Mostrando las entradas para la consulta Eulalia ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Eulalia ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

lunes, 29 de julio de 2024

4. 11. Elecsió de dona. Viache del pare y lo fill a Saragossa.

Capítul XI.

Elecsió de dona. Viache del pare y lo fill a Saragossa.


Día per día, poble per poble y donsella per donsella, li va contá ell llargamen la historia de la seua expedissió, donán mérit hasta als fets mes sensills. Resumín, después de lo mes particulá que ya se ha referit, an estes observassions generals: que habíe trobat a les mosses bastán ben enteses, pero sense cap instrucsió, ya que está mol errada o del tot abandonada la educassió, fenla consistí massa en exterioridats casi de hipocressía y en práctiques religioses y devossions que no ixen del cor ni penetren an ell, ni tenen mes arraíls que la imitassió, ni mes autoridat que lo que manen los pares y la forsa del ejemple desde que són chiquetes, pero vanes generalmen, sense suc y incapases de doná cap fruit de verdadera, sólida y entesa virtut. Lo que mes li habíe agradat: del Semontano, lo epicureísmo; de Graus, la formalidat; de Benabarre, la sensillés; de Tamarite, la caridat; de Monzón, la cortesanía, y de Fonz y Estadilla, la amenidat. Li van advertí que se olvidáe de Barbastro, y va contestá que de Barbastro li agradáe mol la aussensia.

Y los va contá lo cas de la pintura del Puch, del que sen van enriure tots, espessialmen don Alfonso, perque coneixíe an alguns dels sujetos.

- Sé empero, fill, que ñan sagales mol garrides (no garrudes ni garrules) y menos mal criades que a datres puestos.

Pero arribats al pun de triá novia, se va reduí la competensia a les tres consabudes, callán Pedro Saputo pera sentí mes libres los vots, lo que teníe tratat y adelantat en Morfina, y dién sol que contaren en ella, pos la seua repugnansia al matrimoni no habíe sigut lo que se creíe.

Una Rosa sen va aná y va dixá unes rosetes, "cúidameles, Ramonet, al jardinet de Queretes."

Rosa, la amable Rosa, aquella pensadora, inossenta y enamorada Rosa, va tindre tres vots, lo de la mare, lo de don Jaime y lo de Paulina. Los va di Pedro Saputo que teníen raó perque ere una sagala mol pressiosa; pero que li ere impossible mirala mes que com a germana; per mes que se habíe esforsat a doná al seu afecte lo temple del amor, may la podríe abrassá com amán ni com home, perque no li exitaríe mes que la correspondensia de un puro germá. Van sedí a tan just reparo, encara que sa mare en gran sentimén, desconsolanse de un modo que en prou penes la van pugué fé assistí a la consulta.

Eulalia va tindre los vots de tots menos lo del pare, que va di:

- Mol me agrade, mol vull a Eulalia, y mol val; pero aon estigue la perla, lo diamán de Morfina, que callon totes les donselles del món; ya que mos dius que has vensut la seua repugnansia. 

Entonses va pendre la paraula Pedro Saputo y va di:

"No hay vensut la repugnansia de Morfina al matrimoni, perque no la teníe; no, siñó pare, no la ha tingut may, y es éste un dels secrets de la meua vida, que se revele ara.

Desde chiqueta, o desde lo primé sentit y coneiximén de estos afectes, ha vullgut Morfina a un home, y ni abans ni después ha pogut voldre a datre; de modo que si en ell no haguere donat, potsé no sen trobare al món cap atre capás de arribá al seu cor.

Y eixe home soc yo.

Al passá per allí de estudián se va enamorá de mí y yo de ella; y se va enamorá perque la vach mirá y li vach parlá en intensió forta y atinada de penetrala de amor, y no va pugué resistís, ajudanme an este empeño la semellansa de sensibilidat que ña als dos, lo seu gust delicat; y lo raríssim y sublime entenimén de que va naixe dotada. Se va confirmá después este amor en dos visites mes que li vach fé, la una en los estudians a la volta o gira, l'atra, después de separám de ells, habén fet posada a casa seua, per rogs de son pare la primera, y de son germá la segona vegada. Pero en lo tems vach advertí que había cometut una imprudensia, pos lo meu naiximén no permitíe tan altes mires. Be va sabé quí era yo la radera vegada, adivinanu per unes paraules que son pare va di en alabansa meua, y lay vach confessá sense engañ; be me va jurá y probá que lo seu amor per aixó no dixáe de sé lo mateix y que seguíe están mes segura encara y enamorada; en tot no habíe tornat a vórela desde entonses, dixanla en libertat de un modo indirecte, y com obliganla a olvidám si puguere, o a pensá en lo que mes li convendríe. 

Va sé ella pera mí lo primé amor, perque hasta an aquell pun había sigut mol chiquet y puros jocs de sagalet los meus entretenimens en atres; y yo per an ella lo primé tamé, y ademés lo únic possible, com se ha vist. Yo, mentrestán, no me hay obligat a cap atra. Perque de Rosa ya te hay dit lo que ña; y Eulalia, que si no me haguera prendat de Morfina y obligat an ella, seríe la meua tría entre totes les donselles que conec, may me ha insinuat res de casamén ni ha demostrat extrañá que yo no li insinuara res an ella. Potsé u ha donat per cosa plana, pos ha dit algunes vegades que me preferíe a tots los prinseps del món juns; pero aixó no es una verdadera obligassió positiva pera mí; ni micha promesa ni asseptassió entre natros: mos unix la finura; gran, sí, mol; pero res mes que finura; així com ella me deu a mí datres que si no equivalen an eixa, al menos són de bastán momén pera que may me puguere di desconegut o ingrat. De chiquet vach jugá en ella; y cuan vach torná home al poble, ya era de un atra, y a la seua amistat y trate no hay olvidat esta sircunstansia.

Prop de set añs hay dixat passá sense visitá ni escriure a Morfina, sense fela entendre de cap modo que pensaba en ella, donán puesto al que hay dit; y se ha mantingut constán, fiel, amán sempre y la mateixa que cuan mos vam declará la primera vegada. Encara ha acreditat de un atre modo que lo seu amor es lo mes assendrat y fi y que cap al cor humano. En este tems ha tingut mols pretendens, entre ells alguns mayorazgos de cases de tituls, mossos ben plantats, adornats de aventajades parts, y mol estimats, y pera tots ha sigut insensible, habense format y cundit al món la opinió que no habíe naixcut en sensibilidat a propósit per al matrimoni, y que no ñabíe an ella inclinassió natural als homens. Tot aixó ¿qué vol di? ¿En quin cas y obligassió me fique, sense la que miche entre los dos fa tans añs? No sé yo quí u declare; a vosté, pare, a vosté siñora mare, a tots dixo la ressolusió. Sol demano que se tinguen per sertes les raons que hay ficat y los motius que hay manifestat, així respecte de ella, com de Eulalia y Rosa, que són les tres a qui está la competensia.

Va pará de parlá Pedro Saputo, y ningú preníe la paraula.

Va parlá al remat don Alfonso y va di:

- Morfina Estada es la donsella mes hermosa y discreta que hay conegut. Y habén yo cregut que absolutamen no volíe casás, com u va creure tamé son pare pandescanse, en qui vach parlá de ella algunes vegades, mos trobem ara en que ere lo teu amor lo que la fáe pareixe desdeñosa y fura, o mes be desamorada.

Mol apressiades són, cada una per lo seu, Rosa y Eulalia; consevol de elles te mereix, y la voría en gust de nora a la familia; pero después de lo que acabes de dimos, ya no tenim que pensá en elles, potsé se podríe repará en que Morfina té dos añs o una mica mes que tú, cuan fore milló que ne tingueres tú dotse mes que ella; yo no fico cap reparo.

- Ni yo, va di Pedro Saputo; perque la virtut may se fa vella y la discressió sempre té flo.

- Pos a la faena, va di lo pare; demá pronte monto a caball y men vach a vore a Morfina y a la seua bona mare, y tú, Pedro, si te pareix, perque lo teu juissi es lo sol que an aixó ha de regít, podríes aná a Almudévar a satisfé an aquelles dos amabilíssimes joves del modo que lo teu talento y lo teu discurs te sugerixque; perque Rosa no pot dissimulá lo seu amor, que al meu pareixe té poc de germana y mol de amán; y si ademés de aixó la han confiat, ya veus que seríe un cop de mort per an ella, sobre quedá mal en sa mare, que es tamé mare teua. Y a Eulalia ¿qué no li deus? ¿Qué no se mereix?

