champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
CAT. ANC. ESP. Falla. ESP. MOD. PORT. Falta. IT. Falla.
4. Failhida, Faillida, Falida, s. f., faute, manquement.
Ja en mi no trobara faillida.
A. Caille: En mon cor.
Jamais en moi ne trouvera faute.
Loc. Car qui mais val, mais dopta far failhida.
A. Daniel: Lanquan vei.
Car qui vaut plus, redoute davantage de faire faute.
Adv. comp. Els focs yfernals
Ardretz, senes falida.
(chap. Als focs infernals “arderéu”, tos cremaréu, sense falta. No se diu ardre en chapurriau, sinó ensendres, cremás, pendre, botás foc, sucarrás, etc.)
G. Figueiras: Sirventes vuelh.
Vous brûlerez, sans faute, aux feux infernaux.
5. Falhizo, s. f., faute, manquement.
Mas en vos falhizos
Non deu pensar sia.
Le Moine de Foissan: Be m'a lonc.
Mais je ne dois penser qu'en vous soit faute.
Loc. Amar la dei, sinon fas falhizo.
Rambaud d'Orange: Si de trobar.
Je dois l'aimer, sinon je fais faute.
6. Falhimen, Faillimen, s. m., faute, erreur.
Cre qu'en sia veramenz
Penedenz
De trastotz mos faillimenz.
Lanfranc Cigala: Oi! maire.
Je crois que j'en sois véritablement repentant de toutes mes fautes.
Els falhimens d' autrui taing c'om se mir,
Per so c' om gart se mezeis de faillir.
Folquet de Marseille: Ja no s cug.
Il convient qu'on se mire aux fautes d'autrui, pour qu'on se garde
soi-même de faillir.
Loc. Pueis dizon tug, quant hom fai falhimen:
Be m par d'aquest qu'en donas non enten.
Raimond de Miraval: D'amor son totz.
Puis disent tous, quand on fait faute: Bien me paraît de celui-là qu'il ne porte pas d'affection aux dames.
ANC. ESP.
So ja por mis peccados en falliment caido. (MOD. literal: Soy ya por mis pecados en falta, error, caído.
(chap. Desfallimén de forses, caiguda, patatús, fluixera, etc.)
14. Defaillensa, Defalensa, s. f., défaillance, défaut, défection.
Quan non a defaillensa.
Aimeri de Peguilain: Per razon.
Quand il n'a pas de défaut.
D'on cessa la defalensa. Brev. d'amor, fol. 34.
D'où cesse la défaillance.
14. Defauta, Deffaulta, s. f., omission, manquement, défaut.
Complisca ma defauta. V. de S. Honorat.
Remplisse mon omission.
Que las penhoras e las deffaultas scian al rey et al conestable per mieg a partir.
Ord. des R. de Fr., 1411, t. X, p. 609.
Que les amendes et les manquements soient au roi et au connétable par moitié à partager.
Per deffauta de son retorn.
Tit. du XIVe siècle. DOAT, t. VIII, fol. 225.
Par défaut de son retour.
ANC. FR. Pour ce par deffaulte de joye.
Charles d'Orléans, p. 239.
Ladicte place estoit imprenable, sinon par deffaute de vivres.
(chap. La dita plassa siríe inexpugnable, que no se pot pendre, sino per falta de minjá, vitualla, vitualles, lo que fa falta per a viure; aigua incluida. Esta plassa forta: castell, fortalesa, com p. ej. Peñíscola.
Ara me ve al cap, ¿de aón bebíen aigua dolsa los de Peñíscola al tems de Benedicto XIII, lo Papa Luna?)
Monstrelet, t. III, fol. 12.
ANC. CAT. Defalt.
16. Mesfaillir, v., défaillir, manquer, mourir.
Si uns d' els mesfaillia ses leial heres.
(chap. Si un d'ells (se) moríe sense heréu legal.)
Tit. de 1225. Arch. de l'archev. d'Arles.
Si un d'eux mourait sans héritier légal.
Fals, adj., falsus, faux.
Pus que tos vezis enganas
Ab fals pes e falsas canas.
P. Cardinal: Jhesum Crist.
Puisque tu trompes tes voisins avec faux poids et fausses mesures.
Anc no fui fals ni trichaire.
B. de Ventadour: Lo rossignols.
Je ne fus oncques faux ni tricheur.
Dels fals guirens.
