Lo llibre dels poetas. Setgle XVI.

SETGLE XVI.

(Se lee mejor aquí)

Almudevar, Onofre. - Boschá, Joan (Juan Boscán). - Bisbe y Vila, Fructuós. - Calsa, Francisco. - Fernandez de Heredia, Joan. 
- Leonart, Gabriel. - Guerau de Montmajor, Gaspar. - Giberga, Pere.
- Havem, Ramon. - March, Ausias. - Pineda, Andreu Martí. 
- Pujol, Joan.- Pujades, Geroni. - Pujades, Miquel. - Rius, Antoni.
- (Siurana, Jaume. - Valentí, Lluis Joan.) - *Solivella. - *Sentpere, Geroni. - Serafí, Pere. 

ONOFRE ALMUDEVAR. 

Si molt se conforten ab dolça fragancia 
las flors dels ingenis dels vigils poetas 
y en est verger entres, llegint ab instancia, 
porás cullir fruitas ab gran abundancia 
de molt grans sentencias subtils é ben tretas. 

Avisos y exemples se pinten y broden 
y ornats de molt dolsos vocables y versos 
virtuts grans y vicis empelten y poden 
y tals á les dones comparen y apoden, 
que fan, si be 'ls gustan, retráurels dispersos. 

Mastégals y gústals, rumíals mil voltas 
si vols ben entendre sos fraus y revoltas. 

Estos versos foren estampats al comensament de la edició que en 1561 se feu del Libre de les dones. 

JOAN BOSCÁ. (Juan Boscán Almogáver, Almogávar, i Almogàver : no sale ninguna i latina como nexo, y pocas à)


 

Non sab lo camí d'amor 
lo qui diu per fellonía: 
Tal cosa jo no faria 
mostrant lo esdevenidor. 

Quant los ulls han presentat 
al entendrer lo bon alt 
la voluntat fa lo salt 
esperant lo desijat; 
en tal cas es gran error 
dir una semblant follia:

Tal cosa jo no faria 
mostrant lo esdevenidor.

Perque 's ver que dir no 's déu 
en tal punt jo no vindré 
car amor al qui retè 
pot manar assó faréu. 
Al qui sent de tai calor 
no 'l crech si dirli lexia: 
Tal cosa jo no faria 
mostrant l' esdevenidor. 

Déume donchs l'enfellonir 
al desijós pensament 
d'esperar estranyament 
lo temps que no veu venir; 
mes ab tot qu'es gran error 
james algú dir deuria: 
Tal cosa jo no faria 
mostrant l'esdevenidor. 

TORNADA. 

Qui donar vol bo favor 
dir no deu davant s'aymia: 
Tal cosa jo no faria 
mostrant l'esdevenidor. 

Tè á mes altra dança que comensa: Amor la gran senyoría.


FRUCTUÓS BISBE Y VILA. 

Si lo que mon cor pensa 
poguès portar á llum com yo volria, 
donara coneixensa 
fins hont pot arribar la melodía. 
De bon grat cantaria 
del piadós Troyá las aventuras, 
quant cercava la barca, 
desitjant navegar á la comarca, 
posada de las Ombras en obscuras 
y negras espessuras. 

Pero la força falta, 
flaqueja lo sentit y la paraula; 
qu'en materia tant alta, 
lo joch al entaular se desentaula. 
Perque pensau qu'es faula 
trobar lo ram daurat dins un boscatge 
cubert de tantas ramas 
que no hi poguera anar ell per sas camas. 
Y servint las colomas de misatje, 
tinguès ditxos viatje. 

Y que Eneas se frissa 
per un pom d'or d'hont penja sa ventura. 
Per ell fa gran pesquissa; 
ab ell pretent tenirla fort segura, 
lo qual te tal natura 
que sols segueix la ma ben fortunada. 
Y si no ve en tocarlo,
no pot força del mòn violentarlo. 
Alfanja damascena ben trempada 
s'hi trobara burlada.
 
Pero no vull cansarme 
referint una historia tant palesa. 
Ah! si volguès aydarme 
lo ram, purificantme la rudesa, 
ab quanta subtilesa 
aniria plomant aquesta escorsa, 
demostrant que no es falla 
sino que jau lo gra sota la palla. (sota el llit té la mà Maria)
Mes ja sent que lo cor tot se 'm reforsa, 
no hi haurá qui 'm torsa. 

Qui no coneix á Eneas 
allé porá trobarlo al port de Tossa. 
Esta patint mareas 
de la cuitada mort que allí la acossa 
y no li tira cossa, 
perqué de peus y mans ya no 's pot moura, 
sols lo pom d'or desitja 
pera poder fugir la obscura sitja. 
Seráli lo pom d' or un mur de coura 
que res no 'l porá moura. 

Lo pom d'or es la gracia, 
los quatre frares son colomas bellas, 
seguirlas no 'us desplacia 
que lo ram trobaréu seguint aquellas 
lo lloch hon serán ellas 
procuráu que no 's perda may de vista. 

¿No veyéu com se llansan 
sobre una Penyafort que 'ls ulls alcansan? 
Y encara que de lluny vos apar trista 
no dexéu la conquista. 

La selva que tant brota, 
que 'ns amaga lo ram, que 'l pom aporta, 
de humilitat es tota, 
que mitras d'Archebisbe no comporta, 
ser subdit lo deporta; 
fuig, com á foch cremant, honra mundana 
y en mes te lo Rosari 
que lo Pontifical ni l'ordinari. 
¿Voléulo fer estar de mala gana? 
Donauli pompa humana. 

Y am per cosa prou clara 
saber trobar lo ram per los indicis, 
pus veem que 'l nostro frare 
te dins son pit lo pom de tals oficis, 
son llarchs los beneficis 
que per lo medi seu Jesuchrist dona; 
miraume en aquest pobra 
que, pera que confès, vida li cobra, 
y per passar á vida molt mes bona 
ab lo pom d'or lo abona. 

¡RAMON DE PENYAFORT, remey se troba! 
¡O confessor tan noble 
que pera confessar tornáu la vida! 
Mirau per vostre poble, 
reprimiu á qui 'l roba
y pus teniu la gracia tan cumplida 
si 'us agrada cant nostro 
dauli contra Charó la bell pom vostro. 


Esta composició tambè fou escrita per la festa de Sant Ramon. 
Ab lo mateix objecte n' escriguè un altra que comensa: 
Al temps que clarejar l'alba comensa. 


FRANCISCO CALÇA.

(Sentencia dels versos catalans que prengueren part en lo certamen de las festas de Sant Ramon.) 

Axí com fonch sobrada la alegría 
que á tots causá la Canonizació, 
fora tambe grandissima rahó 
correspongués la fertil poesía. 
Los Catalans ¿perque deixam la llengua?
Catalá fonch lo Benaventurat: 
qui no coneix poch haver agradat 
no tinch á molt que caiga en semblant mengua. 

Los provençals y limosins poetas 
han inventat la mòlt delicada art 
pera agusar l' human ingeni tart 
y poder fer ses trobas mes perfetas. 
Ausias March en ella fonch poeta 
tan excellent que 's tingut per mes net 
de quant bells rims y bells cants hajen fet 
y axí son temps sa troba fou eleta. 

La Gaya, fonch sciencia nomenada 
pèls catalans antichs de gran renom, 
y es gran dolor no entendre perque y com 
casi per tots greument es menyspreada. 
En castellá tothom se dona á escriure 
tenint per cert que 'ls será mes profit 
y donarán axí major delit, 
emperó molts han donat mes que riure.

Mes fácil es compondre en Castellá 
per ser les lleys dels catalans estretas, 
per los accents no poden los poetas 
liberament escriure en Catalá. 
Molts castellans á tort y á dret escriuen 
sens advertir lo accent si es llarch ó breu 
y si no fan figura no 'ls sab greu 
aquella entench que sinalefa diuen. 

Ningú adverteix lo que es Sineresí (sinéresis)
dónásel poch si fan tornada rima, 
no tornar mot no 'ls es molt estima 
pero ya veig que renyirán ab mí. 
Tot hom va tras de molta llibertat 
y de cantar chacona y çarabanda, 
vers de primor y 'ls posen á la banda 
curant molt poch del art la gravedat. 

Pero advertint los cants de mot en mot, 
volria honrar l'autor d'una cansó 
y emplear en ell un costosissim do 
sino que vol passar sols per devot. 
Prech al Autor d'assi en avant pretenga, 
que á haver scrit com han molts á la joya 
pèls jutges tots units de bona voya 
fore premiat y axí es be que ho entenga. 

No 's pot negar que son molt bellas trassas 
dels qui han pretés, y molts grans invencions 
qu'han merescut per molt bones rahons 
haver llohós tots ells no gens escassas. 
Donchs comensant volria molt honrarlos 
ingenis bells de nostre lymosí, 
pero be tinch molt gran enuig ab mí 
ventm' impotent pux que no puch premiarlos. 

ESPARÇA. 

Y axí diem mereixer grans llahors 
los qu'han escrit en llengua catalana 
portant quiscú sa troba molt galana 
y esser tots ells subtils componedors. 
Emperó havent greument faltat en l'art 
lo qual no admet tan culpable descuyt 
perdonarán si se 'n tornen de buyt, 
forals millor que fossen vinguts tart. 


ALTRA ESPARSA.

O pecador de mi quant grans querellas 
quant grans clamors y quanta fallonia 
y quants grans crits y quanta parlaría 
ohint estant aquestas mas orellas. 
Com se pot fer haver trevall debadas 
Síals conort que no 's pot dir millor 
lo qui es estat á tots opositor 
perque lo prises de misser Pujadas. 

Coneixem d'aquest poeta á mes de alguns versos llatins un sonet que va dedicat á Ausias March y comensa aixís: Lo molt famos autor que Plini diuhen. 


JOAN FERNANDEZ D'HEREDIA.

(Respon á A. Martí Pineda que al deixarle un llibre li havia enviat uns versos.) 

Per versos responch, sab Deu lo que 'ns costa, 
tan mal me te 'l mal, tan dat al través, 
tan flach está 'l cos y l' ánima mes, 
com vos ho veuréu per exa resposta. 
Ab tanta primor he vist que 'm lloháu 
per hon la llaór es vostra y no mia, 
qui no 'm conegués yo crech que 'us creuria: 
mas yo que 'us conech, conech que 'us burláu. 

No vull mes lloaros per mudar de joch, 
perque en vostres obres lloar tal se mostra 
que 'l que s'atrevís en dir llaor vostra 
quant mes pensás dir, diria molt poch. 
De véurem vos dich que no 'us escuséu, 
qu'encara que 'us veig assí per la llista, 
de qui hom vol be gran cosa es la vista: 
donchs feuho y seré gran be del mal mèu. 


GABRIEL LEONART (1: Versos posats davant d'una Aritmética de Bernat Vila.)

Ingenis, que 'l rich talent 
en arts suptils empleau, 
de aquest llibre contemplau 
l' estil, l' art, y document. 

Veureu ab facilitat 
mil suptilezes escrites 
en l'Art de comptar may dites 
de gran ser y utilitat. 

Reglas breus de las monedas, 
y pesos de Barcelona 
pera tots negocis dona 
de exemples, ricas veredas. 

Diverses operacions 
de Trencats, reglas de tres, 
destos Regnes, y estrangers 
Cambis, y Reductions. 

En fi ques traça discreta 
excellent y perfeta obra, 
y per creureu, basta y sobra 
dir: Bernat Vila la feta. 

Auctor que en esta ciutat 
es sa virtut estimada, 
y la Republica honrada 
de sa rara habilitat. 

Que no tan sols per comptar 
puja de punt son talent, 
que en tot moral document 
es Mestre y viu exemplar. 

Ea ingenis acudíu 
á conexer d'est Auctor 
l' Art, virtut, fer, y valor 
l'ingeni suptil, y viu. 


Que sa habilitat perfecta 
vostra fineza traurá: 
como sol fer la suplil má 
lo filet de la llanceta. 
__________


GUERAU DE MONTMAJOR. 
(SÁTIRA.) 

Yo mestre Grau 
á qui mes plau 
ser lo bochi
del rey Pasquí, 
e lo fiscal 
pera dir mal, 
vulch de mon dit 
deixar escrit 
los besamans 
que 'ls Mestres vans 
han fet al rey, 
perque en la lley 
en que yo vixch 
d'est modo 'us rixch, 
riurem de tot, 
y dir un mot, 
del mes agut 
del corral brut 
de les escoles 
de beceroles. 
Gran nuvolada 
e cavalcada 
de cada trib 
al rey Felip 
ne fan viatge 
que may passatge 
de areners viu 
passar lo riu 
que tant durás. 
….......