Yo vech que lo empeño es fort: pero, cumplix, fill meu, cumplix al teu honor y reputassió, has de doná este pas que exigix la humanidat al amor de aquelles dos amables donselles.

- Aniré, pos, a Almudévar, va di Pedro Saputo; les voré, les parlaré; y encara que les dones an estos casos tenen la raó al cor y no admiren reflexions, en tot no desconfío de dixales si no contentes, perque es impossible, al menos no desesperades ni enemigues meues. Ixiré demá mateix, mon anirem los dos a un tems.

En efecte, van eixí los dos en son demá, lo pare a vore a Morfina y tratá del casamén en la deguda formalidat, y lo fill a fé a les infelises de Almudévar la declarassió acordada, que va sé lo trance mes ressio al que se va vore en tota la seua vida. La mare va quedá pensán en la seua Rosa, que li pareixíe la mes grassiosa y amable de totes les donselles naixcudes de dona, y pressindíe de lo que díe son fill.

Dos díes fée que estáe Pedro Saputo a Almudévar, no habén insinuat encara res a les sagales, tot se habíe reduít a festa y jubileu entre ells, cuan va ressibí un plec del virrey aon li díe que se serviguere aná a Saragossa, pos teníe que comunicali una lletra de S. M.

Va acusá lo ressibo al virrey, li va di que anáe a empendre lo camí, y va volá.

Va arribá, y al vórel vindre tan pronte se va admirá y li va preguntá qué ñabíe.

A Morfina, veén la admirassió de don Alfonso, perque ya sabíe que estáe a Almudévar, encara que no va di res, li va doná un salt al cor, y sol se va assossegá veénlo sonriure sense cap siñal sospechosa. Los va amostrá lo plec, y va di son pare:

- Hi anirem juns; pero cuan va pugué parlali libremen a Pedro Saputo, li va di: me ha trastornat ixa notissia. ¡Yo que después de tans añs de esperá y no esperá, y de patí continuamen me creía ya al día de la meua felissidat y gloria!

- Se haurá de diferí o postposá per uns díes, va di Pedro Saputo; ara veus cóm es la sort la que done y trau los gochos de la vida, la que done llum y sombra, la tristesa y la alegría, en los nostres calculs y contra nells, en los nostres dessichos y en la seua contra.

¿Puc yo dixá de obeí al meu Rey? ¿Puc dixá de aná y presentám inmediatamen a Saragossa? Pos causes tan contraries com esta y de mes eficassia encara, per lo que ara se pot jusgá, te han privat de tindre noves de mí estos añs, y a mí de seguí lo meu dessich de donáteles y visitát. No ploros...

- No puc dixá de plorá, va contestá ella, y mes ara que puc plorá y sentí en libertat, y di per qué y per quí ploro. ¡Amán meu! ¡Home meu! ¡gloria meua! No acababe la infelís de lamentá la seua desgrassia, y dabán de tots ploráe y díe que no habíe ressibit lo seu cor cap cop tan fort en la seua vida. Pero no va ñabé arbitri pera detíndrel; pare y fill se van despedí, y ella se va tancá al seu cuarto a afligís y fartás de dili cruel y malissiosa a la sort, barruntán oscuramen allá al sego sentimén desgrassies que no sabíe quines siríen, ni cóm ni per aón habíen de vindre, pero que li anunsiabe lo cor com infalibles.

Pedro Saputo y son pare van aná al seu poble y sense pará se van ficá al camí de Saragossa. Se va presentá primé al virrey Pedro Saputo sol y li va enseñá aquell una carta de S. M. a la que li díe que averiguare aón se trobáe Pedro Saputo y li diguere que lo nessessitáe y dessichabe vórel; y va afegí:

- Espero que no tos faréu esperá a Palau.

- No, va contestá Pedro Saputo; pero primé vindré a vóretos en mon pare, que fa poc tems que 'l vach trobá y vach sé reconegut per nell. Hi van aná los dos en efecte, van minjá en lo virrey, y li van contá la seua historia, folgán mol S. Y. de sentila. Se va aturá a Saragossa uns díes, y se van separá, partín la un cap a la Cort, y l’atre cap a la seua aldea.

Se va aturá a Saragossa uns díes, y se van separá, partín la un cap a la Cort, y l’atre cap a la seua aldea.

domingo, 28 de julio de 2024

4. 1. Li propose sa mare a Pedro Saputo que se caso. Revelassió importán.

Llibre cuart.

Capítul I.

Li propose sa mare a Pedro Saputo que se caso. Revelassió importán.

¡Quína llástima que Pedro Saputo passare dels dessat o devuit añs de edat que teníe cuan va eixí del convén! ¡Quínes coses tan amables ñauríe a la seua vida! Perque lo que es ell no nessessitáe mes barbes, mes tempero ni madurassió: ere un gran músic, un bon pintó, literato o lletrat, filóssofo, mol ample de muscles y ben reforsat, un home perfecte, un home complet y fet de totes totes. 

Es verdat que com los demés van aná envellín, no haguere pugut tindre sempre los mateixos amors, y se va vore obligat a dixá los que sen anaben de la orfanidat, y aná agarrán los que van aná vinín. Pero aixó an ell ¿qué li fotíe?; algo, ya u vech; perque ni lo cor del home es aixina ni ña verdadé amor sense estima, ni estima sense virtut, y la virtut seguix totes les edats. Pijó siríe encara si tinguere fills, perque éstos creixeríen, trauríen barba, y se faríen homens, y lo pare se quedaríe detrás de ells y sagal sempre. Vaiga, no pot sé, no estaríe be, es disparate pensáu; milló es lo que ara se use.

Per un atra part, ¡sé sempre jove!, ¡no passá may dels vin añs! ¡Ay, qué bo siríe, dirá aquí alguna sagala lectora passada ya de ixa edat o assomanse an ella! ¡Ay, qué bo! Pos mira, lectó, sagala, o entenu tú que lliches, la jove dels cuatre lustros, o los que tingues, que si a la meua má estiguere may siríeu velles, sense que sigue lisonja féu mes bon goch y mos agradéu mes de joves. Una vegada passats los trenta y cuatre o trenta y sing, tos pararía allí y no tos faríeu mes fees. Sí que ha passat ya la juventut y sen va aná lo coló de rosa, y la vivesa dels ulls y la finura de la careta, y lo aire y la amabilidat dels añs de les grassies. Pero encara no sou fees. ¿Qué mes volíeu? Parléu als deu añs mes, y diréu: ¡ay quí los agarrare! Pero no me se ha donat este encárrec; u séntigo, y mes no podéu remediá. Conque admitiu la voluntat o alcansaume llissensia pera servitos.

Ham arribat al llibre cuart de la vida de Pedro Saputo, al que ya es home de mes serios pensamens, ya no li putixen los mantellets, y ya no faltará qui mol pronte li dono una sofrenada y li digue: hola, mosso; mira que eres home. Sino que es lo cas que yo, com lo vull tan y ere ell tan viu y demoniet de sagal, séntigo que no u sigue sempre y tingam que tratá de coses tan formals com sirán les que apunten y seguixen. En tot, ell es lo mateix, y yo tamé, y així ni ell dixará de obrá com qui ere, ni yo de escriure com hay escrit hasta ara. Conque, ¡arredro, tristesa!, ¡oste allá, pesás del alma! Bon ánim y continuem. Aquell inviarn lo va passá Pedro Saputo al seu poble, dedicanse al estudi prinsipalmen y sense olvidá la pintura y la música. Los ratos libres descansáe en la conversa de Eulalia que en tan bon mestre va arribá a sé la sagala mes discreta y amable de la terra. No dixáe de creures digna del mateix favor la filla de sa padrina, perque ere tamé mol amable, grassiosíssima, maja, garbosa, entesa, encara que inossén, y un verdadé diamán traballat, y treballat per tals mans; y tamé lo volíe mol, habenla inclinat sa mare al amor de Pedro Saputo en propósit de que la amistat dels pares se arribare a estretí del tot en la unió dels fills y quedaren les dos cases fetes una sola. Ell, sabenu, contemplabe y alegrabe a san germaneta, pero la part prinsipal sempre ere pera Eulalia.

