Mostrando las entradas para la consulta Scola ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Scola ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

domingo, 8 de octubre de 2023

Saïl de Scola, Salh, Sail, Saill. École. Bergerac, Barjarac, Bragairac, Brageirac

Saïl de Scola.

Saïl de Scola. Salh.

De ben gran joy chantera
S' eu agues razon de que,
Mas d' amor no m lau de re;
Ni blasmar no m n' ausaria,
Tan dopti ma douss' amia:
E doncs, de que chantarai,
Pois mal ni ben non dirai?

Per Crist, non o sai enquera,
Si razos no m n' esdeve,
Que clams non esta ges be;
Lauzar! com m' en lauzaria
S' om lo per que no m fasia?
Dir o puesc eu, mas ben sai
Que nuil pro d' amor non 
ai.

Anceis m' es esquiv' e fera,
On eu plus li clam merce;
E sai ben per que n' abste
Mos cors, que non di follia:
Que meinz val us ans d' un dia;
Per que m sui mes en assai,
Si ja 'l bon jorn trobarai.

E ja no m' en penedera,
S' amors no fos tan ab me;
E donc, quar no tir mon fre?
Que fols es qui no s chastia;
Oimais, que m castigaria!
Que totz morrai o l' aurai,
Que ja no m' en partirai.

Car a tot dia s' esmera
Cella qui reten ab se;
Et ella, de que m rete
Mas de sa bella paria?
O ill, mas plus en volria,
Non ai pro; e qu' en voill mai,
Pois son bel semblan mi fai?

* eu prec e sainta Maria,

On que Na Biatritz sia
De Narbona, que ill don jai,
E ill cresca son pretz verai.

//

https://en.wikipedia.org/wiki/Salh_d%27Escola

Salh d'Escola (fl. 1195) was a troubadour from Bergerac in the Périgord, a former province of France. The meaning of his name, also spelled Sail or Saill, is uncertain; it may be an unusual given name. His surname, likewise, may be a family name, but there is no known location called "Escola" (École, Savoie) that could render it a toponymic. The entire name may be a nickname meaning "defector from school" or "escapee from the cloister",  (salir, salhir : exit, escape) indicating that he quit his education, either in a school or a monastery. On the other hand, it may signify a pedant.

The details of Salh's life are provided in two main sources, one contemporaneous and one late. The first source is the poem "Pos Peire d'Alvernh′ a chantat" composed by the troubadour monk of Montaudon in 1195. In it he good-naturedly criticises a gallery of troubadours, each in turn, usually humorously. One of those criticised is Salh d'Escola. According to the monk, Salh was a jongleur who went to Bergerac and became a merchant. The later source is Salh's vida (a short biography), which probably relied on "Pos Peire d'Alvernh′" to piece together its story. According to the anonymous biographer, Salh was the son of a merchant and became a jongleur. He then went to Narbonne and stayed for a long time at the court of "Ainermada de Narbona", the Viscountess Ermengard of Narbonne. Upon her death (1197), Salh entered the cloister at Bergerac and abandoned his "inventing [songs] and singing".

Only one work by Salh, a canso (love song), has been preserved: "Gran esfortz fai qui chanta ni.s deporta". It is an amorous confession to his lady for telling her to "die" in a moment of desperation or irritation.

Bergerac is spelled Barjarac, Bragairac, or Brageirac in Occitan.

Egan, Margarita, ed. The Vidas of the Troubadours. New York: Garland, 1984. ISBN 0-8240-9437-9.

Riquer, Martín de. Los trovadores: historia literaria y textos. 3 vol. Barcelona: Planeta, 1975.

As vidas dos trovadores Medievais, quem foram esses homens e mulheres que cantaram o amorMarcella Lopes Guimarães (: Guimerá, como yo)

https://fr.wikipedia.org/wiki/%C3%89cole_(Savoie)

Scola, Escola, École, commune française, Savoie

École est une commune française située dans le département de la Savoie, en région Auvergne-Rhône-Alpes. La commune fait partie du parc naturel régional des Bauges.

Lieux d'habitation :

Chef-Lieu ;

le Villard ;

Gratteloup; (: Gratallops)

le Jarsin  ;

les Arolles ;

le Creux du Mont ;

Ancien village de Bellevaux détruit durant la dernière guerre.

École est une commune des Bauges Devant. Sa situation géographique fait d'École une commune très prisée des randonneurs.

Les différentes montagnes au départ d'École :

Arclusaz ;

le Pécloz ;

Mont d'Armenaz ;

le Colombier.

Scola, fin du xie siècle, puis Eschola, ca. 1200. Probablement rien à voir avec le sens « normal » d'école, peut-être un nom propre à moins qu'il ne s'agisse d'une origine celtique.

En francoprovençal, le nom de la commune s'écrit Ekoule, selon la graphie de Conflans.

Un des faits les plus marquants de l'histoire d’École est le martyre qu'il a subi le 6 juillet 1944. Les nazis ont regroupé puis fusillé les hommes de plus de 16 ans qu'ils ont pu capturer, puis incendié le village. Le maire de l'époque, Jean-Benoit Ballaz âgé de 72 ans, fit partie des victimes.

Un monument sur l'ancienne place du village, devant l'église, rappelle ce martyre8.

La Boulangerie savoyarde, fondée en 1976, et rachetée par le groupe SATORIZ.

La Menuiserie Alp' 56 est spécialiste des fenêtres.


  • Michèle Brocard, Lucien Lagier-Bruno, André Palluel-Guillard, Histoire des communes savoyardes : Aix-les-Bains et ses environs - Les Bauges - La Chartreuse - La Combe de Savoie - Montmélian (vol. 2), Roanne, Éditions Horvath, , 463 p. (ISBN 978-2-7171-0310-6)p. 134-137. ([PDF] lire en ligne [archive])
  • Laurent Morand, Les Bauges : histoire et documents : Peuple et Clergé (IIIe volume), Chambéry, Imprimerie savoisienne, , 684 p. (lire en ligne [archive]).

miércoles, 1 de noviembre de 2023

Sail de Scola - Sordel de Goi

Saïl de Scola, t. III. Deux pièces.

Sail de Scola, si fo de Barjarac, d' un ric borc de Peiregorc, fils d' un mercadan; e fetz se joglar; e fetz de bonas cansonetas; et estet cum N' Ainermada de Narbona. E quant ella mori, el se rendet a Bragairac, e laisset lo trobar e 'l cantar.
Huey cuiava, e no sai si m' o digua,
Qu' om se degues venjar de mal' amigua,
Mas er vey be que si meteys destrigua
Selh qu' ab amor guerreya ni playeia
Son escien,
E conosc ben
Que no 'l dey mostrar minga
Vas lieys mo mal talen.
Gran esfors fay.
Bastero, 94. Crescimbeni, 209. Millot, III, 435. P. Occ. 386. Hist. Litt. XV, 466.

Savari de Mauleon, t. II.
Savaric de Mauleon si fo un rics baros de Peitieu, fils d' En Reols de Maleon. Seigner fo de Mauleon e de Talarnom, e de Fontenai, e de Castelaillon, e de Boet, e de Benaon, e de saint Miquel en l' Ertz, e de la isla de Riers, e de l' isola de Nives, e de Nestrine, e d' Engollius, e d' autres mainz bons locs. Bels cavaliers fo e cortes et enseingnatz, e larc sobre totz los larcx. Plus li plac dons e dompneis et amor e torneiament, que ad home del mon, e de chanz e de solatz, e trobars e cortz e messios. Plus fo fin amics de domnas e d' amadors que nuills autres cavalliers, e plus enveios de vezer bons homes e de far li plazer. E fo lo meiller guerrer que anc fos el mon. Tal vez ne fo aventuros, e tal vez ne trobet dan: e totas las guerras qu' el ac foron com lo rei de Fransa e com la soa gen. E dels sieus bons faich se poiria far un gran libre, qui lo volgues escrire, com d' aquellui que ac plus en si d' umelitat e de merce e de franquessa, e que mais fez de bons faich d' ome qu' ieu anc vis ni auzis, e plus n' avia voluntat de far.
En Savaric de Malleo fo vengutz a Benaujatz per vezer la vescomtessa Na dona Guillerma, et el entendia en ela; e tray ab lui 'N Elias Rudels, senher de Bragairac, e Jaufre Rudelh de Blaya. Totz tres la pregavo d' amor; et enans c' aysso fos, el' avia cascun tengut per son cavayer, e l' un non o sabia de l' autre. Tug tres foron asetatz pres d' ela, l' un d' una part, l' autre d' autra, lo ters denan ela. Cascus d' els la esgardava amorozamen; et ela, com la plus ardida dona c' om anc vis, comenset ad esgardar En Jaufre Rudelh de Blaya amorozamen, car el sezia denan; et a 'N Elias Rudelh de Bragairac pres la man, et estreis la fort amorozamen; e de mo senher En Savaric causiget lo pe rizen e sospiran. Negus no conoc lo plazer l' un de l' autre entro qu' en foron partitz, qu' En Jaufre Rudelh o dis a 'N Savaric com la dona l' avia esgardat; e 'N Elias dis lo de 'l ma. En Savaric, cant auzis que a cascus avia fag aital plazer, fon dolens; e de so que fon ad el fag non parlet, mas apelet Gaucelm Fayzit e 'N Ugo de la Bacalayria, e si lur dis en una cobla al cal avia fag may de plazer ni d' amor. E la cobla del deman comensa:
Gaucelm, tres joc enamorat.
Be us dic d' En Savaric que be fon sel qu' era razitz de tota la cortezia del mon; et en totz bos fatz c' om puesca pessar de bon home el fon maystre de totz. Et avia amada et onrada lonc tems una dona gentil de Gascuenha, ma dona Guillerma de Benaujatz, molher que fo d' En P. de Gavaret, qu' era vescoms de Beraumes e senher de San Macari e de Lengo; e puesc dire per ver que anc tans de bos fatz fezes per dona. Mot longamen lo paget esta dona ab sas folas promessas et ab bels mandamens, et joyas donan. E mantas vez fes lo venir de Peitieus en Gascuenha per mar e per terra; e cant era vengutz gen lo sabia enganar ab falsas razos, que no 'l fazia plazer d' amor. Et el era 'n tan enamoratz que no conoysia l' engan: mas sos amics d' el li deron ad entendre l' engan. E mostreron li una dona de Gascuenha, qu' era de Manchac e molher d' En Guiraut de Manchac, joves e bela et avinens, e deziroza de pretz e de vezer En Savaric per lo be qu' en auzia dire. En Savaric can vi la dona azautet li mot a meravilhas e preget la d' amor. E la dona, per la gran valor que vi en el, retenc lo per son cavayer, e det li jorn qu' el vengues a leys per penre so que demandava. Et el parti s' en mot alegres, e pres comjat e tornet s' en a Peytieus. E no tarzet gayre que ma dona Na Guillerma Benauja saupet lo fag, e com l' avia dat jorn de venir ad ela per far son plazer. Adonc fon mot giloza e trista car non l' ac retengut; e fes far sas letras e sos mans e salutz aitan caramen co saup ni poc, e mandet a 'N Savaric que al jorn l' avia dat la comtessa de Manchac, que vengues ad ela a furt a Benaujas per aver d' ela tot son plazer. E sapias per ver que ieu Uc de San Circ, que ay escrichas estas razos, fuy lo messatge que lai aniey e 'l portey totz los mans e 'ls escritz. Et en la sua cort si era lo prebost de Limotges, qu' era valens hom et ensenhatz, e bos trobaires. En Savaric, per far a lui honor, li mostret tot lo fag e so que cascuna l' avia dig e promes. En Savaric dis al prebost que li 'n demandes en chantan, e que li 'n partis tenso, a la cal d' estas doas devia anar al jorn que li avian donat. E 'l prebost comes lo, e di:
En Savaric, ieu vos deman
Que m diatz en chantan.
Nostrad. 106. Crescimbeni, 75. Bastero, 94. Millot, II, 99. P. Occ. 147.

Serveri de Girone. Quinze pièces:
En brau loc fon plantada
Planta qu' el frug peiura,
E dona en mal formada
Quan pert bon' aventura;
Quar mout mais que mezura
Es bona don' amada,
Quan fay contra natura
So don es mais prezada,
Quar de valh ven l' errada...

Mal es rauba guardada
Dins avol tancadura,
E dona pieitz celada,
Quan fai mal ni laidura
Contra tota natura,
Es vils dona laissada,
E cast' e mund' e pura
Sobre valor pauzada
En pretz encastenada.

Trop es desendressada
Maison on hom endura,
E pus don' azirada
Cuy castedatz fraitura;
Qu' entre clam e rancura
S' es ab blasme liada,
E val mais que clausura
A ciutat asetjada
Dona en be far uzada.
En mal punh.

L' olivier fay oli qu' es dous e fis
E del pomier vezem lo pom eyssir,
E las moras del morier revenir,
E del rozier la roza s' espandis,
E si 'l muns fos e nos aitals co fom
Al comensar, tug foram clar e mun.
Del mon volgra.
Millot, III, 316. P. Occ. 327.

Sifre, ou Sifren. Une tenson avec Bernard, auquel il dit:
Mir Bernart, mas vos ay trobat
A Carcassona la cieutat,
D' una re m tenc per issarat,
E vuelh vostre sen m' en aon:
En una don' ay la mitat,
E no m suy ges ben acordat
Si m val mais d' aval o d' amon.
Mir Bernart.
Millot, III, 435.

Simon. Deux tensons, l' une avec Lanfranc, et l' autre avec Jacme Grils.
Seigne' 'N Jacme Grils, eu us deman,
Car vos vey larc e ben estan,

E car per ric pretz sobeiran
E per saber es mentaubutz,
Que me digatz per qu' es perdutz
Solatz, e domneis mal volgutz.

Il réplique à Jacme Grils, qui lui a exprimé son opinion:
Seigne' 'N Jacme, mout es sennatz,
E primamen vos razonatz;
Mas quar dizetz que cobeitatz
N' a aizo mogut, vos aug faillir,
Car tost, com son al mieu albir,
Aitant o plus no 'l devetz dir.
Seigne' 'N Jacme.

Simon Doria. Voyez Lanfranc Doria.

Sordel, t. III et IV. Environ trente pièces.
Lo Sordels si fo de Mantoana de Sirier, fils d' un paubre cavallier que avia nom sier el Cort. E deletava se en cansos aprendre et en trobar, e briguet com los bons homes de cort, et apres tot so qu' el pot; e fes coblas e sirventes. E venc s' en a la cort del comte de San Bonifaci, e 'l coms l' onret molt; et enamoret se de la moiller del comte a forma de solatz, et ella de lui. Et avenc si que 'l coms estet mal com los fraires d' ella, e si s' estranjet d' ella. E sier Icellis e sier Albrics, li fraire d' ella, si la feirent envolar al comte a sier Sordel; e s' en venc estar com lor en gran benanansa. E pois s' en anet en Proensa, on il receup grans honors de totz los bos homes, e del comte e de la comtessa, que li deron un bon castel e moiller gentil.
Lai a 'N Peire Guillem man ses bistansa
Q' ancar non a de lauzar pro apres,
Q' ancmais non vim lauzor que pro tengues,
Si 'l laus passet del lauzat sa valensa;
Que trop lausar destriga la lausor
Del trop lausat e blasma 'l lausador
Lai on vertatz repren sa conoissensa.

A ma domna de Fois man per sa honor
Que no 'l plassa desmesur' en lausor,
Que trop lausar es blasmes e faillensa.
Lai a 'N Peire.

Cobla de messer Sordel q' era malat:
Totz hom me van dizen en esta maladia
Que s' ieu mi conortes que gran ben m' o faria;
Ben sai qu' il dison ver, mas com far l' o poria?
Hom q' es paubre d' aver et es malat tot dia,
Et es mal de seignor e d' amor e d' amia,
Fos qui m' o l' ensignes, ben me conortaria!
Totz hom me van.
Nostrad. 153. Crescimbeni, 105. Bastero, 94. Millot, II, 79 P. Occ. 145.