Passa carrera un mestre Peres 
(1: Joan Baptista Perez, catedrátich que fou de Hebreu en Valencia en 1559. 
qu'en totes veres 
vol ser Hebreu. 
¿Y qui no creu 
qu'Hebreu no sia?
….....
Perque 's descobra 
d'aquesta obra 
la utilitat 
e dignitat 
des que han poder (2)
de dar llicencia 
del sobredit, 
e açi va scrit 
fonch ben mirat 
é examinat 
per lo Doctor 
gran bebedor 
Micer Clement 
home imprudent, 
que cavaller 
se volgué fer 
en la jornada 
de la entrada 
del nostre rey. 
….........
Al sobresalt 
tot espantat 
també ha fermat 
la obra present 
e Perpuchent 
comanador 
Falcó (3) ó atzor 
que está en muda, 
ave mes ruda

(2) Ab tot y que en lo llibre d'hont hem tret esta sátira no hi ha nota que ho diga, creyem que aquí hi faltan dos versos.


(3) Jaume Joan Falcó, home eminentíssim, com que segons se conta Felip II deya al tractar de homes de lletras que en Espanya no 'n tenia un altre que passés la ma per la cara al docte Falcó.


que 'l quebraós, 
rocí molt gros 
de moliner:
est preten fer 
cercol quadrat (4:Falcó sospitava haver trobat la quadratura del cercle.) 
e ases volar 
y ell may vola. 
Adargat, hola
e tinch recort 
d'aquell gran tort 
que has causat 
en la ciutat 
satirisant 
e llastimant 
á molta gent 
ab la insolent 
sátira antiga, 
perque no 's diga 
qu' has acertat 
ni mes trobat 
sátira fent. 
Mira imprudent 
que no tenia 
lo que havia 
de contenir 
lo que en mal dir 
es sol guardar. 
Ves á estudiar 
en Juvenal, 
si vols dir mal,
d'ell treslladant 
é acomodant 
á ton ofici 
lo que en est vici 
ell ha guardat. 
Puix he format 
aquesta obra, 
veurás que 't sobra 
lo compliment 
d'entendiment. 
….....
Mestre Cordero (5). 
ab son sombrero 
é barret fort 
que de la mort 
es adjutor, 
lo portador
al degollar 
e sentenciar 
los desdichats (qué curioso, ch y no tx)
esquarterats 
fins al suplici. 
….......

La vida d'aquest poeta en estrem curiosa se troba en las notas al canto del Turia, á seguiment de la Diana enamorada de Gil Polo, edició de 1778 feta en Madrid estampa de don Antoni de Sanxa. 

(5) Joan Martí Cordero, mestre en Arts y doctor en sagrada Teología, morí en 1588. 


GIBERGA, PERE

(Loant un retrato pintat per P. Serafí.) 

¡O gran saber y empresa d'altre força 
veure mortals en vista que 's divina! 
¡O Serafí, qu'es obra Serafina! 
Sou dels pintors lo cors y ells vostra scorça. 
Traure lo sol del viu sens may al' orça 
fer ni maynar sol qui l'alt cel domina 
pens que 'u pot fer, respon y ell m'encamina, 
y es lo compás qui en tals afers m'esforça. 
¿No 'us par qu'está divina y acabada? 
Sí; pero té l'esperit sols d' aquella 
qu'amor pintá perfecta y animada. 
Y hont? Dins mon cor, lo qual contemplo d'ella: 
canta y contix, qu'es rara y ben dotada 
que 'l sol lluent s'iguala sols ab ella. 



RAMON HAVEM. 

(Poesía premiada en las festes de San Ramon.) 

De un catalá breument cantar volria
la vida y fi, la regalada historia
pus qu'en mos fets sempre 'us tinch en memoria 
Reyna del cel mostraume vostra guia. 
Barcelonés Ramon de Penyafort 
ara es lo temps, donaume en aquesta obra 
d'aqueix licor tant abundant que 'us sobra 
puis dir de vos mereix ma bona sort.

La vida fonch tal com fonch vostra mort
á Dèu beneyt, sagrada y molt preciosa
exemple cert y regla religiosa 
dels penitents consolaciò y conort. 
Foreu gran hom versat en dret canonich, 
als confessors donareu molta llum 
ab un tractat que sos afers resum 
de Deu la lley y lo camí catolich.

Contrari sou del esperit diabolich 
puis convertint á heretjes, juèus y moros 
patireu molt, sufrint lo colp dels toros 
contravenints al sant jou apostólich. 
La religiò dels nobles Mercenaris 
tinguè començ del vostre bon govern, 
ab gran enginy fundareu son gran pern 
qu'es lo quart vot á mes dels ordinaris.

Los doctors grans y los penitenciaris 
podrán seguir á vostre exemple y norma 
vos los donau redrès y nova forma 
y als qui volrán fer vida solitaris: 
no trobarém semblant en tot lo mon 
pera poder gran Sant acompararvos 
tots son molt curts en alabar y honrarvos 
Deu pot dir sols les gracies qu'en vos son. 

Ab pensa humil lo vull pregar que 'don
son esperit que en aquest past no 'm falt, 
quin fonch l'esforç quant fereu tant gran salt 
sobre lo mar, l'enteniment confon. 
Un ángel just á qualsevol hom guarda 
vos ne teniu un altre, cosa rara, 
pera 'ls afers qu'estaven á la clara 
encomanats á vostra sola guarda.

Sens dupte aquest portava l'avantguarda 
en aquell fet y triunfo divinal, 
y vostre cos semblant al celestial
ágil, en sech, passá que res no 'l tarda. 
Si tanta fé tinch, que una gran montanya 
mudarla puch d'aquesta á l'altra part 
y amor no tinch, en tot serè molt tart; 
amor servent causa tan gran hazanya. 

Sols Jesuchrist per l' aygua va y no 's banya,
axí mateix vos sobre vostra capa 
als vents manant si algú dells vos escapa 
regint lo sol qu'en tot vos acompanya. 
Si algú no sab qui es lo rey que tant mana 
ab tal ergull á cel, vent, mar y terra, 
si be 'u entench es lo qui als mals desterra 
un Semidèu vestit de carn humana. 

TORNADA.

Vostra virtut y gracia sobre humana 
contra tots mals Ramon ya es coneguda, 
tots vos pregám que al menester acuda 
puis que us servim y honrám de bona gana. 


AUSIAS MARCH.

Ram, on se posa la coloma blanca 
del esperit que al vostre mes afina 
Penyafort sou tresor y medicina 
al perseguit malalt y al qui tot manca. 

Sou la mes alta cima y rica branca
del arbre de sciencia y de doctrina 
la caramida sou que á Deu inclina 
y tira á sí d'aquell la gracia franca.

Lo gran Neptu ne sou á qui obeeixen 
la mar, los vents, los peixos y les ones 
sou lo de qui mes los vicis se queixen. 

Sou lo qui vuy molt honren les persones 
les que assi podeu mes y mes mereixen 
y les tres y un sol Deu sobre tot bones. 


ANDREU MARTÍ PINEDA.
 
(Enviant un llibre á Joan Fernandez Heredia.) 

La magestat de vostre gran policia 
noble senyor dechado dels poetes, 
senyala clar ab gran rahó y justicia 
qu'en les virtuts y en actes de malicia 
guanyau de tots les honres y les dretes. 
Fertilitat de fines y altres venes 
en vos trobam, cercantles com á vostres, 
mes abundants que dins les mars arenes, 
per qui perdem recort de les Atenes 
veent mes gentils les vostres sutils mostres.

Ab lo thesor de vostra rica vena 
es ferro y plom lo nostre baix compondre, 
pero puix vol, dispon, mana y ordena 
veure 'l tarquim de nostra pobre vena, 
lo meu desig no pot negar respondre: 
mes atenyent per premi y benefici 
poder suplir lo nunca visitarvos, 
vull, puix vos tinch del cor fet sacrifici 
ab gran descans tenir est goig propici 
que del que he fet vulláu, Senyor, burlarvos. 



JOAN PUJOL. 

(Fragments del poema La batalla de Lepanto que escrigué aquest autor.) 

Carta de Pio V al rey Felip. 

Fill amat 
qui del catholich remat 
sou defensor infalibble 
ab lo poder invencible 
que Deu vos ha comanat; 
pus es cert 
que lo sant y bon concert 
s' es romput de nostra lliga 
jo 'us avis ab gran fatiga 
del perill que veig obert. 
Entenéu 
que Celim enemich greu 
de la esglesia sagrada 
vol ab molt potent armada 
destruir lo poble seu. 
Es mester, 
perque tal fet no requer 
descuyt ni llarga tardança 
reunir nostra lligança 
contra 'l maleyt Lucifer. 
Daré jo 
sancta benedictió 
contra la bestia fera, 
al general y bandera 
de la santa unió 
y ab sant zel 
jo 'us daré contra l'infel 
quant poder tinch en la terra, 
y per ferli major guerra 
cercaré favor del cel. 
Donchs mon fill 
puis sou clarejant espill 
hon ma sperança 's remira 
repriment sa cruel ira 
guardaunos de tan perill 
Y sens mes, 
daré fi á mon procés 
puis tinch certa esperientia 
ab quant santa obedientia 
sempre sou á Deu sotmés. 
…......


JOAN D' AUSTRIA INVOCA Á DEU. 

Apres que fonch lo savi general 
ab presa gran tornat en sa galera 
abans d'entrar en la batalla fera 
cerca favor del rey celestial. 
Los ulls al cel y juntades les mans, 
agenollat ab molt devota pença, 
á Deu etern de majestat inmensa, 
ab prechs humils diu paraules semblants: 
- Fill de Dèu 
pux per nos clavat en creu 
comportareu mort tan dura, 
mirau, Senyor ab gran cura 
vuy per aquest poble seu, 
que si s' pert 
nostre bon é sant concert, 
perilla l' cristianisme. 
Eya donchs, fill del Altisme 
miráunos ab ull despert. 
Jo, senyor, 
confés que son pecador: 
mes ab tot que aixis sia 
no 'm neguèu la vostra guia 
puig vos prench per defensor. 
Y de grat 
sempre estich aparellat 
defensánt vostra creu santa 
á deixar la mortal manta 
ab que vos m'haveu criat 
…...

CONCLUSIÓ. 

Aquesta es donchs lo triunfant succès 
james oit de tan bella victoria 
de que 's fará durant lo mon memoria 
y mes avant si mes durar poguès. 
Te à mes infinitat de obras de tots géneros que forman part del groixut manuscrit que 's troba á Paris ab lo titol de Cansoner de obres enamorades. 


GERONI PUJADES. 

Font caballí, ni somni del Parnás, 
les Muses nou, si 's vol que fossen cent, 
vuy no les prech me donen son talent 
car tot es poch é falt en aquest cas. 
Cell qui en l' Olimp te goig en son llohor 
guie puix sab ma plana voluntat 
que si ell se vol iré be encaminat 
sens que mon psalm cayga en algun error. 

Christ ja fet hom restant potent senyor 
pedra en la clau que está en la sumitat 
per fer etern del christiá l'estat 
pedra prengué d'un Pere pescador.
E com qui enpren perfetament obrar 
aten abans si lo lloch es pantá, 
vol lo macís é mira mòlt que allá 
sia ben ferm lo sol que jus ha estar. 

Si penya ó roch veu no li cal duptar 
en construhir lo mur ó fort que fa 
que de tal part mòlt ben segur está 
son enemich no le y podrá minar. 
Axí mateix Gregori desijant 
muntar en alt lo temple sens segon 
sabent perçó ser tal nostre Ramon 
qual pogués ser en tot lo mon cercant. 

A passar vench cell edifici avant 
que fundar volch la vera llum del mon 
ab acort just aquell poder pregon 
de plenitut en tal penya posant. 
O llahor gran que haya succehit 
en veu y esfors per Pere Penyafort 
la clau tenint que 'ns lliura de la mort 
y dona 'l goig del eternal delit. 

Un portich feu lo rey que savi es dit 
al temple bell de pedres de tal sort 
que diferents son entre si 'm recort 
y en lo dels reys me pens estar escrit. 
De l'una cert car trobe sens afan 
figura á Christ y altra Pere es 
lo Ramon veig fa compliment á tres 
volents lo cel per ells entrar hauran. 

Quant ja les paus vench á firmar Laban
ab en Jacob volguè que pedra fes 
senyal perfet del acte allí promes 
de unions que tot temps durarán. 
Per Christ son tots ab Deu consiliats 
del pacte es ell eterna fe y senyal 
pero yo crech que ab ella es altre tal 
Ramon ab dos absolent los pecats. 

TORNADA. 

Y nos pux som del tot certificats 
del simbol cert entre 'ls tres casi igual 
tots conegam lo gran Ramon que val 
y fassam nos á ell encomanats. 

