Mostrando entradas con la etiqueta trucha. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta trucha. Mostrar todas las entradas

viernes, 23 de octubre de 2026

Guiraut de Borneil. Reis glorios, verais lums e clartatz, + Un sonet fatz malvatz e bo ++

Guiraut de Borneil.

Guiraud, Giraud, Guiraut, Giraut, Girautz ; Borneil, Bornelh, Bornelh, Borneill, Bornell, Borneil, Borneyll, 1138 – 1215


I. 

“Reis glorios, verais lums e clartatz,
Deus poderos, Senher, si a vos platz,
al meu companh sias fizels aiuda,
qu'eu non lo vi, pos la noitz fon venguda;
et ades sera l'alba.
Bel companho, si dormetz o velhatz,
non dormatz plus, suau vos ressidatz,
qu'en orient vei l'estela creguda
qu'amena l jorn, qu'eu l'ai ben conoguda;
et ades sera l'alba.
Bel companho, en chantan vos apel:
non dormatz plus, qu'eu aug chantar l'auzel
que vai queren lo jorn per lo boscatge,
et ai paor que l gilos vos assatge;
et ades sera l'alba.
Bel companho, eissetz al fenestrel
et esgardatz las ensenhas del cel;
conoisseretz si us sui fizels messatge:
si non o faitz, vostres n'er lo dampnatge;
et ades sera l'alba.
Bel companho, pos mi parti de vos,
eu no m dormi ni m moc de ginolhos,
ans preguei Deu, lo filh sancta Maria,
que us mi rendes per leial companhia;
et ades sera l'alba.
Bel companho, la foras als peiros
me preiavatz qu'eu no fos dormilhos,
enans velhes tota noit tro al dia;
aras no us platz mos chans ni ma paria;
et ades sera l'alba.”
“Bel dous companh, tan sui en ric sojorn
qu'eu no volgra mais fos alba ni jorn,
car la gensor que anc nasques de maire
tenc et abras, per qu'eu non prezi gaire
lo fol gilos ni l'alba.”

II. 

Un sonet fatz malvatz e bo,
e re non sai de cal razo
ni de cui ni cum ni per que,
ni re non sai, don mi sove,
e farai lo, pos no l sai far,
e chant lo qui no l sap chantar.
Mal ai qu'anc hom plus sans non fo,
e tenc avol home per pro,
e don assatz, quan non ai re,
e voill mal celui qui m vol be;
tant sui fis amics ses amar
c'ancse m pert qui m vol gazaignar.
Ab celui vauc qui no m somo,
e quier li, quan non a que m do;
per benestar sui ab Jaufre,
qu'aissi sai far so que m cove,
qu'eu m leu quand mi degra colgar,
e chant de so, don dei plorar.
Detorn mi vai e deviro
foudatz, e sai mais de Cato;
deves la coa l vir lo fre,
s'altre plus fols no m'en rete,
c'aital sen me fich enseignar
al prim c'ara m fai foleiar.
Drutz ai estat una sazo
senes engan ab traizo;
ab orgoill ai clamat merce
a l'autrui ops si cum per me,
qu'estra mon grat cuit acabar
e quier so que non voill trobar.
Domna sai, ja no voill que m so,
ni, si m fai mal, que lo m perdo;
si s volia colgar ab me,
a pauc no vos jur per ma fe
que pro m'en faria preiar;
mas non deu hom trop soanar.
E qui m fai ben a guizerdo,
eu l sai ben trobar ochaizo,
per que l servizis si recre.
Aissi sai eu far de mal be:
per malvestat cui' eu levar
e mais valer per sordeiar.
No sai de que m'ai fait chanso
ni cum, s'autre no m'o despo,
qu'aitals foudatz sabers m'ave,
re non conosc que m'aperte;
cela m'a fait outracuiar
que no m vol amic apelar.
Eu cuit chauzidamen parlar,
e dic so que'm fai agaitar.
Ela m pot e mon sen tornar,
si m degnava tenir en car.
Si m volgues amic apellar,
enquers pogra mon sen cobrar.

III.