Sordel de Goi. Une pièce de deux couplets:
Dompna valen, saluz et amistatz
E tot quan pot de plazer e d' onor
Vos manda sel ses cor galiador...
Que mi deguas tener per servidor
Aisi cum sel qu' es vostre domenjatz,
Quar per ma fe tan vos am e soplei
Cum las clardatz dels oil ab cui vos vei.
Dompna valen.

sábado, 24 de enero de 2026

Ara hojats, veguer, consellers, prohomens, Barchinona

- Ara hojats.

Ara hojats, veguer, consellers, prohomens, Barchinona, Juan I

Per manament del veguer ordonaren los consellers e prohomens de la ciutat de Barchinona que tota persona de qualque ley o condicio sia que vena lana levada en la plaça ne en altra part de Barchinona si aquella lana sera filada en Barchinona haja a dir veritat a aquell o a aquella que la dita lana comprara o la volra comprar si aquella es de blanqueria o de anyins o de tesora sots pena de XX sous per cascuna vegada. Item que tota filanera o cardedora de stam o de lana qui per males filadures o per mal cardar haura consumad o gastat lestam o la lana qui dat Ii sera a filar o cardar haja a satifer e esmenar a aquell de qui sera ço quen valra menys a coneguda dels consols dels parayrers tintorers e texidors. E que no gos mesclar una lana ab altra ans haja a tornar a cascun la lana que tendra daquell diligentment sots ban daço quen deu haver del filar o cardar e que Ii haja esmenar lo dan. Item que tota persona que vendra lana levada en la ciutat de Barchinona o en les places o fore les places daquela ciutat que la haja a vendre ben levada e axuta e ascardeçada ço es que aquell que la comprara ne pusca ascardaçar una quantitat o sort de la dita lana que comprara e que segons aquella quantitat o sort de lana minvara se haja abatra de la romanent lana levada qui sera comprada segons que minvat haura sots ban de deu sous. Item que alguna persona de qualque ley o condicio sia qui pentin lana e qui cart o fara cardar lana no gos untar ne fer untar la lana ni les pintes ni les cardes ab oli sino ab lart e ab mantega axi com antigament era acostumat si donchs no era lana tinta o masclats o de cadius o de burells sots ban de VI diners per liura de lana: empero que perço ques pusca fer provisio dels dits lart e mantega es ordonat que les dites coses se puxen fer ab bon oli daci a la festa de sant Johan de juny prop vinent e no daqui avant. Item que tot hom e tota dona que pintenara lana o cardara haja aquella a pintenar o cardar be e leyalment: et si contra fara haja esmenar la lana e pagar ço quels consols dels dits officis diran.