Esta poesía guanyá joya en lo certámen que ab motiu de las festas de la canonisassiò de sant Ramon de Penyafort se feu en Barcelona en lo any de 1601. 


MIGUEL PUJADES (1). 
(1) Eix autor es cosí de Geroni Pujades autor de la Crónica universal de Catalunya: la present poesía fou escrita ab l'objecte de alabar n' aquesta obra y á son autor. 

(Cançó.) 

Inclita Barcelona, á qui la fama 
qual rara y singular, al mon publica 
per mappa abreviat, de la grandesa 
qu'ab fullatge vistós al cel enrama 
y á la terra ab colors vius magnifica: 
theatro de la héroe noblesa, 
temple sagrat á virginal puresa, 
academia illustre, mes que Athenas: (Athenes, venes)
erari, que tens venas, 
molt mes que lo Pado, de riquesas: 
triunphos mes que Roma 
paratges y ciutats, castells no doma: 
inmens mar de grandesas; 
Deu vulla qu'en tot crescas 
qu'eternament als teus afavorescas. 

Excellent Mecenate d'un Pujades, 
o be del Principat: puix que sustentas 
Aquell, qu'en lo desitx Atlant imita 
portant les breus espalles carregades 
de la inmença esphera: ja qu'intentas 
guardarlo del fer Mommo troglodita, 
que al profundo oblit lo precipita: 
les gracies degudes se 't presenten, 
per tots los qui be senten 
del liberal perfet y bon empleo 
en donar tal ajuda 
al que en eternitat avi nos muda 
lo que prengué Leleo 
enemich de memorias 
cruel perseguidor de nobles glorias. 

Ja per avant lo pes del Deu de risa 
(aquí Apuleyos fan solemne festa), 
no oprimirá lo geni que no hisca 
de colors variats y divisa. 
Y si (com á qui es) hont cau se resta, 
fará que la balança en alt rehisca (o rebisca, no se ve si es h o b)
y siempre eternalment lo ingeni visca. 
Que un contrari al altre sempre eleva. 
Y no podrá la gleva 
de la pedra molar, fer tant pesada, 
macissa, grave y mala 
que forç á abatre en terra aquella ala 
que ab la ploma daurada 
serveix la patria cara, 
y exalta tant quant pot la honrada mara.

Los ingenis un temps (es cosa bella) 
molt mes que les riqueses se estimaren. 
Los oradores als homens suspenian 
los músichs los portavan per l' orella. 
Empero quant los Cressos dominaren, 
del princep á la guisa tots vivian, 
ingenis y las lletres avorrian. 
Mes quan regná Alexandre Macedónich (Alejandro Magno)
lo dexeble platónich 
de molts paripathétichs se feu mestre. 
Y quan lo pa trameta 
Octavia á Virgili, ix poeta. 
Homeros fa destre 
al mateix punt y dia 
qu'ab sos muscles Smyrna li don guia: 

Per Cervera, ciutat ilustre y noble, 
á dar á la virtut llum y carrera. 
Que á las arts lliberals sols las fomenta 
lo premi: mes que honor ni veu de poble. 
La musa ab lo sustento sens esmera, 
Minerva entre los princeps se sustenta, 
y assossegat quant vol lo ingeni intenta. 
Mil Tulios, Vulpians, y mes Gregoris 
que no l'Assyria voris 
te promet de donar: com tu acudas 
á tos fills ab llet pura. 
Y resta ab confiansa molt segura 
que donant tal ajudas 
á la mes alta zona 
te exalçará en exir la part segona. 

Estirará l'autor aquesta corda 
que puje al degut punt de la alabança: 
remuntará en ses mans tota memoria 
perque lo fet al nom sovint concorda. 
La sua Clio ara un poch descansa 
pera pujar la patria á major gloria 
exint ab nou progrés d'antiga historia. 
Y no podrá fer menys que no t' sublime 
al punt que mes s'estime 
que abundant lo subjecto ab tanta copia 
del que noblesa estima: 
y per Pujades puje que si arrima: 
vos será cosa propria 
y tindréu, si si pensa (s'hi)
los dos etern honor y fama inmensa. 
ANTONI RIUS. 

Si á la Arabia felix, inventora 
de reduir en art, y diciplina (disciplina)
de numeros: la sciencia peregrina 
del Cel y de la terra, adornadora. 

O sia Grecia, quant del mon Senyora 
se feu per forsa de armes, y doctrina 
de Apuleyo sabem, que en la llatina 
llengua, la adorna augmenta y la millora. 

Pero faltava encara la secreta 
forma: que en facil, enseñansa y clara 
l'art mercantil, abrassa y recopila. 

Que per ser invenció, rara y perfeta (perfecta, se encuentra mucho)
de noble ingeni, y de virtut preclara 
era obra reservada, á Bernat Vila. 


JAUME SIURANA, LLUIS JOAN VALENTÍ, ANDREU MRATÍ PINEDA. 

(Comença lo Procés ó disputa de viudes y doncelles, ordenat per los magnífichs Moss. Jaume Siurana, 
y Mestre Lluis Joan Valentí, Doctor en Medicina, ab una Sentencia ordenada per l'honorable 
y discret Andreu Martí Pineda, Notari.) 

(Fragments.) 

SIURANA. 

Puix sou la font clara brollant abundancia 
de dolça doctrina, senyor Valentí, 
lo meu baix ingeni vexell d'ignorancia 
vos prega y suplica ab molt gran instancia, 
qu'en esta demanda doneu ver juhí. 
A cert amich nostre tothom li concella, 
puix jove se troba, que prenga muller, 
parlantli una viuda y un' altra doncella: 
donchs vos responéume en esta querella 
qual d'elles déu pendre á vostre parer. 
Qu' estant en est dupte quant mes imagine 
menys trobe la senda que dret m' encamine. 
VALENTÍ. 

Volent prest excloure los plets y tempesta 
y dar fi complida en est bell procés, 
les viudes y verges ab molta requesta 
requiren, que causa tan justa y honesta 
sia declarada per bell compromés: 
y prenen per jutges molt practichs y destres 
á dos grans juristes provectes en l' art, 
Miçer Guardiola, qu'es mestre dels mestres, 
en qui james caben embust ni sinestres 
y aquel gran monarcha micer Luch Ricart. 
Y 'l escrivá volen que sia Pineda 
puix sab de richs versos teixir fina seda. 
….....

PINEDA. 

Cascú dels dos pinta y recama 
tot lo que diu, 
d'or exellent, tan rich, tan viu, 
qu'es maravella: 
pero deixáunos la doncella 
tan despullada 
y ab tals pecichs tan maltractada 
qu'es pietat. 
…..
En nom de Deu, 
qui de no res fabricá y feu 
los cels y terra, 
pacificant dels dos la guerra 
pronunciám, 
y molt conformes arbitrám 
semblant sentencia. 

Definitiva. 

Que tornen la fama y gran preminencia 
á verges y viudes honestes y bones, 
y en altres tants metres, guarnits de eloquencia 
alegres publiquen la gran excelencia, 
les honres y gracies de totes les dones; 
y puix qu' entre totes ateny mayor gloria 
dels estaments d'elles tenint lo mes noble 
mostrant la medulla de nostra memoria 
la palma y triumpho, llorer y victoria 
deu rebre la verge dels reys y del poble. 
Als dos condempnantlos que d'ells clar entenga 
que verge y no viuda l' amich content prenga. 


GERONI SENTPERE. 

Qui porá dir la gran substancia 
del vostre dir 
estil del vers y l'escandir 
sil-labicant, 
pesant ab pes lo consonant 
en res escás, 
á plom, llivell, retgle y compás, 
fexuch, ni tart, 
mostrant lo prim del prim del art 
ab excel-lencia 
tant que mostram nostra sentencia 
ab gran temor 
deixant vil prech, ira y favor 
tenint present 
lo jutje just omnipotent 
per dar guió 
mirant la definició 
de la justicia 
qu'es un voler just sens malicia 
dar judicant 
á cada hu son dret donant 
ab pes egual 
vist quant fa veure en general, 
sentenciám 
pronunciám y declarám 
d' aquest tenor. 

Mirant entre 'ls altres ab quanta primor 
la Reyna sens culpa blasona Pineda, 
volem premiarlo del pris de la seda, 
del nom y del títol de just guanyador, 
y puix vem que sembra de mestres llavor (y pos veém;i donchs veiem)
l'espert é molt docte subtil Solivella 
la gran praderia puxant y molt bella 
pendrá per insignias la fama y honor. 
Miquel Johan Gomis qui grans llahors dona 
se 'n porta del resto la palma corona. 


PERE SERAFÍ. 
(Contad las y griegas. Hay muchas en otros textos, pero en este más.)
CANTICH D'AMOR. 

Tots quants d' amor seguexen la carrera 
fujan sa ley cruel, falsa, enemiga, 
que dins l' hivern sentir fa primavera 
y en mig l'estiu fredor y greu fatiga: 
no esper james ningú per fé sencera 
tenir qu' á tot perfet amant obliga 
trobar ja may pietat, que per estrena 
don' amargor, torment, dolor y pena. 

Axí com vol en qualque pas fortuna 
pereix algú per ferro ó mort soptada 
mas charitat universal, comuna 
fa dar al cos la terra, y de passada 
los via andants ab pedras d'una en una 
de poch en poch fan sepultura alçada; 
y yo morint per la senyora mia 
may no 'm tirá piadosa pedra un dia. 

Lo peregrí que nit y jorn camina 
spera 'n l' alberch trobar repos una hora; 
lo navegant si la gran mar s' enpina 
cessa lo vent y del perill surt fora; 
lo fer soldat qu'en batallar s'inclina 
spera campar perqu' algun sanct honora; (o acampar; sobrevivir)
y en mi tostemps creix la dolor superna 
que ingratitut ma trista sort governa. 

Premi sperant, treballa tot lo dia (treballe)
lo laurador y lo seu cos molesta; (moleste)
y un capitá qu'es de soldats la guia 
per lo semblant no tem fret ni tempesta; 
y un vil pastor d' ovelles, fent sa via 
treballa y pren descans per la floresta; 
yo treballant may lo meu cos reposa (repose)
ni sper de ben servir ninguna cosa. 

Mouse lo vent molt fort de tramontana 
ab lamps y trons y pluja tempestosa; 
trenca los tronchs dels monts y terra plana 
desfá los camps ab l' aygua furiosa: 
fent molt gran so de les campanes sana, 
y mostra 'l sol la fas molt luminosa 
mas en mi trist per ma desaventura 
la tempestat creix sempre mes escura. 

Baix en l'infern ab só de dolsa lira 
Orfeu trobá pietat en sa tristura, 
del gran Plutó cantant placá la ira 
havent d'aquell una ánima segura: 
yo trist que nit y jorn mon cor sospira (suspira, suspire)
blanir no puch un cor, ans mes s' endura; 
no bastan prechs, ni plants, ni fe sencera, 
ans quant mes va, creix mes cruel é fera. 

L'hom desterrat luny de sa dolça terra (se encuentra dolsa arriba)
sper ab lo temps tornar al ser qu'estava. 
y hu saltejat de una molt crua guerra 
per temps ha pau ó treva qu' esperava. 
Qui está en presó y la cadena l' ferra 
libert se veu per temps com desijava, 
yo perseguit de tanta desventura 
no se qu' esper, sino la sepultura. 

Lo cervo qu'es nafrat cerca aygua clara (el ciervo)
per refrescar tenint mortal ferida; 
si troba font ó riu, prest se declara 
de ben curar y renovar sa vida; 
tal so nafrat, mas sent qu'es molt avara 
qui 'm pot donar la sanitat complida, 
que te per be de pura set matarme 
primer que may no vulla remediarme. (remediar; remedi, remei)

Tot reverdeix, la fértil primavera 
quant es passat l' hivern que 'l mon despulla (despulle; desnuda)
floreix los prats y 'ls aucellets prospera, (pajaritos; muixonets) 
al arbre nuu fa recobrar la fulla; 
dins l' aygua 'l peix y al bosch tot altra fera 
troban descans y amant qui be 'ls reculla; 
y en mi lo temps james no fa mudansa 
ans sent del tot secarse la esperança. 
Las obras d'est poeta s'han imprés diferentas vegadas per separat y junt ab las del rector Vicens García. Qui vulla llegirne mes poesías no li será difícil trobar satisfet son desig. (el seu desitg)

 

sóc historiador i valencià

Hola, sóc historiador i valencià. Es diu País Valencià, punt.

Historiador? Mis cojones.

Zasca de Senador Palpatine a ElOvejaEse

 

 

LIII.

Reg. 2.236, fol. 171. 30 de abril de 1410.

