- b) Teuladí morisc: ocell de l'espècie Passer montanus (val.); cast. gorrión serrano. (V. pardal || 1 c).
- c) Teuladí de canyar: ocell de l'espècie Emberiza schoeniclus (val.). (V. piula, art. 1, || 2 b).
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
Capítul VI.
De cóm Pedro Saputo va fé lo milagre de Alcolea.
Van arribá al poble en tot lo acompañamén de gen que traballabe a les fosses, seguinlos los carros de vitualles y ferramentes.
Li van fé gran festa los amics, que u eren tots, y mes, encara que en menos soroll les amigues, que com se sap eren dos prinsipalmen:
Eulalia, la de la caiguda, y la consabuda y desmadellada Tereseta, no tan viva y salerosa com aquella, pero entesa y fonda.
Estáe casada desde fée cuatre mesos, pensán que no voríe mes a Pedro Saputo y per doná gust als seus pares que la van achuchá mol; no en lo de Tardienta, sino en un mosso ben plantat de Bolea.
Ya se veu, lo novio tossut, lo pare sandio, la mare apretán lo morro, Pedro Saputo aussén mes de dos añs, y ella passá dels vin ¿qué habíe de passá? Pero ¡oh, cuán u va sentí al vore torná a Saputo! Poc li va faltá pera aburrí al home o feríl en sospeches; be que ere de bona pasta y mol passadó de raons, paganse de consevol.
Pedro Saputo en prudensia la va aná consolán, y animán, y poc a poc li va doná a entendre y la va persuadí de que la dona casada se podíe morí, pero no faltá al que deu al home, y tratanla en suavidat no demostranli desvío y severidat, y no irritán lo seu genio, la va fé prudenta y virtuosa, y va restituí al seu cor la pas, al seu pit la serenidat, y al seu semblán y trate la natural y acostumada apassibilidat.
Encara se va trobá en una novedat no esperada; un atra amiga en qui may haguere pensat; y va sé Rosa, la filla de sa padrina, a la que ell cridáe y va cridá sempre germaneta, sagala majíssima y que va vore que lo volíe en un atre amor del de abans. Pero ell en la mateixa familiaridat y inossensia que la tratabe la contentabe fassilmen. Encara no fée sis díes que habíe arribat, encara no habíe acabat sa mare de mirál, y de alegrás de vórel, encara no se cansaben los del poble de saludál, cuan se li presenten dos ricachons de Alcolea de Cinca diénli que veníen a demanali consell y trassa pera vendre un vi que sels apuntabe; perque ya entrat lo setembre y están les viñes carregades de fruit, no ñabíe mich ni esperansa de despachá lo vell. Los va preguntá cuán vi ñabíe, y li van di que sobre setse mil cantes. Y ¿qué me donaréu?, los va preguntá entonses. Y ells van contestá: la cuarta part de lo que valgue, segons se vengue.
- ¿Pot encara beures per vi y no per vinagre?
- Per ara encara es vi y no roín, perque encara escomense a tombás cap a agre.
- Pos doneume ixa cuarta part del seu valor en dos reals de plata, que es lo preu mes baix al que lo vendréu, y yo tos lo dono per venut. Si dudéu, si no se ven, o no tot, tos tornaré lo que sigue a prorrata.
- No tenim tantes perres.
- Pos busqueules: sense los meus dinés a la má no cal que me parléu mes del assunto. Se van conformá, van aná a per los dinés a Alcolea, los hi van portá y entregá a Pedro Saputo.
Entonses ell los va di...
- Pos ara anéu, y feume pregoná a Huesca, a Barbastro, a tot lo Semontano, a la Llitera y Ribagorsa, que Pedro Saputo saltará a les Ripes de Alcolea lo día de San Miquel: que los que vullguen vore lo milagre, acudixquen allá aquell día y no los costará mes que lo traball de eixecá la vista a mirál. ¿Qué dudéu?
- Pero... - Anéu, tos dic, o no ña res de lo dit y me quedo en estes perres. Ells, veénlo tan resolt, sen van aná dién:
- La seua alma a la seua palma; ell se compondrá; ell sap com u prometix. Natros vengam lo nostre vi, que aixó es lo que mos importe. Y sen van aná y van fé publicá lo dit pregó a tot arreu, y van esperá a vore en qué pararíe alló.
Són les Ripes de Alcolea una muralla natural mol altíssima, formada sobre lo Cinca, de uns montes plans que corren la seua ribera dreta dividinlo del riu Alcanadre, en lo que té confluensia una mica mes aball, tallats perpendicularmen per aquella part que sirá be un cuart de legua. A primera vista pareix que lo riu passare per lo peu an algún tems passat, y que esgarrapán lo monte se vinguere éste aball arrebatán les aigües la terra sorsida, y va quedá aquella maravilla als ulls del viaché a qui de llarg sorprén: vistoses tamé de prop per la seua eixecada y la variedat uniforme del seu magnífic fron, frontispissi, adornanles ademés a un ters de altura les hermoses faixes del Arco Iris o arc de san Martí, que de lluñ no se veuen.
Allí críen, viuen, canten, piulen y revolotegen continuamen muixons de mil espessies, tots a la vegada y segons lo instinto de cada un, trobanse desde l'águila o áliga hasta lo vilero, pardal, los ciquilines en los coloms, y los mes contraris y que menos t' esperaríes trobát allí solen avindres. Y desde dal habíe de saltá Pedro Saputo, que, sert ere salt digne de vores. Perque encara que propiamen parlán no ere saltá, sino dixás caure, pero estáe lo chiste a que no pensabe fes mal, y així u creíe y esperabe la gen.
La vespra de san Miguel se va omplí lo poble de forastés, y encara que haguere sigut mes gran tamé, pos sen van eissí al campo y lo van aná collán de ases, burros, mules, tendes y persones de totes les edats y condissions, ñabén qui va fe pujá lo número a coranta mil almes, despoblades casi les siudats, viles, llocs y aldees desde Ayerbe a Albelda, y desde Bujaraloz a les valls dels Pirineus.
Tamé va arribá Pedro Saputo, sen gran la curiosidat de vórel, y se va hospedá a casa del mes ric y al que mes li importabe lo milagre per sé lo que mes vi teníe.
Va eixí lo sol lo día de San Miquial, se va di una missa al peu de les Ripes, que van escoltá les multituts com van pugué, y se van quedá tots en gran expectassió de aquell salt o vol que ni se habíe vist als siglos passats ni se habíe de vore als que vindríen; cuan allá a les onse del matí va eixí Pedro Saputo y va di fenlo pregoná per lo campo, que lo siñó mossen li habíe fet presén que perillán la seua vida a la proba que anáe a fé, no podíe a fuer de cristiano dixá de confessás y combregá; y que per tan no podíe saltá aquell día perque teníe que preparás.
Per al siguién va fé di y pregoná que lo siñó mossen volíe que la confessió fore general, y que un home del món no podíe fé lo examen de consiensia mentres se fregix un ou com una monja que se confesse totes les semanes y va entrá al convén abans de mudá les dens. Y aquella nit va preguntá al seu huésped com anáe lo despach del vi.
- En un día mes, li va contestá, se venen hasta les solades y se les haurán de trascolá perque no ñaurá datra cosa. Pos eixe día, va di ell, ya lo tenim guañat. Manéu pregoná que demá a les dos de la tarde sirá lo salt y la satisfacsió de tots.
Va passá la nit, va vindre lo día, va arribá la hora, y Pedro Saputo va pujá a les Ripes, voltanles per la part nort; se va presentá a la mes alta y en gran veu va preguntá a la caterva:
- ¿Conque saltaré de esta ripa?
- Sí, van contestá tots, ressonán lo crit un cuart de hora per les mateixes ripes y la vall del riu. Y ya del susto, ya de la imaginassió van malparí sing dones, una faenada per als homens y allegats.
¿Per qué hi anáen si habíen de assustás?, dirá algún; y yo li contesto, que hi van aná perque en no anáy se hagueren mort de dessich; y mes val malparí que morís. Va torná a dils Pedro Saputo:
- Miréu que no ñague entre vatres qui u contradigue, perque un sol que ñague que digue que no, ya no puc saltá. Y van contestá:
- ¡Sí!, ¡sí!, ¡sí!, en un crit general y tots a una. Y va di ell entonses:
- Pos allá vach... ¡allá vach!... ¡que vach!... que salto... (fen grans brassillades y ademans), pero per si acás y perque aquí ña un que diu que no, ahí va lo meu gabán, miréu cóm vole. Y al mateix tems lo va aviá en forsa, y va arrencá a corre cap al monasteri de Sijena, Sigena o Sixena, aon ñabíe inmunidat y salvaguarda, y va dixá an aquella caterva de gen mes creguda y veleta encara que los del seu poble, miranse los uns als atres y medinse los nassos que a tots se 'ls van quedá tan llargs com va sé lo vol del gabán; mentres lo seu amo se moríe de rissa, encara corrén talons al cul cap a port segú. Pero no se van ofendre de la burla; los va caure en grassia, y sen van entorná mol contens a les seues cases.
A los vuit díes va eixí del monasteri cap al seu poble, después de habé pintat alguns cuadros famosos, y va di an alguns amics, que de bona gana se haguere dixat encantá entre aquelles monges, perque fora del gutibambismo de la orden y de les seues families, eren de conversa fássil, amables algunes de elles, admitíen visites particulás, y no se arrugaben en lo mojigatismo y escrupols que tan empalagaben a datres. Desde lo primé día va tindre amigues, desde lo segón, amans, los demés, favors a dos mans, y lo radé lo teu goch a un pou, perque va di que sen volíe aná, y no lo van pugué detindre en rogs, llágrimes, afalagamens ni tendreses; y aixó que en ell no se verificabe lo dit: amor de monja y pet de flare, tot es aire, y sol un día mes les va consedí, senne nou los que va está entre elles.