Item que tot batador daqui avant haja be a batra e mesclar les lanes que batra e seguentment en tal manera que sia be clara e mesclada per tal que los draps sien pus eguals e millors e frau no shi puxe fer sots ban de deu sous per cascun jornal. Item que tota persona de qualque condicio o stament sia qui ordesca teles per si o per altre per fer draps de lana haje a tenir los ordidors de XII rams justs e en cascun ram haje haver XIII palms de cana justs per ço que la tela haja en los dits ordidors XIX canes e mija en guisa que con lo drap sera texit haje XVIII canes e mija e no menys e qui contra fara pach per ban XX sous. Item que neguna persona de qualque stament o condicio sia no gos ordir en negun cap de drap negun scapolo gran ni poch sots ban de deu sous e que perde lascapolo. Item que alguna persona qui ordesca axi com dit es no gos ordir negun scapolo qui haja mes avant de XIIII canes e aço per squivar molta frau qui fer si poria sots ban de XX sous per cascuna vegada que contra faça. Item que negun corredor o corredora no gos vendre alguna lana ne stams seus propris ne comprarne per revendre ne per ferne draps e aço per squivar frau qui si pot fer ne gos fer frau en aquelles vendes que fara e que ans que hajan licencia de vendre lana hajan a jurar en poder del veguer que be e leyalment se hauran en vendre les dites lanes sots ban de X sous per cascuna vegada que contra fara. Item que sia entes que tot hom e tota dona de qualque condicio sia haja a donar com vendra lana a pes de quintar en Barchinona dues liures de tara per cascun quintar de lana sutze don que sia e semblant haja a fer del menor pes. Item que drap XVIII senyal no gos haver mes avant de XI palms e III quarts sots ban de X sous e de trencar lo pinte. Item quel XVIII terner no gos haver mes avant de XI palms sots ban de X sous e de trencar lo pinte. Item que lo XVI senyal no gos haver mes avant de XI palms e mig sots ban de X sous e de trencar lo pinte. Item quel XVI terner no gos haver mes avant de X palms e tres quarts sots ban de X sous e de trencar lo pinte. Item quel XIIII terner no gos haver mes avant de deu palms e al quart sots ban de X sous e de trencar lo pinte: e en lo dit pinte se puxe texir tot drap qui sia bo e leyal sens algun ban. Item quel XIIII senyal no gos haver mes avant de XI palms sots ban de X sous e de trencar lo pinte: e en lo dit pinte se puxe texir tot drap qui sia bo e leyal sens algun ban. Item que alguna persona de qualque stament e condicio sie no gos fer ni fer fer negun drap ni draps ni scapolons en Barchinona termens ni territori de aquells de meyns nombre de XIIII ligadures sots ban de L sous e de perdre lo drap o draps o scapolons. Item que tot tixidor o altre qui tixira draps de lana en Barchinona haje a texir cascun drap be e egualment axi be aquells qui no seran seus com los seus sots ban de V sous e que no gos levar de teles que tixira neguna ligadura o via sots ban de L sous e sie privat det offici. Item que tot tixidor o altre qui tixira draps de lana en Barchinona haja a fer en lo començament del drap que tixira en lo cap primer e aço con començara a tixir en la faxa un senyal de B per ço que sia conegut en tot loch que es stat tixit en Barchinona e en lo cap derrer haje o fer son senyal per ço que sia conegut qui lhaura tixit sots ban de X sous per cascuna vegada. Item que neguna persona de qualque ley o condicio sie no gos fer ne contrafer en neguna manera lo senyal del altre texidor sino lo seu ni tixent ni ab agulla ni ab altra cosa e qui contra fara pach per ban cascuna vegada XXV sous per cascun drap. Item que tot drap qui exira de tixidor o del taler haje haver de larch XIIII canes e mige e no menys mas puscha esser pus larch si ferho volra. E si alcun drap sera trobat pus curt quen sien fets trosors per les tres persones ordonades destar en la casa ab consell de prohomens dels officis si conexeran que sia fet per frau e que aytal drap fraudos perde les capçonades a dempnatge del tixidor o daquell dequi seria la colpa e pach per ban V sous per cascun drap. Item que tot tixidor qui tixira drap setze haja afer en cascun drap setze un listo de lana burella o de coto lo qual listo sia fet en la fi de cascun drap ço es de travers de vora a vora e que haje a pesar XLIII liures o de aqui en sus sots ban de V sous: e qui contrafara del dit drap sia levada la B ab un trocet de la faxa e lo tixidor sie tengut del dampnatge quel drap pendra a coneguda de les dites III persones qui stan en la dita casa dels dits consols ab consell dels dits prohomens dels officis: e en la dita faxa que romandra en lo dit drap no gos res sarcir affegir ni innovar sots ban de perdre lo dit drap. Item que tot tixidor qui tixira drap XVIII haje a fer en cascun drap XXIII dos listons los quals sien fets en la fin de cascun drap XXIII de travers de vora a vora: e aço per tal que tot hom conega de quin compte seran e que haje a pesar XLIIII lliures o daqui en sus sots ban de X sous. E qui contra fara del dit drap sie levada la B ab un troç de la faxa e lo tixidor sie tengut del dampnatge quel drap pendra a coneguda de les dites III persones ab consell dels dits prohomens dels dits officis: e en la dita faxa que romandra en lo dit cap no gos res sarcir ne affegir ne innovar sots pena de perdre lo dit drap. Item que tot tixidor qui contra fara senyal de XIX ni de XXI axi que contra faça per frau un compte per altre pac per ban cascuna vegada L sous. Item que tot drap XIIII terner e tot XIIII senyal quis fara en la dita ciutat haja a pesar XLII lliures e daqui en sus sots ban de X sous qui contra fara e del drap sia levada la B ab un troç de la faxa e lo tixidor sie tengut del dampnatge quel drap pendra a coneguda de les dites tres persones de la dita casa ab consell dels dits prohomens dels dits officis: e en la dita faxa que romandra en lo dit drap nos gos res sarcir ni affegir ni innovar sots ban de perdre lo dit drap: e quel dit drap haja haver al cap primer e al cap derrer un listo qui pas tro al mig loch e no mes avant per ço que sie conegut que es XIIII sots ban de X sous per cascun drap. Empero si per ventura alcun drap per raho de les filadures quey hauria molt primes no podie recollir tanta lana com dessus es ordonat que aytal drap pus sie be e leyalment e complida texit a coneguda de les dites tres persones ab consell dels dits prohomens dels officis no sie punit ans puxe passar sens pena del texidor que texit lo haura. Item que negun texidor ne altre persona no gos mesclar en draps de lana en lordim o en lo texim lana que sia stada de peçols ni de borra sino en los draps qui son appellats de miga lana o de cadius strets sots ban de L sous: e encara si aytal drap sera trobat axi o en altra manera fraudos que aytal drap sia perdut a aquell de qui sera e que sia feta punicio e execucio del dit drap per aquells qui seran ordonats a la casa del pes dels draps ab consell de prohomens dels dits officis de parayres e texidors segons los fraus daquells draps: empero que cascun pusca fer dels dits pessols scapolons que no sien de VIII canes en sus e quels dits scapolons no hajen ne puxen haver sino IIII palms dample axi que daquells scapolons que seran fets contra la present ordinacio sien punits segons demunt es dit. Item que neguna persona stranya o privada de qualque stament o condicio sia no gos texir ne fer texir fora la ciutat de Barchinona algun drap en que faça o faça fer senyal de B: e si aytal drap sera atrobat axi com a fals sia per los dits consols trocejat en IIII parts e donat per amor de Deu a coneguda de les dites III persones de la dita casa ab consell dels dits prohomens dels officis et pach per ban per cascun drap XX sous. E aquesta pena o ban mateix encorrega tot drap qui sera texit en Barchinona ab senyal daltre loch. Item que neguna persona stranya o privada no gos texir ne fer texir dins VI legues entorn de Barchinona algun drap qui sie menys de les dites XIV ligadures sots ban de XX sous per cascun drap: e si lo dit drap sera atrobat dins Barchinona quen sien fets III troçes. Item que negun tixidor ni altre persona no gos texir ni fer texir algun drap en la dita ciutat qui no haje compliment del compte de que sera e que haja a esser del pes e sisa dessus dits: e si alguna via o fils ne faliran que pach per ban per cascuna puada quin fallira VI diners si donchs no venia per culpa de ordidura o daquell qui hauria ordit: e en aquell cas si per colpa daquell qui lhaura ordit la dita falta sera que la dita persona qui Ihaura ordit haja a dar compliment al dit drap e que haje a pagar lo tixidor pel temps que per aquella raho haura laguiat a coneguda de les dites III persones ab consell dels dits prohomens. Item que negun tixidor ni altre persona no gos tenir draps en Barchinona si donchs no es tot de una lana: e si cas es que la puxan sia de dues lanes que hajen a duycar les dites lanes axi com es acustumat per ço que tot sia persiguent. E si per ventura a la fi del dit drap mancava alguna quantitat de lana que aquell dequi sera la puxe fer metre daltra lana axi bona o millor poch mes o menys: e si lo contrari sera fet pach per ban lo tixidor X sous per aytal drap qui no sera trobat perseguent ço es qui no sie axi de bona lana en lo mig com en la fi o en altra partida com en lo cap primer exceptada la forma prop dita que sia trocejat lavol del bo e que de lavol sien fets III troces e tornat a aquell de qui sera lo drap e lo bo sie dat per amor de Deu a coneguda de les dites III persones ab consell de prohomens dels dits officis. Item que tot mestre e scola de tixidor qui prengue soldada ne tixe a jornals deje texir be e leyalment lo drap o draps qui comenats li seran axi un com altre e si axo no feyen hagen a star a talio del dempnatge que hauran dat al draps o drap a coneguda de les dites III persones ab consell de prohomens del dit offici: e encara que tot macip o scola hajen a complir la setmana e lo temps a qui paraula hauran donada e si contra faran hajen a satisfer lo dempnatge que dat hauran a aquells a qui hauran promes a coneguda de les dites persones. Item que negun texidor ne texidora de lana no gos texir de nits sino de la festa de Sant Miguel fins a Carnestoltes e aço en la matinada de la esquela de la seu e qui contra fara pach per ban cascuna vegada V sous e la meytat sia del veguer e laltre meytat dels consols dels tixidors. Item que negun tixidor de drap de lana ne altre persona no gos texir draps de lana en algun loch amagadament ans hajen a fer star uberts los alberes on texiran o faran texir a die faener del sol exit tro al sol post en manera quels consols del dit offici hi puxen entrar aytantes vegades com se volran sens embarch e contrast per veer e regonexer los draps que si faran en manera que no si puscha fer frau e que negu no gos vedar la entrada als dits consols: e qui contra les dites coses o alguna daquelles fara pagara per ban cascuna vegada V sous qui sien la meytat del veguer e laltra dels consols del dit offici de tixidors. Encare que tot tixidor o altre persona qui faça o façe fer draps en la dita ciutat dins son alberch en les cases o casa jusana qui obre en la carrera publica que si volen obrar o fer obrar del dit offici que ho dega denunciar als consols del dit offici e quels diga lalberch e lo loch on volra fer fer los dits draps: e qui contra fara pagara per ban cascuna vegada C sous partidors axi com demunt. Item ordonaren los dits consellers e prohomens que negun tixidor ne tixidora de lana o de cadius no gos obrar ne fer obrar en les festes que seran manades de colre: e qui contra fara que pach per ban cascuna vegada V sous partidors entre lo dit veguer e los dits consols dels tixidors. Item que negun parayre ne tixidor ne tintorer no gos emprar Ium doli obrant de lur offici a obs daquell offici exceptats draps de cadius e qui contra fara pagara cascuna vegada XII diners partidors entre lo dit veguer e consols. Item que neguna persona no gos prestar diners sobre lana filada o a filar a alguna persona si donchs no Ii era cert que fos daquella persona sots ban de V sous partidor axi com demunt e que perde ço que prestat hi haura. Item que negun tixidor ni altre persona qui tixira draps no gos ruxar ne banyar ab aygue ni ab altres coses encamerar per mes pesar ni lana ni stam que tendra a texir ne lo drap quant lo texira e lo haura texit sia que sia seu o daltre e pach per cascun drap XX sous. Item quels draps mesclats burels tints en negre hajen a esser de XXVI ligadures e no de menys e hajen a pesar LII lliures de taula e no menys sots ban de V sous: e si los draps no havien lo dit compte e pes que del dit drap o draps sia levada tota la faxa e sil drap era be posat e be fet a coneguda de les dites tres persones ordonades a veure sobre los draps en la casa del pes que aytal drap sie haut per bo ab consell de prohomens de parayres e de tixidors e quel dit drap haja haver listo al cap derrer qui pas de ora a ora de coto o de lana daltra color e lo texidor o altre qui haje la colpa pach la menys valença dels dits draps a coneguda dels dessus dits. Item que tot drap hage aver lo senyal de la B al cap primer en la faxa sots ban de V sous. Item que tots los prop dits draps mesclats con exiran de texidor o del taler hajen haver de larch vint canes e no menys mas puscha esser pus larch si ferho volra: e si algun drap sera trobat pus curt que sia ascapçat a cap primer e a cap derrer e qui mal hi marra que stiga a la menys valença a coneguda de les III persones de la dita casa e ab consell de prohomens parayrers e de tixidors e que aquell qui haura la colpa que pach per ban X sous per cascun drap. Item quels dits burells no puxen esser tints ne algun los gos dar tinta de negunes colors qui sien prohibides per capitols de corts generals ço es de aygua de roudor ni ab violada ni ab vedriol sots lo ban contengut en los dits capitols de les dites corts: e que aço hajen a conexer los dits III prohomens de la casa ab consell dels dits obrers qui tinyen dels dits burells si hi havia neguna frau de tintes. Item ordonaren los dits consellers e prohomens que per ço que millor les dites ordinacions se tenguen e sobserven que cascun tixidor o altra persona qui texira draps en Barchinona vules que sien seus o daltres persones que de present que sien levats dels talers per spay de un jorn hajen aquell o aquells a portar en lo loch a aço assignat ço es en lo pont den Campdera en la casa qui hi es assignada per regonexer los dits draps per los tres prohomens elets en aquest fet axi com devall se conte sots ban de V sous per cascun drap e que los dits draps sien regoneguts per los dits prohomens si son aquells que esser deuen segons los capitols ordonats e pesats e canats segons es ordonat e si lo drap o draps han compliment daço que haver deuen que li sia posada en lo cap primer una bolla de plom pocha ab lo senyal quils es stat liurat per los consellers e que aquell de qui sera lo drap haje a pagar per la dita bolla un diner e de les dites coses ha ja concessio la dita ciutat del senyor rey ab carta: e si es cas que en lo dit drap o draps haja falta de algunes de les coses ordonades en los capitols demunt ordonats que no puscha passar a coneguda dels dits tres prohomens elets quel tixidor pach lo ban en que sera cahut e que del dit drap sie fet ço que per los dits prohomens sera conegut segons los capitols ordonats e que noy sie posada alguna bolla. Part aço ordonaren los dits consellers e prohomens de la dita ciutat que tot perayre haja apparellar be e leyalment tots los draps axi be los qui Ii seran donats apparellar com los propris seus: e si y ha defaliment de be apparellar que li sia levada per los dits consols un troç de la faxa e pach per ban X sous e ultra aço sie tengut de pagar lo parayre la menys valença a aquell daqui sera lo dit drap a coneguda dels dits consols dels dits officis: e en aytal drap a qui sera levada la B ab un troç de la faxa no si gos res sarcir affegir ni innovar sots pena de perdre lo drap. Item que en la ciutat de Barchinona nos gos apparellar algun drap fet o texit en les terres o senyoria del senyor rey que sia de menys de compte de XIIII ligadures e si lo contrari sera fet que lo parayre quil apparellaria pach per ban per cascun drap XX sous e no res menys lo dit drap sie trencat en tres troces si era apparellat o començat de apparallar e que la meytat del dit drap sie dat per amor de Deu a coneguda de les dites III persones ab prohomens e laltra meytat sia tornada a aquel dequi sera lo drap. Item que negun parayre ne altre persona de qualque stament o condicio sia no gos tirar ni fer tirar negun drap strany ni mes avant en lo tirador de XVII canes e II palms sots ban de XX sous per cascun drap. Item que negun parayre no gos comprar draps que ell haja apparellat vulles drap entegra vulles scapolo sots ban de L sous. Item que negun parayre ni altre persona no gos fer de ample a tiradors a negun drap XIIII senyal ni terner mes avant de VII palms e III quarts sots ban de X sous. Item que negun parayre ne altre persona no do dample a tirador a negun drap seyal ne terner XVI mes avant de una cana e un quart de palm sots ban de deu sous. Item que negun parayre ni altre persona no gos fer dample a tiradors a negun drap XVIII sayal ni terner mes avant de VIII palms e mig sots ban de X sous. Item que negun macip parayre qui prenga soldada ni vaja a jornals que haura guastat o consumit alcun drap o draps sia tengut de esmenar lo dampnatge a coneguda dels consols del dit offici: e si lo macip no basta al ban haja a pagar lo ban lo senyor.
Item que negun parayre ne mercader ni altre persona de qualque stament o condicio sia no gos tolre ni scapçar dalgun drap ni daquell res levar: e si lo contrari haura fet que aquell qui aço fara si lo drap sera seu propri que perde lo drap e que aytal drap sia donat per amor de Deu a coneguda dels dits consols dels dits officis e si lo drap no sera seu que pac aquell de qui sera lo preu del dit drap segons que Ii sera stimat et que sia privat del offici en per tots temps et que aquest aytal drap sia confiscat e donat per amor de Deu a coneguda dels dits consols. Item que neguna persona de qualque stament o condicio sia no gos bollar ne fer bollar negun drap strany a bolla de Barchinona sots ban de C sous: empero aquell de qui sera lo drap ol fara bollar sia tengut de denunciarho als dits bolladors si lo drap es stranger o no sots lodit ban. Item que tot perayre no gos tornar a casa ne cosir ne fer cosir algun drap que trench a tiradors tro sie regonegut per les dites tres persones eletes e aço per squivar frau sots ban de deu solidos. Item que tot drap qui sera trobat canonat o ab collades que aytal drap sie trencat per les dites tres persones ab consell de prohomens daquells officis en tants lochs com seran les dites canonades o collades e que sia tornat a aquell de qui sera lo dit drap e pach aquell de qui sera lo dit drap III sous un per lo saig del veguer e dos a les dites tres persones eletes per lur trebayll. Item que nenguna persona de qualque ley o condicio sie no gos metre en la ciutat de Barchinona negun drap en que sia contrafet lo dit senyal de B ne algunes de les bules dessus dejus contengudes sots ban de perdre lo drap o draps. Item ordonaren que tots draps qui vendran de moli se hajen a tirar de calçir abans quel carden ni Ii donen altre apparell sots ban de V sous per cascun drap: empero que sia dada conexensa als prohomens ordonats a la casa del pes dels draps si pora passar sens lo dit tirar. Item que negun perayre no gos apparallar negun drap vulles que sie seu o daltre quis sie texit en Barchinona si donchs noy es posada la bolleta de plom per los dits III prohomens segons que es ordonat sots pena de V sous per cascun drap. Item que negun perayre ne altre hom no gos alargar cap de drap a tirador per pendra la barra o la corda ab que lo drap sera estacat si donchs la un o laltre no era seu o lo tirador e qui contra fara pach lo dempnatge a aquell de qui sera lo drap a coneguda dels consols dels parayres e pach per ban XII diners e aytant mateix pach si prenia la yna del tirador que fossen sots clau si donchs la clau no Ii era prestada per aquell de qui sera en altre manera si res hi fallirie que ho pagas a coneguda dels dits consols. Item que negun perayre ne altre persona de qualque stament o condicio sia no gos traure ni fer traure dels camps dels tiradors negun drap entegra o trencat tro que sie vist e regonegut per les III persones dessus dites qui stan en la dita casa si lo dit drap ha son compliment segons la forma ordonada e fins que sia bollat segons devall se conte sots ban de V sous: e si lo dit drap sera ben apparellat de parayre e de moli e de tint e ha son lonch complidament e no li falga res sino les passades de la perxa o de la taula que sia bollat a cap primer per los dit III prohomens apres la faxa de una bolla del plom en tal manera que tot hom conega que per la bolla posada en lo dit loch lo dit drap ha son compliment. E si en lo dit drap haura alguna falta de perayre e de moliner o de tintorer o daltre cosa que aquell dempnatge sia satisfet per aquell o per aquells de qui sera la colpa a aquell de qui sera lo drap a coneguda dels III prohomens elets: e si en lo dit drap haura tara de I sou que la dita bolla se hage a posar e metre apres la faxa luny un quart de palm: e que si haura de tara mes axi per mal apparellar com per tiratge com per altra raho que per cascun sou que haje de tara dejen posar e metre la dita bolla luny de la faxa un quart de palm: e si en una peça de drap haura de mes de XX sous que en aquella nos deja posar bolla ans dejen lavar daquella un troç de la faxa del cap primer que sie un palm e tornar a aquell de qui sera lo dit drap e ho pach aquell de qui sera la colpa per tal que sia conegut que aytal drap no ha son compliment. Empero si algun drap haura falta de X sous o de mes de X sous que sie eleccio daquell qui haura a pagar la dita falta si volra pagar la falta o si volra pagar lo preu del drap que aquell drap sie estimat per los dits prohomens elets et pach aquell preu qui sera stimat e lo drap sia seu e que cascuna vegada haja a pagar I diner per posar la bolla del plom: e daço haja concessio la dita ciutat del senyor rey ab carta. Empero si al tixidor exia dupte sobre lo jutgement dels dits draps en alguna cosa que fos scura e que ab aquells qui hi serien nos pogues declarar quels dits prohomens puxen segellar de lur propri segell lo drap on seria lo dit dupte e ferlo venir a la dita casa per appellar major consell e juy de les dites coses. Item ordonaren los dits consellers e prohomens quels dits III prohomens los quals sien consols dels dits officis elets hajen star en la dita casa e hajen per salari lur e per lurs treballs los demunt dits II diners per drap los quals sien tenguts pagar aquells de qui seran los draps per bollarlos de plom: empero que los dits III hajen a pagar del propri les boles del dit plom. Encara ordonaren los dits consellers e prohomens que nengun tintorer no gos donar roja ne urxella en negun drap blau si donchs alumenat no es o no era drap blau clar sots ban de X sous. Item que negun tintorer no gos metre roudor ne ayga de roudor en naguna tinta que faça sots ban de XX sous. Item que negun tintorer ne neguna altra persona qui tinye no gos tinyer ne emprar en negunes coses que tinyen desmolada ne de vedriol ne daltres tintes cauteloses sots ban de CC sous sino en vestedures e robes velles. Item que negun tintorer o altre persona qui tinyira draps no gos mesclar en lo pastell indi ni en tinta que meta e aço per squivar tota frau sots ban de C sous. Item que tot tintorer qui tinye o que face tinyer alguns draps qui sien engaçats en calç ne en recalç sie acabat en tinta nova sots ban de X sous per cascun drap. Item que tot tintorer e altre persona qui tinyira draps que haja aquells a lavar o fer lavar en layga del rech apres que sera tint ço es los escurament passar per ma e los forts passar e batre be e diligentment a tot profit del drap en tant que romangue bell e net de roya e de pastellada sots ban per quascun drap de un sou lo qual ban paguen aquells qui lo dit drap hauran lavat del qual ban lo terç sia del veguer e lo terç dels consols e lo terç del acusador. Item ordonaren los dits consellers et prohomens que sobre la dita art de tintoria coneguen los dits tres prohomens ordonats a la dita casa del pes ab los dits consols dels dits officis: e si lo drap es tachat si es colpa del tintorer o daltre e per aquell quin haura colpa sie esmenat a aquell de qui sera lo drap ço que conexeran los dits tres prohomens ab consell dels dits consols dels dits tres officis. Item ordonaren quel maestre moliner degue be guardar que son moli que no puscha picar ne affollar los draps e quey dega donar lo greix que li sera donat feelment et emprada: e siy havia menys falliment per sa colpa quey hagues a fer esmena a aquell qui lo dan haura pres a coneguda dels tres prohomens de la dita casa e dels dits consols: e que lo parayre li dega donar una liura de greix per cascun drap complit e segons aço per aquella raho matexa aytant com pertenyaran als altres no complits e quel moliner no gos adobar los draps o lo drap de negun sens greix. Et que cascun maestre moliner façe sagrament cascun any en poder del veguer que facen be et leyalment les coses demunt dites: et si lo dit moliner adobara drap o draps sens greix aytant com dessus se determene ques conegues que noy faes compliment que pach per ban cascuna vegada II sous e lo parayre qui lo drap fara adobar sens lo dit greix altres dos sous los quals sien partits segons que demunt prop es dit. Item que si sesdevenia alguna cosa qui fos frau o mal esser dels dits officis o de la dreperia a que demunt en les presents ordinacions no fos provehit vulles de draps de la ciutat vulles de draps fets en la senyoria del senyor rey que allo sie regonegut e punit e esquivat per los dits tres prohomens ab sabuda e consentiment dels consellers de la dita ciutat et lo veguer hi faça aquella execucio quels consellers li conselleran. Item los prohomens dels dits officis cascun segons que han de custum ab volentat dels consellers elegesquen sinch consols es assaber dos parayres e dos tixidos e un tintorer qui ab diligencia esquiven tots los fraus dels dits officis e en lo començament de lur consolat juren en poder del dit veguer segons que han acustumat que seran feels e leyals envers les dites coses guardar e servar e per aquell sagrament ells sien creeguts que en altra guisa nols puxa esser feta questio o demanda quant al offici de consolat e quels consols dessus dits facen lurs cerques acustumades e reconeguen los peses de les lanes e ponesquen per aquells peses axi amplament com han guanyat al mostaçaf per sentencia. Item que negun parayre no gos liurar drap tint a aquell de qui sera lo drap tro sien pagades les tinyedures a aquell a qui sien degudes e si ho fahia que ho faes ab licencia: e atresi quel dit parayre no gos pendre lo preu de les tinyidories mes aquell qui les deura pagar les vaja pagar a aquell qui sera degut: e si ell noy podia esser que fos defora esta ciutat e havia comanats los diners a algun son amich que aquell atresi deje pagar presencialment les dites tinyidories a aquell a qui seran degudes e qui fara contra lo dit ordonament pach per ban per cascuna vegada V sous. Encara ordonaren los dits consellers e prohomens que per ço que totes les dites ordinacions mills sien servades e tengudes que cascun any ço es lo dia de sant March con los dits officis elegen consols sien elets tres prohomens ço es un mercader qui sia acustumat de fer draps o faça draps en casa sua per los consellers e consols de la mar e per los mercaders e un parayre qui sie elet per los prohomens del offici dels parayrers ab voler e sabuda dels consellers e un tixidor qui sie elet per loffici dels tixidors ab voler e sabuda dels dits consellers e quels dits tres prohomens stiguen continuament en la dita casa on se deuen bollar e regonexer los dits draps. E que abans que usen de lur offici degen fer sagrament en poder del dit veguer presents los consellers de Barchinona o alscuns dells que ells be e leyalment faran tot lur poder que totes les dites ordinacions sien servades segons demunt son posades e que en los juys que daran sobre aço se hauran be e leyalment: pero es intencio dels dits consellers e prohomens dels dits officis de parayres e de tixidors puxen elegir per la dita forma a les dites coses los dos consols de lur offici qui axi mateix hajen a jurar: declarat que un dels dits consols de cascun offici tan solament en lo dit cas stiga a la dita casa e faça les dites coses quis dejen fer per aquells de la casa ensemps ab lo dit mercader axi que V persones puxen servir a la dita casa mudant ades un ades altre pus que lo mercader hi sia continuament e lo nombre no sia sino de tres persones de les quals lo dit mercader sia una e quel salari o emolument que deurian haber los dits dos prohomens dels dits officis sie partit entre tots aquells consols qui en los affers de la dita casa entendrien segons que savendran los dits consols. Item cascun dels dits officis qui sera demanat per los elets a la dita casa e per un dells haja decontinent anar e esser la on Ii sera dit per exercir les coses dessus dites sots ban de V sous qui sien dels dits prohomens de la dita casa: e dels dits bans contenguts en les presents ordinacions puxen fer lexe aquells a quis pertanyeran. Item los dits consellers e prohomens per ço quels dits consols e persones eletes a la dita casa vagen pus clarament en ço que hauran a fer expressament revoquen totes e sengles ordinacions axi antigues com novelles fetes sobre les dites coses sino aytant com han conformitat ab aquestes car entencio es lur que aquestes e no altres passades se tenguen e que un bon translat de les presents ordinacions stiga en la dita casa del pes ab que se regesquen aquells qui daço hauran affer. Retenense empero los dits consellers e prohomens que si en les dites coses exien o apparien alcunes coses escures o duptoses que aquelles puxen corregir e declarar e enterpretar una vegada e moltes a lur coneguda.