Pro brachio Ecclesie regni Valentie. - En Marti per la gracia de Deu rey Darago de Sicilia etc.
Als venerables honrats e amats pares en Christ los bisbes de Valencia e de Sogorb abats prelats e altres qualsevol persones ecclesiastiques del regne de Valencia salut e dileccio. Com nos ab diverses letres nostres hajam moltes vegades escrit als governador e deputats del dit regne que com nos volguessem per bon estament e tranquillitat de nostres regnes e terres veure regonexer e ben examinar tots los testaments e codicils de nostres illustres predecessors de gloriosa recordacio per tal que en cas ço que Deus no vulla que a nos convengues passar desta vida sens fills sabessem certament e poguessem ordonar e a tots nostres sotsmesos fos clar e notori a qui pertanyeria la successio dels dits nostres regnes e terres apellassen e convocassen vosaltres e los altres braçes o estaments del dit regne de Valencia et que ensemps ab ells elegissen e trametessen a nos can pus prestament porien certes persones de tots staments en semblants coses aptes experts e sufficients entre los quals ni hagues de juristas ben approvats e famoses que fossen presens als dits regoneximent e examinacio ens poguessen be consellar en lo procehiment del dit fet e bona conclusio daquell e vejam ara clarament que ells ne vosaltres ne los altres braçes o estaments del dit regne nous curats aplegar ne trametre a nos les dites persones o missatgeria a aço necessaria de que harem fort rahonablement sobiran desplaer: pregamvos exhortam e requerim que sens alcun prejudici e derogacio de vostres furs privilegis e libertats als quals no entenem ne volem esser en alguna cosa per aquesta raho prejudicat ans volem queus romanguen salves e illeses e en sa virtut e vigor ensemps ab los altres braçes o estaments daqueix regne o sens ells si millor vos sera vist esser fahedor vos ajustets e elegiscats vostres missatgers quens trametats al pus prestament que porets com tota cuyta e celeritat sia triga los quals sien presents als dits proceyment regonexement e examinacio ens puxen consellar en lo benavenir del dit fet postposats qualsevol altres affers com aquest sia segons deu pus arduu e pus necessari e mes tocant lo ben e pacifich estament del regne que qualsevulla altre que puxa esser e sia preservatiu de molts mals escandels e inconvenients que ço que Deus no vulla se porien seguir si no hi era justament e saludable provehit abans quel cas se seguis: en altra manera certifficamvos que en absencia incuria negligencia e contumacia vostra nos ensemps ab
los altres braçes e estaments daqueix regne e dels altres regnes e terras nostres qui ab nos seran presents procehirem en regonexer examinar e concloure lo dit fet vostra absencia e contumacia no contrestants. E volem e ab la present vos intimam que tots los damnatges e inconvenients que en temps esdevenidor a nostres regnes terres e vassalls sen poguessen seguir ço que Deus no vulla seran imputats daqui avant a vosaltres e a vostres bens e no a nos: e per tal que aparega en temps esdevenidor manam la present esser a vosaltres presentada de nostra part per los amats consellers mossen Simon Miro batle general de regne de Valencia e per mossen Domingo Masco majordom nostre o per cascun dells e quen façen levar
carta publica per tal quen sia memoria en esdevenidor. Dada en la torra de Bellesguart a XXX dies dabril en lany de la nativitat de nostre Senyor MCCCCX. - REX MARTINUS. - Dominus rex mandavit michi
Bernardo Medici et viderunt eam vicethesaurarius et Franciscus Daranda quibus fuit comissa. - Predicta litera fuit facta similis sub eisdem data signo atque mandato et missa predictis ecclesiasticis personis.

Apéndice 2, Biblias lemosinas, siglos XIV, XV

Parte de:

(sagrada escritura biblia lenguas vulgares Joaquín Lorenzo Villanueva)

APÉNDICE II. 

Que contiene algunos fragmentos inéditos de Biblias lemosinas de los siglos XIV y XV.

ADVERTENCIA.

Los tres fragmentos primeros que se publican en este apéndice, fueron hallados en Barcelona. El IV. en la ciudad de S. Felipe (Játiva), como dijimos en la pág. 8 de nuestra obra. El V. es la última hoja de la Biblia valenciana traducida por el P. D. Bonifacio Ferrer, e impresa en Valencia por los años 1478.

Fragmentos de la biblia valenciana que se hallan en poder del Ilmo Sr. D. Francisco Pérez Bayer, bibliotecario mayor de S. M.

FRAGMENTO I. INÉDITO. (se refiere al año 1791, en que se imprime este libro)

Primeramente en dos hojas sueltas de pergamino cortadas una por la parte de arriba, y otra por abajo, en que hay poco más de la mitad de la hoja se hallan los cap. XI, XII, XIII y parte del XIV de Daniel.

Empieza desde el fin del cap. X. v. 20.

….. apparegué lo Princep dels grechs …. yo anunciaré a tu çò que es expressat en la Scriptura de veritat. E ninguno es ayudador meu en totes aquestes coses sino Miquel Princep vostre.

XI.

E yo del any primer de Dari mediá estaba perque fos confortat e corroborat. E ara veritat anunciare á (las á las dejo a) tu. E vet que encara tres reys estarán en Persia e lo quart ça enrequit de moltes riquees sobre tots. E com podrá molt per les riquees sues comourá a tots contra lo Regne de Grecia. Mas levarsa rey fort é senyoreiará per molta potestat, é fará ço que plaurá a ell. E com haurá estat será ... lo regne de ell é será departit en los quatre vents del Cel, mas no en los descendents de ell, ne segons la potencia de aquell ab la qual ha dominat. E será lacerat lo regne de ell encara en los estranys, exceptats aquests. E será confortat lo rey de Austre, e dels Prínceps de ell prevaldrá sobre ell, é dominará per senyoria. Car molta será la Senyoria de ell. 

E apres fi de anys serán paccionats. E la filla del rey de Austre vendrá al rey de Aquiló fer amistança. E no obtendrá fortalea de braç, ne estará la sement de ella. E será liurada ella é (la é la dejo e algunas veces) los que adugueren a ella los adolescents de ella e lo que confortaba a ella en los temps. E estará plantacio de les raels del brotament de ella. 

E vendrá ab ost, e entrará en la provincia del rey de Aquiló, y abusará de ells e obtendrá. No res menys e los Deus de ells, e los sculptilis, axi mateix los vexells preciosos de argent, e de or, adura catius en Egypte. Ell prevaldrà contra lo Rey de Aquiló. E entrarà en lo Regne lo Rey de Austre: e tornarà à la terra sua. E los fills de ell seran provocats, e aiustaran multitud de moltes osts. E vendrà cuytant e abundant. E tornarà, e serà comogut, e pugnarà ab la fortalea de ell. E lo rey de Austre provocat …....... Falta parte del v. 11 y parte del v. 12. 

mas no prevaldrà. E girarsa lo Rey de Aquiló e aparellarà multitud molt maior que de primer. E en fi de temps é de anys vendrà cuytant ab gran ost é moltes riquees. E en aquells temps molts se levaràn contra lo Rey de Austre. Axi mateix los fills dels prevaricadors del Poble teu se levaràn perque compleixquen la visió, é cauran. 

E vendrà lo Rey de Aquiló, é portarà aplegament de coses abtes à reblir fossats é valls, é pendrà Ciutats molt guarnides, e los braços de Austre nou sostendran. E levarsan los elets de ell à resistir, e no serà fortalea. E farà venint sobre ell segons lo plaer seu, e no serà qui estiga contra la faç de ell. E estarà en la terra noble, é será consumida en la ma de ell. E posarà la sua faç perque vinga á tenir tot lo regne de ell, é dreturees fará ab ell. E la filla de les fembres donará a aquell perque destroeixca aquell, é no estará ne será de aquell, é girará la faç sua a les ylles, é pendran moltes. E cessar fará lo princep del escarn seu, e lo escarn de ell será convertit en ell. E convertirá la faç sua al imperi de la terra sua, e encepegará e caurá é no será trobat. E estará en lo loch de ell lo molt vil é indigne de bellea real, é en pochs dies será trencat no en furor ne en batalla. E estará en lo loch de ell lo menyspreat, é no será liurada á ell honor real. 

E vendrá amagadament, é obtendrá lo regne en fraudulencia, é los braços del pugnant E seran expugnats de la faç de ell, é seran trencats. No res menys é lo duch del pacte. E apres les amistances ab ell fará engany. E puiará, é sobrará en poch poble, é en les abundants é grasses ciutats entrará, e fará les coses que no feren los pares de ell, é los pares del pare de ell. Les rapines é preda é riquees de ells dissipará é contra les cogitacions molt fermes fermará consell. E aquestes coses fins á temps. E sera …......

Falta el v. 25 y el principio del 26. 

pa ab ell trencarán á ell. E la ost de ell será oppresa, é cauran de ell molts matats. 

E será lo cor dels dos reis que facen mal. E á una taula parlaran mentira, é no aprofitaran: car encara la fi en altre temps. E tornará en la terra sua ab moltes riquees, é lo cor de ell contra lo testament sant, é fará é tornará en la terra sua. En lo establit temps tornará é vendrá á austre, é no será al primer semblant lo darrer. E vendran sobre ell trieres, é los romans, é será percudit. E tornará é será indignat contra lo testament del santuari, é fará, é tornará, é cogitará contra aquells que derrendiren lo testament del santuari. E braços per ell estaran, é ensutzehiran lo santuari de fortalea, é tolran lo continuu sacrifici, é donarán la abominació en desolació, é los impiadosos simularan en lo testament fraudulentment. Mas lo poble sabent lo Deu seu obtendrá é fará. E los ensenyats en lo poble ensenyaran a molts, e cauran en coltell, é en flama, é en captivitat, é en rapina de dies. E com seran enderrocats, seran sollevats per petita aiuda, é seran applicats á ells molts enganyosament. E dels ensenyats ne cauran perque sien fusos, é sien elets, é emblanquits fins al temps prefinit: car encara altre temps sera. E fará segons la sua volentat lo rey, é sera exaltat é magnificat contra tot deu, é contra lo deu dels deus parlara grans coses. E sera endreçat fins que sia cumplida la ira. Cumplida es la definició certament. E lo Deu dels pares seus no reputará, é será en cobciances de fembres, ne de nengu dels deus no curara: car contra totes coses se levara. E lo deu maozim en lo seu loch honrara, é lo deu lo qual ignoraren los pares de ell colra ab or é argent, é ab pedra preciosa é coses precioses. E fara que guarneixqua maozim ab lo deu estrany lo qual conegue. E multiplicará la gloria, ó donará á ells potestat en mol … tes coses …... Falta el fin del v. 39 y parte del 40.

cavalcants, é en gran navili é entrara en les terres, é trencará, é elles pasará, e entrara en la terra gloriosa, e moltes cauran. Mas aquestes soles ne seran salvades de la ma de ell. Edom e moab, e los princeps del fills de amon. E trametra la ma sua en les terres, e la terra de egypte no escapará. E dominara als tresors de or, e de argent, e en totes les coses precioses de Egypte. Axi mateix per libia e Etiopia pasara. E la fama torbara a ell de orient e de aquilo. E vendra en gran multitut per que trenque é mate á molts. E ficará lo tabernacle en apheduo entre les mars sobre lo mont noble e sant. 

E vendra fins a la sumitat de ell, e nengu no aiudará á ell. 

XII.

En aquell temps levarsa Miquel lo princep gran, lo qual esta per los fills del poble teu. 

E vendra temps lo qual no fon de lavors de quant les gents començaren á ser fins á aquell temps. E en aquell temps sera salvat lo poble teu tot lo que sera trobat en lo libre. E molts de aquells que dormen en la pols de la terra se despertaran, los uns en vida eternal, los altres en vituperi quel veien tot temps. Mas los que seran ensenyats resplandiran axi com la resplandor del firmament, e los que a iusticia ensenyen

á molts axi com esteles en perpetues eternitats. E tu daniel tanca les paraules, e sagella lo libre fins al temps establit: pasaran molts e de moltes maneres sera la sciencia. E yo daniel viu: e veus que quaix dos altres estaven, lo un deça sobre la riba del riu, e lo altre de ella de la altra part del riu. E digui al home que era vestit de vestiments de lli, lo qual estava sobre les aygues del riu: fins á quant la fi de aquestes coses maravelloses. E vaig oir lo baro que era vestit de vestiments de lli, lo qual estava sobre les aygues del riu, com alças la dreta sua e la sinistra en lo cel e iuras per lo vivent eternalment: car en lo temps, e los temps, e lo mig del temps. E com sera complit lo escampament de la ma del poble sant, seran complides totes aquestes coses (compli- fol. LXXXIII -des) E yo ho vaig oir e nou entengui. E digui: Senyor meu quina cosa sera apres aquestes? E dix: ves Daniel, car tancades son, e segellades les paraules fins al temps prefinit. Seran elegits e emblanquits e quaix al foch serán molts probats e impiadosanent faran los impiadosos, neu entendran tots los impiadosos. Mas los ensenyats ho entendran. E del temps com sera tolt lo continuu sacrifici, é sera posada la abominació en desolació, dies mil duents noranta. Benaventurat lo que espera e perve a dies mil treents trentacinch. E tu daniel ves al prefinit, e estaras en la sort tua en la fi dels dies.

