Mostrando las entradas para la consulta presidén ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta presidén ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

lunes, 4 de septiembre de 2017

Temps de Franja, L'ou de la serp, Monclús

Temps de Franja, 2010, número 97, L'ou de la serp, Juaquinico Monclús (presidén de la Ascuma, catalaniste com ell sol).
 
Aspis, Aspic, s. m., lat. aspis, aspic.
Una serpen es que es appellada en lati aspis.
V. et Vert., fol. 104. (Este texto en plana lengua romana se assemelle bastán al catalá subnormalitzat que fan aná los subnormals catalanistes)
Il est un serpent qui en latin est appelé aspic.
Eluc. de las propr., fol. 277.
De l'oeuf d'aspic naît le basilic.
CAT. Aspit (àspit, serp). ESP. Áspid. PORT. Aspid. IT. Aspide.

Temps de Franja, 2010, número 97, L'ou de la serp, Juaquinico Monclús (presidén de la Ascuma, catalaniste com ell sol).

Franja Viva ha ficat este texto a la seua página de Facebook.
El passat 20 de març van ocórrer a la població matarranyenca (es del Mezquín, Mesquí, atontats) de la Codonyera uns fets absolutament vergonyosos que no haurien d'haver-se produït mai: aproximadament uns cent veïns van impedir que es pogués celebrar una xerrada divulgativa de la nova Llei de Llengües aragonesa —a càrrec de la CHA, una formació, per cert, gens sospitosa de catalanisme (JA JA JA!) —, amb crits contra 'el català' i l'exhibició de cartells on s'afirmava que ells defensaven el 'chapurriau' , una expressió per si sola prou eloqüent, ja que etimològicament vol dir llenguatge mal parlat/ aixó chapurrear en castellá / 

 
champouirau, champoiral, chapurriau
CHAMPOUIRAU (rom. Champoiral) n. de l. et s.m. Champoiral (Gard) On appelle ansi "champouirau" ou "champourrau" un jargon composé d'espagnold'italien, de portuguès et de provençal, parlé par des étrangers que frequentent nos côtes. On donne le même nom à ces étrangers.  / Som chapurriaus
Aón está lo catalá an esta frasse? A cap puesto; bueno, implíssit al provensal. /

Deixant de banda els aspectes surrealistes del cas —o precisament per això mateix— sembla bastant evident l'actuació d'una mà oculta al darrere, perquè una manifestació així, amb consignes i cartells, en una població d'aquestes característiques no s'organitza espontàniament; i no només això, sinó —cosa absolutament comprovable i òbvia— que hi hagué una fase prèvia d'intoxicació i escalfament deliberats de la població per part del mateix ajuntament, regit pel PAR. Precisament, la posició del PAR i del PP en relació a la nostra llengua és d'una absoluta bel·ligerància i hostilitat, fins al punt de negar-li el nom comunament acceptat pel món científic i de pretendre que en el seu àmbit territorial aragonès no sigui més que una sèrie de 'modalitats' locals, o, pitjor encara, una mena d'engendre inclassificable. És més, aquestes formacions duen a terme, amb total impunitat i amb la passivitat de gran part de la ciutadania, una guerra bruta contra la llengua, i s'ha arribat —com ha explicat Joaquim Montclús des de les pàgines de 'Temps de la Franja del meu cul'— a finançar actes dedicats 'a fer soroll contra el català' per part de persones que han ocupat càrrecs institucionals en representació del PP. Aquesta guerra bruta, però, no es dóna únicament a l'Aragó, sinó també a la resta del nostre àmbit lingüístic. Així, el màxim dirigent del PP a les Balears —per no parlar del País Valencià…— no s'amaga de dir que si arriben a manar treuran l'obligatorietat de conèixer el català per part del personal sanitari —del castellà, vés per on, no diu res…— i es fomentarà el mallorquí, el menorquí, l'eivissenc i —agafeu-vos— el formenterenc [sic]. És allò tan vell i tan clàssic del 'divideix i venceràs'.
Així u hau fet en lo aragonés /

I aquesta política de genocidi cultural no solament la duu a terme el PP en relació a la nostra llengua, a Galícia i Euskadi fa el mateix. I encara sort que som a la UE, perquè no vull ni imaginar on arribarien en cas contrari. Tornant als tristos fets de la Codonyera, el que més irrita és la manipulació descarada del PAR, amb el recolzament del PP i, si cal, de tota la caverna mediàtica, d'unes qüestions que haurien de ser intocables. Hi ha coses amb les quals no es juga!, i és una obscenitat i una indecència servir-se de certs temes per fer política partidista de curta volada. En veritat, els aprenents de bruixot hereus de la vella política caciquil i franquista, basada en els tòpics i la ignorància secular, que tan irresponsablement han promogut aquesta mascarada han demostrat tenir molt poc respecte per a la senzilla i bona gent de la Codonyera, que ha estat vilment manipulada en funció d'interessos inconfessables. El més execrable, però, no és tant la manipulació en si, sinó el cinisme i el desvergonyiment amb què ha estat feta, perquè tant els manipuladors com els mateixos manipulats —almenys en la seva immensa majoria— són perfectament conscients que la llengua que es parla a la Codonyera —independentment del seu nom— és la mateixa que es parla a, per exemple, Morella o Tortosa. Però això als manipuladors els és ben igual, el que prima és la seva voluntat anihiladora —i no se n'amaguen—, la voluntat de fomentar l'odi, la voluntat de fer que els habitants de la Codonyera es regeixin per la irracionalitat, contra tota evidència i sentit comú, apel·lant al foment dels instints més baixos, de la mateixa manera que el totalitarisme alemany apel·lava al recurs de l'antisemitisme. D'aquí l'inquietant títol que encapçala aquestes línies, perquè tantes mostres d'intransigència i de manca d'acceptació de la diversitat causen molta inquietud. Malauradament, alguna cosa molt greu i molt lletja està covant-se. En realitat, el cor de la qüestió radica en la combinació letal entre jacobinisme i caciquisme que representa l'acció combinada i complementària del PP i del PAR contra tot allò que pugui implicar un ús normal del català en l'àmbit de la comunitat autònoma aragonesa. De fet, tampoc no ens hauria de sorprendre, perquè malauradament, i en línies generals, el jacobinisme a l'Estat espanyol s'imbrica i es confon ben sovint amb els vells caciquismes locals, és a dir, amb la reacció pura i dura en la seua forma més rupestre i primària. Així, un dels objectius dels jacobinistes és la imposició amb ànims uniformadors de determinades característiques folklòriques o pseudoculturals — si cal, fins i tot negant la realitat i les opinions científiques —, per, en darrera instancia, mantenir els seus privilegis, funcionarials i caciquils.

