APÉNDICE AL LIBRO DE LAS EXEQUIAS.

APÉNDICE AL LIBRO DE LAS EXEQUIAS. 

Libre de algunes coses assenyalades succehides en Barcelona y altres parts.
Pere Joan Comes. A. M.

Libre 2. Cap. 24. De la malaltia del Senyor Rey En Joan y de la sua mort y de la honrrada sepultura que li fonc feta.

Diumenge que comtavem a X del mes de jener any MCCCCLXXIX sentint e sabut per los honorables consellers que la Majestat del Senyor Rey En Joan se era ajegut de malaltia ab molta febre en una cambra episcopal de la dita ciutat en la qual lo dit Senyor havia pres posada seguint los vestigis e bons costums dels antichs e per retre lo deute que la ciutat acostuma en semblants casos de continent tots V consellers se ajustaren en la casa del consell de la present ciutat e ajustats partiren de la dita casa per viscitar lo dit Senyor lo qual trobaren ajagut en la dita cambra en un llit de camp en lo qual lo dit Senyor acostumava jaure e visitant aquell e sentint la disposcicio sua ab los metges que del dit Senyor havian cura tornaren a la casa de la dita ciutat e de continent trameteren llurs vergues per haver consell de promens de la dita ciutat. E ajustats en la dita casa del consell de XXXII ensemps ab los dits promens lo honorable Miçer Jaume Deztorrent conseller en cap fou expost e notificat lo cas de la dita malaltia demanant en aquells quels volguesen aconsellar e dir llur parer ells consellers com se devian regir en lacte de la malaltia com fos cosa a tots notoria que la ciutat per fer lo que deu e retra lo deute a son Rey e Senyor sentint tals cassos se acostuma interposar e fon consellat quels dits consellers tots o alguna part dells tots jorns duas voltas tant quant la malaltia al dit Senyor duraria devian anar visitar lo dit Senyor e veura e entremetres axi de la indisposicio sua com de metges e medecines com encara de altres coses qui haguesen sguart a la cura e conservacio de la persona del dit Senyor. E que lo hu dels dits consellers romangues tots jorns en la nit acompanyat de dos promens ciutadans tant quant la dita malaltia duras e la dispuscicio requeris. E de fet los dits honorables consellers seguint lo dit parer e consell desliberaren proseguir aquell e per so la nit del matex dia lo conseller en cap en companya de dos honorables ciutadans feu la vella del dit Senyor fins lo dia apres seguent e axi fou tingut lorde de la dita vetlla un conseller y dos ciutadans ço es comensant lo cap sempre y apres los altres ab son orde fins a XIX de dit mes de jener e encara los dits honorables consellers hoyns dir que a Solsona havia un solempne metge jueu trameteren ab correu volant al dit metge fos de continent asi per veure la dita Majestat e esser ensemps ab los que ya y eran en la cura de aquell e lo dit metge de continent rebuda la lletra dels dits honorables consellers fou asi e visita lo dit Senyor e ensemps ab los altres metges hac carrech de la cura del dit Senyor e tots jorns feya relacio als dits honorables consellers de la disposicio del dit Senyor e tant com la malaltia dura tots jorns los dits consellers una vegada ans de dinar e altra apres dinar foren solicits e curosos de visitar lo dit Senyor donant tot endres quant en ells hera en las cossas nescesarias a la salut del dit Senyor.
E lo dimars que comtavem a XII del mes de jener lo dit Senyor Rey confessa e sens çerimonia alguna combrega adorant tant solament lo cors precios de Jesu-Christ consagrat en la missa que un prevere havia çelebrada en la cambra hont lo dit Senyor jeya malalt e lo matex dia lo clero de lo Seu aporta al dit Senyor lo vel de la Verge Maria lo qual esta en un bell reliquiari e adorat per lo dit Senyor aquell li fou posat sobre los ulls e cap.
E lo dilluns que comtavem a XVIII de jener lo dit Senyor aprohismanse a la mort per lo reverent mestre March Bergua del orde dels frares menos fou desenganat de la sua mort las quals cosas lo dit Senyor pres ab molta paciencia e gran esfors sens fer mutacio o moviment algu mostrant esser aconortat de la mort.
Apres lo dimars que comtavem a XIX de dit mes de jener lo dit Senyor vers les III hores de mati perde la paraula e tocades les VII horas del dit dia ans de mitg jorn rete la anima a nostro Senyor Deu qui per sa clemencia laura colocada en son Regne.
E pasat lo dit Senyor de la present vida lo seu cors fou embalsamat e apres vestit en la forma seguent ço es que li mudaren camisa e li vestiren gipo carmesi calsas de grana ben tirades una roba de vellut carmesi folrada de mars gibelins barreta negra al cap e fou tornat sobre lo llit hon lo dit Senyor muri sobre lo qual llit fon posat cubert de un drap brocat de or molt bell e foren posats tres coxins lo hu de brocat e los dos de domas blanch e tench lo dit cors lo cap sobre lo coxi de brocat e fouli posada al cap corona e a la ma dreta ceptre e a la esquerra devia esser posat pom de or ab una creu petita e no fou fet e mes li fou posada la espasa que acostumava portar sobre lo dit Senyor e lo matex dia e poch apres que lo dit Senyor hac retut lo deute de natura a son Creador los dits honorables consellers ajustats en casa de la ciutat per llurs vergues feren ajustar lo consell ordinari de XXXII e ajustat lo dit consell (se lee cousell) per lo honorable conseller en cap fou en aquell exposat lo cas sobre dit de la mort del dit Senyor e demanaren llur consell e acort sobre la cirimonia per los dits honorables consellers en nom de la ciutat servadora e feta la dita propocicio e aguts diversos coloquis entre los dits honorables conseller e consell fou desliberat que totas las cosas que se havian de executar per part de la ciutat e axi del nombre dels promens qui han de ser vestits de gramalles e de la cera com altres coses tocant a la dita sepultura que per part de la ciutat deuen esser fetas fos fet tot axi com es ocostumat.
E lo dimars apres seguent que comtavem a XX de jener MCCCCLXXIX los dits honorables consellers demanats per part dels marmasors del dit Senyor vinguesen al palau Episcopal en lo qual lo dit Senyor retuda la anima a son Creador com desliberasen portar lo cors a la sala del palau Real la qual sala era estada molt bellament e de bells draps empaliada e fou fet al mitg de la dita sala un llit alt ab bancals al entorn e cubert de matalaf sobre lo qual fou posat un bell drap de ras e fou posada una travaca penjada sobre lo dit llit lligada a una de les arcades de la dita sala e al cap del llit fou posada la creu major de la Seu e foren constituhits en la dita sala VIIII altas ço es tres a cascun costat e dos al cap baix de la dita sala e hu sobre lo dit sitial o tribunal en lo qual lo dit Senyor vivint seya en sa cadira Real quant tenia audiencia a sos pobles.
E per quant traure lo cos del dit palau per portarlo a la sala del palau Real qui era aparellada segons damunt apar aquell no recaya en cerimonia fou desliberat que no tingut orde algu de ordenar fos tret lo cos del dit palau Episcopal e aportat al dit palau Real e axi fou fet es ver que los dits honorables consellers ab llurs vergues ab vergues alçades se meteren en lo llur lloch ço es inmediadament tras lo dit cos ab orde sens que altre orde fos servat e fou portat lo dit cos per alguns dels nets e familiars del dit Senyor no servada entre ells orde alguna e exint lo dit cors del dit palau Episcopal lo clero de la Seu tot sol ço es preveres e canonges de aquella ab un ciri de cera blanca cascu en la ma ab la creu alsada devant lo dit cos portaren aquell en la dita sala sobre un llit cubert de un drap de brocat de or e de çeda negre molt bell e vestit lo dit Senyor en la forma damunt dita ab la cara descuberta e alli sobre lo llit demunt mencionat fou mes lo dit drap de brocat e sobre aquell fou posat un coxi de brocat al cap. E en lo cap del dit Senyor tenia corona en la ma dreta çeptre en laltre la espasa e manca lo pom com non tinguesen de fet e estech lo dit cors descarat sobre lo dit llit del dit dia dimecres fins al altre dimecres axi estec VIII jorns e lo vuite jorn fou mes dins duas caxas com comensas a sentir e la derrera fou cuberta de drap vellut de carmesi.
Apres lo dijous ans de la solempnitat de la dita sepultura fou ordenat que fosen carregades les armes del dit Senyor Rey en aquesta forma ço es que feren preparar VIII cavallers ab lurs cavalls ab cubertes de saques e foren fetes IIII banderes Reals duas ab armes de Arago e una ab armes de Sicilia e altra ab armes de Navarra e IIII pavesos ab ditas armas los IIII cavallers portaren les dites IIII banderes ab llurs astes llansades al coll e los dits IIII pavesos ço es bras squerra tots al reves axi que lo que avia de anar alt anave baix als peus e axi matex feren preparar los munteros del
dit Senyor ab llurs corns e vozines de casa ab llurs cans dels quals ni havia vestits de canamas e preparat en la dita forma tots los dits cavallers ço es primerament los qui aportaven les banderes intraren a cavall dins la sala gran del dit palau Real ab las banderes alçades ço es asta en cuxa e axi a cavall voltaren tres vegades lo dit cos del dit Senyor e a la derrera cridant per tres voltas digueren tales o semblants paraules dresant aquelles a M. Rodrigo de Rebolledo Camarlench del dit Senyor. «M. Rodrigo senyor Camarlech X jorns a nostron Rey e Senyor e nol trobam hauriau lons vist. » E fet lo dit crit per los dits cavallers ab plors molt grans per IIII voltas lo dit Camerlenc ab gran crit e molt agrament plorant responent dix «Mort es veulo asi hon jau mort» E los dits cavallers replicant digueren «com mort» e lo dit camarlench dix «hoc mort.» E oyda per los IIII cavalles la resposta llavors los dits IIII cavallers ab crits aspres e ab gran plor brocaren llurs cavalls vers lo dit cos enderrocans ciris e brandoneres e calades les astes de las banderas sobre llurs colls roseguans ditas banderas per terra e axi matex los altres IIII cavallers qui ya estavan preparats prest de la dita sala brocaren llurs cavalls vers o dit cos llansant los pavesos en terra e casi llantsantse de llurs cavalls en terra. E per semblant tots los munteros cornant e los cans odulant e tots ensemps cridans ab crits de plor e llagrimes dients «ahont lo trobarem lo bon Rey. » E fet lo dit acte vereu aqui plos e llamentacions que era gran pietat als hoints e miradors. Apres los dits cavallers ensemps ab los munteros exints del dit palau discorrent tota la ciutat corregueren per totas las plasas les dites armes comensant a la Plaça del Rey.
Disapte a XXX de dit los honorables consellers se ajustaren bon mati en la casa de la ciutat e acompanyats de promens ab caperons vestits anaren al palau del Rey hon lo dit cos era e no deteninse en altres actes colocades primerament XXIIII personas qui havian carrech e eren estades amprades per portar lo dit cos e posat cascu en son lloch despres lo dit cos exint la professo de la dita sala ordenaren los qui en la dita sala foren per acompanyar lo dit cos e totes coses sots lorde seguent.
E primerament ordenaren lluminaria devant lo cos e foren lo nombre dels brondons entre los particulas de la ciutat e del Senyor Rey DCCII. E los del Senyor Rey tenian un senyal Real posat al reves.
Apres anaren los VIII cavallers qui lo dia de dijous havian corregudas las armas a cavall e portavan las ditas banderas rosegant ab llurs escuts al reves al bras.
Apres anaren les creus que foren XIII entre les de les parroquies e monestirs e apres lo clero de las parroquies apres los frares e apres lo clero de la Seu apres los reverent bisbe de Girona vestit episcopalment qui celebra la missa e feu las obsequias e cirimonia apres foren ordenats XXVIII homens de la casa del Senyor Rey qui a peu portaven sengles brondons de çera negra ensesos apres los capellans e altres de la capella del Senyor Rey vestits tots de drap negre ab sengles ciris en la ma ensesos qui anaven salmejant molt devotament.
Apres devant lo cos inmediadament dos canonges de la Seu ab capes ab llur vestit e altros dos derrera lo cos.
Apres vench lo cos ab tots los portants ordenats segons demunt es ver que per rellevar de travalls los convidats del carrech del portar agueren dotze homens pagats per los marmaçors los quals foren vestits de negre ço es cotes e caperuçes tan solament pagades per los dits marmasors. E los dits homens nos mostraven com estiguesen (se lee estignesen, la u y la n se confunden en varios sitios) jus lo bastiment.
Apres ana la Illustre Senyora Infanta relicta del Illustre don Henrich mestre de Sant Iago jerma del dit Senyor Rey ensemps ab tots los nets del dit Senyor.
Don Jaume de Navarra legitim net.
Don Alfonso de Arago fill bastart del Senyor Rey nou succesor del damunt dit Senyor.
Don Felip de Arago - Don Joan de Arago fills bastarts del Illustre don Carles fill quondam legitim del dit Senyor.
Don Joan - Don Ferrando fills de Don Alfonso de Arago fill bastart del dit Senyor.
Apres ana molta gent illustre que per no ser tant llarch e dexat.
E dix la missa major lo reverent bisbe de Girona lo qual feu per semblant lo sermo lo dit dia.
Es ver empero que ans de exir lo dit cos de la sala Real M. Rodrigo de Rebolledo camerlench del Senyor Rey estant dalt en lo bancal del llit fet al dit cos en la sala damunt dita ans que lo dit cos fos mogut en presencia de tots los que alli eran ab gran plor e llamentacio tranca lo sagell del dit Senyor ab martell e encara trenca les vergues dels uxers o aguatzils dient paraulas de dolor pertinents al dit acte.
E totes les coses fins asi fetes per causa de la dita sepultura pagua la marmasoria salvo las lluminarias particulars damunt dites.
E lo matex dia de disapte que contaven a XXX del dit mes de jener los honorables consellers feren convidar per los honorables obres de la dita ciutat acompanyats de dos ab gramalles e caparons vestits en lo entrevall que lo ofici divinal se deya en la Seu per obsequias de la dita sepultura la dita Senyora Infanta e tots los nets del dit Senyor diputats oydors de compte prelats barons nobles homens cavallers gentils homens ciutadans honrats mercaders que lo dia del dilluns primer vinent fosen a la casa de la ciutat hon los honorables consellers se ajustarian pera venir a la Seu a fer honor al aniversari çelebrado per part de la ciutat per anima del Senyor Rey e lo dit aniversari fou fet en la forma acostumada.
Apres lo dijous que contaven a IIII del mes de febrer de MCCCCLXXIX dia assignat en traura lo cors de la Seu per portar aquell al monestir de Poblet en lo qual lo dit Senyor se hera lexat los dits honorables consellers lo dia abans feren fer una crida que lo dit dia pasat mitg jorn no fos algu qui paras obrador ni obris portas de aquells y axi fou fet.
E per semblant los dits honorables consellers per honrrar e honorificar la exida del dit cors e ampraren totas las lluminarias de las confraries de la ciutat la qual fos en gran e copios nombre e mes trameteren los hobres de la present ciutat al vicari del Senyor bisbe de la Seu li plagues trametre a les parrochias fosen lo dit dia ab llurs creus e processo duas horas apres mitg jorn per acompanyar lo dit cos e axi fou fet.
E mes trameteren convidar les damunt ditas XXIIII persones qui eran estades convidades e ordenades portar lo dit cors que lo dit dia o dita hora fosen a la Seu per portar lo dit cors fins al monestir de Valldonzella fora ciutat.
E ordenades e preparades totes les dites coses lo dit dia de dijous vers les tres hores pasat mig jorn lo dit cors fou tret de la dita Seu ab lo matex orde e cerimonia e ab tots los acompanyants qui si trobaren per llurs trats que lo disapte prop pasat era estar portar a la dita Seu per la ecclesiastica sepultura.
E exint de la Seu lo dit cors fou portat e exint per lo portal major girant la via del palau Episcopal fent la via de Sant Jaume e volta vers lo Call e feu la via del portal de Sant Antoni pasant cami dret per la Boqueria e devant lo ospital de Santa Creu e tira fora lo portal fins al monestir de Valldonzella ont per las monjas fou rebut e exint al pati ab Creu processionalment. Es veritat que lo clero de la Seu ne les ordens e parrochies ne llurs creus pasaren ne exiren fora ciutat ans se aturaren dins lo dit portal salvo que lo senyor bisbe de Girona hisque ab los canonges de la Seu fort poch fora lo dit portal e feu absolucio al dit cors e axi sen torna tot lo clero.
E com lo dit cors fou pres lo dit portal cassi devant la casa del monestir de Sant Anthoni XXVI frares del monestir de Poblet qui eran vinguts de llur monestir hisqueren de la dita esglesia de Sant Anthoni ab creu alsada ab llur abat vestit portant mitra e crosa e aqui reberen lo dit cors e metense devant lo cors ab tota la lluminaria demunt dita que era bella cosa de veura tiraren la via de Valldonzella e alli estech aquella nit.
E lo dia apres divendres que comptavem a V de febrer sens çerimonia alguna los dits frares sen portaren lo dit cors a coll de homens estependiats per los dits marmasors e de aqui avant cesa la çerimonia de la present sepultura. /Nota: estependiats: Stipendium (alemán) : beca, ayuda económica /.
Los honorables consellers posaren las gramallas de saques o terlis lo diumenge apres seguent que comtavem a VII del dit mes de febrer e prengueren gramallas negras les quals aportaren fins a IIII de mars apres seguent.
E posades les dites gramalles foren fetes als dits consellers samarres de contray folrades de ales de çathi negre. / Nota: çathi : satén : (nights in white) satin : vellut : terciopelo. /
E fou encara ordenat per los dits consellers que fos feta crida que algu no gosas fasteyar de trompas sons bayls moms ne jochs fins a la Pascha primer vinent donant senyal de dol e tristicia.
/Nota: fasteyar : festejar : festejá : fiesta. Pascha : Pascua. Algu no gosas : nadie osara u osase. /

