Domna, verges pura e fina,
Ans que fos l' enfantamens,
Et apres tot eissamens.
Pierre de Corbiac: Domna dels.
Dame, vierge pure et fine, avant que fût l'enfantement, et après tout également.
Vergis vol dire pura e neta de son cors e de son coratge e de totz sos membres et de sas cogitacios. Liv. de Sydrac, fol. 83.
Vierge veut dire pure et nette de son corps et de son coeur et de tous ses membres et de ses pensées.
- Signe du zodiaque.
Del seize signe sapchatz
Qu' el es per so virgis nomnatz,
Car vergis no fructifia.
Brev. d'amor, fol. 27.
Du sixième signe sachez qu'il est pour cela vierge nommé, parce que vierge ne fructifie pas.
Es verge nomnat, quar, lo solelh estant en aquest signe, la terra no fa frug.
Eluc. de las propr., fol. 111.
Est vierge nommé, parce que, le soleil étant dans ce signe, la terre ne produit pas de fruit.
Adjectiv. La donna ac una filha
Qu' era verges e belha.
V. de S. Honorat.
La dame eut une fille qui était vierge et belle.
Joseph fo verges atressi. Brev. d'amor, fol. 82.
Joseph fut vierge pareillement.
Par extens. Aytal cera es dita verges. Eluc. de las propr., fol. 273.
Pareille cire est dite vierge.
CAT. Verge. ESP. Virgen. PORT. Virgem. IT. Vergine. (chap. Virgen María, les deu mil virgens.)
2. Vergena, Vergina, Virgina, s. f., vierge.
P. Cardinal: Vera.
Vraie vierge Marie.
Dieu que enfantes vergina.
Pierre de Corbiac: Domna dels.
Dieu que vous enfantâtes vierge.
Adjectiv. et fig. L' arma qu'es virgina. Trad. de Bède, fol. 32.
L'âme qui est vierge.
3. Virginal, adj., lat. virginalis, virginal, de vierge.
Lamias, que han... cap virginal. Eluc. de las propr., fol. 357.
Lamies, qui ont... tête de vierge.
CAT. ESP. PORT. Virginal. IT. Virginale. (chap. Virginal, virginals. Ojo a Beseit en lo freginal o friginal, que es contrari a virginal.)
4. Virginenc, adj., de vierge, virginal.
Cara virginenca et feminal. Eluc. de las propr., fol. 35.
Face virginale et féminine.
5. Vergenetat, Virginitat, s. f., lat. virginitatem, virginité.
Per ver fon la vergenetatz
Clausa quan Dieus y fon intratz.
G. Folquet: A te Verge.
Pour vrai fut la virginité close quand Dieu y fut entré.
Senes perdre virginitat. Brev. d'amor, fol. 81.
(chap. Sense pedre o perdre la virginidat.)
Sans perdre virginité.
CAT. Virginitat. ESP. Virginidad. PORT. Virginidade. IT. Virginità, virginitate, virginitade. (chap. Virginidat, virginidats.)
6. Desvergenar, v., lat. devirginare, dévirginer, dépuceler, déflorer.
Si alcus desvergena neguna femna per forsa.
(chap. Si algú desvirgue (desflore) alguna femella (dona) per forsa.)
Cout. de Moyssac, du XIIIe siècle. DOAT, t. CXXVII, fol. 10.
Si aucun déflore nulle femme par force.
Part. pas. Vergis o desverginada. Brev. d'amor, fol. 120.
(chap. Virgen o desvirgada, desflorada.)
Vierge ou dévirginée.
IT. Disverginare. (chap. Desvirgá, desflorá, despubillá : desvirgo, desvirgues, desvirgue, desvirguem o desvirgam, desvirguéu o desvirgáu, desvirguen; desvirgat per detrás, desvirgats, desvirgada, desvirgades; desvirgaré; desvirgaría; si yo desvirgara.)
7. Desvergenaire, s. n., dévirgineur, dépuceleur, défloreur, qui déflore, qui dépucelle.
Cout. de Moyssac, du XIIIe siècle. DOAT, t. CXXVII, fol. 10.
Si la femme déflorée est plus méritante et plus noble que le défloreur.
//
XV.
Vera vergena Maria,
Vera vida, vera fes,
Vera vertatz, vera via,
Vera vertutz, vera res,
Vera maire, ver' amia,
Ver' amors, vera merces,
Per ta vera merce sia
Qu' estenda en me tos heres.
De patz, si t plai, dona, traita
Qu' ab ton filh me sia faita.
Tu restauriest la follia
Don Adam fon sobrepres;
Tu yest l' estela que guia
Los passans d' aquest paes,
E tu yest l' alba del dia
Don lo dieus filhs solelhs es,
Qu' el calfa e clarifia,
Verais de dreitura ples.
De patz, si t plai, dona, traita
Qu' ab ton filh nos sia faita.
Tu fust nada de Suria
Gentils e paura d' arnes,
Umils e pura e pia
E fatz, en dis et en pes,
Faita per tal maestria
Ses totz mals, mas ab totz bes,
Tant fust de doussa paria
Per que dieus en tu se mes.
De patz, dona, si t platz, traita
Qu' ab ton filh nos sia faita.
Aquel qui en te se fia
Ja no 'l cal autre defes,
Que, si tot lo mon peria,
Aquel non penria ges,
Car als tieus precx s' umilia
L' auzismes, a cuy que pes,
E 'l tieu filhs non contraria
Ton voler neguna ves.
De patz, dona, si t platz, traita
Qu' ab ton filh nos sia faita.
David en la prophetia
Dis, en un salme que fes,
Qu' al destre de dieu sezia,
Del rey en la ley promes,
Una reyna qu' avia
Vestirs de var e d' aurfres;
Tu yest elha, ses falhia,
Non o pot vedar plaides.
De patz, dona, si t platz, traita
Qu' ab ton filh nos sia faita.
Pierre Cardinal.
//
Vita Christi.
