champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
miércoles, 28 de junio de 2017
Vull un trosset de terra
Desideri Lombarte Arrufat
Manen les ordenances i els més vells
costums del nostre territori, que tenim
cadascú un tros de terra per a viure,
cadascú un tros de terra quan morim.
Jo que he tingut la meua terra en vida,
que no me'n falto per a després de mort.
Guardeu-me-la davall d'una olivera
o bé davall del ribasset de l'hort.
Amb tres passes de llarg i tres pams d'ample,
tres vares de fondària, ja en tinc prou;
que sigue terra fina, sense pedres,
ben repartida damunt del meu cos.
Si tos convé de plantar-hi algun arbre,
que sigue presseguer, cirer o prunera.
I del meu cos colgat i consumit
voreu com faran flors per primavera.
I quins préssecs més grocs maduraran,
i que roges s'hi faran les cireres,
i les prunes, quines prunes hi hauran!
Que quan maduraran se faran negres.
No tingueu aprensió, que seran bones;
la terra purifique i tot ho escou.
I si n'hi vaig donar bons fruits en vida,
per què no els puc donar després de mort?
Y ara escrit en Chapurriau
Manen les ordenanses y los més vells
costums del nostre territori, que tenim
cadaú un tros de terra per a viure,
cadaú un tros de terra cuan morim.
Yo que hay tingut la meua terra en vida,
que no men falto per a después de mort.
Guardéumela davall de una olivera
o bé davall del ribasset del hort.
En tres passes de llarg y tres pams de ample,
tres vares de fondaria, ya ne ting prou; *yan
que sigue terra fina, sense pedres,
ben repartida damún del meu cos.
Si tos convé (de) plantay algún abre, *abre, arbre, segos cadaú
que sigue pressegué, siré o prunera.
Y del meu cos colgat y consumit
voreu com farán flos per primavera.
Y quins préssecs més grocs madurarán,
y qué roiges si farán les sireres,
y les prunes, quines prunes ñaurán!
Que cuan madurarán se farán negres.
No tingueu aprensió, que sirán bones;
la terra purifique y tot u escou. * tot u paix
Y si ni vach doná bons fruits en vida,
per qué nols puc doná después de mort? * no los
lunes, 8 de diciembre de 2025
Prozopopeya - Psalteri, Salteri, Sauteri
Quintil., Institut., orat. IX, 2.
miércoles, 19 de junio de 2024
Lexique roman; Milsoldor, Milsoudor - Mirabolat
Milsoldor, Milsoudor, adj., milsoudor.
Cette expression s'appliqua aux chevaux qui servaient dans les batailles et qui, en raison de leur beauté ou de leur vigueur, étaient estimés à mille sous d'or.
Ieu ai vist caval milsoldor
A pretz de trenta sols tornar.
T. d' Esperdut et de Pons de Montlaur: Seigner Pons.
J'ai vu cheval milsoudor passer au prix de trente sous.
Garniscan lor cors e 'l caval milsoldor. Guillaume de Tudela.
Qu'ils équipent leur corps et le cheval milsoudor.
Subst. En los mortals estors
On Karle de sas mans trenquet tants milsoudors. V. de S. Honorat.
Dans les combats mortels où Charles de ses mains abattit tant de milsoudors.
ANC. FR. Armés desus le milsoudor.
B. de Sainte-Maure, Chron. de Norm., fol. 106.
Et le fiert tel cop del tabor
Qu'il l'abat jus del missoudor.
Roman du Renart, t. III, p. 225.
(chap. Caball que valíe mil sols o sous d'or; classe de moneda : solidos : sueldos.)
Mina, s. f., lat. mina, mine, sorte de mesure de capacité.
Una mina de fromen. Cartulaire du Bugue, fol. 25.
Une mine de froment.
2. Minada, s. f., émine, mesure de superficie.
Det una minada de terra. Cartulaire du Bugue, fol. 26.
Donna une émine de terre.
3. Menal, s. m., minel, mesure de capacité.
Cel que vin vendon a taverna, aion sestairal e menal, cartal e mietz cartal.
Cout. d'Alais. Arch. du Roy., sect. hist., K. 867.
Ceux qui vendent du vin en taverne, qu'ils aient sesterot et minel, quartaut et demi-quartaut.
4. Emina, s. f., émine, mesure de capacité et de superficie.
Quals en ac un sestier, quais una emina.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 7.
Quel en eût un setier, quel une émine.
1 emina de civada. Tit. du XIIe siècle, Arch. du Roy., J. 322.
Une émine d'avoine.
III eminas de terra a Pueg Marti.
Tit. de 1230. Arch. du Roy., J. 317.
Trois émines de terre à Puy-Martin.
ANC. ESP. Emina.
5. Eminada, s. f., éminée, mesure de superficie.
Tres eminadas de terra. Tit. de 1238. Arch. du Roy., J. 388.
Trois éminées de terre.
Doas sestairadas et eminada.
Tit. de 1275. Arch. du Roy., Toulouse, J. 328.
Deux seterées et éminée.
6. Eminal, s. f., émine, mesure de capacité.
Ieu adrechurarai... las eminals, las cartals.
Cartulaire de Montpellier, fol. 146.
Je réglerai... les émines, les quartants.
Mina, Mena, s. f., mine, minière.
Lato, coire, plom issamen,
So es a saber lor minas.
Brev. d'amor, fol. 39.
Laiton, cuivre, plomb également, c'est à savoir leurs mines.
Las menas de la terra solphroza. V. et Vert., Gloss. occit., p. 199.
Les minières de la terre sulfureuse.
CAT. ESP. PORT. IT. Mina. (chap. Mina, mines.)
2. Minar, v., miner, creuser.
Fetz minar una tor.
Coma si volguesso minar sos terra.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 165 et 185.
Fit miner une tour.
Comme s'ils voulussent miner sous terre.
Fig. Pren son pic e sa pala, e acomensa a foyre et a minar et a cavar son cor. V. et Vert., fol. 41.
Prend son pic et sa pelle, et commence à fouir et à miner et à caver son coeur.
Part. pas. Cant ha son cor minat e perfiechamen be examinat.
V. et Vert., fol. 42.
Quand il a miné son coeur et parfaitement bien examiné.
CAT. ESP. PORT. Minar. IT. Minare. (chap. Miná: mino, mines, mine, minem o minam, minéu o mináu, minen; minat, minats, minada, minades.)
3. Mener, Menier, s. m., mine, minière.
Els meners del argent son... nostres.
Tit. de 1166. Hist. de Lang., t. II, pr., col. 116.
Les mines de l'argent sont... nôtres.
Menier novell o viell desamparat.
Règle sur les mines d'Hierle, Hist. de Nîmes, t. I, pr., p. 72.
Minière nouvelle ou vieille délaissée.
ANC. CAT. Miner.
4. Menera, Meniera, s. f., lat. minera, minière, mine.
Meneras d' aur.
Menieras de coyre.
Eluc. de las propr., fol. 176 et 267.
Minières d'or.
Minières de cuivre.
(chap. Mines d' or. Mines de cobre.)
Coven donx qu' el haia menieras
D' aur o d' argen.
Leys d'amors, fol. 39.
Il convient donc qu'il ait mines d'or ou d'argent.
ANC. ESP. Minera. PORT. Mineira.
5. Mineral, Meneral, adj., minéral.
Causas minerals, cum so metalhs.
Aquel qui es meneral es plus resplendent.
Eluc. de las propr., fol. 156 et 187.
Choses minérales, comme sont métaux.
Celui qui est minéral est plus resplendissant.
CAT. ESP. PORT. Mineral. IT. Minerale. (chap. Mineral, minerals.)
6. Minerant, adj., minéral.
Las autras peyras minerantz. Trad. d'Albucasis, fol. 41.
Les autres pierres minérales.
Mini, s. m., lat. minium, minium, vermillon.
Mini es color roia. Eluc. de las propr., fol. 267.
(chap. Lo mini es coló roch. Lo coló ere antigamén a vegades femenino: la coló roija.)
Le minium est couleur rouge.
2. Minio, Mino, s. m., minium, vermillon.
Minio o mino, color es citrina o vermeilla, declinant a rog, resplendent cum foc. Eluc. de las propr., fol. 266.
Le minium ou vermillon, est couleur citrine ou vermeille, inclinant à rouge, resplendissant comme feu.
ESP. PORT. IT. Minio.
3. Mine, adj., de minium.
De color minea. Eluc. de las propr., fol. 266.
De couleur de minium.
Ministrar, Menestrar, v., lat. ministrare, administrer, régir.
Mal avia ministrat sos bens e sa rictat. V. de S. Honorat.
Avait mal administré ses biens et sa richesse.
- Servir.
Motas donas issamen
Que l' avian seguitz longamen
De Galilea ministran.
Passio de Maria.
Beaucoup de dames également qui l'avaient suivi longtemps de Galilée en servant.
- Secourir, porter secours.
Car non a de que menestrar
Si com a costuma de far.
V. de S. Honorat.
Car il n' a pas de quoi secourir ainsi comme il a coutume de faire.
Poirian ministrar... plus facilament a la lor familia. Doctrine des Vaudois.
Pourraient porter secours... plus facilement à la leur famille.
- Exhaler, produire, fournir.
Sa lengua menestra fuoc ades. Trad. de Bède, fol. 77.
Sa langue produit du feu sans cesse.
- Donner.
No s deu ministrar ab la decoctio.
Clisteri ministrar.
Eluc. de las propr., fol. 194 et 81.
Ne doit pas s'administrer avec la décoction.
Administrer clystère.
Part. prés. Nervis ministrans a las ditas V virtutz sensitivas.
Eluc. de las propr., fol. 18.
Nerfs servant auxdites cinq vertus sensitives.
Part. pas. Degudament ministrada, val a diversas malautias.
(chap. Degudamen administrada, val per a diverses enfermedats.)
Eluc. de las propr., fol. 207.
Convenablement administrée, elle vaut pour diverses maladies.
ANC. FR. Auquel saint Jean ministra le baptesme.
Foucqué, V. de J.-C, p. 288.
Depuis le temps qu' icy je ministre à son très sacré oracle.
Rabelais, liv. V, ch. 44.
Il meismes menistra iluec par longtemps as malades moult dévotement.
Chronique de Cambrai.
ANC. CAT. ESP. PORT. Ministrar. IT. Ministrare.
(chap. Ministrá : administrá: administro, administres, administre, administrem o administram, administréu o administráu, administren; administrat, administrats, administrada, administrades.)
2. Ministre, Menistre, s. m., lat. ministrum, ministre, serviteur.
Far honor e reverencia a Dieu et a ssos menistres. V. et Vert., fol. 89.
Faire honneur et révérence à Dieu et à ses ministres.
- En parlant des soins qu'on donnait à un oiseau de proie.
Rei o comte vol per ministre.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Roi ou comte il veut pour serviteur.
- Exécuteur des hautes-Œuvres, bourreau, sergent.
Manda sos ministres tortors. Guillaume de Tudela.
(chap. Envie a sons ministres torturadós; mane a los seus ministres.)
Mande ses ministres tortureurs.
Quan li ministre viron la donna colorada
Que cresian morta. V. de S. Honorat.
(chap. Cuan los ministres van vore la dona colorada que creíen (que estabe) morta.)
Quand les bourreaux virent colorée la dame qu'ils croyaient morte.
CAT. Ministre. ESP. PORT. IT. Ministro.
(chap. Ministre, ministres.)
3. Ministra, s. f., lat. ministra, servante, exécutrice, entremetteuse.
Virtut generativa es ministra de general conservacio.
Generacio de la qual es ministra.
Eluc. de las propr., fol. 14 et 19.
Vertu générative est exécutrice de conservation générale.
La génération de laquelle elle est entremetteuse.
ESP. PORT. Ministra. (chap. ministra, ministres.)
4. Ministeri s. m., lat. ministerium, ministère.
Ministeri especial es de... istruir nos. Eluc. de las propr., fol. 10.
(chap. Ministeri espessial es de... instruí mos o instruímos.)
Le ministère spécial est de... nous instruire.
CAT. Ministeri. ESP. PORT. Ministerio. IT. Ministerio, ministero.
(chap. Ministeri, ministeris.)
5. Ministratio, Menistration, s. f., lat. administrationem, administration. Coma lurs officials se porton en lurs officis et en tota lur ministratio.
V. et Vert., fol. 76.
Comme leurs officiers se comportent dans leurs offices et dans toute leur administration.
- Terme d'église.
Menistration de... sacramens. Doctrine des Vaudois.
Administration de... sacrements.
IT. Ministrazione. (ESP. Administración. Chap. Administrassió, administrassions.)
6. Ministrador, s. m., administrateur, serviteur.
Que fosson gardas e ministradors.
(chap. Que foren guardes o guardians y administradós.)
Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 11.
Qu'ils fussent gardiens et administrateurs.
ANC. FR.
Car qui voudra estre grand par sus tous,
Le plus petit de tous vous se fera,
E plus subject ministrateur sera.
Foucqué, V. de J.-C, p. 357.
ESP. Ministrador (administrador). IT. Ministratore.
(chap. Administradó, administradós, administradora, administradores.)
7. Ministratiu, adj., servant, fournisseur, productif.
Nas... al esperit animal ministratiu.
Es ministrativa de talent.
Eluc. de las propr., fol. 40 et 14.
Le nez... servant à l'esprit animal.
Est productive de désir.
8. Menestral, s. m., artisan.
Revendedor, obrier e menestral.
Raimond de Castelnau: Mon sirventes.
Revendeur, ouvrier et artisan.
Borzes e mercadiers
E menestral aprop.
G. Riquier: Pus Dieus.
Bourgeois et marchands et artisans après.
CAT. ESP. Menestral. (chap. Menestral, menestrals; artessano o artessá, artessanos o artessans, artessana, artessanes; obré, obrés, obrera, obreres, que treballe en les mans.)
9. Menestairal, s. m., ouvrier, artisan.
Ell fay obras corporals, coma fan los laboradors e los brassiers e los menestayrals. V. et Vert., fol. 34.
Il fait Œuvres corporelles, comme font les laboureurs et les manouvriers et les artisans.
Son tuch tota via
Per ver menestairal.
G. Riquier: Pus Dieus.
Sont tous toujours vraiment ouvriers.
10. Menestier, s. m., ministère, emploi, métier.
Es cascus apelatz
E cadaus nomnatz
Dels menestiers per si.
De cels dels menestiers,
Vos dic qu' e general
Son tug menestairal
Apelat.
G. Riquier: Pus Dieus.
Des métiers chacun est appelé et chacun nommé par soi.
De ceux des métiers, je vous dis qu'en général ils sont tous appelés ouvriers.
ESP. Menester. (chap. Menesté, menestés; que fa falta, que se té que fé aná. Es menesté que faigam aixó antes o abans de fes nit.)
11. Mestier, Mester, Meisteir, s. m., métier, état, office, emploi, ministère, besoin.
Son paubre gazanh que ac drechurier
De cozer, de filar de son mestier.
Roman de Gérard de Rossillon, fol. 111.
Son pauvre profit qu'elle eut légitime à coudre, à filer de son métier.
Comtarai totz mos mestiers.
Raimond d'Avignon: Sirvens suy.
Je compterai tous mes métiers.
Mos mestiers es qu' ieu dey lauzar los pros.
Granet: comte Karle.
Mon métier c'est que je dois louer les preux.
Chantars et esser joios
Es dreitz mestiers dels amoros.
B. Calvo: Enquer.
Chanter et être joyeux est droit métier des amoureux.
Selh que plus volia mantener
Solatz, domney, largueza ab cor verai...,
E 'ls bons mestiers totz ses menhs e ses mai.
Aimeri de Peguilain: Era par ben.
Celui qui plus voulait maintenir soulas, courtoisie, largesse avec coeur franc..., et tous les bons offices sans moins et sans plus.
- Corporation d'ouvriers.
Los mestiers portavon am se los VI penos de las escalas.
Carya Magal., p. 8.
Les métiers portaient avec eux les six pennons des compagnies.
- Qualité, mérite.
Fig. Car a totz los mestiers
Que lunh pros cavayers
Aia mestier ab si.
Amanieu des Escas: El temps.
Car il a tous les mérites dont un preux chevalier ait besoin en lui.
Amors a tant de bos mestiers,
Qu' a totz fai benestans socor.
Raimond de Miraval: D'amor son.
L'amour a tant de bonnes qualités, qu'à tous il fait secours convenable.
- Besoin.
Quascus si deu de son mestier formir.
B. de Ventadour: Ab joi mov.
Chacun se doit satisfaire de son besoin.
Loc. Ben ai so que m' es mestier.
Hugues de Saint-Cyr: Seigner coms.
J'ai bien ce qui m'est nécessaire.
Mestiers es uzar del glazi de drechura. V. et Vert., fol. 57.
Il est nécessaire d'user du glaive de droiture.
Bella domna, vostre socors
M' agra mestier, s'a vos plagues.
B. de Ventadour: Ja mos chantars.
Belle dame, votre secours me serait nécessaire, s'il vous plaisait.
Lur fassam lo be que lur poyrem far, si an mestier de nos.
V. et Vert., fol. 44.
Que nous leur fassions le bien que nous leur pourrons faire, s'ils ont besoin de nous.
ANC. FR. Et il dient ke tuit sunt prest
D'aler od li, se mestier est.
Roman de Rou, v. 11161.
Que s'en venist pur lui aider,
Kar mut en aveit grant mester.
Marie de France, t. 1, p. 440.
ANC. CAT. ANC. ESP. PORT. Mester. IT. Mestiere. (chap. Menesté. Lo antic mester de cleressía y lo de juglaría.)
12. Administrar, Aministrar, Amenistrar, v., lat. administrare, administrer, gouverner.
Enquara las deia el gardar e aministrar curiosament.
Trad. du Code de Justinien, fol. 73.
Encore qu'il doive les garder et administrer soigneusement.
- Aider, secourir, fournir, servir.
Dieus amenistrara cell que a adordenat. V. de S. Honorat.
Dieu aidera celui qu'il a ordonné.
