Mostrando entradas con la etiqueta P. Meyer. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta P. Meyer. Mostrar todas las entradas

miércoles, 21 de octubre de 2026

Traduction de l'évangile de Saint Jean, chap. 13 -17 (occitan)

Évangile de Saint Jean.
Traduction de l'évangile de Saint Jean, chap. 13-17.

Traduction de l'évangile de Saint Jean, chap. 13  -17 (occitan)



Ms. du Musée Britannique, Harl. 2928, fol. 187. - C. Hofmann, Gelehrte Anzeigen der k. bayer. Akademie der Wissenschaften, juillet 1858 (H.) 
P. Meyer, Recueil d'anciens textes bas-latins, provençaux et français I., Paris 1874, 32 ss. (M.). - Grdr. § 12. p. 12. St. p. 60.

Incipit sermo domini nostri Jesu Christi, quem fecit in cena sua quando pedes lavit discipulis suis.
13,1 Aván lo día festál della Pásca sabía lo Salvádre que la sóa óra vé 
que traspásse d'aquést mún au páer. Cum agués amát los sós chi éren el 
mún, en la fí los amét. 2 E fácha la céna, cum diábles ja agués més eu cór que Júdas lo traís, 3 sabens que lo páer li donéth tótas cháusas e sas más e que de Déu eissít he a Déu vái, 4 léva de la céna e páusa sos vestiméns. E cum ac présa la tóala, preceis s'én. 5 D'aquí aprés més l'áiga en la cóncha e enquéth a lavár los pés déus discíples e estérzer 
ab la tóalia de que éra céins. 6 Dunc vénc a sáin Péire, e díiss li Péir: “Dóm, tu me lávas los pés?” 7 Respondét li Jesús e díiss li: “Zo que eu fáz, tu no sábs aóra, mas póis o sabrás.” 8 Díiss li Péir: “Ja no mé lavarás los pés.” Respondét lí Jesús: “Si éu nó t lavarái, non aurás párt ab mé.” 9 Díiss li Péir: “Dóm, no solamén los pés, mas neéps las más e lo cháp.” 10 Díis li Jesús: “Céll chi es lavát non a besóin que láu mas los pés, mas toz és néptes. E vos esz népte, mas no túih.” 11 Car sabía cals éra chi lo trairía: per zo díis: “Non esz tuih népte.” 12 Póis que lór ac lavát los pés e ac prés sos vestiméns, cum se fo asís, des cháp díiss a éuz: “Sabéz que vos ai fáith? 13 Vós me apelláz maiéstre e dóm, e dizét o bé, car eu o sói; 14 e per zó, si éu, dóns e máiestre, vos ai laváz los pés, e vos devéz l'us a l'áutre lavár los pés. 15 Eissémple vos ai donát que aissí cum eu o ai vós fáith que vos o fazát. 16 Veramén, veramén vos díc: non es lo sérs máier de so seniór, ni l'apóstols máer de celúi chi llo tramés. 17 Si aquéstas cháusas sabét, bonauráth serét si las faréz. 18 Non o dic de tot vos; eu sái cals elesquéi; mas per zó que la Scriptúra sía aumplída: Chi mandúia lo meu pá, levará escontra mé so taló. 
19 Aóra vos o díc, ancéis que sia fáith, que creát, cum sera fáith, que eu sói. 20 Veramen, veramen vos o díc: chi recép cui eu trametrái, me recép, e chi me recép, recep cellúi chi mé tramés.” 21 Cum ac aizo díith, fo torbáz per espirít, e afermét e díss: "Veramen, veramen vos díc que us de vós me trairá.” 22 Donc esgardáven li discíple l'us l'áutre, dobtán de cál o dezía. 23 Mas us de sós discíples era jazéns eu se Jesú, lo cál amáva Jesus. 24 Aquést cennét Péir, e díis li: “Cals es de cúi o díi?” 
25 E éll cum jaguéssa sóbre lo péiz Jesú, díiss li: "Dóm, cals és?” 
26 Respon Jesús: "Aquéll es cui éu darái lo pá molliát.”
E cum ác molliát lo pá, donet ló Júda Simó d'Escarióth. 27 E aprés la bucélla adónc intrét en lúi Sadenás. E díiss li Jesús: “Zo que fás, fai tóst.” 28 E eizó negús non o ssáub déuz seénz cóntra que ló ill díiss. 
