Mostrando las entradas para la consulta manipulá ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta manipulá ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

sábado, 24 de febrero de 2024

Exsequias, Exequias - Eyssillar

Exsequias, Exequias, s. f. pl., lat. exsequiae, obsèques.

Las exequias seguir. Brev. d'amor, fol. 69. 

Suivre les obsèques.

De far mas exsequias. 

Tit. du XIIIe siècle. Testament de Bertrand Gasc. 

De faire mes obsèques. 

ANC. FR. Aux funérailles et exeques de leurs maistres et seigneurs.

Rabelais, liv. III, chap. 3.

Le prince est mort... l'empereur lui a fait faire des exeques fort honorables.

Rabelais, Épîtres, p. 35.

Mes exeques seront honorables, et y sera lamentation publicque.

Rabelais, liv. IV, chap. 26.

CAT. ESP. Exequias. PORT. Obsequias. IT. Esequie. (chap. Exequies.)

DE EXEQUIIS SEPULTURA ET INFIRMITATE REGIS JOANNIS SECUNDI, Juan II de Aragón; exequias

 

Exercici, Exercisi, s. m., lat. exercitium, exercice.

Exercici es necessari a conservacio de natura.

Fort exercici, qual es luchar o torneiar.

(chap. Fort ejercicio, com es luchá o tornejá : combatí a un torneo.)

Tempratz exercisis. Eluc. de las propr., fol. 78, 99 et 104. 

Exercice est nécessaire à conservation de nature. 

Fort exercice, tel qu'est lutter ou combattre dans un tournoi.

Exercices modérés.

CAT. Exercici. ESP. (ejercicio) PORT. Exercicio. IT. Esercizio. (chap. ejercicio, ejercicios. Juaquinet Monclús fa ejercicio en los dits, assentat a la cadira o cátedra de presidén de la Ascuma.)

Juaquinet Monclús fa ejercicio en los dits, assentat a la cadira o cátedra de presidén de la Ascuma

2. Exercitacio, s. f., lat. exercitatio, exercice, action.

Per bonas exercitacios corporals. V. et Vert., fol. 3.

Par bons exercices corporels.

Jacia que exercitacio porte tantas utilitatz.

Eluc. de las propr., fol. 78.

Quoique l'exercice porte tant d'avantages. 

ANC. FR. L' exercitation est chose de si grande efficace et de telle force, qu'elle vient a chef de tout. 

Amyot, Trad. de Plutarque, Morales, t. II, p. 100. 

Bien instant à l'estude des bonnes lettres et exercitations athlectiques.

Rabelais, liv. I, chap. 28.

CAT. Exercitació. ESP. Exercitación (Ejercitación). PORT. Exercitação. 

IT. Esercitazione. (chap. Ejersitassió, ejersitassions.)

3. Exercitut, s. m., lat. exercitus, armée.

Qui han terra de exercitut o ost.

Priv. conc. par les R. d'Angleterre, p. 14.

Qui ont terre (fournissant) à armée ou ost.

4. Exercitiu, adj., d'exercice.

Est fayt dificil movement exercitiu o de ambulacio.

Trad. d'Albucasis, fol. 33. 

Le mouvement d'exercice ou de marche est rendu difficile.

5. Exercir, v., lat. exercere, exercer, employer.

Las causas dessus dichas exercero et explectero en la dicha ciutat.

Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVIII, fol. 80.

Les choses dessus dites ils employèrent et exploitèrent dans ladite ville.

Non exercisca jurisdictio.

(chap. Que (ell o ella) no ejersixque jurisdicsió.)

Tit. du XIVe siècle. DOAT, t. XCLII, fol. 262.

Qu'il n' exerce pas juridiction. 

CAT. Exercir. ESP. (ejercer) PORT. Exercer. IT. Esercere. (chap. v. ejersí: ejersixco o ejersixgo, ejersixes, ejersix, ejersim, ejersiu, ejersixen.)

6. Exercitar, v., lat. exercitare, exercer, pratiquer, faire emploi.

Per acostumansa de exercitar se en bonas obras.

(chap. Per costum de ejersitás en bones obres.)

V. et Vert., fol. 30.

Par accoutumance de s'exercer en bonnes œuvres.

Trenquet las lenguas per so que no poguesso las sanhtas coffessios uzar ni exercitar.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 62.

Il coupa les langues pour cela qu'ils ne pussent mettre en usage ni pratiquer les saintes confessions.

Part. pas. Si non es premieyramens ben esprobatz e ben exercitatz.

V. et Vert., fol. 83.

S'il n'est premièrement bien éprouvé et bien exercé.

Esser exercitat en la sciencia de anatomia. Trad. d'Albucasis, fol. 1.

Être exercé dans la science d'anatomie. 

Era fort exercitatz en las sciensas liberals.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 153. 

Était fort exercé dans les sciences libérales. 

ANC. FR. Et les apprenoient et faisoient exerciter aux armes.

Œuvres d'Alain Chartier, p. 426. 

Homs exercitez et sages en toutes escriptures.

Rec. des hist. de Fr., t. V, p. 268.

CAT. ESP. (ejercitar) PORT. Exercitar. IT. Esercitare. (chap. Ejersitá, ejersitás, ejersí, practicá, fé aná, entrená, etc; yo me ejersito, ejersites, ejersite, ejersitem o ejersitam, ejersitéu o ejersitáu, ejersiten; ejersitat, ejersitats, ejersitada, ejersitades.)

 

Eximir, v., lat. eximere, ôter, retrancher.

Las causas avem eximit et eximem, per las presens, de la cognoissensa de nostres dichs officiers.

(chap. Les coses ham eximit y eximim, per les presens, de la coneixensa de los nostres dits ofissials.)

Tit. de 1440. DOAT, t. CXLII, fol. 221.

Nous avons ôté et ôtons, par les présentes, les choses de la connaissance de nos dits officiers.

CAT. ESP. PORT. Eximir. IT. Esimere. (chap. Eximí, eximís: yo me eximixco o eximixgo, eximixes, eximix, eximim, eximiu, eximixen; eximit, eximits, eximida, eximides.)

2. Exemptio, s. f., lat. exemptio, exemption.

A totas exemptios.

Tit. de 1261. DOAT, t. LXXIX, fol. 36. 

A toutes exemptions.

CAT. Exempció. ESP. Exención. PORT. Isenção, izenção. IT. Esenzione.

(chap. Exensió, franquesa, llibertat pera eximís.)

3. Exempt, Exem, adj., lat. exemptus, exempt.

Coma essems et exems. Leys d'amors, fol. 20.

Comme ensemble et exempt.

El es exems del poder de son abbat.

(chap. Ell está exén del poder de son abat.)

Regla de S. Benezeg, fol. 76. 

Il est exempt du pouvoir de son abbé.

Gens exemptas e non exemptas.

Tit. de 1424. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 422.

Gens exemptes et non exemples. 

CAT. Exempt. ESP. Exento. PORT. Isento, izento. IT. Esente. (chap. Exén, exens, exenta, exentes.)

 

Exode, s. m., lat. Exodus, Exode. 

Com es manifest en Exode. Doctrine des Vaudois.

Comme il est manifeste en l' Exode. 

CAT. ESP. (chap. Éxodo) PORT. Exodo. IT. Esodo.

 

Exorcista, s. m., lat. exorcista, exorciste.

Sophista, exorcista. Leys d'amors, fol. 64. 

Sophiste, exorciste. 

Que fos... exorcista e... acolit.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 29. 

Qui fut... exorciste et... acolyte.

CAT. ESP. PORT. (chap.) Exorcista. IT. Esorcista.

Blas Flare, Black Friday; exorcista

 

Expedien, adj., lat. expediens, expédient, convenable.

Quar non es expedien ni a Dieu plasent.

Perilhos, Voy. au Purgatoire de S. Patrice. 

Car ce n'est convenable ni agréable à Dieu. 

Reparations... necessarias et expediens.

(chap. Reparassions... nessessaries y expediens.)

Tit. du XVe siècle. Toulouse, bibl. Monteil. 

Réparations... nécessaires et convenables. 

CAT. Expedient. ESP. PORT. Expediente. IT. Espediente. (chap. expedién, expediens : convinén, convinens, convenién, conveniens, convinenta, convinentes; tamé expedién académic, laboral, etc.)

Javier Giralt Latorre; Albelda; Litera, Llitera; Expedient

2. Expeditio, s. f., lat. expeditio, expédition, convenance.

A la expeditio del dich monestier et a la reformatio.

Tit. de 1319. DOAT, t. CXXXII, fol. 335. 

A la convenance et à la réforme dudit monastère. 

CAT. Expedició. ESP. Expedición. PORT. Expedição. IT. Spedizione. (chap. Expedissió, expedissions.)

 

Expert, Espert, adj., lat. expertus, expert, adroit, habile, éprouvé. 

Fai humils los plus expertz.

(chap. Fa humils als mes experts; fé humil : humillá, abaixá, recachá.)

Arnaud de Marueil: A guiza de. 

Fait humbles les plus experts. 

Que sia bo et espert et ardit. Philomena.

(chap. Que sigue bo y expert y valén.)

Qui soit bon et expert et hardi.

Ab votz d' angel, lengu' esperta, non bleza.

P. Cardinal: Ab votz. 

Avec voix d'ange, langue habile, non blèse. 

Tan bon caval no sai ni tant espert.

Le Comte de Provence: Carn et ongla. 

Je ne connais si bon cheval ni si éprouvé. 

CAT. Expert, espert. ESP. PORT. Experto. IT. Esperto, sperto. (chap. Expert, experts, experta, expertes. Arturet Quintana Font es expert en manipulá y furtá textos.)

Artur Quintana Font; Arturet Quintana Font es expert en manipulá y furtá textos.

2. Espertament, adv., convenablement, adroitement. 

Entrometa aquels espertament. Trad. d'Albucasis, fol. 37.

Qu'il introduise ceux-là adroitement.

ESP. Expertamente. IT. Espertamente. (chap. Expertamen.)

3. Experiment, Esperimen, s. m., lat. experimentum, expérience, épreuve.

Es a nos conogut per experiment. Trad. d'Albucasis, fol. 2.

Est connu à nous par expérience.

Faretz un autr' esperimen.

(chap. Faréu un atre experimento o experimén.)

Deudes de Prades, Auz. cass.

Vous ferez une autre épreuve.

Mais de gromancia sai totz los esperimens.

Pierre de Corbiac: El nom de.

Mais de nécromancie je sais toutes les expériences.

ANC. FR. La lecture de la divine éloquence dudict Virgille te vaudra expériment.

Œuvres d'Alain Chartier, p. 272.

Et par expériment prover.

Roman de la Rose, v. 4970.

CAT. Experiment. ESP. Experimento. IT. Esperimento, sperimento.

(chap. Experimento o experimén, experimentos o experimens.)

4. Experientia, Esperiencia, s. f., lat. experientia, expérience.

Aysso mostra experientia.

(chap. Aixó mostre la experiensia.)

Eluc. de las propr., fol. 24.

L' expérience montre cela.

Era hom de gran esperiencia.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 198.

Était homme de grande expérience.

CAT. ESP. Experiencia. PORT. Experiencia, esperiencia. IT. Esperienzia. (chap. Experiensia, experiensies.)

5. Experiensa, Speriensa, s, f., expérience.

Certa experiensa o mostra.

La Crusca provenzale, p. 95. 

Certaine expérience le démontre. 

Trop granda speriensa.

Brev. d'amor, fol. 5. 

Très grande expérience.

Tot jorn nos vesem, per esta experiensa, que Dieus...

L'Arbre de Batalhas, fol. 227.

Nous voyons chaque jour, par cette expérience, que Dieu... 

Loc. Quar sai per experiensa. Brev. d'amor, fol. 1.

Car je sais par expérience.

IT. Esperienza, sperienza.

6. Esperteza, s. f., adresse.

Bes de natura se apellon aissi, co son: Beutatz de cors, proeza, esperteza, forssa. V. et Vert., fol. 30.

Biens de nature s'appellent ainsi, comme sont: Beauté de corps, prouesse, adresse, force. 

ANC. ESP. PORT. Esperteza.

7. Experimentaire, s. m., expérimentateur, essayeur.

Un curios experimentaire.

Eluc. de las propr., fol. 189. 

Un curieux expérimentateur.

ESP. Experimentador. IT. Esperimentatore, sperimentatore. (chap. Experimentadó, experimentadós, experimentadora, experimentadores.)

8. Experimentar, Espermentar, v., lat. experimentare, expérimenter, éprouver.

La qual experimentaras sobre las autras.

Trad. d'Albucasis, fol. 45. 

Laquelle tu éprouveras sur les autres. 

Part. pas. Pens e repens, e quant ai ben pensat, 

Puesca saber don si' espermentat.

G. Rainols d'Apt: Auzir cugei.

Je pense et repense, et quand j'ai bien pensé, que je puisse savoir de quoi je sois expérimenté. 

CAT. ESP. PORT. Experimentar. IT. Esperimentare, sperimentare.

(chap. Experimentá: experimento, experimentes, experimente, experimentem o experimentam, experimentéu o experimentáu, experimenten; experimentat, experimentats, experimentada, experimentades.)

 

Expleit, s, m., exploit.

Per doble de citatori e d' expleit.

Fors de Béarn, p. 1095. 

Pour double de citatoire et d'exploit.

 

Extazis, Exthasis, s, m., lat. ecstasis, extase, figure de grammaire.

Ecstasis est cum per licentiam brevis producitur, ut: Exercet Diana Choros.

Valer. Probus, Grammat. instit., col. 1438.

Extazis, en autra maniera dicha dyastoles, fay d'una sillaba breu longa.

Una figura appelada exthasis.

Leys d'amors, fol. 121 et 18.

L'extase, en autre manière dite dyastole, fait une longue d'une syllabe brève.

Une figure appelée extase.

CAT. ESP. (chap. éxtasis, diástole, metaplasmo) PORT. Extasis. IT. Estasi.

 

Exterior, adj., lat. exterior, extérieur.

Per adoration de Latria exterior e interior. Doctrine des Vaudois.

Par adoration de Latrie extérieure et intérieure. 

CAT. ESP. PORT. Exterior. IT. Esteriore. (chap. Exterió, exteriós.)

 

Extirpar, v., lat. exstirpare, extirper, déraciner.

Cardos... nocius a bonas herbas... que a penas si podo extirpar.

(chap. Carts... nossius a bones herbes... que apenes se poden extirpá, desarrailá, arrencá.)

Eluc. de las propr., fol. 204.

Chardons... nuisibles à bonnes herbes... qui à peine se peuvent déraciner. 

Fig. La qual extirpero de totz ponhs.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 57. 

Laquelle ils extirpèrent de tous points. 

CAT. ESP. PORT. Extirpar. IT. Estirpare, stirpare. (chap. Extirpá : extirpo, extirpes, extirpe, extirpem o extirpam, extirpéu o extirpáu, extirpen; extirpat, extirpats, extirpada, extirpades; yo extirparé; yo extirparía; si yo extirpara.)

