champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
domingo, 5 de julio de 2026
Subornar, Subsidi, Subcidi, Subtil, Sobtil, Sotil, Suc
domingo, 7 de octubre de 2018
Traéume de estes dudes
Pedro Bel Caldú conteste:
Lo suc de llimó es agre pero l’aroma del llimó no está al suc si no a la pell. L’ácit del suc millore les qualidats llimpiadores del detergent pero l’aroma no. Se pot fabricar artificialment acid citric que ix mes barat que el suc de llimó natural. Tamé se fabrique, pels aromistes, aroma artificial de llimó, pero es mes complicat i car que fabricar acid cítric. No me puc estendre en més explicacións, pero estic segur que de la informació que dono se poden traure conclusións.
- ¿Per qué les dones obrin la boca cuan se maquillen los ulls?
- ¿Cóm se escriu lo cero en números romanos?
No se escriu.
- Cuan van inventá lo rellonge, ¿cóm sabíen quína hora ere, per a pugué ficál en hora?
- ¿Per qué ña gen que desperte als atres pera preguntá si estaben dormín?
- ¿Cóm puc sabé cuántes vides li queden al meu gat?
- ¿Per qué les coses sempre están al radé puesto aon un les busque? (Murphy)
- ¿Per qué los sementeris tenen les tápies tan altes, si los que están a dins no poden eixí y los que están afora no volen entrá?
- ¿Per qué “separat” se escriu tot jun y “tot jun” se escriu separat?
- ¿Per qué lo “día del traball”, ningú treballe?
- Si la llana se encongix cuan se bañe... ¿Per qué les ovelles no se fan mes menudes (se encongixen) cuan plou?
- Se diu que sol deu persones a tot lo món enteníen a Einstein. Si dingú me entén a mí, ¿soc un genio?
![]() |
| Albert Einstein (ein Stein = una pedra) traén la llengua |
- Si cuan minjo ous me fan mal al feche, cuan minja feche... ¿me fará mal als ous? / A Aiguaiva se mingen lo feche crugo.
- Lo món es redó y li diém planeta. Si fore pla... ¿li diríem redoneta?
- Si un abogat se torne lloco... ¿pert lo juissi?
- ¿Los infans disfruten la infansia tan com los adults lo adulteri?
- Si un fruit sec se bañe, ¿seguix sén un fruit sec?
- Una cebra, ¿es un animal blang en rayes negres, o negre en rayes blanques?

- ¿Per qué als peixos no los entre aigua als ulls?
- ¿Per qué se li diu meche al dotó y cura al mossen cuan es lo meche lo que cure?
- ¿Per qué abreviatura es una paraula tan llarga?
miércoles, 29 de mayo de 2024
Meisser - Melanites
Meisser, v., bas. lat. miscere, verser à boire avec excès, prodiguer la boisson.
Substantiv. Hom religios non deu flairar de vi ni auzir aquo del philosophi; aisso non es pas donar beure, mas meissers.
Trad. de Bède, fol. 45.
L'homme religieux ne doit pas flairer de vin ni écouter cela (les propos) du philosophe; ceci n'est pas donner à boire, mais du verser à boire avec excès.

(chap. Beure massa; engatás, emborrachás. Alemán saufen.)
Mel, s. m., lat. mel, miel.
Abelha que fay lo mel. V. et Vert., fol. 52.
(chap. Abella que fa la mel.)
Abeille qui fait le miel.
Detz als filhs d' Israel
Lach e bresca, manna e mel.
(chap. Vau doná als fills de Israel lleit y bresca, maná y mel.)
Pierre d'Auvergne: Dieus vera.
Vous donnâtes aux fils d' Israël lait et gaufre, manne et miel.
Siei dig an sabor de mel.
P. Vidal: Be m pac.
Ses dits ont saveur de miel.
Fig. Li vere evironat (environat : environ) del mel de paraulas.
Trad. de Bède, fol. 61.
Les poisons enveloppés du miel de paroles.
ANC. FR. Sur mel a la meie buche.
Anc. trad. du Psaut. de Corbie, ps. 118.