Archivo de la antigua Diputación de los tres Estamentos de Cataluña, fol. 74 v. del dietario del trienio de 1476 a 79.

En aquest dia de dimarts toquades set hores de mati ço es abans de mig jorn la Majestat del Serenissimo Senyor Rey don Johan de immortal memoria fetes totes ordes de christia regonegudament e contrita com a vertader catolich e fet e fermat codicil com dies havia hagues testat fini gloriosament sos derres dies en lo palau del R. bisbe de Barchinona en lo qual lahora residia. En apres lendema dimecres fonch ab solemne professo de totes les Seu parroquies e ordens de Barchinona e acompanyat de prelats magnats familiars deputats de Catalunya consellers de Barchinona e altres molts fonch portat lo seu cors al palau Reyal e major de la dita ciutat e mes en la gran sala en lo mig ab lit pavallo ceptre pom en la ma corona al cap insignies Reyals empaliat de bells draps de or e de ras e construits en dita sala nou altars en los quals tots los matins fins al mig jorns se celebraven misses e totes les Seu parroquies e ordens venien alli dues vegades lo dia demati e pres dinar fent absolutions e orant continuament per la sua anima hon stech fins lo disapte XXX del dit que ab solemne professo fonch portat a la Seu de la dita ciutat de Barchinona en la qual fonch fet solemne offici capell ardent e ab gran luminaria com es de costum en semblants solemnitats. Sermona dit dia lo R. bisbe de Gerona. Lo diluns seguent primer de febrer del dit any per los magnifichs consellers de Barchinona fonch fet solemne aniversari en la dita Seu per la anima del dit ........ Nota. Con la lengueta el encuadernador cortaría indudablemente media linea que falta para terminar este apunte.