(aixó anabe dabán:)

LXXXIV.

Reg. n° 1893, fol. 54. 4 nov. 1387.

Pateat universis quod nos Johannes Dei gratia rex Aragonum etc. attendentes vos consules et probos homines ac singulares officiorum paratorum textorum et tintoriorum civitatis Barchinone qui nunc estis et fuistis temporibus preteritis fuisse coram nobis delatos et denunciatos per procuratorem fiscalem curie nostre de diversis criminibus et delictis videlicet quod absque nostri et nostrorum officialium licenda et permissu constituistis in civitate predicta quondam domum inibi judicium quasi pretorium faciendo ibidemque sigilla ordinastis et vectigalia imposuistis et alia capitula et ordinaciones fecistis et factas per consiliarios dicte civitatis non servastis ignoscentes afligendo et culpabiles relexando ac officio jurisdiccionis quam minime habebatis utendo quodque in dictis officiis plures et diversos fraudes fecistis et comissistis de quibus quidem criminibus et delictis et aliis predictis decentes inquisiciones fieri fecimus per fidelem consiliarium et auditorem curie nostre Petrum Mercerii jurisperitum cui comissionem fecimus de predictis prout predicta omnia et singula in ipsis inquisicionibus plenius continentur: verum quia in dictis inquisicionibus et deposicionibus testium ac processibus super predictis habitis non videntur judicia que reddant vos seu aliquem ex vobis quoad presens culpabiles de predictis presertim quia dicte domus et vectigal facte seu ordinate extiterant nostra auctoritate precunte et alius quia volumus in hac parte pocius misereri quam ulcisci: idcirco cum presenti carta nostra perpetuo valitura vos dictos consules et probos homines ac singulares dictorum officiorum et cujuslibet eorum presentes et preteritos et quemlibet vestrum et ipsorum in solidum absolvimus ac vobis et eis diffinimus remittimus et totaliter relaxamus omnem actionem questionem peticionem et demandam et omnem penam civilem et criminalem et aliam quamcumque quam contra vos et bona vestra et cujuslibet vestrum possemus facere infligere vel movere ratione predictorum vel alicujus ipsorum nec minus aliorum quorumcumque criminum seu delictorum pretextu dictorum officiorum vel ipsorum alicujus in genere vel specie per vos vel aliquem vestrum usque in presentem diem comissorum: ita quod sive in eisdem culpabiles fueritis sive non et sive de eisdem inquisitum fuerit vel non inquisitum nunquam possitis per nos seu officiales nostros occasione predictorum seu alicujus ipsorum capi detineri impeti demandari nec conveniri in judicio vel extra vel pena aliqua condempnari immo sitis vos et quilibet vestrum in solidum in generali et in speciali ab omni pena civili et criminali ac pecuniaria perpetuo absoluti vobis tamen facientibus de vobis querelantibus justicie complementum. Et nichilominus volentes vos predictos consules et singulares officiorum predictorum ampliori gratia prossequi adhoc ut litigia et dissensiones que a magnis citra temporibus pacis inimico instigante suscitate extiterant inter singulares dictorum officiorum et quod fraudes et plura alia inhonesta et illicita que comittebantur in dictis officiis et unoquoque ipsorum per nonnullos eisdem officiis temere abutentes cessent in posterum et etiam ut status et condicio vestrum in melius reformetur capitula et ordinaciones subdistincta per consiliarios et probos homines dicte civitatis nunc et solemniter ac cum magno consilio et acervo perpendimus factas et ordinatas in quo quidem consilio fuerunt nedum ipsi consiliarii sed etiam quamplures doctores proceres et mercatores ipsius civitatis non modicum notabiles et experti in exercicio dictorum officiorum et unoquoque ipsorum fecimus ad cautelam iterum in nostro consilio legi nedum semel sed pluries ibidemque presentibus sindicis et procuratoribus singularium dictorum officiorum solemniter examinari et discuti: quorum quidem capitulorum et ordinationum tenores dicuntur esse continende subsequentis.

(y aixó detrás:)

- Cumque in preinsertis capitulis multa salubria contineri noscantur per que vitabuntur imposterum fraudes et alia illicita et plura utilia subsequentur actore Domino non solum vobis sed etiam rei publice dicte civitatis et habitantibus in eadem: eapropter predictis inducti cum hac eadem capitula et ordinaciones preinsertas et earum quamlibet et omnia et singula in eis contenta et specificata tanquam utilia et omnino necessaria statui et condicioni vestrum et dictorum officiorum ac rei publice predicte civitatis laudamus approbamus et nostre confirmacionis presidio roboramus. Nos enim mandamus presentis serie vobis dictis paratoribus et textoribus ac tintoreriis et cuilibet singularium ex vobis presentibus et futuris et aliis quos predicta tangere modo aliquo videantur quod de cetero predicta capitula et ordinationes et contenta in eisdem sub penis in eisdem appositis et contentis teneatis et teneant firmiter et observetis et contra non veniatis nec veniant quavis causa: et nichilominus generali gubernatori ejusque vicesgerenti in Catalonia ac vicario Barchinone ceterisque officialibus nostris presentibus et futuris et eorum locatenentibus tradimus firmiter in mandatis quatenus predicta omnia et singula grata et rata habeant eaque teneri et observari faciant juxta eorum seriem pleniorem. Est tamen certum quod pro predicta remissione et capitulorum confirmacione dedistis nobis seu nomine nostro fideli consiliario et thesaurario nostro Petro Marrades quadringentos octuaginta florenos auri de Aragone quitios: in cujus rei testimonium presentem cartam nostram fieri jussimus sigillo pendenti munitam.
Data Barchinone quarta die novembris anno a nativitate Domini MCCCLXXX septimo regnique nostri anno primo. - Franciscus ça Costa. - Mateus Ferrandelli mandato regis facto per thesaurarium.


LXXXV 1388

martes, 16 de enero de 2024

Castiar - Cazubla

Castiar, Chastiar, v., lat. castigare, corriger, empêcher, reprendre, instruire, châtier.

Castiar, Chastiar, v., lat. castigare, corriger, empêcher, reprendre, instruire, châtier.

Que fols es qui no s chastia.

Sail de Scola: De ben gran.

Que fou est qui ne se corrige.

Cum pogues castiar

Las donas de falhir.

P. de Bussignac: Quan lo dous.

Comme je pusse empêcher les dames de faillir.

Mielhs chastia, 

Quant o ditz gen, amicx que quan s'irays.

G. d'Uisel: Anc no cugey.

Ami reprend mieux, quand il dit cela doucement, que quand il s'irrite.

Mas lag seria, si tu fasias

So de que los autres castias.

Libre de Senequa.

Mais il serait laid, si tu faisais ce de quoi tu reprends les autres.

Mas no la 'n poc castiar qu'ela no menes gran dol per lo fach.

V. de Pierre Vidal.

Mais il ne l'en put empêcher qu'elle ne menât un grand deuil pour le fait.

- Avertir, prévenir.

E fes chastiar sa maynada

que no facha bruida ni nausa.

Roman de Jaufre, fol. 84.

Et fit avertir sa compagnie qu'elle ne fasse bruit ni noise.

Proverbe. Suavet se castia qui per autre se castia.

V. et Vert., fol. 61.

Se corrige doucement qui par autre se corrige.

E 'l proverbi n'es guirens, ses contendre,

Que ditz: Jove castiar e vielh pendre.

G. Olivier d'Arles, Coblas triadas.

Et le proverbe en est garant, sans contester, qui dit: Corriger jeune et pendre vieux.

Qui ben ama, ben castia.

G. d'Uisel: L'autre jorn.

Qui bien aime, bien châtie.

Substantiv. Baron, sai vir mon chastiar

A vos, cui blasme las follors.

Bertrand de Born, le fils: Quan vei lo.

Barons, je tourne ici mon reprendre contre vous, de qui je blâme les folies.

ANC. FR. Et li peres qui douz et debonaires fu, ne li fist autre mal, fors que il le chastoia et reprist de parole. (N. E. Debonnaire, como Luis, libro le Chastoiement.)

Rec. des Hist. de Fr., t. VI, p. 161.

Li peres son fill chastioit,

Sens et savoir li aprenoit.

Fabl. et cont. anc., t. II, p. 40 et 135.

Moult a benéurée vie,

Cil qui par autri se chastie.

Roman de la Rose, v. 8042.

Qui d'autrui meffez se chastie.

Fabl. et cont. anc., t. III, p. 264.

CAT. ESP. PORT. Castigar. IT. Castigare. (chap. castigá: castigo, castigues, castigue, castiguem o castigam, castiguéu o castigáu, castiguen.)

2. Castic, s. m., correction, châtiment, leçon, avis.

De lieys on no chal chasticx.

B. de tot lo mon: Mals fagz.

D'elle où ne faut correction.

Ja no creirai castic d'amic ni d'oncle.

A. Daniel: Lo ferm voler.

Je ne croirai jamais avis d'ami ni d'oncle.

ANC. FR. Mais amors n'a cure de tel chasti.

Le roi de Navarre, chans. 28.

En chastiant moult li prioit

Que du chasti li sovenist.

Roman de la Rose, v. 15931.

CAT. Castig. ESP. PORT. IT. Castigo. (chap. cástic, castic, castig. Ejemple, Jordi Pujol té dinés per cástic.)

3. Castei, s. m., remontrance, avis.

E cels qui no volran creire mos casteis

Anho vezer pres lo bosc.

Le Comte de Poitiers: Companho tant.

Et ceux qui ne voudront croire mes remontrances aillent voir près le bois.

ANC. FR.

Prenez-en vous-meismes chastoi et corrigence.

J. de Meung, Test., v. 648.

Qui folement parti de toi

Ne ne vout croire ton chastoi.

Fabl. et cont. anc., t. 1, p. 377.

Si elle avoit fait quelque erreur, le chastoy ne lui en appartenoit point en public.

Comines, liv. I, p. 320.

4. Castier, s. m., remontrance, réprimande.

Semenan vau mos castiers.

Marcabrus: Pus s'enfulleysson.

Je vais semant mes remontrances.

Per castier e no per eveia.

Leys d'amors, fol. 118.

Par réprimande et non par envie.

5. Castiguier, Castigueri, s. m., correction, châtiment.

Per manieyra de castiguier.

Tit. du XIVe sièc. DOAT, t. XCIII, fol. 260.

Par manière de correction.

Puedon dar castigueri e pena de eissilh. 

(N. E. eissilh : exilio : exili : exil; eissi, eissí, eixí, ixí, eixir, issir; salir, salhir, sortir, surtir, surgere; exitus, salida, término médico : muerte; exit en inglés)

Cout. de Condom de 1313.

Ils peuvent donner châtiment et peine d'exil.

6. Chastiament, s. m., châtiment, correction, enseignement, avis.

Am batemen o per chastiamen del cors.

Regla de S. Benezeg, fol. 14.

Avec frappement ou par châtiment du corps.

Deus a mes e lui so chastiament. (e : en; so : son)

Poëme sur Boèce.

Dieu a mis en lui sa correction.

Adonc fai mal, si 'n mielhs no s'en repen,

Mas creire deu adreg castiamen.

Raimond de Miraval: D'amor son.

Alors elle fait mal, si elle ne s'en repent en mieux, mais elle doit croire un avis juste.

ANC. FR. Et pour ce ooit li rois volentiers ses chastoiemenz et ses saintes paroles. (N. E. Repito, libro Chastoiement; chas : châ, como en chastel, château, chatelains : châtelain)

catalán = castellano; château, chasteau, chastel, castell, castel, castellán, castlà, castlan, castillo, castiello, Castilla, Castiella, etc.

Li rois ne s'en vout amender pour le chastoiement du saint home.

Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 263 et 205.

ANC. CAT. Castigament. ESP. Castimento. (castigo; castigar se encuentra en textos antiguos como corregir.)

7. Quastiazo, s. f., lat. castigatio, correction.

Volg i Boecis metre quastiazo.

Poëme sur Boèce.

Boèce y voulut mettre correction.

ANC. FR. En castigation, punition ou répréhension d'autruy.

Anc. trad. des Offices de Cicéron, p. 43.

ANC. ESP. Castigacion (sin tilde en el castellano de ese tiempo).

IT. Castigazione.

8. Castiansa, Chastiansa, s. f., correction.

Sia sosmes a la castiansa reglar.

(chap. Que sigue sometut a la correcsió de la regla (de San Benet, Benezeg, Benito, Benedictus, bene dictus, ben dit.)

Regla de S. Benezeg, fol. 58.

Soit soumis à la correction de la règle.

Hom pechaire si desviet de la via de chastiansa.

Trad. de Bède, fol. 48.

L'homme pécheur se dévia de la voie de correction.

9. Castiaire, Castiador, s. m., lat. castigator, correcteur, conseiller.

A! quals dols es, quar elh er chastiaire

A tot lo mon, als valens et als pros.

Giraud de Calanson: Belh senher.

Eh! quel deuil c'est, car il était correcteur de tout le monde, des vaillants et des preux.

Ella los refudava totz per En Bertran de Born, que avia pres per entendedor e per castiador.

V. de Bertrand de Born.

Elle les refusait tous pour Bertrand de Born, qu'elle avait pris pour amoureux et pour conseiller.

ANC. CAT. ESP. PORT. Castigador. (chap. castigadó, castigadora, castigadós, castigadores)

10. Recastinar, v., reprocher.

Part. prés.

Qu'ieu vos puesc be esser recastinans,

Que per un ben ai de mal mil aitans.

P. Cardinal: Un sirventes.

Que je vous puis bien être reprochant, vu que pour un bien j'ai mille fois autant de mal.

 

Castor, s. f., lat. castor, castor.

Pel menut de castor auretz.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Vous aurez poil menu de castor.

CAT. ESP. PORT. Castor. IT. Castoro. (chap. Si Juaquín Monclús se convertiguere o convertire en una rata, pareixeríe un castor, o mes be una capibara, sense coa.)

ASCUMA, junta, presidente, Joaquín Monclús, garbier; Cobeitos, Cubitos; ceu, seu, sebo, sagí

2. Castorea, Castoreum, s. f., castoreum. 

C'est une matière renfermée dans les poches que le castor a sous les aines, et qu'on croyait autrefois être placée dans ses testicules.

Castor... dos testilhs ha, qui son ditz castorea.

Castoreum verai val contra mantas passios.

Eluc. de las propr., fol. 244.

Le castor... a deux testicules, qui sont appelés castoreum.

Le castoreum véritable vaut contre plusieurs maladies.

(ESP. Castóreo: El castóreo es una secreción de las glándulas anales del castor, olorosa y oleosa, que dicho animal usa para acicalar su pelaje. Cervantes, Don Quijote de la Mancha: “que había imitado al castor, el cual, viéndose acosado de los cazadores, se taraza y harpa con los dientes aquello por lo que él por instinto natural sabe que es perseguido”)

Castrar, v., lat. castrare, châtrer.

E com eras tan dessenatz

Vituperessas ta mayrastra?

Mal estara, qui no ti castra.

V. de S. Honorat.

Et comment étais-tu si forcené que tu outrageasses ta marâtre? 

Mal sera, si quelqu'un ne te châtre.

E so algunas bestias que castro si meteysshas, rumpen lors testilhs ab las dens, cum es castor. Eluc. de las propr., fol. 59.

Et sont quelques bêtes qui se châtrent elles-mêmes, en déchirant leurs testicules avec les dents, comme est le castor.

Part. pas. Capo, apres un an del temps el qual es castrat.

(chap. Capó, después de un añ del tems al que es capat : castrat.)

Home castrat viu plus longuament.

(chap. Home capat viu mes tems : llargamen; ejemple, Arturo Quintana Font.)