San Esperit... us aministrara e us inspirara totas aquestas causas.
(chap. Lo Espíritu San... tos administrará y tos inspirará totes estes coses.)
Fragment de trad. de la Passion.
Le Saint-Esprit... vous administrera et vous inspirera toutes ces choses.
Fig. Charitatz aministra lo be que non poders tol. Trad. de Bède, fol. 20.
Charité fournit le bien que non pouvoir ôte.
Qual que sia que a me aura aministrat, mon paire lo honorificara.
(chap. Consevol (cual que sigue) que a mí haurá administrat, mon pare lo honorificará.)
Fragment de trad. de la Passion.
Quel qui soit qui m'aura servi, mon père lui rendra honneur.
- Terme d'église.
Los capellas lo tracton, e lo aministron a nos autres.
V. et Vert., fol. 96.
Les chapelains le touchent, et l' administrent à nous autres.
- Rendre.
Administrar justicia a un cascun. Statuts de Provence. Julien, t. I, p. 90.
(chap. Administrá justissia a cadaú.)
Administrer justice à un chacun.
Part. pas. Un sai que m par
Trop be aministratz
De far rix fagz prezatz.
Giraud de Borneil: Solatz, joys.
J'en sais un qui me paraît très-bien fourni pour faire de riches faits prisés.
CAT. ESP. PORT. Administrar. IT. Amministrare.
(chap. Administrá. Vore la conjugassió mes amún.)
13. Administracio, Aministracio, Aministracion, s. f., lat. administrationem, administration, gestion.
Aquel a cui es vedada aministracios, so es bailia de las soas causas.
Trad. du Code de Justinien, fol. 13.
Celui à qui est défendue administration, c'est-à-dire gouvernement des siennes choses.
An per el tenguda s' aministracion. V. de S. Honorat.
Ont tenu pour lui son administration.
Bo cunte e leial de lor administracio.
Cout. de Fumel, de 1265. DOAT, t. VIII, fol. 146.
Bon et loyal compte de leur administration.
CAT. Administració. ESP. Administración. PORT. Administração.
IT. Amministrazione. (chap. Administrassió, administrassions.)
14. Administraire, Aministraire, Aministrador, s. m., lat. administrator, administrateur, régisseur.
Aministraires del aver del comun. Trad. du Code de Justinien, fol. 15. Administrateur de l'avoir de la communauté.
Volian elegir lur aministrador. V. de S. Honorat.
Voulaient élire leur administrateur.
Priors et administraire.
Tit. de 1234. DOAT, t. CXXXIV, fol. 53.
Prieur et administrateur.
CAT. ESP. PORT. Administrador. IT. Amministratore.
(chap. Administradó, administradós, administradora, administradores.)
15. Aministrairiz, s. f., exécutrice, entremetteuse.
Ira, aministrairiz de crueltat. Trad. de Bède, fol. 1.
Colère, entremetteuse de cruauté.
(chap. Ira - rabia, cólera - administradora de (la) crueldat.)
16. Sotzministrament, s. m., sous-assistance, sous-aide.
Per la vostra orazo e per lo sotzministrament del esperit de Jhesus.
Trad. de l'Épître de S. Paul aux Philippiens.
Par la votre prière et par la sous-assistance de l'esprit de Jésus.
(chap. Suministramén, suministre; suministramens, suministres. V. Suministrá: suministro, suministres, suministre, suministrem o suministram, suministréu o suministráu, suministren; suministrat, suministrats, suministrada, suministrades.)
Mirabolan, Mirabola, s. m., lat. myrobalanum, myrobolandier.
Mirabolans, aytals aybres han frug trop carps.
Eluc. de las propr., fol. 198.
Le myrobolandier, de tels arbres ont fruit trop peu denses.
- Myrobolan, fruit du myrobolandier.
Semlans a mirabolas. Eluc. de las propr., fol. 71.
Ressemblants à myrobolans.
Escorca de mirabolans.
Rec. de remèdes en provençal.
Écorce de myrobolans.
CAT. Mirabolant. ESP. Mirabolano. PORT. Mirabalano. IT. Mirabolano.
(chap. Prunera, pruna borda, fan barbaridat de prunes, Prunus cerasifera. Natres ne teníem dos a la vora del caixé de la sequia. Alemán Mirabelle, fransés, mirabelle: pruna redoneta y menuda, mol gustosa.)
2. Mirabolanom, s. m., myrobolanum, remède fait avec le myrobolan. Pren una unsa de mirabolanom. Collect. de recettes de médecine.
Prends une once de myrobolanum.
Mirabolat, s. m., mirabelle, sorte de prune.
Mirabolatz conditz. Cartulaire de Montpellier, fol. 129.
Mirabelles confites.
(chap. Lo mateix que antes, pruna borda.)
lunes, 23 de octubre de 2017
Llista de paraules en chapurriau (A - Z)
a cascarrulles, costes, ancostes, a la esquena, a costelles, |
a cuestas |
| A la volta // a la vegada / volta, voltes, barrang de les voltes a Beseit | a la vez / vuelta, vueltas |
| A palpó // a paupons, paupontes | a tientas |
| Ababol, ruella | Amapola |
| abarca, albarca, abarques, albarques | abarca, calzado suela de goma |
| abatut , abatuda | tonto, abatido |
| abatut, abatuda, abatuts, abatudes | sinónimo de tonto, abatido también |
| Abella , abelles | abeja |
| Abentá , aventá | tirar |
| Abeurá , abeuro, abeures, abeure, abeurem o abeuram, abeuréu o abeuráu, abeuren | abrevar |
| abeuradó, abeuradós | abrevadero, abrevaderos |
| abogot, abogots | zángano |
| abrás, abrassos | abrazo, abrazos |
| abrassá | abrazar |
| abre vell y trasplantat, antes mort que arrailat | árbol viejo y trasplantado, antes muerto que arraigado. |
| abrecoc, abrecoqué | albaricoque , albaricoquero |
| abres, abre, abret, abrets; albre, albres, albret, albrets | árboles, árbol, arbolito, arbolitos, arbustos |
| acabá, acabo, acabes, acabe, acabém, acabéu, acaben, - acabat, acabada | acabar, terminar |
| Achuntamén / ajuntamén a Beseit / casa de la vila | Ayuntamiento |
| ací, açí, aquí, astí (Litera) | aquí |
| aclarí, despejás (lo cap, lo tems) | despejarse (cabeza, tiempo) |
| Acontentat | Lleno, harto |
| acordá, acordo, acordes, acorde, acordem, acordéu, acorden – acordat, acordada – enrecordá, enrecordássen, yo men enrecordo, tú ten enrecordes; | acordar |
| acostumbrá, acostumbrás (acostumá, acostumás) – (me) acostumbro, acostumbres, acostumbre, acostumbrem o acostumbram, acostumbréu o acostumbráu, acostumbren – acostumbrán (g) – acostumbrara, acostumbrares, acostumbrare, acostumbrárem, acostumbráreu, acostumbraren – costum, costums | Acostumbrar, acostumbrado, acostumbrada, costumbre, costumbres |
| acotolá, acotolás – acabás algo | acabar con algo, terminar |
| actuá, actúo, actúes, actúe, actuém, actuéu, actúen – actuát, actuada, actuassió | actuar, actuado, actuación |
| acursá, acursás – fé algo mes curt – acurso, acurses, acurse, acursém o acursám, acurséu o acursáu, acúrsen – acursán (g) – acursat, acursada – acursaría, acursaríes, acursaríe, acursaríem, acursaríeu, acursaríen | acortar, acortado, acortada, más corto |
| adepéndre, adepréng, adepréns, adeprén, adepreném, adeprenéu, adeprénen – adeprés, adepresa | aprender, aprendido, aprendida |
| administrá, administro, administres,administre, administrém o administrám, administréu o administráu, adminístren – administrat, administrada, administrassió | Administrar , administrado, administración |
| admití, admitixgo, admitíxes, admitíx, admitím, admitíu, admitíxen – admitida, admitit, admisió | Admitir – admisión, admitido – admetre en catalán |
| adquirí, adquirixgo, adquirixes, adquiríx, adquirím, adquiríu, adquiríxen – adquissisió, adquirit, adquirida | Adquirir – adquisición, adquirido |
| advertí, advertixgo, advertíxes, advertíx, advertím, advertíu, advertíxen – advertit, advertida, adverténsia | Advertir , advertencia, advertido |
| afectá, afecto, afectes, afecte, afectém o afectám, afectéu o afectáu, afécten – afecsió, afectat, afectada | Afectar , afección, afectado |
| afirmá, afirmo, afirmes, afirme, afirmém o afirmám, afirméu o afirmáu, afírmen – afirmassió, afirmat, afirmada (firmá se conjugue igual) | Afirmar – firmar – afirmado, afirmación |
| aflamá , s'han aflamat les primentoneres | secarse una planta por calor y sed |
| afoná , afoná's , afono, afones,afone, afonem o afonam, afonen | hundirse |
| aforrá, aforro, aforres, aforre, aforrém o aforrám, aforréu o aforráu, afórren | ahorrar |
| agarrá | coger |
| agarrá, agarro, agarres, agarre, agarrém o agarrám, agarréu o agarráu, agárren – agarrat, agarrada | Agarrar – agafar en catalán – agarrado, agarrada |
| ágils, ágil | ágiles, ágil |
| agosté | Criado contratado exclusivamente, para las faenas de siega y trilla (agost) |
| agostejat | seco por el calor , plantas |
| ágra , ágre (vi ágre, vinagre), ágres | ágria, ágrio, ágrios, ágrias |
| agradá | gustar |
| Agradá - agrado, agrades, agrade, agradém o agradám, agradéu o agradáu, agráden - aixó no me agrade – agradán (g) – agradára, agradáres, agradáre, agradárem, agradáreu, agradáren – agradat, agradada | agradar , gustar, esto no me agrada, agradado, agradada, agradando |
| agraí, agraíxco, agraíxes, agraíx, agraím, agraíu, agraíxen – agraít, agraída, agraimén | agradecer, agradecimiento, agradecido |
| ágramen | ágriamente |
| aguardá , esperá | aguardar, esperar |
| agüelo , agüela / agüelo sebeta (seba minuda) | abuelo, abuela, viejo, vieja |
| aigua , aigües | Agua, aguas |
| aiguardén , aigua ardén | aguardiente |
| aik, aic, eic, chaic, chaica, aiks, eics, chaics, etc | saludo a una persona |
| Airegaz , ventolina | Viento fuerte |
| Aisá , Eisá, eixada, aixada, cavegueta | Azada |
| Aiva d´ay // fuch !, úspen ! | Apártate, quítate de ahí |
| ajudá, achudá, ajudo, ajudes, ajude, ajudém o ajudám, ajudéu o ajudáu, ajúden – ajudat, ajudada - ajuda – si yo ajudara, ajudares, ajudare, ajudárem, ajudáreu, ajudáren | ayudar, ayudado, ayudada, ayuda |
| ajuntá , achuntá – ajúnto, ajúntes, ajúnte, ajuntém o ajuntám, ajuntéu o ajuntáu, ajúnten – ajuntán (g) – ajuntára, ajuntáres, ajuntáre, ajuntárem, ajuntáreu, ajuntáren | ajuntar, juntar |
| ajuntamén , casa de la vila, achuntamén | ayuntamiento |
| ajustá, just, justa – ajusto, ajustes, ajuste, ajustém o ajustám, ajustéu o ajustáu, ajústen – ajustat, ajustada, justet, - ajustán (g) – ajustára, ajustáres, ajustáre, ajustárem, ajustáreu, ajustáren | ajustar, ajustado, justo, ajustando |
| al tardet, al acabás la tarde | Fin de la tarde |
| aladre | arado |
| Albarca , abarca, abarques,albarques, calsat en sola de goma, fet de cuero | Calzado usado principalmente por labradores y pastores, hecho la suela de tiras de goma a manera de sandalias / |
| Álbres , álbre | árboles, árbol |
| alcansá, alcanso, alcanses, alcanse, alcansém o alcansám, alcanséu o alcansáu, alcánsen – alcansat, alcansada | alcanzar, alcance, alcanzado |
| Alcañís | Alcañiz |
| Alchez, alchés, ges | yeso |
| Alfalz , fals , aufals , falsejá, corbella, | Hoz, alfalfa |
| alforja, alforges | alforja, alforjas |
| alifara (y jubiléu) | Merienda, banquete extraordinario, fiesta, alegría, jubileo |
| áliga (águila) | águila |
| alimentá, doná de minjá – yo alimento, alimentes, alimente, alimentém o alimentám, alimentéu o alimentáu, aliménten – alimentat, alimentada, alimén – alimentán (g) | alimentar, alimento, alimentado, alimentando |
| Aljezó , alchezó (ges,alchez,alchés) | Casco de yeso, desprendido de una pared |
| allacuanta , allavonses, llavonses, llavores, entonses | entonces, hace tiempo |
| álsa la garra, eixéca la garra, les cames, les garres | Levanta la pierna, las piernas |
| áltamen | altamente |
| Amagá – yo m´amago, tú t´amagues, ell s´amague, natros mos amagám o amaguém, tos amaguéu o amagáu, ells d´amáguen – amagat, amagada, de amagatontes, amagatóns | ocultar, esconder, escondido, escondida, a escondidas |
| Amagatall | Espacio pequeño para esconderse |
| Amanso, amánses, amánse, amansém, amanséu o amansáu, amánsen | amansar |
| amela , armela , amelé , armelé | almendra , almendro |
| amela, ameles, amelats | almendra, almendras, almendrado (pasta) |
| amolá, esmolá, esmolet, esmolo, esmoles, esmoles, esmolém o esmolám, esmoléu o esmoláu, esmólen – esmolat, esmolada | amolar, afilar |
| amostrá , enseñá | mostrar, enseñar |
| ampliá, fé ample, amplío, amplíes, amplíe, ampliém o ampliám, ampliéu o ampliáu, amplíen – ample, ampla, ampliát, ampliada | ampliar, ampliado, ampliada, amplio (ancho), amplia (ancha) |
| Aná – vach, vas, va, aném o anám, anéu o anáu, van – anat, anada – si yo aniguéra, aniguéres, aniguére, aniguérem, aniguéreu, aniguéren – yo haguera anat – anán – anada (contari: tornada) | ir, ido, ida, yendo |
| aná, vach, vas, va, aném o anám, anéu o anáu, van | ir |
| Anán (aná) / vach,vas, va, anem, aneu o anau, van | Yendo |
| ángels | ángeles |
| Ángul , ánguls | Ángulo , ángulos |
| Ánim , ánims | ánimo, ánimos |
| Ánsia , afanós, afanosa, ansiós, ansiosa | ánsia, con mucho afán, afanoso, afanosa, ansioso, ansiosa |
| anterra , a enterra, an terra, an tiarra, antiarra, terra | en el suelo, tierra |
| antes , abans | antes |
| Aparéixe - aparéixco, apraréixes, aparéix, apareixem, apareixéu, aparéixen – ha aparegut, apareguda (tamé pareguda, de paréixe) | aparecer, aparecido, aparecida |
| Aparent | Apropiado |
| Apiazá , apedassá (pedás) | Coser, remendar una pieza vieja o estropeada. |
| ápit | apio |
| aplaná, aplano, aplanes, aplane, aplaném o aplanám, aplanéu o aplanáu, aplánen – aplanat, aplanada, pla, planet, plano (dibuixat a un papé) | allanar, allanado, allanada, plano, llano |
| aplicá | aplicar |
| apuntá | apuntar |
| ara | ahora |
| Ara / ara mateix | Ahora / ahora mismo |
| árabe | árabe |
| Árbre , árbres | Árbol , árboles |
| arcada , arco , arc , arcá | arcada, arco de piedra |
| arco (flecha) | arco (flecha) |
| Areñs de Lledó | Arens de Lledó |
| argadells , sistella, sistelles de vime, banastes | cestas de mimbre para llevar con equinos |
| Argila, arcilla | arcilla |
| argilaga | aliaga |
| arguellat, arguellada, arguelladet, arguelladeta | flaco y débil, argüello en aragonés, arguellado, arguelladico, arguellada |
| armá , armo, armes ,arme, armem, armeu o armau, armen | armar |
| Armari , armaris | armario, armarios |
| Armela , amela, ameles, armeles | almendra, almendras |
| arpioc , arpiot , detrás té un CAS de ferro | herramienta, forma u delante |
| Arreglá – arreglo, arregles, arregle, arreglém o arreglám, arregléu o arregláu, arréglen – arreglán (g) – arreglara, arreglares, arreglare, arreglárem, arregláreu, arregláren – haguera arreglat – arreglaría, arreglaríes, arreglaríe, arreglaríem, arreglaríeu, arreglaríen – arreglo | arreglar, arreglado, arreglada, arreglo |
| Arribá – arribo, arribes, arribe, arribém o arribám, arribéu o arribáu, arríben – arribat, arribada – si yo arribara, arribares, arribare, arribárem, arribáreu, arribáren – arribán (g) | llegar a algún sitio, llegando, llegado, llegada |
| arriero | arriero, transporte con caballerías |
| arrós, aróssos | arroz, arroces |
| arruixá - arruixo, arruixes, arruixe, arruixém o arruixám, arruixéu o arruixáu, arruixen – arruixán (g) – arruixara, arruixares, arruixare, arruixárem, arruixáreu, arruixaren – arruixaría, arruixaríes, arruixaríe, arruixaríem, arruixaríeu, arruixaríen – arruixat, arruixada | echar agua (sobre el suelo), generalmente antes de barrer |
| áscles , riscles, riscla, áscla | astillas de madera |
| áspra, áspre , mes aspra que una serva (acerolla) verda, mes aspre que un codoñ vert (com José Miguel Gracia Zapater) – áspramen | áspera, áspero, astringente – ásperamente |
| assemellá, assemellás - yo me assemello a mon pare, tú te assemelles a ta mare, se assemelle, mos assemellém o assemellám, tos assemelléu o assemelláu, se asseméllen – assemellat, assemellada – assemellaría – haguera assemellat – assemellán (g) | parecerse a, parecido a, parecida a, pareciéndose a, pareciendo |
| assentá , assentás , me assento, te assentes , se assente, mos assentem, tos assenteu o assentau, se assenten (s'assenten) /assentat , assenteutos | sentar, sentarse / siéntate , sentaos |
