laberinto, laberintos |
laberinto, laberintos |
labio, labios |
labio, labios |
labor, labors |
labor, labores |
laborable, laborables |
laborable, laborables |
laboral, laborals |
laboral, laborales |
lactán, chiquet que mame |
lactante, chiquillo que mama |
Ladruñán y cánio. Paraules inventades per Juan Ramón Zorrilla de Valjunquera |
Zorrilla de Valjunquera |
Lambada – cagada de Lambán (bambán), presidén de la DGA |
lambada, baile – cagada de Lambán |
lamén, laméns |
lamento, lamentos |
Lamentá, lamentás |
lamentar, lamentarse |
lamentánse |
lamentándose |
Lámpara, lámpares |
Lámpara, lámparas |
Langosta, langostes, langostino, langostinos – llangosto = saltamontes |
Langosta, langostas, langostino, langostinos – saltamontes |
lapidán (g), codoleján, apedregán |
lapidando, apedreando |
lateral, laterals |
lateral, laterales |
latí (v) bategá |
latir el corazón |
latí, bategá, bombejá lo cor |
latir, bombear el corazón |
latíe |
latía |
látigo, látigos (vore surriaca) |
látigo, látigos |
latín, llatí – latinajo, latinajos |
Latín – latinajo, latinajos |
latino, de latinoamérica, latinos |
latino, de latinoamérica, latinos |
latit, latits, batec, batecs |
latido, latidos |
laúd, laúds |
laúd, laúdes |
laudes, cántics de (y salmos) |
cánticos de laudes |
lavandería |
lavandería |
lay, la hay, la hai, l´hai fet |
la he hecho |
lealíssim |
lealísimo |
lealmen |
lealmente |
lealtat |
lealtad |
lechera, dona que repartíx la lleit y lo ressipién aon porte la lleit |
lechera (mujer y recipiente) |
lechera, lecheres – aon se fique la lleit – dona que ven lleit, antigamen per les cases. |
lechera, lecheras – donde se pone la leche – mujer que vende leche, antiguamente por las casas |
lechero |
lechero |
lechero, lecheros |
lechero, lecheros, los que venden leche |
Lechussa, ólipa, chuta – lechusses, chutes, ólipes (vore mussol) |
lechuza, lechuzas |
lecsió, lecsións |
lección, lecciones |
lecsións |
lecciones |
lectó, lectós |
lector, lectores |
lectura, lectures |
lectura, lecturas |
legaña, legañes als ulls |
legaña, legañas en los ojos |
Legañós, legañosos |
Legañoso, legañosos |
legañosa, legañoses |
legañosa, legañosas |
legítim, legítims |
legítimo, legítimos |
legítimamen |
legítimamente |
Legua, legües, medida de distánsia o llargária |
Legua, leguas, medida de distancia |
lejía, lejíes |
lejía, lejías |
Lejía, lejíes - Mama u dibe LLEIXIU (Tamarite) |
lejía |
lejía, lleixiu |
lejía |
lenguaje |
lenguaje |
lensería, roba interió |
lencería, ropa interior |
lenta, lentes |
lenta, lentas |
lentamén |
lentamente |
lentitut |
lentitud |
lento, len |
lento, lentos |
León, lleó (pantera leo) – lo lleó del Maestrat |
León – el león del Maestrazgo |
leona |
leona |
leprós, leprosos |
leproso, leprosos |
leprosa, leproses |
leprosa, leprosas |
les |
las |
letanía, letaníes |
letanía, letanías |
letargo |
letargo |
levadura, llevat |
levadura |
leve |
leve |
leves |
leves |
ley, leys (latín lex) |
ley, leyes |
Li |
le |
liá |
liar |
liál |
liarlo |
lián (g) |
liando |
liberá |
liberar |
liberá, alliberá, libre – yo libro o lliro, libres o lliures, libre o lliure, librém o librám o lliurém o lliurám, libréu o libráu o lliuréu o lliuráu, líbren o llíuren – librat, librada, lliurat, lliurada |
liberar |
liberal |
liberal |
libéral |
libéralo, líbralo |
libéral |
libéralo |
liberalidat |
liberalidad |
liberalisme |
liberalismo |
