Mostrando las entradas para la consulta comtat ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta comtat ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 16 de agosto de 2017

La Franja del meu cul, orígens catalans, integració a Aragó

carrossa, ANC
Joaquim Torrent Blanch, bloquear, facebook
 
Joaquim Torrent Blanch, amistat, facebook
 
 
(Prat de la Riba estaríe orgullós de tú, Juaquinico el grillao
 
Lo mateix Prat de la Riba, prinsipal ideólogo del nassionalisme catalá, u explicabe perfectamén. Lo odio sirá la prinsipal pauta de esta nova generassió, y la mentira y la victimissassió les seues ferramentes a nivells no vists abáns. A partí de la década dels 80 del siglo XIX ixen una serie de catalanistes que personificarán la pijó cara del catalanisme: fanatisme, victimisme, arrogánsia, hipocressía y castellanofobia.
 
 
Una mostra de "txapurriau" de la Catalunya Nord (SIC): 
                                                                                            
"Tin la goda, mé com a tuts lus dissaddes vai fere les curses per remplir lu frigó. Vai penre la vutura, qu'aniré xé Oxàn i emprés iré en centre vila xé lu peixoner crompà un bon buldroi. Amprés ire fere l'aperó ambe los col·legues palatrecos. Bon disaddte a tuts!!
 
Vualà (per Aleix Renyé)
 
""“tinc  (el consolador?) però com tots els dissabtes aniré corrent a omplir el frigorífic. Vaig a agafar el cotxe perquè aniré a l’ Auchan i després aniré al centre a cal peixater per comprar un bon rap.. Després aniré a fer el vermut amb els col.legues carabrutes ( o trinxeraires). Bon dissabte a tothom.. Fins  a una altra...""    SIC
 
occitan, goda, Felibrige
 
CHAMPOUIRAU (rom. Champoiral) n. de l. et s.m. Champoiral (Gard) On appelle ansi "champouirau" ou "champourrau" un jargon composé d'espagnol, d'italien, de portuguès et de provençal, parlé par des étrangers que frequentent nos côtes. On donne le même nom à ces étrangers.  / Som chapurriaus / Aón está lo catalá an esta frasse? A cap puesto.

CHAMPOUIRAU (rom. Champoiral) n. de l. et s.m. Champoiral (Gard) On appelle ansi "champouirau" ou "champourrau" un jargon composé d'espagnold'italien, de portuguès et de provençal, parlé par des étrangers que frequentent nos côtes. On donne le même nom à ces étrangers.  / Som chapurriaus / Aón está lo catalá an esta frasse? A cap puesto. 

La Franja del meu cul, orígens catalans, integració a Aragó i posteriors intents de convergir amb el Principat.
 
Juaquinico Torrente Blanco.
 
La franja del cul de Joaquim Torrent Blanch

 

La franja del meu cul , Joaquim Torrent Blanch
 
 
 
La pertinença de les terres de la Franja del meu cul a l’àmbit català ve de molt lluny, ja en els obscurs temps altomedievals la Ribagorça -el bressol inicial de la Franja del meu cul- es diferenciava dels nuclis cristians situats més a l’oest per un feudalisme més vigorós i una major influència franca, igual que la resta de comtats catalans. Concretament, en els primers temps Ribagorça i Pallars estaven estretament entrelligats -tot i que els fets històrics feren que, posteriorment, el primer comtat entrés en l’òrbita navarroaragonesa i el segon en la del casal de Barcelona.  I no es tractava només de relacions polítiques, sinó també eclesiàstiques, el bisbat de la Seu, depenent de Narbona, com tota la resta de bisbats catalans, arribà fins a les valls de Bielsa i Gistau. Evidentment la vinculació ribagorçana amb les terres situades al nord i a l’est no és aliena a la seva situació geogràfica, a banda que el Pirineu no ha estat mai un mur infranquejable, al contrari, ha esta una zona d’incessant intercanvi cultural. 
 
Un cop format i consolidat el català fou transportat, bàsicament des de la zona pirinenca, cap al sud pels repobladors de les terres preses als musulmans, i igual passà a la Franja del meu cul, fet que contribuí a una integració ben ràpida del domini lingüístic català. Cal tenir en compte a més, com a gran part de la Catalunya nova, l’existència de població mossàrab, que feia servir una parla molt acostada al català i que aviat va ser assimilada. I també, en el cas específic del Matarraña, fou important el paper exercit per població proceden d’altres territoris ja repoblats, com el Segrià.
 
En la conquesta de les noves terres hi tingué una gran rellevància Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, desposat amb LA REINAPeronella i pare del rei Alfons I el Cast, (Alfonso II de Aragó) qui també exercí un paper força important en les conquestes.  Així, l’any 1142 es va conquerir Tamarit de Llitera, i poc després Tortosa (1148), Lleida, Fraga i Mequinensa (1149). 
 
Alfonso II de Aragó
 
A partir de 1150 es va procedir a la conquesta de la zona del Matarranya - Matarraña, acabada definitivament el 1169 per Alfons I el cast. (Estos imbessils no sen enrecorden de Alfons I lo batalladó, lo Cast ere Alfonso II de Aragó, primé com a conde de Barchinona) Ja a les constitucions de Pau i Treva del 1173 hom va definir Catalunya com a estesa «de Salses a Tortosa i Lleida amb llurs termes», i a les Corts de Lleida de 1214 s’esmenta Catalunya com a compresa "de Salses fins al Cinca". l a rel del testament de Jaume I es va tornar a plantejar novament la qüestió dels límits entre Aragó i Catalunya, ja que s’atribuïen ambdós territoris a dos fills del rei; el 1244 a les Corts de Barcelona, en les quals jurà l’infant Pere com a hereu de Catalunya, el mateix Jaume I va definir Catalunya com a compresa de “salses al Cinca”, amb l’oposició dels aragonesos. Durant un cert temps aquest límit es va mantenir, almenys de manera teòrica, però l’any 1300 Jaume II, per les pressions aragoneses, declarà que el Sobrarb, la Ribagorça i part de la Llitera - la Llitera en concret fou partida per la clamor d’Almacelles fins a la seva confluència amb el Cinca-  eren d’ Aragó tot i l’oposició catalana.  Com per voler pal·liar els efectes d’aquesta decisió  va donar, el 1322, al seu fill l’infant Pere la Ribagorça com a comtat independent i regit pels Usatges i costums de Catalunya, el qual conservà així un règim d’autonomia. Al sud, i després de moltes vacil·lacions i disputes protagonitzades per bisbats, ordes militars i nobles, calgué arribar a mitjan segle XIV per donar  per plenament inclosa a l'Aragó la comarca del Matarranya (comprès el Baix Matarranya). Al segle següent s’hi inclogué Fraga i Mequinensa, i, finalment, el comtat de la Ribagorça, després d'un seguit de revoltes, era incorporat a l'Aragó per Felip II l'any 1592.
 
A penes mig segle després, i en el transcurs de la Guerra dels Segadors, la vila de Benavarri i alguns pobles dels voltants es lliuraven a les forces francocatalanes amb la condició que el comtat de Ribagorça es pogués unir a Catalunya; tot i això la unió va ser efímera, ja que a finals del mateix any les tropes de Felip IV ocuparen tot el comtat.
 
En el segle XVIII, durant la Guerra de Successió, les comarques i poblacions de la Franja del meu cul, van abraçar majoritàriament la causa austriacista i van renovar-se  els  lligams  amb  el  Principat. Algunes localitats, com BenavarriMonroch i, sobretot, Calaseit van patir molt a mans de les forces borbòniques. Aquesta darrera vila el 24 de gener de 1716 -fa  exactament 300 anys-, després de lluitar  valerosament contra les tropes castellanes, fou incendiada i saquejada, i es calcula que, en la defensa de les seves llibertats, hi van morir 150 cohets. Massa poc, haguereu triat l'atre bando, tan listos que sou alguns.
 
La guerra del Francès
La guerra del Francès, Puchi a la vanguardia
 
El 1812, en el transcurs la Guerra del Francès, l'administració gal·la va fer arribar Catalunya, novament, fins al Cinca; es creà el departament de les Boques de l‘Ebre, un dels quatre en què fou dividida Catalunya  -formalment incorporada a França-, Lleida en fou la prefectura,, i Cervera, Tarragona i Tortosa les sotsprefectures. El departament desaparegué el 1814, quan França evacuà la península. Hi foren incorporats exactament 6 municipis de la Franja del meu cul, tres del Baix Cinca, Fraga, Torrent de Cinca i Mequinensa, i tres del Baix Matarraña, Faió, Nonasp i Favara. Els canvis polítics i administratius que va introduir el règim napoleònic a Catalunya, però, van ser intranscendents ja que van quedar en reformes de “paper” que no van poder aplicar-se perquè els francesos no ocupaven eficaçment el territori.
 