| asseptá, assepto, asseptes, assepte, asseptém,asseptéu, assépten – asseptat, asseptada | Aceptar – aceptado, aceptada |
| assobín , sobín | a menudo, con frecuencia |
| atacá | atacar |
| Ataulá / Platero de Beseit va ataulá en una porta del corral de Tomás del Rufo (Senén, Seneca) | Allanar con la tabladera, los surcos de la tierra sembrada |
| Atiborrá / empapussá | Empapuzar, hacer comer mucho |
| atrapá, enchampá, agarrá | atrapar |
| aturá, aturás, pará, parás - yo me aturo, te atures, se ature, mos aturém o aturám, tos aturéu o aturáu, se atúren – aturat, aturada – aturaría, aturaríes, aturaríe, aturaríem, aturaríeu, aturaríen – aturára, aturáres, aturáre, aturárem, aturáreu, aturáren – aturán (g) | Parar , aturar en aragonés, parándose, parado, parada |
| aturá, pará | detener |
| au ! | se acabó, hasta luego, adiós, etc. |
| aubarda, albarda | albarda para las caballerías |
| auberginga , aubergingues, aubergínia, obergínga, obergínia, obergínies , etc | berenjena , berenjena, berengenas, berenjenas |
| aufádega , alfábrega ,etc | albahaca |
| Aufegá, aufegás – yo (me) aufego, aufégues, aufégue, aufeguém, aufegáu o aufeguéu, auféguen – aufegán, aufegánse – aufegaría – me haguera aufegat – si yo me aufegára, aufegáres, aufegáre, aufegárem, aufegáreu, aufegáren | ahogar, ahogarse, ahogado, ahogada, ahogándose |
| aumosta, aumostes, a aumostades, aumostada, almosta | lo que cabe en las dos manos , almosta |
| avariento | Clamor. Hace las cosas rápido, corriendo, pero sin eficacia. |
| aventá, aviá, tirá | echar |
| avespa, avespes, avespé | avispa, avispas, avispero |
| avuy, avui, hui en valensá , huy (ab huy) | hoy |
| bachoca, bajoca, fesol vert / San Antoni, San Antoni, tú que estás per estes roques, guárdam les cabres goludes que no se mínjon les bajoques. | Judía verde |
| bada , badat, badada / esbadocat, esbadocada | Grieta, agrietado, agrietada |
| badallá - badallo, badalles, badalle, badallém o badallám, badalléu o badalláu, badállen – badallán (g) – badallára, badalláres, badalláre, badallárem, badalláreu, badalláren – balladaría, balladaríes, balladaríe, balladaríem, balladaríeu, balladaríen – badallat, badallada, badall | bostezar, bostezo, bostezado |
| badina , badina negra del Parrissal de Beseit | poza en el río |
| badoc , flo de la carbassera | flor de la calabaza , batueco ? |
| balagosto , pelmodo , biga o viga de fusta al ráfec | mamperlán, balaustre? , canecillo, alero del tejado |
| ballá – ballo, balles, balle, ballém o ballám, balléu o balláu, bállen (en v, vallá, de valla) - balladó, balladora – ballat, ballada – ball | bailar, bailador, bailadora, bailado, bailada, baile |
| bambá / aná bambán | tener tiempo, vaguear, hacer el vago |
| bambolles, bambolla | Burbuja, burbujas |
| banc, bang, bancs, bangs | banco, bancos |
| bancada | bancada, banco |
| bandechá les campanes - se poden encaná cuan van tan depressa que lo batall o badall se quede apegat a la campana y no toque | Bandear, voltear las campanas |
| bañá, bañás - yo (me) baño, bañes, bañe, bañém o bañám, bañéu o bañáu, báñen – bañada, bañat – bañ (a l´assut de Beseit) | bañar, bañarse, bañado, baño |
| barrang , barranc, barrangs, barrancs | barranco, barrancos |
| barres , boca, mandíbules / si només calguere obrí les barres y caigeren butifarres ! | mandíbula, mandíbulas, dientes |
| barruntá, barrunto, barruntes, barrunte, barruntém o barruntám, barruntéu o barruntáu, barrúnten | barruntar, aragonés, temerse algo, prever algo |
| barullo , confussió | Bulla, confunsión, desconcierto, barullo. |
| bássia o vássia (de ges, alchez) | vacija , recipiente para yeso |
| Baturro , baturra | vestido de baturro, maño, aragonés, traje típico |
| Beseit | Beceite |
| Beta , veta (de carbó) | Trozo de hilo o cuerda fina o cinta de tela. También de mineral como el carbón. |
| beure | beber |
| Beure – bec, beus, beu, bebém, bebéu, béuen – bebén – beguéra, beguéres, beguére, beguérem, beguéreu, beguéren – haguera begut – begut, beguda – beuría, beuríes, beuríe, beuríem, beuríeu, beuríen | beber, bebiendo, bebido, bebida |
| Bezó , bessó (los Bujets de Beseit, los Pratdecompte son bessons), bessonada | gemelo, tener gemelos |
| Bicho , bichos | Guindilla , animal (bicho) |
| bislay, de bislai, de reúll | De reojo |
| blandí, te blandiré, ablaní, te ablaniré | golpear, ablandar |
| blat , bllat / no digues blat hasta que estigue al sac y ben lligat | trigo |
| bleda , bledes | acelga, acelgas |
| bocha, boches | planta para encender el fuego, puede rodar como las del oeste. |
| boina (funda mental), boines | boina, boinas |
| bolicha (aiguanéu) | Medio agua y medio nieve, aguanieve |
| borinot , abatut , dessustansiat, tonto, badoc, casot, cap de soca, | destalentado , desustanciado, tonto, etc |
| Borraco | Hematoma producido por un fuerte golpe en la frente |
| borraina , borraines | borraja , borrajas |
| borrassa (per a cullí ameles, olives), borrasses | tela para recoger las almendras y olivas |
| bort , borda (árbol) | no injertado , borde (hijo) |
| bort, fill no legítim , rechito de un abre que no está empeltat | hijo ilegítimo, bastardo |
| bossá , bossás, atascá, atascás | atascarse, bozarse |
| bossí / ovella que bele, pert lo bossí | bocado / oveja que bala, pierde el bocado |
| Botella , botelles | botella, botellas |
| Botiga , tenda | Tienda (de ropa) |
| branca | parte de un árbol, rama gruesa |
| brancal | en una portalada, piedra |
| brancal de una porta (de pedra) | piedra que está en la parte de abajo de la entrada de casa |
| bras, brassos | brazo, brazos |
| brema, bremá, vrema, vremá – bremo, bremes, breme, bremém o bremám, breméu o bremáu, brémen (casi com la siudat dels músics a Alemania) | vendimia, vendimiar |
| berena, berená, verena – bereno, berenes, berene, bereném o berenám, berenéu o berenáu, berénen – berenán (g) – berenaría – berenára | merienda / en Mallorca es desayuno |
| brut , bruta, araña, marrano, marrana, cochino, cochina, asquerós, asquerosa, guarro, guarra | sucio, araña, guarro, sucia, guarra |
| Bufá - bufo, bufes, bufe, bufém o bufám, buféu o bufáu, búfen – bufán (g) – bufaría – bufára, bufáres – bufat, bufada | soplar, soplado, soplada, soplando |
| Bufa (pet), llufa, bufes / bufa lo foc que s'apague (verbo bufá) | Ventosidad silenciosa / sopla el fuego que se apaga / vejiga |
| Bufadó (De bufá) / furigañ a Lledó | Útil en forma de tubo que soplando servía para avivar la lumbre. / topillo en Lledó |
bufetada , bufetá, te fotré un bufeteo |
bofetada, dar bofetadas |
| buitre | buitre |
| buñol (Mas de Buñol) | buñuelo |
| burchá, escarbá, escarbe, escarbem, escarben, escarbes, escarbeu, escarbo, escarcotá, esgarrapá, furgá, | escarbar , excavar |
| burchaca, buchaca, borchaca, bolsico, faldriquera, faltriquera, etc | bolsillo |
| burro , burra , burros, burres | burro, burra |
| butano | butano |
| butifarra de sang, pasta de butifarra, de arrós | morcilla de sangre |
| ca ,can, casa de (balear perro, cà) | casa de fulano (perro) |
| caballó, caballons, cavalló, cavallóns, (antic cauallóns, caualló) | caballones de tierra |
| Cabaz ,cabás, cabassos | Capazo, capazos |
| Caborces, Caberzut, Cabut, Tozut , tossut, tossuda, cap du | Tozudo, cabezudo |
| cabra , cabres, cabrit, cabreta, cabridet | cabra, cabras, cabrito, cabrilla, cabritillo |
| cachap , cachaps , conill minut, mote de Valjunquera, cachapera | gazapo, conejo pequeño, mote de Valjunquera, madriguera de conejos |
| Cachurro , cachurros | en una planta, se pega a la ropa, sobre todo en los calcetines |
| cadira , cadires / cadiera es una taula de fusta en bang, y paraula aragonesa | silla, sillas, cadiera |
| cagarnera , cadernera , cardelina, cardolina, cardalina (carduelis) | jilguero |
| cagarníu de una pollada, lo muixó mes minudet y escarransit, arguellat de una pollada | el pájaro más pequeño de una nidada |
| caixé de la séquia | forma de U de la acequia, cajón, caja |
| Calcañá , calcañás, taló, talóns | talón, talones |
| Calcé ,calsé / calsat / calsá / recalsá (caballons, plantes) | Calzado/ estar calzado / calzar / recalzar? echar tierra sobre una planta, caballones |
| caliqueño, puret , puro retortigat que fot una corrompina insoportable, porte LSD | Caliqueño, purito |
| Caló / fa una caló que vade les roques | Calor / hace un calor que agrieta las rocas |
| Calorina (Carolina no) / basca, calina, | Calor fuerte |
| cama, cames | pierna,s |
| cambiá | cambiar |
| cambiá , cambio,cambies,cambie,cambiem, cambieu o cambiau, cambien | cambiar |
| camí | camino |
| caminá | caminar |
| caminá,camino, camines,camine,caminem, camineu o caminau, caminen | caminar |
| canalobre | témpano de hielo |
| cánio | palabra inventada ? Por José Ramón Zorrilla de Valjunquera |
| cansás ,me canso, te canses, se canse, mos cansem,tos canseu o cansau, se cansen | cansarse |
| cantá | cantar |
| cantá , canto,cantes,cante,cantem, canteu o cantau, canten | cantar |
| cante | cántaro, unos 12 litros ? |
| Cante / ell o ella cante (cantá) | Cántaro / él canta |
| Cantrella , pichella, barrala, chorrillo, canti, marraixo, y mes noms | Botijo |
| cañís (de caña, dos metros per mich metro y atres medides) | cañizo, de cañas |
| Cap / cap damún del coll / no ña cap misto | Cabeza / ningún , ninguna cerilla |
| cap a | hacia,para |
| capa , capes , roba | capa , capas, ropa |
| capá,capo, capes, cape,capem, capeu o capau, capen (collons) | capar, vasectomía |
| Caparra | Garrapata |
| carantoñes , mimos | mimos, carantoñas |
| carbassa , carbasses , badoc es la flo de la carbassera | calabaza , calabazas |
| Carbaza ,carbassa / de carbassa, en poca ña massa | Calabaza |
| Cariñá | Añorar |
| carquiñol, carquiñols | Carquiñolis ? Pastas con almendras enteras, muy duras. |
| Carrechá , carrechadós | Acarrear , apero para mulas,burros |
| carrechadós | apero para transportar con equino |
| carregá | cargar |
| cart , cart de tres punches | cardo |
| cartó (papé), cartó de vime ,com un cabás | cartón , parecido a un capazo |
| cas de un ferramén | parte de metal trasera de una herramienta ,azada |
| casás , caso ,cases , case , casem , caseu o casau , casen | casarse |
| castañoles | castañuelas |
| Cataluña | Cataluña |
| Cataluña | Cataluña |
| Caterva | Multitud de personas o animales |
| catre , llit | catre , cama |
| cau , cachapera (conill) | refugio , madriguera |
| caure | caer |
| caure, caigo, caus, cau, caém, caéu, cáuen – caiga, caigues, caigue, caiguém, caigáu, cáiguen – caigut, caiguda | Caer – caído, caída |
| caussá | causar |
| cavá, cavo, caves, cave, cavém, cavéu, cáven – cavat, cavada | cavar, cavado, cavada |
| cavegueta , eixada, aixada, eixadella, aixadella | azada |
| Chambergo | Chaqueta o abrigo (que te queda muy mal) |
| Chambra | Blusa |
| Chandre , gendre | Yerno |
| chapotejá | Revolver en el agua salpicando alrededor / chapotear |
| Chau ,jau | Yugo para uncir el par de la junta |
| chauchá, aixó me chauche, no me chauche | gustar |
| chauche , no me chauche,no me agrade, o me apetix | no me gusta |
| Cheminera , Chaminera , enchumenera | Chimenea (principalmente para denominar las antiguas chimeneas acampadas del fuego bajo de troncos de leña, aunque también se denominan así las demás. |
| Chens , gens | Nada, ni siquiera un poco |
| Chermá, chermana , Germá, Germana | Hermano, hermana |
| Chinoll ,ginoll / a ginollons cullía codoñs | Rodilla / de rodillas cogía membrillos |
| chirigol | pisto , verdura,comida |
| Chirnet | Pequeña herida o corte |
| Chisquero (mechero) | Encendedor de mecha |
| Chit , rechito | Tallo nuevo, retoño. |
| Chorrá , chorradeta , chorret , chorrada | Pequeña cantidad o chorro de aceite, vinague o de cualquier otro es liquido |
| Chová | Superficie de terreno equivalente al labrado de un día con caballerías mayores |
| chufa , chufes , horchata | chufa , s, horchata |
| Chuflá ,chulá | Silbar (y también copular). |
| chulá ,chulo, chules,chule,chulem, chuleu o chulau,chulen | silbar, también follar |
| chulet | silbato |
| chulit | silbido |
| chulla de carn | chuleta de carne |
| churís, churíssos, chorís, choríssos | chorizo, chorizos |
| Chusticia , justíssia | Justicia |
| Cibá ,sibá,sibada | Cebada |
| Ciduricha , saduricha | Ajedrea. Hierba aromatica usada en la conservación de las aceitunas verdes. |
| Cigüeña , cigüeñes | cigüeña |
| Cingle , single | Montaña de roca (peñasco) |
| classificá | clasificar |
| clatellada | golpe en la nuca |
| Coa | Cola, rabo |
| Cobertera | Tapadera de una vasija |
| Cobertó (llit) | Manta para la cama, muy basta y hecha a mano |
| cobertora , tapa | tapa de ollas,tapadera |
| cobrá | cobrar |
| Coca , coc | Torta, dulce o salada |
| Coci | Vasija de barro grande utilizada antiguamente para hacer la "colada" |
| codoñ , codoñat | membrillo, dulce de membrillo |
| col en pataca | col con patata |
| colá, colo, coles, cole, colem, colau o coleu, colen | colar un líquido, marcharse |
| colifló , coliflós | coliflor |
| collons , ostia , joder, jodó | Exclamación de sorpresa |
| colocá | colocar |
| colom | paloma |
| colse | codo |
| colse | codo |
| cométre | cometer |
| compará, comparo, compares, compare, comparém o comparám, comparéu o comparáu, compáren – comparat, comparada, acomparat, acomparada, vore assemellá | comparar, comparado, comparación, parecido a (acomparat) |
| compartí, compartixgo, compartíxes, compartíx, compartím, compartíu, compartíxen – compartit, compartida, compartimén, comparassió | compartir, compartido, compartimento |
| completá, completo, completes, complete, completém o completám, completéu o completáu, compléten – complet, completat, completada | completar, completo, completado |
| comprá, crompá – compro, compres, compre, comprém o comprám, compréu o compráu, cómpren, crompo, crompes, crompe, crompém, crompéu, crómpen | comprar |
| comprobá, comprobo, comprobes, comprobe, comprobém o comprobám, comprobéu o comprobáu, compróben – comprobat, comprobada, comprobassió | comprobar |
| cona , Ulldecona , Uyldecona valensiá antic | corteza , Ojo de corteza, Ulldecona en Tarragona |
| Conca | Recipiente grande, generalmente de latón u otro metal parecido para hacer la colada |
| concarás , enfrentás | concararse , enfrentarse |
| conectá, conecto, conectes, conecte, conectém o conectám, conectéu o conectáu, conécten – conectat, conectada, conecsió | conectar, conectado, conexión |
| conéixe, coneixco, conéixes, conéix, coneixém, coneixéu, conéixen – conegut, condeguda, coneiximén (quixal del coneiximén) | conocer, conocido, conocida, conocimiento |
| confirmá, confirmo, confirmes, confirme, confirmám o confirmém, confirmáu o confirméu (tos confirméu), confírmen – confirmat, confirmada, confirmassió | confirmar, confirmado, confirmación |
| Conill , Cunill , cachap | Conejo , gazapo |
| conill, cachap | conejo, gazapo |
| conseguí, conseguíxco, consegíxes, conseguíx, conseguím, conseguíu, conseguíxen – conseguit, conseguida, consecussió | conseguir, conseguido, consecución |
| considerá, considero, consideres, considere, considerém o considerám, consideréu o consideráu, considéren – considerat, considerada, considerassió | considerar, consideración, considerado |
| consistí | consistir |
| construí (fé obra, obrá) | construir (obrar, hacer una obra) |
| consumís , solsís es caure una casa | Reducirse, disminuir, consumirse |
| Contá – contat, contada, cuento, cuenta | contar, contado, cuento, cuenta |
| Contactá – contactat, contactada, contacte | contactar, contacto,contactado |
