romance valenciano, 1250, Carta pobla, La Vall d'Uixó

Golden Jacob:

¿Queréis leer romance valenciano del 1250? Uno de los primeros textos en él, la Carta de Jaime I a los Moriscos del Vall de Uxó.
Se observan palabras y construcciones aún en boca de nuestros abuelos;
huy, isqueren, en Borriana, estiguen, façen, alqueries, lo dit castell, garrofes ...

https://ca.wikisource.org/wiki/Carta_de_Jaume_I_als_moriscs_de_la_Vall_d%27Uixó_(1250)

Carta pobla de La Vall d'Uixó de Jaume el Conqueridor

En nom de Deu tot piados é misericordios, oració feta per nostre Senyor Deu sobre tots los Apostols: Aquest es privilegi honrat, lo cual mana nostre Senyor lo Rey de Aragó, de Mallorques, de Valencia, é Comte de Barcelona é Durgell, é Senyor de Monpesler, á qui Deu mantenga, otorgat à tots los moros de la vall de Uxó, los cuals reebé sots la sua fe; é que poblen, é poblar façen la vall de Uxó damunt nomenada, é les sues alqueries é los seus termens á la dita vall determenats ó assignats ans quels moros isquessen de la terra. E que reten de continent lo castell de la dita vall de Uxó á Nos lo Rey, ó á qui nos manarem de nostres gents, sen ninguna triga. E retut lo dit castell sobre lo dit pacte, estiguen tots los moros en la lur població de lurs cases, é de lurs bens, on que sien en los lochs o alqueries de la dita vall de Uxó, ells, é tots aquells qui per temps serán de lur generació pera tots temps en fe de nos lo Rey.

2. . . . . E perdonam é remetem á aquells tots crims ó penes per aquells comeses tro al jorn de huy, é per res non fosen de aquells dits crims ó penes demanats; ne sien de manats de alcuns deutes que fossen deguts á alcuns juheus per alcuna manera.

3. . . . . E volem que tots los moros sien sobre lur çuna en lurs matrimonis, é en totes les altres coses, segons çuna. E que pusquen publicar lur çuna en oracions, é en amostrar de letra á lurs fills el Alcorá publicament, sens nengú prejudici á aquells fer. E que pusquen anar per tota la terra et senyoría nostra á fer tots lurs afers, sens que nels sie vedat per alcuna persona: é quels sia legut é puxen comprar tot blat per á llavor á ops de la llur terra en Borriana, é en altres lochs de la nostra senyoría.

4. . . . E que sien tenguts de pagar tots aquells drets, los cuals solien pagar lurs antecessors ans que isquesen los moros de la terra, é lur dret é delme, segons que es contengut en la carta antiga, la cual de present es en la lur ma.

5. . . . E atorgam á aquells que sien franchs en aquest present any de tots los delmes é drets, del dia que retrán lo castell de la dita vall de Uxó en un any; que no sien de res demanats dels drets. E aprés fenit lo dit any, sien tenguts pagar tots los drets é delmes, seguns lo lur privilegi antich.

6. . . . E fem los franchs de la venema dels arbres, é de tota la ortaliça, sino de aquella, la cual se vendrá publicament.

7. . . . E que sien tenguts de pagar lo dret de bestiar é de colmenes, ço es, de cuaranta una.

8. . . . Et que puguen fer alcaldi et alami per si mateixos: et que pusquen jutgar les aygues entre si, axi com era acostumat en temps de moros, segons ques conté en los lurs privilegis antichs. E que sien les rendes de les mezquites á ops de les dites mezquites, axi com ere antigament.

9. . . . E que no pusca poblar ab ells christiá, né bateját dins la lur població, sens lo lur voler, ne Nos no pusguám aquells forzar, ni alcun altre en nom nostre del regne de Valencia per tos temps.

10. . . . Et que sien tots los lochs é les alqueries de la vall de Uxó á servitut del castell de la dita vall de Uxó, segons que de primer ere acostumat.

11. . . . E qui volrá anar dels de la vall de Uxó cuant se volrá, en terres de moros, que ho pusca fer: é açols otorgam sens alcuna triga. E que pusquen vendre totes les lurs possessions é bens als moros tan solament é que nols pusquen vendre á alcun christia null temps.

12. . . . E que hajen tots lurs termens é lurs bestiars de Uxó, é Nulles, é Almenara, é lo terme de Urmell en la Plana é les vinies de la alqueria appellada de Carc é Alfandech segons que já seren deputats á ells en temps de moros. E que pusca anar lo lur bestiar en tot lo terme de Xova, segons que á ells era ja legut.

13. . . . E totes aquestes condicions habem otorgat á ells, guiats é assegurats en tota la nostra terra, en persones é en bens ells é tots los que per temps serán en per tots temps, sobre aquesta condició, que ells sien sotmeses é leals vasalls á Nos, é á qui aprés de nos será de tota la generació.

14. . . . E que no pusquen anar á loch ó lochs de la guerra, nels pusquen donar nenguna provisió en denguna condició ni á aquells metre alcuna cosa. E que dejen guardar tota la nostra terra, é á tots los nostres vasalls be é leyalment.

15. . . . E que dejen pagar los drets de les colmenes é lo delme de les figues, é de garrofes, é de les gallines, segons ques conté en altre privilegi per Nos á ells otorgat. E que no sien tenguts de pagar dret dels ous, ne fer Çofra de lurs persones, ne de lurs besties.

16. . . . E sobre totes les coses damunt nomenades, foren per nos fermades les dites coses. Testimonis sobre les dites coses los capdals Don Ferrando de Muncada, Don Guillem de Muncada, Don Galcerán de Pinós, Don Guillem Deutença (Dentença, De Entensa, etc). Feta en lo mes de Jumet Alahir, segons compte de moros, en lany de 648 conjunt lo dit kalendari en lo mes de agosto en lany 1250 segons kalendari de christians. E deposam lo nostre signe sobre les dites coses fermades é loades en lo dit kalendari.

17. . . . E declaram que paguen tots los dits moros, é los que per temps serán, la huytena part de tots los fruyts á Nos, ó á qui Nos volrem; é que no sien tenguts alcuna altra cosa pagar de tots los lurs fruyts, los quals naxerán en la lur terra. Exceptam los rayms dels arbres é de les ortaliçes, los quals no serán venuts. E pagant la octava part de tots los fruyts, nols puscam fer alcuna demanda de tots los fruyts damunt nomenats. Exceptat, que si per Nos, ó procurador nostre es feyta alguna peyta ó demanda als moros, los quals son en la Tinença de Valencia, ladonchs sien tenguts pagar ço que per Nos serán taxats en les peytes.

18. . . . E los moros que stiguen axi com eren acostumats en temps de moros, ans quels moros isquesen de la terra.

19. . . . E tots aquells que isqueren de la vall de Uxó, é no foren assetjats ab ells en lo dit castell, que tots los lurs bens sien á ops de les pernones del castell.

20. . . . Escriví totes les coses damunt nomenades en lo dit kalendari per manament del molt alt Senyor Rey, á qui Deu salvu, Salamó fill de Alquizten. Signum + Jacobi Dei gratia Regis Aragonum Majoricarum et Vaalentiae, Comes Barchinonae et Urgelli, et Domini Montis Pesulani, qui praedicta omnia laudamus, concedimus et firmamus, proui superius continetur.

Fonts

• Colección de Documentos Inéditos para la Historia de España, por D. Miguel Salvá y D. Pedro Sainz de Baranda. Tomo XVIII. Madrid, Imprenta de la viuda de Calero, 1851, pàgs.42-50 (document XII), alhora recollit del foli 229, pàgina 2 del llibre 1r. del Real Patrimoni guardat a l'arxiu de la Bailia General de València.