29 Alcánt cuiáven, car Júdas avía las bórsas, que Jesus li diissés:
“Cúmpra acó que nos a óbs al día festál,” o que donés alcuna ré auz sofrachós. 30 El cum ac receubúda la bucélla, eissit s'én sémpre; e éra nóith. 31 E cum en fó eissíz, diiss Jesús: “Aóra es clarifiiáz lo fílls dell'óme, e Deus és clarifiiátz en lúi. 32 Si Deus és clarifiiátz en lúi, e Déus lo clarifiiará e se meésme, e sé manemá lo clarifiiará. 38 Filleth, 
páuc sói enguéra ab vos: querret mé; e eissi cum eu diissíi aut Juéus, lai o eu váuc vos no podét venír, e vos díc o aóra. 34 Mandatum novum, noéll comandamén vos dó, que améz l'us l'áutre aissí cum eu vós améi. 35 En aizó conoisserán túith que mei discíple ész, si vos aurét amór entre vós.” 36 Díiss li Péir: “Dom, o vás?” Respondét Jesus: “Lái o éu váuc tu nu m póz ségre aóra; mas pois me segrás.” 37 Díiss li Péir: 
“Per que no te posc segre aora? M'árma pausarái per té.” 38 Respón Jesus: “La tóa árma pausarás per mé? Veramen, veramen te díc: no chantará lo jáus (trecía : tercia) trecia que me abnéis per trés veiádas.”
14,1 E díiss a sós discíples: “Non turbetur cor vestrum, no sía turbát vóstre córs. Vos creét en Déu e e mé creéz. 2 En la maisó deu méu páer sun móutas maisós. Si que nó, eu vos agra díith que lo loc vos váuc aprestár. 3 E si éu irai e vos aparellarai lo loc, des chap venrái e recebrai vos a me meésme, que aqui o eu soi e vos siát. 4 E sabéz o eu váuc, e lla vía sabéz.” 5 Diss li Tomás: “Dóm, no sabém o vás; e cum podem la vía saber?” 6 Diis li Jesus: “Eu soi via, vertat e vida: negus om no vé au paer si per me nó. 7 Si mé aguessáz conogút, e u meu paer aguessáz 
conogút; e d'eissa ora lo conoisseréz e ll' avéz veúth.” 8 Diiss li Philips: “Dom, demostra nos lo páer, e es nos assaz.” Diiss li Jesus: “Eu tan gran temps soi ab vos e no m'avet conogút? Filip, cel chi me ve, ve lo paer. 
Tu cum faitamen diz: demostra nos lo paer? 10 No cres que eu ell paer e l paer es e me? Las paraulas que eu parle a vos, no parle de me meesme, mas lo paer permanens e me meesme, el fai las obras. 
11 No créez que eu el paer e l paer es e me? Sobrequetot per meesmas las obras creéz. 12 Veramen, veramen vos dic: cel chi cre e me, las obras que eu faz, cellas fara e maor d'aquestas las fara; car eu vauc au paer. 18 E calque chausa requerret el meu num, aizo farai, que sia clarifiiat lo paer eu fíll. 14 Si alcúna cháusa me querrét el meu num, aizó farái. 15 Si diligitis me, si vós me amát, gardáz los méus comandamens. 16 E eu preiarái lo páer, e dara vos áutre acosselliadór que permánia ab 
vos durablamen, 17 l'espiríth de vertát, lo cál no pót lo múnz recébre, car no lo vé ni lo sáb. Mas vós lo conoisseréz, car ab vós permenrá e e vós er. 18 No vós grupirái órfes; venrái a vós. 19 Enguéra petíth, e l múnz ja no me vé; mas vos me veez, car eu víu e vós viurét. 
20 Vos conoisseret en aquel día que eu soi eu páer e vos e me e eu e vos. 21 Ceu chi á los méus comandaméns e los gárda, aquell és chi mé áma. E chi me áma sera amáz del méu páer, e eu l'amarái e demostrarái li me meésme.” 22 Diiss li Judas, non aquéll d'Escarióth: “Dóm, cals cháusa es fácha, car a nos te es a demostrár e au mun nó?” 