El 1833, com sabem, es va implantar la nova divisió provincial, la qual no va estar exempta de controvèrsies, i polèmiques a la Franja del meu cul, tot i que finalment els límits entre Catalunya i Aragó -contra certa creença popular- no es van tocar. Com explica el professor Jesús Burgueño, a causa de les reclamacions de Barbastre per disputar-li la capitalitat provincial a Osca, el govern volgué consultar (1836) l’opinió dels diputats d’Osca i Saragossa, els que optaren per Barbastre -la meitat- no dubtaren a dir, significativament, que on trobaria un millor lloc la part oriental d’Aragó seria  la província de Lleida, i afirmaren: “Fraga, cabeza de distrito judicial de uno de los que tiene la provincia de Huesca, dista muy poco de Lérida, con quien la naturaleza, el lenguaje (SIC) y aún las costumbres le unen estrechamente." Posteriorment el 1842 -com també explica Burgueño- es formularia un nou pla de divisió provincial, propugnat per Fermín Caballero, on les comarques de Fraga i la Llitera eren agregades a Lleida, tot i que finalment fou desestimat.
 
L'any 1919 en el projecte d‘Estatut d'Autonomia elaborat per l'assemblea de la Mancomunitat de Catalunya es feia esment de la possible integració al Principat de territoris veïns, segurament a causa de la vinculació dels homes de la Mancomunitat amb la Franja del meu cul, començant pel mateix Puig i Cadafalch. Malauradament aquest projecte va ser rebutjat per les Corts Espanyoles. Pobres Països Cagalans.
 
Després del gran parèntesi que representà el llarg i repressiu període franquista, #FrancoEnsRoba, instaurat a rel de la guerra civil, i amb l'adveniment de la democràcia, / pero no dieu que no ne ña ? Aclariutos / es van produir novament alguns fets insòlits i força espectaculars en els pobles de la Franja del meu cul. Per exemple, en una famosa enquesta, tant famosa com l' Artur Quintana, publicada a la revista Andalán el 1978, feta al Institut de Tamarit, va resultar que dels seixanta-quatre alumnes de BUP consultats, tots menys uns es van decantar per sentir-se catalans; al Torricó, també aquell any, es van cantar Els Segadors (una dalla tos fa falta, catanazis asquerosos) i es van fer crits a favor del pas a l'administració catalana, i a Benavarri l'any 1981 es van recollir signatures a fi d'aconseguir el mateix objectiu..
Tejero casi tos fa cagá.
 
L' enquesta, del tipus Sorolla & Cia, preguntava:
 
Ets franquista o català?
 
L' alumne que es va decantar per el franquisma es deia Francisco José Franco de Rivera
Aquesta és la seva apariència actual:
 
Francisco José Franco de Rivera, Paco Escudero
Bon dia a tothom , ara ja no sòc franquista, sòc de ERC
 
ERC,Esquerra republicana de Catalunya, mamelles, tetas, tetona
Bon dia, vull ser militant d'ERC i potser aconseguir algun càrrec

 

El 1996 la premsa informava que vuit municipis de la Mancomunitat de la Ribagorça Oriental, a Osca, es plantejaven iniciar negociacions amb la Generalitat per estudiar la seva adscripció a Catalunya si el govern aragonès no en reconeixia el fet diferencial en  el  projecte de divisió  comarcal  que preparava. La proposta, però, no es materialitzà; malauradament la Ribagorça Oriental no ha estat reconeguda i la comarca es regeix des de Graus.
Em sap greu però us morireu aragonesos.
 
Finalment, creiem que és important ressenyar l’èxit que va tenir, l'agost del 2013, la cadena humana que es va fer entre Calaseit (Matarraña) i Caseres (Terra Alta), amb l’assistència de més de quatre-centes persones per reclamar la unitat de la llengua i contra la denominació LAPAO; i també la recent aprovació el 6 d’octubre d’enguany (2016) pel Parlament de Catalunya, amb els vots de la CUP i JxSí, d’una proposta on es manifesta que el conjunt dels Països Cagalans tenen dret a l’autodeterminació - Franja del meu cul inclosa - i a decidir el seu estatus polític.

 

grillats, estelada

 

Vicenç hizo la estelada,
Mas la colgó en un balcón.
 
 
En una estrella de Cuba,
Vicenç va fe la estelada
Mas la va penjá a un balcó.
 
Cal recalcar que en la resolució esmentada s’especifica que el Principat mantindrà una relació prioritària amb els territoris dels Països Cagalans, amb els quals comparteix llengua, cultura i altres vincles forjats al llarg de la història, i també s'apunta, en relació a  la Franja del meu cul, que “cal vetllar pel vincle que els seus ciutadans mantenen amb Catalunya que, més enllà de la llengua, també es manifesta en qüestions relatives al patrimoni històric i l’accès a la sanitat i l’educació públiques”.
 
Arturo Quintana y Fuente
Arturo Quintana y Fuente con su boina

 

tots som catalans i volem la independència
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
No podem amagar, però, que, malgrat el desvetllament cultural i d'autoconsciència col·lectiva que s’ha produït a la Franja del meu cul des de l’adveniment de la democràcia, hi ha hagut, com a contrapès, alguns fets i processos bastant negatius des del punt de vista territorial, com han estat el desmembrament del bisbat de Lleida - amb precedents, no per casualitat, durant el franquisme - i la divisió en comarques poc respectuoses amb la realitat lingüística i cultural, com es desprèn del fet que l' única comarca oficial plenament de parla cagalana és el Matarraña, i encara mutilat.

 

Yo parlo lo chapurriau
 
I si anem a altres àmbits hi hauríem de sumar la reclamació sense atendre a raons dels béns, la instauració de la LAPAO, afortunadament derogada, i, darrerament, l’aparició d’inquietants símptomes de substitució lingüística. Amarill, lunes, cuchillo, membrillo, etc... 
 
I si a més hi afegim la potenciació de les barreres i fronteres autonòmiques és inevitable que tot plegat ens ompli d’intranquil·litat.
Tot i això, però, no podem deixar de banda l’existència - com hem vist - de fets positius i la constatació que cada vegada són més les persones, especialment
gent jove i catalans exiliats, que tenen ben clara quina és la seva veritable pertinença.
 

miércoles, 24 de enero de 2024

Compactio - Contar

Compactio, s. f., lat. compactio, compacité.

Entre totz metals es de maior compactio.

Es plus ferma per maior compactio et ajustament.

Eluc. de las propr., fol. 183 et 173.

Entre tous métaux est de plus grande compacité.

Est plus ferme à cause de plus grande compacité et liaison.

IT. Compazione.

 

Compendios, adj., lat, compendiosus, abrégé, accourci.

(chap. compendiós, compendiosos, compendiosa, compendioses; abreviat, abreviats, abreviada, abreviades; acursat, acursats, acursada, acursades.)

O son... compendiosas. Leys d'amors, fol. 26.

Où elles sont... abrégées.

CAT. Compendios. ESP. PORT. IT. Compendioso.

 

Comprar, v., lat. comparare, acheter, acquérir.

(chap. comprá: compro, compres, compre, comprem o compram, compréu o compráu, compren; comprat, comprats, comprada, comprades; crompá.)

Perqu'eu soi sa vengutz a vos

Vendre pretz, si 'n voletz comprar.

(chap. literal: Perque yo soc (hay) açí vingut a vos a vendre mérit (preu), si ne voléu comprá. 

Gui de Glotos: Diode ben.

C'est pourquoi je suis venu ici vers vous vendre mérite, si vous en voulez acheter.

La bella que m compret baizan.

(chap. La bella que me va comprá besán)

Berenger de Palasol: Mais ai de.

La belle qui m'acheta en embrassant.

Mielhs qu'aiselh c'om compr' e ven,

Soi vostres senes estraire.

Aimeri de Peguilain: Pus descobrir.

Mieux que celui qu'on achète et vend, je suis vôtre sans restreindre.

Proverb. Que car deu comprar qui car ven.

(chap. Que car deu comprá qui car ven. Si en ves de comprá escribim comprar, encara que la r final dels verbos no se pronunsie, y no cal escríurela, tindríem una frasse calcada, igualeta, del ocsitá al chapurriau. En catalá es igual que en ocsitá.)

Pierre d'Auvergne: Belha m'es.

Que cher doit acheter qui vend cher.

ANC. FR. Nus n'a bien, s'il ne le compere.

Roman de la Rose, v. 2610.

Que puis-je comparer plus cher

Que mettre cueur, vie et courage.

Œuvres d'Alain Chartier, p. 499.

CAT. ESP. PORT. Comprar. IT. Comprare, comperare.

2. Compra, s. f., achat, acquisition.

Aus, tu que fas compras e vendas.

P. Cardinal: Jhesum Crist.

Entends, toi qui fais achats et ventes.

En la carta de la deita compra.

(chap. A la carta de la dita compra.)

Tit. de 1310. DOAT, t. CLXXIX, fol. 226.

En la charte dudit achat.

CAT. ESP. PORT. IT. Compra.

3. Comprazos, s. f., achat, acquisition.

Comprazos e vendezos son faitas per cossentiment que l'us hom a

ab l'autre.

Trad. du Code de Justinien, fol. 37.

Acquisitions et ventes sont faites par consentement qu'un homme a avec l'autre.

4. Compraire, Comprador, s. m., acheteur, acquéreur.

N'es tengut lo compraire de tot aquo qu'en pervent a lui, enquera sia lo vendeire tengutz del pretz qu'el n'ag.

Trad. du Code de Justinien, fol. 17.