Algunes fotos del acte trobades a internet, google images

 
 
 
Somos de Aragón y no hablamos catalán, todos juntos a luchar
 
Agón está lo del finestró ? Gracia Zapater, Codoñera
 
Agón está lo del finestró ? Gracia Zapater, J. M.
 
Eixe cap pelat es lo del meu amic Lo Bola (QEPD)
 
Eixe cap pelat es lo del meu amic Lo Bola (QEPD)

Ne falte alguna
 
Ne falte alguna ....
 
 

sábado, 24 de febrero de 2024

Exsequias, Exequias - Eyssillar

Exsequias, Exequias, s. f. pl., lat. exsequiae, obsèques.

Las exequias seguir. Brev. d'amor, fol. 69. 

Suivre les obsèques.

De far mas exsequias. 

Tit. du XIIIe siècle. Testament de Bertrand Gasc. 

De faire mes obsèques. 

ANC. FR. Aux funérailles et exeques de leurs maistres et seigneurs.

Rabelais, liv. III, chap. 3.

Le prince est mort... l'empereur lui a fait faire des exeques fort honorables.

Rabelais, Épîtres, p. 35.

Mes exeques seront honorables, et y sera lamentation publicque.

Rabelais, liv. IV, chap. 26.

CAT. ESP. Exequias. PORT. Obsequias. IT. Esequie. (chap. Exequies.)

DE EXEQUIIS SEPULTURA ET INFIRMITATE REGIS JOANNIS SECUNDI, Juan II de Aragón; exequias

 

Exercici, Exercisi, s. m., lat. exercitium, exercice.

Exercici es necessari a conservacio de natura.

Fort exercici, qual es luchar o torneiar.

(chap. Fort ejercicio, com es luchá o tornejá : combatí a un torneo.)

Tempratz exercisis. Eluc. de las propr., fol. 78, 99 et 104. 

Exercice est nécessaire à conservation de nature. 

Fort exercice, tel qu'est lutter ou combattre dans un tournoi.

Exercices modérés.

CAT. Exercici. ESP. (ejercicio) PORT. Exercicio. IT. Esercizio. (chap. ejercicio, ejercicios. Juaquinet Monclús fa ejercicio en los dits, assentat a la cadira o cátedra de presidén de la Ascuma.)

Juaquinet Monclús fa ejercicio en los dits, assentat a la cadira o cátedra de presidén de la Ascuma

2. Exercitacio, s. f., lat. exercitatio, exercice, action.

Per bonas exercitacios corporals. V. et Vert., fol. 3.

Par bons exercices corporels.

Jacia que exercitacio porte tantas utilitatz.

Eluc. de las propr., fol. 78.

Quoique l'exercice porte tant d'avantages. 

ANC. FR. L' exercitation est chose de si grande efficace et de telle force, qu'elle vient a chef de tout. 

Amyot, Trad. de Plutarque, Morales, t. II, p. 100. 

Bien instant à l'estude des bonnes lettres et exercitations athlectiques.

Rabelais, liv. I, chap. 28.

CAT. Exercitació. ESP. Exercitación (Ejercitación). PORT. Exercitação. 

IT. Esercitazione. (chap. Ejersitassió, ejersitassions.)

3. Exercitut, s. m., lat. exercitus, armée.

Qui han terra de exercitut o ost.

Priv. conc. par les R. d'Angleterre, p. 14.

Qui ont terre (fournissant) à armée ou ost.

4. Exercitiu, adj., d'exercice.

Est fayt dificil movement exercitiu o de ambulacio.

Trad. d'Albucasis, fol. 33. 

Le mouvement d'exercice ou de marche est rendu difficile.

5. Exercir, v., lat. exercere, exercer, employer.

Las causas dessus dichas exercero et explectero en la dicha ciutat.

Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVIII, fol. 80.

Les choses dessus dites ils employèrent et exploitèrent dans ladite ville.

Non exercisca jurisdictio.

(chap. Que (ell o ella) no ejersixque jurisdicsió.)

Tit. du XIVe siècle. DOAT, t. XCLII, fol. 262.

Qu'il n' exerce pas juridiction. 

CAT. Exercir. ESP. (ejercer) PORT. Exercer. IT. Esercere. (chap. v. ejersí: ejersixco o ejersixgo, ejersixes, ejersix, ejersim, ejersiu, ejersixen.)

6. Exercitar, v., lat. exercitare, exercer, pratiquer, faire emploi.

Per acostumansa de exercitar se en bonas obras.

(chap. Per costum de ejersitás en bones obres.)

V. et Vert., fol. 30.

Par accoutumance de s'exercer en bonnes œuvres.

Trenquet las lenguas per so que no poguesso las sanhtas coffessios uzar ni exercitar.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 62.

Il coupa les langues pour cela qu'ils ne pussent mettre en usage ni pratiquer les saintes confessions.

Part. pas. Si non es premieyramens ben esprobatz e ben exercitatz.

V. et Vert., fol. 83.

S'il n'est premièrement bien éprouvé et bien exercé.

Esser exercitat en la sciencia de anatomia. Trad. d'Albucasis, fol. 1.

Être exercé dans la science d'anatomie. 

Era fort exercitatz en las sciensas liberals.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 153. 

Était fort exercé dans les sciences libérales. 

ANC. FR. Et les apprenoient et faisoient exerciter aux armes.

Œuvres d'Alain Chartier, p. 426. 