Gabrielem Vilell presbyterum severi barcinonensis

Translat de la sentencia donada per los reverents pares inquisidors de la heretica pravedat de la ciutat de Avila

Translat de la sentencia donada per los reverents pares inquisidors de la heretica pravedat de la ciutat de Avila (Ávila) del Regne de Castella contra un nomenat Benet Garcia queis cardador heretich e condempnat del loch de la Guardia en lany Mil CCCCLXXXXI trames por lo reverent pare lo Senyor prior de la Sancta Creu inquisidor general de la heretica pravitat als reverents pares inquisidors de la ciutat de Barcelona. (*: Carbonell incluye este documento, impreso en cinco páginas en cuarto con caracteres góticos, en este lugar, y por el mérito de su contenido y la dificultad de hallarse hoy día ejemplares de su edición hemos creído conveniente copiarlo en obsequio a nuestros lectores.) 

Vist e ab diligentia examinat per nos lo doctor Pera de Villada abat de Sant-Millan e Sant-Marcial en las sglesias de Burgos e Leon e fra Ferrando de Sant Domingo profes de la horde de preicadors jutges inquesidors de la heretica pravitat e postasia (apostasía) en la ciutat de Avila e en tot son bisbat e axi mateix en la present causa specialment diputats per la actoritat (auctoritat, autoritat) apostolica. E nosaltres com iutges que som hordinaris en la dita causa per lo reverent Senyor (pone Ssnyor) don Pere Gonçales de Mendoça cardenal Despanya (Pedro González de Mendoza) archebisbe de Toledo privat de las Spanyas. Un proces e causa que davant nos aparague en tres parts ço es a saber de la una demanant lo honrat Bertomeu (Bartolomé) Alonso de Guevara procurador fiscal daquesta Santa inquisicio. E de laltra raho demanant Benet Garcia alias Garcia Cardador o dellas mesuras vehi e habitador en la vila de la Guardia del arquebisbat de Toledo de una peticio que lo dit procurador fiscal allega o posa davant lo dit Benet Garcia alias Garcia Cardedor e certa responsio a la dita peticio per lo dit procurador fiscal aximateix dada per la qual digue quel dit Benet Garcia avie hereticat apostatat e iudaycat e guardat la ley de Moyses sos fieles (feels, fidels) preceptes e cerimonies stant com era christia bateiat tenint e stant en tal nom e possessio. E era stat e fonc actualment ab altres chrestians e iuheus en crucificar un infant crestia en remembrança de la passio de nostre redemptor Jhesu-Christ e traure li lo cor per que ab el e ab una hostia consagrada fessen feltilleries ab que morisen rabiant los chrestians segons mes longament en la dita sa peticio e addicio se conte per lo qual nos demane per nos esser declarat lo dit Benet Garcia per heretge e apostata e aver incurrit en las penas e censures en los drets canonichs e civils stablides relexantho a la iusticia e braç secular segons que ab dret deguessem. E vist com lo dit Benet Garcia responent a la dita demanda e addicio confessa part del que en ella se contenia e part spresament nega. E vist que lo dit procurador fiscal acepta e reebe la confessio iudaycal del dit Benet Garcia en quant fehia per el e en laltre axi negat demana esser reebut a la prova e com per nosaltres axi el dit procurador fiscal e lo dit Benet Garcia foren rebuts a la prova cascu de sa intencio e vist un proces qui fet ses devant de mi lo dit doctor Pere de Villada loctinent en la Sglesia e bisbat de Astorga que lavos era contra lo dit Benet Garcia en la mateixa causa ordinariament agut e tractat. E per lo dit procurador fiscal en la present causa davant nos presentat e repetit e vist altra provança per lo dit procurador fiscal feta manarem fer e avem fet publicacio daquella e donar com fou donada copia dels dits e deposicions dels testimonis al dit Benet Garcia e com per sa part e en favor sua fou dit e allegat contra los dits e personas daquells lo que dir e allegar volgue esforçant se de posar tachas e obiectes pera ells declarar. E vist axi com per la conffessio del dit Benet Garcia davant nos iudicialment feta e perseverada com per la provança del dit procurador fiscal declarat tot lo que de dret se pot e deu declarar si res hia que per raho de lo posat contra la dita provança puga e dega esser declarat clarament se prova e en aço com lo dit Benet Garcia grau esser naturalment iueu rebe lo sant babtisme e apres de haver viscut e perseverat per spai de trenta anys en la ley e fe catholica de nostre Senyor Jhesu-Christ en nom e possessio de chrestia heretica e apostata daquella e actualment se torna a la ley de Moyses en la qual persevera per spai de cinc anys continuus creentla tenintla guardantla ab tots sos fictes preceptes e cerimonies guardant disaptes pasquas festas e deiunys quant bonament lo podia fer sens esser sentit com qual se vulla bon iueu ho fa tenint la per millor que la de Jhesu-Christ no anant a la sglesia menjant carn en divendres e quaresma e altres dies vedats en casa de iueus e no conbregave mes abans quant vehia lo corpus axi en la sglesia com quant lo portavan a negun malalt secretament scupie e li fehie figas e encara que se conffessava falsament no manifestant en veritat sos peccats al confessor fermament tenint e creent que la tal conffessio no profitava pera remissio dels peccats e que la penitencia e los altres sacraments de la Sancta mare sglesia fos en burla e practicant lo dit Benet Garcia ab un iueu misteris de la ley digue al dit iueu que creya que la maladiccio de son pare iueu lo avia portat en aquel stat per que se havia tornat crestia e que el creya e tenia la ley de Moyses com bon iueu e que stava de proposit encara que lo cremen viu de morir en aquella que encara que mostra esser crestia en la voluntat es iueu e que lo que dien los crestians que hia Jhesus e Sancta Maria verge abans del part ni apres del part que era la maior batania del mon quels crestians tenen e que son cans enemichs de Deu criador de totes les coses en que ell creye com bon iueu e que creu que les cerimonias que fan los crestians son ydolatrias e que tenen la ley de Moyses com los iueus mes que no la observan com a malvats e idolatris que adoran una hostia que es una poca de ferina (farina) batuda ab aygua e per las paraules que un capella diu dien las bestias dihent per los crestians que aquell pa se torna en verdedera (verdadera) carn de Deu lo vi en sanc e que es burla los crestians fan pintar images de sants e santes e que allo es pintar com voler que quant lo dit Benet Garcia fou a Sant Jaume totes les images que hi avia li paregueren idoles e que per tals las te el e a totes les altres e que los chrestians ab lo combregar del Corpus Christi e altras feltillerias que fan sen van tots ab tots los diables al infern en so de burla e vituperi recomtava ordenadament a hun iuheu los articles de la fe responent a ells de la manera ques fa quant combregan los crestians e li digue que crehie axi com crehie en lo creador que per que una vegada combrega ab una hostia que dehien esser de las consagradas perque se torna crestia junt ab les malediccions de son pare li ague donat lo creador tant mal e lo avia portat a les presons en que stave mes si Deu lon desliuras que pendria sos fills e sen iria a Judea e si nols sen podia menar quels mataria e que el hi faria lo possible de passar los per lo ryu de les pedras encara que el creu que no cessa de correr sino lo disabte e que una vegade stigue en proposit de sacrificar la hu dels dits fills seus axi com feu Abraam sino que lo diable loy destorba e que creye que siu (si ho) fere Deu lin donara bona ventura e que li sabia greu quels dits fills seus restassen en aquesta ley maleyda asso dehia per la ley de Jesu-Christ. E vist que lo dit Benet Garcia deiuna certs deiunis de iuheus al modo iudaych e stigue de preposit (proposit, propósit) de deiunar altres e dehia oracions de juheus en abraych (hebraico, hebreo, lengua hebrea) e pregava a un iueu que pregas per ell al creador comanant se en ses oracions iudaycas fent li gracias per lo que per ell avia pregat e axi mateix en asso axi per la confessio del dit Benet Garcia com per la provança del dit procurador fiscal quel dit Benet Garcia en deiuni deprobat e dampnada intencio fou en altres crestians e iuheus en un tractat e concert de fer certas fetillerias en una hostia consagrada e un cor de infant crestia per los inquisidors de la heretica pravitat entre ells no poguessen procehir e perque los dits inquisidors e los altres crestians rabiassen e morissen rabiant e la ley e fe catholica de Jhesu-Christ fos destroyda e perduda totalment e los iuheus se ensenyorisen e que la ley de Moyses fos exalçada e volent posar en efecte e en obra son abominable proposit desig e intencio dampnada al dit Benet Garcia fou e vingue personal e actualment (pone actualmeut, la u y la n suelen equivocarse en los escritos) ab los dits altres crestians e iuheus en crucificar e crucifica un infant crestia en la forma e manera quel (quels) iuheus crucificaren a nostre Senyor Jesu-Christ en remembrança e vituperi de sa divina magestat e sacratissima passio stenenli los brassos e camas en dos pals posadas e ligadas en figura de creu + donantli açots repelons e bufets scupintlo obrintli las venas ab ganivets e collili la sanch ab un caldero e ab una scudella e posantli argilagas e herbas spinosas en las solas dels peus e en las spatles posantli lo dit Benet Garcia en lo cap de las herbas spinosas en manera de garlanda obrint lo costat del dit infant cuelment ab un ganivet bomia per baix dels pits traentli lo cor per lo afete e fetillerias damunt ditas ab moltes vituperosas e orribles paraules dihentli lo dit Benet Garcia iunctament ab tots los altres crestians o juheus dreçades e dirigidas a nostre Senyor Jesu-Christ en persona del dit infant dientli crucifical aquest enganador que se dehia nostre rey e avia destruir nostre temple e que ab fetillerias nos avia de matar e veniarse de nosaltres crucifical crucifical aquest ca embaidor enganador e fetiller e per que se dehia Deu e perque preicava que era Deu e perque se dehia rey dels juheus e Deu que era home com cascu dells fill (fills) de una dona corrupta e adultera bort nat de adulteri e que volia destruir als juheus e sa ley mes que ells destruhirian a ell. E axi feren spirar e morir al dit infant ignorantment e lo soterraren de nit secretament en un loch desert hon nos pogues aver noticia dells. E apres aço fet e perpetrat lo damunt dit el dit Benet Garcie se aiunta en cert loch ab los damunt dits sos compenyons crestians e iuheus hon tots iuntament foren de acort que fos trames lo dit Benet Garcia ab lo dit cor del dit infant e ab una hostia quells dehien de cert esser consagrada e certs savis iuhues (iuheus) que avian de fer ditas fetillerias pera quels inquisidors e tots los altres crestians morissen rabian (sin t final, rabiant) com dit es lo qual cor e la hostia ques diu esser consagrada al dit Benet Garcia en son poder tingue e rebe e ab allo una carta fermada de alguns dels dits sos companyons e participants per portar allo als dits iuheus savis ab lo qual lo dit Benet Garcia fou pres en lo cami per voluntat de Deu ligat e portat aquest coneximent de la veritat lo qual axi mateix se troba esser stat e entrevengut personalment en altre tractat e concert o semblant de fer semblants fetillerias ab lo dit mateix damunt dit altre cor de infant crestia e ab altra hostia consagrada ab los dits sos companyons iuheus e crestians. E vist axi la informacio que de nostre ofici de personas religiosas de nostra Santa fe catholica e de fe dignes que aver poguerem pera saber la veritat e com les dites parts conclogueren e no volgueren mes dir ni allegar e nosaltres concloguerem ab ells e aguerem lo proces e causa per clos e conclos asignam die e terme per donar sentencia e daqui avant tot hora e quant desliberats stiguessem e vehent los altres actes del dit proces e sobre tot agut nostre acort e desliberacio ab persones religiosas e savies de bona e provada ciencia e conciencia seguit lo seu acort desliberacio e consell tenint a Deu davant los nostres hulls trobam que debem divulgar e declarar divulgam e declaram la intencio e acusacio del dit fiscal per ben provada e verificada. 

