Mostrando las entradas para la consulta guerra ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta guerra ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

sábado, 6 de abril de 2024

Lexique roman; Guele - Pregustar


Guele, adj, guéle, ce mot servait à désigner une certaine qualité de soie. Que neguna persona non auze far mesclar ab ceda guela... ni ab autra bona ceda... negunas autras cedas. Cartulaire de Montpellier, fol. 193. Que nulle personne n'ose faire mêler avec la soie guéle... ni avec autre bonne soie... nulles autres soies.

(chap. Guela, gueles, un tipo de seda.)


Guenchir, v., empêcher, détourner, préserver, éviter, esquiver.

Era vei qu' eu no m' en puesc guenchir.

G. Faidit: Tot me cuidei. Var.

Maintenant je vois que je ne puis m'en empêcher.

ANC. FR. No pot desturner ne guencir.

Marie de France, t. II, p. 374.

Et tout à droit sans faire tort 

Ne riens n'i guenchist ne estort.

Roman de la Rose, v. 19468. 

Il ne péust le cop guenchir.

Fables et cont. anc., t. II, p. 410.

2. Genchida, s. f., subtilité, tromperie, ruse.

A totz los jorns de ma vida 

No us farai de m' amor genchida. 

Un troubadour anonyme: Seinor vos que. 

A tous les jours de ma vie je ne vous ferai subtilité de mon amour.

ANC. FR. Toz jors sot moult renart de guenche. 

Roman du Renart, t. I, p. 339.

Covient savoir guenches et tors 

Et engien por soi garantir.

Fables et cont. anc., t. III, p. 169.

Guer, adj., louche.

Fig. Hai! pretz, quon iest mutz, sortz e guers!

Pierre d'Auvergne: Belh m'es qu'ieu. 

Ah! mérite, comme tu es muet, sourd et louche! 

CAT. Guerxo. ANC. ESP. Güercho (MOD. bizco). IT. Guercio

(chap. Garcho com Junqueras o Trueba, garchos, garcha, garches.)

Oriol Junqueras, nova faena después del Butifarréndum

2. Guerle, adj., louche.

Nafra... uelhs, e 'ls ret tortz o guerles. Eluc. de las propr., fol. 68.

Blesse... les yeux, et les rend tors ou louches.


Guerpir, Gurpir, Grupir, v., déguerpir, abandonner, délaisser, quitter, séparer.

S' ieu ai tengut lonc temps lo vostre ostal, 

No us pessetz pas lu lo m fassatz gurpir.

P. Cardinal: De selhs. 

Si j'ai longtemps tenu votre hôtel, ne vous imaginez pas que vous me le fassiez déguerpir facilement.

Aissi guerpisc joy e deport. 

Le Comte de Poitiers: Pus de chantar.

Ainsi j'abandonne joie et amusement. 

Ieu mi gurp de lieys e m lays.

Pierre d'Auvergne: Al descebrar. 

Je me sépare d'elle et m'éloigne. 

So qu' amar deuria 

Grup e mescre.

P. Cardinal: Ben tenh per. 

Ce qu'il devrait aimer délaisse et mécroit. 

ANC. FR. Cil guerpirent Richart ki le durent garder. 

Roman de Rou, v. 3156. 

Si le guerpirent bien quatre-vingts chevaliers tuit ensemble.

Villehardouin, p. 143.

Si vus Deu querez, vus le truverez, e si vus le guerpissez, il guerpirad vus. Anc. trad. des Liv. des Rois, fol. 106.

Sans partir de là, et sans ce qu'il soit possible leur faire guerpir la place.

Arrests d'amour, p. 866.

2. Degurpir, v., déguerpir, délaisser. 

L' angels de Dieu no 'lh vol ajudar, e degurpis lo.

Liv. de Sydrac, fol. 75. 

L'ange de Dieu ne le veut aider, et le délaisse. 

Ja Dami Drieu non plassa omnipotan 

Que ja vos degurpisqua a mo vivan.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 88.

Qu'il ne plaise jamais au Seigneur Dieu tout puissant que jamais je vous délaisse de mon vivant.


Guerra, Gerra, s. f., guerre.

Guerra mi plai, sitot guerra m fan

Amors e ma domna tot l' an.

Bertrand de Born: Guerra e trebalh.

Guerre me plaît, quoique guerre me font Amour et ma dame toute l'année.

Car tug son descofig li sieu 

En cella mortal guerra.

V. de S. Honorat. 

Car tous les siens sont déconfits en cette mortelle guerre.

Gerra mi play quan la vey comensar. 

Blacasset: Gerra mi. 

Guerre me plaît quand je la vois commencer. 

Loc. Savis homs de guerra.

Roman de la prise de Jérusalem, fol. 7.

Savant homme de guerre.

Non voill intrar en guerra ni en conten. 

Bertrand de Born: Gent fai nostre. 

Je ne veux entrer en guerre ni en dispute. 

Greu pot issir de guerra. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 78. 

Difficilement peut sortir de guerre. 

Prov. Car de guerra ven tart pro e tost dan. 

Aimeri de Peguilain: Cel que s' irais. 

Car de guerre vient tard profit et tôt dommage.

CAT. ESP. PORT. IT. Guerra. (chap. Guerra, guerres; guiarra, guiarres segons l'agüelo Sebeta.) 

2. Guerrestaje, s. m., guerroyage, action de guerre, de guerroyer.

Tenon per guerrestaje.

Rambaud de Vaqueiras: Leu sonetz.

Tiennent pour guerroyage.

3. Guerrier, Guerrer, s. m., ennemi, adversaire.

Non ai guerrier pejor. 

B. de Ventadour: Lanquan vey. 

Je n'ai pas d'ennemi pire.

Mas, de so guerrer, es honratz 

Qui s' en ventga ni mal li fai.

Un troubadour anonyme: Si trobest tan. 

Mais, quant à son ennemi, est honoré qui s'en venge et lui fait mal.

- Guerrier, combattant, soldat.

Fo lo meiller guerrer que anc fos el mon. V. de Savari de Mauléon. 

Fut le meilleur guerrier qui oncques fut au monde. 

ANC. FR. Ysengrin qui fu ses guerriers 

Et qui le haoit mortelment.

Roman du Renart, t. II, p. 340.

