Mostrando las entradas para la consulta reconeixe ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta reconeixe ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

lunes, 5 de agosto de 2024

Nota, Noda - Ignorar

Nota, Noda, s. f., lat. nota, note, marque.

Notas ni quartas escrir.

P. Cardinal: Qui vol. 

Écrire notes et chartes. 

Fig. Honestamens uzar de vestirs ses exces e ses nota de herguell.

V. et Vert., fol. 104.

User honnêtement de vêtements sans excès et sans note d'orgueil.

Pesma noda es ergoils en tenso. Trad. de Bède, fol. 35.

(chap. Péssima nota es l' orgull en tensó : contestassió : disputa : discussió.)

Très mauvaise marque est orgueil en contestation.

- Note de musique.

En paraullas que passon per la boca o en nota de cans o de sos dissolutz. v. et Vert., fol. 88. 

En paroles qui passent par la bouche ou en note de chant ou d'airs désordonnés.

CAT. ESP. PORT. IT. Nota. (chap. Nota, notes.)

2. Notari, s. m., lat. notarius, notaire. 

Cartas que no son faitas per cominal persona, so es per notari.

Trad. du Code de Justinien, fol. 28.

Chartes qui ne sont faites par personne commune, c'est-à-dire par notaire.

De sempre hay vist que ña chen que diu que parlem catalá per lo que se veu als treballs (protocolos) dels notaris de fa mol tems.

Notaris que fan falsas letras, e falson los sagells, e fan libells falces e falsas cartas. V. et Vert., fol. 15. 

Javier Giralt Latorre, lingüística, canalla, fluix, merda, catalanista, brossa, Albelda

Notaires qui font de fausses lettres, et faussent les sceaux, et font des mémoires faux et de faux actes.

CAT. Notari. ESP. PORT. Notario. IT. Notaro, notaio.
(chap. Notari, notaris, notaria, notaries.)

mas de les notaries, notari, notaris, notaria

3. Notaria, s. f., notariat, office de notaire.

L'offici de notaria...; la venda de las notarias.

Tit. de 1241. DOAT, t. VI, fol. 151.

L'office de notariat...; la vente des notariats.

CAT. Notaria. ESP. Notaría. IT. Notaría, notería. (chap. Notaría, notaríes.)

4. Notariat, s. m., notariat, fonction de notaire. 

Finit lo termi de lor notariat. Fors de Béarn, p. 1077. 

Le terme de leur notariat fini.

ESP. Notariato. (chap. Notariat, notariats : funsió de notari.)

5. Notatio, s. f., lat. notatio, observation, remarque.

Notatios es cant, per certz senhals, hom demostra la natura d'ome.

Leys d'amors, fol. 148.

La remarque est quand, par certains signes, on indique la nature de l'homme.

ANC. CAT. Notació. ANC. ESP. Notación. PORT. Notação.

(chap. Notassió, notassions; observassió, observassions.)

6. Notable, adj., lat. notabilis, notable.

E 'ls fags notables. Cat. dels apost. de Roma, fol. 1.

(chap. Y los fets notables.)

Et les faits notables.

Esta doctrina 

Sancta, notabla e fina.

Brev. d'amor, fol. 110. 

Cette doctrine sainte, notable et pure. 

CAT. ESP. Notable. PORT. Notavel. IT. Notabile. (chap. Notable, notables.)

7. Notablament, Notablamen, adv., notablement, honorablement.

Ditz notablamen de tres dictios. Leys d'amors, fol. 112. 

Dit notablement de trois mots. 

Lo qual me reculhic mot notablament.

Perilhos, Voy. au Purgatoire de S. Patrice. 

Lequel me reçut moult honorablement. 

CAT. Notablement. ESP. (notablamente) Notablemente. PORT. Notavelmente. IT. Notabilmente, notabilemente. 

(chap. Notablemen; honorablemen.)

8. Notar, v., lat. notare, noter, dénoter, indiquer.

Notar... e summariamen remembrar las istorias.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 2. 

Noter... et sommairement rappeler les histoires. 

L' autre jorn, per aventura,

M' anava sols cavalcan, 

Un sonet notan.

Gui d'Uisel: L'autre jorn. 

L'autre jour, par aventure, je m'en allais seul chevauchant, notant un sonnet.

Notar quals sion las causas del nostre departiment. 

Doctrine des Vaudois.

Noter quelles soient les causes de notre séparation. 

Car la prima lettra d' amor 

Apellon a, e nota plor.

P. Milon: En amor trop. 

Car la première lettre d'amour on appelle A, et elle dénote pleur.

CAT. ESP. PORT. Notar. IT. Notare. (chap. Notá: noto, notes, note, notem o notam, notéu o notáu, noten; notat, notats, notada, notades; anotá, apuntá)

9. Denotar, v., lat. denotare, dénoter, désigner.

Aysso denota la virtut del vocable, cum simple vuelha dire ses plec. Denoto indignacio de coragge.

Eluc. de las propr., fol. 8 et 40. 

Ceci dénote la qualité du mot, comme simple veuille dire sans pli.

Dénotent indignation de coeur. 

CAT. ESP. PORT. Denotar. IT. Denotare, dinotare.

(chap. Denotá: denoto, denotes, denote, denotem o denotam, denotéu o denotáu, denoten; denotat, denotats, denotada, denotades.)

10. Notificar, v., lat. notificare, notifier.

Notificam per la tenor de las presens.

(chap. Notificam o notifiquem per la tenor de les (cartes) presens.)

Justel, Preuves de l'Hist. de la maison de Turenne, 1404.

Nous notifions par la teneur des présentes. 

Part. pas. Las benedictios... foro promulgadas et notificadas.

Eluc. de las propr., fol. 159. 

Les bénédictions... furent promulguées et notifiées. 

CAT. ESP. PORT. Notificar. IT. Notificare. (chap. Notificá: notifico, notifiques, notifique, notifiquem o notificam, notifiquéu o notificáu, notifiquen; notificat, notificats, notificada, notificades. Te notifico que no te hi ficos.)

11. Notificatiu, adj., qualificatif, indicatif.

So notificatius de las personas divinas. Eluc. de las propr., fol. 7.

Sont qualificatifs des personnes divines.

(chap. Notificatiu, notificatius, notificativa, notificatives; cualificatiu, cualificatius, cualificativa, cualificatives; indicatiu, indicatius, indicativa, indicatives.)

12. Notori, adj., lat. notorius, notoire, connu. 

A totz manifestz e notoris. Leys d'amors, fol. 118.

(chap. A tots manifest y notori.)

A tous manifeste et notoire.

CAT. Notori. ESP. PORT. IT. Notorio. (chap. Notori, notoris, notoria, notories; manifest, manifests, manifesta, manifestes; conegut, coneguts, coneguda, conegudes.)

13. Noticia, s. f., lat. notitia, notice, connaissance, notion.

Noms es ditz de nomnar o de noticia, so es conoysshensa.

Leys d'amors, fol. 44.

Nom est dit de nommer ou de notice, c'est-à-dire connaissance.

Noticia certa dels temps et dels momens. Eluc. de las propr., fol. 121.

(chap. Notissia serta dels tems y dels momens.)

Notion certaine des temps et des moments.

CAT. ESP. PORT. Noticia. IT. Notizia. (chap. Notissia, notissies; v. notissiá : doná una notissia : avisá, contá, fé notori.)

14. Nocio, s. f., lat. notio, notion, connaissance.

D'aquestas nocios, sapias que cascuna es una et indiviza.

Eluc. de las propr., fol. 7. 

De ces notions, sachez que chacune est une et indivise.

CAT. Noció. ESP. Noción. PORT. Noção. IT. Nozione. 

(chap. Nossió, nossions.)

15. Nocional, adj., indicatif, qualificatif, explicatif.

Algus so noms... personals, autres nocionals. 

Noms nocionals so ditz.

Eluc. de las propr., fol. 6 et 7. 

Aucuns sont noms... personnels, autres qualificatifs. 

