Mostrando entradas con la etiqueta Veltro. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Veltro. Mostrar todas las entradas

sábado, 29 de agosto de 2026

Velocitat, Velox, Veltre, Veltro, Vena, Veneta, Venal

Velocitat, s. f., lat. velocitatem, vélocité, promptitude.
Cos la fissura... am velocitat. Trad. d'Albucasis, fol. 14.
(chap. Cus la fissura... en velossidat.) 
Couds la fissure... avec promptitude.
CAT. Velocitat. ESP. Velocidad. PORT. Velocidade. IT. Velocità, velocitate, velocitade. (chap. Velossidat, velossidats.)

Lo Camí, XIV. Lupa, gat, Pesteta, pestetes

2. Velox, adj., lat. velox, véloce, vif, prompt, vite.
Pols es velox. Eluc. de las propr., fol. 21.
Pouls est vite.
CAT. Velos. ESP. PORT. Veloz. IT. Veloce. (chap. Velós com Puigdemont, velosos, velosa, veloses; rápit, rapits, rápida, rápides.)

Puigdemont, Waterloo, Napoleón, pañales

Veltre, Veltro, s. m., germ. welter, limier.
Celtici canes maxima pedum velocitate pollentes Celticorum lingua vertragi. 
*Abrian. de Venat., cap. II (u 11).

Veltre, Veltro, s. m., germ. welter, limier.


Si veltrem leporalem probatum aliquis occiderit.
Lex Alamanorum, art. 82, §. 4.
Duas caniculas,... quas gallica lingua veltres nuncupant.
Monach. Sangall., lib. I, cap. 22.
Trai veltre o lebrier en sa cadena.
Cum veltros en cadena qu' es amorsatz.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 2 et 27.
Traîne limier ou lévrier à sa chaîne.
Comme limier en chaîne qui est agacé.
ANC. Fr. Deus viautres encheanez
Avoit lez la voie amenez.
Roman du Renart, t. 1, p. 71.
Et viautres qui prenent sanglier.
Roman de Partonopex de Blois, not. des Mss., t. IX, p. 14.
L'ancien français a eu le verbe viautrer, et l'adjectif vautreux, vautrieur:
Eussent trouvé vautriant par icelle forest les dessus nommez..… De chacier et viautrer de nuit aux sangliers.
Lett. de rém. de 1390. Carpentier, t. III, col. 1122. 
Gens vautreux qui rauboient la garenne.
Lett. de rém. de 1387. Carpentier, t. III, col. 1122.
IT. Veltro. (ESP. Sabueso. Chap. Sabueso o sabuesso, sabuesos o sabuessos, classe de gos cassadó.)

Vena, s. f., lat. vena, veine.
Venas, so... vias del sanc. Eluc. de las propr., fol. 63.
(chap. Venes, són... víes de la sang o sanc.)
Veines, ce sont... voies du sang.
Dels nervis e de las venas. Liv. de Sydrac, fol. 77.
(chap. Dels ñirvis y de les venes. Cuan escric ñirvi, ñirvis fico dels nervis als catalanistes.)
Des nerfs et des veines.
Loc. Ben t' a Dieus espirat per qualque vena.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 113.
Bien t'a Dieu inspiré par quelque veine.
- Couche, disposition de la terre.
La terra e sas venas es aissy coma 1 homs. Liv. de Sydrac, fol. 47.
La terre en ses veines est ainsi comme un homme.
- Raies de diverses couleurs dans le bois, la pierre, etc.
Absitus, es peira de negra color entremesclada de roias venas.
(chap. Absitus, es pedra de negra coló entremesclada de roiges venes o vetes.)
Trad. du Lapidaire de Marbode.
Absite, c'est pierre de couleur noire entremêlée de veines rouges.
- En parlant de l'eau.
Non trobaras aigua ni vena de remueyll. V. de S. Honorat.
(chap. No trobarás aigua ni veta de humitat : remull.)
Tu ne trouveras eau ni veine d'humidité.
CAT. ESP. Vena. PORT. Vea, veia. IT. Vena. (chap. Vena, venes; veta d'aigua, vetes d'or a la mina María Dolores de Beseit. Vore la entrada de les bragues del Primark.)

cuan te vech eixí de la ducha en les bragues de Batman del Primark

2. Veneta, s. f. dim., petite veine.
Per mieg de la camba davan
A una veneta plus gran
Que las autras venas no so.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Par milieu de la jambe devant il a une petite veine plus grande que les autres veines ne sont.
(chap. Veneta, venetes, com les que té Ignacio Sorolla Vidal a la sigala o les que li van petá a Manuel Riu Fillat al servell, per naixó está tan perjudicat.)

Manel Riu Fillat, no passarás fret si escomenses la "lluita" armada.

3. Venal, adj., veineux.
Mos mals
Que de plorar rendon mos huels venals.
Cadenet: Ab leyal.
Mes maux qui de pleurer rendent mes yeux veineux.
ESP. Venal. (chap. Venós, ulls venosos, sigala venosa com la de Vidal (Natxo Sorolla no), venoses.)

Venós, ulls venosos, sigala venosa com la de Vidal (Natxo Sorolla no), venoses.