Sa mare, en fin, después de habéu pensat moltes vegades y habé reculat tantes atres per temó de la seua resposta, se va determiná a insinuali que lo seu dessich siríe vórel casat, a la seua edat ya conveníe. Y li va afechí que al poble mateix podríe casás mol be, si vols casat be, cásat al carré, al seu poble no lo engañaríen. Yo sé, va di, que ña qui te vol y pense en tú mes de lo que tú assertarás a imaginát. De Eulalia tú sabrás a lo que está disposada, habén dit sempre a la seua familia y publicamen que te volíe tan que may voldríe a datre home, perque no lo podíe ñabé ya digne de ella después de habet conegut a tú y merescut lo teu amor. Gala, sí, fill meu, gala está fen, de sé filla de un filldalgo que tú saps lo fanfarrón que ere, del amor en que te vol y diu que tú li correspons. Y lo que es mes, ningú murmure de ella sino que encara pareix que tots la volen mes per esta ressolusió y desenfado. De les demés del poble, grans, minudes y michanes, potsé te costaríe mes preguntá que conseguí lo sí de elles y dels pares; perque yo sé cóm me saluden, yo sé lo que me afavorixen, tratanme com a igual hasta les mes engreídes y pujadetes, visitanme y alegranse cuan yo les visito. 

No sé lo que es; pero hasta pera criades me se han brindat sagales de cases mol dessentes. Pero entre totes me pareix que a qui te pots dirigí es a la filla de ta padrina, a tan germaneta, an ixa Rosa que u es verdaderamen y a qui sa mare ha criat com aposta pera tú, y ella mereix un home com tú, perque es un ángel com veus de hermosa y amable, sempre alegre y natural, viva, dóssil y grassiosa, advertida, sempre portán la gloria als seus ulls y an aquella careta que no sé si haurás mirat be, pero que sense parlá diu mol, en un cor puro y tendre, y un pensamén florit; que ben dichós sirá, fill meu, ben dichós al que ella óbrigue lo seu pit y se li entrego del tot.

Pedro Saputo li va contestá:

- Cosa natural es que vosté, siñora mare, me haigáu proposat que me casa. No obstán, a mí me pareix que encara soc massa jove. ¿Qué són vinticuatre añs pera un home, y encara no cumplits? 

Y pera mí són menos que pera datres. Tamé crec que coneixéu poc lo cor humano si agarréu com una simple enhorabona los obsequios que tos fan a les cases prinsipals del poble, yo buscaría lo gat. 

Y entre tantes sagales com vosté me trobéu, no me atrevería a parlá de llas y enllás mes que en dos, la una perque está vist lo bon dessich de la seua familia, que es man germaneta Rosa; l'atra, Eulalia, perque trencaríe tots los inconveniens y despressiaríe la contradicsió dels seus. Pero no mos engañem, bona mare y siñora meua; yo com Pedro Saputo soc ben ressibit aon vach, y les joves, lo que es per nelles, repararán poc en una vanidat o soberbia que no diu al cor; pero tenen pares, y éstos no poden dixá de pensá en lo pas del tems; y me atrevixco a di que hasta de eixes, si no es Rosa, ñauríe alguna dificultat pera vore nora a la vostra casa. Y la pas después duraríe o no, y lo mateix la felissidat. Lo món se goberne per preocupassions y no per raó; y ñan preocupassions nessessaries, senu unes a uns tems, y atres a datres, y algunes conveniens a tots, perque toquen al alma mateixa de la sossiedat. En fin, siñora y mare meua, tos u diré sense voltes: me sobren bens, o al menos ne ting bastans y puc aumentáls fassilmen; pero me falte nom y familia, y no tenim que cometre la temeridat de buscá desaires o disgustos que mos faiguen mal, mos dolguen y mos ofenguen. De Rosa parlaré mes en particulá al seu momén.

Sa mare lo va entendre y va di: 

- Parles, fill meu, com lo que eres y te cride lo món. Es verdat, tens raó, pera la teua desgrassia y pera la meua... Y aquí se va ficá a plorá, se va encaná y no va pugué di res mes.

- No ploréu, mare, li va di ell; pensáu que res tos falte, y que teniu un fill que tos adore y res trobe a faltá en la seua condissió.

- Sí, fill, sí, ya u vech, va contestá ella; pero ya que ham tocat este pun, y eres tan prudén, vull que sápigues lo que hasta ara no me había atrevit a dit:

- Yo entraba a casa una tarde de hivern mol freda y en tronada, y al mateix tems va assertá a entrá al poble y passá per allí un caballé, me va mirá en atensió, va pará lo caball, y com va vore que yo me avergoñía y anaba a ajuntá la porta, me va cridá y va demaná fonda pera un rato, pos encara volíe passá del poble, res mes que calentám, va di, y fe un mosset. Yo li vach di que desmontare y entrare a casa meua si volíe, pero que sentía que fore tan poc digna del tal huésped. Veníe carpidet de fret. Ell se va apeá, va pujá, se va calentá, va minchá algo, y ya manáe al criat traure al caball cuan mirán per la finestra va vore lo tems cruel y va di: no importe la vida ni la hassienda, amable possadera meua; yo a ningú conec ni hay de vore an este poble, si no tos hay de molestá, me quedaría aquí esta nit. Yo, plena de confusió per lo meu mal ajuar, li vach di que mirare lo que fée; que no ere casa aon puguere está a gust y comodamen, perque la bona voluntat en que yo lo serviría no suplíe atres faltes. 

Y se va mostrá mol satisfet y contén.

En son demá va nevá, bufáe un airet sers que talláe la cara y no va eixí de casa. A l'atre día va fé un airegaz y unes ventolines que se emportáen les teulades y un fret que no se podíe viure mes que damún dels calius, a les flames del fogaril; y habén enviat al criat a per aigua perque no va volé que yo hi aniguera, me va di:

- ¿Conque sou pubilla? - Sí, siñó. - ¿Y soltera? - Sí, siñó. - ¿Y honrada? - Ya u veéu. - Pos yo, va di entonses, soc mosso y caballé, huérfano tamé de mare, y vach a seguí lo consell de mon pare, que es un home mol sabut. ¿Voléu vindre en mí?

- No, siñó, y perdonéu, li vach contestá yo.

- No siréu la meua criada, sino siñora de casa meua.

- Tos dono les grassies, li vach di tremolán, pero mons pares me van encarregá mol la honestidat y no me van dixá datres bens. 

- No tinguéu vergoña, digna donsella, me va di entonses serio pero amorós. Deu me ha fet entrá an esta casa cridanme en la vostra modestia y la noblesa de cor que vach vore a la vostra mirada y vach sentí a les vostres paraules. Los llassos mes amagats que me tenen sujeto al vostre costat són mol forts, creéume, y vull que siguen vissibles y mes forts encara; són del cor, y vull que siguen tamé de la ley. Doneume la má. Y dién aixó me va agarrá de la má y va di:

- Sou la meua dona.

Yo estaba tan fora de mí, que no podía parlá y no li contestaba. 

Y ell me va di:

- Parléu o apreteume al menos la má. ¿Admitíu la meua? Yo lay vach apretá y crec que vach di "siñó”. Entonses me va abrassá, y me vach creure, fill meu, me vach creure la seua dona... Aquí va torná a plorá la beneita, y después va prosseguí dién: y en aixó se va pará un día mes, ¡y vach sé ta mare!... No va pugué continuá la pobreta, y son fill la va dixá plorá y gemegá una mica, y después la va consolá y li va di en mol amor que acabare la historia, perque la sentíe en mol gust.

- No ting res mes que di, va contestá sa mare, exepte que lo caballé me va dixá coranta escuts y sen va aná prometinme torná al cap de un mes, pero sense dim cóm se díe ni de aón ere. Tot, fill, me pareix habéu ensomiat; y si tú no hagueres naixcut per somni u tindría. Perque sinó ¿cóm un home tan formal y virtuós podíe engañá aixina a una infelís per pago de habél ressibit a casa meua? 

¡Y te li assemelles tan! 

Va pensá una mica Pedro Saputo y va di: 

- No tos desconsoléu; aquell caballé no tos va engañá, no podíe engañatos, o se va morí o se li va desvindre alguna desgrassia, sigue com sigue, que no li ha dixat torná als brassos de una dona que tan libremen y en tanta reflexió va pendre del modo que hau referit. 