23 Respondét Jesus e diiss li: “Si quis diligit me, si alcús me áma, gardará la mía paráula, e l méus páer amara ló, e venrém a lúi e farém maisó chas lúi. 24 Ceu chi no m'áma no garda las mías paráulas. 
E la paráula qu'avét auvída non es mía, mas d'aquell chi mé tramés, del páer. 25 Aquéstas cháusas vos ai parládas permanéns chás vos; 26 mas l'acosselliádre Sainz Espiríz, lo cál trametrá lo páer eu meu núm, el vós dozerá tótas cháusas e vos sózministrará tótas aquéllas cháusas que eu vós dirái. 27 Páz vos láise, la mía páz vos dó. Eu no la vós do aissí cum lo múnz la dóna. No sía turbáz lo vóstre cors. 28 Auvisz car eu vos diissii: vauc e véin a vós. Si vós me amassáz, vos certas esjauviráz, car eu váuc au páer; car lo páer es máer de mé. 29 E aóra vos o dissíi, anceis que sia fait, que vos creaz cum sera fait. 30 Ja no parlarái ab vós móutas cháusas, cár lo prínceps d'aquést mun vé e non a e mé alcúna 
cháusa. 31 Mas per zó que lo múnz conóscha que éu ám lo páer e que aissí cum lo páer me donét lo comandamén aissi o fáz. Leváz, anném d'eici.
15,1 Ego sum vitis vera, eu sói véra viz e l méus páer es lo coutivádre. 
2 Tot l'eissermen no pórtan frúith e mé tolra ló, e tot aquéll chi pórta frúih purjara ló que port plúis frúith. 3 Vos esz ja népte per la paráula que ai parláda a vós. 4 Permanéz e mé e eu e vós. Aissí cum l'eissermens no pót portar frúith de se meésme, si no permanrá en la viz, aissi fáchamen e vos, si e mé no permanrét. 5 Céu chí perma e mé e éu en lui, aquest pórta móut frúith; car ses mé neén podéz far. 
6 Si alcús no permanrá e mé, sera fors més aissí cum l'eissermens, e sechará, e culliran ló e metran ló eu fóc e ardrá. 7 Si permanrét e mé, e llas mias paráulas permanrán e vós; calque cháusa volrét, querréz, e será vos fáita. 8 En aiso és clarifiiát lo méus páer que vós portét móut frúith e que siás fáit méi discíple. 9 Aissi cum lo páer me amét e eu vos améi. Permanét en la mía amór. 10 Si vos gardarét los méus comandaméns, permanrét en la mia amór, aissi cum eu gardéi los comandaméns del meu páer e permain en la sóa amór. 11 Aquéstas cháusas vos ái parládas que lo méus jaus sia e vos e l vóstre jáuis sia umplíz. 
12 Hoc est preceptum meum, aizó és lo méus comandaméns que vós améz l'us l'áutre aisi cum éu vos améi. 13 Negús óm non á maór amór d'aquésta que páuse s'árma alcús per sós amíx. 14 Vos ész li méi amíc, si farét aquellas cháusas que eu vós comán. 15 Ja no vós dic sérs, car lo sérs no sáb que fáza sós séiner; mas vós diissíi amíx, car tótas las cháusas que auvíi del meu páer vos fezíi conogúdas. 16 Vos no me elesquész, mas eu vós elesquéi e pausei vós que annét e portez frúith e l vóstre frúith permánia, que cálque cháusa vos requerréz lo páer eu meu núm vos do. 17 Hec mando vobis, aquéstas cháusas vos comán que vós améz l'us l'áutre. 18 Si lo múnz vos aíra, sabchát que me ác en íra primér de vós. 19 Si vós fossáz del mún, lo múnz améra zo que era só; mas car vós non ész del mún, mas eu vos elesquéi del mún, per zo vós aíra lo múnz. 20 Mémbre vós della mía paráula que eu vos diissíi: non es lo sérs máer de só seniór. Si me perseguéren, e vos persegrán. Si gardéren la mía paráula, e lla vóstra gardarán. 21 Mas tótas aquestas cháusas vos farán, car no sáben cellúi chi mé tramés. 22 Si eu no vengués e agués parlát a éuz, non ágren péchát; … (la lacune n'est pas indiquée. e viiren  Tobler] euuren. 