| Contíndre, contensió - aguantá - aguante | contener (aguantar) aguante, contención |
| Continuá – continuassió | Continuar , continuación |
| continuá, continúo, continúes, continúe, continuém o continuám, continuéu o continuá, continúen – continuát, continuáda | continuar, continuado, continuada |
| Contribuí - contribussió, contribuít, contribuída | Contribuir , contribución |
| controlá, controlo, controles, controle, controlém o controlám, controléu o controláu, contrólen – controlat, controlada, control | controlar, control, controlado |
| Convertí, convertixco, convertíxes, convertíx, convertím, convertíu, convertíxen | convertir |
| Convidá – convido, convides, convide, convidém o convidám, convidéu o convidáu, convíden – convidat, convidada – convit | invitar, convite, invitado, invitada |
| Convoyá | Hacer mucho agasajo a los visitantes |
| cop | golpe |
| copiá, copio, copies, copie, copiém o copiám, copiéu o copiáu, cópien – copiat, copiada, cópia | copiar, copia, copiado |
| coranta | cuarenta |
| corbata, corbates | corbata, s |
| corda, cordes | cuerda, s |
| Cordé | Cordero |
| cordé, cordés | cordero, s |
| cormull , omplí algo a cormull | colmo , lleno del todo |
| cormull, a cormull , ple hasta dal , caramullo en aragonés | lleno hasta el borde |
| Corp , corb | Cuervo |
| corre , córrego,corres,corre,correm, correu, corren | correr |
| Córre , córres – (me) córrego, córres, córre, corrém, corréu, córren – corrén (gerundio) – corregut, correguda (tamé carrera), corregudes de sacs, de bous, - si yo correguéra, correguéres, correguére, correguérem, correguéreu, correguéren – yo haguera corregut, tú hagueres corregut, - yo correría, correríes, correríe, correríem, correríeu, correríen | correr, corrido, corrida, corriendo, si yo corriera o corriese |
| Corregí, corrigí – corregixco, corregíxes, corregíx, corregím, corregíu, corregíxen – correcsió, corregit, corrigit, corregida, corrigida | corregir, corrección |
| Coscurro , Un coscurro de pa y olives | Trozo de pan, normalmente el canto |
| Cosí, Cosina , cusí, cusina / contra mes cusins, mes a dins | Primo, prima / cuanto más primos, más adentro |
| costá, váldre – aixó val 10 euros, aixó coste 10 euros – ha costat 5€, me coste 10€, cuán val este magre? 15€/kilo - | costar (valer) |
| cotó ( de minuts diem cotón) | algodón |
| coure, coc,cous,cou, coem, coeu, couen | cocer |
| cóvec (carré de Ráfels) | ? |
| creá, fé – creo, crées, crée, creém, creéu, créen – creat, creada, creán (gerundio) – si yo creára, creáres, creáre, creárem, creáreu, creáren – si yo haguera creát – yo crearía, crearíes, crearíe, crearíem, crearíeu, crearíen - | crear (hacer), creado, creada, creando, creara o crease etc |
| Creixe - creixca, creixques, creixque, creixcám, creixcáu, créixquen – creixco, creixes, creix, creixém, creixéu, créixen | crecer |
| Créixe – yo creixco, créixes, creix, creixém, creixéu, créixen – creixcut (un chiquet, lo pa), creixcuda (del riu, una mosseta) – si yo creixquera, creixqueres, creixquere, creixquérem, creixquéreu, creixquéren – yo creixería, creixeríes, creixeríe, creixeríem, creixeríeu, creixeríen – creixén (gerundio) | crecer, creciendo, crecido, crecida |
| cremá , cremo, cremes, creme, cremem o cremam, cremeu o cremau, cremen | quemar , cremar antiguo |
| cremá, cremás – yo (me) cremo, cremes, creme, cremém o cremám, creméu o cremáu, crémen – cremat, cremada | Quemar, quemado, quemada, quemazo |
| Crestá la mel del eixám , de la bresca (sera de les abelles) | sacar la miel del enjambre (cera de las abejas) |
| Créure – crec, creus, creu, creém, creéu, créuen – cregut, creguda – si yo creguera, cregueres, creguere, creguérem, creguéreu, creguéren – yo creuría, creuríes, creuríe, creuríem, creuríeu, creuríen – yo mu haguera cregut - creén (gerundio) | creer, creído, creída, creyendo |
| creure, crec, creus, creu, creém, creéu, créuen – crega, cregues, cregue, cregám, cregáu, créguen – cregut, creguda | Creer – creído, creída |
| criba , aré , sedás, porgadora | criba, cedazo, |
| cridá | gritar |
| Cridá – crido (quirdo), crides (quirdes), cridém o cridám (quirdém o quirdám), cridéu o quirdáu, críden o quírden – cridat, quirdat, cridada, quirdada – si yo cridára, cridáres, cridáre, cridárem, cridáreu, cridáren – te hauría cridat – si me hagueres cridat - | llamar a alguien (por teléfono también) |
| Crusá – cruso, crúses, crúse, crusém o crusám, cruséu o crusáu, crúsen – crusat, crusada – si yo crusara, crusares, crusare, crusárem, crusáreu, crusáren – yo haguera crusat – yo crusaría,crusaríes, crusaríe, crusaríem, crusaríeu, crusaríen – CREU (cruz) | cruzar, cruce, cruz, cruzada, cruzado, cruzaría, cruzarías, cruzara o cruzase |
| cuatre | cuatro |
| Cubrí – cubrixco, cubríxes, cubríx, cubrím, cubríu, cubríxen – cubert, cuberta – si yo cubriguera, cubrigueres, cubriguere, cubriguérem, cubriguéreu, cubriguéren – cubrín (g) | cubrir, cubierto, cubierta, cubriendo |
| cuc , cucs / cagá lo cuc | gusano / sanar de una enfermedad (digestiva) |
| cuerno, cuernos, baña, bañes | cuerno, cuernos |
| cuina | cocina |
| cuiná | cocinar |
| cuiná , cuino, cuines, cuine, cuinem, cuineu o cuinau, cuinen | cocinar |
| Cuisa, Cuixa, cuissa | Muslo |
| cuixí | almohada |
| cullerot | renacuajo |
| cullí la cullita o cullida, cullgo, culls, cull, cullim, cullíu, cullen – cullit, cullida | recolectar |
| cuñat, cuñada | cuñado ,cuñada |
| cuquet | gusanillo |
| cusí , cusgo, cuses, cus, cusim, cusiu, cusen | coser |
| cusigañes, cusigolles, pesiguañes, pesigolles, gochet (La Fresneda), Cussigañes, Pessiguañes, Pessigolles, Cosiguañes, Cosigues, cosiguetes, cossigoletes, cosigoletes | cosquillas |
| Dalla , dalles | guadaña |
| Denegá – t´hay dit que no | denegar |
| depéndre de – yo depeng de, depenc de – depéns, depén, | depender |
| desaparéixe | desaparecer |
| desarrollá | desarrollar |
| descansá de no fé res | descansar |
| DESCORCHOLÍ, despullat, en pilotes, en piloteta (Litera) | desnudo, en pelotas, en cueros |
| descriure | describir |
| descubrí | descubrir |
| desleí, dissoldre, desfé | deshacer , disolver |
| desmanegat, desmanegada (una cosa, persona, sense mánec) | deshecho, cansado, destartalado |
| después | después |
| dessichá, dessich | desear |
| dessidí | decidir |
| Dessustansiat, dessustansiada | Persona insulsa, patosa, simple y sin sustancia. |
| destruí, assolá, solsí, etc | destruir |
| desullá la viña | quitar los “ojos” de la vid, viña, |
| detestá no se diu, me fa vómit, me fa escrúpol, no me agrade gens, etc | detestar |
| deu , Déu | diez , Dios |
| Deu , diau | diez |
| Deure – dec, deus, deu, debém, debéu, déuen – debut, degut, debuda, deguda – deuría – deguéra, deguéres | deber |
| Devall , davall, deball, daball | debajo |
| di | decir |
| di, dic, dius, diu, diem, dieu, diuen | decir |
| día , díes | dìa , días |
| Dibuixá – dibuix | dibujar |
| Dilluns , Dimarch , Dimecres , Dichaus, diviandres, dissabte , dumenche (Torrevelilla, Valjunquera), dimats, dijous, divendres, domenge | días de la semana |
| dilluns, fabes a muns, dimats, fabes a grapats, dimecres, fabes seques, dijous, fabes en ous, divendres, fabes tendres, dissapte, fabes en recapte, domenge, lo moc te penje | dicho con los dias de la semana y las habas |
| dirigí | dirigir |
| Disabde , dissapte | Sábado |
| discuti | discutir |
| disfrutá, chalá, passáu be, | disfrutar |
| dispará (fótre una escopetada) | disparar |
| disseñá | diseñar |
| dit (de la má), dits , dit del verbo di, dites | Dedo, dedos - dicho, verbo decir, dichos |
| Diviandres , divendres | Viernes |
| dividí | dividir |
| dixá | dejar |
| Dixá - dixás, yo me dixo, dixes, dixe, dixém o dixám, dixéu o dixáu, díxen – dixat, dixada | dejarse, dejar, dejado, dejada |
| doblegá | doblar |
| dolén , dolenta , dolens | enfermo , enferma |
| Dols , dolsa , dolsaina | Dulce , golosina |
| Doná – dono, dones, done, doném o donám, donéu o donáu, dónen - donara, donares, donare, donárem, donáreu, donáren | dar |
| Doná – dono, dónes, dóne, doném o donám, donéu o donáu, dónen – donat, donada – si yo donára, donáres, donáre, donárem, donáreu, donáren – yo donaría, donaríes, donaríe, donaríem, donaríeu, donaríen – donán (g) | dar, dando, dado, dada |
| Dona, dones | mujer, mujeres, esposa, esposas |
| donás cuenta, acatás | darse cuenta |
| dormí | dormir |
| dormí , dórmigo, dorms, dorm, dormim, dormiu, dormen | dormir |
| dorondón,paora, broma, niebla,boira | escarcha helada en los árboles |
| dos | dos |
| dotse, dotsena, dotze, dotzena | doce, docena |
| dragó | dragón |
| Drap, los draps | Trapo inservible usado, generalmente, para la limpieza hogareña. |
| Dret , dreta | derecho, derecha, de pie, derecho legal |
| dropina | vagancia , ser vago |
| dropo , dropa, dropos, dropes | vago , vaga |
| dropina | pereza |
| dú – duc, dus, du, duém, duéu, dúen – dut, si yo duguera, dugueres, duguere, duguerem, duguereu, dugueren - vore verbo portá – DU sense tilde, dura | llevar algo a algún sitio – duro, dura |
| Dumenche , domenge | Domingo (día del Sol) |
| durá | durar |
| églogues | églogas |
| éissa | esa |
| éisse | ese |
| eixam de abelles, abella | enjambre de abejas, abeja |
| eixecá, aixecá, alsá, eixecás, aixecás, alsás – yo me eixéco, eixéques, eixéque, eixequém o eixecám, eixequéu o eixecáu, eixéquen – si yo me eixecara, eixecares, eixecare, eixecárem, eixecáreu, eixecáren – yo me eixecaría, eixecaríes, eixecaríe, eixecaríem, eixecaríeu, eixecaríen - | levantar, alzar |
| eixecá, eixecás - me eixeco, te eixeques, se eixeque, mos eixecám, tos eixequéu, se eixéquen – eixecat, eixecada – eixecán (g) – eixecara, eixecáres, eixecáre, eixecárem, eixecáreu, eixecáren | levantar , levantarse, levantando, levantado, levantada |
| eixérrit , fem, femé | estiércol , estercolero |
| éixos, eixes, eixos, eixes | esos, esas |
| eleméns, elemén | elementos, elemento |
| Embassadó , embut | Embudo |
| Embolicá - embolico, emboliques, embolique, emboliquém o embolicám, emboliquéu o embolicáu, embolíquen – embolicat, embolicada – embolicán / embolíca (imperatiu) | Embrollar, confundir, liar |
| embossinat, embossinada, per un bossí (mos de algo) | atragantado, atragantada, mordisco de algo |
| embustero, embustera, mentirós, mentira (embuste) | mentiroso , embuste, mentirosa, embustero, embustera |
| empalagá , empalagós,empalagosa | difícil de tragar, empalagoso |
| Empastrá – empastrás – empástro, empástres, empástre, empastrém o empastrám, empastréu o empastráu, empástren – empastrán – empastrára, empastráres, empastráre, empastrárem, empastráreu, empastráren - | empastrar , golpear, romper,etc |
| empeltá – empelto, empeltes, empelte, empeltém o empeltám, empeltéu o empeltáu, empélten – empel, empeltat, empeltada – empeltán – empeltara, empeltares, empeltare, empeltárem, empeltáreu, empeltáren - | Injertar , injertado, injerto |
| En tú / en ell / en mí / en ella / en vatros / en ells / en elles / en natros / en coche | Contigo, conmigo, con ellos, con ellas, con vosotros, con nosotros / en coche, con coche |
| encará, concará, encarás | encarar |
| encrusa y martell per a picá la dalla | instrumento para repicar la hoja de la guadaña junto con el martillo |
| Endeñat | Herida infectada |
| Endiñá - yo te endiño, endiñes, endiñe, endiñém o endiñám, endiñéu o endiñáu, endíñen – endiñán (g) – endiñara, endiñares, endiñare, endiñárem, endiñáreu, endiñáren | Meter un tanto en el juego, un golpe en una pelea... |
| enfilá, enfilás, enfilo, enfiles, enfile, enfilém o enfilám, enfiléu o enfiláu, (se) enfílen – enfilat, enfilada | trepar, subir, dirigirse a |
| enforismo, enfadás, atufás, se ha enfadat, se ha atufat, me fico a sen, cabrejás – enfado, enfades, enfade, enfadém o enfadám, enfadéu o enfadáu, enfáden – enfadánse (g) | enfadarse, enfadándose, enfadado, enfadada |
| Enganchá, enganchás - yo (me) engancho, enganches, enganche, enganchém o enganchám, enganchéu o engancháu, engánchen - enganchat, enganchada – qué enganche mes que un gancho? Los collóns de un mico, que enganchen com mil y pico. | enganchar, engancharse, pelearse |
| enriure , men enric, ten enrius, sen enriu, mon enriém, ton enriéu, sen enriuen (vore riure) – enriénsen - | reirse , reir, riendo |
| enrollá | enrollar |
| ensanginada, ensaginada, sagí | pasta con manteca (sagí) de cerdo, mantecado con anís, anissette |
| enséndre, enséndres - enseng, enséns, ensén, enseném, ensenéu, ensénen – ensés, ensesa – ensenén – ensenguera, ensengueres, ensenguere, ensenguérem, ensenguéreu, ensenguéren – yo haguera ensés | encender, encendido, encendida, encendiendo |
| enseñá, mostrá, amostrá | enseñar |
| Ensobiná , ensobinás (supino) – la mula s´ha ensobinat, me vach ensobiná y la faena va sé meua de eixecám | Enredarse, caerse patas arriba sin poder levantarse |
| ensumá, aulorá - auloro, aulores, aulore, aulorém o aulorám, auloréu o auloráu, aulóren – aulorat, aulorada – ensumo, ensumes, ensume, ensumém o ensumám, ensuméu o ensumáu, ensúmen – ensumat, ensumada | oler |
| enténdre | entender |
| entregá | entregar |
| entrená | entrenar |
| Entropessá, tropessá – yo (me) entropesso, entropésses, entropésse, entropessém o entropessám, entropesséu o entropessáu, entropéssen – entropessada, entropessat – entropessára, entropessáres, entropessáre, entropessárem, entropessáreu, entropessáren – entropessán (g) – entropessó, entropessada, entropessá (acursat) | tropezar, tropezando, tropiezo, tropezado, tropezón |
| Época, époques | época, épocas |
| Erm , erma | Yermo , yerma |
| esbarrá, esbarrás – (me) esbarro, esbarres, esbarre, esbarrém o esbarrám, esbarréu o esbarráu, esbárren – esbarrat, esbarrada – esbarrára, esbarráres, esbarráre, esbarrárem, esbarráreu, esbarráren | espantar |
| esbarrapardals, esbarrá pardals, estaquirot – espantapájaros | espantapájaros, estaquirote ? |
| esbordá la viña , desbordá – esbordo, esbordes, esborde, esbodém o esbordám, esbordéu o esbordáu, esbórden – esbordán – esbordára, esbordáres, esbordáre, esbordárem, esbordáreu, esbordáren | quitar de la vid ramitas, junto a podar |
| escadors , d'escadors, escudors | sin pareja, desparejado, que sobra de una suma |
| Escagarzat , escagarsat (cagá), escagarsada | Cobarde, Miedoso y tambien tener diarrea, sobre todo los conejos |
| escamarrá, escarramá, espatarrá, espatarrás, escarramás, escamarrás, - escamarro, escamarres, escamarre, escamarrém o escamarrám, escamarréu o escamarráu, escamárren | abrirse de piernas, despatarrarse |
| Escaparrá | Echar de mala forma |
| escarransit, escarransida | flaco y débil |
| Esclafá , esclafás – esclafo, esclafes, esclafe, esclafém o esclafám, esclaféu o esclafáu, escláfen – esclafán – esclafat, esclafada – yo esclafára, esclafáres, esclafáre, esclafárem, esclafáreu, esclafáren | Romper, escachar |
| Esclafitá , esclafí, esclafitada | Bofetada / sonar fuerte |
| escoltá, sentí – escolto, escoltes, escolte, escoltém o escoltám, escoltéu o escoltáu, escólten – escoltat, escoltada – oít (oido) | oir, escuchar, oído, escuchado |
| escomensá | comenzar |
| escomensá | empezar |
| escriure | escribir |
| Escudella , escudelles | Vasija de media esfera utilizada antiguamente para servir la comida y también como plato que podría ser de barro o de madera, hecha esta última artesanalmente. |
| Escurzó , escursó, escursóns | víbora, víboras |
| esgarrifá / esgarrifós / aixó me esgarrife, yo me esgarrifo, esgarrifes, esgarrife, esgarrifem, esgarrifeu, esgarrifen | espeluznar , espeluznante |