CAT. Mel. ESP. Miel. PORT. Mel. IT. Mele. (chap. Mel, mels.)
2. Mellificar, v., lat. mellificare, faire, produire du miel.
Las abelhas..., en yvern, amo loc caut, et en estieu, freg, per be mellificar. Eluc. de las propr., fol. 143.
(chap. Les abelles..., al ivern, (amen, preferixen) volen un puesto calén, y al estiu, fred, per a be melificá : fé mel.)
Les abeilles..., en hiver, aiment lieu chaud, et en été, froid, pour bien produire le miel.
Part. prés. Mantas abelhas mellificant. Eluc. de las propr., fol. 159.
(chap. Moltes abelles melificán : produín : fen mel.)
Maintes abeilles produisant du miel.
IT. Mellificare.
3. Melicrat, s. m., mélicrat, boisson composée de vin et de miel.
Qu'es de vi e de mel...,
E qu'om apela melicrat.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Qui est de vin et de miel..., et qu'on appelle mélicrat.
4. Enmelar, Emelar, v., emmieller, enduire de miel.
Lo mati las emelaretz,
Et a vostr' auzel las daretz.
(chap. Al matí les enmelaréu y al vostre muixó les donaréu.)
Deudes de Prades, Auz. cass.
Le matin vous les emmiellerez, et à votre oiseau les donnerez.
Part. pas. Carn enmelada li daretz.
Carn de cabra emelada
Li donatz.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Chair emmiellée vous lui donnerez.
Chair de chèvre emmiellée vous lui donnez.
CAT. ESP. Enmelar. IT. Immelare. (chap. Enmelá : ficá en mel: enmelo, enmeles, enmele, enmelem o enmelam, enmeléu o enmeláu, enmelen; enmelat, enmelats, enmelada, enmelades. Si yo tinguera una bresca, cuántes coses enmelaría. Los crespells se enmelen después de fregí.)
5. Oximel, s. m., oxymel.
D' oximels, d' issirops, de flors e de semens,
De razitz e de fuelhas, e d' autres cofimens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
D' oxymels, de sirops, de fleurs et de semences, de racines et de feuilles, et d' autres assaisonnements.
CAT. ESP. PORT. Oximel. IT. Ossimele. (chap. Oximel : mescla de mel y de vinagre; dos parts de mel bona y una de vinagre blanc, que se cou hasta que se forme un jarabe.)
(ESP. s. m. Composición que se hace de miel y de vinagre, mezclando dos partes de miel buena y una de vinagre blanco, que se deja cocer hasta ponerla en punto de jarabe. Hácese también compuesta, añadiéndole el cocimiento de las cinco raíces aperitivas, y las simientes de perejil y de hinojo. Laguna en el Comento de Dioscórides la hace de otra suerte, con sal de la mar, agua, miel y vinagre. Es voz griega y se pronuncia la x como cs (: ocsimel). Latín. Oxymeli. LAG. Diosc. lib. 5. cap. 15. Tomado el Oxymel, según consta, arranca los gruesos humores.)
6. Rodomel, s. m., lat. rhodomeli, miel rosat.
Rodomel es dit quar es mel... ab suc de rozas.
(chap. Rodomel se diu (es dit) perque es mel... en suc de roses.)
Eluc. de las propr., fol. 272.
Miel rosat est dit parce que c'est miel... avec suc de roses.
ESP. Rodomel.
7. Ydromel, s. m., lat. hydromeli, hydromel.
Ydromel, que es compost de mel et de suc. Eluc. de las propr., fol. 272.
(chap. Hidromel, que es compost de mel y de suc : aigua : hydros.)
Hydromel, qui est composé de miel et de suc.
CAT. Hidromel. PORT. Hydromel. IT. Idromele. (ESP. Hidromiel. Agua mezclada con miel. Esta voz, neutra en latín, es masculina en español: “Párrafo aparte merece un subproducto de la miel, el hidromiel”
(Crea Propóleo [Arg. 1993]); a veces, por influjo de miel, se usa indebidamente en femenino: la hidromiel. Chap. La hidromel, les hidromels; lo hidromel, los hidromels.)