 

http://digibug.ugr.es/handle/10481/7718

 

Per tal com la machinosa infidelitat dels juheus

IV.

Constitutiones contra Judeos regni Maioricarum ordinatae a Ferdinando I, Aragonum Rege an. MCCCCXIII. (Vid. pág. 52.) Ex autogr. in arch. PP. Praedicat. Palmae Maioricen.

Ferdinandus Dei gratia Rex Aragonum, Siciliae, Valentiae, Maioricae, Sardiniae, et Corsicae,
Comes Barchinonae, Dux Athenarum et Neopatriae, ac etiam Comes Rossilionis, et Ceritaniae.
Dilectis et fidelibus gubernatori, procuratori nostro regio, aliis officialibus nostris civitatis et regni Maioricarum, eorumque loca tenentibus praesentibus et futuris; salutem et dilectionem.
Quoniam machinosa calliditas et adversa Christi fidelibus infidelitas Judeorum Christicolarum incommodis nedum attenta sed pervigil, de ipsorum commodis tristis efficitur, de quorum ruinis perfusa gaudio gloriatur, statuit mater nostra sacrosancta Ecclesia Judeos ipsos infideles fetidos seorsum habitare ab ipsis Christicolis, ne inmundi locorum vicinitate illorum puritatem inficerent erroris ac scelerum vulneribus putriti pravae mentis corrumperent sanitatem. Ipsius ideo nostrae matris Ecclesiae statuendo circa hoc, velut eius fidele membrum, ut convenit inherentes, intellecto Inquisitoris haereticae pravitatis relatu, quod in civitate sive regno Maioricarum praedicto nonnulli judaicae legis, ad civitatem previam declinantes, simul cum conversis ad fidem catholicam cohabitant, domestica quorum cohabitatione seu societate conversi ipsi, obsequia oblivioni derelinquentes divina, dampnabiles et primaevos occulte perseverant in errores, inverecunda sabbata judayce venerantur; diem dominicum usibus et diversis laboribus exponentes: nichilominus, ut asseritur, aliquae mulieres conversae civitatis iam dictae Barberiam transmeari se procurant, ubi nuda fontis baptismatis praetioso amictu, Xpum. ac fidem catholicam abnegantes, colunt ac celebrant judaycam sinagogam; etiamque et ceteri a regnis et terris straneis prodeuntes in civitate praetacta ebrayce vivunt utique et incedunt, licet eliunde Jhesu fidelitatem prestiterint, nomenque assumpserint Christianorum, quod ut ignoti abnegare aliquatenus (f. aliquando) non verentur. Unde nos volentes praedicta, quae in innominiam sanctae matris Ecclesiae catholicae vertuntur, ut catholicus filius, a nostris regnis et ditione posse tenus extirpare, vobis quasdam ordinationes, quas maturae et digeste condidimus continentiae subsequentis:

Per tal com la machinosa infidelitat dels juheus als feels christians no poch adversant en les adversitats dels dits christians se gloriege, e en les prosperitats sen tristexe, statui la sancta mare eclesia los dits juheus en apartat loch habitar e viure, per ço encara que llur fetidat e inmundicia en los dits christians no engendrassen infeccions, e llurs errors no corrompessem (corrompessen) la puritat de aquells. E com aiam entes que en la illa e regne de Mallorques los dits juheus cohabiten ab alguns christians, de la qual cohabitacio se seguexen alcunes coses de mal eximpli, en special que per llur poder pervertexen alcuns christians novells a sabbatizar e perseverar en llurs judaycos e dampnades errors; e encara per llur astucia en sedicions e engans dels dits christians inhumanament e continua studien: havem deliberadament e madura, a opprimir lo mal proposit e astucia de aquells, ordonam les ordinacions devall scrites, les quals volem e manam en lo dit Rege (Regne) e illa de Mallorques, e ciutat, vilas e lochs de aque (sic) esser inviolablement observades.

Primerament ordonam, statuim e manam que tots los juheus e juhias de la illa e regne de Mallorques, e de las illas a daquella adiacens, stiguen e viven apartats dels Christians en un cercles a la una part de la ciutat o vila, hon habitaran, en lo cual stiguen tencats e closos en torn; en manera que totes les portas isquen al cercle o mur, en lo qual mur haie una porta e no mes, per hon isquen; lo qual cercle o part los sie elegit e designat per los jurats e procurador reyal del dit regne, o de la vila hon habitaran. E si los dits juheus hauran o tindran juheria apart, que aquella aytal los sie hanc per cercle o barrio; e que en aquella se haien a mudar o apartar del die que lus sera assignat lo dit cercle o loch per los dits jurats e procurador reyal a un any primer seguent; per tal que dintre lo dit any haien e façer cases hon stiguen. Pero provehim e manam que si en los dits barris a ells assignador haura algunes cases ja fetes, que aquellas puxen haver per compra o per loguer, a coneguda dels dits jurats e procurador regal, o segons que ab los senyors de aquellas se poran convenir. E si dintre lany, apres que assignat los sera, no seran apartats de la habitacio dels dits christians, e nos seran mudats en lo dit cercle o barri, que passat lo dit any tots los bens de aquells sien confiscats e adquisits a nos, e a nostre fisch, e de la persona haien star a nostra merce.

Item ordonam e manam que negun juheu ni juhia no menje ni begue entre christians ni christianas, ne christians entre juheus ne juhias, e aço en llurs habitacions, sidonchs no era en cas de necessitat, asi com es anant per cami, o seguint la cort nostra, hont no poguessen haver posada, o que fossen en lochs hon no hagues juheria. E mes que los dits juheus ni tinguen scuders ni servidors en ses cases que sien christians ne christianas per fer lus servey ni faena en llurs cases, axi com apparellarlos de menjar en lo dissapte, ni ensendre foch, ni anarlos a vi, ne altres coses semblants: no gosen tenir didas christianas per nodrir llurs infants, ni vinguen per fer honor a les cases dels christians axi com en noçes, sepulturas, ni en neguns altres actes. E aço sots pena C. florins per cascuna vagada que contra les dites coses, o alguna de aquelles faran o vendran a nos e a nostres coffres aplicadors sens gracia alguna. Pero en lo present capitol no sien compresos los Christians que los dits Juheus logaran a jornals per adobar llurs cases, cavar llurs vinyas e heretats, e fer altres negocis consemblants. Pero que tals christians no menjen ne beguen en cases de juheus, segons que demunt en lo present capitol es contengut.

Item ordonam e manam que negun juheu ni juhia no gos portar en lo dit regne armes negunas, axi com spasas, dagues, punyals, e altres semblants armes. Pero volem quels dits juheus pusquen portar coltells e gavinets per tallar pa o carn. E qui contra fara que sie encorregut en la dita pena de C. florins applicadors com dit es dessus.

Item com nos sie donat a entendre que en los libres e altres scripturas del Talmut de la ley dels dits juheus lus sie manat que cada die diguen la oracio dels heretges, stant de peus, en la qual malaexent los christians, e les iglesias, e los feels defuncts; per ço ordonam et manam fermament que negun juheu ni juhia daçianant tal oracio no diguen, ni aquella tinguen scrita en lo libre del dit Talmut, ni en altres llurs libres, an la dita oracio vaguen, cancellen e abolesquen dels dits libres, en tal manera que de qui avant en neguna manera nos puxe legir; e aso haien a fer dintre dos meses apres publicacio de la present nostra ordinacio. E quisque la dita oracio dira, ni en aquella respondra, que le sien donats C. açots publicament per los lochs acustumats de la ciutat o vila hon staran. E si la dita oracio passat los dos meses atrobada sera scrita en alguns libres dels dits juheus, que aytal en poder de qui aprobada (atrobada) sera pague a nos la dita pena dels dits C. florins. E si aquell pagar no pora, que li sien donats CC. açots en la manera demunt dita. E ultra les dites penas volem que contra aytals juheus sie procehit criminalment, axi com a aquells qui malaexen e blasfemen la ley sancta del (dels) christians.