No ploréu, no penséu mes en aixó; consoleutos y sigáu felís com u hau sigut hasta ara. Dixéu tot, y alegréu la vostra imaginassió en lo be y estat presén, que tans atres envechen, com vosté mateixa veéu. Y en cuan al meu casamén no tos preocupéu, que ya u aniré yo pensán, y vorem lo que mos anirá milló, ya que no ña cosa que mos apremio, ningú mos fique flarets al cul.

Se va consolá sa mare, y no sen va parlá mes del assunto. Sen va enrecordá Pedro Saputo de lo que habíe sentit del pare, que hasta príncipe lo creíen algúns, y de bona gana li haguere fet algunes preguntes a sa mare; pero va tindre per mes convenién no seguí una curiosidat potsé inútil y no del tot ben vista entre un fill y sa mare.

viernes, 26 de julio de 2024

1. 8. Humanidat y caridat de Pedro Saputo.

Capítul VIII.

Humanidat y caridat de Pedro Saputo.


Fort es sempre lo bon ejemplo, y mes cuan ve de persones de autoridat o de mol favor al poble, o mol volgudes o de compañs. Pero cuan som chiquets tot u fem per imitassió perque mos falte lo auxilio de la reflexió y de la experiensia, y se vol fé tot lo que se veu, sen per atra part la nostra espessie natural y essensialmén imitadora. Lo perillós ejemple que Pedro Saputo donáe als sagals del poble puján als tellats y parets va sé caussa de algunes desgrassies, sense que les pugueren evitá en prevensions ni castics ni los pares mes selosos. Als chiquets en passá de cuatre o sing añs ningú los guarde, una vegá la han cavilat ya han fet una travessura o malesa, y ningú pot tampoc previndre ni adiviná los perills als que se exposen aon y com menos se pense.

Estáen un domenche per la tarde codoleján gossos a les eres uns cuans sagals, entre ells Pedro Saputo, y ñabíe una turba de sagales cantán y triscán a un atra era; cuan de repén se va pará tot aquell estrapalussi y se va vore escapá a les sagales cap al poble, no sentinse cap gos ni cap veu mes que los plos de una criada del hidalgo de la plassa (lo de la cantonera). Ella, desesperada y toquiñanse los pels, cridáe demanán auxilio. Van aná allá los sagals, y una filla del hidalgo de uns nau o deu añs de edat, mol traviessa o carnussa y arriesgada, s´habíe estossolat caén del tellat de una pallissa, y pegán en lo cap a unes pedres s´habíe quedat morta de la caiguda. En cuan van sentí 'está morta', van arrencá tots los sagals a corre dixán sol a Pedro en la criada que invocabe a tots los sans y virgens del sel, no tan pera que tornaren a la vida a la chiqueta, com pera que la liberaren de vore lo semblán rigurós y vengatiu dels seus amos.

Pedro va fé en la sagala lo que habíe vist fé atres vegades pera recuperá als que patíen algún desmayo, pos va vore que sol estáe estamordida, y poc a poc va aná tornán en sí. Escomensáe la pobra a queixás en tals crits, que la criada va pensá que teníe chafats tots los ossos del seu cos: y plorán y dessichanli la mort sen va aná cap a casa de sons pares (que eren del poble) y se va quedá ell sol en la chiqueta... No teníe asclats tots los ossos del seu cos, ni la mitat, pero sí un bras, aboñat y ubert lo cap, queixoses atres moltes parts. Lo compasiu Pedro la va aná tentán pera alsala, y al final en sumo tiento y suavidat la va agarrá y se la va emportá a casa seua entre molta gen que per curiosidat y llástima lo van seguí pels carrés. No estáen sons pares a casa, que habíen eixit a passejá per un atre camí; pero lo ven los va portá la notissia y al momén estáen al costat de sa filla y en ells lo facultatiu. Va ñabé mols ays y plos, va ñabé desmayos; al final a dures penes y crits pelats que partíen lo cor, va quedá curada, emparchada y apedassada, y se van assossegá tots pera plorá mes desahogadamén y informás de les sircunstansies de la desgrassia y del descuido de la criada a qui habíen encomanat a la chiqueta. En tot va fé Pedro lo milló que va pugué: y com lo hidalgo va vore que en mich de la relassió se li bañáen los ulls, va dixá ell corre libremen les seues llágrimes, y juntamén en la seua dona li va doná les grassies per aquell bon ofissi que habíe fet a sa filla, oferinli casa y favor, y roganli que no olvidare a la pobreta de Eulalia, que la vinguere a vore pera donali forses y consolals a tots. Pedro estáe tendre y se rentáe la sang que portáe a les mans y a la roba. La mateixa siñora de casa va di entre llágrimes, ¡ay sang de la meua filla!, ¡ay sang de la meua filla!, se va despedí cortés y afablemen perque ere ya tart, y sen va aná a casa de sa padrina aon sa mare habíe dit que vinguere.

Mentres la chiqueta Eulalia (que així se díe) va está al llit la visitabe tots los díes; pero cuan ya se eixecáe, cuan ya estáe mol adelantada la seua cura, que en poc tems va quedá perfectamen sana, fora de alguna dificultat (que tamé se va corregí después) al bras pera serts movimens, va pará de aná a vórela, perque les seues visites eren de sola humanidat y a part de cumplimén. Als tres o cuatre díes va enviá lo hidalgo a una criada a preguntá si teníe novedat, y sabén que no, va aná ell mateix a casa de Pedro Saputo, y com si tratare en un home de mes edat y de algún respecte li va torná a doná les grassies per lo que habíe fet en sa filla, y de part de ella, de la seua dona y de la seua li va rogá se serviguere honráls en la seua visita.

Y va afegí, tocán lo pun mes delicat, que si a sa mare li habíe fet a un atre tems una advertensia, creguere que va sé per dessich de vórel home de profit, ignorán entonses que u fore de tan. An esta satisfacsió y comedimén va contestá Pedro en un atra milló, dién al hidalgo, que lo que habíe fet en sa filla no mereixíe tantes grassies, y que ben pagat estáe en la honra que aquella humilde casa ressibíe habense ell dignat a vindre an ella. Van passá encara atres cumplimens entre ells; y pel matí en son demá va aná Pedro a visitá a Eulalia, continuán ya desde entonses; se habíe engendrat entre los dos una amistat tan íntima que en lo tems va sé un atra cosa, y ni ells ni dingú va pugué remediáu.

Pero lo que mes brilláe al chiquet Pedro Saputo ere la caridat. Tots los del poble u sabíen; y si al carré li demanáen algo los atres sagals ya se u habíen repartit tot; y a vegades sense demanáu. Als pobres los donáe cuan podíe ñabé, y hasta la roba que portáe si los veíe fets un acsiomo y fée fret. Ell mateix cuan va arribá a la edat de mes coneiximén va habé de corregí lo vissi de la seua solidaridat. Se va atreví una vegada sa mare a renegál; y ell en molta grassia li va contestá: 

- Aixó es siñal de rics; lo fill de una rentadora no té que sé agarrat ni viure en l´alma arrugada. L´agarramén, siñora mare, no dixe vore la hermosura del sol ni la grandesa de la terra. Lo preto no coneix a Deu, ni Deu encara que vullgue li pot fé mersé, perque es incapás dels seus benefissis. Sense cante pera portá l´aigua, ¿a qué aniríe a la fon? ¿Sabéu mare, a quí penso yo que aburriríen los angels si pugueren despressiá an algú? Pos es als pussilánimes y als desconfiats. La rogo mol de veres que sigáu magnánima de cor, no estorbéu la generosidat del vol en que yo abarco lo món, y encara me pareix menut.

Amor als sesanta (Luis Arrufat)

lunes, 29 de julio de 2024

4. 12. No se sap res mes de Pedro Saputo. Sort de Morfina, dels pares y de Rosa y Eulalia.

Capítul XII.

No se sap res mes de Pedro Saputo. Sort de Morfina, dels pares y de Rosa y Eulalia.