8. Medo, s. m., hydromel.
Medo, es beuragge de mel et ayga compost, sobre ben cuech.
(chap. La hidromel es una beguda composta de mel y aigua, mol ben cuites.)
Eluc. de las propr., fol. 272.
Hydromel, c'est breuvage composé de miel et d'eau, très bien cuit.
Melancolia, Malencolia, Malenconia, s. f., lat. melancholia, mélancolie,
bile noire, terme de médecine.
Melancolia, es humor espessa et grossa..., et vol aytan dire melancolia cum negra humor, quar melan vol dire negra et colon vol dire humor.
(N. E. Melanoma, melanina, etc. ESP. literal: Melancolía, es humor espesa y gruesa..., y quiere tanto decir melancolía como negra humor, ya que melan quiere decir negra y colon quiere decir humor.)
Eluc. de las propr., fol. 31.
Mélancolie, c'est humeur épaisse et grosse..., et veut autant dire mélancolie comme noire humeur, car melan veut dire noire et colon veut dire humeur.
La ratela tota via
Restren la malencolia.
Brev. d'amor, fol. 53.
La rate toujours restreint la mélancolie.
- Disposition morale attribuée à un excès de bile noire.
Aquel que acusa un autre per malenconia o per calor, el l' en pot ben layssar. L'Arbre de Batalhas, fol. 241.
Celui qui accuse un autre par mélancolie ou par chaleur, il peut bien l'en quitter.
- Tristesse, chagrin.
Aissi pot esquivar aquella felonia e 'l corrotz e sa malencolia.
Livre de Sydrac, fol. 34.
Ainsi peut éviter cette félonie et le courroux et sa mélancolie.
Venon pron de malenconias et damages als subjets.
Statuts de Provence. Julien, t. I, p. 600.
Viennent assez de chagrins et de dommages aux sujets.
ANC. ESP. Cogió con esta paz una malanconia.
Poema de Alexandro, cop. 316.
CAT. ESP. (Melancolía) MOD. PORT. Melancolia. IT. Melancolia, melanconia, malinconia. (chap. Melancolía, melancolíes.)
2. Malenconi, s. m., méchanceté, haine.
Fui tots temps de malenconi,
E mantinc obra de demoni.
Folquet de Marseille: Senher Dieus.
Je fus toujours de méchanceté, et maintins oeuvre de démon.
Adjectiv. Pueis li Jusieu malenconi
Ffazian fals testimoni.
Brev. d'amor, fol. 163.
Puis les Juifs méchants faisaient faux témoignage.
3. Melancolic, Malancolic, Malencolic, adj., lat. melancholicus, mélancolique.
Cant es pur de humor malancolic. Trad. d'Albucasis, fol. 1.
Quand il est pur d'humeur mélancolique.
Contra tota autra passio melancolica. Eluc. de las propr., fol. 192.
Contre toute autre souffrance mélancolique.
- Triste.
Aze... es melancolic. Eluc. de las propr., fol. 235.
L'âne... est mélancolique.
Substant. Malencolicx per natura
Brev. d'amor, fol. 55.
Le mélancolique naturellement est de moult laide figure.
CAT. Melancolic. ESP. (Melancólico) PORT. Melancolico. IT. Melancolico, malinconico. (chap. Melancólic, melancolics, melancólica, melancóliques.)
4. Malencolios, Melanconios, adj., mélancolique.
Lo diables..., hom malencolios tempta de enueg e de tristor.
V. et Vert., fol. 61.
Le diable..., homme mélancolique tente par ennui et par tristesse.
Cove que sion felh o melanconios. Liv. de Sydrac, fol. 32.
Il convient qu'ils soient farouches ou mélancoliques.
ANC. FR. On disoit qu'il estoit songeard et melancholieux.
Arrests d'amour, p. 746.
Où ne sont point gens melancolieux.
Cl. Marot, t. I, p. 369.
Lui deffend ladite court toutes compagnies melancholieuses.