| esglayat, esglayada, esglaiat, esglaiada, esglayats, esglayades | casi helado de frío o con mucho miedo |
| esgorfa, perchi (Portellada y atres puestos), golfes, algorfa | desván |
| esmolá , esmolet , home que esmoláe pels pobles en una moto y una pedra redona, en una “ocarina” cridáe a la gen | afilar , afilador |
| esparvé , esparvés / de pares mussols, fills esparavés (Litera) / mussol es tonto a La Litera / mussol, mussola es lo mote de los de Fórnols | milano (ave), cernícalo ? |
| espavilat , espavilada, espabilat, espabilada, espabil | espabilado , espabilada, avispado, avispada |
| espentá | empujar |
| espenta, espentes, - espentá - espento, espentes, espente, espentém o espentám, espentéu o espentáu, espénten – espentat, espentada – espentára, espentáres, espentáre, espentarem, espentáreu, espentáren – haguera espentat – espentán (g) | empujón, empujar, empujado, empujando |
| esperá, aguardá | esperar |
| Espessá - espesso, espésses, espésse, espessém o espessám, espesséu o espessáu, espéssen – espés, espessa – espessaría, espessaríes, espessaríe, espessaríem, espessaríeu, espessaríen – yo haguera espessat lo chocolate – espessán | espesar, espeso, espesado, espesa, espesada, espesando |
| Espígol , espigolá (buscá espígol) – espigolejá es buscá les ameles, olives de una cullita que han quedat al monte. | lavanda, espliego |
| Espill , espills – espejismo | Espejo , espejos – espejismo |
| espinac , espinacs, espinall, espinai, etc | espinaca, espinacas |
| esplanissada (a la esquena), esplanissades | manotazo (en la espalda), manotazos |
| espolsá (pols) – espolso, espolses, espolse, espolsém o espolsám, espolséu o espolsáu, espólsen – espolsat, espolsada – espolsán – espolsaría, espolsaríes, espolsaríe, espolsaríem, espolsaríeu, espolsaríen – yo te haguera espolsat | Sacudir el polvo u otra cosa , polvo |
| Esportó , cartó de vime | Aparejo hecho de esparto para llevar la carga las caballerías |
| espullissá , despullissá, traure pullíssos | podar , quitar chupones |
| esquella, esquelles, esquellotada, esquellot | campana para vacas, esquila, esquilada (en una boda) |
| esquena , espala, Fondespala, Fuentespalda | espalda, lomo, Fuentespalda |
| Está – estic, estás, está, estém o estám, estéu o estáu, están – estat, estada – estiguera, estigueres – estaría, estaríes – están (g) | estar, estando, estado, estada |
| establís | establecerse |
| estall, a estall, a destall | estajo, destajo, a destajo |
| estamordit, estamordida | casi sin conocimiento (puede usarse a casi helado de frío) |
| Estenazes , tenasses, mordasses | Tenazas |
| esténdre, esteng o estenc, esténs, estén, esteném, estenéu, esténen – esténdres, yo me hay estés tot lo llarg que soc, ell se va esténdre tot lo llarg que ere | tender (la ropa) – caerse |
| éstes, éstos | estas, pronombre demostrativo, estos |
| estimá, vóldre, “amá” - estimo, estimes, estime, estimém o estimám, estiméu o estimáu, estímen – estimat, estimada, estimassió | Amar, estimar, estimado, estimada, estimación |
| estisores, estirores, tisores, tirores | tijera, tijeras |
| estolladó , estanca (que no dixe passá l'aigua) | tajadera en una acequia |
| estopeng, estopenc , estopenca (carn) | difícil de tragar , carne con fibras (jasco en aragonés) |
| estossolá , tossoló = tozolón – yo me estossolo, me hay estossolat, estossoles, estossole, estossolém o estossolám, estossoléu o estossoláu, estossólen – estossolada – estossolaría, estossolaríes, estossolaríe, estossolaríem, estossolaríeu – yo me haguera estossolat – estossolán (g) | Despeñar, lanzar con fuerza a un animal contra el suelo o una pared para matarlo, estozolarse, darse un gran golpe cayendo |
| estral, destral, estraleta, destraleta, astral, estrals, destrals, estraletes, destraletes, astrals | Hacha, hachas |
| estrapalussi | mucho ruido al caerse algo, vajilla, etc |
| estretí, fé mes estret | estrechar |
| Estronchiná (troncho = trong de la col) | Hacer o hacerse trizas |
| estudiá (adepéndre) | estudiar |
| evitá | evitar |
| examiná | examinar |
| exigí | exigir |
| existí | existir |
| Éxit , éxits | éxito, éxitos |
| exitá, excitá | excitar |
| experimentá | experimentar |
| explicá | explicar |
| expresá | expresar |
| extrangé, mote de los de La Portellada, estrangé, extragera, estrangera | extranjero, extranjera |
| extrañá | extrañar |
| faba , fabes, fava, faves | haba, habas |
| fach , fageda / lo fach pare dels Ports de Beseit / ¿Qué fach, pare, sego o arrenco ? (verbo fé) | haya , hayedo / qué hago padre, sego o arranco ? |
| Falaguera , falagueres | helecho, helechos |
| falcá , falco, falques, falque, falquém o falcám, falquéu o falcáu, fálquen - falcat , falcada – yo falcaría, falcaríes, falcaríe, falcaríem, falcaríeu, falcaríen – yo haguera falcat – falcán (g) | acuñar , poner una cuña, tope / acuñando, poniendo una cuña |
| Falcó , falcóns | Halcón, halcones |
| fam , gana / chiquet que badallae, tens son ? No, ting fam ! | hambre |
| Fardacho , esfardacho (sargantana = lagartija) | lagarto (lagartija = sargantana) |
| Farfallós , farfallosa | Tartamudo, tartamuda |
| Farina , farines | Harina, harinas |
| Fart | Harto. (De comida o entre otros conceptos). |
| fart , farta , acontentat | harto , harta, lleno de comida |
| fasí, farsí,farsimenta | embutir, embutido |
| fé aná | usar, utilizar, emplear |
| fé mal , yo fach mal, tú fas mal, ell fa mal, natros fem mal, vatros feu mal, ells fan mal, - me ha fet mal lo vi o lo vime – fén mal (gerundio) – faría mal, faríes, faríe, faríem, faríeu, faríen | dañar, hacer daño |
| fé, fach, fas, fa, fém, féu, fan – faiga, faigues, faigue, faiguém o faigám, faiguéu o faigáu, fáiguen | hacer |
| feche, feches, fechet, fechets | hígado, hígados, higadillo |
| Feis o Feix | Fajo de ramas o de mies. |
| Fem | Estiercol, fiemo |
| Fem , aná fén fem, femé, femera | estiércol, fiemo, ir haciendo fiemo, estercolero |
| Femé | Estercolero |
| femella | fémina, hembra |
| Fenaz , fenás | Hierba mala que crece en los campos, parecida al heno. |
| feo , fea | feo , a |
| ferí | herir |
| Ferí - ferixco, ferixes, ferix, ferím, feríu, feríxen – feriguera, ferigueres, feriguere, feriguérem, feriguéreu, feriguéren - ferit, ferida | herir, herirse - herido, herida |
| ferro | hierro |
| festa , festes | fiesta ,s |
| feste fotre | jódete |
| Figa | Mujer sosa y también higo , fruto de la higuera. / vagina,vulva |
| Figuera | Higuera |
| fill , filla , fills , filles | hijo , hija ,hijos , hijas |
| fill, filla, fills, filles | hijo, hija, hijos, hijas |
| Finestra | Ventana |
| fito fito, poc a poc | poco a poco |
| flama , flames | llama |
| flare , flares | monje , s, |
| flat | olfato |
| flat, auló, tuf (mala auló), tufarrina, corrompina, pudina (del verbo putí) | olor, sentido del olor, mal olor, hedor, tufo |
| fluix, fluixa, fluixos, fluixes | flojo, floja, flojos, flojas |
| Foc , foguera | fuego , hoguera |
| follanius | persona que hurta los nidos, los huevos |
| Fondespala | Fuentespalda |
| fondo, al fondo | hondo , en lo hondo, en el fondo |
| fonoll | hinojo |
| Forat | agujero |
| forca | horca, herramienta |
| forcó (per a tallá romigueres en fals) | pequeña horca hecha con una rama, forma de u delante, para cortar zarzas con hoz |
| formá | formar |
| Fórnols | Fórnoles |
| forro, forra (buit, buida) | vacío, vacía |
| forrollat | cerrojo , ferrojo antiguo |
| forsá | forzar |
| forsut , forsuda | forzudo,a |
| fort , forta , forts , fortes | fuerte |
| fortins , Cabrera a Beseit | fortines |
| fotre,fótego,fots, fot, fotem,foteu,foten | joder, pegar, meter,muchos significados |
| fregí , frixgo, fregixes, fregix, fregim, fregiu, frixen | freir |
| fregits , La Fresneda | fritos, mote de La Fresneda |
| fréstec , furo | huraño, el que huyedel trato con la gente, desaborío |
| Fuchí , fugí | huir |
| fulla , fulles | hoja |
| Fumarro , sigaro | Cigarro |
| furo , fiera, fréstec | animal no domado, salvaje, fiera, persona huraña |
| gabarrera, picaesquenes, picá esquena, gavarrera, | rosa canina , escaramujo |
| gacho | alcaudón , pegarrebordas |
| galet , beure al galet, beure en porró o cantrella sense chupá, desde una distansia | beber en porrón o botijo desde una distancia |
| galipán | ? |
| Gallarofa ,ballarofa | Envoltura de la mazorca del maiz |
| gamuños | cojones como puños , es broma |
| gancho, qué enganche mes que un gancho ? Los collons de un mico, que enganchen com mil y pico | gancho |
| Gañolá , gañolo, gañoles, gañole, gañolém o gañolám, gañoléu o gañoláu, gañólen – gañol | llorar , quejarse, gimotear, lloriquear / gañir, aullar (perro, lobo) |
| garbí , garbinada (en núgols) | Uno de los vientos |
| Garganchó | Garganta; todo el conducto de la tráquea |
| garnacha | garnacha, tipo de uva |
| Garranchal | Bancal pequeño o estrecho y generalmente improductivo o yermo. |
| Garrós | Persona o animal con las piernas torcidas |
| garsa (urraca) | urraca |
| Garza , garsa | Urraca |
| Gat , gata | gato |
| gatera | hueco para el gato en una puerta |
| gatina , gatera a Balears | borrachera |
| gaviñet (no digau cuchillo) – gabiñet | cuchillo |
| gemegá , gemego, gemegues, gemegue, gemeguém o gemegám, gemeguéu o gemegáu, geméguen – gemeg o gemec | quejarse, gemir |
| gen (la) | gente |
| gendre | yerno |
| gens (gens ni mica) | nada (de nada) |
| Gínjol, chínchol | azufaifo, azofeifa, azofaifo, Jujube, Chichindra , azufaifa, azofeifa, jínjol ,guínjol, jíjol (jíjoles en plural) |
| Ginoll , chinoll, ginolls, a ginollóns cullía codoñs | rodilla |
| ginollada | rodillazo |
| girá, giro, gires, gire, girém o girám, giréu o giráu, gíren – girat, girada, giro | girar, giro, girado |
| gitam ,dictamnus albus | dictamo real, fresnillo |
| glera (riu , roca), riu sec ple de pedres | cauce seco del río con pedegal |
| golpejá , colpejá, fótre cops, pegá cops | golpear |
| golpejá, fótre cops | golpear |
| Golut , goluda - laminero - llaminé, llaminera | Goloso, golosa |
| Gorrino , gorrina, tossino, tossina, marrano , marrana, guarro , guarra, gorrindongo, guarrindongo, - porc, porca | Cerdo , guarro, marrano, asqueroso |
| gos, goz a La Codoñera, Torrevelilla | perro |
| Goz , gos | Perro |
| gra (sereal o de la pell) | grano (cereal o piel) |
| grabá | grabar |
| grabá, grabo, grabes, grabe, grabém o grabám, grabéu o grabáu, gráben – grabassió | grabar |
| Grané , granés | Granero, sitio para guardar el grano. También suele llamarse así al desván. |
| grapissos (de gra, grans) | en el grano de cereal, trozos inservibles mezclados |
| grasiosa (de paperet, de papé,litines,soda,seltz) | gaseosa (soda) |
| grava | grava |
| grave | grave |
| gualla , codorniu | codorniz |
| guañá | ganar |
| guardá | guardar |
| gueña, gueñes | embutido hecho con partes de la cabeza del cerdo |
| Guit | Que tira coces |
| guitarra (pa en oli de oliva, redó, aplanat) | pan con aceite de oliva, forma redonda plana |
| guixes , guixa , guixera , farinetes , lo tramús es algo diferén // pataques, pataques, guixes y sigrons, qué bones, qué bones, qué bones que son. Viva la comare, viva lo balladó,viva la trompeta del siñó retó, (que minge xxx y cague meló) | almorta , como un haba, gachas se hacen con harina de esta legumbre |
| gust | gusto |
| habilitá | habilitar |
| hasta | hasta |
| home, hómens, homes, homenet (y cagamandurries) | hombre, hombrecillo y cagabandurrias |
| identificá | identificar |
| imaginá | imaginar |
| importá | importar |
| importá, aixó no te importe, aixó no te fot res, aixó no va per a tú, algo me importe, importán, importanta, importat (tamé verbo importá una mercansía) | concernir, importar, importante, importado |
| incluí | incluir |
| incrementá, aumentá – incremento, aumento, incrementes, aumentes, incremente, aumente, incrementém o incrementám, aumentém o aumentám, incrementéu o incrementáu, aumentéu o aumentáu, increménten, auménten – aumentat, incrementat, incrementada, aumentada - | incrementar |
| Indicá – indico, indiques, indique, indiquém o indicám, indiquéu o indicáu, indíquen – indicat, indicada – si yo indicára, indicáres, indicáre, indicárem, indicáreu, indicáren – yo haguera indicat | indicar, indicado, indicada, si yo indicara o indicase |
| Influensiá, influí – influixco, influíxes, influíx, influím, influíu, influíxen – influít, influída – si yo influiguéra, influiguéres, influiguére, influiguérem, influiguéreu, influiguéren – yo haguera influít – tíndre influénsia | influenciar, influir, influencia |
| Informá – informo, informes, informe, informém o informám, informéu o informáu, infórmen – informat, informada – si yo informára, informáres, informáre, informárem, informáreu, informáren | informar, informado, informada, si yo informara o informase |
| íngles, íngle, “entrecuix” | íngle, íngles |
| Insensall, ensendre lo foc, tea (melis, fusta en oli que creme mol be),clasca de amela, de anous, avellanes, fulla de pi, crosta de pi, argilaga, bocha, | Hierba, paja, madera, papel, algo seco y fácilmente combustible para encender el fuego o la hoguera. Figurativo, persona que molesta a otras. |
| íntegramen | íntegramente |
| Intentá – intento, intentes, intente, intentém o intentám, intentéu o intentáu, inténten – intentat, intentada – si yo intentara, intentares, intentare, intentárem, intentáreu, intentáren – yo haguera intentat – yo intentaría, intentaríes, intentaríe, intentaríem, intentaríeu, intentaríen - | intentar, intentado, intentada, intentaría, hubiese intentado |
| íntimamen | íntimamente |
| introduí, embutí, farsí (rellená) | introducir, embutir, rellenar |
| Ís , ix | sale, verbo salir |
| íssen | salen |
| ísses | sales |
| íxe | ese |
| íxen | salen |
| íxes | sales |
| ixí, eixí , ixco, ixes, ix, ixim, ixiu, ixen | salir |
| íxques | salgas |
| jabalí | jabalí |
| jalá, minjá, fartás, empapussá, | jalar, comer, “empapuzar”, hartarse |
| jónec,bou jove mol gort | ternero muy gordo |
| Jopá | Marchar deprisa o sin decir nada |
| jugá, chugá – jugo, jugues, jugue, juguém o jugám, juguéu o jugáu, júguen – jugat, jugada – si yo jugára, jugáres, jugáre, jugárem, jugáreu, jugáreu - | jugar, jugado, jugada, si yo jugara |
| jugá,jugo, jugues, jugue, juguek, jugueu o jugau,juguen | jugar |
| jugadó | aficionado al juego |
| La Fresneda | La Fresneda / de fresno |
| ladruñán , Zorrilla de Valjunquera ? Cánio. Paraules de ell. | ladruñán , Zorrilla de Valjunquera ? Cánio. Paraules de ell. |
| liberá, alliberá, libre – yo libro o lliro, libres o lliures, libre o lliure, librém o librám o lliurém o lliurám, libréu o libráu o lliuréu o lliuráu, líbren o llíuren – librat, librada, lliurat, lliurada | liberar, libre, liberar |
| limitá, ficá límits – limito, limites, limite, limitém, limitéu, limíten – limitat, limitada – una fita entre dos finques o partissións partix (limite) dos termes, propiedats. | limitar |
| Lladó, lladoné, lladons, llidó, llidons, llidoné, llironé, Llironèro en Azanuy, lledó, lledons, dilló, dillons, dilloné | almez , latonero, latón |
| lladre (de lladrá un gos) | ladrón (ladra un pero) |
| llansá, lo amelé ha llansat, ha tret flo, lo olivé ha tret uns empels, rechitos | un árbol, sacar rechitos, flores. |
| llaó , llaós | simiente , sembrar |
| Llaurá | Labrar |
| llavá , castellá, llavo, llaves, llave (rente) ? , llavem, llaveu, llaven | lavar |
| llavadó , rentadó, llavadora, rentadora | lavadero, lavadora |
| llegum , llegums | legumbre ,s |
| lleit (llet an algún poble) | leche |