L'acheteur en est tenu de tout ce qui lui en provient, encore que le vendeur soit tenu du prix qu'il en eut.

Enans si son faich comprador

O toledor qui no lor ven.

Arnaud de Cominge: Be m plai.

Au contraire ils se sont faits acheteurs ou ravisseurs envers qui ne leur vend.

Sera tengutz de vestir los compradors.

Tit. du XIIIe sièc. DOAT, t. CXVIII, fol. 40.

Sera tenu d'investir les acheteurs.

CAT. ESP. PORT. Comprador. IT. Compratore. (chap. Compradó, compradós, compradora, compradores; crompadó etc.)

5. Acomparacio, s. f., acquisition, accumulation.

Acomparacio dels bens de la terra. V. et Vert., fol. 10.

Acquisition des biens de la terre.

 

Coms, s. m., lat. comes, comte.

Coms venant de comes était sujet, et comte venant de comitem, régime au singulier.

El era coms, ar es ricx reys.

(chap. Ell ere comte o conde, ara es ric rey. 

Observéu la diferensia que ñabíe entre díli a un comte o díli rey, encara que un comte be podíe sé mol ric. Lo de condes-reyes de Bofarull, bufa al ull, comtes-reis, es de rissa, com casi totes les catalanades.)

Folquet de Marseille: Ai! quant gent.

Il était comte, maintenant il est riche roi.

Lai al comte proensal on que sia.

Bertrand d'Allamanon: Un sirventes farai.

Là au comte provençal où qu'il soit.

Fig. Quar vos es coms de valor e de sen,

E coms de joy e coms d'abelhimen.

Bertrand d'Allamanon: Un sirventes farai.

Car vous êtes comte de valeur et de sens, et comte de joie et comte de gentillesse.

L'ancien français employa aussi cuens, quens, coms pour le sujet, et

comte pour le régime au singulier.

ANC. FR. Suj. Hues li cuens de la Marche et Thiebaus cuens de Champagnie, et Pierre, dit Mauclers, qui fu cuens de Bretagnie,

firent conspiration. Annales du règne de S. Louis, p. 164. (N. E. Rey San Luis IX de Francia.)

Li quens l'ama, s'en fist s'amie.

Roman de Rou, v. 5403.

Rég. Fit semondre par ban royal le comte de la Marche.

Annales du règne de S. Louis, p. 164.

Alun çà el cumte Richart.

Roman de Rou, v. 5586.

CAT. Compte (N. E. tendría que ser comte, sin p, porque compte es de computo, pero se encuentra de las dos maneras en muchos textos antiguos). ESP. PORT. Conde. IT. Conte.

- Consul.

Coms fo de Roma. Poëme sur Boèce. (coms : consol; pl. consols)

Il fut consul de Rome. (ESP. cónsul; chap. cónsul, a Beseit mote, “consolet”)

2. Comtor, s. m., comtor, qualité après celle de vicomte.

Ni ai amic c'ab si m'aus retenir,

Coms, ni vescoms ni comtors.

G. de Berguedan: Un sirventes ai en.

Et je n'ai ami, comte, ni vicomte, ni comtor, qui avec soi m'ose retenir.

E 'lh cavalier e 'lh comtor

E 'l baron e 'lh vavassor.

P. Vidal: Tant ai ben.

Et les chevaliers et les comtors et les barons et les vavasseurs.

Cortz de prelatz

O de rey o de comtor.

B. Carbonel: Amors per aital.

Cour de prélat ou de roi ou de comtor.

ANC. FR. Li mestre prince et li contour

Qui dou pueple estoient seignour.

V. Ms. de J.-C. Carpentier, t. I, col. 1113.

Cel jor il i ot maint prince,

Maint duc et maint contors.

R. d'Ourson de Beauvois. Roquefort, t. 1, p. 291.

3. Comtessa, s. f., comtesse.

Qu'a la pro comtessa prezan

Fassa ma chansonet' auzir.

P. Raimond de Toulouse: Enquera.

Qu'il fasse ouïr ma chansonnette à la noble comtesse méritante.

4. Comtat, Contat, s. m. et f., comté.

Aquest comtat

Vos cresca 'l reys ab Bretanha.

Bertrand de Born: Ieu chan.

Que le roi vous augmente ce comté avec la Bretagne.

Destruire tota la contat.

Chronique des Albigeois, col. 40.

Détruire tout le comté.

ANC. CAT. Contat. ESP. PORT. Condado. IT. Contado. (chap. condat, condats)

5. Comtiu, s. m., comté.

Sia 'l comtius d'aquel qui tenra Carcasonna...

Sia lo comtius sens devats.

Titre de 1034.

Le comté soit de celui qui tiendra Carcassonne.

Le comté soit sans exceptions.

6. Comtal, adj., comtal, de comté.

Quar en cort comtal

Dis vostra lengua parliera

Al comte greu mal.

B. de Rovenac: Una sirventesca.

Car en cour comtale votre langue parleuse dit au comte grand mal.

Subst. - Comte.

No m sove com me fes comtal.

T. de Lignaure et de G. de Borneil: Ara m platz.

Je ne me souviens pas comment il me fit comte.

CAT. ESP. Condal.

7. Vescomt, s. m., vicomte.

Pauc vos ama, vescoms, qui us enseigna

Que de ben far ni de pretz no us soveigna...

Et eu dic lo pel vescomt de Burlatz.

Cadenet: De nuilla ren.

Vicomte, peu vous aime qui vous enseigne que de bien faire ni de mérite ne vous souvienne...

Et je le dis pour le vicomte de Burlat.

CAT. Vescompte. ESP. Vizconde. PORT. Visconde. IT. Visconte.

8. Vescomtessa, s. f., vicomtesse.

Pros vescomtess', ab cor gen

A Ventedorn vos prezen

Mon comjat.

G. Faidit: Gen fora.

Honorée vicomtesse, avec coeur gentil, à Ventadour je vous présente mon congé.

CAT. Viscomptessa. ESP. Vizcondesa. PORT. Viscondessa. IT. Viscontessa.

9. Vescomtat, s. m., vicomté.

Las costumas del vescomtat.

(chap. Les costums del vizcondat.)

Tit. de 1392. DOAT, t. CLVIII, fol 42.

Les coutumes de la vicomté.

E 'l quatre vescomtat

Del Lemozi.

Bertrand de Born: Ges no mi.

Et les quatre vicomtés du Limousin.

CAT. Vescomptat. ESP. Vizcondado. PORT. Viscondado. IT. Viscontado.

10. Vescomtal, adj., vicomtal.

Entro als molis vescomtals.

Tit. de 1271. DOAT, t. XLVIII, fol 147.

Jusqu'aux moulins vicomtaux.

En la cort vescomtal.

Titre de Narbonne. DOAT, t. XLVIII, p. 240.

En la cour vicomtale.

- S. f., vicomtesse.

De Chales la viscomtal

Vuoil que m done ad estros

La gola e 'ls mans amdos.

Bertrand de Born: Domna puois.

Je veux de la vicomtesse de Châles qu'elle me donne entièrement la gorge et les deux mains.

 

Comtar, Condar, v., lat. computare, compter.

Poiria comtar d'un rei totz sos despensamens.

P. de Corbiac: El nom de.

Je pourrais compter toutes les dépenses d'un roi.

Ni eu no sapria issernir

Los vostres bos aips ni comtar.

Gavaudan le Vieux: Crezens fis.

Ni je ne saurais discerner ni compter les votres bonnes qualités.

E fai dos jorns una letra e s conta doblamens.

P. de Corbiac: El nom de.

Et une lettre marque deux jours et se compte doublement.

Part. prés. Pagadas en deniers cuntans.

Tit. de 1274, Arch. du Roy., K., 17.

Payées en deniers comptants.

Part. pas. Virtuz ses discretio es condada per vice.

Trad. de Bède, fol. 53.

Vertu sans discrétion est comptée pour vice.

ANC. CAT. Comptar. ESP. PORT. Contar. IT. Contare.

2. Compte, Comte, (N. E. la p de computatio se pierde, lo que origina la confusión entre comte y compte, conde y cuenta, cuento) s. m., lat. computatio, compte, calcul, nombre.

Mil tan es doblatz sos bes

Qu'el comtes de l'escaquier.

P. Vidal: Tant an ben.

Son mérite est doublé mille fois autant que le compte de l'échiquier.

Car plus greu comte que d'arena

Port de pecat sus en l'esquena.

Folquet de Marseille: Senher Dieus.

Car je porte sur l'échine un plus grand compte de péché que de sable.

Loc. Rendras comt' al jutjamen.

P. Cardinal: Jhesum Crist.

Tu rendras compte au jugement.

Adv. comp. Sobrevengro lhi Sarrazi ses comte, et assalhiro los.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 189.

Survinrent les Sarrasins sans nombre, et les assaillirent.

CAT. Compte. ESP. Cuenta. PORT. Conta. IT. Conto. (chap. pórtam la cuenta, passarem cuentes; encara no sé si se escriu Torre del Compte o Comte, y si se referix al conde o a cuentes que se passaben allí.)

3. Comdador, adj., comptable, à compter.

IIII dias comdadors del temps de la confession.

Statuts de Montpellier de 1258.

Quatre jours comptables du temps de l'aveu.