CAT. Guerrer. ESP. Guerrero. PORT. Guerreiro. IT. Guerriere, guerriero.

(chap. Guerré, guerrés, guerrera, guerreres; guerrejadó, guerrejadós, guerrejadora, guerrejadores; enemic.)

4. Guerreira, s. f., ennemie.

Que m' es mala e salvatga guerreira.

P. Vidal: Quant hom onratz. 

Qui m'est mauvaise et sauvage ennemie.

Adjectiv. fig.

Per merce, qu' es guerreira d'orguelh.

Arnaud de Marueil: Us joys d'amor. 

Par merci, qui est ennemie d'orgueil. 

ANC. FR. Car ainc en nule manière 

Ne forfis 

Que fuissiez ma guerrière.

Romancero français, p. 88.

CAT. ESP. Guerrera. PORT. Guerreira. (chap. guerrera, guerreres.)

8M Valderrobres , si natros o natres mos aturem

5. Guerreiaire, Guerreyador, s. m., guerrier, guerroyeur, combattant.

Molt devon esser ses paor, 

Segur e bon guerreyador

Selhs qu' iran.

Aimeri de Bellinoy: Cossiros. 

Moult doivent être sans peur, rassurés et bons combattants ceux qui iront. 

Adjectiv. Tos temps fust orgulhos e guereyaire.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 86. 

En tout temps tu fus orgueilleux et guerroyeur. 

So m'o somon qu' eu sia guerreiaire. 

Marcabrus: Auiatz del chant. Var. 

Cela me le commande que je sois guerroyeur. 

CAT. Guerrejador. ESP. PORT. Guerreador. IT. Guerreggiatore. 

(chap. Guerrejadó, guerrejadós, guerrejadora, guerrejadores.)

6. Guerreiar, v., guerroyer, combattre.

Tro m fetz Angles guereiar. 

Rambaud de Vaqueiras: Del rei d'Aragon. 

Jusqu'à ce que vous me fîtes combattre les Anglais.

Fig. Vuelh be qu' Amors m' asalha

E m guerrei matin e ser.

Peyrols: Manta gens. 

Je veux bien qu'Amour m'assaille et me combatte matin et soir. 

Atressi m'ai guerreiat ab Amor, 

Col francx vasals guerrei' ab son senhor, 

Que ill tol sa terr' a tort, per qu'el guerreia.

Raimond de Miraval: Dona. 

J'ai combattu ainsi avec Amour, comme le franc vassal combat avec son seigneur, qui lui enlève su terre à tort, c'est pourquoi il guerroie. 

ANC. FR. Si guerroioit un sien voisin. Marie de France, t. I, p. 98. 

Il avoit guerrojet son seigneur droiturier. Chronique de Cambray.

CAT. Guerrejar. ESP. PORT. Guerrear. IT. Guerreggiare, guerriare.

(chap. Guerrejá: guerrejo, guerreges, guerrege, guerregem o guerrejam, guerregéu o guerrejáu, guerregen; guerrejat, guerrejats, guerrejada, guerrejades.)


Réquiem per un llauradó español.


Guida, Guia, s. f., guide.

Jhesus Crist nos a mostrada 

Via, qu' es del ver gaug guida.

G. Riquier: Vertatz es. 

Jésus-Christ, qui est guide du vrai bonheur, nous a montré la voie.

Qu' ab vostre filh nos siatz bona guia.

P. Cardinal: Un sirventes.

Qu'avec votre fils vous nous soyez bon guide.

- Guidon.

Tort porta senheira, 

Et Orguelh la guia.

P. Cardinal: Qui ve gran. 

Tort porte l'enseigne, et Orgueil le guidon. 

Tantas senhas, de guias e tans penos. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 78.

Tant d'enseignes, de guidons et tant de pennons.

ANC. FR. Et l'oeil ma seule guide en l' amoureux voyage. 

Premières oeuvres de Desportes, p. 116. 

Guide pour luy bien arrestée. Forcadel, p. 112.

Sois guyde de ma guyde, et mes sens illumine. P. Hegemon, p. 1. 

CAT. ESP. (guía) PORT. Guia. IT. Guida. (chap. Guía, guíes.)

2. Guit, s. m., guide, conducteur, conduite. 

Fo en guitz e capdels I coms Giraus.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 83. 

En fut guide et chef un comte Giraud. 

Fig. Roma enganairitz,

Qu' etz de totz mals guitz.

G. Figueiras: Sirventes vuelh. 

Rome trompeuse, qui êtes guide de tous maux.

Un troubadour a employé ce mot au féminin.

Sera ns la guitz 

Sobr' els fals fellos, descauzitz. 

Gavaudan le Vieux: Senhors per. 

Nous sera le guide contre les faux félons, infâmes. 

Loc. Si aquest guit Amors far mi volia.

Le Moine de Montaudon: Aissi cum cel. 

Si Amour me voulait faire cette conduite. 

Que m denhet en guit aver.

Pierre d'Auvergne: Gent es entr' om. 

Qui me daigna avoir pour guide. 

ANC. CAT. Guitz.

3. Guidatge, Guizatge, Guiatge, Guidonatge, s. m., conduite, direction, sauf-conduit, sauvegarde. 

Donatz me guidatge que m men' a salvament. Guillaume de Tudela.

Donnez-moi conduite qui me mène à salut.

En bona companhia et en segur guizatge. V. et Vert., fol. 103.

En bonne compagnie et en sûre direction. 

Mas si m prezes Amors en son guiatge. 

Le Moine de Montaudon: Aissi cum selh. 

Mais si me prenait Amour sous sa sauvegarde. 

Ab lui ai guidonatge, 

Joc e gaug e joi e ris.

Pierre d'Auvergne: Rossinhol. 

Avec lui j'ai sauf-conduit, badinage et plaisir et joie et ris.

- Droit de guide. 

Pezage ni guiatge. Cout. d'Alais. Arch. du Roy., K. 867.

(chap. Peache ni guiache. Los dos eren impostos.)

Péage ni droit de guide.

ANC. CAT. Guiatge. ANC. ESP. Guiage (MOD. guiaje). IT. Guidaggio.

(chap. guiache, guiaches; dret, drets de guía, impostos.)