| llenguañissa, llonganissa, a Valjunquera fan una pasta de llenguañissa per a minjá crúa | longaniza |
| llepá . Llaminé, golut ,goluda | lamer |
| llépol , llépola ,llépols | goloso , golosa |
| Llesca | Rebanada de pan |
| lleus | pulmones ,casquería |
| lligí – lligixco o llegixco o llixco o llixgo, lliges (lliches), llich, lligim, lligíu, lligen (llichen) – apichat, Vallchunquera : yo llechisco, lliches, llich, llechim, llechiu, llichen – lligit, lligida, lligits, lligides – si yo llixguera o llisquera, llixgueres o llixqueres, llixguere o llixquere, llixguerem o llixquerem, llixguéreu o llixquéreu, si ells llixqueren o llixgueren – yo haguera lligit en chapurriau antes si algú haguere escrit abans en chapurriau. | leer, leído, leída, si yo leyese o leyera, etc |
| Llimpiá , rentá – llimpio, llimpies, llimpie, llimpiem o llimpiam, llimpiéu o llimpiáu, llimpien – rento, rentes, rente, rentem o rentam, rentéu o rentáu, renten – si yo rentara, si yo llimpiara, etc | Limpiar , lavar |
| llimpiá, llimpio, llimpies, llimpie, llimpiem, llimpieu, llimpien | limpiar |
| llimpiesa | limpieza |
| llimpio, llimpia, llimpios, llimpies | limpio, a,os,as |
| Llit, llits / a la taula y al llit al primé crit | Cama |
| Llodo , fang | Lodo, barro |
| Llop , lloba | lobo, loba |
| llop, lloba, llops, llobes, llobet, llobeta, llobets, llobetes | lobo, loba, lobos, lobas, lobezno, lobezna |
| Llum / está com un llum | Luz / estar loco |
| Llumera , travessé, viga, barró, | viga de madera |
| Lluminaria | Luz intensa y brillante |
| lluñ, llun, alluñá, alluñás | lejos, alejarse |
| Lo Papa de Roma parle chapurriau, cardenal Omella, de Queretes | El Papa de Roma habla chapurriau |
| má | mano |
| má o ma, mans, maneta, manetes | mano , manos, manita, manecilla |
| ma (possessiu, ma mare, man germana, man germanes) | mi, mi madre, mi hermana |
| madalap, madalaps | colchón |
| Maestre, Mestre, maestres, mestres | Maestro, profesor |
| Malcriat, mal criat; malcriada, mal criada; malcriats, mal criats, malcriades, mal criades, | malcriado |
| Malfet, deforme, deformat, arguellat si está mol prim, mal farjat | Contrahecho, desgarbado, tipo deformado. |
| Malfurrá | Malgastar o desaprovechar |
| mall // massa | mazo |
| Maná – mano, manes, mane, manem o manam, manéu o manáu, manen – manat, manada - mando – si yo manara a casa meua, manares, manare, manárem, manáreu, manaren | mandar, mandado, mandada, mando, si yo mandara, mandaras, etc |
| mánec, mánecs | mango, mangos |
| Manejá – manejo, maneges, manege, manegem o manejam, manegéu o manejáu, manegen – manejat, manejada – si yo manejara, manejares, manejare, manejárem, manejáreu, manejaren | manejar, manejado, manejada |
| Mangrana, mangranes; mangrané, mangranés, mangranera, mangraneres | Granada, granado |
| manotada, manotades | manotazo |
| mansanilla, camomila | manzanilla, camomila |
| mantecat, mantecats, manteca | mantecado |
| Mantindre – yo manting o mantinc, mantens, manté, mantenim, manteníu, mantenen – mantingut, mantinguda – mantenimén | mantener, mantenimiento, mantenido, mantenida |
| Marcá – yo marco, marques, marque, marquém o marcám, marquéu o marcáu, márquen – marcat, marcada, marca – si yo marcara, marcares, marcare, marcárem, marcáreu, marcáren – marcadó, marcadora, | marcar, marcado, marcada, marcador |
| Mardá | Borrego para cubrir las ovejas |
| Mare , mama | Madre |
| márfega, llit fet en barrallofes o ballarofes de panís | cama hecha con restos de maíz |
| márfega, madalap ple de fullarasca de panís | colchón de hojas de maíz |
| marge / fita es la pedra que separe dos finques, tres pedres normalmén | Margen de las fincas. |
| Marmita, caldera, alambique si es per a destilá | Pozal de cinc. |
| Mascle (vs femella) | Semental , macho (vs hembra) |
| Matá , matám (a mí) yo (me) mato, mates, mate, matem o matam, matéu o matáu, maten – Si es fill se dirá Mateu, y si es filla mateula – matara, matares, matare, matarem, matareu, mataren – matarife, matadó, matadora, matadero, matadissa o matadina, matansa del gorrino (vore mondongo), | matar, matado, matada, matarife, matadero, matanza del cerdo |
| matá, mato, mates, mate, matem, matéu o matáu, maten | matar |
| Matacabra | Granizo pequeño muy fino que cae en invierno. |
| Matarraña , riu, comarca | Matarraña , río, comarca |
| Matraca , carraca, carrau | Persona que habla mucho / instrumento de madera que se tocaba en Semana santa |
me fach agüelo |
me hago viejo |
| mecha , mechero | mecha , mechero, encendedor |
| meche, dotó, mechesa | médico, doctor, médica |
| meche, mechesa, dotó, dotora | médico, doctor |
| Medí - medixco, medíxes, medíx, medím, medíu, medíxen – medit, medida (mida es medida o talla en castellá) | medir, medida, medido, talla |
| menejá ,(me) menejo,meneges, menege, menegem, menegeu o menejau, menegen | mover, moverse |
| menejá, menejá's | menear, menearse |
| menescal | veterinario |
| Mensioná – mensiono, mensiones, mensione, mensioném o mensionám, mensionéu o mensionáu, mensiónen – mensionat, mensionada, mensió | mencionar, mención, mencionada, mencionado |
| mentí, di mentires – mentixco, mentíxes, mentíx, mentím, mentíu, mentíxen – yo dic mentires, dius, diu, diém, diéu, díuen – mentit | mentir, mentido, mentira, mentiras |
| Menut , minut | Entrañas del animal, pequeño , minuto |
| meu , meua, meus, meues | mi , mis |
| michdía , michdiada | mediodía , siesta |
| Michelins a la carn, plec, plecs, quines molles ! | Pliegue que se hace en una prenda de vestir o en la carne. |
| mico , mono | mico , mono , primate |
| mil , milé | mil , millar |
| Milló | Mejor. También millón |
| milló | mejor , millón |
| millorá, millorás – milloro, millores, millore, millorém o millorám, milloréu o milloráu, millóren – millorat, millorada – lo contrari, empijorá, pijó, pichó | mejorar, mejorado, mejorada, contrario empeorar, empeorado, empeorada |
| minjá | comer |
| minjá , minjo, minjes, minje, mingem o minjam, mingeu o minjau, mingen | comer |
| minjá, minjo, minges, minge, mingém o minjám, mingéu o minjáu, míngen – que yo minja, minjos, minjo, mingém, mingéu, mínjon | comer |
| minjat , minjada | comido , comida |
| Mirá – miro, mires, mire, mirém, miréu, míren – mirat, mirada – si yo mirara, mirares, mirare, mirárem, miráreu, miráren – Míra ! Guaita ! | mirar, mirado, mirada – mira ! (guaita es de guaitar, mirar) |
| Mocho , mocha | Cualquier astado al que le falta la cornamenta |
| Modorro | Lunático |
| Mol pito | Inteligente, listo |
| mol, molta | mucho |
| molá, aixó me mole | molar, gustar algo, me mola |
| mola, moles | muela de moler |
| mon , món | mundo |
| mon pare no te nas,ma mare es chata, y un germanet que ting te un nas de pataca / mons germans | mi padre no tiene nariz ... |
| mon pare, mon germá,mons germans | mi padre,mi hermano, mis hermanos |
| Mondonguilla | Albóndiga |
| monflorito | hermafrodita |
| monjo , monjos | monje,s |
| Monroch | Monroyo |
| Moñiga , Boñiga | Excremento de asno, mulo, caballo |
| morena (del cul,almorrana), morenes | morena , almorrana |
| morís, morís – yo me mórigo, tú te mors, mor, morím, moríu, móren – mort, morta, mortandat – si yo me moriguéra, moriguéres, moriguére, moriguérem, moriguéreu, moriguéren - yo me moriría, moriríes, moriríe, moriríem, moriríeu, moriríen | morir, morirse, muerto, muerta, si yo me mueriese, murieses, etc |
| morís, yo me mórigo, mors, mor, morím, moríu, móren | morirse |
| mos (mossegá), natres mos fem vells | mordisco / nosotros NOS hacemos viejos |
| mos / mos fem vells | mordisco / nos hacemos viejos |
| moscatell | moscatel |
| moure , moure's, moc, mous, mou, movem, moveu, mouen | mover, moverse |
| Móure, móures – (me) moc, mous, mou, movém, movéu, móuen – mogut (un choto es sel tamé está mogut), moguda (una femella en sel va moguda) – movimén | mover, moverse, movido, movida, movimiento |
| movimén | movimiento |
| Muermo | Torrevelilla: Persona que marea o que habla mucho? / persona muy parada,callada |
| Muixó , muixóns | pájaro, pájaros |
| Muñí | Ordeñar |
| muñica | muñeca de la mano |
| muscle | hombro |
| múscul | músculo |
| Náixe - naixco, naixes, naix, naixém, naixéu, náixen – naixcut, naixcuda – naixquera, naixquéres, naixquére, naixquérem, naixquéreu, naixquéren | Nacer – nacido, nacida – naciera, nacieses, naciese, naciéramos, naciéseis, naciéran |
| nas , nassos, lo home dels nassos ve lo día 31 de desembre, y te tans nassos com díes queden al añ | nariz , narices |
| natres , natros | nosotros |
| Nessessitá – nessessito, nessessites, nessessite, nessessitém o nessessitám, nessessitéu o nessessitáu, nessessíten – nessessidat, nessessitat, nessessitada | necesitar, necesidad, necesitado, necesitada |
| net , neta | nieto , nieta |
| nevá , neve, neu, nevada | nevar, nieve, nieva, nevada |
| Nina - nino – ninot | Muñeca para jugar las niñas. - muñeco |
| Niquitós , niquitosa, neguitós, neguitosa | Persona muy meticulosa y difícil de contentar o quisquillosa / nervioso, nerviosa |
| nit , anit, s'ha fet de nit | noche , anoche |
| Niu , follanius | Nido / el que deshace los nidos es “lo follanius”. |
| No cal y no caldrá | No hace o no hará falta |
| no cale patir , no cal patí , no patixques | no hace falta sufrir |
| No me fa goch , no me chauche | No me apetece |
| Nora / gendre | Nuera / yerno |
| noranta | noventa |
| Notá – noto, notes, note, notém o notám, notéu o notáu, nóten – (anotá se conjugue igual) notat, notada – si yo notara, notares, notare, notárem, notáreu, notáren – nota | notar, nota, notado, notada, anotar |
| nou, nau | nueve |
| núgol , núgols , nugolada , se anugole | nube , nubes, se nubla, nublado |
| ña , ñan, ñabé | hay, haber |
| ñabén | habiendo |
| ñabénne | habiendo |
| ñabíe | había |
| ñabíen | había (plural) |
| ñabut | habido |
| ñaclada | mordisco |
| ñague | haya (haber) |
| ñaguere | hubiera o hubiese |
| ñagueren | hubiera o hubiese (plural) |
| ñagut | habido |
| ñaulá | gritar un perro , gemir |
| ñaurá | habrá |
| ñaure | haber |
| ñauríe | habría |
| ñavíe | había |
| ñervi | nervio |
| ñervis | nervios |
| ñirvi | nervio |
| ñirviós | nervioso |
| ñirviosa | nervisosa |
| ñirviossisme | nerviosismo |
| ñirvis | nervios |
| ñisclets | petardos valencianos muy fuertes |
| obrí, óbrigo, obris, obri, obrím, obríu, óbrin – ubert, uberta | abrir, abierto, abierta |
| obrí, óbrigo, obris, obri, obrím, obríu, obrin – ubert, uberta, óbrim la porta, - aubrí, ubrí | abrir |
| óbrigue | que abra (abrir) |
| óbriguen | abran |
| óbrili | ábrele |
| óbrin | abren |
| óbris | abres |
| obtíndre, yo obting, obténs, obté, obtením, obteníu, obténen – obtingut, obtinguda – si yo obtinguera, obtingueres, obtinguere, obtinguérem, obtinguéreu, obtinguéren | obtener, obtenido, obtenida, si yo obtuviese, si tú obtuvieses … |
| Ocurrí – me ha ocurrit, ni te se ocurríxque, si a mí me ocurriguére, ocurrénsia | ocurrir (pasar) y cavilar, pensar, ocurrencia |
| Odiá - ódio, ódies, ódie, odiém u odiám, odiéu u odiáu, ódien – ódio - odiát, odiada – si yo odiára, odiáres, odiáre, odiárem, odiáreu, odiáren | odiar, odiado, odiada, odio, odiara, odiases, odiase, odiásemos, odiáseis, odiásen |
| oferí, oferixco, oferíxes, oferíx, oferím, oferíu, oferíxen – oferit, oferida – oferimén, ofrenda | ofrecer oferir,ofrenda, ofrecido |
| oít | oído |
| Oli , olis | Aceite |
| oliva , olives | oliva ,aceituna |
| oliva , olives , olivera , olivé | oliva , olivo |
| olivé , olivera | olivo |
| Olvidá - olvido, olvides, olvide, olvidém u olvidám, olvidéu u olvidáu, olvíden – olvidat, olvidada, olvit, ovlit | olvidar, olvido, olvidado, olvidada |
| Omplí – ómpligo, omplis, ompli, omplím, omplíu, ómplen – omplit, omplida (vore verbo plená) – si yo ompliguera, ompligueres, ompliguera, ompliguérem, ompliguéreu, ompliguéren | llenar/rellenar |
| omplí (plená es castellanisme pero se fa aná mol), ómpligo, omplis,ompli, omplim, ompliu, omplin | llenar |
| omplí (plená, pllená), omplixgo, omplíxes, omplíx, omplím, omplíu, omplíxen, - omplit (plenat, pllenat) | llenar |
| ómplis | llenas (tú, llenar) |
| Onso , onsos | oso, osos |
| óptimamen | óptimamente |
| órbites | órbitas |
| órden | orden |
| ordená (desá se diu?) - ordeno, ordenes, ordene, ordeném u ordenám, ordenéu u ordenáu, ordénen – ordenat, ordenada, órden, órde | ordenar, orden, ordenado, ordenada |
| órdens | órdenes |
| orella | oreja |
| orella , orelles | oreja,s |
| ós | hueso |
| óssos | huesos |
| Ou | huevo |
| ovella , mardá | oveja , carnero |
| Ovella,cordé ,borrego | Oveja , cordero, ternasco, carnero |
| pá | pan |
| Pa , per a | para |
| pa (pa sopá, farem sopes) | para cenar haremos sopas |
| Pá de pintadó, barra de pá, guitarra (en oli de oliva) | pan de hogaza, barra de pan |
| pachorra, tindre pachorra | tener pachorra, desgana |
| pagá, pago, pagues, pague, paguém o pagám, paguéu o pagáu, páguen – pagat, pagada, pago | pagar, pago, pagada, pagado |
| pala | pala |
| palla, pallissa | paja , pajar |
| Palliza , pallissa | Almacén para guardar la paja del trigo |
| Pam , pams | Palmo , palmos |
| Panís , paníssos | Maíz , plural |
| papa , pare , pares | padre, padres, papá |
| papé, papés | papel, papeles |
| Paraigües | Paraguas |
| Pardal , pardals, pardalet, pardalets | Jovenzuelo avispado. También pájaro pequeño, generalmente el gorrión gris abundante en los pueblos y en los campos. |
| Paréixe – pareixco, paréixes, paréix, pareixém, pareixéu, paréixen (aparéixe casi igual) – paregut, pareguda | parecer, parecerse, parecido |
| parlá | hablar parlar |
| parlá , parlo , parles , parle,parlem, parleu, parlen | hablar |
| pas, pásses | paso, pasos |
| passá - pásso, pásses, pásse, passém o passám, passéu o passáu, pássen – passat, passada (si es una fruita, podrida) – passa, pásses | pasar, pasado, pasada, paso, pasos |
| passá, passo, pásses, pásse, passém o passám, passéu o passáu, pássen – passat, passada, pas, passa, passes – ha passat – passára, passáres, passáre, passárem, passáreu, passáren | pasar, paso, pasos – ocurrir, suceder |
| Passia | Contagio de gripe u otra enfermedad |
| pataca, pataques , pataquera, pataqueral | patata,s, planta, plantación de papas |
| patejá, potejá, - patejo, pateges, patege, pategém o pategám, pategéu o pategáu, patégen – apichat: patecho, pateches, pateche, patechém o patechám, patechéu o patecháu, patéchen | patear (en el culo, si es un balón es chutá – chutar – de shoot inglés), pisar |
| patí - patixco o patixgo, patíxes, patíx, patím, patíu, patíxen – no vull patí, díe un chiquet de Beseit cuan li van regalá un patí y ell volíe una bissicleta. Pos no patíxques o patíxgues li va di son yayo. Pati (patio) | sufrir, patinete, patio |
| Pato , patos | pato, ánade |
| Pebre , primentó, primentóns | pimienta, pimiento, pimientos |
| pebre roch | pimentón |
| Pedra , pedres | Piedra , piedras |
| Pédre - perga, pergues, pergue, pergám, pergáu, pérguen – perg o perc, perds o perts, perd o pert, perdém, perdéu, pérden – perdut,perduda | Perder – perdido, perdida |
| Pedrís , pedríssos, pub Pedris de Valderrobres | pedrizo, piedra para sentarse junto a una casa |
| Peix , peixos | pescado, pez, peces, pescados |
| pelleric ,columna de pedra en una argolla per a gigá als lladres, delincuéns | columna de piedra con argolla |
| Pellizc , pessic, pessigá | Pellizco, pellizcar |
| péndre, preng, prens, pren, preném, prenéu, prénen – pres, presa | tomar (y prender) |
| Pentiná , pentinás – pentino, pentines, pentine, pentiném o pentinám, pentinéu o pentináu, pentínen – pentinat, pentinada – pentinára, pentináres – pentinaría, pentinaríes | Peinar, peinarse |