¡Oh qué infelís es lo home, que no vol entendre que la alegría es anunsi de penes, la molta prosperidat, lo rostro irónic de la desgrassia y lo día de la satisfacsió, la vespra del doló y del mes gran cop de la sort! ¡Qué infelís qui aixó no u entén o u olvide! Traissions mes be que favors pareix que siguen les glories de este món; alevossíes, ardits y emboscades del mal, caén sempre an elles confiadamen pera espantamos después de la mudansa y renegá de la nostra estrella y de la vida. ¡Lo nostre estrel!
¿A qué li diém estrella? No ña estrel, hado, sort ni fortuna, mes que la manifesta soberana Providensia que fa lo que vol de natros y de les nostres coses, valense unes vegades dels nostres mateixos vissis, atres de les nostres virtuts; unes, de la nostra prudensia, atres, de la nostra temeridat; y atres obrán sense pará cap cuenta de lo que natros som, o fem o fiquem de la nostra part. ¿Quína familia mes dichosa y mereixcudamen felís que la de don Alfonso? ¿Quína satisfacsió la de ajuntás al final tantes persones, tan volgudes entre elles, tan exelens y tan dignes tamé de aquella felisidat? Pos que séntigue lo lectó en qué va pará tot mol depressa.

Un mes fée que Pedro Saputo habíe eixit de Saragossa, y encara no se sabíe de ell; ni se va sabé en dos ni en tres mesos que van passá. Lo pare va escriure al virrey, éste, al ministre; y ¡quín espán al ressibí una carta autógrafa de S. M. a la que li díe, que sempre habíe dessichat torná a vore a Pedro Saputo, y que en efecte pensabe cridál, pero que res sabíe de aquella carta, no habíe donat orden a ningú que lo faigueren vindre!

Va escriure inmediatamen a don Alfonso; se va presentá éste a Saragossa, y al vore lo que passáe, va pensá que caíe mort.

Lo virrey se va ficá neguitós y se va omplí de pena, ya per lo que li puguere habé passat a Pedro Saputo, ya perque se podríe sospechá que habíe tingut algo que vore al engañ. Va alentá a don Alfonso, li va aconsellá que anare a la Cort y se presentare a S. M.; y u va fé lo bon caballé. Pero lo Rey, tan apocat com ell del cas, y ofés y sentit de que se haguere empleat lo seu nom pera un fet de traidós com pareixíe sé, va fé practicá continues diligensies durán uns dos mesos, y cap llum se va pugué traure del cas.

Entonses don Alfonso va incliná lo cap a la seua desgrassia, va besá la má al Rey, que va plorá en ell al despedíl, y sen va entorná cap a Aragó a casa seua.

Tots en tan funesta nova van caure a la mateixa aflicsió y abatimén; y va tindre encara valor pera aná a vore a Morfina. Ella, cuan lo va vore arribá sol, blang, y com dudán de saludál después de tan tems que no teníe notissies, va sospechá lo que passáe y se va desmayá. Cuan se va reviscolá, la van portá al llit y van fé lo que en estos casos se fa en persones mol volgudes.

- Ya no lo vorem mes, díe don Alfonso...

- ¡Ay, don Alfonso!, voleume mol, que yo tamé tos vull.

- Filla, li responíe ell, tos vull tan com al meu fill.

- Sí, sí, díe ella; ¡digueume així, crideume filla, trateume com a filla, parleume com un pare, perque ya no sonará datra veu de consol als meus oíts! Vuit díes se va aturá allí don Alfonso, per una part no podíe dixá a Morfina, y per l'atra volíe torná a casa seua aon igual ñabíe mes nessessidat de la seua presensia. Sen va aná, pos, diénli a Morfina que mentres de sert no sapigueren res de ell, no debíe desconfiá, pos teníe la costum de no escriure cuan estáe de viache. Morfina va contestá meneján lo cap, y donán a entendre en aixó que ya no ere lo mateix que a un atre tems. Be lo coneixíe don Alfonso, y ell no u creíe; pero ¿qué li habíe de di an aquella infelís? Y tamé se engañáe an ell mateix tot lo que podíe.

La semana siguién van aná a vórela Juanita y lo seu home y van estáy sis díes. Sen van entorná y continuán los correus diaris entre les dos families, li va fé al cap de un mes un atra visita don Alfonso, y se la va emportá a casa seua, acompañanla tamé son germá don Vicente. ¡Quíns abrassos! ¡Quíns llagrimots!

Pero, ¿quí u diríe? La mes serena de tots va sé la mare; perque estáe acostumada a que desde chiquet sen anare los mesos y los añs y a no tindre noves de ell, y li pareixíe que tamé ara ere lo mateix, no fen cas de la fingida carta del Rey ni de lo que tots sospechaben y ploraben. Una mica se va ablaní al vores abrassá per Morfina que li va doná lo títul de mare, y va plorá tamé en ella; pero sempre ere la que menos afligida estáe perque ere la que menos creíe en la seua desgrassia.

Los primés díes encara pareix que se distraíe Morfina una mica de lo seu doló, pero pronte va escomensá a decaure hasta que del tot vensuda se va quedá un día gitada al llit pera no eixecás mes. 

Com tots ploráen, com no ñabíe a la familia cap persona indiferén, y Paulina que va vindre, va aumentá encara lo desconsol general si ere possible, perque no va fé mes que plorá, la pobre Morfina se va aná acabán mol depressa. Y un matí veénse rodechada de tots, los va mirá, va tancá una mica los ulls, y después tornanlos a obrí, va exclamá en un fondo sentimén: ¡y no l’ ham de vore mes...! 

Y se li va apretá lo cor de modo que li va doná un desmayo del que ya no va torná, expirán als brassos de don Alfonso y de Juanita que, feta un esqueleto de arguellada, pero en peu en una fortalesa invensible, la va assistí constanmen sense apartás del seu llit hasta que la va vore expirá, hasta que li va tancá los párpados; dién de ella que no haguere cregut que podíe ñabé una dona tan perfecta al món. Perque los seus ulls, si dís pot de una mortal, eren verdaderamen selestials, plens de sensibilidat y inteligensia, y ñabén an ells, a juissi de la mateixa Juanita, mes meditassió encara y profundidat que als de Pedro Saputo, y templán les seues mirades en una suave tendresa que pujabe del cor y regalabe y desfée lo de qui la mirae. Los seus movimens, encara que naturals, teníen molta noblesa, y la seua grassia en tot ere extremada, lo seu gesto afable y sereno, lo seu parlá encantadó: en una paraula, no pareixíe naixcuda a la terra.

La mort de esta infelís va sé com la siñal y anunsi de les que mol pronte habíen de seguí: va sé Juanita la primera que va morí parín als cuatre mesos. An ella la va seguí don Alfonso dins del añ, de un carbunco al pit. La mare, sense lo seu home y una nora tan apressiable y amán, sen va volé aná a Almudévar, pareixenli que allí viuríe menos apenada: y encara que u va sentí mol don Jaime no se va oposá al viache de sa mare política, y la va acompañá y la va visitá después en frecuensia.

A Almudévar va descansá una mica de la seua aflicsió, pos al prinsipi li va pareixe que tornáe al seu antic estat de pupila en lo hermós y noble fill del seu amor. Pero tamé se va passá rápit este engañ de la seua imaginassió; y encara que no podíe convenses de la mort del seu fill, y per mes que Eulalia y Rosa no la dixaben, esmeranse a porfía a servila y contemplala, se va aná carregán de tristesa, después de melancolía, y als cuatre o sing añs va morí, plorada per tots y mes espessialmen de aquelles les seues dos filles, com les cridabe.

Tampoc elles se van pugué creure la desgrassia de Pedro Saputo; pero al fin van rendí la seua esperansa; y después se ajudaben y esforsaben, passán lo tems juntes continuamen y parlán de Pedro Saputo; y ni se van casá, despressián a tots los bons partits que les van tantejá, ni van pensá en tancás al claustro, que ere al que entonses solíen pará les donselles desengañades. No se van fé velles, pos van morí en un añ de diferensia, primé Rosa, y después Eulalia, als vuit de la mort de la pupila, y dixán en vida la una a la seua viuda mare, y l'atra a son pare y a sa mare, que ere la padrina, aquella padrina tan bona y tan enamorada de son fillol.