Arctium lappa, lapa, cachurro, cachurros, cachurrera, cachurreres

 

Extrem, Estrem, s. m., lat. extremus, extrémité, bout, coin, fond.

Corns... son en l'extrem del cap pauzatz.

(chap. Los cuernos... están posats al extrem del cap.)

Eluc. de las propr., fol. 247. 

Les cornes... sont placées à l'extrémité de la tête

Ignacio Sorolla Vidal; Corns... son en l'extrem del cap pauzatz.

Lo coms per cossel penre s' es triatz a I estrem.

Guillaume de Tudela.

Le comte pour prendre conseil s'est retiré à un coin.

En l' estrem de la terra de Edom.

Si ajusta ab l' estrem del bras.

Fetz de vi en l' estrem del tonel indurzida.

Eluc. de las propr., fol. 160, 48 et 193.

En l' extrémité de la terre d' Édom.

S'ajuste avec le bout du bras.

Lie de vin durcie au fond du tonneau.

- Adject. Extrême, dernier. 

Lo estrem element, so es la terra.

Hist. abr. de la Bible, fol. 2.

Le dernier élément, c'est la terre. 

Confirmacion, extrema oncion.

(chap. Confirmassió, extrema unsió.)

Cartulaire de Montpellier, fol. 172.

Confirmation, extrême onction.

CAT. Estrem. ESP. PORT. Extremo. IT. Estremo, stremo. (chap. Extrem, extrems, extrema, extremes.)

2. Extremitat, s. f., lat. extremitatem, extrémité, bout. 

Sobre la extremitat del nas. Trad. d'Albucasis, fol. 11.

Sur le bout du nez.

La extremitat de cors vizible, dita superficia.

Eluc. de las propr., fol. 262. 

L'extrémité de corps visible, dite surface. 

CAT. Extremitat. ESP. Extremidad. PORT. Extremidade. IT. Estremità, estremitate, estremitade, stremità, stremitate, stremitade.

(chap. Extremidat, extremidats.)

3. Estremida, s. f., extrémité, perplexité.

Car mot es gran paor de perdre aquesta vida... En aytal estremida.

V. de S. Honorat. 

Car est moult grande peur de perdre cette vie... en telle extrémité.

- Ronde, recherche.

A un servent de mala vida 

Que fazia lo ser l' estremida. 

Mays la malvaisa gent marrida

Van fazen per tot l' estremida.

V. de S. Honorat. 

A un servant de mauvaise vie qui le soir faisait la ronde.

Mais la mauvaise gent fâcheuse vont faisant partout la ronde.

ANC. FR. Lors rogist, lors taint, lors frémie, 

Et fait le tour de l' estremie.

Eustache Deschamps, p. 222.

4. Extremier, adj., du lat. extremus, dernier, extrême.

Dolens son li membre estremier.

Marcabrus: Al departir. 

Les membres extrêmes sont souffrants. 

En una maiso pauca e estremiera. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 87. 

En une maison petite et dernière. 

Planta es la extremiera partida del pe.

Eluc. de las propr., fol. 61. 

La plante est la partie extrême du pied. 

Subst. Rainiers de Caldairo a parlat estremiers. Guillaume de Tudela.

Rainier de Caldairon a parlé le dernier. 

ANC. CAT. Estremer.

5. Estremar, v., cacher, retirer.

No m socors, ans se luenha e s' estrema.

Aimeri de Peguilain: Ses mos apleg.

Ne me secourt, au contraire s'éloigne et se cache. 

O s' estrem om de sa via, 

O se met en un luec rescos.

Cadenet: Amors e cum. 

Ou on se retire de sa voie, ou on se met en un lieu caché. 

CAT. ESP. PORT. Extremar. IT. Stremare.

 

Exuberant, Exhuberan, adj., lat. exuberantem, exubérant, surabondant.

De vertut exuberant.

Si veses las humiditats exhuberans.

Trad. d'Albucasis, fol. 29 et 8. 

De qualité exubérante. 

Si tu vois les humeurs surabondantes.

CAT. Exuberant. ESP. PORT. Exuberante. IT. Exuberante. 

(chap. Exuberán, exuberans, exuberanta, exuberantes.)

 

Eya; interj., lat. eia, courage! ferme! hardi!

Eia! inquiet Gaufridus.

Eia! milites valentes... exhilarate animos, resumite vires.

Gest. Cons. andeg. D. Luc d'Achery, t. X, p. 447 et 503. 

Ortativas, coma eya! Leys d'amors, fol. 100.

Excitatives, comme courage!

 

Eyssart, Issart, s. m., lat. exaratum, arrachement ou coupe de bois, clairière, lieu défriché, abatis. 

La loi des Bourguignons, tit. XIII, donne à exartum, l'acception de coupe de bois, défrichement.

In silva communi exartum fecerit... exartum possideat.

Celle des Bavarois porte:

Si quis homo pratum vel agram vel exartum alterius contra legem invaserit.

Baluze, Cap. Reg. Fr., t. I, col. 133.

On trouve dans Du Cange: 

Quidquid... diruptum et extirpatum est, quod vulgo dicitur exsars.

Tit. de 1196. Du Cange, t. III, col. 203. 

E m fai de mos arbres eyssart.

Bertrand de Born: Un sirventes on. 

Et me fait abatis de mes arbres.

Issart ni camp ni ermatje.

Folquet de Lunel: E nom del.

Lieu défriché ni champ ni solitude.

Ab tan sorzo lhi lor per uns issartz. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 69. 

Alors les leurs saillissent à travers une clairière.

ANC. FR. Qui chevauche tot un essart... 

Si con il vienent à bandon 

Par entre le bois et l' essart... 

Si li conte conment Renart 

S'en vait fuiant parmi l' essart... 

Firent un grant essart ensanble; 

Brichemers as cornes aguës 

En a les coiches esméues; 

Chanteclers grata les racines. 

Roman du Renart, t. III, p. 187, 189, 193 et 2. 

Grant essart i refont Normanz

Des François qu'il treuvent dormanz. 

G. Guiart, t. 1, p. 154.

Ider torne de l'autre part 

Qui des Romeins fait grant essart.

Roman de Brut, fol. 78, Ms. de l'Arsenal.

2. Yssartar, v., essarter, détruire, embarrasser, empêcher.

De isto campo semper ego tuli, nemine contradicente, exartavi, mundavi, etc. 

Baluze, Cap. Reg. Fr., lex Bajuv., tit. XVI, art. I.T. I. col. 133.

Ab mal gien non s' yssarta, 

Ans es ves mi sos talans ferms e clars. 

R. Jordan: Vert son li ram. 

Elle ne s'embarrasse pas avec un méchant artifice, mais sa volonté est ferme et claire envers moi. 

Part. pas. El non es ges de donar ysartatz. 

Giraud de Borneil: Al honor Dieu.

Il n'est pas empêché de donner.

ANC. FR. Les rosiers copent et essartent.

Fables et cont. anc., t. 1, p. 301. 

Comme le laboureur, quand il veult essarter, et arracher quelque plante sauvage. 

Amyot, Trad. de Plutarque. Morales, t. 1, p. 462. 

Romein destruient et essartent.

Roman de Brut, fol. 83. Ms. de l'Arsenal.

 

Eyssilh, Yssilh, s. m., lat. exilium, exil.

Ieu m'en anarai en eyssilh.

(chap. Yo m'en aniré en exilio o exili; exiliat.)

Le Comte de Poitiers: Pus de chantar.

Je m'en irai en exil.

Vau m'en, pus ilh no me rete,

Caitius en yssilh, non sai on.

B. de Ventadour: Quan vey.

Puisqu'elle ne me retient, je m'en vais malheureux en exil, je ne sais où.

Fig. Nutz e paures,... intra en lo yssilh d' aquest mun.

V. et Vert., fol. 90.

Nu et pauvre,... il entre en l'exil de ce monde.

ANC. CAT. Exill. ANC. ESP. PORT. Exilio. IT. Esilio. (chap. Exilio, exili, exilios, exilis.)

2. Eshillament, s. m., exil.

Loc de torment et de eshillament. Eluc. de las propr., fol. 106.

Lieu de tourment et d'exil.

3. Eyssillar, v., exiler.

Non cre qu' anc fon vist 

Qu'om de sa terra s'eysilh.

Giraud de Borneil: No m platz.

Je ne crois pas que oncques il fut vu qu'homme s'exile de sa terre.

Part. pas. Si m sol amors e domneys

Tener guay, plus que l'aigua 'l peis;

E pus d'amdos me sui partitz,

Cum hom eysselatz e marritz,

Tot' autra vida m sembla mortz.

Rambaud de Vaqueiras: No m'agrad.

Ainsi a coutume amour et galanterie de me tenir gai, plus que l'eau le poisson; et depuis que je me suis séparé des deux, comme homme exilé et triste, toute autre vie me semble mort.

CAT. Exilar, exillar. IT. Esiliare. (ESP. Exiliar; chap. Exiliá, exiliás.)

Puigdemont va fugí al galop; Waterloo; CAT. Exilar, exillar.

sábado, 2 de septiembre de 2017

Ignacio Sorolla Vidal afirma (el doctorcico más ababol de Aragón)

Natxo Sorolla afirma. (Que no os la dé con queso este Nacho.)

Historia de Aragón "lengua aragones" o "lengua aragonesa"

https://www.cabronews.com/los-psicologos-confirman-que-se-puede-ser-idiota-y-tener-un-doctorado

"Revisant els nombrosos arxius històrics del Matarranya, Mesquí i Bergantes es pot descobrir que la denominació de català s'ha utilitzat històricament en aquestes comarques (i la llengua té una extensa tradició escrita en els nostres pobles). De fet, no es coneixen registres que parlin del "chapurriau" fora del segle XX (ben avançat). Chapurrear és parlar malament una llengua. I parlem la nostra llengua bé.
// Este aragonés catalanista es idiota, pero no li guañe a Artur Quintana, lo gran maestre de Ignacio, que escriu:

Natxo Sorolla afirma. (Que no os la dé con queso este Nacho.)

Lengua catalana Bajo Aragón

chapurriau

A finales del siglo XVIII o a principios del XIX debió de popularizarse el término chapurriau, calificativo negativo que se usaba para designar el catalán hablado en la comarca, y en general en Aragón. // Any 1612: «que Peñarroya confrenta amb els Reynos de Catalunya i València, i en el moment de la unió es parlava en llengua catalana tancada» (Sumari del proces de proprietat iuratorum de Pena-roja et Fornoles, 1612, transcripció de Quintana, 2006) Any 1923, alcalde de Fórnols (José Maria Bel Molins) publicava un anunci sobre la necessitat d'un doctor on s' apunta que la vila matarranyenca era «de parla catalana».

Any 1938 ABC referència l'entrada de les tropes franquistes a Fraga: "Avui Fraga està gairebé desert. El mateix passa a Torrent de Cinca i en Mazalcorreig i en Mequinensa. Per aquesta línia es parla català ja. "

Any 1952, Juan Moneva «en travessar el riu Matarranya que, per Faió, separa Aragó i Catalunya, vaig disposar no parlar sinó català; i fins i tot hauria d'haver-ho fet abans, doncs català parlen a Nonasp i a Favara, estacions aragoneses de la línia»

Any 1965, Camilo José Cela visitant la Ribagorça aragonesa «per tots aquests pobles es continua parlant el català: millor o pitjor ja que, en aquestes zones de fricció de llengües, les llengües s'esbocinen -o es llimen -en conviure i influir-se recíprocament» //escrit en castellá per Camilo // Camilo tamé va di que "no es lo mismo estar jodido que estar jodiendo", per lo que no es lo mateix parlá y escriure chapurriau que chapurrear. Camilo parlae gallego, y seguramén enteníe lo catalá perque són llengües paregudes (que van sé dialectes), pero están considerades dos llengües diferentes. Si lo gallego se parlare a Teruel siríe catalá avui en día.

galego, chapurriau, chino, gallego, Galicia

Les sites de Ignacio Sorolla Vidal están traduídes al dialecte ocsitá catalá post Pompeyo Fabra, estáen escrites en castellá, ya mo les va ficá al grupo de Facebook Yo parlo lo chapurriau, y la foto del anunsi per a meche (dotó) de Fórnols. Los noms dels pobles varíen en los añs, y se fan aná los que convenen a cadaú. Per ejemple, Peñarroya, Penarroija, Pena-Roja. De lo que Ignassiet trobe escrit agarre lo que vol per als seus interesos. Un lingüista com ell pot aprofitá hasta lo que escric yo del catalá y lo swahili, agarrá un trosset, lo que interesse, li fiques " ", (sic), y ya tens una sita pera aná pegán a tots los blogs, grupos de Facebook, etc. Íñigo Sorolla Vidal es un mestre en aixó, en la manipulassió, en les reds, xarxes li diu ell al seu blog a Wordpress, y en manipulá encuestes preguntán a la gen que sap qué contestarán (y als atres no). No fique cap sita del pare Batllori, estudis de Martí Gadea y atres lingüistes valensians y del valensiá, y sites que se veuen a valenciafreedom.com , pg de FB Corona de Aragón, etc ... Añ 1505, hoc - resposta de hoc o de no, 1461 o 1462 //

resposta de hoc o de no; reyna

Any 1555: «y el reino de Valencia habla catalán, y hasta oy en día todo lo que está en frontera de Cataluña y Valencia, los aragoneses como Monçón y su tierra y Fraga y Favara, Maella, La Torre del Conde, Fresneda, Valderrobres, Vinazeit [sic] (Beceite, Beseit), Fonespalda, Monrroy y Aguaviva y toda aquella tierra, con la de Teruel que confronta con Valencia, todos hablan los aragoneses catalán, y los catalanes fronteros Aragón ni palabra» (Hernando de Aragón y Gurrea, arquebisbe de Saragossa i virrei, Historia de Aragón, referenciat a Faci (2016)).

Any 1557: «En Aragó tant com afronta lo regne ab Catalunya y València, no parlen aragonès sinó català tots los de la frontera» (Cristòfor Despuig, Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa). // ojito en les tildes de Cristobalet del Puig, Despuig //

Any 1612: «que Peñarroya confrenta con los Reynos de Cataluña y Valencia, y al tiempo de la union se hablaba en lengua catalana cerrada» (Sumario del processo de propriedad iuratorum de Peñarroya et Fornoles, 1612, transcripció de Quintana, 2006) // Reino de Cataluña, eh? Quintana es un bon mestre per a Ignassiet lo idiotet, es un home que diu que lo catalá ya se parláe fa 2200 añs a la península, creu de Sant Jordi, onso y xumenera són paraules residuals del aragonés, y moltes atres perles. /

Any 1921: Matíes Pallarés, (1921). Vocabulari de Penarroja (Baix Aragó). Butlletí de Dialectologia Catalana, IX, 69-72. 