Item encara manam e ordonam que negunes fembres christianas, axi maridades, com no havent marits, de qualsevulla condicio o stament sien, no gosen entrar dintre les cases, o cercle, o juheria, o loch, hon los dits juheus e juhias habitaran, axi de die com de nit. E qual se vulla christiana, que contrafara, si es maridada, que sie encorreguda en pena de cinquenta florins per cascuna vagada que trobada hi sera; e si no haura marit, que perda tota la roba que portara fins a la camisa; e si sera fembra publica, que li sien donats C. açots publicament per cascuna vegada que trobada hi sera.

Item mes ordonam e manam que si alguns juheus o juhias del dit regne e illas a aquell adiacens per aspiracio del Sant Spirit se volran bateiar e tornar a la sancta fe catholica, que no sien ni degen esser embergats, torbats, ne detenguts per força o per altra manera qualsevol, e aso per juheus ni Christians, axi com es marit o muller, pare o mare, germa o germana, o qualsevulla altra persona. E qui contra aquestes coses fara ni vendra, que sie punit civilment o criminalment per les penas en dret aposades.

Item mes avant ordonam e manam que daçi avant negun juheu ni juhia en lo dit regne no gos nomeniar en scrit ne de paraula Don tal. Esi ho fara, que per cascuna vegada que ho fara que pach deu florins.

Item que per tal quels juheus en lo dit regne mils sien coneguts, ordonam e manam que daçi avant haien a portar e porten lo capero ab la cugulla de un palm, feta a manera de embut e de corn, cosida *entorn fins a la punta o en altra manera, perque aparegue distincio entre ells e los christians. E mes, que los dits juheus no gosen portar mantos, ans haien a portar demunt les vestiduras que vestiran gramallas o tabardes ab aletas, portan en les dites gramallas de la part de fora los senyals que acustumen portar. Pero es de nostra intencio que los dits juheus anant per cami, per squivar alguns scandols que lus porien sdevenir, puxen portar aquelles vestiduras que volran, axi per cami, com per lo loch hon seran.

Item ordonam e manam que negun juheu, ni juhia no vene speciaria, ne pa, ne vi, ne farina, ne oli, ne mantega, ne altra cosa de meniar, a christians ne a christianas ne tingan tenda, ne botiga, ne taula en publich, ne en amagat per vendre; si ja no era gra o venema (verema) que cullissen en sus vinyes, e carn viva, e oli que cullissen en son olivar, e fruytas que cullissen en llurs orts. E les dites coses e cascuna dellas los damunt dits juheus e juhias puxen vendre en los cercles dels barris hon staran, o en les heretats que tindran, axi suas, com arrendades; e aso axi a christians, com a juheus, o a moros e qual se vulla altres: e aso en les ferias e en los dies del mercat, e en les plaçes e botigues sin hauran, no stant en aquelles christians. Pero entenem que en tals botigues no puxen dormir, ni star en aquellas sino mentre vendran les dites mercaderias. E ax (axi) mateix entenem que puxen vendre per les ditas ciutats e vilas e lochs (leo lochcs) altre qualsevulla mercaderia, que no sien en aquesta nra. (nostra) ordinacio vedades, portant aquellas en llurs mans. E qualsevulla juheu o juhia que contra les dites coses fara, que per cada vegada encorregue e caygue en pena de C. florins, e mes que de las personas haien star a merce nostra.

Item ordonam e manan que negun juheu ni juhia no sien arrendadors, ni procuradors, ni mostaçafos, ni maiordoms, ni recaptadors de nostras rendes, ni de altre senyor o senyora, ni christia o christiana, ne usen daquets officis, ni de altre de aquells per los christians o christianas. E si contrafaran que sien encorreguts en les penes que demunt se contenen. Item per ço com nos es donat a entendre que los dits juheus fan axi com tartres, e altres personas de altres sectes tornar juheus forçantlos e fahent lus algunes altres cerimonias, la cual cosa es en gran vituperi e menyspreu de la sancta fe catholica, volem, ordonam, e manam que daçi avant los dits juheus no facen ne attempten semblants coses en neguna manera: e si lo contrari faran, que semblants juheus sien hauts per catius nostres: hoc axi mateix sien nostres catius les dites persones, que a llur ley seran pervertits; e no resmenys les persones e bens de aytals juheus e pervertits haien a star a nostra merce.

Item ordonam e manam que negun juheu ni juhia no gos visitar christians ne christianas en llurs malaltias, ne de darlos medecinas, ne axerops, ni banyarse en bany ab los dits christians e christianas, nils envien presents de tortas, ne de specias, ni de pa cuyt, ni de vi, ne de volaterias mortes, ni de altres carns, ni de peix, ni de fruytas, ni de algunas altres coses que sien de menjar. E qualsequire juheu o juhia que contra aso fara, o vindra, que pach per cascuna vegada C. florins.

Item ordonam e manam que negun juheu o juhia no port, ne gos portar vesteduras de drap de scarlata ne de mustinaler, ne de negun altre drap molt precios. E si lo contrari faran, que per la primera vegada perdan tota la roba que portaran fins a la camisa; e per la segona que perdan tota la roba, e reeben C. açots publicament; e per la terce vegada, que perden tots los bens applicadors a nostres coffres. Item que neguna Juhia no gos portar manto ab sendat, ni ab pena; e que les vesteduras que portaran, lo drap de aquellas no sie de maior for que lo drap quels dits juheus portaran; ni les dites juhias no gosen portar or en los vels ni toques que portaran; e qui lo contrari fara, perda per cascuna vegada totes les robas que portara fins a la camisa.

Item mes avant ordonam e manam que negun juheu no puxe esser barber, ne cusir draps de neguna christiana de qualsiquira estament o condicio sie; e qualsequire qui al contrari fara, sien donats al juheu per cascuna vegada L. açots; e la christiana que li dara los draps aquells, pach per cascuna vegada C. sous.

Item com nos sie donat entendre que de las nostras terras e regnes passen en Barberia converses christianas, les quals reneguen la sancta fé catholica, e esser pervertides a la ley judaica infanten, e aquells tals tornen a les nostres terres, hon axi com juheus habiten entrels christians, lo qual torne en gran menyspreu de la sancta fé catholica; per tant ordonam e manam que neguns officials nostres, sots privacio del ofici, no lexen ne permeten les dites converses de la nostra senyoria exir ne anar a les dites parts de Barbaria, ni tals juheus habitar en nostras terras ans si algun de aquells trobat hi sera, haien a procehir contra aquell, segons que per dret trobaran esser fahedor. Manants encara que los patrons qui les converses de las ditas nostras terras trauran, perden llurs navilis, e sien encorreguts en cors e en haver sens tota gracia e merce.