Translat de la sentencia donada per los reverents pares inquisidors

Translat de la sentencia donada per los reverents pares inquisidors de la heretica pravedat de la ciutat de Avila (Ávila) del Regne de Castella contra un nomenat Benet Garcia queis cardador heretich e condempnat del loch de la Guardia en lany Mil CCCCLXXXXI trames por lo reverent pare lo Senyor prior de la Sancta Creu inquisidor general de la heretica pravitat als reverents pares inquisidors de la ciutat de Barcelona. (*: Carbonell incluye este documento, impreso en cinco páginas en cuarto con caracteres góticos, en este lugar, y por el mérito de su contenido y la dificultad de hallarse hoy día ejemplares de su edición hemos creído conveniente copiarlo en obsequio a nuestros lectores.) 

Vist e ab diligentia examinat per nos lo doctor Pera de Villada abat de Sant-Millan e Sant-Marcial en las sglesias de Burgos e Leon e fra Ferrando de Sant Domingo profes de la horde de preicadors jutges inquesidors de la heretica pravitat e postasia (apostasía) en la ciutat de Avila e en tot son bisbat e axi mateix en la present causa specialment diputats per la actoritat (auctoritat, autoritat) apostolica. E nosaltres com iutges que som hordinaris en la dita causa per lo reverent Senyor (pone Ssnyor) don Pere Gonçales de Mendoça cardenal Despanya (Pedro González de Mendoza) archebisbe de Toledo privat de las Spanyas. Un proces e causa que davant nos aparague en tres parts ço es a saber de la una demanant lo honrat Bertomeu (Bartolomé) Alonso de Guevara procurador fiscal daquesta Santa inquisicio. E de laltra raho demanant Benet Garcia alias Garcia Cardador o dellas mesuras vehi e habitador en la vila de la Guardia del arquebisbat de Toledo de una peticio que lo dit procurador fiscal allega o posa davant lo dit Benet Garcia alias Garcia Cardedor e certa responsio a la dita peticio per lo dit procurador fiscal aximateix dada per la qual digue quel dit Benet Garcia avie hereticat apostatat e iudaycat e guardat la ley de Moyses sos fieles (feels, fidels) preceptes e cerimonies stant com era christia bateiat tenint e stant en tal nom e possessio. E era stat e fonc actualment ab altres chrestians e iuheus en crucificar un infant crestia en remembrança de la passio de nostre redemptor Jhesu-Christ e traure li lo cor per que ab el e ab una hostia consagrada fessen feltilleries ab que morisen rabiant los chrestians segons mes longament en la dita sa peticio e addicio se conte per lo qual nos demane per nos esser declarat lo dit Benet Garcia per heretge e apostata e aver incurrit en las penas e censures en los drets canonichs e civils stablides relexantho a la iusticia e braç secular segons que ab dret deguessem. E vist com lo dit Benet Garcia responent a la dita demanda e addicio confessa part del que en ella se contenia e part spresament nega. E vist que lo dit procurador fiscal acepta e reebe la confessio iudaycal del dit Benet Garcia en quant fehia per el e en laltre axi negat demana esser reebut a la prova e com per nosaltres axi el dit procurador fiscal e lo dit Benet Garcia foren rebuts a la prova cascu de sa intencio e vist un proces qui fet ses devant de mi lo dit doctor Pere de Villada loctinent en la Sglesia e bisbat de Astorga que lavos era contra lo dit Benet Garcia en la mateixa causa ordinariament agut e tractat. E per lo dit procurador fiscal en la present causa davant nos presentat e repetit e vist altra provança per lo dit procurador fiscal feta manarem fer e avem fet publicacio daquella e donar com fou donada copia dels dits e deposicions dels testimonis al dit Benet Garcia e com per sa part e en favor sua fou dit e allegat contra los dits e personas daquells lo que dir e allegar volgue esforçant se de posar tachas e obiectes pera ells declarar. E vist axi com per la conffessio del dit Benet Garcia davant nos iudicialment feta e perseverada com per la provança del dit procurador fiscal declarat tot lo que de dret se pot e deu declarar si res hia que per raho de lo posat contra la dita provança puga e dega esser declarat clarament se prova e en aço com lo dit Benet Garcia grau esser naturalment iueu rebe lo sant babtisme e apres de haver viscut e perseverat per spai de trenta anys en la ley e fe catholica de nostre Senyor Jhesu-Christ en nom e possessio de chrestia heretica e apostata daquella e actualment se torna a la ley de Moyses en la qual persevera per spai de cinc anys continuus creentla tenintla guardantla ab tots sos fictes preceptes e cerimonies guardant disaptes pasquas festas e deiunys quant bonament lo podia fer sens esser sentit com qual se vulla bon iueu ho fa tenint la per millor que la de Jhesu-Christ no anant a la sglesia menjant carn en divendres e quaresma e altres dies vedats en casa de iueus e no conbregave mes abans quant vehia lo corpus axi en la sglesia com quant lo portavan a negun malalt secretament scupie e li fehie figas e encara que se conffessava falsament no manifestant en veritat sos peccats al confessor fermament tenint e creent que la tal conffessio no profitava pera remissio dels peccats e que la penitencia e los altres sacraments de la Sancta mare sglesia fos en burla e practicant lo dit Benet Garcia ab un iueu misteris de la ley digue al dit iueu que creya que la maladiccio de son pare iueu lo avia portat en aquel stat per que se havia tornat crestia e que el creya e tenia la ley de Moyses com bon iueu e que stava de proposit encara que lo cremen viu de morir en aquella que encara que mostra esser crestia en la voluntat es iueu e que lo que dien los crestians que hia Jhesus e Sancta Maria verge abans del part ni apres del part que era la maior batania del mon quels crestians tenen e que son cans enemichs de Deu criador de totes les coses en que ell creye com bon iueu e que creu que les cerimonias que fan los crestians son ydolatrias e que tenen la ley de Moyses com los iueus mes que no la observan com a malvats e idolatris que adoran una hostia que es una poca de ferina (farina) batuda ab aygua e per las paraules que un capella diu dien las bestias dihent per los crestians que aquell pa se torna en verdedera (verdadera) carn de Deu lo vi en sanc e que es burla los crestians fan pintar images de sants e santes e que allo es pintar com voler que quant lo dit Benet Garcia fou a Sant Jaume totes les images que hi avia li paregueren idoles e que per tals las te el e a totes les altres e que los chrestians ab lo combregar del Corpus Christi e altras feltillerias que fan sen van tots ab tots los diables al infern en so de burla e vituperi recomtava ordenadament a hun iuheu los articles de la fe responent a ells de la manera ques fa quant combregan los crestians e li digue que crehie axi com crehie en lo creador que per que una vegada combrega ab una hostia que dehien esser de las consagradas perque se torna crestia junt ab les malediccions de son pare li ague donat lo creador tant mal e lo avia portat a les presons en que stave mes si Deu lon desliuras que pendria sos fills e sen iria a Judea e si nols sen podia menar quels mataria e que el hi faria lo possible de passar los per lo ryu de les pedras encara que el creu que no cessa de correr sino lo disabte e que una vegade stigue en proposit de sacrificar la hu dels dits fills seus axi com feu Abraam sino que lo diable loy destorba e que creye que siu (si ho) fere Deu lin donara bona ventura e que li sabia greu quels dits fills seus restassen en aquesta ley maleyda asso dehia per la ley de Jesu-Christ. E vist que lo dit Benet Garcia deiuna certs deiunis de iuheus al modo iudaych e stigue de preposit (proposit, propósit) de deiunar altres e dehia oracions de juheus en abraych (hebraico, hebreo, lengua hebrea) e pregava a un iueu que pregas per ell al creador comanant se en ses oracions iudaycas fent li gracias per lo que per ell avia pregat e axi mateix en asso axi per la confessio del dit Benet Garcia com per la provança del dit procurador fiscal quel dit Benet Garcia en deiuni deprobat e dampnada intencio fou en altres crestians e iuheus en un tractat e concert de fer certas fetillerias en una hostia consagrada e un cor de infant crestia per los inquisidors de la heretica pravitat entre ells no poguessen procehir e perque los dits inquisidors e los altres crestians rabiassen e morissen rabiant e la ley e fe catholica de Jhesu-Christ fos destroyda e perduda totalment e los iuheus se ensenyorisen e que la ley de Moyses fos exalçada e volent posar en efecte e en obra son abominable proposit desig e intencio dampnada al dit Benet Garcia fou e vingue personal e actualment (pone actualmeut, la u y la n suelen equivocarse en los escritos) ab los dits altres crestians e iuheus en crucificar e crucifica un infant crestia en la forma e manera quel (quels) iuheus crucificaren a nostre Senyor Jesu-Christ en remembrança e vituperi de sa divina magestat e sacratissima passio stenenli los brassos e camas en dos pals posadas e ligadas en figura de creu + donantli açots repelons e bufets scupintlo obrintli las venas ab ganivets e collili la sanch ab un caldero e ab una scudella e posantli argilagas e herbas spinosas en las solas dels peus e en las spatles posantli lo dit Benet Garcia en lo cap de las herbas spinosas en manera de garlanda obrint lo costat del dit infant cuelment ab un ganivet bomia per baix dels pits traentli lo cor per lo afete e fetillerias damunt ditas ab moltes vituperosas e orribles paraules dihentli lo dit Benet Garcia iunctament ab tots los altres crestians o juheus dreçades e dirigidas a nostre Senyor Jesu-Christ en persona del dit infant dientli crucifical aquest enganador que se dehia nostre rey e avia destruir nostre temple e que ab fetillerias nos avia de matar e veniarse de nosaltres crucifical crucifical aquest ca embaidor enganador e fetiller e per que se dehia Deu e perque preicava que era Deu e perque se dehia rey dels juheus e Deu que era home com cascu dells fill (fills) de una dona corrupta e adultera bort nat de adulteri e que volia destruir als juheus e sa ley mes que ells destruhirian a ell. E axi feren spirar e morir al dit infant ignorantment e lo soterraren de nit secretament en un loch desert hon nos pogues aver noticia dells. E apres aço fet e perpetrat lo damunt dit el dit Benet Garcie se aiunta en cert loch ab los damunt dits sos compenyons crestians e iuheus hon tots iuntament foren de acort que fos trames lo dit Benet Garcia ab lo dit cor del dit infant e ab una hostia quells dehien de cert esser consagrada e certs savis iuhues (iuheus) que avian de fer ditas fetillerias pera quels inquisidors e tots los altres crestians morissen rabian (sin t final, rabiant) com dit es lo qual cor e la hostia ques diu esser consagrada al dit Benet Garcia en son poder tingue e rebe e ab allo una carta fermada de alguns dels dits sos companyons e participants per portar allo als dits iuheus savis ab lo qual lo dit Benet Garcia fou pres en lo cami per voluntat de Deu ligat e portat aquest coneximent de la veritat lo qual axi mateix se troba esser stat e entrevengut personalment en altre tractat e concert o semblant de fer semblants fetillerias ab lo dit mateix damunt dit altre cor de infant crestia e ab altra hostia consagrada ab los dits sos companyons iuheus e crestians. E vist axi la informacio que de nostre ofici de personas religiosas de nostra Santa fe catholica e de fe dignes que aver poguerem pera saber la veritat e com les dites parts conclogueren e no volgueren mes dir ni allegar e nosaltres concloguerem ab ells e aguerem lo proces e causa per clos e conclos asignam die e terme per donar sentencia e daqui avant tot hora e quant desliberats stiguessem e vehent los altres actes del dit proces e sobre tot agut nostre acort e desliberacio ab persones religiosas e savies de bona e provada ciencia e conciencia seguit lo seu acort desliberacio e consell tenint a Deu davant los nostres hulls trobam que debem divulgar e declarar divulgam e declaram la intencio e acusacio del dit fiscal per ben provada e verificada. 