24 aóra acértas e viiren e airéren e mé e u méu páer. 25 Mas que sía umplída la paráula chi és escríuta en la lor léi, que de gráth me águen en odi. 26 Cum autem venerit paraclitus, más cum venrá l'acosselliádre cui éu vos trametrái del páer, l'espiríte de vertáth, chí procé del páer, el portará testimóni de mé. 27 E vós portaréz testimóni, car am me ész déis lo comenzamen. 
16,1 Aquéstas cháusas parléi a vós, que no siáz escandalizáth. 2 Fórs las sinagógas vos farán; mas la óra vé que trastót céll chi vós aucí se jútge donár servízi a Déu. 3 E farán aquéstas cháusas, car no conóguen lo páer ni mé. 4 Mas aquéstas cháusas ai a vós parládas, que cum venrá la lór óra remembrét que eu vós o diissíi. 5 Aquéstas cháusas acértas déis lo comenzamen no vos dissii, car ab vós éra. Vado ad eum qui misit me, mas aóra váuc a cellúi chi me tramés, e negús de vós no mé demánda: 
o vás? 6 Mas car vós dissíi aquéstas cháusas, tristícia umplíth vóstre cór. 7 Más eu vós díc la vertát: vos cové que eu án; car si éu non irái, l'acosseliádre no venrá a vós. Mas si éu irái, ieu lo trametrái a vós.
8 E cum éll venrá, repenrá lo mún de pechát e de drechúra e de jútjamen; 9 de pecchát acértas, car no creéren e mé; 10 de drechúra acértas, car eu váuc al páer e ja no mé veirét; 11 de jutjamen acértas, car lo prínceps d'aquész mún es jutjáz. 12 Enguéra vos ai a dír móutas 
cháusas; mas non o podét portár aóra. 13 Mas cum venrá l'espiríth de vertát, esseniará vós tóta vertát; car no parlará de se meésme, mas calque cháusa auvirá, parlará, e anunciará vós aquéllas cháusas que sún a venír. 14 El mé clarifiiará, car del méu o recebrá e anunciará vós ó. 
15 Tótas las cháusas que lo páer á sun mías; per zo dissíi que del méu o recebrá e anunciará vós ó. 16 Modicum et jam, petít e ja no me veirét, e des cháp petít e veirez mé, car eu váuc au páer.” 17 Per zo dizíen alcánt 
de sós discíples entr'éuz: “Qu'és aizó que nos díi: petít e ja no me veirét, e des cháp petit e veirez mé, e car vauc au páer?” 18 Per zo dizíen: 
“Que es aizó que díi petit? No sabém que párla.”
19 Conóg acértas Jesus que lúi volien demandár, e díiss a éuz: 
“D'aizó querét entre vós, car dissii: petíth e no mé veirét, e des cháp petít e veirez me. 20 Veramén, veramén vós díc que ploraret vos, mas lo munz jauvira. Vos seréz entristát, mas la vóstra tristícia será trastornáda en jáu. 21 La fémna, cum efánta, a tristícia que la sóa ora vé; mas cum efantat á l'efán, ja no lli mémbra de la dolór per lo jáu, car om es náz el mun. 22 E per zó vos avét aóra tristícia; mas des cháp vós veirái, e l 
vóstre córs s'esjauvira, e lo vóstre jau negus óm no tolrá de vós: 23 e'n aquéu día vos no mé demandarét alcúna cháusa. Amen amen dico vobis, si quid petieritis, veramen, veramen vos díc: si alcúna cháusa querréz lo páer eu meu núm, dará a vós. 24 Trecía que aóra no quesísz alcúna cháusa eu méu num. Queréz que vóstre jáuis sia plés, e recebréz. 
25 Aquéstas cháusas ai parládas a vós e semblánzas. Ve la óra cum eu no parlarái ja a vós en provérbis, ma aubértamen vos annunciarái del páer. 26 En aquell día querréz eu meu num; e no vos díc que éu preiarái lo páer de vos. 27 Car meésmes lo páer vos áma, car vós me amáz e creész que eu eissíi de Déu. 28 Eissíi del páer e venguíi eu mún: des 