| Peñarroija , Penarroija de Tastavins, Pena-Roja | Peñarroya de Tastavins |
| Peó , peóns | Peón , peones |
| perdigó , perdigonera | escopeta de perdigones |
| perdiu , perdigacho, perdigana | perdiz , macho , cría |
| Permanéixe – permaneixco, permanéixes, permanéix, permaneixém, permaneixéu, permanéixen – permaneixcut, permaneixcuda | permanecer |
| permití, permétre – permitixco o permitixgo, permitíxes, permitíx, permitím, permitíu, permitíxen – permetut, permitit, permetuda, permitida | permitir, permitido, permitida |
| pertenéixe - pertenéixco, pertenéixes, pertenéix, perteneixém, perteneixéu, pertenéixen – si yo perteneixquera, perteneixqueres, perteneixquere, perteneixquerem, perteneixquéreu, perteneixquéren | pertenecer |
| pesá,peso, peses, pese, pesek, peseu o pesau, pesen | pesar |
| pésol , pésols | guisante , guisantes |
| pesolaga , pesolagues , chiquets roins | niños malos |
| Pessa , pesses | pieza, piezas |
| pessigá, pessigo, pessigues, pessigue, pessiguém o pessigám, pessiguéu o pessigáu, pessíguen – pessic, pessigat, pessigada | pellizcar, pellizco, pellizcado |
| Pet , llufa (sense soroll) | Ventosidad , pedo, cuesco |
| Petoste | Persona o cosa que sólo sirve para estorbo |
| Piau , peu, piaus, peus | Pié, pies |
| pic y pala | pico y pala |
| picá, pico, piques, pique, piquem, piquéu o picáu, píquen – picara, picares, picare, picárem, picáreu, picáren – picat, picada – picára – picaría | picar |
| Pichó , pijó | Peor , polluelo de la paloma, pichón |
| picho, pichos | canica, canicas |
| Pichorret , pichorro | en la boina, lo que sobresale |
| Pilá | Pilar, virgen del Pilar, pilar de una casa |
| Pillá – pillo, pilles, pille, pillém o pillám, pilléu o pilláu, píllen – pillat, pillada – pillaría – pillára, pilláres - | pillar |
| pillo , pilla | pillo , pilla |
| pincho, pincha | persona de buen ver |
| pipá, fumá | fumar |
| pixá ,pixo, pixes,pix, pixem,pixeu o pixau, pixen / me pixo | mear ,orinar / me meo |
| Pla , plana, les planes, los plans, lo planet (carré de Beseit, Constitussió) | Llano , llana, llanura, llanito |
| planejá, planechá, fé un plan o un avión sense motor, planejo, planejes, planeje, planegém o planejám, planegéu o planejáu, planégen – planegat, planegada, planechat, planechada | Planear , plan, planeado |
| plansó , abre que naix | árbol que nace, para plantar |
| planté , abre, arbre | árbol pequeño para trasplantar |
| ple ,plena, plens, plenes | lleno,llena,llenos, llenas |
| plená , pleno, plenes,plene, plenem, pleneu o plenau, plenen | llenar |
| Plená, pleno, plenes, plene, pleném o plenám, plenéu o plenáu, plénen, - ple, plena, plenet, pleneta | Llenar – lleno – llena |
| plorá | llorar |
| Plorá – ploro, plores, plore, plorém o plorám, ploréu o ploráu, plóren – plorat, plorada – si yo plorára, ploráres, ploráre, plorárem, ploráreu, ploráren – haguera plorat | llorar, llorado, llorada, si yo llorara, hubiese llorado |
| Poble , vila , lloc | Pueblo |
| poc , poca | poco |
| poc , poca | poco , poca |
| podá, podo, podes, pode, podém o podám, podéu o podáu, póden – podat, podada | podar un árbol |
| podá, podo, podes, pode, podem, podeu o podau, poden | podar un árbol |
| podá, podo, podes, pode, podem,podeu o podau, poden | podar |
| podé | poder |
| pódre, pugué, - puc, pots, pot, podém, podéu, póden – pogut, pugut, si yo puguéra, puguéres, puguére, puguérem, puguéreu, puguéren – podría, podríes, podríe, podríem, podríeu, podríen – lo poder o lo podé | poder, podido |
| podre,puc, pots,pot,podem, podeu, poden | poder,verbo |
| Polde | Dedo pulgar de las manos |
| Pollastre | Pollo grande de corral (de gallina) |
| polligana , llaurá a polligana,fa falta lo jau | labrar con dos animales, con yugo |
| poma , mansana | manzana , poma es castellano antiguo |
| poma , pomera | manzana, manzano |
| pon | puente |
| porgá, porgo, pórgues, pórgue, porguém o porgám, porguéu o porgáu, pórguen – porgadora | pasar el grano por el cedazo para separar los “grapissos” y otras materias desechables |
| porro | puerro, porro de fumar |
| porró | porrón |
| Porró | Porrón para el vino u otra bebida |
| Porta | Puerta |
| porta | puerta |
| Portá – porto, portes, porte, portém o portám, portéu o portáu, pórten – portara, portares, portare, portárem, portáreu, portáren – portaría, portaríes, portaríe, portaríem, portaríeu, portaríen – portada | traer, llevar - portá como portada es un puertazo |
| Porta , portes | puerta, puertas |
| portá, porto, portes, porte, portém o portám, portéu o portáu, pórten – portada, portat, port, ports | portar (llevar, traer algo), traído, traída, llevado, llevada, portes (correos) |
| portell , La Portellada (Matarraña, Teruel, Aragó) | portillo , La Portellada |
| pos / idò en balear | pues |
| posá, ficá, colocá | poner, colocar |
| poste , pi, trong | Madero liso, enjabonado, colocado a modo de poste, al que se colgaba un premio o trofeo en la parte más alta. |
| Pot | bote |
| pota | pata , pierna |
| potá,verbo vomitá, potada, patada, poto, potes,pote,potem, poteu, poten | patada, vomitar |
| preferí, preferixgo o preferixco, preferixes, preferix, preferím, preferíu, preferíxen – preferit, preferida, preferénsia | preferir, preferencia, preferido |
| Preguntá – pregunto, preguntes, pregunte, preguntém o preguntám, preguntéu o preguntáu, pregúnten – preguntat, preguntada, pregunta, preguntón | preguntar, preguntado, preguntón |
| preocupá, yo me preocupo, preocupes, preocupe, preocupám o preocupém, preocupáu o preocupéu, preocúpen – preocupat, preocupada, preocupassió | preocupar, preocupado, preocupación |
| prepará, preparo, prepares, prepare, preparém o preparám, preparéu o preparáu, prepáren – preparat, preparada, preparassió | preparar, preparado, preparación |
| presentá, presento, presentes, presente, presentém o presentám, presentéu o presentáu, presénten – presentat, presentada, presentassió (de la reina de festes) | presentar, presentado, presentación |
| presioná, apretá, presiono, apreto, presiones, apretes, presione, aprete, presioném o presionám, apretém o apretám, presionéu o presionáu, apretéu o apretáu, presiónen, apréten – presionat, presionada – apretat, apretada (se pot pronunsiá la SS doble, pressioná) | presionar |
| préssec , bresquilla ,mullarero (Fraga) | melocotón |
| Préssec , mullarero, bresquilla | Melocotón |
| prestá, dixá dinés, fé un préstamo | prestar (dejar dinero) |
| Preto | Tacaño y también fuertemente sujeto. |
| Prevíndre - preving o previnc, prevéns, prevé, prevením, preveníu, preveníxen – previngut, previnguda | Prevenir , prevenido, prevenida |
| primé , primera | primero, primera |
| primentó , primentoneres , primentonera | pimiento , planta |
| primentó , primentons , primentonera | pimiento,s, planta del pimiento |
| Probá – probo, probes, probe, probém o probám, probéu o probáu, próben – probat, probada (aprobá es igual) | probar, probado, probada, aprobado, aprobada |
| produí | producir produir |
| prométre, prometí – prometixco, prometíxes, prometíx, prometím, prometíu, prometíxen – promés, prometut, promesa, prometuda | prometer, promesa, prometido |
| protegí, protegixco, | proteger |
| proví, proveí – províxco o proveíxco, províxes, províx, provím, províu, províxen (proveíxen) | proveer |
| pruna | ciruela |
| pruna , prunera | ciruela , ciruelo |
| pruna , prunera | ciruela,ciruelo |
| publicá, publico, publiques, publique, publiquém o publicám, publiquéu o publicáu, pubíquen – publicat, publicada, públic | publicar, público, publicado |
| pujá ,pujo,pujes,puje,pujem, pujeu o pujau,pujen | subir |
| pujá, puchá, pujo, pucho, pujes, puches, puje, puches, pugém, puchém, pugéu, puchéu, púgen, púchen – que yo puja, pujos, pujo, pugém, pugéu, pújon | subir |
| pullís (rama),chupons, chit, rechito | chupón de un árbol |
| pullís, pullísssos | chupones de un árbol |
| Puncha | Pincha clavada en la carne |
| puñ | puño |
| puñada | puñetazo |
| puñetes , puñeta, Los de Queretes son gen de puñetes | en la manga, muñeca, ropa |
| Purna | Chispa que salta del fuego |
| put put , puput (put, fa pudó),poput | abubilla |
| put put, poput, puput | abubilla |
| putí, aixó put y corróm, corrompina | heder, corromper |
| que yo vinga, que tú vingues, vingue, vinguém, vinguéu o vingáu, vínguen | que yo venga, vengas, etc |
| quedá, quedás, yo (me) quedo, quedes, quede, quedém o quedám, quedéu o quedáu, quéden – quedat, quedada | quedar |
| queixás, yo me queixo, tú te queixes, queixe, queixém o queixám, queixéu, quéixen | quejarse |
| Queretes | Cretas |
| quixal, quixals | muela, muelas (dientes) |
| rabosa (mote de Ráfels) | zorra, zorro |
| rabosí (mote Valderrobres) | zorro, mote del pueblo |
| radé , radera (últim es castellanisassió), radés, raderes | último |
| Raim | Uva o racimo de uva |
| raím , raíms | uva ,s |
| rama , branca | rama |
| rascle | rastrillo |
| ratera | tampa para aves o ratones, cepo |
| recalsá | poner tierra a las plantas |
| Recapte es lo "cocido" de la nostra terra. Un topí de fesols, en un tros de cansalada y coa o pota de gorrino, o un trosset d'os del cuixot ,una borrifalda, butifarra de sang, un churís, chorisso, y unes pataques afegides a radera hora. Y, a voltes, a vegades, un grapat d'arrós. | cocido (comida) |
| rechassá, rechásso, rechásses, rechásse, rechassém, rechasséu, rechássen – rechassat, rechassada, rechás | rechazar, rechazado, rechazo, rechazada |
| Rechirá de temps , regirá | cambio brusco del tiempo |
| reclamá, reclamo, reclames, reclame, reclamém o reclamám, reclaméu o reclamáu, reclámen – reclamat, reclamada | reclamar, reclamado, reclamada |
| reconeixe , les rateres | reconocer , buscar los cepos |
| reconéixe, reconéixco o reconec, reconéixes, reconéix, reconeixém, reconeixéu, reconéixen – recongeut, reconeguda (conéixe es paregut), - reconeiximén | reconocer, reconocido, reconocimiento |
| recordá, enrecordássen, yo men recordo o men enrecordo, tú ten recordes o ten enrecordes, enrecorde, enrecordém o enrecordám, enrecordéu o enrecordáu, enrecórden – enrecordat, enrecordada – record | recordar, recordado, recuerdo |
| reduí, reduíxgo o reduíxgo, reduíxes, reduíx, reduím, reduíu, reduíxen – reduít, reduída, reducsió | reducir, reducción, reducido, reducida |
| reemplassá, reemplásso, reemplásses, reemplásse, reemplassém o reemplassám, reemplasséu o reemplassáu, reemplássen – reemplassat, reemplassada, reemplasso | reemplazar, reemplazo, reemplazado |
| referí | referir |
| reflejá | reflejar |
| reflexioná | reflexionar |
| Refredat ,catarro | Constipado |
| regá, rego, regues, regue, reguem, regau, reguen | regar |
| Regalá (Torrevelilla) | Derretirse el hielo, la nieve |
| regata | grieta |
| regué , regadora | reguero |
| relassioná, yo me relassiono, relassiones, relassione, relassioném o relassionám, relassioneú o relassionáu, relassiónen – relassionat, relassionada | relacionar, relacionado, relacionada |
| rella , aladre | arado, parte del |
| rellonge | reloj |
| remoure los tissons , tissoná ? | Remover los tizones del fuego. |
| remóure, remóc, remóus, remóu, removém, removéu, remóuen – remogut, remoguda – moure se conjugue igual | remover, removido, removida |
| remugá , ovella, remastegá, parlá entre dens | rumiar , hablar entre dientes |
| rendí, yo me redixgo o redixgo, tú te rendíxes, rendíx, rendím, rendíu, rendíxen (tamé es cansás mol) – estic rendit, está rendida – rendissió | rendir, rendido, rendida, rendición |
| rentá , rento, rentes, rente, rentem, renteu o rentau, renten | lavar |
| reñí, riñgo o reñixco, riñs o reñíxes, riñ, reñím, reñíu, reñíxen – ham reñit, un bufeteo reñit, una pelea reñida – enganchás en algú, tíndre una enganchada (vore enganchá) | pelear, reñir a alguien, peleado, reñido |
| repatí, repatixgo o repartixco, repartíxes, repartíx, repartím, repartíu, repartíxen – repartit, repartida, repartissió | repartir, repartido, repartición |
| repetí, repetixco o repetixgo, repetíxes, repetíx, repetím, repetíu, repetíxen – repetit, repetida, repetissió – una mentira com la corona catalano aragonesa repetida moltes vegades se pot torná verdat per als que su creuen tot. | repetir, repetición, repetido, repetida |
| representá, represento, representes, represente, representém o representám, representéu o representáu, represénten – representat, representada (una obra de teatro) – representán | representar, representado, representante |
| Reprobá – reprobat, reprobada | reprobar, reprobado, reprobada |
| requerí, requerixco, requeríxes, requeix, requerím, requeríu, requeríxen – (estás mol) requerit, requerida | requerir, requerido, requerida |
| Res | Nada , cabeza de ganado |
| respóndre, contestá, contesto, contestes, conteste, contestém o contestám, contestéu o contestáu, contésten – contestat, contestada – respong, respóns, respón, responém, responéu, respónen | responder, respuesta, respondido |
| ressibí, rébre – ressibixco, ressibíxes, ressibíx, ressibím, ressibíu, ressibíxen – ressibit o rebut, ressibida o rebuda – ressibirás o rebrás | recibir, recibido, recibida, recibo, recibí |
| ressultá, ressulte que – ressulto, ressultes, ressulte, ressultém o ressultám, ressultéu o ressultáu, ressúlten – ressultat, ressultada | resultar, resultado |
| retó , móssen , mossén, ej. Mossén Enfoten | rector , cura, mosén |
| retortigá, retortigat, retortigada, yo me retortigo lo turmell, tú te retortigues, retortigue, retortiguém o retortigám, retortiguéu o retortigáu, retortíguen | Retorcer , retorcerse el tobillo |
| revelá, revelo, reveles, revele, revelém, reveléu, revélen – revelat (un carret, un secreto), revelada | revelar, revelado, revelada |
| reventá, revento, reventes, - reventat (tamé un macho mol cansat de traballá), reventada, reventó | reventar, reventado, reventón, reventada |
| Revindre | Volver a manar agua los manantiales / deshelarse |
| ribás | ribazo |
| Ribaz , ribás | Separación de dos bancales, uno más alto que otro o de una vereda, carretera y un campo |
| riñó ,fon del riñó del Pantano de Pena | riñón , fuente del riñón |
| riu ,rius , riuet,riuada, a la vora delriu no te faigues lo niu | río / junto al río no te hagas el nido |
| riure, enriure, enríuressen, - yo men enric, tú ten enrius, ell sen enriu, natros mon enriém, vatros ton enriéu, ells sen enríuen – mon ham enrit | reir, reído, reída |
| roba | ropa |
| robá | hurtar , robar |
| robá,robo,robes, robe,robem, robeu,roben | robar |
| Robell | Óxido |
| Robellat | Oxidado |
| Roch ,roija | Rojo |
| roín , roína | malo , mala |
| romé | romero |
| romiguera , garrabera , gabarrera | zarza |
| Rosigá ,rossegá | Hablar con disconformidad y sin parar |
| rosquilla, rosquilles | rosquilla, rosquillas |
| rossegadós , rossegá , arrossegá | Arrastrar – madera con caballos, percherones |
| rostí , rostixgo, rostixes, rostix, rostím, rostíu, rostíxen | asar al fuego |
| rot , rotá, reglot | Eructo, regüeldo |
| rotá, roto, rotes, rote, rotém, rotéu o rotáu, roten | eructar |
| ruella , roella , ababol | amapola |
| sabata , sabates | zapato , s |
| sabé , sé , saps, sap, sabém, sabéu, sáben – sápiga, sápigues, sápigue, sapiguém o sapigám, sapiguéu o sapigáu, sápiguen, - sabut, sabuda | Saber – sabut = sabio, sabia |
| sabé, sábre – sé, saps o sas, sap, sabém, sabéu, sáben – sabut, sapigut, sabigut, sabuda, sapiguda, sabiguda | saber, sabido, sabida, sabio, sabia |