(Fins asi Daniel en lo hebreu volum lo havem legit. Les altres coses quis seguexen fins a la fi del libre de la edicio de teodocion son trelladades.)

XIII.

Era un home habitant en Babilonia, e lo nom de ell Joachim. E pres muller de nom susanna filla de elchia, molt bella e tement lo senyor. E los parents de aquella com fossen justs ensenyaren la sua filla segons la ley de Moisés. E era ioachim molt rich. E era á ell vehi pomer á la casa sua. E a ell concorrien los iuheus per ço com fos pus honorable de tots. E forens constituits dos vells iutges en aquell any, dels quals parlá lo senyor: car iniquitat es exida de babilon per los vells iutges que eren vists regir lo poble. Aquests frequentaven la casa de joachim, e venien a ells tots los que havien iuhis. E com lo poble sen tornas apres mig jorn, entraba susanna e anava per lo pomer de son marit. E los vells vehien á ella tot dia entrant é anant, é escalfarense en cobeiança de ella. E regiraren lo lur seny …....... Faltan los vv. 9. 10. 11. y parte del 12. 

ella. E dix lo un altre: anem a (a partir de aquí la á será a, la é será e en muchos casos) casa car hora es de dinar. E exits partírense. E com fossen tornats vengueren en una e demanants se ensemps la causa confessaren la lur cobeiança. E lavors ensemps ordenaren com porien trobar a ella sola. E fon fet com observassen dia apte, entra algun temps axi com tres dies havia ab dues iovencelles soles, e volchse lavar en lo pomer. E era estiu. E no era alli nengu, exceptat los dos vells amagats contemplants a ella. Dix donchs a les fadrines portau a mi lo oli e migmata e tancau les portes del pomer perquem lave. 

E feren axi com havia manat. E tancaren les portes del pomer, e hixqueren per lo postich perque portasen les coses que havia manat. E no sabia los vells dintre esser amagats. E com fossen exides les fadrines, levarense los dos vells e ocorregueren a ella, e digueren: Vet que les portes del pomer son tancades, e nengu nons veu e en cobeiança de tu som. Per la cual causa consent a nosaltres e mesclat ensemps ab nosaltres. La qual cosa sino la voldras direm testimoni contra tu, que sia estat ab tu un iove, e per aquesta causa haies trames les fadrines de tu. Plora Susanna e dix: congoxes son a mi a tota part. Car si aço hauré fet, mort es a mi. E si nou hauré fet, no escaparé a les vostres mans. Mas millor es a mi caure sens obra en les mans vostres, que pecar en lo esguart del Senyor. E cridá ab gran veu Susanna: e cridaren e los vells contra ella. E corregué lo un e obrí la porta del pomer. 

E com haguessen oit la clamor en lo pomer, irruhiren per lo postich los sirvents de la casa perque veessen quina cosa fos. E apres que los vells hagueren parlat, haguerene vergonya los sirvents molt fort....... falta la mitad del v. 17, todo el 18 y el principio del 19. 

lo poble. Trameteu a susanna filla de Elchia muller de ioachim. E tantost hi trameteren. E vench ab lo pare e mare e fills e tots los parents. E era susanna molt delicada e de bella forma. E aquells inichs manaren que fos descuberta: car era cuberta, per ço que axis sadollasen de la bellea de ella. A donchs ploraven los seus, e tots los que havien conegut a ella. E levantse los dos preveres en mig del poble, posaren les sues mans sobre lo cap de ella. La qual plorant mira al cel, car era lo cor de ella havent confiança en lo senyor. E digueren los preveres: Com anassem en lo pomer sols, entrá aquesta ab dues fadrines, e tancá lo portal del pomer, e dexá les fadrines. E vench a ella lo adolescent que era amagat, e iagué ensemps ab ella. Mas nosaltres com fossem en lo angle del pomer, veents la iniquitat correguem a ells, e veem a ells ensemps esser mesclats. E aquell certament no poguem compendre (prender; prendre, pendre), car era pus fort que nosaltres, e ubertes les portes hixqué de fora. E com haguessem compressa aquesta, enterrogamla qui fos lo adolescent, e no ho volch manifestar a nosaltres. De aquesta cosa som testimonis. Cregué a ells la multitut axi com a vells e iutges del poble, e condempnaren ella a mort. E susanna cridá ab gran veu e dix: Deus eternal qui est conexedor de les coses amagades, qui coneix totes coses ans que sien fetes, tu saps que fals testimoni han levat contra mi. E vet que muyr com res de aquestes coses no haia fet, les quals aquests maliciosament han compost contra mi. E exaudi Deus la veu de ella. E com fos duta a la mort suscitá lo senyor lo espirit sant del fadri pus iove al qual era nom daniel. E cridá ab gran veu: mundeu so yo de la sanch de aquesta. E girat a ell tot lo poble, dix: quina es aquesta paraula la qual tu has parlada? Lo qual com estigues en mig de ells, dix: axi folls fills de Israel, no iutiants ne conexents ço que es ver, haveu..... falta el fin del v. 48, el 49, el 50, y parte del 51. 

De ensemps, e iutiaré a ells. Com donchs fossen departits lo un del altre, apella lo un de ells, e dix a ell: Envellit de dies mals, ara son venguts los pecats teus los quals obrabes primerament iutiant iuhis iniusts, opprimint los ignocents e dexant los culpables, dient lo senyor lo inocent e lo iust no mataras. Ara doncs si has vist a ella, digues sots quin arbre haies vist ells parlants a si? Lo qual dix: sots lo lentiscle. 

E dix Daniel: dretament has mentit en lo teu cap, vet que lo Angel del senyor presa sentencia de ell tallará a tu mig. E remogut ell mana venir lo altre e dix a ell: sement de canaan e non de iuda, la bellea decebe a tu, e cobeiança ha regirat lo cor teu. Axi fieu a les filles de israel, e aquelles tements parlaven a vosaltres. Mas la filla de iudá no ha sostengut la iniquitat vostra. Ara donchs digues a mi sots quin arbre haies vist ells parlants a si. Lo qual dix: sots lo pruner. E dix a ell Daniel: dretament has mentit e tu en lo teu cap. E esta lo angel del senyor havent coltell perque segue a tu mig e mate a vosaltres. A donchs crida lo poble ab gran veu, e benehiren lo senyor que salva los esperants en si. E levarense contra los dos preveres: car daniel havia convençut a ells per lur boca haver dit fals testimoni. E feren a ells segons havien malfet contra lo proisme perque fessen segons la ley de Moyses, e mataren e ells. E fonch salvada la sanch sens culpa en aquell dia. E elchies e la muller de ell loaren lo senyor per la filla sua susanna ab ioachim marit de ella e ab tots los parents de ella: car no fos trobada en ella cosa lega. E daniel fon fet gran en lo esguart del poble de aquell dia e daqui avant. 

XIIII. (XIV : 14)

E lo rey astriages fon aiustat als pares seus, e …...................

FRAGMENTO II. INÉDITO.

En otra hoja suelta perteneciente al parecer al mismo códice atendido el tamaño, carácter de las letras y ortografía, se halla el fragmento siguiente, que es del libro I de los Macabeos desde el v. 50 del cap. X hasta el v. 34 del cap. XI.

LO LIVRE PRIMER DELS MACHABEUS.  fol. CXIIII.

Сар. X. v. 50.

demetri en aquell dia, e fon troceiat per coltell. E Alexandre trames legats a ptolomeu rey de Egypte segons aquestes paraules dient. Car so tornat en lo meu regne e he segut en la sehilla dels pares meus e he obtengut lo principat, e he romput a demetri, e he possehit la nostra regió, e he cometut ab ell batalla, e fon romput ell e los castells dell per nos, e havem segut en la sehilla del regne de ell. E ara establixcam ensemps amistança, e dona a mi la tua filla per muller, e sere genre teu, e donare a tu dons, e a 

ella dignitat. E respos ptolomeu dient: Benaventurat lo dia en lo qual est tornat a la terra dels pares teus, e seguist en la sehilla del regne de ells: e ara fare a tu les coses que has scrites. Mas ocorre a mi en ptolemaida, e veiamnos ensemps e respondre a tu axi com diguist. E hixque ptolomeu de egypte ell e cleopatra filla de ell, e vench a ptolemaida lo any CLXII. E ocorrech a ell lo rey alexandre, e dona a ell cleopatra filla sua, e feu les nupcies de ella en ptolemaida axi com los reys en gran gloria. E scriu lo rey alexandre a ionathas que vengues encontre a si, e ana ab gloria a ptolemaida, e ocorrech alli als dos reys. E dona a aquells molt argent, e dons, e or, e troba gracia en lo esguart de ells. E aiustarense contra ell los homens pestilents de israel los homens inichs parlants contra ell: e lo rey no entes a ells. E maná esser despullat ionathas de les vestidures sues, e ell esser vestit de porpra, e axi ho feren. E lo rey colloca ell siure ab si, e dix als princeps seus. Exiu ab ell en mig de la cuitat (ciutat), e pricau que ningu no parle contra ell de nengun negoci, ne sia ningu trist a ell de alguna raho. E fon fet que com veren los que parlaven contra ell la gloria de ell que era pricada, e ell cubert de porpra fugiren tots. E lo rey magnifica a ell e scriu ell entre los primers amichs e posa ell duch e princep del principat. E tornassen ionathas en ierusalem ab pau e alegria. En lo any CLXV. vench demetri fill de demetri de creta en la terra dels seus pares. E oiu lo rey alexandre e fonne fort contristat, e tornassen en antiochia. E demetri constitui duch apolloni, lo cual presidia en celessyria: e aiusta gran ost, e aná a iamnia, e trames a ionathas sobiran sacerdot dient: tu sols resesteix a nos: e yo so fet en escarn e en vituperi, per ço com tu exerceix potestat contra nos en los monts. Ara donchs si confies en les virtuts tues, devalla a nos en lo camp; e apareixcam alli ensemps, car ab mi es la virtut de les batalles. Enterroga e apren yo qui so, e los altres que son a mi en aiuda. Los quals e dien que no pot estar lo peu vostre davant la faç nostra car dues vegades se son girats en fuyta los teus pares en la terra sua. E ara com poras sostenir tant encavalcament e ost en lo camp on no ha pedra ne penya ne loch de fugir? E com ionathas hac oides les paraules de apoloni fon mogut de coratie, e elegi deu milia homens e ixque de ierusalem e ocorrech a ell simo frare de ell en aiuda, e acostaren los castells en iopen, e veda ell de la ciutat: car la guarda de apoloni era en iope, e expugna a ella. E espantats los qui eren dintre la ciutat obriren a ell, e obtengue ionathas iopen. E oiu apolloni e mogué tres mila de cavall e molta ost, e anassen en azot axi com fent cami, e tantost ixque en lo camp, per ço com hagues multitud de cavalcants e confias en ells. E ionatas ensegui ell en azot, e cometeren batalla. E apoloni iaqui en los castells amagadament mil cavalcants apres ells. E conechs ionathas que aguayts eren apres si, e circuhiren los castells de ell, e lançaren viratons en lo poble del mati fins al vespre. E lo poble estava axi com mana ionatas, e treballaren los cavalls de ells. E simo foragita la sua ost, e cometé contra la legió. 

Car los cavalcants de ells eren fatigats, e foren romputs per ell e fugiren. E los que foren dispergits en lo camp fugiren en Azot, e entraren en lo temple de dagon ydola de ells, perque allis delliurasen. E ionathas crema azot e les ciutats que eren en lo circuhit de ella, e pres les despulles de ells, e lo temple de dagon, e los que havien fugit en aquell crema a foch. E foren los qui caygueren per coltell ab aquells que foren cremats quaix uyt milia homens. E ionathas muda los castells de alli, e acosta ells a Escalona, 

e hixqueren de la ciutat encontre a aquell en gran gloria. E tornassen ionathas en ierusalem ab los seus havents moltes despulles. E fon fet com alexandre oi aquestes paraules aiustahi encara a glorificar ionathas. E trames a ell fibula de or axi com es consuetut esser donada als parents dels reys. E dona a ell acharon e totes les fins de ella en possessió. 

XI. 