Homs exercitez et sages en toutes escriptures.

Rec. des hist. de Fr., t. V, p. 268.

CAT. ESP. (ejercitar) PORT. Exercitar. IT. Esercitare. (chap. Ejersitá, ejersitás, ejersí, practicá, fé aná, entrená, etc; yo me ejersito, ejersites, ejersite, ejersitem o ejersitam, ejersitéu o ejersitáu, ejersiten; ejersitat, ejersitats, ejersitada, ejersitades.)

 

Eximir, v., lat. eximere, ôter, retrancher.

Las causas avem eximit et eximem, per las presens, de la cognoissensa de nostres dichs officiers.

(chap. Les coses ham eximit y eximim, per les presens, de la coneixensa de los nostres dits ofissials.)

Tit. de 1440. DOAT, t. CXLII, fol. 221.

Nous avons ôté et ôtons, par les présentes, les choses de la connaissance de nos dits officiers.

CAT. ESP. PORT. Eximir. IT. Esimere. (chap. Eximí, eximís: yo me eximixco o eximixgo, eximixes, eximix, eximim, eximiu, eximixen; eximit, eximits, eximida, eximides.)

2. Exemptio, s. f., lat. exemptio, exemption.

A totas exemptios.

Tit. de 1261. DOAT, t. LXXIX, fol. 36. 

A toutes exemptions.

CAT. Exempció. ESP. Exención. PORT. Isenção, izenção. IT. Esenzione.

(chap. Exensió, franquesa, llibertat pera eximís.)

3. Exempt, Exem, adj., lat. exemptus, exempt.

Coma essems et exems. Leys d'amors, fol. 20.

Comme ensemble et exempt.

El es exems del poder de son abbat.

(chap. Ell está exén del poder de son abat.)

Regla de S. Benezeg, fol. 76. 

Il est exempt du pouvoir de son abbé.

Gens exemptas e non exemptas.

Tit. de 1424. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 422.

Gens exemptes et non exemples. 

CAT. Exempt. ESP. Exento. PORT. Isento, izento. IT. Esente. (chap. Exén, exens, exenta, exentes.)

 

Exode, s. m., lat. Exodus, Exode. 

Com es manifest en Exode. Doctrine des Vaudois.

Comme il est manifeste en l' Exode. 

CAT. ESP. (chap. Éxodo) PORT. Exodo. IT. Esodo.

 

Exorcista, s. m., lat. exorcista, exorciste.

Sophista, exorcista. Leys d'amors, fol. 64. 

Sophiste, exorciste. 

Que fos... exorcista e... acolit.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 29. 

Qui fut... exorciste et... acolyte.

CAT. ESP. PORT. (chap.) Exorcista. IT. Esorcista.

Blas Flare, Black Friday; exorcista

 

Expedien, adj., lat. expediens, expédient, convenable.

Quar non es expedien ni a Dieu plasent.

Perilhos, Voy. au Purgatoire de S. Patrice. 

Car ce n'est convenable ni agréable à Dieu. 

Reparations... necessarias et expediens.

(chap. Reparassions... nessessaries y expediens.)

Tit. du XVe siècle. Toulouse, bibl. Monteil. 

Réparations... nécessaires et convenables. 

CAT. Expedient. ESP. PORT. Expediente. IT. Espediente. (chap. expedién, expediens : convinén, convinens, convenién, conveniens, convinenta, convinentes; tamé expedién académic, laboral, etc.)

Javier Giralt Latorre; Albelda; Litera, Llitera; Expedient

2. Expeditio, s. f., lat. expeditio, expédition, convenance.

A la expeditio del dich monestier et a la reformatio.

Tit. de 1319. DOAT, t. CXXXII, fol. 335. 

A la convenance et à la réforme dudit monastère. 

CAT. Expedició. ESP. Expedición. PORT. Expedição. IT. Spedizione. (chap. Expedissió, expedissions.)

 

Expert, Espert, adj., lat. expertus, expert, adroit, habile, éprouvé. 

Fai humils los plus expertz.

(chap. Fa humils als mes experts; fé humil : humillá, abaixá, recachá.)

Arnaud de Marueil: A guiza de. 

Fait humbles les plus experts. 

Que sia bo et espert et ardit. Philomena.

(chap. Que sigue bo y expert y valén.)

Qui soit bon et expert et hardi.

Ab votz d' angel, lengu' esperta, non bleza.

P. Cardinal: Ab votz. 

Avec voix d'ange, langue habile, non blèse. 

Tan bon caval no sai ni tant espert.

Le Comte de Provence: Carn et ongla. 

Je ne connais si bon cheval ni si éprouvé. 

CAT. Expert, espert. ESP. PORT. Experto. IT. Esperto, sperto. (chap. Expert, experts, experta, expertes. Arturet Quintana Font es expert en manipulá y furtá textos.)

Artur Quintana Font; Arturet Quintana Font es expert en manipulá y furtá textos.

2. Espertament, adv., convenablement, adroitement. 

Entrometa aquels espertament. Trad. d'Albucasis, fol. 37.

Qu'il introduise ceux-là adroitement.

ESP. Expertamente. IT. Espertamente. (chap. Expertamen.)

3. Experiment, Esperimen, s. m., lat. experimentum, expérience, épreuve.

Es a nos conogut per experiment. Trad. d'Albucasis, fol. 2.

Est connu à nous par expérience.

Faretz un autr' esperimen.

(chap. Faréu un atre experimento o experimén.)

Deudes de Prades, Auz. cass.

Vous ferez une autre épreuve.

Mais de gromancia sai totz los esperimens.

Pierre de Corbiac: El nom de.

Mais de nécromancie je sais toutes les expériences.

ANC. FR. La lecture de la divine éloquence dudict Virgille te vaudra expériment.

Œuvres d'Alain Chartier, p. 272.

Et par expériment prover.

Roman de la Rose, v. 4970.

CAT. Experiment. ESP. Experimento. IT. Esperimento, sperimento.

(chap. Experimento o experimén, experimentos o experimens.)

4. Experientia, Esperiencia, s. f., lat. experientia, expérience.

Aysso mostra experientia.

