Mostrando entradas con la etiqueta plangh. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta plangh. Mostrar todas las entradas

jueves, 29 de octubre de 2026

Helias de Solier. Canso de plangh del gran foc de Tholosa.

Helias de Solier. 

Las joyas del gay saber, p. 148-151; cf. 275. Cette pièce se rapporte au grand feu de Toulouse (1463), sujet traité par le même auteur dans un sirvente (p. 143-147). - Grdr. § 50, p. 81.

«Recreación artística digital del Gran Incendio de Toulouse del 7 de mayo de 1463, el trágico evento que inspiró el lamento ("canso de plangh") del trovador Hélias de Solier.»



Canso de plangh del gran foc de Tholosa.

Am dolor, ses trobar pausa,
vezen l'engoys de Tholoza,
velh cantar am votz ploroza (vull cantá en veu plorosa)
del peryment de tant bes.
Holas, qui guardar la guausa, (v. Hélas!)
en greus sospirs se repausa,
contemplan lo foc engres.
Qui vic ja may tal destressa!
Ni causa tant desquausida
ja may plus no foc ausida,
qu'en senlant fayso vengues. (semblant)
No 's possible que s refessa,
de cent ans, la gran rudessa
que l foc en dos jorns comes.
Aquela mala vesprada
nos portec a totz desayre:
le foc volava per l'ayre,
no y avia mur que tengues.
El fasia per tot passada:
ayga ni vi ni trinquada
no y poc contrastar en res.
Pensar podetz la cridesta
que s menava per la vila
de toquacen e d'esquila:
totz eran d'engoysa ples
de tal orribla tempesta.
Mot es causa desonesta
le gran dapnatge que y es.
Estimar no ce poyria (estimá no se podríe)
aquel mal crusel dapnatge;
car le foc d'engual pasatge, (d'igual)
coma fier e descortes,
quatre cens ostals ardia:
cascus de sos bes perdia 
de sinc partidas las tres.
Per maior tribulacio
requirens nostres pecatz
em estatz dapnificatz
de gran poble que mort es,
he de frutz la perdicio,
qu'es venguda sus l'estio,
d'un crim a pauretat mes.
Mot foc bona la venguda 
del rey de Fransa novel, (del nou rey de Fransa)
car vic l'acsident crusel (ya que va vore l'acsidén cruel)
per totas partz, si cum es.
De la sciutat abatuda (de la siudat abatuda)
la vertat foc conoguda (la verdat va sé coneguda)
per lo rey e sos comes.
Per so le rey se declina
donar grasia, per cent ans,
de talhas als abitans,
e totz autres carx remes,
comensans he prenens sima
en l'an de la millezima 
quatre cens saysanta tres. (1463)
Demostra nos la scriptura (mos demostre la escritura : Biblia)
que per los crims detestables,
qu'eron al mon continuables,
Dieus n'ac a degus merces;
ans peric tota natura:
Nohe, am sa noyritura, (Noé, en sa familia, dessendensia)
sol demorec que visques.