4. Guidamen, s. m., direction, conduite.

Lo cors vay seguramen pel guidamen dels oilhs.

Per lo guidamen d'un' estela.

Liv. de Sydrac, fol. 76 et 119.

Le corps va sûrement par la direction des yeux.

Par la direction d'une étoile.

ANC. FR. A voulu le ciel, comme instrument,

De son pouvoir être le guidement.

J. Bouchet, triomphe de François Ier, fol. 48.

ANC. ESP. Guiamiento. IT. Guidamento. (chap. Guiamén, guiamens.)

5. Guisansa, s. f., action de guider, direction, sauvegarde.

Qui a vostra guisansa.

Un troubadour anonyme: Flors de Paradis. 

Qui a votre sauvegarde.

6. Guidaire, Guizaire, Guiador, Guisador, s. m., guide, conducteur. 

Cui sens non es guidaire, No sab ni pot a cap traire.

Giraud de Borneil: S'es cantars.

Celui à qui sens n'est pas guide, ne sait ni peut mener à bonne fin.

Ar es mortz selh que degr' esser guizaire, 

Lo mielhs del mon, de totz los joves bos.

Giraud de Calanson: Belh senher.

Maintenant est mort celui qui devrait être conducteur, le meilleur du monde, de tous les jeunes bons.

Garda que ses guiador no t metas en la via. Trad. de Bède, fol. 80. Garde que sans guide tu ne te mettes en la route.

Nostre Senher Dieus anava lur davant... e fo lur guisador.

Hist. abr. de la Bible, fol. 39.

Notre Seigneur Dieu leur allait devant... et fut leur guide.

ANC. FR. Conduisières des os et guières de batailles.

Rec. des hist. de Fr., t. III, p. 289. 

Devindrent guideurs et gouverneurs des marchans.

Monstrelet, t. III, fol. 86. 

Les maistres guydeurs d'une nef. 

G. Tory, Trad. des Politiques de Plutarque, fol. 33. 

CAT. ESP. PORT. Guiador. IT. Guidatore. (chap. Guiadó, guiadós, guiadora, guiadores; guía, guíes.)

7. Guidar, Guizar, Guiar, v., guider, conduire, diriger.

Aissi com la clara stela 

Guida las naus e condui,

Si guida bos pretz selui 

Q' es valens.

Folquet de Romans: Aissi com. 

Ainsi comme la claire étoile guide et conduit les navires, ainsi bon mérite guide celui qui est méritant.

Selh qui guidet tres reis en Betleem.

(chap. Aquell que va guiá tres reys hasta (a) Belén.)

Pons de Capdueil: Er nos sia. 

Celui qui guida trois rois en Bethléem.

Anc l' entresenh faitz ab benda 

De la jupa del rey d'armar, 

Que ilh baillet, no lo poc guizar 

Qu'om ab coltelhs tot no 'l fenda.

Bertrand de Born: Quan vey pels. 

Oncques l'enseigne qu'il lui donna, faite avec une bande du pourpoint du roi d'armes, ne le put diriger qu'on ne le fende tout avec couteaux.

Fig. Qui autre a salut guia, 

Venir deu a salvamen.

P. Cardinal: Jhesum Crist. 

Qui guide un autre à salut, doit venir à sauvement.

Part. pas. Lo rey tenc per mal cosselhat 

De Fransa, e per piegz guizat.

(chap. Tinc al rey de Fransa per mal consellat, y per pijó guiat.)

Bertrand de Born: Ieu chan.

Je tiens le roi de France pour mal conseillé, et pour pirement guidé. 

ANC. FR. Il ne tienent reson ne droit

Ne nos sevent guier à droit.

Fables et cont. anc., t. II, p. 334.

A li debvent entendre, é il les maine é guie. 

Rogier sun filz la tierce guie.

Roman de Rou, v. 3929 et 6674.

CAT. ESP. PORT. Guiar. IT. Guidare. (chap. Guiá: guío, guíes, guíe, guiem o guiam, guiéu o guiáu, guíen; guiat, guiats, guiada, guiades.)

8. Desguidar, v., égarer, dévier.

Fatz assaber que Karles no s desguida.

Austor Segret: No sai. 

Fais assavoir que Charles ne s'égare.

(chap. Desviá; des + guiá : desguiá, pedre la guía o lo camídesencaminádesencaminás.)


Guil, s. m., tromperie, moquerie.

Leys que non pren en guil 

Mos bos digz.

Raimond de Miraval: Aissi m tenc.

A celle qui ne prend en moquerie mes beaux propos.

2. Guila, Gilla, s. f., tromperie, mensonge, moquerie.

Lunhs, per lieys lauzar, no pot dir guila.

Folquet de Lunel: Tant fin' amors. 

Nul, pour la louer, ne peut dire mensonge. 

Ben sai que li mal parlador, 

Car voill de lor gillas ver dir, 

M' en appelaran sofridor.

Bertrand de Born: Cortz e guerras. 

Je sais bien que les méchants parleurs, parce que je veux de leurs tromperies dire le vrai, m'en appelleront endurant.

ANC. FR. Cil qui savoit assez de guile.

Roman du Renart, t. I, p. 183. 

Mais li begins, li pappelars 

Qui plus seit gille que renars. 

Fables et cont. anc., t. 1, p. 116.

3. Guillador, s. m., trompeur, mensonger, moqueur.

Quan vey que 'l ric baron metran

So don eron avar e guillador.

B. Arnaud de Montcuc: Ancmais. 

Quand je vois que les puissants barons dépenseront ce dont ils étaient avares et trompeurs.

ANC. FR. Puanz vilains et ors et lierres,

Este-vos devenuz guilierres?

Roman du Renart, t. II, p. 261. 

Et cil sont si nice et si fol 

Et guileor et lasche et mol.

Fables et cont. anc., t. II, p. 311.

4. Guilar, v., tromper, se moquer.

Mas ieu no trob entre mil

Un qu' en los sieus fagz no guil.

Aimeri de Bellinoy: Pos lo gays.

Mais je ne trouve entre mille un qui en ses faits ne trompe.

Mos cors d'amar se guila.

Raimond de Miraval: Aissi m. 

Mon coeur se trompe d'aimer. 

ANC. FR. Tant lor oï mentir et guiller 

Que je ne sai entr' aus parler.