Pasca, Pascha, Pasqua, s. f., lat. Pascha, Pâque.
Pascha, en ebroyt, vol dire... passagge. Eluc. de las propr., fol. 129.
(chap. Pascua, en hebreu, vol di... passache o passaje, pas.)
Pâque, en hébreu, veut dire... passage.
Davan lo jorn festival de Pasca. Frag. de trad. de la Passion.
Avant le jour solennel de Pâque.
La vespra de Paschas se mogron ans del dia. Guillaume de Tudela.
Le soir (la nuit) de Pâque ils se murent avant le jour.
Fig. Gran desirier ai dezirada penre aquesta Pascha ab vos.
V. et Vert., fol. 51.
Grand désir j'ai de prendre cette pâque désirée avec vous.
Prov. Cre far Pasca o Nadal
Quant son XX dinz son ostal.
Bertrand de la Tour: Mauret.
Croit faire Pâque ou Noël quand ils sont vingt dans son hôtel.
- Loc. Servant à désigner le printemps.
Atressi chan quan l' ivers es vengutz
Cum faz l' estatz ni la Pasca floria.
P. Vidal ou P. Guillem: No m fai chantar.
Pareillement je chante quand l'hiver est venu comme je fais (dans) l'été et (à) la pâque fleurie.
CAT. ANC. Pasca. CAT. MOD. Pasqua (plural Pasquas). ESP. Pascua. PORT. Pascoa. IT. Pasqua. (chap. Pascua, Pascues.)
2. Pascal, adj., lat. paschalis, pascal.
Cant Dieus comandet ad aquels que sacrificarian l' anhell pascal que senchesson be lurs loms. V. et Vert., fol. 97.
Quand Dieu commanda à ceux qui sacrifieraient l'agneau pascal qu'ils ceignissent bien leurs reins.
Lo jorn paschal es dia de gauch. Eluc. de las propr., fol. 128.
(chap. Lo día pascual (de Pascua) es día de goch.)
Le jour pascal est jour de joie.
CAT. Pasqual. ESP. Pascual. PORT. Pascal, pascoal. IT. Pasquale.
(chap. pascual, pascuals; noms propis: Pascual, Pascuala.)
Pasmar, Palmar, v., du grec *gr, pâmer, se pâmer.
Aissi pasmei qan vos vi dels oills rire.
G. Faidit: Mon cor. Var.
Ainsi je pâmai quand je vous vis des yeux sourire.
Si que no s poc tener que non pasmes de dolor. V. de Bertrand de Born.
De sorte qu'il ne se put tenir qu'il ne pâmât de douleur.
Part. pas. Vos caires pasmada.
T. de Montant et d'une Dame: Ieu venc.
Vous tomberez pâmée.
A sos pes s' es palmada sus los marbres listratz.
Roman de Fierabras, v. 2990.
A ses pieds s'est pâmée sur les marbres jaspés.
ANC. FR. Qu'elle quéy pausmée desus le pavement.
Poëme d'Hugues Capet, fol. 20.
CAT. ESP. PORT. Pasmar. (chap. Pasmá, pasmás: yo me pasmo, pasmes, pasme, pasmem o pasmam, pasméu o pasmáu, pasmen; pasmat, pasmats, pasmada, pasmades.)
2. Pasmazon, s. f., pamoison.
Quant el revenc de pasmazon, el crida e dis, en ploran.
V. de Bertrand de Born.
Quand il revint de pamoison, il crie et dit, en pleurant.
3. Espalmar, v., pâmer.
Doncx s' espalma lo rey sus lo col del destrier,
Floripar s' espalmet, que tant a grans beutatz;
Gui, l'anet redressar, sos novels maridatz.
Roman de Fierabras, v. 3898 et 2819.
Alors le roi se pâme sur le cou du destrier.
Floripar, qui a de tant grandes beautés, se pâma; Guy, son nouveau marié, alla la relever.
ANC. ESP. PORT. Espasmar. IT. Spasimare.
4. Plasmar, v., pâmer.
Ieu no puesc la pena durar,
De tal dolor mi fai plasmar.
B. de Ventadour: Quan lo.
Je ne puis endurer la souffrance, de telle douleur elle me fait pâmer.
Aissi plasmei quan vos vi dels oills rire.
G. Faidit: Mon cor. Var.
Ainsi je pâmai quand je vous vis des yeux sourire.
Part. pas. Mi lais soven plasmat el sol chazer.
G. Faidit: Molt mi.
Je me laisse souvent tomber pâmé au sol.
Ad aquesta paraula, cay del caval plasmatz.
Roman de Fierabras, v. 120.
A cette parole, pâmé il tombe du cheval.
CAT. ESP. PORT. Pasmar. (chap. Pasmá, pasmás.)
5. Plasmazo, s. f., pamoison.
Quan de plasmazo en revenc.
Guillaume de Berguedan: Lai on hom.
Quand de pamoison il en revint.
6. Esplasmar, v., pâmer.
IIII vetz s' esplasmet desotz un olivier.
Tal dol ac e tal ira c' a terra s' esplasma.
Roman de Fierabras, v. 3640 et 4373.
Quatre fois il se pâma dessous un olivier.
Telle douleur il eut et tel chagrin qu'à terre il se pâme.
Passer, s. f., lat. passer, passereau, moineau.
Las pasers non oblides.
Li done passer o perditz.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Que tu n' oublies pas les passereaux.
Qu'il lui donne passereau ou perdrix.
ANC. FR. Pinsons, pivers, passer et passerons.
Cl. Marot, t. I, p. 328.
IT. Passere. (chap. Vilero, vileros (perque ne ñan mols per les viles o pobles); pardal, pardals. ESP. Gorrión, passer domesticus.)
2. Passerat, s. m., passereau, moineau.
E 'l reys Felips cassa lay, ab falcos,
Sos passeratz e 'ls petitz auzelhos.
Bertrand de Born: S'ieu fos.
Et le roi Philippe chasse là, avec faucons, ses passereaux et les petits oiseaux.
3. Passera, s. f., passereau, moineau.
Las passeras que pitavan
Mot cochosamen e manjavan.
Trad. d'un Évangile apocryphe.
Les passereaux qui becquetaient et mangeaient moult avidement.
ANC. FR. Et la passe défend de son bec courroussé
Ses moineaux assaillis dans le mur crevassé.
Du Bartas, p. 248.
IT. Passera.
4. Passaretta, s. f. dim., petit passereau, petit moineau.
O, si vols, una passaretta.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Ou, si tu veux, un petit passereau.
IT. Passaretta. (chap. Vileret, vilerets; pardalet, pardalets, pardaleta, pardaletes.)
5. Passerin, adj., de passereau, de moineau.
D' egestio passerina.
Deudes de Prades, Auz. cass.
D' éjection de passereau.
Past, s. m., lat. pastus, pâture, nourriture, pâtée, mangeaille.
Apres voillatz que soven tast
D' aquella polvera en son past.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Après veuillez que souvent il tâte de cette poussière dans sa pâtée.
Sai ne motz que, dinz lai on estan,
S' acluzon plus no fa son past auzel.
R. Gaucelm de Beziers: A penas vau.
J'en sais de nombreux qui, là-dedans où ils sont, se cachent plus que ne fait oiseau sa pâture.
ANC. FR. Nul past, tant soit-il sauvoureux,
Ne vin, tant soit-il délectable.
Ronsard, t. I, p. 118.
Pour la haste qu'il a de taster du past.
Les quinze Joyes du Mariage, p. 16.
Avant le past ou après. Rabelais, liv. III, ch. 38.
CAT. Past. ESP. PORT. IT. Pasto.
2. Pastura, s. f., lat. pastura, pâture, nourriture.
Ayssi co buou romia sa pastura. V. et Vert., fol. 42.
(chap. Així com lo bou (o buey) rumie sa (la seua) pastura.)
Ainsi comme boeuf rumine sa pâture.
Serem de verms pastura.
(chap. Serem o sirem de cucs pastura : mo se fotrán los cucs.)
Sordel: Puois trobat ai.
Nous serons pâture de vers.
Fig. La pastura de la paraula de Dieu. Trad. de Bède, fol. 53.
La pâture de la parole de Dieu.
- Pacage, pâturage.
Al abric, lonc la pastura.
Marcabrus: L'autr'ier.
A l'abri, le long du pâturage.
CAT. ESP. PORT. IT. Pastura. (chap. Pastura, pastures; v. pasturá: pasturo, pastures, pasture, pasturem o pasturam, pasturéu o pasturáu, pasturen; pasturat, pasturats, pasturada, pasturades.)
3. Pastural, Pastorau, s. m, pacage, pâturage.
Las erbas e 'ls pasturals e las aigas. Tit. de 1259. Arch. du Roy., J. 330. Les herbes et les pacages et les eaux.
En uns pastoraus, lonc un riu.
Marcabrus: L' autr' ier.
Dans des pâturages, le long d'un ruisseau.
4. Pastenc, s. m., pâturage, pacage.
Vergiers, bosc, pastencs. Tit. de 1291. DOAT, t. XI, fol. 216.
Vergers, bois, pâturages.
Prengan per tots locs lenhas, aigas e pastenxs.
Tit. de 1241. DOAT, t. VI, fol. 151.
Qu'ils prennent en tous lieux bois, eaux et pacages.
Cavals et autras bestias copiozament han pastencs.
Eluc. de las propr., fol. 129.