Artur Quintana Font, cara honesta; Fol, Folh; Eis, Eps; mateix; Enganaire, Enganador

Eluc. de las propr., fol. 185 et 231.

Chapon, après un an du temps auquel il est châtré.

Homme châtré vit plus longuement.

CAT. ESP. PORT. Castrar. IT. Castrare. (chap. capá)

2. Crastar, Crestar, v., châtrer, couper.

Part. pas. Quals entressenhas a qui es crastatz? - Cel que es crastatz per ma d'ome es fols et yros e non a ponh de barba. Liv. de Sydrac, fol. 127.

Quel indice a celui qui est châtré? - Celui qui est châtré par la main d'homme est fou et colère et n'a point de barbe.

Don vezetz qu'us cavals crestatz

Et I gals ne pert sa vigor.

Brev. d'amor, fol. 63.

D'où vous voyez qu'un cheval coupé et un coq en perd sa vigueur.

Fig. Per que Dieus fa ses pro far penedenza

Als crestias crestatz de paciensa.

G. Riquier: Fort guerra.

C'est pourquoi Dieu fait faire pénitence sans profit aux chrétiens privés de patience.

Subst. Si aquest crastatz es menre de X ans.

(chap. Si este capat, eunuco, té menos de deu añs.)

Trad. du Code de Justinien, fol. 74.

Si cet eunuque est mineur de dix ans.

3. Creston, s. m., chevreau.

(N. E. Lo famós crestó de Miralles, Horta de Sant Joan, Orta.)

Que auciza boc o cabra o creston en Monpeslier.

Cartulaire de Montpellier, fol. 105.

Qui tue bouc ou chèvre ou chevreau en Montpellier.

4. Crestaire, s. m., lat. castratorem, châtreur, coupeur.

Fui crestaire de porcels.

(chap. Vach sé capadó de gorrinos. Mon yayo u haguere pogut dí. Crestá, referínse a la mel, tamé es tallá la bresca.)

Raimond d'Avignon: Sirvens suy.

Je fus châtreur de pourceaux.

CAT. ESP. Castrador. (chap. capadó, f. capadora, com la Bobbitt.)

5. Castracio, s. f., lat. castratio, castration.

Castracio de autras bestias, cum de motos e de bocs et de porcs.

Trad. d'Albucasis, fol. 35.

Castration d'autres bêtes, comme de moutons et de boucs et de porcs.

ESP. Castración. PORT. Castração. IT. Castrazione. (chap. Castrassió, castrassions; capa, capes, com la famosa del mossen o retó; capamén, capamens.)

6. Castrament, s. m., castration.

Castors... per so que ditz Ysidori de lor castrament.

Trad. d'Albucasis, fol. 244.

Castors... pour ce que dit Isidore de leur castration.

7. Cresteza, s. f., châtrure.

Fig. E no s cug ges qu'a son home s'autrey,

Si 'l fieu d'Angieu li merma una cresteza.

Bertrand de Born: Pus li baron.

Et on ne croit pas qu'il s'octroie pour son vassal, si une châtrure lui manque au fief d'Anjou.

8. Encastrar, v., châtrer.

Part. pas. substantiv. - Cochon châtré.

Car el avia vestida la pel d'un encastrat.

Roman de Fierabras, v. 4081.

Car il avait revêtu la peau d'un cochon châtré.

 

Cat, s. m., chat.

Musio appellatur eo quod muribus infestus est; hunc vulgus captum e captura vocat. Isidor., Orig., XII, 3.

E dedins sion folrat

Ab pel de lebre e de cat.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Et dedans soient garnis avec poil de lièvre et de chat.

Lecha

Plus aspramen no fay chatz.

Marcabrus: Dirai vos.

Lèche plus âprement que ne fait chat.

Loc. proverb.

Mais cant lo ricx er d'aisso castiatz,

Venra 'N Artus, sel qu'emportet lo catz.

P. Cardinal: Al nom del.

Mais quand le riche sera corrigé de cela, viendra le seigneur Artus, celui qui emporta le chat.

E s'en joga coma lo cat de la rata.

V. et Vert., fol. 71.

Et s'en joue comme le chat de la souris. (N. E. ratte, rate : m. rat)


Et s'en joue comme le chat de la souris

Ab l'autrui man ses gan

Penran lo chat que s revela.

(chap. En la ma datre, sense guan, pendrán lo gat que se rebele. Aixina de valens són alguns.) 

P. Cardinal: El mon non.

Avec la main d'autrui, sans gant, ils prendront le chat qui se rebelle.

ANC. FR. En son venir Tibiert le cat.

Roman du Renart, t. IV, p. 149.

CAT. (chap.) Gat. ESP. PORT. Gato. IT. Gatto. (DE. Kater, Katze; EN. Cat.)

2. Cato, s. m., petit chat.

Carn de cato et de soritz.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Chair de petit chat et de souris.

CAT. Gató. (chap. Gatet, gatets, gateta, gatetes.)

3. Gat, s. m., chat, machine de guerre.

E fan franher las branchas e fan gatas et gatz.

Guillaume de Tudela.

Et font briser les branches et font chattes et chats.

ANC. FR. Et grans befrois riches et biaux,

Chaz pour les grans fossés emplir...

Bibles et mangonniax getter

Et les chaz aux fossés mener...

Par les chaz vont portant la terre,

Les fossés emplent fièrement.

R. de Claris. Le G. d'Aussy, Fabl., t. II, p. 226.

4. Cata, Catha, Gata, s. f., chatte, machine de guerre.

Ab tan la cata s'es moguda

Que no y ac pus de retenguda.

Raimond l'écrivain: Senhor, l'autr'ier.

Alors la chatte s'est mue de manière qu'il n'y a plus de retenue.

Que fes far una catha am la qual on aportes terra e peiras e fusta per umplir los fossatz.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 175.

Qu'il fît faire une chatte avec laquelle on portât terre et pierres pour emplir les fossés.

E fan far una gata e bastir un bosson.

Guillaume de Tudela.

Et ils font faire une chatte et construire un bélier.

ANC. PORT. E mandon fazer hum artificio de Madeira, que chamão gata.

Coronica del rei D. Joamo, t. 1, p. 73. (N. E. madeira: madera : bois; Madeira, la isla, que tiene mucha madera, es muy arbolada, y un vino famoso, aparte de otras curiosidades turísticas, culturales, etc.)

ESP. IT. Gata. (chap. Catapulta, catapultes; vore manganell, manganells.)

 

Catar, Catarr, s. m., lat. catarrhus, catarrhe, fluxion.

Quan endeveno ad alcun catars o raumas als huelhs o al pietz... 

o catars agutz... Quan catarr deysen.

Trad. d'Albucasis, fol. 13 et 23.

Quand surviennent à quelqu'un catarrhes ou rhumes aux yeux ou à la poitrine... ou catarrhes aigus... Quand le catarrhe descend.

ESP. PORT. IT. Catarro. (chap. catarro, catarrina; mote de Luisico Rajadell de Valderrobres, catalaniste cagadó o caganer.)

 

Cataracta, s. f., lat. cataracta, bonde, vanne.

Lengua de la gola o cataracta que es dotz...

Aquela cataracta es necessaria per restrenher.

Eluc. de las propr., fol. 46.

Langue de la bouche ou bonde qui est source...

Cette vanne est nécessaire pour serrer.

IT. Caterata.

 

Cathacrezis, s. f., lat. catachresis, catacrèse, figure de mots.

*gr Quintilien. VIII, 6, 34.

Catachresis aut alienae rei nomen appositum.

Isidor., Orig., I, 36.

Cathacrezis es abusios de nom a significar la causa que no ha nom.

Leys d'amors, fol. 129.

La catacrèse est un abus de nom pour signifier la chose qui n'a pas de nom.

PORT. Catachresis. IT. Catacresi.

 

Cathatipozis, s. f., lat. catatiposis, imitation.

Cathatipozis, es cant hom designa home a las fayssos o a las proprietatz que ha.

Leys d'amors, fol. 142.

L'imitation, c'est quand on désigne un homme par les formes ou par les propriétés qu'il a.

 

Cathezizar, v., catéchiser.

Substantiv. Al cofermar e al cathezizar.

(chap. Al confirmá y al catequisá.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 18.

Au confirmer et au catéchiser.

CAT. Catequisar. ESP. PORT. Catequizar. IT. Catechizzare. (chap.  catequisá: catequiso, catequises, catequise, catequisem o catequisam, catequiséu o catequisáu, catequisen. Lo catequisadó que me catequiso bon catequisadó sirá; o catequisadora.)

 

Catolix, adj., lat. catholicus, catholique.

Perseguian los martirs catolix.

(chap. Perseguíen als martirs catolics.)

E renega la fe catholica e son crestianisme.

(chap. Y renegue de la fe católica y de son cristianisme.)

V. et Vert., fol. 72 et 16.

Poursuivaient les martyrs catholiques.

Et renie la foi catholique et son christianisme.

Substantiv. Son verays catolix e bos crestias.

(chap. Son verdadés o vers catolics y bons cristians o cristianos.)

L'Arbre de Batalhas, fol. 29.

Ils sont vrais catholiques et bons chrétiens.

CAT. Catholic. EST. Católico. PORT. Catholico. IT. Cattolico. (chap. católic, catolics, f. católica, católiques)

2. Catholical, adj., catholique.

Per la santa fe catholicalh. Philomena.

(chap. Per la santa fe católica)

Pour la sainte foi catholique.

Motas obras de la fe catholical.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 154.

Maintes oeuvres de la foi catholique.

 

Caucala, s. f., corneille.

O caucala o colom favar.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Ou corneille ou pigeon favart.

CAT. Cucala.

 

Caucida, s. f., chardon hémorrhoïdal (N. E. chardon des vignes), buglosse.

Espinas, caucidas et cardos.

Eluc. de las propr., fol. 235.

Épines, chardons hémorrhoïdals et chardons.

chardon hémorrhoïdal, chardon des vignes

 

Caudeyayre, s. m., dégraisseur.

D'el uzo caudeyayres de draps.

Eluc. de las propr., fol. 103.

Les dégraisseurs de draps en usent.

 

Caul, s. m., lat. caulis, chou.

Fueillas de vieills cauls li metetz,

Deudes de Prades, Auz. cass.

Vous lui mettez des feuilles de vieux choux.

Meils es que hom appelle ab charitat als chauls manjar que a vedel gras ab ira. Trad. de Bède, fol. 72.

Il est mieux qu'avec charité on appelle à manger des choux qu'à veau gras avec colère.

ANC. FR.

Jo ne me pris, dist Rou, une fuille de col.

Roman de Rou, v. 1097.

Par dessus un rouge chol...

Et la fueille du chol trembler.

Roman du Renart, t. 1, p. 61 et 52.

CAT. ESP. (chap.) Col. PORT. Couve. IT. Cavolo.

 

Caupol, s. m., falaise.

El caupol la levan li foll,

Grand peira li meton al coll.

V. de S. Honorat.

Les fous la dressent à la falaise, lui mettent une grande pierre au col.

 

Causa, s. f., lat. causa, cause, raison, motif.

Quar elhs eran causa per que l'avian avuda. Philomena.

Car ils étaient cause pourquoi ils l'avaient eue.

Qu'ieu sai ben razon e cauza

Que puesc a mi dons mostrar.

B. de Ventadour: Amors e que.

Que je sais bien la raison et la cause que je puis montrer à ma dame.

- Cause, procès.

Et alongon las cauzas e fan far grans dampnatges que non los podon emendar.

V. et Vert., fol. 15.

Et allongent les causes et font faire grands dommages tellement qu'ils ne les peuvent réparer.

Ben es fols qar el ausa

Penr' aissi la lur causa.

B. d'Allamanon: De l'arcivesque.

Il est bien fou parce qu'il ose prendre ainsi leur cause.

CAT. ESP. PORT. IT. (chap.) Causa.

- Chose.

Per far la causa dossana.

Marcabrus: L'autr'ier.

Pour faire la chose douce.

… D'autra causa no m soven,

Mas de lieys servir.

Folquet de Marseille: Ab pauc.

Je ne me souviens d'autre chose, excepté de la servir.

Tu quiers a Dieu mantas causas;

Fols iest, car parlar li n' auzas.

P. Cardinal: Jhesum-Crist.

Tu demandes à Dieu maintes choses, tu es fol, parce que tu oses lui en parler.

Per ben et utilitat de la causa publica.

Statuts de Provence. Julien, t. 1, p. 588.

Pour le bien et l'utilité de la chose publique.

Proverb. Meliers chauza es donars que penres.

Trad. de Bède, fol. 66.

Donner est meilleure chose que prendre.

Prép. comp. A causa de las guerras.

Regist. des États de Provence de 1401.

A cause des guerres.

Dans la basse latinité causa avait été employé en ce sens de chose:

Si quis causam alterius tulerit de loco suo.

Baluze. Cap. reg. fr., lib. V, cap. 370.

- Personne, objet.

Una causa que fort plania

E cridava sancta Maria.

Roman de Jaufre, fol. 84.

Une personne qui gémissait fortement et criait sainte Marie.

Estauc coma causa esmarida

Que n'agues solatz peior.

Raimond de Solas: Dompna.

Je suis comme personne triste qui n'eût pire soulas.

CAT. ESP. (chap.) Cosa. PORT. Cousa. IT. Cosa.

2. Causal, adj., lat. causalis, causal, terme de grammaire.

Real, so es cauzal, de cauza qu'om ve, quar ab la cauza conoysh hom si es de masculi o de femini.

Leys d'amors, fol. 50.

Réel, c'est-à-dire causal, de la chose qu'on voit, car avec la chose on connaît si elle est du masculin ou du féminin.

CAT. Causal. IT. Causale.

3. Cauzatiu, adj., lat. causativus, causatif, qui concerne un procès.

Cauzatius, de causa, quar qui acuza fay esser en cauza et en plag aquel que acuza.

Leys d'amors, fol. 57.

Causatif, de cause, car celui qui accuse fait être en cause et en procès celui qu'il accuse.

- Qui occasionne, qui cause.

Et de mort causatiu... Es de movement causativa.

Eluc. de las propr., fol. 73 et 25.

Et causatif de mort... est causative de mouvement.

4. Cayson, s. f., lat. accusationem, accusation.

… Qu'es Vaudes e degne de punir.

E li troban cayson en meczonja e engan.

Que queron ara cayson e que perseguon tant.

La nobla Leyczon.

… Qu'il est Vaudois et digne de punition. Et lui trouvent accusation en mensonge et tromperie.

Qui cherchent à présent accusation et qui poursuivent tant.

5. Chausament, s. m., reproche.

Am chausament mescla ades queaquom de blandimen.

Trad. de Bède, fol. 3.

Avec le reproche il mêle toujours quelque chose de douceur.

6. Causeiar, Chausar, v., lat. causari, reprocher, accuser, disputer.

Fort es belha causa,

Qui malvestat chauza

Ad home savay.

P. Cardinal: Belh m'es qu'ieu.

C'est une fort belle chose, qui reproche la méchanceté à un homme méchant. 

Non chaussar ton prosme ni lo mesprezar...

Non chausar lo vieil, mas preia lo coma paire.

Trad. de Bède, fol. 72 et 77.

Ne pas accuser ton prochain ni le mépriser...

Ne pas faire reproches au vieillard, mais prie le comme père.

No lhi remanra vinha no lhi estrepei,

Ni fontana ni potz que no 'l causei.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 36.

Il ne lui restera vigne que je ne lui dévaste, ni fontaine ni puits que je ne lui dispute.

ANC. FR. Assez les blasme, assez les chose.

Fabl. et cont. anc., t. I, p. 285.

Pour lequel fait et omicide li dis procureur eust causé et calengiet ledit Jaquemar par-devant nous en jugement.

Tit. de 1377. Carpentier, t. 1, col. 878.

Et qui choser m'en veut, si chose.

Roman du Renart, t. IV, p. 123.