liberalmen |
liberalmente |
liberals |
liberales |
libertat, llibertat, libertats, llibertats |
libertad |
Libránla, lliuránla |
librándola |
Libránlo, lliuránlo |
librándolo |
libránme |
librándome |
librat, lliurat |
librado |
librátos, lliurátos |
libraros |
libre, lliure, libres, lliures |
libre, libres |
libremen |
libremente |
libres |
libres |
licor, licors |
licor, licores |
líe |
lía |
liebre, llebre, liebres, llebres https://chapurriau.blogspot.com/2018/09/ai-vist-lo-lop-lo-rainard-la-lebre.html cansoneta en ocsitá medieval |
liebre, liebres |
lienzo, llens (llansol, llensol) |
lienzo (sábana) |
liga, lliga (cama) – A la Carmina li vach traure la liga cuan se va casá en Mariano |
liga (pierna) |
ligat (ha) |
ligado (ha) |
ligeramen |
ligeramente |
ligeresa |
ligereza |
ligeret, ligerets |
ligerito, ligerito |
ligereta, ligeretes |
ligerita, ligeritas |
ligero |
ligero |
ligeros |
ligeros |
límit |
límite |
limitá, ficá límits – limito, limites, limite, limitém, limitéu, limíten – limitat, limitada – una fita entre dos finques o partissións partix (limite) dos termes, propiedats. |
limitar |
limitaben |
limitaban |
limitadíssim |
limitadísimo |
limitadíssima |
limitadísima |
limitat |
limitado |
límits |
límites |
limo, fang |
limo, fango, légamo, lodo, barro, cieno |
limosna, limosnes, almoina, almoines, dádiva, socorro, caridat, donassió, donatiu, óbolo, auxili, auxilio, ajuda, achuda |
limosna, limosnas, dádiva, socorro, caridad, donación, donativo, óbolo, auxilio, ayuda |
lingüistic, lingüistics |
lingüistic, lingüistics |
línia, línies, línea, línees - sedal per a peixcá |
linea, lineas – sedal para pescar |
linimén, bálsamo, medicamén, potingue, ungüento, frega per a fé fregues |
linimento, bálsamo, medicamento, ungüento, friega |
lío, líos |
lío, líos |
liós, liósos, liósa, lióses |
lioso, liosos, liosa, liosas |
liquidá |
liquidar |
líquida, líquides |
líquida, líquidas |
líquit, líquits, líquid, líquids |
líquido, líquidos |
Lira, lires |
Lira, liras |
liró, lirón, liróns (animal que dorm mol) – vore lladó |
Lirón, lirones |
|
|
lissensiats |
licenciados |
lissensiós, lissensiosos - libertino, lujuriós, sensual, vissiós, corromput, depravat, lasciu |
licencioso, licenciosos |
Lissensiosa, lissensioses - libertina, lujuriosa, sensual, vissiosa, corrompuda, depravada, lasciva |
licenciosa, licenciosas, libertino, lujurioso, sensual, vicioso, corrompido, depravado, lascivo |
lissiat, lissiat, lissiada, lissiades - impedit, inválit, mutilat, tullit, lesionat, baldat |
lisiado, impedido, inválido, mutilado, tullido, lesionado, baldado |
líssit, líssits, legal, legítim, permitit, permetut, autorisat, just |
lícito, lícitos, legal, legítimo, permitido, autorizado, justo |
lista de inteligénsia |
lista de inteligencia |
lista, llista, listes, llistes, com la lista negra del chapurriau |
lista, listas |
listín de teléfonos |
listín de teléfonos |
listo de inteligénsia – está amanit |
listo de inteligencia – estar listo |
literal |
literal |
literari, literaris, com lo sertámen literari Roberto G. Bayod de aragonés oriental |
literario, literarios |
literária, literáries |
literaria, literarias |
literatura, literatures |
literatura, literaturas |
litro |
litro |
litros |
litros |
litúrgia, culto, rito, seremónia, solemnidat |
liturgia, culto, rito, ceremonia, solemnidad |
litúrgies |
liturgias |