Chevaux et autres bêtes ont copieusement pâturages.
- Aliment, pâture.
Peysshos... so pastenc et vianda d'home.
Eluc. de las propr., fol. 154.
Poissons... sont aliment et nourriture d'homme.
5. Pasturgue, s. m., pâturage, pacage.
Aigas et erbas e pasturgues.
Tit. de 1198. Arch. du Roy. Toulouse, J. 328.
Eaux et herbes et pâturages.
CAT. Pasturatge. ESP. Pasturage (pasturaje). (chap. Pastura, pastures.)
6. Pasquier, Pascheir, s. m., lieu de commun pacage, parcours.
(N. E. Ver Les recherches de la France, de Étienne Pasquier.)
Cams o vinhas o cazas o devezas o pasquiers.
V. et Vert., fol. 15.
Champs ou vignes ou cases ou devèzes ou parcours.
Donat et altreiat los pascheirs els bos cuminals.
Charte de Besse, en Auvergne.
Donné et octroyé les parcours dans les bois communaux.
ANC. FR. Terre... qu'on appelle chaume et paschier de bestes.
Cout. de la Marche, art. 425. Du Cange, t. V, col. 230.
7. Pascuos, adj., lat. pascuosus, fécond en pâturage, propre au pâturage.
Fructuos et pascuos.
Terra... fertil en herba pascuoza.
Eluc. de las propr., fol. 160 et 175.
Fructueux et fécond en pâturage.
Terre... fertile en herbe propre au pâturage.
8. Pascual, adj., de pâturage, propre au pâturage.
Herbas pascuals. Eluc. de las propr., fol. 221.
Herbes propres au pâturage.
9. Paissiu, Passiu, s. m., droit de pâturage, de pacage.
Senhorias e paissius. Tit. de 1243. Arch. du Roy., J. 325.
Seigneuries et droits de pâturage.
Passius, cassius, pesquius. Tit. de 1246. Arch. du Roy., J. 330.
Droits de pacage, droits de chasse, droits de pêche.
10. Paichio, s. f., pacage, pâturage.
Aigas e paichios. Tit. de 1248. Arch. du Roy., J. 323.
Eaux et pâturages.
11. Pascitiu, adj., alimentaire.
Virtut pascitiva es ministra de virtut nutritiva. Eluc. de las propr., fol. 19.
Vertu alimentaire est instrument de vertu nutritive.
12. Pastoral, adj., lat. pastoralis, pastoral.
Offici pastoral. Doctrine des Vaudois.
Office pastoral.
Recebre la pastoral cura. Trad. de Bède, fol. 56.
Recevoir le soin pastoral.
CAT. ESP. PORT. Pastoral. IT. Pastorale. (chap. Pastoral, pastorals.)
13. Pastori, s. m., pâturage, pacage, herbe.
Crey que m det Dieus aquest parelh
Joy de cambra en pastori.
Gavaudan le Vieux: L'autre dia.
Je crois que Dieu me donna cette joie pareille de chambre sur l' herbe.
14. Pastre, Pastor, s. m., lat. pastorem, pâtre, pasteur, berger.
El pastre, qu' el mal sentia,
Tornet son cantar en plor.
Gui d'Uisel: L'autre jorn.
Le pâtre, qui sentait le mal, tourna son chanter en pleur.
Belh m'es quan vey que boyer e pastor
Van si marrit q' us no sap vas on s' an.
B. Arnaud de Montcuc: Ancmais tan.
Il m'est beau quand je vois que bouviers et pâtres vont si marris qu'un ne sait où il s'aille.
Pastre, lauzengier gilos
M' onron chascun dia.
Cadenet: L'autr' ier lonc.
Berger, les médisants jaloux m' honorent chaque jour.
E 'n tenria neys per senhor
Un pastor que vengues de lai.
Arnaud de Marueil: A guiza.
Et j'en tiendrais même pour seigneur un pâtre qui viendrait de là.
Moral. Es vida, guitz e consolamens,
Pastres e lutz.
A. Brancaleon: Pessius pessan.
Il est vie, guide et consolation, pasteur et lumière.
Ill las fan morir e dechazer
Ist fals pastor.
G. Figueiras: No m laissarai.
Ils les font mourir et déchoir ces faux pasteurs.
ANC. FR. Si coiement uns mouton prist
Que li paistres ne s' en parçut.
Fables et cont. anc., t. IV, p. 4.
Mès tost l' aperçut le pastor,
E li a hué deus mastins.
Roman du Renart, t. I, p. 173.
CAT. ESP. PORT. Pastor. IT. Pastore.
(chap. Pastó, pastós, pastora, pastores.)
15. Pastoret, s. m. dim., bergerot, pastoureau.
Pueis li pastoret, que gardavan
Lur fedas, e las pastorgavan.
Trad. d'un Évangile apocryphe.
Puis les pastoureaux, qui gardaient leurs brebis, et les faisaient paître.
CAT. Pastoret. (chap. Pastoret, pastorets, pastoreta, pastoretes.)
16. Pastoriu, s. m. dim., pastoureau, bergerot.
Auzi la votz d' un pastoriu
Ab una mancipa chantar.
Marcabrus: L'autr' ier.
J'entendis la voix d'un pastoureau chanter avec une jeune fille.
17. Pastorel, s. m. dim., pastoureau, bergeret.
Quan vos foratz natz vengro los pastorels. Passio de Maria.
Quand vous fûtes né, vinrent les pastoureaux.
Gaya pastorella...
E 'l pastorel.
J. Esteve: El dous temps.
Gaie pastourelle... et le pastoureau.
ANC. FR. Sovent regrète un pastorel...
Lessiez ester
Cel
Pastorel.
Jean Errars. Ess. sur la Mus., t. II, p. 190 et 191.
ESP. Pastorcillo. IT. Pastorello.
18. Pastora, s. f., pastourelle, bergère.
En un pradet, culhen flor,
Encontrei pastora ses par.
J. Esteve: L'autr' ier el.
Dans un petit pré, cueillant des fleurs, je rencontrai pastourelle sans pareille.
E 'l pastora moc sas rasos.
J. Esteve: El dous temps.
Et la pastourelle produisit ses raisons.
ANC. FR. Sans pastorel
Pastore trouvai.
Perrin d'Angecourt. Ess. sur la Mus., t. II, p. 151.
Truis pastore soz un pin.
Jean Errars. Ess. sur la Mus., t. II, p. 190.
CAT. ESP. PORT. (chap.) Pastora.
19. Pastorella, s. f. dim., pastourelle, bergerette.
Ieu vi denan, ab un pastor,
Gaia pastorella.
J. Esteve: El dous temps.
Je vis devant, avec un pâtre, joyeuse pastourelle.
D' una pastorella que vi.
Gavaudan le Vieux: Desemparatz.
D'une pastourelle que je vis.
- Pastorelle, sorte de poésie.
La primiera pastorella facha en l' an MCCLX, Ms. 7226, art.
Giraud Riquier.
La première pastorelle faite en l'an 1260.
En aissi cum es de cansos e de verses e de pastorellas. V. de G. Riquier.
Par ainsi comme il est de chansons et de vers et de pastorelles.
CAT. ESP. IT. Pastorella. (chap. Pastorada, com la de Torres del Obispo; pastorades : classe de poema de la literatura bucólica.)
20. Pastoreta, s. f. dim., petite pastorelle.
Trobet vers e pastoretas a la usanza antiga. V. de Cercamons.
Il trouva vers et petites pastorelles à la manière antique.
21. Pascor, s. m., retour du pâturage, renaissance de la verdure, primevert, printemps, saison nouvelle.
So fo, issen pascor, quan intra mais.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 74.
Ce fut, sortant primevert, quand entre mai.
Be m play lo gais temps de pascor,
Que fai fuelhas e flors venir.
Bertrand de Born: Be m play.
Bien me plaît le gai temps de la saison nouvelle, qui fait feuilles et fleurs venir.
Colora 'l pascors
Los verdiers e los pratz.
Giraud de Borneil: Qui chantar.
Le printemps colore les vergers et les prés.
Bel' e fresca com rosa en pascor.
B. de Ventadour: En amors.
Belle et fraîche comme rose en printemps.
- Prairie.
L'autr' ier sompniey en pascor.
Giraud de Borneil: Non pues (puesc) sufrir.
L'autre jour je fis un songe en prairie.
ANC. FR. Ne chantent fors en pascour.
Le Châtelain de Coucy. Ess. sur la Mus., t. II, p. 260.
L' erbe verdoi soz la flor
Com el novel tens de pascor...
Plus bel et plus fine blanchor
Que flor d'espine en pascor.
Parthonopex de Blois. Du Cange, t. V, col. 226.
(chap. Primavera.)
22. Pascer, Paiscer, v., lat. pascere, paître, repaître, nourrir, rassasier. Senes manjar, domna, m poiriatz pascer
Ab gent parlar.
Aimeri de Peguilain: Sens mon.
Sans manger, dame, vous pourriez me rassasier avec gentil parler.
Pueis de la cueisa paiseretz
L' auzel.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Puis de la cuisse vous repaîtrez l'oiseau.
Mas si los autres payssia,
Per aquo valria mais.
P. Cardinal: Pus ma boca.
Mais s'il nourrissait les autres, pour cela il vaudrait davantage.
Fig. Quant era amatz e fis amaire,
E m payssia cortes' amors.
Rambaud de Vaqueiras: No m' agrad' iverns.
Quand j'étais aimé et fidèle amant, et (que) me repaissait amour courtois.
Jovens que guerra non pais,
Esdeve leu flacx et savais.
Bertrand de Born: Al dous nou.