CAT. ESP. PORT. Causar. IT. Causare.

7. Occasio, Ocaizo, Ochaizo, Uchaiso, s. f., lat. occasio, cause, prétexte,

occasion.

Partit m'avez de vos

Senes totas ochaisos.

Bertrand de Born: Domna puois.

Vous m'avez séparé de vous sans aucunes causes.

L'autra amors de bes temporals

Que es ocaysos de motz mals.

Brev. d'amor, fol. 3.

L'autre amour de biens temporels qui est la cause de plusieurs maux.

E de temor vauc fenhen ochaisos,

Com si era vengut per autr' afar.

Gui d'Uisel: Ges de chantar.

Et de crainte je vais feignant des prétextes, comme si j'étais venu pour autre affaire.

Quar ochaizon non ai

De soven anar lai.

B. de Ventadour: Pus mi.

Quar je n'ai pas l'occasion d'aller souvent là.

ANC. FR. Est-il pas vray que sans nulle achoison

Tu me laissas contre droit et raison?

J. Marot, t. V, p. 322.

Que lesdits points et articles estoient moult préjudiciables... et que à mauvaise occhoison nous requeroient la privation, etc.

Ord. des R. de Fr., 1359, t. III, p. 347.

CAT. Occasió. ESP. Ocasión. PORT. Occasião. IT. Occazione. (chap. ocasió, ocasions)

- Faute, manquement.

E ges en mi non a nul' ochaizos.

P. Vidal: Quant hom honratz.

Et certes il n'y a nulle faute en moi.

No voil que per ma uchaiso sia tos sacs ples.

Trad. de Bède, fol. 40.

Je ne veux pas que ton sac soit plein par ma faute.

Si lo dans es avengutz per sa occaison.

Trad. du Code de Justinien, fol. 20.

Si le dommage est survenu par sa faute.

ANC. FR. Diex, s'il i muert par m' ocoison,

Rendre m'en convenra raison.

Fabl. et cont. anc., t. 1, p. 234.

IT. Cagione.

- Difficulté, obstacle.

Et F... respondet ses ochaiso:

Tot hi do et autrey Melhis.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 98.

Et F... répondit sans difficulté: Je lui donne et octroie entièrement Melhis.

Trop es de greu occasio

Qui pena contra l'agulho.

Leys d'amors, fol. 138.

Trop est de grave difficulté qui se raidit contre l'aiguillon.

ANC. FR. Partout le povoir Dieu preschoient...

Riens ne leur grevoit l' achoison.

J. de Meung, Trésor, v. 1110.

- Blâme.

Be m pogratz trobar ochaizon.

Pons de Capdueil: S'anc fis.

Vous pourriez bien me trouver blâme.

IT. Cagione.

- Accusation, querelle.

Qu'autre ochaizo, dona, no m sabetz dir

Mas quar vos sai conoisser e chauzir

Per la melhor.

Arnaud de Marueil: Si m destrenhetz.

Que vous ne me savez dire autre accusation, ô dame, excepté que je vous sais connaître et choisir pour la meilleure.

Loc. Quan quier merce mi dons de genolhos,

Ela m'encolpa e mi met ochaisos.

B. de Ventadour: Bels Monruels.

Quand je demande merci à ma dame à genoux, elle m'accuse et m'impose accusations.

Adverbial. Una pauca ochaisos

Notz en amor plus que no i val raisos.

Folquet de Marseille: S'al cor plagues.

Une petite querelle nuit en amour plus que raison n'y vaut.

… En gran dreig notz pauca ochaisos.

P. Vidal: Quant hom es.

Petit manquement nuit dans un grand droit.

ANC. FR.

De plaiz è d' achoisons damagiez è grevez.

Roman de Rou, v. 3584.

IT. Cagione.

8. Ocaisonar, Ochaisonar, Acaizohar, v., accuser, reprocher.

De tal foldat no vuelh qu'hom m'ochaiso.

Rambaud d'Orange: Si de trobar.

Je ne veux qu'on m'accuse de telle folie.

Dieus! lo sieu tort m'ochaizona.

B. de Ventadour: La doussa votz.

Dieu! elle me reproche le sien tort.

Mas d'aitan vos ochaison,

S'ueymais laissatz vostre fieus.

Le Dauphin d'Auvergne: Reis pres vos.

Mais je vous accuse d'autant, si désormais vous laissez votre fief.

Ni el meu cor nuls enjans non s'escon

Que ja m puosca amors ochaizonnar.

Richard de Barbezieux: Tot atressi com.

Et nulle supercherie ne se cache dans mon coeur qu'amour puisse me reprocher.

De tot aiso no tem c'om m'ocaizo de mensonja.

Rambaud de Vaqueiras: Senher marques.

De tout ceci je ne crains pas qu'on m'accuse de mensonge.

Part. pas. Seretz n'acaizonatz.

Giraud de Borneil: Lo doutz.

Vous en serez accusé.

ANC. FR. De felounie le reta,

E d'un meffait l' ocoisonna.

Marie de France, t. 1, p. 234.

Ou d'aucun murdre achoisonnés.

Roman de la Rose, v. 15175.

ESP. Ocasionar. IT. Accagionare.

9. Encaisonar, v., accuser, reprocher.

Que m pot amors encaisonar?

Faidit de Belestar: Tot atressi.

Que me peut reprocher amour?

Sel sui que no l' encaisona.

Pierre d'Auvergne: Ab fina joia.

Je suis celui qui ne l'accuse.

ANC. FR. Je alai véoir le roy et m'enchoisona, et me dit que je n'avoie pas bien fet. Joinville, p. 86.

10. Accusation, s. f., lat. accusatiosem, accusation.

Si parton li malvays de l'accusation.

V. de S. Honorat.

Les méchants se départent de l'accusation

Si d'un crim se podian far tropas acusatios.

L'Arbre de Batalhas, fol. 240.

Si plusieurs accusations se pouvaient faire du même crime.

CAT. Acusació. ESP. Acusación. PORT. Accusação. IT. Accusazione. (chap. acusassió, acusassions)

11. Acuzaire, s. m., accusateur.

L' acuzaire de nostres fraires.

Trad. de l'Apocalypse de S. Jean, c. 12.

L' accusateur de nos frères.

ANC. FR. Et li accuseur aura cinq sols.

Ord. des R. de Fr., 1313, t. 1, p. 521.

CAT. ESP. Acusador. PORT. Accusador. IT. Accusatore. (chap. Acusadó, acusadós, f. acusadora, acusadores.)

12. Accusatiu, s. m., lat. accusativus, accusatif.

Li cas son sieis... accusatius. Gramm. Provenç.

Les cas sont six... accusatif.

CAT. (chap.) Acusatiu. ESP. Acusativo. PORT. IT. Accusativo.

13. Accusar, v., lat. accusare, accuser.

Totz los forfaitz e totas las clamors

En que m podetz accusar ni retraire.

Arnaud de Marueil: Si m destrenhetz.

Tous les forfaits et toutes les plaintes en quoi vous me pouvez accuser et reprendre.

Part. pas. Acusatz fon per malas gens. V. de S. Honorat.

Il fut accusé par méchantes gens.

Substantiv. Ges tug li acusat no an tort.

Libre de Senequa.

Tous les accusés n'ont point tort.

CAT. ESP. Acusar. PORT. Accusar. IT. Accusare. (chap. acusá: acuso, acuses, acuse, acusem o acusam, acuséu o acusáu, acusen.)

14. Encusamen, s. m., accusation.

Defendre d'altrui encusamens.

Mon enemic cargar de meus encusamenz.

P. de Corbiac: El nom.

Défendre des accusations d'autrui.

Charger mon ennemi de mes accusations.

ANC. FR. Ke féis à Hunlaf lo grant encusement.

Roman de Horn, fol. 20.

15. Encusador, s. m., accusateur.

E si vos en faitz clamor,

Seran vos encusador,

E seretz n' escumeniatz.

G. Figueiras: No m laissarai.

Et si vous en faites plainte, ils seront accusateurs contre vous, et vous en serez excommuniés.

16. Encusar, v., accuser, reprocher.

E 'ls Espanhols ges non encusaria.

Lanfranc Cigala: Si mos chans.

Et n'accuserait point les Espagnols.

Det li comjat et encusava lo de ma domna Guiscarda.

V. de Bertrand de Born.

Elle lui donna congé et elle lui faisait des reproches de madame Guiscarde.

ANC. FR. Qu'il ne m'encusast au lion.

Roman du Renart, t. 1, p. 233.

Els encusa une beguine.

Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 134.

17. Desencusa, s. f., excuse.

Nostras justas et verayas desencusas.

Tit. du XIVe sièc. DOAT, t. CXLVI, fol. 232.

Nos justes et vraies excuses.

18. Desencuzatio, s. f, justification, excuse.

E neguna dezencuzatio non poira aver; per que sera dampnatz.

Liv. de Sydrac, fol. 129.

Et il ne pourra avoir aucune justification, c'est pourquoi il sera damné.

19. Desencuzar, v., disculper, exempter.

Per loqual cel qu'es acuzatz se desencuza.

Leys d'amors, fol. 42.

Par lequel celui qui est accusé se disculpe.

Part. pas. Tenga nos hom per desencuzatz.

Leys d'amors, fol. 71.

Qu'on nous tienne pour disculpés.

E negus no 'n sia dezencusat, si no per malautia.

Trad. de la reg. de S. Benoît, fol. 18.

Et que personne n'en soit exempté, sinon pour maladie.

20. Dezacusar, v., disculper.

Et acuzon los autres per se dezacuzar.

V. et Vert., fol. 69.

Et ils accusent les autres pour se disculper.

21. Excuzatio, Excusasio, s. f., lat. excusatio, excuse.

Non an excusatio de lurs peccatz.

Frag. de la trad. de la Passion.

Ils n'ont pas d'excuse de leurs péchés.

Lo diable li ensenha a dire malvaysas escuzatios.

(chap. Lo diable, dimoni, li enseñe a di malvades excuses.)

V. el Vert., fol. 26.

Le diable lui enseigne à dire de mauvaises excuses.

Excusasios prepausan

Fadas.

Brev. d'amor, fol. 57.

Proposent de folles excuses.

ANC. FR. Sans moi ouyr en mes excusations raisonables.

Monstrelet, t. II, fol. 163.

ESP. Escusacion (excusa). IT. Scusazione.

22. Escuzansa, s. f., excuse.

Veus quals sera d'aquelhs lur escuzansa.

B. Gaucelm: Qui vol aver.

Voilà quelle sera de ceux-là leur excuse.

ANC. FR. Disans pour l' excusance du roi.

Monstrelet, t. II, fol. 103.

ANC. ESP. Excusanza. IT. Scusanza.

23. Escusament, s. m., excuse.

Vizis es querre escusament.

Trad. de Bède, fol. 2.

C'est un tort de chercher excuse.

Tal mentire a escusamen.

(chap. Tal mentí té excusa.)

Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus.

Un tel mentir a excuse.

IT. Scusamento.

24. Excusable, adj., excusable.

Tug aquest vici son excusable.

Es escusabla.

Leys d'amors, fol. 104 et 117.

Tous ces vices sont excusables.

Elle est excusable.

CAT. ESP. (excusable) Escusable. IT. Scusabile.

25. Escusar, Excusar, v., excuser, absoudre, dispenser.

Ignorancia non los escuza en aquel cas.

V. et Vert., fol. 76.

L'ignorance ne les excuse point en ce cas.

Si lo coms de la vila fasia far pont o via, no s poira escusar la gleiza plus d'una autra persona.

Trad. du Code de Justinien, fol. 1.

Si le comte de la ville faisait faire pont ou chemin, l'église ne pourra pas se dispenser plus qu'une autre personne.

Que qui los repren, els s'en excusan.

V. et Vert, fol. 10, 2e version.

Que à qui les reprend, ils s'en excusent.

Part. pas. E pus d'acuzatio

Es ab lo rei escuzatz.

Frances.

G. Riquier: Ancmais.

Et puis il est absous d'accusation par le roi français.

CAT. ESP. Excusar. PORT. Escusar. IT. Scuzare. (chap. Excusá, excusás: yo me excuso, excuses, excuse, excusem, excuséu, excusen.)

26. Recusation, s. f., lat. recusationem, récusation.

Requesta de recusation. Fors de Béarn, p. 1074.

Requête de récusation.

Del dia de la recusatio. Charte de Gréalou, p. 70.

Du jour de la récusation.

CAT. Recusació. ESP. Recusación. PORT. Recusação. IT. Ricusazione. (chap. recusassió)

27. Recusar, v., lat. recusare, récuser, refuser.

Pena que suffertara lo cossol... que recusara lo offici.

Charte de Gréalou, p. 70.

La peine que supportera le consul... qui refusera l'office.

CAT. ESP. PORT. Recusar. IT. Ricusare. (chap. recusá, sinonims: rechassá, negá, desestimá, impugná.)

 

Causir, Chausir, v., voir, discerner.

De tan luenh cum hom cauzir

La poiria.

P. Raimond de Toulouse: Ar ai ben.

De si loin comme on la pourrait voir.

Leu pot conoisser e chausir

Que 'l bel semblant e 'l dous sospir

No son messatge de fadia.

Deudes de Prades: Ab lo.

Facilement peut connaître et voir que les beaux semblants et les doux soupirs ne sont pas message de refus.

ANC. FR. Et monta une haute montagne pour savoir quel part li Sarrazin estoient alé, lors les choisi auques loing de li, et vit que il estoient moult grant multitude. Rec. des Hist. de Fr., t. V, p. 302.

Devant sei garda et choisi

Une vielle qui escoutout.

Deuxième trad. du Castoiement, conte 2e.

Mais ne furent gueres eslongnez du pont, quand ils choisirent devant eux une grosse compaignie de Gantois.

Monstrelet, t. II, fol. 48.

- Choisir, préférer. (chap. triá: trío, tríes, tríe, triém o triám, triéu o triáu, tríen. Yo hay triat; preferí. ESP. Elegir, preferir.)

Ben saup chauzir de totas la melhor.

(chap. Be sé triá la milló de totes.)

Pons de Capdueil: Astrucs es.

Je sus bien choisir la meilleure de toutes.

Qu'ieu n'ai chauzit un pro e gen.

La Comtesse de Die: Ab joi et ab joven.

Que j'en ai choisi un preux et aimable.

E vey qu'amors part e chausis.

Marcabrus: Pus mos coratges.

Et je vois qu'amour fait les parts et choisit.

Substantiv. A cui donet lo chauzir

Del mon.

G. Adhemar: S'ieu conogues.

A qui donna le choisir du monde.

Part. pas. adj. v. - Distingué.

Franca, cortesa e chausida.

T. de G. Faidit et de Perdigon: Perdigon.

Franche, courtoise et distinguée.

Causidamen, Chausidamen, adv., convenablement, poliment.

Domna non deu parlar mas gent

E suau e causidament.

Un troubadour anonyme: Senior vos que.

Dame ne doit parler que bien et doucement et poliment.

Ieu cug chausidament parlar.

Giraud de Borneil: Est sonet.

Je crois parler convenablement.

2. Causit, s. m., choix, volonté, attention.

Bernart de la Barta, 'l chauzit

Voill aiatz de doas razos.

T. d' Armand et de B. de la Barthe: Bernart.

Bernard de la Barte, je veux que vous ayez le choix des deux propositions.

E sia lur lo chauzitz.

Aimeri de Peguilain: Mantas vetz.

Et que le choix soit leur.

Loc. Era 'n fassa so que s vuelha

Ma dona el sieu chausit.

B. de Ventadour: Lonc temps.

Maintenant que ma dame en fasse à son choix ce qu'elle veuille.

3. Causimen, s. m., égard, procédé, discrétion.

Mas, si causimens estes

En luec d'orguelh en lieys,

Yeu fora reys.

Giraud d'Espagne: S'ieu en.

