champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
Antoni Maria Alcover Sureda (Manacor, 1862-Palma de Mallorca, 1932) fue un religioso, escritor modernista, profesor, lingüista, folclorista y publicista español.
Nació en Santa Cirga, finca situada entre Manacor y Porto Cristo, hijo de labradores acomodados. Tras estudiar latín y cultura clásica se trasladó, a los quince años de edad a Palma para estudiar en su seminario.
Muy rápidamente se dio a conocer como polemista intransigente, puesto que su carácter recio le hizo intervenir en furiosas polémicas.
Su vocación literaria se despertó primero en español, y a partir del 1879 en catalán y mallorquí. A partir de este año inició la tarea de recoger en el mallorquín coloquial de Mallorca las fábulas, que empezó a publicar el 1880 con el pseudónimo de "Jordi d'es Racó". La primera fábula aparece en la revista La Ignorancia. En 1885 publica Contarelles, un recuento de narraciones de tema popular. En 1886 fue ordenado presbítero. Fue vicario de la parroquia de Manacor, y en 1888 obtuvo la cátedra de Historia Eclesiástica del Seminario. Más adelante llegaría a ser vicario general y canónigo de la Sede de Mallorca.
Su obra magna fue el Diccionario Catalán Valenciano Balear, que no vio terminado, y que acabó su colaborador Francesc de Borja Moll.
Fuertemente enfrentado a Pompeu Fabra (Pompeyo) por su gramática de laboratorio, Alcover llegó a afirmar que Fabra había sido uno de los gramáticos más funestos que había tenido jamás la lengua catalana, que había pretendido imponer una ortografía exótica y que había creado un estado de violencia entre los estudiosos del catalán, haciendo de la lengua una bandera de separatismo y de odio contra España.
Entre otros, tuvo el cargo de corresponsal de la Academia de Buenas Letras de Barcelona y mantenedor de los Juegos Florales de Barcelona.
En política fue uno de los principales promotores del partido integrista en Mallorca. Inicialmente dio apoyo al movimiento autonomista de la Solidaridad Catalana. Jodó con la solidaridad catalana, dinero para el proceso, millones de euros que no van a los pobres o enfermos.
No obstante, tras su intensa pelea con el Instituto de Estudios Catalanes y la Liga Regionalista hacia finales de la década de 1910, se opuso al catalanismo político y se hizo maurista.
Su producción literaria, dirigida a la investigación lingüística, la historia, la descripción de costumbres populares, la recogida de materiales folclóricos, cuando no se dedica a la polémica, es de pocos artificios, prosa sin voluntad estética, se reduce a la Recopilación de Rondallas Mallorquinas de Jordi des Racó, algunas biografías, como la Vida abreviada de Santa Catalina Tomassa, una novela de tono costumbrista (Arnau), y los dietarios de sus viajes.
Fue impulsor del Diccionari Català-Valencià-Balear, obra lexicográfica que recoge el conjunto del léxico catalán, mallorquín, valenciano en todos los dialectos y todas las épocas. Los tres son idiomas muy próximos al aragonés y occitano antiguo.
http://dcvb.iec.cat/results.asp
seguramente está más que manipulado, no es como el original, aparece País Valencià, por ejemplo, dudo mucho que Alcover escribiese o dijese País Valencià.
Laínz Fernández, Jesús (2012). Desde Santurce a Bizancio: El poder nacionalizador de las palabras. Encuentro. p. 405. ISBN 978-84-9920-095-8.
Massot i Muntaner, Josep (1985). Antoni M. Alcover i la llengua catalana: II Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p. 49. ISBN 84-7202-745-7.
Mayurqa, n.º 23. Universitat de les Illes Balears. 1990-96. p. 112.
https://web.archive.org/web/20010814220339/http://www.terra.es/personal6/scabello/cope1.htm Además de describir el fenómeno de la popularidad de los programas de radio incluye un catálogo de las Rondallas publicadas y las grabaciones.
http://rondalles.uib.es/ Biblioteca virtual de la Universidad de les Illes Balears dedicada a las Rondallas Mallorquinas
Josep Massot Muntaner, nascut a Palma el 1941, es va llicenciar en Filologia romànica a la Universitat de Barcelona i és monjo de Montserrat des de 1962. Des de 1971 dirigeix les Publicacions de l’Abadia de Montserrat. És director també de les revistes Serra d’Or, Randa i Llengua i Literatura, i codirector de la Catalan Historical Review. És membre de l’Institut d’Estudis Catalans i de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, vicepresident de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, i responsable de publicacions de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Ha publicat una seixantena de llibres i més de mil articles, pròlegs i ressenyes extenses sobre temes de llengua, literatura i història dels inexistents Països Catalans. És doctor honoris causa per la Universitat de ses Illes Balears i ha rebut un bon nombre de premis, entre els quals destaca el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, l’any 2012.