Any 1923, alcalde de Fórnols (José Maria Bel Molins) publicava un anunci sobre la necessitat d’un doctor en què apunta que la vila matarranyenca era «de habla catalán».
// No va escriure res Braulio Foz sobre lo catalá de Fórnols? Yo vach traduí Pedro Saputo al chapurriau, va sé lo meu primé llibre en la meua llengua. /

Any 1938 l’ABC referencia l’entrada de les tropes franquistes a Fraga com “Hoy Fraga está casi desierto. Lo mismo ocurre en Torrente de Cinca y en Mazalcorreig y en Mequinenza. Por esta línea se habla catalán ya.” // a les  tropes franquistes ñabíe gen que parláe chapurriau, aragonés, catalá, valensiá, asturiano, leonés (igual li dien castellano) pero sol ham agarrat este trosset //

Any 1952, Juan Moneva «al cruzar el río Matarraña que, por Fayón, separa Aragón y Cataluña, dispuse no hablar sino catalán; y aun debí hacerlo antes, pues catalán hablan en Nonaspe y en Fabara, estaciones aragonesas de la línea»

Any 1965, Camilo José Cela visitant la Ribagorça aragonesa «por todos estos pueblos se sigue hablando el catalán: mejor o peor ya que, en estas zonas de fricción de lenguas, las lenguas se despedazan –o se liman –al convivir e influirse recíprocamente» // Gallego y Portugués, dos llengües diferentes que a la frontera se llimen, com lo fransés al catalá, aragonés al catalá, valensiá al catalá, castellá de Murcia al valensiá y viceversa. A Mallorca, ses illes, la frontera es la mar catalana. // Continúe Artur Quintana, extracte del pdf //

En los últimos años del franquismo se creó en Aragón un clima favorable a la recuperación del catalán como lengua escrita, y que en la comarca se inició con la labor de Tomàs Bosque, de La Codoñera, como escritor y cantautor en catalán a partir de 1968. // Este imbéssil escriu en castellá y fique Tomàs? Espanya tamé seguramén  //
La actual Constitución Española indica en su artículo 3.2. que las lenguas no castellanas serán oficiales junto con el castellano, y de ahí se infiere la oficialidad de la lengua catalana en la comarca del Bajo Aragón. El Estatuto de Autonomía de Aragón de 1982 ignoró la disposición constitucional, obstaculizando así el proceso que, de acuerdo con la Constitución, debería llevar a la oficialidad del catalán en Aragón, y en consecuencia en la comarca del Bajo Aragón. La proyectada Ley de Política Lingüística de Aragón contempla dicha oficialidad del catalán junto al castellano, pero hasta hoy esta ley no ha sido aprobada por las Cortes. En 1984 diversos alcaldes y concejales de los territorios de lengua catalana de Aragón, y entre ellos algunos del Bajo Aragón, firmaron la llamada Declaració de Mequinensa en la que se rechazaba el calificativo de chapurriau para el catalán en Aragón y entre otras medidas de fomento de esta lengua, se pedía su enseñanza, que se inició en diversas localidades aragonesas de lengua catalana, pero en ninguna de las de la actual comarca del Bajo Aragón. // Alcaldes, concejales, grandes lingüistas, científicos eméritos, conocidos por no aceptar nunca sobornos, tanto de un partido como de otro, izquierdas y derechas //
Si bien, en La Ginebrosa, desde 1997, se imparte una enseñanza contrastiva, mayoritariamente dentro del área de lengua castellana pero no únicamente, que aprovecha así de forma positiva el bilingüismo castellano-catalán de los alumnos y su entorno.

ASCUMA-junta-2

En 1989 se fundó ASCUMA, entidad adscrita al Instituto de Estudios Turolenses, // sucursal del IEC // y que de alguna manera coordina los esfuerzos para la normalización y fomento del catalán en la comarca. A través de las publicaciones de esta asociación, así como también del periódico alcañizano La Comarca, un foradet en chapurriau,  y de publicaciones como el Boletín del Centro de Estudios Bajoaragoneses de Alcañiz, Tarayola de La Ginebrosa y Coses del lloc de La Codoñera, se han ido manifestando diversos poetas y articulistas en catalán, como el ya citado Tomàs Bosque, de La Codoñera, Carmeta Pallarés, de La Ginebrosa y José Miguel Gracia Zapater, de La Codoñera, que recientemente ha publicado el poemario Davall d'una olivera, el primer libro en catalán de un autor de la comarca; anteriormente, en 1990, Ramón Mur, de Belmonte, Bellmunt, había incluido numerosos fragmentos en catalán en la novela Sadurija. En 1995 ASCUMA publicó Lo Molinar donde se recoge gran parte de la literatura popular catalana –cuentos, leyendas, canciones, refranes…– del Bajo Aragón...

miércoles, 14 de noviembre de 2018

dicsionari chapurriau castellá, D

d´ixa, de ixa – dixa de esa – deja
daball, deball, davall, devall debajo
Dabán - del latín vulgar *de-ab-ante - per dabán Delante – por delante
dadivós, desprengut, després, generós, dessinteressat dadivoso
dadivossidat, desprendimén, generossidat, dessinterés dadivosidad, desprendimiento, generosidad, desinterés
dado, dados dado, dados
dal, pujá cap a dal (baixá cap a baix) arriba, ir hacia arriba, subir (bajar hacia abajo)
Dalla , dalles, se piquen en martell y encrusa guadaña, guadañas
dallabe segaba con dalle o guadaña
dalladó, dalladós segador con dalle
dallán (g) segando
dama, dames dama, damas
damissela, damisseles, mosseta, mossetes damisela, mocita
damún encima, sobre
damún (de) – a damún encima (de), encima con el significado de además
dance, dances de Huesca dance, dances, baile, bailes
Dansa – quina dansa ! - ball, bailoteo, ballet, coreografía,
- enredo, intriga, lío, embolic
Danza – vaya danza ! baile, bailoteo, ballet, coreografía
enredo, intriga, lío, embrollo
dansáen, dansaben danzaban
danses danzas
dardo dardo
dardos dardos
datassió, de una fecha datación
dato dato
datos datos
datra otra
datre otro
Datres - de atres otros, otras – de otros, de otras
daván, dabán delante
deambulá deambular
deambulán (g) deambulando
Debaes , de bades gratis, sin pagar
deball, daball debajo
debat, debate debate
debatí, debátre debatir
debatíe debatía
debém debemos, tenemos que
debénli debiéndole
deber, debé, debers deber, deberes
debéu debéis
debidamen debidamente
debíe debía
debíem debíamos
debíen debían
débil - fluix, fluixa, fluixet, fluixeta - apurat, apuradet, apurada, apuradeta - frágil, endeble, enclenque, blan, delicat, blandengue, desnutrit, arguellat, exánime, debilitat, decaigut - cobard, tímit, pussilánime, calsonassos, tímit, insegú débil, frágil, flojo, endeble, enclenque, blando, delicado, blandengue, desnutrido, exánime, debilitado, decaído, desfallecido, cobarde, tímido, pusilánime, calzonazos, timorato, inseguro
debilidat, debilidats debilidad, debilidades
debilitá, debilitás debilitar, debilitarse
debilitades Debilitada, debilitadas
debilitás debilitarse
debilitat, debilitats debilitado, debilitados
débils débiles
debuda, deguda debida
debut, degut debido
dec debo