Mais, si égard était en elle au lieu d'orgueil, je serais roi.

E que tuit vos metetz el seu bon cauziment.

Guillaume de Tudela.

Et que vous vous mettiez tous à son bon procédé.

Qui gen no 'l sap ab chausimen cobrir.

Arnaud de Marueil: Si m destrenhetz.

Qui ne le sait couvrir agréablement avec discrétion.

4. Causia, Chausida, s. f., volonté, choix.

E Folques los guidet a sa causia.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 10.

Et Foulque les guida à sa volonté.

Mal' er la chausida.

J. Estève: El dous.

Le choix sera mauvais.

5. Chaussire, Chausidor, s. m., celui qui choisit, choisisseur.

C'amors m'a faich tan plazen dompna eslire,

C'a dreich ne pot totz hom esser chaussire.

B. Zorgi: Aissi col fuox.

Qu'amour m'a fait élire dame si agréable qu'avec droit tout homme peut en être choisisseur.

N Ugo, gen faretz jocx partitz,

Si trobassetz bon chausidor.

T. de G. de Montagnagout et de Sordel: Senher En Sordel.

Seigneur Hugues, gentiment vous ferez jeu-parti, si vous trouvassiez un bon choisisseur.

E que s'en fan saben e chauzidor.

Lamberti de Bonanel: Eu say la flor.

Et qui s'en font savants et choisisseurs.

6. Escauzir, v., remarquer, prendre garde, distinguer.

E que s penes e mains essais

Cum li cregues pretz e valors

E qu' escausis de mescabar.

Giraud de Borneil: A ben chantar.

Et qu'il se pénât en maints essais, comment mérite et valeur lui augmentât, et qu'il prit garde de déchoir.

Qu'a la taula aussor

Vey los cussos assir

E primiers s'eschausir.

P. Cardinal: Li clerc.

Que je vois les goujats s'asseoir à la plus haute table, et les premiers se distinguer.

7. Descauzir, v., outrager, avilir, déconsidérer.

S'En Bernat nom descausis

Per conseill d'omes frairis.

Marcoat: Mentre m'obri.

Si le seigneur Bernard ne m'outrage par conseil d'hommes vils.

Si m vol en parlan descauzir.

Dalfinet: Del mieg serventes.

S'il me veut avilir en parlant.

Part. pas. C'om pren sovent gran dampnatge

Per deschausit compaignatge.

B. Zorgi: Sitot m'estauc.

Qu'on prend souvent grand dommage par vile compagnie.

Substantif. - Déconsidéré, grossier.

Una falsa deschausida

E raditz de mal linhatge.

B. de Ventadour: La doussa votz.

Une fausse déconsidérée et racine de mauvaise race.

Et un marc d'aur donarai al cortes,

Si 'l deschauzits mi dona un tornes.

P. Cardinal: Tos temps.

Et je donnerai un marc d'or au poli, si le grossier me donne un tournois.

8. Descaudizamen (descauzidamen), adv., grossièrement.

Reis aunitz val mens que pages,

Quan reigna descausidamen.

P. Vidal: Baros Jhesus.

Roi honni, quand il règne grossièrement, vaut moins que villageois.

E vielhas trichairitz....

Renhan contra lur drutz

Trop deschauzidamen.

P. Vidal: Dieus en sia.

Et vieilles trompeuses... règnent contre leurs amants trop grossièrement.

9. Descauzimen, s. m., impolitesse, outrage.

E s'ieu dic deschauzimen

E chan maridamen.

Gaubert Moine de Puicibot: Hueymais.

Et si je dis impolitesse et chante tristement.

Grans dezonors e ontas e motz descauzimens.

Guillaume de Tudela.

Grands déshonneurs et hontes et nombreux outrages.

Temer deu hom vilanatge

Faire e tot descauzimen.

Cadenet: A! cum dona.

On doit craindre de faire grossièreté et toute impolitesse.

 

Cauteri, s. m., lat. cauterium, cautère.

Sermo vulgar es que cauteri es dernier remezi de medecina... 

Yeu dic que cauteri es convenient en tot temps.

Trad. d'Albucasis, fol. 2.

(chap. Sermó vulgar es que lo cauteri es lo radé remey de medissina... Yo dic que lo cauteri es convenién a tot tems.)

Un propos vulgaire est que le cautère est le dernier remède de la médecine... Je dis que le cautère est convenable en tout temps.

CAT. Cauteri. ESP. PORT. IT. Cauterio.

2. Cauterizacio, s. f., cautérisation.

La millor cauterizacio es aprop las incizios.

(chap. La milló cauterisassió es prop de les insisions.)

Trad. d'Albucasis, fol. 15.

La meilleure cautérisation est après les incisions.

CAT. Cauterisació. ESP. Cauterización. PORT. Cauterização. 

IT. Cauterizzazione. (chap. cauterisassió, cauterisassions.)

3. Cauterisar, v., lat. cauterizare, cautériser.

Es autra manieyra de cauterisar.

(chap. Es un atra manera de cauterisá.)

Trad, d'Albucasis, fol. 7.

Il est autre manière de cautériser.

Part. pas. Que sia cauterizada la codena entro al os.

(chap. Que sigue cauterisada la pell hasta l'os. Codena : cuero : pell) 

Trad. d'Albucasis, fol. 2.

Que la peau soit cautérisée jusqu'à l'os.

CAT. Cauterisar. ESP. PORT. Cauterizar. IT. Cauterizzare. (chap. cauterisá: cauteriso, cauterises, cauterise, cauterisem o cauterisam, cauteriséu o cauterisáu, cauterisen.)

 

Cautio, s. f., lat. cautio, caution.

E dona sufficiens cautios d'estar a dreg.

Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 136.

Et donne suffisantes cautions d'ester à droit. (N. E. ester : estre : être) 

Prestar neguna cautio.

Tit. de 1389. DOAT, t. XXXIX, fol. 207.

Fournir aucune caution.

CAT. Caució. ESP. Caución. PORT. Caução. IT. Cauzione. (chap. caussió, caussions, per a un juissi, pacte, compra, préstamo, crédit, etc.)

2. Cautela, s. f., lat. cautela, précaution, finesse.

Sensa neguna apodissa ni presentia de testimonis ni autras cautelas.

(chap. Sense cap sédula (apoca) ni presensia de testimonis ni datres cauteles o precaussions.)

Statuts de Provence. BOMY, p. 213.

Sans nulle cédule ni présence de témoins ni autres précautions.

Per rasons, exceptions, cautelas.

Tit. de 1384, Arch. du Roy., K, 70.

Par raisons, exceptions, finesses.

ANC. FR.

Car trop scet li traïstres d'agaiz et de cauteles.

3. De Meung, Test. v. 1825.

Remplis de cauteles latentes.

Coquillart, p. 2.

CAT. ESP. PORT. IT. (chap.) Cautela.

3. Cautelos, adj., lat. cautus, prévoyant, cauteleux.

Paraulas deceptivas e cautelosas.

(chap. Paraules desseptives y cauteloses.)

Chronique des Albigeois, col. 16.

Paroles deceptives et cauteleuses.

La vuolp cauteloza.

(chap. La rabosa cautelosa. Se diu en femenino, rabosa, en fransés renard, ocsitá rainard, com a la cansó ai vist lo lop, lo rainard, la lebre. Vuolp, vulpes, zorra, raposa.)

Eluc. de las propr., fol. 229.

Le renard cauteleux.

CAT. Cautelos (cautelós). ESP. PORT. Cauteloso. (chap. lo ratolí cautelós)

4. Cautelozament, adv., cauteleusement.

De emperi usurpat cautelozament.

Eluc. de las propr., fol. 112.

D'empire usurpé cauteleusement.

CAT. Cautelosament. ESP. PORT. Cautelosamente. (chap. cautelosamen)

5. Encautatiu, adj., préservatif, prévoyant.

Es encautatiu de futur.

Eluc. de las propr., fol. 23.

Il est préservatif de futur.

6. Encautar, v., préserver, prévoir.

Encautatiu de futur, quan encauta home que no fassa mal defendut.

Eluc. de las propr., fol. 23.

Préservatif de futur, quand il préserve l'homme qu'il ne fasse mal défendu.

 

Cauzon, s. f., lat. causus, fièvre ardente. (N. E. caut : caldo : caliente)

Febre dita cauzon, quar inflama et uscla.

Eluc. de las propr., fol. 92.

Fièvre dite fièvre ardente, car elle enflamme et brûle.

IT. Cauzone. (chap. Calentura, calentures, fiebre ardenta)

2. Cauzonides, adj., ardent.

Febre nomnada cauzonides.

Eluc. de las propr., fol. 91.

Fièvre nommée ardente.

 

Cav, adj., lat. cavus, creux, cave.

Que totz los capitols sian caus, quar metrem hi reliquias. Philomena.

Que tous les chapiteaux soient creux, car nous y mettrons des reliques.

Els vallatz son caus,

Plens d'aiga, roca taillatz. (N. E. Rocatallada, Peralada : Petra lata)

Roman de Jaufre, fol. 88.

Les fossés sont creux, pleins d'eau, taillés dans la roche.

Uelhs caus. Eluc. de las propr., fol. 31.

Yeux caves.

Fig. Ab cor cau, flac

H. de S.-Cyr: Tan es de.

Avec un coeur vide, flasque.

Fols plus caus d'un sambuc.

Sordel: Non pueis mudar.

Fou plus creux qu'un sureau.

Substantiv. - Trou, ravin.

Intre per lo chaus d'un agullia.

Trad. de Bède, fol. 70.

Entre par le trou d'une aiguille.

Laissem la chariera, segam lo cau.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 82.

Laissons la grande route, suivons le ravin.

CAT. Cau. ANC. ESP. (cado) IT. Cavo. (cau, forigó, niu de alguns animals com los cachaps, raboses, etc.)

2. Cava, s. f., creux, cave, grotte.

E s'amassa per cavas que so sotz la terra e la fai tota remudar e

la creba. Liv. de Sydrac, fol. 51.

Et s'amasse par grottes qui sont sous la terre, et la fait toute remuer et la crève.

E aqui trobet una cava

Che dedins terra s'en entrava.

Roman de Blandin de Cornouailles, etc.

Et là il trouva une cave qui s'enfonçait dans la terre.

ESP. PORT. IT. Cava. (chap. cava, cova, coveta)

3. Cavament, s. m., excavation.

Per casens gotas no prendo cavament.

(chap. Per (4) gotes que cauen: caens no emprenen la excavassió.)

Eluc. de las propr., fol. 190.

Ne prennent excavation par gouttes tombantes.

IT. Cavamento.

4. Cavelet, s. m., petit tuyau.

Sa boca... on a un cavelet am que suca.

Eluc. de las propr., fol. 208.

Sa bouche... où il y a un petit tuyau avec quoi il suce.

5. Cavar, v., lat. cavare, percer, tailler, creuser, fouiller.

Que 'l gota d'aigua que chai,

Fer en un loc tan soven,

Tro cava la peira dura.

(chap. Que la gota d'aigua que cau

pegue a un (mateix) puesto tan assobín

hasta que forade : cave la pedra dura.

B. de Ventadour: Conort.

Que la goutte d'eau qui tombe, frappe si souvent en même lieu, jusqu'à ce qu'elle perce la pierre dure.

E serquiey aur, et pueys m'assis

A cavar argen per tres ans.

Raimond d'Avignon: Sirvens suy.

Et je cherchai or, et puis je m'arrêtai à fouiller argent pendant trois ans.

C' entre los dos palmiers...

Cavessan a poder...

Ara cavan li frayre aqui on dich lur era. V. de S. Honorat.

Qu'entre les deux palmiers... ils creusassent à force... Maintenant les frères creusent là où il leur était dit.

Part. pas. Passey lo lac am una barca d'un fust cavat.

Perilhos, Voy. au Purg. de S. Patrice.

(chap. Vach passá lo lago en una barca (feta) de un tronc buidat.)

Je passai le lac avec une barque d'un tronc creusé.

ANC. FR. J'ay tant versé de pleurs qu'un marbre en fust cavé.

Desportes, premières Œuvres, p. 133.

La goutte d'eau laquelle, par un long laps et espace de temps, tombant assiduellement, creuse et cave les plus dures pierres.

Camus de Belley, Diversités, t. 1, fol. 143.

CAT. ESP. PORT. Cavar. IT. Cavare. (chap. cavá: cavo, caves, cave, cavem o cavam, cavéu o caváu, caven. Cavéu caballons, no juguéu tan al Pokémon.)

cavando caballones, menos cazar pokémon

6. Cavernos, adj., lat. cavernosus, caverneux, creux.

Reclau si en loc cavernos et tenebros.

A semblansa d'esponga, es porosa e cavernosa.

Eluc. de las propr., fol. 240 et 135.

Se renferme en lieu caverneux et ténébreux.

A ressemblance d'éponge, elle est poreuse et creuse.

ESP. PORT. IT. Cavernoso. (chap. cavernós, de caverna, cova)

7. Caverna, s. f., lat. caverna, caverne.

Caverna es dita, quar es cavada.

Eluc. de las propr., fol. 162.

Est dite caverne, parce qu'elle est creusée.

- Creux.

En cavernas d'aybres. Eluc. de las propr., fol. 276.

En creux d'arbres.

CAT. ESP. PORT. IT. (chap.) Caverna.

8. Cavarota, s. f., grotte, tanière.

Las cavarotas on rescondo 'ls deniers.

(chap. Les grutes, coves, covaches aon amaguen los dinés)

Izarn: Diguas me tu.

Les grottes où ils cachent les deniers.

Las volps an lurs cavarotas. Brev. d'amor, fol. 85.

Les renards ont leurs tanières.

Il est vraisemblable que cavarota a produit grotte.

Creman totas las serpens, exceptat aquellas que podon intrar en las cavarotas. Lett. de Preste Jean à Frédéric, fol. 22.

(chap. Cremen totes les serps, exepte aquelles que poden entrá als caus, covaches, covetes.)

Ils brûlent tous les serpents, excepté ceux qui peuvent entrer dans les grottes.

9. Cavansar, s. m., mineur.

E segon nos pezo e cavansar.

Rambaud de Vaqueiras: Honrat marques.

Piétons et mineurs nous suivent.

10. Concau, adj., lat. concavus, concave.

Un instrument concau de aram... Pren una canula concava.

Trad. d'Albucasis, fol. 23.

Un instrument concave d'airain... Prends une canule concave.

ESP. (chap. cóncavo, f. cóncava) PORT. IT. Concavo.

11. Concavitat, s. f., lat. concavitatem, concavité.

La concavitat de la dent... En la conquavitat del auziment.

Trad. d'Albucasis, fol. 6 et 15.

La concavité de la dent... En la concavité de l'ouïe.

CAT. Concavitat. ESP. Concavidad. PORT. Concavidade. IT. Concavità. (chap. concavidat)

12. Concavar, v., lat. concavare, creuser, rendre concave.

Cove que tu conquaves apostema... Aprop concava de tota part.

Trad. d'Albucasis, fol. 28 et 29.

Il convient que tu creuses l'ulcère... Après creuse de toute part.

Le verbe ne se retrouve pas dans les autres langues néolatines, mais l'ancien espagnol et l'ancien italien avaient conservé les participes.

ANC. ESP. Concavado. ANC. IT. Concavato.

13. Sostcavar, v., miner.

Fig. Malvestat vey qu'el sostcava,

Et es del tot negligen.

P. Cardinal: Jhesum Crist.

Je vois que la méchanceté le mine, et il est entièrement négligent.

(chap. Yo vech que la malissia lo mine, socave, y ell es del tot negligén.)

 

Cavalh, s. m., lat. caballus, cheval.

Manz cavals mortz, manz cavaliers nafratz.

(chap. Mols caballs morts, mols caballés ñafrats, nafrats, ferits. 

Lo chapurriau conserve la b del latín caballus.)

Blacasset: Gerra mi play.