Ara hojats, veguer, consellers, prohomens, Barchinona

- Ara hojats.

Per manament del veguer ordonaren los consellers e prohomens de la ciutat de Barchinona que tota persona de qualque ley o condicio sia que vena lana levada en la plaça ne en altra part de Barchinona si aquella lana sera filada en Barchinona haja a dir veritat a aquell o a aquella que la dita lana comprara o la volra comprar si aquella es de blanqueria o de anyins o de tesora sots pena de XX sous per cascuna vegada. Item que tota filanera o cardedora de stam o de lana qui per males filadures o per mal cardar haura consumad o gastat lestam o la lana qui dat Ii sera a filar o cardar haja a satifer e esmenar a aquell de qui sera ço quen valra menys a coneguda dels consols dels parayrers tintorers e texidors. E que no gos mesclar una lana ab altra ans haja a tornar a cascun la lana que tendra daquell diligentment sots ban daço quen deu haver del filar o cardar e que Ii haja esmenar lo dan. Item que tota persona que vendra lana levada en la ciutat de Barchinona o en les places o fore les places daquela ciutat que la haja a vendre ben levada e axuta e ascardeçada ço es que aquell que la comprara ne pusca ascardaçar una quantitat o sort de la dita lana que comprara e que segons aquella quantitat o sort de lana minvara se haja abatra de la romanent lana levada qui sera comprada segons que minvat haura sots ban de deu sous. Item que alguna persona de qualque ley o condicio sia qui pentin lana e qui cart o fara cardar lana no gos untar ne fer untar la lana ni les pintes ni les cardes ab oli sino ab lart e ab mantega axi com antigament era acostumat si donchs no era lana tinta o masclats o de cadius o de burells sots ban de VI diners per liura de lana: empero que perço ques pusca fer provisio dels dits lart e mantega es ordonat que les dites coses se puxen fer ab bon oli daci a la festa de sant Johan de juny prop vinent e no daqui avant. Item que tot hom e tota dona que pintenara lana o cardara haja aquella a pintenar o cardar be e leyalment: et si contra fara haja esmenar la lana e pagar ço quels consols dels dits officis diran.