Arrests d'amour, p. 749.
5. Malencays, s. m., haine.
Ves l'enfant a malencays,
Trad. d'un Évangile apocryphe.
A haine contre l'enfant, il le tuerait volontiers.
6. Malengoniar, v., chagriner, attrister.
Mentre que Josep se malengoniava. Abr. de l'A. et du N.-T., fol. 22.
Tandis que Joseph se chagrinait.
ANC. FR. A ces paroles se melancolia le roy.
Froissart, t. II, ch. 30.
Sans se soucier ni melancholier de rien.
Mém. de Sully, t. II, p. 369.
Melanites, s. f., malthe, sorte de pétrole plus noir que le pétrole ordinaire, poix minérale.
Melanites es peyra..., ret dos suc cum mel. Eluc. de las propr., fol. 189. La malthe est une pierre..., elle rend suc doux comme miel.
(ESP. Melanita. Chap. Melanita, melanites.)
lunes, 1 de julio de 2024
Mora - Morbos
Mora, s. f., lat. morum, mûre.
Plus negra non es mora, can es a sa sazon. V. de S. Honorat.
Plus noire n'est pas mûre, quand elle est à sa saison.
Suc de moras vertz. Eluc. de las propr., fol. 86.
(chap. Suc de mores verdes; les que fa la morera, no la romiguera, que són roiges cuan están verdes, y negres cuan están madures.)
Suc de mûres vertes.
Nég. expl. No m valrian una mora,
Sonet, ni voutas ni lais.
Giraud de Borneil: Quan branca.
Ne me vaudraient une mûre, sonnets, ni voltes ni lais.
ANC. FR. Si puissé-je boire demie
Ne de more ne de vin cuit.
Roman du Renart, t. III, p. 317.
CAT. ESP. Mora. PORT. Amora. IT. Mora. (chap. Mora, mores.)
2. Morier, s. m., lat. morus, mûrier.
Las moras del morier.
(chap. Les mores de la morera o del moré.)
Serveri de Gironne: Del mon volgra.
Les mûres du mûrier.
Aquest nom es appropriat a morier salvagge.
(chap. Este nom es apropiat a moré bort o morera borda, salvache.)
Eluc. de las propr., fol. 221. Ce nom est approprié à mûrier sauvage. CAT. Morèra. ESP. Morera. PORT. Amoreira. IT. Moro. (chap. Morera o moré, moreres o morés. A Beseit está la costa dels morés : de les moreres. Lo apellit Morera tamé hi está.)
3. Dyamoron, s. m., lat. diamoron, diamorum, sirop de mûres.
Morier..., del frug si fa electuari di diamoron.
Eluc. de las propr., fol. 214.
Le mûrier..., du fruit se fait un électuaire dit diamorum.
Morella, s. f., morelle, sorte de plante.
Pren suc de plantage, de morella, de evol, farina de froment et mel.
Coll. de remèdes en prov., fol. 1.
Prends suc de plantain, de morelle, d'hièble, farine de froment et miel. CAT. IT. Morella.
Mora, s. f., lat. mora, retard, retardement, délai.
Eu li en dei donar gazain, enquera non sia eu en mora.
Trad. du Code de Justinien, fol. 7.
Je dois lui en donner profit, encore que je ne sois pas en retard.
No i a mestier de mora,
Que trop ai estat musaire.
Azemar le Noir ou Raimond Jordan: Era m don Dieus.
Il n'y a pas besoin de délai, vu que trop j'ai été musard.
ESP. Mora (demora).
2. Comoracio, s. f., lat. commoratio, délai, commoration, figure de rhétorique.
Commoratio est, cum in loco firmissimo, quo tota causa nititur, manetur diutius et eodem saepius reditur.
Auctor libb. ad Herennium, 4, 45.
Comoracios, es cant hom retorna soen una auctoritat, o las paraulas que son de gran vertut.
Leys d'amors, fol. 147.
La commoration, c'est quand on retourne souvent une autorité, ou les paroles qui sont de grande valeur.