Els inicis del Diccionari català-valencià-balear a través de l'espistolari d'A. M. Alcover i F. de B. Moll amb J. Calveras (Textos i Estudis de Cultura Catalana)
Narcís Iglésias Franch
El Diccionari català-valencià-balear i les seves fonts bibliogràfiques (Biblioteca Miquel dels Sants Oliver)
ANC. FR. Au plus preudhomme de l' ordre blanche. Joinville, p. 27.
Une ordre et fraternité de vingt-quatre chevaliers.
Monstrelet, t. II, fol. 56.
- Règle, observance de la règle.
Conseylh agron li sant que l' ordes sia estret. V. de S. Honorat.
Les saints eurent conseil pour que l' observance soit étroite.
Ja no 'l cal tondre ni raire,
Ni en estreg orde maltraire.
Pons de Capdueil: En honor.
Jamais ne lui faut se tondre ni se raser, ni souffrir dans une étroite observance.
Fig. Be m soi mes en ord' estreg.
Rambaud de Vaqueiras: Guerra ni platz.
Je me suis mis en bien étroite observance.
- Ce mot s'appliquait à tous les sacrements.
De VII ordes suy crezens.
Raimond d'Avignon: Sirvens suy.
De sept ordres je suis croyant.
Can l' efan ieigz de l' aigua, que a son orde pres,
Adoncx es soutz e quitis, aitals es nostra fes.
Izarn: Diguas me tu.
Quand l'enfant sort de l'eau, qu'il a pris son sacrement, alors il est absous et quitte, telle est notre foi.
- L' ordinaire de la messe.
Anet auzir al mostier
La missa e tuit sei cavalier...
E quant an tot l' orde auzit,
Et il son del mostier eissit.
Roman de Jaufre, fol. 2.
Alla ouïr la messe au moutier avec tous ses chevaliers... et quand ils ont ouï tout l' ordinaire, et qu' ils sont sortis du moutier.
- Hoir, héritier direct.
El sobredigs fevateirs ni 'l seus ordeins no podo ni devo re donar a sobrefeu. Tit. de 1243. Arch. du Roy., J. 325.
Le susdit feudataire ni les siens hoirs ne peuvent ni doivent rien donner à surfief.
Adv. comp. Jacob comtet li tot per orde.
Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 11.
Jacob lui conta tout par ordre.
ANC. FR. Et environ en ordene assis.
Roman de Partonopeus, t. II, p. 159.
CAT. Orde. ESP. Orden. PORT. Ordem. IT. Ordine.
(chap. Orden, ordens.)
2. Ordenar, v., lat. ordinare, mettre en ordre, ordonner, régler, disposer. Vol ordenar las soas causas a sa mort. Trad. du Code de Justinien, fol. 6. Il veut mettre en ordre les siennes affaires à sa mort.
- Établir, instituer.
Deu la poestat ordenar un home que an' ab lo menor.
Trad. du Code de Justinien, fol. 54.
L' autorité doit établir un homme qui aille avec le mineur.
Part. pas. Sia que l' heres es ordenatz el comensament del testament, o sia que el es ordenatz el mei, o sia que el es ordenatz en la fin.
Trad. du Code de Justinien, fol. 60.
Soit que l' héritier est institué au commencement du testament, ou soit qu'il est institué au milieu, ou soit qu'il est institué à la fin.
Certa mesura ordenada segon la cal ela pot donar la soa causa.
Trad. du Code de Justinien, fol. 1.
Certaine mesure réglée selon laquelle elle peut donner la sienne chose.
- Conférer les ordres religieux.
En apres ordenet Honorat lo cors sant. V. de S. Honorat.