Ops m'agra, si m'o consentis
la sazos del temps entenerc,
qu'en calque solatz m'esgauzis,
que contra l freit m'agr' ops vestirs,
e contra l tort qu'eu prenc merces,
e contra l trop tazer chantars,
e contra l camje dels baros
francs seigner e cortes e bos.
E jagra plus chaut los matis,
si m sentis mos ops dinz l'alberc,
que ja forsatz fors non eissis,
que pena m'es a mainz grazirs;
e qui soferre s'en pogues,
ben fora n'auia demandars,
empero si donars non fos,
ja non saubr' om qui s fora pros.
E plagra mais a mos vezis
manens que paubres, que, pos cerc
totz mos ops, us no m'er tant fis,
pro vetz no il enoi l'escondirs;
e qui trop cerc' autrui conres,
sofraignera il cals que disnars,
e pos s'aficha de somos,
sembla il failha pans e maisos.
Be s pagra genseis, so m'es vis,
ancaras sobre son ausberc,
s'autra madaula li faillis,
del seu, que trop n'es bels servirs;
e qui s fai de l'autrui cortes,
pos del seu sera sobravars,
ges no m'es vis aport razos
c'a lui repaire l guizerdos.
Ges m'agra forsa l'autrui vis;
no m'a s'eu m'oblit ni m'esperc
de far aisso c'om mi grazis;
e pero si l bels acuillirs
non dona pretz mas lui cui es,
aissi cum chascus es plus cars,
degra voler que l bels ressos
eissis ans de lui que de vos.
S'om agramen no m'acuillis,
si m ponc ni manei ni m'esterc
los jovencels ni ls enantis,
gensers en paregra l forbirs;
mas qui fara semblan que il pes
enseignamens ni chastiars,
e vos trebaillatz c'autre fos,
fraigner i podetz mil bastos.
Per sagramen c'om me plevis
non creiria, qu'ans tem que i perc
mos chastics que totz bes assis;
pos trop l'esfreda l'apedirs, 
ja coill' ardit, desc' aura mes
s'entencion en sos affars,
que mentre qu'es mancips e tos,
l'eschai solatz e pretz e dos.
Podagra, don ja non garis,
o grans mescaps en plan coderc,
aitals que l plus loindans l'auzis,
o faitz don si sec escarnirs,
o peitz volria l'avengues,
cui jois non platz ni deportars,
que mains pensamens enoios
loigna de si bona chansos.
Seigner Sobretotz, rics pensars
e jois e bona sospeissos
cresc' ades mon seignor e vos.
Qu'eu m clam anquera dels Navars,
car anc deschauzitz, sofraitos
mi fon entr' els contrarios.

IV.

Quan la brun' aura s'eslucha
pel suau termini franc,
eras si de joi m'estanc,
si be s someilla ni s clucha
l'amors, que m fara languir,
si no la m desloign' oblitz,
mal mer, e si faill mos chans,
vos n'auretz tort, mal' amiga.
Car vos m'etz un pauc esducha,
m'avetz virat de brun blanc,
non per re qu'eu disses anc,
don m'aiatz tal ir' aducha;
ans s' eu auzes descobrir
cum vos ma domna m plevitz,
que destrics ni mals ni dans!
No m letz que plus vos en diga!
Lo cors dins me crid' e m hucha
que no l rompa ni l desbranc
de vostr' amor, et eu planc,
car vei que ren no m'afrucha,
ans sai que m n'er a fugir,
si viure non voill aunitz,
e te m lo sobriers afans
que m tol repaus e m destriga.
Tal m'avetz menat c'a lucha
no m defendria d'un manc;
e vitz anc greu clop ni ranc,
si per mal pas non trebucha,
leu non posc' avan fugir.
Aissi m'en vauc flebezitz
cum cel desamatz amans
qui de joi se desraziga.
La noit quan lo sons me trucha,
dorm sobr' arca o sobre banc
tro que m'en dolon li flanc,
per qu'es ma valors destrucha;
car en leit non posc dormir,
ans m'en leu totz esbahitz
e pens de vos en estans
contra que m'etz tant eniga.
Ab ma voluntat paurucha
no m'a i laissat carn ni sanc:
pustel' en son oil e cranc,
qui us me cuid' aver forducha,
qu'enans m'en er a fenir
mon vers que sia complitz;
e sui de so plus clamans,
car anc mi noc gens mendiga.
Qu'eu vi l'or' e vos la vitz,
non cuidera us amiranz
mi nogues: Deus los maudiga!

lunes, 4 de mayo de 2026

Salmo (salmó, salmons)

Salmo, s. m., lat. salmo, saumon.
Ha plus gran gaug... 1 pescayre, cant pren 1 gran salmo... que cant pren 1 sarda. V. et Vert., fol. 98.
(chap. Té mes gran goch... un peixcadó, cuan (peixque) pren un gran salmó... que cuan pren una sardina.)