4. Acontar, v., indiquer, marquer.

Quant hom lor o aconta.

Germonde de Montpellier: Greu m'es.

Quand on le leur indique.

5. Bescomtar, v., mécompter.

E vai tro al mes de novembre duran

XXII jorns, qui no y vol bescomtar.

Serveri de Girone: Un vers farai.

Et va jusqu'au mois de novembre, durant vingt-deux jours, qui n'y veut mécompter.

CAT. Bescomptar.

6. Besconte, s. m., mécompte.

Que no prenas l'un per l'autre car... lo besconte.

Trad. du tr. de l'Arpentage, c. 34.

Que tu ne prennes l'un pour l'autre car... le mécompte.

7. Mescomptar, v., mécompter.

Quan per gazang fai falceza

En mezura o en pezar

O en nombrar per mescomptar.

Brev. d'amor, fol. 119.

Quand pour profit il fait fausseté en mesure ou en peser ou en nombrer par mécompter.

8. Menescompte, s. m., mécompte.

Fals prebostz, fals curials e fals jutges, que emblon las esmendas e

las rendas a lurs senhors, e fan menescompte en despessas et en

receptas. V. et Vert., fol. 14.

Faux prévôts, faux curiaux et faux juges, qui volent les amendes et les rentes à leurs seigneurs, et font mécomptes en dépenses et en recettes.

9. Sobrecomtar, v., surfaire.

Sei hoste tut de lui se lauson,

Tant no 'l sobrecomtan ni 'l bauzon

Mais no lur don' al departir.

Roman de Flamenca, fol. 30.

Ses aubergistes se louent tous de lui, ils ne le surfont ni ne le trompent tant qu'il ne leur donne davantage au départ.

10. Compot, s. m., lat. computum, comput.

Els termes del compot volc tornar en vers plan.

V. de S. Honorat.

Il voulut tourner en vers simple les termes du comput.

ESP. Cómputo. PORT. Computação. IT. Computo.

 

Con, s. m., vagin, utérus.

Domna grassa ab magre con.

(chap. Dona gorda en magra figa. Magra, magre, que té poca grassa o greix, sec, seca, prim, prima.)

Le moine de Montaudon: Fort m'enoia.

Dame grasse avec maigre vagin.

2. Conin, adj., histérique, utérin.

Tro sent la doussor conina.

(chap. Yo u traduiría com: hasta que sén la dolsó de la figa.)

G. de Berguedan: Un trichayre. (: trichaire : chap. traidó)

Jusqu'à ce qu'elle sente la douceur histérique.

Segon plazenza conina.

Marcabrus: L'iverns vai.

Selon jouissance histérique.

(ESP. Coño, chocho, vagina, concha, etc. chap. figa, valensiá: la figa t'agüela.)

 

Conca, Concha, Comca, s. f., lat. concha, bassin, cuvette, conque.

Conca d'aram.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Cuvette d'airain.

Davant la porta hac una font...

Qui sortz en una conca d'aur.

Un troubadour anonyme: Seinor vos que.

Devant la porte eut une fontaine... qui sourde en une conque d'or.

CAT. ANC. ESP. Conca. (ESP. MOD. Cuenco, bacín, vasija, etc.) 

PORT. Concha. IT. Conca.

- Coquille, coquillage.

Alcunas petitas conchas que hom troba en mar... On mays las conchas recebo d'ayre rozenc, maiors perlas engendro.

Eluc. de las propr., fol. 266 et 189.

Certains petits coquillages qu'on trouve en mer... Plus les coquillages reçoivent d'air de rosée, plus ils engendrent perles grandes.

- Cavité de l'oreille.

San Lop a especial gracia de guerir de mal de comca.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 78.

Saint Loup a la grâce spéciale de guérir du mal de conque.

IT. Conca.

2. Coscolha, s. f., lat. conchula, coquille.

Tortuga... nul autre animant ab escata ni am pluma ni am coscolha ha vezica. 

(chap. Tortuga... cap (: nul : 0) atre animal en escata ni en ploma ni en clasca té vejiga o bufeta.)

Eluc. de las propr., fol. 260.

Tortue... nul autre animal avec écaille ni avec plume ni avec coquille n'a vessie.

ESP. Conchucla (caparazón, concha). IT. Conchiglia. (N. E. valenciano, clóchina : ESP. mejillón, chap. musclo, musclos, mejilló, mejillons.)

Concret, adj., lat. concretus, concret.

Concret apelam coma cavalier en respieg de cavalaria... cavalier es concret et abstrayt es cavalaria.

Leys d'amors, fol. 143.

Nous appelons concret comme chevalier par rapport à  chevalerie... chevalier est concret et chevalerie est abstrait.

CAT. Concret. ESP. PORT. IT. Concreto. (chap. concret, concrets, concreta, concretes; v. concretá: concreto, concretes, concrete, concretem o concretam, concretéu o concretáu, concreten. Tenim un cardenal, arzobispo de Barchinona, próximamen Papa de Roma, que parle chapurriau, y lo defén; en concret, un de Queretes, Juan José Omella Omella, católic, discípul de Cristo, pero en apellit de Moro, de una dinastía ben coneguda. Este apellit ha perdurat prou al seu poble. Cuan está a Roma, está mes prop de Deu y mes llun del Dimoni.)

Juan José Omella, Queretes, Cretas, Matarraña, Teruel, chapurriau, cardenal, arzobispo, Vaticano, papa

2. Concretiu, adj., concrétif.

Alcus so concretius, cum es aquest nom, Dieus.

Eluc. de las propr., fol. 7.

Quelques uns sont concrétifs, comme est ce nom, Dieu.

3. Concrecio, s. f., lat. concretio, assemblage, mélange, concrétion.

Noms significans per maniera de concrecio.

Eluc. de las propr., fol. 7.

Nom signifiant par manière d'assemblage.

IT. Concrezione. (ESP. concreción, concisión, concretización.)

 

Concutir, v., lat. concutere, ébranler, secouer.

(chap. Es algo paregut a sacsá, sacsada, percutí, percut.)

Entro que aquela concutesquas... per so que no concutesca cap e

leda aquel.

Trad. d'Albucasis, fol. 21 et 59.

Jusqu'à ce que tu ébranles celle-là... pour ce que n'ébranle pas le chef et le blesse.

Part. pas. Aprop la femna sia concutida.

(chap. Chiste del Mas de Barberans: la agüela que se moríe, la medissina, sacsá.)

Trad. d'Albucasis, fol. 65.

Après que la femme soit secouée.

2. Concussio, s. f., lat. concussio, ébranlement, secousse.

Am concussio vehement... Concussio e remossio per percussio.

Trad. d'Albucasis, fol. 22.

Avec véhément ébranlement... Secousse et déplacement par percussion.

CAT. Concussió. ESP. Concusio (: agitación). PORT. Concussão. 

IT. Concussione.

 

Condamina, s. f., condamine, champ, pré seigneurial.

Per meg la condamina dreitamens als portals.

(chap. Per mich de la condamina dretamén, directamén, als portals.)

Lo carré o la carrera Contamina de Saragossa: calle Contamina de Zaragoza)

Guillaume de Tudela.

Parmi la condamine directement aux portails.

En miey de una condamina.

(chap. Al mich de una condamina. Lo original ocsitá escriu: de una. 

No sé aón, lo ploramiques, atontat, cohet de Calaseit, disseñadó de cochets, Carlos Rallo Badet, alias Pininfarinetes, escribíe que no sabía fé aná lo apóstrofe, o algo per lo estil. Se note que es un papagayo lobotomisat del catalanisme, aragonés víctima del tomàtic. Tindríe que pedre mes tems lligín textos antics, y no repetín la mateixa cantinela a tots los grupos, págines, perfils duplicats y falsos, etc.)

Carlos Rallo Badet, Pininfarinetes, papagayo, lobotomisat, catalanisme, aragonés, víctima del tomàtic

Trad. du tr. de l'Arpentage, cap. 18.

Au milieu d'une condamine.

Condensatiu, adj., condensatif.

Es condensativa o ingrossativa cum glass e l'aigua.

Eluc. de las propr., fol. 25.

Elle est condensative ou grossissant comme glace en l'eau.

ESP. PORT. Condensativo.

 

Condire, Condre, v., lat. condere, assaisonner, confire.

Part. pas. Viandas conditas am agras.

Trad. d'Albucasis, fol. 55.

Viandes assaisonnées avec verjus.

Fig. Per que lor diz non es condutz de sal.

Aimeri de Peguilain: Totz hom.

Parce que leur dit n'est pas assaisonné de sel.

E mirabolatz conditz.

(N. E. mirabolatz, alemán Mirabellen, francés mirabelles, son ciruelas pequeñas; chap. pruna, prunes menudes; ne tenim dos abres al hort de  la creu, mol prop del sementeri, casi apegades al caixé de la sequia majó.)

Cartulaire de Montpellier, fol. 129.

Et mirabelles confites.

ANC. ESP. Condir. (MOD. Condimentar, sazonar; en confitura, sazonado, sazonada, sazonados, sazonadas) IT. Condire. (chap. condimentá, arreglá, apañá, confitá, adobá, etc.) 