Jeune homme que guerre ne nourrit pas, devient bientôt flasque et lâche.
Proverb. Ben sap far paisser erba vert,
Femna qu' el marit incrima.
Pierre d'Auvergne: Abans que il.
Bien sait faire paître herbe verte (faire passer pour bête), femme qui le mari inculpe.
Aras sai que mains fols pais,
So di 'l reprovier, farina.
P. Camor: Iratz chant.
Maintenant je sais que farine nourrit maints fous, cela dit le proverbe.
Part. prés. Ieu donei a son senhor polin payssen.
Le Comte de Poitiers: Companho.
Je donnai à son seigneur poulain paissant (qui ne tette plus).
Part. pas. Es ben paisutz de manna.
G. Rudel: Quan lo rius.
Est bien repu de manne.
Al ser, cant son plen e pagutz.
Marcabrus: Al prim comens.
Au soir, quand ils sont pleins et repus.
Sa gens vai descausa e nuda,
Mal abeurada e paguda.
Hugues de Saint-Cyr: Tant es de.
Sa gent va déchaussée et nue, mal abreuvée et repue.
ANC. FR. Bien seit abevreiz e péuz.
Marie de France, t. I, p. 190.
Sa jument a fait ensseler
Qui granz estoit et bien péue.
Fables et cont. anc., t. I, p. 96.
ANC. CAT. Peixer. ESP. Pacer. PORT. Pascer. IT. Pascere. (chap. Pasturá.)
23. Pasturar, v., pâturer, paître.
Pren lo caval, e mena 'l pasturar. Leys d'amors, fol. 61.
Prends le cheval, et mène-le paître.
CAT. ANC. ESP. Pasturar. PORT. Pastorar. IT. Pasturare. (chap. Pasturá.)
24. Pastenguar, v., nourrir, repaître.
Part. pas: Paubres... pastenguat et vestit.
Priv. concéd. par les R. d'Angl., p. 14.
Pauvres... nourris et vêtus.
25. Pasturgar, Pastorgar, Pasturiar, Pastoriar, v., faire paître, pâturer, garder, paître.
Aital toza vilana
No pot, ses plazens paria,
Pasturgar tanta bestia
En aital terra solana.
Marcabrus: L' autr' ier.
Pareille fillette villageoise ne peut, sans aimable accointance, faire paître tant de bêtes en semblable terre solitaire.
Am sas fedas que pastorgava
En la montaigna on estava.
Trad. d'un Évangile apocryphe.
Avec ses brebis qu'il faisait paître sur la montagne où il se tenait.
De poder, en tals terradors, lurs avers pastorgar.
Statuts de Provence. BOMY, p. 2.
De pouvoir, en tels terroirs, faire paître leurs troupeaux.
Part. prés. Ieu vau mon aver menant
Per las montaygnas pastorgant.
Trad. d'un Évangile apocryphe.
Je vais menant mon troupeau paissant sur les montagnes.
ESP. PORT. Pastorear.
26. Apaisser, v., repaître, nourrir, rassasier.
Aus, tu qu' en orde t' apaissas
E sejornas e t' engraissas.
P. Cardinal: Jhesum Crist.
Écoute, toi qui en ordre (monastique) te repais et te reposes et t' engraisses.
27. Apastencar, v., nourrir, donner la pâture.
Poletz... apastenca; quan troba pastura, sona 'ls.
Eluc. de las propr., fol. 146.
Ses poulets... elle nourrit; quand elle trouve pâture, elle les appelle.
28. Apatiscar, v., gorger, repaître, nourrir abondamment, empâter.
Ben yest fols si non gardas,
Cant t' apatiscas ni t lardas,
Que tu mezeuses non t' ardas.
P. Cardinal: Jhesum Crist.
Tu es bien fou si tu ne prends garde, quand tu t' empâtes et te lardes, que toi-même tu ne te brûles.
29. Apastorgar, v., faire paître, faire pâturer, paître.
Aquo fon tot son mestriers
De sas fedas apastorgar.
Trad. d'un Évangile apocryphe.
Ce fut tout son métier de faire paître ses brebis.
30. Apasturar, v., nourrir, faire paître, paître.
De figas... las deu apasturar. Eluc. de las propr., fol. 142.
De figues... les doit nourrir.
Part. prés. Apasturant porcs. Eluc. de las propr., fol. 125.
(chap. Pasturán gorrinos per Fondespala; porcs com los de la Ascuma.)
Faisant paître porcs.
ANC. CAT. ANC. ESP. Apasturar.
31. Depast, s. m., lat. depastus, nourriture, appétit.
Perda 'l durmir e 'l depast.
Giraud de Borneil: L'autr'ier.
Que je perde le dormir et l' appétit.
32. Depascer, v., lat. depascere, paître, dévorer.
Depascera tot lo munt ab sas cruels dents. Trad. de Bède, fol. 44.
Dévorera tout le monde avec ses cruelles dents.
(chap. Devorará tot lo món en les seues cruels dens.)
va (aná) + va fé caló – va aparcá | fue + hizo calor + aparcó (pasado) | ||
vacassións | vacaciones | ||
vadejá, vadeján un riu o barranquet - franquejá, atravessá, crusá, passá, traspassá, rebassá | vadear, franquear, atravesar, cruzar, pasar, traspasar, rebasar | ||
vades (de), devades, debades, gratis, a Cataluña se diu de franc y d´arròs , natros de arrós fem paella (valensiana) y mols atres minjás. | gratis | ||
vagá, vagán, paregut a bambá, bambán, aná de un puesto a un atre sense cap ofissi ni intensió | vagar | ||
vagabundo, vagabunda, dropo, trotamóns, corremóns, gos, bohemio, errán, ambulán, golfo | vagabundo, vagabunda, holgazán, trotamundos, vago, perezoso, bohemio, errante, ambulante, mendigo, pícaro, golfante | ||
vagánsia, gossina, dropina, gandulería, haraganería, indolénsia, perea | vagancia, gandulería, haraganería, holgazanería, indolencia, ociosidad, pereza | ||
vago (adj) solá sense construí – dropo, gos – vaga = dropa, gossa | solar sin construir – perro, vago – vaga | ||
vagó, vagóns del tren, | vagón, vagones (del tren) | ||
vagoneta, vagonetes | vagoneta, vagonetas | ||
váiga ! Vaya ! | Vaya ! | ||
váiga (aná) | vaya | ||
váigue (ell, ella) – aná - que ell váigue a fé alló | Vaya – que él vaya a hacer eso (aquello) | ||
váiguen | vayan | ||
váigues (aná) | vayas | ||
vajilla, vajilles, plats, tasses, copes, escudelles + cuberts | vajilla, vajillas, platos, tazas o vasos, escudella, cubiertos | ||
Valchunquera, Valjunquera, Valljunquera, de jung, junc, jungs, juncs | Valjunquera, de junco, juncos | ||
Valdarrores, Valderrobres | Valderrobres | ||
Valderrobres, Valdarrores a Beseit – Ham anat a Valderrobres en valde, no ham trobat lo que buscáem | Valderrobres – Hemos ido a Valderrobres en valde, no hemos encontrado lo que buscábamos. | ||
valdrá | valdrá | ||
valdrán | valdrán | ||
valdré | valdré | ||
valdríe | valdría | ||
valdríen | valdrían | ||
valé, váldre – valgo, vals, val, valém, valéu, válen – valguera, valguere – valdríe – valdrá – valgut, (valguda) – valén (g) | valer, costar | ||
valéls – aixó no ha de valéls (an ells) per a res | valerles – esto no ha de valerles (a ellos) para nada | ||
valen (valdre) – estes camises valen mes que les atres | valen, cuestan – estas camisas cuestan más que las otras | ||
valén, valenta, valéns, valentes | valiente, valientes | ||
valénli – valénli an ell o an ella | valiéndole | ||
valéns | valientes | ||
valénse | valiéndose | ||
Valénsia | Valencia | ||
valensiá, idioma y habitán de Valénsia | valenciano | ||
valensiana | valenciana | ||
valensiáns | valencianos | ||
valenta (ella), valén (ell) – A Beseit la “casa del valén” está a la dreta de la entrada del calvari | valiente | ||
valentía | valentía | ||
valentíssim, mol valén | valentísismo, muy valiente | ||
valerosamen, en mol valor | valerosamente | ||
valeroses | valerosas | ||
valerossíssim, mol valerós, valén, valentíssim (com Valentín) | valerosísimo, valentísimo | ||
valgue lo que valgue (de valé, váldre), al preu que sigue | cueste lo que cueste (valga lo que valga) | ||
válguen | valgan | ||
valguére | valiera, valiese | ||
valgut (váldre) – haguere valgut la pena comprá un X | Valido – hubiese valido la pena comprar un X | ||
valía (ell té molta valía, yo ting molta valía) - capassidat, competénsia, mérit, inteligénsia, talento, aptitut | valía (valor) - capacidad, competencia, mérito, inteligencia, talento, aptitud | ||
valíe (ell, aixó) | valía | ||
valíen (ells) | valían | ||
valíes (tú) | valías | ||
valiós, que té valor, valuós - apressiat, estimable, pressiat, meritori, admirable, eficás, útil, profitós | valioso, valuoso, apreciado, estimable, preciado, meritorio, admirable, eficaz, útil, provechoso | ||
vall, valls, val – fondonada entre montañes, o a la vora de un riu, Valdeltormo, Valdesgorfa, Valderrobres, Valjunquera - vaguada, conca, gola, depressió | valle, valles, val - vega, vallejo, hondonada, vaguada, angostura, cuenca, garganta, depresión | ||