Sont dits noms indicatifs. 

CAT. ESP. Nocional. (chap. Nossional, nossionals; indicatiu, cualificatiu o calificatiu.)

16. Annotation, s. f., annotation, désignation.

La annotation de tos los bes mobles e no mobles del fugitiu.

(chap. La anotassió de tots los bens mobles y no mobles (inmobles) del fugitiu, per ejemple Carlitos Puigdemont.)

Cout. de Condom, de 1313.

La désignation de tous les biens meubles et non meubles du fugitif.

ESP. Anotación. PORT. Annotação. IT. Annotazione. 

(chap. Anotassió, anotassions; v. anotá: anoto, anotes, anote, anotem o anotam, anotéu o anotáu, anoten; anotat, anotats, anotada, anotades. Si yo tinguera una llapissera, cuántes coses anotaría.)

17. Cognicio, Cognitio, s. f., lat. cognitio, connaisance.

En sa cognicio 

Pren quecx mout gran perfeccio.

Per illuminatio 

Nos a dada cognitio.

Brev. d'amor, fol. 7 et 2. 

En sa connaissance chacun prend moult grande perfection.

Par illumination nous a donné connaissance. 

ANC. CAT. Cognició. ANC. ESP. Cognición. IT. Cognizione.

(chap. Cognissió, cognissions : coneiximén, coneiximens.)

18. Conoissensa, Conoyssensa, Conoysshensa, Conoichenssa, s. f., connaissance, savoir, distinction, avis. 

Ieu n' ai chauzit un pro e gen,... 

On es sens e conoissensa.

La Comtesse de Die: Ab joi. 

J'en ai choisi un preux et gentil,... où est sens et savoir.

Quar conoyssensa

vo' 'n fai abstenir.

G. Riquier: L'autre jorn. 

Car connaissance vous en fait abstenir. 

Ieu mostrarai las conoissensas

Dels auzels.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Je montrerai les distinctions des oiseaux.

- Terme de jurisprudence.

Los digs consols an... la conoychenssa de dexs... et de malasfachas.

For de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 126. 

Lesdits consuls ont... la connaissance de limites... et de méfaits.

Loc. Diguas m' en vostra conoissensa.

T. de Certan et de Hugues: N Ugo lo. 

Dites-m'en votre connaissance. 

Segon ma conoissensa.

Arnaud de Marueil: Razos es. 

Selon ma connaissance.

CAT. Conexensa. ANC. ESP. Conocencia. IT. Conoscenza.

(chap. Coneixensa, coneixenses, v. coneixe: coneiximén : sabiduría.)

19. Conoissimen, s. m., connaissance, avis.

Can n' aura conoissimen.

P. Cardinal: Jhesum Crist. 

Quand il en aura connaissance. 

Loc. Al mieu conoissimen,

El mon non es tan gaya.

G. Faidit: Be m platz. 

A ma connaissance, au monde il n'est si gaie. 

CAT. Conexement. ESP. Conocimiento. PORT. Conhecimento. 

IT. Cognoscimento, conoscimento. (chap. Coneiximén, coneiximens.)

20. Conoguda, Coneguda, s. f., connaissance.

Loc. A conoguda dels seus amics. Tit. de 1253. Arch. du Roy., M, 772. 

(chap. A coneguda dels seus amics : los seus amics u sabíen.)

A connaissance des siens amis. 

Fon la melhor del pais

A conoguda dels vezis.

R. Vidal de Bezaudun: En aquel temps.

Elle fut la meilleure du pays à connaissance des voisins.

Faill trop a ma conoguda.

Un troubadour anonyme, Coblas esparsas.

Elle faut trop à ma connaissance.

21. Conioisseire, Conoissedor, Conoyssedor, s. m., connaisseur. 

No t justifies davant Deu, car el es conioisseire de cor. 

(chap. No te (No 't) justificos dabán de Deu, perque ell es coneixedó del cor.) 

Trad. de Bède, fol. 39. 

Ne te justifies devant Dieu, car il est connaisseur de coeur.

Aug per qui m teno 'l conoyssedor.

G. Riquier: Fis e verays. 

J'entends pour qui me tiennent les connaisseurs. 

Per que s fan tug conoissedor 

De me, vas qual part ieu azor.

Bertrand de Born: Rassa tan. 

C'est pourquoi tous se font connaisseurs de moi, vers quelle part j'adore. ANC. IT. A ciascuno buono conoscidore. Guittone d'Arezzo, Lett. 5.

ESP. Conocedor. PORT. Conhecedor. IT. MOD. Conoscitore.

(chap. Coneixedó, coneixedós, coneixedora, coneixedores; v. coneixe, sabé.)

22. Cognitiu, adj., lat. cognitivus, appréciatif, qui connaît.

Virtut racional es potencia cognitiva. 

De las potencias de l'anima,... la una es cognitiva.

Eluc. de las propr., fol. 22. 

Vertu rationnelle est puissance appréciative. 

Des puissances de l'âme,... l'une est appréciative.

(chap. Cognitiu, cognitius, cognitiva, cognitives.)

23. Cognoscible, adj., connaissable.

Autra cauza per autre sen cognoscibla. Eluc. de las propr., fol. 15.

Autre chose connaissable par autre sens.

(chap. Coneixible, coneixibles : que se pot coneixe, sabé.

Reconeixible, reconeixibles : que se pot reconeixe, sabé qué o quí es. Contrari: inreconeixible o irreconeixible; estás irreconeixible : no te puc reconeixe. Inreconeixibles o irreconeixibles.)

24. Conoscer, Conoiscer, Conoisser, v., lat. cognoscere, connaître, prendre connaissance.

Us orbs o poiria conoisser

Que vos m' avetz pres e lazat.

Folquet de Romans: Domna ieu. 

Un aveugle pourrait cela connaître que vous m'avez pris et lacé.

No sai si m conoissia.

Gavaudan le Vieux: L'autre dia.

Je ne sais si elle me connaissait. 

Ieu conosc ben sen e folhor,

E conosc ancta et honor.

Le Comte de Poitiers: Ben vuelh que.

Je connais bien sens et folie, et je connais honte et honneur.

Qui 'l conoisseria, 

Juglars es. 

P. Bremond Ricas Novas: Lo bels. 

Qui le connaîtrait, il est jongleur. 

Lo jutges deu conoisser del plait.

Trad. du Code de Justinien, fol. 13.

Le juge doit connaître du plaid.

- Reconnaître, avouer.

Conogron que del vescomte teniun tot quant aviun. Titre de 1168.

Reconnurent qu'ils tenaient du vicomte tout ce qu'ils avaient.

- Connaître charnellement.

Tot hom que, per violensa, conogues fema. Charte de Gréalou, p. 100. Tout homme qui, par violence, connût femme. 

Part. prés. Mas vos, amicx, etz ben tan conoissens 

Que ben devetz conoisser la plus fina.

La Comtesse de Die: A chantar m'er. 

Mais vous, ami, vous êtes bien tant connaissant que bien vous devez connaître la plus fidèle. 

Las unas son plazens,

Las autras connoissens.

Arnaud de Mareuil (Marueil): Razos es. 

Les unes sont agréables, les autres connaissantes. 

Subst. Ajudar puesc a mos conoissens.

Bertrand de Born: Non estarai. 

Je puis aider à mes connaissances. 

Part. pass. Ben dei chantar pus Amors m' o ensenha... 

Quar s' ilh no fos, ja non fora chantaire 

Ni conogutz per tanta bona gen.

Peyrols: Ben dei. 

Bien je dois chanter puisque Amour me l'enseigne... car s'il ne fût, jamais je ne serais chanteur ni connu par tant de bonne gent.

CAT. Conexer. ANC. ESP. Conoscer. ESP. MOD. Conocer. PORT. Conhecer. IT. Conoscere. (chap. Coneixe: conec o coneixco, coneixes, coneix, coneixem, coneixeu, coneixen; conegut, coneguts, coneguda, conegudes.)