2. Condar, v., assaisonner.

Fig. Aquel es sabis predicaire que sap condar la suavetat del regne de Deu. Trad. de Bède, fol. 57.

Celui-là est savant prédicateur qui sait assaisonner la suavité du règne de Dieu.

Part. pas. substantif.

Et on mais li donavan condatz plus saborenz.

V. de S. Honorat.

Et où plus ils lui donnaient repas plus savoureux.

3. Condug, Condut, Conduich, s. m., festin, repas, régal, nourriture.

Mout me platz deportz e guayeza,

Condugz e donars e proeza.

Le moine de Montaudon: Mout me platz.

Me plaît beaucoup amusement et gaîté, festin et donner et prouesse.

E fan rics condutz e pleniers.

Raimond de Miraval: Bertran si.

Et font repas grands et pleniers.

Fel de gal li daretz en condug.

(chap. Fel de gall di daréu, donaréu, de minjá.)

Deudes de Prades, Auz. cass.

Vous lui donnerez en nourriture du fiel de coq.

ANC. CAT. Condit. ANC. ESP. Conducho. PORT. Conduto. IT. Condutto.

4. Condimen, s. m., assaisonnement.

En loc d'autres delicats condimens.

Eluc. de las propr., fol. 176.

En lieu d'autres assaisonnements delicats.

5. Conduchier, s. m., convive, hôte.

Que hom los tenga per larcs e per bons conduchiers.

V. et Vert., fol. 21.

Qu'on les tienne pour généreux, et pour bons convives.

Li un son bon guerrier,

L'autre bon conduchier.

Arnaud de Marueil: Rasos es.

Les uns sont bons guerriers, les autres bons hôtes.

 

Condicio, s. f., lat. conditio, condition, état, circonstance.

Que tu aias condicio de filh de rey e de filh de emperador.

V. et Vert., fol. 38.

Que tu ayes condition de fils de roi et de fils d'empereur.

Tota persona de qualque estat ho condicion que sia.

(chap. Tota persona de consevol estat o condissió que sigue.)

Tit. de 1412. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 209.

Toute personne de quelque état ou condition qu'elle soit.

Per la condicio del luoc pot hom peccar. V. et Vert., fol. 93.

Par la circonstance du lieu on peut pécher.

CAT. Condició. ESP. Condición. PORT. Condição. IT. Condizione.

2. Conditional, adj., lat. conditionalis, conditionnel.

Substantiv. Causas obscuras o doptosas o en conditionals anonciadas.

Charte de Gréalou, p. 124.

Choses obscures ou douteuses ou annoncées en conditionnelles.

CAT. ESP. PORT. Condicional. IT. Condizionale. (chap. condissional, condissionals.)

3. Conditionalment, adv., sous condition, conditionnellement.

Alcunas conditionalment se contenon en XII articles.

(chap. Algunes condissionalmen se contenen en dotse articuls.)

Doctrine des Vaudois.

Quelques unes sont contenues conditionnellement en XII articles.

CAT. Condicionalment. ESP. PORT. Condicionalmente. 

IT. Condizionalmente.

4. Conditionar, v., conditionner.

Part. pas. Avia gran cors e ben conditionat.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 44.

Il avait grand corps et bien conditionné.

Fa home mal condicionat et desordenat.

Eluc. de las propr., fol. 117.

Fait homme mal conditionné et désordonné.

CAT. ESP. PORT. Condicionar. IT. Condizionare.

 

Confessio, s. f., lat. confessio, confession, aveu.

E faitz lur verai perdo

Ab vera confessio.

P. Cardinal: Tartarassa.

Et leur fait vrai pardon avec vraie confession.

Confessions de fora juzizi fachas.

Statuts de Montpellier de 1214.

Aveux faits hors jugement.

CAT. Confessió. ESP. Confesión. PORT. Confissão. IT. Confessione. (chap. confessió, confessions)

2. Confessar, Cofessar, v., confesser, avouer.

En aysso confessava sa nienteza, sa pauretat.

V. et Vert., fol. 90.

En cela il avouait son néant, sa pauvreté.

Il s'est dit spécialement du sacrement de pénitence.

Quar quascun jorn propcham del fenimen,

Per que quascus cofessar si deuria.

Pons de la Garde: D'un sirventes.

Car chaque jour nous approchons de la fin, c'est pourquoi chacun se devrait confesser.

Part. pas. Be te foras cofessatz.

Izarn: Diguas me tu.

Tu te serais bien confessé.

CAT. Confessar. ESP. Confesar. PORT. Confessar. IT. Confessare. (chap. confessá: confesso, confesses, confesse, confessem o confessam, confesséu o confessáu, confessen.)

3. Confes, Cofes, adj., lat. confessus, confés, avoué.

E selhs qu'estan cofes e peneden.

Raimond de Castelnau: Mon sirventes.

Et ceux qui sont confés et repentants.

Fig. C'aissi, cum sers o pres,

Sui sieus liges confes.

Aimeri de Peguilain: Qui sofrir.

Qu'ainsi, comme serf ou prisonnier, je suis son lige avoué.

Substantiv. De martir pogra far cofes

Mi dons ab un bays solamens.

G. Pierre de Cazals: Ja tant.

De martyr ma dame pourrait faire confés avec un baiser seulement.

ANC. FR. Et fust confés de ses pechiez.

Marie de France, t. II, p. 423.

E ki n'en out proveires prez,

A son veisin se fist confez.

Roman de Rou, v. 12484.

Mon mal, si crieng que je me muire,

Que nuit ne jor point ne me cesse,

Si vueil de vous estre confesse.

Fabl. et cont. anc., t. III, p. 232.

ESP. Confeso. IT. Confesso.

4. Confessor, s. m., lat. confessor, confesseur.

Segon qu'aug dir a cascun confessor.

R. Gaucelm: A Dieu.

Selon que j'entends dire à chaque confesseur.

- Qui confesse une doctrine.

De martyrs e de confessors.

V. de S. Honorat.

De martyrs et de confesseurs.

Glorios confessor de nostre Senhor.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 132.

Glorieux confesseur de notre Seigneur.

ANC. FR. Il a en vous mal confessor...

Bon martirs e bon confessor.

Roman du Renart, t. III, p. 39, et t. 1, p. 178.

CAT. Confessor. ESP. Confesor. PORT. Confessor. IT. Confessore. (chap. Confessó; v. confessá, confessás: yo me confesso, confesses, confesse, confessem o confessam, confesséu o confessáu, confessen.)

5. Descofes, adj., non confessé.

En abans que morisson en aisi descofes.

(chap. Abans de que se morigueren aixina desconfessats, no confessats.)

Guillaume de Tudela.

Avant qu'ils mourussent ainsi non confessés.

ANC. FR. Se aucuns hons ou aucune fame avoit géu malade huit jours et il ne se volust confesser, et il morust desconfés, tuit li muebles seroient au baron, mes se il moroit desconfés de mort subite, la justice ne la seignorie n'i auroit riens. Établissements de S. Louis, ch. 89.

6. Desconfessat, adj., non confessé.

Los Turcs fals e desconfessatz.

Folquet de Romans: Quan aug cantar.

Les Turcs faux et non confessés.

Ni Baudes ni tu desconfessatz.

Izarn: Diguas me tu.

Ni Vaudois ni toi non confessé.

 

Congre, s. m., lat. conger, congre, poisson de mer.

Congres que so anguilas de mar.

(chap. Congrios, que són anguiles de mar. Yo men enrecordo de que a mon yayo Tomás li agradaben perque no tenen espines o grates; se podíe comprá poc peix a Beseit an aquells tems (va viure de 1900 hasta 1987). Allacuanta se veníe peix en un carretó, y de chiquet ya ne vach comprá a un cuartet de la llonja, a Gamundí de Valderrobres. Encara ting al cap les galeres, me enchisen, alguna vegada me van unflá los morros perque no me les minjaba com cal.)

Congre, quan ve la pastura, temen la punctura de ham, rapa 'l no a mors, mas ab las pinulas, e pren sa pastura.

Eluc. de las propr., fol. 138 et 156.

Congres qui sont anguilles de mer.

Congre, quand il voit la pâture, craignant la piqûre de l'hameçon, l'enlève non avec morsure, mais avec les nageoires, et prend sa pâture.

CAT. Congre. ESP. Congrio. PORT. Congro. IT. Grongo.

 

2. Congra, s. f., congresse, femelle du congre.

Ni manjar congre ni congra.

Gavaudan le Vieux: Lo mes.

Ni manger congre ni congresse.

 

Congrens, s. m., travail, instrument de maréchal, avec lequel on tient les chevaux suspendus.

O ses congrens dels quatre pes ferar.

Bertrand de Born: Un sirventes.

Ou sans travail ferrer des quatre pieds.

 

Congruent, adj., lat. congruentem, convenable, congru.

Proporcio congruent.

Eluc. de las propr., fol. 14.

Proportion convenable.

CAT. Congruent. ESP. PORT. IT. Congruente. (chap. congruén, congruens, congruenta, congruentes.)

 

Conil, s. m., lat. cuniculus, lapin.

Que destrura clapier o prendra conils.

(chap. Qui destruirá cachapera o pendrá conills.)

Charte de Gréalou, p. 110.