vallá – vallo, valles, valle, vallém o vallám, valléu o valláu, vállen – vallaría – vallára – vallaré (vore ballá) | vallar (ver ballá = bailar) | ||
valla, valles | valla, vallas, vallar | ||
vallat, vallada | vallado, vallada | ||
valleta, valletes – Vallets de Calaseit, de Valls, Joaquín, de oleocalaceite – La Vall del Tormo![]() |
vallecito, vallecitos, valle, Valdeltormo | ||
valor, valors (se pronúnsie la r final) | valor, valores | ||
valoraré | valoraré | ||
valorarém | valoraremos | ||
valoron (que ells valoron la faena que ham fet, de valor) | valoren | ||
valuós, que té valor, valuosos | valuoso, valuosos | ||
valuosa, valuoses, que ténen valor | valuosas | ||
valves, valva, bivalvo, bivalva - cuberta, clasca, closca | Valva, - concha, cubierta, caparazón, venera – bivalvo, bivalva | ||
vam (natros, natres) - verbo aná – natres vam fé alló – natros vam aná a Saragossa | nosotros hicimos eso – fuimos a Zaragoza | ||
van (ells, elles), del verbo aná | van | ||
vanagloriás de algú o de algo | vanagloriarse | ||
vanes, de vana (adj), vano, vanos - infundat, irreal, inexistén, aparén, inútil, estéril, erm, ineficás, infructuós, nulo, inoperán, vuit, insustansial, trivial, pueril, nimio, superfissial, efímero, forat, finestra, arco, arcada, porta, alféizar |
vana, vanas - infundado, ilusorio, irreal, inexistente, aparente, inútil, estéril, ineficaz, infructuoso, nulo, inoperante, vacío, insustancial, trivial, pueril, nimio, superficial, efímero, hueco, ventana, arco, arcada, puerta, alféizar, agujero, oquedad | ||
vanguárdia, vanguardia, (de avant garde) avansadilla de un ejérsit – algo que va per dabán, etc, vanguárdies | vanguardia, vanguardias | ||
vanidat - vanaglória, soberbia, engreimén, fanfarronería, altanería, presunsió, orgull, petulánsia, pedantería | Vanidad - envanecimiento, jactancia, vanagloria, soberbia, engreimiento, altivez, altanería, presunción, orgullo, petulancia, pedantería, fatuidad | ||
vanidats – la foguera de les vanidats de Tom Wolfe | vanidades – la hoguera de las vanidades de Tom Wolfe | ||
vanidós, vanidosos, vanidosa, vanidoses - orgullós, altiu, arrogán, presumit, engreít, fanfarrón, presuntuós, soberbio, engolat, petulán, cregut | vanidoso, vanidosa, vanidosos, vanidosas - orgulloso, altivo, arrogante, presumido, engreído, fatuo, fanfarrón, jactancioso, presuntuoso, soberbio, engolado, petulante | ||
vapor, vapors | vapor, vapores | ||
vaquería, lechería, aon ñan vaques de lleit o de carn | vaquería, lechería | ||
vaquero, lo que té vaques, les críe, vaqueros, vaquera, vaqueres | vaquero, vaqueros, vaquera, vaqueras | ||
vaquilla, vaquilles, vaqueta, vaquetes (baqueta, baquetes són uns caragols de monte, blangs) | vaquilla, vaquillas – caracoles de monte blancos | ||
vara , vares – vareo | vara, varas – varapalo, varazo | ||
varada, varades, varejá en una vara | golpe con una vara, varazo, varapalo | ||
vares fé – vas fé – vares de vara, vore vareta | hiciste | ||
vareta, vara minuda, varetes (lo extracte de vara de avellané va mol be contra la enfermedat anomenada catalanisme) | varita, varitas | ||
variá – varío, varíes, varíe, variém o variám, variéu o variáu, varíen | variar | ||
variaben | variaban | ||
Variable, variables | Variable, variables | ||
variadet, variat : al bar, vermut en varies classes de marisc, berberechos, navalles, pichines o almejes, mejillóns (en clasca són musclos) | variado de vermut | ||
varián, variáns | Variante, variantes | ||
variat, variadet : al bar, vermut en varies classes de marisc, berberechos, navalles, pichines o almejes, mejillóns (en clasca són musclos) | variado de vermut | ||
variat, variats, variada, variades, variadet, variadeta. Lo variat o variadet es un vermut, pichínes o almejes, mejillóns, berberechos, navalles, etc | variado | ||
variedat, variedats | variedad, variedades | ||
vários, váries, diferéns, diferéntes | varios, varias, diferente, diferentes | ||
vas aná, vas minjá, vas torná | fuiste, comiste, volviste | ||
vasco, vasca, vascos, vasques (vore basca, caló) | vasco, vasca, vascos, vascas | ||
vasque, váigue | vaya | ||
vasquen, váiguen | vayan | ||
vasques, váigues | vayas | ||
vassallo, vassallos | Vasallo, vasallos | ||
vassilán (g) de vassilá - titubejá, dudá, tantejá, acobardás, desconfiá, turbás, bambolejás, balansejás, tambalejás, oscilá, gronsás, bromejá, fé guassa, enríuressen, cachondejás, pitorrejás, burlás, mofás |
vacilando de vacilar - titubear, dudar, tantear, acobardarse, desconfiar, turbarse, bambolearse, balancearse, tambalearse, oscilar, mecerse, bromear, guasearse, reírse, cachondearse, pitorrearse, burlarse, mofarse |
||
vastíssim, mol vast, mol ample | vastísimo | ||
vastíssima, mol vasta, mol ampla | vastísima | ||
váter, váters (aná al) – servissi, servissis, asseo, asseos, bañ, bañs | wc, váter, lavatorio, aguamanil, pila, retrete, servicio, aseo, baño, tocador |
||
Vatres ,vatros | vosotros | ||
vatros, vatres | vosotros | ||
vau – vau fé nosa – vau fé fang | Estorbásteis – hicisteis barro | ||
Vaya ! Vaiga ! | Vaya ! | ||
véa, veía | veía (yo) | ||
veches, véigues | veas | ||
vedella, ternera, vedell, ternero, vaquilla, vaqueta, bovet, bou, vaca, vaques | ternera, ternero, becerra, becerro, vaquilla, novillo, toro, toros, vaca, vacas | ||
vée | veía (él) | ||
veém | vemos | ||
veén (g) de vore | viendo | ||
veénla | viéndola | ||
veénlo | viéndolo | ||
veénlos | viéndolos | ||
veénme | viéndome | ||
veénse | viéndose | ||
veénse | viéndose | ||
veénsel (damún) | viéndoselo (encima) | ||
veéntos | viéndoos | ||
veénu | viéndolo | ||
veéu | veis | ||
vegá, vegada | vez | ||
vegada, vegades, vegá, vegáes | vez, veces | ||
vegades | veces | ||
vegáes, vegades – a vegades (a voltes) – a la vegada (vegá) | Veces – a veces – a la vez | ||
vegetal | vegetal | ||
vegetals | vegetales | ||
vegetassió | vegetación | ||
vehícul, vehículs | Vehículo , vehículos | ||
veí , veíns, veína, veínes | vecino, vecinos, vecina, vecinas | ||
veía (yo) | veía (yo) | ||
veíe (ell) | veía (él) | ||
veíen | veían | ||
veíes | veías | ||
veíeu | veíais | ||
veiga | vea (yo) | ||
veigám | veamos | ||
veigám | veamos | ||
véigue | vea | ||
véiguen | vean | ||
veiguera | viera, viese (yo) | ||
veiguére | viera, viese | ||
veiguéren | vieran, viesen | ||
véigues – véigues ! | veas – anda, vaya ! | ||
veiguéu, veigáu (vore) – veigáu, veiguéu (miréu, miráu) quina dropina porte Francisco Escudero ! | Veáis – mirad qué pereza lleva Francisco Escudero ! | ||
veína | vecina | ||
veína, veínes – alusina, veína ! | vecina, vecinas – alucina, vecina ! | ||
veindat | vecindad | ||
veínes | vecinas | ||
veinet, veineta | vecinito, vecinillo, vecinita, vecinilla | ||
veíns | vecinos | ||
veinticuatre, vinticuatre | 24 | ||
veintináu 29, vintinóu | 29 | ||
veintisinc, vintising | 25 | ||
vel, vels | Velo, velos | ||
vela, veles, veleta, veletes – (Beletes de Belet, Bel de La Portellada no) | vela, velas | ||
velada (reunió, festa, tertulia, verbena, gala, festech, selebrassió) | velada (reunión, fiesta, tertulia, verbena, gala, festejo, celebración) | ||
velades | veladas | ||
velál | velarlo | ||
velán (g) | velando | ||
velánla | velándola | ||
velatori, velatoris (velá) | velatorio, velatorios, velorio, velorios, vela, velar | ||
vell , vellet | viejo, viejecito | ||
vella, velleta | vieja, viejecica, viejecita | ||
velles | viejas | ||
vellesa (vell, agüelo, vella, agüela) | vejez | ||
vellet, vellets, velleta, velletes | viejecitos, viejitos, viejecita, viejecitas | ||
vellut, tersiopelo - felpa, pana | terciopelo – felpa, velludo, pana | ||
velossidat, quines velossidats ! | velocidad, qué velocidades ! | ||
vena, venes | Vena, venas | ||
vendades, envenades, vena | vendadas, venda | ||
vendats, envenats, vena | vendados, vena | ||
véndre, veng, vens, ven, veném, venéu, vénen – venut, venuda, venta | vender | ||
véndrela | venderla | ||
véndrelay | vendérselo | ||