Transmittimus nostro sigillo munitas, quasque vos volumus et iubemus sub pena mille florenorum auri de Aragonia, nostro, si contra feceritis, erario applicandorum, inter Judeos in civitate praevia habitantes et habitaturos, ac ad eandem venientes, ... facere et inviolabiliter observari. Inhibentes sub pena iam dicta, quam per vos quotiens contrafactum fuerit, iubemus exigi et levari quibusvis patronis seu ductoribus quorumcunque navilium in Barberie partes seu regnum transmeantes, ne illuc mulierem aliquam publice vel occulte adducere seu transportare audeant vel presumant. Ceterum ut de predictis non bene gestis, et aliis, si qua fieri contingant de cetero, punitio debita subsequatur vobis et unicuique vestrum dicimus et mandamus quatenus dicto Inquisitori in excercendis ratione sui officii, cum requisiti fueritis, assistatis auxilio, consilio et favore. Dat. Barchinone vicesima die marcii anno a nativitate Domini millesimo quadringentesimo tertio decimo, regnique nostri secundo.

Associació catalanista del Matarranya (ASCUMA = IEC)

Texto publicat al grupo de Facebook yo parlo chapurriau (en alguna correcsió). Sobre la Ascuma.

Después de la tormenta llega... (llegan)
Las conclusiones.

La desafiante acción del sábado (celebraban el 30 aniversario en Valderrobres) de una Asociación que defiende el dialecto occitano catalán en el Matarraña les ha dejado en pelotas, y tod@s tenéis el derecho a saber los datos y opiniones que se aportaron en dicha reunión desde los sillones de la presidencia.

- Gracias a nuestra secretaria, un año conseguimos tener hasta 100.000€ en la cuenta. // Llepasubvencions //
- Me da asco ser aragonés. (ver texto al final sobre la vall de Arán)
- Estaríamos mejor anexionados a Cataluña.

- Ahora las subvenciones ya no son como antes.

- Los Amics del Chapurriau son uns catetos.

- A Facao, Plataforma y los nous Amics del Chapurriau les tendrían que cerrar la puerta.

// Sólo les ha faltado decir: "pegar un tiro en la nuca o atar una bomba, como hizo el de la foto, Carlos Sastre, al que saluda efusivamente el presidente de la Generalidad". Estos del lacito amarillo (los de la Ascuma son claramente unos groguets) son bastante amigos de "terra lliure" y ERC.  Ahora los de la CHA, Chunta Aragonesista, son la mano derecha de Esquerra Republicana de Catalunya. //

Mis conclusiones son:

Esta Asociación NO defiende la cultura y la lengua aragonesa, simplemente quiere imponer sus ideas.
Vive desde hace la friolera cantidad de 30 años de las subvenciones (dinero de tod@s los españoles) que recibe y por lo visto no son pequeñas.
Tienen una masa social que les respalda casi inexistente, en este acto estaban 35-40 personas.
Tienen respaldo económico/político.

 

 

 

Esta es mi reflexión, que cada uno saque la suya propia, los datos no son inventados, los aportaron ellos mismos.
No vivimos en ninguna franja (la del meu cul), somos aragones y estamos orgullosos de hablar #LoChapurriau y quiero gritar bien fuerte y claro.
#YOPARLOCHAPURRIAU

La sede de la ASCUMA está al carré majó 4, 44610, Calaseit, Teruel.

https://www.facebook.com/associacio.ascuma/posts/515187245323320/

http://www.ascuma.org/wordpress/qui-som/

 

 

 

 

 

Este es lo peix gros, abáns u ere Arturico Quintanilla y Fuentecica, Juaquinico Monclús (a vegades escriu MonTclús) Esteban. Está gort que chape, pero encara té ganeta de "calers". La pela es la pela, Quimet (tocayo del president de la Generalitat, la marioneta de Puchcagón).

 

Juaquinico Monclús

 

La Ascuma Y Goebbels.

 

https://es.wikipedia.org/wiki/Joseph_Goebbels

 

Goebbels - Los once principios de la propaganda:

 

https://temps de la franja del meu cul.org/

1. Principio de simplificación y del enemigo único: Adoptar una única idea, un único símbolo. Individualizar al adversario en un único enemigo.2. Principio del método de contagio: Reunir diversos adversarios en una sola categoría o individuo. Los adversarios han de constituirse en suma individualizada.

3. Principio de la transposición: Cargar sobre el adversario los propios errores o defectos, respondiendo el ataque con el ataque. Si no puedes negar las malas noticias, inventa otras que las distraigan.

4. Principio de la exageración y desfiguración: Convertir cualquier anécdota, por pequeña que sea, en amenaza grave.

5. Principio de la vulgarización: Toda propaganda debe ser popular, adaptando su nivel al menos inteligente de los individuos a los que va dirigida. Cuanto más grande sea la masa a convencer, más pequeño ha de ser el esfuerzo mental a realizar. La capacidad receptiva de las masas es limitada y su comprensión escasa; además, tienen gran facilidad para olvidar.

6. Principio de orquestación: La propaganda debe limitarse a un número pequeño de ideas y repetirlas incansablemente, presentarlas una y otra vez desde diferentes perspectivas, pero siempre convergiendo sobre el mismo concepto. Sin fisuras ni dudas. De aquí viene también la famosa frase: "Si una mentira se repite lo suficiente, acaba por convertirse en verdad".

7. Principio de renovación: Hay que emitir constantemente informaciones y argumentos nuevos a un ritmo tal que, cuando el adversario responda, el público esté ya interesado en otra cosa. Las respuestas del adversario nunca han de poder contrarrestar el nivel creciente de acusaciones.

8. Principio de la verosimilitud: Construir argumentos a partir de fuentes diversas, a través de los llamados globos sonda o de informaciones fragmentarias.

9. Principio de la silenciación: Acallar las cuestiones sobre las que no se tienen argumentos y disimular las noticias que favorecen el adversario, también contraprogramando con la ayuda de medios de comunicación afines.

http://comarquesnord.cat/ https://comarquesnord.cat/radiomatarranya/

10. Principio de la transfusión: Por regla general, la propaganda opera siempre a partir de un sustrato preexistente, ya sea una mitología nacional o un complejo de odios y prejuicios tradicionales. Se trata de difundir argumentos que puedan arraigar en actitudes primitivas.

11. Principio de la unanimidad: Llegar a convencer a mucha gente de que piensa "como todo el mundo", creando una falsa impresión de unanimidad.

 

//

Así es como se tiene que contestar a esta gentuza:

 

 

 

Sesión del día 12.

Se acordó enviar embajadores a cada uno de los pretendientes para intimarles que se abstuviesen de vías de hecho en sus pretensiones. Asimismo se dispuso entregar a Berenguer de Monravá, Alberto Çatrilla
y Juan de Ribesaltes, la cantidad de doscientos florines para invertirla en el pago de los espías que creyesen conveniente enviar a algunas partes. Comisionóse también al abad de San Juan de las Abadesas, embajador que debía ir al Rosellon, para que a su paso por el Ampurdan procurase apaciguar las disensiones promovidas entre Raimundo de Rexach y Pedro de Galliners. Resueltos ya estos asuntos, tomó la palabra Francisco de Erill, y pidió la competente venia, para que cierto procurador que habían enviado los del valle de Aran pudiese presentar el escrito que sigue, referente a los negocios de dicho valle.

Núm. 245. Tom. 18. fol. 1115.