25. Aconoysser, v., reconnaître. 

Apren hom a mal afugir et aconoysser... tot pecat. V. et Vert., fol. 28.

On apprend à fuir le mal et reconnaître... tout péché.

26. Desconoissensa, Desconoyssensa, s. f., ingratitude, ignorance, folie.

Tan que quecx la desampara

Per desconoyssensa.

Guillaume de Montagnagout: Ges per. 

Tant que chacun l' abandonne par ingratitude. 

Us mal essenhatz

Ab gran desconoissensa.

G. Faidit: Lo gens cors. 

Un mal enseigné avec grande ignorance. 

Qui, apres ben, dis mal, 

Fai gran desconoissensa.

Aimeri de Peguilain: Per razon. 

Qui, après bien, dit mal, fait grande folie. 

ANC. FR. De grant descongnoissance sunt li hoir par usage.

J. de Meung, Test., v. 429.

En racomptant le fait qu'ils congnoissent à l'oeil, ilz demeurent en descongnoissance de la cause. Œuvres d'Alain Chartier, p. 405. 

ANC. CAT. Desconexença. IT. Disconoscenza. (chap. Desconeixensa, desconeiximén, ingratitut (desreconeiximén), ignoransia, tontina, etc.)

27. Desconoyssement, Desconoissemen, s. m., ingratitude.

Si non lo servia tos temps mays,

Gran desconoyssement seria.

V. de S. Honorat.

S'il ne le servait toujours plus, grande ingratitude (ce) serait.

Per avols faitz savais 

Que fai desconoissemen. 

Gaubert, moine de Puicibot: Pres sui. 

Par lâches faits méchants que produit ingratitude. 

A gran desconoissemen.

Pons de la Garde: D'un sirventes. 

A grande ingratitude. 

ESP. Desconocimiento. PORT. Desconhecimento. IT. Sconoscimento.

(chap. Desconeiximén, ingratitut.)

28. Desconoissedor, s. m., mauvais connaisseur, ignorant.

S' entr' els desconoissedors 

E donas de mals talans, 

Sovendeiava mos chans.

Raimond de Miraval: S' adreg fos.

Si entre les mauvais connaisseurs et les dames de mauvaises volontés, je répétais souvent mes chants.

(chap. Desconeixedó, ignorán, desconeixedós, ignorans, desconeixedora, ignorán o ignoranta, desconeixedores, ignorans o ignorantes, com les dones de la huelga del 8M a Valderrobres, donetes, sagales, chiquetes.)

8M, Valderrobres, si natros o natres mos aturem

29. Desconoscer, Desconoisser, Desconoysser, v., méconnaître.

Cossi fassa hom desconoisser

Autrui auzel.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Comment on fasse méconnaître oiseau étranger. 

Ieu non o puesc far desconoisser,

Qu' us orbs o poria conoisser.

Folquet de Romans: Domna ieu. 

Je ne puis faire méconnaître cela, vu qu'un aveugle le pourrait connaître.

Om per complir son plazer,

Desconoys dreg e dever.

G. Riquier: Vertatz.

Homme pour accomplir son plaisir, méconnaît droit et devoir.

Desconogui d' Amor, qu' anc no m fes be. 

G. Faidit: De solatz. 

Je méconnus d'Amour, vu qu'oncques il ne me fit bien.

Part. prés. Cels que, per conten

Q' avetz mest vos, si van desconoisen.

B. Calvo: Ges no m'es. 

Ceux qui, pour contestation que vous avez parmi vous, se vont méconnaissants. 

Subst. Tot aiso 'n fan li ric desconoissen.

H. Brunet: Puois l' adreitz. 

Tout cela en font les riches méconnaissants (ignorants).

Mas diran tut li desconoissen 

Que cel es fols qu' am' autrui mais que se. 

Jordan de Bonels: S' ira d'amor. 

Mais tous les méconnaissants (ingrats) diront que celui-là est fou qui aime autrui plus que soi. 

Amors falset mon sen

Tan qu' una desconoyssen 

Amiey.

Gaubert, moine de Puicibot: Be s cujet. 

Amour faussa mon sens tant qu'une ingrate j'aimai. 

Part. pas. Befatz desconogutz.

Hugues de S. Cyr: Nulha res.

Bienfaits méconnus.

ANC. FR. Pour lui desconnoistre, son vis

Oint d'une erbe que blans ne bis

Ne fu, mais entre deus couleurs.

Roman du Renart, t. IV, p. 180.

Mais descognoissent leur cas et leur péril.

Tes descongnoissans acointez que tu as servis.

Œuvres d'Alain Chartier, p. 322 et 268. 

Gerard et sa compaignie, afin d'estre descogneus, furent couverts et houssez de blanc. Hist. de Gerard de Mons, p. 101. 

CAT. Desconexer. ESP. Desconocer. PORT. Desconhecer. IT. Disconoscere.

(chap. Desconeixe : desconec o desconeixco, desconeixes, desconeix, desconeixem, desconeixeu, desconeixen; desconegut, desconeguts, desconeguda, desconegudes; no coneixe, no sabé, ignorá.)

30. Enconogut, adj., inconnu.

Subst. Mais amatz deniers e paubr' arnes

Qu' enconogutz l'amor de Na Falcona. 

Guillaume de Baux: Be m meraveill. 

Vous aimez davantage deniers et pauvre harnais qu' inconnu l'amour de dame Falcone.

31. Mesconioisensa, Mesconoisencza, s. f., ingratitude, ignorance.

Mesconioisensa es nuirissa de vices. Trad. de Bède, fol. 43.

Ingratitude est nourrice de vices.

La mesconoisencza lo fai mot fort errar. Lo Novel sermon.

L'ignorance le fait moult fort errer.

ANC. FR. Vos injustes courroux, votre mesconnoissance

Par qui je me suis veu tout espoir retranché.

Premières Œuvres de Desportes, p. 38.

32. Mesconoisser, Mesconoysser, v., méconnaître.

Voyez Denina, t. III, p. 118. 

Frayre, ieu non volh mesconoysser. 

Trad. de l'Ép. de S. Paul aux Romains. 

Frères, je ne veux pas méconnaître.

IT. Mesconoscere, misconoscere.

33. Precognicio, s. f., lat. praecognitio, préconnaissance, connaissance anticipée.

Presciencia o precognicio de las iniquitats. 

De las causas... venturas ha precognicio.

Eluc. de las propr., fol. 6 et 9. 

Prescience ou préconnaissance des iniquités. 

Des choses... à venir a préconnaissance.

(chap. Precognissió, preconeixensa, preconeiximén, coneiximén antissipat; presentimén : vore vindre les coses antes de que passon.
Per ejemple, los roigets de avui en día están demanán torná a sé carn pera aboná les cunetes y les malves. Yo ya u vach vore vindre fa añs, y al 2013 m'en vach aná cap a Alemania, que es una república.)

Karl Cerff, Catalunya, Nazi, catanazis

34. Preconoyshensa, s. f., préconnaissance, connaissance anticipée.

De guerra han alguna preconoyshensa. Eluc. de las propr., fol. 149.

De guerre ont aucune préconnaissance.

IT. Preconoscenza, precognoscenza. (chap. preconeixensa,  preconeixenses, precognissió, precognissions, preconeiximén, preconeiximens, coneiximén antissipat; presentimén : vore vindre les coses antes de que passon. Preconeixe, prevore, presentí.)

35. Reconoissensa., Reconnoissensa, Regonoyssensa, s. f., reconnaissance, ressouvenance, aveu.

Be m dei far bona chanso,

Sivals per reconoissensa.

P. Vidal: Pus tornatz.

Bien je dois faire bonne chanson, du moins par reconnaissance.

Non a reconnoissensa

De sa vilania.

P. Bremond Ricas Novas: Lo bels.

N' a ressouvenance de sa vilenie.

Veraya confessio es repentimens de cor e recgnoyssensa de boca.

V. et Vert., fol. 13.

Véritable confession est repentance de coeur et aveu de bouche.

Las reconoisensas que premieramen n' avian.