Don Jaime, son germá de Pedro Saputo, se va torná a casá, y sol va reconeixe lo que habíe perdut en la seua primera dona, cuan va experimentá lo que ere la segona. Be que com home de menos temple que atres, se va acomodá a viure y a no morís mes que de agüelo. Paulina ya no va torná mes an aquell poble; sí auncás una vegada a vore a la pupila de Almudévar. La visitabe assobín don Jaime, y la instabe que vinguere, pero li va contestá desde la primera vegada, que lo sel sense Deu y los sans no siríe sel; que la seua aldea habíe sigut lo sel y la terra y dixat de séu pera sempre; y que no se cansare fenli instansies, perque no hi aniríe ni en lo pensamén, si podíe de allí apartál. Pero ell, com tamé sentíe la soledat a casa seua, tornáe sempre y insistíe en lo mateix; sempre pera emportás la mateixa resposta.

martes, 18 de diciembre de 2018

motes de pobles de Aragó

Tertulias de la Manqueta.

José Fernando Benito Gascón.

Publicado en www.sastago.com


Nos propusimos en una tertulia saber cómo se apoda a los habitantes de los
pueblos de Aragón, aunque no están todos hemos conseguido un buen montón
de ellos.

Los hemos buscado en Internet, en libros, hemos conversado con gente mayor

y hemos apelado a su buena memoria, los tertulianos como siempre han
aportado lo suyo y cuando esto se publique seguro que los lectores aportaran
alguno más.

/ Faltan pueblos y motes, hay aprox. 727 pueblos CON mote de 1003 en total https://es.wikipedia.org/wiki/Anexo:Municipios_de_Arag%C3%B3n /

Lista de motes de los pueblos de Aragón:


Ababuj Chamorros
Abellana Esquirueleros (vore esquirol)
Abena Pelaus
Abenillas Pulserudos
Abi Miserables
Abiego Coculos, Matamoros
Abizanda Árabes
Acín Carboneros
Acumuer Chirigüelos
Adahuesca Gabachos
Aguas Gilgueros, jilgueros
Aguatón Zorros
Aguaviva Ches
Agüero Caracoleros
Aguilar (T) Chotos
Aguilar (U) Sustanzieros, sustancieros
Aguinalíu Lobatos
Aineto Señoritos
Aínsa Moricos
Ainzón Soperos
Aísa Gandions
Aladrén Indios
Alagón Melones
Alastuey Fongueros
Alba Zenizosos
Alba de Campo Moros, Zenizos, cenizos,
Albalate Poco culo
Albalate del Arzobispo Sompreñaus
Albalatillo Pillos, Rabosos
Albarracín Pelaires
Albelda Chinolluts, Gagos
Albero Alto Peñoteros, Quinquilaires
Alberuela de Laliena Cazoleros, Guinetetes

Alberuela de Tubo Fumaques
Alcaine Calizos
Alcalá de Gurrea Rabosos
Alcalá de la Selva Rabudos
Alcalá de Moncayo Toperos
Alcalá del Obispo Monarcos
Alcampel, Alcampell : Albarders, Cabarrons, Guindolos
Alcañiz Judietes, Notarios, Semoletos
Alcolea de Cinca Repulidos
Alcorisa Puchereros
Alerre Franceses
Alfamén Benas
Alforque Cucos
Algayón Mal coló
Aliaga Porrinos
Alins del Monte Pollins
Allepuz Brujos, Zorros
Allueva Tropiezos
Almolda, La Botejos
Almonacid de la Sierra Jautos
Almudáfar Dichosos
Almudévar Saputos (Pedro Saputo)
Almunia de Dª Godina, La Albarcudos
Altorricón Guitarrers
Altosilla Pelaires
Anadón Rozinos, rocinos
Anciles Chocolateros
Angüés Chocolateros, Longanizeros, longaniceros
Aniés Pellejotes, Peluchones
Ansó Fuscos
Antillón Ladrones, Morrongos
Anuñón Güecos
Anzánigo Escopeteros
Añón Putres
Apiés Pellejotes
Aquilué Madrileños
Ara Ballenos
Aracilla Manterudos
Aragavieso Planchaus
Araguás Perdens
Araguás del Solano Madrileños, Rayos
Aragüés del Puerto Cojinos, Polacos
Arasán Micha ratas sin pan
Arascués Raboseros
Aratorés Lelones
Arbaniés Zerrudos, cerrudos
Arbués Rabosos
Arcusa Jitanos, gitanos
Ardisa Fafumaus

Arén Burlones
Arens Cagons
Arguis Fusos
Arguisán Argelinos
Armillas Carruchos
Arnes Arnerols / Arnes es de Tarragona

Arraso Balcones

Arrés Escalpizos
Arruaba Tamarugos
Artasona del Grado Naballetas
Artieda de Aragón Pleitistas
Arto Abogaus
Artosilla Pelairones
Ascara Picarazones
Asín Socarracristos
Aso Forigones
Aspes Sacretarios
Asque Asquerosos
Atea Patudos
Ateca Figueros
Aulet Melena tirada
Aurín Farineteros, Narigones
Avellana Esquiruelos
Avellanas Zirgüeleros
Ayera Charretes
Ayerbe Carnicrabas
Azanuy Cuquetas royas
Azara Bechas
Azlor / Aflor Mal color
Azuara Gualdrapos

Badaguás Gallegos
Baells Gamos, Llangostins
Báguena Bullangueros
Bagüés Segallos
Bail Pararrayos
Bailo Gabachos
Baldellou Caragoles
Ballobar Aljezeros, Mataburros por tozales
Banaguás Aporranogueras
Banariés Malosvinos
Banastás Callejeros, Canastas
Banastón Escodalobos
Bandaliés Cazoleros, Judíos
Bañón Escurrius, Socarraus
Bara Contrarios
Baraguás Empeguntapuercos

Barbaruens Miserables
Barbastro Nenes
Bárboles Mosquiteros
Barbuñales Bodeguetas, Tripetas
Bárcabo Afumaus
Barluenga Aliagueros
Barrachina Modorros

Beceite Roquerols


Beceite, Beseit, roquerol, roquerols, roca, roques, Moncho de Beseit
Moncho de Beceite, eixecacóduls,  foto tomada en Orihuela del Tremedal

Belarra Borrachos
Belchite Aleteros
Bellestar Santurreros
Bellestar de Graus Toribios
Belmonte de Mezquín Latosos
Belsierre Ganchinos
Belsué Carboneros
Belver Incortadores
Benabarre Brutos, Guineus, Lelos
Benasque Tripes de queses, Llaminers
Bentué de Nocito Bailadores
Berbegal Berbegallos
Berbosa Buenos aires
Berdún Canalizos, Mulatos
Bergua Gatos
Bescós Foratagüegos
Bescós de Garcipollera Chabacanes
Bespén Raboseros, Rabosos
Bestué Gorreis
Betés Mansos
Betesa Calarons
Bezas Bezanos
Biel Pelaires
Bielsa Jitanos
Bierge Socarracristos
Bies Mosquerizos
Biescas Güeis de pata blanca, Pelaires, Perifolleros
Binaced Caragols
Binacua Fornacos
Binéfar Bobos, Fanfarrones
Biniés Gabachones
Binué Corrucons
Bisalibons Los de la chireta
Bisaurri Estripamardans
Biscarrués Caballos soberbios, Carameleros
Blancas Patirroyos, Toyagueros
Blecua Guicheros
Blesa Topos, Pulserudos
Bolea Fatos, Chen de talega, Rabaneros
Boltaña Tozuelos, Pelaires
Bolturina Angelitos

Bonansa Pantorrelluts
Borao Abenas locas
Borja Cabezudos, Güechos
Botaya Mala canalla
Broto Brincatroncos
Búbal Cascabellanas
Buera Afumaus
Buerba Mandurros, Zapoteros
Buesa Curtos
Buisán Esquiruelos
Bujaraloz Cabezas gordas
Buyelgas Malpeinaus

Cabra de Mora Lagañosos
Cagigar Muzoleros
Calaceite Cohets
Calamocha Brutos del Jiloca
Calanda Calandrinos, Cozios
Calasanz Boters, Cañutos
Calatayud Cazuelos, Estopilleros
Calatorao Agarradicos, Jitanos
Caldearenas Esculabolsas
Callén Esparteros
Camañas Franceses
Camarillas Entierrabibos
Caminreal Paletos
Campo Cucharers, Embusters, Raps y cochetas
Campodarve Pizcas gordas
Camporrells Sebes royes
Canellas Esparrigons
Canfranc Cagotes
Caniás Afumaus
Cantavieja Onzenos, oncenos
Cañada Cañaus
Cañada Vellida Zorros
Cañardo Berracos
Capdesaso Ganchines
Capella Morros quemaus
Cariñena Carallena, Pajareros
Cartirana Moscas
Casbas de Huesca Pocas barbas
Casbas de Jaca Fingidos
Caseres Bledes
Caserras del Castillo Ballarins, Guerres
Casetas Gatos
Caspe Cagones, Culos largos
Castarlenas Mantequeros