3. Demor, s. m., demeure, séjour.
On mais los aug, mens los cre;
Et on plus entr' en lor demor,
Mens ai de plazer en mon cor.
P. Cardinal: D' un sirventes faire.
Où plus je les entends, moins je les crois; et où plus j' entre dans leur demeure, moins j'ai de plaisir en mon coeur.
- Fig. Plaisir, bonheur.
Ieu l' am e l' amei de bon cor,
E l' amarai, sitot m' encora,
E no m fassa be ni demor.
Un troubadour anonyme: Si la bella que.
Je l'aime et l'aimai de bon coeur, et l'aimerai, quoiqu'elle m'afflige, et ne me fasse bien ni plaisir.
Car en Dieu avia son cor,
Et en lui servir son demor.
V. de sainte Énimie.
Car en Dieu avait son coeur, et à le servir son bonheur.
Non ai demor
D' autra bell' amia.
Paulet de Marseille: Belha dompna.
Je n' ai plaisir d'autre belle amie.
ANC. FR. Fuiant s'en vet sanz plus demor.
Roman du Renart, t. III, p. 182.
4. Demora, s. f., demeure, séjour, délai.
Pois que eu li en serai en demora, so es en tarzament.
Trad. du Code de Justinien, fol. 7.
Après que je lui serai en demeure, c'est-à-dire en retard.
Eleva hom la votz mays e plus forment fazen major demora de temps que no fai en deguna de las autras sillabas. Leys d'amors, fol. 8.
On élève la voix davantage et plus fortement en faisant plus grand délai de temps qu'on ne fait sur aucune des autres syllabes.
Mantenen ill eyxi fora
En la plaza, sensa demora.
(chap. Al momén ella va eixí fora a la plassa, sense demora; sense tardá.)
Trad. d'un Évangile apocryphe.
Maintenant elle sortit dehors en la place, sans retard.
- En parlant du coït.
Pot esser tan longa la demora e tan escalfatz lo delieg que pot esser peccat mortal. V. et Vert., fol. 18.
Le séjour peut être si long et le plaisir si échauffé que (ce) peut être péché mortel.
Fig. Lo sanhz hom no volc far demora,
E demanda li per que s plora.
V. de sainte Énimie, fol. 33.
Le saint homme ne voulut faire séjour, et lui demande pourquoi elle pleure.
Adv. Adonc lo sanhz hom ses demora
Senha son cors. V. de sainte Énimie, fol. 33.
Alors le saint homme sans retard signe son corps.
ANC. FR. Hé! dous amis, fait-elle, com longue demourée.
Romancero français, p. 15.
Et ses nonains sans demorée
Ceste chose ont apercéue.
Conte de l' abesse qui fut grosse.
CAT. ESP. PORT. (chap.) Demora. IT. Dimora.
5. Demoransa, s. f., demeure, séjour, retard, retardement.
Sy coma l' intrada e la issyda de la demoransa de la planeta e del signe.
Liv. de Sydrac, fol. 87.
Ainsi comme l'entrée et la sortie du séjour de la planète et du signe.
Tals vegada es que hom en suffre autre dan per demoransa.
Trad. du Code de Justinien, fol. 34.
Telle fois est qu'on en souffre autre dommage par retardement.
S' il pasan ses longa demoransa,
Cristiandat garderan d' aunimen.
Bertrand d'Allamanon: D'un sirventes mi.
S' ils passent sans long retardement, ils sauveraient de honte la chrétienté.
ANC. FR. Sanz demorance
Penduz seras à une branche.
(chap. Sense tardansa (demoransa) penjat sirás a una branca. Aixó se li té que di a consevol catalaniste, en espessial a Tardà, al retardat Rufián y a tota la brossa de Esquerra Republicana de Catalunya, hereus del assessino Luisset Companys.)
J' irai à lui sanz demorance.
Roman du Renart, t. II, p. 56 et 319.
ANC. ESP. Demoranza. IT. Dimoranza. (chap. Demoransa : tardansa, retrás; demoranses : tardanses, retrasos.)
6. Demoragge, s. m., séjour.
Fos lonc demoragge. Palaytz de Savieza.