Tit. de 1278. Charte de Capdenac.

Les reconnaissances que premièrement ils en avaient. 

PORT. Reconhecença. IT. Riconoscenza. 

(chap. Reconeixensa : reconeiximén; record o recuerdo.)

36. Reconnoissement, Reconoyssemen, s. m., reconnaissance. 

Aissi valra son ric pretz per un cen, 

Si acuelh Dieu hueimais per companho,

Qu' elh no vol re, mas reconoyssemen.

Folquet de Marseille: Hueimais no y. 

Ainsi vaudra son puissant mérite cent pour un, s'il accueille Dieu désormais pour compagnon, vu qu'il ne veut rien, excepté reconnaissance.

Far omenatge e reconnoissement.

(chap. Fé homenache (juramén de fidelidat) y reconeiximén.)

Tit. de 1166. Hist. de Languedoc, t. II, pr., col. 116.

Faire hommage et reconnaissance.

ANC. FR. IIII deniers en reconoisement

Que de vos tiegne trestot son chasement.

Roman d'Agolant, fol. 188. Bekker, p. 181.

ESP. Reconocimiento. PORT. Reconhecimento. IT. Riconoscimento.

(chap. Reconeiximén, reconeiximens.)

37. Recognoscer, Reconoscer, Reconnoisser, v., lat. recognoscere, reconnaître, payer de retour.

D' aquel be

Que m' a volgut 

Reconosc que s vira.

Giraud de Borneil: M' amiga. 

De ce bien qu'elle m'a voulu je reconnais qu'elle se détourne.

Glorios Dieus, tramet me lum...,

E reconosca 'ls tieus sendiers.

Folquet de Marseille: Senher Dieus.

Glorieux Dieu, transmets-moi lumière..., et que je reconnaisse les tiens sentiers.

Que lo traut non reconogues al emperador. 

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 3. 

Qu'il ne reconnût pas le tribut à l'empereur. 

Recognoc l' amor que son popble li portava..., e donet plusors dons et libertatz. Genologia dels contes de Tholoza, p. 15. 

Reconnut l'amour que son peuple lui portait..., et accorda plusieurs dons et libertés. 

Reconoissen que aquels bes 

Dieus lo paires li a trames.

Brev. d'amor, fol. 105. 

Reconnaissant que Dieu le père lui a transmis ces biens.

Part. pas. Ans que s fosso reconogutz. Philomena. 

Avant qu'ils se fussent reconnus. 

ESP. Reconocer. PORT. Reconhecer. IT. Riconoscere. 

(chap. Reconeixe: reconec o reconeixco, reconeixes, reconeix, reconeixem, reconeixeu, reconeixen; reconegut o reconeixcut,  reconeguts o reconeixcuts, reconeguda o reconeixcuda, reconegudes o  reconeixcudes.)

38. Pronosticacio, s. f., pronostication, action de pronostiquer. 

Usatz en la curacio de totz vostres malautes de pronosticacio e indicatio.

Trad. d'Albucasis, fol. 12. 

Usez dans le traitement de tous vos malades de pronostication et indication.

CAT. Pronosticació. ESP. Pronosticación (pronóstico). PORT. Pronosticação. IT. Pronosticazione. 

(chap. Pronosticassió, pronosticassions; pronóstic, pronostics.)

39. Pronosticar, v., pronostiquer.

Pronosticar ni juggar del mudament ni del terme de malautia.

Eluc. de las propr., fol. 117.

Pronostiquer et juger du changement et du terme de maladie. 

Part. pas. Coma papa Clement avia pronosticat.

(chap. Com lo papa Clemente habíe pronosticat.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 195. 

Comme le pape Clément avait pronostiqué. 

CAT. ESP. PORT. Pronosticar. IT. Pronosticare.

(chap. Pronosticá: pronostico, pronostiques, pronostique, pronostiquem o pronosticam, pronostiquéu o pronosticáu, pronostiquen; pronosticat, pronosticats, pronosticada, pronosticades.)

40. Ignorantia, Ignorancia, Ignoransia, s. f., lat. ignorantia, ignorance. Ignorancia non los escuza en aquest cas. V. et Vert., fol. 76. 

Ignorance ne les excuse pas en ce cas. 

Sel que aytal ignoransia aura, sera dampnatz. Liv. de Sydrac, fol. 129. Celui qui aura telle ignorance, sera damné.

Certa es l' ignorantia de nostra fi. Trad. de Bède, fol. 82. 

Certaine est l' ignorance de notre fin.

CAT. ESP. PORT. Ignorancia. IT. Ignoranzia. 

(chap. Ignoransia, ignoransies.)

41. Ignoransa, s. f., ignorance.

Per ignoransa, o per nocalensa. Leys d'amors, fol. 7. 

Par ignorance, ou par nonchalance. 

IT. Ignoranza.

42. Ignoranment, s. m., ignorance.

Ignoranment del fayt me poyria excusar. Arbre de Batalhas, fol. 111.

Ignorance du fait pourrait m'excuser.

43. Ignorans, adj., lat. ignorans, ignorant.

Seray bos clercz, si be m soy ignorans. Leys d'amors, fol. 79. 

Je serai bon clerc, bien que je suis ignorant. 

Ignorans es cel que pogra saber la fe de Dieu si s volgues.

Liv. de Sydrac, fol. 129. 

Ignorant est celui qui pourrait savoir la foi de Dieu s'il voulût. 

Substantiv. A destructio dels ignorans. La Crusca provenzale, p. 95. 

A destruction des ignorants.

CAT. Ignorant. ESP. PORT. IT. Ignorante. (chap. Ignorán, ignorans, ignorán o ignoranta, ignorans o ignorantes.)

44. Ignarr, adj., lat. ignarus, ignare, ignorant.

Ignarrs, so es a dire ses narrs, per defauta de juggament.

Eluc. de las propr., fol. 40.

Ignare, c'est-à-dire sans narines, par défaut de jugement.

45. Ignorar, v., lat. ignorare, ignorer.

Part. pas. Cauza... fort ignorada. Leys d'amors, fol. 9. 

Chose... fort ignorée.

CAT. ESP. PORT. Ignorar. IT. Ignorare.

(chap. Ignorá: ignoro, ignores, ignore, ignorem o ignoram, ignoréu o ignoráu, ignoren; ignorat, ignorats, ignorada, ignorades. 

Si yo fora catalaniste, cuántes coses ignoraría.)

Ignacio Sorolla Vidal. Si yo fora catalaniste, cuántes coses ignoraría

lunes, 8 de octubre de 2018

Meche y menescal de Valderrobres

A la vila medieval de Valderrobres, a prinsipis del siglo XX, vivíen a la mateixa casa del arrabal, a dos pisos diferéns, dos germáns, un meche, al que li díen Lodotó y l´atre veterinari, de nom Menescal.

Valderrobres, foto antiga

Los dos eren mol volguts al poble natal de Elvira Juana Rodríguez Roglán ya que la vida de los animals en époques de roba justa ere tan apressiada com la de les persones, sense uns ben just podíen alimentás los atres.

Casi totes les cases teníen bestiá y animals per a minjá, produí lleit y derivats, collada, flans, formache, carn y pells. Inclús alguns de estos animals y datres salvaches se quedaben com a mote o insignia de una familia: matabous, matallops, lo conill, capaburres, etc.

Se criaben gorrinos, gorrines, conills, conilles, cabres, cabrits, cabrons o chotos, ovelles ullades y palomes, cordés, borregos o mardans, pichons, coloms o palomes, gallines, galls, pollastres o polls (ñabíe un ball en este nom), polles, pites, lloques, patos, los que foten en la
pata, gansos (sobre tot a Queretes), ganses, oques, ocos no ne ñabíen, codornius o gualles, vaques, terneres, terneros, jonecs, bueys, bous, de los que se apartaben los millós com a sementals, com los famosos ejemplás de la fábrica de les faixes, que se alquilaben per a montá vaques als pobles de la roglada, per ejemple, a la lechería de Tomás del Rufo de Beseit, aon les vaques sempre teníen los ulls plorosos perque les tocaben tots los díes les mamelles pero sol portaben al mascle una vegada al añ. Lo mateix passabe a la vaquería de Raboseta, a la vora del cup de la sequia majó, l´olla, al escomensamén del passeo de los cañerets. Un tros mes abán, uns añs después se faríe la festa del abre, se van plantá diferéns tipos de abres, potsé algún pi tamé. Ña una fonteta an eixa replasseta.