Molt noble mossen lo governador e molt reverents egregis nobles e
honorables e molt savis senyors de tots e de cascu dels estaments e condicions del principat de Catalunya qui sots e a present celebrats parlament general del dit principat. A tots en comu e en particular es notori e a major cautela vos notifica e diu en Johan de Vallinarça donzell de casa del noble en Francesch Derill capita de la vall Daran e lo dit Johan sindich e en nom de sindich e procurador de aquella que per la longa guerra e a la dita vall soberga e importable que li han feta e fan e saparellen a fer major la egregia dona Margarita comtessa de Comenge
e gens sues per la qual ja la dita vall la qual per si no es bastant ne pot defendres o resistir al poder de la dita comtessa sien cremats e desabitats los lochs de Puyo de Bensost de Lees de Caneya de Bansen e la meytat de la vila de Veylla e novellament los lochs de Benos e de Begos e apparellen les dites gents ab grossa gent darmes e de peu de destrouir totalment e conquerir e occupar aquella si molt prestament noy es provehit ab socos covinent: car jatsia les gents de la dita vall no dubtants perills alguns de mort o qualsevol altre ne recusants tots treballs hajen feta fan e faran tota defensio a ells possible empero lur paucitat en nombre e deffalliment de gent darmes e artilleries necessaries a semblants actes de guerra no son bastants ne poden resistir a tan soberch esforç com son los comengeses en sguard de la dita vall molt pocha e assats pobra nes pot de costuma fer en part del mon que cascun membre o part de la provincia haja e puxa pendre e fer per si defensio a guerres e adversitats sens total reforç e ajuda del cap e altres parts o membres del regne comdat e provincia com la unitat ajustada sia pus fort a resistir a tot sinistre e evitar aquell segons en altres semblants fets a costumat a fer notablament lo dit principat.
E jatsia lo dit noble en Francesch Derill per honor del dit parlament e de la cosa publica del dit principat e per son descarrech vos ho haja dit e proposat diverses vegades pero noy ha stat ans creix tot jorn la potencia dels de Comenge e periclita la dita vall ab gran flaquesa e deshonor de la corona real Darago e a major carrech del dit parlament que durant incertitud qui es nostre rey e senyor per justicia no occorre ab celeritat a tan gran carrech e desonor. E jatsia la dita vall ab ferm privilegi e ley paccionada puxa licitament e sens menys valença de sa fe o altre carrech si per lo senyor rey e officials reals no son defeses donarse a qualsevulla
altre senyor ço que ells han scusat e no voldrien fer per cosa del mon hon scusar ho puxen: per tal a present en lur extrema necessitat de la dita guerra no podents accorrer al senyor rey personalment per la dita incertitud recorren per lur sindich e per ells recorre lo dit sindich a vos dit mossen lo governador e a vosaltres dits molt reverents egregis nobles honorables e savis senyors del dit parlament e a tot lo dit parlament açi
convocat e justat eus supplica e requer tant instantment com pot per tot dret ni costum que per ell faça e per vigor del dit privilegi que la dita vall Daran lochs e habitadors de aquella vullats defendre e conservar a la subjeccio de la corona real de la qual son subdits e vassalls e volen esser ab tota guarda e tuicio de aquella provehint los castells senyaladament de Lees e de Bensost de vitualles armes e stablida de gent e altres coses necessaries e encara trametre gent a la dita vall per defensio de aquella com los de la dita vall nos puxen defendre ne sien bastants a les dites coses. En altre manera lo dit sindich ab total reverencia forçat per son offici e per scusacio de sos principals protesta contra vos mossen lo governador e encara contra lo dit parlament de tots dans destruccions exterminis e perdues ques facen os seguesquen en la dita vall que tot sia imputat a vosaltres senyors e cascun de vos e que per vostra culpa o dessidia axi desemperats de rey e de vostra defensio e ajuda en tan extrema necessitat puxen usar del dit privilegi e ley paccionada e tot altre remey que puxen els pertanga ço que hon als no puxen hauran a fer per vostra gran culpa e carrech ab trencament de cor e molt dolorosament e plorosa per stalviar les persones e bens lurs per vosaltres lexades e abandonades a total destruccio e carnatge.
Requirent de la present scriptura testimoni de la presencia divinal e carta publica per descarrech de sos principals e salvament de lur fe e total carrech de aquells per culpa de qui se seguira tan dan e desonor
a la corona real e al dit principat de Cathalunya.

XIV. Cartas de D. Gilaberto de Centelles, Señor de Nulles, Gobernador de Mallorca por el Rey D. Pedro IV de Aragón,

XIV.

Cartas de D. Gilaberto de Centelles, Señor de Nulles, Gobernador de Mallorca por el Rey D. Pedro IV de Aragón, tocantes a la última empresa del Infante D. Jaime contra Mallorca, y su muerte. (Vid. pág. 56.)

Copiadas del archivo real de Mallorca, lib. núm. 8, ab anno 1349 ad 1353.

I. 

Molt alt etc... En care, Senyor, certifich la vostra altea, que una spia la qual yo tenia ab lalt en Jacme es venguda, e comte de cert, Senyor, que com ell ne parti, començava de fer recullir la sua companya, e que eren XIV. galeas, VIII. uxers et III. naus, e de VII. en VIII. lenys de carrech, que portaven vitualla. E diu que eren de CCCC. homens a cavall en sus aquells qui açi devien passar, et IV. mil. homens de peu ultra les xurmes de les galeas. Perque Senyor, vos certifich les coses dessus dites, per tal que la vostra altea in provehesca segons que per be tendra fero Senyor. Si les galeas ques deven armar a Valencia podien esser açi abans que lalt en Jacme... lo vostre fet per guanyat ab la ajuda de Deu, cab la bona ventura nostra. E si por ventura, Senyor, vos vayiets que les galeas no poguessen esser armades prestament, plagues a la vostra altea, de trametrem companya a cavall, per manera quem pogués combatre ab ell; car vos, Senyor, sabets que ell ha a passar molta mar, e los cavalls seus han a venir malalts e hujats. Perque abans que ell se sia regonnegut, jo he cor de combatre ab ell, pus que haja mes omens a cavall que vuy ne he; car vos, Senyor, ja sabets lo nombre dels homens a cavall que es açi... Jo, Senyor, he tramés a Manorche CL. ballesters, del quals paga la dita illa de Manorcha la meytat, e vos, Senyor, laltre. E per la mort del onrat lu Gilabert de Corbera, jo he tramés a Manorcha Nombert de Sisquen, companyo meu per Loctinent (leo Locttinent) tro ssus quen Panquet de Bellcartell hi sia, e vos, Senyor, hi haiats provehit en altra manera. = Encare, Senyor, segons que la mia spia compte, lalt en Jacme ha fet acordar publicament en Jenova e en P.° de Tramoa hi ha comprat uxers e armes per nom seu. E Carles de Grimalt, Senyor de Month ve ab ell, e ali dat lo loch de Soller ab la vall assi e als seus; e ha dat a Carles de Grimalt lo loch Dalcudia; e ha dat a Ayto de Grimalt Bunyola e al fet Comte; e a molts daltres qui venen ab ell a partida tota la illa. Perque Senyor es bo que vos sapiats totes les coses dessus dites.

Encare, Senyor, es dupte quel Para Sant o alcuns curials de cort de Roma no tinguen les mans en aquests affers. Car segons que jo he comptat ab alcuns daquesta terra, no trob que ell bartas (: baratás) a la meytat del pertret que a fet ço que ha haut de Monpeller; com, segons que comte la mia spia, no conten ab null hom quis vulla ab ell acordar de sou ne de acorriment. Encare que diu que ha feta venir molta vitualla per lo Rose avall que costa sens fi...

Scrites en Mallorches a XI. dies del mes de setembre del any de nostre Senyor M.CCC.XL.IX. = Sacrae Regiae etc. = Lo humil etc.

II.