Qui détruira clapier ou prendra lapins.

Pels de conils, lo cent de conils.

(chap. Pells de conills, lo sentená de conills.)

Cartulaire de Montpellier, fol. 113.

Peaux de lapins, le cent de lapins.

ANC. FR. Rengiers et dains, connins et lievres.

Roman de la Rose, v. 15915.

ESP. Conejo. PORT. Coelho (N. E. como Paulo). IT. Coneglio. 

(chap. Conill, conills, conilla, conilles; cachap, cachaps, cachapa, cachapes; cachapera, cachaperes.)

 

Conis, s. f., lat. coniza, conise.

Razitz de la herba de conis.

Coll. de Recettes de Médecine.

Racine de l'herbe de conise.

ESP. Coniza.

 

Conrei, s. m., traitement, festin, équipement.

Merce an li Francey

Ab que veio 'l conrey.

B. Sicard de Marjevols: Ab greu cossire.

Les Français ont merci pourvu qu'ils voient le festin.

E fos cascus armatz de ric conrey.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 81.

Et chacun fut armé d'un riche équipement.

CAT. Conreu.

2. Conre, s. m., nourriture, régal, équipage, équipement.

E non donava son conre.

P. Cardinal: Tos temps vir.

Et ne donnait sa nourriture.

Vos et vostres arnes

Confonda Dieus et totz vostres conres.

Aimeri de Peguilain: Totas honors.

Dieu confonde vous et tous vos harnachements et tous vos équipages.

Cortz e guerras e gens conres.

Hameus de la Broquerie: Quan reverdeion.

Cours et guerres et beaux équipements.

Aquo es la mezina que dona el bos conres

De l'amistat de Dieu, can lo bon cor y es.

Izarn: Diguas me tu.

Cela est la médecine que donne le bon régal de l'amitié de Dieu, quand le bon coeur y est.

ANC. FR. Tant li faites avoir conroi,

Que ele n'ait ne fain ne soi.

Fabl. et cont. anc., t. II, p. 100.

Richart en treis conreis fist sa gent conréer.

Roman de Rou, v. 4807.

Chevauchierent en conroi contre leur anemis qui à batailles les atendoient.

Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 175.

IT. Corredo.

3. Conrear, v., régaler, fêter, équiper, arranger.

Vai Peires per alberjar

Ab un ome que sab gen conrear...

Be me conreet.

Roman de Gerard de de Rossillon, fol. 40 et 60.

Pierre va pour loger avec un homme qui sait bien régaler...

Me régala bien.

Part. pas. A la guia de Fransa si conreat.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 37.

Ainsi équipé à la guise de France.

ANC. FR. A honur les fist cunréer

U ke il vodrent sejurner.

Roman de Rou, v. 6448.

De rices draps le cunreerent. 

Marie de France, t. 1, p. 216.

Par matin les fist tost armer,

E la bataille conréer.

Roman de Rou, v. 12886.

L'espagnol emploie conrear dans le sens restreint de donner la seconde

culture à la terre.

ANC. CAT. Conrear. IT. Corredare.

 

Conselh, Cosselh, s. m., lat. consilium, conseil, dessein.

Per cosselh et adjutori de moos baroos de Bearn.

(chap. Per consell y ajuda de mons barons de Bearn.)

Titre de 1080.

Par conseil et aide de mes barons de Béarn.

Bon cosselh vos don e gen:

Amatz e cantatz soven.

Peyrols: Quant amors.

Je vous donne conseil bon et gentil: Aimez et chantez souvent.

Cosselh ai. - Qual? - Vuelh m'en partir.

P. Rogiers: Ges no puesc.

J'ai dessein. - Lequel? - Je veux m'en séparer.

Prov. Per so no s deu hom tarzar de ben fayre,

Qu'apres la mort lo cosselh no val gayre.

E. Cairel: Qui saubes.

Pour cela on ne doit pas tarder de bien faire, vu qu'après la mort le conseil ne vaut guère.

- Autorisation, permission.

Non pot far gazi o derairana voluntat ses consel de paire.

(chap. No pot fé testamén o radera voluntat sense consell del pare.)

Aquella sia venduda per cocel de la cort.

Statuts de Montpellier de 1304.

Ne peut faire testament ou dernière volonté sans autorisation de père.

Que celle-là soit vendue par permission de la cour.

- Défenseur, avocat.

Lo bayle lhi deu donar cosselh e copia de denunciamen, s'en i a.

Ord. des Rois de Fr., 1463, t. XVI, p. 134.

Le juge doit lui donner un défenseur et copie de la dénonciation, s'il y en a.

- Assemblée délibérante.

Lo cosselh se depart que no a trop durat.

Guillaume de Tudela.

Le conseil se sépare qui n'a pas beaucoup duré.

Al conselh general tengut a Marcelha.

Tit. de 1392. Bailliage de Sisteron.

Au conseil général tenu à Marseille.

Conselhs generals en los caps de vigarias et baylias.

Regist. des États de Provence de 1401.

Conseils généraux dans les chefs-lieux de vigueries et de bailliages.

Dis l'emperaire: Vuelh siatz de mon cossel privat.

Roman de la prise de Jérusalem, fol. 8.

L'empereur dit: Je veux que vous soyez de mon conseil privé.

Et am totz aquelhs, el fe cosselh privat. Philomena.

Et avec tous ceux-là, il fit conseil privé.

Loc. G. ditz a cosselh: Ni yeu non quier...

E trait lo a cosselh e lhi comtet

Gran messonga.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 101 et 110.

G. dit en secret: Et je ne demande.

Et il le tira à part et lui conta grand mensonge.

ANC. FR. Cest consel a en lui tenu.

Roman du châtelain de Coucy, v. 4854.

Encontre lor vint dire en conseil un espie.

Roman de Rou, v. 1327.

Certe j'ay grant merveille d'une caitive gent

Qui blasphement les preudomes à conseil coiement.

Le Doctrinal. Du Cange, t. II, col. 988.

CAT. Consell. ESP. Consejo. PORT. Conselho. IT. Consiglio. (chap. consell, consells, consellá, aconsellá: aconsello, aconselles, aconselle, aconsellem o aconsellam, aconselléu o aconselláu, aconsellen.)

2. Conselhamen, s. m., conseil, avis.

Baro, avetz ausit lo bon conselhamen...

Si tu crezetz Aloris ni so conselamen.

Roman de Fierabras, v. 3811 et 3826.

Barons, vous avez ouï le bon conseil...

Si tu crois Aloris et son conseil.

ANC. FR. Par le consellement Gaines le losengier,

A fait li empereres ses trés traire et carcier.

Roman de Fierabras en vers français.

Dunc ne sait reis Hunlaf d'ico conseillement.

Roman de Born, fol. 10.

IT. Consigliamento.

3. Cosselhazo, s. f., conseil.

Si vos requier cosselhazo.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 84.

Ainsi je vous demande conseil.

4. Coselhatge, s. m., conseillat, durée des fonctions du conseiller.

Aquelz qui seran de cosselh, quan eixiran de lor coselhatge.

Cout. de Condom de 1313.

Ceux qui seront de conseil, quand ils sortiront de leur conseillat.

5. Cosseliers, Cosseilher, Conseiller, s. m., lat. consiliarius, conseiller.

No deu consentir deshonor

Negus sos fizels cosseliers.

Raimond de Miraval: D'amor son.

Aucun sien fidèle conseiller ne doit consentir déshonneur.

Dels dits cossols o conseilhers.

Tit. de 1299. DOAT, t. CXLVII, fol. 29.

Desdits consuls ou conseillers.

- Miroir.

Bels conseillers ab granz ventaillas

Aportet hom davan cascu...

Aqui s poc qui s vol acoutrar.

Roman de Flamenca, fol. 11.

On apporta devant chacun beaux miroirs avec grands vantaux... Là se put acoutrer qui veut.

- Coussin.

I sac de palha e pois una flessada e al cap I conselhier. 

Trad. de la Rég. de S. Benoît, fol. 28.

Un sac de paille et puis une couverture et au chef un coussin.

ANC. CAT. Consellier. ESP. Consejero. PORT. Conselheiro. IT. Consigliere.

6. Cosselhaire, Cosselhador, Cosseillador, s. m., lat. consiliator, conseiller.

E us es fis cosselhaire.

Aimeri de Peguilain: Destretz.

Et vous est fidèle conseiller.

Ar es desotz, per l'ensenha que porta

De l'emperi, per cosselhadors vas.

P. Vidal: Ma voluntatz.

Maintenant est dessous, par l'enseigne qu'il porte de l'empire, à cause de ses conseillers vains.

Cosseillador que fan honor aunir.

Augier: Totz temps serai.

Conseillers qui font honnir honneur.

ANC. ESP. Consejador. PORT. Conselhador. IT. Consigliatore.

7. Cosselhar, Cosseillar, v., lat. consiliare, conseiller, faire confidence.

Ieu saubra vos conseilhar, e vos me.

Pons de Capdueil: Aissi cum selh.

Je saurais vous conseiller et vous moi.

Per qu'eu cosselh a quascun que s n'esquiu.

Lanfranc Cigala: Escar.

C'est pourquoi je conseille à chacun qu'il s'en échappe.