Fables et cont. anc., t. II, p. 311. 

Car tant de gens se sont mis au guiller

K'à poine iert mais conus fins amis...

Ains vueil qu'el me truit bault

Sans guiller et sans mentir.

Le Roi de Navarre, ch. 11 et 26. 

Que par moi soit loial amor ghilée. 

Le Comte d'Anjou, ms. 7222, fol. 4.


Guimar, v., bondir. 

Fig. Mos cors de gaug salh e guima.

Rambaud d'Orange: Una chansoneta. 

Mon coeur de joie saute et bondit.


Guiner, s. m., renard.

Porcier, cara de guiner.

T. de Folquet et de Porcier: Porcier.

Porcier, visage de renard.

(chap. Rabosa, raboses. Rajadell, cara de rabosot; Margarita Celma Tafalla, cara de rabosota. En dialecte catalá: guineu.)

Cuando te levantas con sueño y te quedas mirando un zapato

Guinh, s. m., guignement, action de guigner.

S'il fai parventa

Qu'el guinh ni l' huelh lor vire.

P. Rogiers: Tan no plou.

Si elle fait semblant que le guignement et l'oeil elle leur adresse.

Am sol lo guinh dels ueills amdos. Trad. de l'Évangile de Nicodème.

Avec le seul guignement des deux yeux.

ESP. Guiño. (chap. Clucada, clucades d' ulls; v. clucá, guiñá.)

2. Guinhar, Guinlar, v., guigner, lorgner, regarder, faire signe.

No us denharia sol guinhar.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 66. 

Ne vous daignerait pas seulement guigner. 

De sai guarda, de lai guinha.

Marcabrus: Dirai vos. 

Deçà regarde, delà guigne.

Guinhet li adoncs Symon P., e dis ad el: “Qual es de qui o dis?”

Frag. de trad. de la Passion. 

Simon Pierre regarda alors vers lui, et dit à lui: “Qui est celui de qui tu dis cela?” 

Part. prés. Sos oils es riens et guinians.

Trad. de Bède, fol. 40. 

Son oeil est riant et guignant.

Part. pas.

Floripar a guinhat Malmuzet de Gornat. Roman de Fierabras, v. 2145.

Floripar a regardé Malmuzet de Gornat.

CAT. Guinyar. ESP. Guiñar. IT. Ghignare. (chap. Mirá; clucá (com al alemán gucken): cluco, cluques, cluque, cluquem o clucam, cluquéu o clucáu, cluquen; clucat, clucats, clucada, clucades. Oriol Junqueras cluque un ull mes que l'atre.)

Si no hi ha referéndum em declaro en vaga de fam

Guinier, Guindolier, s. m., guignier, guindolier, espèce de cerisier. Guindolier per guinier. Leys d'amors, fol. 69.

Guindolier pour guignier.

CAT. Guinder. (ESP. chap. Guindo; classe de sireré, de sirera. Les guindes són famoses en almíbar. Yo no hay caigut de cap guindo ni de cap siré, y aixó que hay pujat moltes vegades.)


Guirbia, s. f., châsse, cassette.

Fetz far doas guirbias guarnidas d'aur e d' argen en las quals mes los cors sanhs.

Trobet en la sagrestia una guirbia d'argen... Aquesta guirbia era sagelada.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 134 et 89.

Fit faire deux châsses garnies d'or et d'argent en lesquelles il mit les corps saints.

Trouva en la sacristie une châsse d'argent... Cette châsse était scellée.

(chap. Pareix que sigue la caixeta o capseta dels corporals.)


Guisa, Guia, s. f., guise, manière, façon, sorte.

Ce mot est venu de l'ancien allemand weise, qui signifiait manière, mode, etc. (N. E. Aún tiene este significado. Se usa sobre todo como adverbio de modo, ejemplo: möglicherweise : probablemente.)

Germanis superioribus vocabulum est weise, quod morem seu ritum ac modum significat. Cluverius, Antiq. germ., l. I, c. 9.

Voyez Wachter, V° weise. 

No sai en qual guiza m fui natz.

(chap. No sé de quína guisa o manera vach naixe.)

Le Comte de Poitiers: Farai un vers. 

Je ne sais en quelle manière je fus né.

Esta ben qu'ieu aprenda 

En qual guiza viu besonhos.

Guillaume de Balaun: Mon vers. 

Il est bien que j'apprenne en quelle manière vit le nécessiteux.

Aisi m'a tot Amors vout e virat 

D' autres afars, e tornat a sa guiza.

Arnaud de Marueil: Tot quant ieu. 

Ainsi Amour m'a entièrement changé et détourné d'autres affaires, et tourné à sa guise.

- Genre, espèce.

Car l' un son gran, l'autre menor, 

L'autre petit de bona guisa.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Car les uns sont grands, les autres moindres, les autres petits de bonne espèce. 

Proezas son devizas,

E pretz de mantas guizas.

Arnaud de Marueil: Razos es. 

Prouesses sont diverses, et mérites de maints genres.

- Avis. 

Loc. Guillem, prims iest en trobar, a ma guia.

T. des deux Guillaume: Guillem prims. 

Guillaume, tu es ingénieux à composer, à mon avis. 

ANC. FR.

Chevals quistrent et armes à la guise franchoise.

Roman de Rou, v. 1305. 

CAT. ESP. PORT. IT. Guisa. (chap. Guisa, guises; manera, maneres; forma, formes.) 

Adv. comp. Si cum sel qu'es tan grevatz 

Del mal que non sent dolor... 

De guisa m sui oblidatz. 

Folquet de Marseille: Si cum sel. 

Ainsi comme celui qui est si accablé du mal qu'il ne sent douleur... de même je me suis oublié. 

Prép. comp. A guisa de lairo. Poëme sur Boèce. 

A manière de larron.

A guiza de fin amador,

Ab franc cor, humil et verai.

Arnaud de Marueil: A guiza. 

A manière de fidèle amant, avec coeur franc, humble et vrai.

ANC. FR.

Ne se contindrent mie à guise de félon. Roman de Rou, v. 2774.

ANC. ESP.

A guisa de sages ombres establecia raciones.

Poema de Alexandro, cop. 273. 

IT. A guisa d'un cane. 