chap grup lo mún, e vauc al páer.”
29 Dízen li si discíple: “Ec, aóra párlas aubertamén e no díz alcú provérbi. 30 Aóra sabém que tótas cháusas sábs, e no t'es óbs que alcús te demánde. En aizó créem que de Déu eissíst.” 31 Respondét a éuz Jesus: “Aóra creéz; 32 ec, ve la óra e ja vé que vos siáz devís cháschús e sás próprias cháusas e me grupáz sól; e no sói sóls, car lo páer es ab mé. 33 Aquéstas cháusas vos ái parládas que aiáz páz e mé. El mún auréz pressúra; más fiaz vós: eu venquéi lo mún.”
17,1 Sublevatis oculis, aquéstas cháusas parlét Jesus e, sozleváz los ólls eu cél, díss: “Páer, la óra vé, clarifiia lo to fíll, que lo tós fíllz te clarifíge; aissí cum tu li donéz poestát de tóta chárn, que tot zo que tú li donést, des a éuz víta eterna. 3 Víta eterna és aquésta, que ill té conóschen sól e Jesum Críst lo cál tu tramesíst. 4 Eu te clarifigéi sobre térra, la óbra cosméi que tu mé donést que fáza. 5 E aóra tu, páer, clarifiia mé pres te meésme de la clardát que eu aguíi pres té, ancéis que fós lo múnz. 
6 Lo to num manifestéi auz ómes que tu mé doníst del mún. Toi éren e doníst los mé e gardéren la tóa paráula. 7 Aóra conóguen que tótas las cháusas que tu mé doníst sun de té, 8 car las paráulas que tu mé doníst 
donei a éuz, e ill recéuben e conóguen veramén que de té issii e creéren que tu mé tramesíst. 9 Eu préc per éuz, no préc per lo mún, mas pér aquész que mé doníst, car toi sún. 10 E tótas las mías cháusas sun tóas e las tóas sun mías. E soi clarifiiáz en éuz, 11 e já no sói eu món, e aquíst són eu mún, e eu vein a té, páer sáinz. Garda los cáls eu to num me doníst, que síen una cháusa aissí cum em nós. 12 Cum eu era ab euz los gardáva eu to num: los cáls me doníst gardéi e negús d'aquész 
no períth, mas lo fílls de perdicio, que la escriptúra sia aumplída. 
13 E aóra vein a té e aquéstas cháusas párle eu mún, que áien lo méu jaui umplít e se meésme. 14 Eu donéi a éuz la tóa paráula, e lo múnt ac éuz en odi, car no sún del mún, aissi cum eu no soi del mún. 15 No préc que los tóllas del mún, mas que los gárdes de mál. 16 No son del mún aissí cum eu no sói del mún. 17 Sanctifíia lós e vertát; la tóa paráula es vertát. 18 Aissí cum tu me tramesíst eu mún, e eu lós tramesíi el mún. 19 E per éuz eu sanctifíge mé meésme, que e ill síen sanctifiiát e vertát. 
20 E no préc tánt solament per aquész, mas per aquéuz chi an a creér e mé per la paráula d'éuz: 21 que túith síen una cháusa aissi cum tu, páer, es en me e eu en té, que ill sien e nós una cháusa, que lo munz créa que tu me tramesíst. 22 E eu donei a euz la clardat que tu me donist, que sien una cháusa, aissí cum e nos em una cháusa, 23 eu en euz e tu e me, que sien cosmat en una cháusa, e lo munz conoscha que tu me tramesist e amest los aissi cum me amest. 24 Paer, voll que aquill que m 
donist aqui o eu soi e ill sien ab me, que veen la mia clardat la cal me donist; car amést me avan lo costituemen del mún. 25 Páer jusz, lo múnz no té conóg, mas eu te conoguíi, e aquist conoguen que tu mé tramesíst. 26 E fezíi a éuz conogút lo to num e farai ló conogút, que la amórs per cál tu me amést sia en éuz e éu en éuz.