Castejón de Arbaniés Chinches
Castejón de Sobrarbe Guerrilleros
Castejón de Sos Matesaps
Castejón del Puente Corral de bacas
Castel de Cabra Cabritos, Gusanos
Castellar, El Meyopriscos
Castellazo Gorrez
Castelserás Judietes
Castiello de Guarga Altas torres
Castiello de Jaca Esbarranquiaus
Castilló del Pla Granotes
Castillonroy Estralets
Castilsabás Jaboneros
Cella Cabezones
Cenarbe Manzañones
Centenero Gurriones
Ceresa Pitos
Cerésola Zotaperros (azotaperros ?)
Cerler Potrencos
Cervera del Rincón cebollos
Cerveruela Isleros
Chalamera Milorchos
Chía Cardigazos
Chibluco Estozaperros
Chimillas Campanilleros, Lanudos, Pelaires

Chiprana Alobos, Romanos


Codo Esparteros


Colungo Figoneros, Figons


Corbatón Curtos

Cortes de Aragón Zalagardos
Cosa Seroneros
Coscojuela de Sobrarbe Bailarines
Coscullano Fronterizos
Costeán Burros
Cosuenda Tábanos, Zamarrones

Cretas, Queretes : Gen de Puñetes

Crivillén Nabos
Cuarte Calzoncilleros
Cuatrocorz Moros, Cornuts
Cuencabuena Zorros
Cuevas de Portalrubio Chorlitos
Curbe Cuervos
Cutanda Cabezones

Daroca Retrecheros
Doz Chicas-damas

Echo Andaluces del Pirineo
Elrún Tringoletas
Elsué Alzarisoles
Embún Napons, Napudos
Ena Ranas, Raneros
Enate Tinacos
Encinacorba Zarceros
Épila Farineteros
Erés Tripaires, Puercos
Eresué Albarisos
Eriste Tábanos
Erla Tripudos
Escalona Petrez
Escarrilla Flaqueros
Escartín Comequesos
Escorihuela Camorros
Escuaín Cremallizos
Escusaguat Escorrebotas
Espín Esquiruelos
Esplús Chichets
Esposa Lebates
Espuéndolas Espantaus
Esquedas Topedos
Estada Pelaus
Estadilla Chocolateros
Estaña Asolanats, Clabellines
Estiche Saltabarreras
Estopiñán Cachanos, Soldats

Fablo Chen basta
Fago Zaburranos
Fancillo Abarcudos
Fanlo Lindas damas
Fañanás Franzeses
Farlete Peluchones, Zorros
Fenillosa Escañacabras
Finestras Soquerons
Fiscal Serbilletas
Fonfría Culeros
Fonz Bozudos
Formiche Alto Zaumaus
Formiche Bajo Alforjeros
Fórnoles : mussols // Braulio Foz y Andrés Piquer
Fortanete Preguntones
Fragén Fraixencos

Fresneda (LA), fregits, frigits, frechits
Fuencalderas Gabachos
Fuendejalón Jirigas
Fuendetodos Afumaus
Fuentes Calientes Morcos
Fuentes Claras Aguarchaus
Fuentes de Rubielos Afligidos
Fuentespalda gorrinets

Gabás Gorrinets, Pinarizos
Gabasa Matarrayos
Gallocanta Fochas
Gallur Los del saco
Gargallo Los del peine, Peines
Gavín Guirrios
Gea de Albarracín Cocheros, Estupizeros
Gelsa Malas lenguas
Gerbe Escañapexes
Gésera Tirafustes
Gillué Marabillas
Ginebrosa (La) rabosos, raboses
Gistaín Talapens
Godos Repulidos
Grado de Guaso (EL) : Pelaízos
Grado (EL) Cagamaderas, Navalletas, Peinetas
Grasa Pinatones
Graus : Fozins, Guardaus
Guardia Rabosos
Guarga Guirrios
Guaso Curtos, Relamius
Gúdar Culomudos
Güel Sabios

Herrera de los Navarros Los del reino
Híjar Rabinos
Hoz de Barbastro Llatazins
Hoz de Jaca Bufarrios, Montesinos
Huerrios Cantagrillos, Cantamallos, Cucullos
Huerta de Vero Berceros
Huerto Porros
Huesa Topos
Huesa Cobertizos
Huesca Calbos, Fatos, Quicos

Ibieca Chocolateros
Ibirque Sucarramachos, Trucarramas
Ibor Cuculos
Iglesuela del Cid Sucreros
Igriés Cebolleros
Iñosa Cañacrabas
Ipiés Pajas largas
Isuerre Gabachos

Jánovas Langostas
Jarlata cebollons
Jasa Cojinos, Cuculdos
Jaulín Arraclanes, Carrucheros
Javierre Porroneros
Javierre del Obispo Cornudos
Javierregay Chaberrinos
Javierrelatre Furtasantos, Pellejeros
Jorcas Zoqueros
Josa Borbuzes
Junzano Turcos
Juseu Moros

La Cañada Zorros
La Cañada de Benatanduz Toperos
La Corbilla Cucos
La Hoz de la Vieja Los de la razón
La Llana Batuecos
La Mata Letraus
Labata Poca plata
Labuerda Gurrions
Lacuadradas Sebillanos
Laguarre Afranzesaus, Pelaus
Laguarta Serrallapuertas
Lallés Zerollons
Laluenga Turruellos
Lamuria Escorrebotas
Lanaja Modorros
Lanave Pajas largas
Langa del Castillo Calbos
Lanuza Churdos, Capezutos
Lapardina Borbotones
Lárrede Pulidos
Larrés Catalanes
Larués Torcazos
Lasaosa Conejeros
Lascellas Relojeros
Lascuarre Gabachos
Lasieso Rinconera
Laspuña Pregunteros
Lastanosa Rabosos
Latorre Bobones, Borbotones
Latrás Rabosos
Latre Esbarranquiaus
Layés Zerollos
Lécera Fartizos
Lechago Petirrojos
Leciñena Tripudos
Lerés Cascabeles
Letux Pa tu, los de Letux
Libros Paineteros, Seroneros
Liesa Guerrilleros
Ligüerre Zezinosos, cecinosos
Linares de Mora Gabachos
Linás de Broto Capachos
Liri Barranquixos
Lledó : llagañosos, legañosos, lledonets, lladonets,
Loarre letachins, tozinos, tocinos
Lobera Lobos
Longás Pezeros
Loporzano Tripudos
Los Corrales Tripones
Los Olmos Abogaus
Losanglis Cometripas
Luesia Desdentaus, Mosquitos
Lumpiaque Moros, Tontos
Luna Albarderos
Lupiñén Comediantes
Lusera Beñazeros

Maicas Tozinos
Mainar Naberos
Mallén Pagan poco, pero bien
Mara Cebolleros
Marracos Comezapos, comesapos
Martes Peloteros
Martín del Río Zorros
Mas Blanc Socarraus (parecido a Monroyo : sucarrats, socarrats)
Matidero Rompebancos
Mazaleón Pelats
Mediano Bufanabos
Mesón Nuevo Pelapollos
Mezalocha Grajas

Mianos Matraleros
Miralsot Rabosos
Mirambel Sufridos
Miravete de la Sierra Zorros
Monegrillo Peluchos
Monreal del Campo Chirrines, Zafraneros
Monrepós Matalobos
Montalbán Fanfarrones
Montañana (Ribagorza) Llangardaixos
Monterde de Albarracín Peineteros
Montmesa Americanos, Toperos
Montón Moros
Montoro Ajeros
Monzalbarba Cigüeños
Monzón Cabezudos, Ninos
Mora de Rubielos Afligidos, Aceiteros, Migueros
Morán Borrombones
Morata Condes, Brutos
Morillo de Liena Abarcons
Morillo de Sampietro Gais
Morrano Falconeros
Mosqueruela Chichirinos
Mozota Canasteros
Mundot Picharrumeros
Munébrega Pajareros
Muniesa Bachanos
Murillo Calzaprietos, Figoneros
Muro Escodalobos
Muro de Bellós Tañeburros