decadénsia decadencia
decaigue decaiga
decamerón llibre de Giovanni Bocaccio, en chapurriau a: http://lo-decameron.blogspot.com/ decamerón
decanat, decanats decanado, decanados
decano, decanos de la universidat decano, decanos
decarréguen descargan
decáure, decaure decaer
declará declarar
declara (que yo) declare
declarabe, declaráe declaraba
declaraben declaraban
declaráli declararle
declarán (g) declarando
declaránse declarándose
declarassió, declarassións declaración, declaraciones
declarat, declarats declarado, declarados
declare declara
decliná (a un idioma com lo latín), inclinás, reclinás, carregá, baixá, caure, decaure, menguá, decréixe, debilitás, agotás, acabá, rehusá, rechassá, renunsiá, recusá, repudiá, aburrí Declinar (en un idioma como el latín)- inclinarse, reclinarse, cargar, bajar, caer, descender, decaer, menguar, decrecer, periclitar, debilitarse, agotarse, acabar, rehusar, rechazar, renunciar, recusar, repudiar
declinabe declinaba
decomisá, confiscá, comisá, tráure, fótre, incautá decomisar, confiscar, comisar, aprehender, incautar
Decorat, decorats decorado, decorados
Decoro – de decorá - honor, respecte, reverénsia, honra, estimassió, sircunspecsió, gravedat, puresa, honestidat, recato, pudor de vergoña (pudó de pudina no) decoro, honor, respeto, reverencia, honra, estimación, circunspección, gravedad, pureza, honestidad, recato, pudor
decorós, digne, respetable, dessén, honesto, pudorós, puro, recatat decoroso, digno, respetable, decente, honesto, pudoroso, puro, recatado, circunspecto, grave
decorosamen decorosamente
decréixe, menguá, vore decliná decrecer, menguar
decrépita, decrépit, caduco, decadén, achacós, anticuat, acabat, senil (Senill no) decrépita, caduco, decadente, achacoso, ajado, anticuado, acabado, senil
Decret, decreto, decrets, decretos decreto, decretos
dedicá, oferí, ofrendá, consagrá, destiná, brindá, assigná, dessigná dedicar, ofrecer, ofrendar, consagrar, destinar, brindar, asignar, designar
dedicabe, dedicáe dedicaba
dedicaben, dedicáen dedicaban
Dedicada (dedicá), dedicat, dedicats, dedicades dedicada, dedicado, dedicados, dedicadas
dedicán (g) dedicando
dedicánse dedicándose
dedicat dedicado
dedicatória, dedicassió, oferimén, ofrenda dedicatoria, dedicación, ofrecimiento, ofrenda
dedico dedico
dedique dedica
deduí, descontá, rebaixá, disminuí, restá, inferí, supóndre, suposá, derivá, despéndres, resultá, seguí, concluí deducir, descontar, rebajar, disminuir, restar, colegir, inferir, suponer, derivar, desprenderse, resultar, seguir, concluir
deduída, deduídes deducida, deducidas
deduít, deduíts deducido, deducidos
deduixco deduzco
defecte, defectes defecto, defectos
defectet, defectets defectillo, defectillos
defectuós, que té defectes, defissién, imperfecte, incomplet, malograt, tarat, anormal, fragmentari, carén defectuoso, deficiente, imperfecto, incompleto, malogrado, perfectible, tarado, anormal, fragmentario, carente
defectuosa defectuosa
Defén defiende
Deféndre, deféndres – defeng, deféns, defén, defeném, defenéu, defénen – defendría – defenguera – defendré - ampará, protegí, resguardá, presservá, disculpá, exculpá, excusá, justificá, apoyá, auxiliá, sostíndre defender, amparar, proteger, resguardar, preservar, disculpar, exculpar, excusar, justificar, apoyar, auxiliar, sostener
deféndrel defenderlo
deféndrels defenderlos
deféndret defenderte
defenén (g) defendiendo
defenéu defendéis
defengue defienda
defengut (me han), defensat defendido (me han)
defeníe defendía
defensa, defenses defensa, defensas
defensat defendido
defensó, defensós defensor, defensores
defiacte, defecte defecto
defiactes, defectes defectos
definida, definides definida, definidas
definissió definición, explicación, exposición, descripción, aclaración, tesis, dictamen, decisión, determinación, interpretación
definissións definiciones
definit, definits definido, definidos
definitiva, definitives definitiva, definitivas
defissién, defissienta, defectuós, imperfecte, escás, insufissién, que falte deficiente, defectuoso, imperfecto, escaso, insuficiente, falto
defora, afora, per fora, per defora afuera, por fuera
deformá, desfigurá, desproporsioná, forsá, belcá, alterá, distorsioná, tergiversá, falsejá, manipulá, trampejá, mentí deformar, desfigurar, desproporcionar, forzar, alabear, combar, alterar, distorsionar
tergiversar, falsear, manipular, trampear, mentir
Deformán, deformáns deformante, deformantes
Deforme, deformes, deformat, deformats Deforme, deformes, deformado, deformados
defraudá, de fraude, estafá, timá, engañá, robá, furtá, sablejá, contrabandejá, dessepsioná, desilusioná, frustrá, malográ defraudar, estafar, timar, engañar, robar, hurtar, sablear, contrabandear, decepcionar, desilusionar, frustrar, malograr
defraudada, defraudades defraudada, defraudadas
defraudat, defraudats defraudado, defraudados
degenerassió degeneración
degenerats degenerados
deglussió, ingesta, engullimén, mos, bossí, trago deglución, ingestión, engullimiento, bocado, trago
Degollá – degollada - decapitá, guillotiná, destruí, arruiná, arrassá, eliminá, malográ Degollar – degollada - decapitar, guillotinar, yugular
destruir, arruinar, arrasar, eliminar, malograr
degollat (de gola) degollado
degradada, degradades degradada, degradadas
degradat, degradats degradado, degradados
degüen, deuen deben
degut, debut debido
deidat, Déu deidad, Dios
deificat, fet Déu, deificá - divinisá, sacralisá, santificá, alabá, exaltá, adorá deificado, divinizar, sacralizar, santificar,
alabar, ensalzar, exaltar, adorar, ponderar
Del – de l´aigua, de la cuina – dels cusíns – de los cusíns – de les cusines del, de la, de los, de las
delantal, devantal, delantals, devantals (vore dabán) delantal
deleitá, deleitás – yo me deleito, deleites, deleite, deleitém o deleitám, deleitéu o deleitáu, deléiten – deleitaría – deleitaré – si yo me deleitára deleitarse, agradar, cautivar, atraer, embelesar, encantar, fascinar, seducir, gustar, recrearse, complacerse
deleitabe deleitaba
deleitós, agradable, ameno, grato, delissiós, idílic deleitoso, agradable, ameno, grato, delicioso, idílico
deleitosa deleitosa
deletrechá, deletrejá (de lletra) deletrear
deletreche, deletrege deletrea
delfín, delfíns delfín, delfines
deliberá, meditá, pensá, reflexioná, analisá, considerá, examiná, tratá, debatí, debátre, discutí, disputá, resóldre, dessidí, determiná, acordá, fallá deliberar, meditar, pensar, reflexionar, analizar, considerar, examinar, tratar, debatir, discutir, disputar,
resolver, decidir, determinar, acordar, fallar
deliberabe deliberaba
deliberadamen deliberadamente
deliberaríen deliberarían
deliberassió deliberación, reflexión, meditación, examen, análisis, consideración, razonamiento, debate, discusión, polémica, decisión, determinación, resolución, consulta, elección, fallo
deliberat, deliberats, deliberada, deliberades deliberado, deliberados, deliberada, deliberadas
delicada, delicades delicada, delicadas
delicadamen delicadamente
delicadíssimes delicadísimas
delicat, delicats delicado, delicados
delineán, delineáns delineante, delineantes
delirá, desvariá, alusiná, desbarrá, disparatá, desatiná, ensomiá, fantasejá, ilusioná delirar, desvariar, desbarrar, alucinar, disparatar, desatinar, soñar, fantasear, ilusionar
delirabe deliraba
delíssia, deleite, agrado, gozo, plaé, satisfacsió, gust, regalo – delíssies delicia, deleite, agrado, goce, gozo, placer, satisfacción, gusto, regalo – delicias
delissiós delicioso
delissiosa deliciosa
Delissiosamén Deliciosamente
delissioses deliciosas
dell, de ell, d´ell – dells, de ells, d'ells de él – de ellos
della, de ella, d´ella – delles, de elles, d´elles de ella – de ellas
dels (de + los) de los
delta, deltes com lo del Ebro delta, deltas como el del Ebro
Demá mañana
demaná pedir
demána ! Pide !
demanabe, demanáe pedía
demanaben, demanáen pedían
demanades (no pedides) pedidas
demanáe, demanabe pedía
demanáes pedías
demanálay pedírselo
demanáli pedirle
demanáls pedirles
demanám pedirme
demanámos pedirnos
Demanán (g) pidiendo
demanánles pidiéndolas
demanánli pidiéndole
demanará pedirá
demanarán pedirán
demanaré pediré
demanáre pidiera, pidiese
demanaren, demanáren pidieran, pidiesen
demanaríe pediría
demanaríes pedirías
demanátos pediros
demanats (no pedits) pedidos
demanáu, demanéu pedís, pedid
demanda, demandes demanda, demandas
demane pide
Demanéume pedidme
demano pido
dematí, de matí por la mañana
demén, deméns, que té deménsia, com Enrique Segurana Celma, que té deménsia Senill :) - loco, lloco, enajenat, alienat, chiflat, volat, aventat, chalat, pirat, que sen ha anat demente, dementes, loco, enajenado, alienado, chiflado, vesánico, chalado, pirado, ido
demensiada, demensiades demenciada, demenciadas
demensiat, demensiats demenciado, demenciados
Demés – men has donat de mes (tornat cambi) Demás – me has dado de más (devuelto cambio)
demoni, dimoni, demonis, dimonis demonio, demonios
demoniet, dimoniet, diablet, diablets diablico, diablito
demora, retrás, tardansa, aplassamén, atrassos, dilassió, prórroga, retardo demora, retraso, tardanza, aplazamiento, atraso, dilación, prórroga, retardación, retardo
demostrá (vore amostrá) - declará, manifestá, revelá, siñalá, indicá, expóndre, exhibí, probá, raoná, argumentá, evidensiá, justificá,
enseñá, mostrá
demostrar, declarar, manifestar, revelar, señalar, indicar, exponer, exhibir, probar, razonar, argumentar, evidenciar, justificar, enseñar, mostrar
Demostrada Demostrada
demostráe, demostrabe demostraba
demostráli demostrarle
demóstrali demuéstrale
demostrám demostrarme
demostránli demostrándole
demostraríen demostrarían
demostrassió, demostrassións demostración, demostraciones – manifestación, declaración, muestra, prueba, evidencia, testimonio, argumento, comprobación, explicación, definición, ilustración, ostentación, presentación, exhibición, exposición
demostrat, demostrats demostrado, demostrados
demostratius demostrativos
demostrátos demostraros
demostre demuestra
den, dens diente, dientes
denau, dénau, denou, 19, deneu, déneu 19
Denegá – t´hay dit que no Denegar – te he dicho que no
dengue, melindre, remilgo, afectassión, mojigatería, carantoña – denguera, dengueres dengue, melindre, remilgo, afectación, mojigatería, carantoña
denit, de nit, per la nit por la noche
Denominabe, denomináe denominaba
denominada, denominades denominada, denominadas
denominassió (de orígen) denominación de origen
denominat, denominats, anomenat, anomenats (de nom) denominado, denominados
denostá, agraviá, oféndre, calumniá, denigrá, injuriá, insultá, ultrajá, vilipendiá, humillá denostar, agraviar, ofender, calumniar, denigrar, injuriar, insultar, ultrajar, vilipendiar
denou, denóu 19
densidat, densidats densidad, densidades
dentá, afilá – tráure les dens un chiquet o chiqueta dentar, afilar – sacar los dientes un niño o niña
dentadura, dentadures, barres dentadura, dentaduras
dentera, grima, amargó, enveja, ánsia dentera, grima, amargor, prurito, rabanillo, envidia, ansia
denteta dientecito
dentetes dientecitos
Denunsiá – denúnsio, denúnsies, denúnsie, denunsiém o denunsiám, denunsiéu o denunsiáu, denúnsien – denunsiára – denunsiaré – denunsiaría denunciar
denúnsia, denúnsies denuncia, denuncias
denunsiada, denunsiades denunciada, denunciadas
Denunsián – (p) Denunciante – denunciando
denunsiáns denunciantes
denunsiaré denunciaré
denunsiat denunciado
denunsiém denunciamos
departamén, departaméns, compartimén, compartiméns departamento, departamentos, compartimento, compartimentos
depén depende
depéndre de – yo depeng de, depenc de – depéns, depén, depender de
depéndre, vore adepéndre Depender – aprender
dependríen dependerían
depenen dependen
deport, deports deporte, deportes
deportiu deportivo
deportius deportivos
depósit, depósits depósito, depósitos
depositá, ficá, colocá, guardá, confiá, entregá, consigná, sedimentá, assentá, posá, reposá depositar, poner, colocar, guardar, confiar, entregar, consignar, sedimentar, asentar, posar, reposar
depositada, depositades depositada, depositadas
deposítam deposítame
depositánse depositándose
Depositat, depositats Depositado, depositados
depossisió, destitussió, degradasió, suspensió, separasió, relevo, exposissió, declarassió, testimoni, atestat, evacuassió, defecassió, excremén deposición, destitución, degradación, cesantía, suspensión, separación, relevo, exposición, declaración, testimonio, atestado, evacuación, defecación, excremento
depossisións deposiciones
depravades depravadas
depravassió depravación
depravat, vissiós, pervertit, degenerat, libertino, llissensiós, corromput, degradat depravado, vicioso, pervertido, degenerado, libertino, licencioso, envilecido, corrompido, degradado
deprén, adeprén aprende
deprendrás, adependrás aprenderás
deprenén (g) aprendiendo
deprenen, deprénen aprenden
Deprenéu aprendéis
depreníe aprendía
depreníen aprendían
deprés, adeprés aprendido
depresa, adepresa aprendida
depresió, depressió, declive, concavidat, profundidat, desnivell, barrang, abismo, sima, pressipissi, quebrada, single, abatimén, desalén, desánimo, melancolía, postrassió, postergassió, tristesa depresión, declive, concavidad, profundidad, desnivel, barranco, abismo, precipicio, quebrada, sima, abatimiento, decaimiento, desaliento, desánimo, melancolía, postración, postergación, tristeza
Depressa, de pressa, ting pressa de prisa, tengo prisa
deprimida, deprimides deprimida, deprimidas
deprimit, deprimits deprimido, deprimidos
derivá derivar
deriva, derives, desvío, desorientassió, alluñamén deriva, desvío, desorientación, alejamiento
derivada, derivades derivada, derivadas
derivat, derivats derivado, derivados
derramá, abocá, esparsí, disseminá, escampá, desembocá, desaiguá, afluí, publicá, divulgá, exténdre derramar, verter, esparcir, diseminar, desembocar, desaguar, afluir, publicar, divulgar, extender
derramabe derramaba
derramán (g) derramando
derramat, derramats derramado, derramados
derretí, licuá, liquidá, fundí, desleí, disoldre - enamorás, encariñás, enchochás, emossionás, ficás tendre, ablanís derretir, licuar, liquidar, fundir, desleír, disolver, licuefacer, enamorarse, encariñarse, emocionarse, enardecerse, enternecerse, ablandarse
derretíe derretía
derretíen derretían
derretiríe derretiría
derretix derrite
derribo de derribá, assolá derribo
derribo, derribos, demolissió, destrucsió, afonamén, ruina, vore enrunás, solsit, solsida derribo, derribos, demolición, derribamiento, destrucción, hundimiento, ruina
derrotabe derrotaba
desabrit, que no té gust, dessaborit, insípit, insulso, áspre, jasco, furo, dessagradable, descortés, violén, antipátic, intratable desabrido, insípido, insulso, desaborido, áspero, arisco, desagradable, descortés, rudo, violento, displicente, huraño, antipático, intratable
desaconsejable, desaconsllable desaconsejable
desaconsellán (g) desaconsejando
desaconsellánlay desaconsejándoselo
desafiá, dessafiá, retá, provocá, enfrentás, oposás, opóndres, competí, tíndre una contienda, disputá, rivalisá, reñí desafiar, retar, provocar, enfrentarse, oponerse
competir, contender, disputar, rivalizar
desafiada, desafiades desafiada, desafiadas
desafián (g) desafiante, desafiando
desafiánlo desafiándolo
desafiát, desafiat, desafiats desafiado, desafiados
desafinat, desafinats, que no está afinat, dissonán, chirrián, destemplat desafinado, desafinados, disonante, chirriante, destemplado
desafortunades desafortunadas
desafortunat, desafortunats desafortunado, desafortunados
desagradá, disgustá, fastidiá, oféndre, molestá, irritá, repugná, asquejá, enfadá, incomodá desagradar, disgustar, fastidiar, ofender, molestar, irritar, repugnar, asquear, enfadar, enojar, incomodar
desagradaben desagradaban
desagradat desagradado
desagradátos desagradaros
desagraída, desagraídes desagradecida, desagradecidas
desagraít, desagraíts desagradecido, desagradecidos
desagraviat, desagraviats desagraviado, desagraviados
desahogá, desfogá, (des aufegá) aliviá, consolá, tranquilisá, franquejás, confiás, obrís, expansionás, explayás, sinserás - divertís, obrí, desbloquejá, ampliá, enxamplí, despejá, descongestioná desahogar, desfogar, aliviar, consolar, tranquilizar, franquearse, confiarse, abrirse, expansionarse, explayarse, sincerarse, divertirse, abrir, desbloquear, ampliar, ensanchar, despejar, descongestionar
desahogabe, desfogabe desahogaba
desahogada, desfogada, desahogat, desfogat desahogada, desfogada, desahogado, desfogado
desahogadamen, desfogadamen desahogadamente
desahogám, desfogám desahogarme
desahogánse, desfogánse desahogándose
desahoguéu, desfoguéu (des aufeguéu) desahoguéis
desaigüe, desaigües desagüe, desagües
desalmat, desalmats desalmado, desalmados
desamparada, desamparades desamparada, desamparadas
desamparat, desamparats desamparado, desamparados
desanimá, desalentá, descorassoná, desmoralisá, acobardí, amilaná, anonadá, apocás, desunflás, desinteressás, dissuadí, convénse de no fé desanimar, desalentar, descorazonar, desmoralizar, acobardar, amilanar, anonadar, desfallecer, deshincharse, desinteresarse, disuadir, convencer
desanimat, desanimats desanimado, desanimados
desaniméu desaniméis
desapareguda, desaparegudes desaparecida, desaparecidas
desapareguéu desaparezcáis
desaparegut, desapareguts desaparecido, desaparecidos
desaparéis, desapareix desaparece
desaparéisse, desaparéixe desaparecer
desaparéissen, desaparéixen desaparecen
desapareissén, desapareixén (g) desapareciendo
desapareisseríen, desapareixeríen desaparecerían
desapareix desaparece
desaparéixe, desapareixe (vore aparéixe, apareixe) – desaparéixco, desaparéixes, desaparéix, desapareixém, desapareixéu, desaparéixen – desapareixería – desapareixquéra – desapareixeré desaparecer
desapareixíe desaparecía
desaparissió desaparición
desaprensiu, desaprensius, desaprensiva, desaprensives - aprofitat, sínic, pocavergoña, ventajista, granuja, inmoral, sensevergoña, caradura desaprensivo, desaprensivos, desaprensiva, desaprensivas - aprovechado, cínico, desvergonzado, ventajista, granuja, inmoral, procaz, sinvergüenza, caradura
desapressiat, sense apréssio desapreciado, sin aprecio
desaprobá desaprobar
desaprobo desaprobo
desarrollá, dessarrollá – exténdre, desenrollá, desembolicá, desplegá, aumentá, incrementá, amplificá, fomentá,
creixe, progresá, evolussioná, prosperá, perfecsioná, florí, germiná, madurá, explicá, exposá, expóndre, explayá
desarrollar, extender, desenvolver, desenrollar, desliar, desplegar, acrecentar, aumentar, incrementar, amplificar, fomentar,
crecer, progresar, evolucionar, prosperar, perfeccionar, florecer, germinar, madurar, explicar, exponer, explayar
desassossiego, neguit, ñirviossidat, intranquilidat, nerviosisme, inquietut, ánsia, afán, desvel, anhel, incomodidat, malestá, disgust desasosiego, intranquilidad, nerviosismo, inquietud, ansia, desvelo, desazón, afán, anhelo, incomodidad, malestar, disgusto
Desastrat, dessastrat, dessastrats, dessastrada, dessastrades - desaliñat, desastrós, acsiomo, brut, araña, sarrapastrós, catastrófic, calamidat desastradas, desaliñado, desastroso, andrajoso, harapiento, sucio, zarrapastroso, catastrófico, calamitoso
desastrós, desastrosos desastroso, desastrosos
desastrosa, desastroses desastrosa, desastrosas
Desat 17 dessat 17
desatinán (g) desatinando
desaufego, desfogo desahogo
desautoridat desautoridad
desbocadamen desbocadamente
desbocat, desbocada, desbocats, desbocades desbocado, encabritado, enloquecido, trastornado, desvergonzado, descarado, deslenguado, lenguaraz
desbordá, esbordá, esbordo, esbordes, esborde, esbordém o esbordám, esbordéu o esbordáu, esbórden – esbordán – esbordára, esbordáres, esbordáre, esbordárem, esbordáreu, esbordáren ver esbordá
desbordabe desbordaba
desbordán (g) desbordando
desbravá, fé que no sigue bravo, amansí, amansá, domá, amaestrá, domesticá, aplacás, desfogás desbravar, amansar, domar, amaestrar, domesticar, aplacarse, desahogarse, hacer que no sea bravo
desburrá (a Pedro Saputo), fé que no sígue mes burro, enseñá desasnar, hacer que no sea más asno
descabellada, descabellades descabellada, descabelladas
descabellat, descabellats descabellado, descabellados
descalabro, descalabros – descalabramén, ferida, adversidat, contratems, perjuissi, infortunio, pérdua, revés, desastre descalabro, descalabros, descalabramiento, herida,adversidad, contratiempo, perjuicio, infortunio, pérdida, revés, desastre
descalificá descalificar
descalificál descalificarlo
descals, descalsos descalzo, descalzos
Descalsá, descalsás descalzarse
descalsa, descalses descalza, descalzas
descalses descalzas
descalsos descalzos
descáns, descansos descanso, descansos
descansá, lo contrari de cansá, cansás descansar, lo contrario de cansar, cansarse
descansabe, descansáe descansaba
descansada descansada
descansáen, descansaben descansaban
descansán (g) descansando
descansat descansado
Descanséu ! Descansad !
descansillo, descansillos descansillo, descansillos
descanso, descáns descanso
descanson en pau (pas) descansen en paz
descansos descansos
descantellá, trencá una cosa pel cantell, canto. descantillar, romper una cosa por el canto.
descantello, escantello descantillo
descapsá, escapsá, traure lo cap, tallá lo cap – descapsá un ábre: talláli les branques de mes amún, per a que ne torno a traure de mes joves. descabezar, decapitar
descarat, descarats descarado, descarados
descárrec, descárrecs descargo, descargos
descárrega descarga
Descarregá - dispará, ametrallá, fussilá, tirá, desembarcá, fondejá, baixá, depositá, almassená,
liberá, aliviá, eximí, mitigá, relevá, golpejá, atissá, propiná, pegá, desembocá, afluí
descargar, disparar, ametrallar, fusilar, tirar, descerrajar, desembarcar, fondear, alijar, bajar, depositar, almacenar,
liberar, aliviar, eximir, mitigar, relevar, golpear, atizar, propinar, pegar, desembocar, afluir
descarregades descargadas
descarregue descarga
descartá, descartás descartar, descartarse
descartable, descartables descartable, descartables
descarto descarto
desclavá (lo contrari de enclavá, clavá) desclavar
desclavál desclavarlo
descodificá descodificar
descodificassió, descodificassións descodificación, descodificaciones
Descodifico Descodifico
descojuntá, descoyuntá – dislocá, desencajá, desencaixá, desquissiá, desarticulá, luxá, tórse,
agotá, cansá, fatigá, extenuá
descoyuntar
descojunte descoyunta
descombregá, excombregá, condená Descomulgar, excomulgar, condenar
descombregada, excomulgada excomulgada
descombregats, excomulgados excomulgado
descompóndre descomponer
descomponén (g) descomponiendo
desconeguda, desconegudes desconocida, desconocidas
desconegut, desconeguts desconocido, desconocidos
desconeixen desconocen
desconfiá desconfiar
desconfiaben desconfiaban
desconfiades desconfiadas
desconfiansa desconfianza
desconfiat desconfiado
desconfiats desconfiados
Desconsert – quin desconsert cuan se va canselá lo consert de Miguel Ríos a Beseit - confusió, guirigay, desorden, turbassió, ofuscassió, desorientassió, desbarajuste, trastorn desconcierto, confusión, desorden, turbación, ofuscación, desorientación, desbarajuste, trastorno
desconsertat, desconsertats desconcertado, desconcertados
desconsiderada, desconsiderades desconsiderada, desconsideradas
desconsideradamen desconsideradamente
desconsiderat, desconsiderats desconsiderado, desconsiderados
Desconsol – quin desconsol a casa lo consolet de Beseit - masdebunyol.com , aflicsió, angustia, pesá, pena, tristesa, ploreres, abatimén, amargura, desaliento, desánim desconsuelo, aflicción, angustia, pesar, pena, tristeza, abatimiento, amargura, desaliento, desánimo, desfallecimiento
desconsolá desconsolar
desconsoladamen desconsoladamente
desconsolades desconsoladas
desconsoladíssima desconsoladísima
desconsolánse desconsolándose
desconsolat, desconsolats desconsolado, desconsolados
desconsoléu desconsoléis
descontá descontar
descontén, poc o gens contén - disgustat, afligit, fastidiat, malhumorat, molesto, contrariat,
desagrado, disgust, enfado, pesá, preocupassió, contrariedat, dessepsió - desconténs
descontento, poco o nada contento, disgustado, desavenido, afligido, fastidiado, malhumorado, molesto, contrariado, desagrado, disgusto, enfado, enojo, pesadumbre, preocupación, contrariedad, decepción
descontenta, descontentes descontenta, descontentas
descontrolat, descontrolats descontrolado, descontrolados
descorcháe o descorchabe (traíe lo suro de la botella) – descorchá descorchar, sacar el corcho (suro)
descorcholí, despullat , en pilotes, en piloteta (Litera) desnudo, desnuda, en pelotas, en pelota
descortés descortés
descortesos descorteses
descripsió descripción
descriure describir
descrusen descruzan
descubert, descubiart descubierto
descuberta descubierta
descubrí, descubrís descubrir, descubrirse
Descubrí, descubrís, revelá, manifestá, mostrá, exhibí, exteriorisá, inventá, investigá, creá, trobá,
destapá, despullá, desvestí, sorpréndre, pessigá, enchampá, agarrá, pillá, peixcá, desenmascará, explorá, conquistá, colonisá
descubrirse, revelar, manifestar, mostrar, exhibir, exteriorizar, revelar, inventar, investigar, crear, hallar
destapar, desnudar, desvestir, sorprender, atrapar, coger, pillar, pescar, desenmascarar, explorar, conquistar, colonizar
descubríe descubría
descubríen descubrían
descubriguera (yo) descubriera (yo)
descubriguere descubriera, descubriese
descubríla descubrirla
descubrils descubrirlos
descubrimén descubrimiento
descubrín (g) descubriendo
descubrínla descubriéndola
descubrínlo descubriéndolo
descubrínu descubriendo algo
descubrirán descubrirán
descubríu descubrís, descubrirlo
descubrix descubre
descubrixco descubro
descubríxme descúbreme
descubrixques descubras
descuidá, abandoná, desaténdre, marginá, postergá, aplassá, omití,
distráures, adormís, olvidás, despreocupás, desaliñás (de roba)
descuidar, abandonar, desatender, marginar, postergar, omitir, orillar, distraerse, dormirse, olvidarse, despreocuparse, desaliñarse
descuidabes descuidabas
descuidades descuidadas
descuidáe, descuidabe descuidaba
descuidat, descuidats descuidado, descuidados
descuide descuida
Descusí – descusíxco, descusíxes, descusíx, descusím, descusíu, descusíxen – descusiría – descusiré – descusiguera - soltá, desapegá, deslligá, desuní descoser, deshilvanar, soltar, despegar, desatar, desunir
descusíe descosía
desde desde
desdén, vore desdeñós desdén
desdeñós, que té desdén, pujadet, arrogán, altiu, despectiu, despressiadó, fret desdeñoso, altanero, arrogante, altivo, despectivo, despreciativo, displicente, esquivo, frío
desdeñosa desdeñosa
desdeñosamen desdeñosamente
desdí, desdís - desmeréixe, desmillorá, deslluí, decaure, decliná, desvalorisás,
retractás, negá, rectificá, abjurá, arrepentís, enmendá
desdecir, desdecirse, desmerecer, desmejorar, deslucir, decaer, declinar, desvalorizarse,
retractarse, negar, rectificar, abjurar, arrepentirse, enmendar
desdichat, desdichats, desgrassiat, desafortunat, fracassat, desventurat, infelís, misserable, lamentable, fatal, trágic desdichado, desdichados, desgraciado, desafortunado, fracasado, desventurado, infeliz, mísero, aciago, lamentable, fatal, infausto, trágico
desdichuná (des + dichú), (desdijuná), amorsá desayunar
desdichunaré, amorsaré desayunaré
desdichune, amorse desayuna
desdichuni, amorsá desayuno
desdíu desdice
desdoblegá, adressá desdoblar, enderezar
desdoblegánlo desdoblándolo
desembarcá desembarcar
desembarcán (g) desembarcando
Desembossat, desembossada (de paraules), que se fa sense embós o dissimulo Desembozado, desembozada, que se hace sin embozo o disimulo
desembre, diciembre diciembre
desempastá, desempastás (un quixal), traure un empaste desempastarse
desempastánse desempastándose
desempeñabe desempeñaba
desencadenánlo desencadenándolo
desencantánsen desencantándose
desenfadat, desenfadats desenfadado, desenfadados
desenfado, desenfados desenfado, desenfados
desenganchá desenganchar
desenganchánlo desenganchándole
desengañ, desengañs desengaño, desengaños
desengañám desengañarme
desengañarém desengañaremos
desengañaréu desengañaréis
desengañás desengañarse
desenllás, desenllássos desenlace, desenlaces
desenrunada, treta fora de la enruna sacada fuera de la enruna : escombros
desenvainá desenvainar
desenvainabe, desenvaináe desenvainaba
desenvolt desenvuelto
desenvoltes desenvueltas
desenvoltura, desenvoltures desenvoltura, desenvolturas
desert, deserts desierto, desiertos
desértic, desértics desértico, desérticos
desesperá desesperar
desesperabe desesperaba
desesperades desesperadas
desesperál desesperarlo
desesperála desesperarla
desesperán (g) desesperando
desesperansa desesperanza
desesperassió desesperación
desesperat, desesperats desesperado, desesperados
desespere, lo que espere desespera, el que espera
desespero desespero
desfá deshace
desfach deshago
desfáigue deshaga
desfán deshacen
desfará deshará
Desfé – desfés la neu Deshacerse – deshelarse la nieve
desfée deshacía
desféen deshacían
desfém deshacemos
desfén (g) deshaciendo
desfés deshacerse
desfet, desfets deshecho, deshechos
desfeta, desfetes deshecha, deshechas
desfigurat, desfigurats desfigurado, desfigurados
desfilagarchá deshilachar, deshilar, deshacer, desflecar
desfilagarchat, desfilagarchada deshilachado, deshilachada
desfile, desfiles desfile, desfiles
desfissi, neguit, agitassió agitación, nerviosismo
desfogám desahogarme, desfogarme
desfogat desahogado, desfogado
desfullades, desfullat – Cuan a Adán li va caure la fulla se va quedá desfullat y despullat, descorcholí, y Eva desfullada y despullada deshojadas, deshojado
desgana, desganes desgana, desganas
desganat, desganats desganado, desganados
desgarbat, desgarbats, desgarbada, desgarbades - desproporsionat, sanbalandrán, samalandrán, samalamdrán, desgarbat, llarguirut, patós, torpe, sense garbo desgarbado, sin garbo, desgalichado, desproporcionado, larguirucho, patoso, torpe
desgel, deschel deshielo
desgraná desgranar
desgranán (g) desgranando
desgrássia, desgrássies – Quina desgrássia ténen a La Codoñera de tíndre a José Miguel Gracia Zapater, Tomás Bosque y Arturico Quintana rondán per allí desgracia, desgracias
desgrassiada, desgrassiades desgraciada, desgraciadas
Desgrassiadamen desgraciadamente
desgrassiadiet desgraciadillo
desgrassiadieta desgraciadilla
desgrassiat, desgrassiats desgraciado, desgraciados
desgrássie (lo) desgracia (lo)
deshaussiat, deshaussiats, deshaussiada, deshaussiades - incurable, que se mor, desalojat desahuciado, deshauciados, desahuciada, desahuciadas - incurable, moribundo, desalojado
deshonestamen deshonestamente
deshonestidat deshonestidad
deshonestíssimamen deshonestísimamente
deshonrá, desprestigiá, difamá, desacreditá, afrentá, agraviá, ultrajá, injuriá, calumniá, denigrá, desvirgá, desflorá, violá deshonrar, desprestigiar, difamar, desacreditar, afrentar, agraviar, ultrajar, injuriar, calumniar, denigrar, envilecer, escarnecer, desvirgar, desflorar, violar
deshonrabe deshonraba
deshonrat, deshonrats, deshonrada, deshonrades deshonrado, deshonrados, deshonrada, deshonradas
desilusió, desilusións desilusión, desilusiones
desilusionat, desilusionats desilusionado, desilusionados
desinfectá desinfectar
desinfectán desinfectante, desinfectando
desinteressat, desinteressats, desinteressada, desinteressades desinteresado, desinteresados, desinteresada, desinteresadas
desintrincá, lo contrari de complicá, enmarañá, embarullá, embolicá, embrollá, tergiversá desintrincar, contrario a complicar, enmarañar, embarullar, embrollar, tergiversar
desjuñí, traure del jou les mules y los bous. / juñí es ficáls o ficáles al jou desyuntar, quitar la yunta
desleals desleales
desleí , dissoldre , desfé desleír, disolver, deshacer
deslise (se), desllise se desliza
Deslligá - soltá, desanugá (desfé lo nugo), desamarrá (barco) desatar, desligar, desanudar - soltar, desanudar, desasir, desamarrar
deslligáu desatáis
deslliguen desatan
desllisán (g) rellissán deslizando
Desllísen (se) deslizan (se)
Deslliso (me) deslizo (me)
desllissá, derivat de llis, desllissá una carta per daball de la porta – Rellissá resbalar, derivado de liso, deslizar, deslizarse
deslluída deslucida
deslluít deslucido
desmandat, desobedién, que no creu, insolén, rebelde desmandado, desobediente, insolente, díscolo, indócil, rebelde
desmanegat, desmanegada (una cosa, persona, sense mánec) sin mango, roto
Desmayada, desmayades desmayada, desmayadas
desmayás desmayarse
desmayat, desmayats desmayado, desmayados
desmaye (se) se desmaya
desmedida, desmedit - desmessurat, desproporsionat, exagerat, exessíu, enorme, colossal desmedida, desmesurado, desproporcionado, exagerado, excesivo, enorme, colosal
desmedidamen desmedidamente
desmesuradamen desmesuradamente
desmontá desmontar
Desmonto desmonto
desmoralissassió desmoralización
desnaturalisá, alterá, deformá, transformá, cambiá, desfigurá, falsejá, desterrá, extrañá, deportá desnaturalizar, alterar, deformar, transformar, cambiar, desfigurar, falsear, desterrar, extrañar, deportar
desnaturalisada, desnaturalisades desnaturalizada, desnaturalizadas
desnaturalisat, desnaturalisats desnaturalizado, desnaturalizados
desobeí desobedecer
desobeít desobedecido
desocupat, desocupats desocupado, desocupados
desollámos desollarnos
desconfiansa desconfianza
desordenadamen desordenadamente
desordenat, desordenats desordenado, desordenados
despach, despachs, - cuan me despachos despacho, despachos – cuando me despidas
despachá (del treball) despedir del trabajo
despachál, despachála despedirlo, despedirla
despachám despedirme
despachán (g) despidiendo
despachats despedidos
despachém despedimos
despacho despido
despachos despidos
despedassá, descuartissá, desmembrá, destrossá, mutilá, maltratá, perjudicá despedazar, descuartizar, desmembrar, destrozar, mutilar, maltratar, perjudicar
Despedí, despedís - partí, separás, aussentás, marchá, anássen, expulsá, destituí, llissensiá, fótre fora, eliminá, soltá, llargá, aviá, aventá, dispará, despéndres, selebrá, conmemorá, homenachejá, honrá, festejá despedir, partir, separarse, ausentarse, marcharse, irse,
expulsar, destituir, licenciar, echar, eliminar, soltar, largar, arrojar, disparar, desprender, - celebrar, conmemorar, homenajear, honrar, festejar
despedida, despedides despedida, despedidas
despedíe despedía
despedíl, despedíla despedirlo, despedirla
despedím despedirme
despedín (g) despidiendo
despedínse despidiéndose
despedíssen, despedíxen despiden
despedit despedido
despegá despegar
despegue, despegues despegue, despegues – tú despegas
despejá, despejás despejar, despejarse
despejada, despejades despejada, despejadas
despejám despejarme
despejat, despejats despejado, despejados
despelletá, despellotá, espelletá, traure la pell, descarná, raspá, esgarrapás, desgarrá - criticá, murmurá desollar, despellejar, descarnar, raspar, arañar, desgarrar, criticar, vituperar, murmurar, vilipendiar
despellotada, despellotades desollada, desolladas
despellotat, despellotats desollado, desollados
despelussada, despelussat, despelussades, despelussats mal peinada, mal peinado
despenchá, despenjá descolgar, descender, arriar, bajar, apear, soltar, tirar,
aparecer, sorprender, caer, presentarse
despencháu, despenjáu descolgáis
despendolá, despendolás, desmadrás Despendolar - Desmandar o sembrar el desorden con una actitud poco seria y desinhibida, o de manera alocada y sin control se despendolaba cada vez que sus padres marchaban de casa. Desmadrar
despendolada, despendolades despendolada, despendoladas
despendolat, despendolats Despendolado
despéndres desprenderse
Despenjás – A Fredes, están mon pare, van aná a minjá a un restaurán aon teníen cuixots penjats, sen va despenjá un y li va fótre a un home al muscle, lo va dixá estamordit. L´haguere pugut matá. descolgarse, caerse algo (colgado)
despenjo descuelgo
despensa, rebost despensa
despentinats despeinados
despeñat, despeñats despeñado, despeñado
desperdigat, desperdigats desperdigado, desperdigados
desperdissiáe desperdiciaba
desperdíssios (no) desperdicies (no)
desperesás, de perea desperezarse
desperfecte, deterioro, avería, defecte, tacha, detrimén, perjuissi desperfecto, deterioro, daño, avería, defecto, tacha, detrimento, perjuicio
desperfectes desperfectos
despert, desperts despierto, despiertos
despertá, despertás despertar, despertarse
desperta, despertes despierta, despiertas
despertabe despertaba
despertada despertada
despertadó, despertadós despertador, despertadores
despertáen, despertaben despertaban
despertám despertarme
despertán (g) despertando
despertánla despertándola
despertánlo despertándole
despertánse despertándose
despertarán despertarán
despertaríe despertaría
despertat despertado
desperte (se) Se despierta
desperten despiertan
desperto (me) me despierto
despiart, despiarta despierto, despierta
despiarte (se) despierta (se)
despiarten (se) se despiertan
despiarto (me) me despierto
despiece, despieces despiece, despieces
despilotán despelotándose
despilotás, ficás en pilota, despullás desnudarse, ponerse en pelota
despistat despistado
despistats despistados
desplassaben, desplassáen desplazaban
desplassamén desplazamiento
desplassen desplazan
desplay, de esplai, de esplay despacio
desplayet despacito
desplegánla desplegándola
desplegánlo desplegándolo
despoblades despobladas
desprén desprende
desprengut, desprenguts desprendido, desprendidos
despreníen desprendían
despreocupats despreocupados
despressiá despreciar
despressiabe despreciaba
despressiable despreciable
despressiables despreciables
despressiál despreciarlo
despressiál despreciarlo
despressiála despreciarla
despressiaríe despreciaría
despressiat, despressiats despreciado, despreciados
despressiátos despreciaros
despréssie, despressie desprecia
despressio, despressios desprecio, desprecios
después después
despullá desnudar
despullada desnuda
despullades desnudas
despullán desnudando
despullánla desnudándola
despullánse desnudándose
despullare desnudara
despullaren desnudaran
despullás desnudarse, ponerse en pelota
despulles (les) los despojos
despulléulo Desnudadle
despulls (los) los despojos
despusahir, después ahí, antesahí anteayer
despusdemá, después demá pasado mañana
desriñonat, desriñonats desriñonado, desriñonados
dessafío, reto, dol, provocassió, rivalidat, riña, combate, bravata, enfrentamén, opossisió, competénsia desafío, reto, duelo, provocación, rivalidad, contienda, pelea, combate, bravata, enfrentamiento, oposición, competencia
dessamparo, abandono, desvalimén, soledat, orfandat, indigénsia, menesterosidat, pobresa desamparo, abandono, desvalimiento, soledad, orfandad, indigencia, menesterosidad, pobreza
dessangrat, dessangrats desangrado, desangrados
dessarrollá, desarrollá desarrollar
dessarrollo, dessarrollos dessarrollo, dessarrollos
dessastre, dessastres – caixó de sastre desastre, desastres – cajón de sastre
dessat, desset, 17 17
dessatiná, desatiná - desbarrá, disparatá, errá, equivocás desatinar, desbarrar, disparatar, errar, equivocarse
dessatino, desassert, disparate, dislate, despropósit, nessedat, barbaridat, equivocassió, error, absurdo, locura desatino, desacierto, disparate, dislate, despropósito, necedad, barbaridad, equivocación, error, yerro, absurdo, locura
desseá, dessichá desear
dessearíe, dessicharíe desearía
dessechá, destriá, excluí, rechassá, descartá, desestimá, despressiá, menospressiá, apartá, aviá, aventá, repudiá, aburrí desechar, excluir, rechazar, descartar, desestimar, despreciar, menospreciar, apartar, arrojar, repudiar
dessembolso, dessembolsos desembolso, desembolsos
dessén, desséns decente, decentes
dessendén, dessendéns descendiente, descendientes
dessenfocada desenfocada
dessenfocat desenfocado
dessengañs desengaños
desséns decentes
dessénsia decencia
dessentes decentes (ellas)
desseos, dessichos deseos
desseosamen, dessichosamen deseosamente
desseossíssim, dessichossíssim deseosísimo
Dessepsió, dessepsións decepción, decepciones
dessesperada, desesperada desesperada
dessiart, dessert, dessiarts, desserts desierto, desiertos
dessiat, dessat, desat, deset 17
dessich, dessichs deseo, deseos
dessichá, desseá desear
dessichaba deseaba
dessichabe (ell) deseaba
dessichaben deseaban
dessichada deseada
dessicháen, dessichaben deseaban
dessichán (g) deseando
dessichánli deseándole
dessicháre deseara, desease
dessicharía desearía
dessichat deseado
dessichat deseado
dessichats deseados
dessicháu, dessichéu deseáis
dessiche desea
Dessichen desean
dessiches deseas
dessichéu deseáis
dessicho (yo) deseo
dessichos deseos
dessichos deseos
dessichós deseoso
dessichoses deseosas
Dessidí – dessidixco, dessidíxes, dessidíx, dessidím, dessidíu, dessidíxen – dessisiguera – dessidiré – dessidiría decidir
dessidia, abandono, negligénsia, abulia, dixadés, descuido, desgana, desinterés, inapeténsia, gossina, perea, manta, vagánsia, dropina desidia, abandono, negligencia, incuria, abulia, dejadez, descuido, desgana, desinterés, inapetencia, holgazanería, pereza, vagancia
dessidida decidida
dessidida, dessidides decidida, decididas
Dessididamén decididamente
dessidíe decidía
dessidiguera (yo) decidiese, decidiera
dessidiguere (ell) decidiese, decidiera
dessidím decidirme, decidimos
dessidínse decidiéndose
dessidiré decidiré
dessidís decidirse
dessidit, dessidits decidido, decididos
dessidix decide
dessidixca decida
Dessidixco decido
Dessidíxte decídete
dessifrá, descifrá descifrar
dessifrat, descifrat descifrado
Dessifro, descifro descifro
dessigualdat, dessigualdats desigualdad, desigualdades
Dessilusió, Dessilusións desilusión, desilusiones
déssim, déssims décimo, décimos
déssima, déssimes décima, décimas
dessimal, dessimals decimal, decimales
dessintegradó desintegrador
dessintegrám desintegrarme
dessintegrassió desintegración
dessintegro, desintegro desintegro
dessisió decisión
dessisions decisiones
dessistit, desistit (ham) desistido (hemos)
dessustansiat, dessustansiada, una persona sense suc ni muc, sense sustánsia desustanciado, desustanciada
desta, de esta, d´esta de esta
destacabe, destacáe destacaba
destacamén, destacaméns destacamento, destacamentos
destacat destacado
destapámela destapármela
destapánla destapándola
destapat destapado
Destaque – de estaques Destaca – de estacas
Deste, de este, d´este de este
destello, destellos, resplandó, llumenária, chisparrada, fogonada, sentelléo,
- indissi, assomo, siñal
destello, destellos, resplandor, brillo, chispazo, fulgor, centelleo, atisbo, indicio, asomo, señal
destilada, destilades destilada, destiladas
destilán (g) destilando
destilat, destilats destilado, destilados
destiná destinar
destinabe destinaba
destinada destinada
Destinada, destinades destinada, destinadas
destinat, destinats destinado, destinados
destino, destí, destinos, destíns destino, destinos
Destorbá, destorbás – molestá – fes malbé algo – cambiá lo orache a mal tems. estorbar, estropearse
destornilladó destornillador
destral, destrals hacha, hachas
destresa, destreses destreza, destrezas
destronat, destronada, despistat, despistada despistado, despistada
destrossa, destrosses destrozo, destrozos
destrossá, fé a trossos, estrossá destrozar
destrossada destrozada
destrossades destrozadas
destrossades destrozadas
destrossám destrozarme
destrossán (g) destrozando
destrossats destrozados
destructora, destructó destructora, destructor
destruí, assolá, solsí, etc destruir
destruída destruida
destruíl destruirlo
destruíla destruirla
destruím destruimos
destruímla destruyámosla
destruirá destruirá
destruíxquen destruyan
desullá la viña per a que trague menos sarmentets quitar los “ojos” a la viña para que saque menos sarmentillos.
Desullás - esforsás mol mirán una cosa que no se veu be (vore ataullá) – enlluernás Desojarse – esforzarse mucho mirando una cosa que no se ve bien – cegarse por la luz
desvalit, desvalits, abandonat, desamparat, inerme, desatés, indefenso, impotén, indigén, pobre, menesterós, míssero desvalido, desvalidos,abandonado, desamparado, inerme, desatendido, indefenso, impotente, indigente, pobre, menesteroso, mísero
Desventura, desventures desventura, desventuras
desventurat, desventurats, desdichat, desgrassiat, infelís, desafortunat, desamparat, indigén, míssero, desvalit desventurado, desventurados, desdichado, desgraciado, infeliz, infortunado, desamparado, indigente, mísero
desventurats desventurados
Desviá – desvío, desvíes, desvíe, desviém o desviám, desviéu o desviáu, desvíen – desviara – desviaría – desviaré desviar
desviabe desviaba
desvián (g) desviando
desviánse desviándose
desviasió, desviassió, desvío, bifurcassió, forcacha, desviassió, derivassió, varián, indiferénsia, despego, desagrado desviación, desvío, bifurcación, desviación, derivación, variante, indiferencia, frialdad, esquivez, despego, desagrado
desvío, desvíos desvío, desvíos
detall, detalle, detalls, detalles detalle, detalles
detalladamen detalladamente
Detectá – detecto, detectes, detecte, detectém o detectám, detectéu o detectáu, detécten – detectaría - detectára – detectaré detectar
detecto detecto
detectó detector
deteneulo, deteníulo detenedlo
detengut, detenguda, detingut detinguda detenido, detenida
detenguts, detinguts detenidos
deteníen detenían
detensió, alto, parada, paralissassió, interrupsió, demora, dilassió, retrás, atrás, atasco, impedimén, estassionamén,
apresamén, arresto, captura, encarselamén, enpresonamén, redada, dilassió, tardansa
detención, alto, parada, paralización, interrupción, demora, dilación, retraso, atraso, atasco, impedimento, estacionamiento, apresamiento, arresto, captura, encarcelamiento, redada, dilación, tardanza, prolijidad
detergén, detergéns detergente, detergentes
deterioro, desperfecte, imperfecsió, desgast, deslustre, avería, rotura, destrossa, inutilisassió deterioro, desperfecto, daño, imperfección, menoscabo, desgaste, deslustre, avería, rotura, destrozo, inutilización
determiná determinar
determiná determinar
determinabe determinaba
determinada, determinades determinada, determinadas
determinadamen, en determinassió determinadamente
determinassió determinación
determinat, determinats determinado, determinados
determinátos deteminaros
detestá, yo detesto : me fa vómit, me fa escrúpol, no me agrade gens, me fa fástic, no me chauche gens, etc detestar
detesto detesto
Detíndre – deting, deténs, deté, deteném, detenéu, deténen – detindría – detinguéra – detindré detener
detíndrel detenerle
detíndrela detenerla
detíndres detenerse
detingudes detenidas
detingue detenga
detrás detrás
Déu Dios
Deu – Déu – Déu deu está al sel Debe – Dios – Dios debe estar en el cielo
Deu , diau 10
deu (ell) – número 10 Debe – 10 diez
deudes, deutes, del latín dēbĭtu : degut, debut deudas
deudó, entrampat, insolvén, defissitari, que té deudes o deutes deudor, entrampado, insolvente, deficitario
deudós deudores
deuen deben
Deure – dec, deus, deu, debém, debéu, déuen (dégüen a Valjunquera) – debut, degut, debuda, deguda – deuría – deguéra, deguéres deber
deuríe debería
deuríem deberíamos
deus debes
Déus Dioses
deus (tú me) debes (tú me)
deute, deuda deuda
deutes, deudes deudas
Devall, davall, deball, daball debajo
devaneo, devaneos - delirio, desatino, desconcierto, dislate, disparate, barbaridad, locura,
amorío, flirteo, galanteo, romance, aventura, distracción, pasatiempo
devaneo, devaneos, delirio, desatino, desconcierto, dislate, disparate, barbaridad, locura, amorío, flirteo, galanteo, romance, aventura, distracción, pasatiempo
devantal (deván, debán, dabán, debán), delantal delantal (delante)
devantals, delantals - del latín vulgar *de-ab-ante (dabán) delantales
devesa, lloc destinat a pastura del bestiá, dehesa, prat dehesa, prado
devorá, jalá, minjá, engullí, zampá, tragá, - aniquilá, cremá, abrasá, corcá, atacá, arruiná, assolá, sorsí, destruí, despedassá devorar, comer, engullir, zampar, tragonear, aniquilar, jamar, tragar, quemar, abrasar, corroer, atacar, arruinar, asolar, destruir, despedazar
devoráe o devorabe devoraba
devoráls devorarlos
devórals devóralos
devoron devoren
devossió, fervor, piedat, religiosidat, venerassió, unsió, apego, afissió, inclinassió, entussiasmo devoción, fervor, piedad, religiosidad, veneración, unción, apego, afición, inclinación, entusiasmo
devossións devociones
Devot, devoto, devotos - beato, fervorós, piadós, pío, adicte, afissionat, apegat, incondissional, inclinat, secuaz, seguidó, partidari devoto, devotos – beato, fervoroso, piadoso, pío, adicto, aficionado, apegado, incondicional, inclinado, secuaz, seguidor, partidario
devota devota
devotamen devotamente
Devotes – de botes Devotas – de botas
devotíssim, devotíssims devotísimo, devotísimos
devotíssima, devotíssimes devotísima, devotísimas
Devuit 18 18
Di - dic, dius, diu, diém, diéu, díuen – diguera – diría – diré decir
día (di) decía
día, díes día, días
día, díes día, días
diable, dimoni - lucifer, maligne, Satanás, Satán, Luzbel, Mefistófeles, Belcebú, Leviatán, anticristo – Es conegut lo dimoni de Queretes diablo, demonio, lucifer, maligno, satanás, satán, luzbel, mefistófeles, belcebú, leviatán, anticristo
diables, demonis, dimonis diablos, demonios
diablets de La Portellada, grup de correfocs, que fan corre lo foc y la pólvora, tapats en capiróns en cogulla. diablitos de La Portellada, grupo de “correfocs”, que hacen correr el fuego y la pólvora, tapados con capirotes con capucha o cogulla.
Diablura, diablures diablura, diabluras
diabólic, diabólics, diabólica, diabóliques, satánic, horrible, maligne, pervers, terrible, horrendo, siniestro diabólico, diabólicos, diabólica, diabólicas, satánico, horrible, maligno, perverso, terrible, horrendo, siniestro
diábolo Diábolo - El diábolo (comúnmente llamado diablo y también conocido como el diablo de dos palos) es un juguete de malabaristas, cirqueros y payasos.
diagnóstic, diagnóstics diagnóstico, diagnósticos
diagnosticá diagnosticar
Diagonal, atravessat, oblicuo, sesgat, crusat, transversal diagonal, atravesado, oblicuo, sesgado, cruzado, transversal
dialecte dialecto
dialectes dialectos
dialectología, estudi de dialectes y llengües dialectología
diálogo, diálec, diáleg, diálogos, diálecs, diálegs diálogo, diálogos
diamán diamante
diamáns diamantes
diapassón, aparato preferit de Francisco Celma Tafalla, ascumita de pro diapasón, monocordio, tono
diari diario
diária diaria
diáries, diaries diarias
diaris diarios
diau, deu 10
diba, día, dieba (yo) decía
dibe, díe, diebe (ell) decía
dibuix, dibuixos dibujo, dibujos
dibuix, dibuixos, apún, apunte, croquis, esquema, boceto, esbós, ilustrassió, pintura, retrato dibujo, dibujos, apunte, bosquejo, croquis, esquema, boceto, esbozo, ilustración, pintura, retrato
dibuixá, pintá, delineá, sombrejá, descriure, esbossá, esquematisá, perfilá, retratá, tatuá, trassá, rayá dibujar, pintar, delinear, sombrear, describir, esbozar, esquematizar, perfilar, retratar, tatuar, trazar, rayar, bosquejar
Dibuixada dibujada
dibuixáe, dibuixabe dibujaba
dibuixán de dibuixos, dibuixáns – dibuixán (g) dibujante, dibujantes – dibujando
dibuixat dibujado
dibuixos Dibujos – dibujes
dibujades, dibuixades dibujadas
dibujat, dibuixat dibujado
dic digo
dichaus, dijous jueves
dichós dichoso
dichosa dichosa
dichuná, fé dijú – desdichuná : amorsá Ayunar – desayunar
Dicsionari, Dicsionaris diccionario, diccionarios
dictabe dictaba
didáctic, didáctics didáctico, didácticos
díe decía
dieba decía
dieba, día (yo) decía
diebe (ell, ella) decía (él, ella)
diebem, diébem decíamos
dieben, diében decían
diém decimos
díem decíamos
dién diciendo
díen decían
diénles diciéndolas
diénles diciéndolas, diciéndoles a ellas
diénli diciéndole
diénlos diciéndolos
diénse diciéndose
díes (di) decías
díes, de día días
dieta, dietes dieta, dietas
diéu decís
diéuli decidle
diéulos decidles
diéume decidme
diéume decidme
diezmo, diezmos, contribussió, impost, tassa, tribut, arbitri, primíssia diezmo, diezmos, contribución, impuesto, tasa, tributo, primicia
difamá, de fama, calumniá, denigrá, desacreditá, injuriá, infamá, ultrajá, desprestigiá, vilipendiá difamar, calumniar, denigrar, desacreditar, injuriar, infamar, ultrajar, desprestigiar, vilipendiar
difamála difamarla
difamassió, difamassións (vore difamá) difamación, difamaciones
diferén, diferéns, diferenta, diferentes diferente, diferentes
diferéns diferentes
diferénsia diferencia
Diferensiá – diferénsio, diferénsies, diferénsie, diferensiám o diferensiém, diferensiáu o diferensiéu, diferénsien diferenciar
diferensiassió, diferénsia diferenciación, diferencia
diferensiat diferenciado
diferénsien diferencian
diferénsies diferencias