Pierre d'Auvergne: Dieus vera vida.
Des faux garants.
Subst. Las falsas e 'l fenhedor
Volgra fosson ad un latz.
G. Faidit: Tug cil que.
Je voudrais que les fausses et les trompeurs fussent en un côté.
ANC. FR. Robert de Belesme fu fals.
Roman de Rou, v. 15046.
Par ses falses inductions.
Monstrelet, t. 1, fol. 69.
Si faint une false novele.
Roman de Partonopex de Blois, not. des Mss., t. IX, p. 56.
CAT. Fals. ESP. PORT. IT. Falso. (chap. Fals (o falso), falsos, falsa, falses.)
2. Falsamen, adv., faussement, injustement, avec fausseté.
Amant qui aime avec fausseté, doit, par droit jugement, avoir fausse récompense.
Cuidan sai sostraire
A lurs vezis las terras falsamen.
Pons de Capdueil: So qu'hom plus.
Pensent ici soustraire injustement les terres à leurs voisins.
ANC. FR.
Ne la lei ke tenum de Deu omnipotent
Ne deit pur la malsun aver jà falsement.
Roman de Horn, fol. 10.
CAT. Falsament. ESP. PORT. IT. Falsamente. (chap. Falsamen, igualet que al ocsitá, sense t final que no se pronunsie. Se podríe escriure “fálsamen”, en tilde, perque lo acento está a la primera a, pero los adverbios en chapurriau a vegades tenen mes de un acento, sobre tot los mes llarcs, com misteriosamen, asseleradamen, etc.)
3. Falsetat, Falsedat, s. f., lat. falsitatem, fausseté, perfidie.
Falsetat contra ver vay.
(chap. La falsedat va contra la verdat; lo ver : lo verdadé.)
G. Anelier de Toulouse: Ara farai.
Fausseté va contre vrai.
Fig. Falsedatz e desmezura
An batalha empreza
Ab vertut et ab dreitura.
P. Cardinal: Falsedatz.
Fausseté et débordement ont entrepris bataille contre vertu et droiture.
ANC. FR. Ce que ceux-là ont employé pour vanité et falsité.
9. Falsadre, Falsador, s. m., faussaire, faux-monnayeur.
Falsadre que portes moneta falsa.
(chap. Falsificadó que portare moneda falsa. Ojo a les leys antigues, que la falsificassió de moneda se pagabe assobín en lo coll.)
Redra hi lo senhor son chaptal d'aquo, al falsador.
Tit. de 1400. Arch. du Roy., K. 867.
Faux-monnayeur qui portât fausse-monnaie.
Le seigneur lui rendra, au faussaire, son capital de cela.
ANC. FR. Comment finera le faulseur des marchandises.
Prophécies de Merlin, fol. 37.
10. Falsari, s. m., faussaire.
Anc el mon mais tant no foron trachor
Ni falsari sufert.
G. Riquier: Jamais non.
Oncques plus au monde ne furent tant soufferts traîtres ni faussaires.
Per aysso sera jutjatz coma fals monedier e coma falsari.
(chap. Per naixó sirá jusgat com a fals monedé y com a falsificadó.)
V. et Vert., fol. 24.
Pour cela il sera jugé comme faux-monnayeur et comme faussaire.
El seria punyt coma falsaris.
(chap. Ell siríe castigat com a falsificadó.)
L'Arbre de Batalhas, fol. 244.
Il serait puni comme faussaire.
ANC. CAT. Falsari. ESP. PORT. IT. Falsario.
11. Falsar, v., lat. falsare, fausser, plier, rompre.
Fier un cavalier que 'lh falset l'alcoto.
Guillaume de Tudela.
Frappe un cavalier de manière qu'il lui faussa la cotte-de-maille.
Ni l'escut ni l'auberc falsar.
Roman de Jaufre, fol. 11.
Ni l'écu ni le haubert fausser.
Par ext. Co hom pot falsar la moneta o lo sagell dell rey.
(chap. Com se pot falsificá la moneda o lo sello del rey; hom pot es un impersonal: se pot. Los fransesos escriuen on peut.)
V. et Vert., fol. 24.
Comme on peut fausser la monnaie ou le sceau du roi.
Fig. Falso lor mariatge. Liv. de Sydrac, fol. 130.
Faussent leur mariage.
S' as falsat ton covinen.
P. Cardinal: Jhesum Crist.
Si tu as faussé ton accord.