Judas Iscariot: Betrayer, Catalyst, or Mirror of Ourselves?

martes, 20 de octubre de 2026

Poème sur Boèce, Boecis, Bartsch

Poème sur Boèce.


Poème sur Boèce, Bartsch



(N. E. Editaré sólo los textos que me interesan para completar los que ya tengo en mis blogs.)

Manuscrit: Bibl. de la ville d'Orléans, n°. 374. Fac-similé: Monaci, Facsimili di antichi manoscritti, tav. 33-9. - Editions: Diez, Altromanische Sprachdenkmale, Bonn 1846, p. 33 et suiv. (D.); P. Meyer, Recueil d'anciens textes, Paris 1874, p. 23 et suiv. (M.); Hündgen, Das altprovenzalische Boethiuslied, Oppeln 1884 (Hü.); Appel, Provenzalische Chrestomathie (2), Leipzig 1902, p. 147 et suiv. (A.). - Cf. P. Meyer, Romania I (1872), 229 et suiv., et Romania VII (1878), 471 et suiv. (M1); Stengel, Jenaer Litteraturzeitung 1875, p. 63 (Ste.); Böhmer, Romanische Studien III (1878), 133 et suiv. (Bö.); Tobler, Zeitschrift
fur roman. Philologie II (1878), 504 et suiv. (To.); Appel, ib. XX (1896), 385 et suiv. (A.1). - Hofmann, Sitzungsberichte der kgl. bayr. Akademie der Wissenschaften 1870. p. 175 et suiv. (Ho.). Grdr. § 8, p. 8. St. p. 44. 

Nos jove omne, quandius qu'e nos estam,
de gran follia per foll'edat parllam;
quar no nos membra per cui viur' esperam,
qui nos soste tan quan per terra annam
e qui nos pais que no murem de fam,
per cui salv esmes per pur tan que ll clamam.
Nos jove omne menam ta mal jovent,
que us non o preza, si s trada son parent,
senor ni par, si ll mena malament,
ni l'us ves l'altre si s fai fals sacrament.
Quant o a fait, miia no sé'n repent 
ni evers Deu no n fai emendament.
Pro non es gaigre, si penedenza'n pren:
dis que l'a presa, miia nonqua la te,
que eps los forfaiz sempre fai epsamen
e laisa'n Deu, lo grant omnipotent,

ki ls morz e ls vius totz a in jutjamen;
eps li satan son en so mandamen:
ses Deu licencia ja non faran torment.
Enanz en dies foren ome fello;
mal ome foren, aora sunt peior.
Volg i Boecis metre quastiazo:
auvent la gent, fazia en so sermo,
creessen Deu, qui sostenc passio,
per lui auríen trastút redemcio.
Mal s'en penét, quar non i mes foiso,
anz per eveia lo mesdren e preiso.
Donz fo Boecis, lo corps ag bo e pró,
cui tan amet Torquator Mallios.
De sapiencia no fo trop nuallos,
tant en retenc que de tót no n fo blos.
Tan bo essemple en laiset entre nos,
no cuid qu'e Roma om de so saber fos.

Cóms fo de Roma e ac ta gran valor
aprob Mallio, lo rei emperador:
el era l mêler de tota la onor,
de tót l'emperi l tenien per senor.
Mas d'una causa nom avia genzor:
de sapiencia l'apellaven doctor.
Quan veng la fis Mallio Torquator,
donc venc Boeci ta gran dolors al cor,
no cuid aprob altre dols li demor.
Morz fo Mallios Torquator dunt eu dig:
ecvos e Roma l'emperador Teiric;
del fiel Deu no volg aver amig.
No credét Deu, lo nostre creator;
per zo no l volg Boecis a senor
ni gens de lui no volg tener s'onor.
Eu lo chastia ta bé ab so sermo,
e Teiríx col tot e mal sa razó:
per grant evea de lui volg far fello.
Féz u breu faire per gran decepcio
e de Boeci escriure fez lo nóm
e si l tramét e Grecia la regio.
De part Boeci lor manda tal raizó,
que passen mar, guarnit de contençó: 
eu lor redra Roma per traazo.
Lo sénz Teiric miga no fo de bo,
fez sos mes segre, si lz fez metre e preso.
El capitoli, l'endema, al di clar,
lai o solíen las altras leis jutjar,
lai veng lo reis sa felnia menár. 
Lai fo Boecis e foren i soi par.
Lo reis lo pres de felni' a reptar,
qu'el trametía los breus ultra la mar, 
Roma volia a óbs los Gréx tradár.
Pero Boeci anc no venc e pesat,
sál en estánt e cuidet s'en salvar;
l'om no l laiset a salvament annár:
cil li falíren que l solient aidar.
Fez lo lo reis e sa charcer gitar.
Ecvos Boeci cadegut en afán, 
e granz kadenas qui l'están a pesant!

