6, 34; 10, 24; B 70, 22; 73, 21 fezi, -çi, -zist, -çist 1. 2. s. prt. 20, 38 fes 3 s. 50, 4; 69, 22; 74, 34, 39 fetz A 20, 43 feron 3 pl. B 74, 43 feiron C 74, 46 faran 3 pl. fut. 68, 41 fassa 1 s. prs. c. B 69, 20 faza 3 s. C 25, 27 fezam 1 pl. C 13, 35 p. prs. fazens 47, 28 p. prt. fahtz A 44, 23 faitz C 1, 2 fait obl. 2, 9; 23, 23 fag C 85, 22 s. afars, desfazens, escofir, perfaitz, refahtz.
fars 1) 'farcitus' 7, 43 2) 'farsura' 43, 16; 7, 43.
fatz 1) 'faduus' 44, 38 2) 'facies' 44, 39.
feira 'nundine' 61, 26.
fels 1) 'fel' 46, 27 2) 79, 32-lon obl. 79, 39.
femel C feme A obl. s. m. 'femininum' 2, 12, 23 s. Diez E. W. IIc feme.
femenils 'feminilis' 51, 26 -inil obl. s. f. 72, 29 -inils obl. pl. f. 1, 31.
feminis 'femininus' 1, 25, 30 -enis C 73, 39; 81, 2 -inins B 73, 22; C 78, 20 -ini obl. s. 6, 29 n. pl. 5, 43 -inin obl. s. B 72, 29, 38; BC 76, 26; n. pl. B 78, 39; 81, 2 -enin obl. s. B 72, 37 n. pl. C 3, 24 B 78, 31; -inis obl. pl. 4, 3; C -enis 73, 37 -inis C 81, 24 feminins B 73, 42; 81, 24 -inina f. s. B 72, 45 C 78, 40- ininas f. pl. 72, 20, 26; 73, 26, 44; 76, 28; 79, 14, 20 -eninas C 72, 20.
femna B 73, 6, 9; C 72, 36.
fems 'fimus' 8, 8; 47, 8.
fencheire 'fictor' 4, 16.
fendalha 'fissura' 63, 37.
fendre 'findere' 23, 45; 35, 14 fens 2 s. prs. i. 47, 32 -det 3 s. prt. 22, 13 -dens p. prs. 47, 30 -dutz p. prt. 59, 45.
fenher A feigner B 'fingere' 24, 27; 35, 43 fenh -hi, -hz -hes, -h A s. prs. i. 19, 36–8 fingia, -as, -a, -am, -as, -on impf. i. 20, 4–10; feissi, feissist 1. 2 s. prt. 20, 39 feis 3 s. prt. 20, 43; 21, 37; 46, 6 fenga 3 s. prs. c. 64, 36 fenhens p. prs. 47, 41 feinht p. prt. 25, 2 s. en-.
feniers 'cumulus vel amaimus feni' 48, 25.
fenir ABC finir C 'finire, desinere' 11, 37; 15, 6; 37, 12; 38, 29; fenisc -is, -isses, -is s. prs. i. A 19, 28–9 finis C 13, 23; fenissen AB fi- C 3 pl. 4, 30; 15, 12; 39, 28; 4, 11; 7, 1, 25; 13, 14 feneisson B feni- C 76, 34, 38, 43, 45; 78, 32 feni- BC 76, 32; p. prt. finitz, fe- 'finitus vel mortuus' 53, 5 fenis 'debilis' 52, 35.
ferir 'ferire' 37, 14 -rs 2 s. prs. i. 48, 24 -r 3 s. C 3, 10, 11; -ri 1 s. prt. 84, 36 -ric 3 s. 84, 41; 85, 12 -ira 3 s. prs. c. 61, 27.
ferire 'cum armis percussor' 4, 23.
fermar 'firmare' 31, 9 s. afermamen.
ferrar, feir- 'ferrare' 31, 11.
fers 1) 'ferrum' 48, 22 2) 'ferus' 48, 23 -ra f. 61, 7 -r neutr. 5, 27.
fes 1) 'fides' 50, 2 fe obl. 84, 16; 85, 2 2) 'fenum' 50, 3.
festucs 'festuca' 58, 18.
feus 'feodus' 51, 22.
fi obl. s. 11, 18; 86, 3 fin A 25, 39 C 5, 26; 11, 19; 86, 1, 6; 87, 28 BC 86, 1 en la fi 3, 20, 29, 40, 44; a la fi 4, 9; 9, 27; 42, 31.
fiar 'confidere' 31, 12 s. a-, des-.
fica 3 s. prs. i. 'figere' 65, 33 s. des-.
fiçels 'fidelis' 46, 20.
figa 'ficus' 65, 5.
figuiers 'ficus' 49, 10.
figura 1, 14; 2, 33; 38, 17; 39, 25.
fihtz 'fixus' 53, 3.
filar 'nere' 31, 15 -la 3 s. prs. i. 62, 41 -ls 2 s. prs. c. 51, 18 s. a-, des-.
filha 'filia' 64, 29 s. a-.
fillola, filhola 'que habet patrinum' (patruum) 63, 18.
fils 'filum' 51, 18 fils dalgatz ('filo di seta') 90, 11.
fis 'valde bonus' 52, 26 fins B fis C 69, 37 fin obl. C 87, 20 finamens Adv. C 5, 29.
flacs 'flexibilis' 40, 21 ('debole') 90, 4.
flagelz 1) 'flagellum' 46, 41 2) 2 s. prs. c. 'flagellare' 46, 42.
flars 'lumen magnum' 43, 18.
flebeçhir, febletir 'debilitare' 37, 17 s. afieblit.
flechir, fletir 'flectere' 37, 16.
fleematics 'fleumaticus' 51, 15.
fleis 1) 'paratus' 45, 42 2) 'fit contentus' 45, 43.
flocs 'vestis monachi' (manici) 53, 40.
florir 'florere' 37, 18.
flors 'flos' 56, 4 flor obl. 74, 42.
flovis ('fama o nomenantza')? 90, 6.
focs 'ignis' 53, 39 s. afogar.
foira 'fluxus' 66, 32 s. es-.
folar 'sub pedibus calcare' 31, 16 -a 3 s. prs. i. 63, 33 s. a-.
folha 1) 'folium' 64, 18 fuella B foilla C 83, 11 2) 3 s. prs. i. 'folia producere' 64, 18.
folhz, folz 'folium vel carta' 54, 31.
folz 'stultus' 54, 10 -la f. 'stulta' 63, 6. s. enfoletir.
fondre 'fundere vel liquefieri, liquefacere' 35, 17 -ns 2 s. prs. i. 55, 40 -ndens 47, 32.
fons 1) 'fundus' 55, 6 s. a-. 2) 'fons' 55, 39.
for ('guisa o foro o mercato') 90, 7.
fora 'foras' 61, 41 fora (fors) de Praep. 86, 22 s. en 3) γ.
forbir 'poligere vel tingere (polire vel tergere') 37, 22. 
forçar, -zar 'vim facere' 31, 22 s. es-.
forcs 1) 'furca vel bivium' 2) 2 s. prs. c. 'furca destruere' 56, 8 s. en-.
formar 'formare' 31, 10 -atz p. prt. 25, 44 -at n. pl. 25, 46.
formas obl. pl. 'forma' 10, 39.
formiers 'formarius' 48, 7.
forniers 'fornarius' 48, 8.
fornir 'necessaria dare' 37, 19; 90, 8 fornitz p. prt. 'formatus vel habens necessaria' 52, 42
forns 'furnus' 57, 22.
fors 'foras' 56, 33 traire f- 'excipere' 4, 2, 10, 38; 5, 30 f- tan que 'excepto quod' 27, 37 for 'excepto' 41, 5 fors de 'extra' 14, 32.
forsar ('soprafar') 90, 12 -rs 3 s. prs. c. (?) 56, 33.
fortz m. f. 'fortis' 56, 46; 71, 45; 72, 31 78, 35, 40, 41 -t obl. 68, 6 -t Adv. 68, 7, 42; 71, 5, 7 -tmen 11, 14 s. con-, -contra-.
fortraire 'furtim subripere' 35, 37 -ahtz 'sublatus' 44, 45.
foteire 'qui frequenter concubit' 4, 17.
fotre 'coire' 24, 5 fotz 2 s. prs. i. 58, 37 -tet 3 s. prt. 22, 15 -tes 1 s. impf. c. 26, 33 -tut p. prt. obl. 24, 9; 27, 28.
fos 3 s. prt. 'fodere' 23, 2.
fossa 'cavea' 65, 39.
foudat obl. s. 83, 23.
fraing ('speçzare') 'frangere' 3 s. prs. i. 90, 13 -is 3 s. prt. 23, 15 s. a-, re-, so-.
francs 'liber vel curialis' 3, 35 'mansuetus' 42, 42 -ch' f. 75, 45 -chamen A -camen B 38, 24 s. a-.
freiçir 'frigescere' 37, 15 -sitz 'refrige-ratus' 53, 10.
freidors 'frigiditas' 56, 11.
fremir 'fremere' 37, 13.
fres 'frenum' 50, 23.
fresca 'recens' 65, 16.
frehtz 'frigus vel frigidus' 51, 2.
frire 'frigere' 36, 29 -ihtz p. prt. 53, 4 s. a-, re-,
fronçhir, -zir 'rugas facere' 37, 21.
fronir 'inventare' 37, 20.
frons 'frons' 55, 1.
frouire ('envechiare') 90, 10.
fugiditz 'fugitivus' 52, 39.
fugir 'fugere' 37, 24 fui 3 s. prs. i. 75, 39 fugitz 'fuga lapsus' 52, 38.
fumiers 'fumarius' 48, 28.
fums 'fumus' 58, 38.
fus 'instrumentum nendi' 8, 38 'lignum cum quo femine filant' 60, 11.
futurs 26, 11 -ur obl. s. 11, 24; 13, 5.
gabotz s. cabotz.
gabs 1) 'laus' 2) 2 s. prs. c. 'jactare' 40, 2.
gacge ('pengno') 90, 21.
gadanhar, gasanhar 'lucrari' 31, 33.
gaillardias s. gallia-.
gaire C 16, 45 Adv.
gais 1) 'letus' 41, 11; 72, 23; 78, 6 gai obl. m. s. 78, 3 gaia f. 6, 1; 72, 27 2) 'avis quedam varia' 41, 16.
gaita 'speculator' A 6, 4.
gaitar 'vigilare' 31, 34 s. gatan.
galengaus 'g. speciei, galenga' 44, 17.
galiotz 'pirata' 58, 15.
galliar 'fallere' 31, 41 gal- ('engannare') 90, 16.
galliardias, gailla- obl. pl. 68, 34.
galobs 'medium inter currere et trotare' 53, 16.
galopar 'inter trotare et currere, saltus parvos facere' 31, 26 s. Diez E. W. I.
galz 'gallus' 41, 8.
gandir 'declinare cum fuga' 37, 26 ('fugire humiliado') 90, 17 ('cansarsi') 90, 20 -ditz 'declinans timore' 52, 18 s. esganda.
gans 'chirotheca' 42, 42.
garan ('sexta') 90, 18.
garar 'custodire, respicere' 31, 25 -ro 3 s. prs. i. 10, 46 -rens p. prs. 47, 16 s. es-, re-.
garda obl. s. 69, 38.
gardar 'custodire, respicere' 31, 23; 86, 21, 30 -as 2 pl. impt. 85, 21 s. es-, re-.
garir 'sanare' 37, 28 -itz 'curatus, 52, 15.
garnitz 'munitus' 52, 16.
gartz, -rs 'vilis homo' 43, 11; 79, 32 -rson, -rzon 79, 39 -rsa, -rza 79, 22 -rsona, -rzona 79, 25 -rsonas, -rzonas 79, 27.
gasanhar s. gadanhar.
gastar 'devastare' 31, 29 s. de-.
gatan ('guardando') 90, 19 s. gaitar.
gauç, gauzir s. jais, jauzir.
geis 'genus petre mollis' 45, 46.
gelar 'congelare' 31, 35.
gels 'gelu' 46, 28.
gems 77, 31.
generals 'generalis' 40, 22; n. s. f. 12, 20; 60, 37 -lmen Adv. 13, 40; 20, 11; 25, 20 -lment 'largo modo' C 1, 10.
genitius 2, 39; 75, 17, 21 -etius C 77, 12 -itiu BC 74, 18; 80, 33 -etiu C 77, 4; 80, 9.
genolhz 'genu' 55, 6.
genre obl. s. B 71, 31, 40 genres B geners C obl. pl. 71, 10 genus 1, 14, 24; 39, 22; C 71, 31 generis 6, 29.
gens 1) Leute 68, 22 -z 68, 12; 70, 17; 85, 35 -t 75, 32 2) 'pulcher, pulchra' 47, 38 -z 75, 33 -t C 87, 22 gien ('avinente') 90, 22 gen Adv. 84, 11, 45 gent B 84, 45 -çer, -ser 'pulchrior' 4, 44 ('bellissema') 90, 28 -sers, -gers 81, 3 -sor, zor 81, 6.
gentil n. pl. m. 76, 9.
gergons, -z 'gregonum, vulgare trutanorum 8, 23; 55, 3.
ges Adv. 68, 42; 69, 18, 41; 84, 22; 87, 18, 22.
gies ('gia') 90, 26.
giquir, ge- 'relinquere' 37, 34 -itz 'dimissus' 52, 20.
gira 3 s. prs. i. 'volvere' 61, 24 s. re-.
giscla 66, 5.
gisclar ('piovere con vento') 'pluere simul et ventare' 90, 24 -la 3 s. prs. i. 66, 6 s. cisclar.
gitar 'jacere, jactare' 31, 39 jettan, geton 3 pl. prs. i. 70, 23 s. des-, trans-.
glaçar, -zar 'gelu constringere' 31, 42.
glais 'quedam herba, fina cane (? glapissement Roch. s. glatz) gladius' 41, 12.
glans 'glans, glandis' 42, 39.
glatir 'in venatione latrare' 37, 27; 90, 30 -tz 2 s. prs. i. 44, 37.
glatz 1) 'vox canis venantis' 44, 36 2) -tz, -s, -z 'glacies' 7, 46; 44, 35; 77, 29.
glaucs 'glaucus' 43, 36.
gles 'glis, animal' 7, 20; 50, 24.
globs 'plenum os alicuius liquoris' 53, 27.
glosa 'glosa' 66, 16.
glotir 'glutire' 37, 30.
glotoneiar 'ingluviem facere' 31, 45.
glotz 'gulosus' 58, 27; 79, 32 -ton 79, 39 s. clotz.
glutz 'glutinum' 59, 30.
gobla s. cobla.
gola 'gula' 63, 24 s. a-, es-.
goliartz 'ardens in gula' 43, 10.
golir 'devorare' 37, 32 s. en-.
gondir s. grondir.
gorcs 'gurges' 56, 13 s. en-.
gortz 'rigidus infirmitate, rigida firmitate' 57, 36.
gotar 'stillare' 31, 44 s. de-.
governar 'gubernare' 31, 43.
goza ('cagnola') 90, 25.
graçir, -zir 'gratias agere' 37, 25 -sir 90, 15 -sisc 1 s. prs. i. 72, 1, 33 s. -ziz.
gramatica 'grammatica' 1, 4; 2, 6; 4, 6; 11, 34; 16, 15; 71, 7, 16; 73, 21, 37, 40.
grams 'tristis' 42, 15.
graniers 'horreum' 48, 36.
grans 'magnus, grandis' 2, 8, 9; 42, 38 -n obl. s. 83, 2, 7, 29; 85, 33, 39; 87, 26, 30 -nt 69, 23; 85, 41; n. pl. 68, 16; -ndas pl. f. C 73, 28, 29.
graps 'manus curva' 40, 8.
gras 1) 'granum' 45, 23 2) 'pinguis, grassus' 7, 34; 45, 7 -ssa 66, 24.
gratar 'scalpere' 31, 32 -tz 2 s. prs. c. 44, 41.
grauca 'terra sterilis' 65, 9.
grazals 'catinum' 40, 4.
grazieires 80, 32 gras- 80, 25.
graziz 'graciosus' 52, 17 s. graçir.
grenar, glenar 'spicam post messores colligere' 31, 37.
grens 'barba' 47, 39.
greps 'parvus' 48, 5.
greus 'gravis' 51, 25 greu 'grave' 5, 27 -ieu C 68, 5, 20 -euger, -euçer 'gravior' 4, 45.
greviar, greivar 'gravare' 31, 36.
griazina 83, 1.
gris 'color' 8, 15; 52, 24; 77, 29.
grius 'quedam avis' 53, 41.
grobs, -ps 'nexus, nodus' 53, 22.
grocs, crocs 'ferrum curvum' 53, 43.
grola 'solea vetus' 63, 32.
grondir 'murmurare' 37, 31.
gronhz 'rostrum animalis' 55, 41.
gronire 'quod frequenter grunnit' 4, 24.
grossa 'grossa' 65, 40.
grus 'granulum uve' 60, 5.
grutz 'farrum' 59, 29.
guers 'strabo, guerzus' 8, 10; 48, 13.
guidar 'guidare conductum' 31, 40.
guila 'deceptio' 62, 42.
guiren C 85, 8.
guisa B 82, 18 -za 79, 6; 81, 35; 83, 39 -sas B 71, 1; 80, 2.
guit ('guida') 90, 27.
gurpir 'relinquere' 37, 35; 90, 23 -pitz 52, 19.
guza ('caligine') 90, 29.
hom 'homo' 16, 17; 69, 35; 70, 1; 73, 29, 40; 74, 4; 78, 27; om 1, 3, 23; 11, 6, 9; 13, 18; 20, 15; 74, 25, 33; 78, 15 on 67, 10; 68, 10; 81, 11, 46; 83, 39; homs C 3, 16; 5, 20; 68, 7; B 69, 38; 72, 17; 73, 6, 9; BC 80, 8 home obl. s. 69, 25; 85, 14, 17 n. pl. 67, 28; 70, 40; 80, 13 homes obl. pl. 68, 2; 80, 18 omes 67, 4; 77, 33, 36; 83, 32.