diferenta, diferentes diferente (ella)
diferentes diferentes (ellas)
diferiénsia, diferénsia diferencia
dificultat dificultad
dificultats dificultades
dificultós, dificultosos dificultoso, dificultosos
dificultosa, dificultoses dificultosa, dificultosas
difíssil, difíssils difícil, difíciles
difissilmen difícilmente
difíssils difíciles
difún, difúns difunto, difuntos
difunta, difuntes difunta, difuntas
difusió, difussió difusión
diga diga
digáu digáis
digerí digerir
digestió, digestións digestión, digestiones
digital, digitals digital, digitales
digná dignar
digna, dignes digna, dignas
dignamen dignamiento
dignat, dignats dignado, dignados
Dignáutos, dignéutos ! Dignaos !
digne, digno, dignes, dignos digno, dignos
dignéu dignais
dignidat, dignidats dignidad, dignidades
digníssim dignísimo
digníssima dignísima
digue, dígue diga
diguém, digám digamos
diguen digan
diguéra (yo) dijera, dijese
diguére (ell) dijera, dijese
diguéren dijeran, dijesen
diguéres dijeras, dijeses
diguéreu dijérais, dijeseis
digues digas
diguéu digáis
dijú, dijús ayuno, ayunos
dilapidá, codolejá, matá an algú a pedrades, despilfarrá, malgastá, derrochá, dissipá dilapidar, matar a alguien a pedradas, despilfarrar, malgastar, derrochar, disipar
Dílay - ña per a dílay a Cocoti (Beseit) Decírselo – expresión de Beceite
dili decirle
diligén diligente
diligenmen diligentemente
diligénsia, diligénsies – dilijánsia diligencia, rapidez, presteza, celeridad, prontitud, atención, celo, cuidado, esmero, interés, procedimiento, solicitud, actuación, aplicación, actividad, correo, posta, coche, carruaje
diligentíssim diligentísimo
Dilluns , Dimarch , Dimecres , Dichaus, diviandres, dissabte , dumenche (Torrevelilla, Valjunquera), dimats, dijous, divendres, domenge lunes, martes, miércoles, jueves, viernes, sábado, domingo
dilluns, fabes a muns, dimats, fabes a grapats, dimecres, fabes seques, dijous, fabes en ous, divendres, fabes tendres, dissapte, fabes en recapte, domenge, lo moc te penje lunes, habas a montones, etc
dils decirles
dilu, dílay decírselo
dím decirme
dimach, dimats martes
dimaná, originá, prossedí, províndre, emaná, náixe, ixí, eixí dimanar, originar, proceder, provenir, emanar, nacer, salir
dimanáen dimanaban
dimats martes
dimecres miércoles
dimensió, dimensións dimensión, dimensiones
diminuta, mol minuda o menuda, diminutes diminuta, diminutas
dimoni, demoni demonio
dimoniet diablillo
dimonieta diablilla
dimonis demonios
dímosu decírnoslo
dimpués, después después
dina coma (mediodía)
diná comer a mediodía
dinaba comía
dináe, dinabe comía
dináen, dinaben comían
dinán (g) comiendo
dinás comidas
dinat comido
Dinen comen
dines comes
dinés dinero, dineros
dingú, ningú nadie
dins dentro
dintre, a dins, dins dentro
diptongassió, diptongassións diptongación, diptongaciones
diputada, diputades diputada, diputadas
diputat, diputats diputado, diputados
dirá dirá
direcsió, direcsións dirección, direcciones
directa, directes directa, directas
directamen directamente
directe, directes directo, directos
directó, directós director, directores
directora, directores directora, directoras
dirém diremos
diréu diréis
diría diría
diriactes, directes directos, directas
dirichíe, dirigíe dirigía
dirichís, dirigís dirige
dirichisque, dirigíxque dirija
diríe (ell) – Quí u diríe ! Diría – Quién lo diría !
diríem diríamos
diríen dirían
diríeu diríais
Dirigí – dirigixco o dirigxgo, dirigíxes, dirigíx, dirigím, dirigíu, dirigíxen – dirigiguéra – dirigiré – dirigiría dirigir
dirigida, dirigides dirigida, dirigidas
dirigíen dirigían
dirigíli dirigirle
dirigíls dirigirlos, dirigirles
Dirigím – a mí – natros dirigím dirigirme – dirigimos
dirigímos dirigirnos
dirigín (g) dirigiendo
dirigínse dirigiéndose
dirigit, dirigits dirigido, dirigidos
dirigix dirige
dirigixco, dirigixgo dirijo
dirigíxen dirigen
dirigixes diriges
dirigíxquen dirijan
Dis ! - Estes coses no poden dis Di ! - Estas cosas no pueden decirse
discipliná, disciplinás disciplinar, disciplinarse
disciplinabe disciplinaba
discípul discípulo
discípuls discípulos
discressió, prudénsia, tacto, tacte, sircunspecsió, moderassió, resserva, sagassidat, secreto, sensatés, tino, tiento discreción, prudencia, tacto, circunspección, mesura, moderación, reserva, sagacidad, secreto, sensatez, tino
discret, discrets discreto, discretos
discreta, discretes discreta, discretas
discretamen discretamente
discretíssim, discretíssims discretísimo, discretísimos
discretíssima, discretíssimes discretísima, discretísimas
disculpá disculpar
disculpa, disculpes disculpa, disculpas
disculpes disculpas
disculpes disculpas
disculpo disculpo
discurrí, pensá, raoná, reflexioná, calculá, cavilá, conjeturá, deduí, inferí, meditá, suposá,
- fluí, transcurrí, transcórre, deslissás, marchá, corre, caminá, aná
discurrir, pensar, razonar, reflexionar, calcular, cavilar, conjeturar, deducir, inferir, meditar, suponer,
fluir, transcurrir, deslizarse, marchar, correr, caminar, andar, ir
discurríe discurría
discurríen discurrían
discurrín (g) discurriendo
discurrís, discurrix – Aixó no pot discurrís o cavilás Discurre – esto no puede discurrirse o cavilarse
discurrisco, discurrixco, discurrixgo discurro
discurrit, discurrits discurrido, discurridos
discurs, discursos discurso, discursos
discussió, discussións discusión, discusiones
Discutí – discutixgo, discutíxes, discutíx, discutím, discutíu, discutíxen – discutiría – discutiré – discutiguera discutir
discutím discutimos
discutín (g) discutiendo
discutit, discutits discutido, discutidos
disdichuná, desdichuná, amorsá desayunar (des + ayunar)
disfrás disfraz
disfrassá, disfrassás disfrazar, disfrazarse
disfrassada, disfrassades disfrazada, disfrazadas
disfrassás disfrazarse
disfrassat, disfrassats disfrazado, disfrazados
disfrasse disfraza
disfrutá, chalá, passáu be, gosá, divertís, alegrás, regocijás, contentás, deleitás, - tíndre, posseí, utilisá, persibí disfrutar, gozar, divertirse, alegrarse, regocijarse, contentarse, deleitarse, tener, poseer, utilizar, percibir
disfrutabem, disfrutáem disfrutábamos
disfrutáen, disfrutaben disfrutaban
disfrutála disfrutarla
disfrútales disfrútalas
disfrútals disfrútalos
disfrután (g) chalán disfrutando
disfrutarém, chalarém disfrutaremos
disfrutat, disfrutats disfrutado, disfrutados
disfrutáu, disfrutéu – disfrutáu Disfrutáis – disfrutarlo
disfrute disfruta
disfrutém, chalém disfrutamos
disfruten, chalen disfrutan
disgregá, separá, escampá, desuní, desarticulá, descompóndre, desintegrá, desmembrá, desparramá, dissossiá, dividí, repartí, desgraná disgregar, separar, esparcir, desunir, desarticular, descomponer, desintegrar, desmembrar, desparramar, disociar, dividir, repartir, desgranar
disgregaben, disgregáen disgregaban
disgust, disgustos disgusto, disgustos
disimuladamen disimuladamente
dísla díla
dísli Dile !
díslo dilo
díslos diles
dísme dime
dísme dime
dísme dime
disminuí disminuir
disminuída disminuida
disminuídes disminuidas
disminuíe disminuía
disminuiríen disminuirían
disminuít disminuido
disminuíx disminuye
disminuíxco disminuyo
dispara dispara
dispará (fótre una escopetada) disparar
disparada disparada
disparades disparadas
disparáe, disparabe disparaba
disparála dispararla
disparat, disparats disparado, disparados
disparatades disparatadas
disparatat, disparatats disparatado, disparatados
disparate disparate
disparats disparates
dispensari dispensario
dispóndre, disposá disponer
disponibilidat disponibilidad
disposá disponer, arreglar, organizar, acondicionar, colocar, establecer, habilitar, instalar, montar, ubicar, pergeñar, preparar, aprestar, aderezar, armar, aviar
disposaba disponía
disposada, disposades dispuesta, dispuestas
disposáe, disposabe disponía
disposamos disponernos
disposán (g) disponiendo
disposás disponerse
disposat, disposats dispuesto, dispuestos
dispose dispone
disposes dispones
disposéu disponéis
disposissió disposición
dispositiu, dispositius, dispositivo, dispositivos dispositivo, dispositivos
disposo dispongo
disposos dispongas
disputá disputar
dispután (g) disputando
disputarán disputarán
Dispute – dis pute a Maella y vorás Disputa – di puta (con la a pronunciada e) en Maella y verás
Dissa, dixa deja
dissá, dixá dejar
Dissabde , dissapte sábado
dissabe, dixabe dejaba
dissaben, dixaben dejaban
dissabes, dixabes, dixáes dejabas
dissáe, dissabe, dixáe, dixabe dejaba
disseñá