Lladó, lladoné, lladons, llidó, llidons, llidoné, llironé, Llironèro en Azanuy, lledó, lledons, dilló, dillóns, dilloné |
almez, latón |
lladre (de lladrá un gos), clapíx |
ladra |
lladre, lladres |
ladrón, ladrones |
lladres |
ladrones |
lladrits |
ladridos |
llágrima, llágrimes |
lágrima, lágrimas |
llágrima, llágrimes – latín lacryma – llárima a la Ribagorsa (Ripacurtia en latín), lágrema - llagrimeta, llagrimetes, llagrimota, llagrimotes |
lágrima, lágrimas |
llágrimes |
lágrimas |
llagrimeta |
lagrimita |
llagrimetes |
lagrimitas |
llagrimosa, llagrimós |
Lacrimosa, que tiene lágrimas - lastimero, implorante, compungido, lagrimoso, lloroso, triste, afligido |
llagrimot, llagrimota |
lagrimón |
llagrimots, llagrimotes |
lagrimones |
Llamí - Cosa agradable al paladá, sobretot dols - aragonés lamín, laminero - Tan de llamí o tan de dols fa cucs - probablemén derivat del latín lambere, ‘llepá’, en lo sufijo -īnu, llépol, golut, llaminé |
dulce, golosina |
llaminadura, llaminadures, dolsaina, dolsaines |
golosina |
llaminé, golut, llépol |
goloso |
llana, llanes (vore suncha) |
lana, lanas |
llanda, llandes - Bandeja de “hojalata” per a cuiná al forn – la llanda es la hojalata, no “fullalata” |
hojalata, bandeja de este material |
llanesa, sensillés, naturalidat, familiaridat, sé campechano, franco, espontáni, confiansa |
llaneza, sencillez, naturalidad, familiaridad, campechanía, franqueza, espontaneidad, confianza |
llangosto, llangostos |
saltamontes |
llansa, llanses |
lanza, lanzas |
llansá, lo amelé ha llansat, ha tret flo, lo olivé ha tret uns empels, rechitos |
lanzar, brotar (árbol) |
llansabe |
lanzaba |
llansol, llensol, llansols, llensols |
sábana, sábanas |
llanuda, que te llana |
lanuda, lanudas |
llanura, pla, planíssie, explanada, messeta, sabana, pampa |
llanura, planicie, llano, explanada, llanada, meseta, sabana, pampa |
llanut, llanuts, com los collóns de mon yayo |
lanudo, lanudos |
llaó, llaós - del latín labōre, ‘treball’, que en lenguaje agrícola va passá a significá ‘treball de sembrá’, y después ‘alló en lo que se sembre’. |
simiente, simientes |
llápis, llápissos : Barreta de grafito (pizarreta), ficada a dins de un silindro o prisma de fusta, que servíx per a dibuixá o escriure. |
lápiz, lapicero, lápices, lapiceros |
llapissera, llapisseres |
lápiz, lapicero, lápices, lapiceros |
llarc, llarg, llarcs, llargs – lo día se fa mol llarg – Román se va esténdre tot lo llarg que ere la nit de cap d´añ al bar de la plassa, y no va sé culpa del aigua |
largo, extendido |
llarcs |
largos, extendidos |
llardé (dijous, dichous) |
lardero (jueves) |
llarga, llargues |
larga, largas |
llárgamen |
largamente |
llargária, distánsia, extensió |
longitud, largo, largura, distancia, dilación, extensión |
llargueta (amela) |
Almendra largueta |
llarguirut |
larguirucho |
llarguíssim, llarguíssims |
larguísimo, larguísimos |
llarguíssima, llarguíssimes |
larguísima, larguísimas |
llas, llassos, llasset, llassets |
lazo, lazos, lacito, lacitos |
llástima, llástimes |
lástima, lástimas |
llatí, latín |
latín |
llatina, latina, llatines, latines |
latina, latinas |
Llaurá – llauro, llaures, llaure, llaurém o llaurám, llauréu o llauráu, lláuren – llauraría – si yo llaurára – llauraré |
labrar, arar |
llaurabe |
labraba, araba |
llauraben |
labraban |
llauradó, llauradora, llauradós, llauradores |
labrador, labradora, labradores, labradoras |