hoigner s. onher.
honors 'honor' 56, 23 des-, onrar.
humils 'humilis' 51, 23.
hueimais 74, 9; 82, 19 uei- B 86, 46 oi- BC 79, 29 C 76, 23; 77, 17.
i Adv. 67, 12, 21, 29; 68, 2; 71, 24; 77, 26, 37, 44; 84, 42 hi C 76, 17.
ia, ibs, ica Endungen 65, 15; 51, 33; 65, 31.
icels, ieu, il s. cel, eu, el.
ics, ielz, iers, ihtz, iga Endungen 51, 39; 46, 26; 48, 45; 53, 1; 65, 4.
ila 1) Endung 62, 36 2) 'insula' 62, 38.
ilha 1) Endung 64, 27 2) 'ilia' 64, 41.
ils Endung 51, 17.
implir 'implere' 37, 40 -itz 'impletus' 52, 35.
ims Endung 51, 34.
inçatar, izalar 'ad boves pertinet, propter muscam fugere' 31, 2.
infernals 'infernale' 40, 33 s. enferns.
ins 1) Endung 51, 44 2) 'intus' 52, 2.
interjectios 'interjectio' 1, 7 -tio obl. 71, 22, 37 -tiu B -tion C 82, 5, 16.
interogativa B -azion C 39, 7.
intrar 'intrare' 31, 1.
ips Endung 51, 33.
ira 1) Endung 61, 14 2) 'ira' 61, 15 s. ad-.
irs, is Endungen 52, 5; 22, 25; 52, 17.
iscla 1) Endung 66, 4 2) 66, 8 ('clama') 90, 43.
isnelz 'velox' 46, 11.
issir 'exire' 37, 39 eis 3 s. prs. i. 45, 41 issitz 3 s. prt. 53, 13 eiciz B 70, 15 issitz p. prt. C 70, 15.
itz, ius Endungen 52, 14; 53, 33.
ivernals 'iemalis' 40, 19 s. yverns.
izalar s. inçatar.
ja 'jam' 38, 37; 68, 29; 74, 7; 82, 29; 83, 21; 85, 27.
jaians 'gigans' 42, 14.
jais 'gaudium' 41, 29 gauç, -gz 2, 4; C 3, 20 jaus ('alegrecza') 90, 37 joi obl. 84, 28; 87, 30.
jangloill, giangoil ('hom gridatore e biescio vavelatore') 90, 44.
jasse ('lo tempo que de venire') 90, 39 jase 89, 33.
japs 'vox canis' 40, 13.
jatz 1) 3 s. prs. i. 'jacere' 44, 43 jaçens p. prs. 47, 45 2) 'lectus fere' 7, 46; 44, 42 jauzieires B -ires C 80, 26 -idor B 80, 37 -idors B 80, 40.
jauzir 'emolumentum habere' 37, 36 gauzir ('rallegrarsi') 89, 21 gaudir ('gaudere') 90, 31 joir ('menar gioia') 90, 1 jauzens 'gaudens' 47, 6.
jesca B 65, 14.
jocs 'jocus, ludus' 53, 34 'ludus ligneus' 54, 4.
jogar 'ludere' 31, 5.
joglars 'joculator vel mimus' 43, 29.
joios B 77, 28 s. jais.
jonher, joigner 'jungere' 24, 18 jois 3 s. prt. 22, 45 joint p. prt. obl. 24, 19 jonht 24, 46.
jornals 'campus unius diei' 40, 29.
jorns obl. pl. 68, 17, 32 s. ajornar.
jos 'subtus' 39, 14; 83, 11 jus 'deorsum' 60, 9.
jostar ('adunare due cose a lato') 90, 41 s. a-.
jovenils 'juvenilis' 51, 29.
jovenir 'juvenescere' 37, 37 s. re-.
juçiar, jutiar 'judicare' 31, 6 -çiatz p. prt. 44, 15.
jurar 'jurare' 31, 4 -ra 3 s. prs. i. 60, 45; 90, 2 s. con-, per-.
justa A josta BC 'juxta' 38, 4.
justiciar, -ziar 'justitiam exibere, exigere' 31, 7.
laborar 'laborare' 31, 14 -ra 3 s. prs. i. 62, 2.
labors 'labor' 56, 42 labor ('fatiga') 90, 7.
lahtz 'turpis' 44, 28 s. en-.
lai 'illuc' 39, 12; 69, 24; 86, 42 lai on 'ubi' 4, 8; 18, 34; 25, 33 delai 39, 10; 86, 41.
laics 'laicus' 40, 35.
lairar, latrar 'latrare' 31, 11 laira 3 s. prs. i. 65, 30.
laires 79, 31 lairon 79, 39 lairons 79, 46.
lais 'dulcis cantus' 8, 5; 41, 20.
laissar, lassar 'dimittere' 11, 34; 31, 12 lais 1 s. prs. i. 67, 21 3 s. prs. c. 41, 20 lais o laisses 2 s. prs. c. 60, 36 s. es-.
lams 'fulgur' 42, 18.
landa ('pianura') 90, 9.
lans 1) 'jactus' 42, 44 lanz 7, 42 2) 2 s. prs. c. 'icere' 42, 43 s. es-.
laps 'gremium' 40, 12.
larcs 'largus' 43, 43 larg obl. s.: in as 7, 5; 45, 1 ecs 45, 9 eis 45, 39 ehtz 50, 13 elhz 46, 26 els 46, 17 elz 46, 38 ems 47, 4 ers 8, 10; 22, 37 ertz 49, 16 es 7, 30; 49, 38 et 22, 4 ocs 53, 33 ohtz 55, 13 olbs 53, 29 olc 22, 45 olhz 54, 27 ols 23, 6; 54, 18 olz 54, 9 oms 55, 13 ons 55, 32 ops 53, 13 orbs 57, 41 orcs 55, 45 orms 57, 9 orns 57, 1 ors 8, 28; 23, 9; 56, 27 ortz 56, 37 os 23, 2 otz 58, 1 outz 57, 24 ela 62, 40 elha 64, 23 era 61, 6 ola 63, 4 olha 64, 1 ora 61, 37 osa 66, 11 ossa 65, 38 ura 60, 40 -gamen Adv. 1, 10; 82, 9 -gamenz 82, 10 s. alargar.
las 'lassus' 7, 35 'fatigatus' 45, 8; 77, 29 lassa f. 66, 25.
lassar 'fatigare' 31, 13 lassa 66, 23.
latinar 'latine loqui' 31, 15.
latis 'latinus' 52, 27.
latrar s. lairar.
latz 'nexus, nodus' 7, 45.
lauçar, lauzar 'laudare' 31, 9; 69, 8, 12 lauzaran 3 pl. f. 69, 6 laus 2 s. prs. c. 44, 9.
laupartz 'leopardus' 43, 18.
laura 'color laureus' 62, 13.
laurs 'laurus' 44, 24.
laus 'laus, stagnum' 8, 3.
lausenga 'adulatio, verbum bilinguis' 64, 34.
lausengiers 'bilinguis' 48, 4.
lauzor 76, 33, 44.
lavar 'lavare' 31, 10.
leal, lial 85, 46; 86, 5 liau 86, 2.
lebreira 'canis leporina' 61, 39.
lebriers 'canis capiens lepores' 49, 3.
lec 3 s. prt. 'licere' 21, 31 s. liçers.
lecar 'lingere, lecare' 31, 18 lecs 2. s. prs. c. 'lambere' 45, 36.
lecs 'lecator' 45, 29.
lega 'leuga' 65, 39.
legatz 'legatus' 44, 14.
legeria ('lieve core o biesca volunta') 90, 5.
legir 'legere' 25, 24 lesir 90, 4 lesquera lesqera 1 s. cond. 61, 10 leg, lega Imperat. 25, 24, 27 legit p. prt. 24, 42 s. eslire.
legors 'otium' 56, 22 legor ('ascio') 90, 8.
lehtz 1) 'lectus' 50, 14 2) 'lex' 51, 5 s. leis.
leials 'justus' 40, 6 s. des-.
leis 1) 'lex' 46, 3 2) 'luxus nus'? 45, 44.
lenga 'lingua' 64, 33; 70, 18, 19, 25, 38.
lengages B 70, 24 lengage 70, 35 linguage B obl. s. lengatges C obl. pl. 70, 5.
lenhiers 'congeries lignorum' 49, 19.
lens 'lens juxta labia' 47, 41.
les 'lenis' 50, 22 s. lis.
lesca 'particula panis' 65, 13.
lesir s. legir.
letras 'literae' 3, 42.
leus 'levis' 51, 26 leu Adv. B 82, 17 de leu 83, 31 leumens 67, 13 leuger 'levior' 4, 45.
levar 'levare' 31, 17.
leviar 'alleviare' 31, 16.
lia 3 s. prs. i. 'ligare' 65, 19 s. des-.
libre Subst. obl. s. 67, 7; 69, 28, 41, 44; 70, 26; 86, 18; 87, 29.
liçers 'licentia' 48, 43 s. lec.
lins 'lignum maris' 52, 3.
lipsar 'polire' 31, 22.
lis 'lenis' 8, 31; 52, 29; 77, 29 s. les.
listrar, listar 'per virgas ornare' 31, 19.
livrar 'dare, lucrari' (?) 31, 20, 23 (?) s. de-.
lo art. n. s. m. vor Cons. 1, 17; 2, 5; 12, 5; 25, 40; 27, 35; 74, 25; 75, 37; 80, 41 obl. s. m. vor Cons. 2, 45; 3, 32; 38, 5; 42, 32; 67, 30; 68, 26; 75, 3; 87, 7; obl. s. neutr. vor Cons. 12, 30; 82, 36 le n. s. m. vor Cons. (franz. Schreibung) B 1, 1; 2, 42; 78, 20; C 69, 37; 73, 22; 74, 33, 34; 75, 21; 78, 23, 40 li n. pl. m. vor Cons. 2, 13; 3, 24; 5, 1, 42; 6, 20, 23; 10, 28; 19, 22; 75, 1, 16; 76, 5; 78, 29, 31; 86, 4 vor Voc. 3, 20, 22; 4, 33; 5, 40; 7, 1; 10, 24; 14, 8; 38, 17, 27; 68, 39; 69, 10; 75, 1; 78, 7, 34; 80, 43; 84, 7 n. s. f. 78, 41; 83, 14, 19 los n. pl. m. B 74, 43, 44; C 78, 24 los obl. pl. m. 4, 34; 5, 24; 6, 8, 22; 69, 19; 77, 38; 81, 4, 32 les C 77, 26 la s. f. vor Cons. 12, 10; 25, 15; 70, 30; 83, 33; 3, 45; 9, 20; 16, 14; 60, 38; 75, 26; 82, 20; 83, 16; vor Voc. C 25, 21 las pl. f. 39, 36; 50, 42; 72, 19, 21, 26, 31; 1, 3, 11; 3, 32, 33; 27, 35; 69, 11; 86, 46 l vor Vocalen n. s. m. 3, 1, 3; 38, 44; 74, 23, 26, 35, 40; n. s. neutr. 71, 27, 42 obl. s. m. 9, 20; 14, 21; 39, 34 n. pl. m. 6, 16; 39, 1; 70, 12; 73, 35; 80, 28 s. f. 82, 28 l enklit. vor Conson. (s. de, a, e, en) qel n. s. m. 5, 37; 74, 35 obl. s. m. 12, 30 nil n. s. m. C 75, 26 sil n. pl. m. 76, 9 sobretl obl. s. m. 75, 9, 10 ls obl. pl. (s. de, a, e, en.) lz in: delz 50, 44 s in: des 27, 33. Die Verdoppelung des l in della, dell', welche C 9, 46; 19, 22; 70, 15; 83, 41 bietet, ist italienisch. Zu beachten ist der Gebrauch des Artikel in B: Bernartz del Ventedor, G. del Borneill, wo C nur 'de' setzt, umgekehrt bietet C: la maneira del trobar 67, 5 gegen de B (vgl. de BC 68, 35).
lobs 'lupus' 53, 26.
locs 1) 2 s. prs. c. 'conducere' 54, 5 2) 'locus' 54, 3 luecz C 69, 14 loc A luec C obl. s. 1, 21, 9, 1, 13; 11, 14; 15, 20; 16, 46; 39, 9; 19, 19; 39, 9; luec BC 69, 32; 84, 27; 86, 8 luoc B 75, 32, 36 loc B 68, 21 locs obl. pl. A 3, 39; 4, 6 luecs BC 82, 18; 86, 20 luocs B 81, 35 lueses 74, 42.
loguiers 'merces' 49, 36.
loncs obl. pl. m. 81, 7 -gas 82, 7 -ga 'prolixa' 23, 23 -g obl. s. m. 12, 30 -jamentz, -jamen C 82, 9.
lonhz 2 s. prs. c. 'prolongare' 55, 43 s. alongar.
lortz 'parum (rarum) audiens' 57, 35.
lotz 'lentus' 58, 7.
luitar B 'luctari' 31, 24.
lums 'lumen' 58, 39 s. alhums, enlumenar.
lus 'dies lune' A 'lumen' B 59, 45.
lutz 'lux' 59, 31 luz 77, 31.
luzer, -zir 'lucere' 83, 13 -tz 3 s. prs. i. 59, 32 -çens p. prs. 47, 35.
maçeliers 'macellarius' 49, 30.
maçelz 'macellum' 46, 6.
maçerar, -zerar 'macerare, ad panificationem pertinet' 31, 29.
machar, matar 'mactare' 32, 5.
macips 'puer parvus' 51, 34.
madurar 'maturare' 32, 4.
maestre A -istre C 'magister' 4, 38; 6, 19 -istres B -iestres, -estres C 69, 36, 42.
magorns 'tibia sine pede' 57, 6.
maials 'maialis' 40, 18.
maier 'major' 4, 42; C 68, 26 -iers C -ires B 81, 2 -ior obl. s. 20, 33; 23, 27, 31; 69, 3; 70, 36; 75, 7; 81, 5 -iors obl. pl. 68, 46; 69, 11 maormen A maiormen C 'maxime' 39, 17 -is 'magis, plus' 39, 16; 41, 23; 85, 1; 90, 14 -is, -i 82, 9 val -is 70, 31, 33 -is metre 67, 30; 68, 8, 11 -is d'entendemen B 85, 43 dels autres -is 85, 27 -is qe 69, 32 s. ancmais.
mainera, maneira 1) f. s. 'ad manum cito veniens' 61, 43 2) 'modus' 61, 43; manera A 6, 42 -iera B -neira C 67, 6; 72, 34; 82, 13; 85, 18; 84, 37 (C natura); 83, 39 (B guiza) -neras, -ineras A -nieras B -neiras C obl. pl. 1, 24; 6, 40; 71, 25; 72, 19; 76, 29; 80, 23.
mairolhz, mairohlz 'marubium', herba est' 55, 8.
mais 'mensis' 41, 23; 90, 14.
maissela 'maxilla' 62, 45.
mala 'mantica' 62, 32.
malastrucs 'infortunium passus' 58, 15.
malaus 'infirmus' 44, 12.
malazant obl. s. m. 69, 5 C.
maldizens 'maledicens' 47, 40 maldihtz 'maledicus, maledictus' 53, 9.
malevar, mallevar 'fide jubere' 31, 32.
malha 1) 'hamus lorice' 63, 45; 2) 'macula in oculo' 63, 2; 3) 3 s. prs. i. 'hamos in lorica facere' 63, 1; 4) 3 s. prs. i. 'maleo percutere' 63, 3.
malhz 'maleus' 41, 23 s. desmalha.
mals 1) 'malum' 2, 10 obl. 5, 28; 75, 39; 83, 28 n. pl. 68, 27 2) 'malus' 1, 29; 5, 5; 40, 8 -l neutr. 5, 26; 73, 33; 74, 43 -ls obl. pl. m. 75, 32 -la 2, 1; 62, 31 -l Adv. -l far 70, 22; 83, 27; 85, 13; 87, 24 -l dig 68, 30; 87, 20 -l continuadas 86, 37 -lamen 38, 8, 13, 17, 23 -lamen, -lamenz 38, 31 malvag, -ais B 69, 5; 76, 20; -atz BC 85, 22 -asas B -azas C pl. f. 85, 25; 87, 25.
mamela 'mamma' 62, 46.
man 1) 'mane' 38, 43 2) s. mas.
manca 'mulier amissa' 65, 1.
mancs 'mancus' 42, 44 s. es-.
mandamenz ('comandamento') 90, 11.
mandar 'mandare' 31, 27 mans 2 s. prs. c. 42, 5 s. co-, de-, des-.
mandoliers 'amigdalus' 49, 11.
manduirar, mandurar 'manduram sonare' 28, 24.
maniar 'manducare' 31, 25.
mans 1) 'suavis' 42, 6 2) 'mandatum' 42, 4.
mantela 3 s. prs. i. 'velare' 62, 14.
mantelz 'mantellus' 46, 21.
mant B maint C n. pl. m. 67, 15, 28; 70, 40; 82, 28 -ntz, -intz obl. pl. m. 77, 20, 35 -ntas, -intas pl. f. 68, 37; 76, 31, 34.
mantener 'patrocinium dare, fovere' 35, 24 -ner, -nir 87, 5, 30 -enc 3. s. prt. 21, 44 -nens p. prs. 47, 4.
marcs 'marcha' 43, 45 obl. pl. 16, 16; 20, 14.
maridar 'maritare' 31, 28.
marques 'marchio' 7, 18; 50, 14.
marquesas 'quilibet de marchia' 45, 43.
marrir 'tristari' 37, 41.
mars 'mare' 43, 23.
martz 1) 'mensis'; 2) 'dies martis' 7, 44; 43, 17.