vendrém | venderemos | ||
véndrem | venderme | ||
véndren – no ne vach pugué véndre cap – no vach pugué véndren cap (rellonge per ejemple) | no pude vender ninguno o ninguna (reloj por ejemplo) | ||
vendréu | venderéis | ||
venedó, venedós, venedora, venedores | vendedor, vendedores, vendedora, vendedoras | ||
vénen (de víndre y de vendre) | vienen, venden | ||
venénla | vendiéndola | ||
venénles | vendiéndolas | ||
venenosos, venenós, venenosa, venenoses – veneno, venenos | venenosos, venenoso, venenosa, venenosas, veneno, venenos | ||
venerál | venerarlo | ||
veng | vendo | ||
venga ! | Venga ! | ||
vengám | vendamos | ||
Véngamos ! (de vengá) | Vénganos ! (de vengar) | ||
vengansa | venganza | ||
vengarém | vengaremos | ||
vengat | vengado | ||
vengatiu, vengatius, vengativa, vengatives | Vengativo, vengativos, vengativa, vengativas | ||
vengatiu, vengativa | vengativo, vengativa | ||
vénguen | vendan | ||
venguérem | vendiéramos | ||
vengut (se ha) | se ha vendido | ||
veníe | venía | ||
veníem | veníamos | ||
veníes | venías | ||
vením | venimos | ||
venín, vinín (g) de víndre | viniendo | ||
venínli | viniéndole | ||
veníu | venís | ||
vens | vienes | ||
vénse | vencer | ||
vénse, vensixco, vensíxes, vensíx, vensém, venséu, vénsen – vensut, vensuda | vencer | ||
vénsel | vencerle | ||
vensén (g) | venciendo | ||
venseríe | vencería | ||
Vensill, bensill, vensills, bensills, cordellet fet en un tros de la herba que se talle (ségue), se fa una lligassa (gavella, garba). Cordeta, cordell de espart – aragonés : fencejo. Soguilla de esparto | soguilla de esparto o de la hierba que se está segando para atar y hacer gavillas. Cordel, cordeles. | ||
vensuda, vensudes - guañá, triunfá, derrotá, derrocá, sométre, conquistá, dominá, invadí, reduí, aniquilá, aplastá, subyugá, caducá, prescriure, finiquitá, acabá, extinguís, contíndres, reprimís, dominás, refrenás, sujetás, aguantás |
vencida, vencidas - ganar, triunfar, derrotar, derrocar, someter, conquistar, dominar, invadir, reducir, aniquilar, aplastar, subyugar, caducar, prescribir, finiquitar, terminar, extinguirse, contenerse, reprimirse, dominarse, refrenarse, sujetarse |
||
vensut, vensuts | vencidos, vencidos | ||
ventá - vento, ventes, vente, ventém o ventám, ventéu o ventáu, venten – tirá la mies al aire per a separá lo gra de la palla, grapissos, tronchos, pedretes, etc | ventar la mies para separar el grano de la paja | ||
ventá (mies, sereals, llegúms) | ventar (mies) | ||
ventá, alventá – cribá en la criba, sedás, aré, porgadora, porgá | alventar, ventar, separar la paja del grano – alviento es el cedazo, criba | ||
venta, ventes, les ventes de Valdesgorfa, la venteta entre la Vall y Calaseit – de véndre | venta, ventas (posada) – de vender | ||
ventadó , traste en potes (com díe lo erudito de Fondespala Daniel Vives Albesa) per a ventá les olives, separá les olives de les fulles, tronchets, pedretes, etc | ventador, instrumento para ventar las olivas y separar las hojas, palitos, piedrecicas, etc | ||
ventáe, ventabe, de ventá | ventaba | ||
ventaja, ventajes (esta J se ponúnsie com en castellá), ventacha, ventaches | ventaja, ventajas | ||
ventallot , mastegot, ventallots, mastegots | golpes | ||
ventanilla, ventanilles (a les del coche no li diém finestretes) | ventanilla, ventanillas | ||
ventet | airecito, vientecito | ||
ventiladó | ventilador | ||
ventolina, ventolines – a la tía Antolina de casa fesols li díem la tía ventolina (Beseit) | Ventolera, ventoleras | ||
ventosidat, ventosidats, pet, pets (llufa, llufes) | ventosidad, ventosidades, pedo, pedos | ||
ventre, ventres, tripa, pancha - fé de ventre : cagá | vientre, vientres (tripa, panza) - cagar, "hacer de vientre" | ||
ventura, dicha, felissidat, fortuna, benestá, prosperidat, glória, gozo, alegría, satisfacsió, salut, azar, cassualidat, sort, eventualidat, destino, aventura, riesgo, contingénsia, transe, fatalidat |
ventura, dicha, felicidad, fortuna, bienestar, prosperidad, gloria, gozo, alegría, satisfacción, salud, azar, casualidad, acaso, suerte, eventualidad, destino, aventura, riesgo, contingencia, trance, fatalidad |
||
venut, venuda (verbo véndre), venuts, venudes | vendido, vendida, vendidos, vendidas | ||
verat, varat (peix, caballa) | caballa (pescado) | ||
verat, varat, berat, barat (caballa, peix) | caballa (pescado, pez) | ||
verd, vert | verde (masculino) | ||
verda | verde (femenino) | ||
verdadé, verdadés, verdadera, verdaderes | verdadero, verdaderos, verdadera, verdaderas | ||
verdaderamén | verdaderamente | ||
verdang, verdangs, rechito llarc y prim de un ábre (sigala, vore verga)
|
verga | ||
verdat, verdats | verdad, verdades | ||
verdejá, rechitá, repuntá, reverdí, pujá, brotá, traure brots, créixe | verdear, rebrotar, reverdecer, verdecer, brotar, retoñar, crecer | ||
verdíssims | verdísimos | ||
verdós, verdosa, verdosos, verdoses | verdoso, verdosa, verdosos, verdosas | ||
verdulera, verduleres | verdulera, verduleras | ||
verdura | verdura | ||
verdures | verduras | ||
veres (de) – de verdat – verídic, verídica | de verdad, verídico | ||
verga, vara – chorra, sigala, pene, falo, miembro, pito, puntal, tersé pun, verdang, pértiga |
verga, vara - pene, falo, miembro, príapo, pito, vara, percha, palo, puntal, pértiga, madero |
||
vergé , vergés - hortet a la vora de casa (paregut a un jardí) - parque, jardí, bosque, horta, selva, hort, rosaleda, vega, umbría, oasis, prat, edén | vergel, vergeles, huerto junto a la casa (parecido a un jardín) - parque, jardín, bosque, huerta, selva, huerto, rosaleda, vega, umbría, oasis, prado, edén | ||
vergoña, les vergoñes – La Begoña té vergoña – este carnús, pocavergoña ! | vergüenza, vergüenzas | ||
vergoñosa | vergonzosa | ||
vergoñosamen | vergonzosamente | ||
vergoñoses | vergonzosas | ||
vergoñoseta, vergoñosetes | vergonzosilla, vergonzosillas | ||
verificá | verificar, comprobar, confirmar, confrontar, verificar, constatar, cerciorarse, compulsar, cotejar, revisar, examinar, escrutar, repasar | ||
verificabe | verificaba | ||
verja, verges - valla, reixa, cansela, enreixat, empalissada, ras, baraneta, seto, vallat, barrera | verja, verjas - valla, reja, cancela, cerca, enrejado, alambrada, empalizada, barandilla, seto, vallado, barrera | ||
vermut, vermuts, vermudet, vermudets | vermut, vermuts | ||
vermutet, vermudet, vermutets, vermudets | vermut, vermuts, vermutito, vermutillo, vermutitos | ||
verossímil | verosímil | ||
Verruga, verrugues | verruga, verrugas | ||
vers, verso, versos | verso, versos | ||
versets | versitos | ||
versificadó, que escriu en vers, versos | versificador | ||
vert, verd, capverd, capvert | verde, cabeza verde | ||
vertiginosa, vertiginós, vértic | vertiginosa, vertiginoso, vértigo | ||
verts | verdes | ||
ves (cap allá) | ve (hacia allá) | ||
vespra , vigília de una festa, véspres – la vespra de Nadal | víspera, vísperas | ||
vespre, véspres, vesprá, vesprada, vesprades, al tardet, tarde, tardes (vespertino) prop de la posta de sol | tarde, tardes, cercano al crepúsculo, puesta del sol | ||
vessindari | vecindario | ||
vessindari, vessindat, veinat, comunidat, barri, veíns | vecindario, vecindad, comunidad, barrio, vecinos, convecinos | ||
vessindat | vecindad | ||
vessinet, vessineta, vessinets, vessinetes | vecinito, vecinita | ||
Vésten ! | Vete ! | ||
vestí, vestís – yo me vestixgo, tú te vestíxes, vestix, vestím, vestíu, vestíxen – vestit, vestida – vestiguéra – vestiría – vestiré | vestir, vestirse | ||
vestíbul | vestíbulo | ||
vestida | vestida | ||
vestides | vestidas | ||
vestíe | vestía | ||
vestíen | vestían | ||
vestimentes | vestimentas | ||
vestínlo | vistiéndolo, vistiéndole | ||
vestínlos | vistiéndolos | ||
vestínse | vistiéndose | ||
vestiríe | vestiría | ||
vestíssen, vestíxen | visten | ||
vestit, vestits, vestidet, vestidets | vestido, vestidos, vestidito, vestiditos | ||
