Mostrando entradas con la etiqueta auzels prendedors. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta auzels prendedors. Mostrar todas las entradas

martes, 13 de octubre de 2026

Deude de Pradas. En un sonet gai e leugier

Deude de Pradas.

Deude de Pradas

2701, 7225.

Deude de Pradas si fo de Rosergue, d'un borc que a nom Pradas, pres de la ciutat de Rodes quatre legas; e fo canorgues de Magalona. Savis hom fo mot de letras e de sen natural, de trobar. E saup mout la natura dels auzels prendedors. E fes cansos per sen de trobar; mas no movian d'amor. Per que non avian sabor entre la gen, no foron cantadas.

2701, 3794, 7225-6, M.

En un sonet gai e leugier
Comens canso gai'e plazen,
Qu'estiers non aus dir mon talen
Ni descubrir mon dezirier.
Dezir ai que m ve de plazer,
E'l plazer mou del bon esper,
E'l bon esper de joi novel,
E'l joi novel de tal castel
Qu'eu no volh dir, mas à rescos,
A cels cui amors ten joios.

Joios son ieu; et ai mestier
De far plazer à bona gen,
D'onrar joglars, d'amar joven,
De dar enans qu'om no mi quier;
E quan del tot non ai poder
Sivals que n'o faitz aparer.
Quant autrui sai que m sia bel
Adoncs fas d'autrui flor capel:
E soi cortes tengutz pels pros,

Enoios son li lauzengier
E'ls gelos, q'us no s'en defen;
Quar on plus vos faran parven
Queus amon de cor vertadier
Adoncs vos cujan decazer;
E pugnaran matin e ser
Com vostre joi se descapdel.
S'als no podon mouran cembel,
E seus voletz nous falh tensos:
Mas sufretz e venceres los.

Bel acollir e plazentier,
Olh amoros, esguart rizen,
Gai domnei ab motz d'avinen,
Fina beutat ab pretz entier
Me fan ma domna tan voler,
Que re no tenc autrui temer.
E qui s vol fenhedor m'apel,
Qu'en prezen tenc sotz mo mantel
Pros domna malgrat del gelos,
Ab plazer de mos companhos.

E pois no m podon mei guerrier 
Mermar ni tolre pensamen,
E tenc mon cor aitan jauzen,
No sai de que m leu cossirier.
Que midons sab aitan valer
Que quan se vol me pot aver,
Ja noi man letra ni sagel,
Ni m done cordon ni anel;
Mas denhe me dir: amics dos,
Aissi com vos m'avetz ai vos.

De ben amar non ai parier,
Ni trop amador de mon sen;
Quar qui plus ama finamen
De sidons ditz qu'il s'o enquier.
Ieu no l'ai ges; mas ilh per ver
A be me ses tot retener.
Mas ieu no m dolh de tal clavel,
Ans sent al cor un dous cairel
Don fin'amor m'es gazardos;
Qu'aisso m dona que tanh à dos.

De mo mal aip conosc en ver
Que bati ferr freg ab martel.
Folia fatz, quar i apel
Neguna res, mas que s'ieu fos
Aissi com solh tot en perdos.

Vai t'en canso, no t cal temer
Fol augur de cat ni d'auzel,
Tro sias denan Gui d'Uisel;
E di l: aissi m tramet à vos
Fol Cosselhs, quar es amoros.