mas 1) 'manus' 45, 27 obl. man 9, 20 2) 'mansus rusticorum' 7, 36; 45, 11 s. mazos 3) 'sed, tamen, et' 2, 5; 3, 28; 39, 44; 70, 14, 32; 75, 23, 27; 84, 9; 86, 4 'nisi' 4, 3; 6, 39; 72, 25, 30; 74, 5; 87, 17.
mascarar 'carbone tingere' 31, 33.
mascle obl. s. 'masculinus' 2, 12, 23; C 72, 24, 36 -las obl. pl. 1, 27.
masculis -lins, 'masculinus' 1, 25; 3, 17; 73, 22; 80, 42; 81, 2 -lin obl. s. m. 74, 13 n. pl. m. 78, 29 -li 2, 8 -olin 81, 39 -ulis obl. pl. m. 4, 4 -lins 73, 36; 81, 23 -lina s. f. 73, 2; 76, 17 -linas 72, 20, 22; 73, 25, 44; 76, 22; 79, 14.
masdir, mesdir 'dicere malum de aliquo' 37, 44.
massa 'nimis alicuius rei' 66, 28 s. a-.
massautz ('grida d'auselli') 90, 20.
matar 'matare' 31, 26 s. machar.
matis 'mane' 52, 41 -ti B -ttin C 38, 39.
matz 'victus ad scachos' 44, 44.
mauca 'venter grossus' 65, 7.
maurs 'niger' 44, 28 -ra 'nigra' 62, 14.
maz(os) C 80, 8 -zon C 80, 15 -izon C 82, 46 s. mas 2).
mechinar, mez- 'medicinam dare' 31, 38.
meçola, mez- 'mudulla' 63, 36.
mehtz 1) 'medius' 50, 17.
meis 3 s. prs. i. 'miscere' 46, 9 mesquet 3 s. prt. 22, 8 mesca 3 s. prs. c. 'propinare' 65, 19 s. mesclar.
meitadar 'medium facere unius coloris, medium alii' 32, 2.
melher, meillier 'melior' 4, 41 miellers, meillers 81, 3 melhor, meillor obl. s. 81, 6 melhors obl. pl. m. 85, 23 melhz, meils 'melius' 8, 8 mielhz A 12, 29 mielz 46, 28; 67, 8, 9 miels C 70, 20.
melhurar 'meliorare' 31, 36 meilhorar B 68, 4 meillurar C 68, 8 melhur B meillur C 1 s. prs. i. 86, 9, 11 melura, melhura 3 s. prs. i. 60, 12.
mels 'mel' 46, 26.
memoria 68, 27.
menaçar, -zar 'minari' 31, 35.
menar 'minare, ducere' 31, 34; 76, 21 -na 3 s. prs. i. 81, 46 2 s. imperat. 2, 44 -nat p. prt. 75, 9; 86, 4 s. a-,
menbrar 'recordari' 31, 43 s. remembrar.
mençoigniers 'mendax' 49, 25.
mendics 'mendicus' 51, 3; -iga f. s. 65, 11.
mendigar 'mendicare' 31, 40.
menre 'minor' 4, 43; 90, 22 -nres 81, 2 -nor obl. s. 81, 5 -ns 'minus' B 39, 16 -nz 85, 40 almenhz A 3, 41 almenz, almeinz 69, 8.
mentac 3 s. prt. 'nominare' 22, 23 -aguda p. prt. 84, 14 -abut ('mentovato') 90, 18.
mentir 'mentiri' 37, 42 mens 2 s. prs. i. 47, 19 s. des-.
mentires 80, 26.
mentre 'dum' 38, 38.
menutz 'minutus' 59, 42.
meraveilhar 'mirari' 31, 46 -ellar, -illar 67, 14 -elh B -ill C 3 s. prs. c. 83, 22.
mercadar, mergadar 'mercari' 31, 45.
merir 'mereri' 37, 1 meira 3 s. prs. c. 61, 12 mere ('convene') 90, 16.
mertz 'mercimonia ad vendenda' 49, 29.
mes 'mensis' 7, 15; 50, 7.
mescaps 'prelium paucorum contra multos' 7, 37.
mesclar 'litigare' 32, 1 vermischen 87, 9. s. meis.
mescrei -res -re s. prs. i. 82, 33; 83, 43, 46; 84, 27, 30, 35.
meselz 'leprosus' 46, 45.
mesgabar, -cabar 'infortunio amittere' 31, 41; 90, 19 s. acabar.
mespoliers 'vespo vel esculus' 49, 21.
mesprendre 'delinquere' 35, 35 -res 3 s. prt., p. prt. 50, 17.
mesquis 'miser' 52, 34.
messagiers, -aigiers 75, 35.
messurar, mesu- 'mensurare' 31, 37.
mestiers 1) 'mestarium' 48, 18 2) 'Bedürfnis' 70, 16; 82, 8; 86, 22.
mesura 'mensura' 6, 15; 60, 1 s. a-, des-.
meteis 'ipse' A 46, 14 C 68, 46; 85, 25 -zeis B 77, 46; 90, 13 -seis B 84, 23; 85, 3 -teus 9, 33 C 86, 31 -zeisa, -zeissa 83, 39 -çeismes 9, 7 -zeimes C 9, 6; s. f. -tesma C 10, 31 -çeisma, -zeisma 7, 11 -esma 6, 2 se -teus, -zeis 9, 33; 85, 3.
metre 'mittere' 23, 42; 24, 2, 22; 36, 33; 67, 30; 68, 5, 8, 11 -tetz, tez A -teis, -teiz C 2 pl. prs. i. 18, 34; 19, 11 -ton 3 pl. prs. i. 68, 16 mes 3 s. prt. 21, 46; 50, 8; 83, 9; 84, 17 p. prt. 24, 26, 44; 68, 28, 31 mis 52, 32. metta, meta 3 s. prs. c. 86, 23 meten p. prs. 84, 13 s. co-, entre-, esde-, pro-, re-, so-, sotz-, trametre.
meus 'meus' 9, 10; 10, 30; 51, 24 mieus B 72, 10; 81, 37 obl. pl. 83, 7 s. f. mieua B meua C 81, 40; mia 65, 22; 84, 16, 22.
mezalha, mes- 'obulum' 63, 26.
mezeis s. meteis.
mezoigneira, -ongeira 'mendax mulier' 61, 45.
mia, amia 'amica' 65, 27.
mil 'mille' 16, 16; 20, 14.
mirar 'in speculo inspicere, aspicere, speculari' 32, 6 -ra 3 s. prs. i. 61, 16 -rs 2 s. prs. c. 52, 14 s. re-.
miralhz 'speculum' 41, 19.
miravilha, mer- 'mirum, mirabile' 64, 30.
mocs 'sanies naris' 54, 16.
mohtz 'modius' 55, 16.
molhz 2 s. prs. c. 'umectare, aqua perfundere' 54, 41 -olha 2 s. imperat. 64, 3 s. re-.
molhz 'illud ubi rota figitur' 54, 39.
moliniers 'molinarius' 48, 9.
molis 'molendinum' 52, 31.
molz 1) 'mollis' B 2) 2 s. prs. i. 'molere' 54, 13 -la 3 s. prs. c. 63, 8 -lc 3 s. prt. 23, 1 moutz p. prt. 57, 26, 42 s. es-.
monestar 'monere' 32, 12.
monestiers 'monasterium' 48, 17.
mongils 'monachalis' 51, 32.
mons 'mons, acervus' 55, 42 s. amon.
mont obl. s. 69, 1 -nd C 68, 28; 73, 24 -n C 69, 12; 71, 18; 73, 44; B 67, 24; 74, 10, 32; BC 69, 19.
montagna, -taigna 68, 25.
montar 'ascendere' 32, 11.
mora 'morum' 62, 4.
moralha 'id quod pendet in vecte' 63, 13 s. demora.
mordens 'mordens' 47, 1.
moriers 'morus' 49, 20.
morir 'mori' 37, 3 moric 3 s. prt. 85, 11 muric 84, 42 mortz p. prt. 57, 25.
morns 'subtristis' A 'substrictus' B 57, 19 morn ('pensoso') 90, 17.
mors 1) 'morsus' 8, 27; 56, 30, 39 2) 3 s. prt. 'mordere' 56, 38.
mortals 'mortalis' 40, 24.
mortz 'mors' 57, 24 -rt obl. s. 85, 12.
mos 'meus' 16, 17; 81, 14 mo obl. s. m. 18, 3, 12, 35 mon 69, 43; 74, 30; 82, 45; 84, 22 mei n. pl. m. 87, 21 miei 81, 19 mos obl. pl. m. 81, 22 ma s. f. 81, 29, 31; 83, 21 mas pl. f. 81, 34.
moscar 'muscas abicere' 32, 8.
moscidar 'cum maribus insufflare' 32, 9.
mossa 'sarcina que in vetere arbore nascitur super corticem' 66, 4.
mostrar 'monstrare' 32, 7 -tri 1 s. prs. i. 9, 20 -tron 3 pl. prs. i. 71, 31 -tran 87, 23 s. de-.
motir 'mutire' 37, 2.
motz 1) 'verbum, dictio' 58, 28 -t obl. s. 39, 34; 42, 33; 68, 30; 87, 28 -tz obl. pl. 83, 36; 2) mot, motz obl. s. 'modus' 86, 26 obl. pl. 11, 20; 71, 12.
mout 'multum' 19, 24; 20, 42; 74, 41 n.
pl. 6, 32 moutz obl. pl. 50, 11; 57, 41 motz 74, 42; 80, 29 moutas obl. pl. f. 68, 23.
moutz 3 s. prs. i. 'mulgere lac' 57, 42 mols 3 s. prt.; p. prt. 54, 5, 4.
movre 'movere' 35, 6 mous 2 s. prs. i. 56, 24 moc 3 s. prt. 21, 25 mogra, movria 1 s. cond. 15, 2 mogutz p. prt. 59, 22 s. es-.
movemenz 68, 33.
moyols, moiols 'scyfus vitreus' 54, 30.
mudon 3 pl. prs. i. 'se mutare' 7, 6; 8, 42 -den 24, 17 -dat p. prt. 24, 9.
mula 'mulla' 63, 40.
muls 'mulus' 58, 31.
mundas 'mundanus' 45, 33.
mura 3 s. prs. i. 'facere murum' 60, 32.
murs 'murus' 59, 10.
mutz 'mutus' 59, 36.
n, na s. en 1), 2).
nadals 'natale' 40, 17 -daus 44, 13.
nadar 'natare' 32, 15.
nafrar, naffrar 'vulnerare' 32, 16 -ffrat ('ferito') 90, 26.
nais 3 s. prs. i. 'nasci' 41, 17 natz p. prt. 44, 45.
naps 'scyfus' 40, 4 s. moyols.
nas 1) 'nasus' 7, 8; 45, 12; 77, 30 2) 'manus' 45, 26.
natura 'natura' 60, 33; 70, 23; 71, 7; 83, 37; 84, 38 s. des-.
naturals Adj. n. s. f. 70, 4 'natural' obl. s. f. 70, 14 -lmenz B -lmen C Adv. 71, 10.
naucs 'illud quod porci comedunt' 43, 37.
naus 'navis' 44, 15.
naveiar 'navigare' 32, 14.
neblar 'nebula perire' 32, 18.
nebotz s. botz.
necs 'impeditus lingue' 45, 14.
negar 'aquis suffocare' 32, 17.
negus 'nullus 60, 8 -uns 69, 35; 87, 20 -un obl. s. m. 68, 5, 21; 74, 8 -una s. f. 70, 3, 38; 74, 3; 86, 22 -unas pl. f. 87, 10 (meist im negativen Satz, doch auch im posit. = irgendein 68, 5, 21) vgl. nuls.
neis 'etiam' 39, 43; 46, 12 neg B neus C neys H 68, 25.
neleig ('pero') 90, 24.
nelehtz 'culpa' 51, 10.
nems 'nimis' 47, 11.
neutris -trus 1, 25; 2, 2; 73, 23, 39 -tres C 74, 45 -tri obl. s. 2, 24; 74, 5 -tre C 73, 30; 75, 4 -triu B 73, 41 -triu B -tras C n. pl. 74, 2 -tris obl. pl. 2, 6; 5, 25 -tras C 71, 43.
nevar, ni- 'ningere' 32, 19.
ni 'neque, nec' 2, 3; 3, 1; 7, 6; 11, 18; 39, 43; 69, 20; 83, 33; 85, 28; 86, 24, 35, 44; 87, 21 (vgl. e non C 85, 29) Cop. im negativen Satz: 67, 26; 69, 34, 41; 70, 41; 71, 38; 75, 26; 83, 37 Cop. im positiven Satz: 67, 5; 68, 6, 10, 21, 30, 38; 69, 1, 24, 34, 42, 45; 70, 2; 71, 8; 83, 23; 85, 23; 86, 14 ni ni 8, 42; 71, 27, 40; 86, 25, 27, 36.
no 'non' vor Cons.: 2, 2, 5, 46; 3, 21, 22; 5, 36; 9, 15, 17, 21; 11, 15; 26, 14; 67, 13; 68, 42, 45; 69, 38; 70, 44; 72, 3; 75, 39; 83, 21; 84, 28; 85, 26 vor Voc.: 1, 17; 68, 7; 85, 29 non vor Voc.: 9, 32; 13, 18; 16, 45; 19, 19; 67, 23; 68, 23, 40; 69, 15, 16; 77, 9; 83, 34; vor Cons. 1, 22; 5, 3; 68, 29; 69, 18, 22, 25, 30; 75, 37; 83, 13; 84, 23; 85, 3, 32 se (si) no (non) 'nisi' 3, 2; 16, 46; 38, 7.
noc 3 s. prt. 'nocere' 21, 24 notz 3 s. prs. i. 58, 17 nogra o noçeria 1 s. cond. 15, 4.
nocalens 'improvidus' 47, 21.
noela 'novella, novum verbum' 62, 42, 43.
noguiers 'arbor nucis' 49, 12.
noirir 'nutrire' 37, 4 -ri 1 s. prt. 84, 36 -ric 3 s. prt. 84, 41; 85, 13 -ritz p. prt. 53, 14.
noirims 'nutrimentum' 51, 41.
noms 'nomen' 5, 37; 55, 22; 71, 18; 77, 33 -m 1, 8, 17, 20; obl. s. 1, 13; 5, 11; 39, 22; 71, 34; 72, 13; 73, 11, 14;
78, 20; 87, 7 -me 1, 5, 18; 39, 20, 26; 86, 9 -men B 74, 11; 81, 43 -m n. pl. 5, 1, 16; 6, 20; 7, 24; 45, 4, 40; 50, 28; 52, 4; 78, 37 -ms 1, 12; C 78, 24 -ms obl. pl. 10, 31; 50, 46 -menz B -mes C 80, 22.
nomar, nomnar 'nominare' 32, 22.
nombrar 'numerare' 32, 21 s. numbres.
nominatius 2, 38; 4, 28; 74, 17, 22, 24, 25 -tiu obl. s. 2, 19; 3, 2, 32 u. s. w. 74, 6; 75, 10 u. s. w. -tio 42, 30 -tiu n. pl. 75, 3, 5, 24, 41; 77, 7 -tius obl. pl. 76, 4.
nonperfeit 'non perfectum' 11, 22.
nonvisibil adj. obl. s. f. 72, 13.
nora 'nurus' 61, 38.
nos 9, 34; 20, 7; 25, 18; 26, 34.
nostre 'noster' 5, 35; 9, 12, 27; 10, 22 -res 81, 38 -re obl. s. m. 70, 4, 35 n. pl. m. 74, 46.
notar 'notare' 32, 20.
notz 'nux' 8, 32 notz, nutz 58, 36.
nous 'novus' 56, 21 s. re-.
novas Subst. pl. 82, 46; 83, 2.
noveliers 'qui libenter recitat nova' 48, 37.
novella Adj. s. f. 'novus' 11, 35 de novel Adv. 74, 42 s. renoelar.
nualha 'inertia' 63, 7. nuailha ('pegreza') 90, 25 s. a-.
nualhos ('hom con debole pensero e varo') 90, 28 nuolhos ('hom recre-scievole') 90, 27; vgl. Boethius 30.
nuls 'nullus', Subst. 9, 32; 69, 38; 85, 2 vgl. negus.
numbres 'numerus' 2, 28 -re obl. s. 1, 14 nombre 39, 25 -res obl. pl. 73, 15; 74, 15; 79, 5.
nutz 'nudus' 59, 37.
o 1) 'vel, sive' 1, 10, 15; 36, 19; 39, 42; 67, 21, 24; 68, 4, 18, 19, 22, 24, 27 u. s. w. o . . o 5, 1 2) pron. dem. neutr. 67, 31; 68, 41; 69, 25; 71, 13; 83, 18; 85, 22; 86, 3 s. pero, ogan, zo.
obezir 'obedire' 37, 5.
oblidar 'obliviscere' 32, 36 oblir ('dementecare' 90, 33.
oblios n. s. C 74, 23, 26 -iq' n. pl. 74, 21.
oblit obl. s. 67, 22.
obrar 'operari' 32, 24.
obrir 'aperire' 37, 6 ubri o uberc 3. s. prt. 22, 34.
obs 1) 'opus' 53, 14 ops A 8, 20 BC 87, 1 ('opo o besognoso') 90, 31.
obtatius op- n. s. 11, 10 -tiu obl. s. 13, 36; 14, 38; 15, 9, 12, 44; 16, 21 ottatiu n. pl. 14, 8 C.
oc Endung 22, 42.
ocaisonar, -ssonar 'occasiones inquerere, o. querere 32, 31 uchaizonar C (rasonar B) 67, 26.
ochaison 76, 36 ucaison 76, 46.
ocs 1) larg, estreit 53, 33; 54, 11 2) 'etiam' 53, 38 oc, hoc, hocs ('si') 90, 34, 35.
odorar 'odorare' 32, 30 -ra 3 s. prs. i. 62, 9.
odors 'odor' 56, 21.