disseñadó de coches com Carlos Rallo Badet lo cohet
diseñar
disseño, disseños, disseñ, disseñs diseño, diseños
dissimul, dissimulo, dissimuls, dissimulos disimulo, disimulos
dissimulá disimular
dissimulabe disimulaba
dissimulada, dissimulades disimulada, disimuladas
dissimuladamen disimuladamente
dissimulála disimularla
dissimulán (g) disimulando
dissimulánli disimulándole
dissimularíe dissimularía
dissimulat, dissimulats disimulado, disimulados
dissipá disipar, esfumar, desvanecer, aclarar, evaporar, borrar, clarificar, desaguar, desaparecer, eliminarse, esclarecer
Dissipada disipada
dissiplina, dissiplines disciplina, disciplinas
dissiplináries disciplinarias
dissípul, discípul, dissípuls, discípuls discípulo, discípulos
díssom, díxom parlá déjeme Ud.
dissonán, dissonáns disonante, disonantes
dissonánsia disonancia
dissuadí disuadir
distabe distaba
distán distante
distáns distantes
distánsia distancia
distánsies distancias
distinguí distinguir
distinguida distinguida
distinguides distinguidas
distinguíe distinguía
distinguín (g) distinguiendo
distinguínlo distinguiéndolo
distinguit distinguido
distinsió distinción
distintiu distintivo
distorsió distorsión
distorsionánse distorsionándose
distracsió distracción
distracsións distracciones
distraguére distrajera, distrajese
distraíe distraía
distraurás (te) distraerás
distráure, distráures distraer, distraerse
distráurel distraerlo
distraurém distraeremos
distret (distraigut, distragut) distraído
distreta distraída
distretamen (distraigudamen) distraídamente
distribuí distribuir
Distribuixco distribuyo
distribussió distribución
disyuntiva, alternativa, dilema, opsió disyuntiva, alternativa, dilema, opción
dit Dicho – dedo
dit (de la má), dits , dit del verbo di, dites Dedo, dedos – dicho, dichos
dita, dites dicha, dicho
dites, com los dichos del “bicho” de Valderrobres per a San Antoni dichos
ditet dedito
dítos deciros
dits Dedos – dichos
Díu – Aixó no has de díu may Decirlo – Esto no tienes que decirlo nunca
diu, díu Dice – decirlo
diuen dicen
divendres viernes
diverses diversas
diversidat diversidad
diversió diversión
diversións diversiones
Divertí, divertís – yo me divertixgo o divertixco, divertíxes, divertíx, divertím, divertíu, divertíxen – divertiguéra – divertiré – divertiría divertir
divertíe divertía
divertíen divertían
divertím divertirme
divertimén, diversió divertimento, diversión
divertínse divirtiéndose
divertit, divertits divertido, divertidos
divertítos divertiros
divertíxen divierten
Diviandres , divendres viernes
dividí dividir
dividides divididas
dividíe dividía
dividínli dividiéndole
dividínlo dividiéndolo
dividís dividirse
dividíssen, dividíxen dividen
dividit, dividits dividido, divididos
dividíx divide
dividíxen dividen
divinidat, divinidats divinidad, divinidades
divisá, ataullá, vore divisar
Divisa, divises, moneda, monedes Divisa, divisas, moneda, monedas
divisió, divisións división, divisiones
dixa deja
Dixá – dixo, díxes, díxe, dixém o dixám, dixéu o dixáu, díxen – dixára – dixaré – dixaría dejar
dixabe, dixáe dejaba
dixaben, dixáen dejaban
dixada, dixades dejada, dejadas
dixadesa dejadez, negligencia, pereza, abandono, desgana, desinterés, apatía, desidia, incuria, indolencia, apatía, vagancia, desaliño, suciedad, descuido, abandono, desamparo
Dixáe, dixabe dejaba
dixáen, dixaben dejaban
dixál, dixáls dejarlo, dejarlos
dixála dejarla
dixáles dejarlas
dixám dejarme
díxam déjame
dixámos dejarnos
díxamos déjanos
dixán (g) dejando
dixánla dejándola
dixánlay dejándoselo
dixánlo dejándolo
dixánmos dejándonos
dixánse dejándose
dixánsu dejándoselo
dixará dejará
dixára dejara, dejase
dixarán dejarán
dixarás dejarás
dixaré dejaré
dixáre, dixare dejara, dejase
dixarém dejaremos
dixáren dejaran, dejasen
dixáres dejaras, dejases
dixáreu dejárais, dejáseis
dixaría dejaría
dixaríe (ell) dejaría
dixaríen dejarían
dixás dejarse
Díxat agarrá ! déjate coger !
dixat, dixats dejado, dejados
dixátos dejaros
dixats dejados
Dixáu Dejarlo – dejáis
dixe, díxe - d´ixe, de ixe Deja – de ese
dixéula dejadla
dixéulo dejadlo
Doblá – vore doblegá doblar de doble
doblada, de doble – doblegada es de doblegá Doblada de doble – doblada de curvar
dobláen, doblaben doblaban
Doblála – doblegála doblarla
Doblat – vore doblegat doblado
doble (decálitro), 20 litros, se medíen olives y atres productes (fesols) per volumen doble (decalitro)
doblegá doblar, curvar
doblegada, doblegades doblada, curvada, dobladas, curvadas
doblegán doblando
doblegánlos doblándolos
doblegat, doblegats doblado, curvado, doblados, curvados
doblego doblo, curvo
doblen doblan
Dobles dobles
doblés, dinés (a Mallorca per ejemple) dinero, dineros
Doblón, doblóns (moneda antiga) Doblón, doblones
dochena, dotzena, dotsena docena
doctamen doctamente
docu-ficsió docu-ficción
documén, documéns documento, documentos
documéns documentos
documentá documentar
documental, documentals documental, documentales
documentám documentarme
documentassió documentación
dol, dols duelo, duelos
dóldre, senté, patí, afligís, apessadumbrás, apiadás, atormentás, compadéixes, tíndre condol, lamentás doler, lastimar, sentir, sufrir, padecer, afligirse, apesadumbrarse, apiadarse, atormentarse, compadecerse, condolerse, lamentarse
Dolén – latín dŏlĕnte, que té doló enfermo
dolénli, fénli mal doliéndole
doléns enfermos
dolénse dolíendose
dolenta, dolentes, dolenteta, dolentetes enferma, enfermas, enfermita, enfermitas
dolentet, dolentets enfermito, enfermillo
dólgue duela
dolguen duelan
dolguere doliera, doliese
dolgut dolido
dolíe dolía
dolíen dolían
doló, mal – ting mal de cap – quin mal de quixals – lo doló de pédre an algú (dol) Dolor – tengo dolor (mal) de cabeza – qué dolor de muelas – el dolor de perder a alguien (duelo)
dolorida, dolorides dolorida, doloridas
dolorit, dolorits dolorido, doloridos
dolorós, dolorosos doloroso, dolorosos
dolorosa, doloroses dolorosa, dolorosas
dolorosamen dolorosamente
Dolós – nom Dolores, catalanisat Dolós, afectíu Doloretes Dolores – Dolores
dols dulce
dolsa, dolses dulce, dulces
dolsaina, dolsaines, llaminadura, llaminadures, lleminadura, lleminadures, vore llamí (llépol, golut) golosina, golosinas
dólsamen dulcemente
dolsíssim, dolsíssims dulcísimo, dulcísimos
dolsíssima Dulcísima
dolsíssimamen dulcísimamente
dolsíssimes Dulcísimas
dolsíssims dulcísimos
dolsó dulzor
dolsos dulces, golosinas
Domá, adomá domar
domála (a una yegua) domarla
domenche domingo
Domenches – los domenges son una partida a Beseit, aon está lo polígono industrial a cormull de empreses (ironía ON) domingos
domenge, domenges domingo
doméstic, doméstics doméstico, domésticos
Doméstica, doméstiques domésticas
domesticat, domesticats domesticado, domesticados
dominá dominar
dominabe dominaba
dominada dominada
dominada, dominades dominada, dominadas
dominades dominadas
domináen, dominaben dominaban
dominál dominarlo
dominán (g) dominando
dominassió, domini, sometimén, sumissió, poder, autoridat, imperi, supremassía, absolutisme, dictadura, abús, opresió dominio, dominación, sometimiento, sumisión, poder, autoridad, imperio, supremacía, absolutismo, dictadura, abuso, opresión
dominat, dominats dominado, dominados
domini, dominis dominio, dominios
dominó dominó
domissili, domissilis domicilio, domicilios
domos (que tú) domes (domar)
don, dons – siñó, com lo meche que teníem a Beseit, Javier de Luna Condón, don Javier. don, dones – señor
Doná – dono, dónes, dóne, doném o donám, donéu o donáu, dónen – donat, donada – si yo donára, donáres, donáre, donárem, donáreu, donáren – yo donaría, donaríes, donaríe, donaríem, donaríeu, donaríen – donán (g) dar
Dona – mullé – dona ! Mujer – esposa – da !
donabe daba
donabem, donáem dábamos
donaben, donáen daban
donades dadas, donadas
donáe, donabe daba
donál darlo
donála darla
donálay dárselo
dónali dale
donáli an ell darle a él
donáls un regalo darles un regalo
donám darme
dónam la ma dame la mano
donámela dármela
dónamels dármelos