A guisa d' animali bruti.

Boccaccio, Decameron, I, 1 et 2. 

Conj. comp. Cant hom amayestra la causa, que non deu pezar, de guisa que sia plus pezans. V. et Vert., fol. 17. 

Quand on arrange la chose, qui ne doit pas peser, de manière qu'elle soit plus pesante. 

En guia 

Que s' amor volia.

G. Riquier: Gaya pastorella.

En sorte que je voulais son amour. 

ESP. De tal guisa que ningun miedo non han.

Poema del Cid, v. 1500. 

PORT.

Espaço la de guisa que tres homens d'armas 

Podiam ir a par folgadamente por ella. 

Cron. del rey D. Joano I, cap. 169.

2. Aguisar, v., affaiter, arranger, disposer.

VIII jorns totz dreitz davant abril, 

Deu hom son auzel aguisar 

Aissi que meills deia mudar.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Huit jours tous justes avant avril, on doit affaiter son oiseau ainsi qu'il doive mieux muer.

Fig. Ilh vos aguisaran

Cum ja joys non aiatz.

Giraud de Borneil: Lo doutz chantz. 

Ils vous disposeront de sorte que jamais vous n'ayez joies.

ESP. Aiguisar.

3. Desguisamen, Desguizamen, s. m., façon, genre, manière, différence,

diversité. 

Co 'ls savis e 'ls homes an lur perfazemens,

Tot en aissi com son de motz desguizamens. 

Auzels, peysos e bestias de motz desguizamens.

Fo partida per sorts en mains desguisamens.

Pierre de Corbiac: El nom de.

Comme les sages et les hommes ont leurs perfections, tout par ainsi comme ils sont de beaucoup de manières.

Oiseaux, poissons et bêtes de beaucoup de genres.

Fut partagée par sorts en maintes manières.

4. Deguisable, adj., changeant, divers, différent.

Chausas cofeitas en deguisabla maneira. 

Deguisabla volontaz.

Trad. de Bède, fol. 46 et 57.

Choses confectionnées en diverse manière. 

Volonté changeante.

5. Desguisar, Desguizar, v., déguiser, transformer, diversifier.

En aisi 'l poiretz desguizar.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Par ainsi vous le pourrez déguiser.

En cantas guizas se desguiza lo demoni.

(chap. De cuantes maneres “se disfrasse” lo dimoni. Inglés: disguise.)

Cant el se desguiza en forma d' angel.

V. et Vert., fol. 61 et 62.

En combien de façons se transforme le démon.

Quand il se déguise en forme d'ange.

Part. pas. Ni per faitz desguizatz.

G. Riquier: Aitan grans. 

Ni par faits déguisés.

Una bestia meravilhozamens desfigurada e desguizada.

V. et Vert., fol. 6.

Une bête merveilleusement défigurée et déguisée.

Comenseron a parlar en desguisadas lengas.

Trad. des Actes des apôtres, ch. 2. 

Commencèrent à parler en langues diversifiées.

(chap. Disfrassá, transformá, diversificá.)

6. Desaguizar, v., déranger, changer, transformer, renouveler.

Quan se desaguisa l' anz.

Giraud de Borneil: Era quant. 

Quand se renouvelle l'année.


Guiscos, adj., rusé, habile, prudent.

Esser contra enemicx, 

Per esquivar son dam,

Guiscos...

Si fort non es guiscos, 

Soven er enganat.

Nat de Mons: Sitot non es. 

Être rusé contre ennemis, pour éviter son dommage...

Si fort il n'est rusé, souvent il sera trompé. 

Mas pero l' apostolis qu' es savis e guiscos. Guillaume de Tudela.

Mais pourtant le pape qui est sage et prudent. 

Pros en armas, e fort guiscos en cavalairia.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 166. 

Preux en armes, et fort habile en chevalerie.

2. Guiscosia, s. f., ruse, habileté, prudence.

Guiscosia 

Que tan d' obs a tot dia.

Nat de Mons: Sitot non es. 

Prudence qui tant de besoin fait chaque jour.


Guisquet, s. m., guichet.

Bocals e gueridas e guisquet.

Guillaume de Tudela. 

Défilés et guérites et guichet.


Guitara, s. f., lat. cithara, guitare.

Amor te sos enamoratz 

Tot jorn alegres e paguatz,

Miels que lautz ni guitara.

Brev. d'amor, fol. 193.

Amour tient ses amoureux toujours joyeux et contents, mieux que luth et guitare.

CAT. ESP. PORT. Guitarra. IT. Chitarra. (chap. Guitarra, guitarres; guitarrejá : tocá la guitarra. Lo laúd o laút es paregut a la bandurria. 
En fransés es luth, y de aquí ve luthier.)

Yo voldría sé chiquet Y no pedre la ilusió

Guizier, s. m., gésier.

Mangero de son guizier. Cat. dels apost. de Roma, fol. 42.

Mangèrent de son gésier.

(ESP. Molleja.)

Guizier, s. m., gésier.



Gustament, s. m., goût.

Al tocament et al gustament.

(chap. Al tocamén, tacto, y al gust.)

La lengua que es istrument de gustament.

Eluc. de las propr., fol. 28 et 35. 

Au toucher et au goût.

La langue qui est instrument de goût. 

Atroba gustament de sanc en la sua boca.

(chap. Trobe gust de sang a la seua boca.)

Trad. d'Albucasis, fol. 54.

Trouve goût de sang dans sa bouche.

ANC. CAT. Gustament. IT. Gustamento.

2. Gost, s. m., lat. gustus, goût.

Una sabors dins lo cor que ve de molt suau gost.

Fig. Per aquest coral gost de divina sapiensa.

Trad. de Bède, fol. 18. 

Une saveur dans le coeur qui vient de goût très suave. 

Par ce cordial goût de divine sagesse.

CAT. Gust. ESP. Gusto. PORT. Gosto. IT. Gusto. (chap. Gustgustos.)

3. Gustatiu, adj., gustatif. 

Desplazer el sen gustatiu.

La virtut gustativa.

Eluc. de las propr., fol. 270 et 45. 

Déplaire au sens gustatif.

La faculté gustative.

(chap. Sentit gustatiu, sentits gustatius, glándula gustativa, glándules gustatives.)