(chap. Aixó mostre la experiensia.)

Eluc. de las propr., fol. 24.

L' expérience montre cela.

Era hom de gran esperiencia.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 198.

Était homme de grande expérience.

CAT. ESP. Experiencia. PORT. Experiencia, esperiencia. IT. Esperienzia. (chap. Experiensia, experiensies.)

5. Experiensa, Speriensa, s, f., expérience.

Certa experiensa o mostra.

La Crusca provenzale, p. 95. 

Certaine expérience le démontre. 

Trop granda speriensa.

Brev. d'amor, fol. 5. 

Très grande expérience.

Tot jorn nos vesem, per esta experiensa, que Dieus...

L'Arbre de Batalhas, fol. 227.

Nous voyons chaque jour, par cette expérience, que Dieu... 

Loc. Quar sai per experiensa. Brev. d'amor, fol. 1.

Car je sais par expérience.

IT. Esperienza, sperienza.

6. Esperteza, s. f., adresse.

Bes de natura se apellon aissi, co son: Beutatz de cors, proeza, esperteza, forssa. V. et Vert., fol. 30.

Biens de nature s'appellent ainsi, comme sont: Beauté de corps, prouesse, adresse, force. 

ANC. ESP. PORT. Esperteza.

7. Experimentaire, s. m., expérimentateur, essayeur.

Un curios experimentaire.

Eluc. de las propr., fol. 189. 

Un curieux expérimentateur.

ESP. Experimentador. IT. Esperimentatore, sperimentatore. (chap. Experimentadó, experimentadós, experimentadora, experimentadores.)

8. Experimentar, Espermentar, v., lat. experimentare, expérimenter, éprouver.

La qual experimentaras sobre las autras.

Trad. d'Albucasis, fol. 45. 

Laquelle tu éprouveras sur les autres. 

Part. pas. Pens e repens, e quant ai ben pensat, 

Puesca saber don si' espermentat.

G. Rainols d'Apt: Auzir cugei.

Je pense et repense, et quand j'ai bien pensé, que je puisse savoir de quoi je sois expérimenté. 

CAT. ESP. PORT. Experimentar. IT. Esperimentare, sperimentare.

(chap. Experimentá: experimento, experimentes, experimente, experimentem o experimentam, experimentéu o experimentáu, experimenten; experimentat, experimentats, experimentada, experimentades.)

 

Expleit, s, m., exploit.

Per doble de citatori e d' expleit.

Fors de Béarn, p. 1095. 

Pour double de citatoire et d'exploit.

 

Extazis, Exthasis, s, m., lat. ecstasis, extase, figure de grammaire.

Ecstasis est cum per licentiam brevis producitur, ut: Exercet Diana Choros.

Valer. Probus, Grammat. instit., col. 1438.

Extazis, en autra maniera dicha dyastoles, fay d'una sillaba breu longa.

Una figura appelada exthasis.

Leys d'amors, fol. 121 et 18.

L'extase, en autre manière dite dyastole, fait une longue d'une syllabe brève.

Une figure appelée extase.

CAT. ESP. (chap. éxtasis, diástole, metaplasmo) PORT. Extasis. IT. Estasi.

 

Exterior, adj., lat. exterior, extérieur.

Per adoration de Latria exterior e interior. Doctrine des Vaudois.

Par adoration de Latrie extérieure et intérieure. 

CAT. ESP. PORT. Exterior. IT. Esteriore. (chap. Exterió, exteriós.)

 

Extirpar, v., lat. exstirpare, extirper, déraciner.

Cardos... nocius a bonas herbas... que a penas si podo extirpar.

(chap. Carts... nossius a bones herbes... que apenes se poden extirpá, desarrailá, arrencá.)

Eluc. de las propr., fol. 204.

Chardons... nuisibles à bonnes herbes... qui à peine se peuvent déraciner. 

Fig. La qual extirpero de totz ponhs.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 57. 

Laquelle ils extirpèrent de tous points. 

CAT. ESP. PORT. Extirpar. IT. Estirpare, stirpare. (chap. Extirpá : extirpo, extirpes, extirpe, extirpem o extirpam, extirpéu o extirpáu, extirpen; extirpat, extirpats, extirpada, extirpades; yo extirparé; yo extirparía; si yo extirpara.)

Arctium lappa, lapa, cachurro, cachurros, cachurrera, cachurreres

 

Extrem, Estrem, s. m., lat. extremus, extrémité, bout, coin, fond.

Corns... son en l'extrem del cap pauzatz.

(chap. Los cuernos... están posats al extrem del cap.)

Eluc. de las propr., fol. 247. 

Les cornes... sont placées à l'extrémité de la tête

Ignacio Sorolla Vidal; Corns... son en l'extrem del cap pauzatz.

Lo coms per cossel penre s' es triatz a I estrem.

Guillaume de Tudela.

Le comte pour prendre conseil s'est retiré à un coin.

En l' estrem de la terra de Edom.

Si ajusta ab l' estrem del bras.

Fetz de vi en l' estrem del tonel indurzida.

Eluc. de las propr., fol. 160, 48 et 193.

En l' extrémité de la terre d' Édom.

S'ajuste avec le bout du bras.

Lie de vin durcie au fond du tonneau.

- Adject. Extrême, dernier. 

Lo estrem element, so es la terra.

Hist. abr. de la Bible, fol. 2.

Le dernier élément, c'est la terre. 

Confirmacion, extrema oncion.

(chap. Confirmassió, extrema unsió.)

Cartulaire de Montpellier, fol. 172.

Confirmation, extrême onction.

CAT. Estrem. ESP. PORT. Extremo. IT. Estremo, stremo. (chap. Extrem, extrems, extrema, extremes.)

2. Extremitat, s. f., lat. extremitatem, extrémité, bout. 

Sobre la extremitat del nas. Trad. d'Albucasis, fol. 11.

Sur le bout du nez.

La extremitat de cors vizible, dita superficia.

Eluc. de las propr., fol. 262. 

L'extrémité de corps visible, dite surface. 