Un día, al mas de Cresol, una vaca que teníen se va escapá del ras espentán un poste de fusta corcat y querat y va eixí a una finqueta del veí, plena de romigueres y herbes delissioses y aromátiques, romé, timó, pipirigallo, trencanugos, pero tamé ñabíe cañota, que es una herba espessialmen perillosa per als bovinos, moltes vegades se moríe la res y dixabe a una familia
sense res.

Aquell mateix día, al carré Parras, a una casa mol estreta a mitat de la costa, se va ficá dolenta una agüela de 91 añs, la tía María Sarmén de casa Reventatruites, que habíe traballat tota la seua vida com una mula, al monte, al martinet, a les mines de Beseit, tan a la María Dolores com a la Maruja. Habíe sigut modelo de faixes y corsés a la fábrica de Valderrobres, pero los añs la habíen dixat arrugadeta y pansideta com una pansa de cap d´añ.

An aquell tems encara no se minjabe raím, y mol menos sense pepites, sino panses de moscatell secades al estilo romano, passa en latín, damún de cañissos a la esgorfa, daball del tellat. An aquella casa tan estreta sol cabíe un cañís al perchi; com proveníen de La Portellada li dieben aixina a la algorfa, y los de Valderrobres los quirdaben extrangés, ya que es lo mote de los del portell. Lo nom de Reventatruites los veníe perque la caseta del Portell, al carré Curt, ere tan minudeta que a la cuina no teníen puesto ni per a voltá la truita, aixina que aviáen per la enchumenera amún la truita y esperaben en la paella al balcó. Alguna vegada erraben y la truita se empastrabe al carré Curt, y de ahí los va vindre lo nom. La mayoría de vegades ensertaben a enchampála y quedabe un regustet a fullí, pero en bona gana tot es bo, y si algo teníen entonses, ere fam.

La escala interió de la casa ere tan estreta y empinada que no la podíen traure en camilla entre dos homes, y tampoc van pugué assentála a una cadira de vime o sarguera de casa lo sistellé y baixála, perque los escalons eren massa perillosos, aixina que la van tindre que baixá per fora desde una finestrota en una curdiola, una maroma y colocada a un llansol com lo día que la sigüeña la va portá 91 añs atrás a la casa del mas de dal de La Portellada.

A baix al carré estabe un dels fills, mosso vell de 55 añs, fort y hermós, calvo com una bola de billar o un bolo de riu, y a dal una filla casada en lo hereu del mas del Cresol, espentán la corda per a que la mare puguere baixá sense pegás al cap o a les fluixetes cames a la paret de pedra rebossada de blavet y cals. Lo home de esta agüeleta fée uns mesos que sen habíe anat als atres de una enfermedat mol común an aquella época y encara avui en día, lo mal de Repén.

A baix a la replasseta esperabe lo forense, que no ere meche ni res, pero teníe un Ford Model A y li díen aixina; ell portaríe a la agüela a casa del meche.
Allacuanta no ñabíe ambulatori ni sentro de salut, ni ambulansies; lo meche visitabe per les cases en lo seu maletín de cuero artifissial que putíe a pentaclorofenolato, pero la semana de abáns li habíe futut un ataque de gota y no podíe sorollás, aixina que li portaben als passiens a casa, y may se habíe vist una passién en tanta passiensia com la tía Reventatruites.

Cuan van arribá a la casa, la van pujá a cascarrulles hasta lo pis de Lodotó, que ere lo segón pis, y lo meche la va está auscultán, preguntán, escoltán y reconeixén durán un cuart de hora. La va vore tan delicada y casi picán la fulla de la dalla en martell y encrusa que sol se va atreví a resseptáli un reconstituyén consentrat a una sola ampolla per a allargá uns díes mes lo inevitable. Los va di als fills que la teníen que sacsá antes de péndressela, y que eixa medissina li donaríe ganeta. Si empijorabe, que vinguere algú a avisá, pero que no la portaren, perque al seu estat, torná a baixála per la paret de fora podríe tindre un funesto resultat.

Van portá a la agüeleta hasta lo carré Parras en lo Ford Model A, van aparcá a la vora de los actuals apartamens Santa Águeda, y desde allí en una carretilla de fusta costa amún hasta lo brancal de casa. Allí la van colocá en cuidadet al llansol y lo fill desde baix va estirá de la corda de la
curdiola hasta la altura de la finestreta. La filla y lo forense van conseguí féla entrá a la habitassioneta y la van gitá al seu llitet, al que no se podíe ni tombá a un costat. No se sap cóm dormíen cuan vivíen los dos agüelets.

Per sort, habíen sentit que al Mas de Barberans, a una agüela a la que li habíen resseptat una ampolla de sacsá antes de péndressela, li habíen futut un meneo an ella en tanta energía que sels va quedá als brassos, aixina que en este cas van sacsá la ampolla y no a la agüela, van trencá lo cap de la botelleta, y li van doná la medissina, mes amarga que un gintónic de bitter lemon en fel, y mes aspra que una serba verda.

A la finqueta tocán al Mas de Cresol, la pobre vaca que se habíe futut una fartanera de cañota y habíe begut aigua de un manantial paregut a la Fon Mala de Beseit, estabe tombada an terra, unflada y traén espuma per la boca.

Un pastó de casa Beret, de nom Pepe, portabe eixe día les ovelles a pasturá an aquella finca en lo seu fiel gosset Komtú, y desde lluñ va vore un gran bulto que no va pugué reconeixe hasta que va aná abansán lo bestiá, que anabe desplay esperán a una ovella que habíe criat fee uns minuts. Lo gos, Komtú, se va minjá la plassenta, va rotá, Pepe li va di “está mal pero descanse lo animal”, y van tirá abán en direcsió al bultot extrañ, que ya anabe agarrán la forma de un bóvido.

En cuan va vore a la pobre vaca en un cólic de campeonato, viva encara, se va encandilá, se va ficá les dos mans al cap, va tirá la gayata an terra y va eixí corrén cap al mas tocánli los talons al cul, intentán avisá a los masovés del grave acsidén de la vaca. Komtú se va quedá vigilán lo ramat, y en un guau va avisá a les ovelles blanques que pararen cuenta en la cañota, bueno, a les negres tamé, ya que Komtú no ere rassista com lo gos de Arturo Quintana.

Avisats los amos del mas, Pepe va torná a la finca y ells van eixí a escape cap a la casa del veterinari, a peu, resán per a trobál allí y que no estiguere a un atra masada o per algún corral. Lo van trobá y, después de donáli a entendre lo cas, rápidamen se van ficá en camí, tot lo rápit que se pot aná en abarques de soles de goma als peus per camins pedregosos y a vegades costa amún. Si arribe a passá al Mas dels Aubellons, no hagueren arribat hasta la nit.

Cuan van arribá aon estabe la vaca lechera, que no ere una vaca consevol, donabe lleit merengada y ere una vaca mol salada, va vindre del mas de Tolón, mol sonrienta y de coló lila, encara vivíe, pero Menescal los va di que siríe difíssil salvála.
Estabe unflada com un bot, fluixeta, entressuada. Lo veterinari li va inmovilisá les barres, la dentadura, va embutí un tubet de goma per lo essófago, va abocá oli de oliva virgen extra de arbequina prensat en fret en un embut de eixos que se ficaben los llocos al cap, y va escoltá en cuidadet a vore si eixíe aire del interió de algún dels cuatre subestomecs de la vaca. Va ixí una miqueta de aire pudén, que recordabe la auló de ous podrits o a les bombetes de pólvora que portaben los exiliats a Valensia al mars cuan volén escapás de les mascletades y les falles de San José, modelo de pare y home, patrono de los fustés, ingenieros y traballadós en general, no confundí en lo patrono dels pirómanos, San José de Arrimatea.