Fut long séjour.
(chap. Estansa, lo tems que se está a un puesto.)
7. Demorada, s. f., retard, délai.
Doncx s'armero Frances ses lunha demorada.
Vos, on etz, baros? Trop faytz gran demorada.
Roman de Fierabras, v. 3979 et 2775.
Alors s' armèrent les Français sans aucun retard.
Vous, où êtes-vous, barons? Vous faites trop grand retard.
ANC. FR. Ne cuidiez pas que lor anuit
La demorée de la nuit.
R. de Parthonopex de Blois, not. des MSS., t. IX, p. 29.
8. Demoralh, Demoraill, s. m., délassement, passe-temps, récréation.
Per o n' an gran mal pres
Joyas e demoralh.
Giraud de Borneil: Joys e chans.
Par cela en ont grand mal pris joies et récréation.
Un manuscrit porte demoraill.
9. Demorar, v., lat. demorari, demeurer, séjourner, rester, retarder.
Passa per XII signes, e en cascun signe demora II ans e demich.
Liv. de Sydrac, fol. 53.
Passe par douze signes, et en chaque signe séjourne deux ans et demi.
A convengut d'estar e demorar en l' eretage.
Preuves de l'Histoire de la maison de Turenne, 1404.
A convenu de rester et séjourner dans l'héritage.
No cuid aprob altre dois li demor. Poëme sur Boèce.
Je ne pense pas qu'auprès autre deuil lui reste.
Pero ben sai qu' el partir me demora.
Perdigon: D' amor no m puesc.
Pourtant je sais bien que le partir me reste.
Si el demora que el no me pague aco que me deu.
Trad. du Code de Justinien, fol. 7.
S'il retarde qu'il ne me paye ce qu'il me doit.
- Se plaire, s' égayer.
Domna, per qu' ieu chant e m demor.
B. de Ventadour: Quant par la flors.
Dame, pour qui je chante et me réjouis.
Ab joi que m demora
Vuelh un sonet faire.
Peyrols: Ab joi.
Avec la joie qui m'égaie je veux faire un sonnet.
Part. prés. Laborador demorant a una peymentada.
Terrier de la Confrérie du S.-Esprit de Bordeaux, fol. 186.
Laboureur demeurant à une pineraie.
Part. pas. No seria demoratz en la plassa, ans s' enfugiria.
Liv. de Sydrac, fol. 58.
Ne serait demeuré en la place, mais s' enfuirait.
La corruptio de la carn es tan grans, que lo esperit non pot, en aquesta vida mortal, longamens demorar en tan haut estamen de contemplatio.
V. et Vert., fol. 101.
La corruption de la chair est tellement grande, que l'esprit ne peut, en cette vie mortelle, longuement rester en si haut état de contemplation. ESP. PORT. Demorar. IT. Dimorare. (chap. Demorá, demorás : tardá. Morá : viure.)
Morb, s. m., lat. morbus, maladie.
Morbs, es aco que non laissa ad home o a bestia faire aco que el deuria faire per natura. Trad. du Code de Justinien, fol. 41.
Maladie, c'est ce qui ne laisse pas faire à un homme ou à une bête ce qu'il devrait faire par nature.
ANC. CAT. Morb. ESP. PORT. IT. Morbo. (chap. Morbo : enfermedat.)
2. Morbos, adj., lat. morbosus, malade, maladif.
Morbos ny infect. Tit. du XVe siècle, entre le seigneur et les habitants de la Roche.
Malade et infecté.
Si la causa que ven us hom ad un autre es morbosa o viciosa.
Trad. du Code de Justinien, fol. 41.
Si la chose qu'un homme vend à un autre est maladive ou vicieuse.
ANC. CAT. Morbos. ESP. PORT. Morboso. (chap. Morbós, morbosos, morbosa, morboses : dolén, dolens, dolenta, dolentes; vissiat, que té un vissi, tara, defecte, vissiats, vissiada, vissiades. Ara se entén morbo de un atra manera diferén a la enfermedat.)


