C'aras s'acoston li savai

E l'us ab l'autre cosseilla.

B. de Ventadour: Ara non vei.

Que maintenant les méchants s'accostent et l'un conseille avec l'autre.

Proverbial. Qui sol se conselha, sol se repent.

(chap. Qui sol se aconselle, sol se arrepentix. Sol es adjetivo, sol, sols, sola, soles; lo adverbio es sol, solamen; sol estic sol si no ña dingú en mí mentres miro lo sol. Solamén, solamens : cimiento, cimientos)

Chronique des Albigeois, col 25.

Qui se conseille seul, se repent seul.

Loc. E comtet o son fills en cosselhan.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 103.

Et son fils le raconta en faisant confidence.

ANC. ESP. Consejar. PORT. Conselhar. IT. Consigliare.

8. Acosseilladament, Acosselladamens, adv., attentivement, délibérément.

Auzidas aquestas rancuras acosseilladamens.

Tit. de 1208. Arch. du roy., J., 318.

Ces plaintes ouïes attentivement.

Acosseilladament et ab pervist coratge. (pervist : pre vist, previst)

Tit. de 1265. DOAT, t. CXXX, fol. 21.

Délibérément et avec volonté prévue.

Si non o fasia acosselladamens.

Cartulaire de Montpellier, fol. 120.

S'il ne le faisait délibérément.

9. Acocellaire, Acosselhador, s. m., conseiller.

Aquel malignes acocellaire es tengutz ad aquel qu'el dan o 'l tort aura suffert. Statuts de Montpellier de 1204.

Ce malin conseiller est tenu envers celui qui aura souffert le dommage ou le tort.

XII prozomes, acocelladors de la comunaleza.

(chap. Dotse prohomens, aconselladós de la comunidat.)

Statuts de Montpellier de 1205.

Douze prudhommes, conseillers de la communauté.

Om ples de sen e de saber,

De son cors; de l'emperador

Dic que era acosselhador.

V. de S. Alexis.

Homme plein de sens et de savoir de sa personne; il dit qu'il était conseiller de l'empereur.

ESP. Aconsejador. PORT. Aconselhador. 

10. Acosselhayritz, s. f., conseillère.

Rasos es acosselhayritz.

(chap. La raó es consellera, aconselladora.)

Eluc. de las propr., fol. 23.

Raison est conseillère.

11. Acossellar, Acocelhar, v., conseiller, aviser.

Acossellatz mi, Senhor,

Vos qu'avetz saber e sen.

(chap. Aconselléume, Siñó, vosté que té (vos que teniu) sabiduría y señ.)

B. de Ventadour: Acossellatz.

Conseillez-moi, Seigneur, vous qui avez savoir et sens.

Se acocelhet ab lo jovencell.

V. et Vert., fol. 73.

Se conseilla avec le jouvencel.

Part. pas. Tot savis es acossellatz.

G. Faidit: Dalfins.

Tout sage est avisé.

CAT. Aconsellar. ESP. Aconsejar. PORT. Aconselhar. 

12. Descosselhar, Desconseillar, v., non conseiller, décourager.

Part. pas. E selh qui cosselh mi querra,

No l'en vedatz,

Ni un de mi non tornera

Descosselatz.

Le comte de Poitiers: Ben vuelh que.

Et celui qui me demandera conseil, ne l'en empêchez, et aucun ne retournera de moi non conseillé.

E com los enviet per mar, marritz et consiros e desconseillatz.

V. de Bertrand de Born.

Et comment il les envoya par mer, marris et soucieux et découragés.

ANC. FR. Que ele ait merci et pitié

De cest caitif descunseillié.

Marie de France, t. 1, p. 78.

Or faut-il savoir que la pauvre femme desconseillée est devenue.

Les Quinzes Joyes de mariage, p. 185.

ANC. ESP. Desconsejar. IT. Sconsigliare.

13. Desaconselhar, Desacosseillar, v., non conseiller, décourager.

Part. pas.

Don anc nulhs homs jorn no s parti marritz

Ni ses cosselh ni dezacosselhatz.

Giraud de Calanson: Bel senher.

De qui jamais nul homme ne se sépara triste ni sans conseil ni découragé.

Cant es engoyssada,

Marrida, desaconselhada.

Passio de Maria.

Quand elle est souffrante, triste, découragée.

Substantiv. Pero conosc qu'es dans e dezonors,

Qui non acora 'ls desacosseillatz.

Arnaud de Mareuil (N. E. Marueil): Aissi cum selh.

Pour cela je connais que c'est dommage et déshonneur, qui n'encourage les découragés.

14. Reyrecosselh, s. m., arrière-conseil, arrière-pensée.

Avez trobat reyre cosselh.

B. Vidal de Bezaudun: En aquel.

Vous avez trouvé arrière-conseil.

15. Concili, s. m., lat, consilium, assemblée.

A concili son apellat

On eron tug li renegat.

(N. E. Más o menos como una asamblea o junta de la Ascuma.)

Trad. de l'Évangile de Nicodème.

Ils sont appelés à une assemblée où étaient tous les renégats.

ANC. FR. De biestes i ot grant concille.

Roman du Renart, t. IV, p. 127.

- Concile, assemblée ecclésiastique.

Mots concilis foro tengutz per la crestiandat.

Concili general o universal.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 39 et 49.

(N. E. Véase el poema de Ramón Lull, consili, pre Concilio de Viena)

Plusieurs conciles furent tenus par la chrétienté.

Concile général ou universel.

CAT. Concili. ESP. PORT. IT. Concilio. (chap. consili, com escribíe lo meu tocayo Lull, pl. consilis.)

16. Consol, Cossol, s. m., lat. consul, consul.

Parlon ab Sevi, consol de la ciptat.

V. de S. Honorat.

Ils parlent avec Sevi, consul de la cité.

Fet sagramen al major et als cossols de l'an presen.

Titre de Périgueux de 1386.

Il fit serment au maire et aux consuls de l'année présente.

Pels quals cossols la dicha universitat se regisca.

Charte de Gréalou, p. 66.

Par lesquels consuls ladite communauté se gouverne.

ANC. CAT. Consol. ESP. (cónsul) PORT. Consul. IT. Consolo.

17. Consolat, Cossolat, s. m., lat. consulatus, consulat.

Clavari del consolat de Nemze.

Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 229.

Trésorier du consulat de Nîmes.

Non cuia estar en patz

Contra 'l cossolat d'Avignon.

Gui de Cavaillon: Seigneiras.

Il ne pense pas être en paix contre le consulat d'Avignon.

CAT. Consulat. ESP. PORT. Consulado. IT. Consolato.

18. Concossol, s. m., co-consul.

G. Sezana concossol nostre per infirmitat detengut.

Cartulaire de Montpellier, fol. 126.

G. Sezane notre co-consul détenu par infirmité.

19. Proconsul, s. m., lat. proconsul, proconsul.

Aquels jutges qu'es ordinaris si cum es proconsuls.

Trad. du Code de Justinien, fol. 10.

Ce juge qui est ordinaire ainsi comme est le proconsul.

CAT. ESP. (chap. procónsul) PORT. Proconsul. IT. Proconsolo.

20. Consiliatiu, adj., conciliant.

Et be consiliativa.

Eluc. de las propr., fol. 67.

Et bien conciliante.

CAT. Consiliatiu. ESP. Conciliativo.

21. Reconsiliatio, s. f., lat. reconciliatio, réconciliation.

Moria es mont de misericordia e reconsiliatio. 

Eluc. de las propr., fol. 160.

Le Moria est une montagne de miséricorde et réconciliation.

CAT. Reconciliació. ESP. Reconciliación. PORT. Reconciliação. 

IT. Riconciliazione. (chap. Reconsiliassió, reconsiliassions.)

22. Reconsiliatiu, adj., qui réconcilie.

De contrarias e diversas afectios unitiva et reconciliativa.

Eluc. de las. propr., fol. 282.

Unitive et réconciliative de contraires et diverses affections.

23. Reconciliar, v., lat. reconciliare, réconcilier.

S'arma reconciliar

A Dieu, quan n'es departida...

Per nos deslieurar de peccat

Et a se reconciliar.

Brev. d'amor, fol. 136 et 83.

Réconcilier son âme à Dieu, quand elle en est séparée...

Pour nous délivrer de péché et nous réconcilier à lui.

Part. pas. Fo confederat Jacob e renconsiliat ab Laban.

Eluc. de las propr., fol. 159.

Jacob fut confédéré et réconcilié avec Laban.

CAT. ESP. PORT. Reconciliar. IT. Riconciliare. (chap. reconsiliá, reconsiliás: yo me reconsilio, reconsilies, reconsilie, reconsiliem o reconsiliam, reconsiliéu o reconsiliáu, reconsilien. Reconsiliat, reconsiliats, reconsiliada, reconsiliades.

24. Senatconsult, Senatusconsult, s. m., lat. senatusconsultum, sénatus-consulte.

Al velleian senat consult.

Tit. de 1262. Doat, t. CXXXIII, fol. 33.

Au sénatus-consulte velleien.

Renuncian al velleian senatus consult.

Tit. de 1244. Doat, t. CXXXIV, fol. 68.

Ils renoncent au sénatus-consulte velleien.