Item que tot batador daqui avant haja be a batra e mesclar les lanes que batra e seguentment en tal manera que sia be clara e mesclada per tal que los draps sien pus eguals e millors e frau no shi puxe fer sots ban de deu sous per cascun jornal. Item que tota persona de qualque condicio o stament sia qui ordesca teles per si o per altre per fer draps de lana haje a tenir los ordidors de XII rams justs e en cascun ram haje haver XIII palms de cana justs per ço que la tela haja en los dits ordidors XIX canes e mija en guisa que con lo drap sera texit haje XVIII canes e mija e no menys e qui contra fara pach per ban XX sous. Item que neguna persona de qualque stament o condicio sia no gos ordir en negun cap de drap negun scapolo gran ni poch sots ban de deu sous e que perde lascapolo. Item que alguna persona qui ordesca axi com dit es no gos ordir negun scapolo qui haja mes avant de XIIII canes e aço per squivar molta frau qui fer si poria sots ban de XX sous per cascuna vegada que contra faça. Item que negun corredor o corredora no gos vendre alguna lana ne stams seus propris ne comprarne per revendre ne per ferne draps e aço per squivar frau qui si pot fer ne gos fer frau en aquelles vendes que fara e que ans que hajan licencia de vendre lana hajan a jurar en poder del veguer que be e leyalment se hauran en vendre les dites lanes sots ban de X sous per cascuna vegada que contra fara. Item que sia entes que tot hom e tota dona de qualque condicio sia haja a donar com vendra lana a pes de quintar en Barchinona dues liures de tara per cascun quintar de lana sutze don que sia e semblant haja a fer del menor pes. Item que drap XVIII senyal no gos haver mes avant de XI palms e III quarts sots ban de X sous e de trencar lo pinte. Item quel XVIII terner no gos haver mes avant de XI palms sots ban de X sous e de trencar lo pinte. Item que lo XVI senyal no gos haver mes avant de XI palms e mig sots ban de X sous e de trencar lo pinte. Item quel XVI terner no gos haver mes avant de X palms e tres quarts sots ban de X sous e de trencar lo pinte. Item quel XIIII terner no gos haver mes avant de deu palms e al quart sots ban de X sous e de trencar lo pinte: e en lo dit pinte se puxe texir tot drap qui sia bo e leyal sens algun ban. Item quel XIIII senyal no gos haver mes avant de XI palms sots ban de X sous e de trencar lo pinte: e en lo dit pinte se puxe texir tot drap qui sia bo e leyal sens algun ban. Item que alguna persona de qualque stament e condicio sie no gos fer ni fer fer negun drap ni draps ni scapolons en Barchinona termens ni territori de aquells de meyns nombre de XIIII ligadures sots ban de L sous e de perdre lo drap o draps o scapolons. Item que tot tixidor o altre qui tixira draps de lana en Barchinona haje a texir cascun drap be e egualment axi be aquells qui no seran seus com los seus sots ban de V sous e que no gos levar de teles que tixira neguna ligadura o via sots ban de L sous e sie privat det offici. Item que tot tixidor o altre qui tixira draps de lana en Barchinona haja a fer en lo començament del drap que tixira en lo cap primer e aço con començara a tixir en la faxa un senyal de B per ço que sia conegut en tot loch que es stat tixit en Barchinona e en lo cap derrer haje o fer son senyal per ço que sia conegut qui lhaura tixit sots ban de X sous per cascuna vegada. Item que neguna persona de qualque ley o condicio sie no gos fer ne contrafer en neguna manera lo senyal del altre texidor sino lo seu ni tixent ni ab agulla ni ab altra cosa e qui contra fara pach per ban cascuna vegada XXV sous per cascun drap. Item que tot drap qui exira de tixidor o del taler haje haver de larch XIIII canes e mige e no menys mas puscha esser pus larch si ferho volra. E si alcun drap sera trobat pus curt quen sien fets trosors per les tres persones ordonades destar en la casa ab consell de prohomens dels officis si conexeran que sia fet per frau e que aytal drap fraudos perde les capçonades a dempnatge del tixidor o daquell dequi seria la colpa e pach per ban V sous per cascun drap. Item que tot tixidor qui tixira drap setze haja afer en cascun drap setze un listo de lana burella o de coto lo qual listo sia fet en la fi de cascun drap ço es de travers de vora a vora e que haje a pesar XLIII liures o de aqui en sus sots ban de V sous: e qui contrafara del dit drap sia levada la B ab un trocet de la faxa e lo tixidor sie tengut del dampnatge quel drap pendra a coneguda de les dites III persones qui stan en la dita casa dels dits consols ab consell dels dits prohomens dels officis: e en la dita faxa que romandra en lo dit drap no gos res sarcir affegir ni innovar sots ban de perdre lo dit drap. Item que tot tixidor qui tixira drap XVIII haje a fer en cascun drap XXIII dos listons los quals sien fets en la fin de cascun drap XXIII de travers de vora a vora: e aço per tal que tot hom conega de quin compte seran e que haje a pesar XLIIII lliures o daqui en sus sots ban de X sous. E qui contra fara del dit drap sie levada la B ab un troç de la faxa e lo tixidor sie tengut del dampnatge quel drap pendra a coneguda de les dites III persones ab consell dels dits prohomens dels dits officis: e en la dita faxa que romandra en lo dit cap no gos res sarcir ne affegir ne innovar sots pena de perdre lo dit drap. Item que tot tixidor qui contra fara senyal de XIX ni de XXI axi que contra faça per frau un compte per altre pac per ban cascuna vegada L sous. Item que tot drap XIIII terner e tot XIIII senyal quis fara en la dita ciutat haja a pesar XLII lliures e daqui en sus sots ban de X sous qui contra fara e del drap sia levada la B ab un troç de la faxa e lo tixidor sie tengut del dampnatge quel drap pendra a coneguda de les dites tres persones de la dita casa ab consell dels dits prohomens dels dits officis: e en la dita faxa que romandra en lo dit drap nos gos res sarcir ni affegir ni innovar sots ban de perdre lo dit drap: e quel dit drap haja haver al cap primer e al cap derrer un listo qui pas tro al mig loch e no mes avant per ço que sie conegut que es XIIII sots ban de X sous per cascun drap. Empero si per ventura alcun drap per raho de les filadures quey hauria molt primes no podie recollir tanta lana com dessus es ordonat que aytal drap pus sie be e leyalment e complida texit a coneguda de les dites tres persones ab consell dels dits prohomens dels officis no sie punit ans puxe passar sens pena del texidor que texit lo haura. Item que negun texidor ne altre persona no gos mesclar en draps de lana en lordim o en lo texim lana que sia stada de peçols ni de borra sino en los draps qui son appellats de miga lana o de cadius strets sots ban de L sous: e encara si aytal drap sera trobat axi o en altra manera fraudos que aytal drap sia perdut a aquell de qui sera e que sia feta punicio e execucio del dit drap per aquells qui seran ordonats a la casa del pes dels draps ab consell de prohomens dels dits officis de parayres e texidors segons los fraus daquells draps: empero que cascun pusca fer dels dits pessols scapolons que no sien de VIII canes en sus e quels dits scapolons no hajen ne puxen haver sino IIII palms dample axi que daquells scapolons que seran fets contra la present ordinacio sien punits segons demunt es dit. Item que neguna persona stranya o privada de qualque stament o condicio sia no gos texir ne fer texir fora la ciutat de Barchinona algun drap en que faça o faça fer senyal de B: e si aytal drap sera atrobat axi com a fals sia per los dits consols trocejat en IIII parts e donat per amor de Deu a coneguda de les dites III persones de la dita casa ab consell dels dits prohomens dels officis et pach per ban per cascun drap XX sous. E aquesta pena o ban mateix encorrega tot drap qui sera texit en Barchinona ab senyal daltre loch. Item que neguna persona stranya o privada no gos texir ne fer texir dins VI legues entorn de Barchinona algun drap qui sie menys de les dites XIV ligadures sots ban de XX sous per cascun drap: e si lo dit drap sera atrobat dins Barchinona quen sien fets III troçes. Item que negun tixidor ni altre persona no gos texir ni fer texir algun drap en la dita ciutat qui no haje compliment del compte de que sera e que haja a esser del pes e sisa dessus dits: e si alguna via o fils ne faliran que pach per ban per cascuna puada quin fallira VI diners si donchs no venia per culpa de ordidura o daquell qui hauria ordit: e en aquell cas si per colpa daquell qui lhaura ordit la dita falta sera que la dita persona qui Ihaura ordit haja a dar compliment al dit drap e que haje a pagar lo tixidor pel temps que per aquella raho haura laguiat a coneguda de les dites III persones ab consell dels dits prohomens. Item que negun tixidor ni altre persona no gos tenir draps en Barchinona si donchs no es tot de una lana: e si cas es que la puxan sia de dues lanes que hajen a duycar les dites lanes axi com es acustumat per ço que tot sia persiguent. E si per ventura a la fi del dit drap mancava alguna quantitat de lana que aquell dequi sera la puxe fer metre daltra lana axi bona o millor poch mes o menys: e si lo contrari sera fet pach per ban lo tixidor X sous per aytal drap qui no sera trobat perseguent ço es qui no sie axi de bona lana en lo mig com en la fi o en altra partida com en lo cap primer exceptada la forma prop dita que sia trocejat lavol del bo e que de lavol sien fets III troces e tornat a aquell de qui sera lo drap e lo bo sie dat per amor de Deu a coneguda de les dites III persones ab consell de prohomens dels dits officis. Item que tot mestre e scola de tixidor qui prengue soldada ne tixe a jornals deje texir be e leyalment lo drap o draps qui comenats li seran axi un com altre e si axo no feyen hagen a star a talio del dempnatge que hauran dat al draps o drap a coneguda de les dites III persones ab consell de prohomens del dit offici: e encara que tot macip o scola hajen a complir la setmana e lo temps a qui paraula hauran donada e si contra faran hajen a satisfer lo dempnatge que dat hauran a aquells a qui hauran promes a coneguda de les dites persones. Item que negun texidor ne texidora de lana no gos texir de nits sino de la festa de Sant Miguel fins a Carnestoltes e aço en la matinada de la esquela de la seu e qui contra fara pach per ban cascuna vegada V sous e la meytat sia del veguer e laltre meytat dels consols dels tixidors. Item que negun tixidor de drap de lana ne altre persona no gos texir draps de lana en algun loch amagadament ans hajen a fer star uberts los alberes on texiran o faran texir a die faener del sol exit tro al sol post en manera quels consols del dit offici hi puxen entrar aytantes vegades com se volran sens embarch e contrast per veer e regonexer los draps que si faran en manera que no si puscha fer frau e que negu no gos vedar la entrada als dits consols: e qui contra les dites coses o alguna daquelles fara pagara per ban cascuna vegada V sous qui sien la meytat del veguer e laltra dels consols del dit offici de tixidors. Encare que tot tixidor o altre persona qui faça o façe fer draps en la dita ciutat dins son alberch en les cases o casa jusana qui obre en la carrera publica que si volen obrar o fer obrar del dit offici que ho dega denunciar als consols del dit offici e quels diga lalberch e lo loch on volra fer fer los dits draps: e qui contra fara pagara per ban cascuna vegada C sous partidors axi com demunt. Item ordonaren los dits consellers e prohomens que negun tixidor ne tixidora de lana o de cadius no gos obrar ne fer obrar en les festes que seran manades de colre: e qui contra fara que pach per ban cascuna vegada V sous partidors entre lo dit veguer e los dits consols dels tixidors. Item que negun parayre ne tixidor ne tintorer no gos emprar Ium doli obrant de lur offici a obs daquell offici exceptats draps de cadius e qui contra fara pagara cascuna vegada XII diners partidors entre lo dit veguer e consols. Item que neguna persona no gos prestar diners sobre lana filada o a filar a alguna persona si donchs no Ii era cert que fos daquella persona sots ban de V sous partidor axi com demunt e que perde ço que prestat hi haura. Item que negun tixidor ni altre persona qui tixira draps no gos ruxar ne banyar ab aygue ni ab altres coses encamerar per mes pesar ni lana ni stam que tendra a texir ne lo drap quant lo texira e lo haura texit sia que sia seu o daltre e pach per cascun drap XX sous. Item quels draps mesclats burels tints en negre hajen a esser de XXVI ligadures e no de menys e hajen a pesar LII lliures de taula e no menys sots ban de V sous: e si los draps no havien lo dit compte e pes que del dit drap o draps sia levada tota la faxa e sil drap era be posat e be fet a coneguda de les dites tres persones ordonades a veure sobre los draps en la casa del pes que aytal drap sie haut per bo ab consell de prohomens de parayres e de tixidors e quel dit drap haja haver listo al cap derrer qui pas de ora a ora de coto o de lana daltra color e lo texidor o altre qui haje la colpa pach la menys valença dels dits draps a coneguda dels dessus dits. Item que tot drap hage aver lo senyal de la B al cap primer en la faxa sots ban de V sous. Item que tots los prop dits draps mesclats con exiran de texidor o del taler hajen haver de larch vint canes e no menys mas puscha esser pus larch si ferho volra: e si algun drap sera trobat pus curt que sia ascapçat a cap primer e a cap derrer e qui mal hi marra que stiga a la menys valença a coneguda de les III persones de la dita casa e ab consell de prohomens parayrers e de tixidors e que aquell qui haura la colpa que pach per ban X sous per cascun drap. Item quels dits burells no puxen esser tints ne algun los gos dar tinta de negunes colors qui sien prohibides per capitols de corts generals ço es de aygua de roudor ni ab violada ni ab vedriol sots lo ban contengut en los dits capitols de les dites corts: e que aço hajen a conexer los dits III prohomens de la casa ab consell dels dits obrers qui tinyen dels dits burells si hi havia neguna frau de tintes. Item ordonaren los dits consellers e prohomens que per ço que millor les dites ordinacions se tenguen e sobserven que cascun tixidor o altra persona qui texira draps en Barchinona vules que sien seus o daltres persones que de present que sien levats dels talers per spay de un jorn hajen aquell o aquells a portar en lo loch a aço assignat ço es en lo pont den Campdera en la casa qui hi es assignada per regonexer los dits draps per los tres prohomens elets en aquest fet axi com devall se conte sots ban de V sous per cascun drap e que los dits draps sien regoneguts per los dits prohomens si son aquells que esser deuen segons los capitols ordonats e pesats e canats segons es ordonat e si lo drap o draps han compliment daço que haver deuen que li sia posada en lo cap primer una bolla de plom pocha ab lo senyal quils es stat liurat per los consellers e que aquell de qui sera lo drap haje a pagar per la dita bolla un diner e de les dites coses ha ja concessio la dita ciutat del senyor rey ab carta: e si es cas que en lo dit drap o draps haja