E lo rey de egypte aiusta ost axi com la arena que es prop la ora de la mar e moltes naus, e encercaba obtenir lo regne de alexandre per engan e aiustar aquell al regne seu. E hixque en siria ab paraules pacifiques, e obrien a ell les ciutats e occorrien a ell, car manat havia a ells lo rey alexandre exir encontré a ell, per ço com fos sogre seu. 

E com entras ptolomeu en la ciutat posava guardes de cavallers en cascunes ciutats. 

E com fon acostat a azot, mostraren a ell lo temple de dagon cremat a foch, e azot e les altres coses de ell destroides, e los cossos lançats de aquells qui foren ferits en la batalla e los sepulcres que feren prop lo cami. E recomptaren al rey que aquestes coses havia fetes ionathas perque fessen enveia a ell. E calla lo rey. E ionathas occorregue al rey en iope ab gloria, e ensemps se saludaren e dormiren alli. E ana ionathas ab lo rey fins al riu que es appellat eleuterus, e tornassen en ierusalem. E lo rey ptolomeu obtengue les ciutats de tots fins a seleucia maritima e cogitaba en alexandre mals consells. E trames a demetri legats dient: vine composem entre nos pacte, e donaré a tu la filla mia, la qual ha alexandre e regnaras en lo regne del teu pare. Car yom penit perque he donada a aquell la filla mia: car ha cercat matar a mi. E vitupera a ell per ço com havia cobeiat lo regne de ell. E levalli la sua filla e dona ella a demetri, e estranyas de alexandre, e foren fetes manifestes les inimicicies de ell. E ptolomeu entra en antiochia, e posa dos diademes al seu cap, de egypte, e de asia. E alexandre era en cilicia en aquells temps: car revellavense los que eren en aquells lochs. E oiu alexandre e vench a ell en batalla. E lo rey ptolomeu dugue la ost e occorregue en ma fort a ell. E feu fugir a ell: e alexandre fugi en arabia, perque alli fos defensat. E lo rey ptolomeu fon exaltat. E zebediel arab leva lo cap de alexandre, e trameslo a ptolomeu. E lo rey ptolomeu mori lo tercer dia: e aquells que eren en les forces periren per aquells que eren dintre los castells. E regna demetri lo any CLXVII. En aquells dies ionathas aiusta aquells que eren en iudea, perque expugnassen la força que es en ierusalem, e feren contra ella moltes bastides. E alguns que havien en oy la sua gent homens inichs, anaren al rey demetri, e nunciaren a ell que ionathas assetias la força. E com ho hac oit, fon irat. E tantost vench a ptolemaida, e scriu a ionathas que no assetias la força, mas que occorregues a si a colloqui cuytanament. 

E com ho hac oit ionathas mana assetiar, e elegi dels sacerdots e dels vells de israel, e dona si al perill. E pres or, e argent, e vestidura, e molts altres dons, e ana al rey a ptolemaida, e troba gracia en lo esguart de ell. E parlaven contra ell alguns inichs de la sua gent. E feu a ell lo rey axi com havien fet a ell los que ans de ell havien estat. E exalta ell en la presencia de tots los amichs de ell. E establi a ell lo principat del sacerdoci, e totes les altres coses precioses, que primer hague, e feu ell princep dels amichs. E ionathas demana al rey que fes franqua a iudea e los tres principats, e samaria e les confinies de ella, e promes a ell treents talents. E consentihi lo rey, e scriu a ionathas letres de totes aquestes coses continents aquesta manera: Lo rey demetri al frare ionathas salut, e a la gent dels iueus. Lo exemplar de la epistola la qual havem scrita a lasteni parent nostre havem trames a vosaltres per quel sabesseu. 

Lo rey demetri a lasteni parent salut. A la gent dels iuheus amichs nostres, e conservants les coses que son iustes a nos, havem delliberat fer be per la benignitat de ells la qual han envers nos. Havem donchs establit totes les fins de iudea, e les tres ciutats liddea e ramathe les quals son aiustades a iudea e samaria e totes les fins de elles esser separades a tots los sacrificants en ierusalem, per aquelles coses que lo rey prenia de primer de ells per cascuns anys, e per los fruits de la terra ... 

(No acaba el v. 34.).

FRAGMENTO III. INÉDITO.

En otra hoja suelta perteneciente al mismo códice, como se conjetura por ser semejante en tamaño y letra y ortografía, se halla parte del cap. XXIII, los cap. XXIV y XXV y parte del XXVI del libro de los Hechos de los Apóstoles.

ACTES DELS APOSTOLS. fol. CCXIX

Cap. XXIII. v. 26.

Felix salut. Aquest home pres per los iuheus, e començant esser matat per ells sobreveninthi ab la ost lo delliuri conegut que fos roma. E volent saber la causa la qual aquells obicien a ell, dugui ell en lo concili de ells, lo qual trobi esser acusat de les questions de la ley de ells, no havent algun crim digne de mort o de ligams. E com a mi fos prevengut dels aguayts que havien aparellat a aquell, tramiti aquell a tu denunciant ho e als acusadors queu diguen devant de tu. Vale. E los cavallers, segons lo manament fet a ells, prenents a paul, duguerenlo en antipatridem. E lo dia apres iaquits los cavalcants que anassen ab ell tornarensen en los castells. Los quals com fossen venguts a cesarea, e haguessen liurada la epistola al president, e establiren davant aquell paul. E com hagues legida la epistola, e lhagues enterrogat de quina provincia 

fos, e conexent que fos de cilicia, dixli: ohire a tu com los teus acusadors serán venguts. E mana ell esser guardat en lo pretori de Herodes. 

XXIV. 

Apres cinch dies ananies princep dels sacerdots devalla ab alguns vells e ab tertullo un advocat, los quals anaren al president contra Paul. E citat paul tertullo comença a acusar dient. O molt bon felix, com en molta pau façam per tu, e moltes coses sien corregides per la tua providencia, tots temps e en tot loch ho havem rebut ab tota accio de gracies. A donchs ne prolixament retinga a tu prechte brevement oies a nos per la tua clemencia. Trobam aquest home malvat e comovent discordia a tots los iueus en tot lo segle, e aumentador de la discordia de la secta dels nazareneus, lo qual encara lo temple ses esforçat corrompre. Lo qual prenguem e voliemlo segons la ley nostra iutiar. Mas sobrevenint lo tribu lysies ab gran força delliura ell de les mans nostres, manant los acusadors de ell venir a tu, per lo qual tu iutiant poras de totes aquestes coses conexer de les quals nosaltres acusam a ell. E los jueus e hi aiustaren dients, aquestes coses haverse axi. E pau permetent dir a ell lo president respos: de molts anys ença sabent tu esser iutie a aquesta gent de bon coratie satisfare per mi. Car no son pus a mi que XII. dies desque pugi adorar en ierusalem, e ne en lo temple trobaren a mi disputant ab algu, o faent aiustament de turba, ne en les sinagogues, ne en la ciutat, ne poden probar a tu les coses de les quals ara acusen a mi. Mas yo confese aquestes coses a tu, que segons la secta la qual dien error, axi serveixch a deu pare creent a totes les coses que en la ley e en los profetes son scrites, havent esperança en deu, la qual e aquests mateixs speren resurreccio esdevenidora dels iusts e dels inichs. En aço e yo mateix studie haver la conciencia sens ofensa tots temps a deu e als homens. E apres molts anys vengui faedor almoynes en les mies gents, e ofertes e vots. En los quals trobaren a mi purificat en lo temple, no ab turba ne ab brogit. E alguns iueus de asia los quals convenia ara esser prests davant tu, e acusar se alguna cosa haguessen contra mi, o aquests diguen si alguna cosa de iniquitat han trobada en mi, com estiga en lo concili, sino de aquesta una veu solament per la qual cridi estant entre ells: car de resurrecció de morts yo so iutiat huy per vosaltres. E felix molt certament sabent de la via prolonga aquells dient: com lysias lo tribu será vengut oiré a vosaltres. E mana al centurió guardar a ell, e haver repos, ne vedar algu dels seus ministrar a ell. E apres alguns dies venint felix ab drusilla muller sua la qual era iuhia, appella pau, e ohi de ell la fe que es en Christ Iesus. E aquell disputant de iusticia e de castedat, e del iuhi esdevenidor, espantat felix respos: ço que ara es de fer vesten e en temps convinent appellare a tu, e sperant ensemps que per pau seria donada pecunia a ell. Per la qual cosa appellant sovint a ell parlava ab ell. E acabats dos anys felix rebe en succesor porcius festus, e volent prestar gracia als iueus felix, iaqui paul ligat.

XXV. 

A donchs com festus fos vengut en la provincia, apres tres dies puia de cesarea en ierusalem. E los princeps dels sacerdots e los primers dels iuheus anaren a ell contra paul, e pregaven a ell demanants gracia contra aquell, que manas ell esser dut en ierusalem, parants aguayts que matassen ell en la carrera. E festus respos esser guardat pau en cesarea, e si anadorhi cuytadament. E dix: donchs los que son en vosaltres potents devallants hi ensemps, si algun crim es en lo home acusen a ell. 

E apres que hac estat entre ells no pus que VIII. o X. dies devalla en cesarea. 

E lo altre dia segue en lo tribunal e mana paul esser dut. Lo qual com fos dut, estigueren en torn ell los iuheus que havien devallat de ierusalem, obicints moltes e greus causes, les quals no podien probar. E pau retent raho que ne en la ley dels iuheus, ne en lo temple, ne en cesar res no pecca. E festus volent prestar gracia als iuheus, responent a paul dix: vols puiar en ierusalem e alli esser iutiat per mi? 

E dix paul: al tribunal de cesar estich on me conve esser iutiat: als iueus no he nogut, axi com tu has conegut. Car si he nogut o fer res digne de mort no recuse morir. Mas si res no es de aquelles coses que aquests acusen a mi, algu no pot mi donar a aquells. Appell me a cesar. Lavors festus parlat ab lo consell respos: a cesar has appellat a cesar hiras. E com alguns dies fossen passats lo rey agripa e berniça devallaren en cesarea, a saludar a festus. E com estiguessen alli molts dies festus manifesta al rey dient de paul: un home hi ha iaquit ligat per felix, del qual com yo fos en ierusalem vengueren a mi los princeps dels sacerdots e los vells dels iuheus demanants contra aquell dapnacio. Als quals respongui, que no es consuetut als romans damnar algun home ans que aquell que es acusat haia presents los acusadors, e prenga loch de defendre a lavar los crims que son a ell obicits. Com donchs açi se fossen aiustats sens alguna dilacio lo seguent dia sient en lo tribunal mani esser dut lo home. Del qual com hi fossen los acusadors alguna causa no hi portaven, dels quals yo ensospitava mal. E havien algunes questions de lur supersticio contra ell, e un iesus defunt, lo qual pau affermava viure. Mas yo duptant de la questio de aquesta manera, dehiali si volia anar a ierusalem a esser alli iutiat de aquestes coses. E paul appellantse que fos servat a la conexença de August, el manat esser servat fins que trameta ell a cesar. 

E agripa dix a Festus: volia e yo oir lo home, e dix dema ohiras a ell. E lo altre día com fos vengut agripa e bernice ab molta ambicio e fossen entrats en lo auditori ab los tribuns e barons principals de la ciutat, manantho festus fon paul amenat. E dix festus: o rey agripa e tots barons que sou açi presents ab nosaltres ensemps, veeu aquest del qual tota la multitut dels iueus ha pregat a mi en ierusalem demanants e cridants: no convenirse ell pus viure. Mas yo he trobat ell no haver comes res digne de mort. E ell aço apellant, he iutiat a august trametre ell. Del qual no he quina cosa certa ne scriva al senyor. Per la qual cosa he tret ell a vosaltres e maiorment a tu o rey agripa, perque feta interrogació haia quina cosa scriva. Car sens raho es vist a mi trametre ligat e no notificar la causa de ell. 

XXVI. 

E lo rey agripa dix a paul: permes es a tu parlar per tu mateix. Lavors pau estesa la ma, comença retre raho. O rey agripa, de totes les coses que son acusat per los iueus estimemi benaventurat envers tu com me sia huy defenedor, maiorment tu sabent totes les consuetuts e questions que son en los iueus. Per la qual cosa prech pacientment oies a mi. Certament la vida mia de la iuventut ença la qual de principi fon en la mia gent en ierusalem han sabut. (No llega a concluir el v. 4.)

FRAGMENTO IV INÉDITO.

Contiene parte del prólogo de S. Gerónimo sobre el Apocalipsi, tres capítulos enteros y varios fragmentos de otros del mismo libro.

Açi comença lo prolech lo qual feu lo benaventurat Sent Jheronim sobre la apochalipsi o revelacions les quals vee Sent Johan euuangelista (u: v: evangelista) et scrivi en la ylla de pathmos. 