| sacsejá, sacsá – sacso, sacses, sacse, sacsém, sacséu, sácsen – sacsát, sacsáda (tamé es una trompada) | sacudir, sacudido, sacudida |
| saduricha | ajedrea |
| safarech , depósit,rentadó, llavadó, pica , bassa | alberca , estanque |
| safrá (capsot) , alguns diuen pebre roch, capsot | azafrán (capsot es cabeza hueca) |
| Sagal, (zagal a La Codoñera, com zaguera,zurda) // chiquet, sagala, mosset, sagalet,sagaleta | chaval, chavala, muchacho, niño |
| sagí ,ensanginada, ensaginada | sebo , pasta con manteca y anís |
| saldá (una cuenta), saldo, saldes, salde, saldém o saldám, saldéu o saldáu, sálden – saldat, saldada | saldar, saldado, saldada |
| salt | salto |
| saltá, salto, saltes,salte, saltém o saltám, saltéu o saltáu, sálten – saltat, saltada | Saltar , saltado, saltada |
| San Balandrán, sanbalandrán, samalandrán, samalamdrán, etc | https://chapurriau.blogspot.com/2018/10/Samalamdran.html |
| sanfaina , | chafaina |
| sanguango , singuango | zanguango , desmañado, patoso, torpe |
| sarabastall ? | alboroto sin órden ni concierto |
| Sargantaña ,sargantana | Lagartija |
| sarguera (vime) | sargus, planta |
| sarmén , sarmens | sarmiento , sarmientos, vid,viña, María Sarmiento se fue a cagar y se la llevó el viento |
| sarmén, sarméns, María Sarmén | sarmiento, sarmientos, María Sarmiento |
| sarpada | Lo que se puede coger con una mano. |
| sat, siat | siete |
| sauló | tipo de arena de roca caliza |
| seba, sebes, sebollot, sebeta, sebota | cebolla, cebollas, cebollón; sebollot es el mote de Peñarroya de Tastavins |
| sebollot, sebollots, sebollota, sebollotes, mote de Peñarroija de Tastavins, Penarroija | cebolla grande , mote de Peñarroya de Tastavins |
| sedás / aré es mes gran / criba | Cedazo de red metálica con agujeros grandes para limpiar. |
| seguí, seguixco, seguixes, seguix, seguim, seguíu, seguixen – seguit, seguida (de una seguida, de una tongada) | seguir, seguido, seguida (de una vez) |
| sel , sels | celo , celos |
| sembrá: sembro, sembres, sembre, sembrem, sembréu o sembráu, sembren | sembrar |
| sen , sentená | cien , centenar |
| sená , sopá | cenar |
| sentá, sentás, assentá, assentás, yo me assento, tú te assentes, assente, assentem o assentam, assentéu o assentáu, assenten – assentat, sentat, sentada, assentada, assentadet, assentadeta | sentar, sentado, sentada |
| sentí, séntigo o sentixgo o sentixco, sens o sentíxes, sen o sentíx, sentím, sentíu, sénten – sentit, sentida | sentir (de sentimiento) oír, escuchar |
| señal , de tráfic | señal , de tráfico |
| separá, separo, separes, separe, separém o separám, separéu o separáu, sepáren – separat, separada, separassió | separar, separación, separado, separada |
| séquia | acequia |
| séquia | acequia |
| sequía , falta de aigua | sequía |
| sera | cera |
| serp , serps | serpiente , culebra |
| sers | cierzo |
| Serva | Fruto del azarollo (acerolo, serval) |
| servesa | cerveza |
| Serví, servixco, servixes, servix, servím, servíu, servíxen - servissi | Servir – servicio |
| serví, servixco, servíxes, servíx, servím, servíu, servíxen – servit, servida, servissi | servir, servicio, servido, servida |
| setanta | setenta |
| sibada | cebada |
| sigarro, fumarro | cigarro |
| significá, volé di – aixó vol di X – aixó signifique | significar |
| simén | cemento |
| sincuanta | cincuenta |
| síndria , sandía | sandía |
| sing | cinco |
| sis | seis |
| sistellé , sistellera , sistella | cestero , cestería , cesta, cesto de mimbre |
| sixanta | sesenta |
| sobreviure , sobrevivixco, sobrevíus o sobrevivíxes, sobrevíu, sobrevivím, sobrevivíu, sobrevivíxen – sobrevivit, sobreviscut, sobrevivida, sobreviscuda | sobrevivir, sobrevivido |
| sogra | suegra |
| soll del gorrino , eau de la soll (colonia) | cuadra del cerdo |
| soltá, amollá, afluixá – amollo, amolles, amolle, amollém o amollám, amolléu o amolláu, amóllen – amollat, amollada – afluixo, afluixes, afluixe, afluixém o afluixám, afluixéu o afluixáu, aflúixen – afluixat, afluixada | Soltar , aflojar |
| soltá, solto, soltes, solte, soltém o soltám, soltéu o soltáu, sólten, que yo solta, soltos, solto, soltém, soltéu, sólton – solt, solta, solts, soltes | soltar (también soltar – sacar las ovejas) – suelto, suelta, sueltos, sueltas |
| sombrero | sombrero |
| soná, ha sonat, sonán, sonen les onse del matí, ara toquen les onse, la orquesta sone be – sono, sones, sone, soném o sonám, sonéu o sonáu, sónen | sonar |
| sonriure - sonreixco o sonric, sonreíxes o sonrius, sonreíx o sonríu, sonreím, sonreíu, sonríuen o sonreíxen - riure | sonreir |
| Soqueta // guan de fusta per a segá en fals, falz / soc (zueco) | Guante de madera para proteger los dedos al segar con la hoz. |
| sorollá , yo me sorollo, sorolles, sorolle, sorollém o sorollám, sorolléu o sorolláu, soróllen – soróllat (móute) | agitar, mover, moverse |
| sort , sorda | sordo |
| Sostobá | menear repetidamente |
| suc , suquet | jugo,zumo |
| sucarrat (mote de Monroch) | socarrado, tostado,quemado |
| Sucre , sucrera | Azúcar , azucarero |
| sugerí, sugerixco, sugeríxes, sugeríx, sugerím, sugeríu, sugeríxen – sugerit, sugerida | sugerir |
| sumá, sumo, sumes, sume, sumém o sumám, suméu o sumáu, súmen – sumat, sumada, suma | sumar, suma, sumado |
| Suministrá - suministro, suministres, suministre, suministrém o suministrám, suministréu o suministráu, suminístren – suministrat, suministrada | suministrar |
| suposá, suposo, suposes, supose, suposém o suposám, suposéu o suposáu, supósen – supost, suposta, suposat, suposada | suponer, supuesto, supuesta |
| Surrac , serrucho, serra (vore tronsadó per a dos persones) | sierra, serrucho |
| tacat , taca | con heridas internas , manchado |
| taleca ,talega | Saco de lana para llevar o guardar cosas. |
| Tallá – tallo, tálles, tálle, tallém o tallám, talléu o talláu, tállen – tallat, tallada, tallán (gerundio) – si yo tallára, talláres, talláre, tallárem, talláreu, talláren – haguera tallat – tallaría, tallaríes, tallaríe, tallaríem, tallaríeu, tallaríen - | cortar, cortado, cortada, cortando |
| tallá , tallo, talles, talle, tallem, talleu o tallau,tallen / tall , tallada,tallá | cortar / corte, tajo (tb de trabajo), tajada (carne) |
| tan , tanta | tanto |
| tancá , tanco,tanquew,tanque, tanquem, tanqueu o tancau, tanquen | cerrar |
| tancá , tanco,tanquew,tanque, tanquem, tanqueu o tancau, tanquen | cerrar |
| Taragaña | telaraña |
| taronja ,taronges | naranja , naranjas |
| Tarquín | Cieno , Barro sucio |
| tartí | Chistar, respirar. |
| tascó | cuña para partir leña |
| tassa | vaso |
| taula , taules | mesa , mesas |
| Teix , fon del teix | tejo,fuente del tejo |
| tellat ,teulada | tejado |
| temó , po, yo ting temó, tú tens po, cagadets de po, acollonits, escagarsat | miedo , temor |
| tenedó | tenedor |
| terra , tiarra a Valjunquera | tierra |
| Teruel | Teruel |
| timó | tomillo |
| Timó | Tomillo |
| tíndre, ting o tinc, tens, té, tením, teníu, ténen – tingut, tinguda – tinguéra, tinguéres, tinguére, tinguérem, tinguéreu, tinguéren – tindría, tindríes, tindríe, tindríem, tindríeu, tindríen | tener |
| tirá, aviá, aventá, tiro, tires, tire, tirém o tirám, tiréu o tiráu, tíren – tirat, tirada – avío, avíes, avíe, aviém o aviám, aviéu o aviáu, avíen – aviát, aviada – avénto, avéntes, avénte, aventém o aventam, aventéu o aventáu, avénten – aventat, aventada | tirar (alguna cosa) |
| tocá, toco, toques, toque, toquém o tocám, toquéu o tacáu, tóquen – tocat, tocada (la una ben tocada) | tocar, tocado, (la una, hace rato que ya ha sonado la campana O una (mujer) bien tocada) |
| Tocadura , llaga | herida en un caballo por roce , llaga |
| toll , al riu, pou de aigua mes o menos fondo | poza del río |
| tomata | tomate |
| tomata , tomates , tomatera | tomate, s, planta |
| tombás , revolcás | tumbarse , revolcarse |
| Tongada, fe algo a un tems | Conjunto de plantas que se plantan al mismo tiempo. |
| tonto , borinot | tonto |
| Toquitiá , toquetejá | Sobar, manosear |
| torná, retorná, retorno, retornes, retorne, retorném o retornám, retornéu o retornáu, retórnen – retornat, retornada | retornar, devolver, devuelto, devuelta |
| torná, torno, tornes, torne, torném o tornám, tornéu o tornáu, tórnen – tornat, tornada | volver (tornar en aragonés y castellano antiguo), vuelta, vuelto |
| torpe | Poco diestro o habilidoso en un oficio. |
| torpe , zapo (Torrevelilla etc) | Sapo, persona torpe, desmañada. |
| torpe, patós, encantat | Persona desmañada, torpe |
| Torrá, torro, torres, torre, torrém o torrám, torréu o torráu, tórren – torrada, torrat (de la Torre del Compte) | tostar, tostada, tostado, mote de Torre del Compte o Comte |
| Torsó, cólic | Cólico a personas y animales. |
| tort, torta | tuerto (con un solo ojo funcional) |
| tortella, tortelles | tortas (pastas) |
| Torterol , torterols, turmell, turmells | tobillo, tobillos |
| tosca , roca calissa, cals, tosquera, toscá | tipo de roca caliza, típica en Beceite |
| Tozoló, tossoló, tossolada | Golpe contra la frente, tozolón |
| traballá, treballá, traballo, traballes, traballe, traballém o traballám, traballéu o traballáu, trabállen – pencá, fé faena – treballat, traballat, treballada, traballada | trabajar |
| trafegá , trafego, trafegues, trafegue, trafeguém o trafegám, trafeguéu o trafegáu, traféguen – tráfec, trafegat, trafegada | mover, trasbalsar, trajinar, traficar, trajín, trajinado |
| tramús , tramussos , llegúm | altramuz (legumbre) |
| trascolá , vi, trafegá | trasbalsar el vino |
| tratá, trato, trates, trate, tratém o tratám, tratéu o tratáu, tráten – tratat, tratada, trate | tratar, trato, tratado, tratada |
| traure, trac, traus, trau, traém, traéu, tráuen – tret, treta | sacar, sacado, sacada |
| Treball, traball | Trabajo (tanto refiriéndose a una labor como a una desgracia o infortunio). |
| trencá, trenco, trenques, trenque, trencám o trenquém, trencáu o trenquéu, trénquen – trencat (tamé en una hernia), trencada – si yo trencara, trencares, trencare, trencárem, trencáreu, trencáren | romper, roto, rota |
| trenta | treinta |
| tres, tresena | tres, grupo de tres personas |
| triá | Separar las reses de cada dueño en un rebaño común, cortarse la leche, hacer una senda nueva pasando o dejar huellas de haber pasado. |
| Triá | Separar, elegir |
| Triá | elegir |
| Triá | escoger |
| tripons, collons, tripó, triponet | testículos, casquería |
| trit, tridet | pulverizado, fino |
| Trobá | Encontrar |
| Trobá | Encontrar |
| Troná | Tormenta |
| troná, trone, trons, tronada | tronar, truena, truenos, tormenta |
| tronca | Parte del tronco de un árbol cortado. |
| Trong o tronc, plantá lo pi a la plassa del poble | Conglomerado arenisco. Tronco que se planta en la plaza del pueblo con intenciones festivas. |
| Tronzadó , tronsadó, pa tú pa mí | Sierra grande para cortar troncos |
| trucha | trucha |
| truita, truites, la tía reventatruites | tortilla, tortillas, tía revientatortillas |
| tubo , tubería | tubo , tubería |
| Tufarrina, tuf, pudó, pudina, corrompina | tufo , Olor fuerte y molesto en el ambiente |
| turmell | tobillo |
| ull , ulls | ojo , ojos |
| úlseres | úlceras |
| últimamen | últimamente |
| umbría , mas de la umbría Beseit, umbrieta (Antolí Tello) | Umbría, ladera orientada al Norte. |
| un, una | Uno , una, un |
| unflá, unflo, unfles, unfle, unflem o unflam, unfleu o unflau, unflen | hinchar |
| Ungla, ungles | uña, uñas |
| uní, ajuntá, chuñí a Valjunquera (una parella de machos o yegües) – uníxco, uníxes, uníx, uním, uníu, uníxen, - unit, unida – ajunto, ajuntes, ajunte, ajuntém o ajuntám, ajuntéu o ajuntáu, ajunten – ajuntat, ajuntada | unir, juntar, ajuntar, cierra la puerta (ajunta la porta) |
| únic | único |
| únics | únicos |
| úspen | fuera de ahí! Vete! |
| utilisá, fé aná, yo fach aná, yo utiliso, utilises, utilise, utilisém o utilisám, utiliséu o utilisáu, utilísen – utilisat (fet aná, empleát), utilisada | usar, utilizar, utilizado, usado |
| útilmen | útilmente |
| Útils – inútils | Útiles – inútiles |
| Valderrobres, Valdarrores a Beseit | Valderrobres |
| valén, valenta, valéns, valentes | valiente, valientes |
| Valénsia | Valencia |
| Vara , vares | vara, varas |
| Vatres ,vatros | Vosotros , vosotras |
| ven, vens | viento, vientos |
| véndre, veng, vens, ven, veném, venéu, vénen – venut, venuda, venta | vender, venta, vendido, vendida |
| vénse, vensixco, vensíxes, vensíx, vensém, venséu, vénsen – vensut, vensuda | vencer, vencido, vencida |
| ventá, vento, ventes, vente, ventem, venteu o ventau, venten | tirar paja con grano al aire, viento |
| ventadó, ventá les olives | instrumento para separar las olivas de hojas y ramitas |
| ventallot , mastegot | golpe, sopapo |
| ventolina | mucho viento |
| verdang | vara para golpear (pene) |
| vesprá, vesprada, tarde, al tardet | tarde |
| vestí, vestís, yo me vestixgo, tú te vestíxes, vestix, vestím, vestíu, vestíxen – vestit, vestida | Vestir, vestirse, vestido, vestida |
| Vi / si estos barrangs de aquí , baixaren tots plens de vi ! | vino / barrancos , llenos |
| viachá, viacho, viaches, viache, viachém o viachám, viachéu o viacháu, viáchen – viachat, viachada, viachán, viache | viajar, viaje, viajado, viajante (mercader) |
| Vidre , vidres, toll del vidre | cristal |
| Vila , lloc , poble | Villa |
| vilero , muixó | gorrión |
| Vin , vintena | Veinte , veintena |
| vinagre , vi agre | vinagre, vino agrio |
| Víndre – ving o vinc, vens, ve, vením, veníu, vénen – vingut, vinguda | venir, venido, venida |
| vindre, ving, vens, ve, vením, veníu, vénen | venir |
| Viquiari o Vicari | Cura párroco. (De la palabra Vicario). |
| visitá, visito, visites, visite, visitém o visitám, visitéu o visitáu, visíten – visitat, visitada, visita | visitar, visitado, visita |
| vista , vore , yo voría, voríes, voríe, voríem, voríeu, voríen. Yo vech, veus, veu, veém, veéu, véuen | vista, ver |
| Viu , viva, vivet, viveta | vivo, viva (avispado, avispada, inteligente) |
| viure, vic, vius, viu, vivím, vivíu, víuen – visquéra o viguéra, visquéres o viguéres, visquére o viguére, visquérem o viguérem, visquéreu o viguéreu, visquéren o viguéren | vivir |
| volá, volo (com lo de Beseit), voles, vole, volém o volám, voléu o voláu, vólen (igual que vólen del verbo vóldre, volé) – volat, volada, vol, revol | volar, volado, vuelo |
| vóldre, vull, vols, vol, volém, voléu, vólen (tamé del verbo volá) – volgut, vullgut, volguda, vullguda | querer (amar) |
| vomitá, traure los feches, potá, bossá, antigamén gitá a Beseit (de gitar aragonés – arrojar) | vomitar |
| vore, vech, veus, veu, veem, veeu, veuen | ver |
| votá, voto, votes, vote, votem o votam, votéu o votáu, voten – votat, votats, votada, votades; vot o voto, vots o votos. | votar, voto, votado, votada |
| vuit, 8, 2 vuits (forro, forros) | ocho (vacío) |
| vuitanta | ochenta |
| yayo, yaya (agüelo, agüela) | abuelo, abuela (viejo, vieja) |
| yo, tú, ell, ella, natros, natres, vatros, vatres, ells, elles / mosatros, mosaltros | pronombres personales , mosatros = nosotros |
| Zaboc, saboc | Memo, iluso |
| Zapo, sapo | sapo |
| Zarrio, sarrio | Trasto, Cacharro, Trapo sucio |
| Zoquet a Torrevelilla, soca, soquet, soquete | Zoquete, poco inteligente |
| Zurriaca, suriaca, surriaca, correrá la suriaca; suriaco es lo mote de Roda de Valderrobres | Látigo para estimular a las caballerías (zurriaga) Zurriaga cast., xurriaca cat. De surriyác, "funis" en R. Martín. (Pone en https://dle.rae.es/zurriaga Del ár. hisp. surriyáqa, quizá de or. prerromano; cf. vasco zurra 'paliza' y aga 'palo'. |