donán (g) dando
donán, donanta, donáns, donantes donante, donante femenino
donánla dándola
donánlay dándoselo
donánles dándolas
donánlo dándolo, donándolo
donará dará
donára diera, diese
donarán darán
donare (ell) diera, diese
donarém daremos
donaren, donáren dieran, diesen
donaréu daréis
donaríen darían
donás darse
donás cuenta, acatás darse cuenta, percatarse
donat dado, donado
donáteles dártelas
donátels dártelos
donatos daros
donáu darlo
done da
doném damos
donen dan
donéume dadme
donéumel dádmelo
donéumela dádmela
Dónos – cuan tu me dónos (donos) cuando tu me DES
donota, donotes mujerona, mujer grandota
donsella, donselles doncella, doncellas
Donselleta, donselletes doncellita, doncellitas
dorada, dorades dorada, doradas
dorat, dorats, d´OR + at dorado, dorados, de ORO + ado
dorm duerme
dórmen duermen
dormí dormir
Dormí - dórmigo, dorms, dorm, dormím, dormíu, dórmen dormir
dormía, dormiba dormía
dormida, dormides, adormida, adormides dormida, dormidas
dormíe dormía
dormiguéra durmiera, durmiese
dormilón, dormilóns dormilón, dormilones
dormilona, dormilones dormilona, dormilonas
dormím dormimos
dormín (g) – Es lo mateix está adormit que está dormín, pero no es lo mateix está futut que está fotén. durmiendo
dormirán dormirán
dormiré dormiré
dormiríe dormiría
dormiríen dormirían
dormís, adormís dormirse
dormisque, dormixque duerma
dormisquen, dormixquen duerman
dormisques, dormixques duermas
dormíssen, dormíxen duermen
dormit, dormits, adormit, adormits dormido, dormidos
dormitori dormitorio
dormitoris dormitorios
dormíu dormís
Dorms duermes
dorondón, paora, broma, boira, niebla tipos de niebla
dos 2
dosséns 200
dossénsia, enseñansa, educassió, instrucsió, la mostra (de amostrá) docencia, enseñanza, educación, instrucción
dosséntes 200
dóssil, sumisso, ben cregut, obedién, manso, accesible, afable, disciplinat, dúctil, maleable dócil, sumiso, obediente, manso, accesible, afable, disciplinado, dúctil, maleable
dóssila dócil femenino
dossiletes docilillas
dossis dosis
dotá, assigná, proporsioná, consedí, doná, sedí, entregá, adjudicá, proví dotar, asignar, proporcionar, abastecer, conceder, donar, ceder, entregar, adjudicar, proveer
dotat dotado
dotats dotados
dotche, dotse, dotze 12
dote, dotes dote, dotes
dotó, siñó dotó, doctó, meche, dotora no ne ñabíen antes, mechesa, dotós, dotores, meches, mecheses doctor, médico
dotora doctora, médica
dotos dotes (que tú)
dotós doctores, médicos
dotse, dotze Doce, 12
dotsena docena
Dotsenes – dotse dotsenes Docenas – doce docenas
Dragó, dragóns – tipo de fardacho que se minge les polilles dragón, dragones – tipo de lagarto que se come las polillas
drama, drames drama, dramas
Drap, Draps – los draps, grup de música (Penarroija de Tastavins), en miembros catanazis aragonesos com Alejandro Romero Rivases o Ignacio Sorolla Amela , ara escriuríen ELS draps – tela, teixit, género, retall Trapo, trapos, paño, tela, tejido, género, retal, recorte, harapo, pingajo, pingo, velamen
drapejats trapeados
drapet, drapets trapito, trapitos
drapot trapo (despectivo)
dressera, dresseres, adressera, adresseres atajo, atajos
dret, drets, dreta, dretes En pie, derecho, derechos, derecha, derechas
dreta, dretes derecha, derechas
droga, drogues droga, drogas
dromedario, dromedarios, Ignacio Sorolla Amela sap que ñan mes camellos que dromedarios al Matarraña. dromedario, dromedarios
dropina, gandulería, haraganería, gossina, indolénsia, ociossidat, perea vagancia, gandulería, haraganería, holgazanería, indolencia, ociosidad, pereza
dropo, dropa, dropina – mes dropo que Francisco Escudero vago, vaga, vagancia
Dú, du – duc, dus, du, duém, duéu, dúen – dut, si yo duguéra, duguéres, duguére, duguérem, duguéreu, duguéren - vore verbo portá – está mol du llevar, traer / está muy duro
du, dura, dus, dures duro, dura, duros, duras
Du, espés, atapeít, com lo ges, alchez a la bássia duro, espeso
ducha, duches – te duches ducha, duchas – te duchas
duche (se) ducha (se)
Dudá – dudo, dudes, dude, dudém o dudám, dudéu o dudáu, dúden - dudaría – dudaré – dudaría dudar
duda, dudes, dubte, dubtes duda, dudas