- Égarer.
Amors falset mon sen
Tan qu'una desconoyssen
Amiey.
Gaubert, Moine de Puicibot: Be s cuget.
Amour égara mon esprit tellement que j'aimai une ingrate.
Loc. Quar ab gelos non pot donna durar
Que sia pros, ans li falsa paria.
T. d'une dame et de son ami: Amics privatz.
Car avec jaloux ne peut durer que dame soit honnête, mais lui fausse compagnie.
Part. prés. Bos linhatges
Descazen e falsan.
B. Sicard de Marjevols: Ab greu.
Bon lignage tombant et se faussant.
Part. pas. Perpong falsat e romput.
Bertrand de Born: Lo coms m'a.
Pourpoint faussé et rompu.
ANC. FR.
Car en plusurs lius ert sun habrec falset.
Roman de Horn, fol. 19.
Ne li deiz al busuing ne faillir ne falser.
Roman de Rou, v. 4471.
ANC. ESP.
Despues a don Carnal falso l la capellina.
Arcipreste de Hita, cop. 1077.
ANC. CAT. Falsar (N. E. A los catalanistas les gustó mucho falsear la historia, los textos, y siguen con la misma pauta, ahora no sólo con textos, sino con todos los medios a su alcance.)
ESP. MOD. Falsear. ANC. PORT. Falsar. IT. Falsare.
(chap. Falsejá: falsejo, falseges, falsege, falsegem o falsejam, falsegéu o falsejáu, falsegen; falsejat, falsejats, falsejada, falsejades. falsificá: falsifico, falsifiques, falsifique, falsifiquem o falsificam, falsifiquéu o falsificáu, falsifiquen; falsificat, falsificats, falsificada, falsificades.)
De cela vous ferez trois pilules non (pas) plus qu'une fève grossettes. CAT. Piloteta. IT. Pelotilla. (chap. Piloteta, pilotetes; pindoleta, pindoletes, pildoreta, pildoretes.)
4. Pinhola, s. f., pilule.
Tro que puscatz pinholas far.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Jusqu'à ce que vous puissiez faire des pilules.
5. Pinholetas, s. f. dim., petite pilule.
Donaretz...
Lendema doas pinholetas.
Tres pinholetas, la setmana.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Vous donnerez... le lendemain deux petites pilules.
Trois petites pilules, la semaine.
Piment, Pimen, Pigment, s. m., piment, sorte de boisson composée de miel et d'épices.
Pigment es dit quar si fa d'especias. Eluc. de las propr., fol. 272.
Lonc, de forma pinenca et aguda. Eluc. de las propr., fol. 52.
Long, de forme conique et aiguë.
6. Peymentada, s. f., pineraie.
Laborador demorant a una peymentada... de la parropia de Sancta Eulalia. (N. E. En parropia se encuentra la p : q, como en el rumano apua : de aqua : agua; patru : de quatuor : cuatro.)
Terrier de la Confr. du Saint-Esprit de Bordeaux, fol. 186.
Laboureur demeurant à une pineraie... de la paroisse de Sainte-Eulalie.
Voyez Leibnitz, Coll. étym., p. 122; Aldrete, p. 362; Mayans, t. II, p. 224.
Ieu lur farai tal mal venir,
Qu' una no fara mais pissar.
Le moine de Montaudon: Autra vetz.
Je leur ferai venir tel mal, que l'une ne fera que pisser.
Es co l'orbs que pissa en la carrera.
Lanza: Emperador.
Il est comme l'aveugle qui pisse dans la rue.
Prov. De tal en sai que pisson a presen,
Et, al beure, rescondo s dins maizo.
P. Cardinal: Ricx hom.
De tels j'en sais qui pissent en public, et, pour boire, se cachent dans maison.
Subst. et allusiv. Aital beutat...
Que perdon per un sol pissar.
Le moine de Montaudon: Autra vetz.
Telle beauté... qu'elles perdent par un seul pisser.
CAT. Pixar. IT. Pisciare. (chap. Pixá, pixás (tindre pixera): yo me pixo, pixes, pixe, pixem o pixam, pixéu o pixáu, pixen; pixat, pixats, pixada, pixades.)
2. Pis, s. m., pissat.
Donar per vin blanc, ner,
E pis d' egua per sabrier.
T. de Bonnefoy et de Blacas: Seingn' En.
Donner pour vin blanc, du noir, et pissat de jument pour saveur.