ofegar 'suffocare' 31, 21.
offitials 'officialis' 40, 28.
ofrir, off- 'offerre' offrens p. prs. 47, 42 offertz p. prt. 49, 20.
ogan 'hoc anno' 38, 39.
ohtz oitz larg 55, 13.
oi 'hodie' 38, 34 s. hueimais.
oinh s. onher.
oira Endung 66, 30.
ois Endung 22, 44.
oit 'octo' 1, 3 og 71, 16.
ola 1) larg, estreit 63, 4, 22 2) 'olla' 63, 37.
olbs larg 53, 29.
olc Endung 22, 45.
olens 'olens' 47, 7.
olha larg, estreit 64, 1, 21.
olhz, oilhz 1) larg, estreit 54, 27; 55, 1 2) 'oculus' 54, 28 oilh, oill obl. s. 9, 20 oil n. pl. 76, 6.
oliers 'figulus' 48, 34.
oliuers 'oliva' 49, 4.
ols larg, estreit 23, 6; 54, 19, 40.
olz larg, estreit 54, 9, 19.
ombriva ('ombrosa') 90, 38.
omnis 'omne' 1, 26; 2, 22; 73, 23.
oms larg, estreit 55, 13, 18.
on 1) Endung 76, 34, 45 2) 'ubi' 3, 39, 45; 23, 31; 83, 18; 84, 18, 34; 85, 1, 4, 38; 87, 16 lai on 18, 34; 25, 33.
onceiar, onzeiar 'uncias' (-am) 'pedum curvare' 32, 28.
ondeiar 'undis tumescere' 32, 27.
onher, hoigner 'ungere' 24, 19 onhz, onz 2 s. prs. i. 55, 29 p. prt. 55, 28 oinht p. prt. obl. s. 24, 45 oinh C 2 s. imperat. 25, 19 ois 3 s. prt. 22, 44.
onhz estreit 55, 27.
onrar 'honorare' 32, 25 onora 3 s. prs. i. 62, 7 onrat, honrat p. prt. 73, 33.
ons, ops, ora larg, estreit 55, 32, 37; 53, 13, 20; 61, 37, 44 or 76, 32.
orar 'orare' 32, 26 ora 2 s. imperat. 61, 45 s. ad-.
orbs 1) larg, estreit 57, 41, 45 2) 'orbus' 57, 43.
orcs 1) larg, estreit 55, 45; 56, 4 2) 'quedam herba' 56, 1.
ordinativas 39, 37.
ordre obl. s. 'ordo' 27, 37.
organar 'organizare' 28, 26.
orgolha 3 s. prs. 'superbire' 64, 13.
orientals 'orientalis' 40, 30.
orms larg 57, 9.
orns larg, estreit 57, 1, 13.
ors 1) larg, estreit 23, 9; 56, 27, 41 2) 'ursus' 8, 29, 31; 56, 6; 77, 29 3) 'ora panni' 56, 29.
ortz 1) larg, estreit 56, 37; 57, 27 2) 'hortus' 56, 38.
os larg, estreit 23, 2, 4.
osa 1) larg 66, 11 2) 'ocrea de coria' 66, 15.
oscar 'ebeditare' 32, 33.
ossa 1) larg, estreit 65, 38; 66, 1 2) 'collectio ossium' 65, 44 s. des-.
ostalar 'ospitari, in ospitium intrare' 28, 9; 32, 35; 90, 35.
ostar 'removere' 32, 34; 68, 11 ('togliere') 90, 32.
otracuiament, outracuiamen obl. s. 69, 16.
otz larg, estreit 58, 1, 19.
ous 1) larg o estreit 56, 16 2) 'ovum' 56, 19.
outra C ultra H Praep. 71, 23.
outriar s. autreiar.
outz larg, estreit 57, 24, 38.
ovelha 'ovis' 64, 3.
overtz 'apertus' 49, 22 s. covertz, apertz.
pac 3 s. prt. 'pavere' 22, 23.
padela 'patella (patena), sartago' 62, 23.
pagar 'pecuniam solvere' 32, 41 -gatz 2 pl. imperat. 44, 13 p. prt. 44, 12; 78, 4, 7.
pahtz 1) 'stultus' 2) 'pactum' 44, 30 s. en-.
pais Subst. 77, 34.
pais 3 s. prs. i. 'pasci' 41, 18 pagra o passeria cond. 14, 45.
pala 'pala ad extraendum panem' 62, 24.
palha 'palea' 63, 14.
palhers 'acervus pallarii' 48, 27.
palhucs 'parva palea' 58, 17.
palms 'palmus' 41, 44.
pals 'palium' 40, 9.
palus 'palus, dis' 60, 14.
palveçir, -zir 'pallescere' 37, 10.
panatiers paniers 'qui dat panem ad mensam' 48, 14.
panelz 'parvus panis vel banda' 46, 4.
paniers 'canistrum' 48, 13.
pans 'pars, pannus, gremium' 42, 36.
panteiar 'sopinare' A 'sompniare' B 32, 5.
paors 'timor' 56, 26.
paorucs, paurucs 'timidus' 58, 16.
papa 'papa' 6, 6, 7.
paradis 'paradisus' 8, 15; 52, 25.
parage ('gientilecza') 90, 40.
parar 'parare' 32, 38 -ra 3 s. prs. i. 60, 43 s. am-, re-, comparatio.
paraula 'sermo' 23, 24; 74, 3; 76, 17; 77, 22; 78, 18 -las pl. 72, 18; 73, 43; 74, 10, 32, 45; 76, 22, 28; 81, 11; 85, 26; 86, 32; 87, 6 u. s. w. paraola B 69, 22; -las B 70, 42, 45; 71, 17, 24; 72, 42; 73, 11, 24; 87, 17.
parec 3 s. prt. 'apparere' 21, 28 -rut p. prt. 5, 28 s. a-.
parens 'consanguineus' 47, 11.
parladura 70, 3, 13, 15, 21, 30, 37; 71, 9; 77, 39; 78, 2, 8; 85, 37; 86, 15 -as pl. 70, 27; 77, 10; 86, 36.
parlar 'loqui' 32, 40; 69, 24; 81, 10; 85, 35 -la 3 s. prs. i. 2, 29 refl. 71, 10 -lon 3 pl. prs. i. 70, 27 -larai 1 s. fut. 70, 8, 39; 73, 10; 76, 24; 79, 16; 82, 3, 19, 37 -lat p. prt. 79, 13.
parliers 'loquax' 48, 3.
pars 'par' 43, 26 s. a-, desparelha.
partecips C 71, 18 -ticep, -ticipiu, -ticipuis 39, 18 -ticip obl. s. 1, 6; 71, 35; 82, 1 n. pl. 2, 13; 6, 23; 39, 27 -ticipi C 78, 37.
partida Subst. f. 69, 29.
partir 'partire' 37, 8; s'en p. 86, 44 -tz 2 s. prs. i. 43, 21 -ti, -tic 1. 3 s. prt. 84, 36, 41 -tiria cond. 86, 44 s. de-.
partz 'pars' 2, 36; 43, 20 -t obl. 20, 33; 23, 28, 31; 39, 20; 60, 38; 86, 26 -tz pl. 1, 3; 71, 17.
parven ('parere') 91, 3.
pas 1) 'passus' 7, 8; 45, 13 s. transpas - 2) 'panis' 45, 28 pan obl. 11, 10; 70, 41.
passar 'transire' 32, 42 -sa 3 s. prs. i. 66, 26 pas 3 s. prs. c. 45, 14 s. trans-.
passeiar 'passus magnos facere' 32, 39.
passius 'passivum' 27, 35 -iu obl. 17, 1; 19, 19.
pastar, compastar 'farinam cum aqua miscere' 32, 45.
pastre, paistre 'pastor' 4, 40; 91, 9 pastres 80, 7 -tor obl. 80, 14 n. pl. 68, 25.
pastura 1) 'pascua' 60, 20 2) 3 s. prs. i. 'pasci' 60, 21.
pasturellas -orellas pl. f. 70, 32.
patz 'pax' 8, 1.
paucs 'parvus' 43, 38 -c obl. 84, 45 n. pl. 67, 4; 68, 16; Adv. 16, 46 -ca f. 65, 5 per pauc 84, 28.
paus 'pavo' 44, 14; 79, 35.
pausar 'requiescere, imponere, ponere' 32, 44 -sa, -za 3 s. prs. i. 11, 17 -set, -zet 3 s. prt. 1, 12; 74, 44; 87, 28, 37 -zarai fut. 75, 7 -satz, -zatz p. prt. 9, 1, 13; 20, 13 -sat, -zat 5, 25; 87, 7 -zada 38, 11 s. repaus.
peçeiar, penzeiar 'minutatìm frangere' 32, 14.
pechar, pecar 'peccare' 32, 13.
pecs 'insipiens' 45, 15; 68, 44 pega f. 65, 41; 91, 1.
pectenar, petenar 'pectenare' 32, 26.
peçugar, pezucar 'cum digitis duobus aliquid stringere' 32, 21.
pegnorar s. penhurar.
pehtz 1) 'pectus' 50, 20 2) 'peius' 50, 21.
peier 'pejor' 4, 41 peiers, piegers 81, 4 peior obl. 81, 7 peiur 86, 9.
peintura 'pictura' 60, 26.
peires obl. s. peiron, obl. pl. peirons 79, 31, 38, 45.
peis 'piscis' 46, 4.
peitrals 'pectorale' 40, 27.
peitz 2 s. imperat. 25, 19.
peiurar, -orar 'pejorare, pejor effici' 32, 9 -ur 1 s. prs. i. 86, 12 -ura 3 s. prs. i. 60, 14.
pelar 'depilare, pilos auferre' 32, 10 -la 3 s. prs. i. 62, 30.
pelha 'vetus pannus' 64, 12.
pels 'pilus' 46, 34.
pelutz 'pilosus' 59, 41.
pels 'pellis' 46, 23.
pena obl. f. 83, 16.
penar 'penam sustinere' 32, 6.
penartz 'fasannus avis' 43, 14.
pencheire 'pictor' 4, 16.
pendelha 3 s. prs. i. 'frequenter pendere' 64, 10.
pendre 1) 'pendere (media correpta vel producta' 24, 1; 35, 43 pens 2 s. prs. i. 47, 24 -det 3 s. prt. 22, 11 -dutz p. prt. 'suspensus' 59, 16 s. sos-.
penedens 'penitens' 47, 14.
penher, peigner, pinher 'pingere' 24, 27; 35, 40 penh 1 s. prs. i. 19, 39 peis
3 s. prt. 21, 37; 46, 5 penhens p. prs. 47, 42 peinht p. prt. 25, 2.
penhurar, pegnorar 'pignus auferre' 32, 7 s. enpenhar.
pensamen n. pl. m. 87, 21.
pensar 'meditare' 32, 20; 67, 24; 80, 20 pens 1 s. prs. i. 47, 25.
pentir 'penitere' 37, 12.
per 'per' 8, 44; 12, 22; 17, 3; 70, 34; 71, 10; 75, 3, 19, 22; 77, 38; 78, 4; 86, 20 per se 1, 17; 5, 2; 11, 17; durch, von: 68, 27; 75, 25, 28; 83, 28; 85, 11; 87, 25; mittelst: 2, 41; 80, 4; 85, 20; in Folge von, aus: 18, 3, 12, 35; 67, 22, 24; 69, 6, 16; 74, 37; 78, 1, 8; 84, 14; wegen: 1, 2; 70, 15, 16; 73, 29; 86, 43; 87, 17; vor Inf.: 67, 7; 70, 26, 28, 33; 74, 2; 82, 37; 85, 43; für, als: 68, 44; 77, 23; 78, 4, 6, 27, 30; 85, 8; zu: 20, 33; 23, 27, 31; 60, 38; anstatt: 87, 4, 5, 13, 14, 29; per aisso 74, 44 (s. aicho) per zo 'ideo' 5, 13; 9, 13, 22; 23, 23; 38, 18; 70, 22; 75, 6; 82, 26 per so qar 67, 3; 70, 42; 75, 12; 77, 7; 80, 1; 82, 34; 85, 32 per ço qe 1, 8; 75, 23; 81, 9 en per so qe 75, 6 per aqui 86, 30 per estiers C 76, 16; 77, 25 per pauc 84, 28 per temps 'tempestive' 47, 15 per tot 'semper, plane' 4, 9; 17, 3.
pera 'pirum' 61, 20.
percebre 'percipere' 35, 9 s. a-, recebre.
percola 3 s. prs. i. 'valde amplecti' 63, 13.
perdet 3 s. prt. 'perdere' 22, 9 -dutz p. prt. 59, 46 -dut 26, 3; 86, 41 s. es-.
perfaitz 'perfectus' 69, 36, 42 obl. -feit 11, 22; 12, 31, 37, 44 -fag B 84, 38 -fetta f. C 5, 17, 22.
periers 'pirus' 49, 7.
perilhar 'periclitari' 32, 18.
perilhos ('pericoloso') 91, 8.
perir 'perire' 37, 13 -itz p. prt. 39, 32; 53, 6 s. transitz.
perjurar 'perjurare, dejerare' 32, 33 -ra 3 s. prs. i. 60, 46 -rs 2 s. prs. c. 59, 14.
perjurs 'perjurus' 59, 14.
pero 'tamen' 3, 31, 45; 14, 18; 16, 11; 67, 12; 69, 22; 83, 8; 87, 26.
perponhz 'grossa et valde puncta vestis ad armandum' 55, 36.
perque 'unde' 11, 35; 67, 17, 25; 68, 8; 69, 23, 26; 70, 7, 25, 38; 71, 2; 84, 42 'cur' 39, 7; 68, 38.
pers 'genus panni' 48, 21.
persegre 'persequi' 36, 8 -secs 2 s. prs. i. 45, 22 -sega 3 s. prs. c. 65, 1 -seguet 3 s. prt. 22, 6.
persona 'persona' 9, 46; 12, 7; 13, 17; 71, 40; 82, 20 u. s. w. -nas pl. 25, 40; 50, 42; 83, 38.
pertener 'pertinere' 35, 23 -te, ten 3 s. prs. i. 1, 30; 2, 3, 23 -tenen, -tenon 38, 15 s. a-.
pertrahtz 'apparatus alicuius operis' 44, 43.
pertraire 'ad aliquod opus necessaria facere, valde trahere' 35 34 -trais 3 s. prt. 23, 20.
pertus 'foramen' 8, 35; 60, 15.
pertusar 'perforare' 32, 27.
pervers 'perversus' 6, 45; 48, 19.
pes 1) 'pondus' 7, 11; 49, 45 s. contra- 2) 'pes' 49, 39.
pesans 'gravis' 42, 25.
pesar, penzar 'ponderare, moleste ferre' 32, 24.
peschar, -car 'piscari' 32, 12 -ca 3 s. prs. i. 65, 20.
pesquiers 'locus ubi pisces mittuntur' 48, 41.
pesucs 'onerosus' 58, 21.
petaçar, -zar 'reficere venta' 32, 16.
petiers 'qui frequenter bumbicinat' 49, 39 -teira f. 61, 11.
petz 'bombus' 50, 28.
petitas 73, 28.
pezolhz 'pediculus' 55, 7.
pezucs 'strictura facta cum duobus digitis' 58, 9 s. peçugar.
picar 'picare, percutere' 32, 37 -ca 3 s. prs. i. 65, 32 -s 2 s. prs. c. 51, 46.
pics 1) 'avis perforans lignum rostro' 51, 44 2) 'varius' 51, 45.
pifartz 'grossus' 43, 12.
pila 'lapis cavus, pes pontis, terit' 62, 39 s. a-.
pis 'pinus' 52, 37.
pissar 'mingere' 32, 36.
pistar 'terere' 32, 38.
pius 'pius' 53, 39.
plaçeiar 'per plateas ire' 32, 3.
placher, -zer 'placere' 35, 29 -tz, -z 3 s. prs. i. 11, 36 -c 3 s. prt. 22, 22 -ugues 3 s. impf. c. 77, 17 -gra o -iria cond. 14, 44 s. des-.
plahtz 'causa inter hostes' 44, 34.
plaideiar 'causari' 32, 1.
plais 1) 'nemus plicatum' 41, 28 2) 3 s. prt. 'plangere' 23, 14 s. conplais.
plana Adj. f. 69, 21.
plantar 'plantare' 32, 2.
plasens, -zens, -gens, -çens, -isens, -senz, -sentz, -zentz Adj. 'placens' 2, 25, 26, 27; 39, 30; 71, 46; 72, 32; 78, 35, 41.
plazenteira, plas- 'placens mulier' 61, 1.
plecs 'plica' 45, 32.
plegar 'plicare' 32, 34 plecs 2 s. prs. c. 45, 34.
plehtz 'plica' 51, 8 s. a-, es-.
pleneiramen 'plenius' 15, 10; 25, 33 plus -eramen 26, 9.
plevir 'jurare vel confidere' 37, 14; 90, 41.
plivenca ('credenza') 91, 4.
ploms 'plumbum' 55, 24.
plorar 'flere' 33, 3 -ri, -r 1 s. prs. i. 12, 9 -ra 3 s. prs. i. 62, 3.
ploure, -ire 'pluere' 36, 20 -ous 2 s. prs. i. 56, 25 -oc 3 s. prt. 21, 26.
plovinar 'frequenter pluere' 33, 5.
pluralitat obl. s. 71, 30, 39.
plurals 'pluralis' 2, 29; 3, 21; 74, 22 -l obl. 2, 19; 4, 5; 42, 30, 32; 73, 16; 75, 11; 80, 12, 36 -l n. pl. 75, 2, 4, 20, 27; 77, 11 -ls obl. pl. 76, 4, 11, 20, 42; 77, 27, 39.
plus 'plus' 8, 33; 26, 9; 39, 15; 60, 18; 67, 13, 19; 75, 13; 76, 18; 77, 8, 40; 81, 35 lo plus 12, 30; 82, 31, 36; 86, 6.