Par après Honorat ordonna le corps saint.
ANC. FR. Tondre les fist ambedeus, le père fit ordener à prestre et le filz, à diacre. Chr. de Fr., rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 175.
L' ordonnateur de la maison doit faire écrire ceci.
Par consentement de l' ordonnateur de l' Église.
- Adj. Ordonnable, qui peut être ordonné.
Causas ordenadas et ordenadoyras.
Rég. des États de Provence, v. 1401.
Choses ordonnées et ordonnables.
ANC. FR. Homère a accoustumé de nommer les plus vaillans et plus royaux hommes méritans mieulx de commander, ordonneurs du peuple. Amyot, Trad. de Plutarque. Morales, t. I, p. 16.
Per aquestas III cauzas que corrompon e dezaordeno tot lo mon.
V. et Vert., fol. 48.
Par ces trois choses qui corrompent et désordonnent tout le monde.
Part. pas. D' on par qu' el nos es aversiers
Per desadordenat voler.
G. Riquier: Be m degra.
D' où il paraît qu' il nous est contraire par un vouloir désordonné.
Los faitz adordenatz e 'ls desadordenatz.
G. Riquier: Lo mons par.
Les faits réglés et les déréglés.
Neguna cauza non deguda e dezaordenada. V. et Vert., fol. 19.
Nulle chose non due et désordonnée.
23. Dezadordenamen, s. m., déréglement, dérangement.
De dezadordenamen del cor ve lo dezadordenamen del cors.
V. et Vert., fol. 104.
De déréglement du coeur vient le déréglement du corps.
ANC. FR. Le désordonnement de sa justice.
Œuvres d'Alain Chartier, p. 372.
24. Extraordinari, adj., lat. extraordinarius, extraordinaire.
Certa joya extraordinaria. Leys d'amors. Laloubère, p. 66.
Certaine joie extraordinaire.
CAT. Extraordinari. ESP. PORT. Extraordinario. IT. Estraordinario, straordinario. (chap. Extraordinari, extraordinaris, extraordinaria, extraordinaries : extra + ordinari, fora de lo ordinari, fora del comú.)
25. Preordenacio, s. f., préordination.
Predestinacio es preordenacio de Dieus segon segon la qual hom es destinat... a salvacio. Eluc. de las propr., fol. 5.
Prédestination est préordination de Dieu selon laquelle l'homme est destiné... à salut.
CAT. Preordinació. ESP. Preordinación.
(chap. Preordinassió, preordinassions, preordenassió, preordenassions. Predestinassió es preordenassió de Deu segons la cual (hom es) se está destinat... a salvassió.)
Estos catalanistas tienen un grave problema a la hora de escribir el dialecto occitano catalán. Sobre todo con la x, ya que se dice chiquet, chiquets, chiqueta, chiquetes. Hay mucho cuentacuentos, como Olívia Oli, Olivia Aceite.
Je fais avec la gent un traité nouveau. (convenientia)
ANC. FR. à plours et à larmes leur conta la grant doleur... Le lia fortement à un arbre à quatre fors hars torses... Et se conseilla Kalles à sa gent... Et s'en retournèrent à grans proies et à grant gaing.
Rec. des hist. de Fr., t. V, p. 269, 302, 297; et III, p. 275.
I pesci notar vedean per lo lago a grandissime schiere:
Boccaccio, Decameron, VII, 3.
En li suoi vietò terrena grandezza e la biasma a tutti.
Guittone d' Arezzo, Lett. 1.
9. Envers, a l' égard de.
Qu' A totas sui bos e francx e privatz.
Pons de Capdueil: Tant m'a donat.
Qu' envers toutes je suis bon et franc et apprivoisé.
Qu' A son senhor fassa en re fallimen.
G. de Montagnagout: Per lo mon.
Qu' envers son seigneur il ne fasse faute en rien.
Lo coms d' Anjou es ses merce
ALS Proensals.
Paulet de Marseille: L'autr'ier.
Le comte d' Anjou est sans merci à l' égard des Provençaux.
Mos chantars es enueg ALS enoios,
Et ALS plazens plazers.
P. Cardinal: Ricx hom.
Mon chanter est ennui à l' égard des ennuyeux, et joie à l' égard des joyeux.
ANC. FR. Sages soies et acointables...