CAT. Extremitat. ESP. Extremidad. PORT. Extremidade. IT. Estremità, estremitate, estremitade, stremità, stremitate, stremitade.

(chap. Extremidat, extremidats.)

3. Estremida, s. f., extrémité, perplexité.

Car mot es gran paor de perdre aquesta vida... En aytal estremida.

V. de S. Honorat. 

Car est moult grande peur de perdre cette vie... en telle extrémité.

- Ronde, recherche.

A un servent de mala vida 

Que fazia lo ser l' estremida. 

Mays la malvaisa gent marrida

Van fazen per tot l' estremida.

V. de S. Honorat. 

A un servant de mauvaise vie qui le soir faisait la ronde.

Mais la mauvaise gent fâcheuse vont faisant partout la ronde.

ANC. FR. Lors rogist, lors taint, lors frémie, 

Et fait le tour de l' estremie.

Eustache Deschamps, p. 222.

4. Extremier, adj., du lat. extremus, dernier, extrême.

Dolens son li membre estremier.

Marcabrus: Al departir. 

Les membres extrêmes sont souffrants. 

En una maiso pauca e estremiera. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 87. 

En une maison petite et dernière. 

Planta es la extremiera partida del pe.

Eluc. de las propr., fol. 61. 

La plante est la partie extrême du pied. 

Subst. Rainiers de Caldairo a parlat estremiers. Guillaume de Tudela.

Rainier de Caldairon a parlé le dernier. 

ANC. CAT. Estremer.

5. Estremar, v., cacher, retirer.

No m socors, ans se luenha e s' estrema.

Aimeri de Peguilain: Ses mos apleg.

Ne me secourt, au contraire s'éloigne et se cache. 

O s' estrem om de sa via, 

O se met en un luec rescos.

Cadenet: Amors e cum. 

Ou on se retire de sa voie, ou on se met en un lieu caché. 

CAT. ESP. PORT. Extremar. IT. Stremare.

 

Exuberant, Exhuberan, adj., lat. exuberantem, exubérant, surabondant.

De vertut exuberant.

Si veses las humiditats exhuberans.

Trad. d'Albucasis, fol. 29 et 8. 

De qualité exubérante. 

Si tu vois les humeurs surabondantes.

CAT. Exuberant. ESP. PORT. Exuberante. IT. Exuberante. 

(chap. Exuberán, exuberans, exuberanta, exuberantes.)

 

Eya; interj., lat. eia, courage! ferme! hardi!

Eia! inquiet Gaufridus.

Eia! milites valentes... exhilarate animos, resumite vires.

Gest. Cons. andeg. D. Luc d'Achery, t. X, p. 447 et 503. 

Ortativas, coma eya! Leys d'amors, fol. 100.

Excitatives, comme courage!

 

Eyssart, Issart, s. m., lat. exaratum, arrachement ou coupe de bois, clairière, lieu défriché, abatis. 

La loi des Bourguignons, tit. XIII, donne à exartum, l'acception de coupe de bois, défrichement.

In silva communi exartum fecerit... exartum possideat.

Celle des Bavarois porte:

Si quis homo pratum vel agram vel exartum alterius contra legem invaserit.

Baluze, Cap. Reg. Fr., t. I, col. 133.

On trouve dans Du Cange: 

Quidquid... diruptum et extirpatum est, quod vulgo dicitur exsars.

Tit. de 1196. Du Cange, t. III, col. 203. 

E m fai de mos arbres eyssart.

Bertrand de Born: Un sirventes on. 

Et me fait abatis de mes arbres.

Issart ni camp ni ermatje.

Folquet de Lunel: E nom del.

Lieu défriché ni champ ni solitude.

Ab tan sorzo lhi lor per uns issartz. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 69. 

Alors les leurs saillissent à travers une clairière.

ANC. FR. Qui chevauche tot un essart... 

Si con il vienent à bandon 

Par entre le bois et l' essart... 

Si li conte conment Renart 

S'en vait fuiant parmi l' essart... 

Firent un grant essart ensanble; 

Brichemers as cornes aguës 

En a les coiches esméues; 

Chanteclers grata les racines. 

Roman du Renart, t. III, p. 187, 189, 193 et 2. 

Grant essart i refont Normanz

Des François qu'il treuvent dormanz. 

G. Guiart, t. 1, p. 154.

Ider torne de l'autre part 

Qui des Romeins fait grant essart.

Roman de Brut, fol. 78, Ms. de l'Arsenal.

2. Yssartar, v., essarter, détruire, embarrasser, empêcher.

De isto campo semper ego tuli, nemine contradicente, exartavi, mundavi, etc. 

Baluze, Cap. Reg. Fr., lex Bajuv., tit. XVI, art. I.T. I. col. 133.

Ab mal gien non s' yssarta, 

Ans es ves mi sos talans ferms e clars. 

R. Jordan: Vert son li ram. 

Elle ne s'embarrasse pas avec un méchant artifice, mais sa volonté est ferme et claire envers moi. 

Part. pas. El non es ges de donar ysartatz. 

Giraud de Borneil: Al honor Dieu.

Il n'est pas empêché de donner.

ANC. FR. Les rosiers copent et essartent.

Fables et cont. anc., t. 1, p. 301. 

Comme le laboureur, quand il veult essarter, et arracher quelque plante sauvage. 

Amyot, Trad. de Plutarque. Morales, t. 1, p. 462. 

Romein destruient et essartent.

Roman de Brut, fol. 83. Ms. de l'Arsenal.

 

Eyssilh, Yssilh, s. m., lat. exilium, exil.

Ieu m'en anarai en eyssilh.

(chap. Yo m'en aniré en exilio o exili; exiliat.)

Le Comte de Poitiers: Pus de chantar.

Je m'en irai en exil.

Vau m'en, pus ilh no me rete,

Caitius en yssilh, non sai on.

B. de Ventadour: Quan vey.

Puisqu'elle ne me retient, je m'en vais malheureux en exil, je ne sais où.

Fig. Nutz e paures,... intra en lo yssilh d' aquest mun.