Lo veterinari va sorollá lo cap horissontalmen de un costat al atre (signifique negassió menos a Bulgaria, aon signifique afirmassió), va fé un sorollet esclafín la llengua contra les dens y va di unes paraules que sol entenen los catalanoparlans: “no la salvarem”.

Va rentá les ferramentes y les va arrepetá en cuidado al maletín, li va doná la ma viscosa al amo de la vaca com si de un te acompaño en lo sentimén o péssame se tratare, y li va di que no li cobraríe res, ya que prou perdua ere despedí a Cordera, pos aixina se díe la vaca, com la de Pinín y Rosa. Los va intentá reconfortá diénlos que a vegades la providensia obre milagres, y que si veíen alguna siñal de milloría anigueren a casa a avisál, pero que se prepararen per a lo pijó. Los va doná la esquena com la estatua de Fondespala, fon de espala, y va empendre lo camí de casa.

¡Ne eren tres, sempre los tres!: Rosa, Pinín y la Cordera.

A casa de la agüela estabe amanín la sena la filla, estaben tamé lo seu home, del mas de Cresol, y lo fill de 55 añs. Borraines en pataca de primé, en un rach de oli de la torre Gachero, abadejo dessalat que portabe un de Valderrobres de la seua tenda o botiga de Barchinona cuan anabe al poble; per a beure, grassiosa “copet”, Arrufat, rebaixada en vi Portal de Bergós, que se fee mol prop de casa, y per a la agüela una truita a la fransesa en una den de all y un corrusquet de pa.

La medissina li habíe fet agarrá ganeta, y justet al primé mos de pa per a acompañá la omelette o truiteta, va y li salte una den de les pales, a lo que la agüeleta se va di “pronte escomensam, consevol día los pedré tots”, y después de unos mossets mes, se li va afluixá un quixal, se ni en va aná garganchó aball, y se va embossiná.


Va pugué quirdá una mica y aixina va avisá als fills y al gendre que senaben al minjadó, a una taula redona tan minudeta que Arturo (lo rey, Quintaneta no, encara que li agrade mol la Ginebra) se haguere pixat de rissa en sol vórela. Van acudí enseguida a ajudála, y mentres la filla li manabe al seu home que aniguere a casa Lodotó volán, lo fill intentabe desatascála y reanimála, foténli tans cops a la esquena que casi la cruix.

Va arribá lo hereu del mas de Cresol y va cridá al timbre del veterinari en ves de tocá lo del meche. Se va assomá Menescal al balcó embolicat en una bata, y com ya ere tan de nit com a la boca del llop dels Ports, no lo va reconeixe, y preguntán “¿qué passe?” y contestán ell “ara mo se ha embossinat”, com teníe la mateixa veu que son pare, l´amo de la vaca del mas de Cresol, y los dos germáns meche y veterinari tamé parlaben casi igual, se va armá lo embolic.

Va di Menescal:

- “¿Encara ha minjat mes? No mu puc creure. Ya no ña res a fé, passéuli lo gaviñet y al menos aprofitéu la carn. -

Y en estes paraules sen va aná cap al carré de les parres, y sitán les paraules lay va contá a la seua dona, y ella del susto casi pert lo fill que esperaben per a Nadal, y lo fill mosso vell encara seguíe pegánli a sa mare a la esquena en la palma de la ma uberta, perque Heimlich encara no habíe naixcut com per a habé inventat la maniobra.

Y después de este cas, a Valdarrores y a tota la comarca del Matarraña, cuan dos germans eren meches o menescals, no van viure mai mes a la mateixa casa.

sábado, 26 de septiembre de 2026

Vot, Vodar, Vout, Avoar, Avoatio, Devotio, Devot, Devotament, Devotamen, Votz, Voutz - Provocar - Vunula

Vot, s. m., lat. votum, voeu, promesse.
Voyez Denina, t. III, p. 88.
Ferm perpauzamen es pres per vot el for de consciencia.
Fan aital partimen entre vot simple e vot sollempne: vot simple, es cant se fai privadamens, ses prelats; vot sollempne, es cant se fa en religio o davan son prelat. V. et Vert., fol. 93.
Ferme propos est pris pour voeu au for de la conscience.
Ils font telle distinction entre voeu simple et voeu solennel: voeu simple, c'est quand il se fait particulièrement, sans prélat; voeu solennel, c'est quand il se fait en couvent ou devant son prélat.
ANC. FR. Les miens voz al Seignur rendrai.
Anc. trad. du Psaut. de Corbie, ps. 115.
- Confiance, foi.
Tant era grans lo votz c' avian en lo cors sanz. V. de S. Honorat.
Tant était grande la foi qu'ils avaient au corps saint.
- Souhait, désir.
En als non es mos votz.
Deudes de Prades: Del bel desir.
En autres choses n'est pas mon voeu.
CAT. Vot. ESP. PORT. IT. Voto. (chap. Vot, vots; voto, votos. Vore botovadéu o votovadéu.)

CAT. Vot. ESP. PORT. IT. Voto. (chap. Vot, vots; voto, votos. Vore botovadéu o votovadéu.)

2. Vodar, v., du lat. vovere, vouer, promettre, faire voeu.
Per que ela se fes malauta de mort e vodet se a Nostra Dona de Rocamador. 
V. de G. Faidit.
C'est pourquoi elle se fit malade de mort, et se voua à Notre-Dame-de-Rocamadour. 
Vodet al glorios cors sans. V. de S. Honorat.
Il voua au glorieux corps saint.
Prometo e vodan et jurent, e pueys non ho atenden. Libre de Tindal.
Promettent et vouent et jurent, et puis ne le tiennent.
Part. pas. Pueys que auran vodat qu' ells non tengan propri.
V. et Vert., fol. 14.
Après qu'ils auront fait voeu qu'ils ne possèdent pas en propre.
CAT. ESP. PORT. Votar. IT. Votare. (chap. Votá; fé vot o voto de : prometre : voto, votes, vote, votem o votam, votéu o votáu, voten; votat, votats, votada, votades; votaré; votaría; si yo votara : si yo faiguera voto de castidat y me foteguera a dins de un convén.)

A veces, uno sabe de qué lado estar, simplemente viendo quiénes están del otro lado, Leonard Cohen

3. Vout, s. m., moine, religieux.
Ieu m' estera en loc de vout,
Que d' als non pensera mout,
Mas manjera, e tengra m chaut.
Rambaud d'Orange: Ben s' eschai.
Moi je serais en lieu de religieux, vu que je ne penserais pas moult d'autres choses, mais je mangerais, et me tiendrais chaud.
No s tenc pas, a lei de vout,
Vestitz e pascutz. 
R. Vidal de Bezaudun: En aquel temps.
Ne se tint pas, à manière de religieux, vêtu et repu.

4. Avoar, v., avouer, reconnaître.
Part. prés. Lhi dig ciutada se avoant pel dig evesque.
Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVIII, fol. 86.
Lesdits citadins s'avouant pour ledit évêque.
(chap. Avoá, avoás, reconeixe an algú com obispo, com siñó.)

5. Avoatio, s. f., aveu, reconnaissance.
Aquesta avoatio fan falsamen.
Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVIII, fol. 87.
Cet aveu ils font faussement.

6. Devotio, s. f., lat. devotio, dévotion.
Orazo ses devotio, es messatge ses letras. V. et Vert., fol. 88.
(chap. Orassió sense devossió, es mensaje o missache sense lletres.)
Prière sans dévotion, c'est message sans lettres.
CAT. Devoció. ESP. Devoción. PORT. Devoção. IT. Divozione. 
(chap. Devossió, devossions.)