Reclama Deu, de cél lo rei, lo grant:
“Domne pater, e te m fiav' eu tant,
e cui marce tuit peccador estánt.
Las mias musas qui ant perdut lor cánt:
de sapiencia anava eu ditan.
Plor tota dia, faz cosdumna d'efant:
tuit a plorár repáiren mei talant.
Domne pater, tu qui m sols goernar,
e te m soli eu a tóz dias fiar,
tu m fezíst tánt e gran riquezá stár:
de tota Roma l'emperi aig a mandar;
los savis omes en soli' adornár,
de la justicia que grant áig a mandar.
No t servii bé, no la m volguist laisar;
per aizó m fás e chaitiveza star.
Non ái que prenga ne no pósg re donar,
ni nóit ni día no fáz que mal pensar:
tuit mei talant repairen a plorar.”
Hanc no fo óm, ta gran vertut agues,
qui sapiencia compenre pogues.
Pero Boecis no n fó de tot mespres;
anc no n vist ú qui tant en retegues.
Ínz e las carcers o él jazia prés,
lainz contáva del temporal, cum es,
de sól e luna, cél, terra e már, cum es.
“Nos e molz libres o trobam legen,”
dis o Boecis e sso gran marriment,
quant e la carcer avia l cor dolent,
“molt vál lo bés que l'om fai e jovent;
com el és vélz, aqui pois lo sosté;
quan ve a l'óra que l córps li vái franén,
per be qu'a fait, Deus a ssa part lo te.
Nos de molz omnes, nos o avem veút:
om per veltát non á lo pel chanut;
o es eferms o á afan agút.