vestíu | vestís | ||
vestíx | viste | ||
vestíxgo | visto | ||
veterinari, menescal, veterinaris, menescals, veterinaria (menescala) | veterinario, veterinarios, veterinaria, veterinarias | ||
Veu, veus – tú veus | voz, voces – tú ves | ||
veu, veus, veueta o veveta, veuetes o vevetes | voz, voces, vocecita, vocecitas | ||
véuen | ven | ||
veza, vessa, beza, bessa, https://es.wikipedia.org/wiki/Vicia_sativa llegúm de la família de les fabes, pésols, etc |
veza, vicia sativa, leguminosa, fabácea | ||
Vi / si estos barrangs de aquí baixaren tots plens de vi siríe tanta la glória que´n parlaríe la história... | Vino – si estos barrancos de aquí bajaran o bajasen todos llenos de vino sería tanta la gloria que hablaría la historia (sobre ello). | ||
vi ransi | vino rancio | ||
Vi, vins | vino, vinos | ||
Vía, víes del tren | Vía, vías del tren | ||
viachá, viajá - viacho, viajo, viaches, viages, viache, viage, viachém o viachám, viagém o viajám, viachéu o viacháu, viagéu o viajáu, viáchen, viágen – viachat, viajat, viachada, viajada, viachán, viaján, viache, viage | viajar | ||
viacháns, viajáns | viajante, comerciante – viajando | ||
viachare, viajare | viajara | ||
viachat, viajat | viajado | ||
viache, viaches, viage, viages | viaje, viajes | ||
viaché, viagé | viajero | ||
viachém, viagém | viajamos | ||
viachen, viagen | viajan | ||
viachés, viagés | viajeros | ||
viacrucis | viacrucis | ||
viaján, viachán – (g) | viajante, comerciante – viajando | ||
viala, vela, viales, veles | Vela, velas | ||
viandes | viandas | ||
viardes, verdes, verda, viarda (femella) | verde, verdes | ||
viart, verd, vert, viarts, verds, verts (mascle) | verde, verdes | ||
viátic - comunió, eucaristía, sacramén, extremaunsió, provisió, reserva, subvensió, dieta |
viático - comunión, eucaristía, sacramento, extremaunción, provisión, reserva, subvención, dieta |
||
viboreta, viboretes, víbora, víbores, escursó, escursóns, si te pique la viboreta prepara la mortalleta, si te pique l´escursó que´t donon la extrema unsió |
víbora, víboras – si te pica la viborita prepara la mortajita, si te pica la víbora que te den la extrema unción |
||
vibrá – vibro, vibres, vibre, vibrém o vibrám, vibréu o vibráu, víbren - vibradó – si yo vibrára – vibraría – vibraré | vibrar | ||
vibradó | vibrador | ||
vibradó, vibradora | vibrador, vibradora | ||
vibráen o vibraben | vibraban | ||
vibrassió | vibración | ||
vibrassións | vibraciones | ||
vic -yo vic a Vic pero soc de Valderrobres | vivo (yo) | ||
vicari, vicaris | vicario, vicarios, párroco, párrocos | ||
viceversa (homes y dones y viceversa) | viceversa (mujeres y hombres y viceversa) | ||
vichiláe, vigilabe | vigilaba | ||
vichiláen, vigiláen, vigilaben | vigilaban | ||
vichiláls, vigiláls | vigilarles, vigilarlos | ||
vichilán, vigilán (g) | vigilando, vigilante | ||
vichiláns, vigiláns (de la playa) | vigilantes (de la playa) | ||
vichiláre, vigiláre | vigilara | ||
vichíle, vigíle | vigila | ||
víctima, víctimes | víctima, víctimas | ||
victória, victóries | victoria, victorias | ||
victoriós, victoriosa, que ha guañat | victorioso, victoriosa, que ha ganado | ||
vida, vides | vida, vidas | ||
Vídeo, vídeos | vídeo, vídeos | ||
videoclips | videoclips | ||
videoclub, videoclubs, com lo que va tindre a Valderrobres Paco Samauri (Samurai no) | videoclub, videoclubes | ||
vidre , vidres, toll del vidre (Arnes – Beseit) | vidrio, cristal, vidrios, cristales – pozo (toll) del vidrio | ||
vidriera, vidrieres | Vidriera, vidrieras | ||
viga, vigues (vore llumera) | viga, vigas | ||
vigám, viguém, viscám | vivamos | ||
vigáu | viváis | ||
vigilá – vigílo, vigíles, vigíle, vigilém o vigilám, vigiléu o vigiláu, vigílen – vigilaría – vigilára – vigilaré | vigilar | ||
vigilála | vigilarla | ||
vigilán (g) | vigilando, vigilante | ||
vigilia, vigilies | vigilia, vigilias | ||
vigor | vigor | ||
vigorós | vigoroso | ||
vigorosa | vigorosa | ||
viguém, visquém, vigám | vivamos | ||
vígues, viga, biga, bígues, traviessa, travessé, puntal, tocho, poste, tirán, llistó | viga, vigas, traviesa, travesaño, puntal, palo, poste, tirante, listón, entibo | ||
vila , lloc , poble, aldea | villa, lugar, pueblo, aldea | ||
vilero, vileros, pardal, pardals | gorrión O pájaro común | ||
villa, vila | villa | ||
villanía, villaníes | Villanía, villanías | ||
vilmen | vilmente | ||
vime, vimes, vimec (pot sé de sarguera) | mimbre, mimbrera | ||
vin , vintena, 20 | veinte, veintena 20 | ||
vinagre , vi agre | vinagre, vino agrio | ||
víncul, vínculs (vin culs no) | vínculo, vínculos (veinte culos no) | ||
vindrá | vendrá | ||
vindrá | vendrá | ||
vindrán – de fora vindrán y de casa mos traurán | Vendrán – de fuera vendrán y de casa nos sacarán | ||
vindrás | vendrás | ||
vindré | vendré | ||
víndre – ving o vinc, vens, ve, vením, veníu, vénen – vingut, vinguda – vindría – vinguera, vindré | venir, ir | ||
víndre – ving, vens, ve, vením, veníu, vénen | venir (ir) | ||
víndreli | venirle | ||
víndrels | venirles | ||
vindrém | vendremos, iremos | ||
víndremos | venirnos | ||
víndretos | veniros | ||
vindríe | vendría | ||
vindríen | vendrían | ||
vindríeu | vendríais | ||
víne cap aquí ! | ven hacia aquí ! | ||
ving – ya ving ! Ya vach ! | vengo (voy) | ||
vinga | venga | ||
vingám, vinguém | vengamos (vayamos) | ||
vingáu, vinguéu | vengáis | ||
vinguda | venida | ||
vingudes | venidas | ||
vínguen | vengan | ||
vinguére | viniera | ||
vinguéren | vinieran, viniesen | ||
vinguéres | vinieras, vinieses | ||
vinguéreu | vinierais, vinieseis | ||
vinguéu | vengáis | ||
vingut, vinguda, vinguts, vingudes | venido, venida, venidos, venidas | ||
viníe, veníe | venía | ||
vinín (g) | viniendo | ||
Vintena (20) | Veintena 20 | ||
Vinticuatre, 24 | Veinticuatro 24 | ||
Vintidós, 22 | Veintidós 22 | ||
Vintising, 25 | Veinticinco 25 | ||
Vintisis, 26 | Veintiséis 26 | ||
Vintitrés, 23 | Veintitrés 23 | ||
vintiuna, vintiún, 21 | Veintiuno 21 | ||
Vintivuit, 28 | Veintiocho 28 | ||
viña, viñes | viña, viñas | ||
violat | violado | ||
violén, violenta | violento, violenta | ||
violénsia | violencia | ||
violentíssima | violentísima | ||
violeta, violetes | violeta, violetas | ||
violín, violíns | violín, violines | ||
viquiari, vicari | vicario, párroco | ||
vírgen, vírgens | virgen, vírgenes | ||
virginidat | virginidad | ||
virilmen | virilmente | ||
virtuós | virtuosos | ||
virtuosamen | virtuosamente | ||
virtuoses | virtuosas | ||
virtut, virtuts | virtud, virtudes | ||
virulénsia | virulencia | ||
virus | virus | ||
visc, vesque, viscum album, planta que se críe a uns atres ábres, de la que se fa una pega per a cassá muixóns – enviscá, pegá, untá, pringá | muérdago – enviscar, pegar, untá, pringar | ||
viscosidat | viscosidad | ||
viscut, viscuda, vigut, viguda | vivido, vivida | ||
visibilidat | visibilidad | ||
visible | visible | ||
visiblemen | visiblemente | ||
visió (vista) | vista, visión | ||
visións | visiones | ||
visita, visites | visita, visitas | ||
visitá, vissitá - visito, visites, visite, visitém o visitám, visitéu o visitáu, visíten – visitat, visitada, vissita – visitaría – visitára – visitaré | visitarla | ||
visitáen, visitaben | visitaban | ||
Visítal ! | Visítalo ! | ||
visitála | visitarla | ||
Visítala ! | Visítala ! | ||
visitáls, visitals | visitarlos, visitarles | ||
visitám | visitarme | ||
visítam | visítame | ||
visitán (g) | visitando | ||
visitánme | visitándome | ||
visitáns | visitantes | ||
visitará | visitará | ||
visitaríe | visitaría | ||
visitaríen | visitarían | ||
visitát, visitat, visitada, visitades | visitado, visitada, visitados, visitadas | ||
visitátos | visitaros | ||
visites | visitas | ||
visito | visito | ||
visquen, víguen | vivan | ||
visquére o viguére | viviera | ||
visquéren, viguéren | vivieran | ||
vissi, vissis | vicio, vicios | ||
vissible, vissibles, invissible, invissibles | visible, visibles, invisible, invisibles | ||