Maints chevaux morts, maints cavaliers blessés.

Una gran fals en guisa de fer de caval.

Liv. de Sydrac, fol. 31.

(chap. Una gran fals en guisa de ferradura, ferro de caball.)

Une grande faux en forme de fer de cheval.

Mandament donet als vassallz

Qu'el fazan tirar a cavallz.

V. de S. Honorat.

(chap. literal: Manamén va doná als vassalls que lo faigueren estirá en caballs.)

Il donna ordre aux vassaux qu'ils le fissent tirer à chevaux.

Mas anc sempre cavals de gran valor

Qui beorda trop soven, cuelh feonia.

Folquet de Marseille: Sitot me soi.

Mais parfois tout à coup cheval de grand prix qui behourde trop souvent, recueille honte.

Estrueps loncs en caval bas trotier.

Bertrand de Born: Ieu m'escondisc.

Longs étriers en cheval trottant bas.

CAT. Caball (N. E. Amb b, toca't els cullons). ESP. Caballo. PORT. IT. Cavallo. (chap. caball, caballs, caballet, caballets, caballé, Caballé, com lo segón apellit de mon pare, y lo primé de la diva Montserrat.)

2. Cavalin, s. m., lat. caballinus, chevalin.

Del poli cavali.

Tit. de 1254. DOAT, t. CXV, fol. 90.

Du poulain chevalin.

Tota bestia cavalina.

Cartulaire de Montpellier, fol. 105.

Toute bête chevaline.

3. Cavalina, s. f., bête chevaline.

Tota autra cavalina ferrada o non ferrada.

Tit. de 1285. DOAT, t. X, fol. 191.

Toute autre bête chevaline ferrée ou non ferrée.

4. Cavalcaire, s. m., chevaucheur, cavalier.

Mas tal se fa cavalcaire

Qu'atretal deuria faire

Los VI jorns de la semana. (N. E. semana, sense p ni t, septimana, septem, hepta, hebdómada)

Marcabrus: L'autr'ier.

Mais tel se fait chevaucheur qui devrait faire de même les six jours de la semaine.

ANC. FR. Il arriva devers eulx un chevaucheur parti de Syracuse qui leur apporta cette nouvelle.

Amyot, trad. de Plutarque. Vie de Timoléon.

ESP. Cabalgador. PORT. Cavalgador. IT. Cavalcatore.

5. Cavallier, Cavayer, s. m., cavalier, chevalier.

Quan vei per campanhas rengatz

Cavalliers et cavals armatz.

Bertrand de Born: Be m play lo.

Quand je vois rangés dans les campagnes cavaliers et chevaux armés.

E sel que us fetz de joglars cavallier.

T. d'Albert Marquis et de R. de Vaqueiras: Ara m digatz.

Et celui qui de jongleur vous fit chevalier.

E fe aquelh jorn III M cavayers, losquals eron totz fils de cavayers.

Philomena.

Et il fit en ce jour trois mille chevaliers, lesquels étaient tous fils de chevaliers.

- Chevalier, amant.

Entendrian de cui sui cavalliers,

S'ieu dizia lo quart de sa valensa.

R. Jordan, vic. de S.-Antonin: Vas vos soplei.

Ils comprendraient de qui je suis amant, si je disais le quart de son mérite.

Ma domna m lais per autre cavalier.

(chap. Ma : la meua dama me dixe per un atre caballé, amán)

Bertrand de Born: Ieu m'escondisc.

Ma dame me quitte pour un autre chevalier.

- Cavalier, pièce du jeu des échecs.

Mot say ab cavayer jogar gen.

P. Bremon Ricas Novas: En la mar.

Je sais jouer très gentiment avec le cavalier.

ANC. CAT. Cavalier (N. E. ahora con v). ESP. Caballero (caballo, pieza del ajedrez). PORT. Cavalleiro. IT. Cavaliere.

6. Caver, s. m., cavalier.

Cent marcs d'argent a un caver, per anar en la Terra Sancta d'oltra mar.

(N. E. Esta frase hay que enseñársela a Mónica Oltra, ignorante catalanista como ella sola.)

Tit. de 1280. DOAT, t. X, fol. 87.

Cent marcs d'argent à un cavalier, pour aller en la Terre-Sainte d'outre-mer.

Totz aquests cavers... de Bigorra.

Tit. de 1283. DOAT, t. CLXXIV, fol. 138.

Tous ces chevaliers... de Bigorre.

7. Cavalairos, adj., chevalereux.

E las poestatz barnatjozas,

Adreitas e cavalairosas.

P. Vidal: Abril issic.

Et les puissances nobles, justes et chevalereuses.

ANC. FR. Par chevalereuse hardiesse de la guerre.

Œuvres d'Alain Chartier, p. 419.

Vous, seigneur, qui portez un coeur chevaleureux.

Ronsard, t. II, p. 1366.

CAT. Caballeresc. ESP. Caballeroso. PORT. Cavalleiroso. IT. Cavalleresco. (chap. caballerós)

8. Cavalcada, s. f., cavalcade, chevauchée.

Ben degratz aver desfizada

Me e tota ma cavalcada.

Roman de Jaufre, fol. 106.

Vous devriez bien avoir provoqué moi et toute ma cavalcade.

El vi venir gran cavalcada de cavaliers.

Roman de Blandin de Cornouailles, etc.

Il vit venir grande cavalcade de cavaliers.

CAT. Cavalcada. EST. Cabalgada (cabalgata, de los Reyes Magos). PORT. Cavalgada. IT. Cavalcata. (chap. Cabalgada, caball menos una l; eixida rápida a caball pera robá, cremá, etc. Tamé ere un dret.)

9. Cavalcadura, s. f., chevauchage, monture.

A sa bella cavalgadura.

(chap. A la seua : sa bella cabalgadura, montura.)

V. et Vert., fol. 9.

A son beau chevauchage.

Volian manjar e beure belamens et aver belhs vestiments e

belhas cavalcaduras. Philomena.

Voulaient manger et boire bellement et avoir beaux vêtements et belles montures.

ANC. CAT. Cavalgadura. ESP. (chap.) Cabalgadura. PORT. Cavalgadura. IT. Cavalcatura.

10. Cavalaria, Cavalayria, s. f., chevalerie, état de chevalier, faits, sentiments chevaleresques.

E non poc mantener cavallaria, e fes se joglars.

(chap. Y no va pugué mantindre la caballería, y se va fé juglar.)

V. de Guillaume Adhemar.

Et il ne put maintenir l'état de chevalier, et se fit jongleur.

Que si o fa, el deu perdre la cavalaria.

L'Arbre de Batalhas, fol. 93.

Que s'il fait cela, il doit perdre la chevalerie.

Com lo rics hom fai del bon escudier,

Que, per aisso qu'el lo serv voluntier,

Li aloigna mais sa cavallaria.

Albertet: Atrestal.

Comme fait du bon écuyer l'homme puissant, lequel, pour cela qu'il le sert volontiers, lui éloigne davantage son état de chevalier.

- Troupe, cortége, corps de chevaliers.

K. e tota la cavalayria s'en van issir, am gran gaug, del palaitz.

Philomena. 

(chap. Carlos y tota la (seua) caballería s'en van ixí, en gran goch, del palau.)

Charles et toute la chevalerie s'en vont sortir, avec grande joie, du palais.

ANC. FR. Quelque chevalerie emprendre,

Soit d'armes, soit de lectréure.

Roman de la Rose, v. 12667.

CAT. Caballeria (N. E. con b de burro catalanista, ase català). 

ESP. (chap.) Caballería. PORT. IT. Cavalleria.

11. Cavaleiral, adj., de chevalier, qui appartient au chevalier.

Exceptat lo fius francat e cavaleiral. 

(chap. Exeptats lo feudo franquejat y lo de caballé.)

Tit. de 1313, Cout. de Saussignac.

Excepté le fief affranchi et de chevalier.

12. Cavalcar, Cavalguar, v., chevaucher, être à cheval.

L'autr'ier cavalguava

Sus mon palafre.

G. Figueiras: L'autr'ier.

(chap. L'atre día cabalgaba damún del meu palafrén.) 

L'autre jour je chevauchais sur mon palefroi.

Fe armar sas gens... e cavalguet a Narbona. Philomena.

Fit armer ses gens... et chevaucha à Narbonne.

Venc cavalcant I cavall ric. V. de S. Honorat.

Il vint chevauchant un cheval puissant.

E cavalier senes amor

Deurian aze cavalguar.

P. Vidal: Mai o.

(chap. Y caballés sense amor deuríen cabalgá un ase, burro, ruc, com Artur Quintana Font, un gran ase català.)

Et chevaliers sans amour devraient chevaucher un âne.

Cavalca sas jornadas tro que fon en Ongria. V. de S. Honorat.

Il chevauche ses journées jusqu'à ce qu'il fut en Hongrie.

Qui dereir' autrui

Cavalgua, non baiza qui vol.

(chap. Qui cabalgue detrás de un atre, no bese a qui vol.)

Amanieu des Escas: Dona per cui.

Qui chevauche derrière autrui, ne baise pas qui il veut.

Fig. Desiriers carnals que cavalgon encontra l'arma.

(chap. Dessichos carnals que cabalguen contra l'alma. Me pregunto si Desideri o Desiderio Lombarte de Penarroija de Tastavins entendríe esta frasse de dal, escrita en plana lengua romana, ocsitá, provensal.) 

V. et Vert., fol. 103.

Désirs charnels qui chevauchent contre l'âme.

Substantiv.

Si pensa que luecs es d'els enfantz sejornar,

Car per lo cavalcar podian esser lassat.

V. de S. Honorat.

Ainsi il pense qu'il y a lieu de reposer les enfants, car à cause du chevaucher ils pouvaient être fatigués.

ANC. FR. Sun dos offri à chevalchier.

Roman de Rou, v. 7355.

Ains chevauche pauvre et humain

Le dos d'un asne qui le porte.

La Boderie, Hymn. eccl., p. 24.

CAT. Cavalgar (N. E. ahora con v, esto es de risa). ESP. Cabalgar. PORT. Cavalgar. IT. Cavalgare. (chap. cabalgá: cabalgo, cabalgues, cabalgue, cabalguem o cabalgam, cabalguéu o cabalgáu, cabalguen; montá: monto, montes, monte, montem o montam, montéu o montáu, monten.)

13. Chavaliar, v., chevaucher, combattre comme chevalier.

Part. prés. Nuils hom chavalians a Deu non si deu empleiar als afar del segle. Trad. de Bède, fol. 61.

Nul homme combattant en chevalier pour Dieu ne se doit employer aux affaires du siècle.

14. Encavalcar, v., chevaucher, enchevaucher, pourvoir de chevaux.

Et an aissi encavalcat

Parlant, tro metz dia passat.

Roman de Jaufre, fol. 79.

(chap. literal: Y han aixina cabalgat, parlán, hasta michdía passat.)

Et parlant, ils ont ainsi chevauché, jusqu'à midi passé.

Car totz los vest e 'ls encavalga.

Roman de Flamenca, fol. 30.

Car il les habille tous et les pourvoit de chevaux.

Part. pas. Encavalgatz

Serez assaz.

Raimond de Miraval: Forniers.

Vous serez assez enchevauché.

Car sui ben encavalgatz

Et ai bellas garnisos.

B. Calvo: En luec.

Car je suis bien pourvu de chevaux et j'ai beaux harnais.

ANC. CAT. Encavalcar. ESP. Encabalgar. PORT. Encavalgar. IT. Incavalcare.

15. Escavalchar, v., chevaucher.

E bien miech an escavalcheron

Que aventura non troberon.

(chap. Y be mich añ van cabalgá que aventura no van trobá.)

Roman de Blandin de Cornouailles, etc.

Et ils chevauchèrent bien une demi-année qu'ils ne trouvèrent aventure.

16. Descavalcar, v., descendre de cheval.

E venc s'en a San-Leidier e i descavalguet.

(chap. Y s'en va vindre, va arribá a San Leidier y hi va descabalgá.)

V. de Guillaume de S.-Didier.

Et s'en vint à Saint-Leidier et y descendit de cheval.

De sot lo pin descavalqueron,

E aqui lor conselh tengeron.

(chap. Daball del pi van descabalgá, y aquí lo seu consell van tindre. Suposo que algún d'ells va pixá per allí, perque ya deuríe ñabé pixapins allacuanta.)

La policía local de Beceite multa al primer meón de espacios públicos.
 

Roman de Blandin de Cornouailles, etc.

Ils descendirent de cheval sous le pin, et là ils tinrent leur conseil.

CAT. Descabalcar (N. E. ahora con b, de Bildu, los amiguitos terroristas nazionalistas de los catalanistas). ESP. Descabalgar. PORT. Descavalgar. 

IT. Discavalcare. (chap. descabalgá: descabalgo, descabalgues, descabalgue, descabalguen o descabalgam, descabalguéu o descabalgáu, descabalguen; desmontá, se conjugue com montá; baixá del caball.)

 

Cavilla, s. f., lat. claviculus, cheville.

La cavilla de la sobeira peira del moly. Liv. de Sydrac, fol. 72.

La cheville de la maîtresse pierre du moulin.

Una massa de fust ab quatre cavilhas.

Tit. de 1283. DOAT, t. CLXXIV, fol. 286.

Une masse de bois avec quatre chevilles.

Entro la cavilha del pe.

Eluc. de las propr., fol. 96.

Jusqu'à la cheville du pied.

Un pertus del gran d'una cavilha.

Liv. de Sydrac, fol. 139.

Un trou du grand d'une cheville.

2. Cavilhatio, s. f., lat. cavillatio, cavillation, subterfuge.

Et atrobon cavilhatios e baratz e deslialezas per tolre ad altre lo sieu.

V. et Vert., fol. 15.

Et trouvent cavillations et tromperies et déloyautés pour ôter à autre le sien.

Exceptions, cavillations et cautelas.

Tit. de 1402 de Bordeaux. Bibl. Monteil.

Exceptions, cavillations et ruses.

CAT. Cavillació. ESP. Cavilación. (chap. cavilassió, de cavilá per a mal.)

3. Cavilladura, s. f., chevillure.

Car plus fortz es tals liadura

Non es sella cavilladura,

Que de tals n'i a solon far

D'autra pena.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Car telle ligature est plus forte que n'est cette chevillure, laquelle, tels y en a, qui soulent faire d'autre plume.

4. Cavillar, v., cheviller.

Car s'ill cavilla neis de se

E no guarda 'ls canos de fendre.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Car si elle cheville même aussitôt et ne préserve les canons de fendre.

PORT. Cavilhar.

5. Cavilhos, adj., lat. cavillosus, chicaneur, cavillateur, tracassier.

Guiraut, etz trop cavilhos.

T. D'un Seigneur et de Giraud: De so don.

Giraud, vous êtes trop chicaneur.

ANC. FR. Moult estoit bele fame la roine Frédégonde, en conseill sage et cavilleuse.

Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 238.

CAT. Cavillos. ESP. Caviloso. PORT. IT. Cavilloso. (chap. Cavilós)

 

Cazeitat, s. f, caséité, partie du lait qui produit le fromage.

Layt de vaca rete tota sa unctuositat, sobrant sa cazeitat, et quar unctuozitat may noyrish que cazeitat.

Eluc. de las propr., fol. 273.

Lait de vache retient toute son onctuosité, restant la caséité, et parce que l' onctuosité nourrit plus que la caséité.

 

Cazerna, s. f., débauchée.

Et jazer ab vielha cazerna,

Cant ne sent flayror de taverna.

Le Moine de Montaudon: Mot m'enueya.

Et coucher avec vieille débauchée, quand elle en sent l'odeur de la taverne.

 

Cazubla, s. f., chasuble. (ESP. Casulla. Chap. Cassulla.)

No 'l sebelis ses dalmatica o ses cazubla.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 29.

Ne l'ensevelit sans dalmatique ou sans chasuble.