Considerar, v., lat. considerare, considérer.

Car y a ben a considerar... Que vos consideratz doas causas.

L'Arbre de Batalhas, fol. 112.

Car il y a bien à considérer... Que vous considérez deux choses.

La profonditat considera.

(chap. literal: La profundidat, fondaria, considere.)

Trad. d'Albucasis, fol. 42.

Considère la profondeur.

Part. prés. Considerant que tals mercenaris si paguan manudierament.

Statuts de Provence, BOMY, p. 213.

(chap. Considerán que tals mersenaris se paguen a ma, manualmén.)

Considérant que tels mercenaires se paient manuellement.

Part. pas. Vist so dessus e ben considerat.

Chronique des Albigeois, col. 29.

Vu ce qui est dessus et bien considéré.

Conj. comp. Considerat que Bosicaut non era de grant linatge.

Test. du vic. de Turenne, 1399. Justel, p. 135.

Vu que Boucicaut n'était pas de grand lignage.

CAT. ESP. PORT. Considerar. IT. Considerare. (chap. considerá: considero, consideres, considere, considerem o consideram, consideréu o consideráu, consideren.)

2. Consideracio, s. f., lat. consideratio, considération, contemplation.

Pausa la tua entencio e la tua consideracio tos temps en aysso.

Trad. d'Albucasis, fol. 42.

Place la tienne intention et la tienne considération toujours en ceci.

A consideracio de la divinal equitat.

Eluc. de las propr., fol. 9.

A la contemplation de la divine équité.

CAT. Consideració. ESP. Consideración. PORT. Consideração. 

IT. Considerazione.

3. Consideransa, s. f., considération.

Ab alcuna consideransa.

(chap. En alguna considerassió.)

Regla de S. Benezeg, fol. 50.

Avec quelque considération.

IT. Consideranza.

4. Cossirar, v., lat. considerare, considérer, rêver, imaginer.

Quan be m cossir los bes e 'ls mals qu'ieu ai.

Folquet de Marseille: S'al cor plagues.

Quand je considère bien les biens et les maux que j'ai.

Qui coscira lo trauc del piment.

Brev. d'amor, fol. 234.

Qui considère le trou du piment.

Dona, nulhs hom no pot dire

Lo fin cor ni 'l bon talen

Qu'ieu ai quan de vos cossire.

B. de Ventadour: Amors.

Dame, nul homme ne peut dire le pur désir ni la bonne volonté que j'ai quand je rêve de vous.

Negus no s cossir

Qu'el castel on se fai servir

Ja sia per me descubert.

Arnaud de Mareuil (Marueil): A guisa de fin.

Que personne ne s'imagine que le château où elle se fait servir soit jamais déclaré par moi.

Part. prés. Pessius d'amor e cossirans.

B. de Ventadour: Pel dols chant.

Pensif d'amour et rêvant.

ANC. CAT. Consirar.

5. Cossiradament, adv., avec réflexion.

Qui no parla cossiradament.

Trad. de Bède, fol. 34.

Qui ne parle avec réflexion.

6. Consir, Cossire, s. m., chagrin, rêverie, pensée, souci.

Mas dat m'avetz cossire

Tal don planc e sospire.

Guillaume de Beziers: Erransa.

Mais vous m'avez donné chagrin tel dont je gémis et soupire.

Lo dous cossire

Que m don amors soven.

G. de Cabestaing: Lo dous.

La douce rêverie qu'amour me donne souvent.

Quar de ren al non son miei dous cossire.

Pons de Capdueil: Tant m'a donat.

Car mes douces pensées ne sont de rien autre.

Per adolzar mon consir.

H. Brunet: Era m nafron.

Pour adoucir mon souci.

IT. Consiro.

7. Consirier, Cossirier, s. m., souci, pensée.

Sapchatz lo meillers messatgiers

Qu'ai de lieis es mos cossiriers

Que m recorda sos belhs semblans.

B. de Ventadour: Pel dols chant.

Sachez que le meilleur messager que j'ai d'elle c'est ma pensée qui me rappelle ses belles manières.

Car mas e vis es totz lor consiriers

T. de Rambaud et d'Adhemar: Senher.

Car mains et visage est tout leur souci.

5. Consiranza, s. f., inquiétude, souci.

Non deu esser trop ples de consiransa ni trop sospechos.

Regla de S. Benezeg, fol. 75.

Il ne doit pas être trop plein d'inquiétude ni trop soupçonneux.

9. Cossiraire, s. m., rêveur.

Chantaire,

Cossiraire, mal parlaire.

G. de Berguedan: Un trichaire.

Chanteur, rêveur, mal parleur.

10. Consiros, Cossiros, adj., rêveur, pensif, chagrin.

Per que n'am mais un paubre qu'es joios

C'un ric ses joi qu'es tot l'an consiros.

Folquet de Marseille: S'al cor plagues.

C'est pourquoi j'en aime plus un pauvre qui est joyeux qu'un riche sans joie qui est chagrin toute l'année.

De nulha re, quan vos vi, mas de vos

Ai ieu estat, domna, tan cossiros.

Arnaud de Marueil: Aissi cum selh.

Depuis que je vous vis, dame, je n'ai été aussi rêveur d'aucune chose que de vous.

ANC. CAT. Consiros. IT. Consiroso.

Le Dictionnaire italien d'Alberti donne le substantif consiro et l'adjectif consiroso, comme des mots anciens, venus de la langue provençale.

 

Constipatiu, adj., du lat. constipatio, qui constipe.

Del ventre constipatius.

(chap. Del ventre repetadó, estreñidó; en rumano se diu constipat, etc; v. estreñí, estreñís, repetá; yo me estreñixco o estreñixgo, estreñixes, estreñix, estreñim, estreñiu, estreñixen; estreñit, estreñits, estreñida, estreñides; contrari: escagarsá, escagarsat, escagarsada. Si estáu estreñits, minjéu mermelada de pruna, prunes, y bebéu bastán líquit. Una servesa de blat no tos anirá mal, perque lo llevat mou los budells.)

Eluc. de las propr., fol. 75.

Constipatif du ventre.

 

Contar, comtar, v., conter, raconter.

Lainz contava del temporal cum es. Poëme sur Boèce.

Là dedans il racontait du temporel comme il est.

Ieu am si qu'om no pot contar

Tan be cum ieu am ni pensar.

Rambaud d'Orange: Ab nou cor.

J'aime tant qu'on ne peut raconter, ni penser aussi bien que j'aime.

ANC. FR. Si li a en requoy contet

Comment il aime une pucelle.

Roman du châtelain de Coucy, v. 2942.

A lur seignur l'unt tost cunted.

G. Gaimar, Poëme d'Haveloc, v. 688.

CAT. ESP. PORT. Contar. IT. Contare.

2. Conte, Comte, s. m., conte.

E autres comtes espandutz

P. Vidal: Abril issic.

Et autres contes répandus.

Cant auran un conte auzit.

Un troubadour anonyme: De paraulas.

Quand ils auront ouï un conte.

ANC. CAT. Compte. ESP. Cuento. PORT. IT. Conto.

(chap. Cuento, cuentos; conec alguns contacuentos.)

3. Contamen, s. m., récit, narration.

Seria loncx contamens.

P. de Corbiac: El nom de.

Ce serait long récit.

ANC. CAT. Contamen. IT. Contamento.

4. Comtaire, s. m., conteur.

Cantaire fo meravilhos

E comtaire azautz e rics.

P. Vidal: Abril issic.

Fut merveilleux chanteur et conteur agréable et distingué.

CAT. ESP. PORT. Contador. IT. Contantore. (chap. contadó, contadós, contadora, contadores)

5. Acomtar, v., raconter.

E no m'en seria hui tan perforsatz

Que vos agues... tot acomtat

Los bes que son en lui ni las beutatz.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 53.

Et ne m'en serais aujourd'hui tant efforcé que je vous eusse... entièrement raconté les biens ni les beautés qui sont eu lui.

ANC. FR. Ne vos veil totes aconter

Lor jornées ne qu'il devindrent.

Roman du Renart, t. III, p. 379.

Ne sai que j'alasse acontant.

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. I, p. 29.

6. Recomtar, Racomtar, v., raconter.

Dels cals seria lonc a recomtar.

Trad. de Bède, fol. 41.

Desquels il serait long à raconter.

S. Johans evangelista recomta una vision. V. et Vert., fol. 6.

S. Jean évangéliste raconte une vision.

Entro aisi ai racomtat

Dels auzels com sion adobat.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Jusqu'ici j'ai raconté des oiseaux comme ils soient arrangés.

ANC. FR. Que puissent estre recuntet.

Anc. trad. des Ps. ms. n° 1, ps. 39.

IT. Raccontare.

7. Recomtansa, s. f., récit.

Segon l'avandicha recomtanza.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 132.

Suivant l'avant dit récit.

8. Recomtamen, s. m., récit, narration.

Adordenar lo recomtamen de las causas.

Trad. du Nouv. Test. S. Luc, ch. I.

Coordonner le récit des choses.

9. Recomtable, adj., exprimable, racontable.

Am non recomtables gemimens.

Trad. de l'Épître de S. Paul aux Romains.

Avec des gémissements non exprimables.