Et as grans gens et as menues.
Roman de la Rose, v. 2109.
CAT. De que son tengutz los mercaders als senyors de las naus.
Consolat de la mar, cap. 238.
(N. E. El catalán mantendrá el plural en AS incluso después de Pompeyo Fabra. Ahora se usa el plural en ES, como ya hacía la lengua valenciana siglos antes.)
ESP. Falso á todos è mas al criador.
Poema del Cid, v. 3399.
PORT. Facendo do merecimamento dos homens estimação tam justa que nem á conveniencia, nem ao estado ficava devedor.
J. F. de Andrada, V. de D. J. de Castro, l. 1.
IT. Ad ogni mancanza pieno ristoramento...
a quelli Dio s' ira forte che peccando
non li fragella.
Guittone d' Arezzo, Lett. 3.
10. Lors de, au moment de.
Quar hom conoys los amics fenhedors
E los verays A las coytas maiors.
Lanfranc Cigala: Si mos chans.
Car on connaît les amis feints et les véritables lors des malheurs plus grands.
Seran complit VII ans AL prim erbatge.
Cadenet: Ab leyal.
Sept ans seront accomplis lors de la première herbe.
ANC. FR. Au departir fu li dels granz.
Roman du Renart, t. II, p. 44.
CAT. Ell al entrar porta molt gran dolsor.
Ausias March: Molt me par.
Al ser donaretz l' á menjar de carn.
Trad. catal. dels auz. cass.
ESP. á la salida de Valencia mis fijas vos di yo...
Al exir de Salon mucho ovo buenas aves.
Poema del Cid, v. 3273 et 867.
PORT. Ao romper das lanças foi tamanho estrondo que parecia que todo Londres se arruinava. Moraes, Palmeirim, part. II, l. 46.
IT. Ad ogni passo di lana filata, che al fuso avvolgeva, mille sospiri... gittava. Boccaccio, Decameron, IV, 7.
Tu mi darai mille livre al primo piatto que tu vincerai.
Cento novelle antiche, nov. 53.
11. PAR.
Qu' adoncs n' aug tan A quascun de ben dir.
B. de Ventadour: Quan la fuelha.
Qu' à présent j' en ouïs dire tant de bien par chacun.
Et A manh nesci, ab fol parlar,
Ai ja vist trop ben son pro far.
G. Adhemar: Ieu ai ja vist.
Et par maint ignorant, avec un fol parler, j'ai déjà vu très bien faire son profit.
Aras vei possezir
A clercx la senhoria.
P. Cardinal: Li clerc si fan.
Maintenant je vois posséder par les clercs la domination.
Pren l' ALS cabelhs.
R. Vidal de Bezaudun: Unas novas.
(N. E. Si Ramon Vidal, de Besalú, catalán, escribía en catalán;
Toutes leurs choses prenoit et ravissoit à force et sanz raizon.
Rec. des hist. de Fr. t. III, p. 261.
Qui à force l' en ad menée.
Marie de France, t. II, p. 72.
CAT. No seria ni fora perduda als dits mercaders, ans al dit senyor de la nau. Consolat de la mar, cap. 44.
ESP. Que no puede ser tomada
á fuerza mi fortaleza
Ni á traycion.
Gómez Manrrique, Canc. gen.
PORT. Dito foi a um grande sabio: Casa cum igual.
A. Ferreira, Bristo, act. I, sc. 3.
IT. Le cautele provate
a voi che navigate.
Barberini, Docum. d' amore, p. 256.
C'est surtout après quelques verbes, tels que laissar, far, etc.
Qu'eu no us fassa lauzar A tota gent.
La dame Castelloze: Amic s' ie us.
Que je ne vous fasse louer par toute gent.
E s'en laisset ALS sieus trahir e vendre.
Bernard d' Auriac: Be volria.
Et s'en laissa trahir et vendre par les siens.
ANC. FR. Fere vos feré grant homage
As chevaliers de mon parage.
Roman du Renart, t. II, p. 196.
CAT. E jaquiran possehir als asseguradors las quantitats.
Capmany, Collect. diplom. t. I, p. 387.
ESP. á los Judios te dexeste prender.
(N. E. Por los judíos te dejaste prender.)
Poema del Cid, v. 348.