V. et Vert., fol. 90.

Nu et pauvre,... il entre en l'exil de ce monde.

ANC. CAT. Exill. ANC. ESP. PORT. Exilio. IT. Esilio. (chap. Exilio, exili, exilios, exilis.)

2. Eshillament, s. m., exil.

Loc de torment et de eshillament. Eluc. de las propr., fol. 106.

Lieu de tourment et d'exil.

3. Eyssillar, v., exiler.

Non cre qu' anc fon vist 

Qu'om de sa terra s'eysilh.

Giraud de Borneil: No m platz.

Je ne crois pas que oncques il fut vu qu'homme s'exile de sa terre.

Part. pas. Si m sol amors e domneys

Tener guay, plus que l'aigua 'l peis;

E pus d'amdos me sui partitz,

Cum hom eysselatz e marritz,

Tot' autra vida m sembla mortz.

Rambaud de Vaqueiras: No m'agrad.

Ainsi a coutume amour et galanterie de me tenir gai, plus que l'eau le poisson; et depuis que je me suis séparé des deux, comme homme exilé et triste, toute autre vie me semble mort.

CAT. Exilar, exillar. IT. Esiliare. (ESP. Exiliar; chap. Exiliá, exiliás.)

Puigdemont va fugí al galop; Waterloo; CAT. Exilar, exillar.

sábado, 2 de marzo de 2024

Fecunditat - Esfelnezir

Fecunditat, s. f., lat. fecunditatem, fécondité.

Fecunditat, qui vol dire fertilitat. Eluc. de las propr., fol. 207.

(chap. Fecundidat, que vol di fertilidat.)

Fécondité, qui veut dire fertilité.

CAT. Fecunditat. ESP. Fecundidad. PORT. Fecundidade. IT. Fecondità, feconditate, feconditade. (chap. Fecundidat: fertilidat.)

Libro de cartón - El huerto; Fecunditat, fecunditatem, fécondité; fecundidat, fertilidat

2. Fecundatiu, adj., fécondant, qui féconde, fertilisateur.

Solelh ha virtut fecundativa.

Ayga... cum sia de terra fecondativa.

Eluc. de las propr., fol. 115 et 149. 

Le soleil a puissance fécondante.

L'eau... comme elle soit fertilisatrice de la terre.

(chap. L'aigua... com sigue fecundadora de la terra.) 

3. Fecundar, v., lat. fecundare, féconder, fertiliser.

De fecundar o emprenhar las ovelhas. Eluc. de las propr., fol. 234.

(chap. De fecundá o preñá les ovelles.)

De féconder ou emplir les brebis.

CAT. ESP. PORT. Fecundar. IT. Fecondare. (chap. fertilisá, preñá, embarassá, fecundá: fecundo, fecundes, fecunde, fecundem o fecundam, fecundéu o fecundáu, fecunden; fecundadó, fecundadós, fecundadora, fecundadores. Los catalanistes no són massa fecundadós, perque sol donen pel cul.)

Paco Escudero; Los catalanistes no són massa fecundadós, perque sol donen pel cul.

Fed, adj., lat. fetus, fécond.

Femnas so ditas fedas o fetozas, quan ad el engendrar so aptas.

Eluc. de las propr., fol. 251.

Les femmes sont dites fécondes ou prolifiques, quand elles sont aptes à l'engendrer.

2. Fet, s. m., lat. foetus, foetus, embryon.

Entro que descenda... fet. Trad. d'Albucasis, fol. 37. 

(chap. Hasta que baixo (dessendixque) lo feto.)

Jusqu'à ce que descende... le foetus.

CAT. ESP. PORT. IT. (chap.) Feto.

3. Fetus, s. m., lat. foetus, foetus, embryon.

Fetus... pren noyriment el ventre.

Eluc. de las propr., fol. 251.

Le foetus... prend nourriture au ventre.

4. Feda, Fea, s. f., lat. foeta, féde, brebis, ouaille.

Voyez Denina, t. I, p. 142.

Ieu gardiey fedas e anhels.

(chap. Yo vach guardá (guardaba) ovelles y cordés.)

Raimond d'Avignon: Sirvens.

Je gardai brebis et agneaux.

La chiqueta María teníe un corderet; Ieu gardiey fedas e anhels.

Car non amon las feas, sinon per la toyson.

La nobla Leyczon.

Car ils n'aiment les brebis, sinon pour la toison. 

Aissi los menan que si eran fedas per los prats. Philomena.

Ils les conduisent ainsi que s'ils étaient des brebis par les prés.

Ce mot de la langue des troubadours explique le sens de foetas qu'on trouve dans le vers de Virgile: 

Non insueta graves tentabunt pabula foetas. Virgile, Églogue I.

En effet, les Latins, dans leur langue vulgaire, avaient employé foetas, pleines, en sous-entendant oves, et ensuite foeta signifia brebis même; et le poète, rapportant les discours des bergers, a fait passer dans la langue poétique ce mot, qui est resté dans la langue des troubadours et dans plusieurs patois de l'Italie.

5. Fedetta, s. f., petite brebis, brebiette.

Las blankas fedettas.

(chap. Les blanques ovelletes.)

B. Rascas: Touta kausa. 

Les blanches brebiettes.

6. Fetans, adj. employé substantivement, brebis.

Cum ovelhas nomnam fetans o fedas.

Eluc. de las propr., fol. 251.

Comme nous appelons les ouailles brebis ou fédes.

7. Fetos, adj., lat. fetuosus, prolifique. 

Femnas so ditas fedas o fetozas, quan ad el engendrar so aptas.

Eluc. de las propr., fol. 251. 

Les femmes sont dites fécondes ou prolifiques, quand elles sont aptes à l'engendrer.

 

Fededa, s. f., hideur.

Es per aquo fededa de forma del membre.

Trad. d'Albucasis, fol. 66.

Est par cela hideur de forme du membre.

 

Feira, Fieyra, Fiera, s. f., foire, marché.

Al re n'auran al partir de la feyra.

G. Olivier d'Arles, Coblas esparsas.

Ils en auront autre chose au partir de la foire. 