Réquiem per un llauradó español (Ramón J. Sender) en chapurriau

7. Devot, adj., lat. devotus, voué, dévoué, consacré.
Al qual sanh Denis avia estat devotz. Cat. dels apost. de Roma, fol. 85.
Auquel saint Denis il avait été voué.
- Dévot.
Era devotz, et amicx fins
Del sant monestier de Lerins.
V. de S. Honorat.
Il était dévot, et fidèle ami du saint monastère de Lérins.
Devota oratio que molt val a vencer tot peccat.
V. et Vert., fol. 86.
Dévote oraison qui moult vaut à vaincre tout péché.
CAT. Devot. ESP. PORT. Devoto. IT. Divoto. (chap. Devot, devots, devota, devotes. Vore les cobles de Pere IV de Aragó.)

8. Devotament, Devotamen, adv., dévotement.
Li moyne prenon autament
A cantar mot devotament.
V. de S. Honorat.
Les moines (se) prennent hautement à chanter moult dévotement.
Lo receup mot devotamen. Cat. dels apost. de Roma, fol. 85.
Le reçut moult dévotement.
CAT. Devotament. ESP. PORT. Devotamente. IT. Divotamente. 
(chap. Devotamen o devótamen.)

Votz, Voutz, s. f., lat. vox, voix.
Peire d' Alvernhe a tal votz
Que chanta cum granolh' en potz.
(chap. Pere d'Alvernhe té tal veu que cante com rana - granota - a un pou.)  
Pierre d'Auvergne: Chantarai.
Pierre d'Auvergne a telle voix qu'il chante comme grenouille en puits.

El más membrillo de La Codoñera: Tomás Bosque Peñarroya.

Tres vetz lur retornet la voutz aquesta dicha. V. de S. Honorat.
Trois fois leur répéta la voix cette parole.
Loc. Respondero tuh ad una votz.
Dis en alta votz: Prendetz Sydrac l' encantador.
Liv. de Sydrac, fol. 2 et 5.
Ils répondirent tous d'une voix.
Dit à haute voix: Prenez Sydrac l'enchanteur.
- En parlant des oiseaux, des animaux.
E 'l votz dels auzels son' e tint.
A. Daniel: Ar vei vermeills.
Et la voix des oiseaux résonne et retentit.
M' adoussa la votz dels cavaus.
Bertrand de Born: Quan vey pels.
Me délecte la voix des chevaux.
- Ton, en musique.
E 'n totz aquels no son mas set votz solamens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Et en tous ceux-là ne sont que sept tons seulement.
CAT. Veu. ESP. PORT. Voz. IT. Voce. (chap. Veu, veus; veueta o veveta, veuetes o vevetes.)

2. Vocal, s. f., lat. vocalis, vocable, voyelle.
Hyatz, es major vicis amb unas meteychas vocals. 
Leys d'amors, Laloubère, p. 5.
Hiatus, c'est plus grand défaut avec unes mêmes voyelles.
Mostradas havem las V vocals; e son apeladas vocals, quar cascuna demostra certa votz. Leys d'amors, fol. 3.
Nous avons indiqué les cinq voyelles; et elles sont appelées voyelles, parce que chacune indique un certain son.
CAT. ESP. Vocal. PORT. Vogal. IT. Vocale. (chap. Vocal, vocals : a, e, i, o, u, burret com tú.)

3. Vocable, s. m., lat. vocabilem, mot, terme.
En aytals vocables, dels quals son opinios quo s devo accentuar.
Leys d'amors, fol. 12.
En pareils mots, desquels les opinions sont qu'ils se doivent accentuer.
ANC. FR. Vous dictes en vostre monde que sac, est vocable commun en toute langue. Rabelais, liv. V, ch. 45.
CAT. Vocable. ESP. Vocablo. PORT. Vocabulo. IT. Vocabolo. (chap. Vocablo, vocablos : paraula, paraules.)

4. Vocatiu, s. m., lat. vocativus, vocatif.
E 'l datiu e 'l vocatiu e l' ablatiu. Gramm. provençal.
Et le datif et le vocatif et l'ablatif.
CAT. Vocatiu. ESP. PORT. IT. Vocativo. (chap. Vocatiu, vocatius, un dels casos del latín, com lo datiu, ablatiu, nominatiu.)

5. Vocatio, s. f., lat. vocatio, appellation, invocation.
Suaus vocatio apela la fin. Trad. de Bède, fol. 82.
Paisible invocation appelle la fin.
CAT. Vocació. ESP. Vocation (vocación). PORT. Vocação. IT. Vocazione. 
(chap. Vocassió, vocassions.)

6. Avocar, v., lat. avocare, invoquer, appeler.
Pueis avoqueron denant Dieu
Li sant per mi.
V. de S. Honorat.
Puis invoquèrent devant Dieu les saints pour moi.
Part. pas. Yest de nueg e jorn avocada
De peccadors convertitz.
G. Riquier: Sancta Verges.
Tu es de nuit et (de) jour invoquée par les pécheurs convertis.
CAT. ESP. PORT. Avocar. IT. Avvocare. (chap. Avocá, invocá, cridá. Abocá en b ve de boca, per ejemple, abocá algo a dins de un sac. Páram lo sac, que hay de abocá la sibada.)

7. Avocat, Advocat, s. m., lat. advocatus, avocat.
Li advocat son aquel qui razonon los plaitz davant las poestatz.
Trad. du Code de Justinien, fol. 4.
Les avocats sont ceux qui expliquent les plaids devant les autorités.
Fig. La lenga es avocatz del cor. Liv. de Sydrac, fol. 34.
(chap. La llengua es (l') abogat del cor.)
La langue est avocat du coeur.
- Avoué, protecteur, défenseur, en parlant d'une église, d'un monastère.
Mout m' enueia dels avocatz,
Qu' els vey anar a gran arda.
Boniface de Castelane: Guerra e trebalhs.
Moult il m'ennuie des avoués, vu que je les vois aller en grand équipage.
De l' islla de Lerins patrons e avocatz. V. de S. Honorat.
De l'île de Lérins patron et avoué.
ANC. FR.
Par grant resgart firent de Rou lor avoé. Roman de Rou, v. 1176.
Nous ne te rendrons tes sénatours, se tu ne nous rens tout avant nostre avoé et nostre deffendour. Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 164.
CAT. Advocat. ESP. Abogado. PORT. Advogado. IT. Advocato.
(chap. Abogat, abogats, abogada, abogades; se pot escriure en v perque ve de advocatus, avogat, avogats, avogada, avogades.)

8. Avocadel, s. m. dim., petit avocat.
Bertrans am sos avocadels
Me dechay, et am sos libels.
Leys d'amors, fol. 147.
Bertrand avec ses petits avocats me rabaisse, et avec ses exploits.
(chap. Abogadet, abogadets, abogadeta, abogadetes; avogadet, avogadets, avogadeta, avogadetes.)

9. Avocatio, Advocatio, s. f., lat. advocatio, avocasserie, profession d'avocat.
Avocatios
Es officis mot perilhos.
(chap. La abogassía es ofissi mol perillós.)
Brev. d'amor, fol. 124.
La profession d'avocat est office moult périlleux.
L' avocat,... si el mor en l' annada en la qual el avia comensat de far sa advocatio. L'Arbre de Batalhas, fol. 223.
L'avocat,... s'il meurt en l'année dans laquelle il avait commencé à faire son avocasserie.
ANC. FR. Il n'y a nul qui se cognoisse
Si hault en advocation. 
Farce de Pathelin, p. 4.
CAT. Advocació. IT. Avvocazione. (chap. Abogassía, abogassíes. ESP. Abogacía.)

10. Convocatio, s. f., lat. convocatio, convocation.
Juraran a la communautat... apres la convocatio. Charte de Gréalou, p. 72.
(chap. Jurarán a la comunidat... después de la convocassió.)
Jureront à la communauté... après la convocation. 
CAT. Convocació. ESP. Convocación. PORT. Convocação. IT. Convocazione.
(chap. Convocassió, convocassions; convocatoria, convocatories.)