Cellui vai bé qui tra mal e jovént,
e cum es velz, donc estai bonament:
Deus a e lúi més so chastiamént.
Mas quant es joves et á onór molt gránt 
et evers Deu no torna so talant,
cum el es velz, vai s'onors descaptán: 
quant se reguarda, nó n á ne tan ne quant:
la pélz li rúa, héc lo kap te tremblánt,
morir volría e és e gran masánt, 
trastota dia vai la mórt reclamán;
ella no l prén ne no l'en fai semblant.
Dréz es e bés que l'om e Deu s'espér,
mas non es bés que s fí e son avér.
Ta mala fé nulz om no pót veder:
l'om l'a al má, miga no l'a al ser.
Cum l'us lo pért, a l'áltre vé tener.
E la mórz á epsament mala fé:
l'om ve u ome e quaitiu e dolént,
o és maláptes o áltre prés lo té,
non á avér ni amíc ni parent,
e dunc apella la mort ta dolzament,
crída e úcha: “Morz, a mé quar no vés?”
Ella s fén sorda, gens a lui non aténd;
quant menz s'en guarda, no sáp mot quan, lo s prent.
Si cum la níbles cobre l jórn lo be má,
si cobre avérs lo cór al christiá,
qui tant i pessa que ál no fara ja; 
e Deu no s fia ni Deus e lúi no má,
quan se reguarda, peró res no l rema.”
Molt fort blasmava Boecis sós amigs,
qui lui laudáven, deréer, euz dis antíx,
qu'el era cómps e molt onraz e rix,
et evers Deu éra tot sos afix.
Molt lo laudaven e amíc e parent,
c'ab Damrideu se tenia forment.
Pero Boecis trastuz los en desmént:
no s'es acsi cum anaven dicent.
“Cel non es bós que a frebla scala s té,
qui tota ora desempre vai chaden;
aquel qui l'a, non estai fermament.
E quals es l'om qui a ferma schala s té?
Bos christias qui cre perfeitament
Deu la paterna, lo rei omnipotent,
et en Jesu que ac tán bo talent,
chi nos redéms de so sang dolzament,
e Sanctum Spiritum qui e bos omes desend,
que que l corps faça, eu l vai l'arma dozén.
Bos cristians qui a tal eschala s te,
cel non quaira ja per negu torment.”
Cum jáz Boecis e péna charceral,
plan se sos dols e sos menuz pecaz,
d'úna donzélla fo lainz visitaz:
filla 's al rei qui a gran poestat.
Ella 's ta bella, reluz ént lo palaz;
lo mas o íntra, inz es granz claritaz,
ja no es óbs fox i ssia alumnaz,
veder pót l'om per quaranta ciptáz.
Quai ora s vól, petita s fai asáz;
cum ella s'auça, cel a del cap polsát;
quant be se dreça, lo cel a pertusat
é ve lainz tota la maiestat.
Bella's la domna, e l vís a tant preclár,
davan so vís nulz om no s pot celar;
ne éps li omne qui sun ultra la már
no potden tánt e lor cors cobeetár
qu'ella de tot no vea lor pessar.
Qui e leis se fia, morz no l'es a doptar.
Bella 's la domna, mas molt es de longs dis.
No s pot rascúndre nulz óm denant so vis.
Hanc no vist omne, ta grant onor agues,
si'l forféz tan dont ella s rangurés,
sos corps ni s' anma miga per rén guarís;
quoras que s vol, s'en á lo corps aucís,
e pois met l'arma en efférn e l somsís.
Tal l'i cománda qui toz dias la brís.
Ella smetéssma te cláus de paradis,
quoras que s vol, laínz cól sos amigs.
Bél sún si drap, no sái nomnar lo fíl,
mas molt per foren de bón e de sobtíl.
Ella se ls féz, avía anz plus de mil.
Tán no son vél, míga lór préz avíl.
Ella medesma teiset so vestimént,
que negus óm no pót desfar neient.
Pur l'una fremna qui vers la terra pent
no comprari' om ab míl liuras d'argént.
Ella ab Boeci parlét ta dolzament:
“Molt me derramen donzellét de jovent,
que zo esperen que faza a lor talén.
Primas me ámen, pois me van aissent;
la mi' amor ta mal van deperdén.”
Bél sun li drap que la domn' a vestít,
de caritat e de fe sun bastít:
il sun ta bél, ta blánc e ta quandi,
tant a Boecis lo vis esvanuit
que el zo pensa, uél sien amosit.
El vestiment, en l'or qu'i es représ,
desóz avia escript ú pei π grezésc:
zo signifiga la vita qui en ter' es.
Sobre la schápla avia ú tei .O. grezesc:
zo signifiga de cél la dreita léi.
Antr' ellas doas depent sun l'eschaló;
d'aur no sun gés, mas nuallor no so.
Per aqui monten cent miri' auzello;
alquant s'en tórnen aval arreuso;
mas cil qui poden montar al .O. alçor,
en epsa l'ora se sun d'altra color.
Ab la donzella pois an molt gran amor.
Cals es la schala? De que sun li degra?
Fáit sun d'almósna e fe e caritát,
contra felnia sunt fait de gran bontat,
contra perjúri de bona feeltat,
contr' avaricia sun fait de largetát,
contra tristicia sun fait d'alegretat,
contra menzónga sun fait de veritat,
contra lucxuria sun fait de castitat,
contra superbia sun fait d'umilitat.
Quascus bos óm s'i fái lo so degra.
Cal sun li auzil qui sun al tei montat,
quí e la scála ta ben án lor degras?
Zó sun bon ómne qui an redems lor peccaz,
qui tan se fien e Sancta Trinitat.
D'onór terrestri non an grán cobeetat.
Cal an li auzil significació,
qui de la schala tornen arreusó?
Zo sun tuit omne qui de joven sun bó, 
de sapiencia qui commencen razó
e, cum sun vell, esdevenen felló
e fan perjuris e granz traiciós.
Cum poisas cuida montar per l'eschalo,
cerqua que cerca, no i vé miga del so:
vén lo diables qui guarda l baratro,
ven acorren, si l pren per lo taló,
fai l'acupár a guisa de lairo,
fai l'aparer, de tót no l troba bó.
Bella's la domna e granz per cosedent;
no vist donzella de son evaiment.
Ella 's ardida, si s foren soi parent.
É sa ma déxtra la domna ú libre té,
tóz aquel libres era de fog ardent:
zo 's la justicia al réi omnipotent.
Si l'om forfái e pois no s'en repen
et evers Deu no n faz' amendament,
quora que s vol, ab aquel fog l'encent,
ab aquel fog s'en prén so vengament.
Cel bona i vai qui amor ab lei pren,
qui be la áma e per bontat la te:
quan se reguarda, bo merite l'en rent.
El ma senestre tén ú sceptrum reial:
zo signifiga justicia corporal
de pec...