Que puescan y esser fieras cad an. Charte de Gréalou, p. 106. 

(chap. Que hi puguen ñabé fires cada añ.)

Que des foires puissent y être chaque an. 

Fig. Erguel y fas e sobreyra, 

E t' arma sec avol feyra.

P. Cardinal: Jhesum Crist. 

Tu y fais orgueil et arrogance, et ton âme suit un méchant marché.

Loc. Vostre cors gens

Es de beutat e de prez tan manens 

Qu'en poiriaz feira tener en Fransa. 

R. Bistors: Qui vol vezer. 

Votre corps gent est si riche de beauté et de mérite que vous en pourriez tenir foire en France. 

Loc. prov. Es saubut en feir' o en mercat. 

G. Rainols: Auzir cugei. 

C'est su en foire ou en marché. 

Ieu non sap la fieyra 

On hom la valor ven.

P. Cardinal: Qui vol aver. 

Je ne connais la foire où on vend la valeur. 

ANC. FR. La cort Richart semblout toz jors feire u marchié.

Roman de Rou, v. 4449.

CAT. ESP. Feria. PORT. Feira. IT. Fiera. (chap. Fira, fires; v. firá, comprá a la fira: firo, fires, fire, firem o firam, firéu o firáu, firen; qué has firat?; fireta, firetes, mercadet, "mercadillo".)

La XXVIII Feria del Libro Aragonés de Monzón mira a la ilustración

 

Fel, s. m., lat. fel, fiel.

Fel de gal li daretz en condug.

Lo fel li donatz d'un' anguila.

(chap. La fel li donéu o donáu (donaréu) d' un' anguila.)

Deudes de Prades, Auz. cass.

Vous lui donnerez en repas fiel de coq. 

Vous lui donnez le fiel d'une anguille. 

Totz peysshos, exceptat dalphi, han fel.

(chap. Tots los peixos, exepte lo delfín, tenen fel. Lo delfín es mamífero, mamón com aquell de Bellmún: Mur Ramón.)

Eluc. de las propr., fol. 55.

Tous les poissons, excepté le dauphin, ont fiel.

De fel abeurar.

(chap. De fel abeurá; es lo que li van fé a Jesús a la creu, fel mesclada en vinagre.)

Pons de Capdueil: So qu' hom.

Abreuver de fiel.

Fig. Plus es ses fel que colomba.

(chap. literal: Mes es sense fel que colom; té menos fel que un colom.)

E. Cairel: Era no vei.

Est plus sans fiel que colombe. 

CAT. Fel. ESP. Hiel. PORT. Fel. IT. Fele. (chap. Fel, bosseta que se trobe al feche, aon se produíx la bilis; fels. Com es mol amarga, se ha convertit en sinónim d' amargó.)

Feli, felige, ictericia, amarillo, groc, grogó, bilis, fel, bilirrubina, feche, fetge

2. Fel, Felh, adj., farouche, cruel.

Voyez Leibnitz, p. 114.

Toza, felh cor e salvatge 

Adomesg' om per usatge.

Marcabrus: L'autr'ier. 

Jeune fille, on apprivoise par usage coeur farouche et sauvage.

Per pauc non a son sen perdutz,

Tant fon fels e mals et iratz.

Roman de Jaufre, fol. 18. 

Peu s'en faut qu'il n'ait son sens perdu, tant il fut farouche et méchant et irrité. 

ANC. FR. Li siècles est fel et repoins.

Fables et cont. anc., t. I, p. 358. 

Ne jà le fel liez ne sera 

Le jor q' autrui n' engingnera.

Roman du Renart, t. I, p. 7. 

Mais fel estoit et desloiaux.

Fables et cont. anc., t. I, p. 208.

Qui toujours est fel et crueux.

Charles d'Orléans, p. 243.

3. Felon, Felhon, Fellon, adj., félon, cruel, courroucé.

Mas vos, que li Turc felon 

Temion mais que leon. 

Le Dauphin d'Auvergne: Reis pus vos. 

Mais vous, que les Turcs félons craignaient plus que lion.

Quar anc a nulh drut felho 

D' amor no vi far son pro.

B. de Ventadour: Accosselhatz (sic, Acosselhatz). 

Car oncques à nul amant félon je ne vis faire son profit d'amour. 

Anc nulh temps, ab voluntat fellona, 

A son poble non fon contrarios.

(N. E. Esto no se puede aplicar al actual presidente del gobierno, Pedro Sánchez.) 

Pedro Sánchez sonrisa falsa como él, felón

G. Riquier: Ples de.

Jamais en aucun temps il ne fut contraire à son peuple avec volonté félonne.

Mot fo fortz la batalha e lo chaple felo. 

Dolens n' es l'amira, e n'a son cor felo.

Roman de Fierabras, v. 4718 et 3687.

La bataille fut moult forte et le massacre cruel. 

L'émir en est dolent, et en a son coeur courroucé.

Substantiv. La bella felona

Sap qu'ieu l'ai dig: ab qual gienh m' aucizes. 

Rambaud de Vaqueiras: D'amor no. 

La belle cruelle sait que je lui ai dit: avec quel stratagème vous me tuâtes.

ANC. CAT. Felon. ESP. (felón) Fellon. IT. Fellone. (chap. Felón, felons, felona, felones. Lo nostre presidén del gobern actual, Pedro Sánchez, del PSOE, es un sinónim de esta paraula. Los de la Ascuma són sinonims y elles sinónimes.)

Felón, felons, felona, felones. Lo nostre presidén del gobern actual, Pedro Sánchez, del PSOE, es un sinónim de esta paraula. Los de la Ascuma són sinonims y elles sinónimes

4. Felonamens, adv., traîtreusement. (chap. Felonamen, en felonía.)

Dis felonamens tota la veritat.

Hist. abr. de la Bible, fol. 75. 

Dit traîtreusement toute la vérité.

5. Fellonia, Felnia, Feunia, s. f. bass. lat. felonia, félonie, trahison, colère.

Roma, per aver, 

Faitz manta fellonia.