falta de algunes de les coses ordonades en los capitols demunt ordonats que no puscha passar a coneguda dels dits tres prohomens elets quel tixidor pach lo ban en que sera cahut e que del dit drap sie fet ço que per los dits prohomens sera conegut segons los capitols ordonats e que noy sie posada alguna bolla. Part aço ordonaren los dits consellers e prohomens de la dita ciutat que tot perayre haja apparellar be e leyalment tots los draps axi be los qui Ii seran donats apparellar com los propris seus: e si y ha defaliment de be apparellar que li sia levada per los dits consols un troç de la faxa e pach per ban X sous e ultra aço sie tengut de pagar lo parayre la menys valença a aquell daqui sera lo dit drap a coneguda dels dits consols dels dits officis: e en aytal drap a qui sera levada la B ab un troç de la faxa no si gos res sarcir affegir ni innovar sots pena de perdre lo drap. Item que en la ciutat de Barchinona nos gos apparellar algun drap fet o texit en les terres o senyoria del senyor rey que sia de menys de compte de XIIII ligadures e si lo contrari sera fet que lo parayre quil apparellaria pach per ban per cascun drap XX sous e no res menys lo dit drap sie trencat en tres troces si era apparellat o començat de apparallar e que la meytat del dit drap sie dat per amor de Deu a coneguda de les dites III persones ab prohomens e laltra meytat sia tornada a aquel dequi sera lo drap. Item que negun parayre ne altre persona de qualque stament o condicio sia no gos tirar ni fer tirar negun drap strany ni mes avant en lo tirador de XVII canes e II palms sots ban de XX sous per cascun drap. Item que negun parayre no gos comprar draps que ell haja apparellat vulles drap entegra vulles scapolo sots ban de L sous. Item que negun parayre ni altre persona no gos fer de ample a tiradors a negun drap XIIII senyal ni terner mes avant de VII palms e III quarts sots ban de X sous. Item que negun parayre ne altre persona no do dample a tirador a negun drap seyal ne terner XVI mes avant de una cana e un quart de palm sots ban de deu sous. Item que negun parayre ni altre persona no gos fer dample a tiradors a negun drap XVIII sayal ni terner mes avant de VIII palms e mig sots ban de X sous. Item que negun macip parayre qui prenga soldada ni vaja a jornals que haura guastat o consumit alcun drap o draps sia tengut de esmenar lo dampnatge a coneguda dels consols del dit offici: e si lo macip no basta al ban haja a pagar lo ban lo senyor.
Item que negun parayre ne mercader ni altre persona de qualque stament o condicio sia no gos tolre ni scapçar dalgun drap ni daquell res levar: e si lo contrari haura fet que aquell qui aço fara si lo drap sera seu propri que perde lo drap e que aytal drap sia donat per amor de Deu a coneguda dels dits consols dels dits officis e si lo drap no sera seu que pac aquell de qui sera lo preu del dit drap segons que Ii sera stimat et que sia privat del offici en per tots temps et que aquest aytal drap sia confiscat e donat per amor de Deu a coneguda dels dits consols. Item que neguna persona de qualque stament o condicio sia no gos bollar ne fer bollar negun drap strany a bolla de Barchinona sots ban de C sous: empero aquell de qui sera lo drap ol fara bollar sia tengut de denunciarho als dits bolladors si lo drap es stranger o no sots lodit ban. Item que tot perayre no gos tornar a casa ne cosir ne fer cosir algun drap que trench a tiradors tro sie regonegut per les dites tres persones eletes e aço per squivar frau sots ban de deu solidos. Item que tot drap qui sera trobat canonat o ab collades que aytal drap sie trencat per les dites tres persones ab consell de prohomens daquells officis en tants lochs com seran les dites canonades o collades e que sia tornat a aquell de qui sera lo dit drap e pach aquell de qui sera lo dit drap III sous un per lo saig del veguer e dos a les dites tres persones eletes per lur trebayll. Item que nenguna persona de qualque ley o condicio sie no gos metre en la ciutat de Barchinona negun drap en que sia contrafet lo dit senyal de B ne algunes de les bules dessus dejus contengudes sots ban de perdre lo drap o draps. Item ordonaren que tots draps qui vendran de moli se hajen a tirar de calçir abans quel carden ni Ii donen altre apparell sots ban de V sous per cascun drap: empero que sia dada conexensa als prohomens ordonats a la casa del pes dels draps si pora passar sens lo dit tirar. Item que negun perayre no gos apparallar negun drap vulles que sie seu o daltre quis sie texit en Barchinona si donchs noy es posada la bolleta de plom per los dits III prohomens segons que es ordonat sots pena de V sous per cascun drap. Item que negun perayre ne altre hom no gos alargar cap de drap a tirador per pendra la barra o la corda ab que lo drap sera estacat si donchs la un o laltre no era seu o lo tirador e qui contra fara pach lo dempnatge a aquell de qui sera lo drap a coneguda dels consols dels parayres e pach per ban XII diners e aytant mateix pach si prenia la yna del tirador que fossen sots clau si donchs la clau no Ii era prestada per aquell de qui sera en altre manera si res hi fallirie que ho pagas a coneguda dels dits consols. Item que negun perayre ne altre persona de qualque stament o condicio sia no gos traure ni fer traure dels camps dels tiradors negun drap entegra o trencat tro que sie vist e regonegut per les III persones dessus dites qui stan en la dita casa si lo dit drap ha son compliment segons la forma ordonada e fins que sia bollat segons devall se conte sots ban de V sous: e si lo dit drap sera ben apparellat de parayre e de moli e de tint e ha son lonch complidament e no li falga res sino les passades de la perxa o de la taula que sia bollat a cap primer per los dit III prohomens apres la faxa de una bolla del plom en tal manera que tot hom conega que per la bolla posada en lo dit loch lo dit drap ha son compliment. E si en lo dit drap haura alguna falta de perayre e de moliner o de tintorer o daltre cosa que aquell dempnatge sia satisfet per aquell o per aquells de qui sera la colpa a aquell de qui sera lo drap a coneguda dels III prohomens elets: e si en lo dit drap haura tara de I sou que la dita bolla se hage a posar e metre apres la faxa luny un quart de palm: e que si haura de tara mes axi per mal apparellar com per tiratge com per altra raho que per cascun sou que haje de tara dejen posar e metre la dita bolla luny de la faxa un quart de palm: e si en una peça de drap haura de mes de XX sous que en aquella nos deja posar bolla ans dejen lavar daquella un troç de la faxa del cap primer que sie un palm e tornar a aquell de qui sera lo dit drap e ho pach aquell de qui sera la colpa per tal que sia conegut que aytal drap no ha son compliment. Empero si algun drap haura falta de X sous o de mes de X sous que sie eleccio daquell qui haura a pagar la dita falta si volra pagar la falta o si volra pagar lo preu del drap que aquell drap sie estimat per los dits prohomens elets et pach aquell preu qui sera stimat e lo drap sia seu e que cascuna vegada haja a pagar I diner per posar la bolla del plom: e daço haja concessio la dita ciutat del senyor rey ab carta. Empero si al tixidor exia dupte sobre lo jutgement dels dits draps en alguna cosa que fos scura e que ab aquells qui hi serien nos pogues declarar quels dits prohomens puxen segellar de lur propri segell lo drap on seria lo dit dupte e ferlo venir a la dita casa per appellar major consell e juy de les dites coses. Item ordonaren los dits consellers e prohomens quels dits III prohomens los quals sien consols dels dits officis elets hajen star en la dita casa e hajen per salari lur e per lurs treballs los demunt dits II diners per drap los quals sien tenguts pagar aquells de qui seran los draps per bollarlos de plom: empero que los dits III hajen a pagar del propri les boles del dit plom. Encara ordonaren los dits consellers e prohomens que nengun tintorer no gos donar roja ne urxella en negun drap blau si donchs alumenat no es o no era drap blau clar sots ban de X sous. Item que negun tintorer no gos metre roudor ne ayga de roudor en naguna tinta que faça sots ban de XX sous. Item que negun tintorer ne neguna altra persona qui tinye no gos tinyer ne emprar en negunes coses que tinyen desmolada ne de vedriol ne daltres tintes cauteloses sots ban de CC sous sino en vestedures e robes velles. Item que negun tintorer o altre persona qui tinyira draps no gos mesclar en lo pastell indi ni en tinta que meta e aço per squivar tota frau sots ban de C sous. Item que tot tintorer qui tinye o que face tinyer alguns draps qui sien engaçats en calç ne en recalç sie acabat en tinta nova sots ban de X sous per cascun drap. Item que tot tintorer e altre persona qui tinyira draps que haja aquells a lavar o fer lavar en layga del rech apres que sera tint ço es los escurament passar per ma e los forts passar e batre be e diligentment a tot profit del drap en tant que romangue bell e net de roya e de pastellada sots ban per quascun drap de un sou lo qual ban paguen aquells qui lo dit drap hauran lavat del qual ban lo terç sia del veguer e lo terç dels consols e lo terç del acusador. Item ordonaren los dits consellers et prohomens que sobre la dita art de tintoria coneguen los dits tres prohomens ordonats a la dita casa del pes ab los dits consols dels dits officis: e si lo drap es tachat si es colpa del tintorer o daltre e per aquell quin haura colpa sie esmenat a aquell de qui sera lo drap ço que conexeran los dits tres prohomens ab consell dels dits consols dels dits tres officis. Item ordonaren quel maestre moliner degue be guardar que son moli que no puscha picar ne affollar los draps e quey dega donar lo greix que li sera donat feelment et emprada: e siy havia menys falliment per sa colpa quey hagues a fer esmena a aquell qui lo dan haura pres a coneguda dels tres prohomens de la dita casa e dels dits consols: e que lo parayre li dega donar una liura de greix per cascun drap complit e segons aço per aquella raho matexa aytant com pertenyaran als altres no complits e quel moliner no gos adobar los draps o lo drap de negun sens greix. Et que cascun maestre moliner façe sagrament cascun any en poder del veguer que facen be et leyalment les coses demunt dites: et si lo dit moliner adobara drap o draps sens greix aytant com dessus se determene ques conegues que noy faes compliment que pach per ban cascuna vegada II sous e lo parayre qui lo drap fara adobar sens lo dit greix altres dos sous los quals sien partits segons que demunt prop es dit. Item que si sesdevenia alguna cosa qui fos frau o mal esser dels dits officis o de la dreperia a que demunt en les presents ordinacions no fos provehit vulles de draps de la ciutat vulles de draps fets en la senyoria del senyor rey que allo sie regonegut e punit e esquivat per los dits tres prohomens ab sabuda e consentiment dels consellers de la dita ciutat et lo veguer hi faça aquella execucio quels consellers li conselleran. Item los prohomens dels dits officis cascun segons que han de custum ab volentat dels consellers elegesquen sinch consols es assaber dos parayres e dos tixidos e un tintorer qui ab diligencia esquiven tots los fraus dels dits officis e en lo començament de lur consolat juren en poder del dit veguer segons que han acustumat que seran feels e leyals envers les dites coses guardar e servar e per aquell sagrament ells sien creeguts que en altra guisa nols puxa esser feta questio o demanda quant al offici de consolat e quels consols dessus dits facen lurs cerques acustumades e reconeguen los peses de les lanes e ponesquen per aquells peses axi amplament com han guanyat al mostaçaf per sentencia. Item que negun parayre no gos liurar drap tint a aquell de qui sera lo drap tro sien pagades les tinyedures a aquell a qui sien degudes e si ho fahia que ho faes ab licencia: e atresi quel dit parayre no gos pendre lo preu de les tinyidories mes aquell qui les deura pagar les vaja pagar a aquell qui sera degut: e si ell noy podia esser que fos defora esta ciutat e havia comanats los diners a algun son amich que aquell atresi deje pagar presencialment les dites tinyidories a aquell a qui seran degudes e qui fara contra lo dit ordonament pach per ban per cascuna vegada V sous. Encara ordonaren los dits consellers e prohomens que per ço que totes les dites ordinacions mills sien servades e tengudes que cascun any ço es lo dia de sant March con los dits officis elegen consols sien elets tres prohomens ço es un mercader qui sia acustumat de fer draps o faça draps en casa sua per los consellers e consols de la mar e per los mercaders e un parayre qui sie elet per los prohomens del offici dels parayrers ab voler e sabuda dels consellers e un tixidor qui sie elet per loffici dels tixidors ab voler e sabuda dels dits consellers e quels dits tres prohomens stiguen continuament en la dita casa on se deuen bollar e regonexer los dits draps. E que abans que usen de lur offici degen fer sagrament en poder del dit veguer presents los consellers de Barchinona o alscuns dells que ells be e leyalment faran tot lur poder que totes les dites ordinacions sien servades segons demunt son posades e que en los juys que daran sobre aço se hauran be e leyalment: pero es intencio dels dits consellers e prohomens dels dits officis de parayres e de tixidors puxen elegir per la dita forma a les dites coses los dos consols de lur offici qui axi mateix hajen a jurar: declarat que un dels dits consols de cascun offici tan solament en lo dit cas stiga a la dita casa e faça les dites coses quis dejen fer per aquells de la casa ensemps ab lo dit mercader axi que V persones puxen servir a la dita casa mudant ades un ades altre pus que lo mercader hi sia continuament e lo nombre no sia sino de tres persones de les quals lo dit mercader sia una e quel salari o emolument que deurian haber los dits dos prohomens dels dits officis sie partit entre tots aquells consols qui en los affers de la dita casa entendrien segons que savendran los dits consols. Item cascun dels dits officis qui sera demanat per los elets a la dita casa e per un dells haja decontinent anar e esser la on Ii sera dit per exercir les coses dessus dites sots ban de V sous qui sien dels dits prohomens de la dita casa: e dels dits bans contenguts en les presents ordinacions puxen fer lexe aquells a quis pertanyeran. Item los dits consellers e prohomens per ço quels dits consols e persones eletes a la dita casa vagen pus clarament en ço que hauran a fer expressament revoquen totes e sengles ordinacions axi antigues com novelles fetes sobre les dites coses sino aytant com han conformitat ab aquestes car entencio es lur que aquestes e no altres passades se tenguen e que un bon translat de les presents ordinacions stiga en la dita casa del pes ab que se regesquen aquells qui daço hauran affer. Retenense empero los dits consellers e prohomens que si en les dites coses exien o apparien alcunes coses escures o duptoses que aquelles puxen corregir e declarar e enterpretar una vegada e moltes a lur coneguda.