Axi com diu lapostol Tots aquells que volen piadosament viure en iesu christ soffiren perssecucions segons que es dit: Fill tu quet acostes al servicii de Deu sta en iusticia en temor. Et apparella la tua anima a temptacio Cor temptacio es vida dome sobre terra Et per ço que los flachs no desfallen en aquestes coses nostre Senyor conforta et conferma ells en ço que diu Yo so ab vos entro a la fi del setgle. Et per ço vos que sots petits fylls no haiats pahor. Car per ço deu lo pare vehent les tribulacions les quals la Esglesia fundada sobre pedra devia sofferir ordena lo pare ab christ. et ab lo sperit ensemps que revelas a aquells per ço que aquelles sien menys temudes Et tota la trinitat les revela a christ segons la humanitat. E christ a sent Johan per langel sent miquel a la esgleya de la qual revelacio ell feu aquest libre. Cor açi son contengudes aquelles coses que deu revela a sent iohan Et de puys sent Johan les revela a la Esgleya. So es com grans coses la Esgleya Sancta soferra en lo començament. Et encara ara les soffer. Et encara aquelles ha assofferir en los derrers temps dantechrist 

Com sera tan gran tribulacio que si podia esser feyt negueix los elets seran moguts. Et qual loguer per aquestes coses haura E avant ella reebra per ço que aquells los quals los termes denunciats espaventen que los loguers promeses los alegren Et per aço aquest libre es iutgat per nom de prophecia entre les altres scriptures del noveyll testament per la pus excellent. Et encara pus noble que les altres prophecies Cor axi com lo novell testament dona lo evangeli a la vella lig Axi aquesta prophecia se dona a les prophecies del vell testament Cor ell denuncia que los sagraments son ia complits de christ e de la esgleya de gran partida ho negueix de tot per ço com als altres es donada prophecia de III. parlants en semps ço es del temps passat et del present et del esdevenidor. Et per confermar aço proves per la auctoritat del enviant ço es de deu. 

Et del aportant ço es del Ángel. Et del reebent ço es de Sent Johan Donchs com aquestes coses sien stades revelades a Sent Johan en vesio. Et sien tres linyatges de vesions hom deu haver sots qual linyatge sia contenguda Cor una visio hi ha que es corporal ço es com nos vehem ab los huylls corporals alguna cosa Et hay altra visio spiritual ho ymagintaiva ço es com nos vehem la ymaga de les coses en durment o en vellant per les quals alguna altra cosa es signifficada Axi com pharao vee les spigues. Et Moisés vehe cremar la romiguera en vetlan Laltra visio es intellectual ço es saber com nos prenem la veritat axi com es del ministeris del sanct Spirit qui ho revela al enteniment de la penssa Axi com Sent Johan diu aquelles coses que son recomptades en aquest libre Cor ell no viu tant solament les figures per spirit enans entes per penssament los significats daquelles. Sanct Johan viu aquestes et les scrivi en la ylla de pathmos en la qual ell fon trames en exil per en Domicia emperador qui era princep molt cruel. Et aquesta fon la raho per que ell ne fon constret de scriure Cor dementre que ell era tengut exellat en la dita ylla molts viçis e diversses heretges cresqueren et brotaren en les esglesies de les quals ell era maioral Cor alsguns heretges eren aqui qui dehien que iesu christ era nat de Sancta Maria temporalment los quals Sent Johan reprova en lo començament del euuangeli en ço que diu En lo començament era la paraula et E. En aquest libre en ço que diu Alpha et o. So es començament et fi. 

Et eren daltres que dehien que la esglesia devia deffallir en ans de la fi del mon per lo carrech de les tribulacions et que no trobaria perdurable guardo per lo treball. Donchs Sent Johan volch destrouir les erros et mostra que christ es començament et fi. 

Hon ysaies diu Deu no es format ans que yo et no deffallira apres mi. Et la esglesia no deffallira per exercici de tribulacions. Enans aprofitara et reebra per guardo per raho de les tribulacions perdurable loguer. Per la qual cosa Sent Johan scrivi a les VII. Esglesies de Asia et als VII. bitbes (bisbes; obispos; episcopos) ensenya et instrueix a ells les damunt dites coses. Et ensenya per ells tota la general esglesia. So es tota la multitut dels feels. Donchs la materia de Sent Johan es en aquesta obra lestament specialment de la esglesia de Asia. Et de totes les esglesies. So es saber quals coses ella suscita ara en present et quals coses ella deia reebre en lo temps esdevenidor. Et la sua entençio es en amonestar a penitencia la qual deu hom guardar per ço com lo treball es greu et per ço com lo guardo es gran (.) la manera del tractar es aytal: primerament ellmet davant lo prolech et la salutacio hon ell ret los oydors benignes et enteses. Et lo prolech davant mes ell sacosta a la revelaçio. Mas ell mostra enans de recomptament que christ es perdurablement sens començament et sens fi. Et per ço posa que ell dix. Yo son Alpha et o. Et aço es començament. Et de puys (….)

Fragmento del Cap. III, desde el v. 17 hasta el fin.

que tu est mesqui et malenant et pobre et cech et nuu yo amonest tu que tu compres de mi aur qui es provat en foch per ço que tu sies Rich et sies vestit de vestidures blanques et que no apparegua la confusio de la tua nudeetat. Unta tos huylls ab colliri per ço que tu veges yo reprench et castich aquells que yo am. Donchs ama et fe penitencia Cor vet que yo estich a la porta et toch hi per ço que sia ubert Si algu hou la mia veu et obre la porta a mi en la mia cadira Axi com yo he vençut et segut en la cadira del meu pare. Aquell qui ha orelles per hoyr hoia qual cosa lesperit digua a les esglesies.

IV.

E apres aço yo viu una porta huberta en lo Cel et la primera veu que yo hoy era axi com a veu de trompa parlant ab mi et dient: Munta sus, et yo mostrar te quals convenen esser feytes tost. Apres aquestes coses et matinet fius en sperit. Et eveus que un siti era posat en lo Cel et sobre lo siti un que sia: en aquell qui sihia era semblant a vista de pedra de Jaspi et de Sardi: el arch del Cel era entorn lo siti. 

Et havia ay tal vista com amarachde. Et entorn del siti havia XXIV. sitis et sobre los sitis XXIV. veylls vestits de blanques vestidures et haviey enllur cap corones daur et vents et trons exien del siti. Et VII. lantees cremans et er davant (puede ser endavant con la n casi borrada) la cadira que son VII. sperits de deu. Et davant lo siti havia un mar de vidre semblant a christayll. Et en mig del siti et entorn dell havia IIII. besties plenes duylls davant et darrere. Et la primera bestia era semblant a lleo. Et la segunda era semblant a vedeyll. Et la III. bestia havia cara semblant a cara dome. Et la IIII. bestia era semblant a aguila volant Et cascuna de les besties havia VI. ales. Et eren plenes de huylls dedins et deffora et no reposaven de dia ne denit dients. Sanct es: Sanct es lo Senyor lo Senyor deu tot poderos qui es et qui era et es esdevenidor. Et dementre que aquelles IIII. besties donaven gloria et honor et benediccio a aquell que sehia sobre la cadira qui viu sens fi. Los XXIIII. veylls se agenollaven aquell que sehia en lo siti et adoraven aquell qui viu perdurablament. Et methien lurs corones davant lo siti. 

Et dehien. Senyor qui est deu nostre tu est digne de reebre gloria et honor et vertut Cor tu has creades totes coses, et elles foren feytes per la tua volentat.

V.

E yo viu a la dextra daquell qui sehya sobre lo siti un libre scrit de dins et deffora et segellat de VII. Segeylls Et viu un Ángel fort cridant en alta veu: qui es digne de obrir lo libre et moure daquell los VII. Segeylls et nuyll hom no podía obrir aquell libre ne guardar en çel ni en terra ne dessots terra. Et yo plore fortment cor negu no era atrobat digne de obrir lo libre ni de veer aquell. Et u dels veylls dix a mi no plors. Cor lo leo del trip de Juda et del linatge de David ha vençut Et ell pot obrir lo libre et moure de aquell los VII. Segeylls. E yo viu en mig del siti et de les IIII. besties et en mig dels veylls un angel (es equivocación debe decir anyell) stant axi com a mort qui havia VII. corns et VII. huylls. Los quals son VII. sperits de deu qui son trameses en tota terra Et aquell vench et pres lo libre de la dreta daquell qui sehie en lo siti. Et com ell hac ubert lo libre les IIll. besties Et los XXIIII. veylls se presentaren davant langel. Et cascu havia sengles guitarres et copes daur plenes de odoraments que son les oracions dels Sancts. Et cantaven un cant noveyll dients. Senyor tu est digne de obrir lo libre et de remoure los VII. Segeylls que hy son cor tu es stat mort. Et has nos reemits a deu en la tua sanch de tot trip et de tot linyatge et de tot poble et de tota nacio et has fets nos a nostre deu regne et preveres et regnarem sobre la terra. Et viu et hoy una veu de molts angels entorn del siti et de les besties et dels veylls Et lo nombre dells era. Mil milia et dehien alta veu Digne es lanyeyll qui es stat oçis (de ociure : occidere : matar) de reebre veritat et divinitat et saviesa et força et honor et gloria et benediccio de tota creatura qui es en lo cel et en la terra et sots la terra et en la mar Et tot ço que es en ella. Et yo hoy que tots dehien en aquell qui sehia en lo siti et al angel. Benediccio et honor et gloria et poder sia a vos perdurablament. Et les IIII. besties dehyen Amen. Et los XXIIII. veylls se gitaren estesos sobre lurs cares. Et hahoraren aquell qui viu perdurablament. 

Fragmento del cap. VI, desde el v. 1 hasta el 4. 

E yo viu aquell anyell obri la un dels VII. segeylls. Et hoy una de les IIII. besties qui dix axi com a veu de tro. Vine et veges. (estrella, como * grande) Et veus que un cavall blanch apparech. Et aquell qui cavalcava sobre ell havia un arch Et fon donat a ell una corona: e exi vincent per ço que vences. (estrella) Et com ell hac ubert lo segon segell yo hoy la segona bestia que dix vine et veges. (estrella) Exi un Cavall royg Et fon donat aquell qui cavalcaba sobre ell que ell prengues pau sobre terra.

Fragmento del cap. XII desde el v. 3 hasta el 5.

Un altre senyal fon vist en lo çel ço es un gran drach Roig qui havia VII caps et X corns et en los VII caps havia VII corones. Et la sua coha tirava la terça part de les steles del çel mes aquelles en terra. Et lo drach estech davant la fembra que devia infantar. per ço que com ella hagues infantat que ell devoras son fill. Ella infanta un fill mascle que devia …. tes les gents …. Et ….

Otro fragmento del mismo cap. XII que comprende desde el v. 11 hasta el 13.

sanch del anyell et per la paraula del seu testimoni ells no amaren les lurs animes dentro a la mort (estrella) Et per ço vos feels alegravats vos Et vos qui habitats en ells. Guay a la terra et a la mar. Cor lo diable devalla a vos qui ha gran ira et sap que poch de temps. 

com lo drach.... 

tat en terra.

Fragmento del cap. XIII que comprende parte de los versos 2, 3 y 4.

era axi com a bocha de leo et lo drach dona a aquella bestia la sua vertut et gran poder (estrella) Et yo viu u de sos caps quaix aucehit en mort. Et la plagua de la sua mort era curada Et tota la terra se maravellaba apres la bestia. Et ahoraren lo drach …. der a la bestia …. aquella (….)

Otro fragmento del mismo cap. XIII desde el v. 12 hasta el 14.

(estrella) Et fahia tot lo poder de la primera bestia davant ell Et feu la terra et aquells que habiten en ella adorar la primera bestia de la qual la plagua de la mort fon curada. (estrella) Et feu grans senyals. En axi que feu devallar foch del çel en terra davant tots los homens. (estrella) Et enguana tots aquells que habitaven en terra per los senyals que foren donats a ella de fer davant la bestia Et dix a aquells …. terra que ells que 

Cap. XIV.

Yo viu lanyell qui estaba sobre lo munt de Syon et ab ell CXLIIII milia que havien lo seu nom el nom de son pare scrit en llurs fronts. Et yo hoy una veu del çel axi com a veu de moltes aygues Et axi com a veu de gran tro. Et la que yo hoy ffon axi com a veu de guitarreiadors sonans lurs guitarres et cantaven un cant noveyll davant lo siti. Et davant les IIII. besties et davant los veylls. Et nengun no podia dir aquell cant sino aquells CXLIIII milia qui son comprats de la terra. Aquests son aquells qui no son ensutzcats ab ffembres. Enans son vergens Et aquests seguexen lanyell en qual que loch que ell vaia. Aquests son comparats a deu. Et al anyell primers de tots Et mon çonegua trobada en la sua bocha. Et ells son sens tacha davant lo siti de deu.