4. Gustable, adj., appréciable au goût, susceptible d'être goûté.

Causas gustablas... La causa gustabla.

(chap. Coses gustables... la cosa gustable; apressiable al gust, que pot sé gustat.)

Eluc. de las propr., fol. 45.

Choses appréciables au goût... La chose susceptible d'être goûtée. 

ESP. Gustable.

5. Gostar, v., lat. gustare, goûter, tâter.

La boca d' ome si a dos officis: Gostar, so es manjar e beure, e parlar.

(chap. La boca del home té dos ofissis: gustá, aixó es minjá y beure, y parlá.)

V. et Vert., fol. 19.

La bouche de l'homme a deux emplois: goûter, c'est-à-dire manger et boire, et parler.

Fig. Jamais d'aital paor K. non gost. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 106. 

Jamais Charles ne goûte de telle peur.

Substantiv. An be sentir et odorar, 

Auzir et vezer e gostar.

(chap. literal: Tenen be lo sentí y lo aulorá, lo escoltá y lo vore y lo gustá; tacto, olfato, oít, vista, gust.)

Brev d'amor, fol. 5.

Ont bien le sentir et l'odorer, l'ouïr et le voir el le goûter.

ANC. ESP.

Pero aunque ome non goste la pera del peral.

(ESP. MOD. Pero aunque el hombre no pruebe la pera del peral.)

Arcipreste de Hita, cop. 144.

CAT. ESP. MOD. Gustar. PORT. Gostar. IT. Gustare. (chap. gustá, probá, tastá, catá. Yo gusto, gustes, guste, gustem, gustéu, gusten; gustat, gustats, gustada, gustades; probat, probats, probada, probades; tastat, tastats, tastada, tastades; catat, catats, catada, catades.)

6. Pergostar, v., goûter avec attention, savourer.

Per aquel coral gost de divina sapiensa pergostam las sobeiranas chausas. Trad. de Bède, fol. 18.

Pedro Saputo en chapurriau

Parce cordial goût de divine sagesse nous savourons les choses suprêmes.

7. Pregustar, v., lat. praegustare, déguster, goûter d'avance.

Medecina amara ab dossa deu palliar, et de la amara pregustar.

Eluc. de las propr., fol. 104.

Doit pallier médecine amère avec douce, et goûter d'avance de l'amère. IT. Pregustare.

jueves, 14 de septiembre de 2017

ALBERT SÁNCHEZ PIÑOL: ANTROPÒLEG I ESCRIPTOR

TEMPS DE LA FRANJA DEL MEUL CUL / n. 124 / gener 2015

ENTREVISTA A ALBERT SÁNCHEZ PIÑOL: ANTROPÒLEG I ESCRIPTOR, catalanista com ell sol,

ALBERT SÁNCHEZ PIÑOL: ANTROPÒLEG I ESCRIPTOR

“Quan et fan dir xapurreao a la llengua que parles, et fan assumir el discurs del colonitzador” // per BERENGUER DE MUSSOTS