plusors obl. obl. 'plures' 2, 31.
podar 'bene putare vineas' 32, 45.
poder 'posse' 14, 33; 24, 6 pos 1 s. prs. i. 2, 14; 12, 8; 38, 30 posc 2, 24 puesc 87, 22 pot 3 s. prs. i. 1, 23; 3, 1; 5, 6; 13, 19; 67, 21; 72, 36; 73, 29; 77, 23, 45; 78, 1 potz 58, 11; 82, 7 (?) po B 82, 6, 16; 83, 31, 35; 85, 40, 45; 86, 1; 87, 1 -des 2 pl. prs. i. 41, 4; 71, 42; 72, 14; 85, 19 -detz C 79, 28; 85, 21 -den 3 pl. prs. i. 1, 12; 21, 2; 22, 29; 38, 28 -don C 4, 45; 5, 3, 18; 13, 32 poon C 75, 3 puesca s. prs. c. 69, 19, 24, 27; 74, 4 poc 3 s. prt. 21, 24 -dia impf. i. C 83, 33; 86, 44 -gues 3 s. impf. c. 68, 7 -retz 2 pl. fut. 71, 13 -ires C 69, 39 -ria, -rria, cond. 14 42; 67, 13, 19; 77, 21; 87, 28 -ira C 89, 45 -iria C 85, 28; -gra 14, 42; 83, 32 -gut p. prt. 24, 38; 26, 5.
podera ('soperchia o sopresta') 91, 5 s. ap-.
poders 'posse nominaliter positum' 48, 32.
pohtz 'podium vel mons' 55, 22.
poiar 'ascendere' 33, 1 pueg 1 s. prs. i. 74, 30 poia 'sale o crescie' 91, 7.
poirir 'putrescere' 37, 16 -ritz p. prt. 53, 19.
pois s. ponher, pos.
polgar ('l'oncia del deto grosso') 91, 10.
poliers 'pullarius' 49, 23.
polir 'polire' 37, 15 -itz p. prt. 53, 18.
pols 1) 'pulvis' 54, 43 2) 'pulsus' 8, 20; 54, 42.
polsar 'valde anhelare, pulsare' 33, 8 pols 3 s. prs. c. 54, 44.
polz 1) 'pulices' 54, 22 2) 'pullus' 54, 23.
poma 72, 9, 44; 76, 31, 40.
pomelar 'pomum in aerem proicere' 33, 6.
pomelz 'parvum pomum' 46, 2.
pomiers 'pomus' 49, 8.
poms 'pomum tentorii' 55, 27.
ponçeiar, ponzeiar 'ponere beneficia aliis' 32, 43.
ponher, poigner 'pungere' 24, 18 ponhz 2 s. prs. i. 55, 35 pois 3 s. prt. 22, 44 p. prt. 55, 34 point 24, 19 poinht 24, 45 s. perponhz.
ponhtar, pontar 'punctare' 33, 9.
ponhz 'manus clausa' 55, 33.
ponre 'ovum facere' 36, 11 s. a-, des-.
pons 'pons, tis' 55, 45.
ponzilar, -gilar 'ad diruendum murum ligna ponere vel diruere murum cum ligno, ponere ligna supra muro' 32, 40 -zilha 3 s. prs. i. 64, 39.
porcelz 'porcellus' 46, 44.
porcs 'porcus' 55, 46.
porquiers 'custos porcorum' 48, 6.
pors, porus 56, 31.
portar 'portare' 32, 39; 72, 4 -tan 3 pl. prs. i. 5, 4, 17, 22 -tz 2 s. prs. c. 57, 20 -taran C 3 pl. f. 5, 7 s. a- deportz.
portelz 'parva porta' 46, 7.
portz 'portus' 57, 19.
pos conj. 68, 9, 22, 30; 69, 22; 75, 39; 85, 19 pois B 67, 26; pueis C 5, 29; pois Adv. C 68, 31; 76, 10; 87, 3.
potz 1) 'labium' 58, 9 2) 'puteus' 8, 33; 58, 31.
poutz 'pultes, esca de farina' 8, 22.
praticar 'practicare' 32, 4.
pratz 'pratum' 44, 46.
preçar, -zar 'apreciare' 32, 31 s. presans.
preçicar, presicar 'predicare' 32, 28.
pregar 'precari' 32, 31 prec 1 s. prs. i. 83, 22.
prendre 'capere, prendere, apprehendere' 15, 19; 23, 43; 35, 32 pendre C 15, 19 prens 2 s. prs. i. 47, 20 pren 3 s. prs. i. 39, 20 2 s. imperat. 25, 19 pres 3 s. prt. 22, 1; 50, 16 prendes, -esses, -essem, -esses, -essen impf. c. 26, 32 prendens p. prs. 47, 12 pres p. prt. 7, 22, 24; 25, 44; 50, 15; 77, 30 prendut 27, 29 s. antre-, ap-, com-, en-, es-, mes-, re-, sobre-, sor-, sotz-.
prendreire 'qui libenter accipit' 4, 18.
preons 'profundus' 55, 11 preon ('profondo') 90, 45.
prepositios 'prepositio' 1, 7 -tio obl. 71, 21, 37 -tiu B -tion C 82, 5, 15 pres 'prope' 49, 42 s. a-.
presans, -zans, -sanz, -santz, -zanz 'laudabilis, appreciatus pretio dignus, 2, 15; 6, 26; 39, 29; 42, 26; 76, 2.
prescentar, -sentar 'presentare' 32, 29.
presens, -zens, -senz 'presens' 12, 5; 16, 5; 18, 33; 25, 31 -sen, -zen, -scen, -sent, -zent obl. 11, 22; 12, 15, 25; 15, 9; 16, 31; 19, 45; 25, 7, 11; 82, 40; 83, 41; 84, 38.
presenteira 'mulier audaciter loquens' 61, 9.
presir ('predecare') 90, 44.
prestar 'mutuare' 32, 35.
prestre, -res 'presbyter' 4, 39; 80, 7.
preteritz 'preteritum' 16, 11 -it obl. 11, 22; 12, 31, 37, 44; 16, 11 n. pl. 25, 45.
preus 3 s. prt. 'premere' 23, 12.
preveire 80, 14 preveires 80, 18.
primiers 'primus' 86, 4 -ier obl. 83, 14 -iera f. s. 82, 23; 83, 2; 85, 6 -era A 27, 36 -ieras f. pl. 86, 40 -ierament, -ieramen B -eiramen C Adv. 70, 2; 79, 19 -eramen B 70, 39 premeira A 5, 39 -iera B 82, 20 -ieramentz B 73, 10 prumeira C 27, 36 s. aprimairar.
primitius 1, 16 -tiva 1, 15.
prims 'acutus, subtilis, primus' 51, 39; 67, 26; 68, 2; 69, 34; 86, 13 prim ('sotile') 90, 43; prims obl. pl. 77, 37 -ma f. s. 6, 3, 13; 12, 7; 28, 2; 83, 10, 18 u. s. w. -mamenz, -mamentz B -mamen C Adv. 68, 6; 71, 8; 85, 25 s. aprimar.
princeps 68, 13.
princols 'primum vinum' 54, 1.
priorils 'ad priorem pertinet' 51, 30.
privat Adj. obl. m. 68, 21 -ada 71, 5.
proar, prohar 'probare' 33, 4.
prometre 'promittere' 36, 34.
pronoms C 8, 46; 9, 29 -nome 1, 5; -nome obl. 81, 11; 82, 1 -nom 71, 34; 81, 36; -nom n. pl. 9, 45; 10, 22 -noms obl. pl. 5, 31.

propheta 6, 4, 6.
propres, -ris 'proprius' 77, 33 -ri obl. s. m. 9, 1, 14 -ria f. s. 1, 9 -rias f. pl. 86, 33 -riamenz B -riamen C 71, 2.
proprietat obl. s. 86, 23.
pros 'probus' 3, 36; 5, 5, 9; 7, 3; 75, 45 ('assai o prodomo') 90, 42.
prosa 'prosa' 66, 17.
pruir 'scalpere' 37, 18 s. Diez E. W. I prudere.
pruniers 'arbor faciens brinas' 49, 9.
pudir 'fetere' 37, 17 putz 2 s. prs. i. 59, 38 -dens p. prs. 47, 8.
pudors 'fetor' 56, 8.
puicela, punzella 'virgo, puella' 62, 6 s. despulçelar.
purgar 'purgare' 33, 11.
purs 'purus' 59, 9 -ra f. 60, 31, 42.
pustela 'morbus, fistule' 62, 21.
quais 'quasi' 39, 40; 68, 27.
qualitat obl. s. 'qualitas' 1, 10; 38, 23.
qals Pron. inter. 67, 8 cals B 75, 37, 40 qal obl. s. m. 86, 8 dels quals 'quorum' 5, 44 a las quals 'quibus' 1, 11 qalqe 78, 38; 81, 1 calqe . . que B 78, 36.
quan, qan 'quando' 2, 29; 4, 1; 5, 25; 6, 10; 39, 43; C 68, 39; 74, 41; 87, 29 qant B 68, 40; 69, 5; 78, 27; C 69, 13; 70, 8; 77, 45; 83, 11 can B 83, 11; 84, 44; C 20, 12; 86, 10 cant B 70, 14, 22; 72, 2; 74, 24; 78, 29; 84, 22; 85, 35.
quar, qar, car 'quia' 5, 41; 9, 23; 11, 5, 11; 13, 17; 17, 3; 23, 25; 38, 4; 39, 44; 67, 14, 16, 22; 70, 45; 73, 32 que, qe 1, 22; 2, 14, 20, 24; 4, 3; 9, 14; 12, 7; 13, 18; 38, 30; 85, 2, 10; B 68, 5, 43; 69, 37; 76, 1; 80, 29; 83, 27, 33; 87, 6; C 74, 25; 82, 28 s. per.
quarar 'quadrare' 33, 13 quaira 3 s. prs. i. 65, 32.
quartar 'quartam partem tollere' 33, 17.
quarz, -rtz 'quartus' 21, 25; 43, 29 -rt obl. s. m. 67, 30 -rta obl. s. f. 12, 4; 19, 23.
qascuna s. cascus.
quatre, qa- 'quatuor' 11, 25; 74, 20; 75, 13; 86, 40 ca- B 75, 20 quat- B 77, 11 quattrecent C 79, 7, 12.
quazerns 'quaternio' 49, 46.
que, qe 1) 'quam' bei Comp. 11, 23; 12, 30, 44; 23, 26; 69, 4; 70, 21, 37; 75, 15; 77, 10 2) s. quar 3) 'quod' Conjunction mit Ind. 4, 27; 39, 44; 67, 4; 68, 2, 9; 70, 3, 41; 73, 14, 20; 77, 25; 78, 10; 80, 20; 83, 31; 85, 20; 86, 10, 42; 68, 18, 20; 84, 16; 86, 43 che C 67, 28. mit Conj. a) bei negat. Hauptsatz: 69, 18, 27, 35, 42 b) bei neg. Nebensatz: 68, 7, 23, 31, 44; 69, 25; 86, 22, 34 c) bei positivem Haupt- und Nebensatz: 5, 28; 11, 36; 14, 9; 15, 14; 16, 1; 68, 41, 43; 70, 9, 18; 78, 10; 83, 22; 86, 18, 32. 4) Relativ n. s. m. 1, 17, 20, 22, 26; 4, 9, 31; 11, 6; 69, 25; B 69, 40; 71, 15; 84, 21; 86, 13; 87, 20 (qi, qui 69, 44; 71, 3; 73, 31; 78, 2, 39; 82, 44; 83, 28; 84, 1; 85, 14; 86, 11; A 5, 32) obl. s. m. 67, 18; 68, 26; 79, 30; 81, 13; (de cui 5, 7) n. pl. m. 3, 24; 5, 36; 7, 30; 11, 37, 42; 12, 1; 68, 3; 69, 15; 74, 17; 75, 25, 28; 76, 13; 78, 31; 83, 32; 87, 3 (qi C 69, 4; 74, 1, 19; 75, 14; 77, 9, 35; 80, 19, 43; 85, 37); obl. pl. m. 4, 28; 6, 40; 8, 41; 11, 21; 19, 31; 74, 1; 77, 21; 86, 20 (de cui 68, 3 s. don) n. s. f. 2, 36; 83, 15, 20; 84, 10, 13, 15; obl. s. f. 74, 4; 78, 19; 83, 16; 87, 34; n. pl. f. 70, 11; 72, 12, 45; 76, 29; 77, 43; 79, 17 (qi C 70, 17; 71, 29; 74, 11; 76, 46; 83, 36); obl. pl. f. 1, 3; 3, 34, 42; 67, 13; 74, 12; 76, 25; 77, 44; 82, 31 (s. don); neut. n. 69, 13; neutr. obl. 11, 18; 69, 2, 32; 70, 45; 71, 23; 81, 44; 83, 1, 6; 85, 22; 87, 24 s. esters, fors, per, perque, segon. 5) Interrog. 11, 7 s. perque.
quecs 'quisque' 45, 30 quec ('ciascuno, tutto') 89, 25; 91, 13.
queiz ('queto') 91, 14.
querela 91, 15.
querer, querre 'querere' 36, 14 ques, qes 3 s. prt. 22, 3 s. con-, en-, re-.
quetz 'parum loquens' 50, 33.
qui s. que, aqui.
quins 'quintus' 51, 45 -nta f. s. 86, 45.
quintar 'quintam partem tollere' 33, 15.
quitar 'inmunem reddere' 33, 14.
quom c. com.
racims 'racemus' 51, 38.
racionals 39, 43.
raçonar, raz- 'rationem reddere' 33, 22; 67, 26.
raços, -zons pl. 'ratio' 11, 13; 86, 36 -sos 67, 1 -sons, -zos 86, 32; 87, 26 -son, -zon obl. s. 72, 14; 73, 30; 84, 8 -izo C 1, 2.
radeire 'qui radit barbas' 4, 14.
raidar, raiar 'radiare' 33, 30.
rainiers 'miles qui non habet nisi unum roncinum' 49, 1.
rainartz 'vulpes' 43, 23.
raire 'radere' 36, 10 ras 3 s. prt.; p. prt. 7, 9; 45, 9; 77, 29.
rais 'radius' 41, 27 rahtz 44, 32.
ramel obl. s. 74, 42.
rancs 1) 'claudus' 43, 5 2) saxum eminens super aquas' 43, 6.
rancura 'querimonia' 60, 43.
rancurar 'conqueri' 33, 21 -ra 3 s. prs. i. 60, 44 -rs 2 s. prs. c. 59, 15.
ranqueirar 'claudicare' 33, 31.
ranpoinar 'dicere verba contraria derisorie' 33, 24.
rara f. s. 'raras' 60, 41.
rasclar 'ligno radare' A, 'cum ligno radere' B 33, 28.
rasors 'rasor, de rado, is' 56, 12.
raspalhz 'quod remanet de palea' 41, 37 s. resp-.
ratge ('rabia') 91, 20 s. enrabiar.
rauba Subst. s. 82, 46.
raubar 'rapinam exercere, spoliare' 33, 20 -batz p. prt. 44, 1.
raubir 'rapere' 37, 19 -bitz p. prt. 53, 8.
raucs 'raucus' 43, 40, raus C 8, 4 -ca f. 65, 8 s. en-.
rauquezir 'raucum facere' 37, 20.
raus 'arundo' 8, 4; 44, 18.
raustir 'assare' 37, 22.
rautar 'subito de manu auferre (-ri') 33, 26
re ('cosa') 91, 21.
reborcs 'obtusus vel hebes' 56, 6.
recaliva ('recade') 91, 23.
recebre 'recipere' 35, 11 -eubutz p. prt. 59, 2 s. per-.
reclams 1) 'querela' 42, 7 2) 'caro ad revocandum accipitrem' 42, 8.
reclus 'reclusus' 8, 34; 60, 6; 77, 31.
recobrir 'iterum operiri' 36, 28.
recohtz 'recoctus' 55, 18.
recolhir, -ulhir 'fovere B recolligere, patrocinari' 36, 32 -olhz 2 s. prs. i. 54, 36 -olha 3 s. prs. c. 64, 12.
reconoisser 'recognoscere' 70, 26 -noc 3 s. prt. 22, 43 -nogutz p. prt. 59, 33 -noguda f. 70, 21; 85, 37; 86, 15.
recrei 1 s. prs. i. 'a bono opere cessare' 84, 30 -cre 3 s. prs. i. 82, 33; 84, 29, 30 -creutz p. prt. 59, 11.
recula 3 s. prs. i. 'retrogradi' 63, 41.
refahtz 'iterum factus vel impinguatus' 44, 24.
refudar 'refutare' 33, 33.
refrais 3 s. prt. 'refrangere, consolari' 23, 15.
refrims ('retentir o resono') 91, 22.
refrire 'resonare' 36, 30.
regara 3 s. prs. i. 'respicere' 61, 2.
regardar 'respicere' 33, 34.
regira 3 s. prs. i. 'revolvere' 61, 25.
regla 'regula' 3, 45; 4, 36; 6, 2; 7, 10; 11, 35; 12, 21; 14, 32; 22, 22; 25, 17.
regotz 'recurvitas capillorum' 58, 13.
reials 'regalis' 40, 13.
reire s. aqui.
reis 'rex' 2, 41; 3, 35; 46, 11; 72, 16 rei obl. s. 2, 43, 45; 85, 12; n. pl. 68, 14.
rejovenir 'rejuvenescere' 37, 38.
relha 'ferrum aratri' 64, 13.
remandar 'remandare' 33, 39.
remanon 3 pl. prs. i. 69, 17; 77, 36.
remembransa, -za 68, 28, 32; 75, 6.
remembrar 'recordari' 33, 42.
remes 3 s. prt. 'remittere' 22, 1.
remirar 'valde respicere, iterum speculari' 33, 35 -ira 3 s. prs. i. 61, 17 -irs 2 s. prs. c. 52, 15.