E yo viu altre Ángel volant per mig del çel qui havia lo euuangeli eternal per ço que ell euuangelizas als seents sobre la terra et sobre tota gent et sobre tot trip et sobre tot lenguatge et sobre tot poble. Et dix a alta veu temets nostre Senyor et datsli honor. Cor la hora del seu Juhi es venguda Et adorats aquell qui ha feyt lo çel et la terra et la mar Et totes les coses qui son en les fonts de les aygues. Et un Ángel vench apres et dix Caúda es. Caúda es aquella gran Babilonia. Cor ella ha abeurades totes les gents del vin de la ira de la fornicacio. Et un altre Ángel qui fon lo terç segui aquell et dix a alta veu Si algun adora la bestia et la sua ymaga et haura pres lo caracter en son front ho ensama, el beura del terç de la ira de deu qui es mesclat ab lo pus terç qui en lo calize de la sua ira. Et sera turmentat ab foch et ab soffre davant los Sancts angels et davant lanyell Et lo fum del seu turment durara perdurablament. Et qui adoraran la bestia et la sua ymaga no hauran repos de dia ne denit. Ni aquell qui haura reebut lo senyal del seu nom. Açi es la pasçiencia dels Sancts et daquells qui guarden los manaments de deu et la fe de iesu christ.

E yo hoy una veu del cel qui dix a mi scriu Benahuyrats son los morts qui moren en nostre Senyor. Cor lo Sanct sperit diu que ells reposen dellurs treballs daqui avant. Cor les lurs obres seguexen aquells. Et yo viu una nuu blanqua et viu que aquell qui sehia sobre la nuu era semblant al fill del home. Et havia en son cap corona daur et en sa ma una falç aguda Et un altre angel exi del temple et crida a alta veu aquell qui sehia sobre la nuu Et (a: tramet la tua falç. repono cum vulgata.) tramet et fe messes cor la ora de les messes es venguda Et lo blat de la terra es madur. Et aquell qui sehya sobre la nuu trames sa falç en terra. Et feu messes. Et un altre angel exi del temple que es en lo çel Et havia atresi una falç aguda.

E un altre angel exi del temple qui havia poder sobre lo foch del altar. Et crida a alta veu a aquell qui havia la falç aguda. Et dix tramit la tua falç aguda Et verma los brots de les vinyes de la terra Cor los seus rahyms son madurs. El angel trames la sua falç et veremá la verema de la terra. Et mesla en lo gran lach de la ira de deu Et lo lach fon calciguat fora de la Ciutat. Et Sanch exi del lach entro als frens dels Cavalls per M.DC. Stadis.

Cap. XV al cual sólo falta parte del v. 8 que es el último.

E yo viu un altre angel gran senyal en lo çel et maravellors ço es VII. angels qui havien VII. plagues derres Cor la ira de deu era complida en aquells. Et yo viu axi com una mar de vidre mesclat ab foch. Et aquells qui vençer en la bestia et la sua ymaga Et nombre del seu nom estant sobre la mar del vidre. Et havien guitarres de deu. Et cantaven lo cant de Moisés servent de deu Et la canço del anyell. Et dehien O Senyor deu tot poderos les tues obres son grans et maravelloses. Senyor Rey dels Sancts. Senyor qual sera aquell qui no tembra a tu Et no lohara lo teu nom Cor tu est tot sol piadors Et totes les gents vendran et adoraran davant tu Cor los teus iuhis son manifests. E apres aço yo viu lo temple del tabernacle del testimoni ubert en lo cel exiren VII. plagues. Et foren vestits de una pedra nedea et blancha. Et eren cincts en gir lus peyts de corregues daur Et una de les IIII. besties dona a ells VII. angels et VII. ampolles daur plenes de la ira de deu vivent perdurablament. Et lo temple de deu fon complit.

 

Fragmento V. 

Contiene la última hoja de la Biblia Valenciana traducida por el P. D. Bonifacio Ferrer, que se conserva en la Cartuxa de Portaceli. (Cartuja de Porta Coeli)

APOCALYPSIS. 

XX. 

sobre la amplea de la terra e cercolaren los castells dels sants e la ciutat amada. 

E devalla per deu foch del cel e devora a ells: e lo diable qui decebia ells fon trames en lo stany de foch e de sofre, on e la bestia e los falsos profetes serán turmentats dia e nit en los setgles dels setgles. E viu una gran cadira blanca e lo seent sobre ella: del esguad del qual fugi la terra e lo cel: e loch no fon trobat per ells. E viu los morts grans e petits stants en la presencia de la cadira: e los libres foren uberts: e lo altre libre fon ubert lo qual es libre de vida. E foren iutiats los morts per aquelles coses que eren scrites en los libres segons les obres de ells. E dona la mar los morts seus qui eren en ella: e la mort e lo infern donaren los morts seus qui eren en ells: e fon iutiat de cascuns segons les obres de ells. E lo infern e la mort foren tramesos en lo estany del foch. Aquesta es la mort segona, e lo qui no fon trobat scrit en lo libre de vida, trames fon en lo stany del foch. E viu cel nou e terra nova. Car lo primer cel e la primera terra sen ana: e la mar ia no es. 

XXI. 

E yo ioan viu la ciutat santa iherusalem nova devallant del cel aparellada per Deu: axi com sposa ornada al seu marit. E oi veu gran del thro dient: veus lo tabernacle de deu ab los homens: e habitara ab ells. E ells poble de ell seran: e ell deu ab ells sera deu de ells. E torcará deu tota lagrema dels ulls de ells: e mor pus no sera ne plor, ne clamor ne dolor será pus: les quals coses primeres sen anaren. E dix lo qui sehia en lo thro: vet que noves faç totes les coses. E dix a mi: scriu: car aquestes paraules molt son feels veres. E dix a mi: fet es: yo so alpha et o: principi e fi: yo donare de grat al sedeiant de la font delaygua viva. Qui haura vençut possehira aquestes coses: e seré a aquell deu: e aquell sera a mi fill. Mas als temerosos, e als increduls, e als abominables, e als homicides e als fornicadors, e als encantadors, e als idolatres, e a tots los mentirosos: la part de aquells sera en lo stany ardent de foch e de sofre: la qual cosa es la mort segona. E vench un dels set angels havents les phiales plenes de les set plagues darreres: e parla ab mi dient: vine e mostrare a tu la esposa muller del anyell. E levami en sprit en un mont gran e alt: e mostra a mi la ciutat santa iherusalem devallant per deu del cel: havent la claredat de deu. E la lum de ella semblant a pedra preciosa: axi como a pedra de iaspis axi com crestall. E havia mur gran e alt havent XII. portes: e en les portes dotze angels: e noms scrit qui son los noms de les dotze tribus de israel. A orient tres portes: a aquiló tres portes: a austre tres portes: e a occident tres portes. E lo mur de la ciutat havent dotze fonaments: e en ells los dotze noms dels dotze apostols e del anyell. E lo qui parlava a mi havia mesura una canya de or: perque medis la ciutat e les portes de ella e lo mur. E la ciutat es posada en quadre: e la longuea de ella es tanta quanta e la amplea. E mesura la ciutat de la canya de or per stadis dotze milia: la longuea, e la amplea, e la altitut de ella eguals son. E mesura los murs de ella de cent quaranta quatre cubits per la mesura del home la qual es del angel. E era lo edifici del mur de ella de pedra iaspis: e ella la ciutat or munde semblant a vidre munde: e los fonaments del mur de la ciutat tots ornats de pedra preciosa. 

Lo fonament primer iaspis: lo segon saphyr: lo tercer calcedonius: lo quart smaragde: 

lo cinquen sardenix: lo sise sardius: lo seten chrysolytus: lo huyte beryllus: lo nove thopazius: lo dee chrysopassus: lo onçe hiacyntus: lo dotze amethistus. E dotze portes: dotze perles son per cascunes. E cascunes portes eren de sengles perles: e la plaça de la ciutat or munde axi com vidre molt luent. E temple no viu en ella: car lo senyor deu omnipotent es temple de aquella el anyell. E la ciutat no ha fretura de sol ne de luna que luen en ella. Car la claredat de deu illumina a ella: e la candela de ella es lo anyell. E irán les gents en la lum de ella: e los reys de la terra portaran la gloria sua e la honor en aquella. E les portes de ella no seran tancades per lo dia: car nit no sera alli. E portaran la gloria e la honor de les gents en aquella. No entrará en ella res sutzeu o faent abominació e mentira: sino los qui son scrits en lo libre de la vida del anyell.

XXII.

E mostra a mi un riu de aygua viva resplandent axi com crestall proceint de la seilla de deu del anyell. En lo mig de la plaça de ella: e de la una part e altra del riu lo fust de vida portant dotze fruyts: per cascuns mesos reten son fruyt: e les fulles del fust a sanitat de les gents. E res maleyt no sera pus: e la seilla de deu e del anyell seran en aquella: e los servents de ell serviran a aquell: e veuran la faç de ell: e lo nom de ell scrit en los fronts de ells. E nit pus no sera: e no hauran fretura de lum de candela ne de lum de sol: car lo senyor deu illuminara aquells e regnaran en los setgles dels setgles. E dix a mi: aquestes paraules fidelissimes son e verdaderes. E lo senyor deu dels spirits, dels prophetes ha trames lo angel seu mostrat als servents seus les coses: que conve tost esser fetes. E veus que vinch iuaçosament. Benaventurat es lo qui guarda les paraules de la prophecia de aquest libre. E yo ioan qui oi e viu aquestes coses. E puix que les hagui oides e vistes: caygui perque adoras davant los peus del angel: qui mostrava a mi aquestes coses. E dix a mi: guarda nou façes. Servent so ensemps ab tu e ab los frares teus prophetes: e ab aquells qui serven les paraules de la prophecia de aquest libre. A deu adora. E dix a mi: no sagelles les paraules de la prophecia de aquest libre. Car lo temps es prop. Qui nou noga encara: e qui en les sutzures es ensutzezixca encara: e qui iust es sia iustificat encara: e lo sant sia santificat encara. Veus que vinch tost: e lo guardo meu es ab mi: retre a cascu segons les obres sues: yo so alpha e o: primer e darrer: principi e fi. Benaventurats son los qui laven les stoles sues en la sanch del anyell. perque sia la potestat de ells en lo fust de vida: e per portes entren en la ciutat. De fora los cans e fents veri e los luxuriosos los homicides e los servints a les idoles: e tot aquell qui ama e fa mentira. yo iesus he trames lo angel meu a testificar aquestes coses a vosaltres en les esglesies. yo so rael e linatge de david: stela resplandent e matutina. E lo spos e la sposa dien: vine. E lo qui ou diga: vine. E qui ha set vinga. E qui vol prenga de grat aygua de vida. Car faç testimonia tot oint les paraules de la prophecia de aquest libre. Si algu haura aiustat aquestes: aiustará Deu sobre aquell les plagues que son scrites en aquest libre: e si algu haura diminuit de les paraules de la prophecia de aquest libre: tolra deu

la part de ell del libre de vida e de la ciutat sancta: e de aquestes coses que son escrites en aquest libre. Diuho lo qui testimoni dona de aquestes coses. Encara vinch tost: amen. Vine senyor iesus. La gracia del senyor nostre iesu crist sia abtots vosaltres. Amen.

Gracies infinides sien fetes al omnipotent deu e senyor nostre Jesu crist: e a la humil e sacratissima verge mare sua. Acaba la biblia molt vera e catholica, treta de una biblia del noble mossen berenguer vives de boil cavaller: la qual fon trelladada de aquella propia que fon arromançada en lo monestir de portaceli de lengua latina en la nostra valenciana per lo molt reverend micer bonifaci ferrer doctor en cascun dret e en facultad de sacra theologia: e don de tota la Cartoxa: germa del benaventurat sanct vicent ferrer del orde de predicadors: en la qual translació foren altres singulars homens de sciencia. E ara derrerament aquesta es stada diligentment corregida vista e regoneguda per lo reverend mestre jaume borrell mestre en sacra theologia del orde de predicadors: e inquisidor en regne de valencia. Es stada empremptada en la ciutat de valencia adespeses del magnifich en philip vizlant mercader de la vila de jsne de alta Alemanya: per mestre Alfonso Fernandez de Cordova del regne de castella, e per mestre lambert palomar alamany mestre en arts: començada en lo mes de febrer del any mil quatrecents setanta set: e acabada en lo mes de Març del any mil CCCCLXXVIII. (1478)

Apéndice 3