llaurán (g) |
labrando |
llaurat (bancal), llaurada (era) |
labrado, labrada |
llaurat, llaurats (bancals) |
labrado, labrados (bancales) |
llaút, laúd instrumén (árabe laʿut) – barquet de cárrega típic al Ebro, vore sirga, camí de sirga es un llibre de Jesús Moncada (Mequinensa) |
Laúd – tipo de embarcación típica del Ebro |
llavá, rentá - llavo, llaves, llave, llavém o llavám, llavéu o llaváu, lláven – rento, rentes, rente, rentém o rentám, rentéu o rentáu, rénten – llavá o rentá la roba al safarech de Penarroija, voltat de flos. |
lavar (ropa) |
llavadó (los de la séquia majó a Beseit) – fregadó, safarech |
lavadero (de ropa) |
llavadora, rentadora, llavadores, rentadores |
lavadora |
llaván (g), rentán |
lavando |
lláven |
lavan |
llavores |
entonces |
llavors |
entonces |
llebre, liebre |
liebre |
llechíben, lligíen (lligí, llichí) |
leían |
llechín (g), lligín |
leyendo |
llechís, llich, llix |
lee |
llechisco, llixgo |
leo |
llechisen, llígen |
leen |
llegum, llegums : sigróns, llentíes – llentilles, fesols, fabes, pésols, guíxes, etc |
legumbre, legumbres |
llei, ley |
ley |
lleis, lleys, leys |
leyes |
lleit, lleits, llet, llets |
leche, leches |
lleitós, lleitosos |
lechoso, lechosos |
lleitosa, lleitoses |
lechosa, lechosas |
lleixiu, lejía - Mama u dibe LLEIXIU (Tamarite) |
lejía |
llemosí, lemosín, dialecte ocsitá de la zona de Limoges, a Fransa |
lemosín, limousin |
llengua, llengües, llengüeta, llengüetes |
lengua, lenguas – lengüeta, lengüetas |
llenguache, llenguaje |
lenguaje |
llenguañissa, llonganissa - A Valjunquera fan una pasta de llenguañissa per a minjá crúa (cruga) |
longaniza |
Llenguañisses – ñan mes díes que llenguañisses |
longanizas |
llengües |
lenguas |
llengüeta, llengüetes de un fabriol, oboe, saxofón |
lengüeta de un instrumento |
Llengüetada, llengüetades |
lengüetazo, lengüetazos |
llens, tela de cánem, llansol |
lienzo, tela de cáñamo, sábana |
llentíes |
lentejas |
llentíes, llentilles |
lentejas |
llentilles, lentilles |
lentillas |
lleña |
leña |
Llepá – llepo, llepes, llepe, llepém o llepám, llepéu o llepáu, llépen – lleparía – si yo te llepara – te lleparé – Cuan erem minuts, Ángel y yo jugáem a “te lleparé”, mos agarráem los brassos y teníem que evitá que l´atre te llepare. - Ve de un verbo onomatopeyic *lappare, segóns Meyer-Lübke REW 4905, en inglés “lap up” : beure a llengüetades |
lamer |
llepáe, llepabe |
lamía |
llepáli |
lamerle |
llepán (g) |
lamiendo |
llépol, llépols – golut, goluts, laminé, llaminé |
goloso, golosos |
llépola, llépoles – goluda, goludes, laminera, llaminera |
golosa, golosas |
llesca, llesques de pa - del pre-romano lĭska, ‘jung’ (FEW, v, 374). - llesqueta, llesquetes |
Rebanada – rebanadita, rebanaditas |
lletra |
letra |
lletra, lletres - del latín lĭttĕra – sabé de lletra : sabé lligí |
letra, letras |
lletrada, que sap de lletra, abogada |
letrada |
lletrat, que sap de lletra, abogat (quin abogat? Lo que porto aquí penjat !) |
letrado |
lletrats |
letrados |
lletrero, lletreros, cartell, cartells |
letrero, letreros |
lletres |
letras |
lletreta, lletretes |
letrita, letritas |
Lleu, lleus, pulmó, pulmóns – latín lĕve / algo que pese poc es lleu |
Liviano, pulmón, pulmones |