remolha 3 s. prs. i. 'ad humiditatem venire' 64, 5.
ren subst. obl. 67, 20, 29; 68, 9, 40; 70, 8; 86, 43; 87, 26 re C 68, 28.
renc ('schiera') 91, 19 s. deirengar.
rens 2 s. prs. i. 'reddere' 47, 30 rendut p. prt. 27, 31.
renoelar 'renovare' 33, 37 -novela 3 s. prs. i. 62, 44.
renous 'renovus' 56, 22.
repaira 3 s. prs. i. 'repatriare' 65, 35.
reparar 'reparare' 33, 36; 32, 38.
repaus C 77, 32.
reprens 2 s. prs. i. 'reprehendere' 47, 22 -en 2 s. imperat. 25, 19 -es 3 s. prt. 22, 3; 50, 18 p. prt. 7, 23 -endens p. prs. 47, 13.
reques 3 s. prt. 'requirere' 22, 4 -queira 3 s. prs. c. 61, 5.
rescos ('rescosso') 91, 24 -ossa 'excussa' 66, 10.
se resemblan 3 pl. prs. i. 74, 19.
resons ('grande nomenanza') 91, 17.
resors 3 s. prs. i. 'deresurgere, resurgere' 8, 30 3 s. prt. 56, 35 p. prt. 56, 34.
respalhz 2 s. prs. c. 'colligere residuum de paleas' 41, 39 s. ra-.
respehtz 'inducie vel expectatum' 50, 19 -peig ('aver ben per bene') 91, 28 s. despehtz.
respirar 'respirare' 33, 40 s. sospirar.
resplandens 'resplendens' 47, 39.
respondre 'respondere' 24, 3; 35, 13; 83, 35; 87, 30 -det 3 s. prt. 22, 8, 20.
restaig ('consola') 91, 25.
restaurar 'restaurare' 33, 32 -ra 3 s. prs. i. 62, 19.
retalha 3 s. prs. i. 'iterum secare, sectare' 63, 17 -lhz 2 s. prs. c. 41, 29.
retalhz 'parva pars panni' 41, 28.
retener, -ir 'retinere, recipere' 35, 21; 87, 6 -te, -ten 3 s. prs. i. 39, 22 -tengutz p. prt. 39, 31.
retorns 2 s. prs. c. 'redire' 57, 21.
retortz 3 s. prs. i. 'iterum torquere, ad filum pertinet' 57, 10 p. prt. 57, 12.
retraire 'referre, narrare' 35, 36 ('diciare una nova') 91, 26 -trac, tras -trai s. prs. i. 82, 40, 45; 83, 1, 23–7, 33 -trais 3 s. prt. 23, 18.
retrahtz 'turpis recordatio beneficii' 44, 39.
retromas [== retroensas] Subst. C 70, 32.
revelar 'rebellare' 33, 38 -la 3 s. prs. i. 62, 16.
revelhar 'excitare' 33, 41 -lha 3 s. prs. i. 63, 45; 64, 2.
revendre 'iterum vendere' 35, 27.
revenir 'meliorare' 37, 37; 91, 27 revengutz p. prt. 59, 31.
revers 'reversus' 6, 45; 48, 20.
revestir 'iterum vestire' 37, 42.
revira 3 s. prs. i. 'revolvere' 61, 23.
revols 3 s. prt. 'revolvere' 23, 8 -voutz p. prt. 57, 28.
ribar 'repercutere clavos' 33, 44 s. de-.
ribeira 'planicies super aquas' 61, 33 s. de-.
ricors 'divitie' 56, 27.
rics 'dives' 20, 16; 51, 10; 72, 17 -ca f. 65, 36 s. enriquir.
rima Subst. 68, 31; 70, 16; 83, 33; 86, 22 -as pl. 83, 36; 85, 46.
rimar 'rimos facere' 33, 43.
rips 'acumen clavi' 51, 36.
rire 'ridere' 36, 31 -ria 3 s. prs. c. 65, 28 ris 3 s. prt. 22, 27 p. prt. 8, 18; 52, 39; 77, 28 s. sumris.
rius 'rivus' 53, 37.
robis 'lapis' 52, 19.
rocegar 'trahere cum equis' 33, 12.
rocs 'ludus ligneus, rochus' 54, 6 s. dei-.
rodar 'in circuitu ire' 33, 46.
rofiols 'cibus de pasta et de ovis' 54, 37.
roflar 'dormiendo (turpiter) insufflare' 33, 3.
rogeiar, rojeiar 'groco rubescere vel nitescere' 33, 9.
roïlha 'rubigo' 64, 32.
roïlhar 'rubigine inficere, r. ungi' 33, 8 -ha 3 s. prs. i. 64, 32 s. des-.
roiols 'genus piscis' 54, 38.
roizir, rotzir 'rubescere' 37, 23.
rolhz 'lignum cum quo furnus tergitur' 54, 44.
romans, -nz, -ntz 1) Subst. s. 86, 31 pl. 70, 31 2) substantivisch gebrauchtes Adj. 73, 23, 39, 42, 46; 77, 32.
roneus 'peregrinus' 51, 27.
romiar 'ruminare' 33, 1.
roms 1) 'genus piscis' 55, 25 2) 2 s. prs. i. 'rumpere' 55, 26 romputz p. prt. 59, 39 rotz p. prt. 58, 30.
ronchar, -car 'dormiendo cum gula barrire' 33, 5.
roncis 'roncinum' 52, 23.
rons 1) 'ruga' 55, 4 2) 2 s. prs. c. 'rugas facere' 55, 5.
ros 3 s. prt. 'segetem tondere' 23, 5.
rosa 'rosa' 66, 14.
rosiers 'rosetum' 49, 17.
rosiols s. rofiols.
rossa 'rubida' 66, 3.
rosseiar 'rubescere' 33, 7.
rossinols, -nhols 'filomena' 54, 21.
rotar, ructar 'eructare' 33, 2.
rotiers 'eructuator' 49, 41.
rotz 1) 'eructuatio' 58, 8 2) s. roms.
s Endung 76, 32; 78, 20.
sabatos ('calzari') 91, 12.
saber 'scire, sapere' 4, 27; 14, 34; 24, 7; 35, 18; 67, 8; 70, 3; 71, 6, 16; 76, 16; zo (so) es a s- 'videlicet' A 39, 41; BC 78, 10; B (C zo es) 71, 1, 18; 73, 16, 21; 74, 17, 21; 76, 20; 78, 35 eu sai, tu saps, cel sap s. prs. i. 19, 36 sai 72, 10; 75, 37 saps 40, 7 sap 69, 2, 12; 74, 35, 39; 78, 23 sabon 3 pl. prs. i. 70, 29, 45; 74, 44 sapchatz 2 pl. prs. c. 78, 10 2 pl. imperat. 78, 45 sapchas 2 s. imperat. 25, 14 saup 3 s. prt. 21, 35 saubes 3 s. impf. c. 68, 7 sabra 3 s. fut. 85, 23 sabria 3 s. cond. 85, 28 sabrian 3 pl. cond. 67, 30; 68, 4 sabens p. prs. 47, 36 saubutz p. prt. 59, 1 saubut 24, 37 saubuda f. 67, 5 sabut 24, 11; 26, 1.
sabers Subst. 48, 31; 69, 30, 37 -er obl. 68, 6, 35; 76, 13; 85, 39 n. pl. 67, 15.
saborar 'saporare' 33, 16.
sabors 'sapor' 56, 10.
sabtiers 'calciamenta faciens' 48, 35.
saçhir, -tzir 'capere contra jus' 37, 24 -isir, -sir 89, 16; 91, 3 -zitz 'occupatus' 52, 34 -zit ('preso') 89, 13 -izit ('asalito') 91, 10.
sacrar, sagrar 'sacrare' 33, 25.
sacrifiar 'sacrificare' 33, 26.
sacs 'saccus' 40, 22 s. ensachar.
sadolar 'satiare, saturare' 33, 15 -la 3 s. prs. i. 63, 23, 31.
safirs 'safirus' 52, 11.
sagetar 'sagittare' 33, 22; 34, 13.
sai, sain s. zai, sans.
sairar, sarrar 'claudere, firmare hostium' 33, 18.
sala 1) 'aula' 62, 23 2) 3 s. prs. i. 'salem mittere' 62, 36 s. de-.
saleira 'ubi sal reponitur' 61, 42.
salhir 'salire' 37, 25 -hz 2 s. prs. i. 41, 35 -ha 3 s. prs. c. 63, 22 -hitz p. prt. 53, 23 s. tras-.
salms 'salmus' 41, 43.
sals 1) 'salvus' 2) 'sal' 40, 11.
saludar 'salutare' 33, 21 -utz 2. s. prs. c. 59, 34.
salutz 'salus' 59, 33 'sanitas' 59, 35 -uz C 6, 34.
salvar 'salvare' 33, 20.
salvatge Adj. n. pl. 77, 8 s. ensalvatgir.
sambucs 'quidam arbor sterilis, sambucus' 58, 43 s. saucs.
samitz 'examitum, pannus sericus' 53, 15.
sanar 'sanare' 33, 17.
sancs 1) 'sanguis' 42, 40 2) 'sinistrarius' 42, 41 -ca 'manu sinistra' 65, 2.
sanglentar 'sanguine polluere' 33, 23 s. en-.
sans 'sanctus' 42, 17 sain B saint C obl. s. m. 75, 34 sanc, san 8, 16 sang 52, 36.
santatz 'sanitas' 6, 31.
sarazinas Adj. f. pl. 68, 13.
sarçir, -zir 'sarcire' 37, 30.
sarralha, sera- 'illud ubi clavis mittitur' 63, 11 s. desarrar.
sas 'sanus' 45, 31.
saucs 'quidam arbor sterilis' 58, 46 sauc ('saubuco') 91 5 s. sambucs.
saüls 'salvus' 58, 35.
saumatiers 'custos saumarii' 48, 12.
saumiers 'mulus vel asinus vel jumentum ferens onus' 48, 10.
saurs 'color aureus, griseus' 44, 23 -ra f. 62, 15.
sautar 'saltare' 33, 14 -te 3 s. prs. c. 13, 22 s. as-.
savais 'iners' 41, 30 ('salvatico') 91, 38.
savieza 'sapientia' 6, 14.
sazitz s. saçhir.
sazos Subst. saison, sazon obl. 76, 35, 46; 77, 17.
scupilcha ('spazatura') 91, 16.
se AC; si B Pron.; aber: se B 68, 43; 70, 23; 71, 10; 87, 21; si A 13, 19; C 2, 41; 70, 42; 71, 10; 75, 3. Vor Vocalen s' (aber: a si eus A 13, 19 und wenn das Refl. nach dem Verbum steht 76, 41; 77, 4; 79, 10; 81, 38, 41). Lehnt sich an voraufgehende: ni, no, si 8, 42; 72, 25, 29; 83, 21; 87, 1 (aber bleibt: 69, 38; 85, 29; 86, 44 ebenso nach: qui 74, 19; 86, 2). Ersetzt oft das Pass. s. abreviar, ajostar, alongar, aperte, atagnon, conoisser, contenir, declina, demostrar, dire, doblar, entendre, partir, resemblan, traire, trebaillava, triar. Abundativ steht es: 4, 6; 68, 43; 70, 23; 72, 25, 29; 86, 2; 87, 1. Nach Praep. 1, 17; 5, 2, 18; 11, 17; 17, 5; 87, 21.
sebelitz 'sepultus' 52, 44.
sebrar 'separare' 33, 36.
secar 'siccare' 33, 28 -catz 2 pl. imper. 44, 5 p. prt. 44, 4.
secher 'sedere' 14, 36 sec 3 s. prt. 21, 31 segra o seiria cond. 14, 44 s. assezer.
secodre 'concutere' 36, 3 s. escodre.
secs 'siccus' 45, 33.
securs 'securus' 59, 3 segura f. 60, 28 s. assegurar.
segar 'resecare herbas' 33, 31 -ga 3 s. prs. i. 65, 42 secs 2 s. prs. c. 45, 35 -gatz 2 pl. imperat. 44, 3 p. prt. 44, 2.
segner 'dominus' 6, 19 senhers B seigners C 80, 7 sener 4, 40 senhor, segnor n. pl. 76, 13; 80, 12 segnors obl. pl. 80, 17.
segon Praep. 69, 43 segon que Conj. 25, 43; 69, 33; 82, 7.
segons 'secundus' 55, 43 -gonda f. s. 13, 17; 19, 33; 22, 19; 23, 29; 82, 21; 87, 22 -conda A 6, 18; C 12, 10; 19, 22; 20, 1; B 82, 25 -gunda C 9, 38 -gondas pl. 50, 42.
segre 'sequi' 36, 7; 67, 11 -cs 2 s. prs. i. 45, 21 sec 3 s. prs. i. 2, 5; 7, 10 -guen 3 pl. prs. i. 6, 1; 10, 30; 22, 21 -ga 3 s. prs. c. 65, 43 -guet 3 s. prt. 22, 5 -guidas p. prt. pl. f. 86, 37 s. con-, per-, encecs.
seis 'sex' 2, 38; 22, 29; 45, 45.
sel s. cel.
sela 'sella' 62, 10.
selar 'sternere equum, sellam mittere' 33, 30 -la 3 s. prs. i. 62, 11 s. de-.
selha 'vas aquatile' 64, 14.
seliers 'faciens sellas' 48, 20.
semblans 'similis' 3, 32, 40; 16, 12 semblan n. pl. m. 22, 30 senblan A 13, 5 scenblan A 4, 5; 15, 20; 19, 46; 26, 12 scenblans n. pl. f. A 23, 33; 25, 7 Subst. d'aquest scenblan (semblan) 21, 12; 23, 36; 73, 35; 78, 9; 80, 19; 84, 4; 79, 17; 80, 29; == eisemple 73, 36; 85, 9 semblantz, semblanz, senblanz 75, 43; 76, 3, 10; 77, 12 -faran semblant, -an 68, 41.
semblanza Subst. 75, 29; 77, 1, 42 -zas pl. 75, 7.
senblar, semblar 'similare' 33, 34 scenblar A 3, 31 -la 3 s. prs. i. 4, 31; 19, 10 s. re-.
semelha 3 s. prs. i. 'similare, assimilare' 63, 41 -hz 2 s. prs. c. 47, 2.
seminar 'seminare' 33, 29.
semitaurs 'semitaurus' 44, 27.
sems 1) 'semis' 2) 2 s. prs. c. 'minuere' 47, 9.
semtiers 'semita' 48, 30.
senescalcs 'seneschalcus' 41, 11.
senestriers 'sinistrarius' 49, 35.
sengna ('neente') 91, 13.
senhals 'signum' 40, 21.
senhar 'signare' 33, 27 s. en-.
senhoreiar 'dominari' 33, 32.
senhorils 'dominabilis' 51, 25.
senhorius 'dominium' 53, 42.
sens 1) 'sensus' 47, 2 sen obl. 69, 33; 76, 13 sens, senz obl. pl. 68, 46 2) s. ses.
sentenza 5, 10, 17, 22 -ncia 5, 8 -ntia 5, 4.
sentir 'sentire' 12, 2; 37, 31 -thir A 20, 46 -ti, -s 1 s. prs. i. 12, 27 -s 2 s. prs. i. 47, 17 -thiz p. prt. 52, 45 scentit 27, 17 s. consentire.
seps 'sepes' 48, 4.
sercar inf. 80, 3.
serps 'serpens' 49, 8.
sers 1) 'servus' 48, 11 obl. pl. 85, 11 2) 'sero' 48, 41.
servir 'servire' 25, 42 -rs 2 s. prs. i. 48, 12 -rvis 1. 3 s. -rvissem 1 pl. impf. c. 26, 44 -rvit p. prt. 25, 43; 27, 29 s. de-.
ses 'sine' 1, 23; 69, 46; 72, 15; 76, 17; 84, 11 sens C 4, 46; B 85, 33 senes A 5, 25.
sesca 'arundo secans' 65, 15.
setz 'sitis' 50, 30.
seus 'suus' 9, 11; 10, 30; 51, 23 sieus 81, 37; seu obl. s. m. 3, 33 sieu 83, 2; 86, 41 sei C n. pl. m. 76, 5 siei B 81, 19 seus obl. pl. m. 83, 10 sieua B seua C s. f. 73, 12; 81, 40; 84, 43; 87, 20, 34 soas C pl. f. 5, 15.
si Adv. 67, 22. Im Nachsatz: 3, 40; 69, 28; Conj. si 5, 8; 38, 29; 39, 43; 67, 12, 20; 87, 1. Vor Voc.: s' 9, 19; 77, 16 si cum 'sicut' 1, 21, 28, 31; 39, 40; 69, 39 aici cum se 2, 7 si (se) no 'nisi' 3, 2; 6, 39; 16, 46; 38, 7; 67, 31; 85, 28 sitot 'quamvis' 4, 6; 16, 14; 39, 42; 68, 3; 69, 26; 74, 37, 41 sivals 'saltem' 39, 41; ('almene') 89, 14 et si 'quamvis' 22, 19.
siblar 'sibilare' 33, 33.
sics 'ficus, morbus' (?) 51, 43.
significa -fia 3 s. prs. i. 'significare' 1, 9; 38, 23, 44 -fien, -fient, -fian 3 pl. prs. i. 38, 33.
significazons C -fication B -ficatio A 38, 16; 39, 24 -fiazons obl. pl. 5, 15.
sillaba 25, 22 -bas obl. pl. 3, 41.
simpla 'simplex' 2, 33.
singulars 'singularis' Adj. 2, 28; 4, 29; 74, 17, 24, 38 -ar obl. s. 4, 9; 73, 31; 74, 7 u. s. w.; n. pl. 74, 35; 75, 1, 16, 24 -ars obl. pl. 4, 30; 77, 27, 38; 79, 23, 35 singlar B obl. s. 77, 8 n. pl. 79, 21 Subst. singulars n. s. 73, 17 -ar obl. s. 9, 28; 12, 14; 74, 15; 82, 20; 83, 43; 84, 31 n. pl. 75, 41.