Molt alt e poderos Senyor, etc. = Sapia la vostra reyal magnificencia que vuy he rehcebuda una letre de persona certa quista per spia en Avinyo per los aparells de lalt en Jacme; translat de la qual tramet a la vostra reyal excellencia de vall scrit. Perque sia de la vostra merce que iversosament trametats açi les II. galeas del pariatge, e aquella companya de homens a cavall e a peu que a vos parra faedor. E aço al pus tost que se puxa; car segons que en la letre de la dita spia se conte, segons compte que fa, ja deu esser partit lalt en Jacme per venir açi. 

E jo, Senyor, fas açi totes aquelles bones provisions que fer puix. Nostre Senyor Deus per sa merçe vos do bona vida e longa, e axalçament de la vostra alta corona. Scrit. en Mallorches a VI. dies del mes de octobre del any de nostre Senyor M.CCC.XL.IX. = Sacrae Regiae etc. = Lo vostre humil servidor Gilabert de Sentelles se comane en vostre gracia e merce.

Fem vos saber quel hom que sabets vench da Vinyo divenres a XXVII. jorns dagost; e frus saber que a XXIV. jorns dagost se tench consistori a Vinyo, ço es, el Pape e tots los cardenals; e en lo consistori fo en Jacme; e demana al Pape ajuda de moneda e que li donas la decima de Mallorques e de Rossallo a II anys, axi com lavia dad al Senyor Rey Darago. = Item el Pape respos al dit Jacme que no li daria decima de ço que no posseya la terra. E axi mateix li dix que molt havia fet en temps passat. E axi mateix li dix que ell no vendria contra lo Senyor Rey Darago.

Item al dit Jacme partis del consistori fallonament com no havia hauda bona resposta. Item al Pape li dix an Jacme que totes les sues gents fossen fora davinyo dins III. jorns. = Item tantost que aquestes paraules foren stades, tot anux se goyta de nit e de dia domens a cavall e de peu fins quel dit en Jacme es stat fora davinyo. = Item al dit en Jacme ha promes al Jenovesos, que si ell cobre la terra, quels dara Maho de la illa de Manorcha, e mes los dara la vall de Soller. = Item ha promes an Paga ferlo vescomte de Bunyola. = Item mes sa diu que ha dade e partida tota la illa. Item al dit en Jacme ha feta mostre ab CCCC homens a cavayll, e ab III. mil homens de peu. = Item al dit en Jacme ha XV. galeas e III. naus. = Item al dit en Jacme parti davinyo dijous a vespres a XXVII. jorns dagost ab son fil, e ab emdues ses files, e ab madona Violant, e ab tota sa casa, que no ha res del seu jaguit en avinyo; e son sen tots anats per lo Rose fins Arlet; e aqui en Arlet en Jacme deu sperar IV. jorns tota la cavallaria, e la gent de peu. E passats los IV. jorns el dit en Jacme se deu recullir tantost en los graus del Rose enfre Marsella e Aygues mortes; e vassen dreta via a Mallorques. = Item al dit en Jacme sen va axi alegre, e totes ses companyes, com si ell era ja dins la terra. Nostre Senyor sia en vostre guarda. = Item micer Carles de Grimalt, Senyor de Month sen va ab lo dit en Jacme; els capitans de les galeas son aquests: micer Carles de Grimalt, e micer Anthoni Ros, e micer Carles Simon, e micer Rayner de Grimalt, e micer Ambesio de Grimalt, e micer Baqueto de Vintimila, e micer vescompte de Grimalt. = Feta a XXIX. jorns dagost.

De predicta materia fuit scriptum inchito (ínclito) Infanti Petro: Domino Episcopo Valentiae: Juratis et probis hominibus civitatis Valentiae: consiliariis et probis hominibus civitatis Barchinonae: nobili Galcerando de Bellopodio maiordomo Domini Regis: Lupo de Gorrea camerario maiori Domini Regis: Berengario de Codinachs magistro rationali curiae Domini Regis: nobili Berengario de Apilia maiori camerario Domini Regis.

III.

Molt alt, molt poderos princep e Senyor. La vostra reyal magnificencia he ja significat per letres mies, les quals vos tramis digmenge proppassat, en qual manera jo son stat certificat per letres de la spia que la sta, del apparells los quals ha fets e fa lo Senyor que solia esser de Montpeller contra aquest vostre regne; car ve açi ab CCCC. homens a cavayl e ab III. m. homens a peu, e ab XV. galeas e ab naus qui passen la companya, segons la letra de la dita spia. E encare de cert ho comte I. hom quin es vengut e ha stat la per spiar los dits affers. Perque, molt alt Senyor, sia de la vostra merçe que al pus breu que porets hic tramatats les galeas de Valencia, et aquella companya de cavall e de peu, que a la vostra altea parra. Car en altre manera la illa de fora la ciutat no li pora esser defensada; car noy ha negun loch que sia murat sino Alcudia, en lo qual loch son cahuts los murs una gran partida. En tant que a tan gran stol, si altre sforç jo no havia, no trop de consell que lemparas per defendra. E verament, molt alt Senyor, sera molt gran e irreparable dampnatge si la illa no li pusch defendre; car podra cremar e affogar totes les pobles e alqueries, e en care barrejar tots los bestiars; perque no fa a planyer neguna messio a restauracio da questes (daquestes, d'aquestes) coses. Perque placia a la vostra misericordia de provehir hi de bona ajuda, e ir.. solament. Los jurats de Mallorques trameten a la vostra altea en P. de Pachs per suplicarvos en axi com ell largament vos contara. Placia a vos quel ne fasats tornar pagat a honor vostra, Senyor, e a profit de aquest regne. Scrites en Mallorques a IX. del mes de octobre del any de nostre Senyor M.CCC.XL.IX. = Sacrae. Lo humil, etc.

IV.

Molt alt, etc. Sapia la vostra magnificencia que segons que he entés, G. Vallca, canonge e pabordre de Mallorches, lo qual ha parlat ab lalt en Jacme en Avinyo moltes e diverses vegades, sen va dreta via a la presencia de la vostra reyal majestad per scursarse de les dites coses. Perque, Senyor, vos placia quel dit canonge sia pres per lo bisbe de Valencia, e remes açi al bisbe de Mallorches per saber mils la veritat del fet. Deus per sa merçe, Senyor, vos mantenga per molts anys en vostra vida. Scrites en Mallorches mes octobre, anno etc. = Sacrae. = Lo humil, etc.

V.

Molt alt, etc. Sapia la vostra magnificencia que vuy a hora de matines hagui correu del capita de Pollença que havia vistes III. galeas et I. nau. Apres, Senyor, a hora de vespres hagui correus que al port dalcudia havia vengudes, entre naus et galeas et altres vexells, XXII. veles; les quals, Senyor, segons las noves que haviem haudes, es lestol del alt en Jacme. Perque, Senyor, aço vuy mes es certa cosa, placieus, Senyor, de trametre prestament les galeas, que vos, Senyor, haviets fets saber que hic trametriets de Valencia et aquelles de Barchelona. Car, Senyor, segons que moltes vegades vos he significat açi ha VII. galeas ab aquelles II. de Barchelona et VI. naus armades. Axi mateix, Senyor, vos placia que hic trametats los richs homens que vos, Senyor, mavets fet saber per en Galceran de Tous, et tota aquella ajuda et secors que a vos, Senyor, sera viares. Scrites en Mallorches a XI. de vuytubri que fo dicmenge a hora de completa, lany de M.CCC.XL.IX. = Sacrae, etc. =

Lo humil, etc. = De praedictis fuit scriptum. = Domino Infanti Petro. = Domino Episcopo Valenciae. = Bernardo de Capraria (leo Caprania). = Magistro de Muntessa. = Matheo Maner. = Petro de Monte Catheno. = Probis hominibus Valentiae. = Probis hominibus Barchinonae. = Et Castellano Emporte (Amposta).