lleute - Lo lleute ere una bola de pasta pa fe lo pa. Cuan yo era crío, ma mare pastáe una volta a la semana, normalmen los dijous, y lo lleute se afegíe a la pasta que fae ella pel assunto de la fermentassió. Después se li donae un pa a la veína. - levitu, derivat de levare ‘alsá, eixecá, pujá’ |
masa madre de pan |
Llevá, llevás – latín levare – alsá, eixecá, apartá, traure |
Alzar, levantar, apartar, quitar |
llevabe |
quitaba |
llevaben, lleváen (traíen) |
quitaban |
llevades |
quitadas |
lleváe, llevabe |
quitaba |
lleváen, llevaben |
quitaban |
lleváles |
quitarlas |
lleváli |
quitarle |
lleván (g) |
quitando |
llevánlos |
quitándoles |
llevantabe |
levantaba |
llevantada |
levantada |
llevantaren |
levantaran, levantasen |
llevantaríe |
levantaría |
llevantás |
levantarse |
llevante |
levanta |
llevaré (llevá) |
quitaré, ver llevá |
llevaríe |
quitaría |
llevássela |
quitársela |
llevássels |
quitárselos |
Llevat – tret – levadura |
Quitado – levadura |
lleváu |
quitáis |
lleve |
quita |
llevém |
quitamos |
lleven |
quitan |
llevo |
quito |
llevon |
quiten |
lleys, leys |
leyes |
llibertat, libertat |
libertad |
llibre, llibres |
libro, libros |
llibre, llibres |
libro, libros |
llibreta, llibretes – Qué se fa cuan se acabe una llibreta? - Se escriu a les tapes |
libreta, libretas |
llich |
lee |
llíches |
lees |
llichí |
leer |
llichíe |
leía |
llichíen |
leían |
llichíla |
leerla |
llichín (g) |
leyendo |
llichís |
lee |
llichquere, llichguere |
leyera, leyese |
Llidó – vore lladó, lledó |
almez, latón |
llidoné, llidonés |
árbol del almez, latonero |
Lligá – latín lĭgāre – en corda, cordell, cordell de paca, veta, cadena, bensill, etc |
atar, ligar |
lligaben |
ataban |
lligabes |
atabas |
lligada |
atada |
lligada, lligades |
atada, atadas |
lligáe, lligabe |
ataba |
lligáen, lligaben |
ataban |
lligál |
atarlo |
lligála |
atarla |
lligáles |
atarlas |
lligám |
atarme |
llígam |
átame |
lligán (g) |
atando, ligando – ligar de cortejar es “ligá” |
lligánme les sabates (los cordóns) |
anudándome los zapatos (los cordones), atándome |
lligare |
atara, atase |
lligarem |
atáramos |
lligarém |
ataremos |
lligaren |
ataran, atasen |
lligaríe |
ataría |
lligaríen |
atarían |
lligássel |
atárselo |
llígat |
átate |
lligat, lligats |
atado, atados |
lligats |
atados |
lligí – llíxgo, llíxco, lligíxco, llegíxco – llíges – llix, llich – lligím – lligíu - llígen – yo llechisco, lliches, llich, llechím, llechíu, llíchen – si yo llixguera o llisquera, llixguéres o llixquéres, llixguére o llixquére, llixguérem o llixquérem, llixguéreu o llixquéreu, si ells llixquéren o llixguéren – yo haguera lligit en chapurriau antes si algú haguere escrit antes en chapurriau. |
leer |
lligida |
leída |
lligíe |
leía |
lligíen |
leían |
lligíla |
leerla |
lligíli un cuento a un chiquet |
leerle un cuento a un niño |
lligín (g) |
leyendo |
lligínles |
leyéndolas |
lligirá |
leerá |
lligirán |
leerán |
lligirás |
leerás |
lligiré |
leeré |
lligit, lligida , lligits, lligides |
leído, leída, leídos, leídas |
lliguen |
atan |
llíguen |
atan |
llígues |
atas |
lliguéu |
atais |
lliguéulo |
atadlo |
lliguéutos |
ataos |
Llima, llimes |
lima, limas |
llimó, llimóns |
limón, limones |
llimosna, limosna, almoina, almoines |
limosna |
Llimpiá , rentá – llimpio, llimpies, llimpie, llimpiém o llimpiám, llimpiéu o llimpiáu, llímpien – rento, rentes, rente, rentém o rentám, rentéu o rentáu, rénten – si yo rentara, si yo llimpiara, etc |
limpiar |
llimpiabe |
limpiaba |
llimpiacristals, llimpiavidres |