singularitat obl. s. 71, 31, 38.
sirventes 'cantio facta vituperio alicujus' 7, 12 ser- B 70, 34.
so s. zo.
sohanar, soanar 'recusare, respuere' 33, 43 soans 2 s. prs. c. 42, 12.
soans 'repudium' 42, 11.
sobdar 'ex improviso prevenire' 34, 5.
sobradaurar 'deaurare' 29, 27 sobredaura 3 s. prs. i. 62, 17.
sobranceiar 'superbe se erigere' 34, 7.
sobranceria ('soperchianza') 89, 17.
sobrar 'superare' 34, 8.
sobrardimen Subst. obl. s. 84, 14.
sobre Praep. 72, 5; 75, 9, 12.
sobredit n. pl. 'supradicta' 7, 29; 22, 29 -ditz obl. pl. 15, 6.
sobreira 'exuperans, superbalis' 61, 35.
sobreprendre 'reprehendere vel subito prendere' 35, 36.
socore, socorre 'succurrere, subvenire' 36, 6 -ors 3 s. prt. (?) 56, 1.
socors 'auxilium' 8, 28; 56, 3.
soffrachos ('bisognoso') 91, 9.
soflar 'cum naribus spirare' 33, 41.
sofrais 3 s. prt. 'deesse, humiliare' 23, 17 soffraing 3 s. prs. i. ('mancha') 91, 14.
soffrir 'sustinere, pati' 21, 1 suffrir, sufrir 10, 41 eu sofre 1 s. prs. i. 10, 43 el sufre 3 s. prs. i. C 10, 43 suffre B 72, 2 suffren 3 pl. prs. i. 86, 6 sufri o sofere 3 s. prt. 22, 33 soffri, -is, -i, -im, -itz, -iren o -iron C 21, 5 suffri 3 s. prt. 82, 34; 84, 36 sufrens, suffrens, soffrenz, suffrenz, -ntz p. prs. 39, 30; 47, 43; 71, 46; 72, 32; 78, 36.
sogautar, sug- 'super gulam percutere' 34, 1.
sogra ('socera') 91, 15.
solachar, -azar 'verbis ludere' 33, 45.
solar 'soleas mittere, s. consuere' 33, 46 -la 3 s. prs. i. 63, 14 s. de-.
solatz, -az Subst. n. s. 87, 22 obl. s. 68, 26; 87, 30 solati C 77, 29.
solelhz 'sol' 46, 37 -oill, -eill obl. s. 83, 13.
soletz 1) 'solus' 50, 35 2) [== foletz?] 'faunus vel stultus' 50, 41.
solha 3 s. prs. i. 'polluere' 64, 26.
solhelar, -heiar 'ad solem calefacere, ad s. siccare, ad s. ponere' 34, 10 solelha 3 s. prs. i. 64, 4 solelhz 2 s. prs. c. 46, 38.
soliers 'solarium' 49, 24.
solorius 'solitarius' 53, 36.
sols 1) 'solum' 54, 29 2) 'solus' 54, 41 -la f. 63, 30 -l Adv. 'solummodo' 3, 44; 11, 17; 67, 30; 70, 44 -lamen 1, 27, 31; 2, 30; 4, 4; 12, 26 -lamenz B 74, 5 3) 2 s. prs. i. 'solere' 54, 29 4) 3 s. prt. 'solvere' 54, 29; 23, 7 s. ab-.
solz 1) 'solidus denarius' 54, 14 2) 'solutus' 54, 15; soutz 57, 35 3) 'carnes vel pisces in asceto' 54, 20 soutz 8, 22; 57, 40.
sometre inf. C 24, 23.
somnelha 3 s. prs. i. 'frequenter somniari vel dormitare, somno seduci' 63, 42 -hz 2 s. prs. c. 47, 1.
somnhar, sonar 'somniare' 33, 38.
soms 'somnium' 55, 23 sons 'sopor' 55, 2.
sonalhz 'parvum tintinnabulum' 41, 24.
sonar 'sonare' 33, 37 soni o so 1 s. prs. i. 12, 9 s. resons.
sopar 'cenare' 33, 40; 91, 2.
soptz B 58, 35.
sor 'soror' 4, 43; 79, 22 seror obl. s. 79, 24 serors, sorors pl. 79, 27.
sorbiers 'sorbarius vel corbellarius' 49, 15.
sordeiar 'deteriorare' 34, 9 -deiaz ('pegiorato') 89, 19.
sordeier 'deterior' 4, 42 -diers, -degier 81, 4; -deior obl. s. 81, 6; 89, 20; 91, 1.
sorpres p. prt. 7, 24.
sorsims ('ove nascie el fiore o sia lo ramo') 91, 7.
sortz 3 s. prs. i. 'surgere, suscitari, elevari' 57, 39 sors 1 s. prs. i., 3 s. prt., p. prt. 8, 29; 56, 32, 33 sors ('alzato, directo') 89, 15; 91, 11 s. resors.
sortz 1) 'sors' 57, 7 2) 'surdus' 57, 33.
sos 'suus' 81, 15; 86, 34 son obl. s. m. 69, 7, 33; 86, 24 sos obl. pl. m. 6, 44; (24, 30;) 69, 46; 81, 22; 85, 11 sa s. f. 70, 23; 81, 28 s'amor 83, 22 si donz C 86, 43 sas f. pl. 81, 35; 87, 19.
sospendutz, sus- 'suspensus' 59, 20.
sospirar 'suspirare' 33, 44 -ra 3 s. prs. i. 61, 19 -rs 2 s. prs. c. 52, 13 s. respirar.
sospirs 'suspirium' 52, 10.
sostar 'inducias dare' 34, 3.
soste C 3 s. prs. i. 'sustinere' 3, 9 -tenon 3 pl. prs. i. 71, 32, 41; 72, 15 -tenc 3 s. prt. 21, 45 -tengutz p. prt. 59, 29 -tengudas pl. f. 71, 33, 41.
sosteirar 'sepelire' 33, 42.
sotileza B 85, 41 -ezza 87, 21 s. subtils.

sotz 1) 'subtus' 58, 34 2) 'locus ubi porci comedunt' 58, 32.
sotzmetre 'submittere' 36, 36 -mis p. prt. 52, 33.
sotzpres p. prt. 7, 24.
sotztraire 'subtrahere, subripere' 35, 38 sostrais 3 s. prt. 23, 20.
soudeira 'mulier accipiens solidum' 61, 6 s. assoudar.
sovenir 'recordari' 37, 40 -venc 3 s. prt. 21, 43 -vinens p. prs. 47, 5, 46.
spars B 77, 32.
species 1, 15; 38, 16.
stola 'stola' 63, 5.
streinh 2 s. imperat. 25, 20 s. con-, de-.
suar 'sudare' 34, 12.
suaus 'svavis' 44, 11.
substantia -cia 1, 9; 71, 33; 72, 45; 73, 2, 12; 78, 38.
substantiu obl. s., n. pl. 5, 12, 19; 72, 25, 30, 36; 78, 44 sustantiu 5, 2, 26 -substantius obl. pl. 2, 6; 72, 5; 81, 8 -iva Adj. f. s. 74, 3 -ivas f. pl. 71, 26, 29; 72, 7; 73, 25; 74, 13; 78, 26.
subtils 'subtilis' 51, 27 sotils 71, 46; 78, 35 sobtils C 72, 32 s. asotilha.
sucs 'succus' 58, 13.
suffrires C 80, 25 s. sofrir.
sugar 'sciugare' 34, 14 s. es-.
sumris 3 s. prt. 'subridere' 22, 27.
sumsitz 'mersus in mare vel aquis' 52, 43.
sus 'sursum' 39, 13; 60, 23.
tabors 'timpanum' 56, 43.
tabustar 'tumultuare' 34, 33.
tacs 'morbus porcorum' 40, 23.
tafurs 'homo parvi pretii' 59, 12 tafur 91, 23.
taing 3 s. prs. i. 'expedire' ('convene') 91, 20 tais 3 s. prt. 23, 21; 41, 33 s. atagnon, atenher.
tais 'animal taxus' 8, 6; 41, 31.
tala 'devastacio vel detrimentum' 62, 26.
talar 'vastare' 34, 31 -la 3 s. prs. i. 62, 29.
talens 'voluntas vel appetitus' 47, 43 len, -lan obl. s. 85, 46; 86, 5.
talha 'tributum' 63, 16.
talhar 'resecare, scindere ferro' 34, 32 -ha 3 s. prs. i. 63, 16 -hz 2 s. prs. c. 41, 27 -hatz 2 pl. imperat.; p. prt. 44, 6 s. en-, re-.
talhiers 'catinus in quo carnes ponuntur' 49, 27.
talhz 'secatura' 41, 26 s. en-, re-.
tals 'talis' 7, 37; 40, 10 tal obl. s. m. 67, 18; 82, 6 s. ai-, autre-.
tamboreçar, -zar 'timpanizare' 34, 27
tambureiar 'timpanare' 34, 29.
tams 'par' (?) 42, 19.
tan, tant Adj. obl. s. m. 'tantus' 69, 43; 87, 27 de tan cum 'quantum' 15, 8 fors tan que 'excepto quod' 27, 37 tans obl. pl. m. 42, 19 tantz 85, 20 tantas pl. f. 3, 43 tan, tant Adv. 'tam, tantum' 5, 29; 11, 33; 23, 23; 67, 17; 69, 36; 68, 6; 69, 23; 84, 21; 86, 42 s. ai-, entre-.
tanca 3 s. prs. i. 'firmare' 64, 44 s. estancs u. Rom. VI, 452.
tancs 'parvum lignum acutum' 43, 2.
tans 'tantes et cortex arborum ad corea paranda' 42, 20.
taps 'lutum' 40, 11.
tart 'sero' 38, 41.
tartalha, -ailha 3 s. prs. i. 'loqui frequenter et preciose' 63, 24; 91, 24.
tastar 'tangere vel gustare' 34, 34.
taular 'invictus manere, utrumque ludum ordinare vel fraudulenter se trahere' 34, 16 s. en-.
tauleiar 'tabulas parvas sonare' 34, 30.
taurs 'taurus' 44, 26.
taütz 'feretrum' 59, 42.
tavas 'musca pungens equos' 45, 30.
tavecs 'insultus' 45, 16.
taverniers 'caupo' 49, 34.
teira 'series' 61, 28 s. a-.
teiralhz 'temptorium' 41, 20.
tela 'tela' 62, 31.
telha, delha 'cortex tilie' 64, 15.
telhz 'arbor quedam' 46, 39.
teliers 'illud in quo tela texitur' 49, 29.
temerosamen Adv. 38, 25.
temprar 'temperare' 34, 4.
temptar 'temptare' 34, 5.
tems 2 s. prs. i. 'timere' 47, 14 teus 3 s. prt. 23, 11.
tems, temps 'tempus' 8, 9; 11, 22; 12, 14, 23, 26; 38, 33; 39, 23; 47, 13; 69, 14; 71, 11, 32, 40; 86, 27 per t- 'tempestive' 47, 15 toz t- 'semper' 13, 20 tost- C 68, 31 s. tins.
tençar, -zar 'litigare' 34, 3.
tendir 'tinnire' 37, 35.
tendre 'tendere' 11, 43; 15, 19; 23, 42; 35, 19 tens 2 s. prs. i. 47, 27 tendet 3 s. prt. 22, 10 -des, -desses, -des, -dessem, -dessez, -desson vel -desson impf. c. 15, 39–43 -dutz p. prt. 59, 24 -dut obl. 26, 3; 27, 12 s. a-, con-, des-, en-, es-.
teneire 'tenax' 4, 19.
tener 'tenere' 11, 38; 14, 33; 24, 7; 35, 20 -nh, -s o -nes, te s. prs. i. 19, 34, 35, 39 -ng, -ing 78, 3 -nc 78, 6 -ngui, -nguist 1. 2 s. prt. 20, 36 -ng 3 s. prt. 20, 43 -c, -nc 21, 31 -nes C 3 s. impf. c. 26, 36 -ngues 68, 44 -ngra o -nria 1 s. cond. 14, 41 -ngutz p. prt. 59, 28 -ngut 24, 39; 27, 26; 73, 33 -nsut ('tenuto') 91, 19 -nens p. prs. 47, 3 s. abs-, con-, -man-, per-, re-, sos-.
tenher 'tingere' 24, 29; 35, 45 -nga 3 s. prs. c. 64, 37 -ngam 1 pl. prs. c. 26, 23 -is 3 s. prt. 21, 36; 46, 7 -inht p. prt. 25, 3 s. des-, en-, es-.
tenso, tenzon Subst. obl. s. 67, 16.
terçar, -zar 'tertiam partem sumere' 34, 1.
terme obl. s. 'terminus' 11, 18.
terra s. f. 85, 36; 87, 16, 18 -as pl. 70, 9, 44; 77, 34; 86, 16 s. sosteirar.
terrenals 'terrenalis' 40, 35.
terriers 'terratorium' 48, 29.
tertres ('poggio') 91, 25.
tertz 2 s. impt. 'tergere' 49, 28 -rs 3 s. prt. 22, 37 s. esters.
tertz 'tertius' 49, 27 -rza f. 6, 23; 12, 1, 12; 82, 41; 83, 9, 42; 84, 31, 40; 85, 10 -rça A 19, 23 -rçha A 20, 1.
tesauriers 'tesaurarius' 49, 37.
tesaurs 'tesaurus' 44, 22.
tehtz 'tectum' 51, 12.
teus 'tuus' 9, 11; 10, 30; 51, 28 tieus B 72, 10; 81, 37 tieua B teua C 81, 40.
tins 'tempus' 52, 1 s. tems.
tira 3 s. prs. i. 'trahere' 61, 18 s. de-.
tirans 'tyrannus vel durus' 42, 24.
toalha 'mantile' 63, 32.
tocar 'tangere' 34, 17; 68, 10 -cs 2 s. prs. c. 54, 17.
tolhz 'genus piscis' 55, 3.
tolz 2 s. prs. i. 'auferre' 54, 12 -lha 3 s. prs. c. 64, 8 -lc 3 s. prt. 22, 46 toutz p. prt. 57, 34 s. des-.
tombar 'cadere' 34, 13 -ms 2 s. prs. c. 55, 29 -mbe 3 s. prs. c. 13, 22.
toms 'casus' 55, 28.
tondeire 'tonsor' 4, 15 -res C 80, 27.
tondre 'tondere media producta' 36, 21 -det 3 s. prt. 22, 21.
tonelz 'parvum dolium' 46, 19.
torbar 'turbare' 34, 14 s. des-.
tornar B 'reverti' 69, 21 si torno 3 pl. prs. C 69, 20 -ns 2 s. prs. c. 57, 17 -nat p. prt. n. pl. m. 67, 16 s. re-.
tornada Subst. 87, 28.
torns 'instrumentum tornatile' 57, 17 s. con-.
tors 1) 'turris' 56, 17 2) 'pars piscis' 56, 32.
tortelz 'parvus panis' 46, 1.
tortitz 'tortitium, multe candele simul juncte' 53, 30.
tortz 1) 3 s. prs. i.; p. prt. 'torquere' 57, 9 -rs 3 s. prt. 23, 9; 56, 35 s. des-, es-, re-; 2) 'vis illata' 57, 8 'injustum' 11, 15 3) 'quedam avis' 57, 34.
tos Pr. poss. d. 2 prs. 80, 9; 81, 22.
tosa B 66, 13.
tosetz 'puerus' 50, 36.
tost 'cito' 38, 7, 13, 21.
tostar 'assare' 34, 15.
totz 'omnis vel totus' 58, 29 totz hom 67, 25; 69, 44; 71, 3, 15; 82, 16; 85, 33; 86, 13 tot obl. s. m. 42, 32; 60, 38; 69, 39; 71, 23; 73, 20; 78, 13; 87, 18 tuit n. pl. m. 3, 22; 7, 4; 12, 1; 13, 5; 25, 45; 68, 27; 73, 35; 75, 41; 78, 34; 80, 28 tut A 4, 27; 6, 2, 20, 44; 8, 41; 11, 27; 13, 13; 15, 45; 19, 46; 38, 27; B 87, 6 tuc B tuig C 84, 30; tug B 87, 3; tot B 68, 24; 70, 12; totz obl. pl. m. 4, 6, 30, 34; 6, 8, 22; 8, 44; 68, 16; 69, 27; 77, 38; 78, 46; 79, 25; 81, 15, 20, 32; 85, 7 toz A 12, 22; B 69, 18; 76, 19; 77, 3, 10, 26; 81, 35 tot B 79, 3, 4, 18, 23, 35; 80, 3 (vgl. tut li autre B obl. pl. m. 84, 7) tota s. f. 69, 46; 71, 9; 82, 17 totas pl. f. 1, 11; 3, 32; 11, 16; 23, 27; 25, 32, 39; 50, 42; 68, 34; 70, 10; 71, 17; 76, 37; 77, 13; 84, 26, 37 toutas B 72, 11; 74, 10 totz C 72, 23, 28; 73, 23 per tot 'semper' 4, 9 'plane' 17, 3 s. sitot, trastut.
trabs 'genus temporum' 40, 5.
trahir, taïr 'tradere' 37, 34 traï B trahi C 1 s. prt. 82, 34; 84, 36; 85, 3, 6 traïc B trahic C 3 s. prt. 84, 42; 85, 5 traïtz p. prt. 52, 46.
trainar 'ad caudam equorum trahere [fraudulenter ad se trahere'] 34, 20.
traire 'traditor' 4, 20 trahires C 80, 26 trahidor C n. pl. 76, 6.