11. Convocar, v., lat. convocare, convoquer.
Part. pas. De tot lo pobol de Monpellier convocat.
Cartulaire de Montpellier, fol. 107.
(chap. De tot lo poble de Monpellier convocat. La t de montis ya se va pedre fa mols siglos.)
De tout le peuple de Montpellier convoque.
CAT. ESP. PORT. Convocar. IT. Convocare. (chap. Convocá : convoco, convoques, convoque, convoquem o convocam, convoquéu o convocáu, convoquen; convocat, convocats, convocada, convocades; convocaré; convocaría; si yo convocara.)

12. Evoc, s. m., révocation.
Per aras e per tot temps, ses evoc. Charte de Gréalou, p. 60.
Pour maintenant et pour tout temps, sans révocation.

13. Invocacio, Envocation, s. f., lat. invocationem, invocation.
Soptament fero serpens e ranas per invocacio dels encantadors.
Eluc. de las propr., fol. 12.
Subitement firent serpents et grenouilles par invocation des enchanteurs.
Per orations,... per envocations. Doctrine des Vaudois.
Par oraisons,... par invocations.
CAT. Invocació. ESP. Invocación. PORT. Invocação. IT. Invocazione.
(chap. Invocassió, invocassions.)

Junqueras, los catalanes tenemos más proximidad genética con los franceses, salta a la vista

14. Evocatio, s. f., lat. evocatio, évocation.
Evocatios se fay per esta maniera. Leys d'amors, fol. 127.
L'évocation se fait de cette manière.
(chap. Evocassió, evocassions; v. evocá : recordá : portá a la memoria. 
ESP. Evocación.)

15. Envocatiu, adj., invocatif, propre à invoquer.
Envocativas, so es cant hom apela. Leys d'amors, fol. 100. 
Invocatives, c'est-à-dire quand on appelle.
(chap. Invocatiu, invocatius, invocativa, invocatives; v. invocá.)

16. Equivoc, adj., équivoque.
Motz equivocz, es cant us motz a diverses significatz. Leys d'amors, fol. 7.
Mot équivoque, c'est quand un mot a diverses significations.
CAT. Equivoc. ESP. (Equívoco) PORT. IT. Equivoco.
(chap. Equívoc o equívoco, equivocs o equívocos, equívoca, equívoques. Una paraula que té diferens significats pot sé equívoca, causa de confusió; v. equivocá, equivocás.)

17. Equivocatio, s. f., équivoque.
Equivocatios se fay en respieg d' u meteys vocable significan diversas cauzas. 
Leys d'amors, fol. 46.
L'équivoque se fait en égard à un même mot signifiant diverses choses.
CAT. Equivocació. ESP. Equivocación. PORT. Equivocação. IT. Equivocazione. 
(chap. Equivocassió, equivocassions; errada, errades.)

herrar es humano, forja, cómic, dibujo, hierro, herrar, errar es humano

18. Revocation, s. f., lat. revocationem, révocation.
Quant al regard de la revocation dels precaris.
Statuts de Provence. Julien, t. II, p. 493.
Quant au regard de la révocation des précaires.
CAT. Revocació. ESP. Revocación. PORT. Revogação. IT. Revocazione, rivocagione. (chap. Revocassió, revocassions; v. revocá.)

19. Revocamen, s. m., révocation.
Carta de revocamen de la marca. Cartulaire de Montpellier, fol. 198.
(chap. Carta de revocamén de la marca.)
Charte de révocation de la marque.
IT. Rivocamento. (chap. Revocamén, revocamens.)

20. Revocable, adj., lat. revocabilem, révocable.
Per donatio non revocabla facha entr' els. 
Tit. de 1280. Arch. du Roy., Quercy.
(chap. Per donassió no revocable feta entre ells.)
Par donation non révocable faite entre eux.
CAT. ESP. Revocable. PORT. Revogavel. IT. Revocabile, rivocabile.
(chap. Revocable, revocables.)

21. Revocar, v., lat. revocare, révoquer.
Aras voill a prezen
Revocar lo jutjamen.
B. Zorgi: L' autr ier.
Maintenant je veux ouvertement révoquer le jugement.
Revoca tot so que dih as. Liv. de Sydrac, fol. 7.
(chap. Revoca tot lo que dit has : has dit.)
Révoque tout ce que tu as dit.
Que tot dever de blat... mes sus lo pays, contra totas franquesas,... si revoque. Rég. des États de Prov., de 1401. 
Que toute redevance de blé... mise sur le pays, contre toutes franchises,... 
se révoque.
Part. pas. Aquelas que i sso que, sio revocadas. 
Tit. du XIIIe siècle. Arch. du Roy., J, 310.
Celles qui y sont, qu'elles soient révoquées.
- Rappeler, appeler de nouveau.
Part. pas. El fo apelatz e revocatz per los fiels. 
Cat. dels apost. de Roma, fol. 23.
Il fut appelé et rappelé par les fidèles.
CAT. ESP. Revocar. PORT. Revogar. IT. Revocare, rivocare. 
(chap. Revocá.)

22. Provocatio, s. f., lat. provocatio, provocation, appel.
Fo facha provocatio contra l' avandih papa en aquest concili.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 206.
Fut faite provocation contre l'avant-dit pape dans ce concile.
Son corrompudas las mestruas, et es tardada la provocatio de lor. 
Trad. d'Albucasis, fol. 8.
Sont corrompues les menstrues, et est retardée la provocation d'elles.
CAT. Provocació. ESP. Provocación. PORT. Provocação. IT. Provocazione. 
(chap. Provocassió, provocassions.)

23. Provocatiu, adj., provocatif, propre à provoquer.
Fel... es... dels budels a purgacio provocatiu. Eluc. de las propr., fol. 55.
Le fiel... est... à la purgation des boyaux provocatif.
CAT. Provocatiu. ESP. PORT. IT. Provocativo. (chap. Provocatiu, provocatius,  provocativa, provocatives. La fel es provocativa de la purgassió dels budells.)

24. Provocar, v., lat. provocare, provoquer, exciter.
Provoca la vesica a corrupcio. Trad. d'Albucasis, fol. 32.
Provoque la vessie à corruption.
Part. pas. Es bo que a dormir sio provocatz bressan.
Eluc. de las propr., fol. 69.
Il est bon qu'à dormir ils soient provoqués en berçant.
CAT. ESP. PORT. Provocar. IT. Provocare. (chap. Provocá : provoco, provoques, provoque, provoquem o provocam, provoquéu o provocáu, provoquen; provocat, provocats, provocada, provocades; provocaré; provocaría; si yo provocara. Exitá; marejá an algú. No me provocos que te fotré calén, cap de suro!)

Markel Bringuè, Marcel Pena, lo pena de Marsel, lo reguer, Franja Viva, Franja Morta, Alguer, Alguero.

Vult, Volt, Vout, s. m., lat. vultus, visage, face.
Movra sa testa, e mudara son vult. 
Osta felonia del volt al rei.
Trad. de Bède, fol. 75 et 78.
Mouvra sa tête, et changera son visage.
Ôte félonie de la face au roi.
ANC. FR. La lumière de tuen vult.
Anc. trad. du Ps., Ms. n° 1, ps. 43.
Fiertez et leesche estoient ensamble mellées en son vout et en son regart.
Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 167.
ESP. (Cara, faz.) PORT. Vulto. IT. Volto. (chap. Cara, cares.)

Vulturn, s. m., lat. vulturnus, vulturn, vent du nord-est.
Dos vens collaterals, dels quals le prumier es vulturn, de ves septentrio.
Eluc. de las propr., fol. 134.
Deux vents collatéraux, desquels le premier est vulturn, devers septentrion.
ESP. PORT. Vulturno.

Vuna, s. f., luette. 
En la vuna, e tira aquela en jos. Trad. d'Albucasis, fol. 23.
En la luette, et tire celle-là en bas.

2. Vunula, s. f., luette.
Entro que la vunula sia ofuscada. Trad. d'Albucasis, fol. 23.
Jusqu'à ce que la luette soit offusquée.