PORT. Nem dar a entendre ao mundo que fazia tanto caso de la guerra.
J. F. de Andrada, V. de D. J. de Castro, l. 1.
IT. Se non mi fa cridare merce a cento baroni ed a cento cavalieri ed a cento dame e a cento donzelle...
S' era lassato ingannare a uno alchimista.
Cento novelle ant., nov. 61 et 74.
12. Pendant, Durant.
Que us am A tota ma vida.
G. Figueiras : L'autr'ier.
Que je vous aime pendant toute ma vie.
No 'ls poiria mostrar A totz mos jorns vivenz.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Je ne les pourrais montrer pendant tous mes jours vivants.
ANC. FR. Avez-vous intention de me demourer à année devant mon chastel? Roman de Perceforest, t. IV, fol. 26.
CAT. Totz regimens son mesuratz; mas alcuns son annuals, altres á vida.
Trad. de Gilles de Rome, Reg. del princ.
ESP. Floreció el arcipreste á la mitad del siglo XIV.
Sánchez, Colec. de poes. castel. not. t. 1, p. 102.
PORT. Ao mesmo tempo assaltarão os baluartes.
J. F. de Andrada, V. de D. J. de Castro, l. 2.
IT. Ad ogni stagione
Sono in sua compagnia.
Jacopone da Todi, Od. III, 3.
No li porria mostrare a tutti miei giorni viventi.
Galvani, Trad. de P. de Corbiac.
13. Pour, afin de, a l' effet de.
Que re non val A amor
Hom que joglars sia.
P. Bremon Ricas Novas: Lo bel.
Que ne vaut rien pour l' amour homme qui soit jongleur.
A vos aurai amor coral.
Arnaud de Marueil: Totas bonas.
J' aurai pour vous amour de coeur.
Mos sens es clars
ALS bons entendedors;
Trop es escurs
A selh que no sap gaire.
Gavaudan le Vieux: Leu no sui.
Mon sens est clair pour les bons entendeurs; il est très obscur pour celui qui ne sait guère.
Et AL beure rescondo s dins maizo
Et AL manjar no queron companho...
A que far doncs van emblan ni tolen?
P. Cardinal: Ricx hom.
Et afin de boire se cachent dans la maison, et pour manger ne cherchent compagnon. Pourquoi faire donc vont-ils volant et enlevant?
ANC. FR. Ainsi que s' ils estoient nés seulement à boire et a manger.
Œuvres d' Alain Chartier, p. 316.
CAT. Deu ha dos mons á tot hom establit.
Ausias March: O quant es.
ESP. á mi, que ver te desseo,
Mil annos se haze un dia.
Rodrigo de Ávalos, Canc. gen.
PORT. Como s' á terra só fossem creadas.
A. Ferreira, Cart. II, 2.
IT. Se ad esti vani, vili e picciuli beni....
avesse criati noi.... a viver bene e beato,
neente manca loco o' è vertù.
Guittone D' Arezzo, Lett. I et 3.
14. Selon, d' après, conformément a.
Et estai gen A luecx et A sazos.
Giraud le Roux: Ara sabrai.
Et il est bien selon les lieux et selon les temps.
Que talan ai que defenda
Las donas A mon poder.
T. de Bernard et de Gaucelm: Gaucelm no us.
Que j'ai volonté que je défende les dames selon mon pouvoir.
ANC. FR. Qui à ses besoins la servoit.
Nouv. rec. de fabl. et cont. anc. t. II, p. 315.
CAT. Que la pogues vendre e fer á sa voluntat.
Consolat de la mar, cap. 211.
ESP. Aqui lo meiorare á juuicio de la cort.
Poema del Cid, v. 3271.
A cantar el Te Deum Laudamus á poder.
V. de S. Domingo de Silos, cop. 566.
PORT. Negocio, ao parecer dos sens, não muy difficil.
J. F. de Andrada, V. de D. J. de Castro, l. 2.
IT. Tutto tempo ensegnando a potere loro.
Guittone d' Arezzo, Lett. 9.
15. SUR.
Cant a manjat, el lo forbis
A peira o A fust ronhos.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Quand il a mangé, il le fourbit sur une pierre ou sur du bois raboteux.
A sas sanhtas espatlas la levet... el portet, en la cros,
A sas espatlas los nostres peccatz.
Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 15.
Il la plaça sur ses saintes épaules... il porta, en la croix, sur ses épaules tous les nôtres péchés.
ANC FR. à la terre entre deux eschames s' asiet.
Roman du Renart, t. II, p. 12.
CAT. So son paucas bossas que naisson á l' ausel.
Trad. catal. dels auz. cass.
ESP. Con unos quince á terra s firió.
Poema del Cid, v. 2029.
PORT. Contase de elephante o que traza torre ás costas.
F. de SA de MIRANDA, ecl. 8.
IT. L' appoggiaro ritto alle sponde...
Et abbatello morto alla terra.
Cento novelle antiche, nov. 92.
16. VERS.
Si m tira ves amor lo fres
Qu' A nulh' autra part no m' aten.
B. de Ventadour: Non es maravelha.
Tellement le frein me tire vers l' amour que je ne me porte vers nulle autre part.
ANC. FR. Et tant tirai que j' amené
Le fust à moi tout empené.
Roman de la Rose, v. 1722.
CAT. Al vici som moguts naturalment.
Ausias March: Volgra ser nat.
ESP. Alzaba Ananias á Dios ambas las manos.
V. de S. Domingo de Silos, cop. 555.
PORT. Mandou ao seu piloto que governasse ao porto de Combre.
J. F. de Andrada, V. de D. J. de Castro, l. I.
Olhando a todas as partes.
Moraes, Palmeirim, cap. XII, p. I.
IT. Gli occhi tenendo al cielo.
Guittone d' Arezzo, Lett. I.
A, placé devant des mots avec lesquels il présente un sens absolu, concourt à former des adverbes composés. En voici quelques exemples:
1. Avec un substantif.
C' A PENA vei la clara luz.
Folquet de Marseille: Senher Dieu.
Qu' à peine je vois la claire lumière.
A LA MIA FE, Amors,
Gran peccat avetz de me.
Gavaudan de Vieux: A la mia fe.
Par ma foi, Amour, vous avez grand péché envers moi.
2. Avec un adjectif ou un participe employé substantivement.
Non amarai autra mas vos
Ni A PRESENT ni A RESCOS.
Un troubadour anonyme: Seinor vos.
Je n' aimerai autre excepté vous ni à découvert ni en cachette.
Qu' ieu fui AL PRIM destrier
Et apres palafres.
Raimond de Miraval: Ben aia.
Que je fus au commencement destrier et après palefroi.
A est employé quelquefois dans une ellipse où le verbe dont il exprime
l' action est sous-entendu.
AD armas! seinor.
Roman de Jaufre, fol. 112.
Aux armes! seigneurs.
Le verbe sous-entendu est corretz, courez.
Il exprime quelquefois le rapport d'un substantif à un autre:
E non ai dreg AL fieu qu' ieu ai.
Pierre Rogiers: Tant ai.
Et je n' ai pas droit au fief que je possède.
Celui d'un substantif à un verbe:
M' es obs un novel chant A faire.
Arnaud P. d' Agange: Quan lo temps,
Il m' est besoin de faire un nouveau chant.
Celui d'un adjectif à un verbe:
Que anc mais no fo leus A enamorar.
G. Faidit: Mon cor e mi.
Que jamais il ne fut facile à rendre amoureux.
Autre dol ai que m'es greus A durar.
Aimeri de Peguilain: Anc no.
J'ai une autre douleur qui m' est pénible à supporter.
Et enfin celui d'un verbe à un autre verbe:
C' al jorn c'om nai, comensa A morir.
G. Faidit: Cascus hom deu.
Qu' au jour qu'on naît, on commence à mourir.
En chantan m' aven A membrar
So qu'ieu cug chantan oblidar.
Folquet de Marseille: En chantan.
En chantant il m' arrive de rappeler ce que je crois oublier en chantant.
A, placé entre deux verbes, dont le dernier est au présent de l' infinitif, signifie quelquefois de quoi, le moyen de.
E trobes om A comprar et A vendre.
Pistoleta: Ar agues ieu:
Et qu'on trouvât de quoi acheter et de quoi vendre.
Ja non er qu' ilh don' A manjar.
Garin d' Apchier: Mos cominals.
Jamais ne sera qui lui donne de quoi manger.