traire 'trahere, trahere cum arcu' 35, 32; 87, 2 trar, traire C 13, 33 traire fors (s. fors) trac, tras, trai s. prs. i. 82, 42 trac 1 s. 83, 3, 17, 19, 26, 33 trai 1 s. 83, 16, 28 tras 2 s. 82, 45 trai 3 s. 82, 46; 83, 25, 38; 84, 15 trason 3 pl. prs. i. 71, 18 trais 3 s. prt. 23, 17 traga 1 s. prs. c. 69, 25 trairai 1 s. fut. 85, 8 tragam 1 pl. imperat. C 13, 35 trahtz p. prt. 44, 35 trait 'excepto' 3, 44; 4, 31; 24, 17, 20, 22, 26 s. a-, con-, es-, for-, per-, re-, sotz-.
trametre 'transmittere' 36, 37.
transgitatz 2 pl. imperat., p. prt. 'decipere ad incantatores pertinet' 44, 9, 11.
transitz 'semimortuus' 53, 3 s. perir.
transpas 'momentum' 45, 16.
transpassar, traspassar 'pertransire' 32, 43 -passa 3 s. prs. i. 66, 27 -pas 3 s. prs. c. 45, 15.
trasbucar 'ruere, precipitare' 34, 26 -cs 2 s. prs. c. 58, 3.
trasdossa, transdossa 'mantica vel quidquid portat homo in dorso equi' 65, 41.
trassalhir, trassalir 'transilire' 37, 26.
trastut 'omnes' 5, 43.
traucar 'perforare' 34, 35 ('furare') 91, 22 -cs 2 s. prs. c. 43, 39.
traucs 'foramen' 43, 39.
traus 'trabes' 44, 10.
travar 'duos pedes equi ligare' 34, 23 s. en-.
travers 'obliquus' 48, 17; 6, 46; 77, 32.
traversar 'per transversum ire' 34, 36 s. en-.
traversiers 'qui in obliquum vadit' 48, 39.
trebalha 3 s. prs. i. 'laborare' 63, 6 -lhz 2 s. prs. c. 41, 25 se trebaillava C 3 s. impf. 85, 29.
trebalha 'labor' 63, 5.
trebailhz 'labor' 41, 21.
treblar 'turbare aquam vel aliquem liquorem' 34, 45.
trebucs 'calige truncate' 58, 1.
trefaus 91, 26.
trega 'treuga' 65, 45.
trei 'tres' 79, 3 tres f. 5, 38; 38, 16; 82, 27, 35 trescentz 79, 12.
trelha 'vitis in altum elevata' 64, 21.
tremblar 'tremere' 34, 39.
trencar 'secare, resecare' 34, 42 -çatz 2 pl. impt., p. prt. 44, 8.
trepar 'manibus ludere' 34, 43 -ps 2 s. prs. c. 48, 7.
treps 'ludus' 48, 6.
tresca 'corea intricata' 65, 25.
trescar 'coream intricatam facere' 34, 40 -ca 3 s. prs. i. 65, 26.
trevar 'frequentare' 34, 6 s. en-.
triar 'eligere, discernere' 34, 8; 91, 21
se t- 3, 1 tria 3 s. prs. i. 65, 18, 21 se tria 17, 3.
tribolar 'tribulare' 34, 11.
tribs 'tribus' 51, 35.
trichar 'fraudari' 34, 9.
trics 'intricatio' 51, 1 tric ('tricadore') 91, 18 s. des-.
triga 3 s. prs. i. 'moram facere' 65, 6 s. des-.
trissar 'terere' 34, 10.
tristors 'tristitia' 56, 30.
tritz 'minutus' 53, 4.
tro Praep. C 79, 4 s. entro.
trobaires Subst. m. s. 68, 30; 83, 35 -bador obl. s. 69, 6 n. pl. 85, 38; 86, 4 -badors obl. pl. 77, 11; 82, 31, 37.
trobar 'invenire' 34, 16; 68, 18; 70, 1; 71, 8; 80, 2; 86, 14 trop, trob 1 s. prs. i. 6, 39 -ba 3 s. prs. i. 1, 3, 4 -bam 1 pl. prs. i. 86, 3 trobas B 2 pl. prs. i. 80, 19 -bz, -bs 2 s. prs. c. 53, 18 -be 3 s. prs. c. 69, 23 -bessen 3 pl. impf. c. 67, 31 -barai 1 s. f. 75, 7 -bara 3 s. f. 85, 25 -bares, -baretz 2 pl. f. 68, 5, 30; 74, 3, 8; 80, 1; 85, 1 -bat p. prt. 67, 9.
trobars Subst. inf. 68, 32 -bar 67, 1, 6, 11; 68, 17; 69, 45.
trolhar 'in torculari premere' 34, 22 -ha 3 s. prs. i. 64, 16.
trolhz 'torcular' 54, 35.
trombar 'tubas sonare' 34, 18.
tronar 'tonare' 34, 12.
trons 'hebetatus' 55, 44.
trossa 'sarcina' 66, 6.
trossar 'post se malam ligare, sarcinam l-' 34, 21 -ssa 3 s. prs. i. 66, 7 s. de-.
trotar 'trotare' 34, 20 -taz 2 pl. prs. i. 13, 25 -ten 3 pl. prs. c. 13, 27.
trotiers 'cursor' 48, 2.
trotz 'inter passum et cursum' 58, 12.
trufar 'verba vana (varia) dicere vel facere' 34, 24.
truans 'trutanus' 42, 18 s. entruandir.
trumbar, tro- 'tubis ereis sonare' 28, 28.
tu Pron. 'tu' 5, 32; 9, 3, 6, 10, 26; 39, 35; 72, 10; 82, 42 te obl. 9, 40; 16, 16; 38, 8.
ubri, ucaison s. obrir, ochaison, hueimais.
ucar 'voce sine verbis aliquem vocare' 35, 6 ucs 2 s. prs. c. 58, 41.
ucs 1) Endung 58, 39 2) ucs, uics 'clamor sine verbis' 58, 40.
udolar 'ululare' 35, 4.
ueimais s. hueimais.
uf Endung 58, 23.
uffana ('simplicita o verdezza de senno') 91, 32.
uffaniers ('homo vaniglorioso') 91, 37.
uis, uls, ula Endungen 58, 30; 63, 39; 22, 32.
ultima C 25, 21.
umas 'humanus' 45, 32.
umbralhz 'umbraculum' 41, 17 s. enumbrar.
umors 'humor' 56, 15.
ums estreit 58, 37.
upar 'upare' 35, 5.
ura larg, estreit 60, 40, 10.
urcs, urs Endungen 59, 17, 1.
urtar 'frontem contra frontem ponere' 35, 10.
us 1) Endung 59, 44 2) 'unus' 59, 46; 60, 1 uns B, us C 68, 46; 70, 14; 71, 42; 78, 45 un obl. s. m. 2, 3; 39, 24; 68, 24; 69, 32; 84, 12; 85, 14 una s. f. 16, 33; 69, 29; 76, 17; 79, 6; 82, 28; 84, 10, 43; 87, 1 las unas pl. f. 39, 36; 71, 25; 72, 19; 76, 29 s. alcun, cascus, negus 3) 'usus' 8, 38; 60, 3; 74, 37; 77, 32, 39; 78, 1; 85, 41 4) 'hostium' 60, 2.
usar 'usitare' 35, 12; 85, 35.
usclar 'pilos comburere vel cixolare' 35, 8.
usquecs 'unus quisque' 45, 31.
utz Endung 59, 22.
vabors, vapors 'vapor' 56, 14.
vacs 'vacuus' 40, 24.
vairar 'variare' 34, 30 variar 86, 19 vaira 3 s. prs. i. 65, 31 varion 3 pl. prs. i. 80, 44.
valeires B voleires C subst. n. s. 80, 27.
valens Adj. 5, 6, 9; 6, 27 -len obl. s. m. 84, 12.
valer 'valere' 35, 31 val 3 s. prs. i. 70, 30, 33 -ha 3 s. prs. c. 63, 21 -gra o -ria 1 s. cond. 15, 1 s. sivals.
validor ('homo valevole') 91, 36.
valors 'valor' 56, 13; obl. pl. 69, 11.
valvassor n. pl. 68, 15.
valz 'vallis' 41, 6 s. antre-, aval.
vanturar, vantar 'jactare se' 34, 28.
varar 'navem in pelago mittere' 34, 31.
vars 'varius' 43, 30.
vas 1) 'tumulus' 7, 8; 45, 10; 77, 30 2) 'vanus' 45, 36 3) Praep. 84, 15; 86, 42 ('verso') 91, 31.
vassalatge ('ardir, a vassalagio') 91, 29.
veçer vecher A vezer AC 'videre' 15, 35; 24, 20; 36, 17 vei 1 s. prs. i. 2, 46; 9, 16; 67, 14; 74, 42; 83, 11, 13; 84, 22 ve 87, 36 vez 2 s. prs. i. 84, 3 ve 3 s. prs. i. 84, 4 veectz C 2 pl. prs. i. 38, 8 vi, vic 1. 3 s. prt. 82, 34; 85, 14, 16 vist p. prt. 24, 22; 67, 4.
vedar 'vetare' 34, 35.
a la vegada 'aliquando' 38, 37 a la vigada C 20, 12 a la vengada A 16, 14.
veirolhs, verolhz 'vectes ostii' 55, 4.
vehtz 'veretrum' 50, 16.
vela 'velum' 62, 29.
velha s. vielhz.
velhar 'vigilare' 34, 36 -ha 3 s. prs. i. 63, 44 -hz 2 s. prs. c. 46, 43 s. de-, re-.
vellzir, velzir 'vilescere' 37, 44.
venals 'venalis' 40, 16.
vencher, vencer 'vincere' 35, 8 vens 3 s. prs. i. 47, 18 venz, ventz 84, 45 venquet 3 s. prt. 22, 5.
vendre 'vendere' 35, 26 -det 3 s. prt. 22, 14 s. re-.
vengar, -giar vel -jar 'vindicare' 34, 42.
venials 'venialis' 40, 31.
venir 'venire, derivari' 37, 36 -n 3 s. prs. i. 1, 20, 22; 38, 17, 20 -nc 3 s. prt. 21, 43 -ngra o -nria 1 s. cond. 15, 5 -ngutz p. prt. 2, 10, 42; 9, 15, 17; 74, 37 -nguz A 1, 18 C 6, 34 -nguth A 9, 21; 59, 30 -ngut n. pl. m. 74, 42 s. a-, co-, re-, so- deveneires.
venirs subst. 78, 23.
ventalha 'pars lorice que ponitur ante faciem' 63, 33.
ventar 'ad ventum exponere' 34, 34.
ventrelhz 'ventriculum vel stomachus' 46, 45.
verbes A -bs C 'verbum' 10, 38; 25, 40; 38, 9; 71, 18 -be obl. s. 1, 18; 17, 4; 38, 5; 39, 21 -b 78, 19 -bi C 82, 19, 30; -be A -b C n. pl. 11, 36; 13, 36; 19, 22; 28, 1; 86, 10 -bi C 11, 24 -bes 11, 2; 27, 33 -bs 81, 9 s. ad-.
verbals Adj. obl. pl. m. 80, 22.
verçiers 'viridarium' 49, 6.
verdeiar 'virescere' 34, 44.
verdors 'viror' 56, 16.
vergar 'virgas facere' 35, 1.
verges Adj. 73, 7, 9.
vergoigna Subst. s. 69, 3, 46.
vergonhar 'erubescere' 34, 37.
vermelhz 'rubicundus' 46, 32 -ha f. 63, 40.
verms 'vermis' 49, 12.
verns 'arbor quidam' 49, 3.
vernhissar, -niar 'vernicare, arma prout picturas illustrare' 34, 38.
verolha 3 s. prs. i. 'vecte firmare' 64, 27.
verps 'lupus' 49, 9.
vers 1) 'ver' 48, 15 2) 'versus' 6, 43; 48, 14; 77, 33 s. ad-, con-, en-, per-, re-, tra-, devertucs 3) 'verum' 48, 42 vera f. 61, 21 -amen Adv. 38, 6, 11; 39, 5.
versificar, versifiar 'versificare, -ri' 34, 45.
vertz 'viridis' 49, 32.
vescons 'vicecomes' 2, 35 -ms 55, 15; 80, 8 -nte, -mte obl. s., n. pl. 68, 14; 80, 13 -ntes obl. pl. 80, 17.
vescomtals 'ad vicecomitem 40, 15.
vespertinar 'in vespere parum gustare' 34, 40.
vestir 'vestire' 37, 41 -titz p. prt. 53, 24 s. des-, en-, re-.
vetz 1) 'vicium' 50, 31 2) 'vicis' 50, 32 vez, ves 'vice' 2, 37 ves ('fiata o volta') 91, 34 maintas vetz C 68, 37 totas ves C 11, 16.
veus me, vos 'ecce' 39, 2.
vezis Subst. 75, 32 vezinas Adj. pl. f. 70, 10.
totavia Adv. 82, 17 s. des-, enviar.
vianans 'peregrinus' 42, 16.
vidals 'vitalis' 40, 23.
vielhz 'senex' 46, 27 velha 'veterana' 64, 24.
vila 'villa' 62, 37.
vilas 'vilicus vel indoctus' 45, 24 -ans 68, 15 -an 85, 46; 86, 6 -a 86, 2 s. envillanir.
vils Adj. 71, 46; 72, 32; 77, 29; 78, 35.
vims 'vimen' 51, 37.
viola 'viola' 63, 16.
violiers 'violetum' 49, 18.
virar 'volvere' 35, 3; 41, 4; 91, 28 -ra 3 s. prs. i. 61, 22 s. re-.
vis 1) 'vinum' 52, 42 vin obl. s. 11, 10; 70, 41 s. avinaçar 2) 'visus, facies' 8, 19; 52, 43.
visibil Adj. s. f. 72, 12 s. non-.
visitar 'visitare' 35, 2.
viular, violar 'vielare' 28, 19 -la 3 s. prs. i. 13, 16.
viure 'vivere' 11, 45; 15, 18; 35, 7.
vius 'vivus' 53, 38.
vocatius 'vocativus' 2, 39; 3, 31; 74, 17; 76, 14 -iu obl. s. 6, 29; 73, 31; 76, 19; 78, 38 n. pl. 74, 46; 75, 1, 4, 24 -ius obl. pl. 75, 11.
vohtz, vohz 'vacuus' 55, 15 voitz, voihtz 55, 24.
vola 3 s. prs. i. 'volare' 63, 17 vols 2 s. prs. c. 54, 22, 26.
volaires C Subst. n. s. 80, 24 -ador obl. s. 80, 35 -adors obl. pl. 80, 40.
volbs 'vulpis' 53, 31.
volenters 'libenter' 14, 22.
voler 'velle' 14, 32; 35, 28 voilh A 1 s. prs. i. 4, 2; 5, 30; 11, 19 vuell B voil C 4, 10; 16, 36; 76, 16; 78, 10 voill B 67, 6 vuoil B 85, 44 vuel B 77, 25 vueill B 69, 28 vol C 4, 37 vueil C 70, 25 vols 2 s. prs. i. 54, 22, 25 voles C 16, 36 vol 3 s. prs. i. 3, 14, 20, 22; 4, 9; 69, 1; 70, 1; 71, 8; 86, 2; 87, 1 volen A 3 pl. prs. i. 3, 21, 22 volon 3, 25; 5, 36; 10, 27; 68, 18; 69, 8 volun C 3, 29; A 6, 9 volc 3 s. prt. 22, 46 volia 3 s. impf. i. 73, 32; 78, 2, 21, 39 volha A voillia C 3 s. prs. c. 16, 1; 18, 26; 20, 25; 64, 7 vuelha B 86, 13 vuella B 71, 3 vola A 19, 11 vollam, voilliaz C 1. 2 pl. prs. c. 26, 22 volgues 3 s. impf. c. 14, 9; 25, 39 volra 3 s. f. 74, 38; 85, 23 volran 3 pl. f. 67, 10 volria, volgra cond. 11, 12; 14, 38—41; 69, 26.
volontos, boluntos Adj. 77, 28.
vols 1) 'voluntas' 54, 22 vol obl. s. 18, 3, 13, 35 2) 3 s. prt. 'volvere' 23, 8; 54, 22, 27 voutz p. prt. 57, 27 s. revols.
volz 'ymago ligni' 54, 24 voutz 57, 39.
vorms 57, 10.
vos Pron. 'vos' 9, 42; 26, 15; 75, 44; 80, 20 obl. 73, 36; 76, 1, 16; 86, 8. Lehnt sich einigemal an: araus, eraus 75, 43; 76, 10, 23; 79, 16; 86, 9 (Aber ara vos B 81, 23; 82, 3) nous C 85, 26; B 67, 13 (C non vos) queus C 6, 41 (Aber qieu vos 68, 8; 70, 8; 71, 23; 86, 17 qe vos 81, 44 ieu vos 73, 27; 74, 6; 75, 35; 85, 19 dirai vos 68, 38; 77, 10; 85, 8 per so vos 82, 26 autressi vos 68, 1).
vostre 'vester' 5, 35; 9, 12, 27; 75, 33; 78, 33 -ra f. 81, 41.
vouals ('piu che cativo') 91, 35.
voutitz 'volubilis' 53, 17.
vulgars 'vulgare' 2, 5 -ar obl. s. 1, 4; 6, 39; 11, 33; 16, 46; 19, 20.
yverns 'iems' 49, 44 s. ivernals.
zai AB sai C Adv. loci 39, 12.
zo AC 'hoc' 3, 2; so B 69, 13 zo es 'videlicet' 1, 5; 2, 36; 3, 26; 77, 12 so es B 75, 17; 80, 31 (s. saber); a zo 11, 18 en so B 87, 24 per zo 5, 13; 9, 13, 22; 75, 6 per ço A 1, 8 percho C 23, 23 percho 38, 18 per so B 72, 35 (s. per, aicho).
zoira 'vetus canis' 66, 2.
zocs 'per ligneus propter lutum' 54, 14.
zucs 'testa capitis' 58, 14.


Marburg. Universitäts-Buchdruckerei. (R. Friedrich).