VI.

Molt alt, etc. Sapia la vostra magnificencia que apres que per altre letre et per altre missatger he significat a la vostra reyal majestat que al port dalcudia havia arribades XXII. veles, vuy que es dilluns he hauts correus. A cert ardit quel alt en Jacme et ab tot son stol junt al cap de Formentera qui es pres de Pollença. Axi que hara a hora de completa he aut cert ardit quel dit en Jacme ha pressa terra en lo dit loch, la qual null hom bonament no li pudia vedar, jatsia, Senyor, que de la una part et del altre haja haudes morts et nafres; e ha posats ja en terra pres de II. milia homens a peu et de LXXX. homens a cavall en pus, et no cessa de traure cavalls et gents. La, Senyor, es per capita vostre Frare Vidal Alquer (o Alguer o Riquer) Comanador de la casa del spital ab totas les gents de fora a cavall et a peu, et gran res dels homens a cavall de la ciutat. E son se fetes, Senyor, totes aquelles bones provisions dins et de fora que ferse poden a salvament del regne. Senyor, per molts correus et diverses vos he significat com açi ha armades VII. galeas et VI. naus ab les II. del Pariatge de Barchelona, et neguna resposta no he hauda de vos, Senyor; de la qual cosa, Senyor, yo et en Galceran de Tous, els altres de vostre consell, son merevellats. Car segons la crehença quel dit Galçeran de Tous dix a mi et als jurats de Mallorches de part vostra, Senyor, mes ha de VIII dies que les galeas que vos, Senyor, faciet armar en Barchelona et a Valencia ab alguns richs homens hic devien esser, et res no sen es seguit. Car, Senyor, si les galeas hic fossen, ja vuy hic foren partides per anar ves lestol del dit en Jacme. Perque, molt alt Senyor, placia a la vostra altea, que en continent hic fassats trametre les dites galeas, et richs homens; car sens aquelles nos pot res fer per mar. E ab la volentat de Deu poden venir salves et segures; car les galeas del stol del dit alt en Jacme stan al dit loch plaguades. Placieus, Senyor, que aço cuytets, car mester hic es; et manats a mi, Senyor, ço que a la vostra altea parra sobre los dits affers. Encare, Senyor, vos placia de trametre a Barchelona al Governador de Sardenya per la nau qui vengue prestament. Scrites en Mallorches dilluns a XII. de vuytubri a hora de migenit del any M.CCC.XL.IX. = Sacrae, etc. = Lo humil, etc.

VII.

Molt alt et molt poderos, etc. Apres, Senyor, que he significat a la vostra reyal magestat quel stol del alt en Jacme prenia terra, he haut cert ardit que ir que fo dilluns gran res del stol del dit en Jacme a pressa terra a Pollença a la punta del Bertux. Son IX. galeas, et VI. uxers, et I. nau. Perque molt alt Senyor, yo fas replegar totes les hosts de la terra a Incha, qui es luny del dit loch, hon lo dit en Jacme ha pressa terra, força III. legues; per tal quel dit en Jacme se acost dintra terra, et que hom li puxa dar per mar et per terra salvament batayla. La qual batalla, Senyor, nos pot fer seu (sens, sense) les galeas de Valencia et de Barchelona. Perque, Senyor, sia vostra merce, que les dites galeas hic sien prestament. Car, Senyor, segons que jaus he significat, açi na VII. armades, et I. leny de C. rems, et les VI. naus, qui son aperellades si mester les havem. E axi, Senyor, placieus de secorrer... çesomament (iversosament). Car segons que comte I. hom qui es fuyt, lo qual yo tenech pres, en les tol del dit en Jacme se contave spresement es dehia que vos, Senyor, no habiets neguna galea açi ne aqui. Be empero diu que si deiya que vos, Senyor, havieu fetes armar VI. galeas, les quals, Senyor, vos havieu ja trameses en Cicilia. Quant es, Senyor, a les provisions de la terra, vos certifich que la terra, merce de Deu, es ben provehida dint et de fora; et totes les gents, Senyor, grans é poches fan bon continent de si matex, et solen morir per la vestra honor en aquests affers. Scrites en Mallorques a XIII dies del mes de vuytubri dany M.CCC.IL. = Sacrae, etc. = Lo humil, etc.

VIII.

Molt alt, etc. Sapia la vostra reyal magestat que en Jacme de Montpeller ab la sua ost ha estat a Pollença II. dies, y a Alcudia altres II., y hir venchsen batalla arrengada a muro; et lo seu stol per mar feya la via de la ciutat de Mallorches. Axi, Senyor, que segons que comten alguns daquells seus, los quals yo tench presos, dema lo dit en Jacme ab son ost sen enten a venir per terra tro a la ciutat, et lo seu stol per mar axi mateix a la ciutat; e parho ben segons la via que fan, yo, Senyor, me son certificat aytant com he pogut del seu poder; axi que trob que ells son de CCC. homes a cabayl en sus, e MD. homens a peu. Et mes yo, Senyor, he fets desemparar tots los lochs de fora; car ja, Senyor, moltes vegades vos he significat quels lochs da fora nos podien tenir, e fetes trer (: traure, treure) totes viandes et bestiars, aytant com he pogut; et totes les dones, infants et catius dels homens da fora, son en la ciutat. E e fets forts, menys del castells de la Ila, II. lochs tant solament, ço es, la villa dincha (d' Incha, Inca) et la ciutat.

Axi mateix, Senyor, les VII. galeas daçi, et II. lenys de LXXX rems son armats, et les VII. naus axi mateix. Perque molt alt Senyor, com aço haia a venir a batayla per mar et per terra, et noy pauga hom scapar, sia de vostra merçe que la aiuda quem havets feta saber, que hic sia tramesa. De les galeas de Valencia, ne de Barchelona, ne de la nau qui va en Sardenya, non he alguna certinitat, ne de vos, Senyor, ne daltres no he hauda resposta de tants missatgers et letres, Senyor, queus he tramesos. Per queus placia, Senyor, quem fassats saber prestament si fare la batayla sens les galeas de Valencia e de Barchelona, ho siu sofferre. Car certifich vos, Senyor, que tota la gent de la terra ha bon voler; mas no son veades (: aveades) de guerrejar, et es gran perill tenir tantes gents en closes (: encloses). Car pahor he que ramors nos meten entre les gents que veey consumar ço del lur. Placieus, Senyor, que hage vostra resposta breument; car aço nos pot vuy mes trigar. Los homens a cavayl, Senyor, que açi son ab mi, entre dins e dafora, son fort poch, que no basten entre uns et altres a CC., quen (quant) es dels homens a peu compliment hic ha, ab la volentat de Deu. Yo, Senyor, me coffir de fer la batayla per II. rahons; la primera, que nous vull aventurar lo regne a I. punt; la segona per la gent daçi que no han vists affers. Placieus, Senyor de trametre la dita aiuda, o de ferme resposta; car, Senyor, tot va en aquesta batayla. Scrites en Mallorches dicmenga a XVIII. de vuytobri del any M.CCC.XL.IX. hora de completa. = Sacrae, etc. = Lo humil, etc. = De praedictis fuit scriptum Episcopo Valentiae, Castellano Emposte, Bernardo de Capraria, Matheo Mercerii, et Juratis Valentiae.

IX.