Origen del chapurriau

Albert Sánchez Piñol, nascut a Barcelona el 1965 és escriptor, africanista i antropòleg. Autor de l’assaig Pallassos i monstres: la història tragicò- mica de vuit dictadors africans (2000), dels reculls de relats Les edats d’or (2001) i Tretze tristos tràngols (2008) i de les novel·les La pell freda (2002), Pandora al Congo (2005) i –en castellà– Victus (2012). La pel·lícula El Bosc (2012), amb guió del propi Albert Sánchez Piñol a partir d’un relat aplegat a Les edats d’or, s’ambienta al Matarranya durant la Guerra Civil del passat segle i va estat rodada, a grans trets, en català del Matarranya. Hi conversem un agradable maití d’octubre en un local de l’emblemàtica plaça de la Virreina de Barcelona, a l’exvila de Gràcia. Pregunta). Fins ara éreu prou conegut com l’autor de La pell freda i ara ho sou encara més per ser l’autor de Victus. Com interpreteu l’excel·lent acollida que ha tingut aquesta darrera novel·la? Resposta). Era molt difícil superar l’è- xit de La pell freda, que continua sent la novel·la actual més traduïda de la llengua catalana, amb 37 traduccions. Quan vaig pel carrer ja noto que no sóc l’autor de La pell freda, sinó que sóc l’autor de Victus; però això no ho he fet jo, ho ha fet la gent. Suposo que és una novel·la històrica que empelta molt bé amb els temps que vivim. Fins i tot quan l’escrivia, tenia la impressió que aquesta novel·la era necessària. La sensació és que la gent s’apodera del llibre i ja no és teu; és d’ells. I això és el millor que li pot passar a un autor. Jo creia que el millor que et podia passar com a escriptor és que et felicitessin per un llibre, però és que la gent no et felicita, sinó que t’ho agraeix. No es pot demanar més, com autor. P). Com explica la gran repercussió internacional que ha tingut Victus? R). Vaig intentar escriure els elements universals d’aquella història, que són fàcils d’entendre fora de les nostres circumstàncies. Ha estat gràcies a això: plantejar el nucli del que va passar com una lluita dels sectors populars contra dues tiranies, les de Felipe V i Lluís XIV, a qui van arribar a declarar la guerra per escrit. //Només cal nomená a Felipe V o als borbons, y als catalanistes los bull la sang, no es odi, es justíssia// En última instància, va ser la història d’una ciutat assetjada per dos imperis. Aquesta essència la pots vendre a tot arreu, com demostren les traduccions que s’estan fent: l’11 de setembre passat va sortir als Estats Units, ara sortirà a Rússia i hi ha opcions per vendre-la a Alemanya, Fran- ça, Itàlia... Han comprat els drets a Croàcia i Hongria i a d’altres països. I això és perquè és una història universal. La història era allà, en la documentació històrica, i només calia escriure-la, i capta l’interès i és fàcil de vendre. P). És una història de la lluita del poble contra els poderosos. //Pos acabará be// R. El panorama social a 1713 a Catalunya estava molt a prop de la guerra civil, per dir-ho d’alguna manera. El 1714 la guerra externa deixa entre parèntesis la guerra interior; però els historiadors expliquen que són les classes populars qui posen la iniciativa en la defensa de Barcelona i del país quan es queda sense aliats. Ho sabem del cert: tenim els debats parlamentaris, nombre de vots... En contra del que diu un cert revisionisme, les classes dirigents catalanes es volien rendir, però el braç popular s’hi va negar, va decidir que calia tirar endavant, i les classes dirigents es van veure forçades a fer aquest seguidisme, però no va ser la seva iniciativa: tot al contrari. // Lo poble,la borregada catalanista sempre vol tirá aván, com u fan al 2017, y algunes classes dirigens catalanes tamé// En el mapa de l’antiga Corona d’Aragó, hi ha unes institucions de caire popular que estan vigents a 1713, quan hi ha més resistència. A Aragó havien estat molt laminades, aquestes llibertats. A València hi havia més resistència; fixeu-vos que els sectors austriacistes són els sectors populars. A Catalunya estaven tan vigents que van necessitar un any de setge. Però la defensa de l’austriacisme era la cobertura legal dels catalans, perquè en aquella època qui lluitava sota l’empara d’un rei il·legítim era un pirata. //Quin ere lo rey legítim? Cuan ñan reys legítims, no ñan guerres, se corone y prou, per naixó va rompre la guerra de sucessió, la de secessió no// Però veig que s’exagerava: lluitaven per un rei que estava a Viena! És com si estigues a Alfa Centauri! El seu discurs era el de les llibertats i les constitucions, que si les llegeixes són un edifici institucional admirable. //Exactamén com la constitussió de España, ñan drets, pero no los que tos pensau// Hi ha uns sectors historicistes que deien que allò eren fueros locales, però no és cert: tenien habeas corpus, una sèrie de drets i privilegis per als pagesos i per a la menestralia extraordinaris per l’època. I tot això, en el moment anterior a la Revolució Francesa. És això el que explica aquesta resistència tan desesperada i a ultrança. P. Com a antropòleg, com interpreteu la guerra? R. L’antropologia té una mirada distanciada que és molt astoradora per a la gent que no la practica. La primera cosa que has d’obviar és el dolor, perquè en la distància ho veus tot més ní- tid. El meu tema com a africanista eren els pigmeus, una excepció, una societat amb un nivell de conflicte social molt baix. Però per regla general, en els pobles primitius, l’excepcional no és l’estat de guerra, sinó l’estat de pau. //Los catalanistes son un poble primitiu, pero diuen que u son los atres//. Segons una interpretació, en l’estat de pau hi ha l’intercanvi de béns: un trà- fic de béns que la guerra talla. //La rebelió per la independensia tamé u fa// Una nova teoria diu que la guerra inverteix els béns i els converteix en mals: béns materials per destrucció, saqueig i assassinat; béns simbòlics per mals simbòlics, com a malediccions i conjurs. En ambdós casos hi ha una relació. No deixa d’haver-hi una relació. Aquí és molt clar: entre la catalanitat i la castellanitat sempre hi ha hagut relacions que han fluctuat. Ara mateix és evident que hi ha un estat de guerra a nivell simbòlic, per tot el que es diu. //Entrevista del 2015, al 2017 está mes cla encara// I actualment hi ha una dinàmica perversa: molta gent em vol obligar a renunciar a les meves idees, però ningú no està disposat a convèncer-me de les seves, argumentant les seves posicions, com seria el normal. //Ya tos poden doná argumens, que no ne fareu cas, ni a Borrell, ni al govern, ni a la gen. Discurs victimista, no ña democrassia, ya u díe Tarradellas// P). En què va consistir la vostra tasca d’antropòleg a l’Àfrica? R.) Vaig treballar a l’Àfrica supervisant les ONG subvencionades per institucions catalanes i espanyoles. També vaig fer treball de camp amb els pigmeus del Congo fins que va esclatar la devastadora guerra civil i vaig haver de fugir per potes, em va anar d’un pèl. //Y has adeprés algo de aixó?// A diferència del cooperant que és metge, de l’enginyer o del religiós, l’antropòleg practica el canvi de paradigma. Actualment és deplorable que una paraula típica de la dreta, ‘caritat’, ha suplantat la paraula de l’esquerra, ‘solidaritat’. ONG com Greenpeace o Amnistia Internacional s’adrecen als governs, assenyalen el problema i li diuen què han de canviar. Però ara hi ha un seguit d’ONG de dretes que decideixen resoldre els seus problemes: això és caritat i neocolonialisme. La millor manera d’ajudar l’altre és invertir en les seves escoles, en el seu sistema sanitari. // Les ONG de esquerres no roben?