Naval Cazoleros, Puchereros
Navarrete del Río Los del mosto
Navasa Afumaus
Navasilla Astillas, Chocolateros
Nerín Brinzoneros
Nocito Caracoleros
Noguera de Albarracín Judíos (como en Castelserás)
Nogueras Zorros
Nogueruelas Zaumaus
Nonaspe Cachaps
Novales Paberos
Novés Zaragozanos
Nueno Tenajeros
Nueros Picarazos

Obón Cheches
Ola Gazapos, Perros
Oliete Tramposos
Oliván Patateros
Olsón Campanaus, Olsonaus
Olvena Calamacos (la madre de Pedro Saputo era de allí)
Olvés Gatos
Ontiñena Pelaus, Tripas llenas
Orés Narigones
Orire Barranquizos
Orlato Martolitos
Orna Ropones
Orós Alto Coleros
Orós Bajo Papudos
Oroz Capezutos
Ortilla Belitres
Orún Señoritos
Osia Raposos
Osso de Cinca Lamidos
Oto Cagatroncos

Pallaruelo de Monegros Calbos
Palomar Arrastraus
Palomar de Arroyos gitanos
Panticosa Pandicutos
Panzano Loberos
Paracuellos de Jiloca Igueros
Pardinilla Cachapos
Paternoy Alacranes
Pedregal Braguetes
Pedrola Apatuscos
Pedruel Madrileños
Pelegriñón Pichorras
Peña, La Burrufallas
Peñarroya de Tastavins : sebollots, cebollots, sebollot, cebollot
Peralta de Alcofea Laminers
Perarrúa Azelguers, acelguers
Perdiguera Cucutes
Pertusa Chandros
Piedra Tajada Cotorros, Balloqueros (bajoqueros ?)
Piedrafita Tensinos brutos
Pilzán Chafarroques, Pels afumats
Pina Chabacanes
Pinseque Mormagas
Pintano Balloqueros
Piracés Moricos
Pitarque cebolleros
Plan Capitanes

Plana, La Presumidos
Planillo Zapos, sapos
Plasencia del Jalón Raneros
Plou Bailarines
Pobo, El Pinchos
Poleñino Cucosos
Portalrubio Sebosos
Poyo del Cid, El Coritos
Pozán de Vero Embusteros
Pozuel Cucos
Puebla de Castro Morcilleros
Puebla de Roda Caragoleros, caracoleros
Puebla de Valverde, La Bufones
Puertomingalvo Patudos
Puértolas Estozagatos
Pueyo de Fañanás Pitarros, Polleros
Pueyo de Jaca Lapayones
Pueyo de Marguillén Guineus
Purroy de la Solana Orelles llargues, Orelluts
Puyarruego Trucheros
Puybolea Moros

Quicena Calabaceros
Quinto Tomateros
Quinzano Cazoleros, Chozineros

Ramastué Magañones
Rañín : Mala Gente
Rapún Borbutes
Rasal Gabachos
Ricla Pachuchos
Riglos Maragatos, Güitres, buitres ?
Rillo cebollinos
Robres Ababolicos
Rocafort Matachinches
Roda Torrodons
Rodellar Fuseros, Rodegüesos
Rolluela Cucharetos
Rubielos de la Cérida Albarcudos
Rubielos de Mora Bufones
Rudilla Trapos viejos
Rueda de Jalón Anieblaus, Goditos

Sabayés Mosqueros
Sabiñán Caracoleros
Sabiñánigo Tenazetas
Sádaba Balloqueros
Saganta Cremats
Sagatiás Lentejeros
Sahún Trabucos
Salas Altas Litoneros, Peñazeros
Salas Bajas Niños guapos
Salcedillo Carboneros
Salillas Pelaus
Sallent de Gállego Sallenutos
Samitier Peñasqueros
San Esteban de Litera Cazols, Cucas foradatas, Coletallos
San Esteban de Mall Mochileros
San Juan de Plan Torruecos
San Martín Pitarrois
San Mateo de Gállego Piojosos
San Urbez Roñosotes
San Vicente Rompecletas
San Vicente de Labuerda Bisorios
Sandiás Truqueteros
Sandiniés Floqueteros
Sanfelices Cazadors
Sangarrén Puercos
Saniasa Safumaus
Santa Cilia de Jaca cebollons
Santa Cruz de la Serós Esbarranquiaus
Santa Engracia Gallegos
Santa Eulalia de Gállego Pilarocas
Santa Eulalia del Campo Soplons
Santa Eulalia la Chica Trompetillas
Santa Eulalia la Mayor Carboners
Santa Justa : Alacrans, Manchegos
Santa María de Belsué Pescaires
Santa María de Buil Lobos
Santaliestra La pllaga
Santed Cucos
Santorens Pocs y dolens
Saqués Cascanuezes
Sardas Gabarderos
Sariñena Chen de meyo pelo, Membrillos, Carnones
Sarrión Comeburros
Sarsamarcuello Mochuelos
Sarvisé Gallegos
Sasa de Cinca Cuchareros
Sasa del Abadiado Babosos
Sasal Miquetas
Sástago Cuchilleros
Secorún Campaneros
Segura de Baños Aumaus
Sena Melons
Senés de Alcubierre Canelos, Embudos
Serraduy Zebollers
Servé Pichabertes
Serveto Cornudos, Canelos
Sesué Falandraixos
Sierra de Luna Carachos
Sieso Berzeros
Siétamo Memojos
Sin Canelos, Plantabaleas
Sinués Cuculdos
Sirigüés Narigudos
Sobas Pelaires
Solanilla Caldereros
Sopeira Dolens
Soriana Robines
Sos del Rey Católico Sopicones, Faltafabas
Susín Mesturosos

Tabernas de Isuela cebolleros
Tabuenca Tauros
Tarazona Tarazonicas
Tardienta Morros d’olla
Tauste Ñais
Tella Papirrois
Terrer Pochos
Tierga Rusos
Tierrantona Guitons, Letons
Tierz Pelagallos
Tolva Morcilleros
Torralba Apiazaus, Pelaus
Torralba de los Sisones Zorros
Torralbilla Zentauros
Torre Baja Gacheros
Torre del Conte Torrats
Torre las Arcas Churros
Torre los Negros Notarios
Torrecilla del Rebollar Morcilleros
Torrecilla (LA) : Punchones
Torrente Podals, Calzoncillos
Torres de Alcanadre Zerrudos
Torres del Obispo cebollons
Torrijo del Campo Pelaus
Tosos Mocosos
Tramacastiel Cesteros

Tramaced Sin bandera
Triste Burufallas

Ulle Gallegos, Loberos
Uncastillo Enchargaus
Urdués Papudos, Cuqueros
Urmella Carambellas
Urrea de Gaén Cañizeros
Used Rabiosos
Used de Somontano Esquirueleros, Jueces
Usieto Pastores
Usón Tripudos
Utebo Sebosos, Barbos
Utrillas Zaumaus

Valbona Gacheros
Valcarca Canten galles
Valdelinares Cagurrieros
Valderrobres : raboses, rabosí, rabosíns, cotorres ?
Valjunquera Cachaps
Valpalmas Jautos, Rompedores
Velilla de Cinca Poputs
Velillas Tibios
Vera de Moncayo Cucos, Lechuguinos
Vicién Matacrabas, Cucosos
Villacampa Escopeteros
Villacarli Perillons, Escarnacrabas
Villafeliche Polboreros
Villafranca Jitanos
Villamayor Salseros
Villanova Bocatobas (como cuando te comes una acerolla verde)
Villanúa Jitanos
Villanueva de Gállego Pelaus
Villanueva de Huerva Nabudos
Villanueva de Sigena Rabosos
Villanueva del Rebollar Gatos
Villar del Arzobispo Zebaderos
Villareal Raneros
Villarluengo Topos, Zorros
Villarquemado Chozeros, Pozeros
Villarroya Pelaires
Villarroya de los Pinares Arrastrasantos
Villaruelo de los Olmos Cucos
Villobas Granaderos
Vió Escañacuerbos
Vistabella Ni bista ni güella (ni vista ni güella, güella, güellos = ojos)
Vivel del Río Martín franceses
Yebra de Basa Gabachos
Yéqueda Anda la rueda
Yésero Pezeros
Yéspola Cajalizos
Yeste Burufallas
Zaidín Llantains
Zaragoza Cheposos, Almendrons
Zurita Cunilles