Molt alt, etc. Sapia la vostra reyal maiestat que depuys que nous he scrit, Senyor, ses ecvengut (esdevingut) que dicmenge prop passat entre vespres et completa en Jacme de Monpetler, partent de muro, vench batalla arrengada ab banderes, levades a la vila de Incha, e va ferir aytant abrivadament com neguns homens poguessen ferir lo palaciç dura donant batalla en II. lochs de la vila dentro a II. hores. En la qual lo dit Jacme fo personalment, e la dona sua qui era en la reresaga, e lo fill. Finalment que si hanc feriren abrivadament, ells sen tornaren molt volentarosament; e alcuns fort pochs exiren de les barreres de la isla contra volentat del capita, e feriren en ells, e haguerenne entre morts e vius de XLV a L persones, entrels quals ni hac VIII homens a cavall. Axi que dit en Jacme denits ab gran pluya anasen a la vila de Sineu; e aqui ha stat e sta de lavors ança. Apres aço, Senyor, hir que fo dimecres, lonrat en Rambau de Corbera arriba açi ab la nau qui va en Sardenya; de la qual cosa, Senyor, tota la tierra ha hauda gran consolacio. E vuy, Senyor, entre vespres e completa VIII. galeas del stol del dit en Jacme ab banderes levades vengren dreta via a la boca de Portupi, on eran les VII galeas nostres, e II. lenys armats, e les VI. naus armades. E com foren pres una milla e menys del dit port, ells vaeren les nostres galeas qui estaren detras les naus; e a colp van girar. E les nostres galeas, e les naus van fer la lur via, e donaren los en calç mentre dia basta, axi que les gitaren de tot lo golf. E fo axi que la una galea de les lurs no sperava laltre; que si tan solament açi hagues II. galeas mes, ab Deu qui ho volgues, gran res de les galeas hagren haudes, e nos foren partides deles. Perque, molt alt Senyor, podets conexer que si les galeas de Barchenona et de Valencia hic fossen stades, quant de be sen fora seguit: que hom hagres haut lestol de la mar o al menys desbaratat, e el romangre en la isla, volgues ó no; e ara es dupte del contrari. Per ço, Senyor, nos placia de trametre breument les dites galeas, que encare ab Deu, na poriem haver tot lestol. Jo, Senyor, he acordat ab aquests qui açi son de vostro consell, e ab los jurats, que les galeas daçi et les naus romanguen a Portupi, e en lo moll, per guardar e defensar aquel; et que dema mati ab la bandera victoriosa vostra, Senyor, e ab tota la ost, isque de la ciutat ab lo dit Rambau de Corberes, e ab los homens a cavall e a peu que ha amenats, per anarme combatre per terra ab lo dit en Jacme, qui es a Sineu, luny de ciutat IV. lengues. Confius en nostre Senyor Deus, e en la justicia vostra, Senyor, que haure victoria. Axi placia a Deu. Placieus, Senyor, de trametre prestament les dites galeas. Del stament, Senyor, de les gens de la terra dentro al jorn de vuy, e dels lurs comportaments, podets star ab bon cor, Senyor. Car encare no he sabut que negun de la ciutat ne de la isla, poch ne gran, sen sia anat a ell, sino I. grech, e I. moro de Pollença; e I hom sotil de muro, qui volia vehir la isla de Incha, e lo capita al rocegat e penjat a Incha. Scrites en Mallorches dijous a XXI die del mes de octobre any de nostre Senyor M.CCC.XL.IX. = Sacrae Regiae, etc. = Lo humil, etc.

X. 

Molt alt et molt poderos Princep et Senyor. Apres que no escrivi à la vostra gran altea dels afers del alt en Jacme ça enrera, ses devench que yo divendres proppasat ora de tercia isqui de la ciutat ab companya de cavall et de peu, et jagui la ciutat be fornida et stablida, e encare VII. galeas et II. galiotes be armades que romangueren al port de la ciutat. 

E ana ab mi lonrat en Rienbau de Corbera ab la companya de cavall et de peu, ab la qual passa en Serdenya. E fiu la via de la host del dit en Jacme, qui era en I. loch appellat Porreres; et seguenlo per jornades, lo disapte seguent ora tarda fuy de la sua host pres una legua. E lo digmenge mati seguent, com jo hagues ardit quel dit en Jacme feya ab tota sa ost la via de la ciutat parten de I. loch appellat Luchmajor, on havia jagut lo dissapte a nit, jo fiu refreschar tot hom e aqui ordone mes batalles; e comane la deventera al dit en Riembau. E fiu per guisa que ab les II. mies batalles isquerent a devant la host del dit en Jacme. Et hora entorn nona ell se acosta batalla arrenguada a mi ab II. batalles que habia ordonades ab molta bella gent et bona de cavall et de peu, e jo enves ell. E en lo nom de Deu lo dit en Riembau fari ab la sua batalla molt vigorosament, et ells a ell. Ab tant jo fari ab la mia batalla. E plach a nostre Senyor Deus, qui protegueix la justicia de vos molt alt Senyor, et endressa los vostres affers victoriosament, quel dit en Jacme fo vençut et mort en la batalla, et son frare en Paga, qui portave la sua bandera, et molts seus cavallers et homens de peu foren aqui morts; els altres gitaren et masevense en fuyta, et yo ab tota me companya ab la vostra victoriosa bandera tesa encalsant et ataet seguils I. grossa legua ves la mar mentre quen trobe negun. E apres ab la bandera tesa torne leuar lo camp, et trobe que cavallers nostres tenien presos lo infant et la infanta nabots vostres, Senyor, et madona Violant, et molts cavallers et homens a peu del dit en Jacme. Es ver, molt alt Senyor, quel dit infant es nafrat leig en la cara de colp de spaha, car era guarnit en lo camp. E apres aço jo ab tota la host torne jaure al dit loch de Luchmajor; e lo diluns seguent entremen en la ciutat. E tota la ciutat isquerenme a reebre ab totes les professons be et honradament, et ab gran alegria. Placia a vos, molt alt Senyor, quem fasats saber queus plaura que yo fassa dels dits vostres nabots, ne de madona Violant, car jo los tench presos al castell de Bellveher. Encare, Senyor, vos placia quem fassats saber queus plaura que fasse dels homens a cavayl et de peu que tenech presos, qui foren del dit en Jacme, ço es, del strangers; car daquests qui eran daquesta terra enten afer aquella justicia que mereixen. Deus per la sua misericordia, Senyor, vos mantenga per molts anys. Scrites en Mallorches a XXVII. del mes de vuytubri del any de nostre Senyor de M.CCC.XLIX. = Sacrae, etc. = Lo humil servidor vostre se comana en vostre gracia et mercet. = Gilabert de Sentelles.

In praedicta littera fuerunt inclusa sequentia verba:

Quant es, Senyor, de la part vostra son morts IV. homens a cavall e entro a X. homens a peu, e be XV. cavalls; e ay haudes alcunes nafres. Jo, Senyor, tench lo cors del dit en Jacme en lesgleya de Luchmaior, e nol vull soterrar entro que haja resposta de vos, Senyor. Empero, Senyor, ab correctio de la vostra altea, seria viares quel pogues hom soterrar a la Seu honradament, que vuy mes no pot fer mal ne be (a). = De praedictis fuit scriptum Infanti P. = Episcopo Valentiae. = Castellano Empostae. = Bn. de Capraria. = Bng. de Capraria. = Bng. de Codinachs. = Bng. de Apilia. = Galcerand de Bellpug (Bellopodio, Bellpuig). = Lupo de Gorrea (: Lope de Urrea).

(a) Los escritores Mallorquines dicen que su cadáver fue trasladado al convento de las monjas de la Trinidad de Valencia. Lo mismo dice el que ilustró con notas la edición última que se hizo en aquella ciudad de la Historia de España de Mariana. (T. VI, p. 61).