Salmo, s. m., lat. salmo, saumon; salmó; salmón



A plus grande joie... un pêcheur, quand il prend un grand saumon... que quand il prend une sardine.
CAT. Salmó. ESP. Salmón. PORT. Salmão. IT. Salamone. (chap. Salmó o salmón, salmons; La salmo trutta es la trucha, dita antigamén truita; riu de les truites (truytes). Estes truites eren les truches, tamé teníen ous.)

No existe texto en catalán que describa los términos geográficos de Cataluña antes que en valenciano los del Reino de Valencia. Traga les seues conclusions.

domingo, 16 de abril de 2017

Truita, truites

Truita, truites; cas. tortilla, tortillas.


Truita, truites


Truita f. (DCVB)
Peix de la família dels salmònids, de l'espècie Salmo fario, que habita en els rius i llacs de muntanya, es fa de 15 fins a 40 cm. de llarg i és comestible i molt saborós (pir-or., or., occ.); cast. y chap. trucha.
Si li trobats truytes e esturió e altres viandes delicades, lexats-lo defora, Eximplis, i, 276.

Refr.
—«La truita, per esser bona, ha de tenir quatre efes: franca, fresca, fregida i del Freser»: es diu perquè les truites que es crien en el riu Freser tenen molta fama de saboroses.
Fon.: tɾúјtə (pir-or., or.); tɾúјta (Vall d'Àneu, Pobla de S.); tɾúјtɛ (Sort, Tremp, Urgell, Ll.).
Var. form.: troita (aquesta forma apareix com formant part d'un topònim, el riu de les Troytes, en Jaume I Cròn. 183).
Intens.:
—a) Augm.: truitassa.—b) Dim.: truiteta.—c) Pejor.: truitota.

Etim.: del llatí tardà tructa, mat. sign.



2. TRUITA f.
|| 1. Ou o ous debatuts fregits a la paella i formant una massa circular o oblonga

cast. tortilla.

Dinaren-se de pa e de vi e de truyta e d'ous, Desclot Cròn., c. 5. Un ou en truyta, Spill 8157. Fes una truyta que sia ben cuyta, Robert Coch 20. Sopa d'una truyta amb jonquillo, Aguiló Poes. 166.

|| 2. El sol que en sortir apareix esgrogueït, pàl·lid, cosa que es considera senyal de mal temps (St. Pol de Mar).


|| 3. Bunyol, cosa mal feta, que ha sortit malament (Vallès); cast. pifia.


|| 4. Embull, embolic (Forcall); cast. lío.


|| 5. Desorde, conjunt de coses confuses (Mall.). La mare se'n va, i al punt, quina truital, Caimari Edif. 53.

Loc.
—a) Fer truita: no anar a escola (Eiv.); cast. hacer novillos.
—b) Fer-se una truita: esclafar-se per efecte d'un gran cop, topada o caiguda.
—c) Girar la truita: vendre doble partida de la que es té comprada o comprar doble de la que s'havia venut, quan el canvi de valors oscil·la contràriament al que un desitja o esperava (Barc.). Forçar la baixa dels Vilanius i, un cop sota la par, girar la truita, Oller Febre, ii,297.—d) Girar-se la truita: canviar radicalment una situació política, enconòmica, etc. No és excessiu pensar que hauria donat tot un cop d'Estat, girant d'una vegada la truita, Vidal Mirall 44. Des d'aquell dia se va girar la truita: tothom tornà a fer-li jochs y festes, Penya Mos. iii, 18.
—e) Somiar truites: somiar coses que un desitja però que són impossibles d'obtenir.

Refr.
—«Qui té fam, somia truites»: vol dir que el qui necessita o desitja una cosa, sol veure possible d'obtenir-la encara que no ho sigui.
Fon.: tɾúјtə (or., bal.); tɾúјtɛ, tɾúјta (occ., val.).
Intens.:
—a) Augm.: truitassa, truitarra.
—b) Dim.: truiteta, truitetxa, truitel·la, truitona, truitoia.
—c) Pejor.: truitota, truitot.

Etim.: incerta, però sembla possible que vingui del llatí torta, ‘coca’, amb metàtesi *trota o *trotta, potser amb influència del nom de peix tructa que en català ha donat truita homònim de la truita ‘fritada d'ous’.