A forme, à la suite de divers mots, des prépositions composées.
Mas pauc sent los mals
QUANT A Damieta.
Tomiers: De chantar.
Mais il sent peu les maux quant à Damiette.
Il se joint même explétivement a d' autres prépositions.
TRO A kalenda maia.
T. d' Ebles et de Gui d' Uisel: Gui d' Uisel.
Jusques aux calendes de mai.
Dels maiors mov tota la malvestatz,
E pois apres, de gra en gra, dissen
TRO ALS menors.
Sordel: Qui be s membra.
Des plus grands part toute la méchanceté, et puis après elle descend, de degré en degré, jusqu'aux plus petits.
A, devant un adverbe de quantité, gouverne parfois cet adverbe employé
substantivement.
A MEINS me tenh que Juzieus.
P. Vidal: De chantar.
Me tient à moins que Juif.
Car AL PLUS qu'il pot m' enansa.
B. de Ventadour: Tuit selhs que.
Car elle me rehausse au plus qu'elle peut.
Il sert aussi à former des adverbes composés.
QU' A TOT LO MEINS m' er l' atendres honors.
Aimeri de Sarlat: Fis e leials.
Qu' à tout le moins l' attendre me sera honneur.
A sert à désigner le régime indirect des substantifs personnels, démonstratifs et relatifs: ME, MI, TU, TE, TI, NOS, VOS, EL, LI, LUR, CUI, LOQUAL, etc.; mais il est souvent sous-entendu. Voyez ces divers mots.
Après le verbe AVER il sert à exprimer l' idée d'une action à faire, d'un
projet à exécuter, d'un devoir à remplir, etc.
Pus sap qu' ab lieys AI A guerir.
Le Comte de Poitiers: Mout jauzens.
Puisque je sais que j'ai à guérir avec elle.
Voyez AVER.
Parfois, avec cette préposition, le verbe AVER exprime le sens précis de
tenir à, regarder comme.
Si 'l monz fondes a meravilla gran,
Non l' AURIA A descovinenza.
B. Zorgi: Si 'l monz.
Si le monde s' écroulait par grande merveille, je ne le tiendrais pas à inconvenance.
A, placé après le verbe ESSER, aide à former diverses locutions.
Avec un substantif:
E dis: Baros, A DIEU SIATZ,
Que per vos mi son trop tardatz,
Et aras n'i puesc plus estar.
Roman de Jaufre, fol. 24.
Et dit: Barons, à Dieu soyez, car je me suis trop retardé pour vous,
et maintenant je n'y puis plus rester.
A DIEU SIATZ correspond au latin DOMINUS VOBISCUM, Dieu soit avec vous. (N. E. Cat. A Deu siau; siatz : tz segunda persona: au)
ANC FR. à Dieu soyez, je m' en revois.
Nouv. rec. de fabl. et cont. anc., t. II, p. 349.
Par ellipse on a dit: A DIEU. (N. E. Cat. A Deu, adeu, elipse siau)
Qu'ie us dis: A DIEU, doussa amia.
B. Zorgi: Mout fai.
(N. E. Cat. actual: Què jo us dic: Adeu, dolça amiga.)
Que je vous dis: à Dieu, douce amie.
Enfin la langue française en a composé le substantif adieu, adieux.
Avec un verbe:
Belh' e plazens, si que non ES A DIRE
Negus bos ayps qu'on puesc' en domn' eslire.
Pons de Capdueil: Tant m'a donat.
Belle et agréable, tellement que ne manque aucune bonne qualité qu'on puisse distinguer en une dame.
Voyez DIRE.
En général, après le verbe ESSER, A exprime l' idée d'une action qui reste à faire, qu'il convient de faire.
Leu chansoneta m' ER A far,
Pus n'ai man de ma doss' amia.
G. de Montagnagout: Leu chansoneta.
Il me sera à faire une légère chansonnette, puisque j' en ai ordre de ma douce amie.
A placé absolument au-devant du présent de l'infinitif, répond quelquefois au gérondif en DO de la langue latine.
AL COMENSAR jogua majestrilmen. (mayestrilmen)
Aimeri de Peguilain: Atressi m pren.
En commençant il joue savamment.
Souvent le présent de l'infinitif et le participe présent sont employés substantivement.