dudáe, dudabe dudaba
dudán (g) dudando
dudém dudamos
dudes dudas
dudéu dudáis
Dudo dudo
dudos dudes
dudós, dudosos dudoso, dudosos
dúe, duye llevaba
dúen llevaban
dueña, ama, dueñes, ames dueña, ama, dueñas, amas
dúes, portabes llevabas, traías
duie, duye, dúe llevaba
Dula - ramat de bestiá de una mateixa espéssie, formada pels caps de bestiá de cada casa que se porten a pasturá juns. dula
Dumenche , domenge domingo
duplicála duplicarla
duplicat, duplicats duplicado, duplicados
duque, duques duque, duques
duquesa, duqueses duquesa, duquesas
durá durar
dura, dures dura, duras
durabe duraba
duradé, que dure duradero
duráe, durabe duraba
duráen, duraben duraban
durán durando, durante, traerán
durare durara
duraríe duraría
Durassió, durada duración
dure dura
durém traeremos
duren duran
dures duras
duresa dureza
durets duritos
duríssia callo en la piel
duríssies a la pell callos en la piel
duríssim durísimo
duríssimamen durísimamente
duríssimes durísimas
Duro, duros, moneda – Aixó no val un duro Duro, duros – Esto no vale un duro
dus traes, llevas
duya, duia (yo) llevaba, traía
duyen, dúen llevaban