limpiacristales |
llimpiáe, llimpiabe |
limpiaba |
llimpiáen, llimpiaben |
limpiaban |
llimpiál |
limpiarlo |
llimpiála |
limpiarla |
llimpiáles |
limpiarlas |
llimpiáls |
limpiarlos |
llimpiamen |
limpiamente |
llimpián (g) |
limpiando |
llimpiaríe |
limpiaría |
llimpiás |
limpiarse |
llimpie |
limpia |
llimpien |
limpian |
llimpies |
limpias |
llimpiesa |
limpieza |
llimpio |
limpio |
llimpios |
limpios |
llinterna, llinternes, llanterna, llanternes |
linterna, linternas |
llinterneta, llinternetes |
linternita, linternitas |
llintiarna |
linterna |
llis, llisos, llisa, llises |
liso, lisos, lisa, lisas |
llisénsia (latín licentĭa), llisénsies, lisénsia, lisénsies |
licencia, licencias |
llisensiada, lisensiada, llisensiades, lisensiades |
licenciada, licenciadas |
llisensiat, llisensiats, lisensiat, lisensiats |
licenciado, licenciados |
llises |
lisas |
llisó al sel (llis) : Núgol minut después de una nugolada grossa |
nube pequeña |
llissó, llissóns |
lección, lecciones |
llissoneta, llissonetes |
leccioncita, leccioncitas |
llissóns |
lecciones |
llista, lista |
lista |
llistó, llistóns - de fusta - Herba prima, variedat de fenás, Brachypodium ramosum, que se fa pels márgens y se segue per a alimén del bestiá |
tabla de madera |
llisura |
lisura |
Llit, llits - a la taula y al llit al primé crit – catre, márfega |
cama, lecho, camas, lechos |
llitera, lliteres, litera, literes – comarca de Huesca – per a dormí |
litera, literas, La Litera |
lliterari, literari, lliteraris, literaris |
literario, literarios |
llitet, llitets |
camita, camitas |
llits |
camas |
lliurá, librá, lliurás, librás |
librar, librarse |
lliurarán, librarán |
librarán |
lliure, libre, lliures, libres |
libre, libres |
lliures, libres |
libres |
lliuro, libro |
libro |
llixgo, llixco |
leo |
llixgue |
lea |
llíxguen |
lean |
llixguera, llixquera |
leyera, leyese |
llixguere (ell) |
leyera, leyese |
lloba, llobes, llop, llops (canis lupus) |
loba |
llobes |
lobas |
llobet, llobeta - Llovet com apellit |
lobezno, lobito, lobezna, lobita |
lloc, llocs - puesto, poble, vila (per ejemple La Codoñera es lo lloc per an ells) |
lugar, sitio, pueblo, villa |
Lloca – gallina ponedora – loca |
Clueca – loca |
Lloco, loco |
loco |
llocos, locos |
locos |
Llodo, fang |
lodo, fango |
llogá |
alquilar |
llogán (g) |
alquilando |
llogué |
alquiler |
llom, lloms |
lomo, lomos |
lloma, coll, collet, montañeta |
loma, montañita, collado |
llomillo, solomillo |
lomo, solomillo |
llonga, llongues, rienda, riendes, cordes en les que se guíe al animal que llaure o que bat. Cuan estirabes cap a la esquerra se díe wesque u ósquei ! y cap a la dreta: passallá, passa allá, ollá ! |
rienda, riendas |
llonganissa |
longaniza |
llonganisses |
longanizas |
llop |
lobo |
llops |
lobos |
lloques |
cluecas |
lloques, loques |
Locas - gallinas cluecas |
llord, brut, boñegut, mal treballat - del latín lūridu, lōridu, fosc, oscur, lívid tirán a negre |
sucio, pesado |
lloré |
laurel |
lloré, llorés |
laurel, laureles |
llorés |
laureles |
lloses |
losas |
lloseta, llosa minuda per a cassá muixóns, en una culla artifissial (les culles naturals són forats a les roques) |
loseta, losita, losa pequeña para cazar pájaros |
lluén, relluén, que refleje la llum |
reluciente (de luz) |
lluentó |
fulgor, luz |
lluerna , lluernes, cuc de llum, luciérnaga, luciérnagues |