vissillo (l´agüela del vissillo) - cortina, cortineta, vel | visillo, colgadura, cortina, cortinilla, velo, cortinaje | ||
vissiós – vissiosa | vicioso, viciosa - calavera, provisto, tronera, sinvergüenza, perverso, pervertido, disoluto, libidinoso, lúbrico, lascivo | ||
vist | visto | ||
vista (sentit) (p) de vore | vista, sentido, vista participio de ver | ||
vistasso (fótre, pegá un) - mirada, ullada, examen | vistazo, mirada, ojeada, ojo | ||
vistes | vistas | ||
vistós, vistosos, vistosa, vistoses | Vistoso, vistosa, vistosa, vistosas | ||
vitalidat | vitalidad | ||
Vitamina, vitamines | Vitamina, vitaminas | ||
viu, viva, - vivet, viveta, espabilat | vivo, viva – espabilado | ||
viuda, viudes | viuda, viudas | ||
viudo, viudos | viudo, viudos | ||
viurán | vivirán | ||
viure, vic, vius, viu, vivím, vivíu, víuen – visquéra o viguéra, visquéres o viguéres, visquére o viguére, visquérem o viguérem, visquéreu o viguéreu, visquéren o viguéren | vivir | ||
víurela | vivirla | ||
víureu | viviríais | ||
viuríe | viviría | ||
viuríen | vivirían | ||
vius | vivos, vives | ||
viva | viva | ||
vivales (un, una), que viu alegremen, sense preocupás, algo capverd, capvert - espabilat, viu, avispat, despert | vivales, espabilado, vivo, avispado, despierto | ||
vívamen | vivamente | ||
vivassidat, (vivassidats) | vivacidad, (vivacidades) | ||
vivénsia, vivénsies | vivencia, vivencias | ||
víveres (los), sempre plural, coses de minjá | víveres, cosas para comer | ||
vives, vius | vivas, vivos | ||
vivíe | vivía | ||
vivíen | vivían | ||
vivienda, viviendes – modus vivendi, lo modo de viure | vivienda, viviendas – modus vivendi : modo de vivir | ||
vivím | vivimos | ||
vivín (g) | viviendo | ||
vocal, vocals | vocal, vocales | ||
vocalissassió, vocalissassións | vocalización, vocalizaciones | ||
vocassió, vocassións | vocación, vocaciones | ||
vol, vols – de volá – de vóldre o volé | vuelo, vuelos – quiere, quieres | ||
volá, volo (com lo de Beseit), voles, vole, volém o volám, voléu o voláu, vólen (igual que vólen del verbo vóldre, volé) – volat, volada, vol, revol | volar | ||
volabe | volaba | ||
volada (de vol) – loca, lloca | revoloteo, de volar – loca | ||
voladó, voladora | volador, voladora | ||
voláe, volabe | volaba | ||
volán (g) | volando | ||
volandera, arandela, pedra de molí que gire damún de un atra fixa | arandela, piedra de molino que gira encima de otra fija | ||
volandes (portá en) | volandas, llevar en | ||
volat, volada – loco, loca | volado, volada – loco, loca | ||
volcá, vulcá (bolcá, bulcá) | volcar | ||
volcán, volcáns – volcán (g) de volcá | volcán, volcanes | ||
volcánles | volcándolas | ||
voldrá | querrá | ||
vóldre, vull, vols, vol, volém, voléu, vólen (tamé del verbo volá) – volgut, vullgut, volguda, vullguda | querer querida |
||
voldríe | querría | ||
voldríen | querrían | ||
volé, vóldre | querer | ||
volém | queremos | ||
volén (g) – aixó u ha fet volén (aposta) | Queriendo – esto lo ha hecho adrede, aposta | ||
volénlos | queriéndolos | ||
volénse | queriéndose | ||
Voléu – de vóldre – de volá | Queréis – volad, voláis | ||
voléume | Queredme | ||
Volgut, volguts, vullgut, volguda, vullguda, volgudes | querido, querida, queridos, queridas | ||
volía | quería (yo) | ||
volíe | quería | ||
volíem | queríamos | ||
volíen | querían | ||
volíes | querías | ||
volíeu | queríais | ||
volquete, volquetes, volquet, volquets | volquete, volquetes | ||
Vols – vóldre – de vol, volá | quieres – vuelos | ||
Voltá – volto, voltes, volte, voltém o voltám, voltéu o voltáu, vólten – voltaría – voltára – voltaré | girar, dar vueltas, pasearse | ||
volta, voltes – una vegada = una volta, dos vegades = dos voltes | vuelta, vueltas – una vez, dos veces | ||
voltaba (yo) | rodeaba, daba vueltas, garbeo | ||
voltánla (an ella) | rodeándola | ||
voltánlo | rodeándolo | ||
voltánlos (an ells) | rodeándolos | ||
voltáns (los) - voltán (g) – pel voltán , per la volta, per la roglada | alrededor, afueras, aledaños, arrabales, cercanías, contornos, extrarradio, proximidades, inmediaciones, derredor, periferia, extramuros, a la redonda, cerca de, en torno a |
||
voltat | rodeado | ||
voltats, voltades | rodeados, rodeadas | ||
volten (voltá) | dan vueltas, rodean | ||
voltereta, volteretes | voltereta, volteretas | ||
voluntari, voluntaria, voluntaris, voluntaries | voluntario, voluntaria, voluntarios, voluntarias | ||
voluntariamén | voluntariamente | ||
voluntat, voluntats | voluntad, voluntades | ||
vómit, vómits | vómito, vómitos | ||
vomitá, traure los feches, potá, antigamén gitá a Beseit (de gitar aragonés – arrojar) | vomitar | ||
vomitáen o vomitaben | vomitaban | ||
vomitiu, vomitius | vomitivo, vomitivos | ||
vomitoris | vomitorios, vomitivos | ||
vorá | verá | ||
vorá, veurá | verá | ||
vora, voreta, a la meua vora, a la meua voreta | a mi vera, a mi lado | ||
vorán | verán | ||
vorás | verás | ||
vorás, veurás | verás | ||
voré | veré | ||
vore - vech, veus, veu, veém, veéu, véuen – vist, vista – veiguéra – voría – voré – vach vore | ver | ||
vore – yo voría, voríes, voríe, voríem, voríeu, voríen. Yo vech, veus, veu, veém, veéu, véuen | ver | ||
voré, veuré | veré | ||
vorejá | ir por el borde, bordear, circunvalar, orillar, rodear, zigzaguear, circundar, costear | ||
vórel | verle, verlo | ||
vórel, véurel | verlo | ||
vórela | verla | ||
vórela, véurela | verla | ||
vóreles | verlas | ||
vóreles, véureles | verlas | ||
vórels | verlos | ||
vórels, véurels | verlos | ||
vorém | veremos | ||
vórem | verme | ||
vórem, véurem | verme | ||
vóremos | vernos | ||
vores | verse | ||
vores (les), la vora | vera, orilla, borde | ||
vóres, véures (pot) | puede verse | ||
vóret | verte | ||
vóret, véuret | verte | ||
voreta (a la) - voretes, (per les), per les vores | orilla, orillas | ||
Voréu, veuréu | veréis | ||
Vóreu, véureu | verlo | ||
Voríe, veuríe | vería | ||
Voríen, veuríen | verían | ||
vossejá, no vosséjos, no parlos tan fort, no cridos | vocear, no vocees, no hables tan alto, no grites | ||
vostre , vostres, la vostra, les vostres | vuestro, vuestra, vuestros, vuestras | ||
vot, voto, votos | voto, votos | ||
votá, voto, votes, vote, votém o votám, votéu o votáu, vóten – votat, votada, vot, voto | votar | ||
votáe o votabe, de votá | votaba | ||
votassió, votassións | votación, votaciones | ||
votovadéu, botovadéu – a les Balears se diu paregut, batuadell, a Beseit lo radé a qui lay vach sentí va sé Aniceto Gil, son yayo de la Yolanda Rallo Gil (butifarra sense fil). Una vegada va aná al meche y li va di que teníe lo colesterol mol alt, y ell se va entendre lo "coll d´en Querol", una partida del poble, y va di an algú: Cóm u sap este home aón ting yo lo colldenquerol? |
voto a Dios | ||
vuidáen, vuidaben (buidáen, buidaben) | vaciaban | ||
vuidán (g) buidán | vaciando | ||
vuide, buide | vacía | ||
vuit, 8 | ocho | ||
vuit, forro, vuits, forros, vuida, forra | vacío, desocupado, libre, limpio, despejado, vacante, disponible, deshabitado, desierto , hueco, oquedad, cavidad, concavidad, agujero, vano, vacuo, presuntuoso, frívolo, trivial, necio, memo |
||
vuitanta, 80 | ochenta | ||
vuitsens, vuitsentes, 800 | ochocientos | ||
vulgar, vulgars | vulgar, vulgares | ||
vulgaridat | vulgaridad | ||
vulgarmen | vulgarmente | ||
vull (yo) | quiero | ||
vullga (cuan yo) | quiera (cuando yo) | ||
vullgam, vullguem | queramos | ||
vullgáu, vullguéu | queráis | ||
vullgue | quiera | ||
vullguem | queramos | ||
vullguen, de voldre o volé – bullguen es de bullí | quieran | ||
vullguera (yo) | quisiera | ||
vullguere (ell) | quisiera | ||
vullguerem | quisiéramos | ||
vullgueren | quisieran | ||
vullgueres | quisieras | ||
vullguereu | quisierais | ||
vullgues | quieras | ||
vullguéu, vullgáu | queráis | ||
vullgut, volgut | querido | ||
vustés, vostés, vusté, vosté | usted, ustedes |