// P). Fa un temps vaig anar a veure una pel·lícula basada en una narració vostra, El Bosc, ambientada al Matarranya I em pregunto, en quina llengua parlen en aquesta pel·lícula? En lapao? En xapurriat?... Origen terme chapurriau de l'occità R). Això em va molt bé per empalmar amb el que acabo de dir sobre l’Àfrica. Ho sento molt per fer servir aquestes paraules que ara estan una mica desfasades, però és colonialisme lingüístic, //Los PPCC no// en el sentit més estricte del terme. El primer que fa el colonialista és que t’automenyspreïs. Que et facin dir “xapurreao” a la llengua que parles n’és una mostra: et fan assumir el discurs del colonitzador. Hi ha un poder que t’ha convençut del seu propi imaginari; tu no parles un idioma, tu xapurreges. I el xapurreao ha quedat. //Demostres que copies y pegues los argumens de tots los catalanistes, chapurrear no es chapurriau// Tu vés a l’Àfrica i et diuen: Nosotros hablamos en dialecto. Això és colonialisme lingüístic, és el mateix.//PPCC, colonialisme lingüístic, Valensiá, mallorquí, chapurriau son dialectes del catalá// El colonialisme no sempre és exterior; el principal colonialisme que van exercir els poders europeus fins a mitjan del segle XIX era l’interior. Hi ha grups socials, grups ètnics, que s’han d’assimilar d’alguna manera. S’ha de destruir la seva ànima, i això passa per la cultura; i una de les facetes més important de la cultura és l’idioma. Com pots negar que allò és català? Què vols que sigui? Xapurreau? //Exactamén, chapurriau, no cregues que ballarem la sardana a la plasa de Valderrobres al voltán dels castellés de Fórnols/ I ara s’han inventat, modernitzat, el mateix concepte i li diuen “lapao”. //Los chapurriaus may ham fet aná esta paraula, u han fet los polítics, igual que dili catalá al chapurriau, valensiá, balear o mallorquí, aranés// Jo sempre dic que la gran tragèdia d’Espanya és que en lloc de modernitzar-se ha estat espanyolitzant la modernitat. //No sé qué feu an este país, ñan datres, a Fransa mateix no ñan bous, ni rey, parlen un catalá raro, tos aniríe be viure allí, y ademés foten a la presó 7 añs als que cremen un coche de Polissía// La idea tirànicacastellanòfila i invasora– és de clara voluntat nacionalista. Apropiar-se ideològicament i culturalment i convèncer a la gent d’allà que no parlen el seu idioma, que xapurregen. I no et diuen el què. //Tornay, lo chapurriau, alguns que diuen que chapurregen o que no u fan son Carlos Rallo Badet, Juan Luis Camps, Chimo de Queretes, Tomás Bosque de La Codoñera ... // El procés colonial és això, que tu assumeixes el discurs del colonitzador. Jo em quedava flipat. // Natros flipem en los catalanistes tamé // Anar al Matarranya no és anar al passat, és viatjar al futur perquè aquest és el projecte que hi ha. A més no se l’amaguen, quan el mateix ministre de cultura diu que vol espanyolitzar els nens catalans, s’està referint a això, és que així. // Ne vull una mica de aixó que fumes //
Però és que no ens entenem parlant? // Sí, y en gallegos, portuguesos, fransesos, italians, algo de rumano, corsos, asturians, per ejemple //
I quan li ho dius, allà et consiren el seu enemic. //Deus tindre mols amics al Matarraña, no sirá per se catalá, mes be per se mol borinot catalanista// Esclar que hi ha variants, però què no veus que en última instància més enllà de qüestions d’ortografia hi ha una pugna de poders? Que hi ha un poder més omnipotent que l’altre, que t’està esclafant? // Espanya ens esclafa // P). El Bosc està ambientada al Matarranya, però rodada majoritàriament a la Terra Alta (Arnes) i Vila-rodona (Tarragonès). // Y parlen catalá del Matarraña a la Terra Alta y al Tarragonés? //
R). Però també a la Freixneda. //Només cal vore com escrius La Fresneda sen mich de La Torre pa vore quins actós vau buscá, no la penso vore, per si ix Paco Escudero y tota la brossada catalanista que viu an este poble // Quan vam fer la pel·lícula vaig dir que s’ha havia de procurar respectar la parla del lloc, el matarranyenc. // Un atre nom, tenen molta inventiva, sobre tot per a fe dialectes a tot arreu, així se volíen engullí al aragonés // Hi vam tenir assessorament lingüístic – allà tots els autòctons parlen català, català del Matarranya, esclar. Aquest havia de ser un dels encants de la pel·lícula. //Algú que parlo chapurriau al que li hayguen preguntat? Suposo que u van fe com Natxo Sorolla en la encuesta// P). Teniu vincles directes amb el Matarranya, oi? // Oi tamé es una paraula matarranyenca // R). Sí, la meva iaia era de la Torre del Comte – es deia Piquer – i de nen hi anava tots els estius. Encara hi tinc cosins –perquè allà tots érem parents–//Contra mes cusins, mes a dins // i conservo els amics de quan érem nens. També hi tenim una casa, un xaletet petitó entre l’església i la plaça Major. Hi vaig de tant en tant; per treballar està molt bé. P). Tot el Matarranya comença a estar molt valorat turísticament; hi ha qui en parla com de la Toscana aragonesa... // Una tosca y una caña, la Toscaña //
R). Home, tampoc és això. P. Evidentment. R. Però si ho volen vendre així ja m’està bé, jo els apoiaré. Hi ha algunes torres i restaurants de primera. La Torre del Visco a Fondespala, on jo no hi estat mai perquè és molt car, molt important. // Home, catalá habíes de se, venén tans llibres y no te donen perres per a gastat al Matarraña? // I Beseit, molt atractiva i amb una història al·lucinant, //Per favor, no te la inventos y no escrigues cap llibre sobre Beseit, ya ne tenim prou en los catalanistes que hi viuen o venen, apart de la de la ANC que teníe família allí// amb un paisatge molt verd; és la font del Matarranya. Et diria que el Matarranya m’ha influït tant com l’antropologia, i de la mateixa manera. // No te olvidos de Jordi Pujol, que tamé t'ha influít una mica massa // És a dir, l’antropologia m’ha influït, però no pel fet que jo parli de pobles primitius com a antropòleg, sinó per la mentalitat que et dóna. I a mi el Matarranya també m’ha donat una mentalitat, té una força tel·lúrica sorprenent. //Un atra paraula matarranyenca per al dicsionari// Jo començo a sospitar que no és casualitat que hi hagi tanta gent creativa que és d’allà o ha anat allà. //Coneixes lo cánem? No es cap casualidad.// Calaceit està ple de pintors i escultors. // Y escritós com Quimot Monclús, presidén de la Ascuma // Hi ha una cosa en el paisatge del Matarranya que és molt dura // Una branca de carrasca // i al mateix temps molt lliure, i això jo crec que són dos dels requisits que relaciono amb la creativitat. // Lo cánem, no te olvidos // Ho has de passar malament però has de tenir llibertat per fer-ho. // Has trillat mol a les eres de La Torre o embossán préssecs// P). Dins de la vostra obra, a part d’El Bosc, s’hi reflecteix d’alguna manera el Matarranya? R. No, no. Però a Victus hi ha un fragment que passa a Beseit. Històricament hi va haver una escaramussa i un guerriller d’allà, Ricard Ballester, hi va tenir un paper important. P. Coneixeu l’obra de Desideri Lombarte? R). Sí, sé que és poeta. Ha estat musicat per part de grups de músics d’allà. Però per parlar del Matarranya sempre hi he tingut una certa aprensió, perquè no els vull ofendre en el sentit que no vull que em vegin com un imperialista – per dir-ho d’alguna manera – català. A València passa igual. És tan delirant tot plegat! En fi... // A Ses Illes tamé tos passe, la subnormalització y la imposissió del catalá te algo que vore,sí que es delirán tot aixó//