G. Figueiras: Sirventes vuelh. 

Rome, pour richesse, vous faites mainte félonie. 

Lai veng lo reis sa felnia menar. Poëme sur Boèce.

Là vint le roi conduire sa félonie.

Paubres d'amor, e de feunia ricx. 

P. Cardinal: D'un sirventes. 

Pauvres d'amour, et riches de félonie. 

Mas quant er lo jutgamens, 

Li valra pauc la feunia 

Ni l' engans ni la bauzia.

P. Vidal: Si m laissava. 

Mais quand sera le jugement, peu lui vaudra la félonie et la tromperie et la fausseté.

- Chagrin, tristesse.

M' en creis ira e felnia.

Cadenet: A co m dona. 

M'en croît tristesse et chagrin.

Muer de dol, d'ira e de feunia.

Claire d'Anduse: En greu. 

Je meurs de douleur, de tristesse et de chagrin. 

E 'l message, plen de feunia, 

Tornet o dir a son senhor.

R. Vidal de Bezaudun: Unas novas.

(N. E. ¿Alguien se atreve a escribir en catalán actual lo que Ramon Vidal de Bezaudun, Besalú, escribía en su tiempo en lengua occitana

Ánimo, que no es muy difícil. Eso sí, no uséis el traductor de Google.)

Et le messager, plein de tristesse, retourna dire cela à son seigneur.

ANC. CAT. Fellonia. ESP. Felonía. IT. Fellonia. (chap. Felonía, feloníes.)

6. Felones, adj., mauvais, cruel.

Felonessa vida d'home. Trad. de Bède, fol. 45.

(chap. Cruel, roína, felona vida d'home.)

Mauvaise vie d'homme.

Mortz fellonessa, mortz trephana. Passio de Maria.

Mort cruelle, mort perfide.

ANC. FR. La mer qui est plus felonnesce en yver.

(chap. La mar (lo mar), que es mes felona al ivern. Aixó me recorde a una dita de mon germá menut - pero no lo cagarniu, que era yo, - Ángel Guimerá, a sa sogra, en castellá, aon diferensiabe les pichines de la mar y les de llepá - lamer en castellá. Es un fora de serie.)

La perla en chapurriau

Joinville, p. 105.

Ce fut une bataille très dure et très feloneuse.

Froissart, t. III, p. 39. 

IT. Fellonesco.

7. Felonessament, adv., traîtreusement, méchamment, irrévérencieusement.

Hom que es ples d'ira vai felonessament. Trad. de Bède, fol. 21.

Homme qui est plein de colère va méchamment.

Li cal son a far fellonessament. Trad. de la 2e épître de S. Pierre.

Lesquels sont à agir irrévérencieusement. 

ANC. FR. Il fut par Anthoine décapité félonnessement.

Œuvres d'Alain Chartier, p. 268.

En haut parole moult félenessement. 

Roman de Garin le Loherain, t. I, p. 123.

Ceo que félonessement 

Nos quert od fol décevement. 

B. de S. Maure, Chron. de Norm., fol. 64. 

IT. Fellonescamente.

8. Felloneza, s. f., félonie. 

Ven en felloneza de cor.

V. et Vert., fol. 13. 

Vient en félonie de coeur.

9. Felneiar, Feuneiar, Funeiar, Feoniar, v., faire félonie, tromper.

Si desreia

Negus vas lei ni felneia.

P. Guillaume de Luzerne: Qui Na Caniza.

Si nul s'écarte et fait félonie envers elle. 

Membres li, quan dona a tort feuneia 

Vas cel qu' il serv.

B. Zorgi: Pron si deu. 

Qu'il lui souvienne, quand dame fait félonie à tort envers celui qui lui obéit. 

Jovens funey' e trefana.

Marcabrus: El mes quan.

Jeunesse trompe et se moque.

- Gémir, s'attrister.

Mon cor, quan no us ve, feuneya.

Giraud le Roux: Amors me. 

Mon coeur, quand il ne vous voit pas, gémit. 

Cavallier d'a pe qui malditz ni feonia.

L' Évêque de Clermont: Peire de. 

Cavalier à pied qui maudit et gémit.

10. Feunezamens, adv., traîtreusement.

De Cahim, co ausis Habel feunesamens.

(chap. De Caín, com va matá a Abel felonamen : traidoramen.
No crec que fore en un martell o massola, com veéu an esta foto, igual té algo que vore en los Maza.
An alguna fon se llich que va sé en les barres de un ruc, burro, la mandíbula; maissella, maissela, mayselha, maichela; quijada : quixal, quixals)

Caín matando a Abel (con un mazo de hierro)

 

Pierre de Corbiac: El nom de. 

De Caïn, comment il occit Abel traîtreusement.

11. Enfelonir, v., irriter, rendre cruel.

Adonc Blandin s' enfelonis. Roman de Blandin de Cornouailles.

Alors Blandin s'irrite.

Laysserai que s' enfelonisca la mieua ira contra els.

Hist. de la Bible, fol. 32.

Je permettrai que ma colère s'irrite contre eux. 

ANC. FR. Se prenent à afelonnir.

G. Guiart, t. II, p. 92.

12. Esfelnir, v., devenir furieux. 

El trembl' e sospira, e pres ad esfelnir. Guillaume de Tudela.

Il tremble et soupire, et se prit à devenir furieux.

13. Esfelenar, Esfellenar, v., efforcer, irriter, rendre cruel.

En Pons no s' esfelena

De recobrar.

Rambaud de Vaqueiras: El so que.

Le seigneur Pons ne s'efforce pas de recouvrer. 

Part. pas. El vi venir esfellenat

Lo jaian.

Roman de Jaufre, fol. 60. 

Il vit venir le géant irrité.

ANC. FR. L'enfant s'en courrouça et s' enfelonna.

Froissart, t. III, p. 31.

14. Esfelnezir, v., altérer, rendre mauvais.

E m n' esfelnezis ma color.

Guillaume de Cabestaing: Ar vei qu'em. Var. 

Et m'en altère ma couleur.

Manel Riu Fillat; Esfelnezir, v., altérer, rendre mauvais.