(aixó anabe dabán:)

LXXXIV.

Reg. n° 1893, fol. 54. 4 nov. 1387.

Pateat universis quod nos Johannes Dei gratia rex Aragonum etc. attendentes vos consules et probos homines ac singulares officiorum paratorum textorum et tintoriorum civitatis Barchinone qui nunc estis et fuistis temporibus preteritis fuisse coram nobis delatos et denunciatos per procuratorem fiscalem curie nostre de diversis criminibus et delictis videlicet quod absque nostri et nostrorum officialium licenda et permissu constituistis in civitate predicta quondam domum inibi judicium quasi pretorium faciendo ibidemque sigilla ordinastis et vectigalia imposuistis et alia capitula et ordinaciones fecistis et factas per consiliarios dicte civitatis non servastis ignoscentes afligendo et culpabiles relexando ac officio jurisdiccionis quam minime habebatis utendo quodque in dictis officiis plures et diversos fraudes fecistis et comissistis de quibus quidem criminibus et delictis et aliis predictis decentes inquisiciones fieri fecimus per fidelem consiliarium et auditorem curie nostre Petrum Mercerii jurisperitum cui comissionem fecimus de predictis prout predicta omnia et singula in ipsis inquisicionibus plenius continentur: verum quia in dictis inquisicionibus et deposicionibus testium ac processibus super predictis habitis non videntur judicia que reddant vos seu aliquem ex vobis quoad presens culpabiles de predictis presertim quia dicte domus et vectigal facte seu ordinate extiterant nostra auctoritate precunte et alius quia volumus in hac parte pocius misereri quam ulcisci: idcirco cum presenti carta nostra perpetuo valitura vos dictos consules et probos homines ac singulares dictorum officiorum et cujuslibet eorum presentes et preteritos et quemlibet vestrum et ipsorum in solidum absolvimus ac vobis et eis diffinimus remittimus et totaliter relaxamus omnem actionem questionem peticionem et demandam et omnem penam civilem et criminalem et aliam quamcumque quam contra vos et bona vestra et cujuslibet vestrum possemus facere infligere vel movere ratione predictorum vel alicujus ipsorum nec minus aliorum quorumcumque criminum seu delictorum pretextu dictorum officiorum vel ipsorum alicujus in genere vel specie per vos vel aliquem vestrum usque in presentem diem comissorum: ita quod sive in eisdem culpabiles fueritis sive non et sive de eisdem inquisitum fuerit vel non inquisitum nunquam possitis per nos seu officiales nostros occasione predictorum seu alicujus ipsorum capi detineri impeti demandari nec conveniri in judicio vel extra vel pena aliqua condempnari immo sitis vos et quilibet vestrum in solidum in generali et in speciali ab omni pena civili et criminali ac pecuniaria perpetuo absoluti vobis tamen facientibus de vobis querelantibus justicie complementum. Et nichilominus volentes vos predictos consules et singulares officiorum predictorum ampliori gratia prossequi adhoc ut litigia et dissensiones que a magnis citra temporibus pacis inimico instigante suscitate extiterant inter singulares dictorum officiorum et quod fraudes et plura alia inhonesta et illicita que comittebantur in dictis officiis et unoquoque ipsorum per nonnullos eisdem officiis temere abutentes cessent in posterum et etiam ut status et condicio vestrum in melius reformetur capitula et ordinaciones subdistincta per consiliarios et probos homines dicte civitatis nunc et solemniter ac cum magno consilio et acervo perpendimus factas et ordinatas in quo quidem consilio fuerunt nedum ipsi consiliarii sed etiam quamplures doctores proceres et mercatores ipsius civitatis non modicum notabiles et experti in exercicio dictorum officiorum et unoquoque ipsorum fecimus ad cautelam iterum in nostro consilio legi nedum semel sed pluries ibidemque presentibus sindicis et procuratoribus singularium dictorum officiorum solemniter examinari et discuti: quorum quidem capitulorum et ordinationum tenores dicuntur esse continende subsequentis.

(y aixó detrás:)

- Cumque in preinsertis capitulis multa salubria contineri noscantur per que vitabuntur imposterum fraudes et alia illicita et plura utilia subsequentur actore Domino non solum vobis sed etiam rei publice dicte civitatis et habitantibus in eadem: eapropter predictis inducti cum hac eadem capitula et ordinaciones preinsertas et earum quamlibet et omnia et singula in eis contenta et specificata tanquam utilia et omnino necessaria statui et condicioni vestrum et dictorum officiorum ac rei publice predicte civitatis laudamus approbamus et nostre confirmacionis presidio roboramus. Nos enim mandamus presentis serie vobis dictis paratoribus et textoribus ac tintoreriis et cuilibet singularium ex vobis presentibus et futuris et aliis quos predicta tangere modo aliquo videantur quod de cetero predicta capitula et ordinationes et contenta in eisdem sub penis in eisdem appositis et contentis teneatis et teneant firmiter et observetis et contra non veniatis nec veniant quavis causa: et nichilominus generali gubernatori ejusque vicesgerenti in Catalonia ac vicario Barchinone ceterisque officialibus nostris presentibus et futuris et eorum locatenentibus tradimus firmiter in mandatis quatenus predicta omnia et singula grata et rata habeant eaque teneri et observari faciant juxta eorum seriem pleniorem. Est tamen certum quod pro predicta remissione et capitulorum confirmacione dedistis nobis seu nomine nostro fideli consiliario et thesaurario nostro Petro Marrades quadringentos octuaginta florenos auri de Aragone quitios: in cujus rei testimonium presentem cartam nostram fieri jussimus sigillo pendenti munitam.
Data Barchinone quarta die novembris anno a nativitate Domini MCCCLXXX septimo regnique nostri anno primo. - Franciscus ça Costa. - Mateus Ferrandelli mandato regis facto per thesaurarium.

LXXXV 1388