luciérnaga, luciérnagas |
llugé, ligero |
ligero |
llugera, ligera |
ligera |
llugo, después (luego) |
luego |
Lluí – brillá, relluí, alumbrá, iluminá, destacá, destacá, aventajá, distinguís, Ressumí, exhibí, ostentá, alardejá, jactás, adornás, assicalás, encalá, blanquejá (vore yessaire) |
Lucir - brillar, relucir, relumbrar, resplandecer, alumbrar, iluminar, destacar, descollar, sobresalir, aventajar, distinguirse presumir, exhibir, ostentar, alardear, jactarse, embellecerse, adornarse, acicalarse, encalar, blanquear, enlucir |
lluída |
lucida |
lluíe |
lucía |
lluíen |
lucían |
lluít |
lucido |
Llum / está com un llum, com lo del cacao de la facao |
Luz – estar loco |
llumenária, llumenáries |
destello, destellos, resplandor, brillo, chispazo, fulgor, centelleo, atisbo, indicio, asomo, señal |
llumeneta |
lucecita |
llumenetes |
lucecitas |
llumera, travessé, viga, barró |
viga de madera |
llumeres |
vigas de madera |
lluminária, llumenária |
destello, destellos, resplandor, brillo, chispazo, fulgor, centelleo, atisbo, indicio, asomo, señal |
llumináries, llumenáries |
destello, destellos, resplandor, brillo, chispazo, fulgor, centelleo, atisbo, indicio, asomo, señal |
lluminosa |
luminosa |
lluminosidat |
luminosidad |
lluminosos |
luminosos |
llums |
luces |
lluna |
luna |
llunes |
lunas |
lluñ, llun - alluñá, alluñás |
lejos, alejar, alejarse |
lluñá |
lejano |
lluñanía |
lejanía |
lluñáns |
lejanos |
llus, (latín lūciu), Merlucius esculentus, mare de llus : merlusa - lucio. A Beseit encara men enrecordo de sa mare de José Luis "del tubo", que veníe peix en un carret y ne portabe alguna vegada. |
merluza, pescadilla – lucio |
llustre |
lustre, brillo |
llustrós, que té llustre, llustrosos |
lustroso |
Llustrosa, llustroses |
lustrosa, lustrosas |
lo, los, la, les (el se fa aná poc) – yo parlo lo chapurriau, los germáns, la germana, les germanes |
el, los, la, las |
loá, alabá, encomiá, elogiá, aclamá, enaltí |
loar, alabar, encomiar, elogiar, aclamar, ensalzar, enaltecer |
loablemen |
loablemente |
loánla |
loándola |
local, locals |
local, locales |
localisá |
localizar |
localiso |
localizo |
locals |
locales |
locamen, llocamen |
locamente |
loco, lloco |
loco |
locomossió |
locomoción |
locos, llocos |
locos |
locura |
locura |
locures |
locuras |
locutori, locutoris |
locutorio, locutorios |
lógic, lógics |
lógico, lógicos |
lógica, lógiques |
lógica, lógicas |
lograbe |
lograba |
lográn (g) – lo gran |
Logrando – el grande |
lograt, lograts |
logrado, logrados |
logro, logros |
logro, logros |
lombarda, lombardes, de la Lombardía |
lombarda, lombardas |
lonchitudinal, longitudinal, lonchitudinals, longitudinals |
longitudinal, longitudinales |
longitut, llargária |
longitut |
los |
los |
lotería, loteríes |
lotería, loterías |
lucha, luches |
lucha, luchas |
luchada, luchades |
luchada, luchadas |
luchadó, luchadós |
luchador, luchadores |
lucháe, luchabe |
luchaba |
lucháen, luchaben |
luchaban |
luchán (g) |
luchando |
luchare |
luchara, luchase |
lucharé |
lucharé |
luchat, luchats |
luchado, luchados |
luciérnaga, luciérnagues |
luciérnaga, luciérnagas |
lúdic, lúdics (del latín ludus: joc) |
lúdico, lúdicos |
lujo, lujos |
lujo, lujos |
lujós |
lujosos |
lujuria |
lujuria |
lujuriosa, lujurioses |
lujuriosa, lujuriosas |
lupa, lupes |
lupa, lupas |
lustro, lustros, sing añs |
lustro, lustros, cinco años |